Treball de recerca

Com la nostra història ha inspirat obres de ficció

Institut Els Pallaresos

Gerard González Santos
2n BAT B
Tutor: Miguel Chilán
2021-2022
 “Així és com mor la llibertat, amb un estrepitós aplaudiment.”
Padmé Amidala . Star Wars episodi III: La venjança dels Sith (2005)

1
Agraïments

L’elaboració del meu Treball de Recerca ha sigut una odissea d’emocions, dificultats
i reptes en la que he tingut la magnífica sort de no estar sol: familiars, amics, el meu
tutor i la meva parella són tan responsables de la creació d’aquest Treball de
Recerca com jo.

Soc totalment sincer a l’hora d’admetre que, sense el suport incondicional de tots
ells, no hauria sigut capaç d’haver assolit aquest treball, en la meva opinió, de
manera més que satisfactòria.

Així doncs, agraeixo al meu tutor Miguel Chilán per guiar-me en aquest repte
acadèmic amb la major de les precisions possibles.

Agraeixo a l’historiador Jesús Piñero per la seva immensa cordialitat i els

coneixements històrics que va decidir compartir amb mi.

Agraeixo als meus amics Martí, Pablo i Aaron per distreure’m quan més ho
necessitava.

Agraeixo a la meva parella Alba per brindar-me forces a la vegada que noves idees
que li aporten al meu treball un to únic.

Agraeixo als meus pares, als meus germans, als meus tiets, als meus cosins i als
meus avis per l’extraordinari suport incondicional, sobretot a l’hora de la part
pràctica.

I, finalment, agraeixo a l’Institut Els Pallaresos per aquests meravellosos anys i

donar-me l’oportunitat de fer un treball tant important d’un tema que tant
m’apassiona.

2
Abstract

The main purpose for this research paper is to study the historical or mythological
background of Star Wars and Harry Potter and the manga/series Shingeki No Kyojin,
with the finality to analyse if the big public is capable to recognize the historical
similarities.

In the first part of this work I will compile various types of fiction that are important for
a complete understanding of the subject, such as: science fiction, futuristic science
fiction, space opera, fantasy and epic fantasy.

The second part of this work is divided into three parts. In each one, I will analyse
the historical similarities of the previously mentioned sagas and animated series.

Finally, my practical part will consist of an interview with the historian Jesús Piñero
and a survey to determine the public's knowledge of the similarities between history
and fiction.

Resumen
El principal objetivo de este trabajo de investigación es estudiar el trasfondo
histórico o mitológico de Star Wars y Harry Potter y la serie/manga Shingeki No
Kyojin, con la finalidad de analizar si el gran público es capaz de reconocer las
similitudes históricas.

En la primera parte de este trabajo recopilaré varios tipos de ficción importantes

para la comprensión total del tema, como pueden ser: la ciencia ficción, la ciencia
ficción futurista, la space opera, la fantasía, y la fantasía épica.

La segunda parte de este trabajo está dividida en tres partes. En cada una,
analizaré las similitudes históricas de las sagas y la serie de animación
anteriormente mencionadas.

Por último, mi parte práctica consistirá en una entrevista al historiador Jesús Piñero
y una encuesta para determinar el conocimiento del público sobre las semejanzas
entre historia y ficción.

3
Índex:
1. Introducció…………………………………………………………………………6
1.1. Justificació del meu treball de recerca……………………………………..6
1.2. Objectius……………………………………………………………………….7
1.3. La meva hipòtesi………………………………………………………………7
2. Marc teòric…………………………………………………………………………..9
2.1. Organització de la informació………………………………………………..9
2.2. Què és la ficció?.......................................................................................9
2.2.1. La ciència-ficció…………………………………………………………...9
2.2.2. La ciència-ficció futurista………………………………………………..10
2.2.3. L’space opera…………………………………………………………….10
2.2.4. La fantasia………………………………………………………………..11
2.2.5. La fantasia èpica…………………………………………………………12
2.3. Què és una referència històrica?............................................................13
3. Referències històriques a Star Wars………………………………………….14
3.1. Les semblances amb els Imperis romà i el Tercer Reich………………..15
3.2. El Tercer Reich……………………………………………………………...15
3.3. Palpatine i l’emperador August…………………………………………...19
3.3. Semblances entre personatges…………………………………………….21
3.4. La cultura Jedi………………………………………………………………..25
3.4.1. Els monjos Shao-li……………………………………………………….25
3.4.2. Els samurais……………………………………………………………...28
3.4.3. Els cavallers templers…………………………………………………...28
4. Referències històriques a Harry Potter………………………………………36
4.1. L’al·legoria nazi a Harry Potter……………………………………………..37
4.2. Personatges inspirats en mites…………………………………………….42
4.3. Harry Potter i el cristianisme………………………………………………..44
4.3.1. La figura de la serp……………………………………………………….44
4.3.2. Harry Potter és el messies………………………………………………45
5. Referències històriques a Shingeki No Kyojin……………………………...47
5.1. Marley i les similituds amb l’Alemanya de la 1a i la 2a GM……………..48

4
 5.1.1. Eldians, jueus i el racisme………………………………………………48
5.1.2. Semblances bèl·liques………………………………………………….50
5.1.3. El pla Madagascar………………………………………………………53
5.2. El revengisme eldià………………………………………………………….56
5.2.1. El revengisme present a les ordes secretes………………………….56
5.2.2. Com el revengisme contamina una societat………………………….58
5.3. Mitologia nòrdica i el mite de Ymir…………………………………………61
5.4. Una història inspirada en el Gènesi………………………………………..63
6. Part pràctica……………………………………………………………………….65
6.1. Comentari de les enquestes…………………………………………………66
6.2. Conclusions de les enquestes………………………………………………71
7. Conclusions……………………………………………………………………….71
8. Webgrafia…………………………………………………………………………..73

9. Bibliografia………………………………………………………………………...77

10. Filmografia………………………………………………………………………..77

11. Annexos…………………………………………………………………………...79

5
1. Introducció.

1.1. Justificació.

Soc Gerard González Santos, estudiant de l’Institut Els Pallaresos, actualment a 2n

de Batxillerat, i el motiu principal que em va motivar a escollir aquest tema és la
meva passió innata per la història, sigui clàssica, moderna o contemporània, i la
ficció, en especial les obres de ciència-ficció i fantasia. Sent totalment sincers, la
similitud entre història i ficció no és un tema gaire comú, i, de fet, es podria
considerar laboriós, ja que el nivell que comporta un treball així és molt elevat.

He decidit estudiar en profunditat les sagues mundialment conegudes Star Wars i

Harry Potter (juntament amb la seva preqüela, Animals Fantàstics) i el manga
japonès més tard convertit a anime Shingeki No Kyojin (Atac als Titans). El motiu de
la tria d’aquestes tres màgnum opus de la ficció és que les tres han sigut
increïblement rellevants a la meva vida durant la meva infància, adolescència i, fins
i tot, avui dia:

Vaig conèixer la saga Star Wars quan era un nen i des d'aquell moment forma part
del meu dia a dia. Més tard, a la pubertat, vaig entrar en contacte amb Harry Potter i
Shingeki No Kyojin, i va ser quan vaig acabar de llegir aquest últim quan em vaig
adonar que la història està reflectida de moltes maneres en les pel·lícules que
acostumava a veure. Desenes de missatges socials estaven amagats entre aquelles
pàgines que vaig llegir infinitat de vegades.

D’aquesta manera, vaig investigar i trobar informació sobre la història que inspirava
els meus productes d’entreteniment favorits, per la qual cosa, quan vaig d’haver
d’escollir treball per al meu Treball de Recerca, no ho vaig dubtar ni un segon.

Amb el meu Treball de Recerca espero donar a conèixer bona part de les
referències històriques d’aquestes obres, així com analitzar el rerefons històric
darrere de cada decisió creativa.

Amants de la història, el cine i la lectura, va per vosaltres.

6
1.2. Objectius.

-Donar a conèixer els esdeveniments històrics, cultures antigues o mitologies que

han inspirat a sagues llegendàries com Star Wars o Harry Potter i remarcar els
paral·lelismes entre la nostra història i la ficció. Per a això, m’esforçaré al màxim per
trobar la quantitat més gran de similituds històriques.

- Vull que qualsevol persona, sigui fanàtic de les pel·lícules o no, llegeixi el meu
Treball de Recerca i entengui tots els elements històrics, polítics i socials presents a
les obres que treballaré.

- Fer una anàlisi exhaustiva del missatge que aquestes obres manen a la societat
mitjançant similituds entre la nostra història i la ficció. Estudiaré a fons el caire dels
missatges, a què o a quins moviments fan referència i, seguidament, els comentaré
utilitzant exemples de les obres per a una millor compressió.

- Entrevistar a Jesús Piñero, historiador i professor de batxillerat i aficionat des de

sempre a Harry Potter i Star Wars per tal de poder explorar a fons aquest tema amb
un professional en la matèria. Vull aclarir qualsevol dubte que pugui tenir amb el
senyor Piñero i que m’aporti idees noves des d'un punt de vista més experimentat.

En la meva opinió, és la persona idònia per a ser entrevistada en aquest treball.

1.2. La meva hipòtesi.

Donat que la meva finalitat és remarcar les similituds entre ficció i realitat, enfocaré
la meva part pràctica en comprovar si el gran públic és capaç de reconèixer les
inspiracions o influencies a la ficció mitjançant imatges. Així doncs, la meva hipòtesi
és:

El gran públic no és capaç de reconèixer les influències de la història en la

ficció.

Un factor que em va fer elaborar aquesta hipòtesi és l'aparent ignorància del gran
públic per la història o mitologia que inspira les sèries, pel·lícules o còmics que

7
consumeixen. D'ençà que em vaig adonar que jo mateix ignorava completament
aquest tema, m’he acostumat a fixar-me en si altres fanàtics d’aquestes sagues són
conscients de les similituds històriques o no.

El mètode que faré servir seran enquestes de Google en les que faré preguntes amb
més o menys grau de dificultat referents a les obres que analitzo al meu treball.
Inclouré preguntes amb imatges o sense, amb més o menys explicacions… amb la
finalitat de comprovar si el gran públic veritablement està informat sobre la gran
quantitat de rerefons que amaga la ficció.

Seguidament, quan tingui els resultats, elaboraré una conclusió per verificar o
desmentir la meva hipòtesi.

Compartiré les enquestes a totes les persones possibles, per tal de tenir una mostra
prou gran per a poder treure conclusions realistes.

8
2. Marc teòric.
2.1. Organització de la informació.
El marc teòric d’aquest treball de recerca constarà de dues parts:
-En la primera part faré una explicació sobre diferents conceptes fonamentals a
l’hora de comprendre el meu treball de recerca, com la ficció i els seus tipus:
ciència-ficció fantàstica, ficció fantàstica, fantasia èpica i space opera.
-En la segona part em centraré a anomenar i analitzar les similituds entre història o
mitologia i ficció, els missatges socials que transmeten i com es veu reflectit en la
cultura popular.

2.2. Què és la ficció?

La ficció és una simulació de la realitat que construeixen les arts narratives, tals com
el cinema, la literatura o les historietes il·lustrades (còmics), que presenten un món
imaginari. Es caracteritza per ser una recreació lliure de la realitat, amb els seus
propis personatges i regles. Així doncs, és oposat als gèneres no ficticis, com els
documentals, els assajos o els treballs periodístics, que intenten apropar-se a la
realitat tot el possible.

Aquest terme engloba molts subgèneres, com poden ser la ciència-ficció, la

ciència-ficció futurista, l’space opera o la fantasia èpica.

2.2.1. La ciència-ficció.
La ciència-ficció és un gènere de narracions imaginàries, incapaces de donar-se en
el nostre món. Es tracta d’un relat imaginari que transforma l’espai físic fins que és
totalment diferent de la nostra realitat. Però, encara que és diferent, es presenta
com científicament possible donant unes raons lógiques.

Oficialment, el gènere va sorgir el 1926 a la revista Amazing Stories gràcies a Hugo

Gernsback, considerat un dels pares de la ciència-ficció.

Havent definit la ciència-ficció, cal remarcar que aquesta mateixa es pot enfocar des
de diferents angles per crear diverses històries: distopies, policíaques, d’aventures…

Cowboy Bebop (1998) és una sèrie d’animació japonesa

que combina diferents estils com la ciència-ficció
futurista amb western i la cultura del jazz.

9
2.2.2. La ciència-ficció futurista.
Aquestes històries estan caracteritzades per ocórrer en futurs alterns. Des de cotxes
voladors fins a tota mena d’extraterrestres convivint amb els humans, la
ciència-ficció futurista se centra a establir futurs inventats, però argumentats d’una
manera que el fa possible. Si en el teu relat futurista hi ha planetes amb diferents
atmosferes o màquines del temps, ha de tenir una base científica darrere.

En alguns casos, aquestes històries tracten de conscienciar a la gent d’on la societat

actual pot anar a parar si continua així. Futurs on la Terra és inhabitable, on el
govern ens controla sense adonar-nos…

Interstellar (2014) és una pel·lícula de ciència-ficció

futurista que tracta sobre el viatge d’uns astronautes que
busquen un planeta habitable després de fer malbé la
Terra.

2.2.3. L’Space opera.

El terme Space Opera és un gènere més concret dins de la ciència-ficció que tracta
sobre aventures o històries que tenen lloc a l’espai: en aquest tipus de ciència-ficció,
les aventures solen ser a escala interplanetària. Normalment, encara que no
sempre, tracten conflictes bèl·lics interespacials.

Aquest gènere és caracteritzat per tindre diversos mons ficticis, tots creats amb
meticulositat amb una enorme feina d’investigació darrera. Societats senceres amb
les seves pròpies normes, classes socials, cultura, mites, sistemes polítics diferents
a cada racó de l’univers, milers de diverses races i, fins i tot, un llenguatge propi. En
la saga de Star Wars, per exemple, existeixen milers d'idiomes per a cada planeta,
però n’hi ha un bàsic que tothom parla, independentment d’on siguis: l’aurebesh,
que compta fins i tot amb el seu abecedari oficial.

La tecnologia és un factor important de les Space Opera: a causa del fet que el
viatge entre planetes és possible, la tecnologia és molt avançada i vehicles

10
impensables en el nostre món com naus espacials, robots amb consciència pròpia o
armes de plasma (blàsters) són presents en la vida quotidiana dels personatges.

Els autors que creen històries d’aquest gènere solen presentar tecnologia que
concorda amb les regles del seu univers, de tal manera que els elements
tecnològics inventats són possibles, però en l’univers fictici, no en el nostre.

També, una part substancial d’aquestes obres és la mescla de races: els

extraterrestres abunden a tota la galàxia i és el més normal veure personatges
alienígenes i humans a tot arreu.

Star Trek (1966), creada per Gene Roddenberry, és

una de les sagues de space òpera més longeves de la
història.

2.2.5. La fantasia.

Una obra fantàstica es caracteritza per contenir elements sobrenaturals o fantàstics.

El gènere fantàstic està en contraposició amb el de ciència-ficció, que afegeix una
base científica versemblant sota els seus elements inventats. El cine o la literatura
fantàstica no exposen una credibilitat als fenòmens fantàstics.
Aquest gènere sol incloure personatges completament irreals com elfs, unicorns,
fades, dracs, centaures, animals que parlen sense cap motiu… i estan ubicats en
llocs com planetes, dimensions o universos on la màgia i els elements sobrenaturals
són normals.

El laberint del faune (2006) és un bon exemple del gènere

fantàstic.

11
2.2.6. La fantasia èpica.

Es tracta d’un subgènere de la fantasia que sovint s’ambienta en representacions

fantàstiques del nostre món en el passat. Generalment, l’heroi, que és dotat amb
habilitats sobrehumanes, ha de vèncer a forces malignes sobrenaturals que
amenacen amb la destrucció.

Les històries solen ser molt madures amb importants components èpics i
medievalistes, encara incloent-hi elements de fantasia.

Aquest subgènere afegeix criatures malvades com orcs, elfs obscurs, zombis, dracs
i personatges amigables que ajuden als protagonistes com nimfes, fades, nans…

El protagonista, que normalment és humà, coneix en la seva aventura a tota mena

de criatures: algunes l'ajudaran en el seu camí i formaran vincles, mentre que les
altres solen ser sequaços de la gran figura maligna que els herois volen enfrontar.

Els escenaris fantasiosos d’aquest subgènere estan normalment ambientats en

l’edat mitjana o, en el cas que la història no transcorre en la Terra, en un període
molt semblant. Els mons representats solen estar tecnològicament endarrerits,
encara que no sempre és així:

En aquests relats, la màgia hi està present. La màgia és un recurs molt versàtil i

molt utilitzat en aquest tipus d’històries. Es pot presentar de dos tipus: la màgia està
desapareixent, com en “L'espasa de Joram”, o bé que està ressorgint de l’extinció,
com en “Cançó de Gel i Foc”.

C.S. Lewis amb “Les Cròniques de Narnia” (1950)

és un dels pioners de la fantasia èpica.

12
2.3. Què és una referència històrica?
En aquest treball de recerca no em vull centrar en obres històriques ambientades a
una època en concret, sinó en obres ambientades en una realitat diferent que
adapten fets històrics, personatges importants o cultures antigues al seu món: això
són les referències històriques.

Per exemple, en la saga de Star Wars s’adapta el nazisme i el transforma en l’Imperi

Galàctic per tal d’enriquir la història de la seva saga i manar un missatge social.

No estan situades en el mateix món, però agafa elements i els transforma.

Com diu el mateix George Lucas:

«El secret del negoci de les pel·lícules, o de qualsevol negoci, és rebre una bona educació en un
tema a part de les pel·lícules— ja sigui història, psicologia, economia i arquitectura— per tal que
tinguis alguna cosa sobre la qual fer una pel·lícula. Ni tota la tècnica del món t’ajudarà a menys que
tinguis alguna cosa de la qual parlar.»1

1
LUCAS, George (2002) A l’entrevista del DVD de «Star Wars episodi II: L’atac dels clons».
Traducció pròpia.

13
3. Referències històriques a Star Wars.
És ben sabut que la transcendental saga de George Lucas està inspirada en
diversos esdeveniments històrics. El director i el seu equip van saber adaptar de
manera excel·lent la nostra història a la seva, però, n’hi ha moltíssimes similituds al
nostre món desconegudes per al gran públic.

En aquesta excepcional Space Opera se’ns parla del sorgiment i la caiguda d’un
Imperi, els anys de llum i l’aniquilació d’una orde de cavallers religiosos, el
ressorgiment de la democràcia i d’un sistema just i d'innumerables guerres i batalles
en contra de l'opressió.

Aquest complex univers, que disposa d’11 pel·lícules, més de 100 llibres i 137
videojocs està basat en religions, guerres, monarques i líders, dictadors i imperis de
la nostra pròpia història.

El contingut d’aquesta part del Treball de Recerca estarà extret només de 7

pel·lícules (no inclouré spin-offs, còmics, sèries o videojocs):

En aquest punt recopilaré les similituds de Star Wars amb la història més
conegudes, i les estudiaré amb profunditat, com l’al·legoria nazi de l’Imperi Galàctic i
les seves desenes de semblances, així com les que han passat més
desapercebudes.

-Star Wars episodi IV: Una nova esperança. (1977)

-Star Wars episodi V: L’imperi contraataca. (1980)

-Star Wars episodi VI: El retorn del Jedi. (1983)

-Star Wars episodi I: L’amenaça fantasma. (1999)

-Star Wars episodi II: L'atac dels clons. (2002)

-Star Wars episodi III: La venjança dels Sith. (2005)

-Star Wars episodi VII: El despertar de la força. (2015)

14
3.1. Les semblances amb l’imperi romà i el Tercer Reich.

«Aquesta idea d’una democràcia donada per perduda, i en molts casos, donada per perduda en
temps de crisis, la pots veure a través de la història, sigui en Juli Cèsar, Napoleó o Adolf Hitler, veus
aquestes democràcies sota molta pressió, en una situació de crisis, que acaben donant per perdudes
moltes de les seves llibertats a algú amb una forta autoritat que els ajudi a superar els moments de
crisis. No és la primera vegada que un polític crea una guerra per tal de seguir en l’oficina.»2

El model de democràcia de George Lucas va, indiscutiblement, seguit d’un camí

tenebrós de corrupció, totalitarisme i dictadura. Aquest model, que Lucas extreu
d’històries de democràcies fallides, es veu reflectit en la saga: la benigna però dèbil
República Galàctica, que és reemplaçada a la força pel malvat Imperi Galàctic, i,
amb ell, un obscur període imperialista, que acaba sent vençut per les forces rebels
que s’oposen a la dictadura.

Entre aquests exemples, el creador de Star Wars es va centrar en dos períodes per
inspirar-se en el procés creatiu a l’hora d’escriure el complex personatge que lidera
l’Imperi Galàctic i el caire del seu govern: Adolf Hitler amb el Tercer Reich i August
amb el seu Imperi Romà.

3.2. El Tercer Reich.

Les semblances entre Sheev Palpatine, emperador de L’imperi Galàctic, i Adolf

Hitler, líder del Tercer Reich són evidents. No només la seva arribada al poder és
semblant, sinó que els seus imperis guarden paral·lelismes dignes de menció.

Palpatine va utilitzar les Guerres Clon (un conflicte bèl·lic enorme entre la República
Galàctica i els Separatistes) com a excusa per obtenir el control total del Senat i així,
controlar a la població. Com diu Lucas, Palpatine crea tensions constants entre la
República i l’avara Federació de Comerç, la qual té com a únic objectiu enriquir-se
explotant els recursos naturals de la major quantitat de planetes possibles.

Després d’assolir el control del Senat, Palpatine és nomenat canceller suprem.

Durant la durada de les Guerres Clon, Palpatine sembra mentides sobre els jedi
amb la finalitat de, a poc a poc, posar a la República en contra d’ells. Quan els líders
separatistes són derrotats, ell és descobert i les Guerres Clon finalitzen. Després de
sobreviure a un atac jedi, ordena l’Orde 66 (que es basa en el genocidi de tots els
jedi) als soldats de la República sota el seu manament.

2
LUCAS, George (1999) Entrevista amb Leonard Maltin. Traducció pròpia.

15
Seguidament, declara la llei marcial i, dotat de plens poders, marca als jedi com a
traïdors de la pàtria en un discurs, en el que els acusa d’haver estat conspirant
contra la República. Això remet en la teoria de la raça ària, que predica que els
jueus estan conspirant per apropiar-se del món sencer.
Ara és quan aquest personatge transforma la República Galàctica en l’Imperi
Galàctic, de manera que es converteix en l’Emperador. Anul·la per complet la
democràcia, el pensament lliure i es dedica a perseguir i executar les persones
sensibles a la força (potencials jedi). D’igual manera, qualsevol moviment de
rebel·lió era durament castigat.
Amb el seu imperi establert, l’Emperador també dedica els primers anys a
conquistar planetes veïns en nom de l’Imperi Galàctic. Alguns dels planetes són
Coruscant, Naboo, Mandalore, etc. Molts d’aquests planetes no estaven a favor de
les idees imperials i es van defensar militarment.

Hitler, per part seva, va utilitzar la Gran Guerra, la derrota humiliant de l’Imperi
Alemany i els injustos pagaments (Tractat de Versalles) per a convèncer al poble
alemany de les seves idees, entre les quals destaquen el pangermanisme,
l’antisemitisme i la idea de la raça ària., per tal d’apropar-se al poder a poc a poc.

De la mateixa manera que Palpatine, Hitler és nomenat canceller i és dotat de tot el

poder legislatiu d’Alemanya el 1933. Ambdós van començar a governar gràcies als
poders d’emergència aconseguits mitjançant tretes i falses promeses, que ometien
intencions amagades.

Hitler, una vegada és dotat de tot de poder legislatiu, aboleix la República de

Weimar i instaura el Tercer Reich, caracteritzat per les seves polítiques totalitaristes i
dictatorials, i les seves ideologies racistes. D’aquesta manera, Hitler es converteix
en dictador.
Durant la seva dictadura, jueus, gitanos, homosexuals, negres, etc. eren perseguits i
reclots en camps de concentració. Això es veu reflectit en l’Imperi de Palpatine,
quan es dedica a perseguir a persones sensibles a la força, l’equivalent als jueus.

16
«La culminació de les Guerres Clon és l'execució coneguda com a Orde 66, en la que els soldats,
específicament creats per servir la República i programats per a la lleialtat, reben l’orde de Palpatine
d’exterminar a l’Orde Jedi en La venjança dels Sith. Aquest genocidi polític està inspirat en la
Kristallnacht i la “nit dels ganivets llargs”, esdeveniments durant l’ascens al poder d’Adolf Hitler i el
partit nazi en Alemanya. La destrucció dels màxims enemics de Palpatine, que presumiblement
havien comès traïció intentant assassinar-lo, li permet enfortir el seu poder i convertir la República en
“el primer Imperi Galàctic”, una decisió que és rebuda amb “estrepitosos aplaudiments”.»3

Aquesta set de conquesta també està present en el règim nazi. Amb l’inici de la
Segona Guerra Mundial, el Tercer Reich va ampliar els seus territoris, ocupant
països veïns, com Polònia, Dinamarca, Noruega o Grècia. Naturalment, la majoria
de països van presentar resistència a les invasions, moltes de les quals van ser
inútils.

El fet d’ocupar terres estrangeres a la força amb l’ús de la violència va comportar a

l’aparició de grups oposats i rebel·lions, que van comportar a més guerres i batalles.

En Star Wars, l’Aliança Rebel va ser un pronunciament de tots els éssers que
s’oposaven a les idees de l’Imperi Galàctic. El seu propòsit és tornar a instaurar la
República Galàctica, un govern demòcrata, i deixar enrere les idees racistes del
govern actual. Aquest moviment, a més a més de repartir publicitat rebel, s’oposa a
L’Imperi militarment, aprofitant qualsevol oportunitat per derrocar-lo.

En el cas dels nazis, els grups oposats a les idees hitlerianes més destacats són els
socialistes, comunistes i sindicalistes, en el que destaca el moviment de la “Rosa
Blanca”. Aquest moviment va ser creat per Hans Fritz Scholl i Alexander Schmorell
el 1942, i es va dedicar a repartir propaganda antinazi que suportava per la justícia,
la democràcia i desitjava la caiguda de Hitler amb eslògans com “Avall Hitler!”, que
denunciava les polítiques de l’horrible genocidi antisemita

Tots els membres d’aquest grup van ser executats a Munic quasi un any després.

En contraposició de la propaganda rebel, tenim la propaganda nazi o imperial:

3
KEMPSHALL, Chris (2022) «The History and Politics of Star Wars». Traducció pròpia.

17
A l’esquerra, propaganda del partit nacionalsocialista. Diu “Nosaltres, els
treballadors, hem despertat. Estem votant el nacionalsocialisme”. A l’esquerra, un
cartell propagandístic de L’Imperi Galàctic, que diu: “A través de la força, l’harmonia,
el domini, l’amistat i la victòria” amb un gran “PAU”. A sota, posa: “És la manera de
l’Emperador. És la nostra manera. És l'única manera.”

Encara que no ho sembli, aquests dos cartells tenen molt a veure. Per començar, els
dos hiperbolitzen les seves idees: els nazis amb un home de raça ària, alt, fort i ros,
i una esvàstica enorme al fons en contraposició amb els diminuts jueus i l’Imperi
amb un destructor imperial massiu, tan gran que ni cap al volant. Ambdós elements
són els símbols dels imperis, i estan col·locats de tal manera que ressaltin en el
pòster per a mostrar una grandesa invencible.

El text dels pòsters són reveladors, també. La propaganda és una manera de

convèncer a la població de les teves idees, i la manera en la qual aquests dos ho
fan és similar i brillant. Aquests pòsters et fan sentir com si pertanyessis al seu grup
per facilitar la teva simpatia amb els règims: el pòster nazi, s’adreça a “nosaltres, els
treballadors”, per captar l’atenció del treballador i revelar-li que tot el seu grup ha
despertat, i que ell ho ha de fer també. Per tant, la manera de despertar és votar al
nacionalsocialisme, suportant les idees de Hitler. Per una altra banda, l’eslògan
imperial també inclou al lector: “és la nostra manera i la de l’Emperador.” No la dels
rebels ni cap altra, l’Imperi diu que té raó i que tu també, incloent-hi en el sac i
afavorint així la simpatia amb l’Imperi.

18
3.3. Palpatine i l’emperador August.

Una vegada hem analitzat com era l’Imperi Galàctic, cal estudiar a fons al seu
emperador, Sheev Palpatine, comparant-lo amb l’infame emperador romà August (o
Octavi), encara que podríem comparar a aquest personatge amb qualsevol
emperador romà, ja que presenta elements de tots. Com diu el mateix George
Lucas:

«Per fer-te una idea del tipus d’home que era Palpatine en la trilogia de les preqüeles necessites
llegir sobre l’emperador romà Juli Cèsar i la seva increïble presa de poder».4

L’Imperi del lord obscur dels Sith i la República estan basats en gran part en l’Imperi
Romà (un exemple d’això és la figura del senat). La República Galàctica, tal com la
veiem en la trilogia de les preqüeles a Star Wars, és un govern democràtic controlat
pel senat, de la mateixa manera en què la República Romana estava moderada pel
senat romà.

El personatge de Palpatine està fortament influenciat per les polítiques i les

tàctiques de personatges romans importants per a la nostra història, com Octavi o
Cèsar, per exemple, en la manera en què manipulen al senat per tal d’aconseguir el
que volen: ambdós personatges assenyalen els problemes als quals s’enfronta la
seva república (en aquest cas, la corrupció). Gràcies a les seves habilitats
manipuladores, Palpatine aconsegueix que el senat galàctic li nomeni canceller, i,
més tard, en un moment de crisi que el mateix Palpatine ha creat, el doti de plens
poders, que ell, òbviament, va prometre que els retornaria, cosa que no va ser certa.

El mateix passa amb Octavi, Marc Antoni, etc. Van rebre poders polítics especials
en moments de guerra i crisis, però quan la crisi s’ha acabat es refusen a retornar
els poders.

El senat romà5 i el
senat galàctic.
Ambdós dirigeixen
la república.

4
LUCAS, George (1999) Entrevista amb Leonard Maltin. Traducció pròpia.
5
HELLER, Bruno, MILLIUS, John i MACDONALD, William J. (2005) «Rome»

19
«Amb la caiguda de l’Imperi Romà, és important recordar que el control de l’Imperi Galàctic és
altament dependent del control de les forces militars. Octavi es va convertir en la figura dominant a
Roma perquè comandava la lleialtat personal de Roma, que va fer Juli Cèsar amb anterioritat. Ell
posteriorment va mantenir el control assegurant-se que les províncies on les legions estaven
estacionades (la gran majoria) sota el seu mandat (com a representant del Senat.)»6

En la seva història, Lucas tracta a l’Emperador com el personatge malvat i

maquiavèl·lic, i és que ho és: totes les justificacions de les seves males accions es
basen en el poder i l’ànsia de manar sobre els altres. Palpatine és despietat, traïdor i
cruel, i és capaç d’abandonar els seus aliats, manipular al jove Anakin Skywalker
per tal que l'ajudi en el seu pla de conquerir la galàxia, o moltes de les coses
horribles que se’ns narra al llarg de la saga, com execucions, genocidis o tortures.

L’emperador romà August és conegut per ser un dels personatges històrics més
cruels, però a la vegada intel·ligents i manipuladors que ha vist Roma mai. August
es va presentar a si mateix com un “príncep de la pau”, que, com hem vist durant
aquest punt, és completament mentida. Va pretendre que no era un autòcrata, és a
dir, una persona que exerceix per si sola l’autoritat suprema, en aquest cas, de
Roma, per tal mantenir al poble content i calmat. Entre els crims que va cometre, un
és l’execució de Cesarió, un noi de disset anys fill de la reina egípcia Cleòpatra, que
era el fill biològic de Juli Cèsar, i, per tant, una amenaça, ja que tenia el dret de
reclamar el tron de l’Imperi. No va dubtar a fer ús de l’assassinat si això significava
assegurar el seu lloc en el tron, característica present en la seva contrapart fictícia.

El nom de Palpatine recorda molt a noms

d’emperadors romans, com Constantine.
També, és quasi idèntic a la paraula palatine,
el nom d’un turó al centre dels set turons de
Roma i on es troben diversos palaus de
l’Imperi Romà.

6
LIEDL, Janice i S. DECKER, Kevin. (2012) «Star Wars and History» Pàgina 197. Traducció pròpia.

20
3.3. Semblances entre personatges
Molts personatges i vestimentes de la saga estan, en bona part, influenciats per
diverses cultures i personatges importants.

Oficials nazis i imperials.

Com es pot observar, els uniformes comparteixen una gran similitud.
Per exemple, ambdós porten una gorra amb visera, insígnies, cinturons amb sivelles amples i guants
negres.

Els sturmtruppen nazis i els stormtroopers imperials.

Encara que en aparença física els uniformes no siguin semblants, tenen molt a veure: el nom,
clarament inspirat de la paraula alemanya, i la seva funció, ja que ambdós soldats pertanyen a la
infanteria i tenen el rang més baix.

21
 L’aparença de Darth Vader està basat en els samurais japonesos, específicament en Date
Masamune, un samurai amb una influència molt important a la cultura oriental.
Amb només catorze anys, Date Masamune va liderar la seva primera batalla juntament amb el seu
pare contra un clan veí, i quan tenia divuit anys ja es va convertir en un daimyô (els daimyô eren els
senyors feudals més poderosos.)
La raó dels cascs tan exuberants en la cultura samurai és que són un símbol de riquesa i poder.
D’aquesta manera, Darth Vader simbolitza el mateix.
El seu control innat de l’espasa i el seu domini de l’art de la guerra els converteixen en ferotges
contrincants sota el mandat del seu clan, o en el cas de Vader, de l’imperi Galàctic.

Tant el personatge com la vestimenta de la Princesa Leia, líder de la Rebel·lió, està inspirat en les
guerrilleres mexicanes, com es pot veure en la roba blanca, els cinturons i sobretot, el pentinat.

Les guerrilleres van ser valentes lluitadores en una “guerra bruta” mexicana i van tenir un paper
crucial en la resistència al socialisme, com també la Princesa Leia, peça clau de la lluita contra
l’Imperi.
Es va fer a la Princesa Leia similar a aquestes dones per donar a entendre que és un personatge
valent, lluitador i fidel als seus ideals, com la llibertat i la democràcia.

22
Segons George Lucas, una altra font d’inspiració per al pentinat de Leia va ser el pentinat de la tribu
índia Hopi. El cabell espiralat forma part de la seva cultura i era típic en joves Hopi.

La raó d’aquesta inspiració és que els Hopi són una tribu matrilineal en la qual les dones tenen una
gran importància: determinaven l'herència i la pertinença als clans.

És per això que Lucas es va inspirar en aquestes dones per crear un personatge dona tan important
a la saga, una líder capaç de decidir per ella mateixa.

Els soldats llançaflames nazis de la Segona Guerra Mundial i els de la Primera Ordre.
La semblança és evident: els dos imperis utilitzen la por per aconseguir els seus objectius. Aquí, la
por es veu reflectida en els llançaflames, que realment es fan servir per espantar l’enemic i no tant
per atacar.

23
 La vestimenta de la senadora Padme Naberrie, que té un pentinat, adorn, maquillatge i vestit que
s’assemblen a l’última reina mongola, Genepil. Les similituds també estan en la seva història: van ser
víctimes d’un règim que tenia l’objectiu d’eliminar la seva cultura i instaurar la seva per la força (els
soviètics i l’Imperi).
Encara que el seu final és diferent, ja que Amidala va morir al part i Genepil va ser executada pels
soviètics.

24
3.4. La cultura jedi.
Els jedi són uns éssers poderosos que poden mantenir contacte especial amb “la
força”, una energia present en totes les formes vives que unifica l’univers. Es
dediquen a guardar la pau i estan al servei incondicional de la República Galàctica.

Aquesta religió fictícia guarda desenes de similituds amb religions com la budista i
amb guerrers com els samurais, els cavallers templers o els monjos shao-li.

3.4.1. Els monjos shao-li.

Van ser una comunitat de monjos guerrers que, encara avui, continuen existint a la
Xina. Són coneguts per ser els guerrers més compromesos i que dediquen la seva
vida al budisme, sent un exemple de disciplina, autocontrol i rebuig a la violència.

Les semblances amb els jedi es poden veure, per exemple, en el seu estil de vida:

Els monjos guerrers tenien un codi molt exigent, que els obligava a rebutjar la fama,
el poder, la riquesa i, fins i tot, entregar-se al celibat. Un codi gairebé igual que els
jedi, ja que totes dues religions se centren més en l’espiritualitat.

El sobrenom de “guerrers” no és perquè si, pel fet que els shao-li també es
dedicaven a la defensa dels seus pobles d’animals perillosos, pirates i saquejadors,
treballant de vegades per al seu imperi en missions militars amb les seves increïbles
habilitats, de les quals destaquen el kung-fu i el seu ús de la khakkhara. Igual que la
seva contrapart fictícia, es dedicaven a la defensa dels més dèbils i servien al seu
govern.

La meditació és una part fonamental de les dues cultures.

25
De fet, la tècnica de lluita dels jedi està inspirada en les tècniques dels shao-li.

Els monjos utilitzaven la khakkhara com arma, i amb el pas del temps, van crear
diverses tècniques de combat, sigui amb armes o no.

En Star Wars, els jedi empren el sabre làser com arma per defensar-se, i també
tenen tècniques de combat.

A més a més, jedi i els shao-li anomenen a les tècniques a partir d’animals.

Aquestes tècniques poden servir per determinar la personalitat d’una persona. Per
exemple, a Star Wars, la tècnica “Vaapad”, que treu el seu nom d’un depredador
fictici de la saga. Aquesta tècnica requereix una concentració i precaució extrema, ja
que és una tècnica molt difícil de controlar. A sobre, requereix una forma física
exigent.

El mateix passa amb tècniques kungfu, com, per exemple, l’estil de lluita del mico,
que es caracteritza per saltar, rodar i la seva imprevisibilitat, i per això podem deduir
que les persones que utilitzen són persones àgils i provocadores.

Una espasa làser verda, pròpia dels Jedi, i una khakkhara, dels shao-li.

26
 L’estil de combat del tigre en kungfu i l’ataru, la 4a tècnica de combat amb espasa làser.
Significa “el camí del ratpenat.”

Per una altra part, els temples budistes també són elements importants:

El primer temple Shao-li va ser construït cap al 496 dC, gràcies a la donació de
l’emperador Xiaowen. No va ser fins al 534 dC , quan la dinastia va caure i els
temples van ser destruïts.

Igual que els budistes, els jedi tenien el seu propi temple a Coruscant, que va ser
destruït. En els dos casos, va haver-hi guerres civils i un imperi va derrocar el
govern vigent. També, va haver-hi atacs a la religió budista, qualificant-los com
malvats i exigint la seva erradicació, igual que va passar amb els jedi.

Un temple shao-li i el temple jedi.

27
3.4.2. Els samurais.

Se sap que la saga de Star Wars està increïblement influenciada per la cultura
japonesa feudal. Encara que és ben cert que els samurais eren homes de família
que tenien dones, fills i propietats privades, cosa que els jedi no, la manera de
pensar de l’Orde Jedi o la roba són molt similars al folklore oriental de l’edat mitjana.

Els samurais eren soldats d’elit en el Japó feudal. Controlaven a la perfecció

l’espasa i l’arc, i tenien un rol molt important en les batalles: sovint eren oficials de
l’exèrcit japonès, igual que els cavallers jedi estaven al cap de l’exèrcit de la
República i cadascun tenia el seu propi batalló.

El càrrec d’aquests combatents va evolucionar, i també van començar a ser

consellers, administradors, etc. Alguns jedi també es va dedicar a aquests tipus de
tasques més diplomàtiques.

Una de les similituds més evidents dels samurais i els jedi és la seva manera de
veure els enfrontaments amb la mort: no ho veien com una perduda definitiva, sinó
com una fase més de la seva vida. Creuen que val la pena morir si és defensant als
seus o servint a un propòsit major.

Els soldats samurais devien absoluta lleialtat al seu mestre, igual que els jedis
aprenents obeeixen els seus mestres, i aquests, obeeixen a l’Orde Jedi.

Les semblances de la seva forma de pensar també es veuen reflectides en el

Bushido.

El Bushido, o el camí del guerrer, és un codi ètic estricte que els samurais havien de
seguir. Predica una vida marcada per la lleialtat i l'obediència i exigeix justícia,
respecte, valentia, honor i benevolència fins a la mort.

Aquest és similar al Codi Jedi, que predica la pau, el coneixement, la serenitat,

l’harmonia i rebutja actuar controlat per la por o la ira. Un jedi no actuarà mai ni
aprofitarà els seus poders pel seu benefici personal o econòmic, igual que un
samurai mai utilitzarà les seves habilitats per a ús individual.

A part del Bushido, els samurais també creien en el Bunbu itchi, que literalment
significa “la ploma i l’espasa importen el mateix”. El Bunbu itchi parla de l’obligació
del samurai d'estar en balanç amb el seu coneixement amb les armes i la guerra

28
amb activitats més intel·lectuals, com ara la pràctica de la cal·ligrafia, la literatura
clàssica, la poesia i la música.

Un exemple d’aquesta filosofia de vida dualista és Miyamoto Musashi, un ronin (un

samurai sense amo), que tenia una destresa perfecta amb l’espasa i havia guanyat
innumerables batalles. Després de la seva única derrota, es va retirar al cim d’una
muntanya on va escriure un llibre clau de la filosofia zen i la lluita amb espases.

La relació amb les armes és també un punt clau en les dues cultures.
Els jedi utilitzen l’espasa làser, i els samurais, la catana.

Aquestes armes són extremadament importants. Els samurais no se separaven de

la seva arma ni per anar a dormir. La cuidaven i la respectaven, ja que per a ells era
un signe distintiu que els aportava honor i els diferenciava. Sense la seva espada,
un samurai perd el seu honor.

Per altra banda, els jedi també sentien un gran respecte per la seva arma. És
cuidada, valorada i no és només una arma, sinó un símbol. Cosa semblant passa
amb les catanes, que són el màxim símbol samurai.

Fins i tot, els jedi es fabriquen les seves pròpies espases quan acaben el seu

entrenament, com a símbol de maduresa i creixement espiritual.

Com diu el personatge Obi-Wan Kenobi: “Aquesta espasa és la teva vida. No la

perdis”.7

Les lluites entre espases o catanes són pròpies de les dues cultures.

7
LUCAS, George (2002) «Star Wars episodi II: L’atac dels clons».

29
De fet, el terme “jedi” està basat en el terme Sengoku Jidai del cine japonès.

El Sengoku (1467-1615) és el període on la majoria de pel·lícules de samurais estan

basades (normalment en la guerra civil o en la postguerra) i Jidai significa període o
època. Així doncs, el Sengoku Jidai és el període Sengoku.

Per a la creació de Star Wars, Lucas es va basar en el Jidaigeki, és a dir, drama

d’època, sobretot en les d'Akira Kurosawa, director japonès de renom.

La roba típica dels jedi està inspirada en com Kurosawa vestia als seus samurais.

La inspiració de George Lucas en la pel·lícula de culte de Kurosawa Els set

samurais va ajudar a ultimar els detalls de la vestimenta.

A l’esquerra, samurais, i a la dreta, cavallers jedi.

Els seus uniformes consten de túniques encreuades i mànigues amples.

Baix la túnica, es troba un quimono de seda i un cinturó que subjecta una espasa.

30
3.4.3. Els cavallers templers.

Els cavallers templers eren poderosos guerrers monjos que exercien la violència
d'acord amb una doctrina. Eren socialment superior a altres cavallers gràcies a la
seva devoció i a la fe i, igual que els jedi, pertanyien a un orde militar-monàstica.

La història de l’Orde del Temple són molt semblants als inicis de l’Orde Jedi.
Originalment, els membres de l’Orde del Temple no eren soldats, tan sols eren
monjos cristians, que al principi no estaven interessats en la guerra.
Però, després de deu anys de combat en Jerusalem contra els musulmans, van
decidir anar ells a alliberar la Terra Santa, convertint-se en monjos guerrers.

Els jedi tenen un origen similar. Al principi, era un orde religiós, i els jedi uns
guardians de la pau, que se'n van d’haver d’instruir en l’art de la guerra després de
les nombroses guerres a la galàxia que se'n van oferir a parar pel bé comú.

Segons el llibre Star Wars and History:

Els templers ràpidament es van convertir en la força armada de l'Església, sent només fidels al papa i
al seu mestre. De manera similar, els jedi són els guardians de la pau de la República que només
obeïen al canceller i a l’Orde Jedi.8

El segell de l’Orde del Temple. El segell de l’Orde Jedi.

8
LIEDL, Janice i S. DECKER, Kevin. (2012) «Star Wars and History» Pàgina 130. Traduccó pròpia.

31
Una altra gran similitud entre els Jedi i els templers és el seu refugi.

Els cavallers templers van ser coneguts per aquest nom a causa del seu primer
refugi, la mesquita d’Al-aqsa, que, després de la toma de Jerusalem va ser anomenat
“Temple de Salomó”. En aquells temps, la mesquita servia com a casa, arsenal,
oficina i fortalesa.

De la mateixa manera funciona el Temple Jedi: és un gran lloc on viuen, s’abasteixen,

tenen oficines, armes, s’entrenen, etc.

La biblioteca de la mesquita d’Al-aqsa i la del Temple Jedi.

Els temples jedis i templers eren llocs d’entrenament, àmplia cultura i defensa.

Els jedi i els templers lliuraven dues batalles alhora: una física i una altra mental.
Mentre que lluitaven amb la seva espasa contra els seus enemics, ells verdaderament
creien que eren enviats celestials protegint la terra sagrada de Déu dels malvats
musulmans, que eren els servents de Lucífer, senyor de l’Infern. En aquest
pensament podem veure reflectit la filosofia sobre el costat lluminós i obscur de la
força: el costat lluminós, Déu i els seus escollits, i l’obscur, el dimoni.

El fet de ser guerrers i monjos alhora crea una contradicció enorme en la vida dels
templers i els jedi: per una part, com a guerrers tenen l’obligació de neutralitzar (i
matar, si és necessari) qualsevol amenaça contra la seguretat. En el cas dels
templers, a musulmans que s’oposaven a la conquesta de Jerusalem, i en els dels
jedi, al temible exèrcit separatista, els seus sicaris o els Lords Sith. En canvi, la seva
condició de monjos convertits a una religió pacifista (el costat lluminós de la força i el
Cristianisme) els obliga a mantenir la pau i evitar el conflicte.

32
Per aquesta paradoxa, el gran Bernat de Claravall, cofundador de L’Orde, va donar
una explicació: segons ell, els templers no estaven cometent cap pecat, ja que el
cristianisme predica el no-assassinat a persones, però als musulmans i a l’Islam els
consideraven simplement “éssers malvats”. No estan cometent assassinats,
simplement purgant el mal de la Terra Santa.

La tragèdia és una part present en ambdues històries. Com hem vist anteriorment,
l’orde 66 va ser una massacre per part de l’Emperador Palpatine i l’exèrcit clon de la
República, per tal d’eliminar l’oposició jedi a la seva imminent dictadura. Els templers
van sofrir unes conseqüències similars i una traïció: va ocórrer a França, a principis
de 1306, quan va haver-hi una revolta popular a París, i Felip IV “el Bell” va haver de
refugiar-se al bastió del Temple, on guardava el tresor regi. Potser per guanyar-se el
suport de l’ordre, el rei va voler ser membre honorari, però aquesta petició va ser
rebutjada i aquí va començar un enfrontament entre el Felip i els templers que els va
portar a la seva desaparició.

Igual que Felip IV, el malvat Sheev Palpatine va planejar maquiavèl·licament l’extinció
de l’Orde Jedi a través de falsos rumors i històries inventades per posar a tota la
galàxia en contra dels monjos-guerres espacials.

Al juliol del mateix any, Felip IV va ordenar l’expulsió de tots

els jueus de França i es va apropiar dels seus béns
materials, ja que estava endeutat i necessitava diners.
Jacques de Molay, últim gran mestre del temple, va viatjar
cap a Poitiers on es va reunir amb el papa Clement V i van
iniciar una investigació d’aquest succés, encara que no va
servir de molt, ja que, cap al 12 d’octubre de 1306 el rei va
ordenar la detenció dels membres de l’Orde del Temple.
Aquella nit, 20.000 templers (entre els quals es trobaven 546
cavallers) van ser detinguts i empresonats. Jacques de Molay.

33
Van ser acusats de rebutjar a Déu, sodomia, blasfèmia i de cerimònies satàniques,
encara que no es van trobar evidències d’adoracions satàniques.

El papa, que sempre havia estat de costat dels templers, només va emetre una
protesta formal, però després va canviar la seva opinió i, en una butlla repartida per
tot arreu va elogiar els actes de Felip IV contra els cavallers templers i va animar a
tots els cristians a investigar els templers.

Aquest succés és similar a l’acord del Senat galàctic amb Palpatine. Encara que
durant moltíssims anys van estar a favor dels jedi i els van subvencionar i protegir,
van canviar la seva opinió davant de les acusacions del futur emperador. En la nostra
història, encara que el papa i la Inquisició mantenien bona relació amb els templers,
només van bastar unes quantes acusacions sense fonament per canviar de bàndol.

Jacques de Molay, després de tortures durant hores, va confessar (sigui per morir en
pau o per pressió) haver rebutjat a Déu, adorar ídols i practicar la sodomia.
Ja en abril, el papa Clement V va desarticular l’Orde del temple. Després de la seva
dissolució, el gran i últim mestre Jacques i 38 membres més van ser portats a l’Illa de
Sena per ser cremats vius a la foguera, encara que la majoria dels altres membres
van ser alliberats, però sense el títol de monjos guerrers de l’orde.
La manera tan cruel i traïdora de fer desaparèixer ambdues ordes és un punt en
comú: els templers van ser cremats a la foguera, mentre que els jedis van ser
crivellats fins a la mort.

Tanmateix, després de l’extinció d’ambdues ordes, van existir reminiscències sobre

les quals van sorgir noves ordes renovades. L’exemple més clar sobre el legat dels
templers és l’Orde de Crist, d’origen portuguès.

Tot es remunta als segles XII i XIII, quan, en la famosa Reconquesta, els templers van
oferir suport als portuguesos en la seva lluita amb els musulmans. Ells, a canvi, van
atorgar territoris i poder polític. És després que el papa suprimeix l’Orde del Temple
que el rei de Portugal Dinis I va fundar l’Orde de Crist en 1319 pels monjos-guerrers
que havien sobreviscut. Els nous cavallers van d’haver de jurar fidelitat al rei (en
l’antiga orde no ho feien) i, principalment, aquesta Orde va servir per defendre
Portugal d’atacs enemics.

Pel que fa a Star Wars, després del genocidi jedi els que van poder sobreviure es van
amagar per no ser capturats per les urpes de l’Imperi, dedicant-se a la meditació i, en

34
el cas del jedi Obi-Wan Kenobi, entrenant aprenents jedi en secret. Luke Skywalker
és el seu deixeble secret i aprèn gràcies al seu mestre tot el que necessita sobre el
corrent jedi.

Quan l’Imperi Galàctic és derrotat i s’estableix la Nova República, Luke forma la Nova
Orde Jedi. Com l’Orde de Crist, la nova orde té afers i pensaments diferents, com la
ubicació: ja no hi ha un enorme temple jedi a la ciutat, sinó una modesta caseta al
bosc. També, els jedi d’aquest nou corrent deixen de mesclar-se en assumptes
polítics i es dediquen a descobrir els camins de la Força mitjançant la meditació.

El segell de la Nova Orde Jedi El segell de l’Orde de Crist

35
4. Referències històriques a Harry Potter.

La saga Harry Potter fou un sorprenent èxit juvenil que, amb el seu innovador
concepte de màgia, es va fer una obra de culte quasi a l’instant, tan literària com
cinematogràficament, ja que, el seu primer llibre (Harry Potter i la pedra filosofal) ha
venut 140 milions de còpies. La saga, en general, compta amb més de 400 milions.

Si una cosa és clara, és que la saga de llibres i pel·lícules de Harry Potter han deixat
empremta en la cultura popular contemporània. J.K. Rowling va crear aquest món
dividit entre persones màgiques i persones corrents basant-se, en part, en la història
del nostre món: ja sigui la raça ària, la injustícia cap als treballadors en la revolució
industrial o, simplement, basant personatges en mites, déus persones reals.

En aquest punt del meu treball de recerca recopilaré totes les similituds històriques de
la saga, extretes de les pel·lícules de Harry Potter (pel que fa als llibres, només citaré
alguns diàlegs en moments puntuals). Com a contingut afegit, analitzaré la trilogia
d’Animals Fantàstics, que conté una gran quantitat d’elements històrics, en les que
destaquen les referències al segle XX.

- Harry Potter i la Pedra filosofal. (2001)

- Harry Potter i la càmera secreta. (2002)

- Harry Potter i el presoner d’Azkaban. (2004)

- Harry Potter i el calze de foc. (2005)

- Harry Potter i L’Orde el Fènix. (2007)

- Harry Potter i el misteri del príncep. (2009)

- Harry Potter i les Relíquies de la Mort- Part 1. (2010)

- Harry Potter i les Relíquies de la Mort- Part 2. (2011)

- Bèsties fantàstiques i on trobar-les. (2016)

- Bèsties fantàstiques: Els crims de Grindelwald.

- Bèsties fantàstiques: Els secrets de Dumbledore.

36
4.1. L’al·legoria nazi a Harry Potter.

En la saga de Harry Potter, dos mons completament diferents coexisteixen en el

mateix lloc i espai: el món màgic, que està amagat mitjançant màgia, i el món muggle,
és a dir, el nostre.

El món màgic té les seves pròpies normes i limitacions físiques, història, lleis i
societat. Les persones màgiques són com una altra espècie diferent: són iguals que
els humans, però desenvolupen poders sobrenaturals a una primerenca edat.

Així doncs, l'escola màgica de Hogwarts s’encarrega de buscar nens màgics nascuts
al món muggle i invitar-los a l’escola, amb el propòsit de millorar els seus poders i
aprendre de nous.

Com en moltes societats actuals, molts conflictes racials són presents en la societat.
En la societat màgica, el govern compta amb un Ministeri de Màgia, que és la màxima
autoritat. Aquest ministeri està ple de corrupció i gangrenat de racisme contra l’altre
món, el muggle. En l’interior de la càmera del ministeri, és torba una enorme estàtua.
Així és com és descrita en Harry Potter i les Relíquies de la Mort:

«El gran vestíbul semblava més fosc de com Harry ho recordava; abans, una font daurada ocupava
el centre del vestíbul i llançava tremolosos punts de llum al poliment parquet i les parets. Ara, en
canvi, una composició gegantina en pedra negra dominava l’escena; es tractava d’una enorme i
esglaiadora escultura d’una bruixa i un mag que, asseguts en dos trons llaurats i ornamentats,
observaven els empleats del ministeri que sortien per les xemeneies; al pedestal es llegien unes
paraules gravades amb lletres d’un pam d’alt: «LA MÀGIA ÉS PODER» [...] Harry va mirar amb més
atenció i va veure que el que havia cregut que eren trons llaurats amb motius decoratius eren en
realitat muntanyes d’éssers humans esculpits: centenars i centenars de cossos nus —homes, dones i
nens—, de rostres patètics, recaragolats i atapeïts per suportar el pes d’aquella parella de mags
abillats amb túniques elegants.

-Muggles -va xiuxiuejar Hermione-. Al lloc que els correspon.» 9

9
KATHLEEN ROWLING, Joanne (2003) «Harry Potter i les relíquies de la mort». Pàg. 240-241.
Traducció pròpia.

37
Aquesta escultura fa una clara al·lusió al caràcter racista del ministeri: creuen que la
raça dels mags és genèticament superior a la dels muggles pel seu ús i control de la
màgia. Segons les seves creences, els muggles han de ser exterminats.

El Ministeri de Màgia juga un paper crucial en la història d’aquesta saga. Per dins,
aquest govern que mana sobre la Gran Bretanya del món màgic és un règim
corrupte i incompetent, subordinat a les ordes del senyor del mal Lord Voldemort.

Una de les moltes clares al·lusions a la dictadura d’Adolf Hitler es troba en Harry
Potter i l’Orde del Fènix, quan el Ministeri de Màgia fa la seva primera aparició. En
l’anterior entrega, qui-no-ha-de-ser-nomenat torna a la vida catorze anys després de
la seva derrota i torna a reclutar als seus antics cavallers de la mort (molts dels
quals formen part del Ministeri i tenen càrrecs molt importants) amb la intenció de,
finalment, controlar el govern i instaurar una dictadura. Davant aquesta notícia, el
Ministeri decideix mentir a la gent, aclamant que Voldemort no ha retornat i que tot
està bé. Com a mesura, li atorguen el lloc de directora de Hogwarts a Dolores
Umbridge, membre del Ministeri, per a vigilar l’escola Hogwarts i a poc a poc
instaurar les seves idees de caràcter racista i totalitàries.

Això remet en la influència del govern del Tercer Reich en l'educació del jovent
alemany dels anys 30-40. Una vegada Hitler és al poder, emplena les aules de
propaganda antisemita, enaltin la raça ària i persuadint als més joves.

Una data de vital importància a tenir

en compte és que la mateixa
Dolores Umbridge és l’autora del
follet “Sangs-bruta i els perills que
comporten a una perfecta societat
de sang pura”. En aquest exemplar,
se’ns relata els “perills muggles” i
com s’ha d’exterminar la seva raça
o als fills de muggles per a la
prosperitat de la comunitat màgica. “La meva lluita” d’Adolf Hitler i “Sangs-bruta i els perills

que comporten a una perfecta societat de sang pura”

38
Una obra que, sense dubte, està basada en la famosa obra literària d’Adolf Hitler
Mein Kampf, o “La meva lluita” en català.

Aquest llibre que el temible dictador va escriure en presó després del seu fracàs en
un cop d'estat en Munic el 1923 parla sobre la ideologia del seu partit polític, el
NSDAP, que es caracteritza per un antisemitisme extrem. Hitler parla en el seu llibre
del “perill jueu” i afirma que existeix una conspiració jueva que planeja el control del
món.

Una altra similitud entre ambdós pensaments és la importància de la sang. En Harry

Potter, segons les idees dels extremistes, els muggles són éssers de sang bruta que
mereixen menys drets que una persona de sang pura, és a dir, una persona de pares
màgics. Només els sang-pura tenen dret a viure en la societat: els sang-bruta
aporten problemes innecessaris.

D'igual manera, en l’Alemanya Nazi els jueus eren qualificats de “sangs-bruta”.

El govern hitlerià proclamava que la raça ària era superior a tots els aspectes, i que
només ells posseïen la “sang pura”. El pensament nazi proposava que la sang pura
es trobava en la gent de raça ària que és la creadora de tot el món.

Segons el llibre Mein Kampf:

«Si es dividís la Humanitat en tres categories d'homes: creadors, conservadors i destructors de

cultura, tindríem segurament com a representant del primer grup només a l'element ari. Ell va establir
els fonaments i les columnes de totes les creacions humanes; únicament la forma exterior i el colorit
depenen del caràcter peculiar de cada poble.»10

De fet, la família Malfoy és un gran exemple de la raça ària i la seva discriminació.

Aquesta família sencera és el prototip ari: alts, rossos i d'ulls blaus.

Draco Malfoy, el fill, sovint insulta a Harry Potter i els seus amics amb el terme
“sang-bruta”, ja que, Hermione, una de les protagonistes, té pares muggles i Ron és
pèl-roig, que no encaixa amb els ideals aris. Per una altra part, el pare, Lucius
Malfoy, treballa en el Ministeri de Màgia, el que explica la corrupció interna del
govern.

10
HITLER, Adolf (1925) «La meva lluita» (Mein Kampf). Pàgina 137. Traducció pròpia.

39
Un altre aspecte a tenir en compte és “el programa de reubicació dels sang-bruta”.
Aquest projecte pretén tancar a tots els fills de muggles en guetos especialitzats per
tal de separar-los de la comunitat màgica. Aquest pla es troba dins de la publicitat
amagada dins del Ministeri de Màgia, i remet a la massiva emigració forçada dels
jueus cap a guetos, camps de concentració i altres instal·lacions per part dels nazis
durant l’Holocaust, forçats a viure tancats per la seva ètnia.

Finalment, cal destacar la relació del nazisme i els totalitaristes de Harry Potter amb la
figura de la serp:

En la saga de J.K. Rowling la serp és el símbol dels cavallers de la mort, acèrrims

seguidors de Lord Voldemort i les seves idees extremistes i racistes. Una
característica d’aquests personatges és que tenen tatuada la “marca tenebrosa”, un
tatuatge d’una serp sortint d’un crani, per tal de mostrar fidelitat eterna al seu Lord.

Els nazis, per la seva part, sovint són representats en propaganda antinazi com serps.
També, ells mateixos utilitzen aquest animal, per exemple, per a insígnies, que,
curiosament, contenen un crani i una serp, igual que la marca tenebrosa.

Un emblema concedit a membres de

l'exèrcit, la Luftwaffe (Forces
Armades), l’'Ordnungspolizei (Policia
de l'Ordre) i les Waffen-SS per
participar en operacions de seguretat.
Al seu costat, la marca tenebrosa dels
cavallers de la mort, tatuatge que
Voldemort atorga als seus soldats més
fidels.

40
Un poster americà produit per RCA Manufacturing Company,
Inc. Podem observar una bota en la qual està escrit “TU I JO” a
punt de pisar a dues serps i una granota. La serp amb bigoti i
plena d’esvàstiques dibuixades representa a Hitler i el nazisme,
mentres que la serp marró representa a l’Imperi Japonés. La
granota simbolitza a Benito Mussolini, el duce de la Itàlia feixista.

41
4.2. Personatges inspirats en mites.

Si en alguna cosa destaca la saga literària i cinematogràfica Harry Potter són els
personatges que fan al·lusió a mites de diverses cultures: la celta, la nòrdica, la
romana…

Un personatge inspirat en un déu romà és Quirinus Quirrell, professor de Defenses contra les Arts
Obscures. Quan és molt jove, Quirrel és enganyat pel tenebrós Lord Voldemort, s’uneix a la seva
causa d'erradicar als éssers no màgics i li presta el seu cos per tal d’aconseguir els seus propòsits. El
fet de dues ànimes en un mateix cos fa que l’aspecte físic de Quirrel canviï: en el seu clatell es troba
la cara de Voldemort, tapada per un turbant per tal de no ser descobert.

Aquesta història remet en el mite romà de Quirí, un antic déu de la mitologia romana, que, igual que
el seu tocai Quirinus Quirrell, té dues cares. De fet, segons el llibre Vides Paraleles del clàssic
historiador grec Plutarc, Quirí i Romul, cofundador de Roma, són la mateixa entitat: un déu i un humà,
i en Harry Potter passa una cosa similar: conviuen en el mateix cos un bruixot amb poders quasi
divins amb un professor corrent.

Un altre personatge creat a partir d’un déu és Fenrir Greyback, un home llop conegut per la seva
ferocitat agressivitat i la seva aprensió a atacar a nens. Greyback és capaç d'infectar a altres i
transformar-los en homes llop, amb la intenció de crear un exèrcit.

En la mitologia nòrdica, Fenrir és un llop gegant, fill dels gegants Loki i Angrboda.

42
 Igual que Quirrel, Remus Lupin és un professor de Defenses contra les Arts Obscures de l’Escola de
Màgia i Fetilleria Hogwarts. El seu nom és el mateix que el de Rem (que s’escriu “Remus” en anglès,
idioma original de l’obra).

En la saga, descobrim que és un boggart, és a dir, un home llop, que es transforma irremeiablement
a la llum de la lluna plena. L’element del llop és important en la història d’origen de Ròmul i Rem i del
seu mite en conjunt. Els germans van ser abandonats a la seva sort, però una lloba els va cuidar el
temps suficient i van créixer sans. Temps després, van fundar la ciutat de Roma.

«[…] però aquest els va exposar a la riba del riu, on una lloba acudia a alletar-los, i diverses aus,
portant-los del seu esquer, el posaven a la boca els nens[…]»11

De fet, el seu cognom “Lupin” és un derivat de la paraula llatina lupinus, que era un adjectiu derivat
de lupus, és a dir, llop.

Santa Eduvigis d’Andechs fou la filla del comte d’Andechs (Alemanya). La seva vida es caracteritza per
dedicar-la completament a ajudar els més necessitats. Va ajudar a orfes, viudes, a la construcció
d’hospitals i, quan va morir, va donar tota la seva fortuna als pobres i a l’Església.
Aquesta persona, que més tard es va convertir en una santa, va inspirar a la famosa òliba de Harry
Potter, que, en nombroses ocasions, salva a Harry o els seus amics de perills. De fet, no és
coincidència que Hedwig sigui l’òliba de Harry, ja que ell és orfe, igual que els nens que la santa
ajudava.

11
DE QUERONEA, Plutarc (entre el 96 i el 117 dC) «Vides paral·leles». Pàgina 44. Traducció pròpia.

43
4.3. Harry Potter i el cristianisme.

4.3.1. La figura de la serp.

Ja hem comentant anteriorment com la serp és utilitzada per representar als

cavallers de la mort, seguidors de Lord Voldemort. L’origen de l’associació de la serp
amb la figura del mal, però, està relacionada amb la simbologia cristiana.

La serp simbolitza al Diable, que és capaç de transformar-se en aquest animal per

tal d’enganyar o manipular.

Des del mateix començament de la Bíblia (les Sagrades Escriptures cristianes)

podem trobar com el Diable es transforma en serp per persuadir a Eva que
mossegui la poma de l’arbre prohibit, o quan tempta a Jesucrist en el desert quan
passa quaranta dies i quaranta nits. Per la seva part, el senyor tenebrós, Voldemort,
és sovint descrit al llibre com una serp:

«I llavors ho va veure: Voldemort volava com el fum al vent, sense escombra ni thestral que ho
sostingués; el seu rostre de serp destacava a la foscor i els seus dits blancs tornaven a aixecar la
vareta…»12

Tanmateix, la marca tenebrosa de Voldemort, de la que ja he fet menció, conté una

serp sortint d’un crani, que simbolitza el mal i la mort.

L’element de la serp és present, també, al símbol de la casa Slytherin. Aquesta casa

de les quatre de Hogwarts es caracteritza per tenir membres arrogants, orgullosos i
tramposos, qualitats que són considerades pecat per la Bíblia. Els membres de
Slytherin sovint tenen poca empatia i s’aprofiten de les debilitats d’altres per
aconseguir els seus objectius. A més a més, són els especialitzats en l’estudi de la
màgia negra, a les arts obscures, tan predicades pel Diable i els seus seguidors.

Finalment, cal mencionar la mascota de Voldemort: una serp anomenada Nagini,

que, igual que el seu obscur mestre, el que no ha de ser nomenat, és un ésser cruel
i despietat.

12
KATHLEEN ROWLING, Joanne (2003) «Harry Potter i les relíquies de la mort». Pàg. 46. Traducció
pròpia.

44
4.3.2. Harry Potter i el messies.

Altres elements de la saga que tenen el seu origen en la religió cristiana és l'eterna
rivalitat entre Lord Voldemort i Harry Potter, així com les seves històries d’origen.

Tom Marvolo Ryddle, el veritable nom del senyor obscur, va ser considerat en la seva
època l’alumne més brillant de l’escola de Hogwarts per mestres i companys. La seva
caiguda va ser, però, quan es va rebel·lar contra l’escola de Hogwarts a causa del seu
odi acumulat i va crear un exèrcit amb el propòsit d’envair l’escola i, posteriorment, tot
el món màgic. Aquesta idea de l’ésser excepcional que s’acaba rebel·lant contra el
seu protector ve de lluny, concretament del Gènesi, on se’ns narra la història de
l’àngel caigut Lucífer. Segons les sagrades escriptures, Lucifer era un àngel que
posseïa una enorme pietat i bellesa, però que va rebutjar a Déu, es va emplenar de
ràbia i orgull i es va convertir en el líder de l’Infern, que està oposada al Regne dels
Cels de Déu. Es diu, que, després de la seva expulsió del cel, es va canviar el seu
nom a Satanàs.

D’aquesta manera, podem trobar diverses similituds: Voldemort era un ésser

d’excepcionals qualitats, però que, per culpa de la ràbia i l’orgull, es va rebel·lar
contra Albus Dumbledore, director de l’escola Hogwarts, que va derivar a la seva
expulsió permanent del centre, igual que Lucifer va ser expulsat del Regne dels Cels.

Posteriorment, Tom Marvolo Ryddle és canviària el seu nom a Lord Voldemort, igual
que Lucifer va canviar el seu a Satanàs.

Una vegada Voldemort és expulsat, crea el

seu exèrcit de cavallers de la mort, que
ataquen a l’escola de Hogwarts moguts per
l’odi del seu líder, de la mateixa manera
que Satanàs crea el seu propi exèrcit
infernal per venjar-se de Déu per la seva
expulsió.
Lord Voldemort.

Per últim, cal destacar l’aspecte físic de Voldemort, ja que, després de la seva
resurrecció, ni tan sols sembla humà i quasi que no presenta característiques
humanes, sinó que té més similituds amb un dimoni.

45
Harry Potter, per la seva part, es pot considerar una espècie de messies, ja que, des
del seu naixement, la seva vida està escrita en una profecia que l’enfronta amb
Voldemort, el diable, la figura del mal. La història de Harry Potter no és més que una
representació de l’eterna batalla entre el bé i el mal.

Segons la profecia de l’escollit de Harry Potter:

«L'únic amb poder per derrotar el Senyor Tenebrós s'acosta…, Nascut dels que ho han desafiat tres
vegades, vindrà al món en concloure el setè mes… I el Senyor Tenebrós ho assenyalarà com el seu
igual, però ell tindrà un poder que el Senyor Tenebrós no coneix… I un dels dos haurà de morir a mans
de l'altre, ja que cap dels dos no podrà viure mentre segueixi l'altre amb vida… L'únic amb poder per
derrotar el Senyor Tenebrós naixerà en concloure el setè mes…»13

Una altra similitud entre el protagonista de la saga i el messies del cristianisme,

Jesucrist, és el seu sacrifici final. Ambdós personatges decideixen sacrificar la seva
vida per tal de salvar a la humanitat, però, després de morir, tenen l’oportunitat de
ressuscitar i acabar convertint-se en els salvadors del seu món.

Harry Potter i Dumbledore en el limbe, després del seu sacrifici.

13
YATES, David (2007) «Harry Potter i l’Orde del Fènix»

46
5. Referències històriques a Shingeki no Kyojin.

En els últims anys, hem vist un creixement massiu de productes procedents d’orient,
sobretot del Japó, en forma d’anime o manga.

De totes aquestes obres, Shingeki No Kyojin (o Atac als Titans), destaca per sobre de
la gran majoria, aconseguint rècords d’audiència quasi impossibles, venent uns 100
milions de còpies del manga.

Potser, una clau del seu èxit és com, Hajime Isayama, el seu creador, ha adaptat
successos reals i llegendes a la seva història, de vegades de manera evident i d’altres
més amagades, però sense forçar res i afegint dinamisme a la història.

En Shingeki No Kyiojin se’ns situa en un món en el qual els humans han sigut obligats
a refugiar-se entre muralles enormes a causa de l’aparició dels titans, monstres
enormes que mengen persones per plaer i que vaguen fora dels murs.

La sèrie fa un gir de 180° a la 4a temporada, quan descobrim que la part de la

humanitat tancada en les muralles és mínima i que existeix tot un món a part,
controlat pel règim feixista de Marley, que guarda moltes similituds amb l’Alemanya
Nazi.

A part d’analitzar aquestes similituds polítiques, em centraré també a desglossar

diversos mites que donen aporten una sòlida base a aquesta història, com el golem
de Praga o la deu de Mimir.

En aquest apartat analitzaré les similituds entre ficció i realitat en Shingeki No Kyojin.

(Per tal de millorar la comprensió del text, a partir d’ara l’anomenaré només Shingeki)

47
5.1. Marley i les similituds amb l’Alemanya de la 1a I 2a GM.

En Shingeki, el règim imperialista que controla gran part del món, Marley, és presentat
amb moltíssimes similituds al Tercer Reich i a l'Alemanya d’abans de la 1a GM.

Aquest punt servirà per profunditzar en aquests dos règims des de diferents punts de
vista.

5.1.1. Eldians, jueus i el racisme.

Una de les similituds principals entre la realitat i Shingeki és l'opresió d’ètnies. Mentre
que l’Imperi Nazi oprimia principalment als jueus de manera sistèmica, Marley fa el
mateix amb els eldians.

Els camps de concentració o els guetos van servir per evitar la mescla de races entre
els oprimits (jueus, eldians) i els opressors (nazis, marleyans). D’aquesta manera,
també serveix com a càstig per no pertànyer a la raça superior tan predicada per
aquests règims dictatorials.

Els enviats a camps de concentració eren obligats a treballs forçats. En el pitjor dels
casos, eren simplement executats o obligats a participar en els experiments de
l’infame Josef Mengele, en el cas de l’Alemanya nazi.

Igual que les lleis de Nuremberg, els marleyans també tenen unes lleis molt
semblants. Es va prohibir terminantment la mescla de les races eldiana i marleyana,
ja que es creu que la sang marleyana és pura i l’eldiana està contaminada.

El mateix va passar a Alemanya: es va abolir la mescla de races amb les lleis de

Nuremberg, promulgades el 1935.

De totes maneres, podem veure com ambdós pobles són obligats a pagar pels pecats
que els seus avantpassats van cometre: els jueus, per exemple, com els
responsables de la suposada mort de Jesús, les seves tradicions i religió. Per una
altra part, els eldians sofreixen les conseqüències perquè la seva raça va ser
l'escollida pel tità original, i, per tant, és l'única raça capaç d’albergar aquests tipus de
poders.

48
Aquest racisme indiscriminat porta a ambdós imperis la creació dels guetos: zona
d'una ciutat separada per a un determinat grup ètnic, cultural o religiós.

Els alemanys obligaven als jueus i altres ètnies a viure tancades a guetos, mentre que
Marley feia el mateix amb els eldians.

A l’esquerra el gueto de
Varsòvia, i a la dreta, les
portes del gueto de
Liberio.

En Shingeki, els eldians reclosos en els guetos són obligats a portar braçalets
distintius, tant dins com quan poden sortir fora.

En la nostra realitat va passar el mateix: entre 1941 i 1945 els jueus van ser obligats a
portar braçalets o trossos de tela amb la Insígnia Groga per diferenciar-los.

Encara que els alemanys utilitzaren tota mena de colors per marcar jueus, gitanos, homosexuals, etc.
en Shingeki els colors són per a distingir eldians: si són treballadors corrents, soldats o guerrers.

49
5.1.2. Semblances bèl·liques.

En la seva primera aparició, l’exèrcit marleyà està lluitant contra les Forces de l’Orient
Mitjà, que acaba amb la victòria de Marley. Aquesta victòria no és gran cosa, però és
la batalla que inicia un període de guerra fosc i desconfiat.

El mateix va passar amb l’Imperi Alemany a la 2a GM. Els nazis van guanyar sobre
Polònia el 1939, i encara que no semblava una batalla molt important, va ser l’inici
d’una de les guerres més sanguinàries de tota la història de la humanitat.

Tot això cobra més sentit si prenem en compte el fet que Polònia comptava amb trens
blindats, igual que les Forces de l’Orient Mitjà de Shingeki. En ambdues batalles, els
trens blindats van ser la forma de defensa que va fracassar contra l’atac enemic.

Els trens blindats polonesos i els de les Forces de l’Orient Mitjà.

Igualment, un vehicle característic dels marleyans és el zepelí. De fet, són emprats en

la batalla contra el Mitjà Orient abans mencionada.

El zepelí és un invent alemany de l’inventor Ferdinand von Zeppelin el 1900, i és

sabut que es va utilitzar durant la Primera Guerra Mundial per l’exèrcit i l’armada
alemanya, amb fins d’exploració i atacs navals.

50
Aquests vehicles es van convertir en grans bombarders que feien explotar ciutats a la
nit, en armes de destrucció silencioses.

Una cosa semblant passa amb els zepelins de Shingeki, que també són utilitzats amb
fins bèl·lics en nombroses batalles i bombardejos.

L'Hindemburg, zepelí nazi i nombrosos zepelins marleyans.

Els Panzer són uns vehicles de combat blindats utilitzats en la Segona Guerra
Mundial. Panzer és una forma abreujada de panzerkampfwagen, paraula alemanya
que significa “vehicle de combat blindat”.

En Shingeki existeix la unitat panzer, un equip de persones qualificades designades

especialment per muntar i operar les torretes damunt del Tità Càrrega.

Els vehicles panzer eren una part fonamental de la tàctica Blitzkrieg, que consisteix
d'un bombardeig inicial, seguit de l'ús de forces mòbils (el panzers) aprofitant la seva
mobilitat i versatilitat, i així sorprenent l’enemic.

El Tità Carrega funciona de similar

manera: és molt sigil·lós i es mou a
una enorme velocitat, el que li
permet sorprendre l’enemic mentre
que la unitat panzer opera les
torretes.

51
L’equipament de l’exèrcit marleyà està en bona part influenciat per l’equipament
alemany emprat en les dues guerres mundials.

Per exemple, el Stahlhelm, casc utilitzat per l’Exèrcit Imperial Alemany durant aquest
període, és molt similar al casc dels soldats marleyans.

La gran similitud dels dos cascs. Els Stahlhelm van ser reemplaçats pels cascs de cuir després de la
seva poca utilitat en la guerra de trinxeres. De fet, en la ja esmentada batalla contra les Forces de
l’Orient Mitjà els soldats porten aquests cascs.

Fins i tot detalls mínims, com les granades de model 24, emprades pels nazis, són adaptades a
Shingeki. Encara que popularment es creu que aquestes granades són pròpies de la Segona Guerra
Mundial, la realitat és que ja s’utilitzaven el 1915 en la Gran Guerra.

52
5.1.3. El pla Madagascar.

Potser, un dels plans més ambiciosos del Tercer Reich va ser el Pla Madagascar.
Aquest pla és desconegut per a la majoria de la gent, ja que es va mantenir en secret.

Va ser originalment proposat per Franz Rademacher, cap del Departament Jueu del
Ministeri d’Assumptes Exteriors alemany el juny de 1940 i aprovat pel mateix Adolf
Hitler, encara que va ser arxivat dos anys després, el 1942, per la seva inviabilitat. El
pla Madagascar consisteix en l’evacuació de tots els jueus d’Europa cap a l’Illa de
Madagascar, on els deixarien allà, dedicant-se només a l’agricultura i ramaderia.
Traslladar 1 milió de jueus a l’any durant 4 anys va ser el pla inicial ultimat per
Adolf Eichmann. Pel que fa al territori malgaix, en aquell temps era una colònia de la
França de Vichy (controlada per les forces de l’eix), els alemanys van pensar a
intercanviar amb els francesos a canvi d'ajudar a la derrota dels gals.

De fet, els polonesos van ser els primers a estudiar aquest pla, i el seu grup de treball
enviat per analitzar el potencial de l’illa va determinar que només seria possible
confinar de 5.000 a 7.000 famílies, cosa que va frenar una mica el pla, però no del tot,
ja que els alemanys van reprendre el pla el 1940.

Aquest pla, però, no es va dur a terme mai, i va ser arxivat el 1942. Una de les raons
principals va ser la derrota naval del Tercer Reich contra les forces britàniques, que
van dificultar significativament el control de l’Illa. Finalment, en la batalla de
Madagascar (5 de maig-6 de novembre de 1942) van aconseguir el control total de la
capital, Antananarivo, i progressivament van prendre l’illa.

En l’arxivament final del pla, el 1942, es va deixar de costat la idea d'excloure els
jueus i es va tomar la decisió de començar amb la Solució Final, nom en clau que
rep l’holocaust jueu, que es va emportar unes 6.000.000 de vides.

53
Bé, que té això que veure amb Shingeki? Doncs moltíssim, ja que gran part de la
història de la sèrie està basada en aquest pla.

L’illa assenyalada amb el dit és l’Illa de Paradis, on viuen

milions d’eldians tancats a les muralles. Aquesta imatge del
mapa és la que ens presenten a la sèrie, però, que passa si
invertim el mapa?

Si invertim la imatge, veiem la

primera similitud: L’illa Paradis
(el territori assenyalat amb el
dit és Madagascar (el territori
marcat en vermell), i el mapa
de Shingeki és simplement el
nostre, però invertit.

Ara repassem la història de l’illa: després que l’Imperi Eldià governés milers d’anys
gràcies als poders titànics, la seva colònia més important, Marley, es va rebel·lar
contra els seus conquistadors, doblegant així als eldians i creant un règim feixista
que, com ja hem vist, té moltíssimes similituds amb el règim del Tercer Reich.

Després de la seva insurrecció i l’establiment de la dictadura, el govern marleyà va

tancar a milers d’eldians en guetos, però això no és tot. El rei eldià Karl Fritz va ser
obligat a l’exili etern amb uns quants milions de persones de la seva mateixa raça a
l’illa de Paradis. Igual que el pla nazi, que volia exiliar als jueus d’Europa per
netejar-la, els marleyans ho van fer realitat, exiliant per sempre a gran part de la nació
eldiana per qüestions racials.

Una altra similitud és l’ocupació de les persones tancades a l’illa. Segons dicta el pla
ultimat per Eichmann, els jueus confinats a Madagascar es dedicarien simplement a

54
l’agricultura, sense cap mena de contacte amb l’exterior, oportunitats de tindre una
altra vida o privilegis com aigua calenta, electricitat… Això Isayama ho va representar
en Shingeki retractant a la societat eldiana atrapada en els murs: la tecnologia està
increïblement endarrerida, no hi ha electricitat, s’utilitza la força animal (carruatges
amb cavalls) com a mitjà de transport, encara s’usa llenya diàriament a les cases i,
com en el pla Madagascar, l’agricultura i la ramaderia és la principal font d’aliments en
tota l’illa.

En últim lloc, cal mencionar la seguretat i la vigilància d’ambdues illes: pel que fa a
Madagscar, el règim nazi tenia pensat col·locar a soldats del seu exèrcit com a
guardians que vigilessin qualsevol moviment d’insurrecció o els intents de fugida, fent
servir la violència física com a mitjà recurrent, igual com succeïa en els guetos jueus,
tan vigilades com presons de màxima seguretat.

D’igual manera, els eldians tenen uns vigilants peculiars, però a la vegada cruels i
despietats: els titans. Marley, com a mesura de seguretat que els eldians tancats a
Paradis mai sortirien d’allà, crea un sèrum especial capaç de transformar a qualsevol
persona en un tità, un monstre humanoide sense consciència amb l’únic desig de
menjar humans. Els marleyans acostumaven a agafar eldians dels guetos que havien
comès algun crim i els transformaven en aquests monstres. Seguidament, els
alliberaven a l’illa. D’aquesta manera, els titans actuen com els guardes de seguretat i
ataquen per instint a qualsevol eldià que intenti sortir i assolir la llibertat.

55
5.2. El revengisme eldià.

El revengisme és un terme que se sol utilitzar per descriure la voluntat d’una regió de
venjar pèrdues territorials, normalment després d’una guerra.

Al llarg de la història de la humanitat, el moviment revengista ha estat present a

moltes nacions a causa de guerres i disputes entre territoris, ja sigui el revengisme
francès davant la pèrdua d’Alsàcia i Lorena el 1871 o, el moviment en el qual em
centraré, el revengisme alemany després de la derrota de la Primera Guerra Mundial i
el Tractat de Versalles.

Per a començar l’anàlisi del revengisme nazi i eldià, primer necessitem context.

En aquesta part, compararé els orígens i les societats secretes que van divulgar el
moviment revengista a la història fictícia de Shingeki i en el nostre món.

5.2.1. El revengisme present a les ordes secretes.

En Alemanya en van existir diferents societats secretes, però només em centraré en

l’Orde Germànica i la seva evolució a la Societat Thule.

L’Orde Germànica va ser fundada el 1912 per ocultistes alemanys que creien en la
superioritat de la raça ària, en l’antisemitisme radical i en teories filosòfiques que
freguen la irrealitat. Per exemple, creuen en la teoria intraterrestre, que explica que la
raça ària prové de l’interior de la Terra, on hi ha vida molt més avançada
tecnològicament.

El 17 d’agost de 1918, L’Orde Germànica va ser dissolta i en el seu lloc es va fundar

la societat Thule. Aquest nou grup manté les mateixes creences ètniques i filosòfiques
de la seva antecessora, però ara el sentiment de revengisme ha augmentat
considerablement a causa de l’injust Tractat de Versalles.

Per una altra part, estan els Restauradors d’Eldia. Són una societat secreta que
busca a tot preu el derrocament del règim feixista de Marley i, a la vegada, sotmetre a
la resta del món, reconquistant els antics territoris eldians i així recuperar el poder
massiu de la seva ètnia en el passat. Tots els membres són eldians tancats als guetos
de Marley que busquen la llibertat de la seva raça sobre totes les altres.

56
 Naturalment, les societats secretes exigien un
rite d’iniciació abans d’acceptar a cap
membre. En el rite dels Restauradors t’havies
de fer una cicatriu en forma de creu al pit, de
forma que sempre estaràs marcat.

L’Orde Germànica, per una altra part, demanava un jurament de què la teva sang no
era ni negra ni jueva, per tal de no tenir intrusos en l’Orde.

La societat secreta alemanya, com també l'eldiana, va ser l’antecessora del règim
l’encarregat de fer realitat el revengisme (el NSDAP i el nou Imperi Eldià)

El 1919, un membre amb diversos llaços amb l’extrema dreta a Munic de la societat
Thule, Anton Drexler, va fundar juntament amb Karl Harrer el Partit Alemany dels
treballadors (NAP). Més tard, Adolf Hitler es va unir a aquest partit per a controlar les
activitats del partit polític. Ell mateix es va fer afí a les seves idees i va acabant fent-se
membre. El 24 de febrer de 1920 va fer un discurs que mesclava anticomunisme,
pangermanisme i antisemitisme, que va causar furor entre el proletariat. En la mateixa
assemblea va canviar el nom del partit a Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany.

L’inici del nou Imperi Eldià és molt semblant a l’inici de la NSDAP, que va acabar en
dictadura. En ambdues històries, una orde secreta acaba sent la influència més gran
del govern dictatorial.

Un personatge clau en la història del revengisme eldià és Grisha Yaeger, un eldià

crescut tancat als guetos de Liberio. La seva germana va ser assassinada injustament
per les autoritats feixistes. Els seus pares es van negar a fer res per por a les
represàlies, així que es va unir als Restauradors d’Eldia, una secta que conspirava en
contra de la dictadura feixista. Al cap d’uns anys, les autoritats van descobrir l’orde i
Grisha va aconseguir fugir de Marley cap a l’Illa Paradis, on té un fill, Eren, que serà
el seu successor i seguirà amb força les idees racistes i discriminatòries del seu pare.

57
5.2.2. Com el revengisme contamina una societat.

Ara toca veure com el revengisme es du a terme. El seu protagonista (i també el de la

sèrie) és Eren Yaeger. Eren és un eldià que va néixer, com molts altres, tancats a les
muralles de l'Illa Paradis sense saber que n’hi havia al món exterior. Quan és només
un nen, les muralles sofreixen un atac marleyà i el seu poble és completament
destruït, el que el porta odiar profundament als titans, i, més tard, als marleyans, els
responsables de tot.

Després de viure tota una vida tancat sense saber el perquè dels atacs contra la seva
ètnia, ell i el seu grup descobreixen la veritat. Descobreix que el moviment feixista
marleyà els va obligar a tancar-se a les muralles per la seva raça i que la seva ètnia
abans controlava bona part del món, per la qual cosa inicia el seu propi moviment
revengista, seguit d’un grup de seguidors anomenats yaegeristes.

La principal causa del revengisme és el sentiment d’humiliació, el sentiment de voler

recuperar les terres que li pertanyen a la teva nació. Aquest sentiment es veu reflectit
en ambdues històries:

En Alemanya, el sentiment revengista assoleix el seu punt més àlgid després de la

derrota d’Alemanya sobre els aliats (Gran Bretanya, França i els EUA) en la Primera
Guerra Mundial i l’injust Tractat de Versalles. Aquest va ser firmat el 28 de juny de
1919, i va fer a Alemanya responsable de la guerra, a sobre d’altres exigències.
Alemanya es va sentir humiliada. En poc temps el sentiment de revengisme va
augmentar i els alemanys demanaven justícia. De fet, van sorgir els pangermanistes,
un moviment dins del revengisme que volia la unificació de tots els pobles d’origen
alemany. En qualsevol cas, el fi és el mateix: venjar-se i aconseguir els territoris
arravatats.

L'Illa Paradis, per la seva part, després de descobrir que en el passat va ser un Imperi
amb molt poder i territori que va ser arravatat per Marley, sent el mateix sentiment
d’injustícia, del que serà portaveu Eren Yaeger. Eren i els seus seguidors volen
venjança per tot el mal fet i conquerir els antics territoris eldians per obtenir la glòria
del seu antic imperi.

Entre tanta confusió i menyspreu per part de les potències aliades apareix Adolf Hitler,
que sent aquesta humiliació i decideix utilitzar-la a favor per assolir els seus propòsits:
abolir la república de Weimar i instaurar una dictadura. Les clàusules del Tractat de

58
Versalles sobre pagar reparacions de guerra als aliats, pèrdues de territori o la
restricció de l’exèrcit alemany van ser utilitzades per Hitler per augmentar el sentiment
revengista.
Aquest pensament cala entre la gent, que escull a Hitler com a canceller a causa de
les seves contínues declaracions revengistes i promeses que va fer al poble. Hitler és
tractat com un ésser especial que ha vingut a salvar Alemanya i recuperar l’antic
imperi. Quasi immediatament, instaura el Tercer Reich i comencen les invasions, que
li portaran a una guerra mundial.

Per un altre costat, Eren, que ja era conegut a Paradis gràcies a les seves
extraordinàries labors militars, va iniciar un procés revengista captant a desenes de
milers de seguidors. Fora de l'Illa, el revengisme era una idea present en la majoria
d’eldians capturats als guetos marleyans, però va ser Eren qui va fer aquesta idea
realitat. Els yaegeristes són uns fanàtics: veuen al seu líder com una espècie de
messies que els portarà a la victòria a través de la destrucció i la conquesta de totes
les nacions del món. Igual que el Tercer Reich, van acabar involucrats en un conflicte
a escala mundial.

L’imperi de Hitler es va caracteritzar per la set de conquista, que va demostrar a la

guerra. En sis anys de guerra, els nazis van ocupar territoris com Polònia o Noruega,
territoris que Hitler havia promès als pangermanistes.

Durant la Segona Guerra Mundial, el Tercer Reich va ser cruel i violent, i va cometre
nombrosos crims de guerra. Moltíssims civils van morir assassinats en massacres
com les de Le Paradis, la de Wormhoudt i, la més sanguinària, l’holocaust jueu, atac
antisemita amb milions de víctimes.

El règim yaegerista inicia una guerra contra l’estat de Marley amb el propòsit de
destruir-la, que finalment involucra a moltes més nacions. En les nombroses batalles
l’exèrcit eldià va actuar amb crueltat, cometent atemptats contra civils, bombardejos,
com l’atemptat a Liberio, ciutat marleyana, que va acabar amb l’assassinat de
centenars de civils i alts càrrecs del govern.

Finalment, Eren desencadena el genocidi final (que recorda a l'holocaust jueu) un

atac amb milers de titans gegants que massacra al 80% de la població, eliminant
quasi al complet als enemics d’Eldia.

59
De manera similar a l’Imperi nazi, el seu propòsit final era erradicar del món les races
que consideraven inferiors per imposar la raça definitiva que governarà el món.

La idea de ser alliberat de l'opressió i injustícia, però a la vegada voler imposar un

règim totalitari és la gran contradicció a la qual s’enfronten aquests dos règims.

60
5.3. Mitologia nòrdica i el mite de Ymir.

En l'obscur món de Shingeki, se’ns presenta al personatge de Ymir Fritz. Aquesta

jove és la primera humana en adquirir un poder titànic en entrar amb contacte amb un
paràsit quan cau a l’aigua tancada a l'interior d’un arbre. Així, doncs, una àmplia
branca de mites procedents de la mitologia nòrdica es poden trobar incrustades en la
història d’origen del particular món de Shingeki No Kyojin.

Segons el llibre “Mite o Realitat”14:

«El mite explica com, gràcies a les gestes dels éssers sobrenaturals, una realitat ha vingut a
l’existència, sigui aquesta la realitat total, el Cosmos, o només un fragment: una illa, una espècie
vegetal, un comportament humà, una institució».

En aquesta història, tot s’origina gràcies a la gesta d’un paràsit que, igual que com
s’esmenta en el llibre, és un ésser sobrenatural. Aquest paràsit infecta a Ymir i la
transforma en un ésser mitològic: el gegant, un ésser antropomòrfic però amb unes
dimensions enormes i, en el cas de la sèrie, amb poders divins, com els déus nòrdics.

L’Edda poètica (casualment molt semblant a Eldia) és una col·lecció de poemes

antics anònims que tracta sobre la mitologia nòrdica publicat el 1260.

Encara que no tenen un autor conegut, se li atribueix el treball de recopilar-les i

publicar-la a Sæmundr Sigfússon, sacerdot i escaldo (poeta viking). En aquesta
recopilació es troba el poema Völuspá, que narra el mite així:

«Gegants recordo en remots temps, que un dia jo mateixa vaig néixer; els nou mons, les nou branques,
i sota terra tapat el gran arbre gloriós.»15

El poema comparteix diverses similituds amb la història: els gegants en temps remots
recorden als titans de la sèrie. De fet, el fundador de la raça dels gegants a la
mitologia nòrdica és el gegant Ymir i, en Shingeki, el personatge d’Ymir és el primer
tità, la que ho inicia tot, la fundadora. Això va lligat a l’element que es repeteix en el
tema, el nou, ja que els titans originals que s’originen a partir d’Ymir també són nou,
com els nou mons.

14
ELIADE, Mircea (1963). «Mite i realitat». Pàg. 5. Traducció pròpia.
15
SIGFÚSSON, Sæmundr (1260) «Edda poètica». Poema 2.

61
Les nou branques esmentades al fragment de
Völuspà neixen de Yggdrasil, l'arbre de la vida
de la mitologia nòrdica. Ymir de Shingeki,
després de la seva mort, queda atrapada en la
Coordenada, un lloc imaginari, on està
acompanyada d’un únic arbre gegant, inspirat
en el Yggdrasil. És en la Coordenada on Ymir
crea els titans, acompanyada del seu arbre de
la vida.

Aquest arbre, de fet, és una representació del mateix arbre en el qual Ymir entra i cau
a l’aigua que estava tancada allà, entrant en contacte amb el paràsit i
transformant-se, que ens porta a un altre mite: la deu de Mimir.

En la mitologia nòrdica, el savi gegant Mimir custodiava la deu que jeu en el fons de
l’arbre de la vida, Yggdrasil. La deu resguardava saviesa i intel·ligència que li
transmetria a qualsevol que la begués, però, pagant un preu.

Odín, el besnet de l’Ymir de la mitologia, estava disposat a beure de la deu, així que
va sacrificar un ull per tal d’obtenir la saviesa eterna.

Les semblances entre aquest mite i la història d’origen de Ymir de Shingeki són
moltes. Tots dos personatges aconsegueixen un poder molt valuós: Ymir la capacitat
de transformar-se en tità i l’obtenció de poders sobrenaturals i Odín una intel·ligència
suprema, que li dota de tots els coneixements existents.

La ubicació aquest poder també és similar, ja que en totes dues històries, els arbres
són els que guarden el poder dins: el paràsit enfonsat en l’aigua i la deu.

En últim lloc, cal esmentar el preu a pagar, una part important de les dues històries.
Ambdós personatges són forçats a sacrificar alguna cosa. En el cas de Ymir, podrà
aconseguir el poder a canvi de viure només tretze anys més, mentre que Odín
sacrifica un dels seus ulls a canvi de la saviesa infinita.

62
5.4. Una història inspirada en el Gènesi.

La religió judeocristiana ha tingut una gran influència en la creació de personatges i

a la construcció de la història, així com els seus elements més importants.

Les llegendes i els mites estan extrets de la gènesi, el primer llibre de la Torà, i, per
tant, el primer llibre de la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.

Per exemple, els titans purs (sense consciència), que eren constantment enviats a
l'illa Paradis, estan basats en el gòlem de la gènesi.

N’hi ha diferents versions de la creació del gòlem, però en aquest treball inclouré les
dues principals, que han tingut influència per parts iguals.

Segons la tradició jueva, Déu, a part de la creació d’Adan i Eva, va crear a un altre
ser a partir de la matèria inanimada: el gòlem. La creació d’aquest ser és
immediatament posterior a la creació d'Adan, és a dir, a l’humà.

Si tenim en compte que el gòlem és l’equivalent als titans purs, que va ser creat per
Déu, podem dir que Ymir, la creadora dels titans purs, és una deessa. De fet, dins
dels murs ho és, i només els eldians la reconeixen com a tal, igual que passa al
nostre món, que n’hi ha cultures que no creuen en els mateixos déus que altres.

La segona llegenda anomenada “la llegenda de Praga” tracta sobre l’il·lustre Rabbi
Judah Loew, un cèlebre rabí del segle XVI.

Segons el mite, és el responsable d’haver creat el gòlem per defensar el gueto de

Praga d’atacs antisemites. El rabí ho va crear de manera artificial, utilitzant els
coneixements sobre com Déu va crear a Adan.

El mite descriu als gòlems com a grans criatures irracionals, que serveixen per a
acatar les ordres del seu creador, encara que aquest ser és de naturalesa
maldestra. Tal com es diu abans, el rabí Judah va fer servir els gòlems com a
mètode defensiu en contra dels atacs antisemites i per utilitzar-los com mà d’obra
per al treball dur.

Shingeki adapta la creació dels gòlems artificial a la creació de titans artificials per
part de Marley. Ells, en crear titans fent ús de la ciència, estan intentant imitar el
procés d’Ymir, igual que el rabí imita a Déu.

63
Parlant de la defensa dels gòlems, també ho veiem reflectit en la sèrie, quan ens
adonem del fet que els titans que rodegen les muralles també serveixen com a
protecció contra possibles atacs exteriors, igual que els gòlems defensen Praga.

Una representació en escultura dels gòlems a l’esquerrai uns quants titans de Shingeki a la dreta.
Encara que la seva funció és exactament la mateixa, el seu aspecte físic és diferent. Per exemple, en
aquesta versió, els gòlems estan completament vestits, i els titans, no. Els gòlems també tenen un
aspecte més convencional, mentre que els titans tenen algunes faccions del cos anormals.

Parlant de la defensa dels gòlems, també ho veiem reflectit en la sèrie, quan ens
adonem del fet que els titans que rodegen les muralles també serveixen com a
protecció contra possibles atacs exteriors, igual que els gòlems defensen Praga.

Finalment, cal mencionar que el lloc on se situa el gueto de Praga que el rabí
suposadament va defensar amb els seus gòlems és, en essència, molt similar a
Paradis, l’illa on estan les grans muralles que defensen els eldians.

Aquest lloc és el barri de Josefov, on es va construir una fortalesa per repel·lir els
atacs antisemites dels prussians, exactament igual que el rei eldià, que va erigir les
muralles per resguardar-se d’atacs marleyans.

Una part de la
muralla de
Paradis i el barri
jueu de Josefov.

64
6. Part pràctica

Ha sigut extremadament difícil per a mi escollir un mètode per a la meva part

pràctica. Els treballs de recerca d’anàlisi i comparació sovint destaquen per la seva
part teòrica, i no pas per la pràctica, que queda relegada a segon pla. A sobre, el
tema en concret que vaig escollir és particularment difícil portar-ho a la manera
pràctica, ja que és molt concret, però encara sent conscient d’això no he dubtat ni un
sol segon que aquest tema és el que m’agrada veritablement.

M’he esforçat al màxim per fer la millor part pràctica possible dins del meu tema:

-Per començar, he fet enquestes per a avaluar el coneixement del públic davant les
referències històriques de les sèries i pel·lícules que tracto, i d’aquesta manera,
provar la meva hipòtesi. En la ja mencionada enquesta he aconseguit una mostra de
405 persones.

-Seguidament, he tingut el gran honor d’entrevistar via Zoom al professor i

historiador veneçolà Jesús Piñero, per tal de parlar en profunditat sobre el rerefons
històric que amaga la saga de Harry Potter, Animals Fantàstics i Star Wars.

Amb el senyor Piñero he pogut comentar diversos aspectes del meu Treball de
Recerca, aprofundir en ells i explorar-los des d'una perspectiva diferent, així com
treballar algunes coses que no he inclòs en el marc teòric d’aquest treball. Per
exemple, hem parlat de la preqüela de Harry Potter, Bèsties Fantàstiques, i de les
seves connexions amb la història, sobretot la Segona Guerra Mundial i l’època de
l’Alemanya Nazi, arribant a la conclusió de què no només la saga original és plena
de referències històriques, sinó que la seva successora també té elements històrics:
el missatge totalitari de Grindelwald, el seu lema (Pel bé comú), el seu intent de
crear un Imperi per destruir els muggles…

Com he dit, també hem parlat de coses que he treballat, com el paral·lelisme entre
Hitler i Voldemort o el significat de la figura de la serp, i, gràcies a Jesús, he adquirit
un altre punt de vista referent a les referències al totalitarisme de Harry Potter.

Per últim, vam decidir comentar el rerefons històric de Star Wars, en particular les
similituds entre la república i l’imperi romà amb la república i l’Imperi Galàctic.

La transcripció completa de l'entrevista es pot trobar en els annexos, al punt

10.

65
6.1. Comentari de les enquestes.

Per començar, he preguntat a tots els enquestats en quina franja d’edat es troben.
Com podem observar en el gràfic, la majoria de persones que han respost (un
41,5%) tenen entre 36 i 50 anys. Hi ha una clara diferència amb les altres franges
d’edat, que no arriben al 20% (encara que els menors de 15 anys estan a punt, amb
un 19,8%). La tercera franja més votada (16-21 anys) compta amb un 15,8% de
persones, superant als adults de 51 anys o més amb un 12,8%. Per acabar, tenim
als votants de la franja d’entre 22 a 35 anys, que compta amb només un 10,1%.

Ara comencem amb les preguntes sobre Star Wars. En aquesta primera pregunta, el
78,3% dels enquestats ha respost de manera correcta. Seguidament, la resposta
més votada ha sigut “No em recorda a cap”, amb un 12,1%.

Les altres opcions sumades suposen un 7,6% de les 405 persones.

66
La segona pregunta de Star Wars és també la que té més respostes encertades,
amb un contundent 90,6% que ha sigut capaç de reconèixer la referència històrica.
Dels enquestats restants, destaca el 7,7%, que no ha sigut capaç de relacionar la
història amb la ficció.

En aquesta pregunta les respostes han estat majoritàriament orientades als oficials
nazis (que és la resposta correcta) amb un 69,4%, però és interessant que el 22%
hagi relacionat la imatge i la informació que dono amb els soviètics i el comunisme,
ja que, en essència, ambdós règims són totalitaristes.

67
La primera pregunta referent a la saga Harry Potter ha sigut la que més gent ha
fallat amb diferència. Sí que és veritat que, òbviament, sense la figura de l’home
llop, el personatge Remus Lupin no existiria. Ara bé, la història en què es basa el
personatge radica en el mite de Ròmul i Rem, que només un 5,4% ha encertat.

El 59,5% dels enquestats han encertat en relacionar les idees del llibre d’Adolf
Hitler amb les de la propaganda anti-muggle de Harry Potter. La segona resposta
declara que al 32,8% no li recorda a cap llibre.

68
Sobre l’ús que fa Harry Potter de la figura de la serp n’hi havien dues respostes
correctes. La primera, que és correcta, ha sigut la més votada, amb un 51,4%.
L’altra resposta correcta és la tercera, que només un 8,4% ha aconseguit encertar.

Una altra vegada, la majoria (36,8%) ha fallat la pregunta, escollint als titans grecs.
Com en l’anterior pregunta, dues respostes són correctes: els gegants (amb un
34,6%) i els golems (amb un 8,4%).

69
Un 73,8% ha aconseguit relacionar l’antisemitisme amb el món de Shingeki, mentre
que, segons la segona resposta més notable, un 20% no ho ha sabut.

En últim lloc, podem observar que el 44,9% ha relacionat amb èxit la tendència
germànica present a Shingeki a través de l’element del zepelí, mentre que un
notable 31,1% no ha sigut capaç.

70
6.2. Conclusions de les enquestes

Després de comentar una a una les preguntes de l’enquesta, els resultats finals han
sigut clars: el 48% dels enquestats han sigut capaços de reconèixer les referències
històriques, mentre que el restant 52% no ha sigut capaç.

7. Conclusions.

Aquest treball, en definitiva, ha sigut una gran experiència per a mi i que estic segur
que recordaré durant molt de temps. No ha sigut gens fàcil elaborar aquest Treball
de Recerca, i, en moltes ocasions, he tingut dubtes, confusions i no he sabut que
fer, però gràcies a demanar ajuda crec que he assolit una bona feina.

Ja que en el meu treball es tracten tants temes diferents, he après moltíssim sobre
història i he descobert temes que no sabia que m’apassionaven tant, com els
cavallers templers o la mitologia nòrdica. Tot i això, no només he adquirit
coneixements, sinó que, degut a les dificultats, he après a ser molt més pacient, a
saber buscar la informació de pàgines fiables i, sobretot, a redactar molt millor,
habilitats que sé que em seran de gran utilitat en un futur.

Una de les coses que és m’ha sorprès ha sigut la quantitat d’informació que he
trobat. No esperava ni tan sols la meitat de referències històriques que he acabat
trobant referent a les sagues que he analitzat. No només he trobat la informació en
llibres i treballs d’anàlisi, sinó en pàgines web o parlant amb gent especialitzada
sobre aquest tema (l’entrevistat Jesús Piñero, per exemple.).

De fet, la part que més vaig gaudir va ser l’entrevista a Jesús, ja que és un
excel·lent historiador i fanàtic de les pel·lícules i sèries, igual que jo, per la qual cosa
em va fer molta il·lusió poder compartir uns minuts amb ell parlant d’un tema que
tant ens agrada als dos.

La hipòtesi inicial El gran públic no és capaç de reconèixer les influències de la

història en la ficció ha sigut provada.

He treballat i corroborat la hipòtesi a partir del punt 6, on he fet enquestes a una

mostra de 405 persones per tal de provar la seva capacitat a l’hora de relacionar fets
històrics o mitologia i ficció. Com ja ho esperava, la majoria dels enquestats no han
sigut capaços de reconèixer les similituds històriques.

71
En definitiva, abans de començar aquest treball, amb la poca informació que tenia i
amb la recerca per començar, no m’imaginava que n’hi havia tantes similituds entre
història i realitat. Des dels nazis i els cavallers de la mort, Palpatine i l’antiga Roma o
el pla Madagascar que va inspirar la història de Shingeki, totes i cada una de les
referències històriques m’han sorprès a la seva manera i estic orgullós d’haver
escollit aquest tema per al meu Treball de Recerca.

72
8. Webgrafia.

-Ficció: https://concepto.de/ficcion/ (Consultada el 13/04/22)

-Història del concepte de ficció:

https://es.wikipedia.org/wiki/Ficci%C3%B3n#Historia_del_concepto_de_ficci%C3%B
3n (Consultada el 13/04/22)

-Mimesis: https://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%ADmesis (Consultada el 15/04/22)

-Ciència-Ficció: https://w3.ual.es/personal/egallego/textos/que_cf.pdf

(Consultada el 5/05/22)

-Ciència-Ficció: https://es.wikipedia.org/wiki/Ciencia_ficci%C3%B3n

(Consultada el 5/05/22)

-Ciència-Ficció:
http://www.bne.es/es/Micrositios/Guias/NovelaCienciaFiccion/Introduccion/

(Consultada el 6/05/22)

-Fantasia Èpica:
https://williamdarkgates.wordpress.com/2008/10/19/que-es-la-fantasia-epica/
(Consultada el 21/6/22)

-Hitler i l'ascens al poder:

https://es.wikipedia.org/wiki/Ascenso_de_Adolf_Hitler_al_poder (Consultada el
22/6/22)

-Monjos shao-li:
https://www.mundo-geo.es/conocimiento/verdadera-historia-monjes-shaolin_254183
_102.html (Consultada el 30/6/22)

-Khakkhara https://en.wikipedia.org/wiki/Khakkhara (Consultada el 30/7/22)

-Tècniques shao-li:
https://www.defensaspersonales.site/kung-fu/shaolin-tecnicas-posturas-y-estilos-de-
animales/ Consultada el 30/7/22)

-Temples Shao-li:
https://www.mundo-geo.es/conocimiento/verdadera-historia-monjes-shaolin_254183
_102.html (Consultada el 30/7/22)

73
-Katana:

https://soloartesmarciales.com/blogs/news/la-katana-historia-tipos-y-tecnicas

(Consultada el 30/7/22)

-Guerrilleras:

https://www.ladobe.com.mx/2015/11/guerrilleras-la-memoria-de-la-lucha-de-las-muje
res-en-mexico/ (Consultada el 30/7/22)

-Shingeki similituds:

https://www.hanamidango.com/similitudes-entre-shingeki-no-kyojin-nuestro-mundo/
(Consultada l'11/8/22)

-Shingeki trens blindats polonesos:

https://es.frwiki.wiki/wiki/%C5%9Amia%C5%82y_(train_blind%C3%A9) (Consultada
el 18/8/22)

-Mite Shingeki:

https://serielizados.com/hablame-titan-poetica-y-mito-en-shingeki-no-kyojin-ataque-ti
tanes/ (Consultada el 18/8/22)

-Zepelins alemanys:

https://quevuelenaltolosdados.com/2018/07/02/el-arma-de-zepelines-alemana-duran
te-la-i-guera-mundial/ (Consultada el 18/8/22)

-Pentinat Leia:

https://www.lavanguardia.com/de-moda/moda/20161228/412944816663/legado-prin
cesa-leia-moda-estilo.html (Consultada el 6/9/22)

-Tribu Hopi:

https://pueblosoriginarios.com/norte/suroeste/hopi/hopi.html (Consultada el 6/9/22)

-Ciència-ficció futurista:

https://www.mundoprimaria.com/cuentos-infantiles-cortos/cuentos-ciencia-ficcion
(Consultada el 7/9/22)

74
-Races fantasía épica:

https://es.wikipedia.org/wiki/Raza_fant%C3%A1stica (Consultada el 7/9/22)

-Fantasía épica:

https://es.wikipedia.org/wiki/Fantas%C3%ADa_heroica#Personajes (Consultada el
7/9/22)

-Gènesis i el golem:

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3660230 (Consultada el 9/9/22)

-Stahlhelm (casc nazi):

https://es.wikipedia.org/wiki/Stahlhelm (Consultada el 9/9/22)

-Granadas nazis:

https://www.cienciahistorica.com/granadas-alemanas/ (Consultada el 12/9/22)

-Fortalesa Josefov:

https://es.wikipedia.org/wiki/Fortaleza_Josefov (Consultada el 13/9/22)

-Llegenda del golem:

https://es.wikipedia.org/wiki/Rabbi_Judah_Loew#Leyenda_del_golem (Consultada el
13/9/22)

-La mezquita de Al-Aqsa:

https://es.wikipedia.org/wiki/Mezquita_de_Al-Aqsa (Consultada el 13/9/22)

-Panzer:

https://es.wikipedia.org/wiki/Panzer (Consultada el 19/9/22)

-Tractat de Versalles:

https://enciclopediadehistoria.com/tratado-de-versalles-1919/ (Consultada el
19/9/22)

-Revengisme:

https://www.aulafacil.com/cursos/historia/el-nazismo/revanchismo-l38157
(Consultada el 20/9/22)

75
-NSDAP:

https://es.wikipedia.org/wiki/Partido_Nacionalsocialista_Obrero_Alem%C3%A1n#Or
%C3%ADgenes (Consultada el 22/9/22)

-Cavallers templers:

http://herodotohistoriant.blogspot.com/2017/12/caballeros-templarios-y-caballeros-je
di.html (Consultada el 23/9/22)

-Moviment “Rosa Blanca”:

https://encyclopedia.ushmm.org/content/es/article/resistance-inside-germany

(Consultada el 25/9/22)

-Sæmundr Sigfússon:

https://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%A6mundr_fr%C3%B3%C3%B0i

(Consultada el 5/10/22)

-Edda poetica:

https://redhistoria.com/la-edda-poetica-el-poemario-de-la-mitologia-nordica/
(Consultada el 5/10/22)

-Fi dels templers:

https://www.larazon.es/cultura/templarios-la-caida-de-los-caballeros-de-la-temible-or
den-IG17223821/ (Consultada el 6/10/22)

-Templers:

http://herodotohistoriant.blogspot.com/2017/12/caballeros-templarios-y-caballeros-je
di.html (Consultada el 6/10/22)

-Guerra de Madagascar:

https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Madagascar (Consultada el 6/10/22)

-Pla Madagascar:

https://www.elliberal.com/el-plan-madagascar-la-isla-que-los-nazis-quisieron-converti
r-en-una-carcel-para-judios/

https://es.wikipedia.org/wiki/Plan_Madagascar

76
https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2021-06-24/plan-madagascar-hitl
er-judios-isla-exilio_3142823/ (Consultades el 7/10/22)

-Quirí:

https://www.ancient-origins.es/fenomenos-inexplicables/romulo-fundador-antigua-ro
ma-003131 (Consultada el 12/10/22)

-Hedwig:

https://www.santopedia.com/santos/santa-eduvigis (Consultada el 12/10/22)

-Àngels caiguts:

https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81ngel_ca%C3%ADdo#Lucifer,_el_%C3%A1ngel
_ca%C3%ADdo (Consultada el 22/10/22)

9. Bibliografia.

-Star Wars and History (2012) Janice Liedl, Kevin S. Decker.

-Mite i realitat (1963) Mircea Eliade.

-Vides paral·leles (entre el 96 i el 117 dC) Plutarc de Queronea.

-Mein Kampf (1925) Adolf Hitler.

-The History and Politics of Star Wars: Death Stars and Democracy (2022) Chris
Kempshall.

10. Filmografia.

-Star Wars episodi IV: Una nova esperança (1977)

-Star Wars episodi V: L’imperi contraataca (1980)

-Star Wars episodi VI: El retorn del Jedi (1983)
-Star Wars episodi I: L’amenaça fantasma (1999)
-Star Wars episodi II: L'atac dels clons (2002)
-Star Wars episodi III: La venjança dels Sith (2005)
-Star Wars episodi VII: El despertar de la força (2015)
-Harry Potter i la Pedra filosofal (2001)

77
-Harry Potter i la càmera secreta (2002)

-Harry Potter i el presoner d’Azkaban (2004)

-Harry Potter i el calze de foc (2005)

-Harry Potter i L’Orde el Fènix (2007)

-Harry Potter i el misteri del príncep (2009)

-Harry Potter i les Relíquies de la Mort- Part 1 (2010)

-Harry Potter i les Relíquies de la Mort- Part 2 (2011)

-Shingeki No Kyojin (2009-2021)

78
11. Annexos.

Jesús Piñero, historiador i profesor de batxillerat, aficionat a les sagues Harry Potter i Star Wars.

Gerard: Primero de todo, empezaremos diciendo quién eres, de donde eres y a

que te dedicas.

Jesús: Okay, yo soy Jesús Piñero, soy historiador y periodista, estudié dos carreras
en la Universidad Central de Venezuela, doy clases en bachillerato y escribo para
algunos medios. También he publicado un par de libros…

Gerard: He visto en tu entrevista en la Cátedra del Pop que enseñas historia a

tus alumnos a través de métodos no tan tradicionales, como por ejemplo
Harry Potter. ¿Podrías decirme algunos de los elementos históricos presentes
en esa saga?

Jesús: Una aclaratoria inicial: no es que estén presentes, sino que al verlos en la
obra podemos relacionar eso con acontecimientos de la nuestra historia. Hay
muchos, Harry Potter es un universo muy amplio, y aunque decirlos todos sea
imposible, yo he identificado bastantes del siglo XX: el mensaje totalitario y el
totalitarismo como sistema. Lo vemos también, por ejemplo, en la saga de Animales
Fantásticos, donde Grindelwald tiene un mensaje totalitario, ves también el tema de
un líder mesiánico de una comunidad, que quiere limpiar la sociedad de un grupo de
personas, que sería una similitud entre Hitler y Voldemort. Puedes encontrar el tema
de las guerras mundiales con las guerras mágicas, el tema de las luchas obreras
reflejado en los elfos domésticos, como está percibida la sociedad estadounidense
por los británicos en aquel momento… (años 20)

79
Gerard: Me gustaría que profundizaras en el tema de la sociedad
estadounidense. ¿A qué te refieres con eso?

Jesús: Siempre ha habido una rivalidad entre los británicos y los estadounidenses,
tal vez porque una cultura viene de la otra. Pero en los años 20, que es en los años
en los que se desarrolla la saga de Animales Fantásticos, los Estados Unidos eran
un país con un montón de prejuicios, como lo tienen todas las sociedades en un
momento histórico determinado, pero en su caso se lleva al extremo: hasta el
consumir alcohol estaba prohibido, ciertas personas no tenían acceso a ciertos
privilegios por ser negros, o mejor dicho, afrodescendientes. Entonces, de alguna
manera, esas restricciones, esas tensiones sociales, son expresadas en Animales
Fantásticos. Por ejemplo, muestran que en los Estados Unidos del mundo mágico
un muggle no se puede casar con una bruja o un mago, porque son incompatibles.
Eso, sin duda, me hace pensar mucho en la segregación racial en los Estados
Unidos: se trata de una sociedad hermética, cerrada y discriminatoria que la cultura
pop ha ido revisitando.

Gerard: En dicha entrevista vi que hablaste sobre un octavo libro de Harry

Potter, que es un guion de una obra de teatro adaptado a novela. En este,
vemos un futuro alternativo en el que Voldemort gana. ¿Crees que esta
historia alternativa es una representación de la dictadura de Adolf Hitler?

Jesús: Sí, estoy seguro de que sí. O incluso otra dictadura, la de Salazar en
Portugal. J.K. Rowling vivió en Portugal, Oporto, cuando era joven, dando clases de
inglés. O incluso podría ser un guiño a todos los movimientos totalitarios en general.
Pensamos en Hitler, pero podemos pensar en cualquier líder totalitario, porque el
totalitarismo va más allá de las tendencias, de las ideologías y tiende a tener un
esquema, y ese esquema ocurre al querer limpiar la sociedad, al querer un líder y
un partido político importante, único e ir en contra de todo lo que representa el
liberalismo, la tolerancia y la diversidad. El totalitarismo es un pensamiento único y
ese esquema puede ser aplicado a cualquier régimen, de el de Hitler hasta el de
Stalin, que incluso siendo opuestos, entran dentro del mismo esquema.

Gerard: De hecho, hablando del tema, en mis investigaciones he descubierto

que Voldemort es comúnmente comparado con Hitler, aunque, después de ver

80
Animales Fantásticos, también podríamos comparar a Hitler con Grindelwald.
¿Qué opinas?

Jesús: Bueno, claro, el mensaje con el que llegan tanto Voldemort como
Grindelwald es muy parecido al fascismo, al nacionalsocialismo en particular. Una
multitud de gente que cae arrodillada, venerando un mensaje que les atrapa porque
apela al nacionalismo y a la pasión en lugar de la razón. Tú ves el mensaje de
Grindelwald, en Los crímenes de Grindelwald, cuando dice que los muggles no son
iguales; son diferentes a los magos. Utiliza ciertas terminologías para justificar una
forma de exclusión y discriminación, como el lema Por el bien mayor. El “bien” es
subjetivo, pirque lo que puede ser bueno para Hitler, no lo puede ser para los judíos
y viceversa. Es muy peligroso, igual que el término “seguridad”, “mal”…

Siguiendo con la pregunta, ¿Por qué se asocia al personaje de Voldemort con

Hitler? Pues bien, yo creo que es por el origen. Ambos son personajes frustrados en
su niñez. Conocemos la historia de Hitler, vocación y que estudió arte, pero también
conocemos la historia de Voldemort en el sexto libro: un chico que creció en un
orfanato sin una figura materna o paterna, siempre excluido. Las historias en este
punto son muy similares. Yo no niego que Rowling se inspirara, y esa es una forma
de acercar a los chicos del presente a la historia del pasado.

Gerard: Sí, toda la razón. Otra similitud entre Hitler y Voldemort se encuentra,
por ejemplo, cuando Adolf predicaba la raza aria, siendo él todo lo contrario, y
Voldemort, que odiaba a los muggles, tenía a un padre humano.

Jesús: Exactamente. Hitler defendía la raza aria y todo lo demás a pesar de ser
muy bajito y no cumplir con todas esas características. Defendía una cosa que no
era y se alió con las personas del grupo que sí las cumplían. Eso lo hizo Hitler y
Voldemort, solo mira a los mortífagos, a la familia Malfoy: altos, rubios, blancos, con
poder económico y social, que creo que es más importante.

Gerard: También me gustaría hablar sobre el Programa de Reubicación de los

Sangre-sucia del Ministerio de Magia.

Jesús: Sí, tú te das cuenta mejor de la ideología del Ministerio en los libros. Hay
una imagen del séptimo libro donde entran al Ministerio y ven la propaganda que
están armando. Por ejemplo, la foto de la flor bonita siendo comida por una flor
malévola, como lo describe Rowling en el libro. Lo que la imagen trata de expresar

81
es eso, que los muggles están destruyendo a los magos. Lo puedes ver también en
la estatua que tienen en el Ministerio, donde pone “Magia es poder” y ves a muchas
personas sostener el poder de la magia: eso es un mensaje totalitario terrible.

Gerard: Tienes razón, aunque esa estatua solo está en los libros y en las
películas se cambió. Otro elemento que encuentran en el Ministerio es el
folleto escrito por Dolores: “Sangres-sucia y los problemas que comportan a
una sociedad de sangre pura. A mi parecer, creo que es muy similar a “Mi
lucha”.

Jesús: Tal cual, absolutamente. ¿Cuántas cosas se publicaron en la época previa y

durante la Segunda Guerra Mundial sobre el tema de la profilaxis racial? Cientos. Se
centran en por qué se debe limpiar la sociedad, desparasitarla de gente inútil.
Voldemort lo que tiene es un resentimiento hacia los muggles, ya que él siempre fue
excluido en el orfanato, y esta tensión crece cuando a los 16 años descubre que su
padre despreció a su madre por ser bruja. Lo mismo Hitler con el tema de los judíos,
que empieza en la crisis de Alemania tras la Primera Guerra Mundial. Siente un
resentimiento hacia esa población que se expresa en esos actos de discriminación.

Gerard: Dejemos la historia a un lado. ¿Qué te parece si hablamos sobre los

elementos mitológicos en la saga? ¿Sabrías destacar algunos?

Jesús: Okay. En Harry Potter hay muchísima mitología y mucha influencia. Por
ejemplo, en la película o libro número 4, cuando Harry está en el laberinto y se tiene
que enfrentar a una esfinge, me recuerda mucho al mito del minotauro de la antigua
Grecia. También está todo el tema de la influencia de la literatura británica: la figura
de Merlín, que es una figura que sí que existió en el mundo de Harry Potter. Siento
que lo que Rowling hizo fue mezclar historia y mitología y sacar una historia.

Gerard: He encontrado muchas evidencias de que Harry podría ser un mesías,

por el tema del elegido, su muerte y resurrección. ¿Crees que es así? ¿Y si
dices que sí, crees que fue intencional?

Jesús: Es muy cierto el tema de la profecía, que dice que llegará un hombre capaz
de derrotar a Voldemort. Y, en efecto, podría vincularse con eso. Además, el
mensaje persuasivo de Voldemort en la primera entrega: “No existe ni el bien ni el
mal, solo existe el poder”. Esa frase fue malinterpretada por grupos religiosos en
Estados Unidos que predicaba que el mal sí que existía. Pero sí, es muy cierto, el

82
sacrificio y la resurrección es un guiño al cristianismo . También, la simbología en
torno al número 7 es importante.

Gerard: O, por ejemplo, la figura de la serpiente, que en la Biblia se utiliza

encarnar al Diablo, pues en la saga se utiliza para el símbolo de Slytherin, el
de los mortífagos…

Jesús: Y además el tema de la figura del león, una figura fuerte y valiente utilizada
para Griffyndor. Pienso en el león y pienso en el Imperio Británico, o hasta en el
español, que utilizaba mucho la figura del león, y, de hecho, en el caso de este, es
un imperio católico. La iglesia nunca ha utilizado la serpiente. Otro elemento de
poder es el águila, que curiosamente el símbolo de Ravenclaw, la aliada de
Gryffindor en la batalla final.

[...] Harry Potter expresa pasado histórico y pasado mitológico, pero también
presente. Que Dumbledore sea gay es importantísimo, porque habla de la sociedad
en la que transcurre Harry Potter, una sociedad que se está cuestionando por qué
fueron excluidas estas personas. Ese dato también te puede decir algo del presente

Gerard: Según he visto, tienes un pequeño espacio en la radio en el que

hablas de historia y ficción. Una de las obras que has comentado es Star
Wars. ¿Qué me puedes decir sobre las similitudes entre esta saga y nuestra
historia?

Jesús: Algo que te puedo decir como historiador es que en Star Wars se presenta
el auge y la decadencia de la República romana hacia el Imperio romano, que
también podría ser un guiño a los Estados Unidos. Star Wars nace en los años 70,
cuando el gobierno de Nixon ya había terminado. Fue un gobierno muy cuestionado.

Gerard: Ahora que lo mencionas, en un libro llamado Star Wars and History
hay un punto dedicado a las similitudes entre el gobierno de Nixon y el
Emperador.

Jesús: Sí, tiene mucho que ver con eso. La manera en la que salió Nixon y la
perdida de Vietnam y el escándalo Watergate dieron una muy mala imagen de los
Estados Unidos a los medios, que decían que ese imperio estaba en su ocaso.
Cuando piensen Star Wars, pienso en los Estados Unidos y en Roma: como la
república se intentaba mantener fuerte frente a la pretensión imperial de un hombre.
En este caso, Darth Vader y Lord Sidious. En la vida real fue Julio César y César

83
Augusto, y en el caso de los EUA fueron Nixon y todos los anteriores presidentes:
Kennedy, por ejemplo. De hecho, fíjate en que su asesinato y el de Julio César,
como Nixon llega al poder, está reflejado en la saga. La figura del senado romano, el
senado estadounidense… Star Wars está muy influenciado en ese sentido:
podríamos decir que es un diálogo entre la antigüedad clásica y el presente liberal.

Gerard: Por último, en el episodio VI, se libra una batalla entre los soldados
imperiales y los ewoks, “bichitos” pequeños parecidos a un oso que se
consiguen defender del Imperio con armas muy rudimentarias, muy simples.
¿Crees que es una alegoría a la Guerra de Vietnam?

Jesús: Fíjate que no conocía ese dato, pero si puede ser cierto. Estados Unidos
mostró una completa ignorancia del entorno de Vietnam, no supo manejar la
situación y utilizó la mentira política para justificarse. Pero sí, creo que los dos
eventos tienen mucho que ver.

Gerard: Bueno, eso es todo. Muchas gracias por tu tiempo, me has sido de
gran ayuda.

84