6è Comprensió lectora

PRIMÀRIA

FITXES DE TREBALL

Mètode MIRA MIRA

El Mètode Mira Mira ha estat creat i desenvolupat per La Plaga (Imapla i Montse Ganges).
Aquest quadern de Comprensió lectora per a 6è de Primària és una obra concebuda,
dissenyada i creada per La Plaga (Imapla i Montse Ganges) amb la col·laboració del
Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana.
Autoria dels textos
Montse Ganges (La Plaga)
Il·lustració de coberta i interiors
Imapla (La Plaga)
Edició
Amaya Lomba
Direcció i coordinació editorial de Primària
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Direcció editorial
Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué
 Què és MIRA MIRA?
Un mètode per crear bons lectors.

MIRA MIRA és un mètode que exercita, a través de la imatge, les capacitats que un bon lector
ha de dominar per poder comprendre qualsevol text.

Què és un bon lector?

Un bon lector ha de ser capaç de:

1. Localitzar informació explícita.

2. Inferir informació implícita.

3. Relacionar el que llegeix amb les experiències i els coneixements propis.

4. Valorar el text i els seus elements.

Aquestes quatre capacitats són les que avaluen els informes internacionals PIRLS (a l’educació
primària) i PISA (a la secundària) per establir el nivell de comprensió lectora de l’alumnat.

Com funciona el mètode MIRA MIRA?

MIRA MIRA és el mètode que ensenya comprensió lectora.

Normalment, la comprensió lectora només s’avalua. És com si algú que vol córrer una marató
ens demana consell per preparar-se i només li diem que comenci a córrer. Seria molt millor que
li proposéssim exercicis per enfortir els músculs, i la resistència física i psicològica, que són les
capacitats que necessita un bon corredor de fons. Així mateix, si algú ens demana consell sobre
què pot fer per ser un bon lector, no li podem dir només que llegeixi. Hem de ser capaços de
proposar-li exercicis per enfortir les quatre capacitats que un bon lector ha de dominar, les
mateixes que avaluem.

MIRA MIRA ho fa a través de la imatge i el joc: només cal posar un parell d’ulls i una mica
d’imaginació a objectes quotidians, edificis o paisatges per crear personatges i inventar
històries.

Amb MIRA MIRA, juntament amb la comprensió lectora, es practiquen: l’expressió oral,
la creativitat, el pensament abstracte, la connexió entre diferents coneixements, l’argumentació
del punt de vista personal, el respecte per l’opinió dels altres i el sentit de l’humor.

MIRA MIRA no exclou ningú perquè parteix de la imatge i el joc, amb una proposta universal
i empàtica, per arribar a tot tipus de textos: dels contes populars a la teoria de l’evolució de
les espècies passant per la recepta de cuixes de granota.

MIRA MIRA és una gimnàstica que prepara per comprendre qualsevol lectura.

2
MIRA MIRA és la gimnàstica dels bons lectors.
Posa’t en forma amb els quatre passos del MIRA MIRA.

1. Em veus?

Localitzar objectes, construccions o elements
del paisatge en el seu entorn.
Una barca

2. Qui sóc?

Inferir en quins personatges es converteixen
quan els hi posem un parell d’ulls.
Un pirata

3. Amb qui vaig?

Relacionar personatges, per a la qual cosa
cal que els donem una identitat.
La balena blava El pirata Malavista

4. Quina és la meva història?

Valorar quin paper fan els personatges en un text i el gènere d’aquest.

«Les increïbles històries del pirata Malavista i la Moby Blue»

El pirata Moby Blue, la El cavaller Bombolles, Blanca, L’orca Ulisses

Malavista balena blava de la Pala el submarinista la fantasma

3
Índex PRIMER TRIMESTRE
Amèrica

Fitxa 1
Em veus?............................................... 8

Fitxa 2
Qui sóc?............................................... 12

Fitxa 3
Amb qui vaig?...................................... 16

Fitxa 4
Quina és la meva història?.................... 20

SEGON TRIMESTRE
Oceania
Fitxa 13
Em veus?............................................. 44

Fitxa 14
Qui sóc?............................................... 48

Fitxa 15
Amb qui vaig?...................................... 52

Fitxa 16
Quina és la meva història?.................... 56

TERCER TRIMESTRE
Antàrtida

Fitxa 26
Em veus?............................................. 82

Fitxa 27
Qui sóc?............................................... 86

Fitxa 28
Amb qui vaig?...................................... 90
Fitxa 29
Quina és la meva història?.................... 94
Sóc un bon lector Fitxa 9
Fitxa 5 Text informatiu i retòric. Carta d’un gran
Text narratiu. Un somni de tots ........... 24 cabdill indi a l’home blanc ................... 34

Fitxa 6 Fitxa 10
Text informatiu. Centreamericans Text expositiu i argumentatiu.
de tota la vida...................................... 28 Qui va descobrir Amèrica?................... 38

Fitxa 7 Fitxa 11
Text informatiu i descriptiu. Text narratiu i conversacional.
Batman ............................................... 30 Mai sense cavall .................................. 40

Fitxa 8 Fitxa 12
Text conversacional. Text informatiu i retòric.
Un testimoni ocular.............................. 32 U.S. Route 66 o la Ruta 66   .................. 42

Sóc un bon lector Fitxa 21

Fitxa 17 Text informatiu.
Text informatiu i narratiu. Gegants de pedra amb barret .............. 72
Desaparèixer a l’oceà........................... 60 Fitxa 22
Text narratiu. El caçador de mons....... 74
Fitxa 18
Fitxa 23
Text informatiu, narratiu i descriptiu. Textos narratius i retòrics.
Sobre les onades................................ 64 Les primeres paraules.......................... 76
Fitxa 19 Fitxa 24
Text narratiu i conversacional. Text argumentatiu. Pros i contres
de ser un nàufrag ................................ 78
Home a l’aigua!.................................... 66
Fitxa 25
Fitxa 20 Text descriptiu i enumeratiu.
Text retòric. Cançó del grumet............ 68 La fauna d’Oceania.............................. 80

Sóc un bon lector Fitxa 33

Fitxa 30 Text retòric.
Text narratiu. La soledat......................................... 106
Amb bitllet d’anada
i tornada.............................................. 98 Fitxa 34
Text informatiu, descriptiu
Fitxa 31 i enumeratiu.
Text narratiu. Roda el món i torna al Born ............... 108
Lluitar fins al final.............................. 102
Fitxa 35
Fitxa 32 Text narratiu.
Text narratiu. El gust dels seus cabells
Victòria! ............................................. 104 o en Fèlix i la Marina ......................... 112
 Destreses de comprensió lectora
Lectures
Relacionar
el text amb les Expressar Explorar les
FITXES

Localitzar Valorar el text

Inferir informació experiències oralment característiques
informació i els seus
implícita i els opinions del llenguatge
explícita elements
coneixements raonades visual
propis
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
L'escola Amèrica
PRIMER TRIMESTRE
 Em veus?
1. Benvingut a Amèrica. Observa el mapa del continent:

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

GRENLÀNDIA

ESTATS
UNITS

C A N A D À

OCEÀ
E S T A T S
U N I T S
ATLÀNTIC

BAHAMES
MÈXIC CUBA REP. SAINT CHRISTOPHER I NEVIS
DOMINICANA
JAMAICA ANTIGUA I BARBUDA
BELIZE HAITÍ PUERTO
DOMINICA
GUATEMALA HONDURES RICO
SAINT LUCIA
EL SALVADOR NICARAGUA BARBADOS
SAINT VINCENT I LES GRENADINES
COSTA RICA
PANAMÀ
VENEÇUELA TRINITAT I TOBAGO
SURINAM
COLÒMBIA GUYANA GUAIANA FRANCESA

EQUADOR

OCEÀ
PERÚ BRASIL

PACÍFIC BOLÍVIA

PARAGUAI

XILE URUGUAI
ARGENTINA

– Què en saps, d’Amèrica?

– Coneixes algú que hagi nascut en aquest continent?, a quin país?
– En quantes parts està dividit el continent americà?
– Inclou moltes illes?, en quines zones es concentren?, com s’anomena la més gran?

8
 Fitxa 1
2. Localitza aquests personatges a la silueta del continent americà:

Elvis Presley amb

el seu tupè

Bruixa celebrant
Halloween

L’increïble Hulk Colom descobrint Ratapinyada

el Nou Món

– A quins països corresponen cadascuna d’aquestes formes?

– Quin personatge veus més clarament?, quin et costa més?, quin és el teu preferit?
– Saps qui són tots?

9
3. La forma d’Amèrica recorda als seus pobladors més antics.
Observa la silueta il·lustrada i escriu què hi veus:







– Compara la teva explicació amb les dels teus companys; veieu tots el mateix?

10
 Un somni americà
El 28 d’agost de 1963, a Washington, Estats Units, Martin Luther King va
pronunciar unes paraules que han passat a la història: «I have a dream» (‘Tinc un
somni’), el somni de la igualtat. Aquests són alguns fragments del seu bell discurs:
«Somio que un dia aquesta nació s’aixecarà i viurà el veritable significat del seu
credo: “Afirmem que aquestes veritats són evidents: que tots els homes són creats
iguals”.»
«Somio que un dia, als vermells turons de Geòrgia, els fills dels antics esclaus i els
fills dels antics amos d’esclaus es puguin asseure junts a la taula de la germanor.»
«Somio que els meus quatre fills viuran un dia en un país en el qual no seran
jutjats pel color de la seva pell, sinó pels trets de la seva personalitat.»
«Tinc un somni!»
«Aquesta és la nostra esperança. Aquesta és la fe amb la qual torno al sud.
Amb aquesta fe podrem esculpir una pedra d’esperança a la muntanya de la
desesperança. Amb aquesta fe podrem transformar el so discordant de la nostra
nació en una bonica simfonia de fraternitat. Amb aquesta fe podrem treballar
junts, resar junts, lluitar junts, anar a la presó junts, defensar la llibertat junts,
sabent que algun dia serem lliures.»

a) Qui va pronunciar aquest discurs?




b) En quina data i en quin lloc?




c) Quin país somia per als seus quatre fills?




11
 Qui sóc?
4. Escriu quin personatge veus a cada fotografia:

Personatges
Mico tití
Sargantana
Iguana
Àguila reial
Indi pemón
Cowboy
Llama
Índia sioux

1. A
 quest volcà és 2. En aquest desert hi ha una 
una àguila reial. 

5. Aquest cactus és un  6. Aquest arc de roca és una 

 

–  Quin personatge has vist de seguida?, quin t’ha costat

més descobrir?
–  Amb qui emparellaries el cowboy? Per què?

12
 Fitxa   2

Fotografies
1. Cotopaxi
Un dels volcans actius més
alts del món (5.897 m).
És a la serralada dels Andes,
a l’Equador.
2. Vall de la Mort
Desert dels Estats Units. És
el lloc més calent del planeta,
on s’ha arribat a la
temperatura més alta: 56,7 ºC.
3. Salto Ángel
El salt d’aigua més alt del
món (979 m), a Veneçuela.
3. Aquest salt d’aigua és un  4. Aquesta costa és una  Els indis pemón l’anomenen
Kerepakupai Vená, que
  significa: ‘salt del lloc més
profund’.
4. Costa de la República
Dominicana
En una illa del Carib.
5. Saguaro (Carnegiea
gigantea)
Espècie de cactus del desert
de Sonora, entre els Estats
Units i Mèxic.
6. Arc natural de pedra
arenosa
A l’Arches National Park, a
Utah, Estats Units, hi ha més
de 2.000 arcs de roca.
7. Illes Galápagos
Arxipèlag d’origen volcànic
format per tretze illes, a l’oceà
7. Aquests cràters són un  8. Aquestes muntanyes són una Pacífic.
8. Torres del Paine
 
Muntanyes de la Patagònia
xilena. La llama és un animal
–  On viuen els indis pemón?, parlen en català? domèstic que es troba al llarg
–  Les illes Galápagos i les illes del Carib s’assemblen? Per què? de tota la serralada andina.
–   Les llames són uns animals salvatges i perillosos?

13
5. Quins animals que viuen a l’Amazones pots identificar en aquestes fotografies?
Escriu quin nom comú té cada un:

L’Amazones
L’Amazones és el riu més gran del
planeta. Tot el que es refereix a ell
és extraordinari.
És el riu més llarg del món. L’any
2007, després de mesuraments
més precisos, li va prendre aquest
títol al riu Nil.
L’Amazones neix als Andes, al sud
del Perú, i desemboca a l’Atlàntic,
on crea un enorme estuari,
després de recórrer 6.800 km.
És el riu més cabalós del món i la
seva conca hidrogràfica també és
la més gran. Al seu voltant, Caiman latirostris Blastocerus dichotomus
l’Amazones crea tot un món.
 
La selva amazònica és el gran
pulmó del planeta: gràcies a la
fotosíntesi que aquesta gran
massa de vegetació realitza
constantment, es renova l’aire que
respirem. Per això és tan
preocupant el procés de
desforestació, provocat per la tala
massiva, a la zona.
La riquesa d’espècies de
l’Amazònia sembla infinita i, en
bona part, encara ens és
desconeguda.
Alguns dels animals més
característics de la seva fauna són
l’anaconda, el dofí rosat, els micos
tití, els caimans, el cérvol dels
pantans i els tucans. Eunectes deschauenseei


–  La conservació de la selva amazònica és un problema

de tots? Per què?
–  Existeixen els dofins d’aigua dolça?

14
 Anaconda
El riu més gran del món es mereix la serp més gran del planeta: l’anaconda. Les
femelles, que són bastant més grans que els mascles, poden arribar a fer més de vuit
metres.
El seu nom científic és Eunectes, i deriva d’una paraula grega que significa ‘bon
nedador’. En efecte, a les anacondes els agrada molt l’aigua, per on avancen amb
rapidesa i agilitat. Mai s’allunyen del riu. Acostumen a estar quietes, submergides,
només amb el cap sobre la superfície, esperant pacientment que les preses s’acostin
a la riba per beure.
Les anacondes no són verinoses, són constrictores: s’enrosquen al cos de les víctimes
estrenyent-les fins a l’asfíxia. Aquesta abraçada mortal té una altra utilitat: trencar
els seus ossos per poder empassar-se-les més fàcilment. Les anacondes engoleixen
senceres les seves preses; gràcies a la mandíbula desencaixable poden obrir la boca
de forma descomunal, de manera que són capaces d’empassar-se amb paciència
gairebé qualsevol cosa: un caiman o una vaca.
Quan acaben de dinar, les anacondes estan del tot inflades i deformades, gairebé amb
la forma de l’animal que s’han empassat. La digestió pot durar diversos dies, durant
els quals estan completament immòbils.

a) Quantes vegades és més llarga que tu una anaconda femella?

b) Són animals molt forts? Per què?





c) En quin moment les anacondes són menys perilloses?






15
 Un somni de tots

C omençant el compte enrere: 10, 9, 8, 7... Eren les 9.32 h del 16 de juliol de 1969
a Cap Canaveral. L’Apollo 11 començava per fi el seu viatge: de la Terra a la Lluna.
Pel camí s’aniria desprenent del coet que l’havia impulsat a la sortida i d’altres
elements; a l’òrbita de la Lluna només arribarien el Columbia (el mòdul de
comandament) i l’Eagle (el mòdul lunar) encara perfectament acoblats. I, per
descomptat, els tres astronautes: Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins. Tots
tres van contemplar junts la superfície de la Lluna, però havia arribat el moment de
separar-se.
Neil i Buzz es van ficar a l’Eagle. Michael va deixar anar el mòdul lunar i va contemplar
com descendia; va pensar que era el trasto més estrany que mai s’havia vist al cel.
Va desitjar sort als seus companys amb tot el cor i es va disposar a fer la seva feina:
assegurar-se que el Columbia seguiria a l’òrbita lunar i que estaria en el lloc adequat
per recollir els seus companys. Fins a aquell moment estaria completament sol.
Neil i Buzz, a l’Eagle, s’acostaven més i més al satèl·lit que tantes vegades havien
contemplat des de la Terra i amb què tant havien somiat. Però no estaven sols. Milers
de persones havien treballat perquè ells poguessin ser allà i els donaven suport des
del centre de la NASA, a Houston. I també els acompanyaven totes les persones de
la Terra, tots els que alguna vegada, des que la humanitat camina pel planeta blau,
alguna nit havien dirigit la mirada cap a aquest disc platejat i brillant que els feia més
suportable la foscor de la nit.
L’aterratge de l’Eagle no va ser fàcil, però la perícia dels astronautes va aconseguir
evitar la tragèdia. A les 5 de la tarda del dia 20, Neil Armstrong, a l’últim esglaó de
l’Eagle, va dir una de les frases més famoses del segle xx i de tota la història: «Aquest
és un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat». I va trepitjar la
Lluna.
L’empremta va ser vista en directe des de tots els televisors del món; televisors en
blanc i negre que no estaven a totes les cases però al voltant dels quals es va agrupar
tothom que va poder. Buzz Aldrin el va seguir i en caminar per la Lluna va sospirar:
«Quina magnífica desolació!».
Neil, Buzz i Michael van tornar per explicar l’aventura el 24 de juliol. A penes feia
cinc dies que havien marxat, però ells ja no eren els mateixos i la humanitat sencera,
tampoc.

24
 Grans aventures. Fitxa   5

«Un petit pas per a un home,

un gran salt per a la humanitat.»
Neil

«Quina magnífica desolació!»

Buzz

«És el trasto més estrany

que mai s’ha vist al cel.»
Michael

25
 1. Com es deia el primer home que va trepitjar la Lluna?




2. Quan va passar?




3. Quins altres astronautes l’acompanyaven en aquesta missió?




4. Quants dies va durar la missió?




5. L’Apollo 11 va arribar a la Lluna tal com s’havia enlairat de la Terra?




6. Tots tres astronautes van trepitjar la Lluna?




7. Va ser un esdeveniment que va tenir molta repercussió?






8. On és Cap Canaveral?




26
9. Creus que la descripció que va fer Buzz Aldrin de la superfície lunar és encertada?
Per què?






10. Coneixes algú que recordi l’arribada de l’home a la Lluna? Pregunta-li i escriu quina
impressió li va causar:






11. Per què creus que al final es diu que els astronautes ja no eren els mateixos i la
humanitat, tampoc?







12. Creus que la frase que va pronunciar Neil Armstrong abans de trepitjar la Lluna és
adequada? Per què?







13. Escriu un altre títol per a aquesta aventura:




27
 Qui va descobrir Amèrica?

«Q ui va descobrir Amèrica?» és una pregunta

que moltes persones sabrien contestar: Cristòfor Colom.
També anomenat Cristóbal Colón (en castellà), Christoffa
Corombo (en genovès) o Christophorus Columbus
(en llatí).
Però més enllà de totes aquestes formes del seu nom, poca
cosa absolutament segura se sap sobre els seus orígens.
Pel que fa al lloc del seu naixement, la teoria més estesa,
documentada i creïble és que va néixer a la ciutat de
Gènova. Però també hi ha qui diu que era català, portuguès, gallec, mallorquí, andalús,
basc, castellà... Pel que fa a la data del seu naixement, tampoc hi ha acord més enllà que
va ser entre els anys 1436 i 1456.
Per què tant de misteri? El fill de l’Almirall, Hernando Colón, va escriure una biografia
del seu pare que tampoc aclareix el seu naixement. Fins i tot diu que el seu pare no volia
que se’n parlés. Això ha fet pensar a alguns historiadors que potser Colom era jueu i que,
atesa la intensa persecució que els jueus patien en aquella època, va decidir amagar els
seus orígens.

38
 Misteris de la història. Fitxa 10

El fet és que el famós Almirall va continuar amagant-se fins i tot després de mort. Colom
va morir a Valladolid l’any 1506. Aquesta dada és segura. Però sembla que, tot i estar
mort, va decidir continuar viatjant. Va ser enterrat primerament al convent de San
Francisco, a Valladolid, però poc temps després les restes van ser traslladades al monestir
de Santa Ana, a Sevilla, fins que, per desig del seu fill, l’Almirall va tornar a travessar
l’oceà i va ser enterrat a l’illa de Santo Domingo, si bé tampoc s’hi va quedar. Quan Santo
Domingo va ser conquerida pels francesos, l’Almirall va ser traslladat a Cuba, i quan Cuba
es va independitzar d’Espanya, el van tornar a pujar a un vaixell rumb a Cadis, i d’allà
a la catedral de Sevilla, on, ara sí, s’hi va quedar.
De tota manera, amb tants viatges, hom dubtava que les restes que hi ha a la catedral
sevillana fossin de l’Almirall. Però les anàlisis científiques ho han confirmat: les restes són
del descobridor d’Amèrica, però no estan completes. Es creu que el que falta pot estar
encara a Santo Domingo. Així doncs, finalment, l’Almirall descansaria entre el Vell Món
on va néixer i el Nou Món que va descobrir.

1. Escriu l’itinerari que van fer les restes de Colom:






2. A quins continents fan referència les expressions «Vell Món» i «Nou Món»?




3. Què és una biografia?





4. Inventa un títol per al viatge pòstum de l’Almirall:




39
 U.S. Route 66 o la Ruta 66 Una cançó. Fitxa   1 2

L a Ruta 66 és una antiga carretera dels Estats Units d’Amèrica que uneix les ciutats
de Chicago i Los Angeles i que, per tant, creua quasi tot el país d’est a oest. També
és coneguda com The Main Street of America o The Mother Road. És tan coneguda
i estimada que hi ha, entre altres coses, moltes cançons que en parlen, com aquesta:

«If you ever plan to motor west,

Travel my way, take the highway that is best.
Get your kicks on Route sixty-six.
It winds from Chicago to LA,
More than two thousand miles all the way.
Get your kicks on Route sixty-six.
Now you go through Saint Looey
Joplin, Missouri,
And Oklahoma City is mighty pretty.
You see Amarillo,
Gallup, New Mexico,
Flagstaff, Arizona.
Don’t forget Winona,
Kingman, Barstow, San Bernandino.
Won’t you get hip to this timely tip:
When you make that California trip
Get your kicks on Route sixty-six.
Won’t you get hip to this timely tip:
When you make that California trip
Get your kicks on Route sixty-six.»

1. Què són tots els noms propis que esmenta la cançó?




2. Busca i escolta la cançó.

42