El gust per la lectura

Bearn o la sala de les nines

Lloren Villalonga

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
 SEMINARI
El gust per la lectura
1998-1999

Direcci General dOrdenaci Educativa

Servei dEnsenyament del Catal

Bearn o la sala de les nines

Lloren Villalonga

DOLORS JUANOLA I TERRADELLAS

MONTSERRAT TORRA I PUIGDELLVOL
IVONNE TUTUSAUS I CORTS

107
Tots els textos han estat reproduts amb l'autoritzaci expressa de les editorials
corresponents.

108
 ndex

Introducci . . . . . . . . . 5
Orientacions per al professorat . . . . . . 6
1. Objectius . . . . . . . . 6
2. Continguts . . . . . . . 6
3. Orientacions didctiques . . . . . 7
Lautor i la seva obra . . . . . . . 9

Construcci de la novella . . . . . . . 19
1. El ttol . . . . . . . . 21
2. Lestructura . . . . . . . 23
3. La tcnica narrativa . . . . . . 25
4. El temps intern i el temps extern . . . . 31
III. Lespai . . . . . . . . . 37
1. Lilla de Mallorca . . . . . . 39
2. Pars i Roma . . . . . . 42
IV. Els personatges . . . . . . . . 47
1. Les relacions . . . . . . 49
2. Don Toni . . . . . . . . 50
3. Dona Maria Antnia . . . . . . 60
4. Don Joan . . . . . . . . 62
5. Dona Xima . . . . . . . 64
V. Temes . . . . . . . . . 67
1. El progrs . . . . . . . . 69
2. La maoneria . . . . . . . 72
3. Referncies culturals . . . . . . 76
VI. El llenguatge . . . . . . . . 81
1. Lxic . . . . . . . 83
2. Recursos literaris . . . . . . . 85
3. El llenguatge no verbal . . . . . . 88
VII. La pellcula . . . . . . . . 91
1. Bearn al cinema . . . . . . . 93
2. La crtica . . . . . . . . 98

Bibliografia . . . . . . . . . 103
Annexos . . . . . . . . . 105
1. Solucionari . . . . . . . 107
2. ndex de noms propis . . . . . . 111
3. Glossari . . . . . . . . 131

109
 INTRODUCCI

Bearn s una novella extensa, plena de referncies culturals i escrita en mallorqu. Sn tres
raons que poden frenar-nos a l'hora de fer-la llegir a l'alumnat. D'altra banda, es considera
una de les grans novelles de la literatura catalana, i ha estat lectura obligatria de COU i
tamb del Batxillerat.

El dossier que presentem est dividit en set apartats:

L'autor i la seva obra, destinat a situar Villalonga i Bearn dins el conjunt de l'obra i de
la literatura del moment.

Construcci de la novella, on es treballen aspectes bsics de l'obra com ara l'estructura,

el temps i la tcnica narrativa.

L'espai, on explorem l'escenari fonamental: l'illa de Mallorca i les dues capitals europees
que visiten els personatges: Pars i Roma.

Personatges. L'estudi dels personatges, la seva psicologia i les seves relacions s, tamb,
un aspecte indefugible, en una obra escrita per un psiquiatre en una poca marcada per la
psicoanlisi. Es presenta el mn de don Toni, per hi ha, almenys, tres personatges ms
que val la pena estudiar.

Temes. El protagonista ens parla de les seves idees: s un illustrat, un home de cultura
amb interessos molt amplis. Per tant, els temes a tractar podien ser molts i molt variats.
N'hem seleccionat tres: en primer lloc, el progrs, que s la referncia al futur; en segon
lloc, la maoneria, que s el passat del protagonista i l'element de misteri: l'enigma de
Bearn; i, finalment, les referncies culturals, que impregnen tota la novella.

El llenguatge, on es treballen aspectes generals, aspectes particulars del mallorqu,

frases fetes i llenguatge no verbal. Tamb, a tall d'exemple, alguns dels innombrables
recursos literaris.

La pellcula. Fem servir la pellcula com a element de comparaci entre llengua

literria i llenguatge visual. Treballar les crtiques i l'aspecte sociolingstic i polmic de la
llengua creiem que enriqueix i potencia el gust per la lectura.

Hi ha tamb tres Annexos. En el primer es donen les solucions d'aquells exercicis que
tenen una resposta concreta, per facilitar la tasca del professorat. El segon i el tercer,
l'ndex de noms propis i el glossari, faciliten l'accs a un mn de personatges, llocs, fets
histrics... que no sn imprescindibles per a la comprensi global de l'argument, per que
us acompanyaran com un guia erudit en el vostre recorregut per aquest mn cultural del
tombant de segle.

L'edici a qu fan referncia les pgines citades s la de la collecci Les Millors Obres de
la Literatura Catalana (MOLC) d'Edicions 62 i "la Caixa".

110
ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

Ats que la novella Bearn s una obra que, en diverses ocasions, s'ha marcat com a lectura
obligatria per al COU i per al Batxillerat, plantegem aquest dossier pensant en lalumnat
d'aquests nivells.

1. Objectius

1. Contestar qestionaris de comprensi sobre textos llegits. Sintetitzar la informaci

continguda en un text.
2. Conixer el context social, cultural i literari de lpoca de la novella Bearn.
3. Reconixer els principals recursos expressius i la tcnica narrativa emprats en un text
literari narratiu.
4. Analitzar els components bsics de lestructura de la novella.
5. Interpretar el significat global de la novella.
6. Produir textos de diferents tipologies a partir del model temtic o formal de fragments
treballats.
7. Identificar els temes i les tcniques que apareixen de forma recurrent en la narrativa de
Villalonga.
8. Consultar bibliografia sobre Villalonga i la novella psicolgica del segle XX.
9. Valorar, dacord amb la sensibilitat prpia, les aportacions de la lectura literria.
10. Formar-se una opini crtica de la novella treballada i saber-la reflectir per escrit.

2. Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. La literatura catalana de postguerra. La novella psicolgica.

2. La novella Bearn: construcci (estructura, temps, tcnica narrativa)
espai
personatges
temes: progrs, maoneria, referents culturals
llenguatge (lxic i recursos estilstics)

3. La pellcula.

Procediments

1. Argumentaci oral i escrita d'opinions personals.

2. Lectura comprensiva de fragments literaris.
3. Identificaci de les idees bsiques d'un text.
4. Interpretaci del significat global duna obra narrativa.
5. Reconeixement de lestructura duna obra narrativa.
6. Identificaci dels referents temporals i espacials de l'obra.
7. Anlisi dels recursos literaris emprats en la novella.
8. Creaci de textos literaris seguint el model proposat.
9. Comparaci de textos, tot analitzant-ne les coincidncies i les divergncies.
10. Recerca d'informaci en fonts bibliogrfiques. Sntesi de la informaci.
11. Detecci d'elements lxics i sintctics significatius.
12. Situaci dels textos llegits en el seu context histric, cultural i literari.

111
Valors, normes i actituds

1. Adquisici de l'hbit de llegir.

2. Actitud positiva envers la literatura com a mitj denriquiment personal.
3. Participaci en les activitats de classe i realitzaci acurada de les activitats proposades.
4. Inters per ampliar coneixements a travs de la consulta bibliogrfica.
5. Formaci de criteris personals sobre aspectes literaris.
6. Inters per les manifestacions literries de carcter narratiu.

3. Orientacions didctiques

Per a l'ensenyament/aprenentatge

Per assolir una bona comprensi de la novella Bearn, de Lloren Villalonga, s necessari
conixer el context social, histric, geogrfic i literari en qu va ser escrita. Noms aix s
possible copsar-ne les referncies histriques i culturals.

Don Toni de Bearn s el personatge central al voltant del qual es construeix la novella. En
l'apartat Personatges del dossier hi trobareu molts exercicis que serveixen per conixer i
interpretar el protagonista, i per veure de quina manera els altres personatges el
complementen, el qestionen, s'hi contraposen..., en definitiva, ajuden a dibuixar-lo.

La novella de Lloren Villalonga s molt elaborada i extensa, cosa que obliga a fer-ne ms
duna lectura per poder-ne copsar tots els detalls i entendre'n les moltes referncies
culturals. Els exercicis de temps extern, referncies culturals, maoneria, etc. que
proposem ajuden a interpretar l'obra i contextualitzar-la.

s interessant veure com rellegint fragments anem descobrint nous aspectes que ens havien
passat per alt en la primera lectura. Per aix proposem molts exercicis que inclouen
fragments concrets o remeten a pgines del llibre que s'hauran de comentar.

Un cop aprofundits tots els aspectes anteriors, s convenient que l'alumnat faci comentaris
de text de fragments de la novella, cosa que li permetr augmentar la capacitat danlisi i
dinterpretaci global de lobra, i tamb apreciar-ne l'ambigitat i els enigmes que queden
oberts a la lliure interpretaci de cada lector.

Daltra banda, no hem doblidar el fet creatiu; la recreaci temtica o la utilitzaci de

recursos treballats completar laprofundiment de la novella.

Per a l'avaluaci

A lhora destablir criteris per a lavaluaci hem de tenir present que lalumnat, en
anteriors etapes educatives, ha estudiat el concepte de novella com a gnere literari i els
principals perodes de la histria de la literatura catalana; per tant, coneix i pot situar
histricament i literriament la narrativa de postguerra (i la novella psicolgica) i pot
identificar els elements caracterstics que configuren una novella.

La pauta per a lavaluaci inicial ens la pot donar lapartat L'autor i la seva obra del
mateix dossier o un qestionari de resposta breu en qu lalumne hagi de relacionar
caracterstiques essencials daquest perode.

112
Lavaluaci formativa la centrarem en la resoluci dels exercicis que proposa el dossier i
en les solucions que haurem darbitrar per ajudar a superar les dificultats que el dossier
plantegi. El comentari de textos, individual o en grup, ajudar a fomentar l'esperit crtic de
l'alumnat i la seva expressi raonada i creativa en general i daquesta novella en particular.

Lavaluaci sumativa pot centrar-se en dos comentaris de text: en algun fragment extret de
la novella Bearn i en alguna interpretaci que algun autor o crtic literari hagi fet de l'obra.
Del comentari dun fragment de la novella valorarem que s'hi spiguen identificar les
constants temtiques, el perode a qu pertany, la llengua emprada, l'estil, etc. Del
comentari crtic valorarem la correcta interpretaci i exposici de les idees. En tots dos
casos es demanar que lalumne demostri per escrit la seva capacitat per analitzar i
contextualitzar el text, de manera argumentada, segons les pautes treballades a classe.

113
 I. LAUTOR I LA SEVA OBRA

114
1. Desprs de llegir lestudi de Carme Arnau sobre Lloren Villalonga que trobareu a les
pgines que precedeixen la novella (de la 5 a la 10), senyaleu quina de les tres respostes
proposades en cada cas s la correcta:
a) Villalonga va nixer lany:
1798
1897
1917

b) Va nixer a:
Menorca
Pars
Mallorca

c) De famlia:
benestant
reial
humil

d) Dambient familiar:
cosmopolita i urb
rural i cosmopolita
rural i tancat

e) Va comenar:
escrivint en castell
mai no va escriure en castell
noms va escriure en castell i francs

f) Va estudiar per:
militar
capell
no va estudiar cap carrera

g) La seva professi era:

escriptor
propietari rural
psiquiatre

h) Va ser subdirector de:

El Manicomi
El Seminari
La Nostra Revista

i) Un dels seus autors preferits era:

Proust
Dostoievski
Jacob Cullera

115
 j) La seva primera novella va ser:
Bearn
La dama morta
Mort de dama

k) Va escriure:
molts articles per a diaris i revistes
no escrivia per a la premsa
noms desprs de la guerra va escriure per a diaris i revistes

l) Alguns dels seus personatges sn:

Aina Cohen, Madame Dillon i Don Toni
Madame Bovary, Aina Cohen i Flo la Vigne
El Guepard, dona Obdlia i Maria Antnia

m) Es va casar:
i va tenir un fill
i no va tenir fills
i va tenir quatre fills

n) Va escriure Bearn lany:

1955
1945
1956

o) Bearn va aparixer publicada en catal lany:

1945
1955
1961

p) Ha estat un escriptor:
ignorat per la crtica
noms reconegut a les Illes
que ha rebut molts premis i ha estat molt tradut

q) Ha escrit:
novelles i articles
sobretot novella, teatre, contes i articles
novelles i articles, i ha destacat sobretot com a poeta

r) Mor:
a Mallorca als 83 anys
a Pars lany 1980
a lexili lany 1967

2. Digueu quines de les obres segents sn de Villalonga. Si n'hi trobeu que no sn seves,
digueu qui n's l'autor:

116
 Ttol Autor
A lombra de la Seu
A la recerca del temps perdut
Aloma
Andrea Vctrix
Cndid
Desbarats
Desenlla a Montlle
El Jarama
El lledoner de la clastra
El misantrop
Falses memries de Salvador Orlan
Faust
Lngel rebel
Lhereva de donya Obdlia
La Virreyna
La gran batuda
La Lul
La novella de Palmira
La pell de brau
Les caves du Vatican
Les fures
Lul regina
Mme. Dillon
Mort de Dama
Rosa i gris
Un mn feli

3. Amb lajut de la bibliografia, relacioneu aquestes sntesis amb els ttols de les obres
corresponents, totes de Villalonga, i escriviu la lletra que correspongui a cada nmero en el
quadre que teniu ms avall:

1. Andrea Vctrix a) Un escriptor vell acull un jove de disset anys perqu li

faci de secretari.
2. Flo la Vigne b) Un home viu la societat del futur grcies a la congelaci
del seu cos. La vida dels ssers humans no s gens
important. Ambigitat en les relacions amoroses i crtica
del turisme destructor.

117
3. El misantrop c) Amb dona Obdlia desapareix tot el mn decadent de
laristocrcia mallorquina, que hi apareix molt
caricaturitzada.
4. Desbarats d) Dos estudiants es dediquen a lesport i es fan trapezistes
d'un circ. Desprs duna relaci molt intensa, se separen
i un fa de taxista i laltre esdev aristcrata.
5. El lledoner de la clastra e) Idealitzaci mtica del mn tradicional mallorqu en vies
dextinci. El narrador s un capell que reflexiona
llargament sobre els fets. Carcter autobiogrfic.
6. Bearn f) Contes que reflecteixen el mn literari de lautor:
lpoca setcentista, laristocrcia, la cort francesa...
7. Les runes de Palmira g) Quinze peces curtes satriques i divertides. Escrites en
catal de Mallorca. Recorden el teatre de labsurd.
8. Mort de dama h) Tonet i Maria Antnia, que viuen de caritat, soposen al
mn de Palmira, una cosina de Barcelona molt
esbojarrada.

1. 2. 3. 4.

5. 6. 7. 8.

4. Busqueu informaci sobre la situaci de la narrativa desprs de la Guerra Civil i

responeu les preguntes segents:

a) Els escriptors catalans van patir la repressi franquista?

b) Com els va afectar?
c) Va patir exili Villalonga?
d) De quina manera Bearn es va veure afectada per la censura?
e) Cap a quins anys comena a normalitzar-se la publicaci de novella en catal?

5. Desprs de llegir el text segent, digueu si us sembla adequat classificar Bearn com a
novella psicolgica o no. Citeu aspectes concrets de la novella per argumentar la vostra
resposta:

La novella psicolgica, que es basa en la descripci de la intimitat dun o de

diversos personatges i de les seves reaccions davant duns fets determinats, ha
assolit, en el segle XX, una complexitat tcnica considerable. Mentre que en la
novella del segle XIX dndole psicolgica s fonamental el paper dun narrador
omniscient (narrador en tercera persona que ofega o disminueix lautonomia dels
personatges), la principal innovaci de la novella contempornia radica en el
progressiu desplaament del narrador, que tendeix a no intervenir en el curs del relat
i que, en alguns casos, s suplantat totalment per les reaccions i actituds dels
personatges (amb la qual cosa, per tant, canvia el punt de vista narratiu). Enfront de
la novella del segle passat, que diu, la novella del segle XX mostra uns fets que
han de ser jutjats pel lector.

G. Casals [et al.], SOLC Literatura catalana. 3r BUP

118
6. Joyce, Proust, Kafka i Woolf sn autors europeus contemporanis de Villalonga. Llegiu
els resums que reprodum de cada autor i subratlleu-ne els aspectes que us semblen
coincidents amb Villalonga o amb la seva obra. Podeu fer grups de quatre per debatre-ho
plegats:

James Joyce (1882-1941)

Escriptor irlands en llengua anglesa, un dels grans innovadors de la narrativa

contempornia.
Ulysses (1922), lobra ms complexa i important, planteja lodissea quotidiana de
lhome modern a partir de dos personatges: lun, un home ja madur i sensual,
representa Ulisses que busca el fill perdut; laltre, jove i intellectual, representa
Telmac, que va a la recerca del pare.
Lacci de lobra transcorre en un sol dia i est dividida en captols que representen
cada hora.
Les innovacions principals que introdueix en la narrativa aquesta obra sn la falta
dunitat destil, la barreja de diversos registres de llengua i la tcnica del monleg
interior.

Marcel Proust (1871-1922)

Escriptor francs, renovador de la narrativa contempornia amb la seva obra A la

recerca del temps perdut, cicle novellstic format per set obres (1913-1927).
Lespai daquesta obra s el microcosmos familiar de la infantesa i de la joventut de
Proust, reviscudes grcies a la mgia de la memria. Un univers dominat per lamor,
la gelosia, el vici i la hipocresia. s la descoberta dell mateix per mitj dun
llenguatge que reflecteix la realitat duna veu interior i les mil cares del somni. La
narraci expressa per primer cop la temporalitat prpia del jo, independentment de
tota cronologia externa. Proust intenta transposar-hi el pas del temps en la plenitud
que pot donar la metamorfosi que hi duu a terme lart. Per aix es val de frases
llargues plenes dincisos que tradueixen el desenvolupament del pensament i les
superposicions de la memria.

Franz Kafka (1882-1924)

Escriptor txec en alemany, fill de jueus assimilats a la minoria alemanya. A les seves
obres presenta un mn on s difcil viure, on lindividu se sent angoixat, sol i culpable
davant labsurditat de la vida: la ficci que crea en les narracions i novelles, amb un
narrador-autor, reflecteix situacions irreals i alhora coherents.

Virginia Woolf (1882-1941)

Escriptora anglesa. Les seves novelles, dexperimentaci, es caracteritzen per la

manca dacci i per la voluntat de copsar la vida canviant i inabastable de la
conscincia. Va escriure tamb obres en defensa dels drets de la dona.

A. Carrera [et al.], Histria de la literatura catalana. 3r BUP

119
7. Davant la polmica sobre l'origen de la novella Bearn, l'autor del text que teniu a
continuaci fa una teoria personal i plena d'imaginaci per explicar-nos-ho d'una altra
manera, utilitzant el palimpsest. Busqueu aquest terme al diccionari i, desprs, llegiu el
text i inventeu un altre origen per a aquesta novella:

[...] "Se trata de la gnesis de Bearn", dijo al empezar su narracin. "Es algo que he
conservado en secreto treinta aos; pero creo llegado el momento de contarle a
alguien el verdadero origen de mi novela".
Y habl el escritor.
Paseando una maana de verano de 1945 por la catedral de Palma, Villalonga fue
a detenerse, en la capilla del Corpus Christi, ante el retablo barroco del maestro
Blanquer, no porque tal estilo del arte europeo le sedujera -dijo el escritor-, sino
porque "se aprende mucho ante una obra barroca, acerca de todo lo superfluo en la
mecnica de una composicin". All fue a detenerse tambin, aunque por razones
opuestas, el rabino Samuel Ben Meir, profesor de lenguas semticas en Oxford, que
pasaba unas semanas en la capital mallorquina, a la bsqueda de una versin rabe
de la Vida coetnea, de Ramn Llull, convencido de que en esta lengua deba existir
una versin de la vida del beato anterior a la versin latina documentada por Rubi
y por Batllori, y a la catalana que suponen original los sabios Longpr y Pasqual.
El arte barroco y esta pasin por la filologa hizo que Villalonga y Ben Meir, a
pesar de sus credos respectivos, trabaran con plena liberalidad de espritu una
buena amistad. Durante seis semanas de 1945, Villalonga pase diariamente con el
rabino. "Para amenizar nuestras caminatas, y siendo as que el rabino se interes
por la idiosincrasia de la nobleza indgena, se me ocurri urdir una historia
mallorquina, que fui narrando captulo a captulo a mi buen amigo. Yo invent el
personaje de don Toni, pero l bautiz a su sobrina con el nombre hebreo de Xima,
que significa la que escucha, dijo". Aos ms tarde, en 1953, Villalonga tuvo noticia
del inverosmil recorrido de su narracin.
El rabino, interesado en fijar todo lo que Villalonga le relataba con tanta habilidad,
transcriba fielmente cada noche gracias a su memoria portentosa, y en lengua
hebrea, el fragmento de narracin de aquella tarde. Us para ello unos cuadernos
en octavo con cubiertas de hule, en las que tambin cifraba sus pesquisas lulianas,
que fueron por cierto infructuosas.
De regreso a su ctedra de Oxford, el rabino mostr el manuscrito en cuestin a su
colega escocs el ilustre antroplogo John Macpherson, autor de una famosa
biografa sobre fray Junpero Serra, que mostr un entusiasmo tan grande por esta
narracin que se propuso verterla sin demora al ingls, cosa que hizo. Aprovech la
espaciosa escritura premasortica de Ben Meir para intercalar entre las lneas, las
palabras y hasta las consonantes hebreas una traduccin inglesa de la original
narracin de Villalonga.
En octubre de 1947, Macpherson viaj a Pars con motivo de un congreso sobre
lingstica y antropologa, y se llev consigo los cuadernos con la doble versin,
hebrea e inglesa, de la narracin de Bearn. Pero quiso la fortuna que la humedad
de la ciudad del Sena le jugara una mala pasada al manuscrito: Macpherson
observ con asombro y gran preocupacin que la doble escritura empezaba a
borrarse.
Recurri sin tardanza a sus colegas de la Sorbona y un amigo suyo especialista en
Escoto Ergena -cuyo nombre omito por ser hoy personaje pblico en Francia-,

120
atendiendo a la calidad del relato original tuvo a bien escribir encima de las
antiguas escrituras, entonces ya difcilmente legibles, una versin francesa.
Pero eso no fue todo. Helena de Castro, la mujer del francs, una espaola exiliada
en 1939 y gran polglota, traductora al gallego de la voluminosa De occulta
philosophia, del cabalista Agripa de Nettesheim -que, segn he comprobado, no ha
hallado editor hasta la fecha-, siendo as que padeca de insomnio, decidi
multiplicar por las noches el esfuerzo diurno del marido, e incorpor a tal entresijo
de escrituras dos nuevas versiones, en lengua castellana y catalana, de las
aventuras de don Toni. "Queran asegurar por todos los medios la supervivencia de
mi historia", dijo Villalonga.

Curiosidades de un librero
Hizo la casualidad que, en 1953, un oscuro capelln de los cenculos literarios
de Palma, llamado Joan Mayol, hallara entre las curiosidades de un librero de
la calle Dauphine, en Pars, los famosos cuadernos en octavo con cubiertas de
hule. Enorme fue su sorpresa al reconocer, en medio de semejante Babel, la
narracin sinptica que Villalonga le haba contado en tiempos de la visita del
rabino a Palma, una noche de verano de 1945. Compr el librero por una
razonable cantidad aquella amalgama de manuscritos, unos ms visibles y
otros ya casi perdidos en el grueso de las pginas, y el 15 de marzo de 1953 -
fecha que don Lorenzo recordaba escrupulosamente-, al regresar a su ciudad,
los deposit en las manos del escritor mallorqun.
Muy grande fue la sorpresa de don Lorenzo al hallarse ante la obra que su ingenio
verbal dictara al rabino Ben Meir all por 1945, pero mayor fue todava su
asombro al hallar, en una de las guardas de un cuaderno, una inscripcin en cinco
lenguas que deca en una de ellas: "Bearn, o la sala de les nines, novela original de
Lloren Vilallonga (sic), de Ciutat de Mallorca". La inscripcin se completaba con
una breve resea de los avatares de tan complejo palimpsesto y de sus protagonistas
respectivos.
El resto puede imaginarlo el lector. Villalonga someti estos cuadernos a un
riguroso estudio filolgico, en el que no falt la utilizacin de los rayos X, y empez
la ardua labor de descifrar y recomponer su propia historia, tarea en la que sus
amigos Baltasar Porcel, Aina Moll y Jaume Vidal Alcover, como es sabido, le
prestaron una ayuda inestimable. [...]
Al trmino de su relacin me atrev a preguntar, con una insolencia que hoy juzgo
del todo improcedente: "Es verdad eso que cuenta don Lorenzo?". A lo cual
respondi el escritor: "Usted debera saber que la pregunta por la verdad es la
nica que vaca a la literatura de todo su sentido". Y qued sumido en un sueo
leve, como un crepsculo.
Le a los pocos das en la Prensa de Barcelona que Villalonga haba fallecido.

Jordi Llovet, El palimpsesto de 'Bearn'

121
II. CONSTRUCCI DE LA NOVELLA

122
En aquest apartat treballarem lorganitzaci que Villalonga va donar a la novella: el ttol,
la distribuci dels captols i de les parts, el tipus de narrador, el temps, etc. s a dir, tot all
que forma part de lestructura i que, desprs danalitzar-ho, veurem que sn aspectes
importants en la globalitat de lobra.

1. EL TTOL

La primera edici catalana de la novella de Lloren Villalonga fou publicada pel Club dels
Novellistes (Barcelona, 1961) amb el ttol simple de Bearn. No fou fins al 1966, arran de
ledici de les Obres Completes, que Villalonga la pogu publicar amb el ttol complet,
Bearn o la sala de les nines, i hi afeg lepleg que li havien censurat en les edicions
anteriors.

1. Bearn s un nom mtic en lobra de Villalonga: s la recreaci del mn aristocrtic

mallorqu en procs desfondrament per larribada de nous temps. Per el ttol de la
novella Bearn, a qu penseu que fa referncia i per qu?
- al llinatge
- a la possessi rural
- al poble
- a la contrada

2. Lloren Villalonga no va acabar dacceptar la reducci del ttol a Bearn que es fu en les
primeres edicions catalanes. Per qu penseu que per a lautor era tan important que en el
ttol aparegus tamb la sala de les nines?

3. Pere Rossell ha escrit: [...] a Bearn o la sala de les nines el ttol bimembre sembla
sser un element essencial [...] fa referncia a dues versions o interpretacions de la
realitat: loficial (o lestablerta) i la secreta (o la inabastable). Expliqueu-ho i digueu si hi
esteu dacord.

4. Per qu penseu que Lloren Villalonga no va titular la seva novella Bearn i la sala de
les nines? Nhauria canviat la significaci? Expliqueu-ho.

5. En mallorqu nens i nenes es diu nins i nines i les joguines que a Catalunya
anomenem nines, sanomenen pepes. De fet, en algun moment de lobra es parla de
pepes (don Felip de Bearn [...] es dedic a vestir pepes, pg. 128), excepte quan es fa
referncia a la sala de les nines. Quina explicaci hi trobeu? Penseu que podria tenir
alguna relaci amb el fet daparixer en el ttol? Comenteu-ho.

6. Si us fessin canviar el ttol, digueu quin triareu vosaltres i per qu. Us en proposem
algunes variants:
a) Bearn
b) La sala de les nines
c) La sala de les pepes
d) La sala de les pepes i Bearn
e) La sala de les nines o Bearn

123
7. Un acrstic s un poema o una altra composici en qu les lletres que ocupen
determinats llocs formen un mot o una frase. Aprofitant les 5 lletres del nom de Bearn feu
un acrstic de la novella, ja sigui un poema o mots solts que siguin significatius. Us en
donem un exemple a partir de Faust:
Fidelitat B
Amor E
Unitat A
Senyors R
Temps N

8. Imagineu-vos que sou crtics literaris i us han encarregat descriure quatre ratlles
explicant el significat del ttol complet de la novella Bearn o la sala de les nines. Qu en
direu? Malgrat que s un exercici de creaci i inventiva, intenteu ser coherents amb el
significat global de lobra.

9. Digueu quina daquestes obres amb ttol bimembre s de Lloren Villalonga. Desprs
busqueu informaci, si no ho sabeu, per respondre de qui sn les altres. Nheu llegida
alguna?

Ttol Autor o autora

La lluna i el Cala Llamp
Aquilles o limpossible
Fra Junoy o lagonia dels sons
Viatges i flors
Raimon o el seny fantstic
Flix o Llibre de meravelles
Sol, i de dol

10. Moltes obres sn titulades amb el nom del personatge protagonista o, com en aquest
cas, amb el nom de la nissaga o del poble. Completeu el quadre amb lautor i el ttol de les
obres que recordeu que responguin als criteris donats. Us en posem un dexemple:

Autor o autora Ttol Criteri

Carles Soldevila Fanny nom de la protagonista
nom del protagonista
nom dels protagonistes
nom dun carrer
nom dun poble
nom duna plaa

124
11. Si hagussiu de portar la novella al cinema, tal com va fer Jaime Chvarri amb Bearn,
quin ttol triareu perqu fos ben comercial? Per qu?

2. LESTRUCTURA

1. El sumari de Bearn o la sala de les nines ens dna lesquelet de lestructura externa de
la novella. Copieu aquesta informaci al quadre segent:

Parts Ttol Captols Pgines

2. A partir de la informaci de lexercici anterior feu una descripci de lestructura de la

novella com si lhagussiu dincloure en una ressenya literria. Us en donem un exemple:

La novella s una fusi del quadre de costums del segle XIX amb un gnere antic i
popular, lauca. Consta de vint-i-set captols que desenvolupen els vint-i-set dibuixos
i rodolins de Ramon Casas i Gabriel Alomar. A travs daquesta estructura
fragmentria ens conta la histria...

Jaume Torres, LAuca del Senyor Esteve de Santiago Rusiol, dins Lectures de
COU 1990/1991

3. En els quadres segents hi ha descrits els fets ms importants de cada captol.

Completeu els 10 que hem deixat buits:

Captol Primera part

1 Descripci de lespai i dels personatges.
2 Descripci de Bearn.
3
4 Context histric.
5 Msica i literatura.
6 Vocaci de Joan. Carnaval.
7 Venda de la casa de ciutat. Fe i temptacions de don Joan. Context histric.
8 Festivitat de la casa. Sobre el Carnaval.
9 Les memries: llegat, descendncia i immortalitat.
10
11 Xima a Pars: antecedents.
12 Retorn de Pars. Calmnies del poble contra don Toni.
13 Visita del vicari. Dona Xima ha arribat al poble.

125
 14
15 Reflexions sobre la bellesa i lart. Identificaci de Xima amb la temptaci.
16 Visita de Xima. Escena de Brbara Titana.
17
18 Arribada de Maria Antnia a Bearn.
19 Primera nit de Maria Antnia a Bearn. Prova de lauto-mobile.
20

Captol Segona part

1 Descripci de la vida a Bearn.
2 Descripci vida quotidiana a Bearn. Visita a mad Coloma.
3 Don Francesc. Reflexions a lentorn dels senyors.
4
5 Viatge en vaixell fins a Marsella. Arribada a Pars.
6 Descripci de la vida a Pars. Reflexions a lentorn de la vida dels rics.
7 Incident de Joan amb lagent francs per perseguir la suposada Xima.
8
9 Expulsi de Pars.
10 Arribada a Roma.
11 La senyora renuncia a visitar el Papa.
12
13 Reflexions de Joan sobre la conversa de don Toni amb el Papa.
14 Arribada a Bearn. Presentaci de Miss Moore, la pintora.
15 Incident de Miss Moore amb mad Coloma.
16 Maria Antnia comena a perdre el cap.
17
18 Maria Antnia continua perdent el cap.
19 Reflexions sobre la confessi.
20 Casori de Margalida i Tomeu.
21 Visita de Xima arrunada.
22
23 Mort dels senyors i de dona Xima.

126
4. Ara que tenim ms clar qu passa en cada captol, expliqueu quina relaci tenen els ttols
de cada part Sota la influncia de Faust i La pau regna a Bearn respectivament
amb el que shi narra.

5. Observeu els quadres de lexercici 3 i responeu les preguntes segents:

a) Hi ha aproximadament el mateix percentatge dacci i de reflexi al llarg de la

novella? En quina part penseu que hi ha ms acci?
b) Quina relaci es pot establir entre els dos captols ltims de cadascuna de les parts?
Expliqueu-ho.
c) Hi ha algun element com a les dues parts? Quins heu trobat? Comenteu-los.

6. Hi ha elements que es repeteixen a les dues parts i aix ens permet afirmar que existeix
una certa simetria en lestructura. Senyaleu quins sn aquests elements comuns:

- la visita dels maons - la visita de dona Xima a Bearn

- una visita a personatges dEsglsia - una visita a caps dEstat
- la mort dels mateixos personatges - un casament
- lassistncia a una pera - la separaci dels senyors
- la celebraci del Carnaval - la prova dun invent

7. Trieu dos dels elements que heu senyalat en lexercici anterior i expliqueu de qu es
tracta en cadascuna de les parts. Per exemple:

El viatge s un element que apareix en les dues parts de la novella. En la primera sens
explica que don Toni havia fugit a Pars amb dona Xima per anar a lestrena de lpera
Faust. En la segona, don Toni, dona Maria Antnia i don Joan fan un viatge a Pars i a
Roma que s'explica amb molt ms detall (ocupa gaireb 8 captols) amb lobjectiu
de visitar el Papa.

3. LA TCNICA NARRATIVA

1. El narrador duna novella s qui ens explica el relat i segons la seva posici dins lobra
en podem distingir de tres tipus: lomniscient, el testimoni i el personatge. Busqueu-ne
informaci i digueu quines sn les caracterstiques de cadascun.

2. Relacioneu les afirmacions segents amb cada tipus de narrador. s possible que una
afirmaci pugui correspondre a dos narradors alhora:

127
 Pot explicar els pensaments dels personatges.

Per explicar els pensaments dels personatges

ha dusar recursos com llegir el diari ntim,
les memries, etc.

s el narrador ms objectiu.
mniscien
t
Interpreta els moviments dels personatges.

Coneix tot el que fan els personatges.

Quan no hi s ha dusar recursos per fer-ho Testimoni

creble: escoltar damagat, explicar el que li
han contat, etc.

s el narrador ms subjectiu perqu s el que

ms simplica.
Personatge
Hi ha coses que diuen o fan els personatges
que potser no entn.

No coneix tots els moviments dels

personatges.

Pot avanar esdeveniments.

3. Quin dels tres tipus de narrador anteriors s Joan Mayol? Per qu?

4. Joan Mayol utilitza diversos recursos per poder-nos explicar les accions i converses en
qu ell no participa directament. Senyaleu-los en la llista segent:

a) llegeix fragments de les memries de don Toni

b) explica les confessions dels senyors de Bearn
c) llegeix la correspondncia de don Toni
d) mad Francina li conta el que ella ha vist
e) escolta darrere les portes
f) remena els documents del senyor
g) mira per la finestra
h) escolta converses telefniques
i) pregunta als familiars dels senyors
j) intueix

5. Trieu dos dels recursos senyalats en lexercici anterior i poseu-ne algun exemple:

128
 Recursos Exemple

6. Lescena de la visita de dona Xima a don Toni a Bearn del final de la segona part
(captol 16 i 17) ens s explicada perqu don Joan samaga darrera del finestr. Tot i el
privilegiat observatori del narrador, hi ha dos moments en qu no ens pot explicar el que
passa entre don Toni i dona Xima. Recordeu quins sn?

7. Don Joan no ho explica sempre tot, a vegades deixa una escletxa perqu el lector (i
Miquel Gilabert) interpreti i intueixi el que vol dir. Penseu que aquest tipus de narrador fa
ms versemblant la histria? Per qu?

8. El punt de vista del narrador pot ser objectiu o subjectiu. Si s subjectiu, pot ser
biogrfic, testimonial, omniscient, etc. Busqueu-ne informaci i digueu a quin tipus de
narrador pertany el de Bearn.

9. Bearn s la histria de don Toni i de dona Maria Antnia a travs dels records de don
Joan Mayol i de les Memries de don Toni. Pere Rossell proposa l'esquema segent per
resumir el contingut de Bearn. Expliqueu-ne el significat i digueu si hi esteu dacord o no:

10. Per parelles proposeu un altre esquema per explicar el contingut de la novella. Tingueu
en compte que el narrador s don Joan Mayol i que la histria que ens explica passa pel
seds de la seva subjectivitat. Mostreu el vostre esquema a la resta de la classe i trieu el
que ms us agradi.

11. Don Joan inclou a la carta les seves prpies converses o les que simplement ha sentit.
Lestil directe li permet transcriure aquestes converses tal com van ser. Transformeu a estil
indirecte la conversa segent. Penseu que el resultat final de lobra hauria canviat molt si
tot shagus escrit en estil indirecte? Per qu? Qu penseu que aporta lestil directe?

Ell li explic que en arribar el cotxe sestava confessant amb el senyor Vicari.
On s? On lhas ficat? digu ella. B. Acabars de confessar-te dem.
Tendrs ms coses a contar. A veure, com li dirs...?
Li dir que va entrar un dimoni...
No som una meravella de Du, un xeraf?
Llucifer tamb era bell.
Per no devia esser una criatura de Du.
I doncs?

129
 Aquestes coses i parpellej no les he pogut entendre mai. (pg. 98)

12. Una de les converses que don Joan no ens pot transmetre perqu no hi era s la que
tingueren dona Xima i dona Maria Antnia la nit que aquesta torn a Bearn. A la pgina
108 dona Maria Antnia ens explica una mica com va anar. Imagineu-vos-la i escriviu-la
en estil directe. Va comenar aix:

Xima: Tia Maria Antnia, no vol res de Pars?

Maria Antnia: ...

13. El narrador coneix el final de la histria que ens est explicant i per aix pot anticipar
accions. Quina penseu que s la funci daquesta tcnica que tan sovint fa servir don Joan?
Busqueu-ne dos exemples ms (podeu consultar les pgines 57, 121, 123, 224):

Exemple: Mad Francina, que havia estat la seva teta, li entrava el berenar fins que
darrerament la substitu en Tomeu, un missatge jove del qual et tornar a parlar ms
endavant, ja que contribu, en certa manera, al desenlla de la tragdia. (pg. 120)

14. Un altre recurs molt utilitzat en aquesta novella s lavanament de fets a travs
dafirmacions gaireb proftiques que fan en algun moment tots els personatges,
especialment don Toni, com si ells, igual que el narrador, tamb coneguessin el futur.
Rellegiu el final del captol 4 de la primera part (pg. 37 i 38) i anoteu totes les profecies
que hi apareixen:

Exemple: Fins i tot, si la meva mort no fos correcta... (pg. 57)

1. ___________________________________________________
2. _____________________________________________________________
3. _____________________________________________________________

15. Una altra mena davanaments sn els elements premonitoris. Elements casuals que
tindran importncia posteriorment perqu formaran part de largument. A vegades sn molt
clars i daltres no tant. Llegiu els fragments segents, situeu-los en la novella i digueu de
quines accions posteriors es poden considerar premonitoris:

Vost ha sentit parlar de telfons? Shan fet experiments molt notables. Igual que
de globus. Des que sa marquesa del Chtelet puj en globus, acompanyada de
Newton... (pg. 90)

____________________________________________________________________

He reparat replic dona Maria Antnia que du una medalla penjada amb
una cadena dor. (pg. 125)

____________________________________________________________________

En el llibre VIII de les Metamorfosis quan Jpiter vol premiar Filem i Baucis que
lhan socorregut creient-lo un captaire, els dna un mateix final i els transforma en
arbres perqu arrelin plegats a un mateix lloc. (pg. 127)

____________________________________________________________________

130
 Fixis quin perfum, tia Maria Antnia: sa xocolata sembla excellent.
Els hi mostrava rient, com si els hi ofers. Dona Maria Antnia en va agafar un i
jo, sense saber qu feia, li vaig subjectar la m. (pg. 227)

____________________________________________________________________

16. Joan Mayol escriu la novella com si fos una extensa carta dirigida al seu amic, tamb
capell, Miquel Gilabert. Rellegiu-vos la introducci i digueu quins sn els temes sobre els
quals li demana consell:

- els dubtes que li planteja la mort misteriosa dels senyors

- els seus problemes de vocaci sacerdotal
- els problemes econmics per sostenir Bearn
- els dubtes sobre la moralitat de la destrucci de la casa de les nines
- els dubtes morals que li planteja la publicaci de les memries de don Toni

17. Quina s la posici de don Joan respecte al seu amic? Rellegiu-vos la pgina 19:

- acceptar tot el que li digui

- ja ha pres un determini; per tant, no acceptar consells en sentit contrari
- no tindr en compte per res la resposta; sap perfectament qu far
- no descarta demanar altres consells a jerarquies superiors
- si es produs un dilema entre la voluntat del Papa i don Toni:
- faria la voluntat del Papa
- faria la voluntat de don Toni
- se sucidaria

18. Quin s, doncs, el veritable motiu de la redacci daquesta carta (es vol confessar, vol
homenatjar la figura de don Toni, vol fer perviure un mn que sha acabat, vol demanar
consell, etc.)?

19. Imagineu-vos que la carta us lha adreada a vosaltres. Escriviu la vostra resposta
personal a la carta de don Joan. Qu li aconsellareu? Qu li retraureu? De qu el
felicitareu? Com pot enfocar la seva vida futura?

20. Apareixen en la novella elements propis duna carta (salutaci, comiat, data, etc.)?
Quins?

21. Al llarg de tota la novella don Joan es dirigeix al receptor de la carta duna manera
explcita. En trobareu alguns exemples a les pgines 32, 42, 57 i 145. Anoteu-los:

Exemple: Perdona, Miquel, aquesta digressi inoportuna. (pg. 25)

a) ______________________________________________________________
b) ____________________________________________________
c) ______________________________________________________________
d) ______________________________________________________________

131
22. Quan sescriuen cartes, normalment es parteix dun context que tant lemissor com el
receptor coneixen. Llegiu els fragments segents i subratlleu tot all que considereu que
don Joan no caldria que expliqus a don Miquel, amic seu des de fa molts anys:

Suposat que mai no arribares a venir a Bearn, et dir que es tracta duna
possessi de muntanya situada prop dun llogaret dunes quatre-centes nimes que
sanomena, tamb, Bearn. (pg. 20)

Aqu, far ja trenta-vuit anys, vaig venir al mn, fill dun jornaler i duna collidora.
No conserv memria dels meus pares. De la meva mare he sentit dir que fou molt
bella, amb els ulls negres. Als set anys em destinaren a guardar porcs, per el
senyor dispos quasi tot duna que menviassin a un collegi de Ciutat. (pg. 21)

Dona Maria Antnia era molt bella, i don Toni, magre i esvelt, una mica menut,
se li assemblava, tot i essent lleig. Eren cosins germans. (pg. 21)

Aquell dia que tu saps, els jocs es prolongaren. De cop em vaig adonar que el cos
den Jaume es relaxava i que la seva cara era blanca com de paper. Em digu que
tenia son i qued adormissat damunt la palla. (pg. 32)

Al Seminari tenem un bon professor de msica. El Pare Pi tenia devoci als

autors moderns i era un apassionat de Wagner, quasi desconegut a Espanya. (pg.
38)

23. Imagineu-vos que un company o una companya de linstitut aquest any ha marxat a
estudiar a un altre poble. Escriviu-li una carta explicant tot all que ha canviat respecte del
curs anterior. Com que partiu dun context compartit amb el receptor, hi haur informaci
que no caldr detallar. No cal que sigui tan extensa com la de don Joan, nhi ha prou amb
10 ratlles!

24. Si el receptor no coneix el context, la informaci que li haurem de trametre ser

diferent. Escriviu una carta a un amic o una amiga que far el proper curs al vostre institut
explicant-li com sn les classes, el professorat, etc.

25. Per qu penseu que Villalonga ha optat pel recurs de la carta a lhora descriure la seva
novella? Quins avantatges li aporta? s original? Hauria canviat molt la novella Bearn si
en lloc de simular la redacci duna carta shagus utilitzat la redacci dunes memries de
don Joan? Per qu?
26. Sha comparat la novella Bearn o la sala de les nines a El Lazarillo de Tormes pels
elements que tenen en com. Busqueu informaci d'aquesta obra i digueu quins sn.

27. Molts escriptors utilitzen recursos daquest tipus, ja siguin cartes o transcripcions, a
lhora descriure les seves novelles. Desprs de consultar una histria de la literatura o una
enciclopdia, relacioneu les novelles del quadre amb cadascun daquests recursos. Podeu
afegir-ne algun que conegueu vosaltres:

a) traducci dun llibre escrit per un asteca del segle XVI

b) transcripci duna histria real
c) transcripci dun manuscrit del segle XIV
d) cartes que sintercanvien els protagonistes

132
 e) cartes enviades a un personatge admirat

Autor Ttol Recurs

M. Antnia Oliver Joana E.
Avell Arts-Gener Paraules dOpoton el Vell
Kevin Major Estimat Bruce Springsteen
Umberto Eco El nom de la rosa
Choderlos de Laclos Amistats perilloses

28. El mateix Lloren Villalonga utilitza recursos narratius semblants en dues obres
escrites posteriorment: ngel Rebel (Flo la Vigne) i El Misantrop. Continueu la recerca
d'informaci per tal de descriure quin s el recurs que lescriptor utilitza en cadascun dels
casos:

- ngel Rebel:
- El Misantrop:

4. EL TEMPS INTERN I EL TEMPS EXTERN

La novella ens narra els fets esdevinguts a Bearn gaireb des del naixement de Joan Mayol
fins a la mort dels senyors, per no segueix un ordre cronolgic.

1. Amb lajuda dels segents fragments de la novella (i de la rellegida de les pgines

citades, si cal) i ajudats per una bona dosi desperit investigador, completeu aquest quadre
amb els anys i els fets ms importants. Algunes dates sembla que varin duna citaci a
laltra (depn del mes de naixement dels personatges) i per aix ho deixem sense concretar
entre dues de possibles:

Anys Fets
1810-1811 -
1841 -
1851-1852 -
-
1859
-
1862 -
-
1866
-
-
1868 -
-
1971-1972 -

133
 -
1883
-
-
1884
-
-
1890
-

Els senyors havien recollit una neboda segona, rfena, que educaven a un collegi
de Montpeller. Es deia Xima i devia tenir deu o dotze anys menys ms que jo. (pg.
27)

Ja tenc quaranta-vuit anys, Maria Antnia, i tu tampoc no ets cap nina.

Haurem danar a sorprendre es secret des doctor alemany per fer-mos joves.
[...]
Sobtadament oncle i neboda desaparegueren: havien fuit a Pars. (pg. 28)

Passaren deu anys separats, encara que a no gaire distncia. (don Toni i dona
M. Antnia) (pg. 29)

Durant la tardor de 1866 (jo acabava de complir els quinze anys) el senyor me
present en Jaume [...].
En Jaume tenia dos o tres anys menys que jo. (pg. 30)

Laventura de Pars havia durat prop de mig any i sacab el dia que dona Xima
comprengu que sanaven esgotant els doblers. El senyor se nhavia duit molts, per
la neboda era fantstica. Resulta increble que una senyoreta de bona casa,
educada a un collegi excellent, fos, als devuit anys, tan depravada. (pg. 64)

Aquell dia, per concretar, i val la pena de fer-ho (era una nit de novembre de
1968) [...].
(Vicari) [...] Fa dos dies que ha arribat a Bearn...
El senyor linterromp:
(don Toni) Sa meva neboda Xima. (pg. 75 i 81)

Fa deu anys ja em considerava vell quan, pes mar de 1859, na Xima sencapritx
que la dugus a lestrena de Faust... (pg. 83)

Quan el cotxe enfilava el portal exterior, el rellotge tocava dotze campanades.

Dona Maria Antnia ja tenia devers cinquanta-cinc anys. (pg. 105-106)

Abans de complir els vint anys la senyora assol que mordenassin de sacerdot.
(pg. 121)

Dia 11 dagost de 1883 [...]. Vaig pujar pel tur a fi de dominar laltre vessant i
vaig descobrir uns homes que tallaven pins. [...] Es pinar que tallen est venut
afeg. Tan aviat com hagi passat sa calor forta mos embarcarem cap a Itlia.
[...] Com que fa catorze anys cremrem tants de llibres, ara me trob sense mapes.
[...] Partrem de lilla el dos de novembre... (pg. 132-140)

134
 Cert que don Toni ja era vell, acabava de complir setanta-tres anys... (2n viatge a
Pars) (pg. 153)

Don Toni de Bearn segu pausadament el doctor, mantingu

correspondncia des de 1862 fins a 1866 amb els Rosenkreuz de Prssia. (pg. 244)

2. Digueu quines de les afirmacions segents no sn certes:

- Lany 1859 don Toni tenia 58 anys.
- Dona Xima tenia 28 anys quan fugiren a Pars.
- Quan dona Maria Antnia va retornar a Bearn tenia 55 anys.
- Lany 1890 don Joan tenia 32 anys.
- Quan estrenaren el Faust a Pars don Toni tenia 48 anys.
- Don Toni mor als 75 anys.
- Lany 1968 dona Xima torna a Bearn a buscar don Toni.

3. La novella ens narra els fets succets a Bearn en els, aproximadament, trenta anys que
precediren la mort dels senyors. Per el tractament del temps no s homogeni. Hi ha llargs
perodes que sn explicats molt superficialment (ritme rpid) i hi ha episodis molt breus i
concrets que sn narrats amb precisi i tota mena de detalls (ritme lent). Digueu a quin
dels dos ritmes pertanyen els segents episodis:

Fets Ritme
Infantesa de don Joan
Fugida de don Toni amb dona Xima
Anys de separaci dels senyors de Bearn
Visita del vicari a don Toni
Visita de dona Xima a don Toni
Retorn de dona Maria Antnia
Vida tranquilla a Bearn
Viatge a Pars i Roma
Visita del Papa
Mort dels senyors i de dona Xima

4. Digueu quant de temps passa en els segents captols i desprs traieu conclusions sobre
el tractament del temps en la novella:

Captols Temps transcorregut Nombre de pgines

3-12
1a part
13-20
5-13
2a part
19-23

135
5. Els episodis que sexpliquen ms detalladament coincideixen amb fets importants per al
desenlla de la novella. Quina explicaci trobeu en el fet que un dels episodis clau en
largument de la novella, la fugida a Pars de don Toni i dona Xima, sigui narrat amb poc
espai, sense detalls i molt superficialment?

6. Bearn s plena de referncies al context histric en qu se situa lobra. Amb lajuda de

lndex de noms que apareix al final del dossier, dun manual dhistria o duna
enciclopdia, relacioneu aquests dos fets histrics amb les dades que teniu a la columna de
la dreta. Podeu consultar les pgines de la novella on se citen:

Ferran VII

Cent Mil Fills de Sant Llus (pg. 33) Isabel II

1868

duc dAngulema

Revoluci de Setembre (pg. 49-50) 1823

Alfons XII

7. Durant el perode en qu transcorre la novella, Espanya va ser governada per tres reis de
la dinastia dels Borb-d'Anjou. Completeu larbre genealgic segent amb les dades que hi
falten:
Carles IV = Maria Llusa de Parma
(1788-1808)

= M. Cristina de les Dues Siclies

(1808- ______ )

= Francesc dAsss
( ____-1868)

( _______ )

8. Expliqueu com fou el regnat de Ferran VII i digueu quina s lopini que en tenia don
Toni (pg. 33). s la mateixa visi que la dels llibres dhistria que heu consultat? Per
qu?

9. Llegiu el fragment segent i comenteu si coincideix amb lopini de don Toni (pg. 33 i
34):

El 1815, a Viena, els monarques que havien derrotat Napole es van conjurar
(intilment) per esborrar les seqeles de la Revoluci Francesa. Ferran VII, El
Deseado, fill de Carles IV, va tornar a Espanya amb la lli ben apresa i el

136
 primer que va fer va ser anullar la Constituci de Cadis. Davant daquest fet,
tot Espanya es va partir en dos: al costat del rei, els absolutistes; al costat de la
Constituci, els liberals. Sn els mateixos que desprs es diran carlins i
isabelins, i desprs nacionals i republicans, i ltimament peperos i
sociatas.

Toni Soler, Histria de Catalunya (modstia a part)

10. A Bearn trobem citats moltes vegades els Bonapart; per, sabeu a quin Bonapart
es refereix en cada cas? Llegiu els fragments segents i digueu si parla de Napole I o
de Napole III:

s es pas de la intelligncia me solia dir. Campoamor ha escrit que s

el pas del ingenio y de la guerra, sens dubte perqu pensava al mateix temps en
els Borbons i en Bonapart. Per aquest darrer, encara que lhagin duit ara an ets
Invlids, ni era francs ni representa ms grandesa que sa des desorde. Arrib,
com a bon dictador, a desvariejar en nom de Du. Es seu poder no dur ni vint anys
i totes ses victries que li atribueixen a ses parets de lArc de Triomf: Saragossa,
Wagram, Austerlitz, no sn sin derrotes. (pg. 35-36)

________________________

Llus Napole [...] havia estat deixeble del senador Vieillard, conegut francma
que tingu latreviment de regalar-li un llibre amb el segent epgraf: Le dieu de
lantiquit nest plus; aujourdhui lHumanit est dieu. El deixeble lleg lepgraf,
mir el seu mestre, torn a llegir, medit una estona i a la fi digu:
s molt atrevit, per s veritat. (pg. 66)

______________________

LEmperador semblava dur una bena als ulls en poltica internacional [...] que el
feia desconfiar de la catlica ustria per a lliurar-se als descreguts sobirans de
Prssia. (pg. 67)

______________________

11. Senyaleu en la llista segent els dos noms amb qu tamb s anomenada Eugnia de
Montijo, lesposa de Napole III:

la reina la princesa de Campo Formio

lemperadriu la duquessa dElisis
la marquesa espanyola la comtessa de Teba

12. Llegiu el fragment segent i digueu a quin fet de la novella es refereix:

Per la seva part lEmperador, que no es decidia a la campanada de la presentaci

oficial, sent ms desigs que mai davant una resposta tan inesperada: de manera
que Eugnia de Montijo perd dun sol cop lesps i el chevalier servant. (pg. 70)

137
13. Llegiu les pgines 68 i 69 de la novella i expliqueu quina s lopini que don Toni
tenia del Primer i del Segon Imperi francs. Qu retreia a Napole III? Penseu que s una
opini que es contradiu amb les seves idees? Per qu?

14. Els fets histrics segents apareixen citats a la novella perqu succeeixen durant el
perode que es narra. Ordeneu-los cronolgicament i expliqueu breument en qu van
consistir:

Revolucions de 1848 (pg. 33)

Guerra de la Independncia o Guerra del Francs (pg. 33)
Constituci de les Corts de Cadis (pg. 34)
Batalla dAusterlitz (pg. 36)
Batalla dAlcolea (pg. 50)

15. Lle XIII fou Papa des de 1878 fins a 1903. Expliqueu quins sn els trets que van
caracteritzar el seu papat. Quines foren les enccliques de Lle XIII? Per qu penseu que
don Toni noms parla del Papa Lle XIII i no dels seus antecessors?

138
 III. L'ESPAI

139
1. L'ILLA DE MALLORCA

Bearn s un retrat de Mallorca, per de la Mallorca de Villalonga. En aquest apartat

intentarem situar geogrficament Bearn, aquesta anticipaci del Parads, i tots els
topnims mallorquins que apareixen a lobra.

1. Situeu en cadascun dels punts daquest mapa de Mallorca els topnims segents: Palma,
Sller, Pollena, Art, Manacor, Andratx, Llucmajor, Inca i Bunyola:

2. Recordeu en quin moment i amb referncia a qu se cita a la novella el poble dInca? s

un lloc proper a la possessi de Bearn? Podeu rellegir les pgines 44 i 106.

3. Quan parlen de Ciutat, a quin topnim es refereixen? Coneixeu algun poble que els seus
habitants anomenin amb un nom diferent del seu? En cas afirmatiu, digueu quin.

4. Una de les primeres coses que ens diu don Joan de la possessi de Bearn s que es tracta
duna possessi de muntanya situada prop dun llogaret dunes quatre-centes nimes...
(pg. 20). La serra de Tramuntana s la zona ms muntanyosa de lilla. Busqueu-ne
informaci i representeu-la en el mapa de lexercici 1.

5. Tot sn hiptesis al voltant de la situaci real de Bearn perqu Villalonga no en va dir

mai res. s molt possible que lautor cres el seu Bearn amb bocins daqu i dall. Tot i
aix, trobem citacions a la novella que ens ajuden a situar la possessi de Bearn ficci en
el context real de lilla: [...] com el Puig de Teix que salava, avanada del Nord, davant
dels balcons del sal blau i daurat. (pg. 212) Busqueu-ne informaci en un atles i situeu-
lo al mapa de lexercici 1.

140
6. Quan els senyors de Bearn se separen, dona Maria Antnia sen va a viure a la posada
de Bearn, que s una casa de pedra devora lesglsia (pg. 22). La famlia de Villalonga
tenia una casa de pedra al costat de lesglsia del poble de Bunyola i lescriptor hi havia
passat bona part de la seva infantesa. Amb les dades que hem anat recollint, penseu que es
pot situar el poble de Bearn a Bunyola? Per qu?

7. Quan el 1936 Lloren Villalonga es cas amb Teresa Gelabert, se nan a viure a la
possessi rural que aquesta tenia a Binissalem. Situeu aquest poble en el mapa de lexercici
1 i digueu si, per tot el que hem anat veient, s possible que lautor situs la possessi de
Bearn a Binissalem. Llegiu la pgina 243 i digueu amb referncia a qu sanomena aquesta
poblaci.

8. Trieu una de les segents cases pairals i feu-ne una descripci. Llegiu-la a la resta de la
classe a veure si descobreixen quina heu triat.

9. En la pellcula Bearn o la sala de les nines, de Jaime Chvarri, es va utilitzar la

possessi anomenada Raixa per substituir el Bearn de la novella. Una de les imatges de
lexercici anterior correspon a aquesta possessi. Si heu vist la pellcula, digueu quina s.
Busqueu-ne informaci en un atles o en una guia turstica de Mallorca i situeu-la en el
mapa de lexercici 1.

10. En el captol 2 de la primera part sanomenen algunes de les dependncies de la

hisenda. Digueu per a qu servia cadascuna i si encara deuen mantenir la mateixa funci en
les cases de pags dara:

141
 Dependncies Utilitat dabans Utilitat dara
tafones
sestadors
pallisses
graners
estables
rebedor
habitacions
cuina
sala del piano
salons
jardins
capella
oratori

11. Si heu vist la pellcula Bearn, digueu quines sn les estances que hi apareixen. Podeu
basar-vos en la llista de lexercici anterior.

12. Busqueu en una enciclopdia quines sn les produccions agrcoles ms importants de

Mallorca. Apareixen en el paisatge descrit a Bearn? Podeu llegir les pgines 60 i 63.

13. Els garrofers formaren part durant molts anys del paisatge mediterrani. Expliqueu a qu
es destinaven les garrofes i per qu deixaren de cultivar-se.

14. Digueu quin dels productes segents es pot fer amb garroves: infusi, tabac per fumar,
xocolata, espcie, farina o llet. Nheu tastat alguna vegada?

15. Darrerament sha parlat molt de la cuina mediterrnia. Digueu quines sn les
caracterstiques i els ingredients principals daquesta cuina tan recomanable. Quins
daquests ingredients es cultiven a les terres mallorquines actualment?

16. Expliqueu una recepta de cuina que tingui com a ingredients els fruits que produen les
terres de Bearn (aglans, olives, pinyons i garroves) i els que es cultiven actualment a
Mallorca.

2. PARS I ROMA

No s casual que Villalonga hagus triat Pars i Roma per situar una part de la novella.
Pars, per la llibertat i el cosmopolitisme; Roma, per lart i la religi. Ambdues ciutats fan
de contrapunt a aquest mn rural i aristocrtic que representa Bearn.

142
1. Exceptuant els captols dels viatges, el context geogrfic de Bearn s Mallorca.
Representeu en el mapa segent el trajecte que feren els senyors i don Joan en el seu viatge
per Europa. Indiqueu-hi els noms de les ciutats que citen i els mitjans de transport que
utilitzaren:

2. Busqueu en una agncia de viatges o en una guia turstica un plnol del centre de la
ciutat de Pars i marqueu-hi els carrers que recordeu que se citen a lobra.

3. En aquest viatge, els senyors de Bearn i don Joan shostatgen en els segents hotels de
Marsella i Pars. Busqueu-ne informaci i anoteu tot all que penseu que us podria
interessar si hi volgussiu anar: adrea, telfon, categoria, preus (en pessetes i en francs)...:

Hotels Adrea i telfon Preus Altres dades

Grand Htel

Htel du Louvre

4. Quin fou lhotel on shostatjaren don Toni i dona Xima en el seu viatge a Pars? Estava a
prop de lpera? Com es deia el Caf situat als baixos mateixos daquest hotel?

5. Els monuments de la pgina segent pertanyen a les ciutats de Roma o Pars i sn citats
a la novella. Digueu de quin es tracta cadascun, a quina ciutat el podem trobar, quin segle
es va construir, per quin motiu...:

143
1 2

3 4

Monument Ciutat Segle Caracterstiques

144
6. Les fotografies segents pertanyen a carrers, passeigs, avingudes, places... importants de
Pars i Roma citats a la novella. Digueu a quina ciutat pertany cadascun, amb quin nom
sels coneix i expliqueu-ne alguna caracterstica:

3 4

Ciutat Nom Caracterstiques

1

7. Una diferncia fonamental entre Mallorca i Pars s la importncia que es dna al luxe,
lesttica, lart... a la capital francesa. Comenteu la segent afirmaci de don Joan respecte
als cambrers que servien el vi al vaixell que els dugu a Marsella: En el meu
desconeixement del mn i les seves vanitats, jo noms pensava que, mentre estvem all

145
conversant, aquells joves haurien pogut segar un quart de blat. (pg. 140) Penseu que
expressa desig de conixer aquest mn i les seves vanitats o b que aquestes li semblen
suprflues i les critica? Qu li va semblar a don Joan la vida a Pars? Expliqueu-ho.

8. s ben cert que la vida a la capital francesa era diferent de la de Bearn, i de la de

Mallorca en general. Llegiu les pgines 145 i 146 on Joan explica el dinar al restaurant
Vefour i digueu qu li va desagradar (lexcs de luxe, les despeses innecessries, el tracte
fals, el men, etc.).

9. Pas per alt els invents que la civilitzaci francesa ha reunit a Marsella i que no sn sin
una mostra dels que havem de contemplar poc temps desprs. Assenyalar noms el gran
s que es fa de lelectricitat, energia que saplica a la claror, a la Medicina, al telgraf i fins
i tot, encara que sembli mentida, a la msica. (pg. 142) Feu una llista de 8 coses que
funcionin amb electricitat a casa vostra. Quina considereu ms imprescindible? Com la
substituen a Bearn?

A casa vostra A Bearn

rentadora rentant a m al safareig

10. A la darreria del segle passat el viatge des de Mallorca a Pars i a Roma, dormint i
menjant als millors hotels, va costar mil sis-cents duros (8.000 ptes.). Aneu a buscar
informaci en una agncia de viatges i calculeu el preu actual dels viatges (sense comptar
les despeses dhotel). Heu de tenir en compte els preus segents:

- vaixell Mallorca-Marsella
- tren Marsella-Pars
- tren Pars-Roma
- tren Roma-Marsella
- vaixell Marsella-Mallorca

11. A Marsella es van hostatjar tres dies al Grand Htel i a Pars tres setmanes a lHtel du
Louvre. Busqueu informaci en una agncia de viatges o en una guia turstica de Pars i
calculeu quant costaria actualment la mitja pensi per a tres persones (en francs i en
pessetes).

146
12. A Roma don Toni desitjava hostatjar-se al Grand Hotel, per per qestions de
pressupost shagu de conformar amb una pensi del Corso. Busqueu informaci a la Gran
Enciclopdia Catalana sobre el Corso: s un carrer, una avinguda, un barri, un poble...? i
esbrineu quant costa actualment allotjar-se una nit al Grand Hotel de Roma (en lires i en
pessetes). Shaurien estalviat molts diners?

147
 IV. ELS PERSONATGES

148
1. LES RELACIONS

1. Uniu amb una lnia els personatges principals i els secundaris que tenen alguna relaci.
Desprs comenteu-ne el resultat. Hi ha algun personatge principal que tingui relaci amb
tots els secundaris? Quin? Quina explicaci hi podeu donar?

Personatges principals Personatges secundaris

Nebots (Miquel i Magdalena)

Don Toni Brbara Titana
Don Andreu
Maria Antnia Tomeu
Catarineta
Xima Miss Moore
Jaume
Don Joan Mad Coloma
Dr. Wassmann

2. Ara feu el mateix, per noms entre els personatges secundaris. Quina conclusi en
podem treure, de les relacions que hi ha entre uns i altres?

Brbara Titana Brbara Titana

Don Andreu Don Andreu
Tomeu Tomeu
Nebots Nebots
Catarineta Catarineta
Miss Moore Miss Moore
Jaume Jaume
Mad Coloma Mad Coloma
Dr. Wassmann Dr. Wassmann

3. Ompliu el quadre amb les dades que conegueu de cada personatge principal. Podeu
consultar el quadre que ja heu completat en l'apartat II (l'estructura):

Lloc de Any de Any de la

Nom Cognom naixement naixement Professi mort
Don Toni
Dona M. Antnia
Don Joan
Dona Xima

149
4. Relacioneu els vuit mots segents amb els quatre personatges principals de la novella.
Intenteu no repetir-ne cap:

humilitat, passi, escepticisme, mesura, instint, optimisme, moral, tolerncia

Don Toni

Dona M. Antnia

Don Joan

Dona Xima

5. Rellegiu els fragments segents i desprs resoleu l'esquema de les semblances

assenyalades que teniu ms avall:

Xima / Maria Antnia: Pipellejava igual que tu [el senyor ho diu duna dona que li
recordava Maria Antnia quan parpellejava]. (pg. 202)

M. Antnia /Altres amants: Vull dir que no the enganat amb ning que no
tassembls. [...] Puc assegurar escriu lautor que sempre lhe tornada a
trobar dins la mateixa persona amb la qual, per dir-ho aix lhe enganyada. (pg.
202)

Joan/Tonet: Mira, Tonet, quin infant digu dona Maria Antnia. Thas fixat
en ets ulls? [...] No s qui em recorda digu. (pg. 21)

Toni/Xima: [...] vaig observar que s'assemblava al senyor (pg. 91)

Joan/Xima: ...aquella criatura s'assemblava a mi. (pg. 92) No obris aquests ulls.
Mai diries a qui tassembles? (pg. 155)

Senyaleu amb fletxes qui sassembla a qui. Quines conclusions en traieu?

Altres
Don Toni Xima amants de
don Toni
Maria
Joan
Antnia

2. DON TONI

1. Segur que en acabar Bearn tenim una idea fora clara de quina s la personalitat de don
Toni, ja que la novella se sustenta sobretot en aquest personatge. Per, en canvi, poques
vegades sens informa del seu aspecte fsic. Rellegiu les pgines 21, 56 i 92, en qu es
descriu algun aspecte del seu fsic i completeu les expressions segents:

150
 Tenia a la cara ___________
Ulls __________ i ________
Estava ___________
Era __________, _________ i una mica __________

2. El narrador ens comenta diverses vegades que don Toni sassemblava a Voltaire i a Lle
XIII:

Estava magre i tenia a la cara tantes arrugues com Voltaire. (pg. 56)

El senyor la mirava [...] amb els ulls petits i vius, voltats darrugues, com el Voltaire
dHoudon. (pg. 92)

El senyor la mirava amb el mateix somriure que Houdon atribueix a Voltaire. (pg.
100)

... la semblana del Pontfex [Lle XIII] amb don Toni em va sorprendre vivament.
Perqu aquella semblana [...] men recordava una altra que mai no hauria suposat
i que desprs he vist comentar amb ms o menys bona intenci en certs peridics: de
lhome ms sant i ms illustre del nostre segle amb certa escultura de Houdon que
es conserva al vestbul del Teatre Francs. (pg. 178-179)

Mireu aquestes dues reproduccions (lescultura dHoudon i una fotografia de Lle

XIII) i comenteu aquesta semblana esmentada en la novella. Creieu que sn realment
semblants, els dos personatges? I penseu que don Toni shi devia assemblar, tenint en
compte les dades que en teniu?

3. Quina interpretaci es podria fer de la semblana que don Toni presenta amb Voltaire i
Lle XIII? Creieu que lautor ho ha fet intencionadament o que, al contrari, s simplement

151
una manera de caracteritzar-lo fsicament i prou? Busqueu informaci de Voltaire i de Lle
XIII en una enciclopdia i desprs comenteu-ho breument.

4. Ara feu vosaltres una descripci fsica ms detallada de don Toni, tal com us limagineu,
per mantenint el que en diu lautor:

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

5. Un altre element de laspecte de don Toni que sens esmenta a la novella s la seva
indumentria. Sens diu en diverses ocasions que vestia hbit francisc i que duia perruca
Llus XV (pgines 22, 75 i 86). Sabeu com eren un i altra? Si no ho sabeu, busqueu-ne
informaci en una enciclopdia. Quin aspecte creieu que devia tenir, vestit aix?

6. Quina explicaci dna don Toni per anar vestit daquesta manera? La considera
satisfactria, don Joan? Per qu? Hi trobeu algun tipus dexplicaci, vosaltres? Quina?

7. Si heu vist la pellcula Bearn, haureu vist una determinada imatge de don Toni.
Creieu que l'aspecte de lactor que l'interpreta sadiu amb el del personatge que es descriu a
la novella? I amb la imatge que vosaltres us nhaveu fet? Expliqueu-ho:

En qu sassemblen? _____________________________________________________

______________________________________________________________________

En qu no sassemblen? __________________________________________________

______________________________________________________________________

8. Si exceptuem les idees extretes directament de les Memries, tot el que sabem del
carcter de don Toni (i de tots els personatges en general) ens ho explica un altre
personatge, don Joan, que s el narrador. I com que sn ben diferents, podrem pensar que
potser ens el presenta com ell vol i no com realment devia ser... Per exemple, llegiu el
fragment segent i fixeu-vos en la darrera frase:

El senyor em deia aleshores de vegades, perqu ell era aix, que quan jo fos vell i
examins la meva existncia, comprendria que hi hauria mancat, com si fos una

152
 salsa picant, un sol ingredient, que s el Dimoni. Eren coses del senyor, que ell no
deia perqu les prenguessin seriosament. (pg. 16-17)

Creieu que s sincer, don Joan, quan parla de don Toni? I objectiu? Quina impressi
en teniu? Busqueu tres frases del tipus de lexemple anterior que illustrin la vostra
resposta (en podeu trobar a les pgines 27, 122, 127, 203...):

1. ______________________________________________________________

2. ______________________________________________________________

3. ______________________________________________________________

9. Un dels trets que li atribueix don Joan s que s un esperit fustic (pg. 163), o sigui, un
personatge que t la mateixa actitud que Faust. Busqueu informaci daquest personatge
literari, daltra banda tan present a la novella:

a) Qui era?
b) Com el presenta la literatura?
c) Qu nimita don Toni?

10. Ja heu vist que Faust t una relaci molt directa amb Mefistfil (el diable). Don Toni
parla sovint daquest personatge literari i de la seva relaci amb el diable, com podeu
comprovar si rellegiu les pgines 28 i 86. Per en un moment determinat diu que acabava
de comprendre que leternitat no saconsegueix venent lnima al Dimoni, sin detenint el
temps, fixant-lo. (pg. 102) Qu representa aquesta afirmaci de don Toni, en la seva vida?
Qu canvia a partir daquest moment?

11. Del dimoni, don Toni en parla moltes altres vegades, i no solament en relaci amb el
personatge literari del Faust. Llegiu aquestes frases que teniu a continuaci:

Trob que entre Du i el Dimoni ha dexistir per fora una coordinaci, un

equilibri... (pg. 98)

El senyor em deia aleshores de vegades, perqu ell era aix, que quan jo fos vell i
examins la meva existncia, comprendria que hi hauria mancat, com si fos una
salsa picant, un sol ingredient, que s el Dimoni. (pg. 17)

[...] em digu a lorella que entre Du i el Dimoni no hi havia ms que un malents.

(pg. 107)

Com direu que s la seva manera de pensar, segons el que es manifesta en

aquestes afirmacions?

12. Aquest tema -Du i el dimoni- sovint s un motiu per discutir amb don Joan, i lautor
aprofita aquestes discussions per mostrar-nos la manera de ser de lun i de laltre. Llegiu el
fragment segent, exemple d'algunes d'aquestes converses:

153
 Era optimista i, a la seva manera, un admirador de la grandesa de Du; noms
que el seu Du resultava a voltes estrany. M'intranquillitzava sentir-lo parlar de la
religiositat de Voltaire.
Voltaire, Joan, era deista. Ho sap tothom: Si Dieu n'existait pas il faudrait
l'inventer.
Inventar Du! No es pot donar una ms clara tergiversaci del problema. (pg.
122)

Feu memria i mireu de recordar altres converses d'aquest tipus: Com s'enfronta don
Joan a les manifestacions -tan heterodoxes des del seu punt de vista- de don Toni? Les
hi discuteix obertament? Li tolera segons quines idees? Les hi comenta amb delicadesa,
per respecte a la seva posici? s inflexible amb les seves creences? Les accepta
sempre, en el fons? Comenteu-ho.

13. Per qu creieu que don Toni cita tan sovint, com fa en aquest fragment i en tants
d'altres, el pensador francs Voltaire? Quins aspectes tenen en com, pel que fa a la seva
manera de pensar?

14. Quins daquests adjectius atribuireu a don Toni per definir aspectes del seu carcter i
de la seva manera de pensar? Per qu? Si desconeixeu el significat d'algun d'aquests
termes, us servir d'ajuda el glossari que hi ha al final del dossier:

Adjectiu Ho s don Toni? Per qu?

afrancesat
botifarra
illustrat
liberal
racionalista
socialista
marxista
republic
primitivista
maniqueista
aristcrata
francma
escptic
epicuri
eclctic
dialctic
demcrata
anrquic

154
15. Un dels adjectius anteriors se l'atribueix el mateix don Toni, quan explica la seva
manera de ser a don Andreu:

[...] comen a tenir una visi del mn que tal volta surt de la corrent. Vull dir que
amb sos anys he anat construint una filosofia prpia, podrem dir eclctica [...]. Tot
presenta sa seva contrapartida. All que t anvers ha de tenir revers. Du,
summament misericordis, condemna moltssima gent. (pg. 79)

Aquest tret del seu carcter, don Toni el manifesta, en general, en tots els temes de qu
parla. Busqueu cinc fragments que l'exemplifiquin, referits a temes diferents (per exemple,
engany/veritat, infidelitat/amor, b/mal...). Us indiquem algunes pgines perqu ho tingueu
una mica ms senzill: 37, 62, 79, 80, 98, 161...:

1. __________________________________________________________________

2. __________________________________________________________________

3. __________________________________________________________________

4. __________________________________________________________________

5. __________________________________________________________________

16. Fixeu-vos ara en la llista d'adjectius que heu aplicat a don Toni en l'exercici 14. Feu un
exercici de redacci -i de sntesi- en qu, en unes sis o vuit lnies, exposeu la seva manera
de pensar. Compte que ara no es tracta de fer una llista, sin un escrit que pogus servir,
per exemple, per a la contracoberta d'una edici de Bearn, per a una revista que presenta
personatges literaris...:

__________________________________________________________________

__________________________________________________________________

__________________________________________________________________

__________________________________________________________________

__________________________________________________________________

__________________________________________________________________

17. Quines de les frases segents les ha dites don Toni? I quin personatge ha dit les altres?
Raoneu-ho i comenteu quina diferncia essencial de carcter s'observa entre tots dos:

Aquestes coses de senyoriu [...] sn velleses manades retirar. En es segle XX no

en far cas ning. Es socialisme s'imposar. (pg. 130)

Per com poden dirigir un globus que s a l'aire? (pg. 159)

155
 El mn avana [...]. D'aqu cent anys no anir amb mules ning. (pg. 116)

No s deia, quan sentia parlar de poltica per qu vos preocupau d'aquestes

coses. No veis que no succeir sin all que ha de succeir? Si noms pensvem en
ses coses de cada dia, sense voler disposar d'es futur, crec que tot aniria millor.
(pg. 201)

[...] Es poble s inculte, intransigent i tosc. Sa culpa s de ses classes directores,

que han caducat fa estona. Abans d'es triomf total de sa democrcia haurem de
passar per una dictadura illustrada. (pg. 73)

No m'ho expliquis, que no ho vull entendre. Dius que no hi ha perill? (pg. 116)

18. En una de les frases anteriors es diu que el poble s inculte, intransigent i tosc. La
contraposici del mn dels senyors de Bearn amb la gent del poble queda palesa en molts
passatges de la novella. Completeu la caracteritzaci del poble, segons les opinions
expressades per don Toni en diversos passatges (per exemple, a la pgina 74).

19. A la pgina 79 se'ns diu que don Toni pensava, somrient: Per qu han d'esser
incompatibles els hexmetres llatins i fins els alexandrins francesos, amb les corretjades?
Reconeixia, per, que comenaven a semblar anacrniques en el segle XIX. Rellegiu les
pgines 23 i 24, en qu s'explica com don Toni fa servir les corretjades per castigar un
pareller. Com s l'actitud de don Toni? I la del pareller?

20. Tenint present aquesta escena impactant del cstig al pareller major que acabeu de
llegir i recordant la seva actitud, llegiu ara el fragment segent:

Em sembla que don Toni comenava a repetir massa bescollades als grums i a
amenaar massa els cotxers descarats. Inconscientment afermava aix el nostre
poder damunt un pas que havem dominat tantes vegades. Tenia la m dura i es feia
respectar encara ms per lelan, com dirien els francesos. A mi em preocupava que
algun dia alg no sens insolents i em veis obligat a intervenir. (pg. 173)

Quins sn els temors de don Joan pel que fa a lactitud del senyor amb els seus
servidors durant la seva estada a Roma?

21. Llegiu ara aquest text en qu un historiador analitza el paternalisme en les relacions
laborals a principis de segle:

En les mentalitats de lpoca els patrons sn paternalistes o b sn explotadors

cnics i ferotges. El patr conscient dels deures que comporta el seu crrec pensa,
com un bon pare de famlia, [...] que com que el contracte de treball s dordre
purament privat, no hi ha cap altre tipus de bon amo que el paternalista.
El paternalisme implica el conjunt de la famlia del patr. No noms lobliga a
pagar amb la seva persona per exemple, sovint ha de recrrer els tallers- , sin que
tamb li impedeix mantenir la seva vida privada totalment privada. Ell i la seva
famlia viuen [...] sota la mirada de tots; per escapar-sen han de dur una doble
vida. [...] el contracte de treball engloba la totalitat de lexistncia. Aquesta manera
de concebre la relaci de treball com un vincle de dependncia personal en relaci

156
 amb lamo avui ens sembla inacceptable i ens costa de creure que la gent laccepts
com a evident i natural.

Georges Duby (dir.), Historia de la vida privada (traducci i adaptaci)

Amb quins episodis de Bearn es pot relacionar el que acabeu de llegir? Penseu, per
exemple, en lassistncia dels senyors a la missa de Sant Miquel, lacceptaci del cstig
al pareller...

22. Don Toni, segons la gent del poble, tenia uns costums estranys. Un dels que trobaven
ms misteris era el fet que tingus el llum encs fins molt tard de la nit. Qu en pensava,
d'aix, la gent? Quina caracterstica li atribuen, a don Toni? Per qu? Qu en pensa ell,
d'aquesta idea?

23. De fet, ja sabeu que don Toni tenia el llum encs fins tan tard perqu escrivia les
Memries. De la importncia que aquestes memries tenien per a ell en parla tot sovint.
Llegiu els fragments segents:

a) L'eternitat que ell desitjava (eternitat terrenal, perqu era massa pag per a
pensar en l'altra) se l'havia de crear ell mateix. Era tard per repetir, per no per
recordar. Ja no necessitava dona Xima, sin la seva imatge: les Memries, el refugi
de Bearn, una ploma, tinta i paper. (pg. 102-103)

b) Pensa que no som un erudit ni un escriptor en es sentit estricte de sa paraula, sin

un homo que no ha tengut fills en dir aix em va estrnyer el bra amb tendresa
i que desitjaria sobreviure algun temps perpetuant tot quant ha estimat. (pg. 237)

c) Les Memries, en les quals dona Maria Antnia apareix tractada amb la
minuciositat, la dolcesa i l'harmonia dels tons blavosos d'un Vermeer de Delft,
constitueixen segurament, com ell deia, un monument a la dona legtima. (pg. 62)

Quines d'aquestes conclusions es poden extreure dels fragments anteriors?

Marqueu-les amb una creu:

Don Toni no tenia fills

Don Joan era fill de don Toni
A don Toni li agradaven molt les dones
A don Toni noms li agradava dona Xima
Don Toni tenia anhels d'eternitat
Si don Toni hagus tingut fills, no hauria escrit les Memries
Dona Maria Antnia no representava res per a don Toni
Don Toni necessitava viatjar molt per escriure les Memries
Les Memries representaven per a ell un homenatge a l'esposa
Les Memries representaven per a ell una simple distracci
Les Memries representaven per a ell la perpetuaci dels seus records
Dona Maria Antnia representava per a ell molt ms que totes les altres dones

157
24. En la novella, la importncia de les Memries tamb se'ns mostra mesurada en diners.
Don Toni li deixa a don Joan dos mil duros. Penseu que el viatge que fan els tres
personatges principals a Pars i Roma en la segona part (i que dura dos mesos i mig) els
cost mil sis-cents duros (pg. 187). Davant d'aquesta quantitat estalviada per don Toni,
don Joan es planteja qu hauria fet si la situaci hagus arribat a sser desesperada, i si
hauria sacrificat el benestar de l'esposa a la publicaci dels escrits. (pg. 61) Qu en
penseu vosaltres?

25. Encara que la novella no ho manifesta explcitament, tots els crtics consideren que
don Joan s un fill illegtim de don Toni. I llegint atentament, s que hi ha detalls que ho
poden donar a entendre. Escriviu-ne tres (rellegiu, si cal, les pgines 21, 59, 75, 159,
237...):

1. ________________________________________________________________

2. ________________________________________________________________

3. ________________________________________________________________

26. Quins aspectes del carcter de don Toni, que no hem comentat fins ara, es desprenen de
les frases segents, dites per don Joan?

[...] em sentia captivat per l'ambient de llibertat i cortesia que es respirava devora el
senyor. Don Toni no discutia ni s'enfadava mai, encara que no havia renunciat a
castigar corporalment les faltes dels seus inferiors. (pg. 23)

Sabia, per, expressar les coses sense ofendre, sense malcia, sense discutir. Aix els
seus errors resultaven doblement perillosos. (pg. 80)

Ja he dit que ell no discutia quasi mai, perqu era, en el fons, caparrut i perqu,
essent al mateix temps escptic... (pg. 127)

Durant anys els senyor havia cercat la Veritat i la Vida dins les teories d'una
cincia declarada omnipotent. (pg. 118)

27. En realitat, aquests dos personatges se'ns mostren completament contraposats. L'un fa
de contrapunt de l'altre i les idees que defensa l'un, les refuta l'altre. Per de vegades
sembla que arribin al mateix lloc, que siguin noms dues cares de la mateixa manera de
pensar. En qu creieu que sn completament oposats? I en qu sn coincidents?

28. Una altra de les caracterstiques de don Toni que haureu extret de les frases de
l'activitat 23 s el fet que al llarg de la seva vida ha tingut relaci amb moltes dones. Qu
en recordeu, d'aquesta manera de fer? Amb quines dones concretes recordeu que ha tingut
relaci? s una actitud que mant fins al final de la seva vida? Per qu?

29. Podem dir que dona Xima i dona Maria Antnia sn les dones que han tingut un paper
ms important en la vida de don Toni. s igual el paper de l'una i de l'altra? Com l'entn el
mateix don Toni?

158
30. En relaci amb aquesta idea, l'autor alludeix en alguns moments al mite de Filem i
Baucis. Consulteu qui eren aquests personatges en l'ndex de noms del final del dossier (o
en una enciclopdia) i comenteu quina relaci t aquest mite amb els personatges
principals de Bearn.

31. Quin sentit t la confessi que fa el senyor abans de morir: macs dhaver tengut
enveja den Jacob Cullera? Creieu que s la seva autntica confessi? Per qu?

32. De la frase anterior se'n desprn una altra caracterstica del carcter de don Toni: el fet
de respondre el que vol, d'anar a la seva, d'un cert cinisme de vegades i de molta ironia
sovint. Comenteu aquest aspecte de la seva personalitat, desprs de rellegir-vos, per
exemple, les pgines 111, 129, 219 i 222.

33. Amic com era del progrs, imagineu-vos que don Toni llegeix al diari una notcia com
aquesta, que es va publicar el 9 de juliol de 1998 a La Vanguardia:

Los talibanes obligan a los afganos a tirar sus televisores

La polica religiosa de los talibanes ha dado dos semanas de

plazo a los afganos que viven en las regiones bajo su control
para tirar sus televisores, sus vdeos y sus antenas
parablicas. Las autoridades aducen que las pelculas y la
msica conducen a la corrupcin moral.

Quin creieu que seria el seu comentari, segons la manera de pensar que lautor ens ha
anat mostrant?

a) Ja era hora que alg poss un poc dordre. Sa civilitzaci tendeix sempre al
desgavell i a lexcs. Nosaltres mateixos escollim el cam del mal. El lliure albir ens
fa vctimes del Dimoni.

b) I com ho faran ses gents sense un poc de corrupci moral? Totes ses autoritats que
han volgut acabar amb ses expansions des poble noms han aconseguit acabar amb
elles mateixes. Es poble necessita un poc de diversi.

c) Altres. (Quin?)
_______________________________________________________

____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

34. Com definireu les relacions entre els senyors de Bearn i els seus nebots? I els
sentiments dels nebots cap als oncles? Senyaleu amb una creu en el quadre segent els trets
que us semblin ms adients per a cada cas. Desprs, compareu-los i traieu-ne alguna
conclusi:

159
 Sentiments Oncles cap als nebots Nebots cap als oncles
amor
odi
afecte
rancnia
inters
gasiveria
indiferncia
distanciament

35. En l'anlisi de la novella, els crtics sempre estan d'acord a comentar que Bearn
representa un mn que s'acaba, un mn -representat pels senyors i l'aristocrcia- que va
deixant pas a un nou ordre de coses. Quines idees o maneres de fer de don Toni creieu que
illustren aquesta idea? I quins elements o personatges de la novella, relacionats amb don
Toni, tamb hi contribueixen? De quina manera? Penseu-hi detingudament i no us deixeu
cap aspecte per comentar (els nebots, els fills, les Memries, les terres, la filosofia, la
poltica...).

3. DONA MARIA ANTNIA

1. El personatge de Maria Antnia fou construt amb trets caracterstics de les dues dones
ms significatives de la vida de Lloren Villalonga. Quines eren?

2. Maria Antnia, igual que don Toni, apareix com a personatge en altres novelles de
Villalonga: Mort de dama, Madame Dillon i La novella de Palmira. Llegiu els fragments
segents, extrets de La novella de Palmira, i digueu quins trets daquesta altra Maria
Antnia us recorden el personatge de Bearn. Penseu que podria ser el mateix personatge?

En aquest aspecte el codi de Maria Antnia s estret. No sols la forqueta sha dusar
amb la m esquerra, sin que no es pot beure vi abans del segon plat. (pg. 318)

Els arrendataris, gent bona i modesta, no podien pagar-nos, per ens mantenien,
sense que els impulss cap altra fora coercitiva que el prestigi moral de Na Maria
Antnia. (pg. 320)

No vaig creure prudent esmenar mai all dels vidres, i la meva esposa opt per
convenir que tot era mentida. Aquesta soluci era molt de Maria Antnia, i grcies a
la seva facultat meravellosa de creure o no creure les coses que volia, vivia
tranquilla. (pg. 327)

[...] ella no sap transigir... (pg. 360)

Na Maria Antnia resava i jo treballava en una espcie de memries. (pg. 370)

160
3. De laspecte fsic de Maria Antnia, igual que de don Toni, sen diu ben poca cosa a part
que era molt bella (pg. 21), per segur que us lheu imaginada fsicament. Redacteu una
descripci fsica de dona Maria Antnia, llegiu-la a la resta de la classe i feu un debat per
intentar fixar la seva imatge. Si sabeu dibuixar b, intenteu fer-ne tamb un retrat:

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

4. De la llista segent dadjectius digueu quins sn els que triareu per descriure el
personatge de dona Maria Antnia. Comenteu-ho amb la resta de la classe per veure si hi
estan dacord:

irnica casolana piadosa

original honesta hermtica
tranquilla primitiva passional
pacient orgullosa humil
ignorant rancorosa divertida
aristcrata independent tolerant
impulsiva sensual intellectual

5. Senyaleu els deu fragments, extrets de la novella, que fan referncia a dona Maria
Antnia. A quin personatge pertanyen els altres?

tendncia a defugir el drama

els llavis que sabien somriure millor dEuropa
no discutia ni senfadava mai, encara que no havia renunciat a castigar
corporalment
sabia tractar en broma els assumptes ms greus
no es podia saber mai com era
desconeixia la rancnia, com tants daltres sentiments
no necessita enlluernar ning
possea una nima generosa, confiada i oberta
havia proscrit del seu vocabulari la paraula no
sabia oblidar i deixar, en cas contrari, les qestions a laire, conscient que el
temps i loblit sn les niques formes darreglar els problemes insolubles
tenia recurs per tot i lacutat del seu instint trob frmula dharmonitzar desig i
deure
un daquells ssers que saben compondre un cel amb els elements que els volten
possea un temperament pag [...] per, que se sabia sobreposar als seus instints.
dominava lart de no entendre el que no volia sentir
desaprovava el racionalisme

161
6. Escriviu un retrat de com era i com es comportava Maria Antnia a partir dels trets
senyalats a lexercici anterior. Intenteu no afegir-hi cap idea nova.

7. Imagineu-vos com devia ser un dia qualsevol dels darrers anys a Bearn en la vida de don
Toni i dona Maria Antnia. De ben segur que en aquella poca la gent no necessitava
agenda, com nosaltres ara. Tot i aix, us demanem que feu un full d'agenda amb les
activitats dun dia sencer de la vida dels senyors de Bearn. Si no ho recordeu, podeu llegir
les pgines 121 i 122.

8. Dona Maria Antnia i don Toni no han tingut descendncia i, en canvi, tenim clars
indicis per pensar que don Joan era fill de don Toni. Penseu que Maria Antnia ho sabia? I
si s que s, per qu mai no en va parlar obertament? Com descriureu la relaci entre don
Joan i dona Maria Antnia? Abans de respondre llegiu els fragments segents, que us
poden ajudar:

Aqu han mort als meus braos, emportant-se'n ella la seva serena bondat, no
sempre efusiva respecte a mi... (pg. 26)

[...] sempre estim dona Maria Antnia i ara, en trobar-se vell, li professava una
vertadera tendresa. Ella sho mereixia i el menyspreu que hagi pogut demostrar-me
durant un cert temps no ha denterbolir el meu judici. (pg. 61)

[...] i a lamabilitat parsimoniosa de dona Maria Antnia. Aquesta, a mesura que

passaven els anys, es mostrava ms bondadosa amb mi. (pg. 123)

9. Penseu que lactitud serena i comprensiva de Maria Antnia davant la fugida de don
Toni i dona Xima a Pars era real o aquell fet la va afectar ms del que ella volia fer veure?
Abans de respondre, llegiu el que explica don Toni a la pgina 205.

4. DON JOAN

Quasi tot el que sabem de Bearn i dels seus personatges ho sabem per don Joan. Ell no es
proposa parlar-nos dell mateix, per narribem a saber moltes ms coses de les que ha
volgut confessar-nos obertament. En aquesta distncia entre el que sens diu estrictament i
el que el lector arriba a saber, hi trobem precisament el gust per la lectura que deixa la
bona literatura.

1. Busqueu a les pgines 21, 75, 92, 131, 158, 159 i 237 tot el que faci referncia als
orgens de don Joan. Ara, canvieu de narrador i escriviu un text, que podria formar part de
les Memries de don Toni, en el qual el senyor explica els orgens de Joan i les raons per
les quals sha fet crrec de la seva educaci.

2. Repasseu les pgines 21, 121, 159, 214 per esbrinar qu sabem de la vocaci religiosa de
don Joan. Per quines raons creieu que Joan va anar al seminari? Creieu que al llarg de la
histria sha tingut en compte linteressat a lhora de decidir sobre el seu futur: feina,
matrimoni...? Per qu?

162
3. Joan anomena don Toni protector i vossa merc. Com creieu que li agradaria
danomenar-lo?

4. A la pgina 131 Joan explica que un dia es va posar a pensar en les noies que el senyor
havia sedut i en una especialment, que no he arribat a conixer mai. Joan, molt exaltat, li
fa preguntes i retrets a don Toni. Escriviu, fent servir l'estil directe, aquesta conversa entre
els dos personatges:

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

5. Don Joan s un personatge que no es rebella i, per tant, es veu obligat a reprimir tots els
seus desitjos. Sovint t sentiments ambigus damor/odi. En Jaume me venia a disputar el
cor del senyor. La meva posici a la casa era falsa i depenia de lhumor de lamo.
Aquestes frases de la pgina 30 sn la premonici dun fet trgic que turmentar la fina
sensibilitat de Joan, que es retreu la mort del noi. Rellegiu el fragment i destrieu, com si
fssiu jutges, les frases que lacusen i les que labsolen de la mort accidental de Jaumet:

Acusatries Absolutries
El vaig acollir amb una certa hostilitat Jo constitua el seu nic refugi

6. En el terreny de la sexualitat, lautor tamb juga amb una certa ambigitat i, al costat de
la passi per Xima, ens mostra un Joan preocupat pel culte al cos i molt atent tamb als
encants masculins. Tamb don Toni, en relaci amb aquest tema, diu: s indubtable que en
aquestes matries resulta millor no dogmatitzar i, segons explica don Joan, evita parlar
gaire a les Memries del fet escabrs del seu avantpassat don Felip de Bearn. Llegiu
lepisodi dels napolitans (pg. 173-174) i digueu quins fragments suggereixen una
admiraci apassionada de don Joan cap als seus companys dhotel.

7. Don Joan lluita per ser cast, per t un cos ple de fora i sensualitat. Don Toni se
nadona i ho lamenta en algunes ocasions. Hi ha una relaci entre sensualitat, fora fsica,
exercici i violncia. A la pgina 248 don Joan fa una mena de confessi: Durant un
moment sem present la meva existncia estril i empresonada [...]. Crec que pegar-me
amb els visitants mhauria produt un gran plaer fsic, [...]. En ocasions he pogut
comprovar que les dones em miraven amb delit. [...] Tals foren els pensaments que se

163
macudiren. Suposeu que heu de donar arguments per animar Joan en aquests moments de
crisi. Qu li aconsellareu?
8. Imagineu que don Joan es decideix a escriure a Xima explicant-li tots els sentiments que
li provoca la seva presncia i, tamb, la seva absncia. Escriviu aquesta carta apassionada
desprs de llegir els fragments segents. Els podeu utilitzar tot expressant-los en estil
directe:

Mil vegades, entre aquestes muntanyes, havia pensat en ella com sant Antoni al
desert degu pensar en la reina de Saba. (pg. 82)

Dona Xima era per a mi una llegenda, com ho s don Juan per a tantes jovenetes
sedudes abans de conixer-lo. La seva imatge havia contorbat el meu esperit durant
anys i va estar a punt de fer-me renunciar a la carrera eclesistica. (pg. 87)

Una nit, en somnis, se maparegu la desventurada, envellida, bella encara, [...].

(pg. 147)

[...] Qualc havia escampat la nova que dona Xima acabava darribar a Ciutat.
Pretextant que necessitava veure el senyor Vicari, vaig crrer al poble. (pg. 216)

A Pars jo lhavia somiada sota formes diferents. (pg. 216)

Em vaig deixar enganyar, tal volta perqu lengany era dol. (pg. 229)

5. DONA XIMA

1. El personatge de dona Xima, com la resta de personatges, tampoc s descrit fsicament

amb gaires detalls. Continueu la frase segent a partir de la imatge que us nheu fet:

Constitua una bellesa perfecta...___________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

2. De la llista segent, digueu quins mots triareu per descriure el personatge de dona
Xima. Comenteu-ho amb la resta de la classe per intentar posar-vos dacord:

irracionalitat malcia orgull

ostentaci egoisme sinceritat
tradoria honestedat seny
passi fidelitat rancnia
moralitat sexe frivolitat
impudor innocncia avarcia
vergonya humor pacincia

164
3. Imagineu-vos que heu conegut dona Xima a Pars (inventeu-vos la situaci). Escriviu
una carta a un amic o a una amiga per explicar-li com s. Intenteu utilitzar alguns dels mots
seleccionats a lexercici anterior.

4. Segons la visi del narrador don Joan, dona Xima s el smbol del mal cam, dall
que no est ben fet, de la temptaci: lesperit del mal adoptava en ella formes de la ms
refinada innocncia. (pg. 64) Per qu pensa aix, don Joan? Quina s la vostra opini?

5. Llegiu el fragment segent i digueu si hi esteu dacord. Per qu penseu que de vegades
el narrador justifica lactuaci de dona Xima?

De vegades he pensat que ssers aix, tocats destupidesa moral, no sn

responsables de les catstrofes que desencadenen i que, en lloc de condemnar-se
com els criminals conscients i cremar a linfern, seguiran desprs de morts somrient
per un igual a la Veritat i a lError des de les tenebres dels Llimbs. (pg. 92)

6. La identificaci de dona Xima amb el dimoni apareix fora vegades a la novella. Per
qu penseu que Brbara Titana, en la seva follia, la confon amb un ngel (pg. 94-95)?

7. Escriviu cinc adjectius per caracteritzar dona Xima que es contraposin a aquests cinc
que caracteritzen don Toni:

don Toni dona Xima

racional
escptic
intutiu
intellectual
segur

8. La fugida a Pars fou impulsada per don Toni (que tingu prou fora per desencaminar
una allota de devuit anys). Qu penseu que don Toni trob en dona Xima per voler fugir
amb ella a Pars? Penseu que sen va enamorar?

9. En ms duna ocasi, Xima s comparada a una moixa (pg. 27, 92, 101, 103). Per qu
penseu que don Joan ha triat aquest animal? Digueu amb quin animal la identificareu
vosaltres i per qu.

10. Sha establert un parallelisme entre Xima i Manon, la protagonista de lpera que van
a veure don Toni, dona Maria Antnia i don Joan a Pars. Llegiu el segent resum de
lpera i digueu quines sn les semblances i quines les diferncies entre les dues histries:

Manon, una cortesana que viu immergida en una vida fastuosa i de plaer, s
redimida per la passi i lamor fidel que un home li professar fins a la mort.

11. Expliqueu la funci de dona Xima en el desenlla de la novella. Es podia preveure?

165
12. Imagineu-vos que dona Xima no mor i pot heretar la possessi de Bearn. Com hauria
estat la seva vida? Escriviu la histria de dona Xima desprs de la mort dels seus oncles.
Intenteu que sigui el ms versemblant possible:

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

13. Ara que heu vist com sn dona Maria Antnia i dona Xima, com interpreteu les frases
segents de don Toni? Hi esteu dacord? Penseu que les dues dones tenen algun tret en
com? Quin?

Com tassembles a na Xima! (pg. 114)

[...] Per, ja que hem tret aquesta conversa, en qu massemblava na Xima?
En el bon cor. Totes dues mhaureu donat un plat de sopa. (pg. 202)

166
 V. TEMES

167
1. EL PROGRS

Els protagonistes de la novella se sorprenen davant els invents daquell final de segle.
Estris i mquines que han esdevingut quotidianes per a nosaltres i que, no fa pas gaires
anys, no existien. En aquest apartat pretenem analitzar les actituds dels protagonistes
davant les novetats i la relaci que fcilment sestableix entre all desconegut i la
bruixeria.

1. Sobre el vaixell que havia de portar els senyors de Bearn i Joan Mayol a Marsella, Joan
ens explica: A mi, aquell vapor em sembl una bruixeria. (pg. 140) Per qu penseu que en
Joan tria el mot bruixeria per anomenar una cosa que no havia vist mai?

2. Quin s el concepte que els personatges de Bearn tenen de la bruixeria: s positiu o

negatiu? en senten curiositat o por? amb qu la relacionen? s diferent de la idea que sen
t actualment? Raoneu les respostes.

3. En Joan no es mostra gaire entusiasmat per les novetats del segle, com es pot veure en
aquest comentari sobre el parent ric de don Toni: ell es presenta amb molta pompa,
carregat dor i decidit a enlluernar tot Mallorca amb un autombil elctric que ja ha mort
dues ovelles. (pg. 18) Per quin motiu Joan, en aquest cas concret, mostra rebuig per
lautombil elctric? Penseu que s per una qesti dtica?

4. Expliqueu aquest comentari sobre don Andreu: don Andreu detestava el progrs per li
agradava parlar-ne. (pg. 88) i compareu-lo amb de rebuig de don Joan davant les
novetats. Es pot relacionar amb la seva condici dhomes desglsia? Expliqueu-ho.
5. Llegiu els segents fragments i desprs expliqueu quina s lopini que tenen don Toni i dona Maria
Antnia dels invents i del progrs. Sn opinions contraposades? Expliqueu-ho:

[don Toni] Espantava mad Francina parlant-li de mquines de cosir i si no arrib a

installar el telfon fou perqu lenginyer francs que havia de dirigir els treballs li
demanava una fortuna per venir a Mallorca. (pg. 76)

[don Toni] Fins i tot arrib a construir un carretet que es movia tot sol (un auto-
mobile) per mitj de vapor daigua, segons els principis de Fulton. Les autoritats
eclesistiques li aconsellaren, per les bones, que abandons aquells treballs... (pg.
76)

[dona Maria Antnia] Em vaig fent vella digu i el mn ha variat molt, per
trob, Tonet, que tot aix s incorrecte. Obligar-te a anar an es telfon elctric ja
suposa un atreviment. Qu sap ell si tu vols parlar per telfon? (pg. 154)

[dona Maria Antnia, respecte de laerstat-dirigible-elctric] Ses persones de

seny digu no poden aprovar aquestes coses, i tanmateix qui sap si amb el temps
acabarem per viatjar en globus. Fa anys es senyor invent un auto-mobile i tots el
censurrem. Avui, lauto-mobile, es pot dir que ja s un fet.
Tal volta tenia remordiments per haver-se mostrat enemiga de linvent, ara que la
idea havia triomfat. (pg. 159-160)

6. Penseu en les darreres aportacions de la cincia i la tcnica: la televisi a la carta, les

compres per ordinador, la tria del sexe dels fills, la clonaci, el viatge turstic a lespai, etc.

168
Quines actituds susciten aquests invents daquest nostre final de segle? Penseu que sn
temes de conversa habitual? Expliqueu-ho.

7. Digueu qu us agradaria que algun dia pogus ser possible de fer i que ara encara s
tema reservat per a les pellcules de cincia-ficci. Penseu que ser realitat algun dia?

8. Aquest invent que proposeu, li agradaria a don Toni? I a don Joan? Per qu?

9. En un principi, el nom dun aparell inventat ens diu poca cosa. Don Toni, per explicar al
senyor vicari qu s un ferrocarril, utilitza la segent perfrasi: Vost sap qu s un
ferrocarril? s una filera de cotxes enganxats a una locomotora. (pg. 88) Escriviu com
definiria don Toni els segents invents:

lhelicpter:
______________________________________________________________

la cremallera:
_____________________________________________________________

el semfor:
_______________________________________________________________

el cinema:
________________________________________________________________

10. Anoteu deu aparells i/o altres invents que teniu a casa vostra i que no trobareu a Bearn
perqu en aquella poca no existien.

11. De tots els invents anomenats en lexercici anterior, per quin penseu que don Toni
shauria sentit ms fascinat? Per qu? Quin hauria fet ms por a don Joan? Per qu?

12. De ben segur que, si don Toni i dona Maria Antnia haguessin conegut els canvis del
segle XX, la seva opini hauria estat, segurament, diferent. Escriviu qu pensaria don Toni
de les novetats segents, no conegudes a la seva poca, i contraposeu-ho al que en pensaria
dona Maria Antnia:

Don Toni Dona Maria Antnia

rdio

llaunes de
conserva

penicillina

169
futbol

televisi

13. Els segents invents sorprenen la societat mallorquina de final del segle XIX i la
novella Bearn sen fa ress: el telfon, lautombil, el servei de correus pblic, la mquina
de cosir, el sif, el globus, laixeta de laigua, etc. Trieu-ne tres i busqueu informaci en
una enciclopdia de linventor, lpoca i el pas dorigen:

Invent Inventor poca Pas dorigen

14. Tots aquests personatges sesmenten a la novella. Relacioneu-los amb el

descobriment, projecte o invent pel qual sn coneguts. Podeu utilitzar lndex de noms
propis del final del dossier:

Ferdinand de Lesseps:
Gutenberg:
Franklin:
Pasteur:
Fulton:
Newton:
germans Tissandier:
Pascal:

15. Si don Toni visqus ara, segur que shauria entusiasmat per la informtica i les
possibilitats dInternet. Busqueu a la xarxa alguna cosa relacionada amb Lloren
Villalonga, Bearn o Mallorca.

16. Ara que ja hi esteu connectats, navegueu per la pgina de lescriptor Quim Monz, que
trobareu a lapartat dautors de la web de lAssociaci dEscriptors en Llengua Catalana:
http://www.partal/com/aelc/ i apunteu els temes (lndex) que proposa per navegar.

17. De ben segur que a don Toni li agradaria molt tenir una pgina web dedicada a Bearn
(nissaga, possessi o novella). Us hi atreviu? Feu primer lesbs en paper de la vostra
pgina web. Per no perdre-us i no oblidar-vos de cap aspecte important, per parelles, podeu
anar seguint els passos segents:

a) Decidiu si voleu fer una pgina web de Lloren Villalonga i la seva obra o de don
Toni i la seva famlia.
b) Concreteu els apartats, o sigui els temes que proposeu per navegar.

170
 c) Feu un esquema del que voleu fer sortir en cadascun dels apartats.
d) Dividiu-vos els apartats i redacteu-los.
e) Trieu la imatge de fons per a la primera pgina. Hi haur fotografies? Quines i on?
f) Decidiu de quin color ser cada cosa.
g) Ser una pgina amb msica? Quina?

18. Si ja teniu el disseny de la vostra pgina completat, creeu-la. Podeu demanar suport i
assessorament tcnic al professorat dinformtica del vostre centre.

2. LA MAONERIA

Al llarg de la novella i de manera ms especfica a lepleg, es parla de la maoneria.

Per introduir-nos en aquest mn poc conegut per la majoria de la societat us proposem les
activitats segents.

1. Rellegiu la conversa que mant don Joan amb els maons (pg. 239-240), en la qual
trobareu informaci sobre alguns aspectes de la maoneria (sempre segons la novella).
Desprs responeu les qestions segents:

a) La maoneria s una secta?

b) Quin s el seu smbol?
c) Com sn, segons don Joan, les relacions dels maons i dels poltics de dretes?
d) Com sn les relacions dels maons amb lEsglsia oficial, segons podem deduir de
lactitud de don Joan?
e) Els maons sn presentats com a fantics sense cervell o com a persones cultes i
erudites?

2. Del 1862 al 1866 don Toni mant correspondncia amb els Rosa-Creu (Rosenkreuz) de
Prssia. A la pgina 244, un dels membres de lorganitzaci ho explica a Joan Mayol. Tota
la documentaci queda tancada a la sala de les nines. Rellegiu aquesta pgina i la segent i
expliqueu en unes 6 ratlles quina visi dna lautor dels maons. Tingueu en compte que
heu de donar resposta a preguntes com ara: Qu esperen dels seus afiliats? Com veuen les
persones que volen trencar-hi les relacions? Quina importncia donen als smbols que la
representen?

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

3. Lepleg no es va publicar en la primera edici per qestions de censura. Per qu?

Consulteu en una enciclopdia com eren les relacions de Franco amb els maons.

171
4. Llegiu el fragment segent dintroducci a la maoneria i comenteu (podeu organitzar
un debat a classe) tot all que es pugui relacionar amb el pensament de don Toni. Utilitzeu
les idees anotades desprs del text com a gui del debat:

Lhumanisme gnstic

Les primeres lites urbanes illustrades (a la fi del segle XVII) es relacionen amb
una srie de sectes dorgens llunyans: lpoca de la construcci del Temple de
Salom o la dels sacerdots egipcis prehelenstics. Aquestes sectes tenen com a
insgnia cabalstica el triangle, o el triangle i el cercle. Les ms conegudes sn: la
dels maons, amb diversos ritus, i la dels rosacreus. Totes dues tindran molta
importncia en lobra de pensadors de lpoca com: Leibniz, Voltaire, Newton,
Spinoza i molts altres.
La novetat que ofereixen aquestes sectes s que no tenen unes creences tan rgides
com les de les esglsies cristianes, i presenten un inici dacord humanista sobre la
base duna creena genrica en un principi sustentador de lUnivers al qual els
maons anomenen Gran Arquitecte- que cadasc pot imaginar-se de la manera
que vulgui; per aix es va difondre la idea de tolerncia que tindria molta influncia
en la constituci de les primeres democrcies i de la societat liberal en general.
A causa del ritualisme propi daquella poca, es van veure obligats a tancar-se en
cercles que van arribar a tenir una organitzaci ms complexa que la de les
esglsies cristianes de les quals volien allunyar-se. En aquests cercles es transmetien
uns coneixements secrets (esotrics). La cincia tamb es transmetia duna manera
semblant en grups reduts i selectes destudiosos i aristcrates.
Al segle XIX es produeix la difusi de la cincia a travs de la universitat i, amb la
utilitzaci de mtodes objectius i experimentals, es perd la idea del grup de savis
lligats per la possessi de coneixements secrets. A partir de llavors les lgies
(estructura organitzativa i, a la vegada, lloc de reuni de la maoneria) agafen un
caire poltic i conspiratori sobretot durant el primer ter del segle XX i en els pasos
menys democratitzats.
A partir de 1922, desprs de la crisi de la cincia acadmica, la maoneria
evolucionar cap a un tipus de sectes que pretenen posar remei a la situaci de
lindividu desemparat enmig dun mn cruel. Shi barrejaran elements propis de les
religions orientals, de la Kabbala jueva, de lastrologia occidental i xinesa, i de la
parapsicologia.

Alberto Cardn, Movimientos religiosos modernos (traducci i adaptaci)

172
 Relaci amb la Illustraci.
Relaci amb la ideologia de dretes.
Relaci amb la democrcia.
Carcter misteris i secret.
Relaci amb la cincia i lesoterisme.

Creu manica, smbol

dels Rosa-Creu

5. Ara que ja esteu familiaritzats amb el tema de la maoneria, responeu les preguntes
segents:

a) A la novella se cita algun dels pensadors (Leibniz, Voltaire, Newton, Spinoza,

Grassendi) que el text relaciona amb la maoneria? Quins?
b) Com anomenen els maons el principi sustentador de lUnivers? Hi veieu alguna
relaci amb el significat de la paraula francesa maon?
c) La maoneria, com la cincia, eren patrimoni del poble o de grups reduts? Creieu
que avui la cincia s patrimoni de tothom o que encara pertany a grups determinats?
Per qu?
d) Com va evolucionar el paper cultural i poltic de la maoneria al llarg del segle XIX i
primer ter del XX?

6. Observeu aquesta necrolgica dun membre de la maoneria apareguda a La Vanguardia

del 29 de juny de 1998. Quin smbol hi apareix? Qu us sembla que pot representar en
relaci amb el significat de la paraula maon? Coincideix amb el smbol esmentat a la
novella?

173
7. Creieu que existeixen encara els rosacreus o les sectes maniques? Quina presncia
tenen en la societat actual: sn totalment secretes o poden localitzar-se a la guia telefnica
o a Internet, per exemple, com la majoria dassociacions culturals? Sabeu dalgun
personatge actual que hagi estat relacionat amb la maoneria? En cas afirmatiu, quin?

8. Al diari Avui, del 15/7/98, hi sortia la notcia segent:

La Generalitat ajudar els maons catalans a recuperar els seus papers de

Salamanca.
La informaci diu que dels 10.000 expedients manics dipositats a lArchivo
Histrico, secci Guerra Civil, 6.000 corresponen a catalans. Tamb shi explica que la
Generalitat i la Gran Lgia de Catalunya, creada el 1996 i integrada per 300 membres,
van firmar un conveni de collaboraci per tal de recuperar els papers dipositats a
Salamanca.

Quins dels aspectes referits a la maoneria (secretisme, antifranquisme, inters per la

histria i la poltica...) coincideixen amb aquesta informaci i quins no?

Aspectes que hi coincideixen: __________________________________________

___________________________________________________________________

Aspectes que no hi coincideixen: ________________________________________

___________________________________________________________________

9. Segurament coneixeu lexistncia de sectes actuals. Esmenteu-ne algunes i digueu

quines caracterstiques tenen en com amb la maoneria.

3. REFERNCIES CULTURALS

A la novella es produeixen moltes converses en qu es fan allusions culturals diverses (de

msica, de pintura de filosofia, de literatura, de poltica...). En les activitats segents en
treballarem unes quantes. Lndex de noms propis i el glossari que teniu al final del dossier
us poden servir dajuda.

1. A veure com est la vostra cultura musical. Aparelleu els compositors que teniu citats a
continuaci (columna de la dreta) amb lobra corresponent de la columna de l'esquerra (els
autors que no se citen a la novella estan entre parntesis):
Le nozze de Figaro (Meyerbeer)
Faust Rossini
Il Barbiere di Siviglia (Verdi)
La Sonnambula Wagner
Tanhuser Mozart
Ada Gounod
El Profeta (Bellini)
Les Walkries

174
2. De fet, les obres anteriors sn totes dun mateix gnere musical, sn peres. Quina
importncia t lpera en general en largument de la novella? I quina de les peres
esmentades hi t un paper fonamental? Per qu?
3. A Bearn tamb sesmenten uns quants pintors, que teniu recollits en el quadre segent. Busqueu-ne
informaci i completeu les dades del quadre:

Autor poca Pas Estil Obres ms representatives

Botticelli

Poussin

Vernet

Millet

Van Loo

Vermeer

Rafael

Zurbarn

4. Ara mireu didentificar els autors dels quadres que teniu reproduts a continuaci. Us en
donem el ttol i heu descriure a sota el nom de lautor. De pista noms us diem que tots
quatre sn a la llista de lexercici anterior:

El naixement de
Venus (1482)

175
 Les espigolaires
(1857)

Mare de Du de la
cadernera (1505)

La lletera (1659)

5. Les referncies literries a Bearn sn molt abundants. Shi citen tant autors com obres i personatges
literaris. Per comenar, mireu daparellar les obres segents (columna de lesquerra) amb els autors
corresponents (columna de la dreta):

176
 Fables Horaci
Faust Plat
Metamorfosis Virgili
Els miserables La Fontaine
Dilegs Chateaubriand
Eneida Alexandre Dumas
Candide Alarcn
Viaje de Madrid a Npoles Goethe
La Dama de les Camlies Voltaire
El geni del Cristianisme Victor Hugo
Art Potica Ovidi

6. Busqueu informaci dels autors que teniu en el quadre segent i ompliu les dades que hi falten:

Autor Segle Llengua Moviment Obres ms representatives

Terenci
George Sand

J. M. de Heredia
mile Zola
Tespis
Abb Prvost
P. J. de Branger
Homer
Cicer
R. Campoamor
Jos Zorrilla
Diderot
Molire
Beaumarchais

Corneille
Racine
Thophile Gautier
Anatole France

7. Observant el quadre que heu omplert, podeu extreuren alguna conclusi pel que fa a lpoca dels autors
esmentats? Comenteu-ho.

8. I ara els personatges literaris. Proveu de dir a quina obra pertanyen els personatges literaris segents,
esmentats a la novella. Com a pista, us donem el cognom de lautor amb les lletres barrejades:

Personatge Obra literria Autor

Filem i Baucis VIDOI

177
Oflia HESSEPAREKA
Margarida Gautier SADUM
Obdlia LAGLAVONIL
Don Juan i Ins de Vargas RILLORAZ
Celimena LRIMEO
Faust i Margarida HEGETO

9. Els termes segents estan relacionats amb la filosofia: eclctic, racionalista, epicuri, escepticisme socrtic,
asctics, fatalisme oriental, maniqueisme, dialctic, sofista. Us donem un fragment de definici i heu de
collocar a sota el terme correcte en cada cas:

Intenta d'establir i de mantenir al-hora Amalgama opinions o tendncies,

aspectes oposats entre ells i generalment considerades com a
complementaris. contradictries.
_________________________ _________________________

Distinci dualista entre el principi del b Estableix el dest i els esdeveni-ments per
i del mal. endavant.
_________________________ _________________________

La veritat i la moral eren en es-sncia Considera la ra humana incapa de

matries opinables. conixer la veritat.
_________________________ _________________________

Presenta com a finalitat humana suprema La ra, nica font vlida per al co-
el plaer que dna tran-quillitat a l'esperit neixement veritable de la realitat.
i que evita el dolor.
_________________________ _________________________

Loblit de si mateixos i la seve-ritat de

costums, per a lexercici personal de les
virtuts.
_________________________

178
10. Ara va de poltica. I ara us toca a vosaltres fer la definici. Els termes que teniu a continuaci sn prou
corrents en lactualitat en diaris i mitjans de comunicaci (almenys, la majoria) i, per tant, segur que us sn
familiars. Proveu de definir-los. Proveu de dir, a ms, si hi ha cap pas en lactualitat que es regeixi per algun
dels sistemes poltics que hi ha en la llista i quin s:

absolutisme ________________________________________________________

__________________________________________________________________

anarquia __________________________________________________________

__________________________________________________________________

autcrata __________________________________________________________

__________________________________________________________________

demaggia _________________________________________________________

__________________________________________________________________

demcrates ________________________________________________________

__________________________________________________________________

dictadura illustrada _________________________________________________

__________________________________________________________________

lliberals ___________________________________________________________

__________________________________________________________________

lliurepensador ______________________________________________________

__________________________________________________________________

marxisme __________________________________________________________

__________________________________________________________________

republic __________________________________________________________

__________________________________________________________________

socialisme _________________________________________________________

__________________________________________________________________

179
 VI. EL LLENGUATGE

180
1. LXIC

1. Aquests sn alguns dels oficis o professions i crrecs que se citen a Bearn. Seguint
lexemple i amb lajut del diccionari, definiu aquests termes i, sobretot, assegureu-vos que
heu encertat la definici tenint en compte el context. Poseu s o no segons que lofici
encara existeixi o hagi desaparegut i poseu tamb s si considereu que es tracta dun ofici
popular o no si creieu que comporta un cert estatus social o requereix estudis:

Ofici pg. Definici Vigent Popular

porqueret 17 Encarregat de pasturar i tenir cura dels porcs. s s
escriv 15
creditor 15
misser 15
jornaler 21
collidora 21
cotxer 23
pareller 23
amo 24
criat 24
bruixot 24
vicari 25
majoral 25
missatge 25
bar 26
poeta 27
duquessa 28
doctor 28
sacerdot 29
lion 29
veterinari 44
valet 91
grum 166
publicista 188
picapedrer 216
drag 226

2. Les frases fetes exigeixen una bona comprensi i potser alguna us haur resultat difcil si
no domineu el mallorqu. Aparelleu les frases fetes segents amb la idea que us sembli ms
adient tot servint-vos de fletxes. Hi teniu el nmero de la pgina perqu pugueu ajudar-vos
del context:

181
Haurien passat a laltre mn ben lleugers
dequipatge (pg. 15)
Sense sentit
no hauran hagut de tapar cap pou (pg. 15) Impropi dun mascle
com si fos una salsa picant (pg. 17) Els extrems sassemblen
quan una daquestes cases fa ull (pg. 17) Desconcert davant la temptaci
nhi posen ms que no en feien (pg. 20) Gran dificultat
tothom en xerrava a sotaentesos (pg. 22) Sorpresa
Em pareixia que feia la senyoreta (pg. 30) Sense esforar-shi gens
no t cap ni peus (pg. 36) Sense protecci espiritual
trobar una agulla en un paller (pg. 42) Exageraci
anar amb el cor a la m (pg. 72) Innocncia. Sinceritat
un pic s un pic (pg. 121) Embars abans del casament
els lluos es mosseguen la coa (pg. 128) Condiment. Estmul
jo havia quedat de pedra (pg. 135) Luxe ocasional
han fet Pasqua abans del Ram? (pg. 220) Murmuracions
lofuscament del peix davant lham (pg. 246) Runa

3. A la novella es fan servir tots aquests termes sinnims: dimoni, diable, maligne, Lucfer,
Llucifer, Mefistfeles. En coneixeu algun altre? Completeu aquesta llista consultant un
diccionari de sinnims.

4. Moltes vegades el lxic que es fa servir a la novella vol reproduir el catal propi de
Mallorca. Llegiu-vos atentament les pgines 198 i 199 i senyaleu-hi totes les formes
mallorquines que hi trobeu.

5. Classifiqueu tots els termes que heu senyalat en l'exercici anterior en el quadre segent,
segons que siguin de lxic o de morfosintaxi (fixeu-vos en els exemples):

Morfosintaxi
Lxic
Article Forma verbal Pronom Altres
ses horabaixa

182
6. Relacioneu els mots (en mallorqu) de la llista de l'esquerra amb els corresponents (en
catal central) de la llista de la dreta. Podeu consultar, si teniu dubtes, el Diccionari catal-
valenci-balear, d'Alcover-Moll:
allot (pg. 173) ennuvolat
lletuga (pg. 216) soroll
acubada (pg. 71) espatllar
trull (pg. 50) tarda
ennigulat (pg. 50) enciam
xot (pg. 26) doncs
pic (pg. 71) desmaiada
empegueir (pg. 217) anyell
qualque (pg. 52) noi
horabaixa (pg. 50) diners
espnyer (pg. 112) vegada
id (pg. 202) avergonyir
dobbers (pg. 144) algun

9. Ara sense pistes. Digueu l'equivalent en catal central de tots aquests altres mots
mallorquins:

Mallorqu Catal central

engan (pg. 37)
bstia (pg. 50)
prest (pg. 45)
moixa (pg. 27)
foganya (pg. 26)
ver (pg. 112)
bonda (pg. 115)
cotxo (pg. 118)
aferra't (pg. 118)
homo (pg. 172)
(llet) teba (pg. 82)

2. RECURSOS LITERARIS

1. Abans danar-sen de Pars, la policia francesa fa arribar un protocol a don Joan en qu

se linforma que sels expulsa del pas (a ell i als senyors). Don Joan, en llegir-ho, no ho
entn (la meva ra es negava a comprendre), per tamb afegeix: ...el cas trist i
desconcertant s que quasi tot el que shavia consignat era cert.
s a dir, el que shi explica s cert, per sembla que shi donen a entendre altres coses. Us
reprodum el fragment en qu don Joan ens explica el contingut del protocol perqu el
tingueu ms a m. Rellegiu-lo atentament i feu les activitats que hi ha a continuaci:

183
 Expulsats com aventurers [...]. Lespanyol dit don Toni de Bearn i la senyora
que lacompanya (com dubtant que es tracts de lesposa legtima) juntament amb
labat don Joan Mayol, que confessa exercir el crrec de capell i secretari dels
esmentats, eren invitats a abandonar el territori francs en el terme de quaranta-
vuit hores atenent els extrems que es consignen. Segons linforme policac, els
meus senyors es feien passar per prnceps de la casa de Bearn, exigint que a lhotel
els donassin tractament dAltesa i fent-se precedir, quan sortien dexcursi, per un
grum amb els coixins vermells de la senyora duquessa dEdimburg. tem ms: el
dit don Toni de Bearn havia efectuat una ascensi en laerstat-dirigible-elctric
dels senyors Tissandier usant el nom fals de Bernat Villar [...]. Quant al soi-disant
abat don Joan Mayol, resultava un subjecte perills que havia agredit un agent
dordre pblic al Quai du Louvre per qestions de faldes. (pg. 165-166)

a) En quin estil de discurs est explicat el contingut del document? Directe, indirecte,
subjectivament... Expliqueu-ho.
b) Subratlleu totes les paraules o expressions que poden donar a entendre coses
diferents de les que sn en realitat, i expliqueu qu donen a entendre en cada cas.
c) Per cert, sabeu qu vol dir protocol, en aquest context (i tamb a la pgina 107)?
Quin altre significat coneixeu daquesta paraula?

2. Imagineu que aquest escrit lha de fer don Joan per justificar davant la policia la seva
conducta. Escriviu el protocol que ell hauria escrit, tot mantenint la mateixa informaci.
Desprs analitzeu quin tipus de frases, expressions o construccions sintctiques nheu
hagut de canviar.

3. Vull dir que no the enganat amb ning que no tassembls. [...] "Puc assegurar
escriu lautor que sempre lhe tornada a trobar dins la mateixa persona amb la qual,
per dir-ho aix, lhe enganyada. (pg. 202) En el segon fragment de la mateixa pgina,
don Toni parafraseja per a les seves Memries la seva prpia frase anterior. Aquest
recurs, la parfrasi, el fem servir de vegades quan volem allargar els textos (no sempre
respon a una voluntat literria, en exmens i treballs pot tenir altres causes i intencions).
Parafrasegeu els textos segents reproduint les mateixes idees amb paraules diferents;
senzillament, tornant-les a explicar duna altra manera (podeu afegir-hi alguna idea
relacionada i llavors sen diu ampliaci):

Devertit rima amb atrevit. (pg. 134)

Tot quant succeeix obeeix a qualque causa i s, per tant, natural. (pg. 52)

Wagner seguia el senyor s desmesurat, com Bonapart. No s, per tant, gran,

ja que grandesa significa mesura. (pg. 39)

4. A la pgina 232 hi ha un dels fragments ms descriptius i lrics de la novella (La tarda

[...] mabandones?). El text pot dividir-se en dues parts: la primera s alegre i la segona,
trgica. Observeu com el text s molt representatiu perqu parla dharmonia i de
contrastos, dos temes que normalment sexemplifiquen ideolgicament i aqu es fa a travs
de la natura. Classifiqueu en positius (alegres) i negatius (trgics) els termes segents, que
apareixen en el text (hi haur una bona part de subjectivitat, s clar):

184
 bella, jard, garriga, primavera, cel, sol, esplendors, indiferncia, estiu, flors, ocell,
voluptuoses, rtmic, harmonis, congriaven, desventures, destruen, insectes, ovelles,
devoraven, falc, colom, somrient, destrucci, inevitable, reia, agressor, vctima,
vida, crit, espant, debilitat, abandones.

Alegres Trgics

5. Un altre recurs estilstic que apareix a Bearn s el que anomenem gradaci. Observeu-lo
en aquest fragment de la pgina 234: Estava excitadssima. Des del primer moment dona
Xima mha semblat una pertorbada. Ara tenia la convicci que era boja. Hi ha dos
adjectius (pertorbada i boja) collocats en ordre creixent dintensitat, cosa que crea un
efecte de dramatisme creixent. Practiqueu aquest recurs afegint una frase amb un adjectiu
de grau ms intens que el que hi ha a la que us proposem. Per exemple:

Dona Xima torn pllida Dona Xima qued lvida

(Joan) resultava un subjecte perills
Dona M. Antnia semblava contrariada
la pell colrada de sol
Dona Xima apareixia encisadora
un bany de llet teba
feia un gest indecs
escenes desagradables
la gent vulgar
Dona M. Antnia semblava consirosa

185
un home tan esburbat
has estat molt amable
els ulls inflats de plorar
el senyor se sentia derrotat
ets molt bo o molt beneit, Tonet

6. Compareu els tpics literaris antnims delogi de la bogeria i de triomf de la ra.

Desprs, llegiu el passatge de Bearn que reprodum a continuaci i digueu quin dels dos
tpics defensa don Toni, expliqueu la postura de don Joan i comenteu de quina postura us
sentiu ms a prop:

Elogi de la bogeria Carcter positiu de la irracionalitat. Crtica

del racionalisme i defensa de la llibertat de
pensament i dexpressi del boig.
Triomf de la ra Defensa de la ra com a base del
coneixement i de la creativitat de la cincia.
Crtica de la superstici i la ignorncia.

Dona Maria Antnia confonia dates, viatges i fets, i aix els seus relats eren tenyits
de la poesia que presenten els somnis. El senyor acudia a desfer les errades i a
restablir la veritat i per un cam diferent em feia sentir la poesia que, segons
Pitgoras, es desprn dels nmeros i del concert dels estels. (pg. 212)

3. EL LLENGUATGE NO VERBAL

No cal dir que una novella s feta de paraules, per... noms de paraules? No. En una
novella poden haver-hi colors, olors, gustos, textures, paisatges i sensacions de tot tipus.
En una novella com Bearn hi ha tot aix i encara, si parlem de llenguatge, nhi ha descrit
i doral, i un altre que observarem ara: el llenguatge no verbal.

1. El llenguatge no verbal ocupa un lloc destacat en aquesta novella i ajuda a caracteritzar

alguns personatges. Busqueu a les pgines segents referncies al llenguatge no verbal de
don Toni: 85, 94, 124, 132, 183 (aqu el narrador ens explica el significat del gest que fa el
senyor), 184, 214, 224, 237 i 238.
Amb quina part del cos sexpressa? Hi heu trobat algun gest repetit o caracterstic? Qu vol
expressar en cada cas: amor, indiferncia, inters...? Si podeu veure la pellcula, observeu
si lactor recull aquest gest.

2. Ara fixeu-vos en aquests fragments referits a expressions no verbals de dona Xima:

Es movia amb aplom i somreia sempre. (pg. 92)

Dona Xima parpellej. (pg. 93)
Dona Xima li somreia com a un animalet domstic. (pg. 95)
...somrigu com una entesa. (pg. 96)
Tanc els ulls i somreia. (pg. 97)

186
 Ella es fing irritada per la burla i li estir els cabells. (pg. 98)
digu aprofitant una pausa, perqu mentre parlaven della no interrompia mai
(pg. 100)
Havia acabat per posar-se seriosa i cerc un mirall dins la seva bossa. (pg. 101)
I sassegu al seu costat. (pg. 102)
Ella shi acostava amb dolcesa felina. (pg. 103)
Reclin el cap a lespatlla dell... (pg. 103)
des des portal des carrer ha comenat a cridar (pg. 108)
...amb quina cara de nina innocent... (pg. 108)
enlluernadora de sedes i colors, (pg. 146)
Quan reia, el tic de la boca se li accentuava i aleshores la seva expressi era
dolorosa. (pg. 223)
Ella parpellej com quan era jove. (pg. 226)
Dona Xima li bes la m (a Maria Antnia). (pg. 228)

Subratlleu els adjectius que trobeu que expressen com sens presenta Xima a
travs del llenguatge del cos i afegiu-ne daltres:

Insegura, malalta, apassionada, egoista, boja, simptica, dola, falsa, sincera, alegre,
trgica, calculadora, rancuniosa, generosa, avara, triomfadora, fracassada, idealista,
tradora, estpida, comunicativa, reservada, hermtica, freda, elegant, basta, mrria.
Altres ......................................................................................................................

3. El llenguatge no verbal t molta importncia en alguns passatges de la novella i arriba a

dir ms que les paraules. Observeu-ho a les pgines 218-220, en les quals la
problemtica de la Catalineta i en Tomeu sexpressa grcies al llenguatge no verbal i a la
negaci dall que passa. Sentn noms grcies a la complicitat del lector, que en va
traient conclusions. Noms Maria Antnia sembla, com tantes vegades, no entendre o no
voler entendre el que s evident per al lector i per als altres personatges.
Aquestes situacions en qu lautor tracta el lector com un cmplice intelligent a qui no cal
explicar-ho tot de manera evident sn duna gran eficcia narrativa. Feu un petit inventari
del que expressa Catalineta en aquest passatge i com ho expressa. Per exemple:

La nina abaix els ulls: vergonya

No en necessit cap: rbia

4. Heu observat atentament els recursos que lautor fa servir per al llenguatge no verbal. En
els dos dilegs segents hem fet desaparixer els elements no verbals que contenien.
Imagineu les situacions i afegiu-hi els que considereu adients per tal de donar ms fora a
les paraules. Recordeu que les expressions no verbals poden referir-se al to de veu, als
sorolls, als silencis, als gestos, a les expressions de la cara, a les actituds, a les postures...Us
ho hem indicat en cada cas entre parntesis:

a)
El cotxe es dirig com un llamp cap a la xemeneia.
No tan aviat digu Maria Antnia.

187
 Aferrat fort repet el senyor mentre intentava de (gest propi de la conducci)
...........................
Atural, Tonet, que mos estavellam!
Jo (es refereix al que fa Don Joan amb els ulls) ....................... Aleshores, (es
refereix a lambient. Sensaci auditiva) .............................., son la veu (to de veu)
.............. de don Toni.
No el puc aturar! (pg. 118)

b)
Un collar de diamants? Oncle Tonet, ts encantador. Oh, que estic de contenta
... Llus Napole ...
Ell (es refereix a lexpressi facial de Don Toni) ........................................
Es meus sn una mica ms grossos.
Per, per qu mho regales? I no vendrs amb mi a Pars?
Ell (es refereix a la resposta gestual de Don Toni) .......................................
Oh (expressi sonora de divertiment) ................ dona Xima no mhan donat
mai carabassa amb tanta esplendidesa. Qu puc fer per tu, oncle Tonet? (pg. 102)

Comproveu a la pellcula si el director i els actors han tingut en compte aquests

aspectes assenyalats clarament per lautor i, en cas afirmatiu, si els han respectat o
si hi han fet canvis importants.

188
 VII. LA PELLCULA

189
La histria de la pellcula Bearn va lligada a una moda dadaptar al cinema les obres ms
significatives de la literatura contempornia. La novella Bearn es va portar al cinema amb
Jaime Chvarri de director, actors de prestigi i un pressupost de ms de cent milions de
pessetes.

1. BEARN AL CINEMA

1. Quants anys separen la publicaci de la novella i lestrena de la pellcula? Va

collaborar Villalonga en el gui de la pellcula? Per qu?

2. Aquest s el text que precedeix la pellcula. Nhem esborrat algunes lletres que podeu
endevinar. Completeu-lo:

En una ..........a marcada per un agitat procs de t...................... dels senyors que
pertanyien a la.......................a rural m..............a viuen i somien dins les seves terres
allunyats del que passa al m........n desquena a tot el que no sigui la dolor
intemporal de les seves existncies.
Aquesta s la h...........a dels molt nobles s..........s de B.........n, una f..........a destirp
antiga, els orgens de la qual es perden en la nit. s la histria dun lloc, B........n,
digne de les alabances del poeta. De tots els llocs de la Terra, aquest s el que em
somriu millor.
M..........a 1..65

3. Abans de mirar la pellcula, llegiu-vos aquest gui i, sense que lobservaci us

impedeixi gaudir-ne, tingueu present dantuvi els elements sobre els quals haureu de
respondre alguna pregunta o fer algun exercici:

Gui dobservaci
1. Quin s el so que inicia la narraci? Qu ens explica?
2. Quin s el primer paisatge que veiem? Quin tipus darbre hi ha? Sabeu quin nom
rep a la novella aquest paratge? En quin moment t importncia i per qu?
3. Hi ha un intercanvi de mirades entre don Joan i una dona: Qu expressen amb la
mirada? Qui s la dona? Tenen algun motiu especial denfrontament o destimaci?
4. Don Joan llegeix una targeta de presentaci: de qui s?
5. Mad Francina, la criada, parla de la sala de les nines en uns altres termes. Com
lanomena?
6. Mentre es veu un paisatge rural, se sent una can que no apareix citada en els ttols
de crdit: sabreu dir el nom de la cantant? De qu parla la can?
7. Don Toni parla amb don Joan mentre fan una activitat concreta a laire lliure;
aquesta escena ha estat comparada amb una de semblant que apareix a la versi del
Guepard que va fer Visconti. Quina s? s una activitat sorprenent o habitual en el
medi rural? s una activitat reservada als senyors o s per a tothom?
8. Se cita el lema dels Bearn que al final de la pellcula apareixer escrit a la tapa del
llibre de les memries de don Toni. Quin s aquest lema? Quin carcter t?
9. El veterinari ha acabat la seva feina i es renta les mans. Qu havia vingut a fer?
10. El veterinari rep un altre nom ms popular. Com lanomenen?
11. Quin tipus de reflexions fa sobre els senyors? Quina ideologia poltica t?

190
12. Quins gestos de generositat fa el senyor abans i desprs del cstig al pareller?
13. Qu ofereix mad Francina a don Toni desprs del cstig?
14. Fixeu-vos com s la primera arribada de Xima per tal que la pugueu comparar
desprs amb la segona: mitj de transport, vestit, moment del dia, msica...
15. Quin regal li fa don Toni a dona Xima?
16. Quan don Toni observa el braalet de Xima li fa un comentari. Quin?
17. Desprs de lesplndid regal del senyor, a la pellcula es destaca la sensualitat de
Xima ensenyant amb detall una part nua del seu cos. Quina?
18. Larribada de dona Maria Antnia s un moment alegre o ple de rancnia? Quins
elements donen el to adequat als sentiments de la parella?
19. Quan cremen els llibres hi ha un autor que representa les tendncies racionalistes de
don Toni i s el primer que la seva dona li demana de cremar. Nhi ha un altre que
representa la religi i que ella crema per error. Quins sn aquests dos autors?
20. Don Toni diu que cremar llibres no s tan greu perqu un personatge va inventar
una manera de reproduir-los. Qui s el personatge? Quin s linvent?
21. Lautombil de don Toni funciona amb gasolina com els nostres o amb alguna altra
font denergia?
22. La segona part de la novella comena desprs de la fi de lautombil i lautor ens
recorda que estem escoltant el relat epistolar de don Joan. Es marca igualment
aquest canvi a la pellcula?
23. Dona Xima trasbalsa profundament don Joan. A la pellcula el desig de Joan
sexplica a lespectador a travs duna pea de roba. Quina?
24. Diada de Sant Miquel. Vistes del camp mallorqu. Observeu el paisatge. Us sembla
una terra rica i fcil de conrear? Com van vestits els homes i les dones del camp?
25. La pellcula sallunya de la novella per mostrar-nos un episodi de rebellia dels
camperols. Com manifesten la seva hostilitat? Qu se'ns vol donar a entendre amb
aquest episodi que causa sorpresa als senyors? Apareix igualment a la novella?
26. Tornant de lesglsia la senyora decideix fer una visita a mad Coloma. Hi
descobrirem indicis de la relaci entre ella i el senyor. Quins?
27. Lafectivitat sexpressa, com tantes vegades, a travs de lintercanvi daliments.
Quins? Amb quines actituds sn acceptats o rebutjats?
28. Joan fa una visita nocturna al mirador. Hi troba uns quants objectes molt
significatius. Quins?
29. Comencen els plans per fer un viatge. La incgnita s don sortiran els diners.
Fixeu-vos com est explicat. Don Joan actua com a administrador amb poder o es
fa tot sense consultar-li-ho? Quin s el motiu del viatge?
30. Amb quin mitj de transport es desplacen a Pars? Troben algun conegut?
31. Quines sn les trampes de don Toni: canvi de ruta, elecci de lhotel, excuses
increbles per agafar-se un dia lliure...?
32. Els viatgers sallotgen a lhotel ms car de Pars. Amb quines imatges sens explica
aquest luxe i la vida mundana de Pars?
33. La separaci entre les escenes de Pars i les de Roma es fa amb la repetici duna
frase de Maria Antnia referida al seu marit. Quina?
34. Quines raons dna Maria Antnia per no assistir a lentrevista amb el Papa?

191
35. El gurdia que apareix a lentrada de les estances del Papa porta un vestit dissenyat
per Miquel ngel. Sabeu quin nom rep aquesta gurdia papal?
36. En quina llengua parla el Papa a la pellcula?
37. Amb quina llengua sel sent discutir amb don Toni?
38. Com senllacen les escenes de Roma amb la tornada a Bearn?
39. Quina ambientaci t lescena de mad Coloma assassinada?
40. Quin objecte troba don Toni? Lhavem vist abans? Qu vol dir el dibuix que shi
veu?
41. Amb quina frase, evidentment absurda per a lespectador, sens explica que Maria
Antnia est perdent el cap?
42. Quines notcies llegeix don Toni al diari?
43. Descriviu lambient de la casa. El director ha escenificat el ttol daquesta segona
part de la novella: La pau regna a Bearn. Amb quins recursos ho fa?
44. Una conversa ntima ens desvetlla el nombre damants que ha tingut don Toni.
Quantes nheu comptat? Quines caracterstiques tenien?
45. Es produeix una discussi amb motiu de la celebraci del Carnaval: entre qui? Per
qu?
46. Segona aparici de Xima. Compareu-la amb la primera. Com se'ns explica, en
llenguatge visual, que torna fracassada?
47. Com reacciona Maria Antnia quan sap que Xima ha tornat? Amb quin recurs
sexpressa la sorpresa i contrarietat que sent? Amb quines paraules de recana ho
expressa?
48. Joan sorprn Xima fent alguna cosa damagat. Qu pretn Xima?
49. Xima es vesteix de nvia. T laspecte caracterstic duna nvia? Per qu?
50. Quin aspecte tenen el que a la novella sanomenen bombons verinosos?
51. Quina actitud t Xima al llarg del Carnaval? Com sens va anunciant la tragdia?
Creieu que la pellcula ha sabut crear el clima adequat?
52. Mentre Xima balla la jota mallorquina amb Tomeu, quina s lactitud de Catalina?
Com sexpressa en llenguatge no verbal? Aquest llenguatge podria ser expressat per
escrit? Amb quines paraules ho fareu?
53. Com mor Xima? Qui la troba?
54. Com anomena Joan a don Toni en el moment de la seva mort? s aix tamb a la
novella (pg. 238)? Pellcula i novella han optat per una escena amb un toc ms
grotesc luna, i ms sentimental laltra. Quina s quina?
55. Com sens dna a entendre que sha acabat el flash-back i que tornem al moment
present, moment en qu es produir un aven en la situaci narrativa que el propi
narrador encara desconeix?
56. Com parlen els visitants estrangers?
57. Seguiu atentament el final de la pellcula. Desprs el comparareu amb lepleg del
llibre.
58. Quina relaci descobrim entre dona Xima i mad Coloma?
59. Sens havia dit dues vegades que a la sala de les nines hi havia noms pols. Joan
ho comprova ara. Quin s el resultat? Per qu?
60. Quines frases en off se senten mentre es cremen els arxius de la sala de les nines?

192
 61. El llibre de Memries duu unes lletres gravades, la divisa dels Bearn; en quina
llengua apareix escrita? Per qu?

4. A lhora de convertir una novella tan extensa en el gui duna pellcula, la guionista,
Lola Salvador, sha vist obligada a prescindir dalguns elements. Si ens fixem en els
personatges nhi trobarem a faltar alguns, per exemple: Jaumet, el Marqus de Collera,
Miss Moore... Aquests personatges servien a Villalonga per illustrar aspectes de la vida a
lilla, o de la vida en general, que volia explicar com ara: lenveja, el dest, els canvis
socials...
Digueu amb quin propsit creieu que lautor havia fet aparixer a la novella cadascun dels
tres personatges citats. Digueu si la guionista ha fet una bona elecci o si nhauria dhaver
conservat algun que us sembli essencial.

5. Comenteu la diferncia entre el final de la pellcula i el final de la novella. s essencial

per al sentit de lobra, aquesta diferncia? Per qu?

6. Aquestes sn les peces que consten com a banda sonora de la pellcula en els ttols de
crdit que surten al final:

Vals de Mephisto................................................................... Gounod

Marxa de les Noces de Fgaro.............................................. Mozart
Cos fan tutti.......................................................................... Mozart
Minuetto................................................................................ Bocherini
Minuetto del Divertimento en Re Major............................... Mozart
Marxa Fnebre Manica.................................................... Mozart
Cant de la Sibilla.................................................................. Popular

Amb tot el que ja sabeu de lobra, expliqueu per quines raons shan triat aquestes
peces o b aquests compositors.

7. El director de la pellcula explica que quan va llegir Bearn va recordar una ancdota que
explicava el tamb director de cinema Jean Renoir de quan va anar a lndia per rodar la
seva pellcula El ro: un home va a casa del seu ve. El ve s barber, o sastre o orfebre. El
visitant sasseu en un rac de la casa amb una tassa de te i hi passa la tarda. Lamo de la
casa rep els seus clients, treballa, parla amb els seus fills, discuteix amb la dona. L'amic
resta en silenci, veient com viu el seu ve.
Chvarri va sentir-se motivat per aquesta ancdota i va voler explicar, diu, la histria dun
home que vol educar el seu fill no reconegut tot fent que el vegi viure.
Treballeu en grups de tres o quatre i feu memria per poder respondre les preguntes
segents: Quantes escenes recordeu en qu aparegui alg que observa o espia? Qui ho fa?
Qu veu?

8. Algunes de les obres de Villalonga com ara Mort de dama o Bearn han tingut una versi
teatral o estan parcialment reflectides en peces teatrals del mateix autor. Aquest fet deu
haver facilitat que algunes escenes shagin pogut adaptar ms fcilment al cinema. Us
proposem que escenifiqueu les escenes segents (si voleu, pot ser una simple lectura ben
feta i ben expressiva):

193
 a) El dileg entre don Toni i dona Maria Antnia (pg. 113). (Des de Per no mhas
autoritzat a cremar...? fins a amb una casta de gent...)

b) El dileg entre Tomeu i Xima (pg. 231-232). (Des de Tagrada viure aqu? fins a
Aix no. Diuen que sn de mort.)

c) El dileg entre el doctor Wassmann, el seu secretari i don Joan (pg. 247-248). (Des
de Naturalment que s! fins a Perdonin.)

9. Estem acostumats a dividir el text en frases, pargrafs, captols... El cinema tamb t les
seves unitats. Ara estudiarem el pla. El pla s la unitat de mida dun film que pot estar
format per la totalitat de la presa dimatges o per una part daquestes. Per tant, el pla s la
presa vlida que inclou definitivament el film. Depenent de la llunyania o la proximitat
respecte de la figura humana, els plans reben denominacions diferents. Les trobareu
explicades en el quadre segent:

Tipus de pla Definici Imatges

La figura humana s molt llunyana i
ocupa una mnima part del quadre.
Gran Pla General (GPG) Quasi no es distingeix enmig del
paisatge.
La figura humana est incorporada al
Pla General (PG) paisatge. Ocupa una quarta part del
quadre.
La figura humana s a prop i es pot
Pla Conjunt (PC) reconixer b.
Es talla la figura humana a lalada
Pla Americ (PA) del genoll. Pot incloure un o ms
personatges.
La figura es talla a lalada de la
Pla Mitj Llarg (PML) cintura.
La figura humana es talla a lalada
Pla Mitj Curt (PMC) del pit.
La figura humana es talla a lalada
Primer Pla (PP) de la clavcula.
Primerssim Primer Pla El cap ocupa tot el quadre.
(PPP)
Susa per mostrar i destacar una
Pla de Detall (PD) particularitat de la figura humana o
dun objecte.

Completeu el quadre anterior associant les imatges que us anomenem tot seguit tal
com recordeu que apareixen a la pellcula (seria bo poder-les repassar) amb el tipus de
pla que correspon a cada una:

Imatges
Don Joan passeja sota els pins ran de mar.
Don Joan llegeix la targeta de visita.
El rentamans de les quadres.
Les quadres vistes des de la finestreta.
El clatell de Xima.

194
 Els senyors asseguts a lautombil.
La medalla de mad Coloma.
Trajecte cap a lermita en carret el dia de Sant Miquel.
El menjador de lhotel.
Joan fa gimnstica al balc de lhotel.
Xima arriba arrunada i pren una beguda calenta.
Xima semprova el vestit damunt duna taula.
Dona Maria Antnia i don Toni compten les amants del senyor.
Les pastilles verinoses.
Catalina observa com Xima balla amb Tomeu.

2. LA CRTICA

1. Aquests sn alguns dels resums que van aparixer als diaris. Lluny de lambigitat i el
suggeriment en qu es mou lautor al llarg de la novella, els crtics han fet un esfor de
sntesi i no sempre donen, en el seu intent de ser molt clars, una visi coincident amb la
que se nha fet el lector. Critiqueu tot all amb qu no estigueu dacord. Quin trobeu que s
ms encertat?

[...]Bearn y Gatopardo, dos elegas al mundo de los aristcratas conservadores

pero ilustrados que ven cmo su mundo se acaba pero sienten el deber interior de
continuar representndolos y sindole fieles hasta el final.

Luis Racionero, El Correo Cataln 30/4/83

[...] la novela narra la historia de don Antonio, seor de Bearn, un hombre culto, de
talante liberal teniendo en cuenta su posicin social, y miembro de la masonera, a
cuyo alrededor se mueven otros tres personajes importantes: su mujer, su sobrina y
un joven sacerdote que es el encargado de reconstruir la historia de esta familia y
descubrir uno de sus secretos.
Josep Escarr, La Vanguardia 7/10/96

El filme se ambienta en la Mallorca de 1865 y tiene como principal protagonista a

un hombre culto y refinado, masn y librepensador, seguidor de las teoras de
Voltaire; un personaje ciertamente extrao en los tiempos de Isabel II.
Vive un poco al margen de todos, refugiado en su mansin y en sus ideas, en
compaa de una esposa demasiado timorata y callada, una sobrina que fue amante
ocasional de Napolen y un joven sacerdote al que termina reconociendo como su
hijo.
Quim Casas, El Peridico 7/10/96

El capell de la famlia de Bearn reconstrueix, a la mort del senyor de la casa pairal,

la trajectria duna famlia representativa de la crisi de la burgesia a final del segle
XIX.
Esteve Riambau, AVUI 5/10/83

2. Escriviu el vostre propi resum de largument de la pellcula. Doneu-li un caire atraient.

195
3. Aix s el que va dir el director de la pellcula: Lo que me preocupa es que la pelcula
me gusta mucho, me gustaba la novela y hacerla me ha encantado. Examineu ara les
crtiques que va rebre la pellcula i comenteu amb quina esteu ms d'acord:

El Bearn de Chvarri, jams quiso emular aquella obra maestra del cine [El
Gatopardo], pero s pretende hacer realidad la pieza soberbia de Villalonga. Y a
fe ma que lo consigue, gracias a establecer las distancias debidas del precedente
flmico, que no literario, cuya primaca cronolgica corresponde limpiamente a
nuestro destacado novelista.
El paraje, la casa y el puebln; la descensin sensual por la escalinata
ajardinada; el carnaval del pueblo llano; el curita y Na Xima; la exhibicin
ldica del artefacto-coche, jams tratan de parecerse a, sino que es patente
una voluntad de traducir en imgenes nada ms que Bearn. Ah es nada... Y,
sin embargo, ha resultado una cinta algo ms que digna: me parece magnfica.

Llus Permanyer, La Vanguardia 4/5/83

La adaptacin, firmada por la guionista Lola Salvador, se limita a reflejar el

esqueleto de la novela, [...] Por desgracia atrs queda toda la riqueza expresiva y
descriptiva de un Villalonga que propuso una visin de un entorno social y
poltico mucho ms decadente que la que Chvarri plasm en unas imgenes
correctas, eso s, pero faltas de la pasin y la fuerza que emanan de la palabra
del gran novelista mallorqun.

Josep Escarr, La Vanguardia 7/10/96

Sobre lobra de Villalonga pesen diversos condicionaments: la polmica sobre la

seva arrel catalanista, les analogies amb El guepard de Lampedusa, etc. Cap
dells, per no queda recollit en el film de Chvarri. Sembla indubtable que la
decisi de Matas dencarregar la realitzaci del film a un director de fora dels
Pasos Catalans fou tota una definici de principis que Chvarri acus amb un
desinters considerable per les arrels nacionals de lobra.
Tot i aix, encara queden arguments per a defensar la versi cinematogrfica de
Bearn. Es pot esmentar el treball de la figurinista Yvonne Blake, excellent; o el
paper dels actors Fernando Rey i ngela Molina, previsiblement al seu lloc, o
Amparo Soler Leal, per damunt del seu registre habitual. Per no convencen. Tot
en aquest Bearn s excessivament ampulls i poc sincer, alhora que distant i
acadmic.

Esteve Riambau, AVUI 5/10/83

196
 BEARN llegaba como el gran acontecimiento cinematogrfico del ao y, a la
hora de la verdad, se ha quedado en un film de encargo de gran tibieza artstica,
muy por debajo de las posibilidades del libro de Villalonga. [...] Film lento, fro,
aparentemente realizado con prisas, tiene todo el sello de ser un encargo de
productor [...] Un guin muy fragmentado, con un largo y desafortunado flash-
back, ha sido peor llevado a imgenes por Chvarri, con lo que el film se queda
en una muestra del folklorismo mallorqun, sin mayor proyeccin ni goce. La
plana y fra fotografa de Hans Burmann aleja todava ms al espectador de la
clida atmsfera que debera haber tenido un film como ste, [...] El nico
captulo positivo es el gran trabajo de esos dos animales cinematogrficos que
son Fernando Rey y Amparo Soler Leal.
R. de V., Diario de Barcelona 24/4/83

4. Escriviu la vostra prpia crtica. Destaqueu tot all que us hagi agradat i critiqueu el que
hgiu trobat malament. Feu una valoraci global que deixi clar si trobeu que s un film per
recomanar o no.

5. La polmica de la llengua. Llegiu aquests textos i redacteu una carta al director dun
diari defensant el vostre punt de vista sobre algun aspecte lingstic de Bearn:

Des dels inicis del rodatge, el fet [que sescolls Chvarri com a director] fou
acceptat amb certa recana des dels mitjans cinematogrfics catalans. Bearn
havia estat el somni de molts directors del nostre pas als quals havia faltat
empenta per tirar-lo endavant. Ara el rodatge de lobra de Villalonga shavia
emprs des de Madrid. [...] Shan fet dues versions de la pellcula, la castellana i
la parlada en mallorqu, versi supervisada per Baltasar Porcel. El dia de
lestrena fou projectada la castellana i la versi mallorquina fou reduda a una
projecci marginal. La publicitat de la pellcula a Barcelona fou feta enterament
en castell. [...] Per a la seva exhibici per les comarques catalanes tan sols sha
ofert la versi castellana. [...] A part de la potenciaci total de la pellcula en
castell, hi ha hagut una campanya castellanista de reivindicaci de la figura
de Lloren de Villalonga com a autor castell. [...] Sha oblidat completament que
Bearn ha estat durant molt de temps un dels grans puntals de la literatura
catalana, que fou escrita en catal i que no es va poder publicar en la llengua
original per problemes poltics.
ngel Quintana, PUNT diari 5/5/83

A punto de estrenarse la pelcula, Seix Barral publica el manuscrito original

Porcel revela que Bearn, obra maestra de la literatura catalana,
tuvo una gnesis castellana
[...] Ahora Baltasar Porcel [...] se descuelga afirmando que Bearn fue redactada
originariamente en castellano y que slo despus sera vertida al cataln en aras
de su difusin. [...] Bearn fue escrito en cataln en el verano de 1945 y guardado
en un cajn. As comienza el prlogo firmado por Lloren Villalonga en 1961 a
la primera edicin en cataln del Club dels novellistes.
El Correo Cataln 27/3/83

197
 El Senyor Lloren escriba mejor que don Lorenzo
(fragments)

Un Bearn escrito en cataln y traducido al castellano o al revs? [...] Habr

quien se apunte inmediatamente a la hiptesis castellana porque le conviene
promover una imagen de la literatura catalana como feudataria de la castellana. Y
habr quien se niegue a aceptar esta hiptesis aunque existieran evidencias a su
favor- porque desmontara una imagen de la cultura catalana resistencial y
cerrada en una urna. [...] pero como lector tengo la sensacin de que la versin
definitiva de Bearn es la catalana. Sea la castellana previa o posterior. Es una
gran novela en las dos lenguas y lo sera en chino si se tradujese al chino. [...] Si
Villalonga escribi en castellano, al traducir enriqueci hay comparacin entre
el doblers de la versin catalana y el dinero de la castellana?, lo que no
dejara de ser un proceso inslito.

Extractos textuales de las dos versiones frente a frente

[...] Als set anys em destinaren a guardar porcs, per el senyor dispos quasi tot
duna que menviassin a un collegi de Ciutat. Record com si fos ara la feta. Era un
horabaixa destiu i jo havia duit la guarda devora SUll de Sa Font quan passaren
els senyors.

[...] Tan pronto tuve uso de razn me destinaron a guardar cerdos, pero el seor
dispuso, algunos aos despus, que me enviasen a un colegio de la Ciudad.
Recuerdo cmo ocurri el hecho. Era un atardecer de esto y haba conducido la
piara cerca de SUll de sa Font cuando acertaron a llegar los seores.
Vicen Villatoro, El Correo Cataln

6. Seguint lanlisi del doblatge catal de Bearn que va fer el lingista Josep A. Grimalt en
un article publicat al Quadern de Cultura d'El Pas (24/4/83), procurarem observar a la
pellcula algun dels aspectes que ell comenta. Lopci que es va fer va ser de triar el
mallorqu dialectal i no pas lestndard. Pel que fa a la dicci, critica algunes errades com
ara confusions de esses sordes i sonores, no es mant la t final quan es diu molt avanades
en una conversa entre don Toni i don Joan. La o tona de Joan shauria de pronunciar u
(com en catal oriental) i sovint no es fa.
Encara que no sapigueu mallorqu, podeu detectar els errors i dir quines serien les formes
correctes escrivint-les en el quadre:

Castellanismes:

liquidar ses deutes

bona senyal
devem estar prop de sa costa
provar-te es vel
Donya Maria Antnia, donya Xima
abans de temps

198
Futur de suposici incorrecte en lloc del verb deure:

hi haur pols
thaur tret alguna cosa

Formes poc genunes:

per favor
Hola

Substituci de les formes mallorquines (admeses al Fabra des de 1954) qualcun i qualque:

Deuen servir per alguna cosa

Alg havia escampat la nova

Desprs daquestes objeccions us preguntareu com fa lautor de larticle: s totalment

rebutjable la versi doblada de Bearn? Rebutjable, no, molt millorable, s [...] pens que li
hem de concedir laprovat.

199
 BIBLIOGRAFIA

ALEGRET, Joan. Prleg a VILLALONGA, Lloren. El llum i altres narracions. Barcelona:

Edicions 62, 1968.

ARNAU, Carme. Bearn o el somriure de Faust. Revista de Catalunya (abril 1991), nm.
51, p. 133-145.

BENET I JORNET, Josep M. Per a una lectura de Bearn o la sala de les nines. Els Marges
(maig 1975), nm. 4, p. 116-122.

BORDONS, Glria. Estudi introductori. A: VILLALONGA, Lloren. Julieta Recamier i

altres narracions. Barcelona: Edicions 62, 1981.

CARDN, Alberto Movimientos religiosos modernos. Barcelona: Salvat, 1982. (Aula

Abierta; 93)

CASALS G. [et al.] Solc. Literatura catalana de 3r de BUP. Barcelona: Edicions 62, 1980.

CASTELLANOS, Jordi. Bearn o la sala de les nines. Assaig dinterpretaci. A: Actes del
des Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Vol. 1. Barcelona:
AILLC i Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1995.

CNSOL, Isidor [et al.] Lectures de COU, 1990/91. Barcelona: La Magrana, 1990.
(L'Esparver Llegir; 21)

FERR-PON, Dami. Notcia de Lloren Villalonga. A: VILLALONGA, Lloren. Flo la

Vigne. Barcelona: Club Editor, 1974.

GUST, Marina. Lloren Villalonga. A: RIQUER, COMAS i MOLAS. Histria de la

Literatura Catalana. Vol. 11. Barcelona: Ariel, 1988.

LLOVET, Jordi. El palimpsesto de Bearn. El Pas [Barcelona] (7 maig 1983)

LOGOS [Equipo]. Terminologa literaria bsica. Barcelona: ICE i UAB, 1990.

MARTIN, Ren. Diccionario de la mitologa griega y romana. Madrid: Espasa Calpe, 1996.

MASSOT I MUNTANER, Josep. Lloren Villalonga a debat. Serra dOr [Barcelona]

(febrer 1996), nm. 434.

MOLAS, Joaquim. El mite de Bearn en l'obra de Lloren Villalonga. A: VILLALONGA,

Lloren. Obres Completes. Barcelona: Edicions 62, 1966.

PORCEL, Baltasar. Els meus indits de Lloren Villalonga. Barcelona: Edicions 62, 1987.

ROSSELL BOVER, Pere. Bearn o la sala de les nines de Lloren Villalonga. Barcelona:
Empries,1993. (Les Naus dEmpries; 12)

200
DUBY, Georges (dir.), Historia de la vida privada. Vol. V. Madrid: Taurus, 1989.

TRIAD, Joan. Desprs de Bearn i Bearn, construcci i elegia. Avui (24 febrer 1980) i
(10 febrer 1980). Recollits dins La novella catalana de postguerra. Barcelona:
Edicions 62, 1982.

VERDAGUER, M. Teresa. Bearn o la sala de les nines de Lloren Villalonga. A:

Lectures de Cou 92/93. Barcelona: La Magrana, 1992. (LEsparver Llegir)

VIDAL ALCOVER, Jaume. Lloren Villalonga i la seva obra. Barcelona: Curial, 1980.

VILLALONGA, Lloren. Obres Completes. Barcelona: Edicions 62, 1988. (Clssics Catalans
del segle XX)

VILLALONGA, Lloren. Bearn o la sala de les nines. Barcelona: Edicions 62 i "la Caixa",
1980. (MOLC; 43)

201
 ANNEXOS

202
ANNEX 1. Solucions

1. Exercici 1 de l'apartat I:

1. Villalonga va nixer lany: 1897.

2. Va nixer a: Mallorca.
3. Famlia: benestant.
4. Ambient familiar: rural i cosmopolita.
5. Va comenar: escrivint en castell.
6. Va estudiar per: capell.
7. Professionalment era: psiquiatre.
8. Va ser subdirector de: el Manicomi.
9. Els seus autors preferits van ser: Proust.
10. La seva primera novella va ser: Mort de dama.
11. Va escriure: molts articles per a diaris i revistes.
12. Alguns dels seus personatges sn: Aina Cohen, Madame Dillon i don Toni.
13. Es va casar i no va tenir fills.
14. Va escriure Bearn lany: 1945.
15. Bearn va aparixer publicada en catal lany: 1961.
16. Ha rebut molts premis i ha estat molt tradut.
17. Ha escrit sobretot novella, teatre, contes i articles.
18. Mor a Mallorca als 83 anys.

2. Exercici 2 de l'apartat I:

Totes sn de Villalonga, excepte:

Faust, de Goethe (obra literria) o de Gounod, (pera). Tamb Villalonga va publicar la primera part de
Bearn en versi teatral amb el ttol de Faust.
Aloma, de Merc Rodoreda
La pell de brau, de Salvador Espriu
A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust
El Jarama, de Rafael Snchez Ferlosio
Cndid, de Voltaire
Les caves du Vatican, dAndr Gide
Un mn feli, dAldous Huxley

3. Exercici 3 de l'apartat I:

1b, 2a, 3d, 4g, 5f, 6e, 7h, 8c

4. Exercici 1 de l'apartat II.4:

Anys Fets

1810-1811 - Neix don Toni

1841 - Neix don Joan
1851-1852 - Neix dona Xima
1859 - Don Toni i dona Xima fugen a Pars
- Estrena del Faust de Gounod
1862 - Inici de les relacions de don Toni amb els Rosenkreuz
1866 - Mort de don Jaume
- Final de les relacions de don Toni amb els Rosenkreuz

203
 1868 - Retorn de dona Maria Antnia a Bearn
- Cremada de llibres
- Visita de dona Xima
1971-1972 - Joan s ordenat sacerdot
1883 - Talada del pinar de sUll de Sa Font
- Inici del viatge a Pars i a Roma
1884 - Audincia del Papa
- Retorn a Mallorca
1890 - Mort dels senyors i de dona Xima
- Data de la carta de don Joan Mayol

5. Exercici 2 de l'apartat II.4:

X Lany 1859 don Toni tenia 58 anys

Dona Xima tenia 18 anys quan fugiren a Pars
Quan dona Maria Antnia va retornar a Bearn tenia 55 anys
X Lany 1890 don Joan tenia 32 anys
Quan estrenaren el Faust a Pars don Toni tenia 48 anys
Don Toni mor als 75 anys
X Dona Xima torna a Bearn a buscar don Toni als 28 anys

6. Exercici 4 de l'apartat II.4:

Captols Temps transcorregut Nombre de pgines

1a part 3-12 10 anys 48
13-20 un vespre 45
2a part 5-13 10 setmanes 49
19-23 3 dies 27

7. Exercici 6 de l'apartat II.4:

Ferran VII
Cent Mil Fills de Sant Llus (p. 33) Isabel II
1868
duc dAngulema
Revoluci de Setembre (p. 49-50) 1823
Alfons XII

8. Exercici 7 de l'apartat II.4:

Carles VI = Maria Llusa de Parma

(1788-1808)

Ferran VII = M. Cristina de les Dues Siclies

(1808-1814-33)

Isabel II = Francesc dAsss

(1833-1868)

Alfons XII
(1875-1885)
9. Exercici 5 de l'apartat IV.3:

204
 tendncia a defugir el drama
els llavis que sabien somriure millor dEuropa
sabia tractar en broma els assumptes ms greus
no necessita enlluernar ning
sabia oblidar i deixar, en cas contrari, les qestions a laire, conscient que el temps i loblit sn les
niques formes darreglar els problemes insolubles
tenia recurs per tot i lacutat del seu instint trob frmula dharmonitzar desig i deure
un daquells ssers que saben compondre un cel amb els elements que els volten
possea un temperament pag [...] per, que se sabia sobreposar als seus instints
dominava lart de no entendre el que no volia sentir
desaprovava el racionalisme

10. Exercici 1 de l'apartat V.3:

Le nozze de Figaro Mozart
Faust Gounod
Il Barbiere di Siviglia Rossini
Les Walkries, Tanhuser Wagner
Ada (Verdi)
El Profeta (Meyerbeer)
La Sonnambula (Bellini)

11. Exercici 4 de l'apartat V.3:

El naixement de Venus Botticelli
Les espigolaires Millet
La Mare de Du amb linfant i Sant Joan Rafael
La lletera Vermeer

12. Exercici 5 de l'apartat V.3:

Fables La Fontaine
Faust Goethe
Metamorfosis Ovidi
Els miserables Victor Hugo
Dilegs Plat
Eneida Virgili
Candide Voltaire
Viaje de Madrid a Npoles Alarcn
La Dama de les Camlies Alexandre Dumas
El geni del Cristianisme Chateaubriand
Art Potica Horaci

13. Exercici 8 de l'apartat V.3:

Personatge Obra literria Autor

Filem i Baucis Metamorfosis OVIDI

Oflia Hamlet SHAKESPEARE
Margarida Gautier La Dama de les Camlies DUMAS
Obdlia Mort de dama VILLALONGA
Don Juan i Ins de Vargas Don Juan Tenorio ZORRILLA
Celimena El Misantrop MOLIRE
Faust i Margarida Faust GOETHE

205
14. Exercici 9 de l'apartat V.3:

Intenta d'establir i de mantenir alhora Amalgama opinions o tendncies,

aspectes oposats entre ells i generalment considerades com a
complementaris. contradictries.
dialctic eclctic
Distinci dualista entre el principi del b Estableix el dest i els esdeveniments per
i del mal. endavant.
maniqueisme fatalisme oriental
La veritat i la moral eren en essncia Considera la ra humana incapa de
matries opinables. conixer la veritat.
sofista escepticisme socrtic
Presenta com a finalitat humana suprema La ra, nica font vlida per al
el plaer que dna tranquillitat a l'esperit i coneixement veritable de la realitat.
que evita el dolor. racionalista
epicuri
Loblit de si mateixos i la severitat de
costums, per a lexercici personal de les
virtuts.
asctics

15. Exercici 2 de l'apartat VI.1:

Haurien passat a laltre mn ben lleugers Sense cap oraci. Sense protecci espiritual
dequipatge (15)
no hauran hagut de tapar cap pou (15) Sense esforar-shi gens
com si fos una salsa picant (17) Condiment. Estmul
quan una daquestes cases fa ull (17) Runa
nhi posen ms que no en feien (20) Exageraci
tothom en xerrava a sotaentesos (22) Murmuracions
Em pareixia que feia la senyoreta (30) Impropi dun mascle
no t cap ni peus (36) Sense sentit
trobar una agulla en un paller (42) Gran dificultat
anar amb el cor a la m (72) Innocncia. Sinceritat
un pic s un pic (121) Luxe ocasional
els lluos es mosseguen la coa (128) Els extrems sassemblen
jo havia quedat de pedra (135) Sorpresa
han fet Pasqua abans del Ram? (220) Embars abans del casament
lofuscament del peix davant lham (246). Desconcert davant la temptaci

16. Exercici 2 de l'apartat VII:

En una poca marcada per un agitat procs de transformaci dels senyors que pertanyien a laristocrcia rural
mallorquina viuen i somien dins les seves terres allunyats del que passa al mn desquena a tot el que no
sigui la dolor intemporal de les seves existncies.

Aquesta s la histria dels molt nobles senyors de Bearn, una famlia destirp antiga, els orgens de la qual es
perden en la nit. s la histria dun lloc, Bearn, digne de les alabances del poeta. De tots els llocs de la Terra,
aquest s el que em somriu millor.

Mallorca 1865

206
ANNEX 2. ndex de noms propis

Agust, sant (pg. 16 i tamb 80, 144, 251). (345-430) El pare de l'Esglsia Llatina ms
important. Desprs d'uns quants anys de vida de disbauxa i de menyspreu pel cristianisme,
inici una recerca de la veritat que el dugu a la conversi cristiana (386). Fou ordenat sacerdot
i, ms tard, consagrat bisbe d'Hipona. La seva obra escrita reflecteix la problemtica filosfica i
teolgica que el preocupava.
Ada (pg. 193). pera de Verdi. Es va estrenar el 1871, al Caire, amb motiu de la inauguraci
del canal de Suez.
Alarcn, Pedro Antonio de (pg. 65 i tamb 66). (1833-1891) Escriptor postromntic. De jove
intervingu com a periodista en el liberalisme revolucionari, per aviat, desenganyat, es decant
cap a un conservadorisme extremat. En l'obra De Madrid a Npoles reflecteix les seves
impressions de viatger.
Alba, casa d' (pg. 215). Nom amb qu es fa referncia al ducat d'Alba de Tormes, ttol
nobiliari castell. Hi pertanyia Eugnia de Montijo.
Albert el Magne (pg. 37). (1206-1280) Savi i filsof alemany.
Alboni, Marietta (pg. 65 i tamb 69). (1826-1894) Contralt italiana. Debut el 1843.
Alcolea, batalla d' (pg. 50). Batalla que tingu lloc el 28 de setembre de 1868 als voltants
d'Alcolea (Crdova). Les forces revoltades a Cadis derrotaren l'exrcit reial del general Pava i
pogueren avanar fins a Madrid. Aquest fet assenyala la fi del regnat d'Isabel II i el triomf de la
revoluci de setembre.
Alfons XII (pg. 194). (1857-1885) Rei d'Espanya (1875-1885), fill d'Isabel II.
Alscia (pg. 185). Regi de Frana que fou cedida a l'imperi alemany (1871) a causa de la
guerra francoprussiana. Des de la II Guerra Mundial torn a formar part de l'Estat francs.
ngelus (pg. 125). Oraci que es diu al mat, al migdia i al vespre en memria de lanunciaci
de lngel a Maria, que havia de ser Mare de Du.
Angulema, duc d' (pg. 33). Llus Antoni de Borb (1775-1844). Delf de Frana. Emigr a
Espanya durant la Revoluci Francesa. El 1823 comand els Cent Mil Fills de Sant Llus, que
enderrocaren el rgim liberal espanyol, per alhora evit una repressi absolutista massa forta.
Antic Testament (pg. 195). Primera part de la Bblia, que es refereix a la llei antiga, o judaica,
per oposici al Nou Testament.
Anticrist, L (pg. 40). Obra del filsof alemany Nietzsche (1844-1900), publicada
pstumament.
Antoni, sant (pg. 82 i tamb 91). (250-356) Anacoreta retirat al desert de Ntria cap al 270.
Tingu fama d'home de pregria i de lluitador contra els dimonis, d'aqu que la tradici popular
inclogui moltes allusions a les seves temptacions.
Arc de Triomf (pg. 36). Monument de Pars on consten les victries de Napole.
Arca de l'Aliana (pg. 46). Esmentada sovint en l'Antic Testament, simbolitza el pacte de fe
entre Du i els israelites a la muntanya del Sina. Es creu que contenia el decleg dels Deu
Manaments lliurat per Du a Moiss.
Ariman (pg. 68). Ciutat de les Filipines.
Art Potica (pg. 251). Obra d'Horaci, poeta llat.
Austerlitz, batalla d' (pg. 36). Batalla lliurada el 2 de desembre de 1805, en la qual els
exrcits de Francesc II d'ustria i d'Alexandre I de Rssia foren venuts per Napole, que
acabava d'ocupar Viena.

207
 ustria, casa d' (pg. 185 i tamb 241). Nom amb el qual es coneix habitualment els Habsburg.
Auteuil (pg. 153). Antiga vila, unida a Pars des de 1860. Fou residncia i lloc de reuni
d'intellectuals.
Auxerrois, l' (pg. 215 i tamb 230). Regi de Borgonya, Frana.
Ballade des Pendus (pg. 131 i tamb 147). Poema del gran poeta medieval francs Franois
Villon. El va escriure el 1462 mentre esperava la seva prpia execuci a la forca, pena que
finalment li fou commutada per lexili.
Barberini (pg. 171). Famlia italiana, ennoblida en installar-se a Florncia.
Barbizon (pg. 127). Localitat de l'Illa de Frana, vora el bosc de Fontainebleau. Hi sorg
l'escola de Barbizon, grup de pintors realistes.
Baucis (pg. 127 i tamb 203, 236). Personatge de les Metamorfosis d'Ovidi.
Beaumarchais, Pierre-Augustin Caro de (pg. 197). (1732-1799) Escriptor francs. Fou
professor de msica de les filles de Llus XV. Com a dramaturg, represent els ideals de la
burgesia immediatament abans de la Revoluci.
Branger, Pierre Jean de (pg. 39). (1780-1857) Poeta francs molt conegut per les canons
liberals i patritiques (stires anticlericals, pamflets poltics contra la Restauraci).
Bernini, Gian Lorenzo (pg. 178 i tamb 186). (1598-1680) Arquitecte, pintor i escultor itali.
Dugu a terme una gran tasca artstica a Roma (plaa de Sant Pere, font de la plaa Navona, la
Scala Regia, el palau del Vatic...).
Bblia (pg. 174). Conjunt de llibres sants dels jueus i dels cristians.
Binimelis, canonge (pg. 64). Joan Binimelis i Puig (1756-1826). Eclesistic, fou catedrtic de
filosofia i de teologia a la Universitat Literria de Mallorca.
Binissalem (pg. 243). Poblaci de lilla de Mallorca.
Bismarck, prncep de (pg. 38 i tamb 93, 239). Otto von Bismarck (1815-1898). Estadista
prussi. Fou diplomtic a diverses capitals europees. Quan va formar part del govern de Prssia,
es lliur a l'obra de la unitat alemanya sota l'hegemonia prussiana, que aconsegu desprs de tres
guerres victorioses amb Dinamarca, ustria i Frana (1870). Fou canceller del nou Imperi
Alemany (1871) i cap del govern de Prssia, i domin la poltica internacional europea amb el
seu sistema de la pau armada, basat en l'allament de Frana. Combat successivament els
catlics (Kulturkampf), els socialistes i les minories nacionals. El 1890 dimit, per oposici amb
les orientacions del nou emperador Guillem II de Prssia.
Bois (pg. 65 i tamb 71, 148). Parc de la vora dreta del Sena, a Pars. Fou donat a la ciutat per
Napole III.
Bolnia, bosc de (pg. 159). Vegeu Bois.
Bonapart (pg. 35 i tamb 36, 68). L'autor es refereix a Napole I (1769-1821), emperador dels
francesos de 1804 a 1815.
Bonapart, Paulina (pg. 113). (1780-1825) Germana de Napole I i tia de Napole III.
Borb, casa de (pg. 185). Nom donat a diferents dinasties sortides de la casa ducal de Borb i
que han fornit de sobirans les cases reials de Frana, d'Espanya i d'altres.
Borb, duc de (pg. 129). Carles III, vuit duc de Borb, dit el Condestable Borb (1490-1527).
Comandant militar i noble francs que destac en les guerres europees de principis del segle
XVI. Membre d'una de les principals famlies aristocrtiques de Frana, fou nomenat
condestable de Frana pel rei Francesc I el 1515. Per raons poc clares, s'hi enemist i va oferir
els seus serveis a l'enemic de Francesc I, l'emperador del Sacre Imperi Rom Carles V.
Aleshores va contribuir a les victries imperials davant els francesos a Itlia, on destac

208
 especialment en la batalla de Pava. Carles V el nomen governador de Mil, deixant al seu
crrec un exrcit format per mercenaris alemanys i espanyols. Sense diners per a les seves
tropes, es va dirigir al sud, cap a Roma, ciutat que assaltaren i saquejaren la primavera de 1527.
Borbons (pg. 35). Estirp reial europea, casa de Borb.
Borgia, Csar (pg. 241). (1475-1507) Militar i arquebisbe de Valncia. Capit general dels
exrcits papals, atac diversos estats italians.
Botticelli, Sandro (pg. 186). (1444-1510) Sobrenom amb qu s conegut Alessandro di
Mariano Filipepi, pintor, dibuixant i gravador itali. La seva pintura representa l'exaltaci d'un
esteticisme decoratiu, en qu destaca el preciosisme dels detalls.
boulevard des Capucins (pg. 65 i tamb 163). Una de les vies importants de la ciutat de Pars a
l'poca.
Bramante, Donato (pg. 183). (1444-1514) Arquitecte itali.
Brandeburg, marquesos de (pg. 38). Lautor es deu referir als marquesos de Brandenburg,
estirp noble de la qual sortiren diverses dinasties, una de les quals regn a Prssia.
Brinvilliers, la (pg. 96). Marie Madelaine D'Aubray, marquesa de Brinvilliers. (1630-1676)
Criminal francesa, acusada d'enverinaments.
Bruant, Libral (pg. 36). (1635-1697) Arquitecte francs, treball per al rei i fou acadmic. s
autor d'obres importants del classicisme francs (Htel des Invalides, a Pars, per exemple).
Cadis (pg. 95). Ciutat espanyola on es va proclamar, l'any 1812, la Constituci de Cadis,
constituci liberal.
Caf de la Paix (pg. 143). Caf conegut de Pars.
Caf de Pars (pg. 144). Caf conegut de Pars a l'poca.
Cam (pg. 74). Personatge de la Bblia, primer fill d'Adam i Eva. Va matar el seu germ Abel
per enveja.
Caimari (pg. 53). Poblaci de l'illa de Mallorca.
Califa de l'Edat Mitjana (pg. 117). Cap suprem de l'Islam que reuneix els poders civil i
religis.
Campoamor, Ramn de (pg. 35 i tamb 217). (1817-1901) Poeta postromntic espanyol. El
seu escepticisme irnic li valgu el respecte de la societat de la Restauraci.
Camps Elisis (pg. 84). Avinguda del centre de Pars.
Canceller (pg. 93 i tamb 239, 240). Ttol de determinats alts funcionaris o ministres a
diverses corts o estats. A la novella es refereix a Bismarck.
Candide (pg. 122). Obra de Voltaire.
Cannebire (pg. 141). Gran avinguda de Pars.
Canova, Antonio (pg. 169). (1757-1822) Escultor itali, un dels mxims exponents de la
plstica neoclssica.
Capella Sixtina (pg. 172). Edificaci que forma part del conjunt de Sant Pere del Vatic,
construda el 1474 per encrrec del papa Sixt IV. La decoraci fou encomanada als pintors ms
destacats de l'poca (Botticelli, Ghirlandaio...) i a Miquel ngel, que hi va pintar els frescs de la
volta (1508-1512) i el mur de la capalera amb el fresc del Judici Final (1534-1541).
Capitoli (pg. 135 i tamb 168). Un dels set turons de Roma, on s'edific el temple dedicat a
Jpiter, Juno i Minerva, i tamb altres temples. Ms tard Miquel ngel disseny l'estructura
actual de la plaa, flanquejada per l'edifici del Senat entre d'altres.

209
 Carles I (pg. 129). Vegeu Carles V.
Carles IV (pg. 128). (1748-1819) Rei d'Espanya. El seu regnat coincid amb l'esclat i les
conseqncies de la Revoluci Francesa.
Carles V (pg. 114 i tamb 183). (1500-1558) Rei de Castella (I) i de Catalunya-Arag (II).
Heret tamb l'imperi germnic del seu avi Maximili I.
Castelar, Emilio (pg. 81 i tamb 139). (1832-1899) Poltic espanyol i orador brillant. Fou
diputat.
Caterina de Mdicis (pg. 36). (1519-1589) Reina de Frana. Nascuda a Florncia, es cas
amb Enric II de Frana. Va fer construir el Palau de les Tulleries, el palau reial de Pars.
Celimena (pg. 24). Protagonista dEl misantrop de Molire.
Cent Mil Fills de Sant Llus (pg. 33). Nom amb qu s conegut l'exrcit francs que el 1823
entr a Espanya i combat els liberals. Desprs de vncer, pos fi al Trienni Constitucional i
restaur Ferran VII d'Espanya en el poder absolut.
Csars (pg. 168). Emperadors de l'Imperi Rom.
Charcot, Jean-Martin (pg. 37 i tamb 205, 245). (1825-1893) Neurleg francs. Fams per
les seves sessions clniques dedicades especialment a la hipnosi, amb les quals influ Freud.
Chateaubriand, Franois Ren de (pg. 33 i tamb 41). (1768-1848) Escriptor i un dels
representants del Romanticisme francs. Fou contrari a la Revoluci. Va escriure Le Gnie du
Christianisme, una apologia en cinc volums.
Chtelet, marquesa del (pg. 90). Gabrielle milie Le Tonnelier de Breteuil. (1706-1749).
Escriptora francesa d'mplia cultura literria i cientfica. Fou amant de Voltaire.
Chigi, Agostino (pg. 172). Dit el Magnfic, mor el 1520. Establert a Roma i dedicat als
negocis de la banca, fu importants prstecs als papes. Fou un mecenes dels artistes i fu
construir el palau i els jardins que ms tard s'anomenaren de la Farnesina.
Cicer, Marc Tulli (pg. 139). (106 aC - 43 aC) Orador, escriptor, poltic i filsof llat.
Cid, el (pg. 132). (1043-1099) Sobrenom d'origen rab amb qu fou conegut el guerrer
Rodrigo Daz de Vivar. Convertit en personatge literari del Poema de Mio Cid, la seva histria
es convert en llegenda i en tema literari.
Crculo (pg. 52). Lloc de Palma de Mallorca
Ciutat (pg. 21 i tamb i altres). Nom amb qu es coneix Palma de Mallorca a l'illa.
Coliseum (pg. 168). Nom del fams amfiteatre rom. Per extensi s'aplica a altres
construccions semblants.
Compte (pg. 39). L'autor es refereix, probablement, a Auguste Comte (1798-1857). Filsof i
positivista francs, de molt jove rebutj el catolicisme tradicional i les doctrines monrquiques.
Condorcet, Marie Jean Antoine de Caritat (pg. 118). (1743-1794) Poltic i enciclopedista
francs, marqus de Condorcet. Es relacion amb D'Alembert i Voltaire. Propugn el control de
natalitat, l'elevaci cultural de la dona i la coeducaci.
Constituci de les Corts de Cadis (pg. 34). Constituci promulgada el 19 de mar de 1812
que proclamava la sobirania nacional i establia un rgim de monarquia moderada hereditria, en
corts unicamerals elegides per sufragi limitat indirecte. Fou anullada per Ferran VII el 1814.
Torn a regir del 1820 al 1823 i el 1836. Fins al 1830 fou el model del liberalisme europeu i
americ.

210
 Corneille, Pierre (pg. 201). (1606-1684) Dramaturg francs, representant del classicisme
teatral. Autor de tragdies notables per la profunditat dels carcters i la majestuositat dels
versos.
Corpus (pg. 198). Festivitat religiosa que se celebra el dijous segent a l'octava de Pentacosta
per commemorar amb solemnitat especial l'eucaristia.
Corso (pg. 135 i tamb 168). Un dels carrers principals de la ciutat de Roma, amb palaus
antics a banda i banda.
Cte d'Azur (pg. 142). Nom que rep la costa meridional de la Provena, Occitnia, que s'estn
des dels contraforts dels Alps fins a la Mediterrnia, entre Cassis i la frontera amb Itlia. s un
lloc de turisme pel clima suau. Primer ho fou de l'aristocrcia, per desprs s'an generalitzant.
Credo (pg. 176). Conjunt de les creences bsiques de qualsevol religi. Per extensi, conjunt
d'idees d'un partit o organitzaci.
Damiens (pg. 96). Robert-Franois Damiens (1715-1757). Fantic francs que va atemptar
contra Llus XV.
Damocles, espasa de (pg. 212). Dmocles (segle IV aC) fou un cortes de Dions de Siracusa.
Aquest, com que sabia que li tenia enveja, per un dia i perqu pogus jutjar per ell mateix, li
ced el lloc, per suspenent damunt el seu cap una espasa sostinguda noms amb un pl de
cavall. L'espasa de Dmocles s smbol del perill constant.
David (pg. 46). (1040 aC - 970 aC) Rei de Jud i d'Israel, i figura central de la tradici de
l'Antic Testament.
depche d'Ems, la (pg. 241). El telegrama d'Ems. Telegrama que provoc un incident
diplomtic que origin la guerra entre Frana i Prssia (1870).
Descartes, Ren (pg. 16). (1596-1650) Filsof. La matemtica li sugger d'analitzar la realitat
amb un mtode de vlua universal. No admet ms que la ra i aplic el dubte metdic, amb el
qual retroced fins a la primera afirmaci segura: penso, per tant sc, i en deriv l'existncia
del mn i de Du.
Dilegs (pg. 122). Nom donat al conjunt de les obres de Plat escrites en forma de dileg.
Diderot (pg. 111 i tamb 118). (1713-1784) Filsof i polgraf francs. Destacat representant de
la Illustraci francesa, dedic bona part de la seva vida a la direcci de l'Enciclopdia, que
aparegu entre el 1750 i el 1772 malgrat l'oposici de l'Esglsia i del poder establert.
Diego, don (pg. 132). Personatge del poema Le serrement de mains, de Jos M. de Heredia.
Diuturnum (pg. 136). Encclica de Lle XIII.
Doria, Andrea (pg. 172). (1466-1560) Almirall genovs. Fou un valus ajut per a la poltica
de Carles V a l'rea mediterrnia, on s'havia d'enfrontar amb els francesos. El pintor itali
Sebastiano del Piombo va pintar un quadre que porta el seu nom.
Du Barry, la (pg. 105). Jeanne Bcu Du Barry (1743-1793). Dona francesa que esdevingu
amant del comte Du Barry. S'introdu en els medis artstics i literaris com a comtessa Du Barry,
per imprpiament, ja que existia la comtessa Du Barry legtima.
Dumas, Alexandre (pg. 39 i tamb 64, 66). (1824-1895) Novellista i autor dramtic francs.
El seu teatre, realista i costumista, tract temes morals i socials matisats d'un humanisme liberal.
Edimburg, duquessa d' (pg. 157). El ducat d'Edimburg s un ttol de la casa reial britnica
concedit el 1866 al prncep Alfred, fill de la reina Victria I.
glogues (pg. 132 i tamb 182). Una gloga s una composici del gnere buclic que
idealitza la vida dels pastors i la vida camperola en general. Aqu fa allusi a les Bucliques,
conjunt de poemes del poeta llat Virgili que pertany a aquest gnere.

211
 El geni del Cristianisme (pg. 33). Apologia del cristianisme en cinc volums, obra de l'escriptor
romntic francs Chateaubriand.
El Profeta (pg. 65). pera francesa del compositor alemany Giacomo Meyerbeer.
Elevaci, l' (pg. 168). Part central de la litrgia de la Missa.
Els Miserables (pg. 64 i tamb 194). Novella de Vctor Hugo (1862), mxim exponent del
romanticisme francs. Narra la regeneraci moral d'un antic delinqent. Constitueix un ampli
fresc histric, social i hum.
Emperador, l' (pg. 36 i tamb 67). Denominaci que s'atribua a Napole I i, desprs, a
Napole III.
Emperadriu d'ustria (pg. 105). Maria Teresa d'ustria, reina d'Hongria i Bohmia. Fou
mare de Maria Antonieta, l'esposa de Llus XVI.
Enciclopdia (pg. 33 i tamb 112). Nom amb qu es coneix normalment el Diccionari raonat
de cincies, arts i oficis. Obra de vulgaritzaci cientfica i filosfica en 17 volums, publicada
entre els anys 1751-1765 sota la direcci de Diderot. Hi collaboraren grans especialistes
(D'Alambert, Voltaire, Montesquieu, Rousseau, etc.). Representa el mxim exponent del
pensament de la Illustraci.
Eneida (pg. 117). Poema pic llat (29 aC - 19 aC), de Virgili..
Esa (pg. 46). Personatge bblic, germ de Jacob. Enganyant el seu pare, vengu la
primogenitura al seu germ a canvi d'un plat de llenties.
Escriptura, l' (pg. 45). Nom amb qu es coneix, tamb, la Bblia.
Espanya, plaa d' (pg. 171). Plaa molt coneguda de Roma.
Eugnia de Montijo (pg. 65 i tamb 67, 70, 92). (1826-1920) Emperadriu de Frana, muller
de Napole III. Intent d'imposar-li una poltica catlica a ultrana i exerc la regncia en les
seves absncies; el darrer cop, arran de la derrota de Sedan, hagu de fugir en proclamar-se la
Tercera Repblica.
Fables (pg. 42). Sn sries de faules, inspirades en les de l'antiguitat clssica, escrites per La
Fontaine i publicades el 1668, el 1678 i el 1694. L'autor, servint-se dels animals i d'una
versificaci excellent, esbossa una moral epicureista.
Faust (pg. 19 i tamb 28, 44, 65, 66, 83, 85...163). Personatge literari originat a partir de la
biografia novellada, annima, d'un aventurer i nigromntic real, home que ven l'nima al diable
per tal de satisfer el desig de viure plenament. Com a personatge, dna nom tamb a algunes de
les obres en qu apareix, com ara la de Goethe, o l'pera de Gounod, totes dues esmentades a
Bearn.
Fedra (pg. 24). Herona de la mitologia grega, filla de Minos i muller de Teseu. S'enamor
d'Hiplit, el seu fillastre, que la rebutj. Quan Teseu ho sab, desitj l'infortuni del seu fill, que
mor. Fedra se sucid. s el personatge protagonista de diverses obres literries, entre les quals
hi ha lobra de teatre de Racine que t el seu nom per ttol.
Felip Igualtat (pg. 145). Llus Felip Josep d'Orleans (1747-1793), noble francs, cos del rei
Llus XVI, que adopt el nom de Felip Igualtat durant la Revoluci Francesa. Abans que
esclats, va difondre per tota Frana obres i textos en qu es defensaven les idees liberals. Fou
elegit membre de la Convenci Nacional i vot a favor de l'execuci de Llus XVI.
Ferran VII (pg. 33). (1784-1833) Rei d'Espanya (1808 i 1814-1833). Instaur l'absolutisme i
domin els liberals, tret del perode anomenat Trienni Liberal (1820-1823), al qual pos fi la
invasi dels Cent Mil Fills de Sant Llus, restablint l'absolutisme.

212
 Ferran, sant (pg. 194). (1200-1252) Rei de Castella i de Lle amb el nom de Ferran III. Fou
proclamat sant.
Filem (pg. 127 i tamb 203, 250). Pastor frigi, marit de Baucis; tots dos sn protagonistes
d'un episodi de les Metamorfosis d'Ovidi. Demanaren la grcia de no ser mai separats, per la
qual cosa foren convertits en arbres per Hermes i Zeus, i quedaren per sempre l'un al costat de
l'altra.
Florncia (pg. 142). Ciutat dItlia.
France, Anatole (pg. 194). (1844-1924) Nom amb qu es coneix l'escriptor francs Franois-
Anatole Thibault. La seva obra narrativa, volteriana d'esperit i de forma, s escptica, pessimista
i amb una ironia atenuada per la tendresa. Tamb va escriure obra d'assaig de temes histrics,
poltics i socials.
Francesc de Borja, sant (pg. 165). (1510-1572) Lloctinent de Catalunya i duc de Gandia. Es
cas amb Elionor de Castro, dama de l'emperadriu Isabel de Portugal. El 1539 l'emperadriu mor
i ell n'acompany el cadver a Granada, on fou enterrada. Aquesta circumstncia (veure morta
la que havia estat tan bella) degu impressionar-lo, perqu record sempre aquesta data en el seu
diari espiritual. La referncia que se'n fa a l'obra est relacionada amb aquest fet. Fou canonitzat
el 1671.
Francesc-Josep, "a la" (pg. 241). Fa referncia a Francesc Josep I d'ustria (1830-1916), que
exerc un govern molt personal. Durant el seu mandat, autoritari i centralista, els nacionalistes
representaren una amenaa constant.
Franklin, Benjamin (pg. 118). (1706-1790) Fsic i poltic nord-americ. Investig els
fenmens elctrics, descobr el poder de les puntes metlliques, enunci el principi de la
conservaci de l'electricitat i, el 1752, descobr la natura elctrica dels llampecs i invent el
parallamps.
Frederic de Prssia (pg. 128 i tamb 184). Frederic II de Prssia, el Gran (1712-1786). Nascut
a Alemanya, es rebell contra leducaci devota i militarista imposada pel seu pare: primer,
intent de fugir a Prssia amb el seu amant (que fou executat al seu davant); desprs, a travs
del seu preceptor francs es convert en un illustrat de cultura francesa. Durant el seu regnat
com a rei de Prssia, exerc un despotisme illustrat que pos al servei duna reforma de les
classes feudals mitjanant el mercantilisme.
Frederics, els (pg. 28). Allusi als reis de Prssia Frederic Guillem III i IV.
Freud, Sigmund (pg. 245). (1856-1939) Neurleg i psiquiatre austrac, fundador de la
psicoanlisi. El 1885 estudi, a Pars, amb J. M. Charcot, l'aplicaci de la hipnosi en el
guariment de la histria.
Fulton, Robert (pg. 76). (1765-1815) Enginyer i inventor nord-americ, que s'establ primer a
Anglaterra i desprs a Frana. El 1803 constru un petit vaixell mogut per vapor que naveg pel
Sena. El 1806 torn als EUA i inaugur una lnia regular de vaixells que es considera el punt de
partida de la navegaci a vapor.
Gabriel, Ange-Jacques (pg. 215). (1698-1782) Arquitecte francs. Fou arquitecte de Llus XV.
La seva obra, plena de serenitat, representa un pas endavant vers el neoclassicisme, en
contraposici amb el rococ. A Versalles project l'pera i el Petit Trianon, obra sense cap
decoraci exterior, veritable culminaci del seu estil simplificador.
Galerie des Glaces (pg. 38 i tamb 240). Sala del palau de Versalles.
Gandia, duc de (pg. 235). Sant Francesc de Borja. Allusi a la desventura que sent davant el
cadver de l'emperadriu de Portugal, en constatar la prdua de la bellesa.
Gautier, Margarida (pg. 66). Protagonista de La Dama de les Camlies, d'Alexandre Dumas.

213
 Gautier, Thophile (pg. 34). (1811-1872) Escriptor i poeta francs. Particip de manera
entusiasta en la lluita romntica al costat de Victor Hugo. La seva posici a favor de l'art per
l'art i la recerca de la perfecci estilstica el fan un precursor del parnassianisme.
General, el (pg. 36). Vegeu Napole I.
Godoy, Manuel de (pg. 245). (1767-1851) Poltic espanyol. Fou primer ministre del rei
d'Espanya Carles IV i sembla que fou amant de la seva esposa, Maria Llusa. Declar la guerra a
la Repblica Francesa i la finalitz amb la pau de Basilea, fet pel qual Carles IV li atorg el ttol
de Prncep de la Pau. Aliat de Frana, aviat fou un titella de Napole, que l'oblig a lluitar
contra Anglaterra i a permetre l'ocupaci de l'estat espanyol per tropes franceses. Fou expulsat
del poder i s'exili amb els reis, primer a Roma i desprs a Pars.
Goethe, Johann Wolfgang (pg. 28). (1749-1832) Pensador i escriptor alemany. Dotat d'un
esperit universal i d'una poderosa intelligncia i fora creadora, ha estat la figura mxima de la
literatura alemanya i europea de l'poca. Es vincul al Sturm und Drang. En narrativa destaquen
Els sofriments del jove Werther i Els anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister. En l'obra
dramtica, Prometeu i, sobretot, Faust, l'obra mxima i en la qual treball tota la vida. Tamb
escriv obra potica.
Glgota (pg. 232). Tur al nord-est de Jerusalem, on, segons els Evangelis, Crist fou
crucificat.
Gounod, Charles (pg. 27 i tamb 28, 66, 67, 101, 215). (1818-1893) Compositor francs.
Conre la msica religiosa, per ms tard fou indut a escriure peres. El 1859 estren Faust,
amb la qual obtingu un xit universal.
Grvy, Jules (pg. 144). (1807-1891) Poltic francs. Diputat republic, adopt posicions
moderades i, com a president de la Repblica, s'opos al nacionalisme revangista i a l'expansi
colonial.
Guerra de la Independncia (pg. 33). Tamb coneguda amb el nom de Guerra del Francs o
Guerra contra Napole (1808-1814). Fou provocada pel rebuig de les abdicacions de Baiona i
de Josep Bonaparte com a rei d'Espanya. Als Pasos Catalans la revolta contra els francesos
mantingu lliures considerables zones rurals. La dominaci francesa mantingu el Principat de
Catalunya segregat de l'autoritat de Josep Bonaparte i acab incorporant-lo a l'estat francs. Les
derrotes napoleniques liquidaren la guerra i Napole alliber Ferran VII, el qual recuper el
tron i restabl l'absolutisme.
Guerra del setanta (pg. 40). Guerra francoprussiana (1870-1871).
Guillem I (pg. 38 i tamb 240, 241). (1797-1888) Rei de Prssia i emperador alemany. Amb
l'ajut de Bismarck aconsegu que el parlament vots els crdits necessaris per reformar l'exrcit.
No estigu sempre d'acord amb la poltica del seu primer ministre, Bismarck, sobretot pel que fa
al Kulturkampf.
Guillem II (pg. 241). (1859-1941) Emperador alemany i rei de Prssia. Fu dimitir Bismarck,
especialment a causa de les desavinences respecte al tractament necessari del moviment obrer.
El 1914, desprs de la crisi de Sarajevo, declar la guerra a Rssia i Frana. En acabar el
conflicte bllic (1918) fou obligat a abdicar.
Gutemberg (pg. 117). Gutenberg s el nom amb qu fou conegut Johann Gensfleich (1400?-
1468), impressor alemany, considerat l'inventor de la impremta de tipus mbils.
Habsburgs (pg. 28 i tamb 240). Llinatge feudal d'origen alsaci. Des del segle XIII tamb s
conegut amb el nom d'ustria. Les principals lnies sn: la del Sacre Imperi, que ocup el tron
germnic del 1452 al 1806; la dels Habsburgs hispnics, que regn als estats d'Espanya del 1516
al 1700; i la d'Habsburg-Lorena, que regn a l'Imperi Austrohongars fins al 1918.
Haussman, Georges (pg. 65). (1809-1891) Poltic i urbanista francs. Prefecte del
departament del Sena amb el Segon Imperi, fou autor de la reestructuraci urbana de Pars, en la

214
 qual compagin grandiositat i condicions higiniques amb les necessitats policials i un absolut
menyspreu per l'art medieval.
Herclit (pg. 182). (544 aC - 483 aC) Filsof grec anomenat l'Obscur, a causa del seu carcter
trist i solitari. La seva visi del mn est configurada per la idea de canvi, segons la qual la
realitat s un procs en qu no hi ha altra estabilitat que la prpia permanncia del canvi.
Heredia, Jos M. de (pg. 132). (1842-1905) Poeta que escrivia en francs. De pare cub,
residia a Pars, on fou deixeble i amic de Leconte de Lisle. s una de les figures ms
representatives del parnassianisme.
Hernani (pg. 41 i tamb 194). Drama romntic de Victor Hugo, sobre els amors d'un proscrit
(en realitat gran d'Espanya) oposat a Carles V. L'estrena a Pars represent un important
enfrontament entre clssics i romntics.
Hiplit (pg. 250). Heroi de la mitologia grega, fill de Teseu i d'una amazona. Fillastre de
Fedra, fou vctima del seu odi a causa de la indiferncia que mostr per la seva passi amorosa.
Tema literari i musical.
Hohenzollern (pg. 38 i tamb 93, 213, 240). Llinatge noble alemany sorgit el segle XI. Duna
de les lnies en sort la dinastia d'electors de Brandenburg, esdevinguts reis de Prssia el 1700 i
emperadors alemanys el 1871.
Homer (pg. 122). (segle VIII aC) Poeta grec, suposat autor dels grans poemes pics la Ilada i
l'Odissea. La tradici el veu com un vell cec, molt respectat, que recitava les seves epopeies
davant dauditoris vinguts de tot Grcia.
Horaci (pg. 192 i tamb 251). (65 aC - 8 aC) Poeta llat, model clssic de l'equilibri i de la
mesura. Va tenir un gran prestigi intellectual i moral. Insist en la simplicitat rstica com una de
les formes de felicitat i fu del carpe diem un dels seus temes potics. Escriv, entre altres obres,
Epstoles, amb la famosa Ad Pisones o Art potica. Ha tingut una gran influncia en totes les
poques.
Hortnsia, la reina (pg. 69 i tamb 113). (1783-1837) Hortnsia de Beaurnais, reina
d'Holanda. Mare de Napole III.
Houdon, Jean-Antoine (pg. 92 i tamb 100, 179). (1741-1828) Escultor francs, caracteritzat
per la naturalitat i la fora serena dels seus retrats (Diderot, Franklin, Rousseau, Voltaire,
Washington, etc.).
Hugo, Victor (pg. 41 i tamb 64). (1802-1885) Escriptor francs, cap de l'escola romntica
francesa. D'una personalitat vigorosa i visionria, aplic la seva gran fora verbal a tots els
gneres, i assol ja en vida molta fama. La sorollosa estrena d'Hernani (1830), on s'enfrontaren
clssics i partidaris del nou gust, represent el triomf del drama romntic.
Humani generis (pg. 136). Encclica de Pius XII, publicada l'any 1950. L'autor la cita en lloc
de l'encclica Humanum genus, de Lle XIII, publicada el 1884 i en la qual es condemna la
maoneria.
Il Barbiere di Siviglia (pg. 51 i tamb 186, 197). pera (1816) de Rossini, considerada la seva
obra mestra. Es basa en la comdia en quatre actes de Beaumarchais, en la qual Fgaro, antic
criat del comte d'Almaviva, l'ajuda a casar-se amb Rosina, burlant la vigilncia del vell tutor
d'aquesta.
Il re pastore (pg. 192). Melodrama de Metastasio (Pietro Trapassi, 1689-1782), representat el
1791 i musicat moltes vegades.
Illa de Frana (pg. 159). Regi del nord de Frana, que comprn el Gran Pars. Fins a la
Guerra dels Cent Anys fou identificada amb el Regne de Frana.
Inca (pg. 106). Poblaci de l'illa de Mallorca.

215
 Ins de Vargas (pg. 193). Protagonista de l'obra Don Juan Tenorio, de Zorrilla.
Invlids (pg. 35). Conjunt arquitectnic de Pars, creat per Llus XIV (1670), per acollir els
militars invlids.
Isabel (II) (pg. 33 i tamb 50, 55, 80, 114, 165). Isabel II dEspanya (1830-1904). Reina
d'Espanya. Filla de Ferran VII, el succe malgrat loposici del carlisme, i rest sota les regncies
de la seva mare, M. Cristina, i dEspartero. Ja major dedat, propici els governs autoritaris.
Aix i els escndols de la seva vida privada precipitaren la Revoluci de Setembre de 1868, que
la destron. Exiliada a Frana, abdic en el seu fill Alfons XII.
Isis, el vel d' (pg. 249). Isis s una divinitat egpcia, d'origen celestial. Vinculada al mite
d'Osiris, del qual era esposa, li don nova vida quan havia estat assassinat i en conceb un fill
(Horus), destinat a venjar el crim. El seu culte s'estengu per tota la Mediterrnia i els seus
misteris (tapats pel vel) es difongueren fins a la Germnia i la Gllia.
Jacob (pg. 46). Personatge bblic, fill d'Isaac, que engany el seu pare per comprar la
primogenitura al seu germ Esa a canvi d'un plat de llenties.
Jaume I (pg. 56). (1208-1276) Comte de Barcelona i rei d'Arag, de Mallorca i de Valncia.
Fill de Pere I el Catlic i de Maria de Montpeller. La llegenda el fa engendrat grcies a un
estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que hauria substitut subreptciament una
amistanada del rei. El rei Pere visqu sempre allunyat del seu fill. Orfe als cinc anys, fou
confiat als templers.
Juan, don (pg. 53 i tamb 87). Personatge literari que personifica el seductor llibert. T el seu
origen en l'obra de Tirso de Molina El burlador de Sevilla y convidado de piedra. Posteriorment
s'ha recollit arreu d'Europa en literatura, cine i msica.
Juli II (pg. 183). (1443-1513) Papa. Gran mecenes d'artistes, com Miquel ngel -a qui
encoman la Capella Sixtina-, Rafael, Bramante i Il Perugino.
Jpiter (pg. 127). Du rom, cap de la trade del Capitoli (amb Juno i Minerva), assimilat a
Zeus.
Kaunitz, Wenzel Anton (pg. 184). (1711-1794) Estadista. Canceller d'ustria. Dirig la
poltica exterior amb encert. Practic una poltica illustrada.
Kempis (pg. 112 i tamb 126,135). Nom donat popularment al llibre La imitaci de Crist, de
Toms de Kempis. Es considera una obra mestra de l'espiritualitat medieval, que ha exercit una
gran influncia en l'espiritualitat posterior.
Koch, Robert (pg. 127). (1843-1910) Microbileg alemany. Cre nous mtodes de cultiu.
L'any 1882 descobr el bacil de la tuberculosi.
Kulturkampf (pg. 38 i tamb 242). Terme que vol dir 'lluita per la cultura'. S'empr per
designar el conflicte entre l'Esglsia Catlica i l'imperi alemany (1871-1887), originat per la
voluntat de Bismarck de sotmetre l'activitat educativa de l'Esglsia al control de l'estat. Aquesta
mesura s'implant sobretot a Prssia, per tamb en alguns altres estats alemanys. Els jesutes i
altres ordes religiosos foren expulsats, i diversos bisbes empresonats, fins que, davant el progrs
del socialisme, Bismarck es reconcili amb el Vatic i la legislaci anticatlica fou derogada.
L'toile (pg. 66 i tamb 67, 93, 212). Plaa de Pars on hi ha l'Arc de Triomf.
La Commune (pg. 66 i tamb 144). Insurrecci revolucionria haguda a Pars (mar-maig de
1871) contra el govern republic burgs, que, installat a Versalles, havia negociat un armistici
amb els prussians i havia intentat desarmar la gurdia nacional parisenca. El moviment fou
venut per l'exrcit, que impos una sagnant repressi.
La Dama de les Camlies (La Dame aux Camlias) (pg. 64 i tamb 66). Novella d'Alexandre
Dumas, que adapt al teatre. Narra els amors entre la cortesana Margarita Gautier i el jove
Armand Duval, separats pel pare d'aquest; ella mor tuberculosa. Fou famosssima a l'poca.

216
 La Fayette, marqus de (pg. 74). (1757-1834) Militar. Adopt idees revolucionries el 1789,
per perd popularitat en separar-se dels jacobins i defensar una monarquia constitucional.
La Fontaine, Jean de (pg. 27 i tamb 41, 42). (1621-1695) Poeta i narrador francs. Protegit a
la cort per Madame de la Sablire. s fams, sobretot, per les sries de Faules, inspirades en les
antigues, on servint-se dels animals esbossa una moral epicureista.
La Madeleine (pg. 143). Esglsia de Pars.
La Sainte Chapelle (pg. 143). Esglsia de Pars.
La Sonnambula (pg. 65). pera del compositor itali Vicenzo Bellini.
Le nozze di Figaro (pg. 197). pera de Mozart, de 1786.
Le Pelletier, carrer (pg. 65). Carrer de Pars.
Le serrement de mains (pg. 132). Poema de Jos M. de Heredia.
Lesseps, Ferdinand de (pg. 27 i tamb 65, 68, 97). (1805-1894) Diplomtic. Obtingu del rei
d'Egipte la concessi per obrir el canal de Suez, que inaugur el 1869.
Lia (pg. 160). Personatge bblic. Germana de Raquel i primera esposa de Jacob.
Ligria (pg. 186). Regi del nord-oest d'Itlia, formada per una estreta plana costera vora el
golf de Gnova i al peu dels Alps Martims i els Apenins.
Lisboa, terratrmol de (pg. 118). S'esdevingu el 1755 en aquesta ciutat, que s la capital de
Portugal, i la destru quasi per complet.
Lle XIII (pg. 136 i tamb 138, 139, 168, 174, 185). (1810-1903) Papa. Amb la seva actitud
tolerant es disting dels seus immediats antecessors i contribu a reconciliar els catlics amb els
governs liberals.
Llucifer (pg. 98). Variant del nom bblic del prncep dels dimonis (Lucfer).
Llucmajor (pg. 54). Municipi de l'illa de Mallorca.
Llus Napole (pg. 28 i tamb 66, 67, 68, 93, 226). Nom complet de Napole III.
Llus XIV (pg. 36 i tamb 145). (1638-1715) Rei de Frana, dit el Gran o el Rei Sol. La vida
brillant a la cort -es constru Versalles- i la protecci que es dispens a les lletres produren un
autntic segle d'or de la cultura francesa, que es difongu per tot Europa, desplaant-ne la
influncia hispnica.
Llus XV, estil (pg. 56 i tamb 71, 75). Estil decoratiu desenvolupat a Frana durant el regnat
de Llus XV (1715-1774). Les formes d'aquest estil sn les del rococ per ms simplificades.
Llus XVI (pg. 145). (1754-1793) Rei de Frana. Durant el seu regnat esclat la Revoluci
Francesa, davant la qual es mantingu reticent, tot i haver jurat la constituci de 1790. Aix el
desprestigi i fou destronat, jutjat, condemnat a mort i guillotinat, fet que produ una gran
commoci a tot Europa.
Llus, sant (pg. 39). (1214-1270) Rei de Frana. La creaci d'una monarquia nacional forta i la
defensa de la fe catlica foren les finalitats ms importants de la seva poltica. Fou canonitzat el
1297.
Lorena (pg. 185). Regi del nord-est de Frana, fronterera amb Alemanya. El 1870 pass a
formar part d'Alemanya, a causa de la guerra francoprussiana. Frana la recuper per la pau de
Versalles el 1919.
Louisiana (pg. 163). Estat del sud dels EUA, situat a la costa del Golf de Mxic.
Lourdes (pg. 39). Ciutat de Frana, s centre internacional de pelegrinatge mari des de 1858,
quan Bernadette Soubirous afirm que se li havia aparegut la Mare de Du.

217
 Louvre (pg. 36 i tamb 90, 143, 157). Palau reial francs, actualment museu. Situat a Pars, a
la vora dreta del Sena.
Lucfer (pg. 91 i tamb 119). Nom bblic del prncep dels dimonis.
Manon (pg. 163 i tamb 213). Herona protagonista de la novella d'A. F. Prvost Histoire du
chevalier Desgrieux et de Manon Lescaut (1731). Fou convertida en pera per diversos autors.
Mansart (pg. 36). Jules Hardouin-Mansart (1646-1708). Arquitecte francs. Fou arquitecte
reial amb Llus XIV. Impos la tradici francesa per damunt del gust italianitzant.
Mntua, poeta de (pg. 182). Fa referncia a Virgili, poeta llat.
Margarida (pg. 73). Personatge de Faust, obra de Goethe.
Maria Llusa d'Espanya, reina (pg. 245). (1751-1819) Reina d'Espanya, nta de Felip V
d'Espanya i de Llus XIV de Frana. Esposa del rei Carles IV, famosa per la seva fastuositat i la
seva elegncia.
Maria Teresa d'ustria (pg. 184). (1717-1780) Archiduquessa d'ustria, reina d'Hongria i de
Bohmia.
Maria-Antonieta (pg. 105). (1755-1793) Reina de Frana, esposa de Llus XVI. La seva
frivolitat i els seus dispendis la feren impopular. Fou guillotinada.
Marsella (pg. 140). Ciutat de Frana, amb un dels ports ms grans de la Mediterrnia. Tamb
s un nucli administratiu, comercial i industrial.
Marx, Carles (pg. 40). (1818-1883) Filsof, economista i poltic alemany. Pos les bases del
materialisme histric, afirmant la necessitat de superar la filosofia terica per una transformaci
radical de la societat. Va ser promotor i lder de la I Internacional (1864).
Mdicis, Joan de (pg. 172). (1498-1526) Personatge itali, cos de Giulio Mdicis (que
desprs seria Clement VII).
Mefistfeles (pg. 86). sser demonac que va temptar Faust.
Melibeu (pg. 133). Personatge de les Bucliques, de Virgili.
Metamorfosis (pg. 127 i tamb 236). Obra d'Ovidi en qu es narren diverses faules
mitolgiques.
Meudon (pg. 135 i tamb 212). Ciutat de l'Illa de Frana. T un observatori astronmic
especialitzat en astrofsica creat el 1876.
Millet, Jean-Franois (pg. 61). (1814-1875) Pintor de l'escola de Barbizon, se centr en un
realisme d'escenes camperoles plcides i simples.
Miquel ngel (pg. 135 i tamb 168, 183). (1475-1564) Michelangelo Buonarroti. Escultor,
arquitecte, pintor i poeta itali. Va ser una figura importantssima del Renaixement.
Moiss (pg. 172). Una de les ms famoses escultures de Miquel ngel.
Molire (pg. 24). (1622-1673) Jean B. Poquelin. Autor, director i actor, domin els recursos
escnics i assol, amb l'observaci dels carcters humans, de crear veritables arquetips.
Montmartre (pg. 75). Tur situat a la part nord de Pars, que dna nom al districte on es troba.
Montpeller (pg. 27). Ciutat de Frana.
Mozart, Wolfgang Amadeus (pg. 197 i tamb 213). (1756-1791) Compositor austrac, un dels
ms importants msics clssics. La seva producci comprn gaireb tots els gneres.
Museu Galliera (pg. 189). Museu de Pars.
Museu Grvin (pg. 34). Museu de cera de Pars.

218
 Napole (pg. 33 i tamb 34, 143). Vegeu Napole I.
Napole I (pg. 67 i tamb 68). (1769-1821) Emperador de Frana. Va liquidar la Revoluci
Francesa i atac els pasos aliats d'Anglaterra. Mor desterrat a l'illa de Santa Helena.
Napole III (pg. 36 i tamb 66, 241). (1808-1873) Emperador de Frana, nebot de Napole I.
Va ser president de la II Repblica Francesa l'any 1848 i amb un cop d'estat es proclam
emperador. Es va casar amb Eugnia de Montijo.
Nmours, prnceps de (pg. 53). Enric II de Savoia i Maria d'Orleans, casats el 1657.
Newton, Isaac (pg. 90). (1642-1727) Fsic angls, enunci la llei de gravitaci universal i
invent el clcul infinitesimal.
Nietzsche, Friedrich Wilhelm (pg. 40 i tamb 52). (1844-1900) Filsof alemany. Afirm els
valors vitals i la voluntat de poder contra la tradici moral judeocristiana i l'etern retorn. Entre
altres obres, s autor de L'Anticrist.
Notre-Dame (pg. 99 i tamb 143). Catedral de Pars, considerada obra mestra de l'arquitectura
gtica; es va construir entre 1163 i 1245.
Nou Testament (pg. 195). Nom del conjunt de llibres de la Bblia relatius a Jesucrist i els
apstols. Inclou els Evangelis, els Fets dels Apstols, epstoles i cartes dels apstols i
l'Apocalipsi.
Obdlia de Montcada, donya (pg. 53). Personatge del mateix Villalonga, protagonista de la
novella Mort de dama (1931).
Oflia (pg. 95). Personatge de Hamlet, obra de Shakespeare. s l'enamorada del protagonista,
Hamlet.
Offenbach, Jacques (pg. 28 i tamb 65, 97, 226). (1819-1880) Compositor francs, d'origen
judeoalemany. Dirig diversos teatres on estren les seves operetes i peres cmiques.
pera (pg. 28 i tamb 143). Teatre de Pars construt per Charles Garnier en l'estil del Segon
Imperi. Va ser inaugurat l'any 1875.
Ormuz (pg. 68). Estret que separa l'Arbia Saudita de l'Iran.
Ovidi (pg. 198 i tamb 236). (43 aC - 17 aC) Poeta llat, autor de les Metamorfosis.
Pafnuci (pg. 91). Nom de nombrosos anacoretes d'Egipte dels segles IV i V, venerats com a
sants.
Palais Royal (pg. 145). Palau que va fer construir Richelieu a Pars.
Pascal, Blaise (pg. 72). (1623-1662) Matemtic, fsic i filsof francs. Va ser fundador del
clcul de probabilitats.
Passy (pg. 157). Antiga poblaci de l'illa de Frana que va annexionar-se a Pars l'any 1860.
Pasteur, Louis (pg. 127). (1822-1895) Qumic i bileg. Va fer treballs sobre les
fermentacions. Va obtenir la vacuna antirbica l'any 1885.
Petit Larousse (pg. 71). Diccionari enciclopdic de l'editorial Larousse.
Petit Trianon (pg. 215). Edifici del parc de Versalles, donat per Llus XV a Mme. Du Barry
(1768).
Phdre (pg. 152). Tragdia basada en el personatge mitolgic de Fedra. Ha estat tractada per
molts autors, des de Sfocles a Salvador Espriu. Racine va escriure'n una versi, que es
considera una de les seves millors tragdies, l'any 1677.
Pina (pg. 53). Poble del municipi d'Algaida (Mallorca).

219
 pinar de s'Ull de sa Font (pg. 21 i tamb 133). Lloc de l'illa de Mallorca.
pinar de Sa Cova (pg. 15 i tamb 123). Lloc de l'illa de Mallorca.
Pincio (pg. 169). Tur de Roma.
Pitgoras (pg. 212). (580 aC - 497 aC) Filsof i matemtic grec. Va establir el clebre teorema
que porta el seu nom.
Pius IX (pg. 138). (1792-1878) Papa des de l'any 1846 fins al 1878. Va convocar el Concili
Vatic I (1869-70).
Plat (pg. 122 i tamb 250). (428/27 aC - 348/47 aC) Filsof grec. La seva filosofia gira al
voltant de la seva teoria de les idees.
Pompadour, madame de (pg. 184). (1721-1764) Marquesa de Pompadour (Jeanne Antoinette
Poisson). Va ser favorita de Llus XV des del 1745. Proteg els artistes i l'Enciclopdia.
Pontfex (pg. 184). Tractament donat als Papes.
Popolo, plaa del (pg. 169). Plaa de Roma, al peu del Pincio.
Porte Saint-Martin (pg. 65 i tamb 164). Porta construda en homenatge a les victries de
Llus XIV.
Poussin, Nicolas (pg. 90). (1594-1665) Pintor francs; el seu art se situa dins d'una esttica
classicista de temtica mitolgica i histrica.
Prvost, abat (pg. 163 i tamb 194). (1697-1763) Escriptor francs. Va fer novelles de
costums i aventures.
Primer Imperi (pg. 68). Imperi de Napole I.
Prncep de la Pau (pg. 128 i tamb 245). Ttol atorgat a Godoy.
principis de 1789 (pg. 33). Principis terics de la Revoluci Francesa.
Proteu (pg. 148). Du grec que guardava ramats de monstres marins. Tenia el do de profecia i
la facultat de prendre formes diverses per sostreure's a qui l'interrogava.
Prssia (pg. 28 i tamb 239). Regi histrica del nord d'Alemanya. En el seu origen va ser un
ducat polons. El 1657 obtingu la independncia de la sobirania polonesa, amb Frederic
Guillem I de Brandenburg. Prssia quedava configurada en dues parts: loriental a lentorn de
Knigsberg i loccidental a lentorn de Berln, separades per territoris de sobirania polonesa. El
1701 pass a ser regne, amb Frederic I com a rei. De 1772 a 1795, Frederic II va aconseguir de
reunir les dues parts de Prssia en apoderar-se dels territoris polonesos. El 1806, Prssia sofr
fortes derrotes davant Napole. Durant el segle XIX, Prssia an adquirint lhegemonia damunt
la resta dAlemanya, especialment sota el guiatge de Bismarck. El prestigi de la victria sobre
Napole III (1871) permet de crear el Segon Imperi Alemany, amb Guillem I de Prssia com a
emperador duna Alemanya unificada.
puig de ses Llebres (pg. 133 i tamb 136). Tur de l'illa de Mallorca.
Puig del Teix (pg. 212). Tur de l'illa de Mallorca.
Pyramides, rue de (pg. 165). Carrer de Pars.
Quai de la Mssigerie (pg. 148). Carrer de Pars.
Racine (pg. 24). (1639-1699) Dramaturg francs, figura del teatre trgic basat en la descripci
de les passions humanes que porten, com a les tragdies gregues, cap a la mort i la destrucci.
Rafael (pg. 172 i tamb 178). (1483-1520) Pintor i arquitecte itali. La seva obra es considera
la culminaci del classicisme renaixentista en pintura.

220
 Raison, la (pg. 23 i tamb 60). Terme francs que vol dir la 'Ra'.
Rameau, Jean-Phillippe (pg. 172). (1683-1764) Msic francs. Organista i compositor
d'peres.
Ra, la (pg. 36). Terme amb qu es designen de manera general els principis ideolgics del
racionalisme i la Illustraci.
Regncia (pg. 33 i tamb 194). Qualsevol perode de govern d'un estat monrquic en lloc i en
nom del rei. En el primer cas (pg. 33), l'autor es refereix a la regncia d'Urgell. En el segon cas
(pg. 194), es refereix a la regncia de Maria Cristina d'ustria (1885-1902), que tingu lloc
durant la minoria d'edat d'Alfons XIII.
Regncia d'Urgell (pg. 33). Organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el rgim
constitucional, institut a la Seu d'Urgell el 1822.
Regent de Frana (pg. 75). Es fa referncia al duc Felip dOrleans, que govern a Frana
(1715-1723) durant la minoria d'edat de Llus XV.
Reina Governadora (pg. 139). Nom amb qu es designa, a la novella, la regent Maria
Cristina d'ustria.
Renan, Ernest (pg. 39 i tamb 40, 111). (1823-1892) Historiador i filsof francs. Va tenir
una actitud crtica i positivista davant la religi. Escriv Histoire des origines du christianisme,
el primer volum de la qual t per ttol Vie de Jsus (1863).
Repblica, la (pg. 40 i tamb 55). Rgim poltic contrari a la presncia d'un monarca.
Restauraci (pg. 33). Perode de la histria d'Espanya que va del desembre de 1874 a l'abril de
1931. Es va iniciar amb el pronunciament de Martnez de Campos a Sagunt.
revoluci de setembre (pg. 49 i tamb 50). Moviment revolucionari que el setembre de 1868
va treure del tron Isabel II d'Espanya.
Revoluci Francesa (pg. 118). Moviment poltic i social que sorg a Frana l'any 1789 i que
va acabar amb l'Antic Rgim.
revolucions de 1848 (pg. 40 i tamb 56). Conjunt de moviments revolucionaris liberals i
nacionalistes que convulsaren Europa des del febrer de 1848 a l'agost de 1849. Aquesta
revoluci s'inici a Pars amb l'enderrocament de Llus Felip I de Frana i la proclamaci de la II
Repblica Francesa. A partir d'aqu s'estengu a la resta del continent imposant reformes
democrtiques i liquidant els ltims vestigis de feudalisme.
Richelieu, Armand Jean du Plessis de (pg. 145). (1585-1642) Cardenal francs. Elimin la
gran noblesa del poder; impuls el comer i fund l'Acadmie Franaise l'any 1635.
Romanticisme (pg. 163). Moviment cultural i artstic sorgit a finals del segle XVIII i consolidat
el segle XIX. Represent una afirmaci del sentiment nacional, una defensa de la tradici de
cadascun dels pobles, l'exaltaci del sentiment i de la passi, una afirmaci de l'individualisme i
de la llibertat.
Rmul i Remo (pg. 78). Bessons que varen ser llenats al Tber en nixer. Rmul, seguint la
llegenda, s considerat fundador i primer rei de Roma.
Rosenkreuz (pg. 239). Societat secreta de tipus esotric formada a Alemanya el segle XV al
voltant de Christian Rosenkreuz, personatge mtic que s'hauria iniciat entre savis d'Orient. No es
don a conixer fins al segle XVII. Posteriorment estigu vinculada a la francmaoneria.
Rosenkreuz, Chetien (pg. 242). Segons la llegenda, cavaller germnic que cre la societat
secreta coneguda amb el nom de Rosenkreuz (o Rosa-Creu).
Rosina (pg. 51). Personatge dIl Barbiere di Siviglia.

221
 Rossini, Gioacchino (pg. 198 i tamb 213). (1792-1868) Compositor itali. Va compondre
peres tan clebres com Otello, Il barbiere di Siviglia, Guillaume Tell, etc. En algunes de les
seves obres apareixen trets preromntics.
Rothschild, Jakob (senyor bar de) (pg. 26). (1792-1868) Banquer. Va fundar la casa
Rothschild de Pars l'any 1812.
Rougon-Macquart (pg. 64). Cicle narratiu d'Emile Zola en qu pretn estudiar cientficament
les tares hereditries de cinc generacions successives. Dels 13 volums que componen l'obra
destaquen L'assommoir, Nana i Germinal.
Rousseau, Jean-Jacques (pg. 25 i tamb 74, 172). (1712-1778) Pensador i escriptor sus en
llengua francesa. En una primera poca va tenir relaci amb els enciclopedistes. El seu
pensament se centra en una quasi utpica exaltaci de la natura i del sentiment. Defens la
creaci d'un estat democrticament pur on els homes regissin els seus destins sense
intermediaris.
Saba, reina de (pg. 82). Segons la Bblia, reina que visit el rei Salom a Jerusalem per portar-
li regals i comprovar-ne la saviesa.
Sablire, madame de la (pg. 41). Personatge de la noblesa francesa, protectora de La
Fontaine.
Sadowa (pg. 28). Poblaci de Bohmia on tingu lloc, el 3 de juliol de 1866, la batalla que
decid la Guerra Austroprussiana, en qu els prussians, encapalats pel rei Guillem I, venceren
l'exrcit austrac.
Sagasta, Prxedes Mateo (pg. 194). (1825-1903) Poltic progressista espanyol que particip
en la revoluci del 1854. Exiliat, va collaborar amb el general Prim en la preparaci de la
revoluci de 1868. Desprs va ser ministre i, ms tard, cap del govern.
Saint Germain (pg. 157 i tamb 215). Barri de Pars.
Saint Honor, rue de (pg. 105). Carrer important i cntric de Pars, ple de cases antigues i
botigues pintoresques.
Sainte Chapelle (pg. 37). Esglsia de Pars, joia de l'arquitectura gtica.
Sand, George (Aurore Dupin) (pg. 127 i tamb 169). (1804-1876) Escriptora francesa. Va ser
amiga de Sandeau, Chopin i Musset. Les seves primeres novelles sn reivindicatives. Ms tard
va escriure novelles impregnades d'un socialisme humanitari. Posteriorment escriv novelles de
temes camperols.
Sant Antoni, barri (pg. 164). Barri de Pars.
Sant Pare (pg. 136). Denominaci dels Papes.
Sant Pere (pg. 176). Plaa del Vatic.
Sant Roc (pg. 146). Esglsia de Pars, una de les ms boniques de la ciutat. Llus XIV hi va
posar la primera pedra.
Sant Sacrifici (pg. 197). Referncia a la Missa.
Santa Maria dei Miracoli (pg. 176). Esglsia de Roma.
Saragossa, batalla de (pg. 36). Batalla de la Guerra del Francs.
Sauternes (pg. 145). Poblaci de la Guinea, del departament francs de la Gironda, famosa pel
seu vi blanc.
Scala Regia (pg. 178). Obra de Bernini, al Vatic.
Sedan (pg. 28 i tamb 66, 97, 144, 240). Ciutat de Lorena a la vora del Mosa. L'u i el dos de
setembre de 1870 hi tingu lloc la batalla ms important de la Guerra Francoprussiana, on

222
 lexrcit francs fou derrotat i Napole III caigu presoner. Aquesta derrota provoc la caiguda
del Segon Imperi i la proclamaci de la Tercera Repblica.
Segon Imperi (pg. 28 i tamb 65, 83, 144). Imperi de Napole III.
Seltz (aigua de) (pg. 116). Nom tradicional de Selters, localitat renana famosa per les seves
aiges minerals.
Sena (pg. 99 i tamb 154). Riu francs, de 776 km, que desemboca al Canal de la Mnega.
Passa per Pars.
Sneca, Luci Anneu (pg. 25 i tamb 131, 139). (4 aC - 65 dC) Filsof i escriptor. Va ser una
de les grans figures del pensament i la literatura llatines. Va escriure moltes tragdies i Lletres a
Lucili, en qu exposa la seva filosofia, la qual va tenir molt ress en l'humanisme medieval
cristi i renaixentista.
Serrano, Francisco duc de la Torre (pg. 53). (1810-1885) Militar i poltic espanyol. Fou
ministre de la guerra, capit general a Cuba i reb el ttol de duc de La Torre l'any 1862. Va ser
un dels caps de la Revoluci de Setembre, desprs de la qual va presidir un govern provisional i
assum la regncia fins a larribada d'Amadeu de Saboia. Arran del cop de Pava s'erig en cap
de l'estat i govern com a dictador fins a la Restauraci borbnica.
Sigfrid (pg. 39). Heroi mtic escandinau i de les llegendes germniques com el cant dels
Nibelungs. Wagner va fer una pera amb el seu nom. Sigfrid s la tercera part de la seva
Tetralogia.
Scrates (pg. 122). (470 aC - 399 aC) Filsof grec. Est considerat com un dels primers
configuradors del racionalisme.
Sodoma (pg. 126). Ciutat bblica situada al sud de la Mar Morta. Segons el llibre del Gnesi,
fou destruda juntament amb Gomorra a causa de la seva depravaci.
Sollerich, marqus de (pg. 169). El marquesat de Solleric s un ttol concedit el 1770 a
Miquel de Valls-Reus de Solleric i Orlandis.
Solon (pg. 46). L'autor fa referncia a Sol (aprox. 640 aC - 560 aC). Poltic i legislador grec,
considerat un dels set savis de Grcia.
Soubirous, Bernadeta (pg. 39). (1844-1879) Camperola francesa que va ser canonitzada l'any
1933. Quan tenia catorze anys digu que tenia visions de la Mare de Du en una cova de Lorda.
Sublevaci Apostlica (pg. 33). Insurrecci que es form a la Catalunya interior (antics
guerrillers absolutistes i tamb clergues) contra el poder de Ferran VII, a qui no consideraven
prou absolutista.
Suez, canal de (pg. 27). Canal martim egipci que uneix, a travs de l'istme de Suez, la mar
Mediterrnia i la mar Roja.
Super-home (pg. 52). Noci de la filosofia de Nietzsche que es correspon amb els valors vitals
i la voluntat de poder.
Tajo (pg. 199). Riu de la pennsula Ibrica. Els seus 1.007 km el fan el ms llarg de la
pennsula. Neix al Sistema Ibric, travessa la Meseta i desemboca a Lisboa.
Tanhuser (pg. 38). pera de R. Wagner.
Teatre dels Italians (pg. 65). Teatre de Pars.
Teatre Francs (pg. 160). Teatre de Pars.
Teba, comtessa de (pg. 69). Fa referncia a Eugnia de Montijo.
Tercera Repblica (pg. 65 i tamb 83, 144). Rgim poltic de Frana, del setembre de 1870 al
juliol de 1940.

223
 Terenci (pg. 58). (aprox. 190 aC - aprox. 159 aC) Comedigraf llat. Les caracterstiques de la
seva obra sn la finor psicolgica dels personatges i la intenci moralitzadora.
Tespis (pg. 46). (segle VI aC) Poeta grec al qual s'atribueix la invenci de la tragdia en
introduir, a les festes de Dions, recitacions que narraven les aventures de l'heroi.
Tber (pg. 172). Riu d'Itlia.
Tissandier, germans (pg. 159). Gaston i Albert Tissandier. Gaston (1843-1899) fou un
aeronauta francs que el 1875 fu una ascensi en globus que assol 8.600 m d'altura. Amb el
seu germ Albert constru un globus dirigible el 1883, amb un motor accionat per piles.
Ttir (pg. 133). Personatge de les Bucliques, de Virgili.
Torre de Babel (pg. 33). Segons la Bblia, torre que construren els homes descendents dels
que es van salvar del Diluvi i que havia de tocar el cel. Du els castig pel seu orgull i va fer que
no s'entenguessin, i aix la torre no es va acabar i s'origin la dispersi dels pobles i la diversitat
de llenges.
Tulleries, les (pg. 28 i tamb 36, 69, 93, 215). Palau reial de Pars, edificat el segle XVI.
L'autor es refereix, per extensi, als qui hi viuen.
Ultramar (pg. 194). Referncia als territoris que Espanya possea a Amrica.
Van Loo (pg. 205). Famlia de pintors francesos d'origen holands. Destaquen Jean Baptiste
Van Loo (1684-1745) gran retratista; i Carel Van Loo (1705-1765) que fou pintor de Llus XV.
Louis-Michel (1707-1771), fill de Jean Baptiste, fou primer pintor de Felip V.
Vatic (pg. 176). Residncia dels Papes a Roma.
Vefour, restaurant (pg. 145). Restaurant de Pars construt el 1760, amb una decoraci
sumptuosa.
Ventimiglia (pg. 142). Ciutat d'Itlia, fronterera amb Frana.
Vermeer (de Delft), Jan (pg. 62). (1632-1675) Pintor holands. Les seves obres ms
valorades sn temes clssics de l'escola holandesa, especialment interiors amb escenes de
gnere, d'un naturalisme molt precs.
Vernet, Horaci (pg. 217). (1789-1863) Pintor francs. Fou director de l'Acadmie de France a
Roma. Treball per Llus Felip amb el qual l'unia una antiga amistat. Ms tard es convert en
pintor oficial del Segon Imperi. Pint marines, temes mitolgics i escenes de les batalles
napoleniques.
Versalles (pg. 38). Ciutat de l'Illa de Frana. Llus XIV hi fu construir un palau que s model
de l'art clssic francs.
Veuillot, Louis (pg. 39). (1813-1883) Periodista i escriptor francs, contrari a Napole III i a la
unificaci italiana.
Viaje de Madrid a Npoles (pg. 66). Obra de Pedro Antonio de Alarcn.
Vida de Jess (pg. 111). Obra de Renan, primer volum de la seva Histoire des origines du
christianisme. Li comport furiosos atacs de l'episcopat francs.
Virgili (pg. 117 i tamb 125, 133, 180). (70 aC - 19 aC) Poeta llat, una de les grans figures del
mn clssic. Els seus poemes ms importants sn Les bucliques, Les gergiques i l'Eneida.
Voltaire (pg. 40 i tamb 56, 92, 100, 107, 111, 118, 122, 133, 172). Franois M. Arouet (1694-
1778). Escriptor francs, figura decisiva de levoluci ideolgica del segle XVIII. Atac amb
ironia les institucions i el fanatisme religis i cregu en un mn perfectible per la cincia i el
progrs. Respect la monarquia i defens un despotisme illustrat.

224
 Wagner, Richard (pg. 38 i tamb 215). (1813-1883) Compositor alemany. Va comenar
escrivint peres romntiques per desprs evolucionar cap a un estil expressiu ple de lirisme. Va
concebre un nou model de teatre musical en el qual es fonien msica, poesia, escenografia i
luminotcnia.
Wagram, batalla de (pg. 36). Victria de Napole sobre l'exrcit austrac a Wagram, el 1809.
Walkries, les (pg. 38). pera de R. Wagner del cicle L'Anell del Nibelung, basat en el cant
dels Nibelungs.
Westflia (pg. 145). Regi histrica d'Alemanya que t com a centre la ciutat de Mnster, on
se sign un dels tractats (1648) que posaren fi a la guerra dels Trenta Anys.
Zen (pg. 203). (490 aC - 430 aC) Filsof grec, creador de la dialctica. Entre els arguments
que va plantejar hi ha el que afirma la unitat de l'sser (que va contra la multiplicitat de les
coses) i el que defensa la immobilitat de l'sser (contra el moviment).
Zola, Emile (pg. 39 i tamb 64). (1840-1902) Escriptor i teric francs, sobretot novellista,
figura mxima del naturalisme. Volgu aplicar els mtodes cientfics a l'estudi de les passions,
condicionades pel medi i per les lleis de l'herncia.
Zoroastre (pg. 68). (segle VI aC) Profeta i reformador religis persa.
Zorrilla, Jos (pg. 193). (1817-1893) Escriptor espanyol del romanticisme. Va practicar la
poesia i el teatre. En teatre va assolir gran xit amb drames com ara El zapatero y el rey, El
pual del godo, Don Juan Tenorio i Traidor, inconfeso y mrtir.
Zurbarn, Francisco de (pg. 34). (1598-1664) Pintor espanyol format a Sevilla. De les seves
obres destaca ms la intensitat amb qu estan pintades les figures que la seva composici.
Tamb destaquen les seves natures mortes i les seves figures de santes.

225
226
ANNEX 3. Glossari

absolutisme (pg. 33). Sistema poltic en qu el governant o l'equip de govern no t

limitacions legals en l'exercici del poder o b aquestes no sn efectives a la prctica.
afrancesat (pg. 20). Persona que collabor amb l'ocupaci napolenica de l'estat espanyol
(1808-1814), o que n'era partidria. Sovint eren nobles, burgesos o intellectuals que veien en
els francesos una alternativa liberal als Borb, desprestigiats i absolutistes.
anarquia (pg. 33). Desordre per absncia o feblesa de l'autoritat pblica, per mancana d'un
cap, d'una autoritat.
ancien rgim (pg. 139). Designaci de l'organitzaci poltica, econmica i social de la
monarquia francesa anterior a la revoluci del 1789. Actualment es fa servir tamb per designar
situacions anlogues de diversos pasos europeus, abans de la constituci dels rgims liberals.
asctics (pg. 43). Persones que es caracteritzen per loblit de si mateixos i la severitat de
costums, per a lexercici personal de les virtuts.
autcrata (pg. 33). Persona que posseeix un poder absolut, no limitat.
botifarres, botifleurs (pg. 80). Despectivament, es diu dels membres de la noblesa
mallorquina.
bulevards (pg. 28 i tamb 65). Carrer ample, generalment amb arbres, amb calada al mig. A
Pars eren els carrers freqentats per l'alta societat.
communards (pg. 215). Es refereix als que prengueren part en la Comuna de Pars del 1871.
demaggia (pg. 40). Forma de parlar o d'actuar, generalment entre els poltics, en qu
s'afalaguen els sentiments de les masses per atreure-les cap als propis interessos.
demcrates (pg. 33). Partidaris de la democrcia, doctrina poltica que defensa la intervenci
del poble en el govern i en l'elecci dels governants.
dialctic (pg. 23). Es diu del pensament o comportament que intenta d'establir i de mantenir
alhora aspectes oposats entre ells i complementaris.
dictadura illustrada (pg. 115). El rgim poltic instaurat pels dirigents francesos de la
Illustraci.
eclctica (pg. 79). Que amalgama opinions o tendncies, generalment considerades com a
contradictries.
epicuri (pg. 43 i tamb 250). Que segueix l'epicureisme, doctrina filosfica que presenta com
a finalitat humana suprema el plaer que dna tranquillitat a l'esperit i que evita el dolor.
escepticisme socrtic (pg. 58). Doctrina filosfica que considera la ra humana incapa de
conixer la veritat.
fatalisme oriental (pg. 206). Doctrina segons la qual tot s predeterminat pel fat, darrer
principi o suprema llei, que estableix el dest i els esdeveniments per endavant.
fustic, l'esperit (pg. 163). Fa referncia a l'actitud representada per Faust en l'obra de Goethe
(Faust).
francma (pg. 35). El qui pertany a la francmaoneria.
francmaoneria (pg. 239). Societat secreta sorgida a Anglaterra a final del segle XVII, amb un
paper important de la societat secreta dels Rosa-Creu. Recollia diverses tradicions medievals i
s'estengu rpidament per Europa i Amrica. Els seus objectius eren els d'alliberar els homes
oprimits per la intransigncia i el despotisme, i difondre les cincies positives, des d'un esperit

227
 laic, per deista. Tingu una participaci molt important en les revolucions liberals del segle
XIX. L'Esglsia Catlica i les forces reaccionries la consideraren l'enemic principal.
grognards (pg. 143). Soldats veterans.
illustrat (pg. 79). Persona que participa de les idees del moviment intellectual europeu que
ocupa tot el segle XVIII. Es bas en el racionalisme com a mtode d'anlisi de la realitat,
coneixement que menaria la humanitat a la felicitat. Bandej la religiositat tradicional i la
superstici i deriv sovint cap al deisme, l'ateisme o l'actitud lliurepensadora de la maoneria.
Aspir a sistematitzar tot el saber hum i a assolir el progrs econmic des d'una ptica
burgesa, a travs del control poltic de la societat. Als Pasos Catalans es fu perceptible en els
cercles intellectuals valencians i barcelonins a partir de 1750.
impressionista, art (pg. 61). Corrent pictric desenvolupat a Frana el darrer quart del segle
XIX. Signific la culminaci del realisme a travs de pinzellades curtes de colors purs.

les lumires (pg. 79). Terme francs que significa 'les llums', utilitzat per denominar la
Illustraci o moviment ideolgic que caracteritza el segle XVIII europeu.
lliberals (pg. 33). Liberals. Partidaris del liberalisme, doctrina i sistema que defensa la
llibertat poltica i econmica, partint del reconeixement de la llibertat com a dret per a tots els
homes.
lliurepensador (pg. 243). Persona partidria del lliurepensament o doctrina que reclama per a
la ra individual independncia absoluta de tot dogma religis.
maoneria (pg. 239). Vegeu francmaoneria.
maniqueisme (pg. 80). Doctrina basada en una distinci dualista entre el principi del b i del
mal.
marxisme (pg. 194). Teoria cientfico-filosfica formulada per Marx i Engels. En la seva
doctrina, el materialisme histric fa de les forces productives i de les relacions de producci la
base del rgim social.
montagnards (pg. 33). Pertanyents a la Montagne (Revoluci Francesa).
pompeians, motius (pg. 26 i tamb 52, 68). Sistemes decoratius de la pintura mural romana.
racionalista (pg. 194). Seguidor del racionalisme, doctrina segons la qual la ra s una font
radicalment molt ms vlida que l'experincia sensible o l'experincia afectiva. Considera la ra
nica font vlida per al coneixement veritable de la realitat.
republic (pg. 44). Partidari de la repblica.
socialisme (pg. 40 i tamb 89). Conjunt de doctrines que propugnen una nova organitzaci de
la societat basada en la supressi de les classes socials i la collectivitzaci dels mitjans de
producci i de bescanvi.
sofista (pg. 23 i tamb 34, 203). Seguidor de la sofstica. En el seu origen, aquesta paraula
designava tots els filsofs grecs antics, anteriors a Scrates. Gaireb tots van concloure que la
veritat i la moral eren en essncia matries opinables. A partir de Scrates es van criticar les
teories sofistes i aquesta paraula va adquirir un significat despectiu: definia una persona o cosa
com a enganyosa i astuta, o un raonament com a fals.
volteriana (pg. 84). Que segueix la manera de pensar de Voltaire.

228