Metamorfosis 2001 PDF

SEMINARI
El gust per la lectura

2001-2002
Direcci General dOrdenaci i Innovaci Educatives

Servei dEnsenyament del Catal
Les metamorfosis
(La salamandra de Merc Rodoreda,
Les Metamorfosis dOvidi,
La metamorfosi de Franz Kafka)
Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
SEMINARI
El gust per la lectura
2001-2002
Direcci General dOrdenaci i Innovaci Educativa

Servei dEnsenyament del Catal
Les metamorfosis
(La salamandra de Merc Rodoreda,
Les Metamorfosis dOvidi,
La metamorfosi de Franz Kafka)
VICENT SANZ ARNAU

MARIA JOSEP SIM I PERALTA
NDEX
Introducci . . . . . . . . . 5
Orientacions per al professorat . . . . . . 7

1. Objectius . . . . . . . . 7
2. Continguts . . . . . . . . 7
3. Orientacions didctiques . . . . . . 9
I. La salamandra de Merc Rodoreda . . . . . 11

1. Abans de llegir: a la recerca dinformaci . . . . 13
2. Llegir a pams La salamandra . . . . . 17
3. Desprs de llegir: taller descriptura . . . . . 22
3.1. Abans de comenar . . . . . . 22
3.2. Per escriure . . . . . . . 24
II. Les Metamorfosis dOvidi . . . . . . 27

1. Abans de llegir: conixer el mn dOvidi . . . . 29
2. Llegint Les Metamorfosis . . . . . . 31
3. Desprs de llegir: ledici de Les Metamorfosis . . . 39
III. Franz Kafka, escriptor . . . . . . . 43

1. Lentorn de Franz Kafka . . . . . . 45
2. Lexpressionisme . . . . . . . 48
IV. La metamorfosi, novella de transformaci . . . . 51

1. Estructura narrativa . . . . . . . 53
1.1. Argument . . . . . . . 53
1.2. Captol 1 . . . . . . . . 54
1.3. Captol 2 . . . . . . . . 55
1.4. Captol 3 . . . . . . . . 57
2. Els personatges . . . . . . . 60
3. Aspectes tcnics . . . . . . . 63
4. Lesttica . . . . . . . . 66
V. El mn, vist per Franz Kafka . . . . . . 69

1. Relacions familiars . . . . . . 71
2. Lindividu davant la societat . . . . . . 74
3. Culpa i condemna . . . . . . . 77
4. All kafki . . . . . . . . 80
Bibliografia . . . . . . . . . 83
Annexos . . . . . . . . . 87
1. La salamandra de Merc Rodoreda . . . . . 89
2. Fragment de Les Metamorfosis dOvidi . . . . 94
3. Eines informtiques . . . . . . . 96
4. Solucionari . . . . . . . . 98
INTRODUCCI
La tradici literria s una immensa teranyina dhistries, motius i personatges, que

recorren els segles, a travs dadaptacions, mutacions i mestissatges, entre els quals
sestableixen relacions de parentesc ms o menys declarades, per sempre evidents.
Daquest enorme entramat, en volem oferir una mostra, que presenta el motiu de la
transformaci a travs de Les Metamorfosis de Publi Ovidi Nas, La salamandra de
Merc Rodoreda i La metamorfosi de Franz Kafka, obra analitzada ms extensament, que
ocupa un lloc central en aquest dossier. Daquesta manera, hem volgut relacionar lobra de
lescriptor txec amb la tradici literria llatina clssica i la tradici catalana contempornia.
Lobjectiu de les propostes didctiques daquest dossier, adreades a lalumnat

dEnsenyament Secundari Obligatori i Postobligatori, s desenvolupar la competncia
literria de lalumnat, que engloba les estratgies i els recursos implicats en la comprensi
lectora, els coneixements literaris i el gaudi per la lectura; s a dir, les habilitats, els
coneixements i els valors que intervenen en la recepci de textos. Aquestes propostes
sarticulen seguint els eixos vertebradors segents:
El treball per projectes, pla de treball lobjectiu del qual s elaborar un producte o
solucionar un problema. Es tracta, doncs, dun mtode que incentiva la participaci
activa i lautonomia dels nois i les noies, que es veuen involucrats en una situaci
significativa daprenentatge.
El procs lector, aspecte fonamental en la recepci de textos i, en conseqncia, del

desenvolupament de la competncia literria, a travs del qual sinterrelaciona la
lectura amb lactualitzaci i lelaboraci dels coneixements dels aprenents.
La producci de textos funcional i de creaci, plantejament didctic que, a travs de

propostes prctiques, possibilita loptimitzaci dels recursos i les estratgies
implicades en la composici escrita. Aix mateix, permet que els aprenents
experimentin el fet literari des duna perspectiva creativa.
Ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a eines de treball,

per tal de garantir situacions daprenentatge que incentivin loptimitzaci de les
habilitats de la competncia bsica en les Tecnologies de la Informaci i la
Comunicaci (TIC).
A partir daquests eixos vertebradors shan elaborat els diferents apartats que componen el
dossier:
El primer apartat, La salamandra de Merc Rodoreda, presenta una proposta,

pensada per a lalumnat de segon cicle dESO per optimitzar la comprensi lectora, a
travs del comentari oral de lobra, i incentivar lescriptura creativa. Aix mateix,
inclou la introducci en la cerca dinformaci electrnica.
En el segon apartat, Les Metamorfosis dOvidi, a partir dexercicis prctics es

plantegen activitats de carcter collaboratiu, adreades a lalumnat de segon cicle
5
dESO, per incidir en els diferents estadis del procs lector i en la producci de textos
creatius, utilitzant diferents eines informtiques.
Els tres darrers apartats formen un bloc unitari, dissenyat per a lalumnat de Batxillerat,
a lentorn de La metamorfosi de Franz Kafka. En el tercer apartat (Franz Kafka,
escriptor) sanalitza lentorn cultural i literari coetani de lautor. En els dos darrers
apartats (La metamorfosi, novella de transformaci i El mn, vist per Franz
Kafka) shi inclouen propostes prctiques que permeten analitzar exhaustivament
diferents aspectes de lobra (estructura, personatges, temes, aspectes estilstics i els
temes principals daquesta obra).
En lapartat dannexos hem incls els quadres dajut per facilitar la tasca amb les eines
informtiques i un solucionari de les propostes didctiques de soluci tancada, per tal de
facilitar la tasca del professorat. Aix mateix, hi trobareu la narraci mitolgica de Dafne,
extreta de lobra dOvidi, i el conte de Merc Rodoreda.
Totes les citacions de La metamorfosi de F. Kafka sn extretes de ledici, consignada a la

bibliografia, publicada per Proa, el 1985.
6
ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT
Aquest dossier ofereix propostes per utilitzar en els crdits variables dEnsenyament
Secundari Obligatori i Postobligatori.
1. Objectius
Els nois i les noies en acabar de treballar el dossier han de ser capaos de:
1. Extreure informaci de diferents fonts documentals (llibres, enciclopdies i

documentaci electrnica).
2. Emprar les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) per cercar,

localitzar, avaluar i recuperar informaci.
3. Relacionar el text i el context de les obres de Franz Kafka, Ovidi i Merc Rodoreda
treballades a laula.
4. Comentar i valorar les obres llegides a partir de lanlisi dels aspectes narratius i
estilstics dels temes i els tpics.
5. Adoptar una actitud crtica sobre els continguts ideolgics de les obres llegides.
6. Valorar la lectura dobres literries com a mitj de maduraci personal.
7. Produir textos amb claredat, coherncia, cohesi, adequaci i correcci lingstica.
8. Crear textos amb intenci literria (la narraci breu), a partir dels models treballats,
utilitzant les diferents estratgies implicades en el procs de la composici escrita
(planificar, redactar i revisar).
9. Enriquir el procs de treball intellectual i la creativitat amb lajut de les TIC.
10. Utilitzar les TIC per realitzar el tractament de les dades i presentar els resultats en
diferents formats.
11. Produir un projecte participant en un grup de treball.
2. Continguts
Procediments
1. Utilitzaci de diferents fonts per cercar informaci en diferents suports.
2. s de diferents tcniques i estratgies en la cerca dinformaci electrnica.
3. Comprensi, interpretaci i comentari de textos literaris: contextualitzaci de cada

autor i la seva obra.
7
4. Observaci de tpics en les obres analitzades.
5. Comparaci de les obres llegides.
6. Producci de textos observant les diferents estratgies del procs de composici.
7. Correcci dels textos personals dacord amb les normes ortogrfiques, morfol-
giques i sintctiques, i lxiques.
8. Reescriptura i elaboraci de textos literaris a partir dels models analitzats.
9. Organitzaci, anlisi i sntesi de la informaci en grfics.
10. Redacci, revisi o edici de documents utilitzant la informaci obtinguda de

diverses fonts electrniques.
11. Presentaci i difusi dels documents o treballs mitjanant les TIC.
12. Elaboraci dun projecte de treball de manera collaborativa.
Continguts
1. Els diferents tipus de fonts per a la cerca dinformaci.
2. Els mecanismes de cerca en cercadors de la xarxa.
3. Lentorn cultural i literari de lpoca de Franz Kafka.
4. Els eixos narratius de La metamorfosi: la trama, els temes i els subtemes, els
personatges i lestil.
5. Els recursos narratius bsics: la caracteritzaci dels personatges i la construcci de

la trama.
6. Les habilitats de la composici escrita: planificar, redactar i revisar.
7. Les eines i les tcniques per a la selecci i el tractament de la informaci amb el

suport de les TIC.
8. Estratgies facilitadores per desenvolupar-se en un grup de treball.
Valors, actituds i normes
1. Valoraci de la validesa i lactualitat de la informaci localitzada.
2. Valoraci dels avantatges i els inconvenients dels diferents suports informacionals.
3. Valoraci de la informaci recollida de manera crtica i responsable.
8
4. Respecte per les fonts dautoria de la informaci manipulada.
5. Participaci en lelaboraci didees i interpretacions.
6. Millora en la dimensi comprensiva dels llenguatge literari.
7. Comprensi de les aportacions universals de les diferents tradicions literries.
8. Valoraci de les estratgies i els recursos emprats en els processos delaboraci de

textos per millorar el producte final.
9. Avaluaci de laprofitament de les eines de les TIC per a la producci de

documents.
10. Valoraci del treball personal i grupal per autorregular el procs daprenentatge.
Orientacions didctiques
Per a lensenyament/aprenentatge
A partir de les activitats presentades en aquest dossier, es poden organitzar diferents tipus
de recorreguts, a criteri del professor o la professora, que decidir els objectius didctics
per proposar al grup classe. Aquests objectius es decidiran en funci de les necessitats i
dels interessos dels nois i les noies.
Les propostes sobre La metamorfosi de F. Kafka, Les Metamorfosis dOvidi i el conte de

Merc Rodoreda La salamandra poden plantejar-se de manera especfica. Aix mateix, a
partir de les propostes encetades s possible encetar una comparaci entre les diferents
obres en qu sevidencin els punts de contacte i les divergncies existents.
Per a aquest enfocament es poden incloure altres obres on el motiu de la transformaci s

present. Aix, per exemple, Lase dor dApuleu, obra de referncia imprescindible ja que
cont el relat Cupido i Psique, del qual sorgeix el mite de la bella i la bstia adaptat en
versions diverses a travs dels segles; El somni duna nit destiu de W. Shakespeare,
alguns contes dngela Carter, alguns relats del gnere de terror i, sobretot, tantes i tantes
rondalles.
Aix, doncs, els diferents apartats del dossier es poden utilitzar de maneres diverses sense
que la coherncia de les propostes que shi presenten es vegi minvada.
Per a lavaluaci
La tasca davaluaci ha de ser una tasca compartida entre laprenent i el professorat.

Daquesta manera, els nois i les noies shi impliquen i es responsabilitzen del seu procs
daprenentatge. Per facilitar la participaci de lalumnat, s aconsellable que lensenyant
elabori diferents activitats davaluaci. En aquestes activitats, que es poden concretar en
pautes autocorrectives, es valoraran els continguts conceptuals i procedimentals que
9
shagin treballat. En iniciar una seqncia dactivitats, el grup classe ha de conixer els
criteris davaluaci, perqu els nois i les noies siguin capaos dautorregular autnoma-
ment el seu procs daprenentatge.
En lavaluaci distingirem tres moments. Duna banda, lavaluaci inicial, en la qual es

valoraran els coneixements de lalumnat sobre el tema. Aquesta avaluaci es pot concretar
en un test autocorrectiu, en el cas dels continguts conceptuals que facin referncia al
context histric i social de lautor, o b en un text, en el cas dels continguts conceptuals i
procedimentals implicats en la producci escrita. A partir daquests exercicis podrem
identificar els coneixements previs i, alhora, els aspectes sobre els quals caldr fer especial
atenci en la seqncia dexercicis que hem dencetar.
Daltra banda, al llarg del desenvolupament de la seqncia que hgim dissenyat, haurem
de proposar activitats breus que permetin valorar el procs daprenentatge de lalumnat. A
partir dels resultats daquestes activitats, que constitueixen lavaluaci formativa, es pot
replantejar amb noves propostes.
A lltim, lavaluaci final ha de valorar, a partir dactivitats similars a les desenvolupades

al llarg de la seqncia i dels criteris exposats en iniciar-la, els aprenentatges de carcter
conceptual i procedimental realitzats per laprenent.
10
I. LA SALAMANDRA DE MERC RODOREDA
1. ABANS DE LLEGIR: A LA RECERCA DINFORMACI
Les noves tecnologies ofereixen molts recursos que permeten buscar i processar
informaci. Amb les activitats que es proposen en aquest apartat, aprendreu a cercar
informaci i imatges a la Web.
1. La Web s un immensa biblioteca virtual on podeu trobar informaci sobre qualsevol

tema. Comproveu-ho! Consulteu les adreces segents per contestar correctament el test:1
Lloc web Adrea

Hyperenciclopdia http://www.grec.net/home/cel/main.HTM
Lletra http://www.uoc.es/lletra/
AELC http://www.partal.com/aelc/autors/
1) Merc Rodoreda nasqu a Barcelona...

el 1980.
el 1908.
el 1809.
2) A vint anys...
emigr a Buenos Aires.
es cas amb el seu oncle.
tingu un fill.
3) Entre 1933 i 1935 treballa com a...

actriu.
dissenyadora grfica.
periodista.
4) La vida i la carrera de lautora sofriren un canvi radical a causa de...

la Guerra del Francs.
la primera Guerra Mundial.
la Guerra Civil.
5) Merc Rodoreda sexili i durant molt anys visqu a diverses ciutats...

europees.
australianes.
africanes.
6) Lescriptora retorn a Catalunya...

a la dcada dels seixanta.
a linici del segle passat.
a la dcada dels setanta.
1
Comproveu les respostes del test al solucionari (a lannex 4).
13
7) La primera obra que public durant lexili fou...
Mirall trencat.
La plaa del Diamant.
Vint-i-dos contes.
8) El pas del realisme cap la narraci fantstica de lobra rodorediana sevidencia a...
El carrer de les Camlies.
Sc una dona honrada?
La meva Cristina i altres contes.
9) Lautora reb el Premi dHonor de les Lletres Catalanes...

el 1809.
el 1980.
el 1908.
2. Cerqueu la informaci per elaborar una bibliografia actualitzada de lobra de M.

Rodoreda. Completeu el quadre segent amb la informaci que extraureu de la pgina web
de lAgncia Espanyola de lISBN (http://www.mcu.es/bases/spa/isbn/ISBN.html):
Ttol Lloc de Editorial Any Nom i nmero

publicaci de la collecci
Aloma
Vint-i-dos contes
La plaa del Diamant
El carrer de les Camlies
La meva Cristina i altres contes
Mirall trencat
Semblava de seda i altres contes
Viatges i flors
Quanta, quanta guerra
La mort i la primavera
3. Amb el processador de textos, elaboreu la bibliografia de lobra de Merc Rodoreda

utilitzant la informaci recollida en lexercici anterior. Referiu la informaci tal com
mostra lexemple emprant les convencions grfiques indicades:
Exemple: OVIDI. Les Metamorfosis I-VI. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1998.

(LEsparver Clssic; 8)
14
Nom de lautor o de lautora: en versaleta. Sescriu primer el cognom i
posteriorment, desprs duna coma, la inicial del nom seguit dun punt.
Ttol de lobra: en cursiva. El ttol va seguit dun punt.
Lloc i any de publicaci, i editorial: en rodona. Primer sescriu el lloc de
publicaci. Posteriorment, desprs de dos punts, leditorial que se separa de
lany dedici amb una coma.
Collecci: entre parntesis. El nmero de la collecci se separa del ttol amb
punt i coma.
4. En els exercicis anteriors, heu buscat informaci a la Web a partir dunes adreces
indicades. Quan no disposeu dun itinerari previ, haureu dutilitzar els cercadors o motors
de cerca per trobar informaci a la xarxa. Consulteu els cercadors proposats i valoreu-ne
els aspectes segents:
a) s fcil utilitzar el cercador?
b) Cont indicacions per a la cerca avanada?
c) Quins cercadors es poden consultar en catal?
http://www.google.com/intl/ca/
http://www.grec.net/cgibin/cercador.pgm
http://www.alltheweb.com/ http://vilaweb.com/nosaltres/
http://www.hotbot.lycos.es/ http://www.altavista.com/
15
5. Busqueu informaci sobre un dels protagonistes del conte de Merc Rodoreda, que
llegireu posteriorment. Introduu el terme salamandra en els diferents cercadors i indiqueu
el nombre de resultats:
Cercador Resultats
Google
Cercador.com
AlltheWeb
Nosaltres.com
HotBot
Altavista
6. Per optimitzar el procs de recerca, cal utilitzar els operadors booleans. Aquests
operadors (OR, NOT, AND) permeten ampliar o restringir el camp de cerca. Introduu les
combinacions indicades en un cercador i apunteu el nombre de resultats:
Combinaci de cerca Resultats

amfibi
salamandra AND amfibi
salamandra AND salamandrids
salamandra AND amfibi AND salamandra salamandra
salamandra AND salamandrids AND salamandra salamandra
7. En el procs de cerca dinformaci a la Web, s aconsellable desar les pgines web

trobades per poder-les utilitzar posteriorment. Deseu algunes de les pgines consultades en
els exercicis anteriors.2
8. Consulteu aquestes adreces i valoreu la informaci i les imatges que hi apareixen.

Utilitzeu la srie numrica del zero (-) al cinc (+):
Portal Adrea Informaci Imatges
FAUNA IBRICA http://faunaiberica.org/
ESPAIS NATURALS http://www.ddgi.es/espais/#fauna
POISONOUS PLANTS
http://library.thinkquest.org/C007974/2_2sal.htm
AND ANIMALS
2
Si necessiteu algunes indicacions per guiar la vostra tasca, consulteu el quadre dajut incls a lannex 3.
16
ATLAS http://mrw.wallonie.be/dgrne/ong/rainne/nouvelles2
HERPTOLOGIQUE 001/main.htm#sommaire
ARAGN http://www.aragonesasi.com/
http://www1.ceit.es/Asignaturas/Ecologia/EspNatur
PICOS DE EUROPA
ales/Picos/
LA FACU http://www.lafacu.com/apuntes/biologia/anfibios/
9. Seleccioneu les imatges que us resultin ms atractives i deseu-les.3
2. LLEGIR A PAMS LA SALAMANDRA4
La lectura s un procs a travs del qual elaborem una interpretaci del text. En aquest
procs intervenen diferents components: els coneixements previs que tenim sobre el tema,
el text i lautor, la descodificaci que realitzem dels elements textuals i lingstics que ens
aporta el text i la nostra resposta com a lectors o lectores.
1. Llegiu de manera seqenciada el conte de Merc Rodoreda La salamandra5 i, a

mesura que aneu llegint, contesteu les preguntes de cada apartat. Contrasteu les vostres
respostes amb un grup de companys i companyes6:
1.1. Llegiu el ttol i contesteu les preguntes:
a) Qui penseu que protagonitzar la narraci?
b) Quins fets creieu que es relataran?
c) Quin tipus de narraci creieu que llegireu?
d) Qui explicar la histria?
1.2. Llegiu el primer pargraf i responeu les preguntes:
a) Qui narra la histria? A partir de quins indicis heu definit la personalitat del
narrador?
b) En quin moment histric transcorre lacci? Amb quins elements lheu dedut?
c) Qu fa la dona a la vora de lestany? Com la definireu?
3
Si necessiteu indicacions per desenvolupar aquesta tasca, consulteu el quadre dajut incls a lannex 3.
4
Aquesta activitat pot desenvolupar-se oralment per construir de manera collaborativa la interpretaci del
text entre tota la classe.
5
Trobareu aquest text a lannex 1.
6
Podeu completar aquesta activitat amb els exercicis lanlisi del conte incls a CORRIUS, M.; VIL, C.
Contes. Merc Rodoreda, que trobareu a http://www.xtec.es/sedec/mrod.htm.
17
d) Quina relaci mant la dona amb els animals i lentorn natural?
e) De quina manera senceta el contacte entre lhome i la dona? Qui linicia? Quin rol
juga cada personatge?
1.3. Llegiu el segon pargraf i contesteu les preguntes:
a) Interpreteu el fragment segent. Qu est passant? Quina relaci sestableix entre els
fets, la dona i la natura?
Em va tornar a abraar contra la soca del salze i em va posar la m plana damunt

dels ulls. I tot duna em va semblar que madormia i que les fulles em deien coses
que jo no comprenia, i que me les anaven dient cada vegada ms baix i ms a poc a
poc.
b) Qui s la dona de la trena rossa? Qu fa?
c) De qu titlla la dona de la trena rossa a la dona de lestany? En quin sentit utilitza la

paraula amb qu la denomina?
d) Quins altres usos coneixeu de la paraula bruixa?
e) Com acaba lescena?
1.4. Llegiu el tercer pargraf i responeu les preguntes:
a) Desprs dels fets esdevinguts a lestany, quina s la reacci del poble?
b) La reacci de la gent del poble est justificada o s fruit de la superstici? Raoneu la

vostra resposta.
c) Per quin motiu la gent del poble titlla la dona de bruixa? Amb quin sentit utilitza
aquest terme?
d) Qu es troba la dona penjat a la porta de casa seva?
e) Com penseu que se sent la dona davant de la reacci del poble?
1.5. Llegiu el quart pargraf i contesteu les preguntes:
a) Quines altres bsties mortes pengen a la porta de la casa de la dona?
b) Per qu sespanta el gat de la process? Per la situaci o perqu la dona s una

bruixa? Raoneu la vostra resposta.
c) Desprs de la process la dona torna a veure lhome? Per qu?
d) Quins sn els sentiments de la dona?
18
e) Qu expliquen dos homes sobre la mare de la protagonista? Penseu que els fets que
expliquen sn reals?
f) Com imagineu la vida de la dona i la seva mare al poble?
g) Valoreu el tracte que el poble ha donat a aquestes dues dones.
1.6. Llegiu el cinqu pargraf i responeu les preguntes:
a) Com interpreteu el fragment i em deixaven amb el meu mal, que no era pas el que
ells mhaurien volgut fer?
b) Per quins motius volen cremar la dona?
c) Per qu la castiguen amb la foguera?
d) Hi ha algun fet en el relat que justifiqui la decisi del poble?
1.7. Llegiu el sis pargraf i contesteu les preguntes:
a) Com colloquen la dona a la foguera?
b) Quina can canten els nens? Per qu la canten?
c) Per quins motius creu la gent que la foguera no sencn? s una creena
fonamentada?
d) Entre la gent del poble hi ha una dona amb aparena de bruixa? Qui s? Qu fa?
e) La dona de la foguera s una bruixa? s vctima de la mala interpretaci del fets?

Raoneu la vostra resposta a partir dels indicis trobats en el text.
f) Quins sentiments experimenta la gent del poble mentre cremen la dona? Qu

demostren aquests sentiments?
1.8. Llegiu el set pargraf i responeu les preguntes:
a) En qu es transforma la dona?
b) Per qu creieu que sha convertit en aquest animal i no en un altre?
c) Aquesta metamorfosi demostra que la dona s una bruixa? Contrasteu la vostra

resposta amb la que heu concretat a lapartat anterior.
d) Qui narra la histria? Contrasteu la vostra resposta amb la que hgiu donada a
lapartat 1.1. daquest exercici.
1.9. Llegiu del vuit al des pargraf i contesteu les preguntes:
19
a) Quines sn les sensacions fsiques que experimenta amb la transformaci?
b) Cap a on va la salamandra en primer lloc? Per qu hi va?
c) La nit que retorna al poble on entra?
d) Qu fa amb la cendra de la llar? Per qu?
1.10. Llegiu lonz pargraf i contesteu les preguntes:
a) Qu fa la salamandra quan entra la lluna per la finestra? Perqu ho fa?
b) Quina reacci us provoca com a lectors lescena descrita en aquest pargraf?
c) Qu continua essent igual per a la dona convertida en salamandra?
1.11. Llegiu el dotz pargraf i contesteu les preguntes:
a) Com foragita la dona de la trena rossa la salamandra?
b) Qu passa a labeurador dels cavalls?
c) Com acaba lancdota de labeurador?
1.12. Llegiu del tretz al catorz pargraf i contesteu les preguntes:
a) Cap a on va la salamandra amb la pota trencada?
b) Quin incident sesdev amb les anguiles?
c) Qu pot estar passant a la salamandra mentre sent les sensacions que descriu el
fragment segent? Raoneu la vostra resposta.
I no s per qu tot duna vaig veure el cam de les pedres, les aranyes de casa meva,
les cames penjades al costat del llit; blanques i blaves, com si ells dos estiguessin
asseguts damunt de laigua, per buides; com una bugada estesa, que lanar i venir
de laigua feia gronxar. I jo em veia sota de la creu feta dombra, damunt dun foc
de colors que salava xisclant i que no em cremava...
d) Com interpreteu lellipsi del final del conte?
Fins que les anguiles es van cansar lombra va xuclar la maneta... una ombra morta,
que estenia a poc a poc la pols de laigua, dies i dies i dies, en aquell rac de llot,
entre arrels dherba i de salze que tenien set i bevien all des de sempre.
e) Qui s el narrador de la histria? Quin s el seu estat? Contrasteu la vostra resposta

amb la que heu donada a lapartat 1.1. daquest exercici.
20
f) El conte narra una histria similar a la que us esperveu en llegir el ttol?
Argumenteu la vostra resposta.
g) Quina reacci us ha provocat la narraci? Us ha inspirat tendresa? Us ha fet

reflexionar? Us ha resultat avorrida? Raoneu la vostra resposta.
3. Completeu la carta segent incloent-hi una sntesi dels fets principals del conte La
salamandra i la vostra opini personal:
Begur, 30 dagost de 2001
Estimada Marta,
Aquest any la colla no estava gaire animada i he aprofitat per nedar

molt i prendre el sol. Mhe passat els dies estesa com una sargantana;
una sargantana que savorria com una soca fins que va decidir fer-se
un tip de llegir. Quan les meves reserves shan esgotat, la Laia, la
set-cincies del grup, mha deixat per a mi soleta tota la seva
biblioteca. All hi he trobat un recull de contes de Merc Rodoreda.
Dentre tots els contes que nhe llegit el que ms recordo s La
salamandra, un conte que explica
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
Des del meu punt de vista s un conte

.................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
21
.............................................................................................................................................
Una abraada,
3. DESPRS DE LLEGIR: TALLER DESCRIPTURA
En la tradici literria el motiu de la transformaci ha estat utilitzat de manera recurrent.

Cada nova versi reinterpreta el motiu i hi introdueix nous matisos. Exploreu les vostres
possibilitats com a escriptors i escriptores elaborant un text de creaci literria seguint el
procs de creaci proposat.
3.1. Abans de comenar
1. Quines sensacions us provoca cadascun daquests animals? Escriviu-ne dues. Posterior-

ment, valoreu si aquestes sensacions estan associades a algunes de les seves
caracterstiques fsiques. Raoneu la vostra resposta.
a) .............................................................. a) ..............................................................
b) .............................................................. b) ..............................................................
a) .............................................................. a) ..............................................................
b) .............................................................. b) ..............................................................
22
a) .............................................................. a) ..............................................................
b)............................................................. b) ..............................................................
2. La tradici cultural ha associat trets propis de lsser hum a alguns animals.

Identifiqueu tres caracterstiques humanes que es relacionin amb a cadascun daquests
animals.
a) .............................................................. a) ..............................................................
b) .............................................................. b) ..............................................................
c) .............................................................. c) ..............................................................
a) .............................................................. a) ..............................................................
b) .............................................................. b) ..............................................................
c) .............................................................. c) ..............................................................
23
a) .............................................................. a) ..............................................................
b) .............................................................. b) ..............................................................
c) .............................................................. c) ..............................................................
3.2. Per escriure

1. Completeu el quadre amb el nom dun dels animals dels exercicis dels apartats anteriors.
Seleccioneu el que us provoqui angnia o rebuig i escriviu-ne el nom. Desprs introduu-hi
les parts del cos ms caracterstiques. Finalment, completeu els quadres amb quatre
adjectius que les descriguin.
(Nom de l'animal)
................................
Part del cos Part del cos Part del cos Part del cos Part del cos
.............. .............. ............. ............. .............
3. Encercleu en lexercici anterior les caracterstiques fsiques que us resultin ms

desagradables de lanimal.
4. Llegiu els textos segents (extrets de La salamandra de Merc Rodoreda i de La

metamorfosi de Franz Kafka) i analitzeu com es descriuen els canvis fsics i les sensacions
que experimenten els protagonistes:
Text 1
24
I aleshores va passar una cosa que em va fer estrnyer les dents: els braos i les
cames se manaven escurant com les banyes dun cargol que una vegada havia
tocat amb el dit, i sota del cap, all on el coll sajunta amb les espatlles, sentia que
una cosa sestirava i em burxava. [...] I em vaig posar a caminar per damunt de les
brases, molt a poc a poc, perqu la cua em pesava.
Tenia la cara arran de terra i caminava amb les mans i amb els peus. [...] Em
vaig acostar al pedrs, vaig travessar la casa per entre flames i brases, de pressa,
cap al salze, cap als crixens, i [...] em vaig posar a caminar pel fang i pels bassals, i
a les manetes els agradava enfonsar-se en aquella pasta flonja, per els peus, al
darrera, es cansaven de tant quedar-se enganxats. [...]
A la matinada, no s si lendem o un altre dia, vaig sortir a poc a poc i vaig
veure les muntanyes altes sota un cel tacat de nvols. Vaig crrer pels crixens i em
vaig aturar a la soca del salze. Les primeres fulles encara eren a dins dels brots,
per els brots ja verdejaven. No sabia cap on tirar; si em distreia, els brins dherba
em burxaven els ulls i entre els brins em vaig adormir fins que el sol va ser alt.
Quan em vaig despertar vaig caar un mosquit molt petit i desprs vaig buscar cucs
per entre lherba.
M. Rodoreda, Tots els contes (p. 240-241)
Text 2
Quan, un mat, Gregor Samsa va despertar-se duns somnis neguitosos, es va

trobar al llit transformat en un insecte monstrus. Jeia damunt lesquena dura,
talment com una closca i, si aixecava una mica el cap, veia la panxa bruna,
segmentada per estreps arquejats, com un voltam, i tan prominent que el cobrellit, a
punt de relliscar del tot, a penes saguantava. Les cames, molt nombroses i doloro-
sament primes en comparaci amb el gruix que tenien abans, sagitaven indefenses
davant dels seus ulls. [...]
De primer va creure que podria sortir del llit comenant per la part inferior
del cos, per aquesta part que, daltra banda, encara no havia vist, i de la qual no
es podia fer cap idea precisa va resultar molt difcil de moure. Tot va anar molt a
poc a poc. I quan, finalment, gaireb furis, va reunir totes les forces i va agafar
impuls cap endavant sense miraments, va equivocar la direcci, es va donar un cop
molt fort contra els peus del llit, i la cossor que va sentir li demostr que precisa-
ment la part inferior del seu cos potser tamb era, en aquell moment, la ms
sensible.
Va provar, doncs, de treure primer la part superior del cos, i va girar el cap,
amb precauci, cap a lespona. Ho va aconseguir fcilment i, malgrat lamplada i la
pesantor, la massa del seu cos va comenar a seguir, lentament, el moviment del
cap. Per quan, per fi, el cap li va penjar en laire, fora del llit, va tenir por de
continuar amb aquell mtode perqu, si es deixava caure aix, seria ben b un
miracle que no es fes mal al cap. [...] I es va posar a bellugar tota lestesa del cos
rtmicament, amb la intenci de balancejar-se per sortir del llit. Si es deixava caure
daquesta manera, el cap, que mantindria vigorosament alat en el moment de
caure, quedaria probablement indemne. Lesquena semblava molt dura; segur que
no es ressentiria del cop contra lestora. El que ms el preocupava era pensar en el
terrabastall que originaria i que, possiblement, provocaria inquietud, si no angoixa,
darrera totes les portes. Per shavia dexposar a aquest risc.
25
Quan Gregor ja tenia mig cos fora del llit el nou mtode era ms un joc
que un esfor, noms calia anar-se gronxant cap endarrera se li va acudir que tot
seria molt fcil si alg venia a ajudar-lo. [...]
Ja shavia desplaat tant, que aviat perdria lequilibri si continuava aquell
balanceig, i no podia trigar gaire a prendre una decisi definitiva, [...] Gregor es
llan amb totes les seves forces de dalt a baix del llit. Es va sentir un cop sec, per
no va ser, prpiament, un terrabastall. Lestora va amorosir una mica la caiguda, i
tamb lesquena era ms elstica del que Gregor havia pensat; per aix es produ
aquell soroll sord, no massa perceptible. Per no havia tingut prou cura a mantenir
el cap dret, i shi va fer mal; el girava i el fregava a lestora amb rbia i dolor.
F. Kafka, La metamorfosi (p. 35-45)
4. Elaboreu un text, que inquieti el lector o la lectora, en qu es descrigui la transformaci

dun sser hum en lanimal descrit anteriorment. Potencieu les caracterstiques fsiques
que heu encerclat en lesquema de lexercici 2 daquest apartat i utilitzeu alguns dels
recursos dels textos de lexercici anterior.
5. Per comprovar lefectivitat del vostre text demaneu a un grup de companys i companyes
que el llegeixin. Introduu-hi les modificacions necessries a partir dels suggeriments que
us hagin proposat. Per recollir-los utilitzeu la pauta segent:
26
QU US HA AGRADAT MS DEL TEXT?
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
QU NO US HA AGRADAT?
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
HI INCLOUREU MS INFORMACI? QUINA?

.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
QUINS DETALLS DEL TEXT ELIMINAREU?

.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
FEU ALGUN SUGGERIMENT PER MILLORAR EL TEXT.

.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
6. A lltim, reviseu lortografia i la puntuaci. Introduu les modificacions que siguin

necessries en el vostre escrit.
27
II. LES METAMORFOSIS DOVIDI
1. ABANS DE LLEGIR: CONIXER EL MN DOVIDI
Publi Ovidi Nas s un dels poetes llatins clssic de ms renom. La seva obra, que gaud
duna gran popularitat, sinsereix en la tradici i lentorn cultural de lImperi rom.
1. Per familiaritzar-vos amb el mn dOvidi, abans dencetar la lectura de Les

Metamorfosis, organitzeu una exposici a classe. Per elaborar-la, organitzeu-vos per grups,
cadascun dels quals desenvolupar un aspecte especfic de la mostra. Decidiu en quin grup
us voleu incorporar, tenint en compte la tasca assignada:
a) Les tasques del grup de disseny sn:

Dissenyar el cartell de lexposici, que consistir en un collage en qu
sutilitzar una selecci dimatges extretes de la Web.
Seleccionar les imatges que illustraran els textos explicatius de lexposici.
Elaborar la presentaci de tot el muntatge de lexposici.
b) Les tasques del grup dhistria sn:

Definir el ttol de lexposici.
Produir els textos explicatius del muntatge.
c) Les tasques del grup de periodisme sn:

Elaborar una enquesta per valorar els coneixements dels companys i les
companyes sobre cultura i histria de lImperi Rom.
Enquestar com a mnim 30 persones.
Elaborar i valorar un grfic que els reflecteixi.
2. Un cop sha distribut la classe en grups, organitzeu el vostre pla de treball tenint en
compte les indicacions segents:7
a) Grup de disseny:
Consulteu els llocs i les pgines web segents:
Lloc web Adrea

The Forum Romanum http://library.thinkquest.org/11402/
The Roman Empire http://www.roman-empire.net/
Roman Art and Architecture http://harpy.uccs.edu/roman/html/
Museu Arqueolgic de Tarragona http://www.mnat.es/
Deseu les pgines web que us hagin resultat ms interessants.
7
Si necessiteu algunes indicacions per desenvolupar cadascuna de les tasques, consulteu els quadres dajut
inclosos a lannex 3.
31
Recupereu les pgines desades i escolliu les illustracions que us agradin ms.
Desprs, deseu-les.
Elaboreu el collage amb el Word per al cartell inserint les imatges
seleccionades.
Un cop acabat el cartell, seleccioneu les imatges per illustrar lexposici.
Incloeu en el cartell el ttol que el grup dhistoriadors hagi definit.
b) Grup dhistoriadors:
Consulteu les pgines web segents:
Lloc web Adrea

The Forum Romanum http://library.thinkquest.org/11402/
Maps of the Roman World http://www.centuryone.com/rmnwrd.html
Roma http://www.mclink.it/n/citrag/roma/eng_home.htm
De Imperatoribus Romanis http://salve5.salve.edu/%7eromanemp/test.htm
Deseu les pgines web que us han resultat ms interessants.

Recupereu les pgines desades i desenvolupeu els aspectes segents:
1) Un text breu en qu sindiquin els esdeveniments ms importants duna breu

histria del mn rom (des dels inicis fins a la caiguda de lImperi). Per
facilitar-ne la comprensi, incloeu un esquema temporal.
2) Un mapa en qu es presenti la situaci de lImperi Rom en temps dOvidi,

acompanyat duna breu explicaci.
3) Una biografia breu dels emperadors August i Tiberi, contemporanis dOvidi.
Elaboreu els textos explicatius per a lexposici utilitzant el processador de

textos.
Inseriu-hi les imatges seleccionades pel grup de disseny.
Finalment, definiu un ttol per a lexposici.
c) Grup de periodisme:
Consulteu els llocs web seleccionats pels altres dos grups de treball.
Deseu les pgines web que us hagin resultat ms interessants.
Elaboreu una enquesta dopci mltiple per verificar els coneixements que
tenen els companys i les companyes de la vostra classe o duna altra sobre la
histria, els costums i lart de lImperi Rom. Seguiu lexemple per definir els
diferents blocs de lenquesta:
32
1) Quin era el passatemps preferit dels romans?
Les carreres de quadrigues.
Les lluites de gladiadors.
Els jocs de cartes.
2) A quina edat es casaven les noies?

Entre els 10 i els 12 anys.
Enquesteu un grup de 30 companys i companyes seleccionats aleatriament.

Posteriorment, reflectiu els resultats en un grfic, que elaborareu amb el Word, i
valoreu-los.
2. LLEGINT LES METAMORFOSIS
A les narracions incloses a Les Metamorfosis descobrireu histries fantstiques, cruels i

apassionants, que a travs dels segles han estat reescrites per autors de tradicions culturals
diverses.
1. Llegiu linici de Les Metamorfosis dOvidi i contesteu les preguntes proposades a

continuaci:
s el meu desig parlar de cossos transformats en formes noves. Oh dus, ja

que vosaltres tamb vau prendre part en aquestes transformacions, inspireu la tasca
que he comenat i guieu el poema sense interrupci des dels orgens del mn fins als
nostres dies.
[Orgens del mn]
Abans que exists el mar, les terres i el cel que tot ho cobreix, laspecte de la
natura era el mateix en tot lunivers. s el que ha estat anomenat Caos, una massa
informe i desordenada, no res ms que un pes inert i una acumulaci confusa de les
llavors de les coses, encara no estructurades. El Sol encara no illuminava el mn ni
Febe8 feia reaparixer unes noves banyes en cada creixent. Tampoc la terra no es
trobava suspesa enmig de laire, envoltada per aquest i en equilibri pel seu propi
pes, ni Amfitrite9 havia ests els seus braos tot al llarg dels lmits de la terra ferma.
All on hi havia terra, hi havia tamb mar i aire barrejats i, daquesta manera, la
terra no era slida, laigua era innavegable i laire no tenia llum. Cap cos no tenia
una forma estable i uns elements eren obstacle per als altres, perqu en un mateix
cos els freds lluitaven amb els calents, els humits amb els secs, els tous amb els durs,
i els pesants amb els mancats de pes.
(Ovidi, Les Metamorfosis I-VI, p. 19-20)
8
La lluna.
9
Personificaci del mar. En realitat s lesposa de Nept, que esdevindr du del mar.
33
a) De quin tipus dobra es tracta?
1) Cientfica.
2) Literria.
3) Filosfica.
b) Quin perode de temps abasta tota lobra?

4) Des de linici dels temps fins a lactualitat.
5) Des dels orgens del mn fins a la deficaci de Csar.
6) Des de la creaci fins a la invasi romana.
c) Quines fonts documentals shi utilitzen?

7) Bbliques.
8) Cientfiques.
9) Mitolgiques.
2. Llegiu aquests textos extrets de Les Metamorfosis i contesteu les qestions plantejades
tot seguit:
[Rapte dEuropa]
El nt dAtlas10 [...] abandona les terres que porten el nom de Pallas i torna
al cel, fent bategar les seves ales. El seu pare el crida a part i li diu, sense confessar-
li que s lamor el que el mou: Fill meu tu que sempre compleixes fidelment les
meves ordres, no perdis temps i torna a baixar rpidament, com fas sempre. Has
danar a un pas que mira la teva mare des de lesquerra i que s anomenat la terra
de Sid pels seus habitants;11 has dagafar el ramat reial, que veus pasturar lluny, a
lherba de la muntanya, i portar-lo cap a la platja.
Aix va dir, i, tot seguit, els vedells, foragitats de la muntanya, van comenar
a atansar-se a la platja, seguint les ordres, al lloc on la filla del poders rei solia
jugar, acompanyada de les donzelles de Tir. No compaginen b ni van plegades la
majestat i lamor; aix s que, deixant de banda el ceptre, smbol del seu poder, el
pare i rector dels dus, que branda en la seva m dreta el llamp de tres puntes i que
amb un moviment del seu cap sacseja el mn, pren laparena dun toro i es posa a
braolar enmig dels vedells i a anar duna banda a laltra, magnfic daspecte,
damunt lherba tendra. El seu color, certament, s el de la neu en qu cap peu no ha
deixat la seva empremta ni ha comenat a fondre el plujs Austre. La musculatura
del coll s ferma, la papada li penja per davant; les banyes sn petites, aix s
veritat, per qualsevol diria que han estat treballades a m, i sn ms lluents que
una pedra preciosa sense taca. Res damenaador no hi ha en el seu front, ni res que
causi espant en la seva mirada; una expressi de pau inunda el seu rostre. La filla
dAgnor queda admirada en veure que s tan bell, que no amenaa atacar-la. De
bon principi, tot i veurel tan dcil, t por de tocar-lo; aviat, per, shi acosta i li
posa flors a la boca blanca. A lamant li agrada i, mentre no arriba lesperat
moment de satisfer el seu desig, li fa petons a les mans; amb prou feines ja, amb
prou feines pot deixar per a ms endavant la resta. Tan aviat guimba i fa saltirons en
10
Mercuri.
11
La mare de Mercuri, Maia, va ser convertida en estel. El pas s Fencia, situat a lest de Grcia i a
lesquerra si es compara amb la posici de Maia en el cel. Sid i Tir eren ciutats importants de Fencia.
34
lherba verda com frega el seu llom de neu en la sorra roja; i desprs de treure-li a
poc a poc la por, ofereix el pit a la noia perqu li faci copets amb la m, o les banyes
perqu les envolti amb garlandes de flors fresques. La princesa va atrevir-se fins i
tot, ignorant qui tenia a sota, a seure damunt lesquena del toro; i aleshores el du, a
poc a poc, va comenar a allunyar-se de la terra i del litoral sec; primer posa els
seus peus falsos en laigua, desprs continua endins i semporta la seva presa a alta
mar. La noia t por i es gira a mirar la costa que ha deixat enrere en ser raptada;
amb la m dreta sagafa ben fort a una banya, laltra la t posada damunt el llom;
els seus vestits, tremolosos, ondulen al vent.
a) Qui suposeu que s el pare rector dels dus? En qu es transforma?
b) Digueu quin s el significat del fragment segent:
A lamant li agrada i, mentre no arriba lesperat moment de satisfer el seu desig, li

fa petons a les mans; amb prou feines ja, amb prou feines pot deixar per a ms
endavant la resta.
c) Amb quina finalitat es transforma?
d) Quin paper juga la seva transformaci en el desenvolupament de la histria?
e) La narraci mitolgica del rapte dEuropa explica algun fet de la realitat? Raoneu la
vostra resposta.
[Eco]
Un dia, mentre [Narcs] empaitava cap a les xarxes crvols espantats, el va

veure la nimfa de veu sonora, qui no ha aprs a callar quan li parlen ni a parlar la
primera, Eco, la del ress. Eco aleshores encara tenia cos i no era noms una veu;
per, tanmateix, tot i que era molt xerraire, la boca noms li servia, com ara, per
repetir de tot el que li deien les darreres paraules. Era aix per voluntat de Juno,
perqu, sempre que podia sorprendre les nimfes en braos del seu Jpiter a la
muntanya, cosa que passava sovint, ella, amb astcia, lentretenia amb una conversa
interminable i donava a les nimfes temps de fugir. Quan la filla de Saturn va adonar-
sen, li va dir: Perdrs el control daquesta llengua amb qu mhas enganyat i
fars un s molt limitat de la veu. El que va passar va confirmar lamenaa; Eco
noms repeteix les darreres paraules i reprodueix els mots que sent.
Aix, doncs, quan va veure Narcs vagarejant pels camps solitaris i es va
sentir encesa damor, va comenar a seguir els seus passos damagat; com ms el
segueix, ms propera sent la flama que labrusa; igual que quan sinflama el sofre
que recobreix els extrems de les torxes en ser-li apropada unaa flama. Quantes
vegades va voler abordar-lo amb paraules afectuoses i adrear-li dolces spliques!
Per la seva natura li ho impedeix i no li permet prendre la iniciativa; tanmateix,
est disposada a fer el que pot: esperar sons als quals pugui respondre amb les seves
paraules.
35
f) Qui s la protagonista de la narraci?
g) Quina transformaci sofreix? Qui la provoca? Per qu?
h) La transformaci dEco interv en el desenvolupament de la narraci?
i) La narraci mitolgica explica algun fenomen de la natura? Quin?
3. La metamorfosi s un motiu que ha perdurat en la tradici literria i sha convertit en un

recurs narratiu recurrent. Llegiu el text i contesteu les qestions que es plantegen tot seguit:
El mirallet de la serp
Una vegada era un pare que tenia tres filles, i va haver danar a bateig, i els
va dir:
Qu voleu que us porti?
La ms gran va dir:
Un vestit.
La mitjana:
Unes arracades.
I la ms petita:
Una rosa.
Sen va anar i va comprar el vestit i les arracades, per es va descuidar la
rosa.
Passa per un jard i va pensar:
Per una rosa no em diran res.
Hi entra i cull la ms bonica que va veure. Encara no la va haver collida, li
surt una serp; diu:
Per a qui s, aquesta rosa?
Diu:
Per a la meva noia petita, que me lha encomanada.
Diu:
Si no em portes la noia, et prendr la rosa i ten recordars.
El pare, si us plau o per fora, li va haver de portar la noia, i quan la serp la
va tenir li va demanar per casar-se amb ella.
La noia, que no, que no shi volia casar; per la serp tant va perfidiar, que a
lltim li va dir que s.
La noia li va demanar que la deixs anar a casa seva a despedir-se, i la serp
li va dir que ja hi podia anar, per que no trigus gaire. Li va dar un mirallet; diu:
T, quan vulguis saber lo que faig, mira el mirallet.
Sen va i entre unes coses i unes altres hi va estar una setmana, sense
recordar-se de mirar el mirallet, que ni sabia on era; per el va trobar, va mirar i va
veure que la serp sacabava de morir. Corrents se nhi torna, i la serp li va dir:
Si no ens casem de seguida, jo em morir.
I es van casar llavores; i es va girar la noia i veu que la serp era un prncep,
i van viure felios.
P. Bertran i Bros, El rondallari catal (p. 63-64)
36
a) Quin tipus de narraci s aquest text? A quin pblic sadrea? Raoneu la vostra
resposta.
b) Quin personatge es transforma? Per qu? Aquesta transformaci t un valor

simblic?
c) Coneixeu versions literries o cinematogrfiques daquesta histria. Quines? Quines

similituds i quines diferncies hi ha entre les dues histries?
4. La transformaci s un element fonamental de la novella La metamorfosi de F. Kafka.

Si lheu llegida, valoreu de quina manera sutilitza en el desenvolupament del relat.
5. Desprs de llegir alguns fragments de Les Metamorfosis, participeu en un debat per

exposar la vostra opini com a lectors i lectores sobre lobra. Prepareu la vostra intervenci
amb el qestionari segent:12
a. Valoracions generals:13
a. 1. Qu us ha agradat de Les Metamorfosis?

Qu us ha cridat ms latenci?
Us agradaria llegir una altra obra similar?
a. 2. Qu no us ha agradat?
Us heu avorrit llegint algun passatge? Quin?
Us nheu saltat alguna part? Quina?
Heu deixat de llegir? Quan? Per qu ?
a. 3. Hi ha hagut alguna cosa que us hagi sobtat?

Qu us ha semblat inusual de lobra?
Qu us ha sorprs?
b. Valoracions especfiques:
b.1. Abans de comenar a llegir, qu pensveu de lobra?

Quin tipus de text esperveu? Per qu?
Lobra ha complert les vostres expectatives?
b.2. Heu llegit altres obres com aquesta?

Quins sn els punts de contacte amb lobra que acabeu de llegir?
Quines sn les diferncies?
12
El qestionari proposat s un material de suport per preparar o b per desenvolupar un debat oral. Cal,
per, considerar-lo com una eina per incentivar el pensament, el contrast de les idees i la participaci; s a
dir, com una eina per fomentar la reelaboraci de coneixements i el desenvolupament del pensament crtic.
No es tracta, doncs, dun test en qu shan de completar les respostes. Les preguntes indicades en cursiva sn
les preguntes principals sobre les quals sofereixen possibilitats de variaci.
13
Aquest qestionari ha estat adaptat dA. Chambers, Tell me. Children reading and talk.
37
b.3. Haveu llegit lobra abans? Si lhaveu llegida, qu hi heu trobat de diferent
aquesta vegada?
Us ha agradat menys que la primera vegada?
Algun aspecte del text us ha semblat diferent?
Rellegint-lo us ha agradat ms i el recomanareu?
b.4. Si fssiu escriptor o escriptora, modificareu lobra?

Quines parts rescriureu? Com ho fareu?
Quins elements nous introduireu?
b.5. Coneixeu alguns fets de la vida real similars als fets que es narren en lobra?
Quines sn les coincidncies entre els fets reals i els de la ficci?
La lectura de lobra us ha fet repensar la perspectiva dels fets reals?
b.6. Mentre llegeu podeu visualitzar, com si fos una pellcula, la histria en la
vostra imaginaci?
Quins fragments han facilitat aquesta visualitzaci?
Quins passatges recordeu ms ntidament?
b.7. Qu comentareu a un amic o una amiga sobre el text?

No li donareu gaires detalls per no influir en la seva lectura de lobra?
Coneixeu alguna persona a qui penseu que li agradaria lobra?
Per a quin tipus de pblic s recomanable aquesta obra? Pblic juvenil?
Pblic general? Lletraferits?
b.8. Desprs descoltar el punt de vista de la resta de la classe sobre el text, heu
modificat lopini que en teneu?
Les opinions dels companys i les companyes eren molt diferents a les
vostres?
Us han sorprs alguns dels punts de vista que shan expressat al llarg del
debat?
Us han aportat noves dimensions del text les lectures de la resta de la
classe?
Desprs dhaver llegit i dhaver contrastat la vostra lectura amb els
companys i les companyes, qu us sembla ms significatiu del text?
b.9. Coneixeu altres informacions sobre lobra?

Sabeu qui s lescriptor o lescriptora?
Coneixeu les circumstncies en qu va ser escrit el text?
Quan i on es va escriure?
6. Llegiu les histries dels personatges indicats i completeu els quadres:
38
Nom del personatge Dafne14
Relacions de parentesc
Transformaci que sofreix
Sntesi de la narraci
Nom del personatge Callisto15
Nom del personatge Narcs16
14
Trobareu la narraci de Dafne (inclosa al llibre I) a lannex 2.
15
Narraci inclosa al llibre II.
16
Narraci inclosa al llibre III.
39
Noms dels personatges Cadme i Harmonia17
Nom dels personatges Pram i Tisbe18
Nom del personatge Atlas19
17
Narraci inclosa al llibre III.
18
Narraci inclosa al llibre IV.
19
Narraci inclosa al llibre IV.
40
Nom del personatge Aracne20
3. DESPRS DE LLEGIR: LEDICI DE LES METAMORFOSIS
Imagineu que treballeu en una editorial. Us han encarregat que elaboreu una antologia de
les narracions incloses a Les Metamorfosis dOvidi per a una collecci juvenil. Per fer els
textos ms llegibles a laudincia a qui sadrecen, shan de reescriure seguint les
indicacions que us especifiquem en aquest apartat.
1. Seleccioneu alguns fragments de Les Metamorfosis dOvidi. Escolliu preferentment

aquelles narracions on es produeix una transformaci.
2. Reescriviu els fragments seleccionats. Per a lelaboraci dels textos seguiu les
indicacions detallades desprs de lexemple, que s una adaptaci de la narraci de
Dafne:21
El primer amor dApollo fou Dafne. Aquest amor

no fou producte de la casualitat; el provoc Cupido,
que arat per la fatxenderia dApollo, decid
castigar-lo.
Tot comen, quan Apollo, desprs dhaver mort
la serpent Pit, es trob amb Cupido. Apollo se
sentia orgulls i potser per aix, en veure Cupido
tensant el seu arc, es vant del seu triomf i digu:
Qu fas, noi juganer, amb aquest arc que no
tescau? Aquesta arma s ms adequada per a mi que
fereixo els meus enemics i mato les feres, tal com
acabo de fer amb Pit.
Cupido, enrabiat per les paraules dApollo,
contest: El teu arc pot travessar el que vulgui,
per el meu et travessar a tu. I tot seguit,
20
Narraci inclosa al llibre V.
21
Trobareu la narraci de Dafne a lannex 2.
41
senvol fins al cim del Parns on comet la seva
venjana. Amb una fletxa, lefecte de la qual era
provocar lamor, travess Apollo; i amb una altra
fletxa, lefecte de la qual era espantar-lo, Dafne.
De sobte Apollo emmalalt damor. Dafne fug al
bosc per evitar-lo.
Apollo, malalt damor, en veure Dafne, se sent
assedegat pel desig. Anhel pentinar els cabells de
la nimfa. En cobej els ulls, el dits i les mans. Es
del pels seus braos mig nus. Per Dafne sescap
lleugera sense escoltar les paraules dApollo que
cridava: Nimfa, tho suplico, esperam! Per mal no
tempaito. Nimfa, esperam! s per amor que et
segueixo.
Les spliques dApollo no serviren de res;
Dafne continuava fugint. Apollo, decidit a
aconseguir-la, volgu impressionar-la dient que era
fill de Jpiter. Per tampoc obtingu cap resposta.
Llavors Apollo intent convncer-la explicant-li
que era el du de la medicina, oracle i guerrer.
Aquests arguments tampoc aturaren Dafne, que
continuava corrent aterrida.
Apollo, que comenava a impacientar-se, seguia
les petjades de Dafne i se li aprop. La nimfa
tenint-lo a frec sescapol. Per el du, ajudat per
les ales de lamor, no es permetia cap moment de
reps i, finalment, encal la fugitiva. Ella,
sentint-se venuda, implor les aiges del Peneu
dient: Ajudam, pare, si s veritat que els rius
teniu poder div. Transforma el meu aspecte que
resulta massa agradable.
Tot just acabada la pregria, Dafne sent que
les cames i els braos li pesaven. Els seus pits
comenaren a envoltar-se duna fina escora. Els
seus cabells es transformaren en fulles; els seus
braos, en branques. El cap es convert en una copa
darbre. I els peus arrelaren a terra.
Per Apollo, que continuava estimant-la, li
digu: Si no puc fer-te la meva companya, et far
el meu arbre, i, aix, et tindran a la vora, oh
llorer, els meus cabells, i tamb el buirac i la
lira. I encara afeg: I com els llargs cabells del
42
meu cap, que sempre sn joves i poblats, tu tamb
lluirs sempre verdes les fulles.
Quan Apollo acab el seu parlament, el llorer
assent amb les branques novelles i sembl que havia
agitat la copa com si fos un cap.
Criteris per adaptar els textos:
Identifiqueu els protagonistes de la narraci. nicament heu de desenvolupar la

histria principal en qu aquests personatges es veuen implicats.
Seleccioneu els fets ms importants de la trama. Eviteu, doncs, les digressions

descriptives que no hi aporten cap element essencial ni ajuden a desenvolupar la
narraci.
A partir de la informaci extreta, reconstruu la narraci. Verifiqueu que realment

nheu desenvolupat els aspectes ms importants.
Avalueu el vostre escrit. Verifiqueu que hgiu utilitzat pargrafs breus i un

llenguatge entenedor i clar que augmentin la llegibilitat del text. Si cal, realitzeu els
canvis pertinents.
Reviseu la correcci ortogrfica del text utilitzant el diccionari i el corrector del

processador de textos. Reviseu, tamb, la puntuaci.
3. Introduu el text en un document de Word realitzant les modificacions que cregueu

necessries (marges, tipus de pargraf, interlineat, tipus de lletra i lletra capital).
4. Finalment, per illustrar la narraci, incloeu una imatge que podeu extreure dels llocs
web indicats tot seguit: 22
Lloc web Adrea

Mythology http://www.princeton.edu/%7erhwebb/images/imagesindex.html
The Book of Gods http://www.cybercomm.net/~grandpa/
Bulfinchs Mythology http://www.webcom.com/shownet/bulfinch/fables/
El resultat final ha de tenir un aspecte similar al de lexemple:
22
Si necessiteu indicacions per inserir imatges, consulteu el quadre dajut incls a lannex 3.
43
afne fou el primer
D amor
producte
dApollo
Aquest amor no fou
casualitat;
de
.
la
el
provoc Cupido, que,
arat per la fatxenderia
dApollo, decid
castigar-lo.
Tot comen quan
Apollo, desprs dhaver
mort la serpent Pit, es
trob amb Cupido. Apollo
se sentia orgulls i
potser per aix, en veure Cupido tensant el
seu arc, es vant del seu triomf i digu:
Qu fas noi juganer amb aquesta arc que no
tescau? Aquesta arma s ms adequada per a
mi que fereixo els meus enemics i mato les
feres, tal com acabo de fer amb Pit. [...]
44
III. , ESCRIPTOR
1. LENTORN DE FRANZ KAFKA
1. Llegiu aquest text i contesteu les qestions que hi ha a continuaci:
Tres vegades vaig estar a Txecoslovquia recorrent lescenari real daquella

vida misteriosa de Franz Kafka. [...]
Doncs b, desprs daquests contactes, em va semblar arribar a la conclusi
que Kafka havia transformat tant la seva prpia vida a travs de la lenta construcci
duna escriptura, que noms sel podia recordar com un personatge de ficci, a
penes real. s a dir, que el procs de la histria lhavia fos amb la seva escriptura (i
no solament amb els seus personatges) fins el punt que fer memria dell quasi
equival avui a recordar situacions que tant podrien ser reals de la seva vida, com
reals dels seus llibres, dels seus herois quasi imperceptibles. O potser s a la
inversa: Kafka va fer del seu cos un text llegible en comptes de fer-ne all que sen
sol fer: una persona, una mscara, un retrat, un carcter, una psicologia.
J. Llovet, La transformaci de Franz Kafka (p. 18-21)
a) Quina imatge de Kafka va fer-se lautor del text a partir de les seves visites al seu
pas natal?
b) Quina relaci estableix Jordi Llovet entre el record pstum de Kafka i el fet dhaver
estat escriptor?
c) El text suggereix una de les lnies crtiques que han analitzat La metamorfosi. Si el
relat s la histria duna transformaci, en qu es transforma Franz Kafka a partir de
la seva escriptura?
2. Alguns crtics literaris han interpretat La metamorfosi en clau autobiogrfica, en el sentit

que hi ha molts parallelismes entre la vida real de lescriptor i la ficci narrativa. Per tal de
fer una aproximaci a la vida i lentorn de Franz Kafka, elaboreu un lbum de fotografies
(entre deu i quinze) que sigui un recull significatiu dun o ms aspectes de la seva vida: la
seva famlia, els amics, les dones amb qui va mantenir relacions amoroses... Per elaborar
aquest lbum, seguiu les instruccions segents:
a) Seleccioneu les fonts que us serviran per a recollir les imatges. Consulteu la
bibliografia i els enllaos dInternet.
b) Decidiu quins criteris fareu servir per a la vostra selecci.
c) Recolliu les imatges i escriviu un peu de foto per a cadascuna. La recollida dimatges
hauria de fer-se aplicant els mitjans informtics (escner, tractament dimatges,
captura dimatges a Internet...).
d) Componeu llbum i imprimiu-lo.
3. Existeix una indubtable relaci entre Kafka i la ciutat txeca de Praga, tal com explica el
mateix autor i pot llegir-se en aquest text:
47
A Praga, des de la torre de la plaa de la Star Mesto, hom pot veure aquell
cercle urb on, segons ell mateix, quedava tancada la vida de lescriptor i empleat a
la Companyia Assicurazioni Generali: loficina a la Plaa St. Wenceslau, les
successives cases familiars, totes al barri vell, lInstitut i la Universitat. Diu el seu
amic Thieberger: Quan, una vegada, mirvem per una finestra la Ringplatz, va dir
(Kafka) assenyalant els edificis: Aqu hi havia lInstitut; all, en aquell edifici que
sobresurt, la Universitat, i una mica ms a lesquerra, loficina. En aquest petit
cercle i dibuix amb la m dos cercles petits queda tancada tota la meva vida.
J. Llovet, La transformaci de Franz Kafka (p. 18)
a) Quant temps va viure Kafka a Praga, al llarg de la seva vida? Per quines raons va
marxar de la ciutat?
b) Busqueu, en una guia de viatge o en algun dels enllaos dInternet que apareixen a la
bibliografia, un plnol de Praga i situeu-hi el barri dStar Mesto, la Plaa de Sant
Wenceslau i la Universitat Carles.
4. La majoria dels referents histrics de la ciutat lligats amb lescriptor sn avui motius
dinters turstic. Seguint lesquema de lactivitat 2, elaboreu un lbum de fotos (entre deu
i quinze) de Praga. Es tracta de fer una aproximaci a la ciutat actual des de la perspectiva
que ens proporciona lexistncia de Franz Kafka.
5. Un dels aspectes ms esmentats amb relaci a Franz Kafka s el de la seva pertinena

social, que implica una adscripci poltica (o ms aviat una no adscripci poltica) molt
especfica del lloc i lpoca en qu va viure. Jordi Llovet ho ha recollit en aquests termes:
Bohmia va ser poc amable amb Franz Kafka; no fou amable amb cap jueu
[...]. Sha parlat sovint de les tres menes danorreament de qu fou objecte Franz
Kafka: parlava alemany entre txecs, era jueu entre alemanys i txecs, era txec enmig
de lEstat austro-hongars: una pura illusi poltica.
Per tal de conixer millor aquest aspecte de la personalitat kafkiana, resumiu la informaci
duna enciclopdia corresponent a les entrades segents:
Bohmia:
Jueu:
Asquenasita:
48
Sionisme:
Jiddisch:
Imperi austrohongars:
Txecoslovquia:
Anarquisme:
6. Franz Kafka va viure entre 1883 i 1924. En aquests 41 anys, Europa va viure
esdeveniments transcendentals que havien de determinar el futur del continent. Cerqueu
informaci i elaboreu una cronologia en qu sesmentin els esdeveniments dabast europeu
ms importants daquesta poca.
7. Llegiu amb atenci aquests textos sobre lactitud de Kafka respecte del mn que
lenvoltava i contesteu les qestions que hi ha a continuaci:
Text 1
Kafka s aquell que no posseeix cap territori propi. A Kafka no lafecta el

deliri imperialista i colonialista dels decennis anteriors a la primera guerra
mundial. Mentre Anglaterra, Frana, Rssia, Alemanya i limperi austro-hongars
porten a terme una poltica dexpansi imperial; mentre aquests diferents imperis
malden per dur una mica ms enll uns lmits i fronteres territorials; mentre els
grans Estats autocrtics del segle XIX delimiten territoris i instauren un sistema de
vigilncia i defensa militar daquests espais geogrfics; mentre tot aix succeeix al
seu entorn, Franz Kafka no es clou ni tanca la seva literatura en un camp de sentit
limitat, sin que fa tot el contrari: dissemina, escampa enmig de lEstat poltic
petites illes que en representen espais discontinus dextra-territorialitat.
s el tema de lexili intern en el camp literari. En aquest sentit, la seva
literatura constitueix lenemic ms perills per a la unitat territorial de lEstat del
Danubi. Contra la conservaci de les fronteres de lImperi, Kafka installa en la
geografia cultural i poltica del seu moment una mostra neguitejant de dispersi, de
terreny no-mesurat.
49
Text 2
Anys desprs, enfrontat a un entorn social i urb, [Kafka] adoptaria davant

daquest mn, que li feia lefecte de ser un ens massa poders, lactitud (per motius
estratgics) del mort en vida: els sofriments que li inflingia el seu entorn els
compensava apartant-se del mn dels vius, del mn vital.
De fet, la seva aversi pel mn dels vius es va anar fent ms i ms gran i va
acabar convertint-se en una actitud de rebuig davant la vida activa de la societat
burgesa: un escut que protegia la seva activitat com a escriptor.
E. Barjau, Propostes de treball, dins F. Kafka, La metamorfosi i altres contes (p. 6)23
Text 3
Sovint he pensat que la millor manera de viure, en el meu cas, consistiria a

reclourem amb un llum porttil i tots els elements necessaris per escriure en el rac
ms profund dun ampli soterrani tancat. Em portarien el menjar des de fora i el
deixarien lluny, darrere la porta ms externa del soterrani. Anar a buscar aquest
menjar, vestit noms amb una bata, a travs dels passadissos del soterrani, seria el
meu nic passeig. Desprs tornaria al costat de la meva taula, menjaria a poc a poc,
reflexivament, i en acabat tornaria a escriure. I quina mena de coses escriuria
aleshores! De quins abisme les arrencaria.
a) Quines idees comunes podem trobar en els tres textos? Identifiqueu-les i, desprs de
comparar-les, redacteu-ne una sntesi.
b) Quina significaci personal t, per a Franz Kafka, el fet descriure? I quin valor hi
atorga en la seva relaci com a individu davant la societat a qu pertanyia?
c) Expresseu la vostra opini personal sobre lactitud de Kafka davant la vida i davant
la seva condici descriptor.
2. LEXPRESSIONISME
Encara que Franz Kakfa va renunciar expressament a incloures en cap grup o cercle
artstic, molts trets de la seva esttica saproximen a aquest moviment de les primeres
avantguardes artstiques i literries, que es va desenvolupar en lmbit cultural germnic
entre 1905 i 1933.
1. Relacioneu cada una de les caracterstiques amb lavantguarda histrica que

correspongui:
Revolta contra les concepcions generals de la Futurisme

cultura i contra la situaci social
23
Extret de J. Unseld, Franz Kafka. Una vida de escritor.
24
Extret de F. Kafka, Cartes a Felice (citat per E. Canetti, El otro proceso de Franz Kafka).
50
Deformaci per a expressar tensi i Surrealisme
dinamisme interns
Exaltaci de les innovacions mecniques Expressionisme
Automatisme psquic basat en el mn dels Dadaisme

somnis i el subconscient
2. Dentre les parelles de conceptes segents, destrieu aquells que corresponen a lesttica
expressionista:
racional / irracional seguretat / temor objectivisme / subjectivisme
refinat / grotesc equilibri / tensi optimisme / pessimisme
bonic / lleig esperana / desesperaci seny / follia
perfecci / deformaci conformisme / rebelli vida / mort
3. Llegiu aquest text dErnst Gombrich sobre lexpressionisme i contesteu les preguntes
que hi ha a continuaci:
Els experiments de lexpressionisme potser sn els ms fcils dexplicar amb

paraules. El terme en si potser no s gaire feli, perqu sabem que tots ens
expressem en tot all que fem o deixem de fer, per la paraula va arribar a ser una
etiqueta convenient pel contrast fcilment recordable amb limpressionisme, i com a
etiqueta s prou til. En una carta, Van Gogh havia explicat com shavia posat a
pintar el retrat dun amic que estimava molt. La semblana convencional era noms
la primera fase. Un cop va tenir un retrat correcte, va procedir a canviar els
colors i lentorn:
Exagero el color ros dels cabells, amb taronja, crom i llimona, i darrere el cap no
pinto la paret trivial de lhabitaci sin linfinit. Faig un fons senzill amb el blau ms
intens i ric que em pot donar la paleta. El cap llumins ros es destaca misteriosament
en aquest fons blau com una estrella en el firmament. Ai, amic estimat, el pblic no
veur res ms que una caricatura en aquesta exageraci, per qu ens importa, a
nosaltres?
Van Gogh tenia ra quan deia que el mtode que havia escollit es podia
comparar al del caricaturista. La caricatura sempre havia estat expressionista,
perqu el caricaturista juga amb la semblana de la vctima i la distorsiona per
expressar exactament qu pensa del seu semblant. Quan aquestes distorsions de la
naturalesa es feien en nom de lhumor, ning no semblava trobar-les difcils
dentendre. Lart humorstic era un camp en qu es permetia tot, perqu la gent no
shi apropava amb els prejudicis que reserva a lArt amb majscula. Per la idea de
la caricatura seriosa, dun art que canviava deliberadament laparena de les coses
no per expressar un sentit de superioritat, sin potser damor, dadmiraci o de
temor, va resultar un escull com el que havia predit Van Gogh. Tanmateix, no t res
dincoherent, perqu la sbria veritat s que els nostres sentiments sobre les coses
51
donen color a la manera en qu les veiem, i, ms encara, a les formes en qu les
recordem. Tothom ha experimentat algun cop que diferent que pot semblar el mateix
lloc quan ens sentim felios o quan estem tristos. [...]
El que el pblic trobava empipador de lart expressionista potser no era tant
el fet que distorsions la naturalesa com que el resultat sallunyava de la bellesa.
Sadmetia que el caricaturista podia mostrar la lletjor de lhome: era la seva feina.
Per no es podia acceptar de cap manera que els homes que manifestaven ser
artistes seriosos soblidessin que, si volien canviar laparena de les coses, havia de
ser per idealitzar-les i no per enlletgir-les.
E. Gombrich, Histria de lart (p. 563-566)
a) Quin procs creatiu segueix el pintor Van Gogh? Amb quin objectiu?
b) En qu es basa el mtode caricaturesc? Quina finalitat persegueix?
c) Qu diferencia lexpressionisme del caricaturisme tradicional?
d) En qu es basa loriginalitat de la sensibilitat expressionista, segons Ernst Gombrich?
e) Per quines raons lexpressionisme va xocar amb la sensibilitat i la concepci de lArt

que hi havia a la seva poca?
4. Edvard Munch (Loten, 1863 Oslo, 1944) va pintar El crit el 1893. Tant aquesta obra
com el seu creador han estat considerats precursors de lexpressionisme de principis del
segle XX. Baixeu dInternet la imatge dEl crit (http://sunsite.dk/cgfa/munch/index.html),
visualitzeu-la i, desprs, feu aquestes activitats:
a) Escriviu una descripci detallada del que veieu.
b) Exposeu la sensaci que us causa la contemplaci daquesta imatge.
c) Intenteu formular una hiptesi del significat daquesta obra tenint en compte el que
heu treballat en els exercicis anteriors daquest mateix apartat.
d) Valoreu fins a quin punt la hiptesi que heu formulat respon o no al que diu
Gombrich en el text de lexercici anterior.
52
IV. LA METAMORFOSI, NOVELLA DE TRANSFORMACI
1. ESTRUCTURA NARRATIVA
1.1. Argument
1. Ordeneu les accions segents segons lordre daparici en la narraci:
Grete i la mare traslladen els mobles de lhabitaci de Gregor perqu aquest

shi pugui moure millor.
Davant el convenciment que tant Grete com el pare el consideren un destorb
amb qui s impossible entendres, Gregor mor.
Gregor intenta aixecar-se del llit com cada dia, per sadona que no ho pot
fer perqu ara t una altra constituci fsica.
Desprs dun son feixuc, Gregor es desperta i en avanar cap a la porta
sadona que li han preparat menjar.
En el tren que els porta de passeig als afores de la ciutat, els senyors Samsa
sadonen de lexuberncia creixent de la seva filla i que ja ha arribat el
moment de buscar-li un home com cal.
Desprs de despertar-se duns somnis neguitosos, el protagonista es troba al
llit transformat en un insecte monstrus.
El pare llana a Gregor una poma, que queda incrustada en la seva closca.
Quan sent a parlar els seus familiars de la necessitat de tornar a treballar,
Gregor es tira damunt el sof, encs de vergonya i tristesa.
Desprs de perseguir-lo per la sala, el pare fa entrar Gregor a la seva
habitaci amb una trompada i tanca la porta amb el bast que shavia deixat
el gerent.
En obrir Gregor la porta de la seva habitaci, el gerent el veu i, espaordit, es
retira lentament cap a lescala i fuig.
2. Delimiteu quines accions de lexercici anterior corresponen a cada un dels captols de La

metamorfosi:
Captol 1: accions ___ a ___; captol 2: accions ___ a ___; captol 3: accions ___ a ___.
3. A partir dels dos exercicis anteriors, escriviu un resum de cada captol:
Captol Resum
55
1.2. Captol 1
1. La narraci sinicia amb una situaci caracterstica de la narrativa de Franz Kafka: el

protagonista es desperta convertit en un insecte monstrus.
a) Quines sn les primeres sensacions i reaccions del protagonista davant la seva

situaci?
b) Relacioneu aquesta situaci amb lafirmaci de Franz Kafka segons la qual el

moment de despertar-se s el ms arriscat del dia.
2. Contrriament al que podria esperar-se, el protagonista, encara dins al llit, no pensa de

moment en la seva nova situaci, sin en altres coses.
a) Quines coses el preocupen?
b) Quina s la seva situaci professional i familiar?
c) La situaci en qu es troba el protagonista s versemblant? Justifiqueu la vostra

resposta.
3. De bon principi, Gregor ha notat una srie de transformacions en el seu cos. Per quan
sa mare truca a la seva porta, i ell respon, sadona que no tan sols es tracta de
transformacions fsiques.
a) Feu una descripci de com imagineu laspecte fsic del protagonista.
b) Quina altra transformaci sha produt? Quin significat pot tenir aquesta transfor-
maci en el conjunt de la narraci? En aquell moment, amb qu la relaciona el
protagonista?
4. El fet que Gregor encara no shagi aixecat del llit fa aparixer els seus familiars.
a) Com actuen aquests personatges envers Gregor?
b) Quina manera de comportar-se solia posar en prctica el protagonista davant la

manera dactuar dels seus familiars?
c) Quin significat simblic poden tenir les portes a travs de les quals es comuniquen
els personatges en aqueixa situaci?
5. Davant lactitud dels seus familiars, Gregor decideix llevar-se.
a) Amb quines dificultats es troba per portar a terme aquesta acci? Assenyaleu-ne
almenys dues.
b) Resulta lgica larribada del gerent de lempresa on treballava Gregor per assabentar-
se del que li estava passant? Raoneu la vostra resposta.
56
6. La presncia del gerent fa que Gregor es vegi obligat a donar explicacions a travs de la
porta, primer, i que es decideixi a obrir-la, desprs.
a) Llegiu atentament les explicacions que Gregor dna a crits i justifiqueu si el

contingut del que diu s coherent o no.
b) Quina actitud pren el gerent davant aquestes explicacions? I els pares?
c) Quan Gregor ja era a terra intentant enfilar-se al bagul, el narrador ens diu el segent:
Sentia curiositat per saber qu dirien en el moment de veurel aquells que el

reclamaven tant. Si sespantaven, Gregor no assumia cap responsabilitat, i podia
estar tranquil. I si, al contrari, sho prenien tot amb serenitat, aleshores tampoc no
tenia cap ra per excitar-se, i aix, si sespavilava, podria realment sser a lestaci
a les vuit.
F. Kafka, La metamorfosi (p. 49)
Podria afirmar-se que Gregor ha comprs quina s la seva nova situaci derivada de
la transformaci que ha patit? Raoneu la vostra resposta.
7. Finalment i no sense un esfor per damunt de la seva capacitat, Gregor obre la porta.
Fins en aquest punt, la narraci ha anat accentuant una tensi creixent que es desferma
quan els pares i el gerent veuen amb els seus ulls en qu sha transformat el protagonista.
Compareu la reacci daquests tres personatges davant la visi de Gregor.
8. Malgrat lactitud dels altres personatges, Gregor mant la calma i intenta comunicar-
shi. Podria dir-se que, davant la transformaci patida per ell, els altres personatges tamb
pateixen una transformaci del seu comportament.
a) Poden considerar-se satisfactoris els intents de Gregor per donar a entendre la seva
situaci al gerent? Per qu? Quins canvis experimenta lactitud daquest personatge?
b) Com reacciona el pare? Compareu-ho amb la seva manera de ser habitual
c) El pare pren el bast que sha deixat el gerent i el fa servir contra Gregor. Llegiu el
darrer pargraf del captol i citeu les frases en qu apareix aquest objecte. Quin valor
simblic se li pot atribuir? Quina relaci existeix entre el bast i el pare?
1.3. Captol 2
1. El comenament del segon captol s semblant al del primer ja que parteix de la mateixa
situaci inicial.
a) Assenyaleu en qu consisteix aquesta situaci inicial i comenteu el valor que t en el

conjunt de la narraci.
b) A ms, sha produt una altra alteraci referida a lestat fsic de Gregor. Assenyaleu-
la i comenteu-ne el valor simblic.
57
2. A partir de les referncies sobre les portes, es percep que la relaci entre Gregor i la seva
famlia sha invertit del tot.
a) Tenint en compte que hi continua havent una relaci dallament entre el protagonista
i la resta dels personatges de la casa, expliqueu en qu consisteix concretament
aquesta transformaci.
b) Qu pensa Gregor de la vida familiar que havia existit fins aleshores? Com pensa que
pot ser en el futur?
3. La germana Grete s lnica que es relaciona directament amb Gregor, sobretot a lhora
de proporcionar-li menjar.
a) Quina actitud pren la famlia davant el problema que se li ha plantejat? El tracta de

seguida com un monstre o ms aviat com un malalt? Exemplifiqueu-ho amb alguna
citaci del set pargraf daquest captol 2.
b) Lalimentaci que Grete proporciona a Gregor tamb evoluciona al llarg daquest

captol. Feu la llista del que li ofereix inicialment per menjar i expliqueu quins
acaben sent els hbits de Gregor en aquest sentit.
4. De seguida que la famlia pren conscincia de la situaci econmica en qu es troba, el

pare exposa quina s i qu conv fer des daquell moment.
a) Quina relaci econmica existia entre Gregor i la seva famlia? Gregor era conscient
de la realitat econmica de la famlia? Com se nassabenta?
b) Quin sentiment experimenta Gregor quan sadona que la seva transformaci obliga
els altres components de la famlia a treballar?
c) Com sexplica que la preocupaci principal de la famlia de Gregor sigui la seva

situaci econmica i no pas lestat en qu es troba ell?
5. Tot al llarg del captol, hi apareixen dades que ens informen de ladaptaci de Gregor a
la seva nova vida. En aquest sentit, continua lacumulaci dalteracions fsiques, entre les
quals ja hem assenyalat la ferida derivada del final del primer captol i els canvis en les
preferncies de lalimentaci.
a) A ms daquests, assenyaleu tots els altres canvis de linsecte monstrus durant el

primer mes. Exemplifiqueu-los amb citacions del text.
b) Assenyaleu les manifestacions de trets humans en el comportament de Gregor durant

aquest segon captol. Exemplifiqueu-los amb citacions del text.
6. Grete, que al primer captol no interv gaire, adquireix ara un protagonisme especial,
sobretot pel que fa al contacte de Gregor amb el seu entorn.
58
a) Quina actitud adopta Grete davant el seu germ? Feu-ne una valoraci amb tots els
matisos que calgui.
b) Com reacciona Gregor davant lactitud de Grete? Quina valoraci sen pot fer amb
relaci al carcter del personatge?
7. Ms per convenincia dels propis propsits que per complaure-la, Grete demana a la
mare que lajudi a retirar els mobles de lhabitaci de Gregor sota el pretext que daquella
manera tindria ms espai per recrrer lliurement.
a) Quina s la intenci veritable de Grete en treure els mobles de lhabitaci de Gregor?
b) Quina interpretaci en fa, la mare, daquest trasllat de mobles?
c) Aix suposa una diferncia de sensibilitat entre Grete i la mare envers Gregor.
Descriviu-la a partir de citacions del text.
8. Quan Gregor sadona que efectivament li estan traient els mobles de lhabitaci, surt del
seu amagatall a fi doposar-shi. Aix fa que la mare el vegi i tingui un desmai. En aquest
passatge torna a produir-se una tensi narrativa similar a la del final del primer captol.
a) Per quines raons Gregor es nega que li treguin els mobles de lhabitaci?
b) Quina actitud adopta Grete quan veu que Gregor sha enfilat a la paret i intenta
resguardar amb el cos aquell quadre que tant li agradava? Transcriviu-ne la citaci
del text.
c) El desmai de la mare genera una inversi en el lloc natural dels personatges. En

qu consisteix aquesta inversi?
9. La part final daquest captol reprodueix lesquema del primer, ja que trobem el pare
empaitant Gregor per fer-lo entrar a la seva habitaci.
a) A ulls de Gregor, quins canvis ha experimentat laspecte exterior del pare?
b) El comportament del pare envers Gregor s ara ms o menys agressiu que en el final
del primer captol? Raoneu la vostra resposta
1.4. Captol 3
1. En aquest captol poden distingir-se dues parts clarament delimitades per la mort de
Gregor. La primera part ve a ser la narraci de la degeneraci que afecta tota la famlia.
a) Hi ha un element simblic, que apareix sempre al comenament dels captols, que

marca lextensi de la degeneraci de Gregor al conjunt de la famlia. Assenyaleu-lo
i justifiqueu la vostra resposta.
b) Assenyaleu, tot citant el text, els canvis degeneratius de Gregor fins a la seva mort.
59
c) Assenyaleu tamb els darrers reflexos d'humanitat que va experimentar
d) Indiqueu ara els canvis que experimenta la famlia amb relaci al tracte que dispensa
a Gregor. Esmenteu-ne almenys dos.
e) Com sexterioritza el deteriorament de les relacions entre els membres de la famlia?

Exemplifiqueu-ho amb citacions del text.
2. En aquesta part de la narraci, apareixen nous personatges.
a) Quina relaci sestableix entre la nova dona de fer feines i Gregor?
b) Com incideix larribada dels dispesers en les condicions de vida de la famlia Samsa?
Com shi veu afectat Gregor?
3. El passatge en qu Gregor torna a sortir al menjador atret per la msica de Grete,

reprodueix lesquema narratiu dels captols anteriors, ja que coincideix un altre cop amb
laugment culminant en aquest cas de la tensi narrativa.
a) Quins sn els pensaments que ocupen latenci de Gregor davant la seva germana?
b) Quina actitud adopta el pare, ara, davant laparici de Gregor a ulls dels dispesers?
En qu es diferencia de la seva actitud envers Gregor en captols anteriors?
c) Com reaccionen els dispesers davant la situaci creada?
4. Amb el trasbals originat per la sortida de Gregor, esclata el conflicte entre els familiars.
Grete ocupa ara el lloc dantagonista de Gregor, que en captols anteriors ha ocupat el pare,
i precipita el desenlla de la narraci.
a) Qu proposa Grete als pares sobre la situaci de la famlia?
b) Abans de tornar a entrar per darrer cop a la seva habitaci, Gregor dirigeix una
mirada a un dels personatges. A quin? En quin estat es troba aquest personatge, en
aquell moment?
5. Quins sentiments experimenten els integrants de la famlia Samsa davant la mort de

Gregor?
6. Com a conclusi daquesta primera part del captol tercer, els dispesers sn expulsats de
lhabitatge i el senyor Samsa est disposat a despatxar la dona de fer feines. Per qu?
7. La segona part daquest tercer captol, que arranca amb la mort de Gregor, podria
considerar-se un epleg de tot el relat, especialment el darrer pargraf.
a) Aquesta part final del relat contrasta vivament amb les constants mantingudes al llarg
de la narraci. Assenyaleu els elements en qu el lector pot constatar aquests canvis.
b) Quin personatge focalitza linters en aquest darrer pargraf? Per qu?
60
c) Podria parlar-se dun final feli? Quines transformacions ha experimentat la famlia
Samsa den de la mort de Gregor?
d) El dest sembla somriure finalment a la famlia Samsa. Quina consideraci us mereix

aquesta situaci si la relacioneu amb el dest de Gregor?
8. Hem pogut constatar com lestructura narrativa de La metamorfosi queda definida per un
esquema narratiu que va repetint-se en els seus trets bsics en cadascun dels captols.
Completeu el disseny daquest esquema, en qu apareguin els elements estructurals i
narratius segents:
Inici de carcter onric, narraci dalteracions / narraci de la degradaci, Gregor surt de
lhabitaci, clmax narratiu, intervenci del pare, Gregor torna a lhabitaci, mort de
Gregor, restabliment de lordre / renaixement familiar.
Captol 1 Captol 2 Captol 3
Inici de carcter onric
Narraci de la degradaci
Mort de Gregor
61
2. ELS PERSONATGES
Tal com es pot constatar en el subapartat anterior, el nombre de personatges que intervenen
en lacci s limitat. La seva trajectria, i la implicaci que cadascun dells t en la
narraci, queda igualment prou dibuixada. Per tant, ens fixarem aqu en lanlisi de la seva
caracteritzaci i acabarem de subratllar algunes relacions que hi ha entre ells.
1. Gregor Samsa s el personatge que centralitza la progressi narrativa de La

metamorfosi. Prcticament, com ja hem vist, la narraci acaba poc desprs de la seva mort,
quan la famlia sha alliberat definitivament de la seva presncia.
a) Feu una descripci detallada de laspecte que us imagineu que tenia Gregor Samsa
abans de la transformaci.
b) A lactivitat 3. a de la part daquest dossier dedicada al captol 1 ja heu fet una

descripci de laspecte fsic de Gregor desprs de la transformaci. Per, com el
veuen els altres personatges? Coincideix la seva visi amb la vostra descripci?
Assenyaleu-ne les diferncies.
2. Llegiu aquest text, en qu es descriu un vessant interessant de la caracteritzaci de

Gregor Samsa. Desprs, responeu les preguntes que hi ha a continuaci:
[Kafka a leditorial Kurt Wolff]
Van escriurem vosts darrerament que Ottomar Starke realitzar la illustraci per
a la coberta de La metamorfosi. Ara b, pel que conec aquest artista [...], mha
sobrevingut un petit ensurt, probablement ms que innecessari. Resulta que se mha
ocorregut, ats que Starke ser realment lillustrador, que potser estigui en el seu
desig voler dibuixar linsecte mateix. Aix no, si us plau! No voldria reduir el seu
poder dinfluncia, sin tan sols exposar un desig, a causa del meu pals millor
coneixement de la histria. Linsecte mateix no pot ser dibuixat. Ni tan sols pot ser
mostrat de lluny estant. En cas que no existeixi tal intenci, la meva petici resulta
ridcula; millor. Els estaria molt agrat per la mediaci i el suport al prec. Si jo
mateix pogus proposar algun tema per a la illustraci, escolliria temes com ara:
els pares i el gerent davant la porta tancada, o millor, encara: els pares i la
germana a lhabitaci fortament illuminada, mentre la porta cap a lombrvola
habitaci contigua resta oberta.
F. Kafka, Escritos sobre sus escritos (p. 64) [traducci de Vicent Sanz]
a) Quines possibles raons hi ha perqu lautor no vulgui que linsecte no aparegui

dibuixat? Quin objectiu pretn assolir deixant-lo sense visualitzar?
b) Quina relaci hi pot haver entre aquesta intenci i el fet que, el dia de la
transformaci, Gregor Samsa es desperti duns somnis neguitosos?
c) Quina rellevncia temtica t que el mateix autor proposi, com a illustraci, escenes
alternatives en qu apareixen els pares i lapoderat o el pare i la germana?
62
d) En quin plnol de la narraci vol lautor que quedi el monstre respecte del lector?
Justifiqueu la vostra resposta.
3. La caracterstica definitria del personatge Gregor Samsa s la combinaci de trets

humans i monstruosos.
a) Elaboreu dues llistes: una de les facultats humanes i una altra dels trets animals que
t el personatge.
Facultats humanes Trets animals
b) Des de la transformaci fins a la mort hi ha un procs de degradaci sensorial i

material del personatge. Acabeu de completar, amb ordre cronolgic, aquesta llista
de canvis:
1. Transformaci en un insecte monstrus.
2. Canvi de la veu.
3. ...
4. Ja hem fet menci del carcter autoritari del pare i de les implicacions autobiogrfiques
del personatge. Per completar la seva caracteritzaci, elegiu dentre les parelles datributs
aquells que cregueu que sadapten millor al personatge. Desprs justifiqueu la vostra tria.
vigors / decrpit pacfic / agressiu
egoista / comprensiu indulgent / inflexible
treballador / indolent sensible / mesell
sincer / hipcrita modest / arrogant
5. El pare del protagonista representa el poder en lestructura social familiar que apareix a
La metamorfosi. Aix no obstant, no s el personatge que acaba decidint la sort del seu fill.
Com expliqueu que aix sigui aix? Quina actitud adopta en la situaci plantejada de
dilucidar el dest de Gregor? Feu-ne una exposici raonada.
6. Complementriament, la mare s segurament el personatge ms pattic de la famlia.

Seleccioneu i citeu un passatge de cada captol en qu es vegi clarament aquesta
caracterstica.
63
7. En altres activitats sha fet una aproximaci a les relacions entre el protagonista i la seva
mare.
a) Quina relaci global existeix entre aquests dos personatges?
b) Quines diferncies poden establir-se respecte de lactitud que adopten els altres
integrants de la famlia? A qu es pot deure aquest fet? Justifiqueu la vostra resposta.
8. Com hem vist, Grete s un personatge que mant una relaci especial amb el
protagonista. De totes maneres, aquesta relaci pateix canvis fora considerables al llarg de
la narraci. Llegiu aquest fragment i contesteu les activitats que hi ha a continuaci:
Mentre enraonaven daquestes coses, el senyor i la senyora Samsa van adonar-se

quasi simultniament, en veure lexuberncia creixent de la seva filla, que,
darrerament, malgrat els neguits que li havien esblanquet les galtes, havia crescut
fins fer-se una noia bonica i ufanosa. Sense dir-se res i entenent-se quasi
inconscientment amb la mirada, van pensar que ja sacostava el moment de buscar-li
un home com cal. I quan, al final del trajecte, la noia es va aixecar la primera i va
desplegar el cos juvenil, all va ser per al pares com una confirmaci dels seus nous
desigs i de les seves bones intencions.
a) Feu una descripci de levoluci que experimenta el personatge en la seva manera de

ser al llarg de la narraci. Podeu guiar-vos per lestructura narrativa en tres captols,
per no oblideu el pargraf final.
b) Feu una descripci de laspecte fsic de Grete tenint en compte la seva evoluci del
conjunt del relat.
c) Comenteu breument la transcendncia daquest passatge del final de la narraci pel

que fa a les implicacions ertiques del personatge.
d) Tamb a partir del fragment, especifiqueu, en quin sentit ltim, Grete exerceix com a
antagonista de Gregor.
9. Un dels personatges de fora de lmbit familiar s el gerent, el valor representatiu del

qual tamb sha treballat. Fixeu-vos en aquest fragment en qu el personatge, davant la
porta tancada de lhabitaci de Gregor, sadrea a la mare, i responeu les preguntes que se
us proposen a continuaci:
[...] nosaltres, els homes de negocis, per sort o per desgrcia, segons com es miri,
sovint hem dignorar qualsevol petita indisposici, car els negocis reclamen la
nostra atenci duna manera prioritria.
a) Quina manera de ser i pensar pot deduir-se de les opinions daquest personatge?
64
b) Com us imagineu laparena fsica daquest personatge? Feu-ne una breu descripci
a partir de la seva manera de comportar-se i del que diu.
10. Els dispesers resulten uns personatges especialment estranys en el context del tercer
captol. Rellegiu aquesta part del text i aplegueu els trets de carcter i daspecte fsic que
els defineixen i feu-ne una sntesi.
11. La dona de fer feines apareix al tercer captol amb la finalitat devitar que sigui la mare
qui socupi directament de Gregor.
a) Comenteu la relaci que sestableix entre aquest personatge i Gregor.
b) Com sexplica lactitud daquest personatge en la seva darrera aparici, quan Gregor
ja s mort? Rellegiu el passatge (a la pgina 114) abans de contestar aquesta pregunta
c) Del mateix passatge, assenyaleu-ne els aspectes cmics que contribueixen a fer que
la situaci sigui kafkiana.
12. El gerent i els dispesers no tenen nom.
a) Quins personatges tenen nom propi? A qu es pot deure aquest fet?
b) Quins personatges noms tenen cognom? Com sels designa en gaireb tota la
narraci? Amb quin tema pot estar relacionat aquest fet i qu pot simbolitzar?
c) Pel que fa al cognom familiar, quina relaci podrem establir entre Kafka i Samsa?
Justifiqueu la vostra resposta
3. ASPECTES TCNICS
1. Potser la principal caracterstica de la tcnica narrativa de La metamorfosi es concreta en

la veu del narrador. De fet, tot el relat est definit pel punt de vista des del qual est narrat.
a) En quina persona gramatical conta la histria el narrador? Aquesta persona

gramatical implica objectivitat o subjectivitat de la veu narrativa? Justifiqueu les
vostres respostes.
b) Linters narratiu est repartit entre tots els personatges de la famlia o b est
focalitzat en el personatge principal?
c) Existeix un parallelisme entre la focalitzaci narrativa i lespai de la novella.

Situant-nos dins del pis on es desenvolupa lacci, des de quin lloc podrem dir que
el narrador ens fa veure com passa la histria? Raoneu la vostra resposta.
2. Tot al llarg del text, el narrador recorre a lestil indirecte lliure.
a) Enumereu les caracterstiques tcniques daquest estil.
65
b) Poseu almenys dos exemples del primer captol en qu es vegin clarament reflectides
les caracterstiques apuntades a lapartat anterior.
c) Amb relaci al grau dobjectivitat que implica la persona gramatical en qu est

narrada la novella, quina conseqncia cabdal t ls de lestil indirecte lliure per al
lector? Justifiqueu la vostra resposta.
3. El tractament del temps s un dels mecanismes que Franz Kafka fa servir de manera
efica per aconseguir crear les sensacions que es desprenen de la lectura del text. Vegem-
ne alguns aspectes generals:
a) Especifiqueu quant temps transcorre en cada un dels captols. Es tracta duna

distribuci equilibrada del temps total que abasta el relat? Per qu?
b) Cada captol t lloc en una estaci diferent de lany. Especifiqueu en quina i

assenyaleu aquells passatges en qu se nincloguin referncies.
c) Un altre aspecte significatiu s el temps meteorolgic que acompanya cadascun dels

captols, especialment el primer i lltim. Especifiqueu el temps de cadascun
daquests captols i comenteu-ne el valor simblic que t amb relaci a la progressi
de la narraci.
4. Al comenament de la narraci i fins que Gregor aconsegueix obrir la porta, les

allusions al pas del temps sn constants.
a) Quina funci tenen aquestes allusions amb relaci a la situaci del personatge?
b) Quina sensaci generen en el lector?
5. Pel que fa a lespai, tot el relat sesdev en el clos delimitat del pis que habita la famlia
Samsa.
a) Assenyaleu les connotacions que t aquest espai pel que fa a lambient en qu es

desenvolupa lacci.
b) El final de la narraci ja no t lloc dins del pis. Assenyaleu on es desenvolupa i

indiqueu-ne les connotacions tot contraposant aquest espai final al de la resta de la
narraci.
c) Pel que fa al pis, ja hem vist la relaci existent entre la focalitzaci de la veu
narrativa i lespai central de La metamorfosi. En conjunt, quins espais concrets del
pis tenen rellevncia pel que fa al desenvolupament de la narraci?
6. Fixeu-vos en aquesta distribuci possible del pis de la famlia Samsa. Ompliu els buits
de les fletxes amb el nmero de lespai o element corresponent:
66
1. Rebedor
2. Cuina
3. Habitaci dels pares
4. Habitaci de Grete
5. Habitaci de Gregor
6. Menjador
7. Llegiu aquests fragments corresponents al primer captol i contesteu les preguntes que hi
ha a continuaci:
Mentre aquests pensaments se succeen rpidament en el seu cap sense que

es pogus resoldre a sortir del llit acabaven de tocar tres quarts de set alg va
picar suaument a la porta, al costat del capal del llit. Gregor, va dir la veu era
la mare, sn tres quarts de set. Que no havies de sortir de viatge? [...] Per
aquesta petita conversa havia fet que els altres membres de la famlia
sassabentessin que Gregor, contrriament al que creien, encara era a casa; i tot
seguit el pare va picar a una de les portes, suaument per amb el puny. Gregor,
Gregor, va dir, qu passa?. Immediatament, amb una veu ms greu, va tornar a
fer: Gregor! Gregor! En canvi, a laltra porta, la germana es planyia en veu
baixa: Gregor, que no et trobes b? Vols alguna cosa?
F. Kafka, La metamorfosi (p. 39-40)
67
a) Quantes portes t lhabitaci de Gregor? Assenyaleu-les sobre lesquema grfic de
lexercici anterior.
b) Quin efecte produeix sobre el protagonista que se li adrecin des de totes les portes?
c) A ms, a la novella tamb es parla de dues finestres. Assenyaleu-les tamb sobre

lesquema grfic.
d) Quin paisatge es veu des de la finestra de lhabitaci de Gregor? Quines

connotacions poden tenir aquestes finestres, especialment la de lhabitaci de
Gregor?
4. LESTTICA
Lesttica kafkiana est determinada per factors diferents que conflueixen en lexpressi
literria duna visi original del mn i de la vida. En apartats anteriors, hem abordat
aspectes com ara lexpressionisme o el concepte dall kafki. En definitiva, aquests
factors de lobra kafkiana repercuteixen en una caracteritzaci esttica que ha dincidir en
el tractament novellstic de la versemblana.
1. Un dels elements que apropen La metamorfosi a lexpressionisme s la distorsi de la

realitat que lautor porta a terme mitjanant el recurs de la hiprbole. El resultat s
laparici de trets grotescos, repugnants, i de conductes exagerades.
a) Assenyaleu fets i episodis tot al llarg de la novella que puguin considerar-se clara-
ment expressionistes.
b) Assenyaleu quins personatges es comporten de manera cada cop ms distorsionada

envers la problemtica que es tracta a la novella.
2. Un altre element caracterstic dall kafki i de lesttica que en resulta s la comicitat,

un element que tamb s producte de la distorsi de la realitat.
a) Llegiu a partir de Tot i que la porta rest un bon tros oberta (pgina 56, al captol 1).
Indiqueu quines situacions humorstiques shi produeixen i quins elements hi
contribueixen.
b) Assenyaleu una altra situaci humorstica de cadascun dels altres dos captols i
justifiqueu la vostra tria.
3. Un comentari del detallisme descriptiu que es pot trobar a La metamorfosi podem

trobar-lo en el text segent:
Per qu aquesta exactitud del gest? La mare, esparverada davant la visi de

Gregor, amb els braos oberts i els dits de les mans estesos; el pare, llanant el
barret damunt del sof, i el barret dibuixant en laire mentre travessa la cambra
una corba parablica...
68
La inslita exactitud del gest; com si Kafka no estigus escrivint, sin fent
una pellcula de cine mut, on labsncia dels mots sha de suplir amb lexpressivitat
del gest, de la mirada, del tacte.
a) Segons el text, quin parallelisme pot establir-se entre la narrativa kafkiana i el

cinema mut de la seva poca?
b) Cerqueu i citeu un passatge del captol 2 en qu es vegi clarament aquest detallisme

gestual.
4. Tal com hem vist en apartats anteriors, un dels aspectes ms caracterstics de lesttica
kafkiana s la transgressi de la versemblana que lautor porta a terme en les seves
novelles i concretament en La metamorfosi. Aquesta transgressi t un doble vessant: el
del la fantasia i el de labsurditat.
a) Indiqueu quins elements fantstics apareixen a La metamorfosi.
b) Al llarg del segon captol es produeix una situaci especialment absurda, que esclata
definitivament al tercer, amb la presncia dels tres llogaters. Expliqueu en qu
consisteix exactament aquesta situaci i per qu s absurda.
5. Amb relaci a la inversemblana com a element propi de lesttica kafkiana, ja hem vist
com lautor estableix una connexi clara entre fantasia i somni. Llegiu el text segent i
contesteu les preguntes que hi ha a continuaci.
Andr Breton en el seu Manifest del surrealisme es mostra sever envers lart
de la novella. Li retreu destar incurablement farcida de mediocritat, de banalitat,
de tot el que s contrari a la poesia. Es burla de les seves descripcions, com tamb
de la seva psicologia avorrida. A aquesta crtica de la novella segueix
immediatament lelogi dels somnis. Tot seguit, resumeix: Crec en la resoluci
futura daquests dos estats, en aparena tan contradictoris, que sn el somni i la
realitat, en una mena de realitat absoluta, de surrealitat, si s que sen por dir aix.
Paradoxa: aquesta resoluci del somni i de la realitat, que els surrealistes
han proclamat sense saber-la realitzar realment en una gran obra literria, ja havia
tingut lloc i precisament en aquest gnere que ells descrivien: en les novelles de
Kafka escrites durant el decenni anterior.
M. Kundera, Els testaments trats (p. 53)
a) Quina relaci estableix Franz Kafka entre la realitat i el somni?
b) Com es manifesta aquesta relaci en la seva novella La metamorfosi?
c) Des daquest punt de vista i segons el text, podria afirmar-se que Franz Kafka s un
precursor del surrealisme? Justifiqueu la vostra resposta tenint en compte la definici
de surrealisme que ja hem treballat (el surrealisme com automatisme psquic basat en
el mn dels somnis i el subconscient).
6. Llegiu, per acabar, aquests altres textos i, desprs, feu les activitats proposades:
69
Text 1
Recordo una conversa, ja fa vint anys, amb Gabriel Garca Mrquez, que em digu:
s Kafka qui em va fer comprendre que es pot escriure altrament. Altrament, aix
volia dir: franquejant la frontera del versemblant. No pas per evadir-se del mn real
(a lestil dels romntics), sin per copsar-lo millor.
M. Kundera, Els testaments trats (p. 55)
Text 2
Qu s exactament aix de ser escriptor? Escriure s una dola i meravellosa

recompensa, per recompensa de qu? [...] Aquest davallament als poders obscurs,
aquest alliberament desperits lligats per naturalesa, aquestes abraades dubtoses i
tot el que es pugui produir all baix, que aqu a dalt desconeixem quan escrivim
histries sota la llum del sol.
a) Quin era lobjectiu de Franz Kafka en fondre realitat i fantasia en la seva narrativa?
Justifiqueu la vostra resposta
b) Quina funci tenen per a Franz Kafka lescriptura i la literatura? Per qu?
25
Extret de F. Kafka, carta a Max Brod, dins K. Wagenbach, Franz Kafka.
70
V. EL MN, VIST PER FRANZ KAFKA
1. Relacions familiars
La famlia t un pes especfic en la vida de Franz Kafka i en lestructura narrativa de La

metamorfosi. De fet, bona part de la crtica literria que ha estudiat lobra kafkiana sha
basat en els parallelismes existents entre els textos literaris i la trajectria vital de lautor.
Aix ha estat possible grcies, sobretot, a les cartes i diaris que va escriure Kafka. Sense
obviar aquesta part tan substancial de la seva escriptura i retornant a alguns dels punts ja
treballats, ara ens detindrem en la rellevncia que el tema familiar t en La metamorfosi.
1. Llegiu aquests textos i contesteu les qestions que hi ha a continuaci:
Text 1
El pare de Kafka no va oblidar mai el seu origen modest; s possible que la duresa
de cor daquest home, aix com el menyspreu que sempre va sentir per lactivitat
literria del seu fill, sexpliquin en part per lesfor que va haver de fer durant tota
la vida per millorar econmicament i ascendir en lescala social. El negoci familiar
absorbia totalment el matrimoni Kafka, fins al punt que el petit Franz va passar tota
la seva infncia rodejat de criades i institutrius.
E. Barjau, Introducci a F. Kafka, La metamorfosi i altres contes (p. XI)
Text 2
De petit, tot el que minsinuaves era manament del cel, no me noblidava i men
servia com del mitj ms important per jutjar les coses, jutjar-te a tu tamb. [...]
lhome decisiu i normatiu per a mi, no observaves els manaments que mimposaves.
Per aix sem divid el mn en tres parts: a la primera hi vivia jo, lesclau, sotms a
lleis inventades exclusivament per a mi, lleis que, tampoc no sabia per qu, mai no
arribaria a observar; desprs un segon mn infinitament lluny del meu, on vivies tu,
ocupat a governar, a promulgar lleis i a irritar-te quan eren conculcades; i
finalment un tercer mn habitat per la resta de la gent, la qual vivia feli i lliure de
manaments i dobedincia. Contnuament em sentia avergonyit; o b complia els
teus manaments i aix era una vergonya, ja que noms eren vigents per a mi, o b
desobea, i aix tamb era una vergonya, perqu, com podies sser desobet?, o b
era incapa dobservar-los, no tenint ni la teva fora ni el teu bon apetit ni la teva
habilitat; tu, per, me nexigies el compliment com la cosa ms natural del mn, i
aquesta era indubtablement la vergonya ms gran. Aix sanaven obrint pas els
sentiments, si encara no les reflexions, a linterior de linfant que jo era.
Text 3
rem tan diferents tu i jo, tan perillosament diferents, que si alg hagus volgut
preveure i calcular com ens comportarem ms endavant, jo, linfant de lenta
evoluci, i tu, lhome fet i acabat, hauria arribat a la conclusi que tu mesclafaries,
que de mi no en restaria ben res.
26
Extret de F. Kafka, Carta al pare.
73
a) Com es pot explicar lactitud de Herman Kafka envers el seu fill?
b) Quina visi shavia format Franz Kafka del seu pare? Quins sentiments tenia envers
ell?
c) Noms per les paraules del propi autor, ja queda clar que entre el seu pare i ell hi
havia un antagonisme personal. Aquest antagonisme de la vida real tamb apareix a
La metamorfosi? Es mant al llarg de la narraci? Justifiqueu les vostres respostes i
citeu passatges textuals que les confirmin.
2. Heu pogut veure quina era la relaci personal entre Fafka i son pare. Llegiu el text que
hi ha a continuaci, centrat en la mare, i responeu les preguntes que el segueixen:
Si volia fugir de tu, calia que tamb fugs de la famlia, de la mare i tot. Ella ens
protegia sempre, s veritat, per noms de tu. Testimava massa, set consagrava
amb massa fidelitat i no podia representar en les lluites de linfant una fora
espiritual independent. Linstint infantil ho endevinava ms que no ho sabia, ja que
amb els anys ella san lligant ms i ms a tu; mentre que en les seves coses
guardava una independncia de petites fronteres, delicada i dola, sense mai
mortificar-se greument, amb el pas dels anys va anar adoptant cegament,
completament, ms amb el cor que amb el cap, els teus judicis i els teus prejudicis
sobre els fills [...]. Val a dir que sha de tenir tothora present com era dincmoda i
desgotadora la posici de la mare a casa. Es desvivia pel negoci i per la feina de
casa, passava dues vegades totes les malalties de la famlia, per el smmum de tot
era el que havia de patir en la seva posici intermdia entre tu i nosaltres.
a) Quina relaci entre mare i fills es descriu en aquest text? Quina posici ocupava la
mare en el si de la famlia Kafka? Com va evolucionar?
b) Pel que fa a les relacions descrites i a la posici de la mare en el si de la famlia,

podria dir-se que existeix una diferncia remarcable entre la mare de lautor i la mare
de Gregor Samsa? Justifiqueu la vostra resposta.
3. Laltre familiar a La metamorfosi s la germana Grete. Llegiu aquests textos sobre la

relaci entre germ i germana abans de respondre a les preguntes corresponents:
Text 1
El 12 de setembre de 1912, Kafka escriu al Diari: Lamor entre germ i germana

la repetici de lamor entre mare i pare. Dos mesos ms tard, Kafka escriu un relat
on un home, transformat de la nit al dia en un insecte monstrus, sofreix la
indiferncia de tota la famlia, tret de la germana (La germana s que li va
conservar sempre lestimaci, Cap. II).
27
28
74
Text 2
Kafka, que anomena mare a Milena [Jesensk] i via a la seva germana

petita Ottla, gaireb sembla que sospiti el carcter incestus dels seus afectes i, en
conseqncia, la veritable naturalesa de la seva incapacitat. [...] tamb coneixia la
teoria freudiana que explicaria el seu cas, i larriba a admetre fins a cert punt quan
afirma que totes aquestes suposades malalties sn arrels [...] en qui sap quin sl
matern.
a) En qu consisteix lincest?
b) Quina relaci existeix entre els germans Franz i Ottla Kafka, a la vista del que es diu
en els textos anteriors?
c) Quines coincidncies poden descriures entre la germana de Gregor Samsa i Ottla

Kafka?
d) Al captol 3 hi ha un passatge en qu queda explcitament reflectida la relaci

sentimental de carcter incestus entre Gregor Samsa i sa germana. Localitzeu-lo i
llegiu-lo amb atenci en el context de la situaci narrativa en qu apareix. En aquell
moment, pot dir-se que la relaci incestuosa entre el monstre i sa germana s
recproca, tal com es descriu en el text 1? Per quins motius?
e) Segons el text 1, quina s la reacci general de la famlia davant la transformaci de

Gregor Samsa? Com pot explicar-se aquesta manera dactuar?
4. Al llarg dels captols 1 i 2 va desvetllant-se el lloc que Gregor havia ocupat en el si de la

famlia. Expliqueu quines funcions hi desenvolupava el personatge abans de la
transformaci.
5. Una de les pautes bsiques de comportament de Gregor amb relaci a la seva famlia
havia estat lallament, tal com hem pogut constatar.
a) A quins motius pot respondre aquesta actitud? Justifiqueu la vostra resposta.
b) Podria establir-se cap relaci entre la transformaci de Gregor i la necessitat

dassumir responsabilitats en el si de la seva famlia? Justifiqueu la vostra resposta
tot relacionant-la amb lactitud dallament de Gregor.
6. Tot referint-se a lagrimensor K., protagonista de la novella kafkiana El castell,

lescriptor txec Milan Kundera diu: All que obsedeix Kafka no s la maledicci de la
solitud, sin la solitud violada!30
a) Com es manifesta, a La metamorfosi, aquesta obsessi per la solitud violada?
29
Extret de M. Robert, Franz Kafka o la soledad.
30
M. Kundera, Lart de la novella (p. 141).
75
b) En treballar lestructura narrativa, sha tractat el valor simblic de les portes que
sobren i es tanquen contnuament al llarg de la narraci. Relacioneu aquest smbol
amb el tema de fons de la solitud violada. Es pot parlar de rerefons autobiogrfic?
Justifiqueu la vostra resposta.
7. Llegiu aquesta citaci, reflexioneu sobre el que diu tenint en compte la lectura de La
metamorfosi i les activitats treballades en aquest mateix apartat. Desprs contesteu les
preguntes que acompanyen la citaci:
Sovint ens preguntem si les novelles de Kafka sn projecci dels conflictes

ms personals i privats de lautor o b la descripci objectiva de la maquinria
social.
M. Kundera, Lart de la novella (p. 141)
a) Quina opini teniu al respecte? Exposeu-la breument i de manera argumentada.
b) Quina rellevncia t la famlia en lestructura de qualsevol societat humana?
c) Estareu dacord que, en un relat com La metamorfosi, les fronteres entre el que s
pblic i el que s privat no existeixen? Justifiqueu-ho amb referncies concretes del
relat.
2. LINDIVIDU DAVANT LA SOCIETAT
1. La famlia de Gregor Samsa reprodueix els esquemes de funcionament i els valors de la

societat. El protagonista hi est atrapat.
a) En quins moments de la narraci lexercici del poder autoritari contra el protagonista

es posa de manifest? Qui de la famlia lexerceix?
b) Quin efecte causa lexercici daquest poder autoritari en el protagonista? Justifiqueu

la vostra resposta.
c) Quins sn els valors socials que reprodueix la famlia Samsa? Els comparteix
plenament el protagonista? Per qu?
2. De la mateixa manera que est atrapat per la famlia, tamb la feina t capficat Gregor
Samsa, cosa que denota una pressi social que ms endavant afecta tota la seva famlia.
a) Quin valor atorga el protagonista a la seva feina? Consulteu el captol 1 i argumenteu

la vostra resposta.
b) Quin paper juga en la narraci la vinguda del gerent de lempresa on treballa Gregor
aix que lhan trobat a faltar a la feina? Com sexplica que vulgui entrar fins i tot a la
seva habitaci?
76
3. Quan la famlia Samsa sha adaptat a la situaci absurda dhaver de suportar Gregor i
sha hagut de posar a treballar, ha agafat uns llogaters a dispesa. La presncia daquests
dispesers suposa una accentuaci de labsurditat de la situaci.
a) Quina relaci hi ha entre aquests dispesers i la famlia Samsa, tenint en compte que
desprs de la mort de Gregor sn expulsats pel pare?
b) Com sexplica que tant aquests personatges com el gerent no tinguin nom? Quina
significaci simblica pot tenir aquest fet a la vista de les relacions entre individu i
societat que apareixen en el relat?
4. No hi ha dubte que La metamorfosi, com moltes altres novelles de Franz Kafka,

presenta un entorn social alienant que, com hem vist al comenament, no era gens estrany
a la vida de lautor i a algunes de les tendncies esttiques de lpoca.
a) Podria considerar-se que Gregor Samsa s un inadaptat en la societat que lenvolta?

Per qu?
b) Podria interpretar-se la seva transformaci com una forma de rebellia individual

davant la pressi social a qu est sotms? Justifiqueu la vostra resposta.
c) En el context de la ficci narrativa, quines raons hi ha perqu, un bon dia, un viatjant

de comer com era Gregor Samsa es transformi en un insecte monstrus?
5. Llegiu aquest text interpretatiu de la transformaci de Gregor Samsa i contesteu les

qestions que hi ha desprs:
Kafka saferra a lescriptura per defensar-se de la famlia, i dhuc per

defensar-se de tot all que li recordi lordre familiar: especialment Felice Bauer, la
berlinesa de dents ferotges segons lescriptor a qui sacostava una vegada i una
altra amb el mateix impuls amb qu desprs sen separava. Kafka saferra a
lescriptura i rebutja els altres. Aix, lescriptura esdev de seguida sinnim de
solitud. Diari, 21 de juliol de 1913: He destar sol sempre que pugui. Tot el que he
fet fins ara, noms ha estat un xit de lestar-sol. No est sol, molt sol en la fosca
del terra de la seva cambra, aquest escarabat repugnant per a tothom menys per a si
mateix? Est sol, i progressivament oblidat pels altres. De primer, oblidat pels
altres llunyans: el director, el gerent, els companys de feina, el saltataulells de
lestabliment. Desprs, oblidat pels altres ms prxims: el pare, la mare
finalment, tamb la germana. Per tot aix no lamona massa: Gregor continua
viatjant incansablement per la seva cambra: shi arrossega per terra, per les parets i
el sostre: t el seu mn, construeix el seu mn imaginari. I, curiosament, perd la
facultat de parlar, per no la doir: els altres no lentenen, per ell est a laguait de
tot el que passa ms enll de la seva cambra. Com una possible conclusi: no ser
La transformaci la petita histria veritable, i molt familiar, de la transformaci de
Kafka-fill/germ, en Kafka-escriptor?
77
a) Reflexioneu sobre la pregunta final del text i argumenteu la vostra opini al respecte.
Tingueu en compte que al final, Gregor Samsa mor i va a parar al cubell de les
escombraries.
b) Quin parallelisme queda explicitat entre el Samsa monstre i el Kafka escriptor?
6. Llegiu aquest text i contesteu les qestions que hi ha a continuaci:
Un meu oncle a qui agradava de fer burles acab agafant-me el full de paper que jo
sostenia feblement, [...] hi va fer una llambregada, mel torn sense fer la ms petita
befa, i es limit a dir als qui ho havien seguit amb lesguard: Les mateixes
ximpleries de sempre. A mi no madre cap mot; em vaig quedar assegut, s, i em
vaig inclinar com abans sobre aquell full que ara era una pura inutilitat, per de fet
mhavien expulsat de la societat duna revolada; el judici de loncle era com un eco
dins meu que cada cop es feia ms real, i, encara que noms fos en el clos dels
sentiments familiars, vaig poder besllumar la fredor del nostre mn, una fredor que
em calia escalfar amb un foc que de primer hauria de cercar.
a) Segons el que hem llegit en aquest text i en el de la pregunta anterior, qu devia

sentir el Kafka artista per la societat de la seva poca a partir del tractament que
aquesta li dispensava com a tal?
b) Es podria dir, com fa Kafka dell mateix, que Gregor Samsa s expulsat de la
societat? En quin moment de la narraci?
7. La metamorfosi est contada des de la perspectiva individual del personatge central,

cosa que refora la contraposici entre individu i societat. Al capdavall, aquest individu,
mena dantiheroi narratiu, acaba morint gaireb per prpia voluntat.
a) Aquesta soluci final suposa un alliberament per al personatge o b representa una

victimitzaci portada fins a les darreres conseqncies? Raoneu la vostra resposta.
b) I per a la famlia, qu suposa la mort de Gregor? Argumenteu la vostra resposta.
8. Per descriure lesttica de Franz Kafka, Milan Kundera ha definit el poder com un
laberint fins a perdres de vista. Enfront daquest laberint, lindividu es troba com
desemparat. Encara que s veritat que aquesta comparaci del poder respon ms al
contingut dobres com ara El procs, tamb pot resseguir-se a La metamorfosi.
a) Tenint en compte els personatges que, duna manera o altra representen el poder a
lhabitatge dels Samsa, amplieu aquesta definici afegint-hi caracterstiques que
puguin deduir-se de la lectura de la narraci. Feu atenci al simbolisme de les portes
que sobren i es tanquen contnuament al llarg de la novella.
31
F. Kafka, Diari, citat per K. Wagenbach, Franz Kafka.
78
b) El resultat final daquest sistema s la despersonalitzaci de lindividu a partir duna
srie de mecanismes de funcionament social. Expliqueu de manera resumida com es
narra aquest procs de despersonalitzaci a La metamorfosi.
3. CULPA I CONDEMNA
1. Segurament, un dels temes centrals, per no dir el ms important, de les novelles de

Kafka s el de la culpabilitzaci. A la qesti 7 de lapartat anterior ha aparegut el
concepte de victimitzaci aplicat a Gregor Samsa com a conseqncia de la seva
transformaci.
a) Consulteu al diccionari les accepcions segents i recolliu els significats diferents que
pot contenir cadascuna de les paraules:
Vctima:
Culpabilitzaci:
Culpa:
Condemna:
Condemnar:
Expiar:
b) La victimitzaci de Gregor Samsa es produeix grcies a la culpabilitzaci que el seu

entorn exerceix sobre ell. Per de qu sel pot culpabilitzar? I qui el culpabilitza?
Raoneu la vostra resposta.
c) Quins elements concrets marquen la culpabilitzaci progressiva de Gregor? Citeu-ne

els passatges concrets de la narraci.
79
d) Grcies a la polismia, algunes de les paraules treballades a lactivitat a tenen ms
dun sentit. Dentre aquestes paraules, trieu el sentit que millor sajusta al personatge
central de La metamorfosi.
2. Llegiu aquests textos i contesteu les qestions de comentari que hi ha a continuaci:
Text 1
A lpoca de la humanitat preillustrada la minoria dedat de lhome,

emprant la formulaci de Kant , lhome creia que depenia dalgun sser superior
amb qui tenia un seguit dobligacions. La culpa era un deute moral que es contreia
amb alg que havia donat unes lleis i en podia exigir el compliment, castigar-ne la
infracci, exigir-ne lexpiaci o perdonar-la. En el mn postillustrat, aquell en el
qual lhome, en qualitat dautor nic del seu dest, s responsable noms davant
dell mateix, aquella expiaci, o aquell perd, no sn possibles.
E. Barjau, Introducci a F. Kafka, La metamorfosi i altres contes (p. XVI)
Text 2
Noms hi ha un mtode per comprendre les novelles de Kafka. Llegir-les

com es llegeixen les novelles. En comptes de buscar en el personatge de K.
[protagonista dEl procs] el retrat de lautor i en les paraules de K. un misteris
missatge xifrat, seguir atentament el comportament dels personatges, les seves
paraules, el seu pensament, i mirar dimaginar-les davant dels ulls. Si llegim aix El
procs, des del comenament, estem intrigats per lestranya reacci de K. a
lacusaci: sense haver fet res de mal (o sense saber qu ha fet de mal), K. comena
a comportar-se com si fos culpable. Se sent culpable. Se lha fet culpable. Se lha
culpabilitzat.
Abans, entre ser culpable i sentir-se culpable noms shi veia una
relaci molt simple: se sent culpable qui s culpable. La paraula culpabilitzar, en
efecte, s relativament recent; en francs va ser utilitzada per primera vegada el
1966 grcies a la psicoanlisi i a les seves innovacions terminolgiques; el
substantiu derivat daquest verb (culpabilitzaci) es cre dos anys ms tard, el
1968. Molt temps abans, la situaci fins llavors inexplorada de la culpabilitzaci va
ser exposada, descrita, desenvolupada en la novella de Kafka.
M. Kundera, Els testaments trats (p. 197-198)
a) Segons el text 1, quina diferncia hi ha entre lhome modern i el medieval pel que fa
al sentiment de culpa?
b) Quina influncia pot jugar, en el cas de Franz Kafka, la seva religi jueva pel que fa
a la concepci de la culpa? Quines conseqncies comporta la culpa en la moral
jueva? Consulteu en una enciclopdia lentrada judaisme per contestar aquestes
qestions.
c) Tenint en compte el primer pargraf del text 2, podria establir-se un parallelisme

entre K., el protagonista dEl procs i Gregor Samsa? Per quines raons?
80
d) En qu consisteix la psicoanlisi? Desprs de consultar una enciclopdia, formuleu-
ne una definici.
3. Tal com ja hem pogut constatar a la pregunta anterior, a Els testaments trats, Milan
Kundera fa una descripci del procs de culpabilitzaci que pateix K. a la novella
justament titulada El procs. Duna manera ms abstracta, aquest mateix procs de
culpabilitzaci ja apareix a La metamorfosi.
a) A continuaci, hi ha una selecci de citacions que pertanyen a Els testaments trats i

corresponen a les diferents fases del procs de culpabilitzaci dEl procs, per estan
desordenades. Completeu la columna 1 del quadre que hi ha a continuaci fent
correspondre cada citaci amb una fase:
A. El procs s dall ms secret, clandest, direm, i aix no obstant, tothom nest
al corrent.
B. Finalment arriben al seu dest; els senyors es preparen per degollar-lo i en
aquest moment una idea [...] travessa el cap de K.: El seu deure hauria estat
dagafar ell mateix aquest ganivet (...) i enfonsar-sel al cos.
C. En un llarg discurs, fustiga la incompetncia del tribunal. Encoratjat pels
aplaudiments, se sent fort [...] i desafia els jutges.
D. Un home absurdament acusat i que encara no dubta de la seva innocncia se
sent incmode de veure que es comporta com si fos culpable.
E. No es tracta de criticar-se [...], es tracta de trobar la prpia falta per poder
ajudar lacusador, per poder acceptar i aprovar lacusaci.
Fases del procs de culpabilitzaci 1) Els testaments trats 2) La metamorfosi

1. Lluita vana per la dignitat perduda.
2. Prova de fora.
3. Socialitzaci del procs.
4. Autocrtica.
5. Identificaci de la vctima amb el seu botx.
b) Repetiu el mateix procediment amb aquestes citacions de La metamorfosi i

completeu la columna 2:
A. [Gregor al gerent.] Vost tamb sap prou b que el viatjant, com que es passa
gaireb tot lany fora de les oficines, esdev fcilment vctima de xerrameques,
enraonaments fortuts i acusacions infundades, contra les quals li s impossible
defensar-se perqu, generalment, no narriba a saber res fins al moment que
torna a casa esgotat pel viatge, i noms aleshores pateix, en la prpia pell, les
greus conseqncies duna cosa que ja no pot esbrinar-se.
B. Pensava en la famlia amb entendriment i amor. Si aix era possible, encara
estava ms fermament convenut que no ho estava la germana, que ell havia de
desaparixer.
81
C. Per qu havia destar condemnat a treballar en una empresa on la ms petita
negligncia despertava immediatament el recel ms gran? s que tots i cada un
dels treballadors havien de ser uns drpols?
D. Gregor comprenia molt b que ell no era lnic impediment per aquest trasllat
[...]; all que veritablement privava la famlia de canviar-se de pis, era sobretot
la completa desesperaci i el pensament dhaver estat colpits per una desgrcia
com mai havia succet a ning del cercle familiar i damistats.
E. Quant a la minyona no era gens clar qu sabia de tot plegat, ni si en sabia
molt o poc tot just el primer dia havia pregat de genolls que la mare
lacomiads de seguida, i quan sen va anar, al cap dun quart dhora, va agrair
amb llgrimes als ulls que lhaguessin despatxada, com si amb aix li fessin el
favor ms gran del mn; i sense que ning li ho hagus demanat, va fer el
jurament solemne que no diria absolutament res a ning.
4. Finalment es produeix la condemna. Gregor Samsa sha transformat en un monstre (tal

com el qualifica Grete), per tant ha de desaparixer, ha de morir.
a) Quin tribunal el condemna? Quin personatge formula la sentncia?
b) Quins sentiments expressen els integrants del tribunal davant la mort de Gregor?
c) Resulten lgics aquests sentiments davant lactitud que han mantingut envers Gregor
des del comenament de la narraci? Raoneu la vostra resposta.
4. ALL KAFKI
1. La situaci kafkiana s un concepte que arrenca justament de la descripci que en va fer

Franz Kafka mitjanant la seva narrativa, encara que el terme kafki potser ha acabat
devaluant-se perqu sha aplicat a situacions que no responen a la seva caracteritzaci
estricta. A La metamorfosi, podem resseguir-ne alguns trets.
a) A Lart de la novella (p. 125) Milan Kundera fa una descripci dels aspectes que, al
seu entendre, t el concepte dall kafki, que poden resumir-se en els quatre
enunciats que hi ha a continuaci. Expliqueu breument com apareix cadascun
daquests aspectes a la narraci:
1. El poder s un laberint fins a perdres de vista.
2. Davant del poder, lindividu pateix despersonalitzaci.
3. El condemnat no coneix la causa i busca la falta.
4. La situaci kafkiana s intrnsecament cmica.
b) Les situacions kafkianes se situen sempre en un mbit dintimitat. Com es pot veure
aquest plantejament a La metamorfosi?
2. Si convenim que el funcionament dels mecanismes psicolgics com ara la culpabi-

litzaci sn els mateixos en la privacitat que en la vida pblica, sarriba a la conclusi que
aquests mecanismes operen tant en situacions ntimes com en grans esdeveniments
histrics.
82
a) Escriviu un resum duna experincia personal prpia que saproximi a la qualificaci
de kafkiana segons els trets apuntats a la pregunta anterior.
b) Assenyaleu almenys tres esdeveniments histrics del segle XX que puguin qualificar-
se de kafkians.
3) Un dels mbits kafkians per excellncia, com ja hem vist, s el de la famlia. El segon
mbit dall kafki s el de loficina, eminentment funcionarial, un espai que lescriptor de
Praga coneix de primera m i que est dominat per la burocratitzaci.
a) Com apareix aquest mbit funcionarial a La metamorfosi?
b) Assenyaleu professions (no cal que siguin reconegudes com a prpies de funcionaris)
que responguin a una o ms daquestes caracterstiques:
1. Sense iniciativa ni llibertat dacci.
2. Obedincia com a nica pauta de comportament.
3. Actuaci sense coneixement dels objectius
4. Relaci amb desconeguts i/o expedients.
4. A mode de conclusi daquest apartat, redacteu un text (dentre quinze i vint lnies) en
qu exposeu de manera raonada la vostra opini al voltant de la temtica que tracta La
metamorfosi.
83
BIBLIOGRAFIA
1. Didctica de la literatura
CHAMBERS, A. Tell me. Children reading and talking. York: Stenhouse Publishers, 1996.
COLOMER, T. Ladquisici de la competncia literria. Articles [Barcelona] (juliol 1994),
nm.1.
COLOMER, T. La didctica de la literatura: temas y lneas de investigacin e innovacin.
A: LOMAS, C. [coord.] La educacin lingstica y literaria en la enseanza
secundaria. Barcelona: ICE/Horsori, 1996.
COLOMER, T. La evolucin de la enseanza literaria. A: CASSANY, D. et al. Aspectos
didcticos de lengua y literatura 8. Zaragoza: ICE de la Universidad de Zaragoza,
1996.
COLOMER, T. Lensenyament de la literatura. A: CAMPS, A. i COLOMER, T. [coord.]
Lensenyament i laprenentatge de la llengua i la literatura en leducaci
secundria. Barcelona: ICE/Horsori, 1998.
COLOMER, T. La formaci del lector literari. Barcelona: Barcanova, 1998.
LOMAS, C; OSORO, A. Ensear lengua y literatura en la educacin secundaria. A:
LOMAS, C. [coord.] La educacin lingstica y literaria en la enseanza
secundaria. Barcelona: ICE/Hosori, 1996.
SIM, M. J. Lectura competent:
http://cv.uoc.es/~tossal/index.html
2. Ensenyament de la composici escrita

CAMPS, A. Lensenyament de la composici escrita. Barcelona: Barcanova, 1994.
CASSANY, D. Descriure escriure. Com saprn a escriure. Barcelona: Empries, 1988.
CERD, M. I.; SIM, M. J. Per escrit. Recursos per treballar lexpressi escrita. Barcelona:
Edicions de la Magrana, 1996.
FLOWER, L. Problem-Solving Strategies for Writing. Orlando: Harcourt Brace Janovich, 1989.
WYRICK, J. Steps to Writing Well. Orlando: Harcourt Brace College Publishers, 1996.
3. Franz Kafka
AVANT-GARDE. Franz Kafka:
http://www.franzkafka.cz/anglicky/index.htm
BARJAU, E. Introducci i Propostes de treball, dins KAFKA, F. La metamorfosi i altres
contes. Barcelona: Vicens Vives, 1997.
CANETTI, E. El otro proceso de Kafka. Barcelona: Muchnik, 1976.
DIPUTACI DE BARCELONA. La ciutat de K.: Franz Kafka i Praga. Barcelona: Diputaci de
Barcelona, 1999.
85
ECKEL, Y. Franz Kafka Photo Album:
http://www.cs.technion.ac.il/~eckel/Kafka/kafka.html
HORNEK, D. Franz Kafka Pictures Photo Album:
http://www.kafka-franz.com/
KAFKA, F. Escritos sobre sus escritos. Barcelona: Anagrama, 1983.
KUNDERA, M. Els testaments trats. Barcelona: Destino, 1994.
KUNDERA, M. L'art de la novella. Barcelona: Destino, 1987.
LLOVET, J. La transformaci de Franz Kafka, dins KAFKA, F. La metamorfosi.
Barcelona: Proa, 1985, p. 9-32.
NERVI; M. The Kafka Project:
http://www.kafka.org
PRASKA INFORMANI SLUBA:
http://www.pis.cz/c/
RHEINISCHE FRIEDRICH-WILHELMS-UNIVERSITT. Franz Kafka Website:
http://www.geo.uni-bonn.de/members/pullmann/kafka/index.shtml
ROBERT, M. Franz Kafka o la soledad. Mxic: FCE, 1982.
UNSELD, J. Franz Kafka. Una vida de escritor. Barcelona: Anagrama, 1989.
WAGENBACH, K. Franz Kafka. Barcelona: Edicions 62, 1991.
4. Tutorials per a la recerca dinformaci a Internet

Fiding Information on the Internet:
http://www.lib.berkeley.edu/TeachingLib/Guides/Internet/FindInfo.html
Web Searching, Sleuting and Sifting:
http://www.thelearningsite.net/cyberlibrarian/searching/ismain.html
TYNER, R. Sink or Swim:
http://www.ouc.bc.ca/libr/connect96/search.htm
5. Altres
BERTRAN I BROS, P. El rondallari catal. Barcelona: Altafulla, 1989.
DIPUTACI DE BARCELONA. La ciutat de K.: Franz Kafka i Praga. Barcelona: Diputaci de
Barcelona, 1999.
GOMBRICH, E. Histria de lart. Barcelona: Columna, 1999.
OVIDI. Les Metamorfosis I-VI. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1998. (LEsparver
Clssic; 8)
OVIDI, P. Les metamorfosis. Barcelona: Quaderns Crema, 1996.
RODOREDA, M. La salamandra (de lobra La meva Cristina i altres contes), dins Tots els
contes. Barcelona: Edicions 62 & la Caixa, 1979. (Les millors obres de la
literatura catalana; 18)
86
6. Obres de Franz Kafka tradudes en llengua catalana
KAFKA, F. La metamorfosi. Barcelona: Proa, 1985.
Carta al pare. Vic: Eumo, 1989.
Carta al pare. Alzira: Germania, 1995.
Diaris de viatge. Barcelona: Edicions 62, 1995.
Un metge rural. Barcelona: Quaderns Crema, 1995.
La metamorfosi i altres contes. Barcelona: Vicens Vives, 1997.
Amrica. Barcelona: Proa, 1999.
El fill. Barcelona: Proa, 1999.
El procs. Barcelona: Proa, 1999.
El castell. Barcelona: Proa, 2000.
Narracions. Barcelona: Quaderns Crema, 2000.
La transformaci, La metamorfosi. Barcelona: Proa, 2000.
87
ANNEXOS
Annex 1. La salamandra de Merc Rodoreda
Vaig passar per sota del salze, vaig arribar a lestesa dels crixens i em vaig
agenollar ran de lestany. Tenia, com sempre, les granotes al meu voltant. Sortien
quan jo arribava, sacostaven botent i, de seguida que comenava a pentinar-me, les
ms dolentes em tocaven la faldilla vermella guarnida amb cinc trenetes o
mestiraven el fist dels enagos plens de farbalans i de sacsons. I laigua sanava fent
trista i els arbres que senfilaven cap dalt del al tur es tornaven negres a poc a poc.
Per aquell dia les granotes es van ficar a laigua dun bot i el mirall de lestany va
fer-se miques i quan laigua va tornar a ser llisa vaig veure la cara dell al costat de la
meva com si des de laltra banda dues ombres mestiguessin mirant. I perqu no
10 sembls que estava espantada, em vaig alar sense dir res, em vaig posar a caminar
per lherba amb molta calma i aix que vaig sentir que em seguia vaig mirar enrera i
em vaig aturar. Tot estava quiet i el cel ja tenia una vora esquitxada destrelles. Ell
shavia aturat una mica lluny i jo no sabia qu fer, per tot duna em va venir por i
vaig arrencar a crrer i quan em vaig adonar que maconseguia em vaig quedar sota
del salze, desquena a la soca, i ell es va plantar al meu davant amb els braos estesos
a banda i banda perqu no pogus fugir. I aleshores, mirant-me als ulls, em va anar
estrenyent contra el salze, i jo, amb els cabells desfets, entre el salze i ell, vaig
mossegar-me els llavis per no cridar pel mal que tenia en el pit amb tots els ossos com
si estiguessin a punt de trencar-se. Em va posar la boca al coll i all on va posar-la
20 vaig sentir una cremada.
Lendem, quan va venir, els arbres del tur ja eren negres per lherba encara
era tbia de sol. Em va tornar a abraar contra la soca del salze i em va posar la m
plana damunt els ulls. I tot duna em va semblar que madormia i que les fulles em
deien coses que tenien sentit per que jo no comprenia, i que me les anaven dient
cada vegada ms baix i ms a poc a poc. I quan ja no vaig sentir-les, amb la llengua
gelada per langnia, li vaig preguntar: i la teva dona? I ell em va dir: la meva dona
ets tu; noms tu. Amb lesquena aixafava aquella herba que quan anava pentinar-me a
penses gosava trepitjar tot just una mica, per sentir-li lolor ferida. Noms tu.
Desprs, quan vaig obrir els ulls, vaig veure la trena rossa penjant, i ella estava tota
30 decantada mirant-nos amb el ulls buits. I quan es va adonar que lhavia vista em va
agafar pels cabells i em va dir: bruixa. Baixet. Per em va deixar de seguida i el va
agafar a ell pel coll de la camisa. Au, au, au, li anava dient. I sel va endur,
empenyent-lo.
No vam tornar ms a lestany. Ens trobvem pels estables, als pallers, al bosc
de les arrels. Per des daquell dia que la seva dona se lhavia endut, la gent del poble
em mirava com si no em mirs i nhi havia que quan jo passava es senyaven una mica
damagat. Al cap dun quant temps, quan em veien venir es ficaven dintre de les cases
i tancaven les portes. Vaig comenar a sentir una paraula que em seguia pertot arreu,
com si la xiuls laire o vingus de la llum i de la fosca. Bruixa, bruixa, bruixa. Les
40 portes es tancaven; jo anava pels carrers dun poble mort i quan veia uns ulls per entre
les escletxes dunes cortines sempre eren uns ulls glaats. Un mat em va costar molt
obrir la porta de casa una porta de fusta vella, clivellada pel sol; al mig, mhi
havia penjat un cap de bou amb dues branquetes tendres clavades al ulls. El vaig
despenjar, que pesava molt, i el vaig deixar a terra perqu no sabia qu fer-ne, i els
branquillons es van anar assecant i, mentre sassecaven, el cap sanava podrint, i tota
la part del coll, a la banda tallada, era una bellugadissa de cucs de color de llet.
91
Un altre dia vaig trobar un colom sense cap i amb el pit vermell de sang, i un
altre, una ovella nascuda morta abans dhora i dues orelles de rata. I quan van acabar
de penjar-me bsties mortes a la porta van comenar a tirar pedres. Petaven de nit
50 contra les finestres, contra les teules, grosses com el puny... Desprs van fer la
process. Va ser a comenaments dhivern. Era un dia de vent, amb nvols que
corrien, i la process anava molt a poc a poc, tota blanca i morada de flors de paper.
Jo la mirava per la gatera, estirada a terra, i quan ja la tenia gaireb davant la porta,
amb el vent, la santa i els pendons, el gat, espantat per les atxes i els cants, va voler
entrar i aix que em va veure va fer un gran marrameu amb lesquena enlaire com
larcada del pont. I la process va aturar-se, i el capell benea i benea, i els esco-
lanets cantaven, i el vent torava les flames de les atxes, i el sagrist anava amunt i
avall, i tot era una voleiadissa de fulles blanques i viola de les flors de paper. A
lltim la process sen va anar, i quan laigua beneita a penes shavia assecat a la
60 paret vaig anar a buscar-lo i no el vaig trobar enlloc. El vaig buscar pels estables, pels
pallers, al bosc de les arrels mel sabia de memria; masseia sempre damunt
larrel ms vella, que era blanca i polida com un os. I aquella nit, quan em vaig
asseure, em vaig adonar tot duna que ja no esperava res; vivia tota ficada enrera amb
ell a dintre meu com una arrel dins la terra. Lendem van escriure bruixa a la meva
porta, amb un tros de carb, i a la nit, sota la meva finestra, dos homes van dir ben alt
perqu pogus sentir-ho, que mhavien dhaver cremat de petita, junt amb la meva
mare que fugia enlaire amb ales daligot quan tothom dormia. Que mhavien dhaver
cremat quan encara no em necessitaven per arrencar alls i lligar el blat i lalfals i
collir el ram de les vinyes pobres.
70 Un vespre em va semblar que el veia a lentrada del bosc de les arrels per
quan mhi vaig acostar va fugir i no vaig poder saber si era ell o el desig que jo tenia
dell o la seva ombra que em buscava perduda entre els arbres, com jo, amunt i avall.
Bruixa deien: i em deixaven amb el meu mal, que no era pas el que ells mhaurien
volgut fer. I pensava en lestany, i en els crixens i en les branques primes del salze...
Lhivern era fosc i pla i sense fulles; noms amb gel i gebre i lluna glaada. No em
podia moure, perqu caminar a lhivern s caminar davant de tothom i jo no volia que
em veiessin. I quan va arribar la primavera, amb les fulles petites i alegres, van
preparar el foc al mig de la plaa, amb llenya seca, ben tallada.
Em van venir a buscar quatre homes del poble; els ms vells. Jo no volia
80 seguir-los, els ho vaig dir des de dins, i aleshores en van venir de joves, amb les mans
grosses i vermelles, i van enfonsar la porta a cops de destral. I jo cridava, perqu em
treien de la meva casa, i a un el vaig mossegar i em va donar un cop de puny al mig
del cap, i em van agafar pels braos i per les cames i em van tirar com una branca ms
damunt la pila, i em van lligar els peus i els braos i all em van deixar amb la faldilla
arromangada. Vaig girar el cap. La plaa era plena de gent, els joves davant dels vells
i les criatures a un costat amb una branqueta dolivera a la m i el davantal nou de
diumenge. I, mirant les criatures, em vaig adonar dell: estava al costat de la seva
dona, que anava vestida de fosc, amb la trena rossa, i li passava el bra per damunt de
lespatlla. Vaig girar el cap i vaig tancar el ulls. Quan els vaig tornar a obrir, dos vells
90 es van acostar amb teies enceses i els nens es van posar a cantar la can de la bruixa
cremada. Era una can molt llarga i quan la van haver acabada els vells van dir que
no podien encendre el foc, que jo no el deixava encendre, i aleshores el capell es va
acostar als nens amb una bacina plena daigua beneita i els va fer mullar les
branquetes dolivera i els les va fer tirar al meu damunt i aviat vaig estar coberta de
branquetes dolivera, totes amb la fulla tendra. I una vella menuda, geperuda i
92
esdentegada es posar a riure i sen va anar i al cap duna estona va tornar amb dos
cabassos plens de branquillons molt secs de bruc de bou i va dir als vells que els
escampessin pels quatre costats de la foguera, i ella va ajudar-los, i aleshores el foc va
agafar. Pujaven quatre arbres de fum i quan les flames van enfilar-se em va semblar
100 que del pit de tota aquella gent sortia un gran respir de pau. Les flames pujaven
empaitant el fum i ho veia tot darrera dun torrent daigua vermella i, darrera
daquella aigua, cada home, cada dona i cada criatura era com una ombra feli perqu
jo cremava.
El baix de la faldilla se mhavia tornat negre, sentia el foc als ronyons i, de
tant en tant, una flama em mossegava el genoll. Em va semblar que les cordes que em
lligaven ja estaven cremades. I aleshores va passar una cosa que em va fer estrnyer
les dents: els braos i les cames se manaven escurant com les banyes dun cargol
que una vegada havia tocat amb el dit, i a sota del cap, all on el coll sajunta amb les
espatlles, sentia que una cosa sestirava i em burxava. I el foc xisclava i la resina
110 bullia... Vaig veure que alguns dels que em miraven alaven els braos i que altres
corrien i topaven amb els que encara estaven aturats, i tot un costat de la foguera es va
enfonsar amb una gran esquitxada despurnes, i quan el foc va tornar a cremar la
llenya ajaguda, em va semblar que alg deia: s una salamandra. I em vaig posar a
caminar per damunt de les brases, molt a poc a poc, perqu la cua em pesava.
Tenia la cara arran de terra i caminava amb les mans i amb els peus. Anava
cap al salze, fregant la paret, per quan vaig arribar al cantell em vaig decantar una
mica i dun tros lluny vaig veure la meva casa que semblava una teia encesa. Al carrer
no hi havia ning. Em vaig acostar al pedrs, vaig travessar la casa per entre flames i
brases, de pressa, cap al salze, cap als crixens, i quan vaig tornar a ser fora em vaig
120 girar perqu volia veure com la teulada cremava. Mentre me lestava mirant va caure
la primera gota, una gota daquelles grosses i calentes que fan nixer gripaus, i de
seguida en van caure daltres, de primer a poc a poc i desprs de pressa, i aviat tota
laigua de dalt va saltar cap a baix i el foc es va anar apagant amb una gran fumera. Jo
mestava quieta i quan ja no vaig veure res, perqu shavia fet de nit i la nit era negra
i espessa, em vaig posar a caminar pel fang i pels bassals, i a les manetes els agradava
enfonsar-se en aquella pasta flonja, per els peus, al darrera, es cansaven de tant
quedar-se enganxats. Hauria volgut crrer, per no podia. Un tro em va deixar
clavada al mig del cam; desprs va fer un llampec i per entre les pedres vaig veure el
salze. Vaig respirar de pressa i em vaig acostar a lestany; i quan desprs del fang,
130 que s fet amb la pols de la terra, vaig trobar el llot, que s la pols ajaguda de laigua,
em vaig arraconar, mig colgada, entre dues arrels. I aleshores van venir les tres
anguiles petites.
A la matinada, no s si lendem o un altre dia, vaig sortir a poc a poc i vaig
veure les muntanyes altes sota un cel tacat de nvols. Vaig crrer pels crixens i em
vaig aturar a la soca del salze. Les primeres fulles encara eren a dins dels brots. Per
els brots ja verdejaven. No sabia cap on tirar; si em distreia, els brins dherba em
burxaven els ulls i entre els brins em vaig adormir fins que el sol va ser alt. Quan
em vaig despertar vaig caar un mosquit molt petit i desprs vaig buscar cucs per
entre lherba. A lltim vaig tornar al llot i vaig fer com si dorms perqu de seguida
140 van venir les tres anguiles, molt enjogassades.
La nit que vaig decidir anar al poble hi havia molta lluna. Laire era ple dolor
i les fulles tremolaven a totes les branques. Hi vaig anar pel cam de les pedres, amb
molt de compte, perqu les coses petites em feien por. Quan vaig arribar davant de
casa, vaig reposar: noms es veien runes i ortigues, amb aranyes teixint i teixint. Vaig
93
fer la volta pel darrera i em vaig aturar davant el seu hort. Al costat de les malva-roses
els gira-sols senfilaven a punt de decantar les seves flors rodones. Vaig passar per la
tanca desbarzers sense pensar gens per qu ho feia, com si alg mans dient: fes
aix, fes all; i vaig entrar per sota de la porta. La cendra de la llar encara era tbia:
mhi vaig estirar una estona i desprs de crrer una mica pertot arreu em vaig ficar a
150 sota del llit. Tan cansada que em vaig adormir i no vaig veure com es feia de dia.
Quan em vaig despertar hi havia ombres per terra, perqu ja tornava a ser de
nit i la seva dona anava amunt i avall amb una espelma encesa. Li veia els peus i un
tros de les cames, primes de baix, inflades ms enlaire, amb les mitges blanques.
Desprs vaig veure els peus dell, grossos, amb els mitjons blaus caiguts a sobre dels
turmells. I vaig veure baixar la roba de tots dos, i vaig sentir com sasseien al llit, i els
peus els penjaven, els dell al costat dels della, i un peu dell sen va anar cap amunt i
va caure un mitj, i ella es va treure les mitges estirant-les amb les dues mans, i
desprs vaig sentir el frec que feien els llenols quan es tapaven. Enraonaven baixet, i
al cap de molta estona, quan ja mhavia avesat a la fosca, va entrar la lluna per la
160 finestra, una finestra de quatre vidres separats per dos llistons que sencreuaven, i jo
vaig caminar fins a la claror i em vaig posar ben b a sota de la creu i vaig comenar a
resar per mi perqu a dintre meu, tot i que no era morta, no hi havia res que fos viu
del tot, i resava fort perqu no sabia si encara era persona o si noms era una bestiola,
o si era mig persona i mig bestiola, i tamb resava per saber on era, perqu hi havia
estones que em semblava que era a sota de laigua, i quan era a sota de laigua em
semblava que era damunt la terra i no podia saber mai on era de deb. Quan la lluna
sen va anar van despertar-se, i jo vaig tornar al meu amagatall de sota el llit, i amb
miques de borra vaig comenar a fer-me una mica de niu. I vaig passar moltes nits
entre la borra i la creu. De vegades sortia i me nanava a la vora del salze. Quan era
170 sota del llit, escoltava. Tot era igual. Noms tu, deia ell. I una nit que el llenol
arrossegava per terra em vaig enfilar llenol amunt, arrapada als plecs, i em vaig ficar
a dins del llit, vora una cama dell. I estava quieta com un mort. Es va girar una mica i
la cama em feia pes al damunt. No em podia moure. Vaig respirar fort perqu
mofegava i li vaig fregar la galta per la cama, amb molt de compte que no es
desperts.
Per un mat ell va fer neteja. Vaig veure les mitges blanques i lescombra
escabellada i, quan menys mho pensava, un tros de trena rossa va penjar fins a terra i
lescombra es va ficar a sota del llit. Vaig haver de fugir perqu semblava que
lescombra em busqus, i tot duna vaig sentir un xiscle i vaig veure els peus della
180 que corrien cap a la porta. Va tornar amb una teia encesa i va entaforar mig cos a sota
del llit i em volia cremar el ulls. I, jo, tan feixuga no sabia per on fugir, i anava
encegada i topava pertot arreu: amb els peus del llit, amb les parets, amb les potes de
les cadires... Fins que, no s com, em vaig trobar a fora i vaig anar cap al toll daigua
de sota labeurador dels cavalls i laigua em va cobrir, per dos nois em van veure i
van anar a buscar canyes i em van comenar a burxar. Mels vaig girar de cara, amb
tot el cap fora de laigua, i els vaig mirar de fit a fit, i aleshores vam llenar les canyes
i van fugir, per van tornar de seguida amb sis o set de ms grans i em tiraven pedres
i grapats de pols. Una pedra em va tocar una maneta i me la va trencar, i per entre
pedres mal tirades i amb molt desglai vaig poder fugir i em vaig ficar a dintre de
190 lestable. I ella va venir a trobar-mhi amb lescombra, amb les criatures que
sesperaven al portal i que no paraven de cridar, i em burxava i em volia fer sortir del
meu rac de palla i jo tornava a anar encegada i topava amb les galledes, amb els
cabassos, amb els sacs de garrofes, amb les potes dels cavalls, i un cavall va
94
encabritar-se perqu vaig topar amb una de les seves potes i mhi vaig arrapar. Un
cop descombra em va tocar la maneta trencada i gaireb me la va arrencar; dun
costat de la boca em va caure un fil de bava negra. Per encara vaig poder fugir per
una escletxa i, mentre mescapava, sentia lescombra burxa que burxa.
A negra nit vaig anar al bosc de les arrels. Vaig sortir de sota duns matolls
quan brillava la lluna creixent. Anava perduda. La maneta trencada no em feia mal,
200 per em penjava dun nervi i havia dalar el bra perqu no marrossegus massa.
Caminava una mica torta, ara per damunt duna arrel, ara per damunt duna pedra,
fins que vaig arribar a larrel on de vegades masseia abans que em duguessin a la
foguera de la plaa, i no vaig poder passar a laltra banda perqu relliscava. I apa, apa,
apa, cap al salze, i cap als crixens i a la meva casa del llot de dintre laigua. El vent
movia les herbes i feia volar trossets de fulla seca i senduia un fils curts i lluents de
les flors de la vora del cam. Em vaig fregar un costat del cap a una soca i, a poc a
poc, vaig anar fins a lestany i mhi vaig ficar aguantant el bra enlaire, tan cansat,
amb la maneta trencada.
Per entre laigua ratllada de lluna vaig veure venir les tres anguiles. Les veia
210 una mica esborrades; es cargolaven les unes amb les altres, es lligaven pel mig i es
tornaven a deslligar i feien nusos que sescorrien, fins que la ms petita sem va
acostar i em va mossegar la maneta trencada. Del puny sortia una mica de suc, que
all dintre de laigua semblava una mica de fum, i languila no deixava anar la maneta
i estirava a poc a poc i, mentre estirava, manava mirant. I quan li semblava que jo
estava distreta donava una o dues batzegades, tossuda. I les altres jugaven a cargolar-
se com si fessin una corda, i la que em mossegava la maneta va estirar amb fria, i el
nervi ja devia estar segat perqu se la va endur i quan la va tenir em va mirar com si
volgus dir: ja la tinc. Vaig tancar els ulls una estona i quan els vaig obrir languila
encara era all, entre lombra i les miques de llum que tremolaven, amb la maneta a la
220 boca: un feixet dossos encaixats, coberts duna mica de pell negra. I no s per qu tot
duna vaig veure el cam de les pedres, les aranyes de casa meva, les cames penjades
al costat del llit; blanques i blaves, com si ells dos estiguessin asseguts damunt de
laigua, per buides; com una bugada estesa, que lanar i venir de laigua feia
gronxar. I jo em veia sota de la creu feta dombra, damunt dun foc de colors que
salava xisclant i que no em cremava... I mentre veia totes aquestes coses les
anguiles jugaven amb aquell tros de mi i el deixaven i el tornaven a agafar, i la
maneta anava duna anguila a laltra, giravoltant com una fulla petita, amb tots els
dits separats. I jo era a totes dues bandes: entre el llot, amb les anguiles, i una mica en
aquell mn de no s on... Fins que les anguiles es van cansar lombra va xuclar la
230 maneta... una ombra morta, que estenia a poc a poc la pols de laigua, dies i dies i
dies, en aquell rac de llot, entre arrels dherba i de salze que tenien set i bevien all
des de sempre.
M. Rodoreda, Tots els contes (p. 237-243)
95
Annex 2. Fragment de Les Metamorfosis dOvidi
[Dafne]
El primer amor de Febos32 va ser Dafne, filla de Peneu;33 no va ser causat per un atzar
cec, sin per la ira cruel de Cupido.34 El Deli35, tot just desprs dhaver venut el serpent,
lhavia vist mentre corbava, tot tensant la corda, els extrems del seu arc i li havia dit: Qu fas
tu, nen juganer, amb armes dhomes? Portar aquesta mena de crrega a les espatlles mescau a
mi, que sc capa de donar cops infallibles a una fera o a un enemic, i que fa poc he abatut
amb fletxes innombrables Pit, que cobria tanta extensi de terreny amb el seu ventre carregat
de ver. Tu acontentat dencendre amb la teva flama no s quina mena damors, i no vulguis
aspirar a una glria que a mi em pertoca. El fill de Venus li va respondre: El teu arc pot
travessar tot el que vulgui, per el meu et travessar a tu; en la mateixa mesura en qu tots els
animals sn inferiors a un du, la teva glria s menor que la meva. Aix va dir i, trencant
laire amb el moviment de les seves ales, va collocar-se, velo, en el cim ombrvol del Parns;
del seu buirac carregat de sagetes va treure dues fletxes amb efectes ben diversos; luna fa fugir
lamor, laltra el produeix. La que el produeix s dor i t una punta afilada i lluent; la que el fa
fugir s roma i t plom sota la canya. Aquesta ltima va clavar-la el du a la nimfa, filla de
Peneu; amb laltra fa ferir Apollo, travessant els seus ossos fins al moll. Tot duna ell queda
enamorat; ella fuig, fins i tot, de la paraula amant; gaudeix noms en els amagatalls dels
boscos i amb les despulles de les feres que captura, imitant, aix, la virginal Febe.36 Una cinta
lligava els seus cabells deixats anar en desordre. Molts van ser els seus pretendents; per ella,
desdenyant-los tots, sense poder suportar la idea de prendre marit, recorre els paratges amagats
dels boscos, sense preocupar-se de saber qu s lhimeneu,37 ni qu s lamor, ni qu el matri-
moni. El pare li ha dit sovint: Has de donar-me un gendre, filla. El pare li ha dit sovint:
Filla meva, has de donar-me nts. Ella, que odiava com un crim les torxes conjugals, saver-
gonyia i mostrava el seu bell rostre envat de rubor, i, envoltant del coll del seu pare amb els
seus braos afalagadors, va dir-li: Atorgam, pare estimadssim, de poder gaudir duna virgi-
nitat perptua. El seu pare la va concedir abans a Diana. Ell hi accedeix; per a tu, Dafne, la
teva mateixa bellesa timpedeix daconseguir el que desitges, i la teva aparena no sadiu gens
al teu vot. Febos lestima; ha vist Dafne i desitja unir-se a ella. Espera aconseguir all que
desitja i els seus propis oracles lenganyen.38 Com es cremen les palles lleugeres un cop
llevades les espigues, com es cremen les tanques amb les torxes que un vianant sense adonar-
se ha apropat massa o ha deixat abandonades amb larribada del dia, aix el du es consumeix
en flames, aix es crema fins al fons del seu cor, i nodreix amb esperances un amor estril.
Mira els cabells della que cauen en desordre pel seu coll i es demana: Com serien si els
pentins?. Veu els seus ulls que brillen com estrelles, veu els seus llavis i no t prou dhaver-
los vist; lloa els dits, les mans, els canells i els braos nus fins ms amunt del colze. Les parts
que no veu les imagina millors encara. Ella, per, fuig ms velo que la brisa lleugera i no es
detura en sentir aquestes paraules que la criden: Nimfa, tho suplico, filla de Peneu, aturat;
no et persegueixo amb males intencions; nimfa, aturat. Aix fuig lovella del llop, la crvola
32
Apollo.
33
Riu principal de Tesslia.
34
Du de lamor, fill de Venus.
35
Sobrenom dApollo, anomenat aix perqu va nixer a lilla de Delos.
36
Diana, germana bessona de Febos Apollo i deessa dels boscos i de la cacera.
37
El casament. Himeneu era un du fill dApollo i una nimfa, o de Venus i Bacus segons una altra tradici,
encarregat de presidir les cerimnies nupcials i dencendre torxes que eren portades a la process nupcial.
38
Apollo coneix el futur i el transmet als homes per mitj doracles. Hauria de saber, doncs, quina s la sort
que espera al seu amor.
96
del lle, aix fugen amb ales tremoloses les colomes de lliga, cadascuna dels seus enemics; jo
et segueixo perqu testimo. Pobre de mi! vs en compte de no caure de boca a terra. Que les
teves cames, que no ho mereixen, no sentin les ferides dels esbarzers i que jo no et sigui una
causa de dolor. Els terrenys per on tapresses sn abruptes; no corris tant, tho prego, i deixa de
fugir; jo mateix et seguir ms a poc a poc. Spigues, tanmateix, qui has enamorat; jo no sc
pas un habitant de les muntanyes, no sc un pastor, ni un daquells homes rudes que guarden
per aqu bestiar i ramats. No saps, no saps, inconscient, de qui fuges i per aix fuges. A mi
mobeeixen la terra de Delos, Claros i Tnedos, i la residncia reial de Ptara;39 Jpiter s el
meu pare; per a mi es revela el que ser, el que ha estat i el que s; per a mi els cants
sacompanyen dels sons de les cordes; la meva fletxa s infallible, tot i que nhi ha una ms
infallible que la meva, la que ha ferit el meu cor, abans lliure de cuites. La medicina ha estat
una de les meves invencions, sc anomenat auxiliador pertot arreu, i controlo el poder de les
herbes. Ai de mi! El mal damor no pot ser guarit amb cap mena dherbes i les arts que sn
tils a tothom de res no serveixen al seu senyor.
Tenia intencions de continuar parlant, per la filla de Peneu va fugir amb la seva cursa
esporuguida i va deixar-lo a ell i al seu discurs inacabat. Tamb aleshores li va semblar bella;
els vents li descobrien les formes dels cos, laire de cara li agitava els vestits mentre corria, i la
brisa li tirava enrere els cabells; la fugida augmentava la seva bellesa. Per el jove du no pot
suportar ms perdre el temps amb paraules afectuoses i, emps per lamor, segueix les seves
petjades amb passos freturosos. Com quan un gos de les Gllies ha vist una llebre en camp
obert i, amb les seves potes, lun cerca daconseguir la presa i laltra la salvaci; lun sembla
que lagafa, espera dengrapar-la dun moment a laltre i frega les petjades amb el musell
estirat; laltra t la incertesa de si ser atrapada, escapa per un pl de les mossegades mateixes i
esquiva la boca que ja la tocava; aix corrien el du i la donzella, ell mogut per lesperana, ella
per la por. El perseguidor, tanmateix, ajudat per les ales de lamor, s ms rpid i no es permet
un moment de reps; encala lesquena de la fugitiva i llana el seu al sobre els cabells es-
campats pel seu coll. Ella va empallidir esgotada i, venuda per lesfor de la vertiginosa fugi-
da, va dir, tot contemplant les aiges del Peneu: Ajudam, pare, si s veritat que els rius teniu
poder div; destrueix, transformant-la, aquesta figura meva que mha fet ser massa desitjada.
Tot just acabada la pregria, un pesat entorpiment li envaeix els membres, els seus pits
delicats comencen a ser envoltats per una fina escora, els seus cabells creixen transformant-se
en fulles, els seus braos en branques; el peus, suara tan gils, queden fixats a terra, convertits
en arrels immbils, el seu cap esdev una copa darbre. Noms queda della la seva bellesa
resplendent. Febos, tanmateix, continua estimant-la; posa la m dreta en el tronc i sent com
batega encara el seu cor sota la nova escora; estreny amb els seus braos les branques com si
fossin membres i omple la gusta de besos; la fusta, per, refusa els petons. El du li digu: Ja
que no pots sser la meva esposa, sers, no ho dubtis, el meu arbre; ornars per sempre, llorer,
els meus cabells, la meva lira, el meu buirac; acompanyars els cabdills romans quan veus
alegres cantin el seu triomf i el Capitoli sigui testimoni de les llargues desfilades. Tamb tu et
drears, com a guardiana fidelssima davant les portes dAugust i protegirs la corona dalzina
situada enmig;40 igual que el meu cap es conserva sempre jove i els meus cabells no sn mai
tallats, rep tamb tu lhonor de tenir un fullatge perenne. Pe41 havia acabat de parlar; el llorer
va assentir amb les branques novelles i va semblar que havia agitat la copa com si fos un cap.
Ovidi, Les Metamorfosis I-VI (p. 40-45)
39
Santuaris famosos dApollo; Delfos a la Grcia continental, Claros i Ptara a sia Menor, i Tnedos a
lilla del mateix, prop de Troia.
40
Per un privilegi del senat, August gaudia de lhonor de tenir un llorer a cada costat de la porta del seu pa-
lau, i, damunt de la porta, una corona dalzina que li havia estat concedida per ser salvador dels ciutadans.
41
Sobrenom dApollo. Era originriament un du de la medicina desprs assimilat a Apollo.
97
Annex 3: Eines informtiques
Com desar un lloc web o una pgina web a Preferits?
a) Sense estar connectats, obriu el Netscape Communicator. Feu clic

sobre lopci Preferits de la barra de men.
b) Seleccioneu Editar marcadors i, desprs, Arxiu i Nova Carpeta.

Assigneu-li un nom que us permeti localitzar la informaci
fcilment; per exemple Ovidi.
c) Engegueu el Netscape Communicator i busqueu les pgines que us

puguin sser tils per a la vostra tasca. Quan hgiu descarregat una
de les pgines, feu clic a Agregar marcador. Comproveu que deseu
la pgina a la carpeta creada anteriorment, Ovidi.
d) Repetiu el procs per a cada pgina que vulgueu desar.
Com desar una imatge duna pgina web?
a) Amb el cursor sobre la imatge, feu clic sobre el bot dret del ratol.
Escolliu lopci Desar imatge del men desplegable activat. s
convenient que modifiqueu el nom de larxiu, per exemple, August
1 (si es tracta duna imatge de lemperador rom), per poder
localitzar-lo amb facilitat.
b) Comproveu que heu desat la imatge utilitzant un daquests formats:

.GIF o .JPG. Aix mateix, comproveu que heu desat larxiu utilitzant
lletres minscules, ja que els arxius desats amb majscules poden no
funcionar correctament.
c) Repetiu el procs per a cada imatge que vulgueu conservar, ja que

shan de desar individualment.
98
Com inserir una imatge en un document de Word?
a) Obriu una pgina en blanc de Word o el document que estigueu

elaborant.
b) Escolliu lopci Inserir; i, desprs, Imatge. En aquesta opci us

apareixer un men on sindiquen les diferents possibilitats per
obtenir una imatge.
c) Seleccioneu lopci Arxiu i busqueu la carpeta on heu desat les

imatges que heu capturat anteriorment en la vostra cerca de la Web.
d) Un cop heu inserit la imatge, podeu modificar-ne la mida i el

disseny. Si voleu modificar algun daquests aspectes, feu clic a
Format. Seleccioneu Imatge i sactivar una carpeta amb diferents
pestanyes.
e) Fent clic a Disseny, podeu modificar lalineaci del text al voltant de

la imatge.
f) Fent clic a Mida, podeu canviar lalada i lamplada de la imatge.
Com elaborar un grfic amb el Word?
a) Buideu els diferents blocs de les enquestes realitzades (coneixements

sobre la histria, coneixements sobre els costums i coneixements
sobre lart).
b) Elaboreu amb el Word una taula per a cadascuna daquestes

categories considerant tres tipus de valors per a les respostes
(excellent, suficient, cal que llegeixis). Introduu-hi els percentatges.
c) Seleccioneu una de les taules i escolliu lopci Inserir de la barra de

men; i, desprs, Imatge i Grfic. Sactivar laplicaci Microsoft
Graph mostrant el grfic i el full de dades.
d) Feu clic sobre lrea del grfic i escolliu el tipus de grfic, a travs de
la icona de la barra deines Estndard o a travs de lopci Grfic i
Tipus de grfic.
99
ANNEX 4. Solucionari
I. LA SALAMANDRA DE MERC RODOREDA
1. ABANS DE LLEGIR: A LA RECERCA DINFORMACI
1.
1) Merc Rodoreda nasqu a Barcelona...
el 1980.
el 1908.
el 1809.
2) A vint anys...
emigr a Buenos Aires.
es cas amb el seu oncle.
tingu un fill.
3) Entre 1933 i 1935 treballa com a...
actriu.
dissenyadora grfica.
periodista.
4) La vida i la carrera de lautora sofriren un canvi radical a causa de...
la Guerra del Francs.
la primera Guerra Mundial.
la Guerra Civil.
5) Merc Rodoreda sexili i durant molt anys visqu a diverses ciutats...
europees.
australianes.
africanes.
6) Lescriptora retorn a Catalunya...
a la dcada dels seixanta.
a linici del segle passat.
a la dcada dels setanta.
7) La primera obra que public durant lexili fou...
Mirall trencat.
La plaa del Diamant.
Vint-i-dos contes.
8) El pas del realisme cap la narraci fantstica de lobra rodorediana sevidencia a...
El carrer de les Camlies.
Sc una dona honrada?
La meva Cristina i altres contes.
9) Lautora reb el Premi dHonor de les Lletres Catalanes...
el 1809.
el 1980.
el 1908.
III. FRANZ KAFKA, ESCRIPTOR
1. LENTORN DE FRANZ KAFKA
1. a) La imatge de lautor es confon amb la dels personatges dels seus relats.
1. b) Noms sel pot recordar com si es tracts dun personatge de ficci que ell mateix hagus creat.
1. c) En escriptor, en pura literatura.
100
3. a) Franz Kafka viu a Praga des del seu naixement, el 3 de juliol de 1883, fins al 1923, any en qu coneix
Dora Dymant, amb qui es trasllada a viure a Berln.
3. b)
Bohmia: Regi ms important de Txquia. Des de 1526 fins a 1918 rest adscrita als territoris de la
monarquia dels Habsburg, de la dinastia de lImperi austrohongars.
Jueu: Individu duna comunitat religiosa originria de Palestina i dispersa arreu del mn. Lantijudaisme
propi del cristianisme medieval va transformar-se en antisemitisme tnic. Tot i aix, els jueus van anar
adquirint els mateixos drets que els altres ciutadans, van patir lHolocaust durant la II Guerra Mundial i
van culminar el seu renaixement com a poble amb la creaci de lestat dIsrael.
Asquenasita: Individu de les famlies jueves alemanyes, que es dispersaren pel sud i lest dEuropa i als
EUA. Constituren el gruix de la comunitat jueva i patiren lHolocaust nazi.
Sionisme: Moviment jueu encaminat a la reconstrucci de Palestina com a ptria jueva que acolls tots
els jueus del mn que ho volguessin. Va aconseguir el seu objectiu amb la fundaci de lestat dIsrael el
1948, desprs de lHolocaust nazi. Per la pressi exercida posteriorment sobre els palestins, ha estat
condemnat per lONU com a racista.
Jiddisch: Llengua dels jueus asquenasites; s en realitat un dialecte de lalt alemany amb influncies
diverses entre les quals predomina la de lhebreu.
Imperi austrohongars: Entitat poltica basada en la uni reial o monarquia dual de limperi dustria i el
regne dHongria. Va ser vigent entre 1867 i 1918, any en qu rest dissolta com a conseqncia de la
desfeta soferta en la I Guerra Mundial.
Txecoslovquia: Estat vigent entre 1918-39 i 1946-92, format pels pobles txec i eslovac que comprenia
Bohmia, Morvia i Eslovquia. Desprs dun moviment nacionalista que en reivindicava lexistncia,
va fundar-se arran de la desmembraci de lImperi austrohongars.
Anarquisme: Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de la persona humana i la
desaparici de lestat i de la propietat privada per mitj de la revoluci social. Com a moviment, va ser
vigent durant la segona meitat del segle XIX i principis del XX.
6. [Com a exemple.]
1883 Primers gratacels a Nova York.
1884 Repartiment colonial dfrica.
1885 Expansi mundial del colonialisme.
Construcci del primer autombil.
1887 A Chicago (EUA) execuci dun grup dobrers anarquistes l1 de maig, data que adquireix un
significat simblic per al moviment obrer.
1888 Abolici de lesclavatge a Cuba.
1889 Fundaci de la II Internacional. Primera legislaci, a Alemanya, dassegurances per a la vellesa.
Lempresa farmacutica Bayer fabrica laspirina.
1890 A Alemanya, Guillem II destitueix Bismark.
Inici del Modernisme.
1891 Lle XIII publica lencclica Reurm Novarum, que condemna el socialisme.
1892 Es funda a Atlanta (EUA) la Coca-Cola Company.
1894 Guerra entre el Jap i la Xina. Afer Dreyfrus a Frana: un oficial jueu s condemnat per un suposat
delicte de traci.
1895 Inici de la guerra dindependncia de Cuba.
El psiquiatre austrac Sigmund Freud desenvolupa la psicoanlisi.
Els germans Lumire presenten el cinematgraf.
1896 Guglielmo Marconi posa en funcionament la telegrafia sense fils.
Primers jocs.olmpics de lera moderna a Atenes (Grcia).
Instauraci dels premis Nobel.
1897 Celebraci del primer congrs mundial sionista a Basilea (Sussa).
1898 Crisi espanyola arran de la prdua de les restes de limperi colonial.
Pierre i Marie Curie descobreixen el radi radioactiu en lurani.
1899 Guerra angloboer a Sud-frica.
Creaci del Tribunal Internacional de lHaia.
1900 A Alemanya, duplicaci de la flota de guerra.
Karl Auer von Welssbach inventa la bombeta incandescent.
Creaci del partit laborista a Anglaterra.
101
1901 Fundaci del partit social revolucionari a Rssia.
1902 Tractat de defensa mtua entre Anglaterra i Frana.
1903 Estats Units adquireix el control perpetu del canal de Panam.
1904 Guerra entre Rssia i el Jap.
1905 Situaci revolucionria a Rssia desprs de la seva derrota a la guerra amb el Jap.
Primera exposici dels pintors francesos anomenats fauves.
1906 La CGT de Frana treu la Carta dAmiens, document base de lanarcosindicalisme.
1907 Neix el cubisme, amb Pablo Picasso com a figura destacada.
1908 ustria-Hongria sannexiona Bsnia i Herzegovina.
1909 Marinetti publica el Manifest futurista.
El moviment dels Joves Turcs deposa el sold Abdlh Hamit II.
1910 Revoluci i Repblica a Portugal.
1911 A la Xina, Sun Yazen derroca la dinastia manx i proclama la Repblica.
1912 Guerra dels Balcans, amb Bulgria, Srbia i Grcia enfrontades a Turquia.
Wassily Kandinsky publica De lespiritual en lart, base terica de lart abstracte.
1913 Charles Chaplin debuta als EUA amb la seva primera pellcula El vampir.
Segona guerra dels Balcans que enfronta Srbia, Grcia, Romania i Turquia contra Bulgria.
1914 Assassinat larxiduc Ferran hereu del tron austrac, a Sarajevo (Bsnia), ustria-Hongria declara la
guerra a Srbia i es desencadena la I Guerra Mundial.
1915 Continuaci de la I Guerra Mundial.
1916 Successi de batalles acarnissades, Alemanya contra Frana i Anglaterra, milions de morts.
1917 Revoluci Russa.
Els Estats Units declaren la guerra a Alemanya.
1918 Guerra civil a Rssia.
Desmembraci de limperi austrohongars. Txecs, hongaresos, croats i eslovens es declaren
independents.
Revoluci a Alemanya.
Fi de la I Guerra Mundial amb el Tractat de Versalles, que condemna Alemanya a quantioses
reparacions de guerra.
Tristan Tzara publica el Manifest dad.
1919 Mussolini funda el moviment feixista itali.
Fundaci de la III Internacional a Moscou.
Fundaci de la Societat de Nacions per a la preservaci de la pau.
Tractat de Versalles, condemna Alemanya a pagar fortes reparacions de guerra.
Tractat de Saint Germain, ustria reconeix la independncia de Txecoslovquia, Polnia, Iugoslvia
i Hongria.
Triomf de lExrcit Roig a la guerra civil russa.
Robert Wiene dirigeix El gabinet del Dr. Caligari, exponent del cinema expressionista.
1920 Gandhi inicia a lndia la campanya de desobedincia civil.
1921 Naixement de la Repblica dIrlanda.
Inici de la inflaci a Alemanya.
1922 Marxa feixista sobre Roma. Mussolini, primer ministre.
Mustaf Kemal Atatur inicia la modernitzaci de Turquia.
Constituci de la URSS.
1923 A Espanya, dictadura de Miguel Primo de Rivera.
Assassinat del revolucionari mexic Pancho Villa.
1924 Stalin esdev el mxim mandatari sovitic.
Reconeixement internacional de la URSS.
Andr Breton publica el Manifest del surrealisme.
7. a) El primer text fa servir els conceptes dextraterritorialitat i dexili interior; el segon parla de mort en
vida; el mateix Franz Kafka ho expressa amb la idea de la reclusi al soterrani com a millor manera de viure.
Tots tres textos coincideixen en la introspecci com a ideal i prctica vital de lautor.
7. b) Davant una societat burgesa entestada en limperialisme, Franz Kafka es refugia en lescriptura com a
manera de viure i esdev un element subversiu per a lordre moral establert.
102
2. LEXPRESSIONISME
1.
Revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situaci social: dadaisme
Deformaci per a expressar tensi i dinamisme interns: expressionisme
Exaltaci de les innovacions mecniques: futurisme
Automatisme psquic basat en el mn dels somnis i el subconscient: surrealisme
2. Irracional, grotesc, lleig, deformaci, temor, tensi, desesperaci, rebelli, subjectivisme, pessimisme,
follia, mort.
3. a) En una primera fase realitza una representaci convencional del motiu que t per reproduir. Llavors, en
deforma els colors i la lluminositat perqu lobra guanyi expressivitat.
3. b) En la distorsi de la semblana del personatge representat, a fi dexpressar qu es pensa sobre aquella

semblana o sobre aquell personatge.
3. c) La intencionalitat. El caricaturisme tradicional t una intenci humorstica, satrica o burlesca.

Lexpressionisme no t aquesta intenci humorstica, sin que busca lexpressi de sentiments com ara
lamor, ladmiraci o el temor, dacord amb la tensi i el dinamisme interns que li sn propis.
3. d) En el fet que aquest caricaturisme seris donava com a resultat un allunyament de la bellesa, que
arribava a empipar el pblic.
3. e) La concepci artstica de principis del segle XX tenia encara en la idealitzaci un dels seus postulats ms
assumits. Aquesta idealitzaci sentenia com un embelliment del referent representat. La deformaci
caricaturesca que comporta lexpressionisme dna lloc a un efecte esttic completament contrari, consistent
en lenlletgiment del referent representat.
4. a) (Cal fer referncia, sobretot, a les imatges i als colors que apareixen en el quadre.)
4. c) Amb aquest quadre, Munch vol expressar la manera com una inquietud sobtada transforma totes les
nostres impressions sensibles. Totes les lnies semblen portar cap al centre del quadre: el cap que crida.
Sembla com si tot el paisatge comparts langoixa i excitaci daquest crit. Els ulls ben oberts i les galtes
begudes recorden el cap dun mort. Deu haver passat alguna cosa terrible, i el quadre sens fa encara ms
pertorbador perqu no sabrem mai qu significava el crit. (Adaptat dE. Gombrich, Histria de lart.)
IV. LA METAMORFOSI, NOVELLA DE TRANSFORMACI
1. ESTRUCTURA NARRATIVA
1.1. Argument
1.
Grete i la mare traslladen els mobles de lhabitaci de Gregor perqu aquest shi pugui moure
7
millor.
Davant el convenciment que tant Grete com el pare el consideren un destorb amb qui s
9
impossible entendres, Gregor mor.
Gregor intenta aixecar-se del llit com cada dia, per sadona que no ho pot fer perqu ara t una
2
altra constituci fsica.
Desprs dun son feixuc, Gregor es desperta i en avanar cap a la porta sadona que li han
5
preparat menjar.
103
En el tren que els porta de passeig als afores de la ciutat, els senyors Samsa sadonen de
10
lexuberncia creixent de la seva filla i que ja ha arribat el moment de buscar-li un home com cal.
Desprs de despertar-se duns somnis neguitosos, el protagonista es troba al llit transformat en un

1
insecte monstrus
El pare llana a Gregor una poma, que queda incrustada a la seva closca.
8
Quan sent a parlar els seus familiars de la necessitat de tornar a treballar, Gregor es tira damunt
6
del sof, encs de vergonya i tristesa.
Desprs de perseguir-lo per la sala, el pare fa entrar Gregor a la seva habitaci amb una trompada
4
i tanca la porta amb el bast que shavia deixat el gerent.
En obrir Gregor la porta de la seva habitaci, el gerent el veu i, espaordit, es retira lentament cap
3
a lescala i fuig.
2. Captol 1: accions 1 a 4; captol 2: accions 5 a 8; captol 3: accions 9 i 10.
3.
Captol 1: Un dia Gregor Samsa es desperta convertit en un insecte monstrus. El gerent de la seva
empresa es presenta a casa seva per esbrinar les causes del seu retard a la feina. En veurel convertit en
insecte, fuig. El pare de Gregor el fa tornar a entrar a la seva habitaci.
Captol 2: La famlia Samsa ha dadaptar-se a la situaci creada per la transformaci de Gregor.
Decideixen tornar a treballar mentre la situaci de Gregor va degradant-se. Un dia que Grete (la seva
germana) i la mare decideixen canviar els mobles de lhabitaci de Gregor, aquest sescapa i el pare ha
de tornar a fer-lo entrar a lhabitaci.
Captol 3: Per sortir endavant, la famlia Samsa ha rellogat una habitaci a tres llogaters, que els
humilien amb el seu comportament. Un dia que Grete fa una actuaci de viol per a ells, Gregor surt de
la seva habitaci i provoca que els llogaters abandonin la casa. Davant la situaci i el rebuig creixent de
la famlia, Gregor mor. La famlia Samsa recupera la seva felicitat.
1.2. Captol 1
1. a) Nota que t lesquena dura i moltes cames primes que li causen dolor. Tanmateix, no reacciona amb
estupor sin que sent melangia en veure per la finestra que est plovent.
1. b) Lafirmaci de Kafka fa referncia al fet que, desprs de dormir i somniar, no es poden controlar les
sensacions que es tenen en despertar-se. Gregor Samsa no controla el que li passa. Sha convertit en un
insecte monstrus com si es tracts dun somni, per ell ja est despert.
2. a) El preocupen la feina i les complicacions que comporta, i tamb t una preocupaci immediata: aixecar-
se dhora per poder agafar el tren de les cinc.
2. b) Gregor Samsa s viatjant de comer, encara que treballa en una empresa amb unes pautes molt estrictes.
Viu amb els seus pares, amb qui t contret un deute que espera pagar en cinc o sis anys. Quan el tingui pagat,
t pensat acomiadar-se de la seva actual empresa.
2. c) No resulta versemblant ja que, havent-se convertit en un insecte monstrus, continua pensant en els seus
maldecaps dhum.
3. b) La transformaci de la veu. En el conjunt de la narraci, aquesta transformaci marca linici dun procs
progressiu danimalitzaci del protagonista. Inicialment, Gregor pensa que el canvi de veu s noms el
primer smptoma dun refredat sever, una malaltia prpia dels viatjants.
4. a) Tots piquen a les portes de la seva habitaci per saber qu li passa i perqu saixequi del llit.
104
4. b) Tanca tots els panys amb clau, per tal dallar-se de la presncia dels altres.
4. c) Proporcionen una sensaci de laberint i marquen la separaci i les dificultats de comunicaci entre
Gregor i els altres personatges de la seva famlia.
5. a) La seva extraordinria amplada li impedeix moures amb agilitat; les nombroses i petites cames no li
responen; la pesantor general del cos.
5. b) Larribada del gerent s del tot absurda, ja que suposa una reacci absolutament desproporcionada a un
simple retard. De totes maneres, tal com es demostra en apartats posteriors, la presncia del gerent respon a la
perfecci a la lgica prpia de les situacions caractersticament kafkianes.
6. a) No s coherent, ja que cont diverses contradiccions, per exemple: Ahir al vespre em trobava la mar de
b, els meus pares ja ho saben. O, millor dit, ahir al vespre ja vaig tenir un petit pressentiment. Segur que
sem deuria notar. A ms, diu que ha patit una lleugera indisposici quan en realitat sha transformat en un
insecte monstrus.
6. b) El gerent queda estupefacte pel que acaba de sentir; duna banda no ha ents res del que ha dit Gregor i
sospita que potser el vol enredar, de laltra lha sorprs el canvi de veu de Gregor.
La mare de Gregor creu que est malalt. Ella i el pare es posen a cridar Grete i la minyona perqu vagin
corrents a buscar el metge i el many.
6. c) No lha ents en absolut, ja que encara t esperances dagafar el tren de les vuit quan en realitat sha
convertit en un insecte monstrus que no es pot mostrar en pblic. Continua pensant com un hum quan ja ha
patit una transformaci de la qual no sadona.
7. Es tracta de tres reaccions diferents. El gerent, que havia vingut per fer valer la seva actitud autoritria,
pateix un espant que el fa retrocedir lentament cap a la porta. La mare pateix un defalliment. El pare adopta
una actitud amenaant, per de seguida es veu superat per la situaci i comena a plorar entre sanglots.
8. a) Les explicacions donades al gerent, ms que donar a entendre la seva situaci provoquen un astorament
encara ms considerable al gerent, perqu sn justificacions dun hum que ha patit una transformaci i
apareix com un monstre davant els ulls dels altres personatges. Aix, el gerent, garratibat per la por,
retrocedeix fins al rebedor.
8. b) Agafa el bast que ha abandonat el gerent i un diari, i comena a empaitar Gregor agressivament a fi de
fer-lo entrar un altre cop a la seva cambra. Es tracta duna reacci vigorosa i agressiva comparada amb la
seva manera de ser habitual, caracteritzada per la indolncia i la decrepitud.
8. c) [...] va agafar amb la m dreta el bast que el gerent havia oblidat damunt una cadira amb el barret i
labric [...] es va posar a empaitar Gregor picant de paus i batent el diari i el bast [...] el bast que el pare
brandava era en tot moment lamenaa dun cop mortal al cap o a lesquena. [...] fins i tot es pos a dirigir
adesiara loraci, de lluny, amb la punta del bast. [...] La porta fou tancada amb el bast, i es va fer,
finalment, el silenci. El bast del gerent, que el pare fa servir contra Gregor, simbolitza el poder per al
sotmetiment de lindividu. Dins de la famlia Samsa, s el pare qui exerceix aquest poder, per aix el bat
contra Gregor.
1.3. Captol 2
1. a) Els dos captols comencen amb el protagonista despertant-se de dormir. Aix t el valor de situar la
dimensi dels somnis immediatament abans del comenament de lacci i, en certa manera, estableix una
connexi clara entre linconscient i la ficci de La metamorfosi.
1. b) Una de les potes ha estat ferida i larrossega sense vida. s una mostra de lagressi soferta al final del
captol anterior i marca el comenament de la degradaci fsica del protagonista
2. a) Si fins aleshores la famlia havia deps de Gregor, s ell qui a partir del moment de la seva transfor-
maci depn de la famlia, a causa del seu estat.
105
2. b) Creu que ha estat una vida molt tranquilla, caracteritzada per la calma, el benestar i la felicitat. Tem que
en el futur tot aix sacabi en estralls a causa del seu estat.
3. a) La famlia no reacciona proporcionadament a la magnitud de la transformaci de Gregor. De fet, sho

agafa amb tranquillitat, com si el problema de Gregor fos una malaltia que cal suportar perqu shi ha de
conviure. Per com si es peneds del seu comportament, va tornar a obrir la porta tot seguit i va entrar de
puntetes, com si es trobs davant un malalt greu o un estrany.
3. b) La llista: una escudella de llet amb sucre, llegums sobrants mig podrits, ossos amb una salsa blanca
quallada, dues panses i ametlles, formatge que Gregor detestava, pa sec, llesques de pa amb mantega i sal,
una escudella daigua. Gregor va acabar rebent menjar, generalment sobres, en un paper de diari, dos cops al
dia, al mat i desprs de dinar. Els familiars li van atorgar els hbits alimentaris dun animal domstic.
4. a) Gregor portava el pes econmic de la casa. Lliurava els diners que guanyava a la famlia per al seu
sosteniment. Aquesta manera de fer estava determinada pel fracs econmic de lempresa paterna, que
Gregor havia maldat per fer oblidar amb les seves aportacions. De totes maneres, el pare encara conservava
un petit cabal que havia anat creixent amb els interessos i els estalvis de les aportacions de Gregor. Ell
sassabenta de la seva existncia tot escoltant les converses dels seus familiars de darrere les portes de la seva
cambra.
4. b) Vergonya i tristesa.
4. c) Respon a la lgica de les situacions caractersticament kafkianes. Es conviu amb la desgrcia amb la
ms perfecta indiferncia, com si no passs res. Aix respon al carcter estrictament egoista dels personatges.
5. a)
Minva de la sensibilitat: Potser ara sc menys sensible? va pensar.
Minva de la capacitat de visi: [...] cada dia distingia amb menys claredat les coses noms una mica
allunyades.
Creixement de la capacitat de comprensi de les coses: [...] amb el temps Gregor sadonava de totes les
coses amb ms penetraci.
Costum darrossegar-se: [...] va prendre el costum darrossegar-se dun costat a laltre, amunt i avall,
per les parets i el sostre de la cambra.
Domini del propi cos: [...] Gregor tenia ara un domini sobre el seu cos molt diferent del dabans, i no es
feia mal quan es donava una trompada aix.
5. b)
Reflexi: Doncs quina vida ms tranquilla ha tingut, la famlia, es va dir Gregor; [...] tenia, doncs,
prou temps per reflexionar.
Sentiments: [...] va sentir-se molt orgulls dhaver procurat als pares i la germana una vida aix,...;
aquella cambra alta i espaiosa [...] li feia una por que no sabia explicar-se; [...] no sense sentir certa
vergonya, va crrer cap a sota el sof [...]; es tirava al damunt del fresc sof de cuir que tenia a la vora,
encs de vergonya i de tristesa; [...] i prenien tot el que estimava [..]; temia que el pare no es prengus
com una dolenteria malintencionada qualsevol fugida.
Curiositat: [...] tenia una curiositat extrema per saber qu li portaria en lloc de la llet; [...] de vegades,
de pur cansament, ja no podia continuar escoltant.
Capacitat dentendre els altres: [...] ning no va imaginar-se [...] que ell podia entendre els altres; [...]
sadonava de totes les coses amb ms penetraci.
Patiment: Si Gregor hagus pogut parlar amb al germana i agrair-li tot el que feia per ell, hauria
suportat sense tant pena els seus serveis; per patia perqu no era aix.
Desig: El desig de Gregor de veure la mare no va trigar a satisfer-se; [...] no podia explicar-se que mai
hagus desitjat seriosament que li buidessin la cambra.
Voluntat: Gregor tamb volia collaborar.
6. a) Va evolucionant. Al comenament, intenta dissimular la molstia que li causa haver dendrear-li

lhabitaci i portar-li el menjar, encara que en realitat no pot suportar la presncia de Gregor. Hi ha una
contradicci entre la voluntat docupar-sen en exclusiva i lactitud amenaant que adopta quan Gregor vol
impedir que se li enduguin el quadre de lhabitaci.
106
6. b) Intenta causar-li el mnim de molsties, per aix samaga sota el sof quan ella ha dentrar a lhabitaci.
s una actitud coherent amb la manera de ser del personatge i amb la relaci de carcter incestus que
sestableix entre ambds personatges.
7. a) Traient-li els mobles, Grete espera apartar encara ms la mare de la cura de Gregor, i convertir-se en
lnica persona de la famlia capa daccedir a lhabitaci de parets buides. Es tracta de ser encara ams til a
Gregor.
7. b) T el remordiment que retirant-li els mobles, es dna a entendre a Gregor que la famlia renuncia a
tractar-lo com un malalt i que ja no t remei. [...] i no semblar, llavors, que retirant els mobles volem fer-li
entendre que renunciem a tota esperana de millorament i que el deixem tot sol sense consideraci?.
7. c) Bsicament a partir del fragment citat a lapartat anterior, es veu que la mare no vol deixar de confiar en
la recuperaci de Gregor, no vol deixar-lo desemparat. Per la seva banda, Grete tan sols pensa, en el fons, a
fer-lo objecte del seu domini, tal com pot constatar-se a hi jugava el temperament esbojarrat duna joveneta,
que busca qualsevol oportunitat per manifestar-se, i que ara havia temptat Grete a exagerar ladversitat de
la situaci de Gregor, per tal de poder-li ser encara ms til que fins aquell moment. Car ning, fora de
Grete, no satreviria a entrar en una estana on Gregor domins, ell tot sol, les parets buides.
8. a) A banda del terrabastall que li suposa el trasllat, veu que li prenen les seves pertinences, a les quals
atorga un valor sentimental.
8. b) s una actitud amenaant: Ja nhi ha prou, Gregor!, va cridar la germana amb el puny enlaire i la
mirada penetrant.
8. c) La mare cau desmaiada dins lhabitaci de Gregor, Grete surt corrents a buscar un remei, es deixa la
porta oberta i Gregor la segueix. Quan se nadona, Grete, torna a lhabitaci de Gregor i tanca la porta perqu
ell no entri a molestar-les. Aix Gregor es queda al menjador mentre les dones sn tancades dins a la seva
habitaci.
9. a) Ha passat de jeure abaltit i seure al sof en bata a anar garratibat i amb uniforme de botons daurats. T la
mirada fresca i atenta, i danar despentinat ha passat a portar una ratlla acuradament exacta i brillant. Sembla
com si hagus experimentat un rejoveniment ja que ha adquirit una vigorositat que abans no tenia.
9. b) Es mant igual ja que Gregor sabia prou b, des del primer dia de la seva nova existncia, que el pare
considerava les mesures ms severes contra ell com les ms adequades. De totes maneres, el fet dentaforar-
li una poma a lesquena, per la crrega de degradaci que suposa, pot interpretar-se com el resultat duna
agressivitat ms accentuada per part del pare.
1.4. Captol 3
1. a) Les portes. Al comenament daquests captols els familiars obren la porta de lhabitaci de Gregor cada
dia, una estona cap al tard. Daquesta manera comencen a rebre la influncia de linterior de lhabitaci.
1. b) [...] la poma es va quedat encastada en la carn [...] havia perdut molta agilitat [...] Gregor ja no
menjava gaireb gens ni mica. [...] a causa de la brutcia que shavia acumulat en la seva cambra i dels
nvols de pols que salaven amb el moviment ms petit, ell tamb anava cobert de pols de dalt a baix; [...]
traginava al damunt, a lesquena i pels costats, fils, cabells i restes de menjar. Aviat va constatar que no
podia bellugar-se ni poc ni gens. [...] li feia mal tot el cos [...] De la poma podrida encastada a lesquena i la
cossor per tota la perifria, completament coberta dun polsim blanquins, a penes sen sentia.
1. c) Pensava en la famlia amb entendriment i amor.
1. d) Obren la porta de lhabitaci, una estona cada vespre. Grete socupa del menjar i de lendre de lhabita-
ci de Gregor amb despreocupaci. Durant el passatge en qu Grete toca el viol per als dispesers, prctica-
ment sobliden de la seva presncia. Arriben a la conclusi que el millor s desfer-se de Gregor.
107
1. e) Es barallen entre ells arran de la neteja que la mare ha fet de lhabitaci de Gregor. [...] el pare, a la
dreta, feia retrets a la mare per no haver reservat a la germana la neteja de la cambra de Gregor; a
lesquerra, per contra, cridava a la germana prohibint-li per sempre ms de netejar la cambra de Gregor;
mentrestant la mare intentava arrossegar el pare, foll dexcitaci, cap al dormitori; la germana sacsejada
pels plors, colpejava la taula amb els seus punys petits.
2. a) Tracta Gregor com si aquest fos un animal domstic.
2. b) Suposa un empitjorament. Ocupen lhabitaci de Grete i ella ha de dormir al menjador. Tamb ocupen
aquest espai per menjar i llavors la famlia Samsa ha de recloures a la cuina, com abans feia la minyona.
Lhabitaci de Gregor queda transformada en cambra de mals endreos on van acumulant-se trastos intils i
rampoines.
3. a) Volia que la germana ans a la seva habitaci a tocar el viol per a ell, no la deixaria sortir ms i li
confessaria que havia tingut la intenci denviar-la al Conservatori. Desprs li faria petons al coll nu.
3. b) Intenta empnyer-los cap a la seva habitaci tot privant-los de veure Gregor. La diferncia respecte de
situacions anteriors s que, en lloc de reaccionar contra Gregor, ara el pare reacciona contra els dispesers, que
sn elements estranys a la famlia.
3. c) Inicialment no semblen espantats, per es molesten per lactitud del pare i per assabentar-se que havien
tingut Gregor com a ve. Exigeixen aclariments al pare i finalment manifesten la seva voluntat dabandonar la
seva habitaci.
4. a) Desfer-se de Gregor.
4. b) A la mare, que ha patit un atac de tos i un defalliment. Quan la mira ella ja sha adormit.
5. Pena, tristesa i melangia convencionals com si es tracts de la mort dun familiar que ja fa temps que se
sap que havia de morir.
6. Ja no necessiten la presncia daquests personatges. Mort Gregor, el seu desig de traslladar-se dhabitatge
esdev realitzable.
7. a) Han desaparegut les tensions entre els membres de la famlia Samsa i han estat substitudes per una
tranquillitat sense remordiments. Lacci canvia de lloc i aix la narraci abandona lombra de lhabitatge
per la lluminositat dels afores de la ciutat.
7. b) Grete, perqu ha esdevingut una noia bonica i ufanosa, en contrast amb el dest de Gregor.
7. c) Per a la famlia Samsa s. Es tracta dun final sarcsticament feli. Bsicament sha deslliurat de la
crrega tortuosa que li suposava la presncia de Gregor. Sha esvat la seva prpia transformaci en ssers
mesquins i ha guanyat en solidaritat entre els seus membres.
8.
Captol 1: Inici de carcter onric; narraci dalteracions; Gregor surt de lhabitaci; clmax narratiu;
intervenci del pare; Gregor torna a lhabitaci; restabliment de lordre.
Captol 2: La mateixa estructura del captol 1
Captol 3: Narraci de la degradaci; Gregor surt de lhabitaci; clmax narratiu; intervenci del pare;
Gregor torna a la seva habitaci; mort de Gregor; renaixement familiar.
2. ELS PERSONATGES
1. b) Hi ha visions diferents, que sexpliciten o es poden deduir del text:

El gerent percep la veu de Gregor com la dun animal, i en veurel reacciona amb espant. El veu com un
animal temible
La mare s el personatge que, des dun principi, considera Gregor com un malalt. Aix no obstant,
veurel li produeix una por que la fa defallir.
108
El pare s el personatge que es fa una imatge ms negativa de Gregor. El contacte entre ells dos es
redueix a les agressions del final dels captols 1 i 2. El pare s partidari de tractar-lo amb molta m dura,
com si es tracts dun culpable a qui cal castigar, com un enemic.
La visi de Grete s la ms complexa. Al principi el tracta com un malalt i continua dispensant-li la
consideraci de germ. Encara el veu com un integrant de la famlia, a qui es t afecte. Amb el temps,
laspecte de Gregor va fer-se-li insuportable i, al final, va acabar per proposar-ne la desaparici. Acaba
veient-lo, doncs, com un impediment insalvable per a la seva prpia realitzaci i per a la tranquillitat de
la famlia.
Encara crida latenci la visi que en t la dona de la neteja, que el veu com un animal domstic digne
descarni primer, i com una deixalla que cal llenar a les escombraries, un cop ha mort.
2. a) El fet de mantenir a lombra la imatge de linsecte respon a la intenci de generar una ambigitat
calculada entre el component hum del personatge i la seva part resultant de la transformaci. Aix, Gregor s
un insecte als ulls dels altres personatges per protagonitza la narraci com a hum.
2. b) Hi ha un clar parallelisme entre lambigitat del personatge i lanullaci de lmits entre les dimensions
conscient i inconscient que Kafka crea. La transformaci podria senzillament un somni, un malson. Quan
Gregor sadona que la transformaci s real, lautor est apuntant que potser lexistncia conscient s tamb
un malson.
2. c) Es tractaria de focalitzar el tema de la narraci no tant en la transformaci mateixa sin en la percepci

que en tenen els altres personatges, que sn els qui exerceixen la pressi social de lentorn sobre lindividu
Gregor Samsa.
2. d) En el plnol de la indefinici, tal com hem vist a lactivitat a, cosa que potencia la llibertat dimaginaci
i dinterpretaci del lector. Aix, lautor arrossega el lector cap al terreny de linversemblant i del somni.
3. a) Trets humans: parla i visi que van perdent-se amb el temps; comprensi del que diuen els altres
personatges; curiositat pel que passa al seu voltant; capacitat de reflexi; afectivitat.
Trets animals: aspecte dinsecte monstrus, pens i repulsiu; hbits alimentaris danimal domstic; tendncia
a enfilar-se per les parets i amagar-se de la presncia dels humans.
3. b)
1. Transformaci en un insecte monstrus.
2. Canvi de la veu.
3. Ferides al costat esquerre i una pota.
4. Canvi dels hbits alimentaris.
5. Prdua de sensibilitat.
6. Prdua de la capacitat de visi.
7. Prdua de la capacitat de parlar.
8. Torbament de la ra.
9. Ferida dun resquill de vidre a la cara i dun corrosiu per tot el cos.
10. Ferida causada per una poma entaforada a lesquena.
11. Empitjorament de la seva agilitat.
12. Insomni.
13. Embrutiment de lentorn i del cos.
14. Prdua de la gana.
15. Prdua de la capacitat de moures.
16. Dolor a tot el cos.
17. Mort.
4. Decrpit, egoista, indolent, hipcrita, agressiu, inflexible, mesell, arrogant. Excepte en all referent a la
decrepitud, pot dir-se que els altres caracterstiques es mantenen al llarg de la narraci. Com a representaci
del poder en el si de la famlia, el pare sens apareix amb el filtre de la visi que en t Gregor i de la relaci,
plenament negativa, entre els dos personatges. Respecte a la decrepitud, evoluciona daquest estat cap a la
vigorositat com a conseqncia de la seva necessitat de treballar.
5. Hi ha laltre personatge, la germana Grete. Entre ella i Gregor hi ha una relaci de fons de carcter
incestus. Sens dubte, implica una motivaci ms irracional, ms inconscient que la del poder representat pel
109
pare. El fet que Grete acabi traint el seu germ emfasitza encara ms el carcter de la relaci de fons existent
entre ells dos. Quan Grete planteja la desaparici de Gregor, el pare ho accepta sense gaires remordiments.
No havia considerat mai la condici de fill seu que tenia Gregor i el deixa morir.
6. Captol 1: pargraf 26, final del pargraf 30; captol 2: final del darrer pargraf; captol 3: pargraf 14.
7. a) Entra dins de la lgica marcada pel complex ddip que subjau al llarg de la narraci. A ms, la
presncia de Gregor causa a la mare estats compulsius i alteracions greus de la seva conducta. s un
personatge que, quan veu el seu fill, defalleix. Aix no obstant, s el comprn millor la situaci de Gregor i
intercedeix per ell davant el pare, sobretot al final del captol 2.
7. b) Lactitud del pare i la Grete del captol 3 s despietada, mentre que la mare sent una compassi per
Gregor que, tanmateix, no li impedeix sumar-se a les decisions dels altres dos i fer-ho sense ms tribulacions.
8. a) Al comenament de la narraci, apareix com una noia frgil, que es plany en veu baixa del que pugui
passar a Gregor, que encara t una manera de ser infantil. Sense abandonar aquesta component infantil i a
mesura que adquireix protagonisme pel fet docupar-se personalment de Gregor, va avesant-se a un nou
paper dins de la famlia. Lafecte que sentia abans per Gregor va transformant-se en incomoditat fins que la
visi del seu germ se li fa insuportable. Desprs de passar per lenfrontament amb sa mare arran de la cura
de Gregor, acaba convertint-se en la seva principal antagonista. s ella qui acaba condemnant-lo a la
desaparici, entre altres coses pressionada pel fet dhaver hagut dassumir-ne la crrega des de la
transformaci. Finalment, amb Gregor mort, la noia de carcter infantil esdev una dona que ja treballa i que
t tot el que ha de tenir per casar-se.
8. c) En primer lloc, hi ha una connexi amb el carcter incestus de la relaci existent entre Gregor i Grete.
En segon lloc, es tracta duna confirmaci del triomf final del personatge pel que fa al desenlla de la
novella.
8. d) La vida plasmada en la plenitud sexual del personatge sacaba imposant, sarcsticament, a la mort
causada per la transformaci de Gregor. Ell mor; en canvi Grete no tan sols viu sin que assoleix la seva
plenitud femenina.
9. a) Representa clarament la manera de ser i dactuar dun cap doficina, que t en lobedincia i la
disciplina els principis per a una actuaci que passa per damunt de les necessitats i la dignitat humanes si
molt conv. s un burcrata.
10. Sn tres homes amb barba i jaqueta deslluda, que porten barret i bast. Sn seriosos i partidaris dun
ordre escrupols. Es posen neguitosos per la ms simple contrarietat tot i que riuen quan veuen Gregor. Tots
tres actuen maquinalment, a voluntat del que sempre ocupa la posici central, com si es tracts dun nic
personatge reprodut o dun grup de personatges sense una personalitat diferenciada entre ells.
11. a) La dona de fer feines no sent repulsi per Gregor, si b sol espiar-lo per curiositat, com si es tracts
dun animal domstic recls en una habitaci. Parla amb ell en aquests mateixos termes: Vine aqu, cuca
caganera!. Gregor intenta ignorar-la per quan reacciona intentant fer veure que lataca, ella es mostra
disposada a agredir-lo.
11. b) Es tracta duna actitud cmica, que serveix per contextualitzar, encara que no es digui directament, la
desaparici del cadver de Gregor, llenat a les escombraries.
11. c) Porta una petita ploma destru al barret que es gronxa en totes direccions quan parla. Mentre ho fa, no
pot reprimir-se el riure. Quan no la deixen parlar, canvia radicalment dactitud i surt donant uns cops de porta
ferotges.
12. a) Gregor i Grete. Lautor noms dna nom propi als protagonistes principals, per dotar-los duna
identitat reconeguda enfront dels altres, que no assoleixen aquest estadi de caracteritzaci.
12. b) El senyor i la senyora Samsa. Al llarg de la novella sels designa com a pare i mare per emfasitzar la
relaci familiar existent amb el protagonista. Noms quan ja s mort, el narrador passa a esmentar-los com a
senyor i senyora Samsa.
110
12. c) Pot pensar-se que es tracta duna transposici literria del cognom real de lescriptor, coherentment
amb la base autobiogrfica de molts dels seus relats, entre els quals ocupa un lloc destacat La metamorfosi.
(Samsa, a ms, sassembla formalment al cognom de lescriptor Samsa sobt de Kafka noms canviant k
per s i f per m.) Tamb podria pensar-se en una transposici semblant en el cas del protagonista dEl procs,
designat amb labreviatura K., una abreviatura que Kafka feia servir en els seus diaris per referir-se a si
mateix.
3. ASPECTES TCNICS
1. a) En tercera persona. Implica objectivitat, en contraposici a la primera persona. Aix s aix perqu, en
parlar la veu narrativa en tercera persona, se situa fora de lacci i del mn de ficci que relata.
1. b) Est focalitzat en el personatge principal. Tota la narraci, fins a la seva mort, gira al voltant seu.
1. c) Lespai principal de desenvolupament de lacci s lhabitaci de Gregor. Tot el que passa s vist pel
lector des de la posici daquest personatge. De fet, Gregor i la seva habitaci sn els referents narratiu a qu
es dedica ms atenci.
2. a) Una veu narrativa en tercera persona, que projecta la narraci a partir de la perspectiva dun narrador
extern a lacci, s abans de res lexpressi del pensament i de la perspectiva prpia del personatge
protagonista. El resultat s la confusi entre objectivitat i subjectivitat, i lexpressi viva i immediata del mn
interior dels personatges.
2. b)
Pargraf 6: Potser no havia sonat el despertador? Es podia veure des del llit que el despertador estava
correctament posat a les quatre. Segur que havia sonat. S, per, era possible haver continuat dormint
com si res, desprs daquell soroll que arribava a sacsejar els mobles?
Pargraf 16: A Gregor li bast copsar el primer mot de salutaci del visitant per saber qui era: el gerent
en persona. Per qu havia destar condemnat a treballar en una empresa on la ms petita negligncia
despertava immediatament el recel ms gran?
Pargraf 19: Per qu la germana no es reunia amb els altres? De fet, sacabava de llevar i encara no
havia comenat a vestir-se. Per, per qu plorava?
Pargraf 22: Certament, volia obrir la porta, deixar-se veure i parlar amb el gerent. Sentia curiositat per
saber qu dirien en el moment de veurel aquells que el reclamaven. Si sespantaven, Gregor no assumia
cap responsabilitat, i podia estar tranquil.
2. c) La confusi dobjectivitat i subjectivitat, lexpressi de la subjectivitat de Gregor amb aquesta aparena

dobjectivitat fa que el lector adopti, sense adonar-sen de manera palesa, la perspectiva del personatge que
ha patit la transformaci. Aix, lautor atreu el lector al punt de vista del personatge i, doncs, el lector llegeix
la narraci com si ell mateix, dalguna manera, comparts amb el personatge la seva transformaci. Kafka
situa el lector en el lloc de Gregor Samsa.
3. a)
El captol 1 es limita a un mat. El captol 2 ocupa uns dos mesos, ja que es parla de quan ja havia passat
un mes llarg den de la transformaci (pargraf 18), i ms endavant del temps que havia passat al
llarg daquells dos mesos (pargraf 22). El captol 3 tamb dura aproximadament uns dos mesos; al
comenament del captol es diu que la ferida causada per la poma el va afectar durant un mes llarg
(pargraf 1). Es parla de la primavera com dun temps proper: una pluja forta colpejava els vidres,
potser un signe que ja sacostava la primavera (pargraf 8); del Nadal com una data passada: aix,
doncs, ja havien passat les festes de Nadal? (pargraf 13). Al final daquest captol, la mort de Gregor
coincideix amb linici de la primavera: Malgrat lhora matinal, laire fred ja comenava a barrejar-se
amb una certa tebior. I s que ja eren els finals de mar. (pargraf 31)
Hi ha un desequilibri entre el mat estricte del primer captol i els dos mesos que ocupa cadascun dels
altres. En aquest primer captol el temps passa molt lentament, dacord amb la progressiva constataci de
la transformaci fsica de Gregor.
111
3. b)
El primer captol es desenvolupa en un nic mat de tardor: se sentia com repicaven les gotes de pluja
contra lampit de zinc de la finestra (pargraf 2). Mentrestant havia clarejat [...]. Encara plovia, per
ara queien unes gotes grosses (pargraf 27). Darrera el pare, la mare havia esbatanat una finestra
malgrat que fresquejava (pargraf 31).
Lacci del segon captol se situa a lhivern: [...] obria precipitadament la finestra de bat a bat [...], fins i
tot quan encara feia tant fred (pargraf 17).
Al tercer captol, lhivern dna pas a la primavera, tal com sespecifica a la resposta anterior.
3. c) El primer captol, situat a la tardor o al principi de lhivern, presenta un dia gris i plujs. El final de la
narraci t lloc amb un temps clar i assolellat, prpiament primaveral. El valor simblic rau en el
parallelisme entre la grisor del temps i la mediocritat existencial del personatge que desemboca en la
transformaci; i en el parallelisme entre el renaixement primaveral i lalliberament de langoixa desprs de la
mort de Gregor.
4. a) Posen en evidncia langoixa que sent el personatge davant el que li est passant i davant la pressi que
el seu entorn, del qual no sha pogut deslliurar, continua exercint sobre ell.
4. b) Generen una sensaci de lentitud en la progressi narrativa. La desesperaci del personatge es tradueix
en inquietud del lector.
5. a) s un espai opressiu i angoixant, que genera un ambient enrarit i irreal, de malson.
5. b) El final t lloc als afores de la ciutat i al camp. s un espai obert i de contacte amb la natura que remarca
lalliberament final de la famlia i el renaixement que suposa haver-se desempallegat de Gregor.
5. c) Els espais que apareixen sn: lhabitaci de Gregor, la de Grete i la dels pares, el menjador, la cuina i el
rebedor.
6. Desquerra a dreta: 3, 4, 5, 6, 2, 1.
7. a) Tres. Cada familiar pica a una porta diferent. La mare el crida des de la porta que dna a la capalera del
seu llit. El pare, des de la porta de lesquerra, que dna al menjador. Finalment, a la dreta, una porta
comunica directament amb lhabitaci de Grete.
7. b) Li causa una sensaci dassetjament i de pressi.
7. d) Laltra banda del carrer, ocupada per un hospital, un edifici molt llarg de color fosc i amb les finestres
simtriques que tallen la monotonia de la faana. Les finestres de lhabitatge dels Samsa, especialment la de
lhabitaci de Gregor sn punts oberts a lexterior de lambient tancat i enrarit del pis. Al pargraf 16 del
captol 2 es parla de la sensaci dalliberament que sempre li havia causat mirar per la finestra.
4. LESTTICA
1. a) La mateixa transformaci de Gregor en un insecte monstrus, els atacs del pare, la situaci de viure amb
una poma entaforada a la crosta, lhabitaci cada cop ms bruta i destarotada, laband progressiu del mateix
personatge, arrossegant brutcia, el fet de ser llenat a les escombraries desprs de morir.
1.b) Grete i el pare.
2. a)
La reacci (duna contrarietat pattica) dels personatges davant la primera visi de Gregor.
Lactuaci del mateix Gregor, que encara vol sortir de viatge. Es tracta duna situaci del tot irracional.
La fugida del gerent, espantat per la presncia de Gregor. Abans shavia comportat amb els atributs del
poder i ara fuig espaordit.
La caiguda de la mare damunt la taula parada amb lesmorzar. Es tracta duna combinaci del ms
quotidi amb una situaci absurda.
La persecuci salvatge del pare, embogit per moments, fins a foragitar Gregor dins la seva habitaci a
cops de peu.
112
2. b) [Com a exemples.] Al captol 2, quan Gregor senfila al sostre del menjador i cau damunt la taula
mentre la mare ha tingut un defalliment dins a la seva habitaci; o b, al final del captol, quan la mare surt
corrent per intercedir per la vida de Gregor i perd els enagos. Al captol 3, les baralles entre els familiars;
lactuaci de Grete, fent els llits a tota pressa mentre el pare fa retirar els dispesers; lactitud de la dona de fer
feines quan ha de comunicar que ha llenat Gregor a les escombraries.
3. a) Kafka practica un detallisme que resulta ser un parallel de lexpressionisme gestual del cinema mut. Si
en el cinema de lpoca shavia de suplir labsncia de llenguatge verbal amb el llenguatge gestual, Kafka,
que no admet el ms mnim tret de psicologisme, ha de transmetre la manera de ser dels personatges
mitjanant la descripci duna gestualitat igualment expressiva.
3. b) [Com a exemples.]
[...] una ampolleta li va caure a terra i es va trencar; un resquill de vidre es clav a la cara de Gregor, i
una mena de medecina corrosiva el va ruixar de cap a peus. (pargraf 27)
Gregor va separar el cap de la porta i el va aixecar cap al pare. (pargraf 29)
[...] i desprs la mare que corria cap al pare mentre li relliscaven pel cam els enagos deslligats, i va
veure com ensopegava amb els enagos fins anar a topar amb el pare i tot abraant-lo i estrenyent-lo,
unida totalment a ell. (pargraf 29)
4. a) Es limiten a la transformaci de Gregor en un insecte monstrus. La resta de la narraci es desenvolupa

dins de la ms estricta quotidianitat.
4. b) Es tracta del fet que els familiars no interrompen la seva vida quotidiana a causa de la transformaci de
Gregor i que conviuen amb linsecte monstrus tancat en una habitaci que cada vegada acumula ms
brutcia com si fos la cosa ms normal del mn, quan en realitat es tracta duna situaci del tot irreal.
5. a) Tal com es diu en el text, resol la separaci del somni i la realitat esborrant els lmits que els separen.
5. b) La transformaci de Gregor Samsa es produeix desprs duns somnis neguitosos i, de fet, tota la
novella podria ser perfectament un somni.
5. c) No sadapta a la definici de surrealisme, per sens dubte respon als principis programtics del manifest
surrealista, tal com es pot constatar amb la transformaci de Gregor Samsa
6. a) Segons els textos, lobjectiu de Kafka consistia a arribar a conixer millor el mn que lenvoltava,
aprofundit en els seus secrets ms insondables.
6. b) Segons aquests textos, la literatura seria per a Kafka un mitj de coneixement caractersticament artstic,
destinat a copsar aquella part de lhome que escapa a la seva manera racional de pensar.
V. EL MN, VIST PER FRANZ KAFKA
1. RELACIONS FAMILIARS
1. a) Pel seu origen modest i per lesfor que va haver de fer sempre per millorar econmicament i ascendir
socialment.
1. b) s una visi molt pessimista, ja que el considera un dictador arbitrari respecte del qual noms sent
vergonya i frustraci.
1. c) S que es mant, b que atenuat al tercer captol pel protagonisme que adquireix Grete. El pare actua
com a repressor agressiu de Gregor desprs de la transformaci. Hi ha passatges diversos que poden servir
dexemple. Aquests en sn una mostra:
Captol 1: [El pare] va agafar amb la m dreta el bast que el gerent havia oblidat damunt una cadira
amb el barret i labric, i amb lesquerra va abastar un diari volumins que hi havia sobre la taula, i es
va posar a empaitar Gregor picant de peus i batent el diari i el bast, per tal de fer-lo entrar de nou a la
seva cambra.
113
Captol 2: Gregor va comprendre que el pare havia interpretat malament les notcies massa precipitades
de Grete i havia ents que ell havia estat el causant dalgun acte de violncia.
Captol 3: Si almenys ens entengus, va repetir el pare, i tanc els ulls com si indiqus que compartia
la convicci de la germana sobre la impossibilitat daix.
2. a) La mare protegia els fills del pare i, per tant, ocupava una posici intermdia fora incmoda, per b que
amb els anys va anar adaptant-se als prejudicis del pare pel que fa a les relacions amb els fills.
2. b) Hi ha semblances. Al final del segon captol, la mare sinterposa entre el pare i Gregor tot suplicant per
la vida daquest.
3. a) Relaci sexual entre germans o ascendents i descendents directes. Lincest, considerat delicte per la
quasi totalitat de codis, s un fet la punibilitat del qual ha estat molt discutida. Quant a les relacions
incestuoses, lnic tab veritablement universal ha estat el que prohibeix la uni mare-fill.
3. b) Es tracta duna relaci ambigua. Ottla s la germana preferida de Franz, per aquesta preferncia sembla
amagar un sentiment incestus inconscient o amagat.
3. c) En tots dos casos es tracta de la germana petita. La proximitat sentimental entre tots dos germans s
tamb una semblana. A ms, Franz Kafka havia tingut la idea, que no va portar a la prctica, de fer estudiar
msica a Ottla, de la mateixa manera que Gregor Samsa.
3. d) No s recproca en absolut, ja que Grete est a punt de convertir-se en antagonista frontal de Gregor, a
qui anomena monstre. Farta docupar-se dell, plantejar als pares la necessitat que Gregor desaparegui
perqu la famlia recuperi la tranquillitat.
4. Gregor era lnica persona de la famlia que treballava. Lliurava gaireb tot el seu sou i extres a la famlia.
De fet pagava un deute adquirit pel seu pare, que havia tingut un fracs empresarial. Aix ho feia sense saber
que el pare havia guardat un capital que, juntament amb estalvis de les aportacions de Gregor a la famlia,
hauria perms saldar el deute, cosa que hauria perms a Gregor canviar de feina.
5. a) s una mesura per prevenir la pressi que lentorn familiar exerceix sobre el personatge, tal com
demostra la reacci dels familiars aix que Gregor no actua com cada dia. Pe altra banda, s un costum
adquirit als viatges.
5. b) La transformaci, de fet, s una metfora de la inhibici que el personatge, inconscientment, vol assumir
respecte de les seves responsabilitats. Un viatjant que no canvia de feina perqu ha de pagar un deute i
sostenir la famlia acaba trobant la sortida inversemblant de transformar-se en un insecte monstrus a fi
deludir les crregues que li venen imposades, respecte de les quals busca com sigui dallunyar-se. Encara
que sigui inconscientment
6. a) En la intromissi sistemtica de tots els altres personatges en la intimitat de Gregor Samsa, simbolitzada
en lespai de la seva habitaci, que al principi roman tancada per desig exprs del protagonista.
6. b) Les portes sn les vlvules de regulaci daquesta intimitat i les vlvules de violaci daquesta intimitat.
Alhora, el soroll en obrir-se i tancar-se t el rerefons autobiogrfic de lhabitatge familiar de Franz Kafka, on
lescriptor patia intentant concentrar-se en lescriptura mentre a laltra banda de les portes ning no
respectava la seva dedicaci.
7. a) (Resposta oberta, per se sol entendre que maquinria social fa referncia als mecanismes de
socialitzaci de lindividu i les limitacions de la llibertat individual davant el sistema social i el seu
funcionament.)
7. b) Antropolgicament parlant, la famlia s lestructura bsica dorganitzaci de qualsevol societat.
7. c) A la novella, els lmits entre el que s pblic i el que s privat no existeixen i qualsevol intrs est
legitimat per arribar fins al llit del protagonista a fi de fer notar la seva autoritat, tal com fa el gerent.
114
2. LINDIVIDU DAVANT LA SOCIETAT
1. a) Sobretot al final del primer i del segon captol, quan Gregor surt de la seva habitaci. El pare.
1. b) Les lesions fsiques causades pel pare provoquen la degradaci de Gregor, lanorreament de la seva
dignitat. Ell no shi rebella perqu la seva conscincia humana encara participa de ladhesi a la ideologia
del grup familiar.
1. c) Sn uns valors burgesos: el benestar familiar i una tranquillitat material que se sustenta sobre el treball
de Gregor, una formalitat hipcrita, que es fa patent amb els dispesers; i tradicionals: la valoraci del
militarisme (pel quadre de Gregor vestit de militar que hi ha al menjador), i del matrimoni com a transacci
social (en referncia al pargraf final).
2. a) Considera que s un ofici esgotador, carregat de preocupacions per assumptes irrellevants i sense caliu
hum, tal com pensa al tercer pargraf del captol 1. La vida de viatjant de comer implica aixecar-se molt de
mat, viatjar molt, menjar malament i no poder arribar mai a tenir relacions humanes mnimament cordials. Si
pogus, plegaria. La considera, doncs, del tot negativa per a la seva persona.
2. b) s la concreci de labsoluta manca dintimitat del personatge i la personificaci dun poder estrany a
lindividu que t legitimitat fins i tot per accedir a la seva prpia habitaci a plantejar-li retrets de tipus
professional. s una imatge metafrica del totalitarisme com a pauta de funcionament social.
3. a) Es tracta duna relaci estrictament contractual. Els dispesers reben uns serveis de la famlia Samsa i els
Samsa cobren per aix. Pel carcter duns i altres les relacions sn fora distants. Als Samsa els conv tenir
els dispesers perqu els suposa una aportaci econmica en la seva situaci. Quan ja no els necessiten,
senzillament els foragiten de casa.
3. b) Lautor no dna nom a aquests personatges i els esmenta sempre pel que sn amb la finalitat de
remarcar-ne el carcter estrany i, en certa manera, caricaturitzar-los mitjanant aquesta manca dindividualit-
zaci, que suposa la limitaci dels personatges a un estereotip grotesc. Sn el smbol de la fora impersonal
de la societat que pressiona lindividu erosionant-li la llibertat i la integritat.
4. a) Gregor Samsa s un inadaptat perqu, encara que no sho proposi conscientment, abomina el seu propi
entorn hum, ja que aquest entorn li impedeix realitzar-se com a individu. Ara b, duna primera lectura de la
novella no necessriament sen poden treure aquestes conclusions.
4. b) s una rebelli basada en el no-comproms individual. De fet, el personatge no est integrat dins
lempresa on treballa, no t amics i salla dels seus familiars. Podria parlar-se dactitud socialment
refractria ja que es tracta dun sol individu davant tot el que lenvolta.
4. c) s com si el personatge ja no pogus ms amb la vida que porta i que, com no troba cap altra sortida,
sacaba transformant en un monstre. Es tracta dun procs del qual ni el mateix protagonista s conscient.
Davant la mediocritat abassegadora que lenvolta, el viatjant de comer pateix una transformaci que implica
rebuig i autoexclusi.
5. b) El personatge pateix una transformaci que el fa diferent de la resta de gent del seu entorn ms prxim i
al final s eliminat i tractat com una deixalla. Kafka acaba morint de tuberculosi, una malaltia que per a ell va
suposar la possibilitat dabandonar la seva feina i dedicar-se a lescriptura.
6. a) Dentrada, pateix la displicncia i la manca de reconeixement de la seva condici dartista. Per tant no
podia menys que sentir-se rebutjat com a escriptor. Aquest fet, duna banda, est en consonncia amb el seu
carcter personal esquerp i, duna altra, explica la seva marginaci voluntria respecte dels moviments i
cercles literaris coetanis.
6. b) S, quan els altres sadonen de la seva transformaci i el reclouen a la seva habitaci. Definitivament
quan Grete proposa als pares la desaparici de Gregor.
115
7. a) Representa les darreres conseqncies dun procs de victimitzaci. Gregor no s responsable de la seva
prpia transformaci i per tant el tractament que li dispensen els altres personatges s injust fins a la causar-
ne la desaparici material.
7. b) Suposa un alliberament perqu ja no han de suportar aquella crrega que els resultava tan pesada i
poden recuperar la tranquillitat perduda i la prctica dunes formes de vida ms dacord amb la seva moral
benestant.
8. a) El poder no admet discussi, s agressiu i ha de ser total; s a dir, ha de poder accedir a tots els racons
de la individualitat. Per aix, tot i que Gregor s tancat a lhabitaci, els altres poden accedir-hi quan vulguin.
De fet, Gregor no controla laccs a la seva habitaci desprs d ela transformaci; en canvi, els altres
dominen laccessibilitat de les portes de la casa. Gregor no sap ms que anar al menjador, per li s
impossible sortir del laberint.
8. b) Gregor acaba supeditant-se als desigs dels altres personatges. Els comprn i aix encara hi incideix ms.
Al final acaba morint tal com havia proposat sa germana.
3. CULPA I CONDEMNA
1. b) Sel culpabilitza de la seva prpia transformaci, de condemnar la famlia a haver de suportar-lo i a

sostenir-se econmicament, s a dir, la transformaci obliga els familiars a treballar. Finalment, sel
culpabilitza literalment de perseguir els familiars, de foragitar els dispesers i dintentar apropiar-se de tota la
casa per fer-ne fora els familiars. La culpabilitzaci s compartida per tots els familiars. Primer s el pare i
finalment Grete. La mare mant una connivncia tcita amb la postura dels altres, si b sinterposa al final del
segon captol en defensa de Gregor.
1. c) El fet de no aixecar-se a hora per anar a treballar; la visualitzaci del seu aspecte per part dels altres
personatges, el tractament de malalt que li dispensen; el canvi que amb relaci al tractament suposa que li
retirin els mobles de lhabitaci; lentrebanc que implica la seva existncia perqu la famlia canvi de casa;
les baralles entre els familiars a causa de la neteja de lhabitaci de Gregor; la transformaci de la seva
habitaci en cambra de mals endreos; la seva presncia davant els dispesers.
1. d)
Vctima: Persona o animal que sofreix algun dany, especialment la mort, a causa duna violncia o un
esdeveniment malaurat.
Culpabilitzaci: Acci de fer sentir culpable alg.
Culpa: Falta ms o menys greu comesa voluntriament.
Condemna: Classe i extensi duna pena.
Condemnar: Forar a alguna cosa penible.
Expiar: Reparar un crim, una falta, etc., per la pena que hom sofreix, que li ha estat imposada.
2. a) Lhome medieval entenia la culpa com un deute moral amb un sser superior que podia determinar-ne
lexpiaci o el perd. Lhome modern no disposa dsser superior perqu ell s lnic responsable del seu
propi dest, i per tant la culpa no t ni expiaci ni perd possibles.
2. b) Per al judaisme lhome, dotat dnima immortal, est creat a imatge de Du i per tant s lliure. Aquesta
llibertat implica la responsabilitat dels seus propis actes. El premi o cstig que lhome rep pels seus actes
tenen lloc en la vida futura i tamb en la terrenal. Des daquest punt de vista, la transformaci de Gregor
implica un cstig que es materialitza amb la seva prpia mort.
2. c) S, perqu Gregor Samsa, sense saber per qu ha patit aquella transformaci, comena a comportar-se
com si en fos el responsable.
2. d) Mtode per al tractament dels desajusts emocionals i mentals, fundat per S. Freud el 1896 i basat en
fenmens com els de motivaci inconscient, conflicte i simbolisme onric
116
3.
Fases del procs de culpabilitzaci 1) Els testaments trats 2) La metamorfosi
1. Lluita vana per la dignitat perduda. D C
2. Prova de fora. C A
3. Socialitzaci del procs. A E
4. Autocrtica. E D
5. Identificaci de la vctima amb el seu botx. B B
4. a) La seva prpia famlia, concretament el pare i la germana, que s qui formula la sentncia.
4. b) Senten pena, tristesa i llstima. Sobretot ho verbalitza Grete.
4. ALL KAFKI
1. a)
1. La idea del poder com a laberint que es perd de vista apareix, de manera fora abstracta, metaforitzada
mitjanant les portes que sobren i es tanquen, al llarg de la narraci. El mateix pis on viu la famlia
Samsa esdev un laberint per a Gregor. Un laberint del qual no arribar a sortir. (captol 1, pargraf 8)
2. El procs de degradaci de Gregor, aix com la mateixa transformaci poden interpretar-se en termes
de despersonalitzaci. Lhas sentit, ara, com parlava? Era una veu danimal, digu el gerent en una
veu sorprenentment fluixa comparada amb els crits de la mare. (captol 1, pargraf 25)
3. Gregor no sap per qu sha transformat en un insecte monstrus. Qu mha passat? (captol 1,
pargraf 2) i es pregunta qu ha pogut fer malament per arribar a aquella situaci: en els seus pensaments
tornaven a aparixer, desprs de molt de temps, el director i el gerent, els empleats i els aprenents, aquell
noi dels encrrecs tan curt de gambals, dos o tres amics daltres establiments, la cambres dun hotel de
provncies un record fugisser damor, la caixera duna botiga de barrets, a qui havia fet la cort
seriosament per amb massa poca insistncia... Tots apareixien barrejats amb cares de gent estranya o
oblidada, per en comptes dajudar-lo a ell i a la seva famlia, eren del tot inassequibles; i Gregor estava
content quan sesfumaven. (captol 3)
4. Hi ha unes quantes situacions cmiques, sobretot quan Gregor surt del seu empresonament i els altres
personatges actuen de manera pattica. Ns un bon exemple la seva primera aparici. (captol 1, pargraf
31) Tota lacci es desenvolupa dins de lhabitatge de la famlia Samsa i especialment a lhabitaci de
Gregor.
2. b) [Com a exemples.] LHolocaust nazi, la prctica de lesterilitzaci de 50.000 dones a Sucia per raons
arbitrries, desprs de la II Guerra Mundial; lexistncia dels rgims poltics anomenats del socialisme real,
que exercien un poder molt burocratitzat sobre pobles innocents i subvertien els principis que proclamaven;
el rgim franquista espanyol.
3. a) A travs del que es diu sobre la professi de viatjant de Gregor.
3. b) [Com a exemples.] Conserge, zelador/a, dependent/a de grans magatzems, repartidor/a, missatger/a,

passant, representant comercial, oficinista.
117

Metamorfosis 2001 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Metamorfosis 2001 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SEMINARI

El gust per la lectura

Direcci General dOrdenaci i Innovaci Educatives

Direcci General dOrdenaci i Innovaci Educativa

VICENT SANZ ARNAU

Orientacions per al professorat . . . . . . 7

I. La salamandra de Merc Rodoreda . . . . . 11

II. Les Metamorfosis dOvidi . . . . . . 27

III. Franz Kafka, escriptor . . . . . . . 43

IV. La metamorfosi, novella de transformaci . . . . 51

V. El mn, vist per Franz Kafka . . . . . . 69

La tradici literria s una immensa teranyina dhistries, motius i personatges, que

Lobjectiu de les propostes didctiques daquest dossier, adreades a lalumnat

El procs lector, aspecte fonamental en la recepci de textos i, en conseqncia, del

La producci de textos funcional i de creaci, plantejament didctic que, a travs de

Ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a eines de treball,

El primer apartat, La salamandra de Merc Rodoreda, presenta una proposta,

En el segon apartat, Les Metamorfosis dOvidi, a partir dexercicis prctics es

Totes les citacions de La metamorfosi de F. Kafka sn extretes de ledici, consignada a la

1. Extreure informaci de diferents fonts documentals (llibres, enciclopdies i

2. Emprar les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) per cercar,

6. Valorar la lectura dobres literries com a mitj de maduraci personal.

7. Produir textos amb claredat, coherncia, cohesi, adequaci i correcci lingstica.

9. Enriquir el procs de treball intellectual i la creativitat amb lajut de les TIC.

11. Produir un projecte participant en un grup de treball.

1. Utilitzaci de diferents fonts per cercar informaci en diferents suports.

2. s de diferents tcniques i estratgies en la cerca dinformaci electrnica.

3. Comprensi, interpretaci i comentari de textos literaris: contextualitzaci de cada

5. Comparaci de les obres llegides.

6. Producci de textos observant les diferents estratgies del procs de composici.

8. Reescriptura i elaboraci de textos literaris a partir dels models analitzats.

9. Organitzaci, anlisi i sntesi de la informaci en grfics.

10. Redacci, revisi o edici de documents utilitzant la informaci obtinguda de

11. Presentaci i difusi dels documents o treballs mitjanant les TIC.

12. Elaboraci dun projecte de treball de manera collaborativa.

1. Els diferents tipus de fonts per a la cerca dinformaci.

2. Els mecanismes de cerca en cercadors de la xarxa.

3. Lentorn cultural i literari de lpoca de Franz Kafka.

5. Els recursos narratius bsics: la caracteritzaci dels personatges i la construcci de

6. Les habilitats de la composici escrita: planificar, redactar i revisar.

7. Les eines i les tcniques per a la selecci i el tractament de la informaci amb el

8. Estratgies facilitadores per desenvolupar-se en un grup de treball.

Valors, actituds i normes

1. Valoraci de la validesa i lactualitat de la informaci localitzada.

2. Valoraci dels avantatges i els inconvenients dels diferents suports informacionals.

3. Valoraci de la informaci recollida de manera crtica i responsable.

5. Participaci en lelaboraci didees i interpretacions.

6. Millora en la dimensi comprensiva dels llenguatge literari.

7. Comprensi de les aportacions universals de les diferents tradicions literries.

8. Valoraci de les estratgies i els recursos emprats en els processos delaboraci de

9. Avaluaci de laprofitament de les eines de les TIC per a la producci de

Les propostes sobre La metamorfosi de F. Kafka, Les Metamorfosis dOvidi i el conte de

Per a aquest enfocament es poden incloure altres obres on el motiu de la transformaci s

La tasca davaluaci ha de ser una tasca compartida entre laprenent i el professorat.

En lavaluaci distingirem tres moments. Duna banda, lavaluaci inicial, en la qual es

A lltim, lavaluaci final ha de valorar, a partir dactivitats similars a les desenvolupades

1. La Web s un immensa biblioteca virtual on podeu trobar informaci sobre qualsevol

Lloc web Adrea

1) Merc Rodoreda nasqu a Barcelona...

3) Entre 1933 i 1935 treballa com a...

4) La vida i la carrera de lautora sofriren un canvi radical a causa de...

5) Merc Rodoreda sexili i durant molt anys visqu a diverses ciutats...

6) Lescriptora retorn a Catalunya...