Treball de Síntesi 2nd ESO (Grupo 4)

"Un viatge a l'època medieval"
COLEGIO SIL TREBALL SÍNTESI

2nd ESO
ÍNDEX
Introducció......................................................................................................................... 1
Pròleg ................................................................................................................................ 2
Presentació general del treball ........................................................................................... 3
Normes de funcionament, Calendari i horaris, Material i Lliurament del Treball ............... 4
Metodologia ....................................................................................................................... 7
Objectius generals del treball .............................................................................................. 8
Objectius terminals dels treball (Continguts conceptuals, procedimentals i

actitudinals del treball.) ....................................................................................................... 9
Criteris d'avaluació del treball. Pautes, criteris i dinàmiques d'avaluació. .......................... 11
L'autoavaluació .................................................................................................................. 12
Bibliografia general de referència ...................................................................................... 13
Fonts d'informació consultades ......................................................................................... 14
Antecedents històrics. Conceptes previs. ......................................................................... 15
Estructura-Cos del Treball
Dossier 0 : Activitats inicials sobre l'Edat Mitjana (Socials) 19

Dossier 1: Tecnologia (Les aportacions dels àrabs). 33
Dossier 2: Anglès (Life in a medieval village) 39
Dossier 3: Matemàtiques (El comerç medieval) 53
Dossier 4: Ciències naturals (Les plantes medicinals, els aliments) 59
Dossier 5: .Socials (La cuina medieval catalana) 67
Dossier 6 Els jocs de l'Edat Mitjana 73
Dossier 7: Francès (OPTATIU) 74
Dossier 8: Visita al Monestir de Santes Creus 75
COLEGIO SIL TREBALL SÍNTESI
2nd ESO
Opinió personal
Elani: Em vaig sentir inclòs en el projecte i em va agradar el meu grup.

Hem acabat tots els nostres treballs a temps i tothom ha fet la seva part
molt bé. La propera vegada espero estar una mica més organitzat.
Yiyan: El projecte m'ha agradat, ha estat molt interessant. El meu grup era
bastant bo i m’ho he passat genial. L'únic que ens ha fallat ha sigut
l'organització. Espero que per la pròxima vegada sigui igual de entretingut.
Rohnin: Aquest projecte m'ha agradat més del que pensava. Tot i que
algunes vegades va ser estressant, vam poder tirar endavant i acabar el
projecte al màxim de les nostres capacitats. Em va agradar ser el líder del
grup. Vaig aprendre coses noves i vaig gaudir molt de l'excursió.
M'agradaria que estiguéssim una mica més organitzats en alguns moments.
COLEGIO SIL TREBALL SÍNTESI 2N
D’ESO
INTRODUCCIÓ
UN VIATGE A L’ÈPOCA MEDIEVAL .1

D’ESO
PRÒLEG
Segurament a molts de vosaltres us hauria agradat, en algun moment, viatjar lluny,

molt lluny d’aquí. Possiblement, aquest esperit viatger forma part de la història de la
humanitat i és tan vell com la nostra existència. El que ha anat canviant al llarg del
temps és la finalitat que ens ha fet moure’ns. Els primitius pobladors de la terra es
movien per sobreviure, però a mesura que l’home evolucionà els viatges han format
part de la set de coneixements que també és inherent a l’ésser humà.
La ciència ficció, tan al món del cinema com al de la literatura s’ha fet ressò d’aquesta
passió viatgera, afegint-hi un punt de màgia quan el viatge ha dut a famosos
personatges a desplaçar-se a llocs inèdits: al fons del mar, al centre de la Terra... Això
s’explica perquè els éssers humans necessitem els reptes i quan el món conegut se’ns
queda petit busquem altres indrets que segueixin planant el nostre esperit aventurer.
Nosaltres us volem fer participar d’un viatge que ens agradaria que fos tan interessant
i màgic com el que podeu viure des d’un llibre o des d’una pantalla de cinema. Les
activitats que trobareu en aquest dossier formen part d’un viatge en el temps, us
porten al passat, a l’Edat Mitjana. Però ara, a diferència del que feu normalment quan
llegiu o veieu una pel·lícula, no podeu ser espectadors, heu de viure l’experiència. No
veureu com altres se’n van, us n’anireu cadascú de vosaltres en una màquina del
temps pensada per aquest viatge.
Obrir el dossier implica també un canvi de personalitat. Ja us hem dit que la

experiència seria diferent. El viatge enrere us anirà desfent els atributs que us
assenyalen com nois i noies del segle XXI i us permetrà ser cavallers (podeu
començar l’alliberament de les dones), monjos, cuiners/res de receptes quasi
perdudes... Però no patiu per quedar-vos atrapats en un temps passat, només cal
tancar les activitats per retornar a la vida quotidiana.
Per finalitzar aquesta introducció us volem aconsellar que gaudiu dels dies que feu
aquest treball, perquè aquest és el secret dels grans viatges: aixecar-se amb bon ànim
per conèixer el lloc a on anem. Tant de bo accepteu els reptes que us proposem amb
la mateixa il·lusió amb la que els hem pensat.

D’ESO
PRESENTACIÓ DEL TREBALL
El treball de Síntesi "Un viatge a l'època medieval" té per objectiu treballar diferents
matèries prenent com a eix la història medieval de Catalunya des d'una perspectiva
interdisciplinària propera i palpable. En el treball a més de aprendre i fer memòria de
fets històrics medievals, aprofundireu en el dia a dia de les persones que van viure
aquell període.
Vosaltres teniu l'encàrrec d'investigar seguint el mètode de la recerca històrica. Us

apropareu a la realitat quotidiana de les persones que varen viure aquella època
mitjançant personatges i us permetrà un apropament als fets i esdeveniments
d'aquella època. És per això que la llengua catalana, la llengua castellana, les
matemàtiques i altres disciplines us seran imprescindibles per entendre aspectes
concrets del passat.
Els continguts del treball, per aquestes raons, fan referència a diferents aspectes de la
vida quotidiana medieval; són conceptes referents a les relacions socials dels diferents
estaments socials: els cavallers, els monjos, els camperols… La cultura i els costums
tradicionals tenen també especial rellevància.
Si bé tot treball de síntesi són un conjunt d'activitats de caràcter interdisciplinari que

ha de permetre culminar la integració de continguts impartits al llarg del curs,
globalitzant i interrelacionant, on es mostri el grau d'assoliment dels objectius
generals del curs, en aquest cas, hem cercat un fil conductor o argumental que us
permeti aprendre, gaudir i expressar alhora el grau d'assoliment dels coneixements
adquirits.
El treball de síntesi té uns objectius generals i específics per àrees curriculars, un

ventall d'activitats d'ensenyament-aprenentatge i diferents elements per comprovar si
s'han aconseguit els objectius establerts en les diverses àrees curriculars. Els objectius
didàctics estan integrats en les diferents activitats dels dossiers.

D’ESO
Al llarg del treball, mostrareu la vostra capacitat d'autonomia en l'organització del

vostre treball individual, així com de cooperació i col·laboració en el treball en grup.
El treball de síntesi té una càrrega lectiva d'unes 35 hores aproximadament.
NORMES, HORARIS, MATERIAL I

LIURAMENT DEL TREBALL
NORMES DE FUNCIONAMENT
Desenvolupareu dos tipus d'activitats: individuals i de grup. En el cas d'activitats

individuals cada alumne haurà d'ésser responsable del material que necessités així com
de prendre nota dels apunts, informacions i activitats que hagués de realitzar. En el
cas de les activitats en grup, els integrants d'aquest haureu d'organitzar-vos per
distribuir-vos les tasques, feines, materials necessaris…
En el moment de realitzar una activitat de grup, els integrants d'aquest heu de restar
junts. Cal saber sempre quina activitat us correspon realitzar a cada moment i qui n'és
el/la professor-a o monitor-a responsable. HEU D'ESTAR ATENTS A LES
EXPLICACIONS I ACLARACIONS QUE LA PERSONA RESPONSABLE US
FACI ARRIBAR.
Qualsevol dubte que tingueu heu de preguntar-lo. Seguiu sempre les indicacions dels
professors i monitors.
També distingim dos tipus d'activitats: d'aula i de camp. En ambdues heu d'estar
atents als aprenentatge i indicacions que rebreu. A l'aula treballareu en grups de 4-5
alumnes i tindreu assignat el vostre espai de treball; aquest espai és sempre el mateix,
si us heu d'aixecar demaneu-lo al professor o monitor que estigui amb vosaltres. Cada
dia haureu de treballar uns dossiers i heu de tenir preparat el material que necessiteu
per a les activitats del dia, seguint en tot moment les indicacions de la persona
responsable.

D’ESO
A les sortides de camp haureu de dur el dossier corresponent i prenent els apunts i
fent les anotacions que necessiteu, ja sigui a la vostra llibreta o en llapis en els dossiers
de camp. Posteriorment haureu de passar a net les vostres respostes o apunts.
A LES SORTIDES DE CAMP, MENTRE S'ESTIGUIN FENT ACTIVITATS (es

adir, en baixar de l'autocar) NO ES PODEN UTILITZAR WALKMAN, MÒBILS
O QUALSEVOL ALTRE APARELL QUE DESTORBI L'ATENCIÓ.
UN VIATGE A L’ÈPOCA MEDIEVAL
CALENDARI I ACTIVITATS
El treball de síntesi es realitzarà des del divendres 24 al divendres 31 de març. L’horari

d’activitats es mostra en el full de classe.
MATERIAL
Cada grup disposarà d'un dossier de treball, estructurat en diversos dossiers

específics. El conjunt d'aquests dossiers constitueix el dossier final.
És imprescindible material per a escriure (estoig amb bolígraf, llapis, goma, colors,
regle petit…), fulls o llibreta, carpeta amb tapes dures, calculadora (almenys una per
grup). A les sortides de camp també és necessari aquest material, així com els dossiers
de treball de camp.
S'ha de tenir en compte en les sortides de camp que s'ha de portar calçat útil per
caminar, així com roba adient per a les condicions meteorològiques del dia (protecció
en cas de molt de sol o en cas de fred o pluja).
En les activitats de jocs medievals haureu de dur el joc amb les instruccions escrites
en un full.

D’ESO
Els alumnes han d'assegurar-se de dur el material necessari per a la realització

de les activitats. En cas de dubte pregunteu al vostre tutor/a de treball o de curs.
LLIURAMENT DEL TREBALL
Cada GRUP haurà de presentar el treball el divendres 31 de març al tutor/a .

Cal que estigui molt ben presentat, amb l'ordre correcte dels dossiers i amb els fulls
numerats.
El dossier final o treball del treball de síntesi està format per tots els dossiers
treballats tant a l'aula com a les sortides de camp. S’ha d’incloure un dossier de les
fotografies. (Explicació tutora).
Les parts que ha de tenir el treball són:
● Portada
● Índex
● Introducció, on explicaràs com has treballat.
● Cos del treball (integrat per les parts prèvies: Pròleg, Presentació del Treball,
Metodologia, Objectius generals del treball… i tots els dossiers).
● Bibliografia de referència i la utilitzada per tu.
● L'autoavaluació.
● Opinió personal, que inclogui les teves opinions sobre el treball, les teves pautes,
les dificultats, el procés de valoració, ...
El Dossier final s’ha de pujar el Drive.

D’ESO
METODOLOGIA
Els alumnes treballareu de manera individual i grupal durant tot el treball, això vol dir
que la presa d'apunts, recollida de dades, cerca d'informació i les activitats dels
dossiers individuals les heu de completar cadascun de vosaltres. Les activitats grupals
són aquelles que necessàriament s'han de realitzar amb la col·laboració de tots els
membres del grup per aconseguir-les. Els equips de treball estan formats per 4-5
alumnes.
El fet que treballeu en grup cooperatiu significa que heu d'estar organitzats i aportar
al grup el vostre treball. L'organització del grup és molt important per tal d'optimitzar
el temps i ser eficients. Com a consell general us recomanem que assigneu
càrrecs i funcions dintre del grup, de manera permanent, temporal o rotatòria,
per exemple: Responsable, Coordinador, Secretari… o responsable/s de
material, responsable/s de mesures i càlculs o responsable/s de prendre notes
o responsable/s de cerca d'informació o responsable/s de la part fotogràfica o
de dibuix…
És important que cerqueu completar les parts del dia, el mateix dia, ja que sinó anireu
endarrerint la feina que heu de fer i que haureu de presentar.

D’ESO
En les sortida que realitzareu heu d'estar atents a les explicacions dels monitors-
professors, prendre apunts i dades per a poder respondre les preguntes dels dossiers
de camp.
La presentació ha de ser correcta ja que forma part del procés d'avaluació del treball.

D’ESO
OBJECTIUS GENERALS DEL TREBALL
Bàsicament els podem agrupar en quatre grups:

a) Iniciativa en la recerca d'informació.
b) Participació activa, esforç i interès per aprendre.
c) Elaboració competent del treball.
d) Actitud de respecte en la convivència i una actitud de treball individual i d'equip
Més específicament:
1- Expressar-se correctament, per escrit en les tres llengües.
2- Observar i escoltar amb atenció i saber expressar els resultats de forma comprensible.
3- Mostrar capacitat d'integrar i transferir els continguts adquirits de les diferents matèries
(capacitat de síntesi, resum, descripció).
4- Tenir iniciativa, saber buscar i seleccionar la informació i utilitzar la informació obtinguda per
via documental institucional.
5- Manifestar autonomia i iniciativa personal, capacitat de raonament lògic i de comprensió crítica.
6- Mostrar actituds de respecte a les persones i a les coses de responsabilitat i participació en el

treball, d'interès per conèixer l'entorn propi.
7- Saber aplicar les diferents habilitats apreses al llarg d'aquest curs de l'ESO. Així com redactar
amb coherència, utilitzant el vocabulari amb precisió, manifestant en el cas que calgui capacitat
de síntesi.
8- Treballar en equip cooperatiu: mostrar-se participatiu i solidari en les activitats de grup. Tot
transmetent el compromís personal per a la millora del medi i d'un treball comú entre les
persones.
9- Conèixer i comprendre els diferents medis naturals i socials que el desenvolupament del treball
posa a l'abast.
10- Conèixer i comprendre els diferents processos tecnològics i científics que s'expliquen i es
mostren.
11- Saber situar-se en el temps fets, esdeveniments, persones i la seva interrelació.

D’ESO
OBJECTIUS TERMINALS DEL TREBALL
FETS,CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
1. De l'àrea d'Història: Jerarquia social, Formes de vida, Funcions d'un castell, d'un
monestir, d'una vila, d'un mas medieval.
2. De l'àrea de tecnologia: Tecnologia rural medieval, Avenços introduïts pels àrabs.
3. De l'àrea de llengües: Documents escrits en català i castellà antics, Vocabulari antic

específic, Refranys medievals catalans, El llatí com a llengua d'expressió escrita,
Novel·la de cavalleria.
4. De l'àrea de matemàtiques: Mesura de longituds, capacitats…, Escales i

superfícies.
5. De l'àrea de plàstica: Tècnica pictòrica medieval, El romànic.
6. De l'àrea de ciències naturals: Plantes medicinals, Aliments introduïts pels àrabs.
7. De l'àrea de música: Instruments musicals, Música religiosa.
8. De l'àrea de religió: Regla de Sant Benet, Horari d'un monestir.
9. De l'àrea de llengües estrangeres: Vocabulari específic, Documents en llengua

anglesa.
PROCEDIMENTS
1. Situar uns fets de manera cronològica.
2. Debatre com a eina de recerca de preconceptes.
3. Llegir fonts documentals primàries i secundàries (textos i manuscrits).
4. Traduir fonts documentals.

D’ESO
5. Manipular maquetes, diferents tipus d'objectes, així com material gràfic.
6. Redactar narracions en català i castellà, amb l'elaboració final d'un treball.
7. Representar espectacles.
8. Dramatitzar en el marc de la representació dels costums socials
9. Fer recerca bibliogràfica i seleccionar la informació adequada.
10. Realitzar esquemes, mapes conceptuals i sistemes de classificació de la informació.
11. Observar i analitzar les característiques claus del període de l'Edat Mitjana.
12. Elaborar mapes, gràfics i elements il·lustratius de l'època.
13. Elaborar receptes culinàries de l'època.
14. Realitzar una anàlisi del règim alimentari de persones d'un status social amb la
classificació dels aliments i la identificació dels nutrients per a cada tipus d'aliment.
15. Realitzar d'activitats en grup cooperatiu.
ACTITUDS, VALORS I NORMES
1. Interès per articular el treball de grup.
2. Respecte cap el material de treball.
3. Respecte de les normes de convivència.
4. Interès i esforç per dissenyar i desenvolupar un treball de recerca.
5. Respecte cap el treball dels companys propis i aliens del grup.
6. Interès per imaginar i deduir situacions i conceptes a partir dels materials i de les
problemàtiques introduïdes pel monitor.

D’ESO
7. Valoració del patrimoni cultural, històric i artístic.
8. Conscienciació de la importància del Patrimoni Cultural en la nostra societat, com

a font d'informació i de coneixement per a la interpretació de les etapes passades,
presents i futures.
9. Participació activa i respectuosa en les exposicions realitzades -tant a l'aula com a

les sortides de camp- per monitors i professors tutors del treball.
10. Actitud oberta i respectuosa per les aportacions i decisions dels altres.
11. Interès en la presa d'apunts i la recerca d'informació.
12. Interès en la confecció correcta i pulcra del treball final.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Com a conseqüència dels acords generals d'avaluació del Centre, l'equip de

professors de l'ESO en el context del treball de síntesi tindrà en compte:
a) Dins de les activitats específiques de cada àrea s'aplicaran els criteris adoptats en
cadascuna d'elles en la dinàmica general del curs.
b) Tota la producció individual escrita de l'alumne/a i la seva actitud, durant la

realització del treball de síntesi que inclourà:
● El treball tant a l'aula com en les sortides de camp.

● Els objectius d'actitud que descriu el treball, tenint molt en compte el marc de
convivència, el respecte i atenció als monitors i professors, així com una actitud
de treball tant en el marc individual com d'equip.
● Adequada presentació i enquadernació.
● Organització dels escrits.
● Correcció sintàctica i ortogràfica.

D’ESO
● Coherència del redactat i ús del vocabulari precís, que doni riquesa i adequació
expressiva.
● Lliurament del dossier en la data indicada.
● Defensa escrita i/o oral del treball.
Heu de saber per tant -com es deriva dels apartats anteriors- que l'equip de professors
del centre comptabilitzarà les següents qualificacions:
- Les qualificacions que els tutors de treball de síntesi avaluem diàriament de

l'actitud i treball de cada alumne i de cada grup, en el transcurs de les diferents
activitats.
- Les qualificacions que es deriven del dossier final.
- Les qualificacions que es deriven de la defensa oral i/o escrita.
Cal que sapigueu que no superen el treball de síntesi els qui:
● No presentin el dossier complet.
● No presentin el treball amb qualitat i coherència.
● No hagin seguit les normes de presentació establertes en l'elaboració del

dossier.
AUTOAVALUACIÓ
Marca amb una creu la casella corresponent
Adriana, Rohnin, Yiyan, Elani

ACTITUDS I PROCEDIMENTS molt bastant poc gens
He atès totes les explicacions amb atenció XXX
He recollit tota la informació que m'ha estat possible XXX

D’ESO
He utilitzat la llibreta de camp per anotar tota la XX X

informació
He respectat el medi on he estat treballant XXX
He seguit les instruccions que indicava el professor/a XX X

He tingut una bona relació amb els companys i XX X
companyes
He treballant en el grup de forma cooperativa i activa XXX
He realitzat totes les tasques que el grup m'havia XX X
assignat
Sempre he portat el material necessari per fer les XX X
activitats
He fet recerca bibliogràfica per obtenir informació X XX
He realitzat bé i de forma completa els treballs del X XX
dossier
He fet amb bona presentació totes les activitats del X X
dossier X
X X
He presentat el dossier en el dia assenyalat
X
NOTA GLOBAL D'AUTOAVALUACIÓ DEL TREBALL (E, N, B, N↑, N↑,

S, I) N
BIBLIOGRAFIA GENERAL
Aquesta és una bibliografia bàsica o general de referència (indiquem amb un asterisc aquells títols
recomanats o més propers a adolescents), però tu pots cercar altres fons i aquestes constituirien les
fons d'informació consultades i utilitzades per tu (que hauràs d'explicitar en el dossier) i que has de
completar a l'apartat corresponent.
AZNAR, F. (1992): Al-Andalus. La vida en el passat. Editorial Barcanova. Barcelona.

BALANYÀ, P. (1993): Els musulmans a Catalunya. Nº 12. Editorial Ausa. Sabadell.
BALANYÀ, P (1997): L'islam a Catalunya. Col. Nissaga, 13. Editorial Dalmau. Barcelona.
**BOLÒS, J (2002): Diccionari de la Catalunya medieval (S. VI - XV). Edicions 62. Barcelona.
**CAIRNS, T (1972): Historia del Mundo para Jóvenes. La Edad Media. Cambridge University Press /
Editorial Akal. Madrid.
*CARLÉ, Mª C et al.(2001): La sociedad hispanomedieval I. La ciudad. Editorial Gedisa. Barcelona.

D’ESO
*COMPÀS, J (1992): La creació d’un Estat feudal. L’Alta Edat Mitjana (S. XI-XIII). Editorial
Barcanova. Biblioteca Bàsica d’Història de Catalunya. Barcelona
*DOBY, G. (1995): El siglo de los caballeros. Alianza Editorial. Madrid.
DUFOURCQ, CH-E. (1994): La vida cotidiana de los àrabes en la Europa medieval. Editorial Temas de Hoy.
Madrid.
*FERNÁNDEZ, F.J (1995): La Historia de España III. Las sociedades feudales, 2. Editorial Nerea.
Madrid.
MACAULAY, D. (1975): Nacimiento de un castillo medieval. Editorial Timun Mas. Barcelona.
*MESTRE, J (2004): Els càtars explicats als meus nets. Edicions 62. Barcelona.
*MESTRE, J. (1997): Atlas del càtars. Un episodi cabdal en la història religiosa i política de l'Europa medieval.
Edicions 62. Barcelona.
*MIRALLES, T (1984-2000): Història de l’art català. Vol 1-9. Editorial 62. Barcelona.
*MITRE, E (1999): La españa medieval. Editorial Istro. Madrid.
RUIZ, J. (1990): Retaule de la vida medieval. Textos catalans coetanis. Editorial Barcanova. Barcelona.
*SERGI, G (2001): La idea de Edad Media. Editorial Crítica. Barcelona.
TATCHÉ, E. (1991): Artesans i mercaders. El món urbà a l'Edat Mitjana. Editorial Barcanova.
Barcelona.
*TERRERES i CALVO, E. (1991): De la plenitud a la crisi. La Baixa Edat Mitjana
(S. XIII-XIV). Editorial Barcanova. Biblioteca Bàsica d’Història de Catalunya. Barcelona.
VERGÈS, O; RAMON, J. (1986): Ramon Muntaner. L'aventura medieval per la Mediterrània. BC núm 17.
Editorial Graó. Barcelona.
ANTECEDENTS HISTÒRICS. CONCEPTES

PREVIS
EDAT MITJANA
L'Edat Mitjana rep aquest nom del fet que és un període entre la
Història Antiga (època dels grecs i romans) i la Moderna (des del
1500 fins a l'actualitat). Sembla com si en aquest intermedi entre
dues etapes no hi hagués esdeveniments importants per donar-li
un nom que identifiqués aquest període de la Història, si bé no
és del tot cert. Durant aquests anys (1000 a 1450
aproximadament) les persones a Europa estaven menys
civilitzades que en el temps anterior. Inclòs a la primera part de
l'Edat Mitjana se l'anomena a vegades "Edat Fosca", ja que van
succeir les invasions bàrbares, l'expansió del cristianisme i de
l'Islam, dels atacs víkings, …Per tant l’Edat Mitjana va durar des
de la caiguda de l’imperi romà d’occident (segle V) fins a la
caiguda de Constantinopla a mans dels turcs (segle XV).
L’Imperi Romà va ser destruït quan els pobles bàrbars procedents del nord i est d’Europa el van
envair. Els bàrbars es van repartir el territori de l’imperi, restant fragmentat en diveros regnes.

D’ESO
Dos aspectes marcaren la manera de viure en l'Edat Mitjana, el domini de l’Església sobre el
pensament i l'estructura social amb el predomini dels senyors feudals. Per tant el poder en
l'Edat Mitjana era de l'Església i dels senyors feudals. El trànsit de poder cap als mercaders i els Reis
van determinar la fi d'aquesta Edat Mitjana.
En aquest temps es va establir un sistema que rep

el nom de feudalisme. Les persones es dividien en
senyors i vassalls. Els vassalls estaven sotmesos
als seus senyors, i a canvi rebien protecció. Els
senyors feudals, en els seus feus, governaven en
nom del rei, administraven justícia i cobraven els
impostos. La societat de l'Edat Mitjana era una
societat estamental. Durant aquest període de la
història, el feudalisme va establir el sistema de
relacions socials pròpies de l'època. Els pagesos
estaven al servei dels senyors feudals, havien de
pagar per treballar a les seves terres i no podien
abandonar-les sense el seu consentiment. Les
guerres entre els senyors eren freqüents, els
pagesos i els vilatans n'eren les víctimes.
La societat medieval
La societat medieval estava constituïda per tres grups socials o estaments: la noblesa (primer
estament), el clergat (segon estament) i la burgesia (tercer estament). Per damunt d’ells es trobava el
rei, que era la màxima autoritat.
Ni la noblesa ni el clergat pagaven impostos. Tot el que hi havia en les seves possessions era seu (les
cases, els boscos, els rius, els molins... fins i tot les persones.: els pagesos no podien abandonar les
terres sense el consentiment del senyor).
La burgesia es va desenvolupar a les ciutats, gràcies al comerç i l’artesania. No depenien dels senyors
feudals (noblesa) sinó directament del rei.
La immensa majoria de la societat quedava fora d’aquests grups. Alguns treballaven (pagesos,
jornalers, serfs, menestrals, aprenents, capellans...) i d’altres no tenien feina (captaires, rodamóns,
desocupats...). Tot i això, havien de pagar impostos.

D’ESO
L’evolució de la societat
En aquesta època la població europea cau en una crisi greu degut a les males collites, la fam, les
epidèmies (pesta) i les guerres, això provocarà un creixement lent de la població. L'economia
medieval es basava en l'agricultura i la ramaderia. Les tècniques agrícoles que es combinen són les
de regadiu i les de secà. Hi ha un desenvolupament de les tècniques agrícoles gràcies a l'aparició del
molí de vent i d'aigua. L'economia medieval es basava en l'agricultura i la ramaderia, els intercanvis
comercials gairebé van desaparèixer.
A poc a poc, el comerç va fomentar la consolidació de mercats al voltant dels quals varen florir les
ciutats. Es va passar d’una societat totalment rural a una influència important de la vida urbana. A
les ciutats, els artesans van començar a associar-se en gremis.
A finals de l'Edat Mitjana es realitzen expedicions comercials que arriben a l'Àsia oriental o l'Àfrica
central a la recerca de productes com les espècies, la seda, l’or i el marfil. El model d'organització
social és la societat estamental.
El romànic i el gòtic
Entre els segles IX i XI es va desenvolupar l’art romànic,
eminentment rural. Construccions massisses i poc
il·luminades, pintures sobre fusta i frescos sobre calç, i
escultures de pedra i fusta. L’edifici més típic és l’església, tot
i que es conserven monestirs, ponts o castells. Catalunya és
considerada el bressol de l’art romànic.
A partir del segle XII es va desenvolupar l’art gòtic,

eminentment urbà, de grans dimensions i ben il·luminat. La
catedral és l’edifici religiós típic, juntament amb molts edificis civils: palaus, llotges i drassanes.
Grans finestrals amb vitralls de colors i pintures i escultures més realistes i expressives que les
romàniques.
Comunitats monàstiques i monestirs

Tot va començar quan l'imperi Romà va entrar en decadència i el cristianisme ja s'havia escampat
per molts llocs. Eren temps difícils de guerres i fams que van durar fins al segle XI ben avançada
l'Edat Mitjana.
Per protegir-se, la gent de les ciutat fugia al camp, a llocs amagats o fortificats. Allí conreaven el
necessari per a viure.
Persones que buscaven la perfecció espiritual van fundar comunitats en indrets solitaris. Al segle VI,
aquelles comunitats van ser els primers monestirs cristians. Monacal, monestir… són paraules que

D’ESO
vénen del mot grec "Monakos", i es refereixen a les persones que ja en temps antics vivien apartades
del món.
Es regien per un conjunt de preceptes escrits anomenats regles, la més seguida de les quals va ser la
de Sant Benet. Aquesta norma regula el funcionament intern dels monestirs a l'hora de fer la tasca
diària: resar, treballar, menjar i descansar.
Per a cada activitat hi ha la dependència adequada: es resa a

l'església, es discuteix a la sala capitular, es menja al refectori i es
descansa als dormitoris comuns.
A l'hora de treballar, els monjos es distribueixen segons l'ocupació

de cadascú: una de les feines més importants és la de copiar llibres.
Quan es té el pergamí a punt, un dels religiosos escriu el text, un
altre hi dibuixa les miniatures i encara hi pot haver un tercer
especialista que relliga els fulls.
D'altra banda, els monestirs medievals eren centres d'ensenyament i d'estudi i s'encarregaven de
difondre la cultura.
Els monestirs tenien grans extensions de terres que havien obtingut gràcies a les donacions dels
senyors feudals i dels reis. En aquestes terres també treballaven molts pagesos.
L'Església va ser la institució que va influir més en el pensament de l'època. En els monestirs es van
copiar els llibres de l'antiguitat clàssica - grega i romana - que en cas contrari s'haguessin perdut per
sempre. També s'hi van traduir les grans obres de la cultura àrab, la més avançada d'aquell temps.
Final de l'Edat Mitjana
Cap als últims anys de l'Edat Mitjana es van establir les bases dels estudis universitaris, el
desenvolupament artesanal, cultural i científic que van marcar els segles posteriors. Es descobreixen
nous continents, noves culturals de l'Orient i caminem cap al Renaixement i les reformes culturals,
econòmiques, socials i religioses.
Evolució històrica a l'Edat Mitjana
Els esdeveniments socials, econòmics, culturals i religiosos que es van dur a la península ibèrica i
Europa s'han de considerar per a entendre l'evolució que va existir en aquesta època. A la península
ibèrica els musulmans havien envaït quasi tot el territori. Van establir guarnicions a les ciutats més
importants, però van respectar les creences i els costums dels seus habitants. Els coneixements
científics i tecnològics de l'època són d'origen àrab. L'expansió de l'Islam i domini a la península va
rebre el nom d'Al-Andalus.
A l'Europa oriental resta com un reducte l'Imperi Bizantí, continuació de l’imperi Romà d’Orient i
l’Europa occidental es troba dividida en diversos regnes germànics.

D’ESO
ACTIVITATS INICIALS SOBRE L’EDAT MITJANA DOSSIER 0
Aquest és el teu primer dossier d'activitats del treball, aquestes et permetran posar en pràctica els
teus coneixements inicials del tema. És necessari la lectura dels antecedents històrics per a realitzar
les activitats, si bé alguna d'elles demanaran d'una recerca d'informació per resoldre-les.
Et demanarem el nom d'un personatge amb el que vulguis identificar-te durant el treball, serà el "teu
pseudònim" identificatiu. Cerca bé el personatge però informa’t abans no el triïs perquè no hagi
estat escollit. Comença el teu viatge. Ànims i bona feina !!!
Completa els espais següents en el text:
Les invasions dels bàrbars van destruir l'Imperi romà, el qual va quedar fragmentat en diversos
regnes . El poder del rei era escàs.
El veritable poder estava en mans dels senyors feudals ,els quals, en els seus feus, governaven
en nom del rei, administraven justícia i cobraven els impostos. La societat de l'Edat Mitjana era
una societat estamental. Durant aquest període de la història, el comerç va establir el sistema
de relacions socials pròpies de l'època.
Els serfs estaven al servei dels senyors feudals, havien de pagar per treballar a les seves terres i no
podien abandonar-les sense el seu consentiment.
Les guerres entre els senyors eren freqüents, els pagesos i els vilatans n'eren les víctimes.
Classifica per ordre de menor a major importància aquests personatges del feudalisme
1- Rei / 5- Escuder / 2- Comte / 4- Cavaller / 3- Baró
En aquesta època la població europea cau en una crisi greu deguda a la pesta , això provocarà un
creixement lent de la població. L'activitat fonamental d'aquest període és l'agricultura on es combina
la de cristians i la de musulmans. Hi ha un desenvolupament de les tècniques agrícoles gràcies
a l'aparició del molí de vent i aigua. A finals de l'època es realitzen expedicions comercials que
arriben a l'Àsia oriental o l'Àfrica central a la recerca de productes com les espècies,
la seda, l'or i la porcellana. El model d'organització social és la societat estamental.

D’ESO
ESTRUCTURA SOCIAL.
La piràmide següent representa de forma esquemàtica l’estructura de la societat feudal. Intenta de

fer encaixar cada un dels grups socials dins l’espai que li correspon:
Alta noblesa (barons), classes populars urbanes (artesans, botiguers), baix clergat (rectors, monjos i
monges), pagesos lliures, baixa noblesa (cavallers), artesans i comerciants rics, alt clergat (bisbes,
abats i abadesses), i serfs (pagesos no lliures).
Intenta establir la jerarquia d’aquests títols nobiliaris

segons la societat medieval: vescomte, duc, rei infant, baró,
comte, marquès, ric-home.
1-rei-infant/2-duc/3-marquès/4-comté/5-vescomte/6-barò/7-ric-home
Explica el significat dels termes següents pertanyents al món feudal: Benefici, encomanda de mans, feu,
fidelitat, senyor, serf, vassall.

D’ESO
1.Benefici:És quan algú normalment gent amb poder rebria alguna cosa a
canvi després de fer alguna cosa.Exemple: El pacte de vassallatge.
2.Encomanda de mans: era la relació de dependència personal entre dos
homes lliures.
3.Feu: és un territori que un rei o noble ha donat a un vassall per a que el
governi. Aquest passava a ser el senyor d’aquest feu, també anomenat
senyoriu o senyoria.
4.Fidelitat:Era quan un rei,vassall i serf juraven una sèrie de coses l’un al
altre. És a dir jurar fidelitat és donar-se benefici mutu.
5.Senyor:Era un persona que manaba sobre algún territori.
6.Serf: Era una persona sotmesa a un senyor feudal i obligada a treballar
per a ell.
7.Vassall: Era una persona que és posava al servei del senyor feudal, aquest
li donava protecció a canvi d’uns determinats serveis
Relaciona cada grup amb l’estament corresponent mitjançant una fletxa.
● Tenia una gran importància política i econòmica (Noblesa)

● En formaven part els descendents dels nobles o els que rebien el títol del
rei (Noblesa)
● En formaven part els comtes, els barons i els cavallers (Noblesa)
Noblesa
● Dominaven castells, terres de conreu i els pagesos que hi vivien
Clergat (Noblesa)
● En formaven part els alts càrrecs de l’església: bisbes, abats… (Clergat)
Burgesia ● Eren grans propietaris de terres (Noblesa)
● Rebien donatius dels fidels (Clergat)
● Solien entrar-hi els segons fills de la noblesa (Noblesa)
● Als monestirs es conservava la cultura (Clergat)

D’ESO
● En formaven part els habitants de les ciutats (Burgesia)

● Es dedicaven al comerç, i alguns s’enriquiren molt (Burgesia)
● Es dedicaven a les manufactures: fabricaven en els tallers tota mena
d’útils(Burgesia)
● Hi havia comerciants, mercaders, banquers, artesans...(Burgesia)
● Havien de pagar impostos(Burgesia)
Completa els espais següents en el text
L'economia mediaval es basava en l'agricultura i la ramaderia, els intercanvis comercials gairebé

van desaparèixer.
Sovint es van produir pestes a causa de les guerres, les males collites i les malalties . A les
ciutats, els artesans van començar a associar-se en gremis. L'església va ser la institució que va
influir més en el pensament de l'època.
En els col·legis es van copiar els llibres de l'antiguitat clàssica -grega i textos que en cas contrari
s'haguessin perdut per sempre.
També s'hi van traduir les grans obres de la cultura romana, la més avançada d'aquell temps.

D’ESO
ARNÈS DEL CAVALLER.
Escriu la definició dels termes ,pertanyents a l’arnès del cavaller, i indica el lloc que els correspon en
el dibuix:
1. espatllàs. 2. guardabraç. 3. colzera. 4. amantbraç. 5. manyopa. 6. guantellet. 7. peto. 8. pancera. 9. faldatge. 10.
flancalet. 11. cuixera o cuixot. 12. genollera. 13. greva o gambera. 14. sabató osabata de ferro. 15. gossets o sagnies
1. Espatllàs: Peça de l’arnès que servia de defensa d’una espatlla i d’un

braç i de vegades cobria també la part superior de l’esquena.
2. Guardabraç: Peça de l’armadura antiga que protegia el braç.
3. Colzera: Pedaç al colze d’una màniga.
4. Amantbraç: Cadascuna de les defenses de l’avantbraç.
5. Manyopa: És la part de l’armadura que cobria el canell
6. Guantellet: Embenat que cobreix la mà i els dits
7. Gossets: Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o
del cavall.
8. Cuixera: Part de l’armadura que defensa cadascuna de les cuixes
9. Peto: Part de l’armadura que protegeix el pit.
10. Pancera: És la part de l’armadura que protegeix l’abdomen.
11. Flacet: Es la part de l’armadura que proteig la pelvis té forma de
faldilla.faldilla
12. Sagines: Part de l’armadura que protegeix la cama
13. Genollera: Part de l’armadura que protegeix els genolls
14. Gambera: Part de l’armadura que protegeix la cama.
15. Sabató: Part de l’armadura que protegeix el peus.

D’ESO
L’Imperi Romà va ser destruït quan els pobles bàrbars procedents del nord i est d’ Europa
el van envair. Els pobles bàrbars es van repartir el territori de l’imperi. Així va començar el
període de la història anomenat Edat Mitjana. .
En aquest temps es va establir un sistema que rep el nom de feudalisme. Les persones es
dividien en senyor feudals i serfs. Els serfs estaven sotmesos als seus senyors feudals
i a canvi rebien terres per viure i protecció,.
A poc a poc, el comerç va fomentar la consolidació de mercats al voltant dels quals varen florir les
ciutats. Es va passar d’una societat totalment rural a una influència important de la vida urbana.
Relaciona cada grup amb l’estament corresponent mitjançant una fletxa.
les invasions dels bàrbars

● Qui ostentava el veritable poder a l'Edat Mitjana? Els els senyors feudals
l’Esglèsia
senyors feudals
impostos
● Com s'anomena el sistema de relacions socials de
feudalisme
l'època? Feudalisme guerres, males collites i
● Qui va destruir l'Imperi Romà? Les invasions del epidèmies.
bàrbars gremis
● Quines facultats tenien els senyors feudals? Governar governar en nom del rei,
en nom del rei, administrar justícia i cobrar administrar justícia i cobrar
● Qui feia la guerra i quin n'eren les víctimes? Els els senyors les feien, els pagesos
senyors les feien, els pagesos i els vilatans i els vilatans eren les víctimes
eren les víctimes
● Quines causes tingueren les crisis medievals?
Guerres, males collites i epidèmies.
● Quin nom rebien les associacions d'artesans?Gremis
● Quina fou la institució que va influir més en la cultura
medieval? l’Església
Relaciona cada grup amb l’estament corresponent mitjançant una fletxa
● Qui eren els centres medievals d'ensenyament, estudi i ●

● pagesos
difusió de la cultura? Els monestirs
● A qui tenien els monjos per treballar les terres del ●
● El que relliga els fulls
monestir? Pagesos
● Qui havia donat als monestirs les terres que posseïen? ●
● Els monestirs
Els senyors feudals i els reis

D’ESO
● Quina era la feina més important dels monjos? Copiar ●

● Els senyors feudals i els reis
llibres
● A més del copista i miniaturista de llibres, quin altre ●
● Copiar llibres
especialista hi treballava? El que relliga els fulls
L’HOMENATGE FEUDAL.
Tenint en compte l’esquema següent, explica què és l’homenatge feudal i quins són els seus
protagonistes. Després, descriu una cerimònia d’homenatge.
És un jurament de fidelitat i compromís entre un senyor i un vassall en una
cerimònia pública. En la qual el vassall jurava fidelitat al senyor i el
senyor li donava un feu.
Aquestes són les parts:
1. La cerimònia s'iniciava amb l'homenatge, que es realitzava a la torre

de l'homenatge del castell. El vassall es col·locava de genolls, amb les
mans en posició orant entre les del seu futur senyor i li declarava la
seva voluntat de ser vassall.
2. A continuació es donava el osculum (petó), el senyor acceptava

aquest fidelitat i es comprometia també.
3. Finalment es realitzava la investidura, el lliurament per part del senyor

d'un objecte simbòlic (del territori o dels aliments del feu),
representant el lliurament d'un feu (podia ser un comtat, un ducat,
una marca, un castell, una població, o un simple sou, o fins i tot un
monestir si el vassallatge era eclesiàstic).
Els protagonistes eren el rei o senyor feudal i el vassall que jurava fidelitat.

D’ESO

D’ESO
Completa cada definició amb el mot que li escau
● Referit a l’Edat Mitjana- Medieval

● Sistema social medieval- Feudalisme
● El qui depèn d’un senyor- Vassall Vassall
● Principal senyor d’un regne- Rei Rei
Medieval
● Residència d’un senyor feudal- Castell
Feudalisme
● El qui practica un ofici- Artesà Burgesia
● Religiós d’un monestir- Clergat Noblesa
● Cadascun dels grups que constituïa la societat medieval Rei
Estament Clergat
● Descendents de nobles o que havien rebut del rei un títol Monjo
nobiliari- Noblesa Castell
● Alts càrrecs de l’església (bisbes, abats...)- Clergat Artesà
Estament
● Habitants de les ciutats dedicats al comerç i l’artesania
Burgesia
La societat medieval estava constituïda per tres grups socials o estaments: la noblesa (primer
estament), el clergat segon estament) i la població (tercer estament). Per damunt d’ells es
trobava el rei, que era la màxima autoritat.
Ni la noblesa ni el clergat pagaven impostos. Tot el que hi havia en les seves possessions era seu
(les cases, els boscos, els rius, els molins... fins i tot les persones), els pagesos no podien abandonar
les terres sense el consentiment del senyor.
La burgesia es va desenvolupar a les ciutats, gràcies al comerç i l’artesania. No depenien dels

senyors feudals (noblesa) sinó directament del rei. La immensa majoria de la població quedava
fora d’aquests grups. Alguns treballaven (pagesos, jornalers, serfs, menestrals, aprenents, capellans...)
i d’altres no tenien feina (captaires, rodamóns, desocupats...). Tot i això, havien de pagar impostos.
Escriu cert o fals al costat de cada frase
● Els senyors o cavallers vivien als monestirs Fals

● Els tributs eren els impostos que els pagesos pagaven als senyors i a l’Església Cert

D’ESO
● Els artesans eren els que fabricaven els productes amb una màquina que tenien en el seu
taller Fals
● Un gremi era una associació d’artesans d’un mateix ofici Cert
●
● La muralla, les torres de defensa, les espitlleres, els merlets i el fossat són parts d’un castell
Fals
● Les cases de les ciutats medievals eren molt senzilles: tenien una llar de foc per escalfar la
casa Cert
●
● A l’Edat Mitjana la població tenia molts medicaments i vivia amb bones condicions
higièniques Fals
L’HERÀLDICA.
És la ciència que té per objecte l’estudi dels escuts que servien per distingir els cavallers,els llinatges,
les ciutats i les corporacions.Es serveix d’un llenguatge i una terminologia
específics:banda,caironat,quarter,sautor,gules…
Fent servir el dibuix següent,fes la descripció de l’escut de la ciutat de Montblanc tot usant la
terminologia específica de l’heràldica.

D’ESO
Tot va començar quan l'imperi romà va entrar en decadència i el feudalisme ja s'havia escampat
per molts llocs. Eren temps difícils de guerres i inseguretat que van durar fins al segle XI ben
avançada l'Edat Mitjana.
Per protegir-se, la gent de les ciutat fugia al camp, a llocs amagats o fortificats. Allí conreaven el
necessari per a viure.
Persones que buscaven la perfecció espiritual van fundar Esglésies en indrets solitaris. Al segle
VI, aquelles comunitats van ser els primers monestirs cristians. Monacal, monestir… són paraules
que venen del mot grec "monazein", i es refereixen a les persones que ja en temps antics vivien
apartades del món.
Es regien per un conjunt de preceptes escrits anomenats regles, la més seguida de les quals va ser
la de Sant Benet. Aquesta norma regula el funcionament intern dels monestirs a l'hora de fer la
tasca diària: resar, escriure, menjar i descansar.
Completa els espais següents en el text
Per a cada activitat hi ha la dependència adequada: es resa a l’església, es discuteix a

la sala capitular , es menja al refectori i es descansa als dormitoris comuns.
A l'hora de treballar, els monjos es distribueixen segons l'ocupació de cadascú: una de les feines més
importants és la de copiar llibres. .
Quan es té el pergamí a punt, un dels religiosos escriu el text, un altre hi dibuixa les les
miniatures i encara hi pot haver un tercer especialista que relliga els fulls.
D'altra banda, els monestirs medievals eren centres d'ensenyament i d'estudi i s'encarregaven de
difondre la cultura . Els monestirs tenien grans extensions de terres que havien obtingut gràcies
a les donacions dels senyors feudals i dels reis. En aquestes terres també treballaven molts
.
Ordena cronològicament aquests fets històrics
● Segle XX d.C 7
● Inici de la Revolució Francesa 6
● Constantinoble en mans del turcs. 5
● Caiguda de l'Imperi Romà 4
● Aparició de l'escriptura 3
● Inici de l'agricultura i ramaderia 2
● Caça i recol·lecció per part de l'home 1
Relaciona cada grup amb l’estament corresponent

D’ESO
Benedictins 1 5 Religiós pertanyent a un ordre monacal. En l'Edat

Mitjana vivien generalment en monestirs.
"ora et labora" 2 4 Superior del monestir
Abat o abadessa 3 1 Dits també benets o benestes, segueixen la regla de
Sant Benet. Porten hàbit negre.
3 Monjos que segueixen la regla de Sant Bernat. Aquest
ordre fou fundat per recuperar la puresa i humilitat
Monjo o monja 4 perdudes pels benedictins a causa de la riquesa i poder
acumulats
Cistercencs 5 2 Frase en llatí (vol dir "prega i treballa") que expressa
l'esperit de la regla benedictina.
Indica a quina columna correspon
Bisbes, abats, canonges,

Primer Estament capellans, monjos Segon
estament
Remences, esclaus, captaires,
Segon Estament pobres Persones
marginades
Comerciants, artesans,
professionals, operaris,
Tercer Estament
pagesos Tercer
Estament
Monarques, comtes, barons,
Persones marginades cavallers Primer
estament
Qualsevol cosa o concepte referent als monestirs i als

Sant Bernat
monjos Monàstic o monacal
Institut religiós aprovat pel Papa, els individus del qual
Monàstic o monacal viuen sota les regles establertes pel seu fundador
Ordre monàstica
Personatge medieval autor de la més famosa regla
monàstica, la qual segueixen les monjos de l'orde dita
Regla
benedictina en honor seu.
Sant Benet

D’ESO
Fundador de l'orde dels cistercencs. La seva regla

Sant Benet s'inspira en la de Sant Benet.
San Bernat
Conjunt de normes que regeixen la vida d'una
Orde monàstica comunitat o orde religiós
Regla
Ordena cronològicament els diferents tipus de societat que apareixen de més antiga a la
més moderna
3- Societat de classe
2- Societat estamental
1- Societat esclavista
4- Societat comunitària
Relaciona a cada període històric
Sedentari Fàbrica Edat Contemporània

Nòmada Esclavitud Edat Moderna
Castell Nòmada Paleolítica
Fàbrica Sedentari Neolític
Esclavitud Gremi Edat Antiga
Gremi Castell Edat Mitjana
Digues si són certes o falses les afirmacions següents:
F El noble no tenia potestad per impartir justícia

F Els joglars eren els encarregats de la defensa del castell
F Els tornejos entre cavallers es celebraven a la torre de l'homenatge
V Els pagesos pagaven les seves rendes amb pernils, gallines, vins, cereals, etc.
F El castell era la residència habitual dels monjos
V Els dinars, els tornejos i la caça eren les tres diversions preferides dels senyors feudals
F El deuma era un impost que pagava el Tercer Estament i els altres estaments no
pagaven impostos
Relaciona cada grup amb l’estament corresponent mitjançant una fletxa
Com s'anomenava el sistema de

Els senyors les feien, els pagesos i els
relacions socials de l'època?
vilatans eren les víctimes
Feudalisme

D’ESO
Qui feia la guerra i qui n’eren les

víctimes Els senyors les feien, Governar en nom del rei, administrar
els pagesos i els vilatans justícia i cobrar impostos
eren les víctimes
Qui ostentava el veritable poder a
l'Edat Mitjana? Els senyors Les invasions dels bàrbars
feudals
Qui va destruir l'Imperi Romà?Les
Els senyors feudals
invasions dels bàrbars
Quines facultats tenien els senyors
feudals? Governar en nom del
feudalisme
rei, administrar justícia i
cobrar impostos
Relaciona cada grup amb el concepte corresponent mitjançant una fletxa
Quin nom rebien les associacions

d'artesans? 2 1 Guerres, males collites i epidèmies
Quina era la cultura més avançada de
l'època? 4 2 Gremis
Quina fou la institució que va influir
més en la cultura medieval? 5 3 La grega i la romana
Quines són les cultures anomenades
clàssiques? 3 4 L'àrab
Quines causes tingueren les crisis
medievals? 1 5 L'Església
Relaciona cada grup amb el concepte corresponent mitjançant una fletxa
Excomunió Expulsió de l'Església Excomunió

Clergat Secular Monjos que vivien aïllats en els monestirs
Papa Bisbe de Roma Papa
Creuades Dirigien els monestirs Abad
Abats Dirigien les diòcesis Bisbes
Bisbes Sacerdots que vivien entre la població Clergat regular
Clergat regular Expedicions militars, sobretot, a Terra Santa Creuades
Heretges Es separaven dels principis que establia l'Esglèsia Heretges
LA VIDA QUOTIDIANA D’UN MONJO
● Matines. entre dos quarts de tres i les tres de la nit.

D’ESO
● Laudes. Entre les cinc i les sis del matí.S’acaben a trenc d’alba.
● Prima. Pels volts de dos quarts de vuit,poc abans del sol naixent.
● Terça. Migdia
● Nona. Entre les dues i les tres de la tarda.
● Vespres. Pels volts de dos quarts de cinc,a posta de sol.
● Completes. Pels volts de les sis (els monjos es colguen a les set).
Després de llegir aquesta divisió diària segons les oracions, busca més informació de la feina
quotidiana d’un monjo i reconstrueix,mitjançant un redactat, un dia de la seva vida. Fes-ho en
castellà.
La següent taula et mostra una sèrie cronològica d’intelectuals (que varen marcar fets importants) o
fets que van ocórrer durant el període de l'Edat Mitjana. Busca informació sobre cadascun d'aquest
i indica qui eren (la seva formació acadèmica) i perquè varen ser persones rellevants (les seves
obres).
Científic musulmà, va estudiar medicina.

1126 - 1198 Averroès
1143 Claudio Ptolomeo

Traducció del Planisferio de Ptolomeo
Abans 1147 Anònim

"Cantar del mio Cid"
1163 - 1182 Maurice de Sully

Construcció de Notre-Dame de Paris
Va començar a expandir el gran imperi
1167 - 1227 Gengis Khan Mongol
1ª.Comunitat Es va fer a Bèlgica.

1209
franciscana
Va ser un filòsof anglès era de l’ordre
1210 - 1295 Roger Bacon franciscana
Comença sota la regència de la mare de Lluís

1226 - 1270 Regnat de Sant Lluis
Introductor de la filosofia d’aristòtil

1224 - 1274 Santo Tomas d'Aquino
1230 - 1250 Ibn Rushd

Entrada d'Averroes en les universitats d'occident

D’ESO
1248 - 1254 Papa Urbà

1ª creuada de Sant Lluís
Comerciant i explorador molt important
1254 - 1323 Marco Polo
Teòleg i filòsof conegut pels seus escrits

1260 - 1327 Maitre Eckhart
Uns dels millors poetes de l’història `el

1265 - 1321 Dante poeta supremo´
Poeta, filòsof, filòleg aretí, precusor del

1304 - 1374 Petrarca humanisme
1309 Papa Clemente V

S' instal·la a Avignon
Va fer la obra del autor del Decamerón
1313 - 1375 Boccacio
Inici de la Guerra dels 100 anys

1337 Felip IV
Eduard II
1379
d’Anglaterra
Fundació de la nova universitat a Oxford
Va pintar cuadros molt importants
1387 - 1455 Frai Angelico
Invenció de l'impremta
1450 Gutemberg
1453 Otomans
Els Turcs conquesten Constantinopla
Va defensar la llibertat
1466 - 1536 Erasmo de Rotterdam
Diplomàtic, filòsof, polític i escriptor del

1469 - 1527 Maquiavel Renaixement
Observa les següents imatges que corresponen a avenços dels àrabs.

Identifica'ls: roda hidràulica, assut, sínia, moneda

D’ESO
NOM: Assut NOM: Sínia.
NOM: Roda Hidràulica NOM: Moneda
L’agricultura àrab
El sistema de regadiu més generalitzat va ser el de les sèquies. Als llocs on l'aigua es trobava a certa
profunditat es van utilitzar rodes mogudes per animals per treure l'aigua del pous i també es
coneixien els elevadors hidràulics anomenats sènies. Però l'obra tècnica més novedosa va consistir
en l'ús del canal, una conducció subterrània que aprofitava l'aigua dels diferents pous i la conduïa al
lloc desitjat. També hi havia assuts, que eren rescloses de poca alçada per fer pujar el nivell d'un riu.
El comerç es va desenvolupar molt i es van encunyar monedes musulmanes, ja que els cristians no
disposaven de sistema monetari propi. Els àrabs van difondre per les terres mediterrànies molts
conreus com els cítrics, les palmeres datileres, l'arròs i la canya de sucre.

D’ESO
LES APORTACIONS DEL ÀRABS (TECNOLOGIA) DOSSIER 1
TRIBUNAL DE LES AIGÜES DE VALÈNCIA (TECNOLOGIA)
"En la puerta gótica de los apóstoles de la catedral de Valencia se reúne desde hace varios siglos todos los jueves a las
12 h del mediodía el tribunal de las aguas."
Guía total Comunidad Valenciana, Ed. Anaya
"... con la llegada de los muslines, s IX, la ciudad valenciana fue presa de una rápida islamización. Se atribuye al
califa Al Hakam la construcción de las acequias para el riego de la huerta y de estos tiempos data también el
Tribunal de las Aguas. El 28 de septiembre de 1238, Jaime I conquistó la ciudad pero el Tribunal de las Aguas no
quedó disuelto llegando y ejerciendo su poder hasta nuestros días."
Guía Azul; Comunidad Valenciana, Ed. Gaesa
"Tribunal de las Aguas: Está formado por ocho labradores elegidos democráticamente cada dos años por el resto de
los regantes de la huerta valenciana. Con una experiencia milenaria a sus espaldas resuelve mediante juicios orales
cualquier disputa sangrienta surgida entre los agricultores por el uso inadecuado de las aguas que riegan huertas."
Guías Visuales de España, nº 13
"Tribunal de las Aguas

Guía del viajero: Valencia, Ed. Susaeta ediciones S.A.
Com es pot veure, el Tribunal de les Aigües de València té una importància molt gran en la presa de
decisions per regular l’ús de les aigües. Et proposem que intentis sentir-te un síndic. Però abans
caldrà que t’informis bé dels pros i contres del tema que et plantegem.
Darrerament hem pogut observar que en els mitjans de comunicació apareixen notícies en relació a
la contaminació mediambiental. Molts casos es tracta de fàbriques de productes químics que
aboquen deixalles contaminants a aigües d’ús domèstic sense cap tipus de depuració prèvia. Un dels
darrers casos ha succeït a Flix (Tarragona), on una empresa de renom abocava les seves deixalles de
productes tòxics a un pantà que comunica amb el riu Ebre. Quan la notícia es va fer pública, els
polítics , per calmar l’angoixa de la població, manifestaren que si no es bellugava el llot del fons del
pantà aquests productes tòxics no baixarien pel riu. A raó d’això, els ecologistes de Greenpeace van
fer una analítica de l’aigua potable de la ciutat de Tarragona i van trobar uns nivells de mercuri molt
elevats.
Analitza el procés de culpabilitat del conflicte mitjançant la intervenció del Tribunal de les Aigües de
València com si d’un Tribunal popular es tractés i dóna solució al problema.

D’ESO
VEREDICTE
Durant les últimes setmanes la fàbrica a Fix, Tarragona a ha anat abocant
deixalles tòxiques a aigües d’ús domèstic sense cap tipus de depuració
prèvia. Això va succeir a FIx quan una empresa de renom va alliberar
tòxics a un pantà que connecta amb el riu Ebre. Els polítics han dit que si
no es bellugava el fons del pantà aquest productes no baixerien per el riu,
però els ecologistes de Greenpeace van fer una analítica de les aigües i
van trobar massa mercuri.
Per això hem trobat una solució.
El primer que farem serà treure l'aigua contaminada del pantà i també
depurarem l’aigua d’us domèstic fent així que s’eliminim el residiüs.
Perquè aquesta situació no torni a succeir prohibim que la fàbrica alliberi
tòxics al qualsevol pantà, llac, riu… En canvi de alliberar-lo al riu es
fabricaren uns contenidors per ficar aquestes substàncies tòxiques i aixì
l’aigua no estarà contaminada.
Aigua tòxica es treure amb unes màquines depuradores però primer es
tancarà la conexiò que té el pantà amb el riu Ebre. Després poc a poc
s’anirà depurant l’aigua tòxica fins el punt a que torni a ser una aigua
potable. Mentrestant, la gent del poble veurà agua embotellada i les
plantes es regaran amb aigua provenent d’altra pantà o riu. I per dutxar
se l’aigua seguirà sent la mateixa perquè l’aigua de la dutxa es depura
per la calor.
Sabries dir el nom d’una obra hidràulica que hi ha a la població de Xerta en el riu Ebre i per què es
va construir?

D’ESO
RODES HIDRÀULIQUES I TURBINES (TECNOLOGIA)

Les rodes hidràuliques han estat utilitzades per la humanitat ja des de molt antic per realitzar tota
mena de treballs: moldre gra, fer diverses operacions del procés tèxtil, serrar i transformar la fusta,
facilitar la forja de metalls, fabricar paper.... Es tracta de màquines primitives però que han estat mot
útils a la humanitat. Durant els segles XVIII i XIX van tenir un gran desenvolupament fins que van
ser substituïdes per les màquines tèrmiques. No obstant això, avui encara són utilitzades a les
societats de nivell tecnològic inferior a la nostra.
Les rodes hidràuliques estan formades, bàsicament, per una sèrie de “pales” o àleps que van unides
a un eix, normalment a través d’una estructura amb radis. Tot el conjunt requereix una estructura
que el suporti i que permeti el gir de l’eix. Quan l’aigua, amb la força del seu moviment xoca contra
les pales, aquestes es desplacen i provoquen el gir de l’eix. Aquest moviment de l’eix s’ha de
transmetre allà on es necessita per realitzar el treball (moldre, serrar, aixecar un mall...). Per fer
aquesta transmissió de força i moviment s’utilitzaven tota mena de mecanismes com els que has
estudiat a les unitats anteriors. Normalment es construïen amb fusta i eren reforçats amb algunes
peces de ferro. L’estructura que suporta la roda acostumava a ser de pedra.
Per poder utilitzar l’energia hidràulica amb les rodes es necessita disposar d’un corrent d’aigua més
o menys constant. Per tal d’obtenir aquest corrent d’aigua cal un pendent (un desnivell del terreny).
Però no totes les rodes hidràuliques són iguals, de les més utilitzades en destaquem tres, les quals es
distingeixen per la zona per on els arriba l’aigua. Així parlem de tres tipus de rodes:
RODA DE CORRENT INFERIOR
La roda se submergeix dins del corrent d’aigua per la part inferior. Aquest sistema és el més senzill
d’instal·lar perquè no són necessàries moltes obres de preparació del terreny, però necessita un
corrent d’aigua prou fort.

D’ESO
RODA DE CORRENT SUPERIOR
Cal conduir el corrent d’aigua fins a la part superior de la roda. En lloc de pales, s’utilitzen una mena
de recipients o calaixos, catúfols, que retenen l’aigua. En aquests casos és el pes de l’aigua, més que
no pas la força del corrent, el que fa moure la roda. Aquest sistema requereix., normalment, la
construcció d’una presa (també s’anomena resclosa o assut) que retingui l’aigua del riu, una canal que
la condueix fins a la roda i un altre canal que la torni al curs inferior del riu.
RODA DE CORRENT MITJÀ
És el més eficient dels tres mètodes: disposa de pales i requereix preparar el terreny per tal que
tingui la mateixa forma que la roda. Aquest model i l’anterior són adequats per a corrents febles.
Amb tota la informació que t’acabem de donar no t’hauria de ser molt difícil trobar-ne les
aplicacions de la roda hidràulica durant l’Edat Mitjana. Endavant...
Les rodes hidràuliques:
Les rodes hidràuliques van tenir un paper molt important a l'edat medieval,
sent una de les primeres fonts d'energia de la història. Es va utilitzar com a
font primària d'energia fins a la invenció de la màquina de vapor durant la
revolució industrial.
Durant l'edat antiga, el primer ús conegut de les rodes hidràuliques és el

molí d'aigua, que feia servir la tecnologia per moldre blat. A la Xina antiga,
la roda s'usava per accionar martells per ajudar a les mines de mineral, o
fins i tot per pelar l'arròs.
Durant l'època medieval es va popularitzar molt l'ús de les rodes

hidràuliques. El nombre de rodes va augmentar exponencialment cada
segle, amb 5.624 rodes documentades l'any 1086.
De fet, fins i tot el creixement dels monestirs afecta el desenvolupament de

les rodes hidràuliques. De fet, fins i tot el creixement de l'orde del Cister va
afectar el desenvolupament de les rodes hidràuliques. Els rius que passaven
pels monestirs cistercencs normalment tenien una roda d'aigua connectada
que proporcionava energia per a la molta, tall de fusta, la forja i trituració
d'olives.
Durant la baixa edat mitjana, les rodes hidràuliques també s'utilitzaven a la

mineria.
Més tard, durant la revolució industrial, aquesta tecnologia es va millorar

significativament.

D’ESO
FEUDAL EUROPE (ENGLISH) DOSSIER 2
Here we are! You’ve finally got to the English section of this Treball about the Middle Ages. We’ve
thought about everything: if you get bored working alone, don’t worry! You will have the
opportunity to work in a group. For those who need peace, OK! You’ll have the chance of working
alone. That means that the assessment for this section will be both individual and in groups. Your
tasks are the following:
WRITTEN SECTION
INDIVIDUAL WORKS
.
I
⮚Reading about Feudal Europe.
⮚Writing of an outline on how the Feudal System worked.
⮚Identifying social classes.
⮚Vocabulary Crime and Punishment
GROUP WORKS .
⮚Writing a profile of a Medieval character (physically and psychologically)
⮚Drawing and describing of the character's clothes.
⮚Creating the Coat of Arms of the family the character belongs to.
ORAL SECTION
Every student is in charge of presenting each of the parts they have worked with in group:
⮚Physical description of the character.

⮚Psychological description of the character.
⮚Description of the character's clothes.
Reason why you've chosen this Coat of Arms; why it is suitable for the family the character belongs
to, etc.
⮚Debate on the punishments you would give for a crime.

D’ESO
GUIDELINES FOR PRESENTATION
⮚Each individual task will be enclosed to the credit in separate pages (be careful with handwriting
and neatness).
⮚Your group work product will be handed in on the day of the oral presentation. Format: a 40 x 60
mural in which you will stick your character, his/her descriptions (both physical and psychological)
and his/her coat of arms. The texts for the descriptions will have to be typed.
INDIVIDUAL WORKS
.
The Middle Ages is the period in European history between the collapse of Roman civilization,
around the 5th century, and the beginning of the Renaissance, at the end of the 15th century.
The Era, covering almost a thousand years, is often regarded as a period of decline bordered by
two epochs of high civilization, the Classical Age of Ancient Greece and Rome at one end, and the
Renaissance, at the other.
However, The Middle Ages was also a period of progress, as it saw the reign of Charlemagne, the
growth of Christianity and the building of the impressive Gothic cathedrals.
At that time, Western Europe was organized by the

Feudal system.
The king owned the land, which was divided into

areas known as Manors. The lord of the manor was
the king's vassal, who swore loyalty to the king and
promised to provide fighting men to defend the
kingdom.
The Lord and the vassal were both free men and
their relationship was based on a contract sealed by
oaths of homage and fidelity. So the vassal not only
took the oath of fidelity (fielty), which everyone owed to his lord, but also a special oath of
homage to the feudal lord, who invested him with a fief.

D’ESO
Their relationship was then based on need and trust:
1. Regular supply of troops: when the lord had a castle, he might ask his vassals to garrison it -
a service called Castle-guard.
2. If the lord needed money, he expected his vassals to give him financial aid in exchange for
the lands he had given them. So, they had to share part of the wealth they got from the
lands.
3. The lord also expected his vassals to attend in Court, to give him advice and to take part in
judgements of cases concerning other vassals.
As the feudal relationship was contractual, false actions on either side could cause the breach of the
contract, and the vassal's family could even lose the fief.
On the other hand, the relationship between the lord and his peasants - the serfs or villeins - was
called seignorialism.
Peasants were at the bottom of the

social ladder. They lived in villages
and worked the land, which was
owned by the lord of the manor, to
whom the peasants gave a share of
the crops. They used to wear roughly
woven clothes and wooden shoes.
they lived off porridge, turnips,
beans, dark bread and weak beer.
So, in Medieval Europe, the work

people did, the food they ate, the
clothes they wore and the dwellings
in which they lived were all fixed by
their place in society.

D’ESO
Writing activity
Make an outline of how the Feudal System worked
As kings began to lose power throughout the middle ages, they divided
their vast territory into several smaller parts. These parts, known as
manors, were ruled by lords. To obtain one, a noble had to swear an oath
of fidelity, becoming the lord's vassal. In turn, the lords swore an oath of
homage, awarding the vassal with a fraction of a manor, known as a fief.
In the act of a vassal swearing fidelity, they offered economic and military
support to the lord. The lord also expected them to attend court on his
behalf. If a vassal did not comply, the contract would break, causing the
vassal to lose their fief.
The peasants occupied the fief and lived under the rule of the lord of the
land. The latter were farmers and lived off their harvest. They lived in
poor conditions, comparable to slavery.
CRIME AND PUNISHMENT
1. Match these crimes with their definition.
1. Steal: c) Take something secretly, without permission.

2. Rob: f) Take property away from a place or deprive somebody of
something.
3 Murder: a) Kill a human being on purpose.
4. Assassinate: b) Kill for political reasons.
5. Kidnap: g) Carry somebody away by force and unlawfully.
6. Burgle: d) Break into a building to steal something.
7. Shoplift: e) Steal from a shop.

D’ESO
2. Think of the punishment you would impose on the people found guilty of these crimes.
Your suggestion will be discussed with the teacher.
- Accepting Bribes: A fine worth three times more the value of the
bribe.
- Armed Robbery: 20 years in prison
- Arson: 5 years in prison
- Bigamy: Fine (varies on the gravity of the situation)
- Burglary: 1 year in prison or a 10.000 fine
- Driving Without license/Drunk: 1 year driving ban and a Fine
(varies on income of the defendant)
- Espionage: Imprisonment for life
- Fraud: 2 years in prison/1.000 fine
- Helping criminals to escape: 5 years or more in prison
- Hijacking a plane: Imprisonment for life
- Kidnapping: 6-10 years in prison
- Manslaughter: Imprisonment for life
- Murder: over 20 years in prison
- Offering bribes: 10 years in prison
- Parking in a wrong place: 100-300 euro fine
- Shoplifting: 1-7 years (depending on the value of the goods stolen)
- Rape: 6-12 years in prison
- Smuggling: 7 years in prison
- Tax evasion: 5 years in prison
GROUP WORKS .
A MEDIEVAL CHARACTER
In groups choose one from the following characters and write a profile of it. You'll have to use
some of the vocabulary enclosed. You'll talk about his/her social status, way of living, etc.

D’ESO
In groups choose one from the following characters and write a profile of it:
Rohnin
A peasant - son:
As the fiery sun radiated down on him, he continued to hack at the soil
below with his trusty hoe. The young peasant had lived his whole life in
the very fief he worked at. He was an illegitimate child, the son of a
peasant mother and a noble father. The hardships of his life and rough
experiences strengthened the child. He lives his life striving to be
accepted for who he is and become powerful.
Yiyan:
The son of the nobleman:
The son of the nobleman enjoys a life full of luxuries. He has always been
pampered because he is the future heir of the family, which is why he is
so weak and arrogant. He is a money lover, a narcissist, having an
enormous hatred for slaves.
Elani:
A peasant - woman:
The peasant woman lives her life trying to earn enough to care for her
children, doing everything for them so that they could have a better life
than her, since her husband left them. She is a very hardworking mother,
as she works all around town with small jobs, earning little money. She
prefers doing things alone, and doesn't bother asking questions due to
her shy and quiet personality. She always does her job correctly and she
is known for her hardworking work all around town.

D’ESO
Adriana:
A peasant-daughter:
She was born in a luxury place, but when her dad died, all the family
started to lose money until they didn’t have any left. Her mum and her
went to work at the camp, and they became peasants. Even if she lived a
horrible experience she is always trying to help other people and she
always shows a smile to everyone and she always helps her mum with
the harvest.
BUILDING YOUR CHARACTER

1. First of all, decide which qualities identify your character
Rohnin: Humble, hardworking, innocent, impoverished, curious, and

friendly.
Yiyan: Arrogant, narcissistic, cowardly, wrathful, greedy and lazy.
Elani: Hardworking, strong, shy, quiet and helpful.
Adriana: Nice, hardworking, sensitive, shy, positive and very talkative.
2. Now decide the name for your character in the story. Name them according to his/her
personality.
Eg.
If he is a very rich man, you can name him "MONEYBAGS"
If he is a very bad man, his name could be "EVILHEART".
Rohnin: Peasant - son: “Ableman”
Yiyan: Son of the nobleman: “Richcomb”
Elani: Peasant - soman: “Hardstrong”
Adriana: Peasant- daughter: “Nicesensitive”
3. It's time for you to imagine your character physically and psychologically. Describe him or
her, using as much vocabulary as possible

D’ESO
Rohnin: Ableman: Ableman, who has lived his whole life under the
oppression of others, has adopted a humble and painfully obedient
personality. Despite the satisfaction of his lifestyle, he longs to be
adventurous and bold. He always works tirelessly, harvesting crops. Able’s
figure is smaller than most his age. His sun-tanned skin glows like gold, and
his eyes shine brighter than the stars.
Yiyan: Richcomb: Is a very tall and skinny person. He looks like an

intelligent person. Despite that he’s a bad person . He likes being a rebel.
Psychologically is a psychopath who likes hitting slaves.
Adriana: Nicesensitive: Nicesensitive is tall and has long curly brown hair.
Her eyes are brown like the land and she has perfect teeth. She is very
skinny. As I have said, she has lived a horrible experience but she is good
psychologically, sometimes she has nightmares but during the day she is
always happy and working very hard.
Elani: Hardstrong: Hardstrong is short, her hair is brown, wavy, and very
short. She is skinny, but as said, very strong. Psychologically, she suffers
from thoughts of the past, but still doesnt make that ruin the way of doing
her job. She has a hard time sleeping at night, which affects her daily life.
4. Write the names of the other characters and their relationship with yours.
NAME OF THE
OTHER RELATIONSHIP
CHARACTERS
1. Ableman: Nicesensitive’s friend.
2. Hardstrong The fraternal mother of Nicesensitive
Hardstrong’s daughter, and the friend of
3. Nicesensitive
Able.
4. Richcomb: The elder son of the wealthy lord.
The lord owning the fief, and Richcomb’s
5. Moneysworth:
father.
The stonemason of the fief, and Able’s
6. Frankstone:
father.
7. Goldsay: The fief’s bishop.
8. Amberhill: Richcomb’s younger sister.
9. Lockport: The fief’s fisherman
CLOTHES

D’ESO
1. Read what this text says on Medieval Costume
In the early medieval ages there was little difference between the clothes worn by men and women,
as both used to wear several layers of garments: the outer layers were loose to allow mobility while
the inner ones served the purpose to give warmth, so they consisted of fitted leggings and vests. On
top of all these clothes, people used to wear cloaks and tunics, to protect from cold weather.
However, as time went by, the design of clothes followed fashion. Then, the upper classes used to
dress in fine clothes. The wool trade provided fabrics that could be dyed in a variety of colours. The
Crusades stimulated contacts with the Middle East and distant Asia, which led to the introduction
of exotic materials and styles.
Fashion changed frequently during the Middle Ages
In the early part of the period, men and women used to wear tunics of several styles. Sometimes
these had sleeves that opened out towards the wrist-jagged sleeves. Women's tunics were often laced
at the back and close-fitting
HORNED HEADDRESS
Women's hats and hairstyles became very grand. In the 1300s , women often dressed in contrasting
layers with an underdress or slim-fitting gown beneath a surcoat - an overdress cut to show the
gown beneath. This surcoat could be trimmed with fur. Men, on the other hand, used to wear
leggings and over-tunics.
Later on, men changed from the tunic to the doublet - a close-fitting jacket secured by a belt.
In late medieval times, rich women were very fashion minded. Those who could afford it liked to
adorn their dresses with fine jewellery. Hoods and turbans, originally worn for warmth, became
mere fashion accessories
LEATHER SHOES
This style was worn by men in the 1400s. They used to be made of cloth, leather or
velvet.
The longer they were, the more important the man.
On the other hand, poorer people used to make their own clothes in simpler styles, so these, like
their tools, were mostly home-made of local materials
Peasant women spent much of their time spinning wool, which was then woven into cloth and then
made into garments. Therefore, poor people's clothes were cheap, rough and woolen.

D’ESO
Sheep-skin cloaks were worn in winter to keep out the cold and rain and, while working the land,
peasants used to wear clogs to keep their feet out of the mud.
Apart from that, townspeople copied the style of the rich people although they used cheaper
fabrics. Besides, the length of the over-tunic showed their status , so poorer people used to wear
them to the knee, merchants to the calf, clergy and professional classes to the ankle

D’ESO
2. Now, look carefully at the pictures and describe what your character usually wears.
Ableman: Due to poor living conditions, he is obligated to wear his loosely

fitted tunic every day. It’s murky colored, and covered in stains. Fortunately,
it keeps him warm. His pants are torn, and kept up by his father’s old
leather belt. His black hood covers his face while he works.
Richcomb: He is wearing a wide purple leotard with a white shirt on the

inside, green pants with leather shoes that fit perfectly. He wears a purple
beret accompanied by straw that also looks great because the straw is a
symbol of nobility as well as purple.
Elani: Hardstrong: To work, she always wears a blue long dress with
sleeves which covers her legs. Leaving her hair straight and open, but it
doesn't bother her while working. She doesn't wear any jewelry since she
can't afford it. She wears light brown boots which are very uncomfortable,
although it doesn't trouble her that much anymore since she has gotten
used to it.
Adriana: Nicesensitive: She usually wears a long white dress, above the
dress she wears a shirt that is clear brown. At waist height she wears a big
brown belt. She also wears a green large skirt that covers all her legs, the
skirt ends with a light brown embroidery. Her shoes are boots that are a bit
worn and stained by dried mud. She wears a herringbone braid on one side
of her head to be able to work better.
3. Draw your character: Now you know what your character looks like and the clothes he/she
wears. Draw his/her picture.
-Nicesensitive -Hardstrong -Richcomb -Ableman
Heraldry can be defined as the study concerned with the classification of armorial bearings, the
allocation of rights to bear arms, the tracing of genealogies...

D’ESO
It deals with heraldic symbols which the knights from noble families had the right to wear, on their
clothes as well as on their shields.
The original "coats of arms" were part of the costume or equipment of the knights. The most
common explanation is that a full-armored knight needed some device as a means of identification.
Another explanation is that a decorated shield or coat of arms was a mark of status, a sign that he
belonged to the élite. These designs began in the 12th century and were handed down through
families. From the late 13th century, these symbols started to be used also by the knight's wives and
daughters, on their seals, as a mark of identity
Create the coat of arms for the noble family involved in your story.
Remember to draw the symbol on the clothes of your character as well.
Nicesensitive Ableman

D’ESO
EL COMERÇ MEDIEVAL (MATEMÀTIQUES)

DOSSIER 3
Llegeix el text que tens a peu de pàgina.

Es tracta d'un contracte comercial datat el dimarts 10 de febrer de l'any 1378.
Tradueix cadascuna de les mesures a metres o litres del text segons correspongui.
Diccionari de pesos i mesures

- Quarteró: pes propi de Catalunya que equival a 2,6 Kg.
- Càrrega: Mesura de capacitat per a aiguardent, pròpia de Mallorca, igual a 4
quartins.
- Barreló: Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi, igual a 30,35 litres.
- Quarter: Mesura de capacitat per a oli, equival a 3,5 litres.
- Quartí: Mesura de capacitat per a vi o llet, equivalent a 3,792 litres.
- Mujada: Mesura superfície, equivalent a 4896,5 m2.
- Porró: Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi. Equival a 0,948 litres.
Vi de Barcelona: — Oli: 3.5 litres
Llet: 3.792 litres Aiguardent de Mallorca: 15168 litres
Blat: —
Resol el següent problema:

Si el pagès que abasteix de blat a en Pere Miquel té un camp com el del dibuix; quina és la
superfície d'aquest camp tant en metres quadrats com en mujades?
Triangle: (calcular area)
a=55 b=x
h= x
b= 95
Per calcular l'alçada, primer dividim el triangle per la meitat, i es converteix

en un triangle rectangle. Després, fem el teorema de Pitàgores per calcular
l'alçada.
55^2= 47.5^2 + h^2

h^2= 55^2 - 47.5^2

D’ESO
h= √(768.75)
h= 27.72
Area triangle: Rectangle (calcular area):

(b x h)/2 bxh
(95 x 27.72)/2= 95 x 128
(2633,4)/2= 12160m^2
1316,7m^2
Area: 13476.7m^2
Les mesures catalanes

.
Concòrdia feta entre l'honorable En Pere Miquel, comerciant, ciutadà de Barchinona,
d'una part; e En Gabriel Tortosa, comerciant, ciutadà de Puigcerdà, de la part altra.
Primerament és concordat entre les dites parts que lo dit Pere M. do e lliure, al dit
Gabriel 3 barrelons de vi de Barcelona en porà vendre e eixaugar a 6 lliures i XX sous
el porró.
Item, és concordat e pactat entre les dites parts (…) 12 quartins de llet ne porà vendre e
eixaugar a 1 lliure i II sous el quartí.
Item, és concordat e pactat entre les dites parts (…) 50 quarterons de blat ne porà
vendre e eixaugar a 3 lliures i IV sous el quarteró.
Item, és concordat e pactat entre les dites parts (…) 20 quarters d'oli ne porà vendre e
eixaugar a 5 lliures i X sous el quarter.
Item, és concordat e pactat (…) mitja càrrega d'aiguardents de Mallorca ne porà vendre
e eixaugar a 5 lliures i III sous el quartí.
Text adaptat de Alsina,C. et al(1996):Diccionari de mesures catalanes, ed.Curial,
Barcelona.

D’ESO
A veure com resol els problemes d'aquestes persones de l'Edat Mitjana.
1. Una antiga història àrab planteja el problema següent sobre el repartiment d’una herència:
Un pare deixa, en morir, disset camells per repartir entre els seus tres fills de la
manera següent:
El fill més gran ha de rebre la meitat dels camells, el mitjà un terç i el petit, com a
mínim, la novena part. Com poden complir la voluntat del pare?
Germà 1 : 17/2=9 camells
2. Vam preguntar a un príncep la seva edat. Ell els plantejà el problema següent:
“Si multipliquem per tres els anys que tindré d’aquí a tres anys i li restem l’edat que
tenia fa tres anys multiplicada per tres, obtindrem la meva edat”.
3(x + 3) - 3(x - 3)
3x + 9 -3x + 9
Tinc 18 anys
3. Un dia Alí Babà estava amagat mentre els lladres (8 lladres) es repartien un sac de monedes d’or,
de tal manera que en fer el repartiment sobraven dues monedes. No obstant això, si haguessin
estat set, tots tindrien una moneda més i en sobraria una. Com pot saber Alí Babà les monedes
que hi havia al sac? (Yiyan)
8 x 6=48
48/8=6
x=6
7x x=49
49/7=7
x=7
50 monedes d’or
4. El problema de la cadena
Es tenen cinc trossos d’una cadena amb tres anelles cadascun. Es vol construir una sola cadena
tallant algunes anelles i tornant-les a soldar. El manyà cobra dues monedes d’or per tallar i cinc
monedes d’or per soldar. Quin serà el mètode més econòmic? (Rohnin)

D’ESO
El mètode més econòmic seria fer 4 talls a quatre de les cadenes (2 x

4 = 8 monedes d'or) i soldar-les (5x 4 = 20 monedes d'or)
28 monedes d'or en total
5. En un castell hi ha vaques, toros, cavalls i potser gallines. Determina quants animals hi ha de

cada tipus si sabem que:
⮚ Tots els animals són vaques tret de quatre.
⮚ Tots els animals són toros tret de quatre.
⮚ Hi ha tants cavalls com bestiari boví.
No entenem com s’ha de fer i no hem pogut trobar cap professor que ho
expliqui perquè nosaltres ho entenguem,
6. El monestir de Sant Pere de Rodes va heretar un terreny rectangular que mesura el doble de la
llargària que d’amplària. El perímetre és de 84m , quines longituds tindran els seus costats?
Sabem que el perímetre total del territori és de 84m. També sabem

que la longitud del territori és el doble de l'amplada.
Rectangle: 2 costats de Longitud i 2 costats d’amplada (4 en total)
Amplada: x
Longitud: 2x
P=
2(x) + 2(2x) = 84
2x + 4x = 84

D’ESO
6x = 84
x = 84/6
x = 14
Amplada: 14
Longitud: 14 x 2 = 28
7. Diu la llegenda que un rei molt bo va perdre el seu fill en una batalla i abatut per la
tristesa es va tancar al seu castell. Un dia va aparèixer pel castell un jove que li va
ensenyar el joc dels escacs i la recreació d’una batalla real. El rei li va agradar tant el
joc que va voler recompensar el jove i, com era molt ric, li va dir que podia demanar-li el
que volgués.
El jove li va demanar al rei un gra de blat per la primera casella del tauler, dos per la
segona, quatre per la tercera, i així successivament doblant en cada casella la quantitat
de grans de la casella anterior. El rei va acceptar la petició, però quan els seus consellers
van passar comptes van veure que caldria sembrar tota l’extensió sencera de la Terra
(fins i tot dessecant els mars) unes 65 vegades per poder satisfer la petició, ja que la
quantitat sobrepassava els 18 trilions de grans de blat.
Quina quantitat de blat li havia de lliurar?

Si el blat es dobla per cada casella del tauler d'escacs, llavors el blat
s'hauria de duplicar 64 vegades. Això vol dir que l'equació es veuria
així:
1 x 2^64=
18,446,744,073,709,551,616 grans de blat
LES PLANTES MEDICINALS (CIÈNCIES NATURALS)

DOSSIER 4
Llegeix el text que tens a peu de plana.

Consulta la tipologia de plantes medicinals medievals i fes un llistat amb les plantes medicinals, la
malaltia que guarien i quina part de la planta s'utilitzava.

D’ESO
Part Medicinal Malaltia Part de la planta
ALL Els cucs de la panxa i Un dent d’all

afrodisíaques
ALL I SUCRE El mal de pedra i Tres cabeces d’all

afrodisíaques.
CAMAMILLA Còlics i nervis Flors i fulles
TARONGINA Còlics i afrodisíaques El oli que s’extreu de

les fulles
MENTA Còlics refredats, tos Fulles

seca,nervis, bronquitis
i mal de cap.
EUCALIPTUS Bronquitis Fulles
ESPÍGOL Migranya, i mal de cap Flors, fulles i tija
API Afrodisíac i bo pels Fulles i tall, l'arrel i el

penellons fruit.
VINAGRE D’ESPÍGOL Per una picada i fent Fulles d’espígol

que no és infli.
FONOLL Afrodisíac, bronquitis El bulbo
Contra els cucs de la panxa

Els cucs no poden veure els alls; per a matar-los basta prendre durant cinc o sis dies, en
dejú, una tassa de llet dins la qual s'hagi posat un parell d'alls picants. El qui faci
aquesta cura ben aviat tindrà el ventre completament net de cucs. També són bones les
ajudes (lavatives) de llet amb alls però després cal tenir cura de rentar bé el cul del
malalt per a fer desaparèixer els cucs que poden haver quedat per defora.
Per a curar el mal de pedra

Tres cabeces d'alls, es posen dintre d'una olla o cassoleta amb dos escudelles d'aigua.
Quan hagin bullit i l'aigua minvat la meitat es treuen. Piqueu els alls, els desfeu en
l'aigua i ho coleu tot per un drap. Un cop fet això ho poseu al foc amb un tros de sucre
fins que s'hagi fos. Això, begut, fa rompre les pedres que té el pacient, mitjançant la
voluntat de Déu.
D’ESO
Plantes medicinals i les indicacions més corrents

Indicacions per curar les següents malalties:
- Còlics: camamilla, menta i tarongina.
- Bronquitis: menta o eucaliptus, fonoll i espígol.
- Afrodisíaques: fonoll, api, alls i tarongina.
Vinagre d'espígol
Preneu tres o quatre grapats de flors d'espígol i els poseu en maceració dins de vinagre, i
hi afegiu un altre grapat de sal. Aquest vinagre barrejat amb aigua és una cosa molt
bona per a rentar-se la cara després d'haver-se afaitat; guareix els tallets fets amb la
navalla d'afaitar, i manté fresc el cutis. És un bon astringent. Si sou al camp, heu de
procurar, sobretot a l'hora baixa, posar-vos-en a les mans, per tal d'allunyar els insectes.
Si sentiu una picada, us poseu una gota d'aquest vinagre al damunt i tot d'una se us
alleugerarà i evitareu que se us infli.
Aquells fulls són una mostra de algunes de les plantes medicinals anomenades:
Planta: Api Planta: Arròs

Nom científic: Apium graveolens Nom científic: Oryza sativa
Propietats: Afrodisíac i bo pels penellons Propietats: Atura la diarrea

D’ESO
Planta: Canyella Planta: Blat

Nom científic: Acinnamonum zeylanicum Nom científic: Triticum sativum
Propietats: Pel reuma i infeccions de pell Propietats: Contra les borratxeres
Planta: Farigola Planta: Camamilla

Nom científic: Thymus vulgaris Nom científic: Matricaria chamomilla
Propietats: Desinfectant, calma els Propietats: Pels còlics i nervis
dolors
Planta: Castanyer Planta: Maria Lluïsa

Nom científic: Castanea sativa Nom científic: Lippia citriodora
Propietats: Dolors de bufeta Propietats: Nervis, còlics i
migranya

D’ESO
Planta: Julivert Planta: Enciam

Nom científic: Petroselinum sativum Nom científic: Latuca sativa
Propietats: Per la desgana. Propietats: Pels nervis i mal de cap,
ajuda a dormir
Planta: All Planta: Menta

Nom científic: Allium sativum Nom científic: Mentha viridis
Propietats: Afrodisíac i antisèptic. Propietats: Refredats, tos seca, nervis
i mal de cap.
Planta: Espígol Planta: Eucaliptus

Nom científic: Lavandula latifolia Nom científic: Eucalyptus globulus
Propietats: Migranya i mal de cap Propietats: Bronquitis

D’ESO
Planta: Tarongina
Nom científic: Melissa officinalis
Propietats: Còlics
ELS ALIMENTS (CIÈNCIES NATURALS)

DOSSIER 4
UNA ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA
Com veuràs en el següent dossier de la cuina medieval, en aquella època es feien servir tot un seguit
d'aliments molt semblants als actuals però que segons l'estament social de les persones, la seva dieta
era bastant diferent. Hauràs de realitzar unes activitats en aquest dossier i en el proper dossier
necessitaràs també la informació que ara et donarem.
Una alimentació equilibrada és aquella que satisfà les necessitats energètiques de l'organisme i, a
més, li aporta totes les molècules indispensables perquè funcioni bé. És a dir inclou la quantitat de
nutrients: proteïnes, glúcids, lípids, sals minerals i vitamines per a satisfer les funcions vitals i les
funcions diàries. Les vitamines, que no poden ser
fabricades pel nostre organisme, són
imprescindibles per a la vida.
Els aliments que consumim es poden agrupar pel

seu diferent contingut en nutrients i així parlem
d'aliments plàstics, reguladors i energètics.
Una dieta equilibrada ha de contenir aliments de

cada un d'aquests tres grups per cobrir les
necessitats energètiques dels organismes i els
requeriments de nutrients indispensables
(aminoàcids essencials, vitamines, minerals, aigua i
fibra vegetal). Una aportació insuficient d'algun

D’ESO
d'ells pot tenir conseqüències greus per a l'organisme (avitaminosi, malnutrició, etc.).
Recordem, com exemple, que la glucosa és el combustible del cervell, sense una bona alimentació la
nostra capacitat intel·lectual i psicològica es redueix notablement.
GRUPS ALIMENTS PROPORCIONEN

Glúcids, lípids i proteïnes. Vitamines: D, A, B1,B2 i
GRUP 1 Llet i prodùctes làctis.
B6. Minerals: calci i fòsfor
Carns, peixos, ous, fruits Proteïnes, glúcids. Vitamines: A, B1, B6 i B12:
GRUP 2
secs, llegums i tubercles. Minerals: fòsfor, ferro i magnesi.
Glúcids. Vitamines: A, B1, B2 i C. Minerals: calci,
GRUP 3 Fruites i verdures
ferro i potassi.
GRUP 4 Pa i cereals Glúcids. Vitamines: B1 i B2.
GRUP 5 Olis i mantegues Lípids. Vitamines: A i D.
Les necessitats energètiques varien d'uns individus a uns altres segons l'edat, el sexe i l'activitat física
i intel·lectual que facin. Equilibrar el consum d'aliments (dieta) i la despesa d'energia (activitat física)
ajuda a aconseguir un pes adequat i estable.
L'energia que necessita cada organisme s'expressa en quilocalories (kcal) o en quilojoules (KJ).
Quina és l'equivalència entre calories i Joules?

Una caloria equival a 4,9 Joules. El joule té més quantitat que les calories.
Perquè un joule equival 0,23 calories.
Quina energia aporta 1g de glúcidos? I 1 g de lípid? I 1 g de proteïna?.

Els glúcids aporten 4 kcal per gram, les proteïnes aporten 4 kcal per gram i
els greixos o lípids aporten 9 kcal per gram.
Quin aliment proporciona més proteïnes, 2 ous ó 2 tomàquets?

Els tomàquets pesen 300 grams i conté 2,7g de proteïnes en canvi els ous
pesen 63 grams i conté 13g. Així que dos tomàquets proporcionen 5,4g de
proteïnes i dos ous proporcionen 169 g de proteïnes, és a dir que dos ous
proporcionen més proteïnes que dos tomàquets.
Quin aliment proporciona més vitamines: una pastanaga o 1 filet de carn?

D’ESO
Un filet de carn té més vitamines que una pastanaga.

Els aliments d'origen animal contenen quantitats significativament més altes
de nutrients que les plantes.
Quin aliment proporciona més lípids: 100g d'oli o 100 g de carn?

100 grams d’oli proporcionen 14g de lípids i la carn proporciona 13,5 g de
lípids, és a dir que el 100 g d’oli proporcionen més lípids que 100g de carn.
Quin aliment proporciona més glúcids: 1 plàtan o 1 filet de pollastre?

El pollastre és una bona font de proteïnes i té 20 vegades més proteïnes
que el plàtan: el pollastre té 23,3 g de proteïnes per cada 100 grams i el
plàtan té 1,1 g de proteïnes.
A l'Edat Mitjana la conservació dels aliments era molt important -com ho és en l'actualitat- però, la
tecnologia no estava tan avançada com ho està ara, per tant utilitzaven tècniques de preparació
d'aliments que permetien la seva conservació, així feien embotits com les salsitxes, llonganisses,
sobrassades, perines, endoses… ; també feien salaons amb les carns o peixos, semiconserves, com
l'escabetx i conserves en submergir una peça de carn bullida en vinagre.
Després de la lectura del paràgraf anterior, indica quines tècniques de conservació encara s'utilitzen
avui dia i en quins productes?
Avui dia encara s’utilitza la tècnica del salaons que és quan s'extreu l’aigua
dels aliments i és recobreix amb sal, aquest s’utilitza amb els peixos. Una
altra és la tècnica de posar els aliments en un lloc fred, en l’època medieval
ficaven els aliments a llocs freds perquè no es podressin, ara aquesta tència
a evolucionat a la nevera que s’utilitza per el mateix, els aliments que es
possen a la nevera són: Carn, Peixos, làctics,yogurts, mantega, ous, fruites
com maduixes, verdures….
Indica perquè avui dia s'indica la data de fabricació i la de caducitat?

La data de fabricació es refereix a la data en què es produeix el producte. La
data de caducitat es refereix a la data fins a la qual es pot utilitzar el
producte. No hem d'utilitzar un producte més enllà de la seva data de
caducitat.
Fes recerca bibliogràfica i indica els tipus d'additius que, a l'Edat Mitjana, duia un aliment per
afavorir la seva conservació o comercialització. I actualment?
Encara s’utilitza els additius per conservar el menjar. Els que més s'utilitzen
són la sal encara que no es coneix generalment com un additiu, el caramel
que funciona com un edulcorant, el àcid cítric, el vinagre i el bicarbonat
sòdic pel llevat.

D’ESO
Què creus que pot passar si es consumeixen aliments mal conservats?

Si mengeu un aliment després de la data de caducitat, podríeu desenvolupar
símptomes d'intoxicació alimentària, com ara febre, calfreds, rampes
d'estómac, diarrea, nàusees i vòmits.
Una dieta equilibrada ha de contenir, com hem

vist abans, aliments de cada un dels grups
d'aliments. És una dieta variada que aporta
l'energia i els materials necessaris pel
funcionament del nostre cos des d'un punt de
vista físic, intel·lectual i psicològic.
La dieta mediterrània tradicional és una bona dieta equilibrada que s'acosta a l'alimentació
recomanada o dieta ideal , que trobem en el gràfic adjunt.
Escriu els percentatges que correspondrien, segons el quadre, a una dieta equilibrada.
NUTRIENT PERCENTATGE
GLÚCIDS 55-60%
PROTEÏNES 10-35%
LÍPIDS 0,5-2%
Escriu les recomanacions que hauríem de seguir per aconseguir una alimentació equilibrada.
Per tenir una dieta equilibrada cal menjar peix, aus, mongetes i fruits secs,
limiteu les carns vermelles i els formatges, eviteu la cansalada, les salsitxes
i altres carns processades. Menja una varietat de cereals integrals (com ara
pa integral, pasta integral i arròs integral). Limiteu els cereals refinats (com
l'arròs blanc i el pa blanc), y també menja una varietat de verdures i fruites
a cada àpat.

D’ESO
Per aconseguir una alimentació equilibrada es recomana fer el següent:
1) Es recomana menjar de tot perquè una dieta equilibrada ha de ser

variada i ha contenir tots els aliments bàsics.
Es recomana menjar pà, cereals, arròs i pasta perquè conté molts hidrats
de carboni i algunes proteïnes. També proporcionen la energia necessaria
per mantenir una temperatura corporal adecuada i poder realitzar les
activitats habituals.
2)També es recomana menjar fruites, verdures i hortalisses. Perquè tenen

grans quantitats de minerals i vitamines.
3) LLet i productes làctics: Perquè tenen alt contingut de calci i proteïnes

d’animals. Ajuden a formar teixits.
4)Carn, peix i ous: Són la font principal de proteïnes d’origen animal.
5) Greixos i olis: No tots el greixos son perjudicials a més a més són

necessàries per la dieta i pel transport d’algunes vitamines.
6) LLegums, patates i fruits secs: Combinen les tres funcions que

necessiten els aliments: Energètica, Plàstica i reguladora.
7)Si seguíssim tots aquesta dieta estariem en un perfect equilibri per el

nostre cos.

D’ESO
LA CUINA MEDIEVAL (CIÈNCIES SOCIALS) DOSSIER 5
ASPTECTES CULINARIS DE L’EDAT MITJANA
COSTUMS
En general es feien dos àpats al dia: el dinar, més copiós, i el sopar. Cada època de l’any tenia les
seves menges: a l’estiu, es feien més bullits i, a l’hivern, més cuinats al foc i al forn. La temporada
estacional també indicava els productes utilitzats. Les pregàries es feien servir com a indicadors del
temps. Un Parenostre, un Credo, un Avemaria assenyalaven l’estona de cocció. A les cases
benestants el menjar sobrant es regalava a un parent o a una casa pobra.
L’ESPAI
La cuina era un espai gran que servia de cuina, menjador i sala d’estar. I per això la vida familiar es
desenvolupava al voltant de la llar de foc. La cocció lenta, foc irregular de la llar de foc, era molt
adequada per rostir i cuinar en olles penjades d’unes cadenes anomenades clemàstecs. Per fer
menjars delicats tenien uns fogonets anomenats brescat carbó.
Les cases nobles tenien un espai reservat a celebracions: el tinell. Els nobles menjaven entaulats,
asseguts en cadires. Paraven la taula amb tovalles i tovallons, gots, ganivets i culleres, pa i gerres de
vi, broques (tipus de forquilla que servia per aguantar la carn mentre la tallaven), talladors (plats
grans per servir), escudelles (bols per a les sopes), i els grasals (bols per a les salses). La vaixella
podia ser de fusta, ceràmica i, per a grans celebracions, de metalls preciosos, especialment de plata.
ASPECTES CULINARIS EN DIVERSOS ESTAMENTS SOCIALS
Els grans àpats:
Els nobles feien moltes festes i celebracions, que es caracteritzaven pels seus àpats llargs i fastuosos,
acompanyats de música, jocs i entreteniments. Els banquets començaven normalment amb les carns
a l’ast, i després seguien les carns bullides, sempre acompanyades amb salses. A continuació es
menjaven les carns cuinades i els plats espessos, i s’acabava amb fruites, formatges i pastissos. En el
dia de Nadal, el dinar acabava amb el vi especiat, anomenat piment, acompanyat de neules.
Els menjars dels pobres
Els llibres de cuina contenen receptes destinades als nobles, a l'alta burguesia i als mercaders. Les
Ordinacions dels mercats ens han permet entreveure que menjaven els estaments mitjans, però per
conèixer que menjaven els pobres només ens poden basar en els breus comentaris d'alguns autors.
Molts pobres vivien de la caritat i menjaven a les Pies Almoines. El seu aliment bàsic era el pa.

D’ESO
També rebien almoines per comprar vi, que era considerat, a l'època, necessari per a la salut. Si no
en tenien, bevien aigua barrejada amb vinagre.
Els menjars als convents i monestirs
Seguien estrictament tots els dejunis i abstinències de l’any litúrgic. La distribució del menjar estava
molt regulada i les quantitats variaven segons l’estament o l’edat. Les prescripcions de l’Església
condicionaven molt l’alimentació i dividien el calendari en dies de carn i dies de peix. Aquesta
alternança feia que moltes receptes de carn tinguessin la seva variant per a dies de peix. Així com a
per exemple, en el dies de peix, el menjar blanc, que porta gallina picada i brou, es transformava en
menjar blanc fet amb llagosta o amb carbasses. També els fregits, canvien el llard per l'oli, s'eliminen
els ous de les receptes que en porten, o se substitueix el brou per aigua amb oli i sal en els bullits.
ELS INGREDIENTS
Cereals. Els cereals s'utilitzaven per cuinar altres plats com ara farinetes, sèmoles… L'arròs es
menjava en gra i bullit. S'esmenten en els llibre de l'època els macarrons i els fideus anomenats
aletries. Es feien diverses classes de pa: el pa blanc (que era el més apreciat), el pa d’ordi (de qualitat
inferior), el pa de mill (era per als pobres), el pa amb llevat, el pa amb sal, el pa prim, migans,
bescuit… El pa té molta importància en aquesta època. Els forns de pa eren fora de casa, només les
cases benestants en tenien. Hi havia forns par anar a pastar i coure el pa. També es podia comprar
pa fet a les fleques i en els hostelets.
Hortalisses. Tenen una presència destacada en la cuina diària, sobretot en les classes més pobres.
En general, es menjaven bullides o acompanyant cansalades.
Llegums. S’utilitzen sobretot cigrons, faves, pèsols, llenties i fesols.
Fruites. Acompanyen altres viandes. Les més habituals són: peres, codony, pomes, llimones,
préssecs, prunes, figues, panses, dàtils …
Espècies. Tenen una gran importància a la cuina medieval. Les més importants eren: canela, pebre,
safrà, gingebre. S’utilitzaven com a herbes seques o fresques, tallades o picades o bullides o
escaldades. L'ampli ventall d'usos fa que la cuina esdevingui d'un paladar molt subtil. Algunes
receptes prenen el nom de l’herba de que estan fetes, com ara la salsa verda, la julivertada, el
romerat… Considerades com a medicinals algunes espècies formen part de molts elixirs i remeis
que preparaven els apotecaris.
Altres condiments. Entre ells la llet d'ametlles com a condiment o per coure aliments, l'all, l'aigua
de roses, l'aigua anefat i el vi per a cuinar. El fregit i la picada són dues herències de la nostra cuina
medieval.
OLORS, GUSTOS I COLORS
Els gustos de la cuina medieval eren dolços i agres i agredolços. En un mateix àpat podíem trobrar
plats amb diferents gustos. El gust agre l’obtenien afegint vinagre o amb el suc de la llimona agra o

D’ESO
amb magranes o naronges. El gust dolç l’obtenien amb sucre, mel …El gust agredolç amb l'unió
d'un producte agre i un de dolç. En les receptes s'indicava el gust que calia obtenir. En general en
els plats s'espolsava sucre i canyella en el moment de servir-los.
Els colors dels menjars eren intencionadament marcats. Així algunes receptes indiquen en el seu
nom un color determinat: menjar blanc, la salsa verda… El color groc s'obtenia de la ginesta, el
blanc amb les ametlles i la farina d'arròs, el color verd amb herbes aromàtiques com el julivert, el
vermell amb el sàndal, les magranes… el daurat amb la mel i la canyella.
LA DIETA DEL MONJOS
Llegeix aquest text
“Acada u se li donarà per ració diària, i com a menjar base, un pa de

lliura i mitja de bon blat i una quarta de vi, bo i pur, sense aigua. Com a
complementari, els diumenges, dimarts i dijous s’hi afegirà la quarta part
d’una lliura de xai, amb el suc i complement segons el temps, i també una
quarta part de lliura de cansalada de porc. Els altres dies, o sia dilluns,
dimecres, divendres i els dissabtes se’ls donarà una ollada de verdura, cinc
ous els dilluns i els dimecres i sis els divendres i els dissabtes demés de dos
diners per a convertir en companatge. En el temps d’abstinència, o sia
durant la quaresma, quatre tèmpores i advent i en les vigílies que no es pot
menjar ni ous ni formatge se’ls donarà dues racions de verdura i peix o dos
diners per a comprar-ne. Del que es cuini que se’n doni a cada canonge i
vicari una escudella convenient.
Per les festes assenyalades, o sia per Tots Sants, Nadal, Pasqua i
Carnestoltes se’ls donarà mitja gallina amb suc i per les diades de Sant
Joan, l’Assumpció, 8 de setembre i Sant Agustí, un pollastre a cada u.
Per el dia de Divendres Sant només se’ls donarà pa i aigua “en reverència a
la passió de Nostre Senyor Jesucrist, puix que en tal dia hi ha obligació de
dejunar a pa i aigua si no ho impedeixen les xacres de la vellúria o d’una
malaltia” “.
A.E. GAJA, O.C., p 80, C.E.C.M. "Dieta del monjos de Manlleu, Osona"
(1336).

D’ESO
Realitza un quadre que distribueixi la dieta habitual dels monjos d’una setmana.
Dilluns Dimarts Dimecres
1-Un pa de lluria 1-Un pa de lluria 1-Un pa de lluria

2-Mitjà de bon 2-Mitjà de bon 2-Mitjà de bon blat
blat blat 3-Una quarta de vi
3-Una quarta de 3-Una quarta de 4-Ollada de verdura
vi vi 5- Cinc ous
4-Ollada de 4-¼ d’una lliura ( El 4 i el 5 són
verdura de xai complementaris)
5- Cinc ous 5- Suc segons el
( El 4 i el 5 són temps
complementaris) 6- ¼ part de lliura
de cansalada de
porc.
(El 4,5 i 6 son
complementaris)
Dijous Divendres Dissabte Diumenge
1-Un pa de lluria 1-Un pa de lluria 1-Un pa de lluria 1-Un pa de lluria

2-Mitjà de bon 2-Mitjà de bon 2-Mitjà de bon 2-Mitjà de bon
blat blat blat blat
3-Una quarta de 3-Una quarta de 3-Una quarta de 3-Una quarta de
vi vi vi vi
4-¼ d’una lliura 4-Ollada de 4-¼ d’una lliura 4-Ollada de
de xai verdura de xai verdura
5- Suc segons el 5- Cinc ous 5- Suc segons el 5- Cinc ous
temps ( El 4 i el 5 són temps ( El 4 i el 5 són
6- ¼ part de complementaris) 6- ¼ part de complementaris)
lliura de lliura de
cansalada de cansalada de
porc. porc.
(El 4,5 i 6 son (El 4,5 i 6 son
complementaris) complementaris)

D’ESO
Els dissabtes se'ls donarà demés de dos diners per convertir en

companatge. El companatge és un menjar “Fiambre” que es pren amb pà i
de vegades es redueix a formatge o ceba.
Quines festes religioses afecten a la dieta i en quin sentit? Se celebren encara avui aquestes festes?
Els monjos variaven la seva alimentació per Tots Sants, Nadal, Setmana
Santa i Carnestoltes( encara que no és una festa cristiana), menjaran mig
pollastre amb suc .En les festes de Sant Joan, Assumpció, 8 de setembre i
Sant Agustí, menjaran un pollastre. Per al dia de Divendres Sant només
se'ls donarà pa i aigua ja que en aquell dia hi ha l'obligació de dejunar amb
pa i aigua.
Durant la quaresma i quatre tèmpores(festa) i advent i en les vigílies que no

es pot menjar ni ous ni formatge se’ls donarà dues racions de verdura i
peix.
En el sentit en el que afecta és nutricional i alimentari.
Si, encara es celebren aquestes festes: El dia dels Tots Sants es celebra el
dia 1 de novembre. El Nadal és celebra el 24 de desembre, la Setmana
Santa el 2 d’abril al 9 d’abril i carnestoltes es celebra el 8 de febrer al 13 de
febrer. En Sant Joan es celebra el 23 de juny, el día de la Assumpció es el 15
d’Agost el 8 de setembre es celebra “Nuestra Señora de Nuria y la Fiesta de
la Natividad de la bienaventurada Virgen María”. Les altres festes com
l’advent el divendres Sant i en la Quaresma també es segueixen celebrant.

D’ESO
Utilitza els apunts dels aliments que figuren al dossier de naturals, classifica els aliments segons el
grup a què pertanyen. Es tracta d’una dieta equilibrada?
Per saber si la dieta del clergat està equilibrada anirem dia per dia: de
dilluns a diumenge i també tindrem en compte els dies festius.
Primer dividirem el menjar segons quin grup d’aliment són:
GRUPS ALIMENTS
1. Llet i productes làctics(plàstics)
2. Carns, peixos, ous, fruits secs, Ous, xai, cansalada de porc, peix, gallina i
llegums i tubercles.(plàstics) pollastre.
3.Fruites i verdures(reguladors) Ollada de verdura,
4.Pa i cereals(energètics) Pa de lliura, blat,
5.Olis i mantegues(energètics)
El vi,suc i altres begudes no les ficarem dins de la taula perquè encara que
proporcionin vitamines, minerals i etc no es conta com una categoria
d’aliment.
El grup 1 proporciona: Glúcids, lípids i proteïnes. Vitamines: D, A, B1,B2 i B6.
Minerals: calci i fòsfor
El grup 2 proporciona: Proteïnes, glúcids. Vitamines: A, B1, B6 i B12:
Minerals: fòsfor, ferro i magnesi.
El grup 3 proporciona: Glúcids. Vitamines: A, B1, B2 i C. Minerals: calci, ferro
i potassi.
El grup 4 proporciona: Glúcids. Vitamines: B1 i B2.
El grup 5 proporciona: Lípids. Vitamines: A i D.
Després de classificar tot el que mengen podem observar que aquesta dieta
no´és equilibrada pels següents motius: Perquè una dieta per se equilibrada
ha de contenir els 5 grups d’aliments i aquesta dieta solament conté 3 grups
d’aliments, és a dir que el clergat no rebia l'alimentació adequada ja que no
obté les vitamines i proteïnes adequades. Això podia causar dolors a
l'estòmac, ardor, diarreas o estrenyiment i inclúes diabetes.

D’ESO
CUINA MEDIEVAL PRÀCTICA (TRES SALSES PER CUINAR: LAMEDROC, JURVERT I

GINGEBRADA)
Com hem esmentat abans el llibre de Sent Soví (1324) és el primer receptari conegut de cuina
catalana i es pot considerar un dels més antic d’Europa. Altres receptaris antics de gran valor són El
llibre de Coc de la Canonja de Tarragona i El llibre de Coch de Robert de Nola; aquest últim imprès el
1520, si bé se suposa que va ser escrit abans, i fou traduït amb èxit al castellà a principis del s.XVI.
Les receptes que us presentem són tres de les dues-centes receptes originals del Llibre de Sent Soví.
En aquest llibre trobem salses, tècniques i plats que encara perduren, com el sofregit (sense
tomàquet ja que encara no havia arribat a Europa), la picada, els rostits d’aus, l’escudella i carn
d’olla, les empanades mallorquines o els calamars cuinats a la seva tinta. Entre les espècies incloses
en les seves receptes trobem el gingebre, la canyella, el clau, el safrà i el cardamom, algunes de les
quals han estat recuperades avui per influència de la cuina oriental.
Llegiu amb atenció les receptes que teniu a continuació perquè haureu de triar una per realitzar-la a
classe el dia indicat. Haureu de posar en marxa la vostra intuïció perquè com és un llibre tan antic
no s’inclouen les proporcions de cada ingredient ja que a l’època aquesta informació no constava en
els receptaris de cuina. Per aquesta mateixa raó, tampoc s’indica el temps de cocció.
Que tingueu molta sort i .... BONA CUINA!!!
ALMEDROC
Ingredients:
Formatge – 2 o 3 grans d’all - 2 o 3 rovells d’ou dur – brou - mantega o

oli – espècies ( la recepta original no especificava de quines espècies es
tracta, però les més emprades en la cuina medieval catalana són el pebre, el
gingebre, la canyella, els clavells de girofle i el safrà).
"Piqueu, molt bé, dos o tres grans d’all, juntament amb el formatge. Un cop picat,
afegiu-hi dos o tres rovells d’ou dur. A poc a poc, incorporeu-hi una mica de brou i una
mica de mantega. Si no teniu mantega, es pot substituir per oli. Finalment, incorporeu
les espècies. El resultat ha de ser una salsa espessa, que no es fa bullir. Cal vigilar que
no es talli.
La salsa almedroc acompanya el rostit de porcell."
(Llibre de Sent Soví, recepta núm. 142)
JURVERT

D’ESO
Ingredients
Julivert – marduix – menta . sàlvia – 2 grans d’all – pa torrat – avellanes –

nous – rovells d’ou – oli – vinagre – mel.
"Talleu i piqueu molt petit el julivert amb el marduix, la sàlvia i la menta. Afegiu-hi
dos grans d’all, el pa torrat remullat amb vinagre, els rovells d’ou, les avellanes i les
nous. Quan tot estigui ben picat, deixateu-ho amb oli. Després afegiu-hi vinagre i mel o
arrop, segons pel què l’hagueu menester."
GINGEBRADA
Ingredients
Ametlles pelades – sucre o mel – suc de llimona o taronja (a l’època

medieval, la taronja era sempre agre) – gingebre picat – aigua-ros
(l’aigua-ros és l’aigua de roses, que podeu adquirir en els establiments que
venguin productes àrabs).
"Piqueu bé les ametlles pelades. Després afegiu-hi el sucre blanc i

piqueu-ho tot junt. Si no voleu posar-hi sucre, podeu fer-ho amb mel.
Després, a poc a poc, afegiu-hi el suc de llimona, tot i que també es pot fer
amb suc de taronja. Barregeu-ho bé, tasteu-ho i , si no té prou gust de
llimona o taronja, poseu-hi més suc. Cal que es noti. Un cop ben barrejat,
afegiu-hi gingebre picat molt fi i colat pel sedàs, aneu-ho tastant fins que es
noti bé el gust. Deixateu-ho amb aigua-ros, generosament. Us ha de quedar
una salsa espessa. En el moment de servir-ho, poseu-hi sucre per sobre o
bé una mica de canyella.
La salsa gingebrada acompanya rostits de volateria, conills i llebres".
RECEPTARIS DE LA CUINA MEDIEVAL CATALANA

D’ESO
Mencionarem dos llibres: el llibre de Coch i el llibre de Sent Soví. Entre aquests dos receptaris hi ha
més d’un segle, però presenten una cuina semblant, tant com pel que fa als ingredients com per la
manera de condimentar i elaborar els plats. Això demostra que era una cuina molt arrelada, que es
feia molt abans que fos escrita i que es va perllongar durant molt de temps.
A partir d’aquests receptaris elabora un menú per a una cerimònia o bé confegeix una carta d’un
Restaurant especialitzat en Cuina Medieval. Has d’incloure primers plats, segons plats i postres.
(Aquesta activitat l’haureu de realitzar en grup).

D’ESO
ELS JOCS MEDIEVALS DOSSIER 6
En l’Edat Mitjana el joc tenia una gran importància. Permetia buscar alegries i gaudis perquè es
poguessin suportar les penes i treballs que podien sobrevenir.
Cerca informació dels jocs de l’època. Tria’n un i redacta les seves regles de funcionament. Prepara
també els estris necessaris per poder fer un simulacre a l’aula. (El simulacre de joc l’haureu de
realitzar en grup).

D’ESO
L’ÈPOCA FEUDAL (FRANCÈS) DOSSIER 7
Pendant la semaine du “treball de síntesi” vous allez faire une sortie à “Monestir de Santes Creus”.
Alors, vous devez raconter, en français, cette journée.

D’ESO

D’ESO
MONESTIR DE SANTES CREUS DOSSIER 8
EL CLAUSTRE DEL MONESTIR
1. Quina funció té?

El claustre es feia servir perquè els monjos meditessin, caminessin,
pensessin i treballessin. Dins del monestir hi ha dos claustres.
2. Observa els capitells. Explica quatre dels temes que hi apareixen.

Escenes religioses Motius de llegenda
Animals: Bous Naturalesa
Animals mitològics Persones Importants
3. Quina funció realitza el templet?

Per purificar-se abans de dinar o menjar
L’ESGLÈSIA
1. Quina funció té l’altar?

On es fa la misa
2. Quines tombes hi ha a prop de l’altar?

Les tombes dels nobles, (famílies de nobles) i el rei.
Tenien escuts i nom cada families.

D’ESO
3. Per què aquests personatges estan enterrats a l’església?

Perquè volien ser importants com el rei.

D’ESO
DORMITORI
1. Quants arcs de diafragma hi ha?

Hi ha 11 diafragmas
2. La porta lateral de l’habitació, amb quina estança comunica?

Amb l'església→ Volta de canó i molt alta.
SALA CAPITULAR
1. Per què rep aquest nom?

Perquè es llegien els capítols (llibres) de Sant Benet
2. Qui ha enterrat a les làpides del terra?

Roger de lliure (capità). Els abats van enterrar a la reina i el rei.
PALAU REIAL
1. Per què a Santes Creus trobem un Palau?
Perquè els reis els van manar construir.
2. Dibuixa l’estructura dels palaus nobles del gòtic català?

D’ESO
OPINIÓ PERSONAL
ADRIANA
Aquesta feina a mi no m'ha agradat gaire perquè m'he estressat molt perquè
encara que el meu grup sigui proporcionat no ha estat molt treballador és a dir
ha anat força lent. És veritat que el dossier és molt més fàcil que el de l'any
passat i l'excursió va estar força bé la meva part favorita va ser al parc després
de dinar. Cosa que crec que es podria millorar és el temps i l'espai per fer els
jocs, perquè no hem tingut molt de temps per la qual cosa no han estat els
millors jocs i quan dic l'espai em refereixo a les hores a classe de tecno no
estaven gaire bé distribuïdes encara que entenc que és difícil organitzar-ho tot
però jo allargaria aquestes hores. Finalment vull afegir que els grups sí que
estaven proporcionats i que la part dels jocs ha estat la meva favorita.

Treball de Síntesi 2nd ESO (Grupo 4)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Treball de Síntesi 2nd ESO (Grupo 4)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

"Un viatge a l'època medieval"

COLEGIO SIL TREBALL SÍNTESI

Presentació general del treball ........................................................................................... 3

Normes de funcionament, Calendari i horaris, Material i Lliurament del Treball ............... 4

Objectius generals del treball .............................................................................................. 8

Objectius terminals dels treball (Continguts conceptuals, procedimentals i

Criteris d'avaluació del treball. Pautes, criteris i dinàmiques d'avaluació. .......................... 11

Bibliografia general de referència ...................................................................................... 13

Fonts d'informació consultades ......................................................................................... 14

Antecedents històrics. Conceptes previs. ......................................................................... 15

Estructura-Cos del Treball

Dossier 0 : Activitats inicials sobre l'Edat Mitjana (Socials) 19

Elani: Em vaig sentir inclòs en el projecte i em va agradar el meu grup.

UN VIATGE A L’ÈPOCA MEDIEVAL .1

Segurament a molts de vosaltres us hauria agradat, en algun moment, viatjar lluny,

Obrir el dossier implica també un canvi de personalitat. Ja us hem dit que la

UN VIATGE A L’ÈPOCA MEDIEVAL .2

PRESENTACIÓ DEL TREBALL

Vosaltres teniu l'encàrrec d'investigar seguint el mètode de la recerca històrica. Us

Si bé tot treball de síntesi són un conjunt d'activitats de caràcter interdisciplinari que

El treball de síntesi té uns objectius generals i específics per àrees curriculars, un

UN VIATGE A L’ÈPOCA MEDIEVAL .3

Al llarg del treball, mostrareu la vostra capacitat d'autonomia en l'organització del

El treball de síntesi té una càrrega lectiva d'unes 35 hores aproximadament.

NORMES, HORARIS, MATERIAL I

Desenvolupareu dos tipus d'activitats: individuals i de grup. En el cas d'activitats

UN VIATGE A L’ÈPOCA MEDIEVAL .4

A LES SORTIDES DE CAMP, MENTRE S'ESTIGUIN FENT ACTIVITATS (es

UN VIATGE A L’ÈPOCA MEDIEVAL

El treball de síntesi es realitzarà des del divendres 24 al divendres 31 de març. L’horari

Cada grup disposarà d'un dossier de treball, estructurat en diversos dossiers

UN VIATGE A L’ÈPOCA MEDIEVAL .5

Els alumnes han d'assegurar-se de dur el material necessari per a la realització

LLIURAMENT DEL TREBALL

Cada GRUP haurà de presentar el treball el divendres 31 de març al tutor/a .

Les parts que ha de tenir el treball són:

El Dossier final s’ha de pujar el Drive.

UN VIATGE A L’ÈPOCA MEDIEVAL .6

UN VIATGE A L’ÈPOCA MEDIEVAL .7

UN VIATGE A L’ÈPOCA MEDIEVAL .8

OBJECTIUS GENERALS DEL TREBALL

Bàsicament els podem agrupar en quatre grups:

5- Manifestar autonomia i iniciativa personal, capacitat de raonament lògic i de comprensió crítica.

6- Mostrar actituds de respecte a les persones i a les coses de responsabilitat i participació en el

11- Saber situar-se en el temps fets, esdeveniments, persones i la seva interrelació.

UN VIATGE A L’ÈPOCA MEDIEVAL .9

OBJECTIUS TERMINALS DEL TREBALL

FETS,CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS

2. De l'àrea de tecnologia: Tecnologia rural medieval, Avenços introduïts pels àrabs.

3. De l'àrea de llengües: Documents escrits en català i castellà antics, Vocabulari antic

4. De l'àrea de matemàtiques: Mesura de longituds, capacitats…, Escales i

5. De l'àrea de plàstica: Tècnica pictòrica medieval, El romànic.

6. De l'àrea de ciències naturals: Plantes medicinals, Aliments introduïts pels àrabs.

7. De l'àrea de música: Instruments musicals, Música religiosa.

8. De l'àrea de religió: Regla de Sant Benet, Horari d'un monestir.

9. De l'àrea de llengües estrangeres: Vocabulari específic, Documents en llengua

1. Situar uns fets de manera cronològica.

2. Debatre com a eina de recerca de preconceptes.

3. Llegir fonts documentals primàries i secundàries (textos i manuscrits).

4. Traduir fonts documentals.

UN VIATGE A L’ÈPOCA MEDIEVAL .10

5. Manipular maquetes, diferents tipus d'objectes, així com material gràfic.

6. Redactar narracions en català i castellà, amb l'elaboració final d'un treball.