6è

EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
RELIGIÓ CATÒ L ICA

Francesc Roma, S. J.
 Aquest llibre ha estat elaborat d’acord amb l’ordenació curricular
establerta pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Cap del projecte editorial: Montse Ciprés

Coordinació tècnica: Cristina Montero
Edició: Karakter, Serveis Editorials, SL
Correcció: Karakter, Serveis Editorials, SL
Disseny d’interiors i de coberta: Laura Rodríguez
Maquetació: Karakter, Serveis Editorials, SL
Adaptació dels continguts: Karakter, Serveis Editorials, SL
Assessorament pedagògic: Jordi Franch

Il·lustracions: Pep Rius

Fotografia de la coberta: Latinstock
Fotografies: 123RF, AGE-Fotostock , AGE-Fotostock, Album / akg-images /
Documenta, Corbis / Cordon Press, Efe, Getty Images, Istock, Latinstock,
Photoaisa, Prisma, Thinkstock, Arxiu Barcanova

© 2015, Francesc Roma

© 2015 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA
Mallorca, 45, 4a planta. 08029 Barcelona
Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469
barcanova@barcanova.cat
www.barcanova.cat

Primera edició: juliol de 2015

ISBN: 978-84-489-3550-4
DL B. 6290-2015
Printed in Spain

Adaptació del llibre per a alumnes cecs o amb baixa visió

Editorial Barcanova i l’ONCE mantenen un acord de col·laboració mitjançant el qual els centres educatius
que tinguin alumnes cecs o amb problemàtiques severes de baixa visió poden posar-se en contacte amb
el Centre de Recursos Educatius ONCE de Barcelona per a l’adaptació d’aquest llibre.
Per contactar amb el CRE de l’ONCE podeu fer-ho per telèfon o bé per correu electrònic.
Telèfon: 932 381 111 – Correu electrònic: crebarcelona@once.es

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei,
que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents
per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin
públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica,
o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus
de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
Índex
Un camí cap a Déu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Unitat 1. El món: un gran museu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Unitat 2. Les grans religions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Unitat 3. La Bíblia, un llibre diferent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

La història d’un poble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

Unitat 4. Els patriarques, persones de fe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

Unitat 5. Déu allibera el seu poble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

Unitat 6. Els manaments de l’amor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

La vida cristiana es va obrint camí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

Unitat 7. L’expansió de l’Esperit de Déu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

Unitat 8. Expressem la nostra fe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120

Unitat 9. Viure en pau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136

Alfabet enigmàtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

Quadre resum de la matèria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155

 Un ca mí c a p a D é u

4
En un moment determinat de la història
de la humanitat, els homes i les dones de la
prehistòria van sentir l’impuls d’expressar les
seves experiències més profundes i van
començar a pintar. Així, van sorgir les
primeres manifestacions artístiques
i religioses. Cap altre ésser de
la creació ha sentit aquest
impuls creatiu.
Aquestes primeres
pintures es diuen rupestres,
és a dir, pintades sobre la
pedra, i estan fetes amb
uns materials que s’han
conservat després de molts
segles.
Com que la humanitat
primitiva vivia en contacte
amb la natura i convivia amb
una varietat immensa d’éssers
vius, va sentir una necessitat
misteriosa per expressar el seu món
interior: d’aquesta manera van néixer
l’art i la religió.

5
 n m u s eu
1. El món: un g r a

Sempre pensem en els museus com a edificis plens de coses antigues i boniques. Quan
els visitem, hi descobrim coses que ens sorprenen o ens emocionen. Però, tot i que són
molt interessants, la millor col·lecció de coses espectaculars la trobem en el món on
vivim. Com més estudiem la vida, més hi descobrim la seva complexitat i bellesa.
En la natura, els creients hi veiem la poderosa i sàvia mà de Déu. Els éssers humans
busquem l’empremta de Déu en aquest món tan sorprenent.

6 UNITAT 1
Déu, un gran artista
Quan ens preparem per fer un viatge o una excursió, segur que no ens oblidem d’aga-
far la càmera o el mòbil per gravar imatges o fer fotografies dels llocs que visitarem.
Volem fotografiar o enregistrar els paisat-
ges més bonics perquè ens han impressio-
nat, com, per exemple, una posta de sol
a la platja. Volem tenir un record per
guardar d’aquell paisatge que ens va
emocionar.
Una bona fotografia també ens per-
met veure a través de la persona que ha
fet la imatge; podem notar l’emoció que
va sentir quan la feia. És com si miréssim a
través dels seus ulls.
Els éssers humans hem experimentat,
des de sempre, l’emoció que ens produ-
eix la natura. Aquesta emoció davant de
la grandiositat del món natural ens porta
a fer-nos preguntes importants: «Qui ha
L’emoció que ens provoca la natura
fet el món?», «Per què?». La idea d’un déu ens fa pensar en el seu creador: Déu.

creador forma part de la condició huma-

na. Moltes religions intenten donar resposta a aquestes preguntes i a aquesta emoció.
Les religions primitives o les dels pobles de l’Amazònia i de l’Àfrica creuen que la natu-
ra és un regal dels déus. Com que la consideren sagrada, la respecten i la protegeixen.
Com ells, hauríem de mirar a través dels seus ulls i entendre que la natura és un regal
que Déu ens deixa perquè en tinguem cura.

Reflexioneu-hi
•P
 enseu que les persones valorem la
natura? Per què ens entristeix tant
saber que algú ha cremat
intencionadament un bosc o que milers
de peixos han mort a causa de la
contaminació de l’aigua d’un riu?
•P
 enseu que les persones sabem
compartir els béns de la natura?
•E
 n algun moment heu tingut l’experiència
d’agrair sincerament a Déu creador
la vida que teniu? Quan va ser?
Expliqueu-ho.

UNITAT 1 7
 Del més gran al més petit
Un dia, un científic va dir aquesta frase: «He vist passar Déu per davant del microscopi».
Naturalment, no havia vist Déu, sinó la seva obra, les cèl·lules, on hi ha l’inici de la
vida. I el gran savi Albert Einstein, mirant les galàxies i estudiant la infinita petitesa de
l’àtom, es deia a ell mateix: «El que més m’interessa és el pensament de Déu; la resta
(galàxies, espais infinits, potència de l’energia…) només són petits detalls».

Un òvul humà a punt de ser fecundat vist amb Un forat negre de la galàxia Centaurus A, vist des del
microscopi. telescopi d’Atacama (Xile).

Pètals de rosa vistos amb un microscopi electrònic. La galàxia Andròmeda vista des d’un observatori
espacial de la NASA.

Ala d’una papallona vista amb un microscopi electrònic. Grup de galàxies fotografiat pel telescopi Hubble.

8 UNITAT 1
Hi ha científics que quan estudien l’Univers no es preocupen de Déu. Però altres, en
canvi, creuen que aquesta obra gegant té un «disseny intel·ligent», algú que l’ha
dissenyat. No s’ha pogut fer sol. La matèria va tenir un començament: la gran explosió
del Big Bang. És en aquest moment que comença el nostre univers, amb milions de
galàxies, estrelles i planetes, com la Terra i la vida que hi va aparèixer. Nosaltres podem
contemplar la diversitat de la natura i restar embadalits, però si ens poséssim en el
pensament de Déu, entendríem que tot això té un destinatari: nosaltres.

En la natura, hi trobem formes geomètriques que es repeteixen, com l’espiral de l’ull d’un huracà, de la closca
d’un cargol, de la flor del gira-sol…

Reflexioneu-hi
• Què en penseu del fet que la natura • Els científics investiguen les lleis de la
funcioni amb unes lleis determinades creació. Creieu, però, que poden descobrir
que podem descobrir i entendre? qui ha fet totes aquestes lleis?

 1  Cerca a internet què és el «nombre d’or». Copia aquest nombre en el teu
quadern i posa exemples de com es troba en la natura. I en la nostra vida, també
pots trobar-lo?

 2  Quan contemples un paisatge de muntanya o de platja, quines són les teves
sensacions? Pots explicar-ho amb paraules?

UNITAT 1 9
 El naixement de la vida
Si la natura és com una gran obra d’art, la vida humana és encara més meravellosa: és
l’obra més perfecta de la creació.
Per als creients, la natura és un gran regal que Déu ens ha deixat perquè la fem servir
segons les nostres necessitats. Com que és un regal per a totes les persones, l’hem de
compartir i tenir-ne cura. Recordem que Déu n’és el seu autèntic
propietari.
Hem de cuidar la vida perquè és de Déu i hem d’agrair-li
aquest do que permet que la nostra existència sigui
possible. Així ho va expressar un gran home religiós
en la pregària següent.

Senyor, què és l’home, perquè te’n recordis?

Què és un mortal, perquè el tinguis present?
Gairebé n’has fet un déu,
l’has coronat de glòria i dignitat,
l’has fet rei de les coses creades,
tot ho has posat sota els seus peus:
ramades de vedells i d’ovelles,
fins i tot els animals feréstecs,
l’ocell que va pel cel i els peixos del mar,
i tot el que segueix els camins dels oceans.
Senyor, sobirà nostre, que n’és de gloriós,
el teu nom per tota la Terra!
Salm 8 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi
•C
 om que la natura és de Déu, què
en penseu dels qui la fan malbé?
Què creieu que hauríem de fer els
cristians per no deteriorar-la?
•C  om que la vida és de Déu, què en penseu
dels qui maten?
• L a frase del salm «Gairebé n’has fet un
déu», es refereix als éssers humans?

10 UNITAT 1
Com va dir Jesús, nosaltres valem més que totes les
flors del camp i tots els ocells dels boscos. Per a
Déu, les persones som la seva obra més perfecta
de la creació. Això no vol dir que puguem fer el que
vulguem amb la natura. El món és del seu creador,
Déu, i ens l’ha deixat perquè en tinguem cura i ens
serveixi per alimentar-nos, sense destruir-lo.

La majoria de religions del món han entès

que tot el que existeix és com un regal de
Déu. Els homes i les dones creients saben
reconèixer en la natura i en la vida
l’empremta de Déu, l’empremta d’un Déu
creador, d’un Déu que és un gran artista.

 3  Descobreix la paraula que hi ha en cada grup de lletres.

ordecra vaid éuD roam

 4  Desxifra aquesta frase enigmàtica : 1

.
1. Vegeu les equivalències en la pàgina 153.

 5  Quin és el teu paisatge favorit? Dibuixa’l en el teu

quadern.

 6  Escriu en el teu quadern quines són les

diferències més importants entre els humans
i la resta d’animals.

UNITAT 1 11
 La nostra vida interior
Hi ha moltes famílies que tenen animals a casa
seva. En diem mascotes o animals de compa-
nyia: un gos, un gat, un periquito, un hàmster,
una tortuga… I ens els estimem perquè con-
viuen amb nosaltres, juguem amb ells i ens fan
la vida més agradable. De vegades, sobretot
els gossos, ens miren i sembla que ens enten-
guin. I també manifesten uns sentiments que
nosaltres admirem, com, per exemple, la fideli-
tat. Els gossos són uns animals molt fidels als
seus amos. No els fallaran mai.
Però encara que aquestes mascotes siguin
tan boniques i sociables, les persones tenim
un nivell de vida intel·ligent i afectiva molt superior. És la nostra vida interior,
la de l’esperit. Aquesta vida interior té una grandesa que no ha estat superada per la
de cap animal, per més intel·ligent que sigui.

Reflexioneu-hi
•C
 oneixeu algunes històries d’animals
de companyia que hagin fet coses
extraordinàries? Parleu-ne.
•C
 reieu que perquè un animal hagi fet
alguna proesa, es pot dir que els animals
tenen vida interior? Què en penseu?

12 UNITAT 1
La religió i l’art
Una de les diferències entre els humans i els animals és la capacitat de crear obres d’art.
Les persones podem pintar, escriure poesia, interpretar música… Quan estudiem la pre-
història humana, veiem que els primers homes i les primeres dones ja tenien capacitat
artística i pintaven en les coves. En canvi, cap animal és capaç d’expressar amb l’art el
seu món interior, cap és capaç d’exterioritzar les emocions que li
produeix la bellesa del món que l’envolta.
Com la capacitat artística, l’ésser humà té
també l’instint religiós. També, a diferèn-
cia dels animals, les persones tenim la
necessitat de comunicar-nos amb
un Déu superior. Aquesta neces-
sitat de comunicació espiritual
l’experimentem de diferents
maneres:
•P
 reguem, és a dir, ens
dirigim a aquest Déu
superior, que ens ha
donat la vida.

•O
 ferim coses a Déu (sacrificis i ofrenes) per sentir-nos a prop d’ell.
•C
 onstruïm llocs sagrats, com ara temples, en honor seu.
•S
 entim amor, pau, alegria, o, de vegades, por, en relació a aquest ésser superior.
•D
 emanem a Déu que ens protegeixi quan ens sentim amenaçats.
•V
 olem compartir aquesta necessitat de comunicació amb els altres que senten el
mateix que nosaltres.

UNITAT 1 13
 Hi ha milers de maneres d’expressar l’espiritualitat humana; tantes com persones. Però
tot i les diferències, tots som fills del mateix creador. Tots som germans que estimem
o rebutgem, que patim o riem, que naixem i morim. I Déu se sent a prop nostre, encara
que cadascú li resi de manera diferent.

Reflexioneu-hi
•Q
 uè feu vosaltres quan sentiu la
necessitat de comunicar-vos amb Déu?
•S
 abeu què fan les persones d’altres
religions per comunicar-se amb Déu?

14 UNITAT 1
La nostra consciència
Les persones tenim una vida interior complexa que ens diferencia dels animals. Aquest
món interior s’anomena «consciència» i és on queden «enregistrades» totes les coses
bones o dolentes que fem.
És aquesta consciència la que ens permet saber
quan una de les nostres accions no és del tot correc-
ta. Ens alerta quan fem una cosa mal feta: ho notem
instintivament. Per exemple, si hem ferit un amic
dient-li algun insult, no cal que ningú ens digui que
ho hem fet malament. Si ens parem a pensar-hi, nos-
altres mateixos veiem l’error.
La consciència és com una veu interior que ens
avisa sobre el bé o el mal que podem fer o ja hem
fet. Totes les persones sabem que dir la veritat és
una cosa bona, encara que costi. Tots sabem que la
mentida no ens fa estar tranquils. Això ho experi-
menten els infants de totes les religions i de tots els
països del món, sense que els ho hagin dit abans.
Les persones «actuem» així.

Sentir la veu de la nostra consciència és com estar «desperts»

per dintre. I això és molt positiu i molt necessari per viure en pau.

Reflexioneu-hi
•C
 om noteu que teniu consciència? Alguna
vegada heu sentit aquesta veu interior?
•C
 om reacciona la vostra consciència quan
feu el bé? I quan feu el mal? Expliqueu-ho
i parleu-ne.
•S
 egurament coneixeu algun fet terrible
que us ha fet pensar que hi ha persones
sense consciència. En recordeu algun?
•Q
 uina creieu que és la millor manera
d’estar en pau amb la vostra
consciència?
•C
 reieu que les persones que ens estimen
noten quan estem en pau amb la nostra
consciència?
•P
 er què penseu que és bo buscar el perdó
quan ens hem equivocat?

UNITAT 1 15
 L’espècie humana té la capacitat de crear coses noves o diferents: pintures,
escultures, poemes… En diem capacitat artística. És una mena de llenguatge
que ens permet expressar la nostra complexa vida interior. Una vida interior,
la consciència, que també té la necessitat espiritual de connectar amb Déu.
Aquesta consciència ens empeny a agrair-li la vida que veiem al
nostre voltant, que existeixi l’amor, la pau, el bé… És un lloc secret en el nostre
interior on només pot entrar-hi Déu.

 7  Escull les frases que es refereixin al món de la consciència i copia-les en el teu
quadern.

a) Tinc ganes de beure aigua. d) Agraeixo l’ajuda dels meus companys i companyes.

b) Estimo els meus pares. e) Quan puc, acompanyo el meu avi a passejar.

c) Faig exercici. f ) Tinc son.

 8  Escriu en el teu quadern una pregària on agraeixis a Déu la teva consciència i les
coses que et permet experimentar aquesta vida interior: estimar, admirar una flor…

 9  Busca, amb l’ajuda dels pares o del mestre, què van fer el metge Frederic Duran
i Jordà i l’escriptora Lola Anglada. Escriu en el teu quadern un text on ho expliquis i,
al final, acaba’l amb un frase que destaqui la seva bondat o la seva bellesa.

16 UNITAT 1
Moltes religions
Si tinguéssim davant nostre un mapa de tot el món, veuríem que en tots els llocs, països
i continents, hi ha religions molt diferents les unes de les altres. Aquesta varietat i dis-
tribució de les religions en el mapa del món vénen provocades per una història molt
antiga, per una tradició i uns costums molt antics. El cristianisme, per exemple, va
sorgir pel desig de seguir els fets i els ensenyaments de Jesús.
Què hem de pensar, doncs, de les altres religions? El primer que sabem és que
totes aquestes espiritualitats
tenen el mateix origen: la
consciència humana i el seu
desig de connectar amb un
ésser superior. Per això, totes
les religions han nascut d’un
desig de buscar i de trobar
Déu.
Imagina que entres en un
bosc en el moment en què co-
mença a sortir el sol. La seva
llum va il·luminant-ho tot a
poc a poc: fulles, branques,
troncs i cada petita flor que hi
creix. És un dels espectacles
més impressionants que es
pot veure si tens la sort de tro-
bar-te en aquell moment en-
mig d’un bosc.
Si traslladem aquesta imat-
ge al món de la religió, podrí-
em dir que el sol és la llum de
Déu. De la mateixa manera
que el sol il·lumina un pi, un
faig, un roure o una alzina, tota mena d’arbres, la llum de Déu també arriba, en algun
moment de la vida, al cor dels qui el busquen. Aquesta llum els ajuda a fer el bé, a es-
timar, a escoltar la seva consciència, a fer la pau. No hi ha ningú que pugui dir que Déu
és només d’ell. Déu és de tothom.

UNITAT 1 17
 DÉU
Les diferents religions són com diferents
camins que ens porten cap a un mateix destí.
Cada una té la seva manera pròpia
d’apropar-se a Déu.

Religions naturals Budisme Hinduisme

18 UNITAT 1
 J

Islamisme Judaisme Cristianisme

UNITAT 1 19
 Els camins de Déu
Les religions que tenen molts déus acostumen a dipositar la seva fe en aquell déu que
creuen que és el més poderós, tot i que també recordin les altres divinitats. En la reli-
gió cristiana, els creients tenen la fe centrada en Déu Pare, i en la bondat de la persona
de Jesús, el seu Fill.
Si ens fixem en les camins de la imatge de les pàgines anteriors, veiem que a Déu
s’hi arriba per camins diferents. Tots arriben al cim, que és Déu. Aquests camins són les
grans religions que hi ha en el món. Sis grans espiritualitats que apleguen la majoria
dels creients del món: les religions naturals, el
budisme, l’hinduisme, l’islamisme, el judaisme
i el cristianisme. Cada una té unes maneres dife-
rents de seguir el camí cap a Déu. Així, els cristi-
ans intenten buscar Déu i pujar a la muntanya
seguint la seva crida, la de Jesús, el seu Fill, que
ha vingut a trobar-los. Per als cristians, Déu s’ha
fet persona per acompanyar-los dia a dia en
aquest camí de retorn a Déu Pare. Per això, en la
imatge hi ha una J a la meitat del camí.

Reflexioneu-hi
•C
 oneixeu persones que siguin d’altres de la humanitat». Què en penseu
religions que no sigui el cristianisme? d’aquesta frase? Creieu que Gandhi
Què en penseu? Les compreneu? podia entendre i sentir Jesús,
tot i no ser cristià?
•C
 reieu que hi ha religions millors que
•P
 enseu que una persona que creu en
les altres?
una religió pot canviar i fer-se creient
•G
 andhi, un hinduista, va dir: «Jesús és la d’una altra? Es pot ser creient de
força espiritual més gran de la història més d’una religió?

 10  Dibuixa una imatge semblant a la de la muntanya i els camins de Déu de les
pàgines 18 i 19.

 11  Llegeix aquesta frase: «Totes les religions, si se segueixen amb sinceritat, tenen
la llum de Déu». Hi estàs d’acord? Per què?

20 UNITAT 1
HE APRÈS…
El món és una creació tan plena de bellesa i de com-
plexitat que fa que les persones creguin en un déu
creador. Els científics es meravellen de la creació,
i els creients agraeixen la seva existència, un acte
d’amor de Déu.

La natura i la vida s’han de respectar com a

obres de Déu i, d’entre elles, els éssers hu-
mans són l’única part de la creació que té
consciència.

La consciència és la nostra vida inte-

rior que ens permet crear i cercar
Déu, buscant el sentit de la creació.
Aquesta és una de les diferències més
importants entre nosaltres i la resta
dels animals.

La recerca de Déu es manifesta de moltes mane-

res. Les diferents religions expressen diferents
camins per arribar a Déu: el budisme, l’hinduis-
me, l’islamisme, les religions naturals, el judais-
me i el cristianisme.

A diferència d’altres religions, els cristi-

ans creuen que Déu es va fer persona,
en Jesús, per ajudar-los a seguir el camí
cap a Ell.

UNITAT 1 21
 i o ns
2. Les g r a n s r e l i g

La història de la humanitat és també la història de la religió. Farem un viatge que

ens portarà a conèixer les religions naturals i les experiències espirituals dels primers
humans amb déus relacionats amb la natura. I, després, coneixerem altres religions
que creuen en déus amables, o cruels, com el món on vivim.

Figura d’una vaca gravada sobre la roca en el jaciment neolític del Parc Nacional

22 UNITAT 2 de Tassili n’Ajjer (Algèria), Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Les religions naturals
Amb l’aparició dels primers éssers humans, també van aparèixer les primeres reli-
gions. Van ser les més primitives i es relacionaven amb la natura i el misteri de les se-
ves forces: el foc, l’aigua, les estacions de l’any, el Sol i la Lluna, la vida i la mort. Els se-
guidors i les seguidores d’aquestes religions estaven en contacte constant amb la na-
tura i, per això, adoraven molts déus i moltes divinitats que hi tenien relació, com ara
muntanyes especials, arbres gegants o coves. També tenien animals i plantes sagrats,
els anomenats tòtems.

Ayers Rock, la muntanya sagrada dels aborígens d’Austràlia.

També hi havia una persona dins de la comunitat que

era respectada i venerada per la seva especial relació amb
aquests elements religiosos. Eren la sacerdotessa o el brui-
xot, i sovint se’ls atribuïen poders màgics.
Encara hi ha pobles en el món que practiquen aquestes
religions en zones com ara l’Amazònia o l’Àfrica equatorial.
Aquestes religions naturals busquen Déu en el misteri
de la natura.

 1  Dibuixa en el teu quadern un element de la natura espectacular: un gran arbre

amb moltes branques i fulles, una muntanya que destaqui enmig d’un paisatge pla
o una gran cova, per exemple.

UNITAT 2 23
 L’hinduisme
L’hinduisme és una de les grans religions més antigues del món. Va néixer en el
subcontinent indi i, després, es va escampar pels territoris banyats pels rius Indus
i Ganges.
És una religió que adora moltes divinitats, encara que de tots els déus en destaca
un per damunt dels altres. És el déu Brahman, una força divina que és pertot arreu,
però que es manifesta de moltes maneres diferents. Així, els altres déus hinduistes,
com Brahma, Vixnu o Xiva, són com diferents cares o manifestacions de Brahman.
Cada déu controla aspectes diferents de la vida i del món: Brahma és el déu creador,
que crea la vida i que controla el temps; Vixnu controla el destí de les persones, la seva
felicitat i l’amor; Xiva, en canvi, és una divinitat destructora.
L’hinduisme és una religió que té llibres sagrats, els Vedes, on es troba recollida la
seva saviesa. Els Vedes ensenyen els camins del coneixement i de les bones accions. Els
hindús creuen en la reencarnació i
pensen que el premi per haver estat
bona persona en la vida terrenal és
tenir-ne una millor en l’altra vida.
Tenen també molts ritus religiosos
com, per exemple, el ritual de purificació
a les aigües del riu Ganges, al costat de
la ciutat sagrada de Benarés, a l’Índia.

La síl·laba del sànscrit om (en el dibuix) reprodueix

el so sagrat de l’hinduisme, a partir del qual
l’Univers s’organitza. En la fotografia, una creient
hindú fa pregària en el Ganges, el riu sagrat de
l’Índia.

24 UNITAT 2
El budisme
El budisme és una religió molt antiga, que va ser fundada per Buda en el nord de
l’Índia. De seguida es va escampar pel Tibet i per molts altres països d’Orient. Buda és
en realitat el nom més conegut del príncep Siddharta Gautama, que va néixer uns
cinc-cents anys abans de Crist. El seu naixement va estar ple de signes prodigiosos.
Com que era un príncep, la seva família el va educar perquè fos un gran rei, amb una
vida plena de plaers i de tota mena de luxes. El seu pare volia el millor per al seu fill
i per això el va tenir reclòs en el seu palau, perquè no conegués el dolor, la malaltia i la
mort de les persones. Un dia, però, Siddharta es va escapar del palau i va descobrir la
dura realitat i la misèria de la gent. Aquest descobriment el va fer canviar de vida.

La roda del Dharma,

el símbol universal
del budisme, representa
els vuit camins de Buda.
En la fotografia, imatge de
Buda, assegut i meditant, a
la recerca de la il·luminació.

Llavors, va començar una vida de grans sacrificis i pregàries. Va descobrir que les
persones, com més coses desitgem, més infeliços som i, per això, l’afany de tenir-ne
tantes s’ha de superar. Va ser a la ciutat de Benarés on va predicar per primer cop la
seva doctrina a la gent que el seguia. Aquesta doctrina es basa en quatre principis
anomenats nobles veritats. L’objectiu final és arribar a la il·luminació, un estat a
través del qual es pot aconseguir la pau interior, anomenada nirvana, gràcies a la
força de la consciència i de l’esperit.

UNITAT 2 25
 L’islamisme
Els seguidors i les seguidores de l’islamisme són molt nombrosos i s’anomenen musul-
mans. Segueixen els ensenyaments del seu fundador, el profeta Mahoma, que va creure
en l’existència d’un únic déu, que és designat amb el nom d’Al·là.
Mahoma va néixer a la Meca l’any 570 i era comerciant. Quan ja era un home casat,
se li va aparèixer l’àngel Gabriel i li va encomanar la missió d'estendre aquella religió
pertot arreu. Després de superar moltes dificultats i el rebuig de la gent, l’islamisme es
va convertir en un gran moviment religiós.

L’Alcorà, el llibre sagrat de l’islamisme, ha de ser llegit en veu alta i s’ha d’escoltar per ser entès millor. La mitja
lluna i l’estrella han esdevingut un dels símbols d’aquesta religió.

Els pensaments de Mahoma, inspirats per Al·là, han quedat escrits en l’Alcorà, el lli-
bre sagrat dels musulmans. Un bon musulmà ha de complir cinc grans normes o pilars:
• Creure que Al·là és l’únic déu.
•P
 regar cinc cops al dia, agenollats i mirant en direcció cap a la Meca, la ciutat sagrada.
•D
 onar almoina als més necessitats.
•D
 ejunar pel ramadà, el mes de pregària i de sacrifici durant el qual no es beu ni es
menja mentre és de dia.
•V
 iatjar un cop a la vida a la Meca, si la salut ho permet.

26 UNITAT 2
El judaisme
Els seguidors del judaisme s’anomenen jueus. Si es compara amb les altres grans
religions, el judaisme no té tants seguidors, però, en canvi, aquests estan escampats
per tot el món, especialment a Israel, on és la religió majoritària. Segons la tradició, els
seus orígens es remunten a Abraham, Isaac, Jacob, Moisès i els grans profetes.
El judaisme es basa en una relació
especial entre Déu i el poble jueu. Els ju-
eus creuen en un déu únic creador, que
s’ha comunicat amb les persones per
oferir-los la seva protecció i un sentit a la
història de la humanitat.
Els jueus van preparar la vinguda de
Jesús, que va compartir amb ells la seva
història.
El judaisme es fonamenta en:
• La Torà, un llibre on hi ha la llei que Déu
ha revelat al poble jueu.
• El temple, el lloc sagrat on Déu es
fa present i on els jueus preguen i fan
sacrificis.
En la imatge, celebració jueva
• La sinagoga, on es reuneixen els jueus del Yom Kippur, la festivitat més
per resar i estudiar la seva religió. important del calendari jueu.
El menorà, el canelobre de set
• El sàbat, el setè dia de la setmana, que braços, representa l’arbust en flames
es considera sagrat i en què no es pot que va veure Moisès en el Sinaí.

treballar.
• La Pasqua jueva, la festa religiosa més important, en què es recorda
l’alliberament dels jueus esclavitzats a Egipte en temps de Moisès.

En la història de la humanitat, hi ha sis religions fonamentals: les religions

naturals, el budisme, l’hinduisme, l’islamisme, el judaisme i el cristianisme.
Són com sis camins diferents que porten a Déu.
Totes aquestes religions han nascut com a resposta a la necessitat
que els homes i les dones tenen de relacionar-se amb divinitats
o amb un Déu personal.

UNITAT 2 27
 Reflexioneu-hi
•C
 oneixeu persones que practiquin alguna
de les religions que s’expliquen en el llibre?
Com expressen la seva religiositat?
•C
 reieu que podeu aprendre alguna cosa
de les religions que són diferents de la
vostra? Parleu-ne.

 2  Copia en el teu quadern la taula següent i completa-la amb la informació que
has llegit sobre les diferents religions.

 3  Amb la informació de la taula de l’activitat 2, contesta en el teu quadern les

preguntes següents:

• Quines religions creuen en un únic déu?

• Quina religió no creu en cap déu?

• Quines religions tenen dies sagrats. Quins dies són?

• Hi ha alguna religió que promogui l’odi i l’enfrontament?

 4  Copia en el teu quadern aquestes dues columnes i relaciona-les:

a) Islamisme Il·luminació
b) Cristianisme Alcorà
c) Budisme Brahman
d) Hinduisme Jesús
e) Religions naturals Bruixot

28 UNITAT 2
La gent sense creences
Si ens hi fixem bé, veurem que en el món, en què hi ha tantes religions diferents, també
hi ha moltes persones que sembla que no segueixin cap religió en la seva vida. Però, tot
i així, són persones que volen un món millor, en pau, en què tots ens respectem. Són
gent de bon cor, amb ganes de treballar, i que busquen Déu a la seva manera gairebé
sense saber-ho. Qui fa la seva feina pensant que amb el seu treball contribueix al fet que
altres persones visquin millor, és en el camí de Déu. Jesús ja ho va dir: «Qui estima els
altres com a ell mateix, estima Déu».

Hi ha molta gent en el món que treballa sabent que és útil als altres.

Reflexioneu-hi
•C
 reieu que hi ha feines que són millors
que altres? Considereu que tots els
treballs són imprescindibles?
Què passaria si no hi haguessin
escombriaires o transportistes?
•P
 enseu que totes les feines ajuden a fer un
món millor? Per què? Poseu-ne exemples.
•Q
 uines feines creieu que s’haurien de
deixar de fer? Per què? Què passaria
si no hi haguessin soldats?

UNITAT 2 29
 Creiem en un món millor
Si fem cas de les notícies dels diaris, de la ràdio, de la televisió o d’internet sembla que
en el món només hi passen coses dolentes (guerres, morts per atemptats, drogues…).
És, però, una falsa impressió perquè el que succeeix sovint és que les males notícies
són més espectaculars que les bones, i per això les bones notícies passen més desa-
percebudes. Un savi va dir una vegada que quan cau un arbre en un bosc fa molt de
soroll, però quan creix un bosc, no es nota, ho fa silenciosament. El mateix passa amb
les coses bones: existeixen però sovint no ens n’adonem.

En un concurs de Cartes als Reis que va organitzar un diari de Barcelona, en què hi

van participar molts nens i moltes nenes d’entre 4 i 15 anys, es va veure que el que
demanava la majoria dels participants no eren pas joguines, sinó que hi hagués pau
en el món.
Llegiu dues d’aquestes cartes i veureu que hi ha molts nens i moltes nenes que
confien en les persones i que creuen que els problemes, com les guerres o l’odi, es
poden solucionar.

30 UNITAT 2
 Hola, Reis Mags!
Jo no sé si vostès poden fer alguna cosa, pero és que estic cansat de
veure per la tele sempre les mateixes imatges. M’agradaria que els
nens que neixen poguessin banyar-se en un mar blau i net, i que
després, poguessin fer castells de sorra i figures a la platja. També
voldria que poguessin veure com canvien de color les fulles dels
arbres a la tardor i jugar amb els seus amics, i cantar i sentir
l’olor de la xocolata calenta.
I el que és més important, voldria que siguin feliços per dintre, que
no tinguin por si alguna vegada fan les coses malament, i que
aprenguin a fer el bé. Oi que entre tots aconseguiriem que la
paraula més bonica, la felicitat, fos de veritat?
Adrià, 11 anys

s R e is d ’O r ie n t ! b u id a , se n se r e s, ni bolígrafs,
Estimat d e m a n a r-vos una capsa
vo ld ria
Aquest any s m e ves coses,
a le t s. g u a r d a r le
ni braç
n o r m a l i c o r rent, on jo pogués eus somnis i desitjos.
Una capsa s il.lusions, els m
io n s, le s m e v e c la nena més
les meves emoc , m o lt e s vegad e s pe n so q u e só
e n . I m ’agradaria
u e d o so la e m ’e st im
Quan em q
e l m ó n , pe r q u è tinc persones qu les nenes del món.
afortunada d n r e g a l p e r a t ots els nens i
r a
que això fos el g Clàudia, 12 anys

Reflexioneu-hi
•Q
 uè en penseu d’aquestes cartes als •Q
 uè creieu que diria la gent que
Reis? Per què aquest nen i aquesta nena només pensa en ella mateixa?
no demanen joguines? Creieu que haurien Vosaltres heu fet alguna cosa
de demanar coses per a ells? generosa semblant?

UNITAT 2 31
 Persones de bon cor
En situacions difícils, com pot ser en cas de malaltia o de guerra, trobem organitza-
cions de persones que ajuden els altres. És el cas dels Pallapupas, un grup d’artistes
de circ que treballen en els hospitals i que intenten animar i alegrar la vida de les per-
sones malaltes que estan ingressades,
especialment la dels nens.
Una altra organització que intenta
portar alegria i esperança en situacions
difícils és Pallassos Sense Fronteres.
Aquesta organització, que va ser crea-
da pel pallasso Tortell Poltrona, aplega
pallassos i artistes que van a les zones
que estan patint una guerra per dis-
treure i alegrar els nens i les nenes a
través de l’art i l’humor, i també per fer Els Pallapupas, els «pallassos d’hospital» porten l’alegria als
somriure els més grans. malalts hospitalitzats, tant petits com grans.

En Tortell Poltrona explica

que, un dia, quan era a punt de començar la funció de circ de Pallassos Sen-
se Fronteres en un poble en guerra, s’hi van presentar uns soldats armats
amb la intenció de matar tota la gent que era allà reunida per veure l’es-
pectacle. Aleshores, ell, amb el seu nas vermell, va fer el seu número de
circ: es va posar tretze cadires damunt de la barbeta. Els soldats es van
quedar mirant aquell magnífic espectacle, i es van distreure tant que
fins i tot van riure! Després, se’n van anar sense disparar. En Tortell
Poltrona recorda aquell dia com un dels més terribles que ha viscut
mai, i, alhora, com un dels més feliços.

Reflexioneu-hi
•D
 esprés de llegir la història d’en Tortell
Poltrona, per què creieu que aquell va ser
el dia més terrible i, alhora, el més feliç
de la seva vida?
•C
 oneixeu persones que fan tasques
humanitàries? Per què penseu que
ho fan i arrisquen la seva vida pels
altres?

32 UNITAT 2
Creiem en les persones
Ja hem vist que en el món hi ha moltes persones que tre-
ballen fent el bé sense cridar l’atenció. Són gent que co-
neixem: pares i mares, metges i metgesses, missioners
i missioneres, voluntaris i voluntàries… Tots ells dediquen
la seva vida a fer un món millor, més just i més feliç.
Amb la seva feina, aquestes persones demostren que
creuen en la humanitat, que paga la pena creure en les
persones. No fan bones obres perquè creguin en Jesús o
en l’Evangeli, simplement les fan perquè estimen, perquè
no volen que l’egoisme i la injustícia controlin el món.
Encara que no resin, aquestes persones tenen una força
d’esperit que és com una pregària posada en pràctica. Ens tro-
bem davant d’homes i de dones que viuen
la religió de la pau i de l’amor. Déu és al seu
costat perquè volen fer un món millor.
El que és veritablement important és que
tots ajudem a fer un món millor, siguem
persones creients o no, o d’una religió o
d’una altra. Tots hem de respectar-nos mú-
tuament.

Hi ha moltes persones que ajuden a fer un món més just i ho fan sense
ser creients de cap religió. És com si fossin practicants de la religió
de la pau i de l’amor. Aquestes persones confien en la humanitat i tenen
l’esperança que el món serà millor.

Reflexioneu-hi
•Q
 uè creieu que es vol dir amb la frase
«La força d’esperit que fa que algunes
persones no creients ajudin els altres és
com una pregària posada en pràctica»?
•C
 omenteu la frase «És impossible que
tots pensem el mateix, però s’ha de ser
respectuós amb les persones, sobretot
si elles ho viuen amb molta fe».

UNITAT 2 33
  5  Desxifra la frase enigmàtica . 1

,
,
’ .
1. Vegeu les equivalències en la pàgina 153.

 6  Escriu una bona notícia que t’agradaria que es digués per la televisió i en què els
protagonistes siguin persones que ajuden els altres. Posa-hi un titular.

 7  Copia en el teu quadern les frases que creguis que són certes sobre les persones
que ajuden els altres i no són creients.

a) Ho fan per fer-se famoses.

b) Creuen en un món millor.

c) Són felices al costat dels més necessitats.

d) Segueixen l’Evangeli de Jesús.

e) Guanyen molts diners.

f ) Es desanimen al cap d’un temps d’estar ajudant.

g) Arrisquen la seva vida pels altres.

 8  Dibuixa, en dues o tres vinyetes, una petita

història en què una pistola es converteix en un colom
de la pau.

 9  Cerca a internet informació sobre Intermón-Oxfam, Càritas o Metges Sense

Fronteres i escriu en el teu quadern un petit text en què responguis les preguntes
següents sobre una d’aquestes organitzacions.
• Què vol dir el seu nom?
• A què es dedica?
• On actua?
• Quanta gent hi treballa?

34 UNITAT 2
HE APRÈS…
En la història de la humanitat, hi ha sis religions fona-
mentals: les religions naturals, el budisme, l’hinduis-
me, el judaisme, l’islamisme i el cristianisme. Són com
sis camins diferents que porten a Déu.

Les religions han nascut com a resposta a la

necessitat que els homes i les dones tenen
de relacionar-se amb les divinitats o amb un
déu personal.

També hi ha molta gent que,

sense la fe religiosa, segueixen
el desig de fer un món millor. És
la religió de molta bona gent.

El més important és que cada persona segueixi

la religió que més l'ompli, buscant la veritat.
I això s’ha de respectar.

UNITAT 2 35
 e r en t
l i b re d i f
3. La B í b l i a , u n l

La Bíblia és el llibre més especial per a la vida de les persones que viuen la fe cristiana.
Narra la història real, juntament amb moltes pàgines poètiques, llegendes i imatges,
d’un poble, el poble jueu. Alguns savis que l’han estudiat diuen que en realitat
és la història de les coses que li passen a tot poble o a tota persona que busca el
rastre de Déu.

36 UNITAT 3
El llibre sagrat dels cristians
La majoria de les religions tenen un llibre sagrat en què es recull l’experiència de les
persones que creuen en Déu: l’islamisme té l’Alcorà, l’hinduisme té els Vedes, i el budis-
me, la recopilació de quatre «nobles veritats». En aquests escrits, s’hi agrupen, també,
les normes, els missatges, els manaments i les pregàries de cada religió.
La Bíblia és el llibre sagrat dels cristians. És un llibre que comparteixen, en part,
amb la religió dels jueus, el que fa que el judaisme sigui el precedent del cristianisme.
L’autor d’aquesta obra és tot un poble que, al llarg d’anys i de segles, va construir el
missatge de la Bíblia.

La Torà, la base del judaisme, és on hi ha els llibres del Pentateuc.

Reflexioneu-hi
•R
 ecordeu com s’havia de consultar •Q
 uins moments expliquen aquests
i de llegir la Bíblia i busqueu-hi els passatges de la Bíblia?
passatges següents: •C
 reieu que aquestes històries ens
Gènesi 1, 1-5, Lluc 2, 8-21, expliquen coses importants que van
Joan 19, 28-30 i Joan 20, 11-18. passar fa molts anys?

UNITAT 3 37
 Déu es va manifestar als homes i a les dones unes quantes vegades, i ho va fer enviant
un missatge d’amor i d’esperança en un futur millor, que va transmetre en moments
de pregària i d’experiències religioses. Així va passar amb Abraham, Moisès, els
profetes, Maria de Natzaret i, sobretot, amb Jesús.
Fa milers d’anys, el poble va rebre
aquest missatge i el va anar transmetent
per tradició de generació en generació,
de pares a fills, d’avis a néts. La tradició
és, doncs, el gran mitjà de comunicació
per fer arribar el missatge de Déu als
homes i a les dones.
Gràcies a la força de la tradició, molts
pobles han recuperat festes religioses
i populars, llegendes, cançons i costums
que semblaven perduts.
Una de les imatges més boniques de
les nostres tradicions és la dels castellers.
Tots s’ajuden amb les mans, amb la seva
força i els seus equilibris. És una de les
tradicions catalanes més emocionants.

Les tradicions s’han anat transmeten de generació en

generació, com el missatge de Déu.

Reflexioneu-hi
•Q
 uines tradicions coneixeu que
identifiquin el lloc on viviu? Són
tradicions o festes religioses?
Les compartiu amb altres pobles
o ciutats de la resta de Catalunya?
•P
 er què creieu que hi ha molta gent jove
que participa en les tradicions i festes?
•V
 osaltres participeu en alguna de les
tradicions o festes del lloc on viviu?
Expliqueu per què ho feu.

38 UNITAT 3
La Bíblia per fora
La paraula bíblia és una paraula grega que significa ’llibres’.
Com en una biblioteca, en la Bíblia, hi trobem molts tipus de llibres i d’escrits diferents:
llibres històrics, llibres poètics, llibres de consells i de pregària, llibres que narren la
vida de Jesús, cartes dels apòstols adreçades a la gent cristiana, etc.
Els llibres de l’Antic Testament expliquen els fets religiosos més importants
que van passar abans de l’aparició de Jesús. En el Nou Testament, hi trobem els fets
de la vida de Jesús, dels apòstols i de les comunitats cristianes. Els quatre Evangelis
són els llibres més importants del

Reflexioneu-hi
Nou Testament; tot i que comprenen
una part petita de la Bíblia, tenen
una gran importància. •C
 reieu que costa de llegir la Bíblia? Per
La Bíblia és una obra escrita per què? Penseu que es necessita una mica
de preparació per entendre les històries
tot un poble i ha esdevingut el llibre
que s’hi narren?
religiós traduït a més llengües. Jesús
•Q
 ui ens pot ajudar a comprendre el
n’és el protagonista principal.
missatge de la Bíblia?

ME NT NOU TESTAMENT
I C T ESTA
AN T

Evangelis
u c
Pentate

dels
Fets tols
Profètics Ap s
ò

els
tòrics Cartes d ls
s his p ò s to
Llibre A

Altres llibres Apocalipsi

UNITAT 3 39
  1  Per què creus que és tan important la Bíblia per a la fe dels cristians? Escriu la
resposta en el teu quadern.

 2  És el mateix la Bíblia que els Evangelis? En què es diferencien?

 3  Copia en el teu quadern aquesta taula i ordena-hi els llibres de la Bíblia de més
antics a més recents, amb la informació que hi ha en el dibuix de la pàgina 39.

ANTIC TESTAMENT NOU TESTAMENT

 4  Ordena els diversos fragments de la frase i escriu-la en el teu quadern.

En la Bíblia boles i llegendes formen

, poemes, contes, parà

t. part que de la nostra

tradició i identita trobem

 5  Llegeix les frases que tens a continuació i digues si són certes o falses:
a) La Bíblia la va escriure un gran savi.
b) La paraula bíblia vol dir ’llibres’.
c) La Bíblia té molts autors.
d) La Bíblia s’ha transmès de pares a fills.
e) La Bíblia és el llibre fonamental de la religió islàmica.
f ) La Bíblia, des dels seus orígens, s’ha transmès només
oralment.

 6  Consulta la Bíblia i busca-hi quins són els cinc primers llibres de l’Antic Testament
que reben el nom de Pentateuc. Després, escriu en el teu quadern el títol de cada un.

40 UNITAT 3
El país de la Bíblia
La terra de Canaan és un indret de pas entre grans cultures. Allí s’hi va desenvolupar
gran part de la història del poble d’Israel, el poble jueu.

Una mica de geografia

Els actuals països d’Israel i de Palestina es troben a l’extrem oriental de la Mediterrània.
Antigament, cap al 1900 aC, aquest territori era la terra de Canaan, on van viure
Abraham, els seus fills i descendents, i altres pobles. Aquí és on transcorre la major part
de la història del poble d’Israel, l’autèntic protagonista del relat que explica la Bíblia.
Grans imperis van fer servir aquest territori com a zona de pas. Egipcis, assiris,
caldeus, perses i grecs van passar per aquesta regió i hi van deixar la seva empremta
cultural i religiosa. En temps de Jesús, els romans van dominar aquest territori.
En el mapa s’hi pot veure el nom de les
Muntanyes
ciutats, dels pobles, de les muntanyes, dels del Líban

deserts i dels rius del país on Jesús va viure.

Llac de
El va recórrer de dalt a baix predicant-hi el Tiberíades

seu missatge. Natzaret Riu Jordà

Jericó
Jerusalem

Mar Morta
Betlem
CANAAN

Mar Mediterrània
Desert
de Judea

EGIPTE
Riu Nil

Mar Roja

 7  Dibuixa en el teu quadern un mapa com el d’aquesta pàgina i situa-hi els llocs
següents: el llac de Tiberíades, el riu Jordà, la mar Morta, les ciutats de Jerusalem,
Betlem, Natzaret i Jericó, el desert de Judea i les muntanyes del Líban.

UNITAT 3 41
 El poble jueu o poble d’Israel
El gran paper que ha tingut el poble jueu en la història de les religions va començar en
temps d’Abraham.
En aquella època, els jueus estaven envoltats de molts altres pobles que creien en
moltes divinitats, eren politeistes. Aquest poble va tenir la intuïció de creure que només
hi ha un sol déu creador i senyor de tota la vida, i amb aquest pensament es va convertir
en monoteista. Aquest és l’origen del judaisme i el fet que va diferenciar el poble jueu
de tots els altres.
Aquesta fe en un sol déu es va transmetre de pares a fills i va ser el senyal d’identitat
del poble jueu. Amb Abraham, la persona que Déu va escollir per comunicar el seu mis-
satge, neix la llavor del judaisme i, més tard, la del cristianisme.

Abraham és l’arrel del gran arbre de les religions monoteistes.

Reflexioneu-hi
•C
 om us imagineu que ha de ser Déu? •P
 er què penseu que és important creure
Quines qualitats podrien definir-lo? en un sol déu?
•C
 reieu que podem arribar a conèixer •Q
 uè succeeix quan seguim el camí
del tot Déu? de Déu? I quan ens n’allunyem?

42 UNITAT 3
 Tots els llibres sagrats de les diferents religions tenen, com les fonts
de les muntanyes, una riquesa d’aigua viva, que ajuda les persones
a seguir la veu de la seva consciència, a trobar Déu i a ser felices.
Per als cristians, la font d’aigua viva és Jesús.

 8  Cerca a internet la llista dels déus grecs. Escriu-los en el teu quadern i indica per
a què servia cada déu i deessa. Es pot dir que els grecs tenien una religió politeista?

 9  Cerca a internet el nom de tres religions politeistes.

 10  Busca en aquesta sopa de lletres cinc paraules relacionades amb la terra de
Canaan. Escriu-les en el teu quadern.

T U C B A L I G E S

N A T Z A R E T C I

A O P F S A N B A S

I A B R A H A M E R

G D R O Z A E A R A

J E R U S A L E M E

A O M A R S X O R L

N J U D A I S M E J

D A Y L E O O V M P

B N C K Z F S S R E

 11  Dibuixa en el teu quadern una font d’on en brollin les lletres que formen la
paraula Jesús.

UNITAT 3 43
 Jesús
La figura de Jesús no és un invent dels cristians. Jesús és un personatge històric i real,
com ho van ser altres fundadors d’altres religions, per exemple Buda o Mahoma.
Els Evangelis són la principal font d’informació sobre la vida i l’obra de Jesús, i del
temps i el lloc on va viure i morir.

El jardí de Getsemaní on Jesús, abans de ser crucificat, va ser traït per Judes.

Per això, l’existència de la figura de Jesús no és posada en dubte ni pels creients, ni

pels no creients, que admeten que aquest personatge extraordinari va viure en una
època determinada de l’Imperi romà. El que provoca un gran debat són la seva mane-
ra de viure, la seva doctrina i els seus pensaments, els quals, al llarg de la història, han
topat amb la manera de fer d’algunes persones, especialment de les poderoses.

Reflexioneu-hi
•P
 er què creieu que el missatge i la vida •Q
 uina part del seu missatge penseu
de Jesús han provocat rebuig entre que podia anar en contra d’aquestes
les persones poderoses o riques? persones?

44 UNITAT 3
 Abans i després de Jesús
De vegades, llegim en algun llibre expressions com ara «Aquest fet va passar tants
anys abans de Crist» o «L’aparició de l’agricultura va tenir lloc fa uns 10.000 anys aC», o
«El descobriment d’Amèrica va ser el 1492 dC ». Què volen dir aC i dC? L’abreviatura aC
ens diu que el fet va passar «abans de Crist», i la dC, que va ocórrer «després de Crist».
Això s’indica d’aquesta manera perquè la història s’ordena a partir de l’any 0, l’any que
es considera el del naixement de Jesús.

Prehistòria Naixement de Abraham Naixement Naixement Descobriment Naixement

10000 aC l’Imperi d’Egipte 2166 aC – 1991 aC de Jesús de Mahoma 570 dC d’Amèrica 1492 dC d’internet 1983 dC
2686 aC

(…) -2500 -2000 -1500 -1000 -500 0 500 1000 1500 2000

Abans de Crist Després de Crist

)...( )...( -XX -XIX -XVIII -XVII -XVI -XV -XIV -XIII -XII -XI -X -XI -VIII -VII -VI -V -VI -III -II -I I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII XIII XIV XV XVI XVII XVIII XIX XX XXI XXII

Imperi romà Naixement de Catalunya

Jesús va néixer el 25 de desembre?

En l’Evangeli de Lluc, hi podem llegir el marc històric del naixement de Jesús.

Per aquells dies, sortí un edicte de

l’emperador Cèsar August ordenant
que es fes el cens (càlcul del nombre
d’habitants) de tot l’imperi.
Aquest cens va ser anterior al que
es féu quan Quirini era governador de
Síria.
Lluc 2, 1-2 (Text adaptat)

Cèsar August

Quan fem la pregunta «És veritat que Jesús va néixer el 25 de desembre?», ens pot
sorprendre la resposta «Segurament no, Jesús no va néixer el 25 de desembre».

UNITAT 3 45
 Aquesta resposta s’ha de raonar. D’una banda, cal tenir en compte que el calendari de
l’època de Jesús era diferent del d’ara. I, de l’altra, el fet que els cristians van escollir
aquesta data perquè coincidís amb el solstici d’hivern, el dia més curt de l’any, a partir
del qual els dies comencen a allargar-se fins a arribar al solstici d’estiu (amb el dia amb
més llum solar de l’any).

Els cristians van fer coincidir la creença del naixement de Jesús amb un dia especial
en què els romans celebraven unes festes populars. Així, a aquella festa romana li van
donar un nou significat religiós: Jesús és la llum del món i representa el Sol que co-
mença a «néixer». D’aquesta manera, van crear la tradició del Nadal a l’hivern, tot i que
no sabien el dia exacte del naixement de Jesús.

 12  Cerca a internet els anys en què Cèsar August va ser emperador. Coincideixen
amb els anys en què va viure Jesús?

Reflexioneu-hi
•Q
 uin significat creieu que té que es faci
coincidir el solstici d’hivern amb el
naixement de Jesús? Per què penseu
que ho van fer així els primers cristians?
•P
 enseu que actualment podríem deixar
de celebrar el Nadal?

46 UNITAT 3
Betlem i la cova
Jesús va néixer a Betlem, tot i que Josep i Maria vivien i treballaven a Natzaret, perquè
l’emperador Cèsar August havia dictat una ordre segons la qual totes les famílies ha-
vien de signar i de pagar els impostos en el lloc on havia nascut el cap de família. Com
que Josep havia nascut a Betlem, va haver d’anar cap allà amb Maria embarassada.
Fixem-nos com ho explica Lluc.

Tothom anava a inscriure’s a la seva població d’origen.

També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a
Judea, el poble de David, que es diu Betlem, perquè era de
la família i de la descendència de David. Josep havia
d’inscriure’s en el cens, juntament amb Maria, la seva
esposa, que esperava un fill.
Mentre eren allà, se li van
complir els dies, i va néixer el
seu fill: ella el va faixar amb
bolquers i el posà en una
menjadora, perquè no havien
trobat lloc a l’hostal.
A la mateixa contrada, hi
havia uns pastors que vivien al
ras i de nit es rellevaven per
guardar el seu ramat. Un àngel Vista de Nazaret, de Van de Velde.

del Senyor se’ls va aparèixer i els digué:

—Us anuncio que avui, a la ciutat de David, us ha nascut
el Salvador, el Messies, el Senyor.
Els pastors anaren cap a Betlem ben de pressa i hi
trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora.

Lluc 2, 3-16 (Text adaptat)

UNITAT 3 47
 Què signifiquen la cova i els pastors?
Ens sorprèn la senzillesa de Lluc en descriure el naixement de Jesús, el Fill de Déu fet
home. L’evangelista ens explica amb molta naturalitat que Maria va haver d’infantar el
seu fill allí. També explica com Josep i Maria van haver de passar la nit en una zona de
coves, als afores de Betlem, perquè no van trobar cap hostal ni cap casa que els volgués
acollir. Els pastors feien servir aquestes coves per refugiar-se quan havien d’arrecerar-
se del fred durant les interminables nits d’hivern.

La família de Jesús vivia en un poble senzill de gent treballadora.

Per tant, la història del naixement de Jesús ens parla de llocs i de persones que
existeixen: unes coves, un poble com Betlem i uns pastors molt pobres. Tot això està
ple de significats molt profunds. Pensem que el Fill de Déu neix en un lloc poc luxós i
entre una gent humil i pobra.
Actualment, tot això s’ha anat omplint de sentiments humans i religiosos. Per això
fem els pessebres, una tradició que diuen que va començar amb sant Francesc d’Assís,
el primer en fer un naixement.

Reflexioneu-hi
•Q
 uin significat creieu que té que el •C
 om creieu que la gent del poble va
naixement del Fill de Déu es produís entendre aquest fet? I els poderosos,
en un lloc molt humil i envoltat de com van reaccionar?
gent pobra?
•Q
 uin missatge creieu que dóna Déu fent
•P
 enseu que hauria d’haver nascut que el seu Fill neixi entre persones humils
en un palau envoltat de riqueses? i pobres?

48 UNITAT 3
Què signifiquen els Mags i l’estrella?
Els Mags són figures que ens provoquen simpatia, tant si som grans com petits. Però,
per entendre’n el significat hem de llegir el que l’evangelista Mateu ens explica sobre
la visita que els Mags van fer a Jesús, seguint l’estrella.

L’Evangeli ens explica…

Jesús havia nascut a Betlem en temps del rei Herodes. De

sobte, uns Mags, vinguts d’Orient, es van presentar a la gran
ciutat de Jerusalem i van preguntar:
—On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Nosaltres
hem vist a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo.
Quan Herodes va sentir allò, es va indignar, va tenir enveja
i tota la ciutat va tremolar de por. Va convocar els savis i els
grans sacerdots i els preguntà si tot allò
d’aquell nen era veritat. Ells ho
afirmaren, perquè així ho havien dit els
profetes.
Llavors, Herodes cridà secretament
els Mags per informar-se del moment
exacte en què se’ls havia aparegut
l’estrella. I els envià cap a Betlem, amb aquest encàrrec:
—Aneu-vos-en i esbrineu exactament qui és aquest infant
i on és, perquè jo també vull anar a adorar-lo.
Els Mags es van posar en camí i l’estrella que havien vist a
l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà
damunt el lloc on era l’infant. Van entrar a la casa, veieren el
nen amb Maria, la seva mare, s’agenollaren, l’adoraren i li
oferiren regals: or, encens i mirra.

Mateu 2, 1-12 (Text adaptat)

UNITAT 3 49
 Significats amagats
El relat de Mateu ens narra coses importants. És com una paràbola de les que explicava
Jesús en què es barregen fets imaginaris i reals. Cal tenir en compte que:
 ls mags d’aquell temps no tenen res a veure amb els mags actuals. Eren persones
•E
molt sàvies que investigaven les diferents religions del seu temps. Els seus noms,
Melcior, Gaspar i Baltasar, no són reals. Com passa amb el Nadal i amb el naixement
de Jesús, són fruit de la tradició dels cristians. El rei Herodes, en canvi, és un perso-
natge històric, cruel i sanguinari.
•L
 ’estrella que guia els Mags representa Jesús, la llum del món, que, a punt de néi-
xer, ja il·lumina les persones que busquen la veritat i el sentit del món.
 mb la festa dels Reis Mags es vol dir que Jesús no ha nascut únicament per al po-
•A
ble jueu, sinó per a tota la humanitat, sense fer diferències entre homes, dones,
religions o cultures.
Els relats de la Bíblia estan plens de significats més
complexos i interessants. Fer-se gran, deixar de ser un in-
fant, vol dir començar a descobrir i a entendre aquests
significats amagats de les històries bíbliques.

Reflexioneu-hi
•P
 er què, tal com diu l’evangelista Lluc,
els pastors van ser els primers a anar
a adorar l’infant Jesús?
•N
 o sabem del cert si els pastors van
oferir regals a Jesús, però, sigui com
sigui, quin significat creieu que té aquest
signe religiós d’oferir petits regals
a Jesús?
• L’Evangeli de Lluc ens diu que Jesús va
néixer als afores de la ciutat de Betlem
i també sabem que Jesús va ser
crucificat als afores de la
ciutat de Jerusalem. Us fa pensar
en alguna cosa aquest detall de
la vida de Jesús? Per què, quan fem
el pessebre, posem un àngel damunt
de la cova?
•A
 vui en dia, qui creieu que serien els
pastors? I ara, en la nostra societat,
penseu que hi ha algú tan poderós i cruel
com el rei Herodes? I qui podrien ser
els Mags?

50 UNITAT 3
HE APRÈS…
La història universal emmarca tots els esdeveni-
ments històrics partint de la data del naixement de
Jesús. Per això parlem d’aquells fets que van passar
«abans de Crist» i d’aquells que van passar «després
de Crist».

Els cristians van escollir la data del 25 de desem-

bre per celebrar el naixement de Jesús, per fer-la
coincidir amb el solstici d’hivern, quan la llum del
Sol «neix» i el dia es fa cada vegada més llarg. En-
cara que potser Jesús va néixer un altre dia, s’ha
conservat aquesta tradició.

En les narracions de Lluc i Mateu

que parlen sobre el naixement de
Jesús, hi trobem dades històriques
i reals, i detalls imaginaris. Aquests
dos evangelistes van combinar
aquestes dues coses amb la inten-
ció d’explicar el misteri de Jesús, un
personatge molt important en la
història religiosa de la humanitat.

Els Mags i l’estrella de què parla Mateu en el seu

Evangeli representen els homes i les dones que
busquen, al llarg de la seva vida, la llum de la ve-
ritat, de Jesús, el qual ha nascut per a tots els po-
bles i cultures. Per això avui hi ha cristians repar-
tits per tots els continents del món.

UNITAT 3 51
 LA H IS T Ò R I A D ’ U N P O B L E

52
 La vinguda de Jesús es va anar preparant amb
el temps. En un racó de món, en un país petit situat
entre els actuals Egipte, l’Iraq i Síria,
que avui en dia estan en guerra, van
viure-hi persones d’una gran
categoria humana
i religiosa. Ens referim
a Abraham, a Moisès
i als profetes, figures
que tots recordem.
Amb aquests grans
personatges, Déu preparava
un poble del qual naixeria Jesús
de Natzaret.
Tot això passava pels volts
de l’any 1900 aC.

53
 d e fe
p e r s o n es
4. Els pat riarques ,

Els patriarques eren els homes que tenien l’autoritat en una gran família o tribu, que
decidien i aconsellaven sobre el que calia fer o sobre el que estava bé o malament.
Havien de ser homes savis i amb experiència per poder decidir en les coses que
afectaven la família i la tribu. També havien de ser persones de fe, per poder raonar
sobre les qüestions religioses que preocupaven a la seva gent. Abraham, per exemple,
va ser un patriarca important. Sovint, els patriarques es preguntaven sobre el sentit
de la vida i de l’existència de Déu.

Va ser justament enmig del desert, en una nit estelada,

que Déu es va fer present a Abraham.
54 UNITAT 4
Abraham, el gran patriarca
Abraham era el patriarca d’una tribu de pastors nòmades. Vivien en la regió de Meso-
potàmia, entre els rius Tigris i Eufrates. Encara que no és del tot segur, probablement
va néixer a la ciutat d’Ur.
El patriarca dóna nom a la família. Gràcies a la seva edat, la saviesa i l’experiència,
era un home respectat per tothom i tenia autoritat sobre tota la seva família. Quan hi
havia conflictes, el patriarca donava consells i ajudava a trobar una solució. Era la per-
sona que guiava el poble i també qui organitzava els guerrers en cas d’enfrontaments
amb l’enemic. Com que era una persona de fe, s’encarregava dels rituals religiosos
i dels sacrificis que la família oferia a Déu.

En l’època d’Abraham, els sumeris creien en moltes divinitats diferents. En la imatge, relleu de l’època
del regne d’Accad (Mesopotàmia), del 2300-2000 aC.

En temps d’Abraham, la majoria de les religions eren politeistes, és a dir, creien en

diversos déus. Adoraven, per exemple, el Sol o una deessa de la fertilitat perquè prote-
gís els animals i la terra els donés bones collites. També creien en déus amenaçadors,
que calia tenir contents amb sacrificis, fins i tot de persones, perquè no s’enfadessin.

Reflexioneu-hi
•Q
 uines qualitats creieu que eren persones que facin coses semblants
necessàries per ser un bon patriarca? a les dels antics patriarques en el vostre
•C
 oneixeu alguna persona o algunes entorn? Són homes o dones?

UNITAT 4 55
 La importància d’Abraham
En un món ple de pobles amb religions politeistes, per què Abraham va buscar un déu
únic? Abraham era un home d’una gran fe, però les religions politeistes no satisfeien
el seu gran cor. Déu es va fixar en ell perquè era un home d’esperit noble que cercava
una veritat més profunda i un sentit a la vida. I és que Déu ens crida des de les nostres
inquietuds.
Va ser justament enmig del desert, en una nit estelada, que Déu es va fer present a
Abraham. Per demostrar la seva presència, va concedir-li un desig, que Abraham tenia
ben guardat en el seu cor: tenir un fill amb la seva dona, Sara, malgrat que ja eren molt
grans.
És en aquest moment en què es va produir un gran pas per a la història de les
religions. S’havia plantat la llavor d’un gran arbre del qual sorgirien el judaisme, el
cristianisme i l’islamisme. Aquestes tres religions consideren Abraham un home sant,
que va creure en un sol déu, pare de totes les coses i de tots els homes.

La Bíblia ens explica…

Déu va adreçar-se a Abraham i va establir un pacte entre ell i el seu poble.

El Senyor va fer sortir Abraham fora de la tenda i li va dir:

—Mira el cel i compta les estrelles, si és que les pots
comptar. Doncs així serà la teva descendència, més nombrosa
que les estrelles del cel i que la sorra del desert.
Abraham va creure en el Senyor, i el Senyor el va beneir
amb una gran descendència.

Gènesi 15, 5-6 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi
• Per què creieu que va ser tan important l’experiència d’Abraham quan va sentir un únic
déu creador?

56 UNITAT 4
Abraham rep una lliçó molt important
L’experiència que li va passar a Abraham (que Déu es mostrés generós amb ell per
agrair-li la seva fe) era tan nova que va necessitar d’una sèrie de proves per entendre
com n’era de diferent el caràcter de l’únic déu vertader.
Abraham, tot i l’alegria de tenir un fill de Sara, va creure que el déu que havia sentit
era com els déus de les religions del seu voltant. També va creure que li havia d’oferir
sacrificis. El seu cor estava tan ple de por que no podia veure l’amor de
Déu.
Per això, Abraham va tenir una mala idea: va pensar que
havia de sacrificar el seu estimat fill, Isaac.
Però, en el moment crucial, Déu va intervenir-hi.
L’àngel del Senyor es va aparèixer a Abraham i va
aturar el sacrifici d’Isaac. Va ser en aquell instant
que es va adonar que el que anava a fer no tenia
cap sentit. Déu, que havia complert la seva
promesa, no esperava cap sacrifici, no podia
ser tan cruel per demanar-li la vida del seu fill.
Va entendre que aquell era un déu de veritat
perquè el déu creador és un déu de vius, no
vol sacrificis humans.

Reflexioneu-hi
• Llegiu el capítol 22 del Gènesi, versets
1 a 9, i després comenteu-lo.
• Per què creieu que Abraham estava
disposat a matar el seu fill?
• Si Déu hagués volgut la mort d‘Isaac, el
fill d’Abraham, com penseu que seria
aquest déu?
• Per què creieu que és impossible que Déu
mani una cosa com ara el sacrifici d’un fill?
• Com es devien sentir pare i fill després
de la intervenció de l’àngel?
• Pregunteu al mestre com es recorda
aquest fet en les diferents religions
monoteistes.

 1  Quina imatge de Déu t’has creat després de llegir la història d’Abraham? Escriu la
resposta en el teu quadern.

UNITAT 4 57
 La història segueix
Després d’Abraham i del seu fill Isaac, van venir més persones que anaven engran-
dint la història d’aquell poble, el poble jueu. La promesa que Déu va fer a Abraham
i a Sara, que serien els pares d’un gran poble, s’estava complint. Com també s’estava
complint que la fe en el déu únic s’anés escampant per tot arreu, tot i la gran influèn-
cia de les religions politeistes dels pobles veïns.
La Bíblia recorda els noms dels grans patriarques d’aquell moment de la història:
Abraham i Isaac, el seu fill i que va esdevenir el segon patriarca. I el fill d’aquest, Jacob, el
tercer patriarca, que va tenir una família nombrosa: dotze fills. La història no té presses,
i a poc a poc s’acostava el moment de l’arribada de Jesús. Fixem-nos que, quan Jesús va
buscar uns deixebles, en va escollir dotze, recordant precisament que Jacob va ser pa-
triarca del seu poble, format per les famílies dels seus dotze fills.
Qui li havia de dir a Abraham
que la seva descendència hau-
ria crescut tant per escampar el
seu missatge per tot el món!
Avui en dia, moltes perso-
nes coneixen la relació especial
entre Déu i els homes que va
experimentar el primer patriar-
ca, Abraham. Jueus, cristians i
musulmans tenen Abraham
com el seu patriarca.

El papa Francesc de visita a Terra Santa amb representants

de les tres religions que hi ha a Israel.

Reflexioneu-hi
•C
 reieu que hi ha coses que ens passen o
que els succeeixen als altres que ens fan
pensar que d’alguna manera Déu és enmig
de nosaltres? Digueu-ne exemples.
•P
 enseu que és important respectar les
idees religioses de tothom? Per què?
•C
 reieu que hi ha alguna religió que sigui
millor que les altres?

58 UNITAT 4
 La contemplació de la natura, de la seva bellesa i de la seva força, ha estat
motiu per a moltes persones per preguntar-se: «D’on ha sorgit tot això? Qui
ho ha creat?». Aquestes preguntes són l’impuls per començar a buscar la
presència de Déu en el món. De la mateixa manera, la presència del mal,
de les guerres i de la injustícia, pot ser motiu per dubtar i preguntar-se:
«On ets, Déu, enmig d’aquesta vida tan desgraciada?».
Abraham va trobar la fe en Déu mirant el cel. També va tenir moments difícils
i problemes, però va confiar en Déu.

 2  Desxifra aquests mots enigmàtics1 i hi descobriràs el nom de tres patriarques

que van iniciar la història del poble jueu.

- -
1. Vegeu les equivalències en la pàgina 153.

 3  Creus que avui en dia necessitem persones com els patriarques? Escriu la
resposta en el teu quadern.

 4  Busca la definició de la paraula idolatria i copia-la en el teu quadern.

 5  Creus que Abraham era idòlatra? Coneixes algú que idolatri alguna cosa o algú?

UNITAT 4 59
 Busquem la veritat
Quina deuria ser l’experiència d’Abraham? La contemplació constant de les nits del
desert, en un lloc tan gran i silenciós, amb la visió de l’espectacle de milions d’estrelles
que es veuen en aquell cel, li deuria produir una sensació de sentir-se molt petit da-
vant l’Univers. I és en aquesta situació que sorgeixen preguntes com ara «Qui sóc jo?
Què és la persona humana enmig de tanta grandesa?». En aquest estat, les persones
ens sentim insignificants, molt poca cosa, i això ens porta a fer-nos preguntes sobre
què fem en aquest món, què és la vida, i altres de semblants. Són preguntes que s’han
fet sempre les persones de totes les religions.
Llavors, sorgeix la pregunta sobre qui és Déu, sobre la
creació del món, de la vida i de la mort, de la felici-
tat… Tot això ho han experimentat els homes
i les dones que tenen bon cor i una sensibi-
litat especial, i que es pregunten el per-
què de les coses.
Abraham va ser un d’aquests ho-
mes privilegiats. I Déu se li va ma-
nifestar en forma de pregària, de
desig d’estimar-lo, amb la pro-
mesa de fer-lo pare d’un gran
poble. Per això, a Abraham se
l’anomena pare dels creients
en el Déu Únic. Va ser el pri-
mer que va creure en un Déu
Gran. I és que Déu vol que els
homes i les dones el busquin,
que creguin en ell i que siguin
feliços.

Reflexioneu-hi
•U
 s heu fet alguna vegada preguntes •C
 reieu que Abraham va donar una bona
semblants a les d’Abraham? resposta a aquestes preguntes?

60 UNITAT 4
La ciència té alguna cosa a dir
Per saber què és la Terra, el Sol, les galàxies…, és molt important conèixer com va co-
mençar tot. La ciència parla del Big Bang: una enorme explosió d’una energia infinita,
que no podem ni imaginar. Uns instants després que es produís, ja va començar a for-
mar-se l’Univers. Van ser necessaris 4.500 milions d’anys perquè arribés a existir la nostra
Terra, el planeta blau. El científic alemany Albert Einstein, que coneixia molt bé el món
de les galàxies, va dir que «el més important de tot és el pensament de Déu, perquè la
resta de les coses (les galàxies, la
Terra i l’origen del mar o dels ani-
mals) només són petits detalls». És a
dir, en tota aquesta meravella de la
terra, els astres, els boscos, els ani-
mals, les flors…, ha d’haver-hi «algú»
que ho ha volgut. Alguns savis par-
len d’un «disseny intel·ligent», com
si Déu fos un dissenyador.
Tant l’opinió dels savis científics
com la de la fe religiosa de les per-
sones que creuen en Déu, tenen la
seva part de veritat. És com si ve-
iéssim un paisatge d’una muntanya
des de dos punts de vista diferents:
un, des de l’òptica científica, i l’al-
tre, des de les imatges i la poesia,
amb sentiment religiós. I tots dos
tenen raó. Albert Einstein

Reflexioneu-hi
•Q
 uines semblances trobeu entre una
persona religiosa i una de científica?
I quines diferències hi veieu?
•C
 omenteu la frase que va dir Pierre Borel,
un metge francès del segle xviii: «La
grandesa de Déu es fa més evident
observant els petits organismes que es
veuen a través d’un microscopi». Què
creieu que va voler dir aquest metge?
•U
 s sorprèn que hi hagi vida microscòpica,
que hi pugui haver éssers tan petits?
En què us fan pensar?

UNITAT 4 61
 Els mites volen donar resposta
Abraham no en sabia res de les teories científiques, però aquella experiència del cel
estelat i la seva fe en un déu creador eren molt sinceres. I això és el que val, i s’ha de
respectar.
De la mateixa manera, hem
de respectar les diferents ma-
neres d’explicar els misteris de
l’Univers i de la natura de les
altres religions. Els inuit, per
exemple, expliquen que, en el
principi del món, una única pa-
rella d’un home i d’una dona
van fer un forat en el gel, i la
dona hi va anar traient tots els
animals que ara poblen la Ter-
ra. Per al poble inuit, aquest
conte és un mite que els ha
servit per respondre a la matei-
xa pregunta que es va fer Abra-
ham: «Quin és l’origen de totes
les coses?».
Els mites volen donar res-
posta, a la seva manera, a pre-
guntes molt importants.

Una mateixa muntanya, el Pedraforca, i dos

punts de vista diferents.

Reflexioneu-hi
•R
 ecordeu haver vist algun documental
de natura que us hagi sorprès?
Comenteu-lo.
•C
 reieu que la natura és sorprenent?
Penseu, per exemple, en el naixement
d’un nadó, la transformació d’un cuc de
seda en papallona… Coneixeu altres fets
semblants?
•Q
 uin mite de la creació comparteixen
jueus, cristians i musulmans?

62 UNITAT 4
Un Déu poderós o bondadós?
En aquells temps primitius de la humanitat, la fe en Déu estava envoltada de senti-
ments de por, en veure el poder de les forces de la natura que Déu havia creat. Es
tenia tant de respecte, que la relació amb Déu estava envoltada de màgia, de pànic
i sovint també de tristesa. A Déu se li demanava protecció davant de les desgràcies,
miracles i una solució a tots els problemes.
Avui dia, en la cultura cristiana no és així. Però encara hi ha molta gent que culpa
Déu per les guerres, per les malalties o pels pecats que hi ha en el món. Hi ha gent que
no s’adona que la majoria de les desgràcies que assoten la humanitat, sobretot les
persones més febles, és per culpa del mal ús que fem de la llibertat humana, quan ens
deixem portar per l’egoisme, la passió
pels diners i l’afany de poder.
La cultura i la fe cristianes creuen en
Jesús, que és com un missatger que va
venir de part de Déu per dir-nos, preci-
sament, que ens estimem, que fem el
bé. També ens va dir que Déu és bo, que
ens coneix i que sap que som febles.
També ens perdona si li manifestem pe-
nediment. Això ens dóna molta pau.
El gran mèrit d’Abraham va ser
creure precisament en aquest Déu
bo, que mai no li demanarà el sacrifici
d’una vida humana, i encara menys la Pau o guerra? Amor o discòrdia? El missatge de Jesús
del seu fill, Isaac. ens ajuda a trobar el camí correcte.

Reflexioneu-hi
• Per què creieu que Déu permet que •Q
 uines són les actituds que fan que
hi hagi sofriment? en el món hi hagi coses dolentes?

•P
 enseu que som lliures per fer accions
bones o dolentes? Per què creieu que
Déu ens ha donat la llibertat de fer
les coses bé o malament?
•Q
 uines coses creieu que es podrien fer
o canviar perquè el món sigui una mica
millor?
•C
 reieu que Déu estima la vida humana?

UNITAT 4 63
  6  Ordena aquestes paraules per formar una frase.
va cridar aquest creure
i

Déu en Ell. Abraham va

 7  Cerca dues o tres paraules que signifiquin el mateix que creure.

 8  Quina diferència hi ha entre «tenir por de Déu» o «tenir-li respecte»? Escriu-ho en
el teu quadern.

 9  Amb l’ajuda del mestre, organitzeu-vos en grups i feu tres murals diferents:
• Un sobre la teoria del Big Bang, amb imatges de
diferents fenòmens astronòmics (planetes,
galàxies, forats negres, etc.).
• Un sobre la vida en la Terra, amb una definició
de la paraula ecologia acompanyada de diferents
imatges i dibuixos de la diversitat d’animals
i de plantes.
• Un que representi el mite de la creació del món
de les tres religions monoteistes (judaisme,
cristianisme i islamisme), amb imatges
relacionades amb les tres religions (temples,
persones creients, objectes sagrats…).

64 UNITAT 4
Moisès, un altre gran home
Després d’Abraham, Moisès és un altre dels homes importants que ens ajuden a en-
tendre l’especial relació entre la humanitat i Déu. Si Abraham va ser el primer que
s’adonà de l’existència d’un déu únic, Moisès és qui ens va ensenyar a relacionar-nos
amb aquest déu i a confiar-hi, acceptant-ne la seva generositat. Amb Moisès, el poble
d’Israel va aconseguir la llibertat i unes lleis per viure-la: els Deu Manaments.
La història del poble d’Israel va molt lligada a la figura de Moisès. Ell va ser el líder
que va fer realitat la lluita per la llibertat del seu poble.
De fet, va ser un instrument al servei de la «figura invisi-
ble» d’aquesta història: Déu i la seva voluntat d’alliberar
un poble de la injustícia. L’experiència positiva que
va viure el poble jueu és el que Déu vol i desitja per
a tots els pobles esclaus i per a totes les perso-
nes que pateixen l’esclavitud.
En el llibre de l’Èxode, hi podem llegir
la història de Moisès i del poble jueu.
La paraula èxode vol dir ’sortida,
fugida’. En aquest cas fa refe-
rència a la fugida d’Egipte
per part del poble jueu
cap a la terra prome-
sa, cap a la terra de
la llibertat (Canaan).

Reflexioneu-hi
•Q
 uè en penseu de la frase «Déu ha creat
la llibertat, però l’home s’ha inventat
l’esclavitud»? Creieu que Déu vol que hi
hagi persones esclaves?
•D
 e qui creieu que és culpa que hi hagi
persones que encara pateixin l’esclavitud
avui en dia?
•D
 esprés de llegir la història de Moisès,
penseu que es pot dir que Déu vol la
llibertat de les persones?

UNITAT 4 65
 Per què Moisès?
Ja coneixem una mica la història de Moisès. Recordem que cap a l’any 1250 aC, en
l’època dels faraons Seth i Ramsès II, a Egipte es va decretar la mort de tots els nens
jueus que naixien, ja que els egipcis tenien por del poble jueu, que tot i viure en l’es-
clavitud es feia cada cop més nombrós.
Moisès, un nen jueu, va ser salvat de les aigües del riu Nil i va ser cuidat per la filla
del faraó com si fos un egipci més.
Moisès es va fer gran i vivia en el palau del faraó, però un dia va veure com un ca-
patàs maltractava un jueu que treballava en molt males condicions, com la resta dels
jueus, en la construcció de les piràmides i dels palaus reials.
Moisès per protegir el jueu maltractat, va matar el capatàs. Quan el faraó ho va sa-
ber, Moisès es va veure obligat a fugir cap al desert.
Allà va treballar de pastor a casa de Jetró i es va
casar amb una de les seves filles, Sèfora.
Però Moisés encara havia de viure
la més gran de les experiències.
Un dia, mentre pasturava el ra-
mat en la muntanya d’Horeb (Si-
naí), va veure una bardissa que
cremava i no es consumia. Quan
s’hi va acostar, igual que Abra-
ham i els seus descendents, va
sentir la veu de Déu. Déu el va
cridar per encomanar-li una
missió especial.

Reflexioneu-hi
•Q
 uines qualitats tenia Moisès? Era •P
 er què creieu que Déu va presentar-se
valent? Volia la justícia? S’indignava precisament a Moisès? Si hagués estat
amb la pobresa? egoista, hauria ajudat els jueus?

66 UNITAT 4
La Bíblia ens explica…
En aquest fragment, podem veure un moment important: Déu és comunica amb
Moisès. Fixeu-vos en l’actitud de Moisès. També Déu respon sobre el seu nom.

Quan el Senyor va veure que —Jo sóc amb tu, i t’ajudaré, fins
Moisès s’atansava per mirar, el que vingueu a adorar-me dalt
cridà de la bardissa estant: d’aquesta muntanya.
—Moisès, Moisès!
Ell respongué:
—Sóc aquí.
Déu li digué:
—No t’acostis. Treu-te les
sandàlies, que el lloc que trepitges
és sagrat.
I va afegir:
—Jo sóc el Déu del teu pare, el
Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac
i el Déu de Jacob. Desert del Sinaí.
Moisès es tapà la cara perquè
tenia por de mirar Déu. El Senyor Moisès va dir a Déu:
li digué: —Quan aniré a trobar el meu
—He vist l’opressió del meu poble i els digui: «El Déu dels
poble a Egipte i he sentit els seus vostres pares m’envia a vosaltres»,
clams. Conec els seus sofriments; si ells em pregunten: «Quin és el
per això vull alliberar-los… Ara, seu nom?», què els he de
doncs, jo t’envio al faraó; vés-hi respondre?
i fes sortir d’Egipte el meu poble. Llavors Déu digué a Moisès:
Moisès digué a Déu: —Jo sóc el qui sóc, el qui dóna
—Qui sóc jo per anar a trobar vida, el qui no pot deixar de ser.
el faraó i fer sortir els israelites Aquest és meu nom!
d’Egipte? Tinc por!
Déu li va respondre: Èxode 3, 4-15 (Text adaptat)

UNITAT 4 67
 La història de Moisès és la història d’un poble, el poble d’Israel,
que va aconseguir alliberar-se de la servitud dels egipcis gràcies
a l’ajuda d’un gran home: Moisès.
Moisès va ser l’enviat de Déu per conduir el poble d’Israel pel camí
de la llibertat i per ensenyar-li els Deu Manaments.

Reflexioneu-hi
•P
 er què creieu que Moisès va tenir tanta
por de fer el que el Senyor li encarregava?
Com va poder superar Moisès aquella
dificultat?
•H
 i ha homes i dones valents que s’oposen
als dictadors i als poderosos, però
necessiten molta força interior. En
coneixeu algun? Digueu-ne exemples.
•F
 er la voluntat de Déu i complir la seva
missió també forma part de la nostra
vida quotidiana. Per què creieu que de
vegades ens costa fer el bé?

 10  Descobreix què diu aquesta frase enigmàtica1:

.
, - ’ ,
’ .
1. Vegeu les equivalències en la pàgina 153.

 11  Com reaccionaries davant d’una situació com la que

va viure Moisès amb la bardissa?

 12  Què hauria passat si Moisès s’hagués negat a

seguir la proposta de Déu? Podria haver-s’hi negat?

68 UNITAT 4
HE APRÈS…
Abraham va ser un gran patriarca. Déu el va es-
collir perquè fos el pare d’un gran poble, el po-
ble jueu. Va ser el primer que va creure en un
déu únic, creador del món.

La fe dels grans patriarques ens serveix

d’exemple per refermar la nostra confian-
ça en Déu. Així van fer-ho Abraham, Isaac,
Jacob i tantes persones més.

L’altre gran personatge de la Bíblia és Moi-

sès. Va rebre en una manifestació merave-
llosa de Déu (la bardissa que cremava i no
es consumia) la missió d’alliberar el seu
poble, el poble jueu, de l’esclavitud que vi-
via sota el poder del faraó.

Déu ens ha donat la llibertat, però nosaltres ens

hem inventat l’esclavitud.

Déu vol que tots els pobles siguin

lliures. Ningú no és esclau de ningú.

UNITAT 4 69
 u p o b le
s e
5. Déu allibera el

Després de l’encontre amb Déu, la vida de Moisès canviarà radicalment. S’esforçarà

a complir la difícil missió que Déu li va encomanar: alliberar el poble d’Israel i trobar-li
un lloc per viure. En aquesta aventura, Moisès tornarà a trobar-se amb el Senyor
en la muntanya del Sinaí i en rebrà els Deu Manaments. Són deu normes que serviran
de guia al seu poble i a tota la humanitat per no allunyar-se del camí de Déu.

Muntanyes del desert del Sinaí.

70 UNITAT 5
Les plagues
Per encàrrec de Déu, Moisès es va convertir en el líder que havia de procurar que el
poble jueu tingués una vida digna i un lloc on poder viure en pau. El primer que havia
de fer Moisès era alliberar el seu poble de l’esclavitud que els faraons egipcis
li havien imposat. Per fer-ho, va decidir anar a parlar amb el
faraó i convèncer-lo que els donés la llibertat i que els
deixés marxar.
El faraó, però, no va voler escoltar Moisès
i, a més a més, va castigar durament els
jueus amb noves lleis més opressores i
injustes. Va ser aleshores que per a
Egipte va començar una època de
grans desgràcies. Així, durant molt
de temps, van anar apareixent-hi
diferents plagues. Plagues de
llagostes, de tàvecs i de pesta,
i també pedregades i tempestes
de sorra. Fins i tot un any, l’aigua
del Nil es va tenyir de vermell i va
matar els peixos. La darrera plaga
va provocar la mort dels fills primogènits, incloent-hi el fill del faraó.
Aquestes plagues es van produir després que el faraó no hagués escoltat Moisès
i, tot i ser fenòmens naturals habituals, es van interpretar com un càstig de Déu als
egipcis per no alliberar el poble d’Israel. Per això, quan el faraó va perdre el seu primer
fill, va deixar marxar el poble jueu.
Amb la festa de la Pasqua, els jueus celebren la seva marxa d’Egipte, i també recor-
den que són un poble lliure gràcies a Déu.

Reflexioneu-hi
•C
 reieu que Moisès va fer bé d’anar
a parlar amb el faraó?
•P
 enseu que el faraó no va fer bé de
no escoltar Moisès? Per què?
•C
 reieu que el faraó tenia mala consciència?
Com va interpretar les plagues?
•Q
 uè suposeu que van pensar els
jueus del motiu pel qual van ser alliberats?

UNITAT 5 71
 El pas de la mar Roja
Poc després que el poble jueu hagués marxat d’Egipte, el faraó es va penedir
d’haver-lo alliberat i va decidir perseguir-lo amb el seu exèrcit. Els jueus es van
trobar llavors en una situació mot difícil: quan van arribar a la mar Roja, que els barrava
el pas, els soldats del faraó estaven a punt d’atrapar-los. La Bíblia explica que en aquell
moment es va produir un fet prodigiós: va començar a bufar un vent molt fort que va
eixugar una franja de terra pel mig de la mar, i per allà van poder passar els jueus.
Quan els egipcis van voler seguir-los per aquest pas, es
van trobar que el vent va deixar de bufar i les
aigües van retornar al seu lloc, i van impedir que
els egipcis atrapessin el poble jueu i Moisès.
Els jueus, que mai no havien vist un fe-
nomen com aquell (ben segur que es
tractava d’una forta marea impulsada
per un vent molt fort, que va fer que
les aigües es retiressin i deixessin un
pas lliure), van lloar Déu, que els ha-
via alliberat de la mort a mans dels
egipcis. I van exclamar amb joia un
himne de llibertat. Es complia el
desig que tots tenim, i que Déu
també vol: alliberar-nos de l’escla-
vatge i viure en pau i llibertat.

Reflexioneu-hi
•Q
 uan els jueus estaven a punt
de ser atrapats pels egipcis, creieu
que es van desesperar? Considereu
que van pensar que potser Déu els
ajudaria?
•U
 s heu trobat mai en una situació
en què us semblava que un problema
no tenia solució i que després va
acabar resolent-se de manera
sorprenent? Parleu-ne.
•Q
 uè ens ensenya la història del pas de
la mar Roja?
•C
 reieu que el poble jueu va aconseguir
la llibertat perquè va confiar en Déu?

72 UNITAT 5
La Bíblia ens explica…
En aquests moments d’eufòria i de misteri, l’autor del passatge de l’Èxode fa servir
imatges grandioses amb llenguatge èpic, com si es tractés d’un enorme miracle
de la natura. Així, explica com els israelites es van desempallegar de l’exèrcit del
faraó.

Fent un gest com si manés sobre les forces de

la natura, Moisès va alçar el seu bastó i un vent
fortíssim, que va durar tota la nit, va separar les
aigües del mar. Es va formar una mena de passadís
per on van poder passar els jueus. Semblava com si
caminessin enmig del mar. Quan el poble va arribar
a l’altra riba del mar, es va sentir salvat.
Però els egipcis van continuar la persecució dels
jueus, i es van trobar enmig del mar. Va ser en
aquell moment que les aigües,
per un fort vent, van tornar al
seu lloc. Moisès, amb el seu
bastó, va assenyalar les aigües,
que van amenaçar l’exèrcit del
faraó, atrapat en el fang, amb
les rodes dels carros incapaces
d’avançar.
I els jueus van interpretar
que havia estat la força de Déu
la que els havia salvat. I van
recordar la promesa del Senyor Mort dels egipcis a la mar
Roja, de Matthäus Merian,
que els havia assegurat que els alliberaria del rei
el Vell.
d’Egipte i dels seus enemics. Els havia alliberat de
l’esclavitud de tants de segles.

Èxode 14, 21-30 (Text adaptat)

UNITAT 5 73
 L’episodi del pas de la mar Roja es pot interpretar com si fos una pel·lícula de «bons
i dolents», en què, evidentment, guanyen els bons: Moisès i el seu poble.
Però el que és realment dolent és que un poble visqui esclau d’un altre, i el que és
bo és que els pobles visquin en llibertat. Són dos aspectes fonamentals dels drets
humans.
Segurament, el faraó Ramsès ja sabia que esclavitzar un poble no era just, però li
anava molt bé: gràcies als esclaus, podia fer construir els palaus i les piràmides de for-
ma molt barata. Això, però, no passava únicament en aquells temps. Malauradament,
avui en dia hi ha nacions, empreses, gent rica i poderosa que s’enriqueixen amb el
tràfic de les mines de diamants o de coltan (un material essencial per fabricar ordina-
dors i mòbils), fent treballar nens i nenes
amb uns sous miserables i unes condi-
cions de vida inhumanes.
El més fàcil és culpar Déu d’aquests
mals dient «Per què ho permet?». Però,
som nosaltres els qui no ho hauríem de
permetre. Per això, la situació del poble
jueu a Egipte és com una imatge del
que no hem de fer si volem una societat
més justa.

Com en l’època de Moisès, avui en dia encara

hi ha situacions d’esclavitud intolerables.

Reflexioneu-hi
•C
 oneixeu casos de pobles esclavitzats •Q
 uines creieu que són les raons per
per altres, de gent que fuig perquè busca les quals passen aquestes coses tan
la llibertat i vol viure en pau? Parleu-ne. injustes?

74 UNITAT 5
 1 Busca en la sopa de lletres cinc paraules relacionades amb la història de Moisès
i copia-les en el teu quadern.

T U C B A L I G E S

N S I N A I S X C E

A P P F S E N B A G

I X B R U D A M E I

G A R G Z A E A R P

E G A Y D E S E R T

A L M A R S X O R E

P E U D P I S G E J

E S C L A V I T U D

B N C K Z F S S R E

 2 Llegeix les frases següents i copia en el teu quadern les que siguin correctes.
a) Déu no va poder matar Ramsès II i per això va enviar les plagues.

b) Moisès no volia ser el líder dels jueus perquè en el fons era egipci.

c) L
 a festa de la Pasqua jueva recorda el moment en què el poble jueu va ser
alliberat.

d) Les plagues van servir perquè el faraó alliberés els jueus.

e) La història de Moisès ens ensenya que Déu està en contra de l’esclavitud.

 3 Llegeix la frase i contesta les preguntes en el teu quadern.

Les plagues d’Egipte segurament van ser fenòmens naturals que van servir
perquè el poble jueu esclau recobrés la seva llibertat.

• Què en penses de les plagues que va patir Egipte?

• Creus que van ser per casualitat o una obra de Déu?
• Escriu la teva opinió en el teu quadern.

UNITAT 5 75
 Els Deu Manaments
Després de travessar la mar Roja, Moisès i el poble jueu van continuar viatjant per
trobar un lloc on viure. Aquest viatge va durar molt de temps i va ser molt dur ja que
van haver de viure en el desert, en unes condicions difícils. Això va fer que el poble de
Moisès patís moltes dificultats: calor, set, cansament…, i també va causar baralles,
enveges i problemes de convivència.

Mar Mediterrània

AN
NA
Mar

CA
Morta

Desert
EGIPTE del Sinaí

Muntanya
del Sinaí

Mar
Roja

Ruta de l’èxode.

El poble jueu es va adonar que encara que eren lliures, perquè ningú els manava ni
els oprimia, no se sentien lliures. De fet, se sentien esclaus de l’egoisme i de la violència
que notaven en el seu interior.

Reflexioneu-hi
•C
 omenteu el darrer paràgraf del text.
Què creieu què vol dir «eren lliures», però
«no se sentien lliures»? Què en penseu?
•U
 s heu sentit alguna vegada dominats
per mals pensaments com l’egoisme o
l’enveja? Parleu-ne.

76 UNITAT 5
Al cap d’uns mesos de seguir el camí del desert del Sinaí, el poble jueu va arribar al peu
de la muntanya. Déu va fer sentir a Moisès la seva crida i aquest va pujar dalt de la mun-
tanya. Allà, Déu li va demanar que aprofités la pau d’aquell indret per fer pregària i per
reflexionar sobre el futur del seu poble. D’aquesta manera trobaria una llei que els per-
metés viure en llibertat, i també en pau. És així que, amb la inspiració de Déu, Moisès
va rebre els Deu Manaments,
unes normes que es converti-
rien en la base del comporta-
ment humà i religiós del poble
jueu, i que permetrien una bona
convivència.
Moisès va entendre que Déu havia
proposat un pacte d’amistat amb el seu
poble, una aliança. Per això els va reunir
i els va explicar la voluntat de Déu, que va
quedar escrita en unes taules de fang (les
Taules de la Llei), amb els Deu Manaments,
les deu normes d’aquest pacte. Els jueus
van acceptar-les i van penedir-se de les
baralles que hi havia entre ells. Van enten-
dre que, acceptant lliurement aquests
manaments, establien un compromís
molt important d’amistat entre Déu
i ells. Van reconèixer la generositat de
Déu i van entendre que el que vol Déu
és que visquem en pau i llibertat.

Reflexioneu-hi
•U
 na bona amistat té unes normes que no
es veuen. Quines normes creieu que han
de seguir els bons amics i les bones
amigues? I què no haurien de fer?
•Q
 uina intenció creieu que tenia Déu
en proposar un pacte i unes normes
de comportament al poble jueu?
•C
 reieu que ser lliures vol dir que podem
fer el que vulguem? Quines coses penseu
que no hem de fer encara que les puguem
fer? Podem agafar el que no és nostre?
•Q
 uan algú ens pren alguna cosa, com ens
sentim? Creieu que només ens importa
el valor del que ens han pres?

UNITAT 5 77
 El camí de Déu: els Deu Manaments
Els Deu Manaments són molt antics,
però encara serveixen per orientar el
camí de la nostra conducta.
Déu va il·luminar el cor de Moisès
pensant en la necessitat que tenim
de rebre bons consells que ens aju-
din a ser feliços, a viure en pau i a ser
bones persones. Els Deu Manaments
són un acte d’amor de Déu cap a la
humanitat i no unes normes rígides
que cal seguir obligatòriament, amb
amenaces i por. Fent ús de la nostra
llibertat podem seguir-los o no.
Reflexioneu-hi
•C
 reieu que són necessàries les normes?
Quin sentit creieu que tenen? Per què
ho penseu?
78 UNITAT 5
ELS DEU MANAMENTS
1. Estimaràs Déu sobre totes les coses.
2. No diràs el nom de Déu en va.
3. Santificaràs les festes.
4. Honraràs el teu pare i la teva mare.
5. No mataràs.
6. No cometràs actes impurs.
7. No robaràs.
8. No diràs mentides i no acusaràs
els altres.
9. No consentiràs pensaments
ni desitjos impurs.
10. No envejaràs les coses dels altres.
Els Deu Manaments són com
bons consells que ens ajuden
a viure feliços i en pau amb
nosaltres mateixos i amb els
altres.
•Q
 uines normes hi ha a l’escola? Us
semblen justes? Creieu que es podrien
canviar per unes altres?
 La Bíblia ens explica…
En els mateixos textos bíblics veiem com es recomana que els manaments es com-
pleixin com un acte d’amor i no pas d’obligació.

Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’ÚNIC. Estima

el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tota la
força. Grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et
dono. Inculca-les als teus fills; parla’n a casa i tot fent camí, quan te’n
vagis al llit i quan et llevis. Lliga-te-les a la mà com un distintiu, porta-
les com una marca entre els ulls. Escriu-les en els muntants de la porta
de casa teva i dels portals de la ciutat.

Deuteronomi 6, 4-9 (Text adaptat)

Avui et proposo d’escollir entre la vida i la mort,

entre la felicitat i la desgràcia. Avui et mano que
estimis el Senyor, el teu Déu, que segueixis els seus
camins i compleixis els seus manaments. Si ho fas
així, viuràs, i el Senyor, el teu Déu, et beneirà. Però
si el teu cor s’allunya d’ell, si no l’obeeixes, t’anuncio
que aneu de cert cap a la perdició.

Deuteronomi 30, 15-18 (Text adaptat)

 4 Llegeix els Deu Manaments que hi ha en la pàgina 78. Quin creus que és el més
important? I el més senzill d’entendre? I el que costa més d’entendre?

 5 Dibuixa unes Taules de la Llei. Entre les dues taules, escriu-hi la paraula estima,
que és com el resum dels Deu Manaments.

 6 Copia en el teu quadern el fragment del llibre del Deuteronomi 30, 15-18, que hi
ha en aquesta pàgina, i subratlla’n la frase que et sembli més important.

UNITAT 5 79
 Entendre els manaments
Fa molt de temps que es van escriure els
manaments, i per això cal que ara els llegim
amb ulls moderns. Hem de tenir en compte
que van ser escrits en un moment de la his-
tòria i en un espai determinats. En aquells
temps, el poble d’Israel era un poble rama-
der i agrícola que vivia en tribus; després
d’haver estat esclavitzat, va ser alliberat,
però llavors va haver de refer la seva manera
de veure el món mentre buscava un lloc per
viure en pau.
Ara, el nostre món és completament di-
ferent. Vivim en societats urbanes, amb molts més coneixements i comoditats
que en l’època de Moisès. Però, com en aquell moment, encara necessitem unes nor-
mes que ens ajudin a fer un món millor i a viure en pau.
Podem dir que els Deu Manaments són com la Declaració Universal dels Drets Hu-
mans. Tots dos reculls de normes es basen en la creença que els éssers humans volem
i podem viure en un món inspirat pel bé suprem. Tots dos van aparèixer en un mo-
ment històric en què la humanitat necessitava orientar-se i saber què s’ha de fer per
construir un futur.
Per aquest motiu, és important llegir i en-
tendre cadascun dels Deu Manaments per
adaptar els seus ensenyaments en el món
actual. Si ho fem, descobrirem que el que pro-
posen és totalment actual i útil per seguir el
camí envers una societat en pau i justa. Veu-
rem com el camí que Déu va ensenyar a
Moisès encara ens inspira, malgrat les dife-
rències d’època.

Els Deu Manaments i la Declaració dels Drets Humans

tenen el mateix propòsit: orientar-nos per seguir el camí
cap a una societat justa i en pau.

80 UNITAT 5
A Jesús el van posar a prova
Tothom que fos jueu havia de conèixer les Taules de la Llei, fins i tot Jesús. Per això, un
dia, els seus enemics el van posar a prova per saber si el que deia, la seva doctrina,
estava d’acord amb els Deu Manaments.

L’Evangeli ens explica…

Quan els enemics de Jesús van saber que Jesús ensenyava

a les multituds, un mestre de la Llei, per provar-lo, li va
fer aquesta pregunta:
—Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?
Jesús li digué:
—Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb
totes les forces, amb tot el pensament. Aquest manament
és el més gran i el primer. El segon és molt semblant:
«Estima els altres com a tu
mateix».
Tots els manaments de la
Llei i dels profetes es
fonamenten en aquests dos.

Mateu 22, 34-40 (Text adaptat)

Quadre de James Tissot de l’escena en què

els sacerdots van voler posar a prova Jesús.

Jesús resumeix tots els manaments en dos. La resposta que va donar als seus
enemics sacerdots és un bon exemple que Jesús entenia què volia dir Déu quan va
donar els manaments a Moisès. Per això, quan, amb mala fe, el volen posar en evi-
dència, pot respondre amb fermesa i originalitat i deixar en ridícul els seus enemics
sacerdots. El missatge de Déu que hi ha en els manaments es resumeix en una sola
paraula: Estimar!

UNITAT 5 81
 Els tres primers manaments
Si analitzem els tres primers manaments, veurem que es refereixen a Déu i a la manera
com hem de relacionar-nos amb Ell.

Primer manament: «Estimaràs Déu sobre totes les coses»

Les persones creients tenen fe en Déu. Això vol dir que confien en un ésser suprem.
Saben que és un ésser bondadós que estima d’una manera absoluta. Per això diuen
que Déu és amor. Una estimació que explica que el món existeixi, perquè Ell l’ha creat.
Aquest amor explica també la seva preocupació per la nostra vida, tant per les coses
bones que ens passen com per les dolentes, i el seu desig que visquem en pau i ale-
gria. El seu amor és tan gran que, fins i tot, s’ha fet ésser humà per poder demostrar
que entén la nostra manera de ser. No és un déu llunyà i terrible que pot fer el que
vulgui amb les nostres vides. Déu ens ha fet lliures i respecta aquesta llibertat. Per
això, proposa més que or-
dena. Per això, espera la
nostra resposta pacient-
ment.

L’amor i l’estimació mouen les

persones que creuen en Déu.

Reflexioneu-hi
•P
 er què Jesús diu que és el mateix
estimar Déu que estimar els altres?
No creieu que és més important Déu
que les persones? Parleu-ne.
•C
 reieu que estimar i ajudar els altres
és una manera de demostrar el nostre
amor envers Déu?
•P
 enseu que es pot estimar molt
Déu, però en canvi no ajudar els altres
i només pensar en un mateix?
•C
 onsidereu que fan bé les persones
que resen molt, però que no estimen
els altres? Què creieu que en pensaria
Jesús? Per què?

82 UNITAT 5
Segon manament: «No diràs el nom de Déu en va»
El text de la Bíblia diu més o menys així: respectaràs el nom de Déu, no juraràs en fals.
Segur que alguna vegada hem vist en una pel·lícula o en les notícies com algú jura
sobre la Bíblia en un judici o quan pren possessió d’un càrrec públic. El que aquella
persona declara sobre la Bíblia ha de ser veritat, no pot ser mentida. I si jura en fals, el
jutge pot condemnar-la fins i tot a la presó. Aquesta és una qüestió molt sagrada en
els judicis, perquè el nom de Déu és sagrat.
Però encara hi ha una altra manera d’entendre aquest manament: no s’han de dir
coses de Déu que puguin ofendre’l, ni fer servir Déu per a coses que no són impor-
tants, per a ximpleries.
De vegades, amb bona intenció però equivocadament, demanem a Déu coses per
egoisme: que ens toqui la loteria, que guanyi el nostre equip, que aprovem un exa-
men… Déu està per damunt de moltes d’aquestes
coses que ens passen. Hem de demanar-li coses que
ens facin ser persones millors, lliures i generoses.
El que hem de fer és creure en Ell, esperar en Ell, pre-
gar perquè ens ajudi a ser forts per superar els
nostres problemes.

Jurar en nom de Déu

és sagrat. No s’ha de fer
servir el nom de Déu
per a coses que no són
importants.

Reflexioneu-hi
•Q
 uan i per què penseu que ens podem •S
 i hi ha algú malalt, podem demanar
adreçar a Déu? a Déu que el posi bo, o podem
•Q
 uines coses li demaneu a Déu? demanar-li força i ànims per al malalt?

UNITAT 5 83
 Tercer manament: «Santificaràs les festes»
Les religions de tot el món es caracteritzen perquè tenen celebracions i festes sagra-
des. Els creients demostren així la seva fe en Déu i també que aquesta fe és comparti-
da amb la resta de la comunitat.
Els cristians també ho fan. Almenys un dia a la set-
mana, normalment el diumenge, el dediquen a des-
cansar, a estar en família, a reunir-se amb la comunitat
i a celebrar la eucaristia, en què Jesús els dóna la seva
vida a través del pa i el vi. Tots junts, amb la família,
amb els amics, amb els veïns, demostren que no estan
sols en la confiança que posen en Déu.

Els tres primers manaments ens parlen de com hem de relacionar-nos amb
Déu: conèixer-lo, estimar-lo, respectar-lo, celebrar la fe en Ell. És la manera
com recordem que és present en les coses importants de la nostra vida.

PRIMER SEGON TERCER

MANAMENT MANAMENT MANAMENT

Estimaràs Déu sobre No diràs el nom de Santificaràs

totes les coses. Déu en va. les festes.

 7 Dibuixa en el teu quadern un paisatge ben bonic amb una església envoltada de
gent. Escriu-hi aquesta frase: «Els cristians es reuneixen el diumenge per santificar les
festes i descansar».

 8 Desxifra la frase enigmàtica . Què creus que significa?

1

, !
1. Vegeu les equivalències en la pàgina 153.

84 UNITAT 5
HE APRÈS…
La història del poble jueu esclavitzat a Egipte es po-
dria resumir amb aquesta frase: «Déu ens ha donat
la llibertat, però nosaltres hem inventat l’esclavitud».
Per desgràcia, en el decurs de la història, s’han anat
repetint els exemples de pobles explotats i esclavit-
zats per altres pobles més poderosos, per l’egoisme
o per l’afany de riquesa.

Gràcies als fenòmens naturals (les plagues i les marees) i amb

l’ajuda de Déu, el poble jueu va poder fugir de l’esclavitud
que patia a Egipte, en temps del faraó Ramsès II.

Moisès, a través de la pregària i la reflexió, va

rebre de Déu la missió de donar una llei, els
Deu Manaments, al seu poble. Aquests ma-
naments no han passat de moda. Són com
una declaració dels drets humans i també
dels deures que tenim amb els altres.

Els manaments es resumeixen en un

de sol: estimar. Els tres primers ma-
naments es refereixen a Déu; els al-
tres set, a la relació entre els homes i
les dones.

UNITAT 5 85
 l ’ a m o r
d e
6. Els m a n a m e n t s

En la Bíblia, hi trobem molts textos plens de

saviesa. Sovint, Déu recorda al poble d’Israel
i a tota la humanitat quin és el camí correcte que
cal seguir. Els Deu Manaments, per exemple,
són la guia que Déu proposa perquè les persones
puguin viure felices i en pau.
Per això, alguns d’aquests manaments parlen
de l’amor i del respecte que hi ha d’haver entre
les persones: entre pares i fills o entre dues persones
enamorades. També demanen respecte envers la
propietat personal i envers la natura;
i, especialment, envers la vida humana.
Cal saber llegir els manaments per entendre que
parlen de problemes ben actuals.

86 UNITAT 6
Els manaments de les persones
Quart manament: «Honraràs el teu pare i la teva mare»
Les persones no som illes. No estem soles en el món. Vivim envoltades d’una família,
d’amics i d’amigues, de companys i de companyes. Tots nosaltres tenim uns drets
i uns deures i unes obligacions que hem de complir. I, per fer-ho, hem de tenir una
actitud de cor adequada, la de respectar: hem de professar respecte envers els altres
i envers moltes coses importants de la vida. Moisès ja va intuir-ho quan reflexionava
amb el Senyor dalt del cim de la muntanya del Sinaí.
No hi ha dubte que el més prioritari és la nostra família. Vivim feliços en una família,
o voldríem viure-hi, ja que hi ha nens i nenes que han hagut de fer front a una separa-
ció dels pares, i això sempre és dolorós.
Estem fets per viure i créixer en un ambient que ens acompanyi i ens faci feliços.
I la família és el nucli de tot; com també ho és l’amistat entre els companys i les com-
panyes en una escola. Per això, no podia faltar en els Deu Manaments aquest que diu:
«Honraràs els pares, els res-
pectaràs, els ajudaràs». De la
mateixa manera que els pares
han de fer-ho també amb els
fills.

La família ens protegeix

i ens ajuda a crèixer.

Reflexioneu-hi
•P
 er a cadascun de vosaltres, què
significa viure feliç en la família?
•Q
 uins són els dies més feliços
que heu passat a casa vostra?
•P
 er què penseu que és fonamental la
família en el vostre creixement personal?
•Q
 uè creieu que vol dir avui en dia
«respectar la família»?

UNITAT 6 87
 Respectar la vida, no a la violència
Cinquè manament: «No mataràs»
Sortosament, la nostra història és plena
d’accions heroiques de persones que en un
moment donat (desgràcies naturals, acci-
dents, malalties…) han posat en perill la seva
vida per salvar la dels altres. És un gran gest
d’amor i de valentia.
Per això, no podem entendre que en una
guerra, per exemple, es matin tantes vides,
com si llavors la vida no tingués cap valor, com
si fos molt fàcil matar. Tampoc no podem com-
prendre la gent que no estima la vida i, per
exemple, és addicta a les drogues i mor per
culpa d’aquestes. Són contrastos de la vida
que no podem entendre.
Déu ja va indicar a Moisès aquest mana-
ment: «No mataràs», adreçat a respectar la
vida, que és el do més valuós que Déu ens ha
Un nen ajuda un altre nen en unes
donat a través de l’amor dels pares. La vida és inundacions provocades per un
sagrada. tifó a les Filipines.

L’Evangeli ens explica…

Jesús condemnava la violència; no només la física, sinó també la dels gestos i la de
les paraules agressives. Un dia va dir:

Ja sabeu que es va dir als antics: «No matis», i el

qui mati serà condemnat pel tribunal. Doncs jo
us dic: «El qui s’enfadi amb el seu germà, el qui
l’insulti, també serà condemnat».

Mateu 5, 21-22 (Text adaptat)

88 UNITAT 6
 HEM DE TENIR CURA DE LA VIDA

NO HEM D’ATEMPTAR CONTRA LA VIDA

UNITAT 6 89
 Reflexioneu-hi
•C
 oneixeu algun cas d’algú que ha arriscat
la seva vida per salvar la d’un altre?
•A
 lguna vegada heu fet alguna cosa que
ha posat en perill la vostra vida?
Poseu-ne exemples.
•Q
 uè creieu que podem fer per tenir cura
de la nostra vida? I de la vida del planeta?
Creieu que el cinquè manament també
parla d’ecologia?
•Q
 uè penseu que és un acte violent?
Un cop de puny, un insult o marginar
algú, els considereu actes violents?
Parleu-ne.
•Q
 uè farieu si veieu un acte violent?
Intentaríeu aturar-lo? Ho denunciaríeu
a algú perquè l’aturés?
•U
 s imagineu un món sense cap mena
de violència?

 1  Fes una taula en el teu quadern i ordena-hi els exemples següents segons la relació
que tinguin amb el quart i el cinquè manament.

a) Conduir per sobre del límit permès.

b) Ajudar un avi a comprar en una botiga.
c) Insultar un nen perquè és diferent.
d) Menjar aliments sans.
e) Contestar malament als pares.
f ) Separar dos companys que es barallen.

 2  Has sentit a parlar de les drogues? Pots dir el nom d’alguna droga?

 3 Busca en un diccionari la definició de la pa-

raula droga i copia-la en el teu quadern. Fes
el mateix amb la paraula dependència.
Amb aquestes dues definicions, pots
dir què significa drogodependència?

 4  Creus que jugar moltes hores

als jocs d’ordinador és una mena
de drogodependència? Per què?

90 UNITAT 6
Respectem el nostre cos i el dels altres
Sisè manament: «No cometràs actes impurs»
Un dels aspectes més importants de la
nostra persona és la sexualitat. L’home
i la dona poden crear vida, poden
engendrar fills. D’alguna manera, par-
ticipen de la força creadora de Déu.
Recordem que Déu ens va fer a la seva
imatge i semblança. La sexualitat és
un do que rebem i que cal emprar
fent un ús adequat del nostre cos i del
cos dels altres. Hem de tenir dignitat i
respecte pel nostre cos. Forma part
de la nostra educació i del procés de
creixement natural reconèixer i accep-
tar la nostra identitat sexual.
Precisament, el sisè manament vol
protegir la dignitat del cos de la per-
sona i ens recorda que la vida sexual
és necessària, igualitària i noble. És
necessària per manifestar amb el cos i
el sexe l’amor que professem envers
una persona en concret, i també per a
la reproducció de l’espècie humana.
Tots hem nascut d’un home i d’una
dona. L’amor és un do de Déu que ens fa millors persones.

Reflexioneu-hi
•C
 reieu que en la nostra societat es
tracta el tema de la sexualitat d’una
manera adequada i respectuosa?
•P
 enseu que la sexualitat és una cosa
molt personal?
•C
 reieu que es poden fer bromes amb
la sexualitat, o considereu que fer-les
poden fer enfadar algú?
•E
 ntre les persones que s’estimen,
penseu que hi ha d’haver respecte?

UNITAT 6 91
 Respectem el nostre cos
Tot i que un home i una dona són diferents en el cos, també ho són en alguns aspectes
de la seva manera de pensar i d’actuar i en altres de la seva persona; no podem estar
mai d’acord amb aquells que parlen d’una superioritat de l’home sobre la dona o a
l’inrevés. La seva dignitat els fa iguals davant la societat i davant els ulls de Déu. La vida
sexual és noble, digna de respecte. Per això, creiem que tot el que sigui respectar el
cos és profundament humà.
Vivim en una societat que no sempre
respecta la igualtat entre l’home i la dona,
ni la dignitat del cos humà. Sovint, en la
relació entre les persones o en els mit-
jans de comunicació, veiem escenes en
què la dona és tractada malament o
en què el cos de les persones es fa ser-
vir com si fos un objecte. És el cas de les
models i dels models, que estan obligats
a estar molt prims per poder treballar en
el món de la moda o de la publicitat, en-
cara que això, de vegades, posi en perill
la seva salut.

Hi ha persones que s’obsessionen tant pel seu

aspecte que arriben a emmalaltir.

Reflexioneu-hi
•C
 reieu que els homes i les dones són •P
 odeu recordar algun anunci en què els
iguals i que els seus cossos mereixen models i les models que hi surten siguin
el mateix respecte? persones amb aspecte normal, fins i tot
•Q
 uè creieu que vol dir que la sexualitat una mica grassonetes? Creieu que s’ha
és un do que Déu ens ha donat i que cal de posar la salut en perill per estar prim
tenir-ne cura? i semblar més guapo?

92 UNITAT 6
En el cinquè manament hem vist com Déu ens diu que hem de respectar la vida. Ara,
amb el sisè manament, ens diu que hem de respectar el cos de la persona i la seva
sexualitat. La sexualitat és un do que, quan s’arriba a la maduresa, es viu plenament
i ens permet enamorar-nos i estimar. Ens sentirem feliços i en pau amb nosaltres
mateixos perquè ens compenetrem amb una altra persona.
Però fins que arribi aquest moment, hem d’aprendre moltes coses. Una d’aquestes
coses és que hem de respectar el nostre cos i el dels altres. Per això, no podem tolerar
els abusos sexuals, com ara que hi hagi gent que vengui el seu cos, o que l’exhibeixi, o
que obligui els altres a fer-ho.

Déu ens ha fet a tots diferents i ens demana que ens respectem entre nosaltres.

També hem d’aprendre que cada un de nosaltres som persones úniques, diferents,
i que cal respectar aquesta diferència. De la mateixa manera, doncs, també som únics
en la manera que cadascú viu el do de la sexualitat. Hi ha molts estils de viure aquest
do que ens apropa als altres. Malgrat les diferències, però, les relacions entre les per-
sones han de basar-se sempre en el respecte i en l’amor.

Reflexioneu-hi
•C
 oneixeu alguna persona homosexual? Us en riuríeu? Ho explicaríeu a tothom?
•S
 i un amic o una amiga us digués que •C
 reieu que Jesús deixaria algú de banda
és homosexual, com reaccionaríeu? pel fet de ser homosexual?

UNITAT 6 93
 Respectem les coses dels altres
Setè manament: «No robaràs»
Els autors del Gènesi van entendre que la creació, el món que Déu va crear, no era
propietat de la humanitat. La natura és un do que Déu ens dóna i que cal emprar amb
responsabilitat. Hem de fer servir el nostre planeta amb respecte per poder obtenir-ne
els recursos necessaris per viure-hi amb dignitat, però també hem de tenir-ne cura
perquè les generacions futures puguin disposar-ne.
Però, malgrat que Déu ens deixa ben clar quin ús hem de fer del planeta, hi trobem
grans desigualtats i injustícies provocades per les persones i pels països rics que, en
alguns llocs, s’han apropiat de grans extensions de terra, que exploten i embruten,
i no reparteixen els grans beneficis que guanyen, de manera que fan que la gent s’em-
pobreixi.
Les riqueses de la Terra han de servir perquè tothom tingui una casa digna, feina,
aliments, educació i sanitat. A més a més, se n’ha de fer un ús sostenible perquè, en el
futur, els nostres fills i les nostres filles també puguin tenir-hi una vida digna.

Hem de saber utilitzar amb respecte els recursos que la Terra ens dóna.

Reflexioneu-hi
•Q
 uè creieu que es podria fer per acabar •P
 enseu que Jesús se sentiria content en
amb la pobresa del món? veure la desigualtat que hi ha avui en dia?

94 UNITAT 6
Déu no ha creat persones pobres i persones riques. L’egoisme i l’ambició han fet
que moltes persones s’hagin allunyat del missatge de Déu i això explica que en el nos-
tre món hi hagi gent pobra i gent rica. I aquesta situació empitjora dia rere dia ja que
cada cop hi ha més gent pobra i més persones amb més riquesa. És una situació
que recorda a la que tenien els jueus esclaus en temps de Moisès. En aquella ocasió,
Déu ja va deixar clar que l’esclavitud, la pobresa i l’opressió no es poden tolerar.
Per aquesta raó, sempre hi haurà persones que, com va fer Moisès, seguiran la crida
del Senyor i lluitaran per fer que el món sigui millor. Encara que ens sorprengui, però,
moltes persones que han seguit els ensenyaments de Jesús i que han dedicat la seva
vida a ajudar els altres han estat incompre-
ses i també, sovint, han estat criticades
i perseguides. Tot i així, avui en dia, trobem
persones valentes i sàvies que actuen a fa-
vor dels pobres; la seva força fa que se-
gueixin amb la seva missió.

Vicenç Ferrer

Mare Teresa de Calcuta Victòria Molins

 5  Cerca a internet informació sobre Vicenç Ferrer, la Mare Teresa i Victòria Molins.
Escriu en el teu quadern una frase de cadascun d’ells sobre la seva feina amb la gent
pobra. Totes treballen o havien treballat en països pobres?

UNITAT 6 95
 Quan comencem a fer-nos grans, ens adonem que el món que ens envolta sovint és
injust, però nosaltres no en som els culpables. Del que sí que som responsables, però, és
de les nostres accions i de fer respectar el setè manament de la Llei de Déu; per tant, no
hem d’agafar el que no és nostre. D’aquesta manera, posant cadascú el seu gra de sor-
ra, podrem viure en un clima de confiança i afavorir la convivència entre les persones.

A mesura que ens fem grans, ens adonem que el món, de vegades, no és just. En la fotografia, immigrants
africans intentant entrar a Europa per la tanca de Ceuta.

Reflexioneu-hi
•A
 lguna vegada heu agafat alguna cosa coses sobre la taula i no tenir por que
que no era vostra? algun company o companya us les prengui?
•U
 s han robat algun cop? Com us heu •Q
 uè creieu que podeu fer perquè a l’escola
sentit? hi hagi una bona convivència?
•E
 n la vostra classe, hi ha un ambient de •Q
 uè feu quan veieu que algú trenca la
confiança? Podeu deixar les vostres convivència a l’escola?

96 UNITAT 6
 Els Deu manaments de la Llei de Déu es refereixen a les persones;
concretament tracten i protegeixen les nostres relacions.
El quart manament ens diu que la convivència familiar s’ha de basar
en l’amor i en el respecte.
El cinquè manament defensa la vida contra tota mena de violència.
El sisè manament valora la dignitat del cos i de la sexualitat
de l’home i de la dona.
El setè manament ens recorda que hem de respectar
les coses pròpies i les dels altres.

 6  En el teu quadern, fes una taula i classifica-hi les paraules següents segons facin
referència al quart, al cinquè, al sisè o al setè manament.

matar insulta robar

r sexualitat pares
honrar

cos prostituc
violència ió injustícia comp
a rtir

drogues confiança
pornografia diners pobre
sa

 7  La paraula respectar es pot aplicar als quatre manaments que hem tractat fins ara
en aquesta unitat. Escriu una frase en què demanis respecte per algunes persones
que el necessitin.

UNITAT 6 97
 Dir i fer la veritat
Vuitè manament: «No diràs mentides i no acusaràs els altres»

Aquest manament també parla de com hem de relacionar-nos amb els altres, de la
convivència. I és que quan en la relació entre les persones apareix la mentida, l’engany
o la trampa, la desconfiança impedeix una bona relació entre elles. Us imagineu que
no poguéssiu confiar en els pares, els germans, els professors, els companys i les com-
panyes de classe…?
Per tant, aquest manament ens demana que siguem sincers, que diguem sempre
la veritat, encara que no sempre sigui fàcil. Si els altres poden confiar en la nostra pa-
raula, tots hi guanyem, ja que no tenim remordiments ni es donen malentesos i, quan
parlem, se’ns escolta amb respecte perquè els qui ens envolten saben que es pot con-
fiar en nosaltres.
Hi ha una cosa pitjor que dir mentides: escampar-les perjudicant els altres. D’això
se’n diu calúmnia, i és quan s’acusa algú injustament d’una cosa que no ha fet. Afecta
la imatge d’aquesta persona i les conseqüències poden ser terribles.

Les xafarderies i les calúmnies

poder fer molt de mal a les
persones.

Reflexioneu-hi
•H
 eu dit alguna vegada alguna mentida? •Q
 uè creieu que hem de fer quan ens
Quines conseqüències va tenir? parlen malament d’una altra persona?
•H
 eu estat víctimes d’una calúmnia? Com Penseu que ens hem de creure tot el que
us vau sentir? ens diuen?

98 UNITAT 6
En el món, no sempre es diu la veritat. I és que amb les mentides es pot aconseguir
enganyar la gent per treure’n algun benefici, ja siguin diners o poder. És el que de ve-
gades passa en àmbits com ara la política o els mitjans de comunicació, on sembla
que tot és vàlid, fins i tot dir mentides, per obtenir allò que es vol, encara que d’aques-
ta manera destruïm la reputació i la vida personal d’algú.
Hem de tenir en compte, a més a més, que no només es tracta de dir la veritat, sinó
que també l’hem de fer. «Fer la veritat» vol dir viure d’acord amb les pròpies idees,
estar convençut del que un creu, ser fidels als propis principis i, per damunt de tot, no
portar una doble vida: dir una cosa i després fer-ne una altra de molt diferent. De les
persones que actuen així en diem que són persones hipòcrites o falses.
Aquestes persones, a més de fer mal als altres, tampoc són felices. Per això, encara
que ens costi, hem d’intentar ajudar-les perquè deixin de viure en fals. Segur que Je-
sús s’hi hauria acostat i els hi hauria ofert estimació.

Reflexioneu-hi
•C
 reieu que s’ha de dir sempre la veritat?
•Q
 uè en penseu de la frase «Es porta una
doble vida quan una persona diu una cosa
i després en fa una altra de molt
diferent»?
•C
 reieu que les persones hipòcrites són
felices? Per què?
•P
 er què creieu que costa tant dir sempre
la veritat? És el mateix dir sempre la
veritat que no dir mai mentides?

UNITAT 6 99
 Els grans profetes diuen la veritat
Uns quants segles després de Moisès, quan el poble jueu ja estava establert en el seu
país (l’actual Palestina), els jueus van començar a tenir reis i sacerdots que els governa-
ven. Alguns d’aquests van oblidar-se dels manaments, es van tornar molt poderosos
i vivien la seva vida molt allunyada del servei al poble.
Llavors, Déu va suscitar entre el poble uns homes bons, valents i molt sincers, que
criticaven els reis i els sacerdots hipòcrites, i que deien a la gent que seguís el camí dels
grans Manaments de la Llei de Déu.
Alguns d’aquests profetes són Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Daniel, Osees i Amós, entre
altres.
A Jesús, en la fe dels cristians i també en la religió de l’Islam, sempre se l’ha con-
siderat com un gran profeta. Va dedicar la seva missió a predicar un món millor i a
denunciar el pecat dels poderosos, a perdonar els qui es penedien de les seves fal-
tes i a posar-se al costat dels més dèbils. I ho feia en nom de Déu, el seu Pare del Cel,
i també en nom de l’amor envers els altres. Per tot això, el van crucificar. Això és el
que recordem per Setmana Santa.
Actualment, també hi ha homes i dones que
defensen els marginats i els oprimits de les
injustícies, denuncien la
hipocresia dels gover-
nants i ajuden el po-
ble a seguir un camí
de solidaritat i de
justícia.

 8  Treballeu en grups. Cada grup ha de fer una llista de coses que consideri que no
van bé en la nostra societat actual i que cregui que els profetes denunciarien. Després,
feu un mural amb les llistes de tots els grups i poseu-hi el títol següent: «Denunciem
coses que no van bé». Pengeu-lo en els passadissos de l’escola perquè tothom el pugui
llegir i comentar.

100 UNITAT 6
HE APRÈS…
Tots els manaments de la Llei de Déu es
resumeixen en un de sol: «Estimeu-vos».
I per estimar els altres hem de començar
respectant-los.

S’ha de respectar la família, la vida, el cos i la sexualitat, i res-

pectar les coses dels altres sense fer injustícies contra els
més febles. És a dir, hem de respectar els drets humans.

Nosaltres no som culpables de les injustícies

que hi ha en el món. Som responsables, però,
de les nostres accions. Hem de respectar la
Llei de Déu.

La Bíblia i la història ens han deixat el re-

cord i l’exemple dels profetes. També avui
en dia hi ha homes i dones que són va-
lents i posen en perill la seva vida per fer
un món més just i feliç. Segueixen l’exem-
ple de Jesús, el gran profeta.

UNITAT 6 101
 L A VIDA CR I S T I A NA
ES VA O B R I NT C A M Í

Sant Climent de Taüll

102
 Hem de fer un gran salt en la història;
en aquella part de la història en què
hem contemplat les grans figures
bíbliques d’Abraham, de Moisès i dels
profetes. Abraham, l’home de la fe;
Moisès, el dels Deu Manaments de
la Llei de Déu i de la sortida
d’Egipte; i els profetes, aquells
homes valents que van denunciar
el mal que feien els poderosos
i van voler predicar una religió
més pura i més fidel a Déu.
Tota aquesta gran història,
juntament amb la d’altres persones,
homes i dones, preparen l’arribada
de Jesús, que és el fundador
i l’ànima del cristianisme.
En aquesta darrera part del llibre,
us explicarem alguns dels trets
fonamentals de la vida cristiana, sota
el guiatge de la persona de Jesús.

103
 e D é u
s p e r it d
7. L'expansió d e l ’ E

Quan Jesús va morir en la creu, semblava que tot havia acabat en un gran fracàs.
I, tanmateix, és tot el contrari. Els seguidors de Jesús, un petit grup d’homes i de
dones, van viure dues experiències molt intenses, molt fortes. Nosaltres no hi
érem, però encara avui en contemplem els efectes. El naixement del cristianisme
va ser com una gran onada de bondat i d’esperit.
Les dues grans experiències que van viure els deixebles de Jesús són la seva
resurrecció i la vinguda del seu Esperit sobre ells. Eren homes i dones sense gaires
estudis, sense poder, sense més mitjans que la seva fe en Jesús.

104 UNITAT 7
Com una gran onada
Després de la tragèdia de la mort de Jesús, l’ambient entre els seus deixebles i segui-
dors s’assemblava molt a la fredor de la mort. Com si haguessin patit un malson, es
volien despertar i preguntar-se si allò que havien viscut havia estat de veritat. La pri-
mera reacció va ser fugir, oblidar-ho tot, distreure’s per no embogir. Aquella gent sen-
zilla –Pere, Maria Magdalena, Joan, Jaume, Marta i Maria, la mare de Jesús–, se l’havien
estimat moltíssim. El seu final en una creu, com un criminal i un blasfem contra la reli-
gió, era massa trist; i el pitjor de tot era
que els vertaders culpables havien es-
tat els sacerdots, els amos del temple.
No podien suportar l’enveja que sen-
tien de Jesús en veure que tota la
gent anava amb ell, i per això es van
aliar amb els romans per tal d’acabar
amb ell, per fer-lo desaparèixer.
En aquestes circumstàncies i en
aquest estat d’ànim tan pessimista,
ningú no se sentia capaç de tornar a
A partir de Jesús, una gran onada d’amor
començar una nova «aventura» de la va créixer entre les persones.
vida de Jesús. Mentre van ser amb ell,
van viure feliços i, sobretot, van viure fascinats per la seva personalitat. Ara, però, per
por, per prudència, per tristesa, pensaven que era millor tornar a les seves coses de
cada dia i oblidar-se’n. Sortosament, no va anar així, ni de bon tros…
Un gran vent començava a formar una gran onada d’amor que havia d’inundar
el món.

Reflexioneu-hi
•Q
 uè en penseu del fet que d’un petit grup
d’homes i de dones sorgís una nova religió
que ja té més de dos mil anys?
•P
 er què penseu que molta gent es va fer
cristiana? Creieu que va ser perquè els
deixebles eren persones especials,
o perquè el missatge de Jesús va ser
ben rebut ja que parlava d’amor?
•S
 ense l’Esperit de Déu, creieu que els
seguidors i les seguidores de Jesús
haurien pogut superar el moment de
desencís i de tristesa per la seva mort?

UNITAT 7 105
 La resurrecció de Jesús aixeca els ànims
Tot va tornar a començar gràcies a la força de l’Esperit de Jesús ressuscitat; va ser
l’inici de la gran onada que escamparia la vida cristiana. Sense la seva resurrecció i la
vinguda de l’Esperit de Déu sobre els seus deixebles, la figura de Jesús i el missatge
de l’Evangeli haurien acabat en un sepulcre, però Ell era especial: Déu era en Ell; i
Ell era el Fill de Déu.
La confirmació que Jesús havia ressuscitat va ser l’espurna que va revifar la fe dels
seus deixebles. Constatava que tot el que havia dit i fet era veritat. Confirmat com a Fill
de Déu, havia vençut els seus enemics i la mateixa mort.

La passió de Crist. La incredulitat de sant Tomàs, de Duccio di Buoninsegna.

El cas de Tomàs explica molt bé aquesta nova empenta dels deixebles, aquesta
revifada. Incrèdul, Tomàs no es creia que Jesús havia ressuscitat. Deia que fins que no
li veiés les marques dels claus i no li fiqués el dit dins les ferides, no s’ho creuria. Uns
quants dies després d’haver dit això, Jesús s’aparegué a Tomàs i li va dir: «Porta el dit
aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins les ferides. No siguis incrèdul,
sigues creient». Tomàs, reconeixent-lo, finalment, li va dir: «Senyor meu i Déu meu!».

106 UNITAT 7
Neix l’Església
La força de l’Esperit de Jesús ressuscitat va permetre que els seus deixebles escampes-
sin pertot arreu el testimoni de la seva existència. Alguns d’aquests deixebles, com ara
Marc, Mateu, Lluc, Joan o Pau, van escriure els Evangelis perquè les generacions futu-
res de cristians i de cristianes poguessin saber què va fer i què va dir Jesús.

ITÀ Mar Negra

LIA
MACEDÒNIA
Roma Filips
Tessalònica
GALÀCIA
ÀSIA
Efes Colosses
ACAIA
SÍRIA
Corint

Mar Mediterrània Jerusalem

NABATEA
ÀFRICA
EGIPTE

Els deixebles de Jesús es van escampar i van crear comunitats cristianes aprofitant les bones
comunicacions de l’Imperi romà.

Tal com podem llegir en les cartes de sant Pau, al cap d’uns anys de la mort de
Jesús, van aparèixer les primeres comunitats cristianes, que es van escampar per tot
l’Imperi romà i que van arribar a ciutats com ara Roma, Corint, Efes, Tessalònica,
Colosses, Filips i Galàcia. És en aquest moment quan neix l’Església de Jesús.

Reflexioneu-hi
• Per què creieu que el missatge de Jesús,
el Fill i enviat de Déu, comença entre les
persones pobres d’un país com Palestina?
No penseu que hauria estat més lògic que
comencés en ciutats importants de
l’Imperi, com la ciutat de Roma?
• Per què penseu que la missió de
Jesús es va encarregar a homes
i a dones senzills i sense recursos? No
us semblaria millor que se n’hagués
ocupat gent important, com ara grans
sacerdots o governants?

UNITAT 7 107
 L’Evangeli ens explica…
Els deixebles de Jesús van dur a terme l’encàrrec que ell els havia fet i van donar
a conèixer el seu missatge a moltes persones.

Els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els

havia indicat. En veure’l, el van adorar; abans, però, n’havien dubtat.
Jesús se’ls acostà i els va dir:
—He rebut plena autoritat en el cel i en la terra. Aneu, doncs,
a tots els pobles i feu la gent deixebles meus, batejant-los en el nom
del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot allò
que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del
món.

Mateu 28, 16-20 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi
•P
 er què es diu que el naixement de condicions molt difícils; fins i tot van ser
l’Església va ser com una gran onada? perseguits i martiritzats. Comenteu la
•M
 olts dels primers cristians van frase «La sang dels màrtirs és la llavor
escampar el missatge de Jesús en de nous cristians».

108 UNITAT 7
 El naixement del cristianisme i de l’Església a Jerusalem són fruit
de la força extraordinària de l’Esperit de Jesús. Ell, després de ressuscitar,
va il·luminar els seus deixebles i els va empènyer a predicar l’Evangeli i a
escampar el cristianisme pertot arreu. Tot això no es pot explicar sense
la persona de Jesús.

 1  Creus que era difícil la missió dels deixebles? Per què?

 2  Llegeix el text del requadre d’aquesta pàgina i contesta en el teu quadern
aquesta pregunta: Quina és la força que va permetre als primers cristians anar
a predicar enmig de persecucions i insults?

 3  Cerca a internet informació dels primers màrtirs cristians, com ara santa Eulàlia,
sant Narcís, sants Fructuós, Auguri i Eulogi, sant Esteve o santa Agnès. Copia en el
teu quadern algun aspecte de la vida de
cadascun d’ells que t’hagi interessat.

 4  Llegeix el verset dels Fets dels Apòstols

2, 42-47. Després, escriu en el teu quadern
cinc coses que feien els cristians de les
primeres comunitats cristianes.

 5  Escriu en el teu quadern quines

diferències hi ha entre els primers cristians
i els d’avui en dia.

Sant Esteve va morir lapidat, a cops de pedra,

per explicar el missatge de Jesús.

UNITAT 7 109
 La força de l’Església
La imatge de l’arbre que hi ha en aquesta pàgina s’acosta molt al que pot ser l’Església.
Les seves arrels són la força de l’Esperit de Jesús, que li dóna vida. És gràcies a aquesta
força que l’Església ha pogut créixer i superar els entrebancs que ha trobat en el seu
camí. La fortalesa de les branques ens fa pensar en la fecunditat d’aquest arbre i en les
moltes comunitats cristianes que hi ha escampades per tot el món.

Esglésies Comunió Església Confessions

ortodoxes anglicana catòlica protestants

Jesús

110 UNITAT 7
L’Esperit de Jesús: foc i vent
L’Evangeli i els Fets dels Apòstols representen l’Esperit de Jesús com un foc o com un
fort vent per explicar-ne la força que té i la confiança que transmet als apòstols i als se-
guidors i a les seguidores de Jesús.

La Bíblia ens explica…

La Pentecosta: Els deixebles reben l’Esperit Sant
Després de la Bona Notícia de la resurrecció de Jesús, el Senyor va encomanar als
deixebles que anessin cap a Jerusalem, que hi preguessin i hi esperessin la vinguda
de l’Esperit Sant. Sant Lluc ens ho explica en els Fets dels Apòstols.

«Després, els apòstols se’n tornaren a Jerusalem. En arribar-hi, van

pujar a la sala on Jesús havia celebrat, abans de morir, el Sant Sopar.
Allà hi havia Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu,
Mateu, Jaume (fill d’Alfeu), Simó el Zelador i Judes Tadeu. Tots hi feien
pregària, juntament amb algunes dones, amb la mare de Jesús i amb els
seus parents. De sobte, es va girar una ventada violenta i se sentí del cel
una remor que va omplir tota la casa. Llavors se’ls van aparèixer unes
llengües com de foc, que es posaren sobre cadascun d’ells. Tots van
quedar plens de l’Esperit Sant.»

Fets dels Apòstols 1 i 2 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi
•Q
 uan sentiu a parlar de l’Esperit Sant,
o també de l’Esperit de Déu o de Jesús,
què creieu que és el que vol dir? Quina
forma penseu que té? Creieu que és
material o immaterial? Us sembla que
sempre es manifesta en forma de foc
o vent? Com creieu que ens ajuda aquest
Esperit de Déu?
•C
 omenteu aquest fragment:
«Deixem-nos guiar per l’Esperit… Els
fruits de l’Esperit són: amor, goig, pau,
paciència, benvolença, bondat, fidelitat»
(Ga 5, 18-22). Quines d’aquestes
qualitats coneixeu? Penseu que són
bones qualitats per ser bones
persones?

UNITAT 7 111
 La missió de l’Església
Després de l’encàrrec de Jesús, l’Església ha intentat ser fidel a la triple missió que
aquest li va encomanar:

Ensenyar l’Evangeli, és a dir, la vida, les

paraules i el missatge de Jesús a través dels
808 Inserir imatge
testimonis que el van conèixer i entendre.
d’un baptisme

809 Inserir imatge

Viure en comunitats per celebrar d’una confirmació
i compartir la fe en Jesús.

Ajudar els més necessitats, seguint

l’exemple que va donar Jesús, és a dir,
811 Inserir imatge de estimant i ajudant tothom.

Amb aquest encàrrec, Jesús ens va marcar el camí a seguir per poder superar el mal
i aconseguir un món millor.

Reflexioneu-hi
•P
 er què creieu que serveix l’Església?
Penseu que l’Església de Jesús és només
el col·lectiu de sacerdots? Qui forma
part de l’Església?
•P
 er seguir el camí de Jesús, creieu que
n’hi ha prou amb anar a missa de tant
en tant? Poseu exemples de cadascuna
de les missions de l’Església.

112 UNITAT 7
Ensenyar l’Evangeli
La primera missió de la comunitat cristiana és ensenyar l’Evangeli. Com hem vist, això
vol dir que els cristians han de fer conèixer els pensaments i les idees de Jesús.
Com es pot dur a terme aquesta missió? Doncs llegint en els textos que van deixar
els deixebles que el van conèixer el testimoniatge del que va dir i del que va fer Jesús.
D’aquesta manera coneixerem bé els Evangelis, en els quals hi ha recollit el camí que
Jesús va ensenyar en el món per alliberar-lo del mal.
Recordem que a Jesús li deien «el Mestre». Ell creia que era possible que les perso-
nes milloressin si se’ls donava l’oportunitat d’aprendre. Recordem també que Jesús
creia en les persones i en la seva capacitat de canviar el món.
Per això, l’Església compleix aquesta missió quan afavoreix i quan participa en
l’educació i en l’ensenyament.

Com un bon mestre,

l’Església ensenya i alhora
aprèn de tots els cristians.

Reflexioneu-hi
•C
 oneixeu alguna escola catòlica?
La vostra escola n’és?
•E
 n la vostra escola, tothom estudia
la vida i els ensenyaments de Jesús?
Creieu que tots els vostres companys
i companyes haurien de conèixer el
missatge de Jesús?
•A
 lguna vegada heu explicat qui era
Jesús a algun amic o alguna amiga que
no és creient de la fe cristiana?

 6  Cerca a internet la vida d’algun sant que es dediqués a l’ensenyament, per
exemple, sant Josep de Calassanç o sant Ignasi de Loiola.

UNITAT 7 113
 Celebrem la fe
La segona missió de l’Església ens recor-
da que els cristians no estan sols i que
viure en la fe en Jesús no és una tasca
solitària. Per això, els cal reunir-se en co-
munitat per recordar tot allò que Jesús
els va ensenyar. Jesús coneix molt les
persones i sap que ens necessitem les unes
a les altres i per aquest fet ens demana
que visquem l’amor envers ell compar-
tint-lo amb els altres.
Els cristians segueixen Jesús de moltes
maneres: bategen els qui volen acollir els
seus ensenyaments, celebren l’eucaristia
amb la família cristiana; és a dir, recorden
la seva presència entre nosaltres.

Per Corpus, en alguns pobles de Catalunya se

celebra la festa de les enramades, o les catifes de
flors, per venerar l’eucaristia.

 7  En el teu quadern, fes una taula i classifica-hi les celebracions cristianes següents
segons siguin universals o locals. Si alguna t’és desconeguda, cerca’n informació a
internet.

Matrimoni Pasqua
Baptisme
Confirmació Nadal Eucaristia

d’Arbúcies
les Llúcies i e Aplec de Piero
la Enramada
ls Nicolaus Tots Sants

Festes universals Festes locals

(les celebren tots els cristians) (només se celebren en un lloc determinat)

114 UNITAT 7
Ajudem els més necessitats
La tercera missió de l’Església es refereix a atendre els més necessitats. Jesús no es
cansa de posar exemples del fet que cal ajudar els altres. Ens demana que siguem so-
lidaris, és a dir, que hem de preocupar-nos perquè tothom tingui el necessari per
viure amb dignitat.

En les organitzacions solidàries, les persones sense recursos hi troben ajuda i consol.

Per aquest motiu, l’Església crea organitzacions solidàries que intenten que les fa-
mílies i les persones desafavorides no passin privacions. També ha impulsat hospitals
per atendre els malalts que no tenen recursos.
Molt sovint, aquestes organitzacions i aquests hospitals, que funcionen a casa nos-
tra i també per tot el món, són atesos per professionals i per personal voluntari. Aques-
tes persones dediquen la seva vida o una part del seu temps a tenir cura dels altres
empesos per l’exemple de Jesús.

 8  Què significa la paraula caritat? Consulta un diccionari

i copia’n el significat en el teu quadern.

 9  Cerca informació de Càritas en el seu web i, després,

escriu en el teu quadern un petit text explicant quina
missió té.

UNITAT 7 115
 Hem de seguir millorant
Tot i que l’Església aplega tota la comunitat cristiana per tal de dur a terme la missió
que Jesús va encomanar als seus deixebles, no sempre ho ha aconseguit. En el món,
hi continua havent pobresa, injustícia, abusos…
De vegades, al llarg de la seva història, l’Església ha provocat d’alguna manera
aquests problemes. Els papes, els bisbes o els sacerdots no han donat sempre un bon
exemple, i han tingut conductes ben allunyades del missatge de l’Evangeli: han bus-
cat el poder i la riquesa, han estat intolerants i orgullosos, han marginat tots aquells
i aquelles que no pensaven com ells, han fet costat als rics i als poderosos, o no han
estat prou valents per denunciar les injustícies, com van fer Jesús i els profetes.
I és que l’Església està formada per homes i dones pecadors, no pas per àngels.
Tot i la força de l’Esperit de Déu, també el pecat és present en l’Església, com és pre-
sent en la vida de la societat, de les persones i en la vida de les altres religions.

El papa Francesc és un exemple de cristià que lluita contra el pecat.

Reflexioneu-hi
•Q
 uè en penseu de la frase «Els papes,
els bisbes o els sacerdots no han donat
sempre un bon exemple». Creieu que
l’Església també s’equivoca?
•C
 oneixeu casos de persones de l’Església
que no s’han comportat correctament?
Què penseu que hauríem de fer davant
de circumstàncies com aquestes?

116 UNITAT 7
L’organització de l’Església
Cal que seguim treballant perquè l’Església pugui aconseguir que el món es conver-
teixi en el Regne de Déu que Jesús vol.
Recordem que l’Església està formada pel Sant Pare, els bisbes, els sacerdots, els
religiosos i les religioses i els homes i les dones que segueixen el camí de Jesús. L’es-
quema d’aquesta pàgina pot ajudar a entendre com s’ha organitzat l’Església al llarg
dels segles.
Aquesta manera d’organitzar l’Església no va ser dictada directament per Jesús. Tal
com li va dir al seu deixeble quan el va convertir en cap dels dotze deixebles, Ell va
plantar la llavor del gran arbre de l’Església. Ho podem llegir en l’Evangeli de Mateu:

«Tu ets Pere (que vol dir ’pedra’); sobre aquesta pedra
edificaré la meva Església, i les forces del mal no podran
enderrocar-la.»

Mateu 16, 18 (Text adaptat)

rdots
sace

a re
nt P
Sa

sa
n
tP
ere

Jesús
cristians

bisbe
de R
m es

reli
ol

st
m

ap ò
s
o

g
e

a
ih

i
sb

oso
i
s

b
e

s
on

UNITAT 7 117
 Reflexioneu-hi
•Q
 uè creieu que es vol dir amb la frase
«Tots som Església»?
•Q
 uines coses bones creieu que fa
l’Església? Poseu-ne exemples.
•C
 om acabaríeu la frase «Per a mi,
l’essencial de l’Església és…»?
•E
 n quins moments de la vostra vida us
heu relacionat amb l’Església?
•C
 ol·laboreu amb la vostra comunitat
cristiana? Com?
• T eniu alguns familiars o coneguts que
col·laboren amb la seva parròquia?

 10 Llegeix aquestes frases i digues si són certes o falses:

a) L’Església és el conjunt dels grans edificis artístics que hi ha arreu del món.

b) L’Església està formada només pel Sant Pare, els bisbes

i els sacerdots.

c) L’Església és la força de Jesús que continua

present entre nosaltres.

d) L’Església és el conjunt de persones que

recorden les paraules de l’Evangeli.

e) L’Església són les flors que hi ha sobre

l’altar el dia d’un casament.

 11  Descobreix què diu aquesta frase enigmàtica1:

’
’

.
1. Vegeu les equivalències en la pàgina 153.

 12  Dibuixa en el teu quadern una casa que representi el lloc on es reunien els
deixebles. Al voltant de la casa, dibuixa-hi vent i foc. Al capdamunt del dibuix, escriu-hi
aquest títol: «L’Esperit de Jesús dóna força als apòstols per escampar l’Evangeli».

118 UNITAT 7
HE APRÈS…

Després de la resurrecció de Jesús,

els deixebles van rebre del Mestre
l’encàrrec d’anar pel món a predicar
l’Evangeli. Va ser el dia de la Pente-
costa, és a dir, el dia del descens de
l’Esperit Sant sobre els apòstols i la
mare de Jesús. Va ser com el naixe-
ment de l’Església.

Els aspectes essencials de l’Església són: en-

senyar la vida i els pensaments de Jesús; per
això hem de llegir i d’estudiar els Evangelis;
celebrar la fe, participant de les festes i de les
celebracions amb la resta de la comunitat
cristiana, i ajudar a fer un món millor, procu-
rant ajudar els més desafavorits.

L’Església, que està formada per homes i per dones pecadors, en alguns moments
no ha estat fidel a l’encàrrec de Jesús.

Recordem que l’Església som

tots: el Sant Pare, els bisbes,
els sacerdots, els religiosos i
les religioses i tots els homes
i totes les dones que seguei-
xen el camí de Jesús.

UNITAT 7 119
 o s t r a fe
8. Expressem la n

Les persones tenim una vida interior plena de sentiments i d’idees que sovint són
molt complexos. Per expressar aquesta riquesa interior, fem servir gestos i signes
mitjançant el cos, els ulls, el rostre, la boca, les mans... Gràcies a aquest llenguatge
mostrem les nostres penes i alegries.
A través d’aquests signes i d’aquests gestos també expressem una part important
de la vida interior que tenim: la confiança en Déu i en els altres.

120 UNITAT 8
Ens expressem amb gestos
Diàriament, estem envoltats de signes i de missatges simbòlics. La televisió, per exem-
ple, ens bombardeja constantment amb anuncis que intenten cridar la nostra atenció
per vendre els productes que anuncien. Per fer-ho, sovint, fan servir cares rialleres, per-
sones que salten, que ballen, que s’abracen… Ens transmeten felicitat, confiança,
alegria, acolliment, i ens ve l’impuls de comprar els productes que anuncien per tal
de sentir-nos així de bé. La publicitat fa servir el llenguatge del cos per vendre les
seves mercaderies.
Aquest llenguatge també serveix per expressar coses més profundes i més verta-
deres. A través del nostre cos, les persones mostrem la vida del nostre esperit.
El llenguatge corporal deixa veure el nostre estat d’ànim i, sovint, ho fa sense que nos-
altres ens n’adonem.
Amb els ulls, expressem alegria o tristesa, tranquil·litat o neguit, atenció o dis-
tracció. Amb les mans, per exemple, podem expressar la pau, podem fer un gest
d’ajuda, podem mostrar egoisme… Tot el nostre cos revela si estem cansats, alegres,
tristos o il·lusionats.

El llenguatge corporal
expressa els nostres
sentiments, el nostre estat
d’ànim. Per això, la publicitat
utilitza imatges de persones
felices i contentes per
promocionar un producte.

Reflexioneu-hi
•R
 ecordeu alguns dels anuncis que heu
vist a la televisió. Què és el que us n’ha
cridat l’atenció? Quins sentiments
expressen les persones que hi surten?
•C
 om sabeu que algú està trist? Com
ho expressa el seu cos o els seus ulls?
I l’alegria? Com podem saber que algú
està content?

UNITAT 8 121
 De tot el cos, la cara és la part que expressa millor l’estat de la nostra vida interior.
Quan fem el bé, la nostra cara mostra alegria, felicitat, confiança, els ulls ens brillen i la
boca somriu lleugerament. En canvi, quan fem alguna cosa malament, el nostre rostre
reflecteix preocupació, tristesa, tenim els ulls apagats, estem capcots…
Els gestos van més enllà de les nostres expressions. N’hi ha que expressen també
els nostres sentiments envers els altres, com ara fer una abraçada a un company o a
una companya que ho està passant malament, convidar algú a un caramel perquè
està una mica trist o donar a algú una rosa per Sant Jordi.
Un grup de gent també pot expressar-se mitjançant signes. En una manifestació, la
gent, de manera espontània, s’expressa amb pancartes, amb banderes, amb càntics
i crits per reivindicar una queixa o un desig.

Reflexioneu-hi
•C
 omenteu la frase «Un gest val més
que mil paraules». Poseu-ne exemples.
Quins gestos creieu que expressen
amistat?
•A
 lguna vegada els pares han endevinat
com us trobeu només mirant-vos a la
cara?
•H
 eu estat mai en una manifestació?
Quins signes hi havia? Recordeu què hi
demanava la gent?
•F
 eu un concurs de gestos i d’expressions.
Un de vosaltres ha de fer un gest i els
altres heu d’endevinar el sentiment que
vol expressar amb aquell gest.

122 UNITAT 8
Els signes religiosos
Una part de la nostra vida interior és espiritual: els nostres desitjos més profunds, la
nostra relació amb Déu, les nostres grans preguntes sobre el sentit de la vida. Aquesta
vida espiritual s’expressa a través de signes sagrats.
Aquests signes poden ser llocs, festes, gestos, paraules, costums, maneres de ves-
tir… Tots aquests senyals ajuden els homes i les dones creients a manifestar la seva
manera de creure en Déu.

Reflexioneu-hi
•Q
 uan veieu imatges de persones
musulmanes pregant o de budistes
meditant, enteneu els seus signes
religiosos? Penseu que som
respectuosos amb ells?
•C
 reieu que hauríem de conèixer altres
maneres d’expressar la vida espiritual?
•P
 enseu que conèixer signes d’altres
religions ens ajuda a conèixer millor els
nostres signes cristians?

Cada religió té els seus signes propis.

Tots expressen la vida espiritual que
hi ha en cada persona.

UNITAT 8 123
 Els signes religiosos canvien
La Bíblia és plena d’històries que parlen de signes religiosos. Molts dels signes cristians
i musulmans neixen dels fets i de les creences que s’hi expliquen.
És el cas, per exemple, de la història del sacrifici d’Isaac. Recordem que Abra-
ham estava convençut que Déu li demanava de sacrificar la vida del seu fill. La
mentalitat d’Abraham encara estava massa influenciada pels signes religiosos dels
pobles veïns, que feien sacrificis humans. Per això va seguir els signes religiosos
d’aquests pobles: lligar les mans del seu fill, pujar-lo a la muntanya, fer un altar…
El Senyor, però, va aturar Abraham i li va fer veure que estava equivocat, que ell mai
no demanaria a ningú que matés per demostrar la seva fe en ell. El déu d’Abraham era
un déu de vius, no pas de morts.
Per als musulmans, en aquell moment,
Abraham va abandonar els vells i cruels
signes religiosos dels sacrificis humans
i va crear-ne un de nou: la festa del xai
en què per recordar el missatge de
Déu se sacrifica un xai en un
dia assenyalat.

 1  Dibuixa en el teu quadern tres senyals de trànsit i explica’n el significat.

 2  Explica per què el món de les religions necessita de signes religiosos.

 3  Inventa’t un signe que expressi el desig de pau o el rebuig a les armes o a les
drogues i dibuixa’l en el teu quadern.

124 UNITAT 8
Els sagraments
Els cristians tenen uns signes sagrats per representar una cosa tan complexa i difícil
d’explicar com és la fe en Déu. Són els set sagraments: baptisme, confirmació, euca-
ristia, perdó dels pecats, unció dels malalts, orde sacerdotal i matrimoni.
Als nens i a les nenes cristians els afecten tres signes religiosos importants en la
seva fe. Són els sagraments del baptisme, de l’eucaristia i del perdó dels pecats. Com
en totes les qüestions religioses, s’han d’entendre bé i s’ha de sentir lliurement la
necessitat de viure’ls.

Jesús s’expressava a través de signes religiosos

Jesús era un missatger de Déu. També era un mestre i tenia una vida interior molt rica.
El missatge que volia transmetre anava dirigit a tots els homes i a totes les dones del
seu temps, però també als del futur. Era conscient de la dificultat d’aquesta tasca, i per
aquest motiu utilitzava gestos plens de significat i carregats de bondat i d’amor. Els
principals gestos de Jesús eren: beneir les persones, imposar les mans sobre el cap
dels malalts, perdonar els pecats i rentar els peus dels deixebles per tal que enten-
guessin que ens hem de servir i d’ajudar els uns als altres.

L’eucaristia s’expressa
amb diferents signes.

Reflexioneu-hi
•P
 enseu en gestos que fem habitualment, o un petó a la mare. Quin significat creieu
com donar-nos les mans dues persones que tenen?

UNITAT 8 125
 El baptisme
Un signe religiós que comparteixen moltes religions és el de l’aigua. Arreu hi ha rius
i aigües sagrats, com el Nil a l’Àfrica o el Ganges a l’Índia.
L’aigua és símbol de vida, ja que sense aquest element no hi hauria vida en la natura.
L’aigua apaga la nostra set, ens relaxa quan estem cansats, ens renta i ens dóna forces.
És per aquestes propietats que en totes les religions l’aigua és signe sagrat de purifica-
ció i neteja dels pecats.

Hi ha signes que són universals: l’aigua expressa el desig de puresa i neteja espiritual en moltes cultures.

Mitjançant la purificació amb aigua i la pregària, els homes i les dones volen ex-
pressar el desig de ser més bons, de tenir més vida espiritual. Els seguidors i les segui-
dores de l’hinduisme, per exemple, es banyen al riu Ganges; allà es purifiquen
i es renten mentre fan pregària, i demanen perdó als seus déus per tot allò que no han
fet bé. Les aigües representen la purificació i la neteja dels seus pecats. El cristianisme
també té aquest signe sagrat, aquest sagrament de l’aigua: el sagrament del baptisme.

Reflexioneu-hi
•R
 ecordeu algun moment en què un bany •Q
 uè creieu que vol dir l’expressió «l’aigua
us ha fet sentir millor? purifica»?

126 UNITAT 8
L’aigua dóna vida i neteja
L’aigua és el signe de la vida. Ens permet expressar la idea d’innocència, de benestar, de
puresa. Per a la comunitat cristiana, és símbol de netedat de les coses que s’han fet
malament i significa que es pot començar de nou.

UNITAT 8 127
 Bateig en el riu Jordà
Poc abans que Jesús fos conegut per la gent, Joan Baptista va anunciar la vinguda
d’un salvador, d’algú que venia de part de Déu per perdonar els pecats, per donar
l’Esperit de Déu als creients, que els ajudaria a ser més bons i més feliços. Mentre
anunciava aquest missatge, Joan batejava i purificava la gent en el riu Jordà i els deia:

«Darrere meu en vindrà un que és més gran que jo; ell us purificarà, us
batejarà amb la força de l’Esperit. Jo només us batejo amb aigua, però
ell us batejarà amb la força de Déu. I jo no sóc digne ni de deslligar-li
les sandàlies, com fan els esclaus. Convertiu-vos dels vostres pecats.»

Joan 1, 26-27 (Text adaptat)

Un dia, Jesús, impulsat per la força de l’Esperit

de Déu, va anar a visitar Joan per fer-se batejar.
Es va posar a la cua dels pecadors, com una perso-
na més, i es va submergir dins les aigües del riu,
com tothom. Allò va ser un gest de Jesús per dir-
nos que ell comprèn els nostres pecats i que ens
els perdona si creiem en ell i li demanem perdó. I
Déu el va il·luminar amb el seu Esperit.

Tapís de John Nava, a la Catedral de la Nostra Senyora dels

Àngels (Los Angeles, Califòrnia), que representa Joan Baptista
batejant Jesús en el riu Jordà (detall).

Reflexioneu-hi
•C
 reieu que Jesús havia de ser netejat • Què en penseu de la frase «Jesús
dels seus pecats? comprèn els nostres pecats»?

128 UNITAT 8
El bateig dels cristians
Quan una família decideix batejar els seus fills i les seves filles vol dir que és una
família que creu en Jesús i en la seva força per purificar les persones. El bateig és un
sagrament que té molta importància i no es pot fer sense entendre’n el significat.
Amb aquest acte, les persones entren a formar part de la comunitat de cristians, nets
de qualsevol pecat.
Potser coneixem nens i nenes cristians que esperen a fer-se grans per prendre la
decisió de batejar-se o famílies que no bategen els seus fills perquè no ho veuen clar.
Ho fan molt bé. No es tracta de batejar els fills perquè tothom ho fa. Cal fer aquest gest
amb total convenciment.
També tenen raó les famílies cristianes que bategen els seus fills i les seves filles de
ben petits. Els seus pares i padrins pensen que és el millor per a ells, de la mateixa
manera que volen la millor escola i la millor alimentació perquè el seu infant creixi ben
educat i ben sa. Després, quan aquest nen o aquesta nena es faci gran, ja tindrà ocasió
de decidir quin camí vol seguir.

Reflexioneu-hi
•C
 reieu que les famílies cristianes han de
batejar els seus fills quan són petits o és
millor fer-ho més tard, quan són grans?
Exposeu els vostres arguments.
•Q
 uè en penseu d’aquelles famílies que
bategen els seus fills només per fer una
festa o perquè els padrins faran regals
a l’infant?

UNITAT 8 129
 L’Evangeli ens explica…
Jesús feia servir històries amb imatges senzilles per explicar les coses més compli-
cades. Per exemple, comparava la vida de la fe amb el creixement d’una llavor.

Amb les coses de Déu passa com quan un

home sembra la llavor a la terra: tant si dorm
com si està despert, de nit i de dia, la llavor
germina i creix, sense que ell sàpiga com.

Marc 4, 26-27 (Text adaptat)

El mateix Jesús va reflexionar profundament sobre si el seu missatge s’escam-

paria per tot el món a través dels seus deixebles. Va dir que les llavors han de ser
mortes i seques perquè puguin donar vida a una nova planta.

La meva vida és com un gra de blat: si el gra de

blat no mor i queda enterrat, no dóna fruit;
però si mor, sí que en dóna.

Joan 12, 24 (Text adaptat)

I això serà exactament el que viurà Jesús:

mort i ressuscitat donarà molts fruits.
I seran els seus deixebles i seguidors,
els homes i les dones de tots els se-
gles, els qui agafaran el testimoni
de la cursa del cristianisme i de
l’Evangeli. La seva vida es trans-
metrà més enllà del seu temps.

130 UNITAT 8
Reflexioneu-hi
•C
 reieu que les històries senzilles
poden explicar coses complicades?
Escriviu i llegiu a tota la classe un
petit vers sobre algun tema
complicat, com poden ser l’amor
envers una mare que està lluny o envers
un amic que ha anat a viure a un altre
país.
•C
 omenteu la frase «La fe en Déu s’ha de
conrear, com el pagès conrea el camp».
Què penseu que vol dir Jesús amb
aquesta frase? Com creieu que podem
conrear la nostra fe en Déu?
•E
 ls qui sou creients, què en penseu dels
qui diuen que no creuen en Déu? I els no
creients, enteneu els qui creuen en Déu?

Totes les religions tenen els seus signes sagrats, les seves festes i
els seus llocs sagrats. El cristianisme té uns signes sagrats anomenats
sagraments. El primer sagrament que poden rebre els cristians,
si estan convençuts de voler-ho ser, és el baptisme. El signe sagrat
del baptisme és l’aigua, que significa vida i neteja.

 4  Desxifra la frase enigmàtica . 1

’
.
1. Vegeu les equivalències en la pàgina 153.

 5  Quin és el significat del baptisme?

 6  Cerca a internet dos signes socials
(el de la pau i el de la sida) i dos signes
religiosos (el del cristianisme i el del
judaisme). Dibuixa’ls en el teu
quadern.

UNITAT 8 131
 L’eucaristia, la festa religiosa
Des dels orígens de la humanitat, els homes i les dones han sentit la necessitat de ce-
lebrar festes religioses per fets que consideraven especials o misteriosos: l’arribada de
la primavera i de les pluges, el naixement d’un infant, el pas de la infància a l’adoles-
cència… Aquestes festes se celebraven en comunitat i, de vegades, les presidia un
bruixot o una sacerdotessa. La majoria de les celebracions se centraven en un àpat, en
què hi havia aliments sagrats, on el poble s’aplegava al voltant d’una taula i celebrava
el seu sentiment religiós. Aquestes celebracions s’acompanyaven de pregàries i de
signes religiosos. La taula es convertia en un lloc especial on la comunitat s’aplegava
per compartir sentiments molt especials envers els seus déus.
Aquestes celebracions de la comunitat sovint s’acompanyen d’actes que en desta-
caven el seu caràcter sagrat. Avui en dia, per exemple, els musulmans celebren el mes
del ramadà, i durant un més, aproximadament, no poden menjar aliments fins a la
posta del sol. Llavors, la família s’aplega al voltant d’un gran àpat per honorar el seu
déu.

Reflexioneu-hi
•Q
 uins àpats sagrats celebren els
cristians? Sabeu si hi ha algun moment
en què en el cristianisme es practica
alguna forma de dejuni?
•E
 ls cristians tenen alguna celebració que
recordi un àpat al voltant d’una taula?
•C
 reieu que el menjar és més bo quan es
comparteix amb la família i els amics?

132 UNITAT 8
La taula de Jesús
Jesús va celebrar la festa de la Pasqua jueva, que recordava l’alliberament del poble
d’Israel en època de Moisès. Era el capvespre del Dijous Sant i s’havia reunit amb els
seus seguidors i les seves seguidores. Va ser llavors quan Jesús es va inventar uns ges-
tos nous que després s’anirien repetint al llarg de la història de l’Església i de les comu-
nitats cristianes.
Jesús estava assegut a taula amb els seus seguidors i pensava en el que li podia
passar l’endemà, el Divendres Sant. Sabia que moriria crucificat. Per això, els evange-
listes ens expliquen que Jesús va dir dues frases misterioses que només després de la
seva mort es van entendre i es van carregar de significat. La primera frase era «Us ho
dic de debò. No us podeu imaginar amb quin desig esperava celebrar amb vosaltres
aquest sopar de comiat!». L’altre pensament era de por i tremolor: «La meva ànima
està trista fins a la mort».

L’Evangeli ens explica…

Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció,

el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué:
—Preneu, mengeu-ne tots: això és el
meu cos. Després, prengué la copa,
digué l’acció de gràcies i els la donà tot
dient:
—Beveu-ne tots, que això és la meva
sang, la meva vida, la sang de l’amistat,
vessada per tothom per al perdó dels
pecats.

Mateu 26, 26-28 (Text adaptat)

UNITAT 8 133
 El misteri de l’eucaristia
El gest de Jesús en l’Últim Sopar és el centre del seu misteri i del misteri de l’eucaristia.
Un gest misteriós en què s’ha de creure en llibertat i amb confiança malgrat que no
s’acabi d’entendre del tot. Jesús, a taula, va fer molt més que repartir un tros de pa: pen-
sant en la seva mort immediata, va compartir la seva vida amb nosaltres. Aquell pa era
i significava la seva vida, igual que aquella copa de vi era i significava la seva sang, la seva
vida. I per demostrar que Jesús no deia només paraules boniques i simbòliques, l’ende-
mà, en la creu, lliurava la seva vida vessant la seva sang. Allò que Jesús va fer a taula és
el mateix que el que després li va passar en la creu.
Així, Jesús, mentre repartia el pa, compartia la seva vida. Era un gest senzill i terrible
alhora. D’una banda, era un gest violent, perquè significava la seva mort; però, de l’altra,
era un gest pacífic, perquè simbolitzava l’amor amb què se sacrificava per nosaltres.
Jesús va estar molt encer-
tat en escollir el pa com a sig-
ne del seu cos i de la seva
vida. El pa és absolutament
necessari per viure. És signe
de la nostra fam; però ente-
sa com la fam de ser bons,
de compartir l’aliment amb
els més necessitats.

Quan Jesús va compartir el

pa, va convertir un gest
senzill i quotidià en un signe
d’amor per a tothom.

Reflexioneu-hi
•Q
 uina diferència hi ha entre repartir i
compartir? L’alegria, es comparteix o es
reparteix? I l’amistat? I els caramels?
•Q
 uè creieu que era més important per
a Jesús, repartir el pa o compartir la
seva vida?

134 UNITAT 8
HE APRÈS…
Les persones necessitem expressar amb
gestos i signes els nostres sentiments, el
nostre món interior (la pau, l’amistat…).
En la vida de la religió i de la fe també
passa el mateix.

La societat també necessita els signes: els senyals de circulació, les banderes dels
països, les festes populars, els colors dels equips dels esportistes…

Quan la religió i la fe volen ex-

pressar el seu món interior
fan servir els sagraments. To-
tes les religions els tenen i els
viuen d’una manera especial.

Jesús va celebrar i viure el sagrament del baptisme, que

dóna vida i purifica, i amb el pa el de l’eucaristia, sagra-
ment del seu cos, de la seva persona, de la seva vida. Per
això, el primer sagrament que podem rebre, si estem
convençuts de voler ser cristians, és el baptisme. Amb
la força de l’Esperit de Déu i el signe de l’aigua rebem la
vida de Déu en nosaltres.

UNITAT 8 135
 9. Viure en pau

El curs ja és a punt d’acabar, però abans d’anar-nos-en de vacances, cal que

reflexionem una mica més per tractar un tema tan necessari com és la pau.
No hem de pensar que la pau és únicament quan no hi ha guerres. No.
És molt més que això. Parlem-ne?

136 UNITAT 9
Comencem per nosaltres mateixos
Les persones semblem molt diferents, però tenim moltes coses en comú. Així, per
exemple, a ningú li agrada viure en un món ple de conflictes i baralles. Si aconseguim
estar en pau amb nosaltres mateixos, estem ajudant que el món que ens envolta
també visqui en pau.
De la mateixa manera que hi ha paisatges de muntanya o de platja que inspiren
pau, també hi ha rostres que conviden a sentir-nos en pau. La pau, tot i que la portem
dins, com un tresor amagat, és visible per a les persones que ens tracten, que perce-
ben que ens sentim feliços.
Ja sabem que sempre que fem el bé, que estimem o que ens estimen, gaudim de
pau interior. I a l’inrevés: fer el mal, no estimar o no sentir-nos estimats, ens causa una
tristor que resulta molt difícil de dissimular. Així ho han viscut els nens i les nenes de
totes les races, religions i cul-
tures, i de totes les èpoques.
Així és la naturalesa humana.
No podem donar allò que
no tenim; per això, si estem in-
tranquils, tristos o preocupats
és molt difícil que puguem
transmetre pau.

Com en la natura, nosaltres

també tenim pau i harmonia
dins nostre.

Reflexioneu-hi
•Q
 uines coses de la vida creieu que ens
fan perdre la pau interior? I quines
penseu que ens en donen?
•Q
 uè feu quan viviu una experiència que us
ha fet perdre aquesta pau interior? Com
ho solucioneu?

UNITAT 9 137
 Disculpar-se i reconciliar-se
Segur que alguna vegada us heu equivocat o heu ofès algú. En aquests casos, apareix
el desig de fer les paus, de reconciliar-se amb la persona a qui hem molestat o ferit.
Quan això passa entre països que han estat en guerra, aquests països intenten fer les
paus i s’afanyen a reconstruir les destrosses que ha causat el conflicte.
Com els països en guerra, després d’un conflicte amb alguna persona, nosaltres
també necessitem viure en pau per tirar endavant. Si alguna vegada hem ofès algú,
sentim el desig de recobrar la tranquil·litat interior.
Quan hem fet alguna cosa mal feta, se’ns nota en l’expressió de la cara, en la mi-
rada. El rostre és un reflex del nostre estat d’ànim, ple de remordiments, de manca
de pau. Quan estem intranquils per algun motiu, les persones més properes a nos-
altres, les que més ens conei-
xen, s’adonen de seguida que
alguna cosa no acaba d’anar bé
en el nostre interior. No podem
ocultar ni dissimular per molt
de temps la malifeta.

El rostre reflecteix les nostres

emocions. Això en ajuda
a expressar les nostres
preocupacions a la gent que
ens estima i ens pot ajudar.

Reflexioneu-hi
•C
 reieu que podeu saber com es troba • Penseu que podem dissimular el nostre
un amic o una amiga només per la estat d’ànim a la gent que és a prop
cara que fa? nostre i que ens estima?

138 UNITAT 9
Llavors, sorgeix el desig de penedir-nos del que hem fet, de fer les paus, de reconèixer
tot allò que hem fet malament. Apareix la necessitat de demanar perdó. Aquest desig
ens porta a confessar el nostre error. Les paraules de perdó van acompanyades de
gestos que demostren la nostra intenció: donar la mà, alguna llàgrima de penedi-
ment, fer una abraçada de reconciliació…
Si la persona a qui hem ofès és algú que estimem, ens resulta més fàcil demanar per-
dó, tot i que no sempre ho és. Encara que no ho reconeguem, viure sense demanar
perdó per una equivocació no és agradable, ja que el que fem és intentar amagar els
nostres remordiments, dissimular-los, enganyar-nos a nosaltres mateixos. Tot i així, so-
vint ens resulta difícil fer el pas de demanar perdó, i sovint necessitem un cert valor per
admetre la nostra equivocació i acostar-nos a la persona a qui hem ferit per demanar-li
perdó i per buscar la reconciliació.

Reflexioneu-hi
•R
 ecordeu algun cas en què us hagi costat
demanar perdó? Per què penseu que us va
ser difícil? Es tractava d’una persona
molt propera?
•P
 er què penseu que és difícil demanar
perdó? Què creieu que es necessita
per admetre que ens hem equivocat?
I per disculpar-nos?

UNITAT 9 139
 Jesús coneix el nostre cor
La vida de Jesús és plena de pàgines que expliquen el seu desig de fer arribar un
missatge de pau a tots els homes i a totes les dones que, intranquils i neguitosos en la
seva consciència, se li acostaven buscant alliberar-se dels seus pecats.
Homes i dones, rics i pobres, malalts i pecadors, tots trobaven en Jesús un cor
comprensiu. I Jesús, imposant-los les mans, els deia que estiguessin tranquils i confiats
perquè, si estaven penedits, Déu els perdonaria.

L’Evangeli ens explica…

Sant Lluc, en el setè capítol del seu Evangeli, ens explica que una
vegada una dona que tenia fama de pecadora va anar a una casa on
Jesús havia estat convidat per un fariseu. Acostant-se-li, mullà els peus
de Jesús amb les seves pròpies llàgrimes i els hi ungí amb perfum.
El fariseu pensà malament de Jesús. Però ell, que coneixia el cor i les
intencions d’aquella dona, la defensà. Les paraules amb què la consolà
eren pròpies d’una persona que té el cor generós i sap reconèixer quan
algú està penedit de debò:
—La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i no tornis a pecar.

Lluc 7, 36-50 (Text adaptat)

140 UNITAT 9
L’Evangeli ens explica…
Marc ens explica aquesta altra experiència de Jesús, en què atreia moltes persones
per la seva manera de parlar, perquè tenia bon cor i perquè sempre defensava els
més necessitats.

Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Hi va

anar tanta gent, a la casa de Jesús, que no hi cabien ni davant la porta.
Llavors, vingueren uns homes a dur-li un home paralític. Però, com que
no podien entrar, van fer un forat al sostre i amb unes cordes van fer
baixar en una llitera l’home paralític fins a posar-lo davant de Jesús.
Ell, en veure la fe d’aquella gent, digué a l’home paralític:
—Fill, et són perdonats els pecats.
Hi havia allí uns mestres de la Llei que van començar a murmurar
contra Jesús. Deien:
—Aquest Jesús és un blasfem,
perquè perdona els pecats, i això
només pot fer-ho Déu.
A l’instant, Jesús s’adonà que
pensaven així i els digué:
—Per què penseu això dins vostre?
Què és més fàcil, dir a l’home paralític:
«Et són perdonats els pecats», o bé
dir-li: «Aixeca’t, pren la llitera
i camina»? Doncs ara sabreu que puc
perdonar els pecats. La curació del paralític de Cafarnaüm,
d’autor anònim.
Llavors li digué a l’home paralític:
—T’ho mano, aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.
Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir de casa de
Jesús a la vista de tothom. La gent restà meravellada. Deien:
—No havíem vist mai res de semblant.

Marc 2, 1-12 (Text adaptat)

UNITAT 9 141
 Déu sempre perdona
Tothom, alguna vegada, ha fet una acció
que ha sigut més que una entremaliadura,
com ara molestar un company o una com-
panya de classe, sentir ràbia, pegar, agafar
allò que no és nostre, disgustar els pares…
Després, a més de sentir pena per haver-ho
fet, tenim un sentiment com de por religio-
sa, com si notéssim que Déu s’hagués
enfadat amb nosaltres. Evidentment, a
Déu no li agrada que fem coses mal fetes,
que no estimem els altres. Algunes perso-
nes, nens i nenes i adults, arriben a te-
nir «por de Déu», com si els hagués
de castigar molt fort.
L’Evangeli ens diu, tal com Jesús
ho mostrava, que Déu sempre perdo-
na, que no li hem de tenir por. El que
Déu vol és que ens estimem, que si-
guem feliços i que ens perdonem els
uns als altres. Per això, mai no li hem de
tenir por. La justícia de Déu busca la pau
entre nosaltres, i no el càstig.

Reflexioneu-hi
•C
 reieu que és el mateix tenir por de Déu •E
 n totes les situacions, esteu d’acord
que tenir-li respecte? Quina diferència amb la frase «Qui la fa, la paga!»?
penseu que hi ha?
•S
 i algú ha comès un pecat molt
•A
 lguna vegada heu sentit com una mena important (matar una persona, robar
de por de Déu? molts diners, acusar en fals una altra
•Q
 uin deixeble de Jesús el va trair per persona d’una cosa greu...), què creieu
trenta monedes de plata? Què va fer que li farà la justícia humana? I la justícia
Jesús? El va castigar? de Déu?

142 UNITAT 9
L’encàrrec de Jesús
Joan ens explica que quan Jesús va ressuscitar, el dia de Pasqua, va donar als seus
deixebles l’encàrrec de fer saber a tothom que sempre trobarien en l’Església un
signe de perdó dels seus pecats.
És un bon regal de Pasqua per a totes aquelles persones que desitgen experimentar
el perdó dels seus pecats.

L’Evangeli ens explica…

Llavors Jesús va alenar damunt

d’ells i els digué:
—Rebeu l’Esperit Sant.
A qui perdonareu els pecats,
li quedaran perdonats,
mentre n’estigui penedit.
Si no se’n penedeix, no li
quedaran perdonats.

Joan 20, 22-23 (Text adaptat)

La història de la humanitat ha estat sempre una història de bones i de males

obres, de flaqueses humanes i de desitjos de ser millors. I Déu ho sap.
Totes les religions viuen aquesta mena de relació entre la consciència
de les persones que potser se senten insatisfetes i el seu déu.
Però l’amor de Déu, mentre hi hagi desig de penedir-nos
i ser millors, perdona tot el mal i oblida els nostres pecats.

UNITAT 9 143
  1  Busca tres frases que descriguin què significa «viure en pau» en la teva conscièn-
cia, en la vida de casa i en l’escola. Escriu-les en el teu quadern.

 2  Cerca a internet informació sobre Martin Luther King i la frase que va dir en un
discurs: «He tingut un somni». Escriu en el teu quadern un text breu que expliqui
quan i per què la va dir.

 3  Amb l’ajuda del mestre, penseu una pregunta relacionada amb l’ambient de pau
que hi ha a l’escola. Podria ser, per exemple, «Creieu que a l’escola es respecta
tothom?». Després, feu una enquesta entre els companys i les companyes dels cur-
sos anteriors (4t o 5è). Recolliu les respostes i feu un mural per penjar-lo en un lloc
visible a l’escola.

 4  En un full, dibuixa la silueta d’un colom de

la pau i a dins escriu-hi amb lletres de colors
paraules relacionades amb un món millor,
com ara: amor, fe, amistat, vida, joia de
viure, veritat, justícia, confiança, Jesús…

144 UNITAT 9
La difícil pau del món
En la ràdio i en la televisió, escoltem i veiem notícies sobre guerres que hi ha en molts
racons del món. Són notícies que ens desanimen i ens fan plantejar la qüestió sobre el
perquè de les guerres. Les causes d’aquests conflictes es poden resumir en dues:
l’egoisme dels homes i de les dones i la passió pels diners i per la riquesa. Els països
rics són cada vegada més rics i els pobres, cada vegada són més miserables. Àfrica n’és
l’exemple més clar. Sembla que en el món no hi hagi esperança de canvi.

Gràcies que hi ha gent que està en contra de la guerra, el món és una mica millor.

Vosaltres, els nens i les nenes, des de l’escola i amb la vostra edat, no podeu solu-
cionar aquests problemes de la guerra. Només podeu tenir cura de la vostra pau, la
del cor. Hi ha, però, persones admirables, com ara alguns periodistes, fotògrafs i met-
ges, que posen en perill la seva vida per intentar alleujar els problemes causats per les
guerres, denunciar al món la barbàrie amb els seus articles, les seves fotografies o
ajudar fent feines humanitàries, com ara curar els ferits d’un bàndol i de l’altre.
Només un altre món és possible si ens respectem, si compartim les riqueses del
món, si no som fanàtics de les nostres idees, si respectem les idees dels altres, si ens
ajudem…

UNITAT 9 145
 La religió no ha de ser motiu de conflicte
Una de les coses que més ens entristeix és veure en les notícies que les guerres i la
violència sovint estan relacionades amb les creences religioses.
Veiem guerres en què la gent s’enfronta a causa d’unes creences religioses dife-
rents. Això, malauradament, ha passat al llarg de tota la història. Per exemple, en els
segles xvi i xvii, els cristians catòlics es van enfrontar als cristians protestants, dues
maneres no gaire diferents de creure en Jesús. En el Líban, al costat d’on va néixer
Jesús, les milícies cristianes mataven musulmans i, ara, a Síria, els musulmans radi-
cals cremen esglésies cristianes i ataquen els cristians sirians. En nom de la religió,
les dones són discriminades en molts llocs del món, i es justifica la pobresa i la mar-
ginació com si fos un càstig de Déu.
Tots aquests exemples, i altres que podem veure cada dia en les notícies, ens fan
dubtar de la bona voluntat de la gent que creu en Déu. Però la qüestió que ens hem
de plantejar és si aquests cre-
ients violents han entès que
Déu és, en totes les religions,
un déu de pau i d’amor.

Jesús ens recorda que

Déu és amor, no odi.

Reflexioneu-hi
•P
 er què creieu que la gent s’enfronta per •C
 omenteu la frase «Tracteu els altres
motius religiosos? tal com voleu que ells us tractin»
(Lluc 6, 31). Creieu que parla de ser
•U
 s sorprèn que gent que creu en Jesús tolerants amb les opinions dels altres?
hagi arribat a matar algú?
•C
 onsidereu que s’han de respectar les
•P
 enseu que tenen raó els qui discriminen opinions de tothom encara que no ens
algú en nom de Déu? agradin?

146 UNITAT 9
El perquè dels conflictes
Si ens parem a estudiar els conflictes que hi ha entre les persones, podem entendre
quines són les raons per les quals es barallen.
Encara que la majoria dels conflictes es plantegen com un assumpte de religions,
les raons d’aquestes baralles, però, són unes altres. Veiem que en molts dels països en
què hi ha confrontacions tenen mancances molt greus, i això ens fa entendre que el
problema no són les religions, sinó precisament aquestes mancances: la gana, la falta
d’hospitals, la manca d’escoles, de dignitat, la humiliació que pateixen les persones…
Aquestes són les veritables raons per les quals la gent s’enfronta. És important saber-ho
perquè així sabem que si s’aconsegueixen resoldre aquests problemes, les persones
podem ser millors.
Això és el que volia dir-nos Jesús quan va dir que hem de preocupar-nos dels
pobres i dels marginats, que hem d’estimar-nos en comptes d’odiar-nos o rebutjar-
nos i que hem de respectar les diferències entre la gent.

Molts dels conflictes

actuals són provocats més
per la pobresa
i les desigualtats que
no pas per motius
religiosos.

Reflexioneu-hi
•P
 er què creieu que en molts dels
països en conflicte la gent viu en
la pobresa tot i que tenen grans
riqueses naturals?
•Q
 uè faríeu vosaltres si fóssiu els qui
governen els països pobres? Creieu que
és una tasca fàcil? Qui pot estar en
contra que s’acabi la pobresa?

UNITAT 9 147
  5  Què en penses de la gent que mata en nom de la religió? Escriu un text breu en
el teu quadern explicant-ho.

 6  Escriu en el teu quadern què és per a tu la pau. Quins dos consells donaries als
teus companys i a les teves companyes per intentar viure en pau?

 7  Repassa el que has après en les unitats anteriors i resol en el teu quadern els
mots encreuats següents.
Horitzontals
1
2. Sagrament d’aigua.
5. Símbol dels cristians.
8. El missatge de Jesús

3 en una paraula.

2 4 Verticals
1. Religió del profeta
Mahoma.
6 5 3. Sagrament que fa
present Jesús cada
diumenge.
4. El necessitem quan
7 hem fet alguna cosa
malament.
6. Els hinduistes es
8
purifiquen en aquest
riu.
7. Ho volen totes les
religions.

 8  Creus que per aconseguir un món en

pau hem de saber perdonar? Escriu la
resposta en el teu quadern.

148 UNITAT 9
El difícil camí d’un món millor
En acabar aquest llibre, comenceu una nova etapa en la vostra vida. Això vol dir que
us heu fet més grans. No només ha crescut el vostre cos, sinó també la vostra manera
d’entendre el món. Ara ja sou prou grans per adonar-vos que el món és un lloc com-
plicat i que cal estudiar i preparar-se per saber moltes coses i per poder viure-hi confiats
i tranquils.
Esperem que amb aquest llibre hàgiu tingut moments per pensar i per entendre el
missatge que Jesús va donar a la humanitat. Ja heu vist que va haver de posar la seva
vida en perill per fer-nos-el saber, i així mostrar com d’egoistes i de males persones po-
dem ser els éssers humans de vegades. Però Jesús també ens fa veure que dins nostre
no només podem ser dolents, sinó que també hi ha una part bona. És la part que ens
connecta amb Déu, la part que hem de fer créixer per damunt de l’altra. Com que ja sou
grans, podeu entendre que seguir el camí de Jesús no és fàcil, però que és l’únic camí
que ens porta cap a un món més feliç, més just i més en pau. Un camí que, a través de
l’amor, construeix un món millor i que alhora també ens fa millors persones.
Per això hem de cridar ben fort: Seguim Jesús!

Hem de seguir el camí de Jesús per aconseguir un món més feliç i en pau.

UNITAT 9 149
 Si volem la pau en el món, hem de seguir el camí de Jesús:
ESTIMAR-NOS!

FEM ENTRE TOTS QUE LA PAU SIGUI POSSIBLE

150 UNITAT 9
HE APRÈS…
Ningú no pot donar allò que no té. No-
més podem transmetre la pau en el nos-
tre entorn si tenim dins nostre la pau de
consciència.

La pau és molt més que l’absència de guerres.

És una tasca que hem de fer tots, cadascú des
del seu àmbit.

Ni Déu ni Jesús ens han d’inspirar mai

por. Ens estimen i ens perdonen.

Jesús va deixar a l’Església el seu encàrrec de

perdonar els pecats. És una missió de pau que
va adreçada al cor de les persones.

UNITAT 9 151
Alfabet enigmàtic

a i r

b j s

c k t

ç l u

d m v

e n w

f o x

g p y

h q z

ALFABET ENIGMÀTIC 153

 EL CRISTIANISME EN LA PRÒPIA
RELIGIÓ EL MISSATGE CRISTIÀ VALORS
VIDA I EN L’ENTORN
UN CAMÍ CAP A DÉU
• Déu, un gran artista • E l naixement de la vida • L ’espiritualitat
UNITAT 1 • Els camins de Déu • L a persona: l’obra més perfecta de la •R  especte a la
El món: un gran creació natura
museu • L a nostra vida interior • L ’esperit científic
• L a religió vertadera • L a tolerància

• Una religió invisible • L es religions naturals • L a tolerància

• L’hinduisme religiosa
UNITAT 2
• El budisme • La solidaritat
Les grans
• L’islamisme • La bondat
religions
• El judaisme
• Persones de bon cor
• E tapes d’un camí: Abraham, Moisès, • E l llibre sagrat dels cristians • E l respecte a la
UNITAT 3 els profetes i Maria • El poble jueu o poble d’Israel tradició
La Bíblia, un • L a família de Jesús • Jesús
llibre diferent • L a visita de Maria • El significat del pessebre

LA HISTÒRIA D’UN POBLE

UNITAT 4 • La importància d’Abraham •B usquem la veritat • E l lideratge
Els patriarques, • Moisès, un altre gran home • La ciència té alguna cosa a dir • E l coneixement
persones de fe • Per què Moisès? • Els mites volen donar resposta del passat
• L a pau
• Les plagues • E l valor de la llibertat i dels drets • L ’esperança
UNITAT 5 • El pas de la mar Roja humans • La llibertat
Déu allibera el • Els Deu Manaments • La identitat
seu poble • Els tres primers manaments • El respecte a Déu

•Q  uart manament: «Honraràs el teu pare •R

 espectar la vida, no a la violència • L a família
i la teva mare» •R
 espectem el nostre cos i el dels altres • E l respecte a la
UNITAT 6 •C  inquè manament: «No mataràs» •R
 espectem les coses dels altres vida
Els manaments • S isè manament: «No cometràs actes •D
 ir i fer la veritat • L a justícia
de l’amor impurs» • L a sinceritat
• S etè manament: «No robaràs» • L luitar contra la
•V  uitè manament: «No diràs mentides injustícia
i no acusaràs els altres»
LA VIDA CRISTIANA ES VA OBRINT CAMÍ
•N  eix l’Església •A  judem els més necessitats • L ’esperança
UNITAT 7 • L a missió de l’Església •H  em de seguir millorant •V iure en comunitat
L’expansió de • E nsenyar l’Evangeli • L ’organització de l’Església • L a caritat
l’Esperit de Déu • C elebrem la fe • L ’autocrítica

UNITAT 8 • E ls sagraments Els signes religiosos • L ’autoconeixement

Expressem la •B  ateig en el riu Jordà El bateig dels cristians • E l perdó
nostra fe • L a taula de Jesús L’eucaristia: la festa religiosa

• J esús coneix el nostre cor •D  isculpar-se i reconciliar-se • L a pau interior

UNITAT 9 • L ’encàrrec de Jesús •D  éu sempre perdona • L a reconciliació
Viure en pau • L a religió no ha de ser motiu de conflicte • L a sinceritat
• E l difícil camí d’un món millor • L ’amor i la pau

E l s contin gu ts d e tote s l e s u n i t at s te n e n e n co m p te l e s q u at re g ra n s d i m e n s i o n s s eg ü ents :

di m en sió cu l tu ra l i h istò r ic a , d im e n s i ó h u m a n i t z a d o ra , d i m e n s i ó e t i co m o ra l i d i m e n s i ó e p i s te mo lò g ic a.

QUADRE RESUM DE LA MATÈRIA 155