VALENCI: LLENGUA I LITERATURA SEGON DE BATXILLERAT

DEPARTAMENT DE VALENCI CURS 2008-09

Versi: 16/01/09

imatge.org

DOSSIER DE 2n DE BATXILLERAT
NDEX

COMENTARI DE TEXT Esquema de comentari ............................................... Gui de comentari .................................................. L'Europa de les llenges............................................ La mateixa can.................................................... Els valencians fins............................................... Moren les llenges ................................................. La batalla francesa contra el globish............................. Terminologia i llenges minoritzades .............................. Dictamen de lAcadmia Valenciana de la llengua .................... A latenci del molt honorable ..................................... Dibolo, campana o cilindre, tu qu ets?............................ Els escriptors i el riu ............................................ Discurs inaugural de la Fira de Frankfurt .......................... M'emporto l'ltima agenda .......................................... Tecnologia ......................................................... Dona fatal ......................................................... Nota sobre la llibertat ............................................ Els Harry Potter d'Abacus ........................................ Hi ha vida ms enll del derbi ..................................... Nans del pensament ................................................. Covardia ........................................................... Periodisme ......................................................... Correu comercial ................................................... TREBALLS OBLIGATORIS Les vaques no volen ............ (16 d'octubre) ..................... Greix a la costa del sol ....... (6 de novembre) .................... Massa hipotrmia ...............(11 de desembre).................... Aconseguir una consola ......... (8 de gener)........................ Tristany, Isolda i loxitocina.. (12 de febrer) ..................... Litronas al carrer ........... (5 de mar) ........................ Rpida teoria del porro ........ (2 d'abril) ........................ Plena de seny .................. (7 de maig) ........................ LITERATURA Anselm Turmeda. Francesc Vicen Garcia ............................. Josep Bernat i Baldov. Teodor Llorente ............................ Eugeni d'Ors. Josep Carner ......................................... Joan Salvat-Papasseit. Carles Riba ................................. Bernat Artola ...................................................... Vicent Andrs Estells. Ausis March ............................... Miquel Mart i Pol. Maria-Merc Maral.............................. Manuel Vicent....................................................... Carme Riera......................................................... Quim Monz..........................................................

03 04 16 17 18 19 20 21 22 24 25 26 27 28 29 30 31 32 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 47 48 49 50 51 52 53 54 55 57 58

Versi: 16/01/09

imatge.org

DIALECTOLOGIA I SOCIOLINGSTICA La llengua catalana a la Viquipdia ................................ Els dialectes catalans(Eixample Web)................................ Vocabulari de sociolingstica ..................................... Interposici lingstica ........................................... Multilingisme...................................................... Les Normes de Castell de 1932 ..................................... MORFOSINTAXI Loraci composta. Paradigma del verb Paradigma del verb Paradigma del verb Paradigma del verb Paradigma del verb El relatiu ...................................... CANTAR .......................................... BATRE ........................................... TMER ........................................... SERVIR .......................................... DORMIR ..........................................

59 62 63 67 68 69 71 75 76 77 78 79 80 85 86 87 89 90 92 93 94 96 97 98 100 101 103

FORMACI DE MOTS La creaci lxica .................................................. PROVES DE SELECTIVITAT La revolta dels antipub Pena de mort a Enrique... La cohesi lingstica La mirada De buit en buit De buit en buit La intelligent no es casa Els factors poltics Els factors poltics Setge, escola i famlia Val ms dedicar les... Val ms dedicar les... A Pequn sense carmanyoles A Pequn sense carmanyoles (Text)........... (Text)........... (Text i qestions) (Text)........... (Text i qestions) (Solucionari).... (Text i qestions) (Text i qestions) (Solucionari).... (Text i qestions) (Text i qestions) (Text i qestions) (Text i qestions) (Solucionari).... Juny 2004 .......... Setembre 2004 ...... Juny 2005 .......... Setembre 2005 ...... Juny 2006 .......... Juny 2006........... Setembre 2006 ...... Juny 2007 .......... Juny 2007........... Setembre 2007 ...... Juny 2008 .......... Juny 2008 .......... Setembre 2008 ...... Setembre 2008 ......

CRITERIS DE CORRECI DE LES PAU Criteris de correcci de l'UJI ..................................... 104

PLANIFICACI DEL CURS

AVALUACI PRIMERA SEGONA TERCERA 1. Data: 2. Data: 3. Data: LECTURES 1. Comentari parcial. 2. Comentari complet. 3. Comentari i qestions. 4. Comentari i qestions. EXMENS Data: Data: Data: Data:

Versi: 16/01/09

imatge.org

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

A. Capacitat danlisi i sntesi (COHERNCIA) (3 punts) 0.-Introducci 1.1.-Tema 1.2.-Temes secundaris 1.3.-El ttol 2.-Resum 3.-Organitzaci del text 3.1.-Delimitaci de les parts constitutives del text (= Estructura interna) 3.2.-Progressi temtica 3.3.-Tipologies estructurals (= Estructura temtica) B. Comentari sobre el contingut (ADEQUACI I COHESI) B1) Caracteritzaci del text (3 punts) 1.-mbit ds 2.-Tipus de text 3.-Gnere 4.-Finalitat comunicativa 5.-Varietat lingstica 5.1.-Variaci diatpica 5.2.-Variaci diastrtica: dialecte social 5.3.-Variaci diafsica: registres (ms formal - menys formal) 5.4.- Llenguatge general/ llenguatge despecialitat 6.-Polifonia i intertextualitat 6.1.-Polifonia 6.2.-Intertextualitat 7.-Pressuposicions 7.1.-Pressuposicions pragmtiques 7.2.-Pressuposicions lingstiques 8.-Funcions lingstiques predominants. 9.-Modalitat oracional, modalitzaci i impersonalitat 9.1.-Modalitat oracional 9.2.-La impersonalitat 9.3.-La modalitzaci 10.-Mecanismes de cohesi lxica 10.1.-Relacions referencials 10.2-Relacions de sentit 11.-Mecanismes de cohesi gramatical 11.1.-La dixi. (jo/tu-ara-ac) 11.1.a)-Dixi personal 11.1.a)-Dixi social 11.1.b)-Dixi espacial 11.1.c)-Dixi temporal 11.2.-La referncia frica o mecanismes anafrics de cohesi 12.-Mecanismes de connexi 12.1.-Connectors textuals 12.2.-Connectors grfics B2) Valoraci personal (1 punt) B2.1.- Valoraci sobre el text B2.2.- Judici personal sobre el tema o els temes tractats

Versi: 16/01/09

imatge.org

A. CAPACITAT DANLISI I SNTESI (COHERNCIA) 0.-Introducci. Podem comenar amb una breu introducci dun parell de lnies, per exemple aprofitant el ttol, el tema principal, el contingut, la coneixena de l'autor, etc. Si ens conv, podrem enllaar aquesta introducci amb la valoraci final del nostre comentari. 1.-Establiment del tema o els temes de qu tracta el text. Veure si pot inferir-se del ttol o daltres elements paratextuals (fotos, elements subratllats i altres aspectes tipogrfics). (0,5 punts) 1.1.-Tema1. = Eix temtic: un Sintagma Nominal, una frase, un mot, sovint de carcter abstracte i genric. En els textos argumentatius, la tesi sol coincidir amb el tema. 1.2.-Tamb pot haver-hi temes secundaris (motius secundaris). Hem de tenir en compte els elements paratextuals2, que sn els que acompanyen al text, i que poden donar pistes sobre el tema. El principal element paratextual s el ttol. 1.3.-El ttol pot ser: a) temtic. Ttol que concentra la idea fonamental del text, b de manera total o parcial. Podem distingir entre: o temtic (La guerra dIraq, una guerra colonial pel petroli). Tpics dels textos expositius per a introduir la informaci de manera clara (La variaci lingstica, Conflicte lingstic i disgregaci). o parcialment temtic (Tecnologia). b) remtic. Ttol que presenta una relaci amb el text que no s temtica, sin que es tracta duna metfora, una metonmia, una relaci causa-efecte, una pardia del contingut, etc. (Massa hipotrmia, Em sent indi, Pena de mort a Enrique Iglesias).

2.-Realitzaci dun resum del text on lestudiant ha de mostrar que ha ents el text i sap destriar les idees principals de les secundries. (1 punt) 2.1.-Hem de fer un resum3 (=argument =contingut =assumpte) amb les nostres prpies paraules. En el resum no hem d'incloure necessriament el tema, ja que sn conceptes distints.

1 Hem de procurar expressar el tema en un mxim de 9 o 10 paraules. D'una banda, si s massa llarg potser s'assemblar massa al resum; d'altra banda, amb noms un o dos mots, difcilment podrem definir l'eix temtic. 2 Hi ha altres elements paratextuals que poden ajudar a trobar el tema, per que no solen aparixer en els textos que comentarem, com ara fotografies o illustracions, elements subratllats o altres aspectes tipogrfics (grandria, color o tipografia) que tractarem en l'apartat corresponent. 3 Per exemple, en un mxim de 9 o 10 lnies, ms o menys una quarta part del text a comentar.
Versi: 16/01/09

imatge.org

3.-Delimitaci de les parts constitutives del text. Analitzar la informaci seleccionada i establir com sorganitza: si hi ha un nic tema (tema constant), si apareixen temes derivats (subtemes) o si es passa dun tema a un altre (progressi lineal). Altres tipologies estructurals: causa-conseqncia, problema-soluci, descripci-enumeraci...; estructura analitzant, parallelstica, enquadrada... (1,5 punts) Organitzaci del text: 3.1. Delimitaci de les parts constitutives del text (Estructura interna). EN GENERAL Introducci Desenvolupament Conclusi T. EXPOSITIUS
Qestionament: Per qu? Resoluci: Perqu... Recapitulaci: Per tant...

T. ARGUMENTATIUS
Premisses. Captatio benevolentiae. Exposici dels fets. Arguments (i contraarguments). Tesi.

A B C

3.2. Progressi temtica. La manera com s'articula la informaci coneguda (tema) i la informaci nova (rema). Els textos solen combinar els tres tipus de progressi temtica: Progressi de tema constant (si hi ha un nic tema). Reprn un mateix element com a tema en frases successives. Un eslgan publicitari, un panegric, A una mossa gravada de verola... Diners de tort fan veritat... Frase 1: T1 R1 Frase 2: T1 R2 Frase 3: T1 R3 Progressi de temes derivats. El tema inicial (un hipertema explcit o implcit) es divideix en diversos subtemes o "parts". Relaci d'inclusi referencial. Organitza jerrquicament el text. Una descripci d'una casa (l'entrada.../la cuina.../el menjador...). Hipertema T1 / T2 / T3 Frase 1: T1 R1 Frase 2: T2 R2 Frase 3: T3 R3 Progressi lineal (si es passa dun tema a un altre). Cada rema es converteix en el nou tema. El centre d'inters va canviant. Frase 1: T1 R1 Frase 2: T2 (=R1) R2 Frase 3: T3 (=R2) R3 Exemple: A l'IES La Plana estudien ms de sis-cents jvens de moltes nacionalitats. Hi ha peruans, veneolans, colombians, etc.; per sobretot romanesos. El romans, com la llengua catalana, prov del llat. Ja hem aprs que el llat s la mare de les llenges romniques.

Versi: 16/01/09

imatge.org

3.3.Tipologies estructurals (Estructura temtica). Textos expositius. Els diferents esquemes organitzatius impliquen tipologies estructurals del tipus: 1. Pregunta - resposta. 2. Problema - soluci. 3. Causa - efecte. 4. Comparaci. 5. Seqncia temporal. 6. Classificaci. Textos argumentatius. Les diferents estratgies argumentatives impliquen tipologies estructurals: 1. Estructura analitzant (deductiva o anticlimtica). La tesi apareix al comenament del text. 2. Estructura sintetitzant (inductiva o climtica). La tesi apareix al final. 3. Estructura enquadrada (o circular). La tesi apareix al comenament i al final. 4. Estructura parallelstica (en parallel). Dues o ms idees dimportncia semblant. 5. Estructura dialctica. Shi inclou la tesi prpia i lanttesi. 6. Estructura repetitiva. La tesi apareix al llarg de tot el text. 7. Estructura oberta. Si el contingut pot ser completat. L'autor pot utilitzar diferents tipus d'argumentacions4: exemplificaci; analogia; autoritat; modus ponens (inferncia que afirma); modus tollens (inferncia que nega); sillogisme hipottic; sillogisme disjuntiu; reducci a l'absurd o reductio ad absurdum; posar de manifest determinats valors, com la llibertat o la solidaritat...; la utilitzaci de la repetici o argumentum ad nauseam; l'argument ad hominem (per exemple tu quoque tu tamb); l'argument ad populum (tothom ho pensa, tothom ho fa), etc. Tamb poden aparixer contraargumentacions: per refutaci; per concessi a ladversari... ALTRES CASOS Textos narratius de ficci: a) Plantejament b) Nus c) Desenlla Textos narratius informatius: la notcia. Respon a les preguntes conegudes com les 6 W (qui?, qu?, on?, quan?, com?, per qu?). Ordena la informaci segons un inters decreixent, que es coneix com pirmide invertida. a) Titular: avantttol (el motiu) ttol (titular prpiament dit) i subttol (informaci complementria). b) Entradeta o lead (resum). Sovint el primer pargraf. c) Cos (dades en inters decreixent). Diversos pargrafs. Textos descriptius Informaci jerarquitzada (de ms general a ms concreta). Textos instructius Estructura enumerativa o dividida en fases dun procs. Textos retrics o literaris Hi ha mltiples estructures possibles. Textos conversacionals Estructura basada en la successi dels torns de paraula (intercanvi dialgic).
4 Quan aquestes argumentacions sn defectuoses s'anomenen fallcies.
Versi: 16/01/09

imatge.org

B. COMENTARI SOBRE EL CONTINGUT (ADEQUACI I COHESI) B1) Caracteritzaci del text (3 punts) (0,5 punts per aspecte tractat (independentment del grup que siguen). 1.-Establir lmbit ds: acadmic, periodstic, publicitari, jurdic, administratiu, literari... mbit acadmic (cientfic, tcnic i humanstic. mbit periodstic. mbit publicitari. mbit jurdic. mbit administratiu. mbit literari. mbit colloquial o familiar. (mbit poltic). 2.-Tipus de text: expositiu, argumentatiu, narratiu, retric, descriptiu...
Sovint trobarem textos on es combinen diferents seqncies textuals: per exemple, una seqncia expositiva i una argumentativa, en alguns gneres de lmbit periodstic o acadmic, dna lloc a una tipologia textual expositivoargumentativa. Tamb descobrirem seqncies utilitzades amb finalitats atpiques: per exemple, en un text publicitari (augmentatiu) pot aparixer una seqncia narrativa o descriptiva.

3.-Gnere: article dopini, carta al director, ressenya, conte, debat, conferncia, article de divulgaci cientfica, assaig... 4.-Finalitat comunicativa: informar sobre un tema, persuadir, orientar lopini o la conducta, etc.
Pel que fa al canal, trobem les caracterstiques previsibles dels textos escrits: alt grau de preparaci, temps i espai de lenunciaci no compartits per lemissor i el receptor, absncia de possibilitat dinteracci entre els participants en la situaci comunicativa.

TIPUS DE TEXT

FINALITAT

GNERE

Expositiu o explicatiu Argumentatiu Narratiu Descriptiu Instructiu Retric o literari

Explicar. Fer entendre una cosa. Per qu? Qu s? Argumentar. Convncer dalguna cosa. Narrar. Contar fets i accions. Qu fa? Qu passa? Descriure. Informar. Com s? Donar instruccions. Ordenar o aconsellar alguna cosa Finalitat esttica i ldica. Atraure latenci del receptor, produint-li sensacions diverses (divertiment, bellesa...) Conversar. Interactuar socialment dos o ms interlocutors.

Fullet informatiu. Refrany. Exposici oral. Currculum. Llibre de text. Monografia. Examen. Article especialitzat. Diccionari. Enciclopdia. Tractat de divulgaci cientfica. Article dopini. Columna periodstica. Debat. Carta al director. Anunci publicitari. Assaig (humanstic o cientfic). Editorial. Discurs poltic. Notcia. Reportatge (informaci + opini). Crnica (informaci + opini). Pellcula. Acudit. [Novella.] [Conte.] Catleg. Endevinalla. Guia temtica. Retrat. Fitxa policial. Manual ds. Recepta de cuina. Llei. Gramtica. Consell. Reglament. [Novella.] [Conte.] Poema. Assaig Embarbussament. Eslgan publicitari. [Teatre.] literari. Can.

Conversacional

Entrevista. Conversa telefnica. Conversa cara a cara. Debat televisiu. [Teatre.] Xat.

Versi: 16/01/09

imatge.org

5.-Varietat lingstica: determinar el dialecte geogrfic (variaci diatpica), el dialecte social (variaci diastrtica) i el registre (variaci diafsica o funcional). Sobretot, veure si es tracta dun registre formal o informal i justificar-ho, i determinar si el llenguatge s general o despecialitat.
5.1.-Variaci diatpica, segons la procedncia geogrfica: Catal oriental Rossellons o septentrional: jo canti... Central: s el ms difs: eixerit, joguina, nen, pet, tomquet, rauxa, xai... Balear: jo cant, nosaltres cantam, es meu homo, sa nina, horabaixa, allot... Alguers: article lo, possessius: la mia... Catal occidental Nord-occidental: article lo, tu parlos... Valenci o Valenci septentrional o Castellonenc o Apitxat o Meridional o Alacant

Trets distintius catal oriental - catal occidental que podem trobar en el registre estndard: Desinncies del present de subjuntiu (persones 1a, 2a, 3a i 6a): jo canti-cante, tu cantis-cantes, ell canti-cante, ells cantin-canten. Plurals de mots en s o ns: homes-hmens, joves-jvens, marges-mrgens... Alternana e/a: nedar-nadar, xerrar-xarrar... Lxic especfic: mirall-espill, llombrgol-melic, farigola-tim, papallona-paloma(-eta)... Accentuaci: angls-angls, caf-caf, aprn-aprn, aparixer- aparixer... Alternana tll/tl: ametlla-ametla, espatlla/espatla, butlla/butla...
[Un altre tret distintiu sn les desinncies dels incoatius de la 3a conjugaci (persones 1a, 2a, 3a i 6a) al present dindicatiu (serveixo-servisc/servesc/servixo...) i de subjuntiu (serveixi-servisca...). Per no prendrem en consideraci l'alternana eix-ix en les persones 2a, 3a i 6a) al present dindicatiu (serveixes-servixes, serveix-servix, serveixen-servixen) perqu les formes en -ix (que trobarem en la documentaci oficial de la Generalitat Valenciana) tenen poca tradici literria, encara que sn vives a la llengua oral del catal occidental.]

Dins del catal occidental, els principals trets especfics del valenci sn: Pronom neutre: a. Adverbi de lloc: ac. Adverbis de temps: dins, prompte (en lloc de dintre, aviat). Possessius: meua, teua, seua, meues, teues, seues. Combinaci pronominal (lil, li la, lils, li les). Desinncia e al present dindicatiu: jo cante... Desinncies ara, -era, -ira a limperfet de subjuntiu: anara, diguera, patira. Lxic especfic: eixir, tindre, vindre, aplegar, llavar, esvarar, gitar-se, vesprada, colp, ral, dacsa, moixama, granera, poal, ensalada, crella, vore...
[Tamb tenen poca tradici literria els demostratius: este, eixe; esta, eixa.. (aquest, aqueix...); els numerals: huit, dihuit, dsset, dnou i huitanta (vuit, divuit, disset, dinou, vuitanta) i l'adverbi hui (avui).]

5.2.-Variaci diastrtica, atenent a la procedncia social. Dialecte social = sociolectes, que responen a sectors socials: home/dona; urb/rural; classe alta/mitjana/baixa; edat jove/adult/edat avanada; nivell cultural del emissor, etc. Per exemple, el sociolecte infantil, largot dels mariners, l'argot dels delinqents... 5.3.-Variaci diafsica = registres, dacord a lmbit ds:
Ms formal (grau de formalitat alt) Literari ............................. mbit literari Cientificotcnic................. mbit acadmic (textos especialitzats) Juridicoadministratiu mbit administratiu mbit jurdic Estndard mbit periodstic mbit publicitari mbit acadmic (textos divulgatius) Colloquial ....................... mbit colloquial o familiar Vulgar Menys formal (grau de formalitat baix) En lmbit ds periodstic solem trobar un registre estndard (=registre formal neutre) amb un grau de formalitat: baix/ mitj/ alt. Els colloquialismes poden indicar expressivitat, un to de complicitat o proximitat al lector. Tamb poden contrastar amb cultismes.

5.4.-

a) Llenguatge general = sense massa tecnicismes. b) Llenguatge despecialitat = amb molts tecnicismes.

Versi: 16/01/09

imatge.org

6.-Polifonia i intertextualitat. Per a entendre un text, el lector ha de complir uns requisits: Delimitar les veus que hi apareixen, i amb quina shi identifica lautor (6.1) Conixer les referncies textuals o intertextualitat (6.2) 6.1.-Polifonia5 (Les veus del discurs). Podem distingir entre: Autor real: la persona que escriu el text. Lector real: la persona que llig el text. Autor model: la representaci mental que el lector real es fa de lautor a travs de la lectura del text. Lector model: la representaci mental sobre el lector que lautor real t present quan elabora el seu text. Per a comprendre el text, aquest lector ideal ha de saber coses que no shi expliquen, com els coneixements enciclopdics (conjunt de referncies culturals, en el sentit ms ampli del terme), i ha de compartir una certa ideologia amb l'autor. Locutor ( narrador): s la veu que conta els fets, el jo discursiu. El locutor en 1a persona del singular s propi dels textos subjectius. El locutor en 3a persona del singular s propi de lmbit acadmic. El locutor en 1a persona del plural pot ser:
o o o o Plural de modstia (nosaltres = jo + ) (plural fals) Tpic de textos expositius de lmbit acadmic. Nosaltres inclusiu (= jo + tu + tu...) (=locutor + allocutari) Implica el lector en les afirmacions del locutor. Nosaltres exclusiu (= jo + ell + ell...) Nosaltres global o universal (= jo + tu... + ell...)

Enunciador ( personatges), en sentit ampli: les veus, diferents a la del locutor, que apareixen al text. (En sentit estricte, les veus que parlen en primera persona.) Pot aparixer o no. Hi ha tres procediments bsics per introduir la veu dun enunciador (=discurs reportat): - Discurs directe. Dilegs o citacions textuals marcades per mitjans grfics i sintctics: verbs de dicci, guions, cometes o cursiva... (La va mirar i li va preguntar: on anir sense tu?) Discurs indirecte. Verb de dicci + conjunci que (La va mirar i li va preguntar que on aniria sense ella). Hi ha una prdua informativa que pot ser rellevant. A ms, s impossible posar elements del discurs directe com: onomatopeies, interjeccions, vocatius, exclamacions, enunciats inacabats... Discurs indirecte lliure. Un enunciat en 3a persona sense marques grfiques ni sintctiques (La va mirar. On aniria sense ella?). El lector nota una discordana enunciativa entre les dues veus, locutor i enunciador (narrador i personatge).

Allocutari ( narratari): la persona a qui sadrea el locutor en el text, el tu discursiu. Pot aparixer o no. Un nosaltres inclusiu implica un allocutari.

6.2.-Intertextualitat. Quan el text inclou referncies a daltres textos. La intertextualitat ens remet a daltres enunciadors: Relacions hipertextuals (Hi ha vida ms enll del derbi). Relacions metatextuals. Un text s comentari dun altre (un treball sobre La plaa del Diamant). Relacions intertextuals o interdiscursives, quan shi inclou un text dun altre autor (Ssam, obret). Relacions paratextuals: ttol, subttol, prefaci, notes... (lepgraf La carn vol carn del poema Els amants d'Estells fa referncia a un vers d'Ausis March).
5 La ironia s'ha tractat tradicionalment dins de les figures retriques: dir el contrari d'all que es vol dir. Per tamb pot incloure's en la polifonia si considerem que s una mena de citaci. En l'enunciaci irnica, el locutor posa en escena (imita) la veu d'un enunciador que diu alguna cosa incongruent o absurda, alhora que se'n distancia.
Versi: 16/01/09

imatge.org

7.-Pressuposicions Es tracta de la informaci implcita, que el lector ha de deduir i que permet a l'autor fer entendre, suggerir una cosa sense dir-la. Les pressuposicions ens ajuden a interpretat correctament el text. Poden ser de dos tipus: 7.1.- Pressuposicions pragmtiques o sobreentesos. Significat addicional que transmet lemissor i que es dedueix del context extralingstic, de la situaci comunicativa concreta, i que est relacionat amb el principi de cooperaci conversacional [mximes de qualitat (s veritat, ho s); quantitat (informaci necessria, ni excessiva ni insuficient); pertinena (informaci oportuna, apropiada) i manera (sense ambigitats, informaci ordenada i clara)]. Si el lector no interpreta correctament aquestes pressuposicions no podr entendre diferents elements pragmtics com la ironia, la interrogaci retrica, la metfora, la hiprbole... 7.2.-Pressuposicions lingstiques: es dedueixen a partir del text mateix: verbs subjectius (Assassinar/ajusticiar.Confesse que magrada Julio Iglesias...), interrogacions parcials (Quan vas anar a Nova York?), verbs o marcadors aspectuals (Continua fumant porros., El Castell guanya de nou. S que encara m'estimes.), les nominalitzacions (Lactuaci fou un xit), adjectius eptets (El flamant DVD simposa gradualment...), sentits dedubles (aquest nou artefacte...), oracions de relatiu adjectives explicatives (El defensa central, que s el millor de lequip, ha renovat el contracte.), oracions de relatiu adjectives especificatives (La rdio que us escolta), enunciats incomplets, etc. 8.-Funcions lingstiques predominants Segons la intenci de lemissor predominar una funci o funcions: 1. Funci referencial o representativa el referent, sobre el que es transmet informaci objectiva. Oracions enunciatives. Verbs en 3a persona (locutor en tercera persona). Mode indicatiu. (Textos narratius, descriptius, expositius...) 2. Funci expressiva o emotiva l'emissor projecta en el text la seua part emotiva o racional. Oracions exclamatives, desideratives, condicionals. Pronoms i verbs en 1a persona (locutor en primera persona). Mode subjuntiu. (Textos conversacionals, argumentatius...) 3. Funci conativa o apellativa el receptor, en el comportament del qual intenta incidir l'emissor. Verbs en 2a persona del singular o del plural (locutor en segona persona). Mode imperatiu. Presncia de l'allocutari. (Textos instructius, conversacionals, argumentatius...) 4. Funci ftica o de contacte el canal. s la capacitat del llenguatge per a activar, mantenir obert o tancar un intercanvi comunicatiu. En una conversa: interrogacions i interjeccions al receptor: menteneu?. (Textos conversacionals...) 5. Funci metalingstica el codi. Es fa servir la facultat del llenguatge per a reproduir-se a si mateix com a objecte. (Textos expositius: diccionaris, estudis terics sobre lingstica...) 6. Funci estilstica o potica el missatge. Quan es fa servir la capacitat creativa del llenguatge i sintensifiquen els recursos expressius, poc habituals o sorprenents. (Textos literaris o argumentatius: un poema, un anunci publicitari...)

Versi: 16/01/09

imatge.org

10

9.-Modalitat oracional, modalitzaci i impersonalitat. 9.1.-Modalitat oracional. Lactitud de lemissor determina el predomini (o la presncia) dun tipus doracions: 1 Enunciatives (o asseveratives). afirmatives negatives Expressen els fets des d'una posici objectiva. Mode indicatiu.

2 Exclamatives. Expressen emoci, sorpresa, estat d'nim de l'emissor. Signe d'admiraci. 3 Dubitatives (o de probabilitat). Perfrasi deure + infinitiu; tal vegada..., probablement... 4 Interrogatives generals / parcials directes / indirectes retriques 5 Desideratives. Expressen el desig de l'emissor. Mode subjuntiu. 6 Exhortatives (o imperatives). Ordres, manaments o prohibicions. Mode imperatiu. Perfrasis d'obligaci personals (haver de + infinitiu, caldre que + subjuntiu) o impersonals (caldre + infinitiu, se + haver + de + infinitiu).

9.2.-La impersonalitat. Discurs objectiu. Lemissor amaga la seua presncia per a conferir a lenunciat un carcter universal, o per a presentar com a objectiu un text que en realitat no ho s. Verbs impersonals: caldre, haver-hi. Oracions amb se impersonal = impersonals reflexes (Es diu...). Construccions amb subjecte de carcter genric: hom, tothom, la gent, alg, un, les persones. Construccions amb valor impersonal: 2a persona singular, 1a plural o 3a plural (Quan veus..., Escrivim davant..., Han destitut l'entrenador.). Predomini de la modalitat enunciativa. Predomini del mode indicatiu. Oracions passives (Bernd Schuster ha sigut destitut, El tabac s desaconsellat). Construccions dinfinitiu (Fumar no s aconsellable).

9.3.-La modalitzaci. Discurs subjectiu. Lemissor manifesta la seua actitud o la seua posici respecte dall que diu. Recursos tipogrfics: signes de puntuaci (cometes, guions, punts suspensius i parntesis), la lletra cursiva, la lletra negreta, etc. Elements lxics valoratius: adjectius (desafortunat), substantius (desgrcia), adverbis (afortunadament, malauradament). Verbs expressius de sentiments (lamentar, criticar, desitjar, celebrar, aplaudir...). Perfrasis verbals: dobligaci o de probabilitat. Frmules dexpressivitat de lemissor: interjeccions, invocacions i renecs (Uf!, Mare de Du!) La derivaci: diminutius, augmentatius pejoratius i superlatius. Elements pragmtics: ironia, interrogaci i exclamaci retriques, canvis de llengua, canvi de registre, metfora, comparaci, hiprbole, metonmia... imatge.org
11

Versi: 16/01/09

10.-Mecanismes de cohesi lxica. Referncia lexicosemntica, relaci entre dos o ms elements lxics (substantius, adjectius, lexemes verbals). 10.1.-Relacions referencials (identitat de referncia, mateix referent). Repetici lxica Sinonmia

10.2-Relacions de sentit (identitat de sentit, comparteixen un significat). Antonmia: o Complementaris: la negaci d'un suposa l'afirmaci de l'altre (mascle femella; viu mort). o Contraris o antnims prpiament dits: s'hi estableix una gradaci (alt baix; pobre ric) o Recprocs: s'hi estableix una implicaci (llegir escriure) Famlies lxiques (colom, colombaire; fusta, fuster, fusteria) Mots generals (cosa, fet, succs, acci, esdeveniment...) Camps semntics = camps conceptuals (pa, ensamada, coca...) Hiperonmia / hiponmia / cohiponmia (mamfer/gat/gos). Un hipernim, un hipnim o un mot general tamb poden funcionar com a sinnims en un text i establir, per tant, una relaci referencial. (Tinc un gat. s un mamfer encantador.) Relaci enciclopdica. Elements que remeten a un coneixement compartit, a un mateix marc comunicatiu. Escola: pissarra, guix, paper, taules, soroll, xiquets, pati, mestres, estudi, avaluaci.. Figures literries semntiques (metfora, metonmia i comparaci). Aposici (Dal, pintor universal, tamb va ser escriptor). Nominalitzaci (Han comprat moltes queviures. L'abundncia de menjar em fa pensar que preparen una festa).

Versi: 16/01/09

imatge.org

12

11.-Mecanismes de cohesi gramatical. Referncia gramatical (determinants, pronoms, morfemes verbals...) 11.1.-La dixi. (jo/tu-ara-ac) = Referncia dctica. Alguns elements del text fan referncia al context comunicatiu, per tant, hi ha marques de lemissor, del receptor, de lespai o del moment de lenunciaci. 11.1.a)-Dixi personal (jo/tu) Pronoms personals (jo, em, tu, et, nosaltres, ens, vosaltres, us...) Morfemes verbals de 1a o 2a persona, del singular o del plural. Possessius, si fan referncia a l'emissor o al receptor (La teua opini no m'interessa.) Hi ha diferents tipus de nosaltres: 1.-Plural de modstia. 2.-Nosaltres inclusiu. 3.-Nosaltres exclusiu. 4.-Nosaltres global o universal. 11.1.a)-Dixi social: expressions lingstiques que manifesten el tipus de relaci social entre els interlocutors: o Relaci formal (senyor/a, illustrssim/a...) Tamb el plural majesttic (Ns) reservat per a reis o papes. o Relaci informal (tu, hipocorstics com Ximo o Pep per a referir-se al receptor...) 11.1.b)- Dixi espacial. Marca amb dctics: la proximitat a lemissor: aquest/a, a, ac, aqu. la posici intermdia: aqueix/a, aix. la llunyania: aquell/a, all, all, all, enll.

11.1.c)-Dixi temporal. Elements que remeten al temps de lenunciaci: morfemes verbals de present, passat o futur; adverbis i locucions de temps (ara, enguany; ahir, abans; dem, desprs...); i demostratius (aquesta vesprada, aquell dia...). Respecte al moment de lenunciaci, els temps verbals poden mostrar: Coincidncia o simultanetat: Present dindicatiu6 Anterioritat: Perfet (pretrit indefinit). Passat simple (pretrit perfet simple) o passat perifrstic. [Pretrit imperfet dindicatiu en alguns casos molt concrets.] Posterioritat: Futur.

6 Altres valors del present dindicatiu: Present dindicatiu amb valor atemporal, propi de les afirmacions que pretenen un carcter universal, habitual en els textos de lmbit acadmic (La disgregaci consisteix en la prdua de la conscincia unitria). Tamb pot aparixer en lmbit periodstic, encara que noms es tracte de la visi personal de lautor. Present amb valor de passat o present histric (Jaume I entra a Valncia el 9 doctubre de lany 1238). Present amb valor de futur (El prxim diumenge actua a lauditori Llus Llach)
Versi: 16/01/09

imatge.org

13

11.2.-La referncia frica o mecanismes anafrics de cohesi. Alguns elements del text fan referncia a uns altres elements que formen part del text mateix. Anfora pronominal: el referent va davant = antecedent) o Anfora didentitat (Mhe comprat una planta. La posar ac.) o Anfora de sentit (El teu mbil s roig. Jo mel comprar blau.) Catfora pronominal: el referent ve desprs (Ja ho s, has aprovat lexamen. Ja la tinc: mhan regalat la moto que volia!) Ellipsi: anfora zero (Llusa no ha vingut. Est malalta.) La determinaci (Ha vingut una dona preguntant per tu. La dona duia una foto teua.) Ls de possessius o de demostratius, si fan referncia a altres elements del text (A l'estrena acudiren Joel Joan i Anna Sahun. La seua presncia fou una gran sorpresa. La protagonista de la pellcula es diu Li. Aquest nom s xins). Relacions entre temps verbals, la correlaci temporal. Quan el temps de lenunciaci sexpressa en passat, per exemple en una narraci (Sempre cantava la can que li havia ensenyat sa mare i que, anys desprs, tarallarejaria el seu fill.) hi ha relacions anafriques: o Pretrit imperfet dindicatiu (anafric de present), o Pretrit plusquamperfet dindicatiu (anafric de passat), o Condicional (anafric de futur).

12.-Mecanismes de connexi. Si no hi ha connectors textuals parlarem destil segmentat. Els mots connectors sn paraules o grups de paraules que cohesionen el text. Tipus: Conjuncions i locucions conjuntives (per...) Preposicions i locucions prepositives (entre altres coses...) Adverbis i locucions adverbials (duna banda ...de laltra) Altres mots o expressions (recapitulant...) 12.1.-Connectors textuals. Classificaci: 1. Estructuradors de la informaci: comentadors, ordenadors (per a introduir un tema, per a comenar, per a continuar, per a acabar...). 2. Connectors lgics: additius, consecutius, de condici, de causa, de finalitat, per a fer concessions, contraargumentatius (de contrast, per a desmentir...). 3. Reformuladors: explicatius, de rectificaci, per a excloure, recapitulatius. 4. Operadors discursius: de refor argumentatiu, dexemplificaci, de formulaci, de control de contacte, per a indicar temps/espai. 12.2.-Connectors grfics. La disposici textual i tipogrfica: Recursos ortotipogrfics ( grandria, color o tipografia). ndex grfics (xifres, smbols, lletres, guions...). Signes de puntuaci: punt i a part, punt i seguit, punt i coma, coma, dos punts, parntesi... Collocaci dins de la pgina o dins dun ndex: com ms a la dreta ms secundria s la informaci.

Versi: 16/01/09

imatge.org

14

B2) Valoraci personal 1. Valoraci de les idees exposades per lautor. 2. Nous arguments a favor o en contra. 3. Inters o actualitat del tema tractat. Temes relacionats. 4. Avaluar si el text aconsegueix la finalitat comunicativa que es proposa. 5. Judici personal. En els apartats anteriors del comentari havem dexpressar-nos de forma neutra mitjanant ls de formes impersonals o despersonalitzadores. Ara, en lapartat de la valoraci personal, haurem de canviar a frmules personals i modalitzadores. Podem diferenciar all que s valoraci del text (sobre el contingut del text, i sobre la seua adequaci, coherncia i cohesi); i all que s judici personal sobre el tema tractat. B2.1.- Valoraci sobre el text. (0,5 punts) Qu opine jo sobre el text? Sobre les idees exposades per lautor. Nous arguments a favor o en contra de la tesi defensada per lautor. Sobre linters o actualitat del tema tractat. Temes relacionats (que justifiquen lafirmaci que s un tema actual o dinters...). Si el text aconsegueix o no la finalitat comunicativa que es proposa. (Si el text pot convncer o no els destinataris, si sorprn el lector, si crea complicitat, si s original...).

B2.2.- Judici personal sobre el tema o els temes tractats (0,5 punts) Qu opine jo sobre el tema? Judici personal sobre el tema o els temes tractats. Tal vegada tamb sobre algun tema de recent actualitat que shi puga relacionar. Quan el text ho permeta, hem de demostrar que tenim assumits valors com el respecte i la solidaritat cap als collectius discriminats socialment per raons sexuals, econmiques, racials i lingstiques7.

7 Nosaltres, parlants d'una llengua minoritzada durant segles, haurem de ser especialment sensibles davant aquestes qestions. Maria de la Pau JANER
Versi: 16/01/09

imatge.org

15

L'EUROPA DE LES LLENGES Miquel Siguan Dir que la llengua s l'expressi ms clara d'una identitat nacional, d'una collectivitat, equival a dir que els lmits geogrfics de la comunitat nacional coincideixen o haurien de coincidir amb els d's de la llengua i, per tant, que les fronteres poltiques s'haurien d'ajustar a les fronteres lingstiques. Per aix t una dificultat de principi: mentre que les fronteres 5 poltiques que separen els Estats o les regions administratives sn lnies contnues perfectament dibuixades que separen amb precisi els habitants d'una banda de la frontera dels habitants de l'altra, els mapes lingstics presenten gradacions ms o menys continuades i situacions intermdies en les quals es barregen les llenges i incls abunden els illots de parlants d'una llengua en territori de l'altra a una banda i l'altra de la frontera lingstica. 10 Sense exagerar gens, es pot afirmar que la majoria de fronteres que separen els Estats del continent europeu no es corresponen amb fronteres lingstiques definides, sin que constitueixen talls arbitraris en situacions complexes. A la frontera entre Frana i Espanya no es donen interpenetracions mtues del francs i del castell, per en canvi, en el seu extrem occidental, el basc s'entn pels dos marges de la 15 frontera i a l'extrem oriental passa el mateix amb el catal. A l'est de l'hexgon la frontera, que ha variat ben sovint al llarg dels segles, travessa la zona de dialectes germnics. Incls a la frontera francesa amb Blgica, prop de l'Atlntic, trobem una zona de penetraci del flamenc. La separaci de les dues llenges de Blgica s, en molts punts, insegura i Brusselles s oficialment bilinge. Fins i tot l'alemany penetra dins les fronteres belgues. [...] 20 Un segle de reivindicacions nacionals i lingstiques ha produt rectificacions en el mapa d'Europa i ha perms satisfer moltes aspiracions, per el panorama resultant dista de ser perfecte i produeix a ms la impressi, o millor la seguretat, que qualsevol alternativa seria tamb imperfecta. Cal, doncs, arribar a la conclusi que fins i tot acceptant que la llengua s un element caracterstic de la comunitat nacional no s possible deduir de la distribuci 25 geogrfica de las llenges les fronteres poltiques entre els Estats nacionals, i que sempre caldr admetre una certa coexistncia de llenges en un mateix territori. I que caldr arbitrar frmules poltiques per permetre aquesta coexistncia. De fet, la majoria dels Estats europeus actuals inclouen en els seus lmits diferncies lingstiques importants.
[Extret de L'Europa de les llenges. Edicions 62. PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. JUNY 1999]

Versi: 16/01/09

imatge.org

16

LA MATEIXA CAN Enric Sria El nostre diari ens informa que a la seu del SGAE de Barcelona es van llegir les nominacions als Premis de la Msica, uns guardons d'mbit estatal concedits a una srie de categories, entre les quals hi ha la de millor can en catal. Enguany, els cantants nominats sn Nria Feliu, Pastora i Jaume Sisa. Tots tres es mereixen el premi, per 5 diversos motius, i no hi ha ms que desitjar-los sort. El diari ens informa tamb que, des de fa tres anys, l'Acadmia de la Msica mant nominacions separades per a la millor can en catal i en valenci, i que aquesta ltima sempre queda deserta, perqu els cantants valencians que s'expressen en l'idioma com s'inscriuen en la denominaci ms general, i els de l'Acadmia, a la tercera, comencen a pensar que aquesta separaci s suprflua. Cosa 10 que vol dir que tothom no s'ha tornat boig encara. Ms ben dit, els nics que s'han tornat bojos no sn ni els artistes, escriptors, etc., que usen el valenci, ni el seu pblic, que tamb sap molt b en qu parlem i de qu, sin uns governants que diuen que ens representen i que han aprofitat un embolic nominalista per amargar-nos la vida als que continuem parlant, escrivint i cantant al nostre pas en la llengua en qu la gent ho havia fet sempre. I 15 amb aquesta excusa, tot el que es fa en la llengua del pas s titllat de trador, d'ali o b considerat incomprensible. s clar que la bogeria t els seus efectes, i potser per aix, em conten que un dels collegis ms cars del meu pas, situat a Btera, es nega a rebre informaci en catal perqu diu que els seus alumnes no entenen aquest idioma estrany. Ells noms miren per la qualitat de l'ensenyana, sense ombra d'ideologia?

[Aparegut al diari Avui, l'11 de mar de 2006]

Versi: 16/01/09

imatge.org

17

ELS VALENCIANS FINS Rafael L. Ninyoles

No cal una particular agudesa per a advertir que un dels processos que impulsen dins la nostra societat el canvi d'idioma s aquest sentiment d'autoodi. Seria, per, inexacte de generalitzar aquest mecanisme a tots els estrats socials. Entenc que el fenomen d'autoodi est ntimament lligat al procs de mobilitat social i, pel que fa al nostre pas, s summament caracterstic de les classes mitjanes urbanes. s a dir, sol produir5 se dins aquells nivells que han esdevingut de manera ms directa l'escenari de les pressions contraposades (cross pressures) provinents dels grups socials i lingstics ms clarament antagnics. Dins d'aquests nivells, l'autoodi s una forma extrema de resposta a les lleialtats en conflicte. Amb aix vull dir que, en termes generals, l'autoodi no apareix 1) ni entre els individus de la classe dominant per definici, i 2) ni als estrats ms baixos de l'escala social, on sol existir una conscincia lingstica bastant 10 espontnia. Precisant-ho ms, aquest fenomen implicaria principalment dos sectors: 1) els individus econmicament ascendents, els quals poden veure en l'idioma d'origen un llast per a llur ingrs dins els estrats superiors, i 2) els sectors castellanfons urbans: a) no inclosos en la classe dominant, b) ni forasters. Diem que l'autoodi s el sentiment d'inferioritat que experimenten determinats individus per posseir els trets que els identifiquen com a membres d'un grup. L'actitud ms simple s, naturalment, negar la 15 pertinena a aquest grup. Quan una comunitat lingstica s objecte de discriminaci els seus membres poden generalment adoptar l'idioma dominant i abandonar el propi. Per llur conducta no sol sser simplement passiva, perqu l'abandonament del grup lingstic d'origen sovint comporta el sentiment d'hostilitat contra aquells que hi continuen integrats. L'individu que s'esfora a negar els seus vincles amb el propi grup, normalment pateix un greu conflicte. El canvi d'identitat cultural no es produeix sense 20 resistncies internes. Per, en tot cas, no es tracta d'aix, nicament. De fet, en qualsevol grup hi ha l'antagonisme contra aquells membres que intenten d'assimilar-se als sectors dominants. I, davant l'animositat provinent del propi grup, aquells poden sentir-se com a "tradors" o deslleials als seus congneres, i menysprear-los des d'una posici d'avantatge. Per als individus que aspiren a integrar-se en el grup dominant, els sentiments de poder i d'estatus sn 25 inseparables de la necessitat d'infringir als inferiors el menyspreu que ells mateixos reben dels superiors. Llur prpia frustraci engendra l'antagonisme, el qual apuntar a vctimes relativament indefenses. El resultat s una postura desafiant, crtica i agressiva. I, en aquestes circumstncies, el pas de l'idioma que hom considera "inferior" a l'idioma dominant no s tan sols una manera de rompre amb el grup cultural d'origen, sin que sovint va lligat a una intolerncia militant respecte als qui segueixen usant aquell idioma. 30 Aix, la submissi, d'una banda, es converteix en insolncia d'una altra. Els valencians "fins" menyspreen els valencians "baixos". En aquest fet, hem de veure l'indicador ms exacte de la frustraci i l'autoodi que pesen sobre el nostre pas. [Extret de Conflicte lingstic valenci. PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. SETEMBRE 1998]

Versi: 16/01/09

imatge.org

18

MOREN LES LLENGES Maria de la Pau Janer Quan rem infants, va ser la forma d'aproximar-nos al mn, de comprendre'l. La nostra llengua era l'eina que ens descobria la prpia realitat. A travs de les paraules, balbucejants primer, rotundes ms endavant, ens explicvem la vida. Comprenem que el mn s ample i divers. 5 El pensament s'estructura a travs de la llengua que parlam. La nostra llengua ens serveix per comprendre all que ens envolta, per donar-hi una dimensi, per apropar-nos-hi. Cada llengua s un univers de signes que, quan es combinen, permeten la narraci precisa i l'adjectivaci exacta, suggereixen l'pica o desperten l'emoci. Cada llengua s un tresor que cal preservar de l'infortuni, de la degradaci lenta, de la mort. Segons L'informe sobre les llenges del mn, elaborat pel Centre UNESCO del Pas Basc, actualment es parlen entorn de 6.000 llenges arreu del mn. La meitat d'aquestes llenges poden desaparixer abans de l'any 2010. La intencionalitat de l'informe s descriure l'estat de les llenges del mn, avaluar els problemes que pateixen i preservar el patrimoni lingstic mundial. Us ho imaginau? La desaparici d'una llengua rere l'altra, inexorablement, sense que ning no pugui fer-hi res. Una llengua, amb tota la fora de les seves peculiaritats, de la riquesa de mots i de formes, d'expressions elaborades durant segles, convertida en no-res. Les llenges sn llegat del temps i prova de la complexitat del pensament hum, instrument de comunicaci, una manera concreta d'existir i d'ocupar un lloc al mn. 20 La UNESCO i Linguapax han publicat una sntesi en catal de L'informe sobre les llenges del mn. Es tracta d'un balan sobre l'estat de les llenges del mn que valora el seu estat en diversos mbits d's. Quan una llengua es mor definitivament, es moren amb ella segles de cultura i una forma irrepetible de mirar el mn. Cada llengua desapareguda s una prdua feixuga, que haurem d'intentar evitar. Nosaltres, parlants d'una llengua minoritzada durant segles, haurem de ser especialment sensibles davant aquestes qestions.

10

15

25

[Aparegut al diari Avui, el 5 de mar de 2005]

Versi: 16/01/09

imatge.org

19

LA BATALLA FRANCESA CONTRA EL 'GLOBISH' Elianne Ros

Dave ja no sap parlar ni la seva prpia llengua. Nascut a la Gran Bretanya, aquest enginyer aeroespacial de 39 anys viu i treballa a Pars des d'en fa 12. A la seva empresa, com a gaireb totes les multinacionals, la llengua franca s l'angls. I a casa, amb les seves filles, parla en angls. O sigui, que bona part de la seva vida transcorre en l'idioma de Shakespeare. Per quan va a la seva terra, la seva 5 famlia l'acusa d'expressar-se en perfecte European English trash, ms conegut com a globish, aquest nou esperanto que s'imposa en un mn, el de l'empresa, cada vegada ms integrat per professionals de diferents nacionalitats que avui viuen a Berln i dem a Madrid o a Tquio. L'inventor del globish s un enginyer francs, Jean-Paul Nemire, que va descobrir que ell s'entenia millor amb els seus companys de Sel que els anglosaxons de la seva mateixa companyia. Es 10 comunicaven en un angls descafenat, que Nemire ha sistematitzat creant un mtode d'aprenentatge basat en 1.500 paraules. Per que se li hagi acudit a un francs no significa que Frana hagi tirat la tovallola davant l'inexorable avan del globish. Al contrari. S'hi resisteix amb dents i ungles protegint la llengua de Molire amb tots els mitjans al seu abast. Per exemple, a Frana es tradueixen fins i tot els ttols de crdit de les pellcules. I el cine francs i la 15 chanson mantenen la seva preeminncia als mitjans de comunicaci. Una norma que s'aplica fins i tot a la versi francesa d'Operacin Triunfo, la Star Academie, on els concursants que viuen en un chateau en lloc d'un anod loft estan forats a interpretar molt ms Hallyday o Aznavour que Madonna. La llei Toubon, que data del 1994, estableix l'obligaci d'utilitzar el francs en mltiples mbits de la vida, incls el laboral. Fa un any, una empresa nord-americana va ser condemnada per un tribunal a 20 dirigir-se als seus treballadors en francs en lloc de fer-ho en angls. A ms, va haver d'indemnitzar el comit d'empresa amb 580.000 euros. Malgrat les possibles represlies, el globish segueix avanant com una marabunta.[...] Recentment, els sindicats han lamentat la "discriminaci" que pateixen els assalariats que no dominen 25 l'angls. Per els mateixos francesos que reclamen poder treballar en la seva llengua incorporen cada vegada ms paraules anglfiles com job per referir-se a una feina o cool per jutjar que una cosa est en ona. La llei obliga tamb a utilitzar expressions purament franceses en la publicitat escrita.[...] Per no es pot enviar la legislaci a lluitar contra els elements. Si el 17 de gener passat el president d'Airbus, Louis Gallois que s francs de soca-rel, va utilitzar l'angls en la seva ltima roda de 30 premsa, celebrada a Pars, significa que la cosa s greu. Tan greu com que els mateixos britnics, tal com fa Dave, ja parlen en globish.

[Aparegut al diari El Peridico, el 13 de febrer de 2007]

Versi: 16/01/09

imatge.org

20

Terminologia i llenges minoritzades

Anna Aguilar-Amat Laura Santamaria
Universitat Autnoma de Barcelona. Facultat de Traducci i dInterpretaci 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain

10

La terminologia s una eina indispensable per a qualsevol Estat, en especial quan aquest posseeix una llengua que ha estat sotmesa a condicionaments histrics regressius. Sota la denominaci de llengua minoritzada englobem totes les llenges objecte de discriminaci, entenent que es pot tractar de llenges minoritries o de llenges no minoritries com les dalguns pasos dfrica o dAmrica Llatina. La normalitzaci lingstica i terminolgica s, en aquests casos, un objectiu prioritari. Per aquest objectiu de vegades senfronta als criteris internacionals que pretenen una globalitzaci tot adduint una millor comunicaci cientfica i comercial. Aquesta pretesa comunicaci ptima podria amagar, tanmateix, una expansi de mercats i un colonialisme cultural. Lintent de respectar el pluralisme i de valorar positivament la multiculturalitat demana un esfor danlisi qualitativa de la idiosincrsia conceptual daltres cultures. [...] Cada llengua s nica i irrepetible, no noms en el seu aspecte lingstic, sin tamb perqu instrueix el parlant sobre la percepci del mn i la forma de ser individual i collectiva. De la mateixa manera que hi ha espcies biolgiques que sn eliminades de la Terra, una llengua que desapareix semporta informaci valuosa que contribueix a explicar la cultura i levoluci de lsser hum. El desconeixement sobre el patrimoni lingstic de la humanitat s tan gran que fins i tot signora el nombre de llenges vives existents. Se nhan catalogat unes 4.500 de vives i unes altres 20.000 entre llenges i dialectes (Siguan, 1996). Daquestes, entre 1.500 i 2.000 sn africanes (i les parlen el 90% dels habitants de lfrica). Potser caldria tenir en compte, doncs, almenys alguna de les vint-i-cinc o trenta llenges vehiculars daquest continent ve (fulfulde, wolof, lingala, bambara, swahili, etc.). Els que propugnen lhomogenetat cultural pensen que unes quantes llenges ms o menys no tenen gaire importncia. A partir de la conquesta de les expedicions europees a final del segle XV, en molts llocs sha considerat el multilingisme com una amenaa dEstat, un element disgregador duna voluntat nacional imposada per una minoria dominant. Tanmateix, el multilingisme s la forma normal de vida de centenars de milions de persones a tot el mn. El monolinge tendeix a creure en una identificaci entre la realitat i la seva expressi verbal i, per aix, s propens a un pensament dogmtic i absolutista,mentre que qui est acostumat a moures entre llenges i cultures diverses, accepta amb ms facilitat les divergncies i les ambigitats. El plurilingisme i linterculturalisme sn una riquesa que haurien de promoure els sistemes educatius, els mitjans de comunicaci i la investigaci cientfica. La diversitat lingstica i la protecci de les llenges minoritries i minoritzades s el millor llenguatge que tenen els humans per a la comprensi internacional, i lnica manera devitar un pensament nic. Aix doncs, les persones que consideren possible, i fins i tot desitjable, un mn monolinge volen un mn amb una sola manera de pensar i dactuar on les cultures divergents siguin relegades al folklorisme. Daquesta manera es neguen a admetre que el seu sistema no s un sistema perfecte i que podria millorar en comparar-lo amb els altres. [Quaderns. Revista de traducci 3, 1999 pgina 111]

15

20

25

30

35

Versi: 16/01/09

imatge.org

21

Dictamen de lAcadmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominaci i lentitat del valenci
1. Dacord amb les aportacions ms solvents de la romanstica acumulades des del segle XIX fins a lactualitat (estudis de gramtica histrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia...), la llengua prpia i histrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, s tamb la que compartixen les comunitats autnomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat dAndorra. Aix mateix s la llengua histrica i prpia daltres territoris de lantiga Corona dArag (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de lAlguer i el departament francs dels Pirineus Orientals). Els diferents parlars de tots estos territoris constituxen una llengua, s a dir, un mateix sistema lingstic, segons la terminologia del primer estructuralisme (annex 1) represa en el Dictamen del Consell Valenci de Cultura, que figura com a prembul de la Llei de Creaci de lAVL. Dins deixe conjunt de parlars, el valenci t la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial del sistema lingstic, i presenta unes caracterstiques prpies que lAVL preservar i potenciar dacord amb la tradici lexicogrfica i literria prpia, la realitat lingstica valenciana i la normativitzaci consolidada a partir de les Normes de Castell. 2. El fet que una llengua es parle en diferents demarcacions poltiques o administratives no s una caracterstica exclusiva del valenci, sin la situaci ms habitual en les llenges del mn. Aix, el portugus es parla a Portugal i al Brasil; langls s la llengua dAnglaterra, dIrlanda, dels Estats Units dAmrica i dAustrlia; el castell o espanyol es parla no sols a Espanya sin tamb en la major part dels pasos hispanoamericans (Argentina, Mxic...), etc. Les caracterstiques lxiques i gramaticals peculiars del valenci, que el diferencien daltres parlars del nostre sistema lingstic, conviuen amb altres caracterstiques compartides majoritriament per tots estos parlars. Per una altra part, lexistncia deixos trets especfics, sentits com a propis i dignes de ser preservats, s un fet com en altres llenges. 3. La llengua s un vehicle de comunicaci i de cultura. Compartir una llengua, per tant, equival tamb a compartir el llegat cultural que sha transms en eixa llengua. Per aix no implica que els valencians no tinguem unes senyes didentitat i unes caracterstiques culturals prpies, i que les percebem com a clarament diferenciades de les dels altres pobles que usen la nostra llengua. El mateix, daltra banda, ocorre entre francesos i quebequesos, que compartixen el francs; entre portuguesos i brasilers, que compartixen el portugus, o entre anglesos, irlandesos, nord-americans o australians, que compartixen langls, etc. I aix sense perju que cadascun destos pobles tinga la seua entitat poltica, social i cultural prpia. 4. En lmbit territorial de lactual Comunitat Valenciana, la llengua prpia dels valencians ha rebut majoritriament el nom de valenci o llengua valenciana (annex 2), que comen a generalitzar-se, sobretot, a partir de la segona mitat del XV a causa de lesplendor politicoeconmica, cultural i literria que assol el Regne de Valncia en aquell moment. A pesar dexistir una tradici particularista valenciana respecte a lidioma propi (annex 3), la conscincia de posseir una llengua compartida amb altres territoris de lantiga Corona dArag sha mantingut constant fins a poca contempornia (annex 4). Per aix, la denominaci histrica de valenci ha coexistit amb la de catal, documentada en determinades fonts valencianes (annex 5), i generalitzada en lmbit de la romanstica i de la universitat valenciana de les ltimes dcades. Aix mateix, no sn escassos els testimonis en qu sha evitat usar el nom duna de les parts per a designar tot el conjunt del sistema lingstic mitjanant frmules compostes o sincrtiques tals com llengua valenciana i catalana (annex 6), o b en qu shan proposat denominacions integradores i superadores de la diversitat onomstica (annex 7). 5. La denominaci de valenci s, a ms, lestablida en lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. Per tant, dacord amb la tradici i amb la legalitat estatutria, lAVL considera que el terme ms adequat per a designar la llengua prpia en la Comunitat Valenciana s el de valenci, denominaci que sha preservat legalment, ja que s una de les principals senyes didentitat del nostre poble. Este nom pot designar tant la globalitat de la llengua que compartim amb els territoris de lantiga Corona dArag ja esmentats, com tamb, amb un abast semntic ms restringit, la modalitat idiomtica que ens caracteritza dins deixa mateixa llengua. Aix mateix, s plenament vlida la denominaci de llengua valenciana, sense que este s implique que es tracte dun idioma diferent del compartit amb els altres territoris ja indicats.

Versi: 16/01/09

imatge.org

22

6. s un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valenci, establida en lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, i la de catal, reconeguda en els estatuts dautonomia de Catalunya i les Illes Balears, i avalada per lordenament jurdic espanyol (annex 8) i la jurisprudncia (annex 9). Lexistncia deixes dos denominacions pot crear equvocs sobre la cohesi de lidioma en alguns contexts, especialment fora de lmbit lingstic compartit. Per esta ra lAVL considera necessari que els governs autonmics implicats, en collaboraci amb el Govern espanyol, adopten les mesures pertinents (habilitaci de frmules sincrtiques o similars, per exemple) a fi que, especialment fora deixe mbit lingstic, sharmonitze la dualitat onomstica del nostre idioma amb la projecci deste com a una entitat cohesionada i no fragmentada. Estes frmules shaurien danar introduint tamb en mbits acadmics o duna altra naturalesa. Desta manera es podria garantir coherentment la legtima presncia del gentilici valenci fora de la nostra Comunitat i, alhora, conciliar la realitat filolgica amb la realitat legal i sociolgica valenciana. 7. En relaci amb el model de codificaci de la llengua, cal tindre present que no tots els idiomes de cultura han seguit unes directrius niques i exclusives. Hi ha models de codificaci que tenen un carcter molt centralista i que es basen en una nica varietat literria (com s el cas de litali, format a partir fonamentalment del florent literari); nhi ha uns altres que es basen en una varietat creada a partir de ladopci delements de diferents parlars (com s el cas de luscar batua), i nhi ha daltres, encara, que respecten les diferents modalitats dins de la unitat (com s el cas del portugus de Portugal i el del Brasil). Esta ltima possibilitat, atesa la rica tradici lingstica i literria del valenci dins de la llengua compartida, s la que lAVL considera com la ms adequada per al nostre idioma, ja que permet respectar la diversitat dins de la unitat. El que es proposa, per al conjunt de la llengua, s, per tant, una codificaci policntrica alhora que convergent. 8. Partint destos criteris, en lmbit territorial valenci, la codificaci sha fet i es fa dacord amb un model que incorpora les caracterstiques prpies dels parlars valencians, tal com es reflectix en els acords normatius adoptats fins ara per lAVL. Aix possibilita disposar de versions valencianes prpies (mitjans de comunicaci, productes audiovisuals, aplicacions informtiques, mercat editorial, texts litrgics i religiosos...), la qual cosa no sha dinterpretar com a signe de fragmentaci lingstica, sin com una via de promoure ls de lidioma mitjanant lacostament del model de llengua valenci als seus usuaris. En esta direcci, lAVL, acollint-se als punts 87 i 88 de la instrucci pontifcia Liturgiam authenticam, ha optat per fer una nova versi dels texts litrgics catlics, a partir dels texts cannics llatins, fidel no sols a les peculiaritats lingstiques prpies sin a una rica tradici histrica de versions litrgiques valencianes. 9. Sense perju del que assenyala el punt anterior, en els usos oficials i institucionals de lidioma que, amb un abast general, es facen fora del conjunt de tot el seu mbit territorial, shauria dutilitzar un model de llengua convergent, basat en formes clssiques integradores, la determinaci i aprovaci del qual hauria de correspondre a les diferents institucions amb competncies normatives sobre la llengua compartida. Esta desitjable convergncia ha de ser perfectament compatible amb la possibilitat dutilitzar els models de llengua propis de cada territori en els usos que afecten les relacions particulars entre les institucions de fora del nostre mbit lingstic (resta dEspanya, Uni Europea...), per una banda, i les institucions i les persones fsiques i jurdiques de les comunitats autnomes que compartixen el mateix idioma, per una altra. En conseqncia, lAVL, fent s de les atribucions que li conferix larticle 5 de la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, insta totes les institucions valencianes, les administracions, els poders pblics i el sistema educatiu, aix com els mitjans de comunicaci, les entitats, els organismes i les empreses de titularitat pblica o que compten amb finanament pblic a ajustar les seues iniciatives en defensa de la denominaci i lentitat del valenci als principis i criteris continguts en el present dictamen. Aix mateix, lAVL fa una crida a tots els parlants del nostre idioma perqu, amb la mxima generositat i flexibilitat, cooperen en la soluci del denominat conflicte lingstic valenci amb sentit com i visi de futur. s una condici necessria, per b que no suficient, per a fer possible ls normal i la dignificaci de lidioma en un context de globalitzaci creixent on la pervivncia de llenges minoritzades com la nostra exigix, entre altres coses, una gran solidaritat entre tots els seus usuaris i lallunyament tant de qualsevol temptaci fragmentarista com de qualsevol esperit uniformitzador monocntric. Monestir de Sant Miquel dels Reis Valncia, 9 de febrer del 2005

Versi: 16/01/09

imatge.org

23

A L'ATENCI DEL MOLT HONORABLE Molt Honorable Senyor Eduardo Zaplana, president de la Generalitat Valenciana: Joaquim Monz Gmez (de nom de ploma, Quim Monz), ve de Barcelona, de professi escriptor, a la vostra Molt Honorable persona, amb tot el respecte i consideraci, EXPOSA: Que, havent sabut pels mitjans de comunicaci les noves directrius que la Conselleria d'Educaci del Govern valenci ha enviat a les editorials, desitjaria, per la present, exposar les consideracions segents. Que aplaudeix sense reserva els motius que impulsen la conselleria a establir uns mnims per l'assignatura Valenci. Llengua i Literatura i a eradicar, en conseqncia, tots aquells autors espuris que poguessin contaminar les rectes essncies de la llengua valenciana pel fet d'haver nascut fora de la comunitat que la vostra Molt Honorable persona presideix. Que, no obstant aix, desitjaria que, en el cas de l'infrascrit, es prengus en consideraci que, tot i haver nascut a Barcelona (i excloent-lo aquesta circumstncia del parads de les aules valencianes d'ESO i batxillerat), els seus avantpassats per via paterna van ser sempre valencians, potser des del mateix instant que el Rei En Jaume tingu a b arrabassar aquelles terres als sarrans. Aqueixa valencianitat no va pas morir quan l'avi de l'infrascrit (Joaquim Monz Vidal, conegut entre els amics com a Ximo, i fins i tot el tio Ximo, natural de Benignim, partit judicial d'Ontinyent, comarca de la Vall d'Albaida, provncia de Valncia) i l'via de l'infrascrit (Emlia Garcia Benavent, tamb de Benignim), casats i residents en el carrer Sant Francesc de la dos cops esmentada poblaci, es van veure obligats (a principis del segle passat o XX) a emigrar i a installar-se en l'aleshores incipient barri del Poblenou, en la no valenciana ciutat de Barcelona. Per tot aix, amb el degut respecte i consideraci, SUPLICA: Que li sigui aplicada la categoria d'orind, de manera que pugui ser estudiat pels alumnes de la comunitat que la vostra Molt Honorable persona dirigeix amb m precisa, sens perjudici de les provisions ja dictades i que, si a Du plau, seran definitivament publicades en forma de decret en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el mes d'octubre que ve. L'infrascrit basa la seva sollicitud, per una banda, en el fet que, encara que els seus avis van marxar de terra valenciana fa deu dcades, els seus avantpassats hi van viure durant segles, i la vostra Molt Honorable persona sabr entendre que unes minses dcades no sn gaire res comparades amb la solidesa inapellable dels segles. D'altra banda, l'infrascrit apella a l'afecci i la simpatia que hom ha sentit sempre cap als orinds, tant en el terreny esportiu (on de vegades futbolistes sud-americans sn contractats com a comunitaris tot i que les proves d'orindesa sn descaradament escasses) com en el poltic (on, en les campanyes electorals ajustades, es concedeix sovint poder de vot a descendents de gallecs o pitisos amb una orindesa ms esbravada que la que presenta l'infrascrit). s grcia que espera que mereixi el recte capteniment de vostra Molt Honorable persona. Que vostra vida Du guardi molts anys. A la ciutat de Barcelona, el 12 de setembre del 2001. Firmat.

10

15

20

25

30

35

40

Versi: 16/01/09

imatge.org

24

Dibolo, campana o cilindre, tu qu ets?

El Ministeri de Sanitat revela els resultats de l'estudi per establir un nou quadre de talles per a dones AGNCIES. Madrid. Dibolo, campana i cilindre, aquesta s la nova classificaci del cos femen, resultat de l'ampli estudi sobre la morfologia corporal de les ciutadanes de l'Estat espanyol. Ha estat impulsat pel Ministeri de Sanitat a fi de millorar l'adaptaci de les talles de la roba a les mides fsiques reals de les dones. Amb el sistema actual de talles, resulta que el 41 per cent de les dones t dificultats per trobar roba que li quedi b. Desprs de cinc mesos d'estudis en 59 localitats de l'Estat espanyol (entre les quals Manacor), en els quals s'han amidat 10.415 dones d'entre 12 i 70 anys amb l'ajuda del sistema d'amidament biomecnic de Valncia, l'Estudi antropomtric de la poblaci femenina a Espanya ha determinat els resultats que permetran elaborar un nou patronatge de les talles de la roba. Aquest atendr les tres categories que l'estudi, pioner en el mn, ha determinat als cossos femenins i que agrupen en dibolo, campana i cilindre. El tipus predominant s el primer, que presenta un 39% de la poblaci, seguit del cilindre (36%) i la campana, amb el 25%. Per edats, la pubertat i la joventut (12-30 anys) es correspondrien amb la forma de cilindre, mentre que en la maduresa (30-60 anys) preval el dibolo i a partir de 60 anys, la majoria de dones presenta una forma de campana. Amb tot aix, Sanitat pretn arribar a un conveni sobre els codis, que es traduir en una norma, amb els sectors del disseny, la comercialitzaci i la distribuci per promoure una imatge ms saludable de la dona. Aix ho explic el ministre de Sanitat, Bernat Soria, durant la presentaci de l'estudi. Aix mateix n'assenyal la utilitat per conixer la gravetat o levitat de l'estat de salut que presenta la poblaci femenina. Tot i que encara es desconeix si la norma entorn del patronatge de les talles seria decret o decret llei, es vol arribar a un codi que deixaria enrere la talla convencional que existeix actualment a favor d'una que presentaria tres parmetres (pit, cintura i maluc) per cada estatura. En general, les dades de pes de la majoria de les espanyoles es troben dins dels lmits convencionals, de manera que el 56'2% t un pes normal, el 24'9% presenta excs de pes i el 5%, primesa lleu. Per tant, encara que l'obesitat es fa patent amb l'edat, ja que sn obeses el 31'8% de les dones d'entre 60 i 70 anys, la majoria de la poblaci femenina, el 86'1%, no requeriria consulta ni tractament mdic ni per excs ni per defecte. Sria va posar mfasi que els casos de primesa extrema apareixen en dones molt joves i minven amb l'edat. Pel que fa a l'alada, l'estudi revela que les ms altes sn les allotes d'entre 18 i 19 anys, que fan 162'6 centmetres d'altura, mentre que les ms joves avancen progressivament des dels 157'7 centmetres de les allotes d'entre 12 i 13 anys, fins als 161'6 de les de 16 i 17 anys, que descendeixen fins als 154'7 en les dones d'entre 60 i 70 anys.

10

15

20

25

30

35

[Diari de Balears, 9-02-2008]

Versi: 16/01/09

imatge.org

25

ELS ESCRIPTORS I EL RIU Joan F. Mira Aix era un periodista que, en el curs duna entrevista llarga, em preguntava: Creu que la recepci que ha tingut la seua obra a Catalunya i al Pas Valenci ha estat suficient? Hi ha veritablement un intercanvi literari normal, duna banda a laltra de lEbre?. El riu, i els escriptors a banda i banda: una llengua, una literatura, i un riu entremig. Escriptors 5 valencians que es lamenten que al nord del riu no sn llegits ni coneguts. El prejudici. I jo que li responc, al periodista, aproximadament: Que no estic tan convenut que hi haja prejudicis dels catalans envers els valencians. Que el gran prejudici s el de la societat valenciana contra els seus propis escriptors en la llengua prpia: a la premsa, a la rdio, a la televisi, al govern del pas, a les institucions pbliques, a les llibreries, a les biblioteques. 10 Que els escriptors daquest pas sn totalment ignorats per la seua societat i sn ms ben rebuts a Catalunya que a casa prpia. Com ara el grapat de valencians que all sn respectats i tenen una influncia important en la vida cvica i cultural. Els directors dAvui i de Vilaweb, per exemple, sn valencians, Vicent Sanchis i Vicent Partal. O escriptors com Enric Sria o Isabel-Clara Sim, residents a Barcelona. O Ferran Torrent, que ven molts 15 ms exemplars a Catalunya que al Pas Valenci. O Josep Piera, o Vicent Alonso. O jo mateix. I contar un cas extrem i s que, amb motiu de la traducci dels Evangelis, a Barcelona em van fer prop de trenta entrevistes de rdio, premsa i televisi, i a Valncia no men van fer cap: zero (noms aquest diari en va reproduir una, feta a Barcelona). El mateix llibre fet pel mateix escriptor, valenci, i a ms escrit ben clarament en valenci. 20 El veritable prejudici est ac, entre nosaltres. En tot cas, que hi haja set o vuit escriptors valencians perfectament coneguts, reconeguts i respectats a Catalunya, aix s fantstic, i no havia passat mai. A pesar del riu Ebre. En una altra poca8, per, a Castell i a Valncia dedicaven carrers a Verdaguer i a ngel Guimer amb tota normalitat. Ara aix s inimaginable. I no s si tamb part de la resposta9. La meua resposta, en tot cas, es va acabar ac, en la versi sinttica de lentrevistador.

[Quadern valenci (suplement cultural de El Pas). Dijous, 2 de novembre de 2007]

8 En l'poca en qu es van redactar les Normes de Castell, per exemple. 9 I no s si [aix s] tamb part de la resposta.
Versi: 16/01/09

imatge.org

26

DISCURS INAUGURAL DE LA FIRA DE FRANKFURT (9-10-2007) Quim Monz Senyores i senyors, Com que de discursos no nhe fet mai (i no s si en sabria) els explicar un conte. El conte va dun escriptor (un escriptor que sempre parla molt de pressa) a qui, un dia, li proposen de fer el protocollari discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt. 5 Aix passa lany que la cultura catalana ns la convidada. Un any que pot ser, per exemple, el 2007. Abans dacceptar lencrrec, lescriptor en qesti catal i, per tant, gat escaldat dubta. Pensa: I ara qu faig? Accepto la invitaci? No laccepto? La declino amb alguna excusa amable? Si laccepto, qu en pensar la gent? Si no laccepto, qu en pensar tamb la gent?[...] Una mica, se sent perplex. Al llarg dels temps, la bonana de la histria no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llenges i les literatures no haurien de rebre mai el cstig de les estratgies geopoltiques, per el reben, i ben fort. Per aix el sorprn que un muntatge com aquest la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glria de la indstria editorial hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals s llengua realment oficial (encara que nhi hagi un i mig que ho proclamin sempre i quan aquesta proclamaci no molesti els turistes, els esquiadors o els repartidors de but). Per aix t dubtes a propsit de la invitaci a Frankfurt. De cop i volta el mn sha tornat magnnim amb ells, quan nhi ha tants que els volen perptuament perifrics? Recorda, a ms, que, en un altre muntatge literari ms nrdic i bastant ms pomps, ara fa poc ms dun segle (el 1904) el jurat del premi Nobel de literatura va premiar Frederic Mistral. Frederic Mistral no era catal. Era occit. Per la referncia serveix no sols perqu alguns catalans i alguns occitans se senten a prop sin perqu el premi va molestar tant els puristes de la Naci-Estat (Soyez propre, parlez franais!) que mai ms a la vida cap literatura sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel. A ms de la sensaci de perplexitat, el personatge del nostre conte t una sensaci de justcia. Potser justcia no s la paraula exacta. Alguna cosa semblant. Tot i que com sha dit als catalans els avatars poltics ens han anat duna manera que no convida a gaire alegries, la literatura catalana s, clarament, una de les pedres fundacionals de la cultura europea. Cap literatura sense Estat daquesta Europa (que ara diuen que construm entre tots), no ha estat ni s tan slida, tan dctil i tan continuada.[...] Tot aix s el que lescriptor que sempre parla molt de pressa (i a qui un dia li proposen de fer el protocollari discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt) dubta si ha de dir o no. Dubta tamb si si ho diu els que lescolten hi pararan gaire atenci. Dubta tamb si si hi paren atenci entendran gaire qu vol dir. Pensa tamb que, de fet, podria dir qualsevol altra cosa sense que en el fons canvis gaire res si, en tota la resta de detalls, compleix el cerimonial. Una de les particularitats ms importants del qual cerimonial s, per cert, el temps. I aix s que ho t clar: quan arribi el moment dacabar el mxim de minuts estipulats sn quinze mirar el rellotge [mira el rellotge] i dir: Res ms. Moltes grcies. Bona tarda. imatge.org
27

10

15

20

25

30

35

40

Versi: 16/01/09

M'EMPORTO L'LTIMA AGENDA Josep Maria Espins Cada any m'arribaven dues o tres agendes de butxaca, obsequi d'empreses o institucions. Aquest any les he esperat intilment. Em deia: "Potser la rebr dem". Fins que m'he decidit a entrar en una papereria i comprar-ne una. 5 La dependenta ha anat cap al fons de taulell, ha rebuscat en unes capses i finalment ha tornat amb una agenda a la m, exactament de la mida que jo volia. "No s si li agradar el color, per em sembla que s l'ltima que tinc". D'altres em deuen haver passat al davant, perqu ja feia deu o dotze dies que havia comenat el nou any i jo no m'havia espavilat. Per quan he comenat a passar a l'agenda les cites i els deures que m'havia apuntat en diversos paperets, m'he preguntat si aix de les agendes de butxaca no era ja un anacronisme. Els fabricants podrien dir si aquest any ja n'han produt menys, i quines perspectives tenen per a l'any vinent. Segurament dolentes, perqu molta gent es deu haver passat a l'agenda que es pot confeccionar en mbils, ordinadors i altres aparells innovadors que se m'escapen. Ja fa anys em van regalar una agenda electrnica, vaig introduir-hi uns quants noms i adreces, per aviat me'n vaig desinteressar. Segurament perqu no havia d'emmagatzemar centenars de dades, vaig trobar que la tradicional agenda de paper, amb una doble pgina per anotar les meves imprevistes, i escasses, obligacions setmanals, m'era ms que suficient. No trigava ms de quatre o cinc segons a obrir l'agenda pel punt adequat i veure el panorama de tota la setmana. Com el lector deu saber, no fa gaires dies Apple va presentar un nou mbil o com se n'hagi de dir, perqu ja no s noms un telfon que reuneix en aquell petit objecte les ms diverses i sorprenents funcions. La novetat ha desencadenat una expectaci enorme. "Hoy las ciencias adelantan / que es una barbaridad ", es cantava en una sarsuela. S senyor. Per avui no equival a "actualment, el nostre temps". No. Avui vol dir exactament "avui". Perqu dem la invenci ja s'haur millorat. El lector m'haur de creure si dic que la tradicional agenda de paper, amb espai adequat per anotar-hi cada dia els meus compromisos, s per a un antiquat com jo el disseny ms prctic. Per em temo que l'any que ve em diguin, a la papereria: "Per d'on surt, vost. Aix ja no es fabrica". I seguint el model de tants anys, m'haur de fer una agenda jo mateix. Pura artesania.

10

15

20

25

30

[Aparegut al diari El Peridico, el 16 de gener de 2007]

Versi: 16/01/09

imatge.org

28

TECNOLOGIA Enric Sria Els amics del bon cinema a casa hem anat comprovant com, als comeros del ram, el flamant DVD s'imposa gradualment sobre el vdeo. Els avantatges d'aquest nou artefacte sn incontestables: major durada i qualitat d'imatge, i tamb molta ms capacitat d'informaci. De fet, en cada DVD que comprem hi cap molt ms que una pellcula. Per exemple, doblatges i subttols en diversos idiomes. Els cndids de costum s'havien illusionat pensant que, grcies a aquestes vastes possibilitats, podrien sentir els seus films preferits tamb en catal. Doncs no. De moment el catal est excls de les opcions possibles, almenys en la majoria dels DVD comercialitzats a l'Estat espanyol. Sembla que s massa car. Per no solament el catal en queda fora. Avui mateix he vist una edici d'El timbal de llauna de Volker Schlndorff, comercialitzada per Filmax, que ens ofereix noms dues opcions lingstiques: l'angls i el castell. Aquesta, pel que sembla, s l'alternativa de la modernitat. El timbal era una coproducci francoalemanya, basada en un text del Nobel Gnter Grass i interpretada per grans actors (s a dir, gent que sap pronunciar la ira, la tendresa i l'estupor). L'any 1980 es va estrenar entre nosaltres en versi original alemanya amb subttols. Eren els bons temps de la cineflia. Ara, grcies a les meravelles de la tecnologia, no podem escoltar una obra mestra ni en la seua llengua ni en la nostra. El futur ja s ac.

10

15

20

[Avui, 4 de febrer de 2002 PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. JUNY 2002 ]

Versi: 16/01/09

imatge.org

29

DONA FATAL Isabel-Clara Sim

Ha mort Mercedes McCambridge, l'actriu que va fer de la perversa Emma en la inoblidable pellcula Johnny Guitar. Com ens va fer vibrar aquella pellcula! Amors tumultuosos, frases lapidries, un pistoler que toca la guitarra, un odi furis entre dones que per cert era real, una msica sensual, unes mirades, un clima. Sembla mentida com hem adorat gent d'armes en 5 la pantalla; fins i tot els ms pacifistes, ens hem deixat seduir per pistolers, gngsters, lladres intelligents, assassins sentimentals, una galeria de personatges que no acceptarem en la vida real, a la pantalla ens enamoraven. Parlo en passat, per no perqu senti una excessiva nostlgia del cinema d'aleshores: sc dels qui creuen que estan fent-se algunes pellcules que mitificaran els nostres nts, d'una remarcable excellncia. I no sols ens queia la bava amb els 10 dispars d'un Robert Redford o la implacabilitat de Sterling Hayden, l'actor que feia de Johnny Guitar, sin que ens extasiaven, a homes i dones, aquelles trboles actrius del cinema negre que interpretaven la dona fatal tradut del francs, femme fatale, que els anglosaxons anomenen spider woman, la dona aranya. Tinc una teoria personal, que podeu negligir, car s la impressi d'una simple aficionada al cinema, que en res pot competir amb els seriosos, 15 solemnes, severs especialistes: que la comdia americana va fer molt per l'alliberament de la dona, almenys en el nivell casol: aquells marits que posaven la rentadora o preparaven el sopar, amb una naturalitat que el jovent d'ara s'ha trobat fet, i que li deien a la dona "estimada, sisplau i grcies", que la recollien de la feina o que admiraven la seva forma de conduir; per a les dones de la meva generaci, all era de marcians, als antpodes d'aquells marits, reals, que 20 cridaven: "Maria, on cony has ficat les meves sabatilles? Porta-me-les de seguida!". En contrast, el trrid cinema negre com les novelles corresponents, admirable en la seva factura, ens posava a l'aguait de la perversitat de les dones, en especial aquelles que volen recollectar diners, un paper que usurpen als homes, i que a sobre ho fan a la manera de Lady Macbeth, fent servir el sexe perqu el mascle els faci la feina bruta. Mentre la comdia ens 25 enlluernava, el cinema negre ens condemnava. De vegades et preguntes com hem sobreviscut tan estupendes. Avui, 21 de mar de 2004

Versi: 16/01/09

imatge.org

30

NOTA SOBRE LA LLIBERTAT Joan Fuster No feu cas de les lleis. B: feu-ne cas, per evitar mals majors. Per tingueu present que les lleis, sota qualsevol rgim, sempre han estat dictades per prohibir. I si en trobeu alguna que sembla facilitar llibertats, fixeu-vos-hi, perqu noms ho sembla. Les declaracions sn una altra cosa: sn declaracions de principis. I parlen de drets: els drets de l'home i 5 del ciutad, per exemple. Us auguren i prometen tants drets, que, si fos de veres, aix seria la glria celestial. Per no: hi ha les lleis. Fins i tot com en la vigent Constituci espanyola parlen de llibertats, per de seguida hi trobareu una clusula precautria en la qual ja us adverteixen que aquestes llibertats seran regulades desprs, d'una o d'altra manera. Amb la regulaci corresponent advertireu de seguida que tot sn prohibicions 10 que la gent que t el poder aplicar com li plaur. Conv no oblidar-ho. En la mesura que vivim si hi vivim en llibertat, noms s la mesura de llibertat que el poder ens atorga. La mitologia de la llibertat, tan estimada, s una fallcia. Tot s'ha de dir: kantianament, les llibertats no poden ser llibertats si no sn respectuoses amb les altres llibertats. D'acord. Per entre aix i les lleis habituals hi ha una distncia abismal. Cada 15 llei que cada dia emana del poder, retalla una llibertat. Rarament la llibertat dels amos, per sempre la dels subalterns: la de les classes subalternes. I que s'autoenganye qui vulga enganyar-se. I per aix les lleis sempre han fet por. I per aix, en el Codi Civil espanyol, hi ha una ratlla definitiva que diu: la ignorancia de la ley no excusa de su cumplimiento... Apa, a cumplir la ley! La llibertat, podem llegir-la en un poema de 20 Paul luard... [Extret del llibre: Sagitari, Editorial D.V. Valncia, 1985] 1.-Digues de quin tipus sn les oracions subordinades subratllades i substitueix-les per un nom, un pronom, un adjectiu, un sintagma preposicional o un adverbi, segons s'escaiga. a) ...prohibicions que la gent que t el poder aplicar com li plaur. (lnies 9-10) b) ...prohibicions que la gent que t el poder aplicar com li plaur. (lnies 9-10) c) I que s'autoenganye qui vulga enganyar-se. (lnies 16-17) 2.-A quin element remeten, a quina categoria pertanyen i quina funci sintctica realitzen els mots segents? a) B: feu-ne cas, per evitar mals majors. (lnia 1) b) ...de seguida hi trobareu una clusula precautria... (lnia 7) c) ...hi ha una ratlla definitiva que diu: la ignorancia de la ley... (lnia 18)
Versi: 16/01/09

imatge.org

31

ELS HARRY POTTER D'ABACUS Maral Sintes

Com saben, fa unes setmanes va esclatar una polmica agra i amb rivets absurds entre els llibreters i la cooperativa Abacus, que, a ms d'altres coses, en els seus establiments ven llibres. El detonant va ser el preu al qual es podia comprar a Abacus l'ltima entrega de l'obra de la Rowling. Abacus (subjecte a la llei de cooperatives) pot aplicar uns descomptes 5 ms grans que els que poden aplicar els llibreters ordinaris (subjectes, al seu torn, a la llei del llibre). Per Abacus, a ms, va fer una altra cosa: va voler posar el Harry Potter en catal (normalment ms car) al mateix preu que l'edici en espanyol. Aix s que Harry Potter y el misterio del prncipe (editorial Salamandra) tenia exactament el mateix preu que Harry Potter i el misteri del prncep (Empries, del Grup 62). B, doncs he tingut 10 curiositat per saber qu est passant amb l'experiment. I en tinc la resposta: fins ara, el 60 per cent dels Harry Potter venuts als establiments d'Abacus sn en catal i el 40 per cent en espanyol. Vull dir que si al catal se'l deixa competir en igualtat, s a dir, si se'n fa el mrqueting adequat, si se'l distribueix eficament i sobretot -i aquest s l'assumpte que ara i aqu ens ocupa- l'editorial no hi posa un preu diferent, doncs no s segur que sempre quedi 15 segon. Malauradament hem assumit com a normal que els llibres en catal siguin ms cars, de forma que no ens solem fer preguntes. Preguntes que, tanmateix, sn inevitables en un cas tan flagrant com el d'Empries i els llibres de Harry Potter en catal, amb els quals no cal dir que els nmeros surten, i molt folgats.

[Aparegut al diari Avui, l'1 de maig de 2006]

Versi: 16/01/09

imatge.org

32

QESTIONS 1.-A quin element remeten, a quina categoria pertanyen i quina funci sintctica realitzen els mots segents? que ...i aquest s l'assumpte que ara i aqu ens ocupa... (lnies 13-14) hi ...l'editorial no hi posa un preu diferent... (lnia 14)

2.-Busca al text un exemple de cada tipus de dixi i explica en qu consisteix aquest mecanisme referencial. 3.-Digues quina funci sintctica fan els sintagmes subratllats en els fragments segents, extrets del text; desprs, torna a escriure els fragments substituint aqueixos sintagmes pels pronoms febles corresponents. Abacus, que, a ms d'altres coses, en els seus establiments ven llibres (lnies 2-3) Preguntes que, tanmateix, sn inevitables... (lnia 16) 4.-Digues de quin tipus s l'oraci subordinada subratllada i substitueix-la per un nom, un pronom, un adjectiu, un sintagma preposicional o un adverbi, segons s'escaiga. El detonant va ser el preu al qual es podia comprar a Abacus l'ltima entrega de l'obra de la Rowling. (lnia 3) 5.-Transforma l'estructura subratllada de SP a oraci subordinada adverbial de manera: Vull dir que si al catal se'l deixa competir en igualtat (lnia 12) 6.-Digues a quina categoria sintctica pertanyen i quin valor semntic tenen els mots segents. Desprs torna a escriure l'oraci substituint-los per un mot o per una expressi equivalent. s a dir (lnia 12), doncs (lnia 14). 7.-Explica quins processos de formaci de nous mots han originat els mots segents. Desprs escriu per a cadascun d'aquests mots un altre exemple que continga el mateix morfema derivatiu. establiment (lnia 2), curiositat (lnia 9), eficament (lnia 13), inevitables (lnia 16) 8.-Busca un sinnim per als mots segents: rivets (lnia 1), malauradament (lnia 15), folgats (lnia 18). 9.-Al text apareix la utilitzaci de la lletra cursiva. Digues en qu consisteix aquest recurs tipogrfic i quina funci realitza dins el text.

Versi: 16/01/09

imatge.org

33

HI HA VIDA MS ENLL DEL 'DERBI' Sergi Fidalgo Dormir la ressaca, berenar unes bones braves al Bar Toms, gaudir dun bon llibre, jugar al golf, al teto o a metgesses i infermers, festejar amb aquell noi/noia que tant ens agrada, netejar la cuina, cuidar les plantes, anar al cinema, fullejar el diari, ballar al menjador de casa, resar per lnima immortal del Papa, ser atracat per un cambrer desprs de prendre un caf a Les Rambles, ser assetjat per les prostitutes que exerceixen a Les Rambles, ser assetjat pels policies que fan la ronda per Les Rambles (si tens aspecte dimmigrant), prendre un gelat i passejar per les platges de Barcelona, escriure un conte, escoltar bona msica, imitar Esteso i Pajares i jugar al bingo, enviar correus electrnics sota la denominaci dExrcit del Canig als supermercats que no etiqueten en catal, escoltar els millors moments del Jimnez Losantos show a la web de la COPE, veure una bona funci de teatre, gaudir de lltim llibre dEmpar Moliner o d'Alfredo Urdaci, fer un pasts, visitar el meu blog... Hi ha vida ms enll del Madrid-Bara, dels dos grans fraus del futbol espanyol. Sn les dues cares de la mateixa moneda, dos equips que maltracten a la resta de clubs, que imposen la seva llei i no els importa el que pensin la resta daficions. Facin com jo, passin del partit del segle, que els mitjans de comunicaci sadonin que no tot es limita a les aventures i desventures de merengues i culers. [Aparegut a E-notcies.com, el 30 de mar de 2005] 1.-Digues quina funci sintctica fan els sintagmes subratllats en els fragments segents, extrets del text; desprs, torna a escriure els fragments substituint aqueixos sintagmes pels pronoms febles corresponents: a) anar al cinema (lnia 3) b) gaudir de lltim llibre dEmpar Moliner o d'Alfredo Urdaci (lnia 11) c) imposen la seva llei (lnia 15) d) sadonin que no tot es limita a les aventures i desventures de merengues i culers (lnies 16-17) 2.-A quin element remeten, a quina categoria pertanyen i quina funci sintctica realitzen els mots segents? a) ens (aquell noi/noia que tant ens agrada lnia 2) b) que (dos equips que maltracten a la resta de clubs lnia 14) c) els (no els importa el que pensin la resta daficions lnia 15) 3.-Defineix qu volen dir les paraules segents presents al text: a) ressaca (lnia 1) b) assetjat (lnies 5 i 6) c) desventures (lnia 17)

10

15

Versi: 16/01/09

imatge.org

34

NANS DEL PENSAMENT Maria de la Pau Janer Els sentiments i les emocions no sn fcilment controlables. A vegades, costa de contenirlos molt endins d'un mateix, mentre mantenim el posat correcte que ens demanen els altres. En ocasions, no podem evitar que ens guaitin al fons dels ulls, que adquireixin una lluor diferent, o que ens inundin els llavis i les mans. Sovint, per, en mantenim les regnes ben subjectes. Ens han ensenyat qu s el que cal fer, el que toca: reprimir la impacincia dels excessos del cor o de la ment. No hem de ser ni excessivament afectuosos ni massa hostils amb els qui tenim a prop. Hem d'intentar oblidar que hi ha paraules i gestos que ens desperten reaccions inevitables: la rbia o el rebuig, la indignaci o el desinters ms profunds. No volem ser violents. No voldrem ser-ho per res del mn, perqu sabem que la violncia genera situacions terribles, que provoca molt dolor. En canvi, educam els nostres infants en la violncia. Permetem que vegin imatges televisades que noms serveixen per engendrar-la. Els deixam obrir els sentits a unes influncies agressives i agressores que, per la seva edat, encara no saben mantenir lluny de la seva vida. Si no hi ha prou distncia, el nivell d'implicaci personal no es pot mesurar. Est provat que les imatges violentes als mitjans de comunicaci tenen efectes nocius a curt termini en els pensaments i les emocions dels nins. A la vegada, augmenten la tendncia a l'agressivitat o a la conducta temorosa. s a dir que, quan els pares colloquen els seus fills davant la televisi, farts d'haver-los d'entretenir i amb ms ganes de desconnectar del mn que una altra cosa, els formen com no voldrien que fossin educats. Ning no vol que el seu fill sigui violent o poruc. Ning, si n's conscient, permetria que una determinada fora influs amb tanta intensitat en el carcter del seu fill. La televisi noms s en aparena una soluci cmoda per a l'entreteniment infantil. Petites dosis poden resultar atractives i estimulants. Un s abusiu i indiscriminat de les imatges que s'hi projecten serveix per crear nans del pensament. [Avui, 06-03-2005] 1. Explica quins processos de formaci de nous mots han originat els mots: fcilment (lnia 1), televisi (lnia 19) i entreteniment (lnia 23). Desprs escriu per a cadascun d'aquests mots un altre exemple que continga el mateix morfema derivatiu. 2. Digues de quin tipus sn les oracions subordinades subratllades i substitueix-les per un nom, un pronom, un adjectiu, un sintagma preposicional o un adverbi, segons s'escaiga. a) No volem ser violents. (lnia 9) b) Permetem que vegin imatges televisades que noms serveixen per engendrar-la. (lnia 11) c) Si no hi ha prou distncia, el nivell d'implicaci personal no es pot mesurar. (lnia 14) 3.Busca un sinnim per als mots o les expressions segents: reprimir (lnia 5), per res del mn (lnia 10), poruc (lnia 21).

10

15

20

25

Versi: 16/01/09

imatge.org

35

COVARDIA Joan Fuster Si volem i ho haurem de voler, sempre trobarem una ra per a excusar les accions del covard: la seua covardia. Perqu, qui s el que no ha tingut mai por? s clar que la por pot ser superada: diuen que el valent no s sin un que t por i se l'aguanta. Potser s. El que s que s s que no hi ha manera humana de fixar un lmit moral en aquest terreny. Cadasc 5 s'administra la prpia por com pot i com Du li ho dna a entendre. I tampoc no ens hem pas d'enganyar: tothom s covard per comparaci a alg altre. Ja podeu ser tan temeraris com vulgueu: mai no ser impossible que un qualsevol ve vostre considere que la vostra valentia s inferior a la seua, i que, per tant, sou un covard. Una bona regla de conducta, en aix com en tantes altres esferes i coses, ser aquesta: no censureu, no condemneu ning 10 perqu siga all que vosaltres podreu ser en alguna ocasi. Per exemple: covards.

[Extret de: Diccionari per a ociosos, Editorial A.C. Barcelona, 1964]

1.-Digues de quin tipus sn les oracions subordinades subratllades i substitueix-les per un nom, un pronom, un adjectiu, un sintagma preposicional o un adverbi, segons s'escaiga. a) .El que s que s s que no hi ha manera humana de fixar un lmit moral en aquest terreny. (lnies 3-4) b) ...un qualsevol ve vostre considere que la vostra valentia s inferior a la seua... (lnies 7-8) c) ...no condemneu ning perqu siga all que vosaltres podreu ser en alguna ocasi. (lnies 9-10) 2.-A quin element remeten, a quina categoria pertanyen i quina funci sintctica realitzen els mots subratllats. a) Si volem i ho haurem de voler, sempre trobarem una ra per a excusar les accions del covard: la seua covardia. (lnia 1) b) s clar que la por pot ser superada: diuen que el valent no s sin un que t por i se l'aguanta. (lnies 2-3) c) Cadasc s'administra la prpia por com pot i com Du li ho dna a entendre. (lnies 4-5)

Versi: 16/01/09

imatge.org

36

PERIODISME Isabel-Clara Sim El setmanari Sunday Mirror ha hagut de retirar un nmero per haver confs la foto d'un home per la d'un perills delinqent sexual. No t importncia, et dius; de fet, el Sunday s pur periodisme groc. Tanmateix, quantes cadenes de televisi, algunes de ben serioses, han hagut de demanar disculpes per un error gruixut? Sn coses que passen cada cop ms sovint. Sobretot a la televisi. Crec que la causa d'aquest increment d'errors s que el periodisme actual t dues pressions que sn molt difcils de neutralitzar. La primera s la necessitat de tenir primcies. Una primcia vol dir arribar abans que els altres a una notcia, i aix, fins i tot els periodistes ms responsables es veuen empesos a arrencar a crrer; aix ha passat tota la vida, per ara la cursa s despietada, fins a l'extrem que no hi ha temps literal de comprovar-ne les fonts, i per aix hi ha errors que altrament serien inexplicables. La segona pressi s noms televisiva: la necessitat de crear la prpia notcia, ficats per la fora en una segona cursa que els responsables justifiquen per la vulgaritat, la morbositat i la frivolitat de l'audincia. A aquest efecte, es busquen persones que cridin, s'inventen enfrontaments acalorats, i creen monstres artificials disposats a jurar que Elvis Presley est viu, que Diana de Galles va morir vctima d'un complot o que dos presentadors famosos s'entenen. Jo he vist, avergonyida, en un programa de Canal 9, com el presentador s'ajupia, mentre la cmera enfocava el pblic, i corria entre les grades dient: "Crida ms! Digues paraulotes! Enfada't! Insulta-la! Va! Va! Que aix s televisi!". I he sentit seriosos analistes dient que en tal dna molt joc televisiu, perqu fa anar els braos, crida i diu coses inintelligibles, ja que el preceptiu xiulet per a les paraules gruixudes tapa tot el que diu. En programes de debat ben formals, he sentit com el presentador deia en privat: "Necessitem marro. Hem de pensar alg que o b faci el ridcul davant la cmera o b que faci fer el ridcul a un altre. Se us acut alg?". Hi ha, per, un problema de lmits. La ficci ja ens ha ensenyat programes del futur on maten una persona en directe. I aquests lmits, quan s'hi arribi, o b s'hauran de traspassar o b s'haur de retrocedir. De nosaltres depn, ja que l'explicaci sempre s la mateixa: s que aix, diuen, s el que demana el pblic... [Avui, 20 d'abril de 2005] 1. Explica quins processos de formaci de nous mots han originat els mots: periodisme (lnia 3), neutralitzar (lnia 6) i frivolitat (lnia 13). Desprs escriu per a cadascun d'aquests mots un altre exemple que continga el mateix morfema derivatiu. 2. Digues de quin tipus sn les oracions subordinades subratllades i substitueix-les per un nom, un pronom, un adjectiu, un sintagma preposicional o un adverbi, segons s'escaiga. a) ...la causa d'aquest increment d'errors s que el periodisme actual t dues pressions,... (lnia 5) b) A aquest efecte, es busquen persones que cridin, ... (lnia 13) c) I aquests lmits, quan s'hi arribi, o b s'hauran de traspassar o b s'haur de retrocedir. (lnia 25)

10

15

20

25

Versi: 16/01/09

imatge.org

37

CORREU COMERCIAL A Les mil i una nits hi havia una frase secreta que permetia que Al Bab obrs la porta inexpugnable. Al Bab deia: Ssam, obret! i la porta de la cova sobria sense cap problema ni prevenci. Han passat els segles i, ara, aquell Ssam, obret ha quedat obsolet i no obre cap porta. Per qu? Perqu ha estat substitut en el rnquing de frases obridores per una altra que, aquesta s, les obre absolutament totes: Correu comercial!Avui, per accedir a qualsevol edifici de vens no cal clau de cap mena. Nhi ha prou, al mat o a la tarda, dacostar-se a lintrfon. Lnic esfor que demana s pitjar tots els timbres i, amb veu desmenjada, cridar: Correu comercial! 10 La porta sobre immediatament. Inquilins que es passen el dia queixant-se que la inseguretat ciutadana aix i la inseguretat ciutadana all, i renegant que no estem segurs en aquests temps que corren, de seguida que senten Correu comercial!, sense pensar-sho ni un millsima de segon posen el dit al botonet que obre la porta de ledifici i el pitgen. s un acte reflex que els fa parents dels gossos de Pavlov. Als edificis on han installat intrfons amb cmera de vdeo perqu abans de permetre lentrada a ning el vens identifiquin la cara de qui truca, ara tant se val la cara que faci qui truca i si s conegut o no. Nhi ha prou que digui: Correu comercial! Li obren la porta sense problema ni comprovaci de cap mena. Als delinqents ja no els calen jocs de claus ni rossinyols. Almenys per accedir a la porta principal. Amb la frase mgica nhi ha prou. Desprs, un cop dins de ledifici ja s qesti de manetes. s fascinant que en un mn suposadament tan tecnificat, amb sistemes de seguretat importats de Pars i de Cincinnati i amb alarmes diuen sofisticadssimes, dues paraules mgiques ho facin tot vulnerable. A Jeric, els israelites van haver de fer, durant sis dies, una volta cada dia entorn de la ciutat, passejant larca i tocant els corns. Finalment, de tant tocar els corns les muralles es van desplomar. Eren altres temps. Avui no els caldria tant desfor. Per accedir a la ciutat en tindrien prou dacostar-se a la porta i cridar, amb veu rogallosa i de mala gana: Correu comercial! Quim Monz (1996) [Extret del recull darticles Del tot indefens davant dels hostils imperis aliengenes. Quaderns crema, Barcelona 1998]

15

20

25

Versi: 16/01/09

imatge.org

38

LES VAQUES NO VOLEN Maral Sintes

Desprs de fora mesos de no veure'l dijous al migdia vaig trobar-me amb Eliseu Climent, l'editor i agitador cultural valenci, que estava de molt bon humor. Trobar-me'l i poder-hi parlar uns instants em va semblar una mena de curis i feli senyal de l'atzar. Justament dijous els diaris publicaven una notcia que a tots dos ens fa felios. Una notcia histrica, 5 adjectiu que en aquest cas no s ni exageraci ni tpic: la sentncia del Tribunal Suprem afirmant que el catal i el valenci sn la mateixa llengua. Certament t un punt d'amargant haver de celebrar que la justcia confirma l'obvietat s'imaginen que un dia d'aquests la justcia hagus de pronunciar-se sobre si les vaques volen?, per els temps que ens ha tocat viure sn com sn. L'origen del conflicte s una ordre del 1995 de la Generalitat 10 valenciana en contra de l'homologaci dels coneixements de catal i valenci. El Suprem, que corregeix el Tribunal Superior de Justcia de la Comunitat Valenciana, deixa clar que l'assumpte s'ha de resoldre des de la doctrina cientfica i acadmica. Entre les diverses fonts que empra hi ha, per exemple, el Diccionari de la Reial Acadmia Espanyola. La sentncia es remet, en definitiva, a la ra i clava una patacada al secessionisme lingstic i als que 15 promouen l'animadversi entre pobles. Toca tamb el crost al nou Estatut pactat pel PP i el PSOE, on es parla d'idioma valenci donant a entendre que s una llengua a part del catal. I s que encara que un Estatut asseguri que les vaques volen, les vaques, que a ms, pobretes, no saben llegir, continuen clavades a terra.

[Aparegut al diari Avui, el 8 d'abril de 2006]

Versi: 16/01/09

imatge.org

39

GREIX A LA COSTA DEL SOL Josep Maria Espins L'alcaldessa de Marbella, detinguda sota l'acusaci d'haver fet totes les manipulacions i abusos en aquesta olla podrida que s "el cor de la Costa del Sol", sembla que s'ha preocupat ms de la seva figura que de la seva conscincia. Acabo de saber que s'havia fet una liposucci. 5 Com se sap, la liposucci s l'operaci que consisteix a eliminar el greix que sobra a bastants persones, especialment a les cuixes i el ventre. La retenci de massa greixos pot tenir diverses causes, per la ms habitual s l'excs en una determinada alimentaci. Es diu que una dieta austera i equilibrada s un bon recurs per impedir aquesta acumulaci de greix. L'alcaldessa de Marbella no ha seguit, evidentment, una dieta econmica adequada, 10 sin que s'ha atipat de compartir amb el seu grupet de collaboradors, d'anar engreixant, els comptes secrets, els sacs de bitllets, la collecci de cotxes i de cases. La liposucci xucla el greix per aprimar. La Marbellasucci ha xuclat tot el que tenia al seu abast per engreixar-se. I s all que passa, comences a guanyar pes i no saps com aturar-te, s a dir, comences a xuclar diners i arribes a una patolgica obesitat econmica. 15 Sembla mentida, per s un fet contnuament comprovat que qui ha maniobrat per aconseguir uns guanys illcits, no en tingui prou amb el beneficis resultat de la primera acci. s inevitable, sembla, que la primera corrupci porti a una segona, que la irregularitat inicial s'encadeni amb contnues irregularitats. Aquests personatges, un cop han descobert que sn llestos, no s'adonen que la intelligncia consisteix a no arriscar-se 20 ms. Van fent tan grossa la bola de greix que no pensen que, en un moment o altre, la bola ha de petar. El greix tamb s un lubrificant, i serveix perqu els mecanismes de corrupci funcionin millor. Per s un greix brut que taca els diners i aquells que els toquen. L'alcaldessa volia aprimar-se per esttica. L'tica ja la tenia molt prima.

[Aparegut al diari Avui, el 7 d'abril de 2006]

Versi: 16/01/09

imatge.org

40

MASSA HIPOTRMIA Joan Barril La publicitat de la loteria ens ha obsequiat amb un bonic anunci televisiu. Es tracta d'un nen de curtssima edat que s'acosta a una gran pirmide de llaunes d'oli marca Kaplum. Una marca falsa, per onomatopeica per centrar una situaci angoixant: la del nen que se separa de la mare al supermercat i que s'emporta una llauna de la base de la pirmide amb l'evident risc de caiguda i d'esclafament que aix comporta. Ja no es fan piles de llaunes als supermercats, per el nen treu la seva llauna de Kaplum d'entre les altres llaunes i la pirmide, en lloc d'ensorrar-se, es mant dreta i deixa aquell forat miraculs. "La sort del nen!", exclamava llavors la veu que ens persuadia per comprar dcims d'aquesta loteria. Ja no recordem ni tan sols el nmero guanyador, per no oblidarem mai aquest missatge de la fortuna infantil. La innocncia ens salva quan som nens, per de grans s una virtut inexistent. En les ltimes setmanes hem assistit a actes que certifiquen tamb la mala sort dels nens. Nens acabats de nixer que sn abandonats al lavabo d'una discoteca, a la vorera d'un carrer o simplement llanats pel balc. Durant mesos aquestes criatures van crixer i es van bellugar dins de la seva mare i, a l'hora de veure la llum, es va produir una trgica separaci. Desprs va arribar la policia i van arribar els jutges i aquelles mares que no van saber ser-ho van ser mostrades a l'opini pblica com la personificaci del mal perqu la resta de ciutadans ens sentssim installats entre el cot del b. Als nens que sobreviuen l'abandonament perinatal sempre se'ls diagnostica "hipotrmia", que s conseqncia de la diferncia de temperatures entre l'escalforeta de la placenta i l'hivern exterior. Qu se'ls diagnostica a les mares? Com han viscut els mesos al seu cos, com han sentit el moviment interior d'un sser que s'obria pas i han decidit, finalment, tallar el cord i abandonar el seu nad a la sort del nen? Amb la policia no n'hi ha prou per fer justcia. Es busca i s'insisteix en la culpabilitat artera de la mare. Ning parla d'aquestes nenes amb nens que es veuen superades per la misria i la desesperaci. Ning busca tampoc els homes que no van voler assumir la seva responsabilitat i que van contribuir potser a la humiliaci de les seves companyes, corsecades entre la biologia i la violncia psquica dels que es pensen que sn els seus amos. La mala sort del nen no s gaire diferent de la mala sort de la mare filicida. En aquests cossos de la hipotrmia i del contenidor es troben les empremtes d'una societat que est veient com les costures ancestrals de la vida s'estan trencant. Aquestes mares que han abandonat els seus nadons als llocs ms srdids sn culpables, per abans que res sn vctimes. Quan el bressol i la galleda d'escombraries coincideixen val la pena ser indulgents abans de ser venjatius. Alguna cosa passa en aquests casos de fractura animal. Si no s'investiga no ser un munt de llaunes, sin tot el cel el que ens caur damunt dels nostres caps benpensants. Si volem la sort del nen, tornem una mica de sort a les seves mares. [El Peridico, 11-01-2005]

10

15

20

25

30

35

Versi: 16/01/09

imatge.org

41

ACONSEGUIR UNA CONSOLA Maria de la Pau Janer

Ja falta menys perqu arribin els Reis d'Orient. Han passat dies, des que escrivrem les nostres cartes. Des de sempre, hi hem escrit la llista d'aquelles coses que desitjvem. Hi hem apuntat les illusions, les dries, els somnis. Actualment, per, substitum els desitjos de somnis per desitjos concrets. Ho hem pogut observar aquestes festes: els infants 5 escriuen cartes als Reis dictades pels anuncis i la publicitat. Es demana la joguina que est de moda. Ha de ser precisament d'una marca concreta i amb unes caracterstiques determinades. Si alg s'atreveix a sortir-se del que est establert, no sol tenir gaire xit. La reina dels regals ha estat la nova consola de Nintendo. Fa aproximadament un mes, i seguint les previsions, va sortir al mercat als EUA. s curis com una nova consola pot 10 mobilitzar les masses. Al segle XXI, la gent es mou per poques coses. No s senzill arrencar la gent de casa i obligar-los a sortir al carrer per algun motiu concret. Aix ho ha aconseguit una consola: per poder-la comprar es van formar cues molt llargues a Manhattan. Els addictes a aquests invents decidiren acampar per poder estar ben posicionats. Un senyor, Isaiah Triforce, va acampar durant ms d'una setmana a la porta de 15 la botiga Toys R Us de Times Square. Diuen que les cues de compradors van moure's amb ordre i sense aldarulls. Una situaci ben diferent de la que s'havia produt pocs dies abans, quan es pos a la venda la nova consola Sony. En aquelles cues, es produren alguns enrenous, fruits de la impacincia dels futurs compradors. Totes dues situacions, per, tenen en com l'entusiasme i la incondicionalitat. La gent era capa de desafiar el fred, la 20 neu i el gla. Qualsevol esfor semblava petit a canvi de la recompensa promesa. Ja ho veiem: no ens mouen gaire els ideals, ni les realitats injustes, ni tampoc els somnis. Ens mouen les consoles, que ens ajuden a viure contents i sols.

[Aparegut al diari Avui, el 3 de gener de 2007]

Versi: 16/01/09

imatge.org

42

TRISTANY, ISOLDA I L'OXITOCINA Francesc Puigpelat Per Sant Valent vaig llegir els articles que els diaris dedicaven a all que es coneix com el "cctel bioqumic" de l'amor. Vaja: que els cientfics ja han esbrinat qu diantre s aix d'estar enamorat. Sembla que podem arxivar els versos i les especulacions de Shakespeare, de Flaubert i de Freud: la resposta s a les hormones. En resum, l'enamorament s causat per la secreci d'un seguit d'hormones: la finilananina, la dopamina, l'oxitocina, l'endorfina i l'epinefrina. Quan un s'enamora, t el cervell ple de totes aquestes hormones. La dopamina, per exemple, es multiplica per 7.000, i el seu efecte, multiplicat pel de la finilananina, s el que bloqueja la capacitat de raonament dels enamorats. s aix que un enamorat veu l'estimat (o estimada), tot el que l'envolta i, en suma, el mn, de color rosa. Com que totes aquestes hormones sn semblants als opiacis (per composici qumica i per efectes allucingens) queda demostrat cientficament aquell vell tpic segons el qual l'amor ve a ser una mena de droga. I, com que la cincia tamb demostra que aquestes substncies duren just un any, tamb tenim l'explicaci de per qu, desprs de l'enamorament, o arriba el buit, o s'entra en la fase del matrimoni. Fins i tot s'ha demostrat que el nivell de fidelitat conjugal d'una persona va en relaci amb la seva capacitat de segregar oxitocina. Aquells que en produeixen en gran quantitat sn fidels. Els que no, tendeixen a cansar-se molt aviat. 20 Interessant, oi? Fet i fet, serviria per reescriure bona part de la histria de la literatura. Per exemple: la Guerra de Troia es va produir perqu Helena va causar un secreci fabulosa d'epinefrina en Paris. O que Tristany i Isolda van prendre un beuratge mgic a base d'oxitocina desprs del qual van haver de restar per sempre fidels l'un a l'altre. O podrem imaginar-nos una de les amants de Giacomo Casanova etzibant-li: "No et retraur all tan tpic que no saps estimar. Noms consulta un metge: et falta oxitocina". O el senyor Capulet que crida sa filla Julieta i exclama: "Ara vols muntar tot un sidral amb Romeu? Fes-t'ho mirar, xata: et sobren endorfines". O un amic oficial rus li dna un consell a Vronski: "Oblida aquesta Anna Karenina. Noms et dur maldecaps. Al capdavall, totes les dopamines sn iguals". Aquesta mena de converses poden sonar estrambtiques, per tindrien una base totalment real. Una altra cosa s si ens agradaria utilitzar-les: s a dir, assumir la prosaica bioqumica que hi ha rere l'amor. A tots ens agrada creure que l'amor, quan ens arriba, s una cosa sublim, nica i inclassificable. s all que exclamava Cames: "L'amor s un no s qu, que neix no s on, que ve no s com i que dol no s per qu". Quan tenia quinze anys, vaig descobrir el que era el foc, segons la cincia. El profe va explicar: "El foc s una reacci qumica d'oxidaci-reducci". La decepci va ser horrorosa. I l'amor? Qu s? Ms m'estimo que m'ho conti Tolstoi, que no pas un Nobel de qumica. [Aparegut al diari Avui, el 19 de febrer de 2006]

10

15

25

30

35

Versi: 16/01/09

imatge.org

43

"LITRONAS" AL CARRER Maria de la Pau Janer Va comenar com una moda entre els ms joves. Si el preu dels combinats pujava pels nvols a qualsevol barra de bar, era ms fcil comprar botelles d'alcohol en un supermercat i fer barreges de garrafa. L'nic que passava era que canviava el decorat: en lloc dels decorats psicodlics o minimalistes que orientaven l'esttica de cada bar, ells tenien la nit sencera com a escenari per a la beguda. Cada cap de setmana, milers de places, de raconades, de jardins i parcs es transformaven en bars improvisats. Bars on joves que tenen entre catorze i vint-i-cinc anys es dediquen a beure. Beuen fins a altes hores de la matinada, mentre es passen la garrafa plena d'alcohol barat. Ning no ha dit encara el nombre de joves que practiquen aquest fenomen a l'Estat espanyol, per sembla que es tracta de milions. Aquesta prctica provoca, evidentment, queixes dels venats pels vidres trencats, els enrenous fins a la matinada, i les pixarades als portals. En aquestes gresques nocturnes, en les quals han desaparegut els decorats qualsevol lloc arrecerat de certes mirades s til, arriben gaireb a desaparixer tamb les persones. Els adolescents d'un grup amb garrafa i litronas sn calcs dels de qualsevol altre grup. Semblen cromos repetits: van vestits d'una manera semblant, parlen amb la mateixa pobresa expressiva, i tenen un nic objectiu: beure. Han identificat la diversi amb el fet d'omplir-se el cos i la ment d'alcohol. Condormir els pensaments i deixar-se emportar per la confusi que propicia la boirina etlica. Beure fins a perdre el mn de vista, les formes de les coses, la percepci de la realitat. A Arag, Canries, Cantbria, Castella i Lle, Mrcia i Valncia ja existeixen lleis que proven d'aturar la vorgine. Han prohibit el consum d'alcohol a la via pblica. Per l'hbit continua. L'alcohol s'ha convertit en el millor cam d'evasi per als joves. Els divendres i els dissabtes a la nit esborren la resta de la setmana a glops d'alcohol. Beure els permet escapar dels carrers i la vida que no els agraden. Beure els fa creure que sn supervivents, en lloc de nufrags. [Avui, 15 de febrer de 2002 PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. SETEMBRE 2002]

10

15

20

25

Versi: 16/01/09

imatge.org

44

RPIDA TEORIA DEL PORRO Joan Fuster

Confesse que mai no m'ha interessat fumar, i no s per qu. Ho he provat cinc, deu, vint vegades, i sempre he retornat als meus txics subalterns, el tabac ros i el whisky. Deu ser cosa de 1'edat. Per l'espectacle del porro m'apassiona. El trobe fascinant. Hi ha, per comenar, el ritual de confeccionar-lo: s una operaci meticulosa, que comporta calibrar 5 la dosi de l'herba o el xocolate, o la merda, i barrejar-la amb els brins del tabac convencional, i enrotllar-ho tot amb un full de paper de fumar arcaic, d'una ja inslita marca d'Alcoi. El resultat sol tenir un aspecte de botifarra, en el mal sentit de la paraula. Desprs, alg l'encn. L'iniciador fot una xamada, i de seguida posa cara d'xtasi. s mentida, naturalment. La droga si s droga, que ho dubte no ha pogut produir-li un 10 efecte tan immediat. El porro passa a la boca de l'amic del costat, que fa uns ulls decadents, d'una presumpta somnolncia gloriosa. I passa a la boca segent, i a l'altra, i a l'altra... A tot estirar, el porro dura un parell de rondes. Els consumidors, si no viatgen, ho simulen. Oscillen entre l'eufria i la laxitud. I fa bonic. Per s evident que la droga, consumida tan modestament, no ha pogut commoure'ls. Potser un porro individual ser tota una altra cosa: 15 el porro collectiu, per, s el ms habitual, i suscita escenes increbles. La meua conclusi s que la droga no s l'ingredient herba-xocolate-merda, sin la bava que cada consumidor aplica al cigarret, i que progressa a cada xuplada. Noms Du sap quants bacils passen d'un individu a l'altre. Tot sn baves: el porro noms n's l'excusa. Freud, d'haver-ho presenciat, ens hauria fornit d'un complex ms. O potser ho hauria incls en l'apartat de 20 la sexualitat oral. La porreria pobra s'acontenta amb les baves... No hi tinc res en contra, alto! I per molts anys!

[Extret del llibre: Notes d'un desficis, Editorial Almudn, Valncia, 1980]

Versi: 16/01/09

imatge.org

45

QESTIONS 1-. Observa el possessiu segent i substitueix-lo per una construcci o un sintagma que conserve la funci i el significat que t en el text. Raona si el possessiu estableix una referncia dctica o frica. a) La meua conclusi s que la droga no s l'ingredient... (lnia 15)

2.-Digues quin tipus d'oraci s la que apareix subratllada en el fragment segent extret del text i substitueix-la per un nom, un pronom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional. a) Confesse que mai no m'ha interessat fumar, i no s per qu. (lnia 1)

b) El porro passa a la boca de l'amic del costat, que fa uns ulls decadents, d'una presumpta somnolncia gloriosa.. (lnies 10-11)

3.-Identifica els connectors que apareixen al pargraf segent i digues de quin tipus sn: a) La droga si s droga, que ho dubte no ha pogut produir-li un efecte tan immediat. (lnies 9-10)

4.-Digues a quina categoria pertany el mot subratllat i substitueix-lo per una paraula o expressi que tinga un significat equivalent: a) O potser ho hauria incls en l'apartat... (lnia 19)

Versi: 16/01/09

imatge.org

46

PLENA DE SENY Alfred Bosch Diuen que quan el mal ve d'Almansa, a tots alcana. A tots? Nooo, en un raconet de l'horta, hi ha una tribu d'obstinats que aguanta. Enmig del poblat has sorgit tu, magistrada Estrella Blanes, amb tot el teu fulgor togat. Resulta que el govern del MH Camps (de golf) volia liquidar el repetidor de TV3. Fent-ho en el 300 aniversari de la derrota d'Almansa, el 5 govern valenci afegia humiliaci a l'escarni. I tu, plena de seny, has dictat una cosa que a qualsevol pas raonable no cal dictar. Has sentenciat que un patrici, per molt honorable que sigui, no pot entrar a casa d'alg per esclafar-li una joguina. Que en les imatges de TV3 no s'aprecia cap dany irreparable al benestar com. Que la violaci d'una propietat no seria proporcional al suposat greuge, i que per contra es veuria afectat el dret fonamental de 10 lliure expressi. No podem fer altra cosa que dedicar-te una judiciosa reverncia, senyoria. Com ja vam fer temps enrere, quan vas impedir que l'Ajuntament de Valncia edifiqus blocs de nnxols damunt d'uns venerables ossos republicans. Sospitem que la caverna del Tria t'afegir a la llista dels ogres, tu que formes part de l'Associaci de Jutges per la Democrcia, tu que has exercit a Alcoi i Granollers i arreu [...] No fas altra cosa que 15 defensar l'Estat de dret, per en certes latituds aix tan simple brilla amb estrella prpia. Amb una estelada sencera, gaireb podrem dir.

[Diari AVUI, pgina 2. Dimecres, 25 d'abril de 2007] 1.Identifica els connectors que apareixen a l'oraci segent i digues de quin tipus sn: I tu, plena de seny, has dictat una cosa que a qualsevol pas raonable no cal dictar (lnies 5-6) 2.Explica en qu consisteix el procs de formaci de mots que ha originat liquidar (lnia 4) 3.Digues quin procs de formaci de mots ha originat els mots segents i delimita'n els constituents morfolgics. Desprs, per a cada mot, tria un dels constituents que el formen i escriu un altre mot, mitjanant el mateix procs de formaci, que continga el constituent que has triat. a. republicans (lnia 12) b. Associaci (lnia 13) c. gaireb (lnia 16)

Versi: 16/01/09

imatge.org

47

Anselm Turmeda
(Ciutat de Mallorca, 1352? Tunis, 1430?) Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l'home orat, pus que d'ells haja. Diners fan b, diners fan mal, diners fan l'home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues e remors, e vituperis e honors, e fan cantar precadors: Beati quorum. Diners alegren los infants e fan cantar los capellans e los frares carmelitans a les grans festes. Diners magres fan tornar gords, e tornen lledesmes los bords. Si dirs "jas" a hmens sords, tantost se giren. Diners tornen los malalts sans; moros, jueus e crestians, lleixant a Du e tots los sants, diners adoren. Diners fan vui al mn lo joc, e fan honor a molt badoc; a qui diu "no" fan-li dir "hoc". Vejats miracle! Diners, doncs, vulles aplegar. Si els pots haver no els lleixs anar; si molts n'haurs pors tornar papa de Roma. [Llibre de bons amonestaments, 1398]

Francesc Vicen Garcia (Rector de Vallfogona)

(Tortosa, 1579 Vallfogona de Ruicorb, 1623) A una mossa gravada de verola Bon viatge us d Du, monja corcada, bresca sens mel, trepada celosia, formatge ullat, cruel fisonomia, ab ms puntes i grops que t la arada. D'alguna fossa us han desenterrada per no sofrir los morts tal companyia, quan eixa mala cara se us podria i estava ja de cucs mig rosegada. Per, si sou de vermes escapada, perqu siau menjar de les cucales, que de mal en pitjor la sort vos porta, mantinga-us Du la negra burullada i adu-siau, que em par que em naixen ales i em torno corb desprs que pic carn morta.

Versi: 16/01/09

imatge.org

48

Josep Bernat i Baldov

(Sueca, 1809 - Valncia, 1864) Nosatros no escribim tampoc per a tots, sin nicament per a aquells que mos vullguen llechir, y que siguen afisionats al llenguache sensillo y natural de la chent del camp, a qui especialment dediquem la nostra msica, sinse ms obchecte que el distraure-mos uns y altres algun rato en les llargues y fastidioses nits divern. `[La Donsayna Als lectors: Els redactors nm. 1 (desembre, 1844)] Encara que molts ho saben y ya ho han vist, bo ser advertir, per si a cas, que nosatros escrivim en valenci tal com se parla en lo dia; de modo que a conte descriure mitjana, posem michana, que s com millor sentn, a conte descriure lleig i vaig, posem llech i vach; a conte de roig y goig, posem roch y goch, y as ho diferenciem de Vich y Munich, escribint Vic y Munic, y aix en lo dems. Ara ja ho saben ben claret; despus no vinga en cuentos algun docte de cuina. [La Donsayna Advertncia nm. 2 (desembre, 1844)]

Teodor Llorente
(Valncia, 1836-1911) Germans de la gloriosa Catalunya, els de lilla daurada i Rossell, els de lAlguer, que separa el mar i allunya, per loblit de vostre origen no; per a record daquest venturs dia per la partida solament amarg, Valncia una abraada vos envia, arborant com pen de germania la llengua dAusis March.

Salutaci als poetes de Catalunya, Mallorca i Provena que vingueren a les festes del sis centenari de la mort del rei Jaume I (1876)

Versi: 16/01/09

imatge.org

49

Eugeni DOrs Xnius

( Barcelona 1882-1954) Lobsequiositat dels negres Sobre el llenguatge dels Sudanesos contava ahir el professor Westermann, en son curs monogrfic, que cada monosllab hi rep una significaci conceptual molt distinta, segons laccent amb qu s pronunciat; podent aix correspondre a la combinaci duna consonant i una vocal quatre, i cinc, i sis conceptes, sense el menor parentiu lun amb laltre. Daqu en ve una grossa dificultat per linterlocutor europeu, dhuc el de millor preparaci lingstica; perqu leuropeu est avesat a accentuar sobretot per raons afectives i no per atendre a una multiplicitat conceptual. I a la dificultat potser no es trobaria soluci suficient si no es compts amb la facultat dadaptaci daquells bons negres; els quals, no solament aprenen a rectificar de seguida les faltes de pronunciaci en qu el foraster incorre, sin que arriben a lextrem dimitar-les ells mateixos, en la conversa, per major comoditat daquest. Aix contava, el professor Westermann, en son curs dintercanvi... I jo no volia, en sentir-lo parlar aix de lobsequiositat dels negres, comparar-lo amb altres formes dobsequiositat que, en punt de llenguatge, sn encara avesades, per tristor nostra, en la vida social catalana. Jo no volia: per no em sabia estar de fer-ho per dins. [Publicat al peridic La Veu de Catalunya, en la secci Glosari (Glossari), el 3 de maig de 1917]

Josep Carner
(Barcelona 1884-Brusselles 1970) Joc de tenis (tennis) Anaves damunt lherba de la prada i volava el teu bra adolescent, i pel filat de la raqueta alada travessava la llum del sol ponent. La pau dominical tan desesmada i ta fa dangeleta i el rabent joc seris mencisen la diada. Dun rector reformat, pllidament et veia filla; entorn del presbiteri collies roses; contes de misteri amaves i el blancatge i els infants. Jo, oficial, de Singapur venia. Alt , vermellenc, et feia cortesia... Carros de fenc passaven odorants.

Versi: 16/01/09

imatge.org

50

Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona, 1894-1924) Perqu has vingut Perqu has vingut han florit els lils i han dit llur joia envejosa a les roses: mireu la noia que us guanya l'esclat, bella i pubilla, i s bruna de rostre. De tant que s jove enamora el seu pas qui no la sap quan la veu s'enamora. Perqu has vingut ara torno a estimar: dir el teu nom i el cantar l'alosa. [El poema de la rosa als llavis, 1923] Visca l'amor Visca l'amor que m'ha donat l'amiga fresca i polida com un maig content! Visca l'amor l'he cridada i venia tota era blanca com un glop de llet. Visca l'amor que Ella tamb es delia: visca l'amor: la volia i l'he pres.

Carles Riba
(Barcelona, 1893-1959) TANKA (Estrofa clssica japonesa de 31 sllabes mtriques, repartides en cinc versos segons lesquema 5-7-5-7-7.)

V La nit somia... La nit somia riu avall de la lluna; els morts dins lombra, comprenen les paraules obscures dels poetes.

LXXI Inscripci secreta Aqu es besaren dos amants, com de sobte no coneixent-se: fora del temps, dels rostres, en la memria pura. [Del joc i del foc, 1946]

Versi: 16/01/09

imatge.org

51

Bernat Artola
(Castell de la Plana, 1904 Madrid, 1958)
CAN LLUENT

Mai sabr, somni damor, lantic dolor que tamarga, ni el secret amagatall lric de la teva grcia. Mai sabr, somni damor, per on vindr lesperana. Si pujar per la senda fosca de la barrancada; si davallar dels nvols enyoradissos de lalba. Mai sabr, somni damor, per on vindr lesperana. Entre lombra i la llum plena de por viu lnima. Vol pujar a linfinit per la serp ondulant de la flama. Amor, no sospires ms. No mires cap a la plana. Ja vnen els nvols dor i lombra trista samaga. Ja ve la can dAbril i la trmula paraula que obre les portes del Cel amb una doctrina falsa. Adu, clavell morenet! Adu, olivar de plata! Amb les albes de lamor ens ha sobtat lesperana...

A F. Almela i Vives Aviram espars. Tamarius i roses. Tremola en les brosses la febra de Mar. Molt lluny el pinar; a prop, les palmeres i moltes dreceres de cap a la mar. Senill i senill. En un camp d'arrs un nvol boirs es mira a l'espill. Senill i fenoll i enmig, amagat, paren l'enfilat amb l'aigua al genoll. Quin venten ms fi duu la mar propera! Gronxa la palmera com si fos un bri! Passa un caador amb el gos nugat que fuig enfadat, ple de tremolor. I brunz el mosquit que empelta terciana i la tramuntana que acosta la nit... Aviram espars. Tamarius i roses. Tremola en les brosses la febra de Mar.

[Obres completes, Publicacions de lExm. Ajuntament, Castell de la Plana, 1983.]

Versi: 16/01/09

imatge.org

52

Vicent Andrs Estells

(Burjassot 1924 - Valncia 1993)
L'amant de tota la vida Sabia que vindries, que ja era l'hora de parar taula dignament, d'obrir la porta i enramar el vent amb les paraules de la primavera. Amor i ms amor d'aquell que espera, amor i ms amor d'aquell que sent la pentecosta de l'amor, l'advent, i en el vent el gran crit de la bandera. Tenia a punt, amor, totes les coses perqu sabia que vindries, ara, amb un escndol de sonets i roses. Amor i ms amor i ms encara, i avemaries i vitralls i aloses, i tots els blats novells de la tarara. Em posareu entre les mans la creu Em posareu entre les mans la creu o aquell rosari humil, suat, gastat, daquelles hores de tristesa i por, i ja ninguna amenitat. Desprs tancareu el tat. No vull que em vegen. A lhora justa vull que a Burjassot, a la parrquia on em batejaren, toquen a mort. Magradaria, encara, que algun dona del meu poble isqus al carrer inquirint: Que qui sha mort? I que li donen una breu notcia: s el fill del forner, que feia versos. Ms cultament encara: El nt major de Nadalet. Poseu-me les ulleres. Els amants
La carn vol carn (Ausis March)

No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres. Feroment ens amvem del mat a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraos i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacfic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor Lpez-Pic). Es desperta, de sobte, com un vell hurac, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i desprs el pe d'una orella. El nostre amor s un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorana amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Qu voleu que hi faa! Elemental, ja ho s. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bcquer. Desprs, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som brbars, i que aix no deu ser, que no estem en l'edat, i tot aix i all. No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en sn parits ben pocs. [Llibre de les meravelles]

Ausis March
(Valncia 1400/Gandia 1397? - Valncia 1459)
Poema CXXII b (fragment) La carn vol carn, no s'hi pot contradir. Son apetit en l'hom pren molta part. Si no s unit ab l'arma, tost s fart: d'ells dos units sent hom un ter eixir. Aquell qui sent d'esperit pura amor per ngel pot anar entre les gents: qui d'arma i cos junts ateny sentiments com perfet hom sent tota la sabor.

Versi: 16/01/09

imatge.org

53

Miquel Mart i Pol

(Roda de Ter 1929-2003) He heretat lesperana dels avis i la pacincia dels pares. I de tots dos els mots dels quals ara em serveixo per parlar-vos. Mhan dit que la naixena em dna drets inviolables. Per jo sc poruc i sempre em sento una mica eixalat i solitari. Visc en un poble petit, en un pas petit i, tanmateix vull que quedi ben clar que aix que escric ho escric per a tothom, i que per mi s com si el mn sencer girs entorn de leix dels meus poemes. Vagarejo tot sol pels carrers en silenci i cada vespre escolto el cant de les sirenes des del terrat de casa.
Del llibre He heretat lesperana (1963-1967)

Si parlo dels teus ulls em fan ress cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca. Si parlo dels teus llavis em fan ress profundssimes coves i ritmes de peresa. Els teus llavis, tan prxims com la nit. Si parlo dels teus cabells em fan ress platges desconegudes i quietuds d'esglsia. Els teus cabells, com l'escuma del vent. Si parlo de les teves mans em fan ress melicotons suavssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan lleus com un sospir. Si parlo del teu cos, del teu cos que he estimat, noms em fa ress la meva veu, i llavors tanco avarament els ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit lentament a travs del teu cos tan clid com la llum, tan dens com el silenci.

Maria-Merc Maral
(Ivars d'Urgell, 1952-Barcelona, 1998)
Avui, sabeu? les fades i les bruixes sestimen. Han canviat entre elles escombres i varetes. I amb cucurull de nit i tarot de poetes endevinen lenll, on les ombres sanimen. s que han begut de laigua de la Font dels Lils i han parlat amb la terra, baixet, arran dorella. Han ofert al no-res foc de cera dabella i han aviat libllules per desxifrar-ne el tra. Davallen a la plaa en revessa process, com la serp cargolada entorn de la pomera, i enceten una dansa, de punta i de tal. Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera, esbalada veig que vnen cap a mi i em criden perqu hi entri. Ullpresa, els dic que s. Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall despart, camussa, sab de tall, baieta, lleixiu, sorra, i sab en pols, blauet, netol, galleda. Cossi, cubell, i picamatalassos, esponja, pala de plegar escombraries, gibrell i cendra, salfumant, capanes. Surt el guerrer vers el camp de batalla. Divisa A latzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i naci oprimida. I el trbol atzur de ser tres voltes rebel.

Versi: 16/01/09

imatge.org

54

Manuel Vicent
(La Vilavella, 1936) El descobriment de la mar Vaig descobrir el sentit de la mar abans que el del sexe. Aquella egua Maravilla que va conduir la meua famlia a l'exili de Vila-reial durant la guerra, desprs estirava una tartana amb seients de gutaperxa gastada i en ella mon pare algun diumenge ens portava a la platja de Moncofa, per la primera volta que la mar se'm va manifestar amb tota la seua conscincia va ser en el dia de Sant Pere de l'any 1941, quan un llaurador, Quico la Paula, que vivia davant de casa va complir aquell ritu formalment per obrir l'estiu, i molt de bon mat, en acabar la missa primera, va arriar el cavall amb la collera de campanetes, el va enganxar al carro i hi van anar pujant la seua dona i les seues filles, una de les quals era amiga de la meua germana Rosita, que tamb va ser invitada i jo amb ella. Una paella anava penjada de la barana com un escut on el sol acabat d'eixir prompte va comenar a espillejar i en els fons del carro hi havia dipositats els cabassos amb el menjar, arrs, verdures, vi, llimonades i, lligats per les extremitats cap per avall, un nec i un pollastre vius, que a voltes s'agitaven amb angoixosos espasmes dins d'una bossa de xarxa. Quico la Paula havia disposat unes banquetes amb coixins per a nosaltres, per ell anava aposentat en la telera del carro amb les cames penjant per la barra i portava el ramal en una m i amb l'altra fumava un fria que encenia ara i ads amb una mistera de metxa, i no deia una paraula en tot el viatge. Fins a aquella edat jo pertanyia a la muntanya i en les meues corregudes veia la mar com un gat salvatge des dels pedrenyals del Castell o el pil de Santa Brbara. Formava part d'una mirada sempre blava que es tancava al fons amb la dormida catifa de tarongers i les marjals de Nules entre el camp de Borriana ple de blanques alqueries i els senills i canyars de Xilxes; la mar estava all paralitzada creant noms una pauta mental, i encara que jo havia passat els primers mesos de la meua vida en la platja, i la seua llum de farina amb el perfum salobre i podrit de l'algar potser havien inundat el meu subconscient, va ser en aquest viatge amb Quico la Paula quan la mar se'm va revelar com un monstre amb les seues immenses entranyes vives i repletes de felicitat. La carretera de la Vilavella a Nules formava un tnel d'ombra sota les dues fileres de xops i alguns tenien en els seus troncs emblanquinats la silueta de Franco amb el yugo y las flechas. En l'empedrat de la carretera ressonaven els cascos del cavall, els cruixits de les rodes del carro amb el tremolor de totes les seues fustes i per damunt de la vela i de les copes dels arbres hi havia el sol a penes alat. Les eres de la crulla, el pati de Roque, l'alqueria de Tamarit, casa Panera, la portalada del Cor de Jess amb la imatge en taulellets que presidia l'entrada d'aquella finca de senyorets de Valncia i ms avall el pont de la Serraleta: aquests eren els noms, les fites que des d'aleshores anaven a marcar sempre l'eixida del poble cap a la carretera reial. A un costat discorria l'agostat llit de la Font Freda i els mandariners alternaven amb menuts camps d'hortalisses. Desprs d'una hora de viatge, el carro de Quico de Paula va arribar a la partida de la Seyt en les marjals de Nules on es criava l'arrs i hi havia encara els fruiters que havien deixat els moros i els grans salzes s'elevaven sobre la planura formada per espills d'aigua, i en les plaques immbils de llimac en les squies les libllules paraven el vol i el sol illuminava com una roda de neutrons els mosquits fent voltes a un nucli invisible en l'aire. Des dels canyissos de les sendes botaven les granotes cap a les basses i hi havia gripaus palpitant baix de la verdolaga que et miraven fixament amb ulls de vidre i tot estava sumit encara en el silenci del quaternari, per dins d'ell sonaven veus d'altres colles i famlies que havien comenat tamb a preparar les paelles a l'ombra de les figueres llunyanes. Aix era el ritu d'aquell dia que obria l'estiu. All en la Seyt posava Quico la Paula el cavall a fer voltes a la snia baix d'un castanyer amb els ulls cegats amb un drap i amb l'aigua que eixia dels catfols regava unes taules de tomaques i d'altres verdures mentre a mitjan mat les dones
Versi: 16/01/09

imatge.org

55

iniciaven la tasca de preparar el dinar i la primera cerimnia consistia en la matana del pollastre i l'nec, faena que es feia amb suprem candor entre canons amb la sang dels colls apegada a les mans i al temps que les plomes formaven un nvol, dins d'ell els animals quedaven pelats i aleshores alg ja havia encs el foc amb rames de cirerer i l'olor del sofregit s'apoderava d'aquell ambient dol, lleugerament pesant, daiges toves que el sol ja havia recalfat traient-ne reflexos verds, un poc podrits. Jo veia els renocs en el fons de les squies estancades que olien a llima, em quedava extasiat contemplant els triangles que els insectes obrien en la superfcie dels estanys dormits quan navegaven per damunt d'ells i descobria en el fons de les aiges obscures siluetes de granotes obertes de cames surant, i no molt lluny sentia les rialles de les dones que acompanyaven el fragor de la carn que crepitava fregint-se a la paella. Desprs de dinar, el viatge va continuar cap a la platja de Moncofa, amb Quico la Paula callat, fumant picadura o un fria i l'aire carregat de sal ben prompte va comenar a anunciar la mar; el cavall marcava tota la seua musculatura en les anques brillants de suor en estirar pesadament del carro quan va entrar en el primer arenal i aleshores Quico la Paula li va pegar amb la tralla i, fent sonar amb l'arrancada encara ms les campanetes de la collera, l'animal va guanyar amb molt d'esfor una duna entre blavons, petxines i piteres, per el mar no es veia, encara que ja sonaven els colps de l'onatge seguits dels brams de la ressaca. En coronar l'ltima barra d'arena la mar precedida d'una glopada de brisa salada va aparixer all davant i no recorde haver experimentat cap sensaci de la seua immensitat sin tot el sentit en el meu cos duna salvatge alegria dins del gran clamor que la seua llum alliberava, que des d'aquell dia confonc amb la llibertat.
[Publicat a la secci PLAQUES DE LA MEMRIA de la Revista EL TEMPS el 27-I-92]

Carme Riera
(Palma, 1948) Era el seu pa de cada dia Horabaixa entraren en un caf dels afores. Havien caminat fora estona, silenciosament, pels rials, allunyant-se de la ciutat. La gent, sense cap esfor, endevinava en veure'ls abraats, mirant-se als ulls, que s'estimaven, com a les histories estantisses s'estimen en Joan i na Margalideta. Mirant-se als ulls coneixien el color de les coses i posaven llum nova als estels. Un remol de somnis, encara no encetats, enlluernava un desig d'albons i primaveres. Entraren en un caf dels afores. Asseguts vora la taula de marbre, entrellaades les mans, pressentien venes blaves sota la pell de seda. A flor de llavis els creixien roses. I dins cada besada tot l'enyor d'una esgarrifana nova. Inventaven noms de mel i sucre: nguls de cot, muntanyes de xocolata, paisatges nevats de nata i mantega. Era la fam la font, primer coneixement, d'amor. Eren joves i bells i s'estimaven. En un caf dels afores en un caf on s'aturaven els homes que tornaven de fer feina a beure un carajillo, una cassalla una parella. S'acosta el cambrer i els demana que volien. Li digueren amb la mateixa veu, igual tonada: Porti'ns una llesca d'amor sucada amb oli; s el nostre pa de cada dia. [Narraci extreta del llibre Te deix, amor, la mar com a penyora.]

Versi: 16/01/09

imatge.org

56

Carme Riera
(Palma, 1948) Unes flors Sincerament, sa sentncia, ms que injusta, fou ridcula: no solament li concediren sa separaci, sin que li donaren tota sa ra a ell i sa tutela de sa nina perqu ja havia complert set anys. Com que em consideraren culpable, no m'hagu de passar ni una pesseta i em vaig haver de posar a fer feina de recepcionista en un hotel. Segons els entesos, encara podia donar grcies de no anar a sa pres per complir condemna amb es crrec d'adulteri. No em sab greu comenar a viure tota sola. Feia massa anys que em tenia oblidada, com si jo mateixa, no solament es meu homo, tamb m'hagus avorrit. Vaig recobrar moltes coses que havia perdut: es gust de conversar amb sos meus amics, de passejar-me sense presses, de comprar-me beneitutes... i no haver de donar explicacions a ning. Per enyorava sa meva filla. Malgrat els jutges, judicis i sentncies, sa nina volia viure amb mi i no amb son pare. Fou molt dur, sobretot al principi, haver de renunciar a sa seva companyia, arrabassar-la del meu costat. Molts de dies, des des meu cotxo, anant cap a sa feina, la veia que esperava s'autobs del collegi acompanyada de sa meva sogra, i havia de fer un esfor enorme per no aturar-me i omplir-la de besades. Ara que s'ha fet gran i he aconseguit sa seva confiana, sap molt b per quina part prendre partit. M'agrada tenir una filla moderna amb ses idees ben clares, que no caur en es mateixos paranys en qu jo vaig caure i que ning tampoc, com a mi, no obligar a complir un paper decoratiu, humiliant. Sa separaci des meu homo fou a causa d'un ram de flors. Un ram de flors que cada dia, puntualment i durant un mes, arribava a ca nostra. Un ram de flors, quasi sempre roses blanques, grogues, vermelles, roses que anaren omplint tots els gerros, en es menjador, a sa sala, en es despatx, a ses cambres... Es primers dies es meu homo, que mai no reparava res, a qui tot era igual, ni les vei. Un vespre, tancant es llum de s'alcova, tira en terra es violeter de sa tauleta de nit. I es va adonar de totes ses flors de la casa... Em va complaure es tremolor de sa seva veu, semblava gels. Qu fan tantes flors? Qui les ha enviades? Ning, les han duites de cas florista. L'endem trob un ram de roses fresques d'un vermell encs. Comen a posar-se nervis, amenaant. Jo seguia es joc, em divertia. El molestava que una presncia estranya s'esmunys, mitjanant unes flors, dins sa seva propietat. Per primera vegada me sentia segura, fins i tot afalagada. Vaig intentar besar-lo i aqu em sort amb el que mai no hauria cregut: Te denunciar per puta! S, comprenc que em vaig errar. Pensava que fent-me enviar flors, flors que jo mateixa havia encarregat a cas florista de ms a prop, cridaria sa seva atenci, tan distreta, cap a sa meva persona. S que el subterfugi era pobre, per llavors sa meva formaci de dona subjugada no donava per a ms. Quan, dies desprs, li vaig donar sa factura de cas florista, em tract amb mes duresa que mai. Ho prengu com a una coartada per dissimular el que per a ell era molt clar: ses flors foren pagades per qualc que hi compra es meus favors i es favors d'una casada digu, mai no se paguen per endavant... Havia arribat el moment de pensar de separar-nos. Ell esgrim es rams de flors que puntualment i durant un mes portaren a ca nostra com una prova irrefutable del meu adulteri. I es testimoniatge del propietari de sa botiga de flors no va anar a favor meu: va assegurar amb absoluta tranquillitat que no es recordava qui li havia fet aquells encrrecs, que tenia molts de clients de passada, que era un mal fisonomista. Mentre els seus ulls, entre burletes i esglaiats, em miraven com si jo me n'ans des cap. Desprs vaig sebre que es meu homo, de feia molts d'anys, era un des seus millors clients i que solia enviar canastres de flors a ses mestresses de certes cases de cites que freqentava, quan en quedava agrat i satisfet.

Versi: 16/01/09

imatge.org

57

Quim Monz
(Barcelona, 1952) La monarquia Tot grcies a aquella sabata que va perdre quan va haver d'anar-se'n cuitacorrents del ball perqu a les dotze s'acabava l'encanteri, el vestit tornava a la condici de parracs, la carrossa deixava de ser carrossa i tornava a ser carbassa, els cavalls ratolins, etctera. Sempre l'ha meravellat que noms a ella li vingus la sabata a la perfecci, perqu el seu peu (un 36) no s de cap manera inusual i altres noies de la poblaci deuen tenir la mateixa talla. Encara recorda la cara d'astorament de les dues germanastres, quan van veure que era ella qui es casava amb el prncep i (uns anys desprs, quan els reis es van morir) es convertia en la nova reina. El rei ha estat un marit atent i fogs. Ha estat una vida de somni fins al dia que ha descobert, a la camisa reial, una taca de pintallavis. El terra se li ha enfonsat sota els peus. Quin desfici! Com ha de reaccionar, ella, que sempre ha actuat honestament i sense malcia, que s la virut personificada? Que el rei t una amant s segur. Una taca de pintallavis a la camisa sempre ha estat una prova clara d'adulteri. Qui deu ser, l'amant del seu marit? Ha de dir-li que ho ha descobert o b dissimular, com sap que s tradicional en les reines, en casos aix, per no posar en perill la instituci monrquica? I per qu ha buscat una amant, el rei? s que ella no el satisf prou? Potser perqu es nega a prctiques que considera perverses (sodomia i dutxa daurada, bsicament) el seu marit les busca fora de casa? Decideix callar. Calla tamb el dia que el rei no arriba a la cambra reial fins a les vuit del mat, amb ulleres de pam i flaire de dona. (On es veuen? En un hotel, a casa d'ella, al mateix palau? Hi ha tantes habitacions, en aquest palau, que fcilment podia permetre's tenir l'amant en qualsevol de les dependncies que desconeix.) No diu res tampoc quan els contactes carnals que abans establien amb regularitat de metrnom (nit s, nit no) es van espaiant fins que un dia s'adona que fa ms de dos mesos des de l'ltim cop. Plora en silenci, a l'habitaci reial, cada nit; perqu ara ja cap nit el rei no se'n va al llit amb ella. La solitud la corseca. Ms s'hauria estimat no haver anat mai al ball, o que el peu d'alguna altra noia hagus encaixat amb la sabata abans que el d'ella. Aix, acomplerta la feina, l'enviat del prncep no hauria arribat mai a casa seva. I, cas d'haver-hi arribat, ms s'hauria estimat, fins i tot, que alguna de les seves germanastres hagus calat tamb el 36, per comptes del 40 i el 41, nmeros massa grossos per una noia. Aix, l'enviat no hauria fet la pregunta que ara, destrossada per la infidelitat del marit, li sembla fatdica: si hi havia cap altra noia a la casa, a ms de la madrastra i les dues germanastres. De qu li serveix ser reina si no t l'amor del rei? Ho donaria tot per ser la dona amb qui el rei copula extraconjugalment. Mil cops ms s'estimaria compartir les nits d'amor adlter del monarca que la buidor del llit conjugal. Abans querida que reina. Decideix acomodar-se a la tradici i no dir al rei qu ha descobert. Actuar de manera sibillina. El vespre segent, quan desprs de sopar el rei s'acomiada educadament, el segueix. El segueix per passadissos que desconeix, per ales ignorades del palau, cap a estances que ni tan sols imaginava que existissin. El rei la precedeix amb una torxa. Finalment es tanca en una habitaci i ella es queda al passads, a les fosques. De seguida sent veus que li arriben de dins. La del seu marit, segur. I el riure gallinaci d'una dona. Per superposat a aquest riure sent tamb la veu d'una altra dona. Est amb dues? A poc a poc, procurant no fer soroll, obre una mica la porta. Sestira a terra perqu no la vegin des del llit; fica mig cos dins de l'habitaci. A les parets, la llum dels canelobres projecta les ombres de tres cossos que s'acoblen. Hauria volgut alar-se per veure qui hi ha al llit, perqu les rialles i els xiuxiuejos no li permeten identificar les dones. Des d'on s, estirada a terra, no pot veure gaire res ms; noms veu, als peus del llit, tirades de qualsevol manera, les sabates del seu marit i dos parells de sabates de dona, de tal altssim, unes negres i del 40 i les altres vermelles i del 41.
58

Versi: 16/01/09

imatge.org

LA LLENGUA CATALANA A LA VIQUIPDIA Catal Altres denominacions: Valenci Parlat a: Andorra, Espanya, Frana i Itlia Alguer, Andorra, Balears, el Carxe, Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Regi: Ponent, Pas Valenci Parlants: 9,1 milions. El catal ocupa el 88 lloc en el rnquing de les llenges ms parlades al mn, nota de premsa de la Secretaria de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya, 22 de juny de 2007. Aquest document, al seu torn, fa referncia a la llista "Top 100 languages by Population" d'Ethnologue. Rnquing: Llenges romniques amb tradici literria aragons | asturi o lleons | castell o espanyol | catal | dlmata* | francs | francoprovenal | gallec | itali | occit | portugus | retoromnic | romans | sard
* llengua extingida

Llengua oficial de: Regulat per:

Estatus oficial Alguer, Andorra, Balears, Catalunya, Pas Valenci Institut d'Estudis Catalans Acadmia Valenciana de la Llengua

El catal s una llengua romnica parlada per gaireb 9 milions i mig de persones al mn. Els lmits del domini lingstic inclouen Catalunya, el Pas Valenci (a excepci d'algunes comarques), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (Arag), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya, Itlia), la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals, Frana) i el Carxe, un petit territori de Mrcia poblat per modernes migracions de valencians. El domini lingstic, amb una superfcie de 59.905 km i 12.805.197 d'habitants (2006), inclou 1.687 termes municipals, 9 dels quals tenen noms una part minoritria catalanoparlant. El catal va estar prohibit al Principat de Catalunya en l'mbit oficial des del Decret de Nova Planta (1716) i al Pas Valenci (1707). A Catalunya Nord ja s'havia aplicat una prohibici similar el 1700. Al segle XX, a l'estat espanyol, es prohib durant les dictadures de Primo de Rivera (1923-1930) i Franco (1939-1975). En els territoris catalanoparlants d'Espanya no es recuper l'oficialitat fins a l'entrada dels diferents estatuts d'autonomia. Almenys ja d'en el segle XIV, aquesta llengua tamb rep, entre d'altres, el nom de valenci, denominaci emprada sobretot al Pas Valenci. Actualment i per evitar els conflictes que aix pot suposar com a arma poltica per afeblir la llengua, l'AVL ha arribat a la conclusi, el 9 de febrer de 2005 que:
6. s un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valenci, establida en lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, i la de catal, reconeguda en els estatuts dautonomia de Catalunya i les Illes Balears, i avalada per lordenament jurdic espanyol (annex 8) i la jurisprudncia (annex 9).

Versi: 16/01/09

imatge.org

59

Nombre de parlants al mn i coneixements

Territoris on la llengua t estatus oficial
Territoris on la llengua no t ple estatus oficial

Territori Catalunya Pas Valenci Illes Balears Andorra Alguer TOTAL

L'entn 6.502.880 3.448.368 852.780 62.013 34.525 10.900.566

La sap parlar 5.698.400 2.407.951 706.065 57.395 26.000 8.895.811

Territori Catalunya Nord Franja de Ponent Carxe (Mrcia) Resta del mn TOTAL

L'entn 256.583 50.406 Sense dades 350.000 656.989

La sap parlar 145.777 49.398 Sense dades 350.000 545.175

Total de parlants

Coneixement de la llengua (2003-2004)

Territori Pasos Catalans Resta del mn TOTAL

L'entn 11.207.555 350.000 11.557.555

La sap parlar 9.090.986 350.000 9.440.986

Territoris Parlar Entendre Llegir Catalunya 84,7 97,4 90,5 Pas Valenci 57,5 78,1 54,9 Illes Balears 74,6 93,1 79,6 Catalunya Nord 37,1 65,3 31,4 Andorra 78,9 96,0 89,7 Franja de Ponent 88,8 98,5 72,9 L'Alguer 67,6 89,9 50,9 (% de la poblaci de 15 i ms anys).

Escriure 62,3 32,5 46,9 10,6 61,1 30,3 28,4

Dialectes de la llengua catalana

En 1861, Manuel Mil i Fontanals va proposar una divisi del catal en dos gran blocs dialectals: Catal oriental i Catal occidental. No hi ha una lnia precisa que dividisca ambds blocs, ja que sempre hi ha una zona de transici bastant ampla entre cada parell de dialectes, excepte a les Illes (encara que hi ha certs trets valencians a l'eivissenc) i a l'Alguer. Les diferncies ms notables entre tots dos blocs sn: Catal occidental: Les vocals tones sn: [a] [e] [i] [o] [u]. Hi ha distinci entre la e i la a i entre la o i la u. La x inicial o postconsonntica est africada /t/ (xocolate). Entre vocals o quan est precedida de i, s /j/ (caixa, calaix). La pronunciaci de les (e llargues) i (i breus) tniques del llat [e] (e tancada): ceba... La primera persona del present d'indicatiu s -e (valenci: pense) o -o (nord-occidental i tortos: penso). Els verbs incoatius de la 3a conjugaci es formen en -ix, -ixen, -isca. Hi ha manteniment de la nasal plural medieval en mots proparoxtons (esdrixols): hmens, jvens... Hi ha vocabulari especfic: espill, xiquet, granera, poal...

Versi: 16/01/09

imatge.org

60

Catal oriental: Les vocals tones sn: [] [i] [u]. Les vocals e i a en posici tona es tornen // i la o i la u es tornen /u/. La x tant si s inicial, postconsonntica, est entre vocals o si est precedida de i s fricativa //. Les ("e" llargues) i ("i" breus) tniques del llat es pronuncien [] (a la major part del balear es pronuncien [] i a l'alguers es pronuncien [e]). Tendncia al ieisme (tret estigmatitzat i en retrocs actualment: "la paia a l'ui"). La 1a persona del present d'indicatiu s -o (central), -i (septentrional) o (Balears). Els verbs incoatius de la 3a conjugaci es formen en -eix, -eixen, -eixi. La -n- del plural nasal medieval de les paraules proparoxtones cau: homes, joves. Hi ha vocabulari especfic: mirall, noi, escombra, galleda...

Estndards del catal

Existeixen dos estndards principals per a la llengua catalana, el regulat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'estndard general, tenint com a centre l'ortografia establerta per Pompeu Fabra amb els trets caracterstics del catal central ms aproximat al de Barcelona no influenciats pel castell, i el regulat per l'Acadmia Valenciana de la Llengua, estndard d'mbit restringit, centrat en l'estandarditzaci del valenci prenent com a base les Normes de Castell, o sia, l'ortografia de Pompeu Fabra per ms adaptada a la pronncia del catal occidental i als trets que caracteritzen els dialectes valencians. L'estndard de l'IEC, a ms de tenir com a base els trets del catal central, pren tamb trets d'altres dialectes considerant-los com a estndard. Tot i aix, la diferncia ms notable de tots dos estndards s l'accentuaci de moltes "e" tniques, per exemple: francs o angls (IEC) - francs o angls (AVL), caf (IEC) - caf (AVL), conixer (IEC) conixer (AVL), comprn (IEC) comprn (AVL). Aix s degut a la diferent pronunciaci d'algunes "e" tniques, especialment les ("e" llargues) i les ("i" breus) tniques del llat, en ambds blocs del catal, on al bloc oriental s pronuncia [] a l'occidental es pronuncia [e]. Malgrat a, l'estndard de l'AVL mant l'accent greu "", sense pronunciar-se obert al bloc occidental, en algunes paraules com sn: qu, Valncia, ter, ssam, srie i poca. Tamb hi ha altres divergncies com l's de tl en alguns mots per l'AVL en comptes de tll com en ametla/ametlla, espatla/espatlla o butla/butlla, l's dels determinants demostratius elidits (este, eixe) a l'igual que els reforats (aquest, aqueix) o l's de moltes formes verbals comunes en el valenci, i molts d'elles esteses pel bloc occidental, com les formes del subjuntiu o la escriptura dels incoatius tant en -ix- com en -eix- o l's preferent del morfema -e de la 1a persona singular del present d'indicatiu. A les Illes Balears es fa servir l'estndard de l'IEC adaptat al marc dialectal balear per la secci filolgica de la Universitat de les Illes Balears, l'rgan consultiu del Govern Balear. D'aquesta manera, per exemple, l'IEC indica que tant correcte s escriure "cantam" com "cantem" i la Universitat determina que la forma preferent a les Illes ha de ser "cantam" fins i tot en mbits formals. Un altre tret de l'estndard balear s l'escriptura de la 1a persona del singular del present d'indicatiu, on no hi ha desinncia: "jo cant", "jo tem", jo "dorm". A l'Alguer, l'IEC ha adaptat l'estndard a la varietat algueresa. En aquest estndard s'hi pot trobar, entre d'altres caracterstiques, l'article lo d's general, possessius especials la mia, lo sou/la sua, lo tou/la tua, etc., s de la -v- al pretrit imperfet a totes les conjugacions: cantava, creixiva, llegiva; s de moltes paraules de carcter arcaic d's molt corrent a l'alguers: manco per menys, calqui u per alg, qual/quala per quin/quina, etc. i adaptacions dels pronoms febles.

Versi: 16/01/09

imatge.org

61

ELS DIALECTES CATALANS10

10Font: Eixample Web

Versi: 16/01/09

imatge.org

62

VOCABULARI DE SOCIOLINGSTICA (I) 11

Actitud lingstica (lleialtat lingstica/indiferncia/autoodi) Predisposici a valorar favorablement o desfavorablement un idioma o varietat lingstica i actuar en conseqncia. mbit d's La llengua es produeix en uns medis o mbits d's. Els mbits d's es defineixen com els conjunts d'ocasions o de situacions en qu una llengua (o una varietat lingstica) s usada. Podem diferenciar entre els mbits d's formals o pblics i els mbits d's informals o privats. [...] Assimilaci lingstica Procs histric de desintegraci d'una comunitat lingstica, mitjanant la desvertebraci interna i l'absorci o integraci en una altra comunitat lingstica diferent. Bilingisme s alternatiu de dues llenges en un individu i, per extensi, en un grup social. Bilingisme individual Grau menor de poliglotisme. La persona bilinge s aquella capa de fer servir dos idiomes. Bilingisme social Situaci en la qual dins una unitat territorial (estat, ciutat...) apareixen, d'una manera ms o menys ordenada i regular, uns conjunts de persones que usen ms d'un idioma: un de propi, aprs per transmissi familiar, i un altre, el propi d'un altre grup. Aquesta alternana idiomtica sol estar organitzada segons unes normes d's socials i sol estar desequilibrada, en el sentit que no s uniforme per als dos idiomes. L'existncia del bilingisme social testimonia l'existncia d'un conflicte lingstic, d'una situaci de subordinaci lingstica i d'un procs de substituci lingstica. Bilingisme substitutori Quan la situaci de bilingisme social condueix a la substituci progressiva de la llengua prpia del territori per la llengua dominant. Bilingisme territorial Un territori bilinge s un espai geogrfic dividit en dues zones clarament delimitades lingsticament. En una zona s'usa una llengua i en l'altra se n'usa una altra. Codificaci lingstica Fixaci grfica, gramatical i lxica d'una llengua a fi d'aconseguir una comunicaci escrita efica entre els seus parlants. 11 Font: RUIZ, FRANCESC; SANZ, ROSA; SOL I CAMARDONS, JORDI: Histria social i poltica de la llengua catalana.
Valncia: 3 i 4, 1996 i DIVERSOS AUTORS: Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopdia catalana, 1999
Versi: 16/01/09

imatge.org

63

VOCABULARI DE SOCIOLINGSTICA (II)

Conflicte lingstic Situaci on dues llenges competeixen entre elles i provoquen la invasi o desplaament d'una de les llenges dels mbits d's de l'altra. [...] Apareixer des del moment en qu una llengua forana comence a ocupar els mbits d's i les funcions que li correspondria ocupar a la llengua prpia d'una comunitat lingstica. El conflicte lingstic produeix el bilingisme social i est lligat a la substituci lingstica. Comunitat lingstica Un grup hum els membres del qual es comuniquen amb una llengua. En principi, no t per qu respondre a cap unitat territorial, poltica, administrativa, religiosa o nacional. [...] Conscincia lingstica Sentiment de pertinena a una comunitat lingstica diferenciada. [...] Implica lleialtat lingstica. Contacte de llenges Coexistncia de llenges en una societat o grup social. Cooficialitat lingstica Igualtat legal de totes les llenges declarades oficials en un determinat territori per les diverses reglamentacions de carcter lingstic. Diglssia L's diglssic fa referncia a tota especialitzaci funcional diferenciada entre nivells, registres, dialectes o llenges. Terme aplicat per caracteritzar una situaci sociolingstica en qu un idioma o parlar s usat per a funcions formals, predominantment en l's escrit, enfront d'un idioma o parlar utilitzat per a funcions informals, generalment orals. Estndard s la varietat lingstica comuna que comparteixen tots els parlants. s la forma codificada d'un idioma, ensenyada a l'escola i usada als mitjans de comunicaci, que s acceptada pel conjunt de la comunitat lingstica, a la qual serveix de model. Facilitaci lingstica En un determinat moment del procs de substituci lingstica es desencadena un procs rapidssim d'extensi de l's de la llengua dominant i l'aband de l's de la llengua dominada a causa de fenmens relacionats amb la modernitzaci social: alfabetitzaci obligatria, servei militar obligatori, extensi i multiplicaci dels mitjans de comunicaci, centralitzaci administrativa o augment de la mobilitat social. Factors que afavoreixen faciliten l'aprenentatge de la llengua general o hegemnica de l'estat constitut, sense necessitat de persecucions o prohibicions contra la llengua subordinada.

Versi: 16/01/09

imatge.org

64

VOCABULARI DE SOCIOLINGSTICA (III)

Interferncia lingstica Canvi lingstic en qualsevol nivell d'una llengua per innovaci, prdua o substituci d'algun dels seus elements, motivat directament per l'influx d'una altra llengua, particularment si aquesta darrera s utilitzada sovint pels parlants de la primera. Interposici lingstica (o mediatitzaci) El fet que quasi totes les relacions entre la comunitat lingstica de l'idioma minoritzat i la resta de la humanitat passen per l'idioma dominant o majoritari. Aquest fenomen sociolingstic es relaciona amb el que s'anomena cultura satllit, la qual, tot i conservar l'idioma propi, est lligada a l'altra cultura i en depn tant que els parlants han de ser necessriament bilinges. Lingicidi Substituci total d'una llengua o d'una varietat lingstica per una altra llengua dominant. Lleialtat lingstica Actitud d'un parlant o d'una comunitat lingstica amenaada de substituci i que consisteix a usar la llengua prpia amb l'objectiu d'impedir que la substituci es produsca. Llengua Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d'una comunitat, que serveix bsicament per a la comunicaci. Llengua materna Llengua que ha estat apresa des de la infncia, generalment al lloc de naixena del parlant. Llengua morta Llengua que ja no t parlants. Llengua oficial Llengua exigida per un estat en rgans de l'administraci, l'escola i altres nivells oficials d'aquest estat. Llengua vernacla Llengua prpia d'una contrada determinada, dit especialment de la no utilitzada literriament ni per a finalitats culturals. Llengua viva Llengua que actualment encara es parla.

Versi: 16/01/09

imatge.org

65

VOCABULARI DE SOCIOLINGSTICA (IV)

Llengua minoritzada Aquella llengua que independentment que siga parlada per molta o poca gent pateix una retracci dels mbits d's, tant pblics com privats, i que pot portar-la a la substituci, s a dir, a l'extinci de la comunitat lingstica. Fa referncia a la qualitat dels usos idiomtics: freqncies d's, normes d's hegemniques i mbits d's en qu s'usa una llengua. Normalitzaci lingstica Procs sociocultural a travs del qual una llengua no cultivada, o un parlar, s'adapta a una regulaci ortogrfica, lxica i gramatical (normativitzaci o estandarditzaci) i, al mateix temps, accedeix a mbits d's lingstic fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat d'aquella. Normativitzaci Procs d'elaboraci i fixaci de normes ortogrfiques, gramaticals i lxiques per a una llengua o varietat lingstica. Prejudici Actitud no raonada, mancada de prova, que es manifesta en formes d'antipatia o de simpatia envers individus, grups, races, nacionalitats, idees, etc. Registre lingstic Varietat funcional d'una llengua definida d'acord amb els factors de la situaci comunicativa, com ara el nivell de formalitat, el tema del qual es parla, etc. Revoluci sociolingstica Capgirament dels hbits i usos lingstics que tendien cap a la substituci lingstica. [...] Redreament, recuperaci de l's de la llengua prpia en alguns (o tots) els mbits d's, generalitzaci de la lleialtat lingstica. Secessi Acci de separar-se d'una agrupaci, especialment d'un estat o naci, una part del seu poble o territori, per constituir-se nou estat independent o unir-se a un altre. Substituci lingstica Procs sociocultural per mitj del qual una llengua o varietat lingstica dominant s'imposa, totalment (lingicidi) o parcialment (bilingisme, diglssia), sobre una altra.

Versi: 16/01/09

imatge.org

66

INTERPOSICI LINGSTICA (O MEDIATITZACI) El fet que quasi totes les relacions entre la comunitat lingstica de l'idioma minoritzat i la resta de la humanitat passen per l'idioma dominant o majoritari. Aquest fenomen sociolingstic es relaciona amb el que s'anomena cultura satllit, la qual, tot i conservar l'idioma propi, est lligada a l'altra cultura i en depn tant que els parlants han de ser necessriament bilinges. Sense interposici lingstica tal vegada ens seria ms fcil aprendre altres llenges... 1. Relaciona aquestes frases amb la seua transcripci fontica: James s un jove jardiner. Llig la page vint-i-cinc. January Victor viu a Vilafams. Very. Xavi guarda les shoes al calaix. Ship. El pare de Carme s teacher? Sailor La casa de Rose s a prop de la plaa. Zero. 2. Coneixes aquests mots anglesos? ['zi:br] [zu:] ['silv] [u:] 3. Explica algunes de les semblances que t la nostra llengua amb el francs. Le chat. La chanson. Le vin. Vingt-et-un. La maison. Les poissons. Mon pre. Ma mre. C'est bien comme a? 4. Busca altres exemples d'interposici lingstica. [] [] [z] [d] [v]

Versi: 16/01/09

imatge.org

67

MULTILINGISME Canad. L'angls i el francs sn les dues llenges oficials del Canad. Els amerindis del Canad parlen les seues prpies llenges, tot i que moltes sn en vies d'extinci.

Blgica. T tres grups lingstics: els flamencs de parla neerlandesa (59%), a les regions flamenca i de Brusselles; els francfons (40%), valons i brussellencs francfons; els germanfons (menys de l'1%), molt localitzats als cantons fronterers amb Alemanya (Eupen, Malmdy, Saint-Vith).

Groenlndia (Dinamarca) La majoria de la poblaci s de llengua inuit o groenlandesa.

Illes Aland (Finlndia) L'nica llengua oficial s el suec.

Versi: 16/01/09

imatge.org

68

LES NORMES DE CASTELL DE 1932 (I)

Com a precedent, el 7 d'abril de l'any 1930, Llus Revest publica el llibre La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, que va ajudar a la creaci d'un ambient favorable a la unificaci ortogrfica. El mes de juliol de 1930, la revista Taula de les lletres valencianes, dirigida per Adolf Pizcueta, va publicar un editorial: ALS ESCRIPTORS VALENCIANES VALENCIANS I A LES PUBLICACIONS

PLENAMENT convenuts dels prejuns que irroga l'anarquia ortogrfica, prenim hui la responsabilitat d'una iniciativa que pot ser utilssima si tots aquells als quals dirigim la nostra crida responen com s degut. Eixa iniciativa va encaminada a l'establiment d'unes normes fixes que deixen fora del gust o del caprici personal les formes grfiques del valenci, que faciliten la labor del literat, que unifiquen totes les aportacions a la nostra literatura i que donen la sensaci de que el valenci s una llengua ordenada, coherent i apta. Quan hom guaita en el camp de les lletres valencianes, se n'adona en primer terme de la illimitada varietat ortogrfica. Cada escriptor usa la llengua d'una manera diferent i incls moltes vegades el mateix escriptor incorre en enormes contradiccions, segons el dest que dna al seu escrit i la necessitat de fer-lo ms o menys assequible al pblic, mitjanant concessions que consisteixen a evitar les formes figurades, perqu l'ideal del pblic seria que el valenci s'escriguera igual que es parla, sense les diferncies convencionals que hi ha en altres llenges. [...] Per a arribar a la unificaci ortogrfica no veiem ms que un cam. No s el de les autoritats, ni el de la imposici, sin el de l'acord. El dia que tots els que escriuen valenci amb ms habitud, es posaren d'acord respecte a les normes que calia emprar en tots els casos, la unificaci ortogrfica seria un fet i la nostra llengua hauria realitzat un dels guanys ms positius. Per aix creiem que la idea deu realitzar-se a travs de les publicacions valencianes. Butllet de la Societat Castellonenca, Cultura Valenciana, L'Estel, Acci Valenciana i TAULA, per mitj d'una representaci, podrien prendre aquesta feina de redactar les normes ortogrfiques que haurien d'adoptar aquelles publicacions i tots els escriptors valencians que vullguen contribuir a la prosperitat de la nostra llengua i de les nostres lletres. [...]

La proposta de la revista Taula de les lletres valencianes va tenir xit; dos anys i mig ms tard, el 21 de desembre, en la seu de la societat Castellonenca de Cultura, al carrer de Cavallers, es van signar Les Normes de Castell de 1932.

Versi: 16/01/09

imatge.org

69

LES NORMES DE CASTELL DE 1932 (II) Enric Valor i Vives (Castalla, l'Alcoi, 1911 - Valncia, 2000) va aprofitar el discurs pronunciat amb motiu de la seua investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat d'Alacant, el 5 de novembre de 1999, per a retre homenatge a les Normes:

LES NORMES UNIFICADORES DEL NOSTRE IDIOMA, TAMB ANOMENADES: LES NORMES DE CASTELL DE 1932 La proclamaci de les Normes dOrtografia Valenciana lany 1932 fou un fet importantssim per al ressorgiment, afirmaci i consolidaci del tret ms caracterstic de la identitat del nostre poble. [...] Els grups que treballaren en el Pas Valenci per a la dignificaci i normalitzaci de la llengua en la mateixa direcci i amb criteris i tcniques semblants al que shavia fet a Catalunya, foren, de nord a sud, la Societat Castellonenca de Cultura on saplegava la millor intellectualitat de les terres de Castell, amb Llus Revest com un dels capdavanters, el qual romp el foc amb el llibre La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, publicat el 1930. Aquesta obra admirable ja indicava el cam recte a seguir, i llegit a Alacant fu all tamb el seu paper dorientaci de lopini que emanava dels qui foren desprs membres actius de lAgrupaci Regionalista Alacantina. Compromesos en la mateixa tasca, hi havia els castellonencs estudiosos i preparats Salvador Guinot, ngel Snchez Gozalvo, el patrici Gaiet Huguet, el jocundssim escriptor Josep Pascual Tirado, el jurista Honori Garcia i molts altres que Fuster anomena quasi exhaustivament en el fullet que tots coneixem publicat el 1982 per lAjuntament de Valncia. De Valncia, intervingueren en la fixaci i difusi de les Normes fillegs com Sanchis Guarner i Josep Giner i Marco, escriptors i investigadors com Adolf Pizcueta i els germans Martnez Ferrando, i el gramtic Carles Salvador. DAlacant, laportaci fou menor per la desvinculaci existent en aquells anys; tanmateix, lhistoriador alacant Figueras Pacheco brind la seua firma, i el fill de la Marina i ms avant catedrtic destacat de dret de la universitat Central, Joan Beneyto, pels seus estudis i relacions valencianistes a Valncia, tamb hi pos la seua veu i opini en la confecci de les Normes. Fuster esmenta, tamb, els principals signants daquestes en el fullet citat: els Martnez Ferrando, Carles Salvador, [Francesc] Almela i Vives, Mateu i Llopis, Sanchis Guarner, Soler i Godes, Adolf Pizcueta, Joan Beneyto, Thous Lloren... i tants ms que no cite per no caure en prolixitat, escriptors, poltics, gramtics i totes les entitats culturals del Pas Valenci existents en aquella hora, inclosa la Secci de Filologia de la Universitat de Valncia. Cal tenir en compte que antics dissidents de bona fe com el pare [Llus] Fullana, fill de Muro, donaren exemple essent-ne els primers firmants...

Versi: 16/01/09

imatge.org

70

ORACI COMPOSTA I Oracions coordinades

Classe i significaci Copulatives: uni Disjuntives: exclusi, opci entre possibilitats Adversatives: oposici entre oracions, contrarietat Conjuncions i ni o o b per sin
tanmateix,no obstant aix

Exemples Llus vol un gelat i Marta prefereix fruita. Sara no sap cantar ni tocar la guitarra. Tinc ra o estic equivocada? Menja-t'ho tot o b no te'n poses tant. Es trobaren, per no se saludaren. A la serra de Mariola no nevava, sin que granissava. No he picat res; tanmateix, no tinc gana. Ven-me fruita fresca; altrament, en comprar a un altre. O diu la veritat, o sap mentir molt b. Ni s tan ric, ni guanya tant diners. Ads plorant, ads rient. Ara voleu nadar, ara preferiu fer castells de sorra. Ara guanyant, ads perdent. Ella em desconcerta, s a dir, no l'entenc. M'agrada la lectura, aix s, em passe hores a la biblioteca. Els ho va advertir, a ms els ho va prohibir. Pere treballa tot el mat i encara estudia al nocturn.

altrament Distributives: distribuci, alternana o... o... ni... ni... ads... ads... ara... ara... ara... ads... s a dir, o siga aix s a ms i encara

Explicatives: equivalncia Continuatives: suma, continutat, successi d'accions

Oracions juxtaposades
La uni de dues o ms oracions (relacionades Laura s treballadora, aprovar el curs. semnticament) connectades noms per comes o punts Una volta enganyen el savi; el neci, l'enganyen cent vegades. i comes. No s juxtaposada: La taula s nova, avui fa La taula s nova, no caldr pintar-la. sol.

Oracions subordinades de relatiu adjectives. Sempre tenen antecedent. Pronom relatiu

Funciona com un connector subordinant que (= el qual, la qual, els quals, les quals si s una oraci explicativa). qu preposici + qui el qual... on preposici + on Subjecte Complement directe CCT equivalent a un SN Complement indirecte CRV La persona [que passeja] es mant en forma. Les cadires [que has comprat] no sn boniques. L'any [que va morir l'avi] tu encara no havies nascut. Els ciutadans [a qui/ als quals enviem cartes] estan molestos. El familiar [de qui/ del qual parles] viu a l'estranger

Funci sintctica

Exemples

Complement circumstancial Els amics [amb qui/ amb els quals vam sopar] sn simptics. Aquest s el quadern [en qu/ en el qual solia dibuixar]. CC de lloc L'aula [on fem classe] s nova. El carrer [per on passege] est lluny.

Versi: 16/01/09

imatge.org

71

L'ORACI COMPOSTA II Casos especials El relatiu possessiu nom + de + el qual la qual els quals les quals
Exemples Vols comprar-te un cotxe, el preu del qual desconeixes? s una xica, la cara de la qual em resulta familiar. He corregit uns treballs, el contingut dels quals s idntic. Tinc unes venes, la casa de les quals s'ha inundat. Exemples Has arribat tard, la qual cosa no t'afavorir gens. Va nevar, cosa que provoc que se suspenguera el concert. Has arribat tard, fet que no t'afavorir gens. Va nevar, i aix provoc que se suspenguera el concert.

Formes de relatiu si l'antecedent s tota una oraci

la qual cosa (+ formal) cosa que

Expressions equivalents a: la qual cosa/ cosa que

fet que i aix

Oracions subordinades de relatiu adjectives Classificaci Explicatives Especificatives

Exemples El germ, que s metge, vindr al viatge. El germ que s metge vindr al viatge.

Relatius incorrectes No existeix la combinaci P + Art + que amb un antecedent explcit

*L'home del que tothom parla *La destral amb la que van tallar la branca *El color amb el que s'ha tenyit els cabells s sorprenent. L'home de qui/ del qual tothom parla La destral amb qu/ amb la qual van tallar la branca El color amb qu/ amb el qual s'ha tenyit els cabells s sorprenent.

Oracions dubtoses Si els pronoms relatius que, qu, qui no Si el pronom relatiu on no t antecedent es tracta tenen antecedent es tracta d'oracions d'una oraci subordinada de relatiu adverbialradv. subordinades de relatiu substantivesrs. [Qui no vulga pols]rs que no vaja a l'era. [On vages]radv et rebran b.

Versi: 16/01/09

imatge.org

72

L'ORACI COMPOSTA III Oracions subordinades substantives (= Nom/ SN/ pronom).

Oracions subordinades de relatiu substantives. No tenen antecedent. Funci sintctica Subjecte (SUBJ) Verbs com agradar, molestar, preocupar, angoixar... Ser + adjectiu: evident, necessari, lamentable, ridcul... Complement directe (CD) Verbs de dicci i de pensament: dir, pensar, opinar... Verbs com provocar, lamentar, impedir... Verbs de coneixement: saber, comprendre, oblidar... Verbs de manament: manar, ordenar, dir... Verbs interrogatius: preguntar, demanar... Atribut (ATR) Complement de rgim verbal (CRV) Complement indirecte (CI) Complement agent (CA) Complement preposicional del nom (CN) Complement preposicional de l'adjectiu (CADJ) Complement preposicional de l'adverbi (CADV) Exemples [Qui no vulga pols] que no vaja a l'era. No m'agrada [que em porten la contrria]. s evident [que la mare est enfadada]. Desconeixem [el que havia passat]. Crec [que est malalt]. Va provocar [que caiguera per les escales]. No sabia [que t'havies comprat un cotxe]. Li va ordenar [que isquera de l'aula]. Li vaig preguntar [si havia pagat el sopar]. El problema s [que m'han retirat el carnet de conduir]. Es lamenten [del que no han volgut fer].
rs rs rs rs rs rs

No vengues la mercaderia [a qui no conegues].

L'accident ha estat explicat [per qui l'ha presenciat].

Tinc el pressentiment [que em canviaran de secci]. La seua conducta s digna [que la posen com a exemple]. Pere ha arribat tard [de morir-se].

Oracions subordinades adverbials circumstancials (= Adverbi/ sintagma equivalent)

Oracions subordinades de relatiu adverbials.
radv

El pronom relatiu on no t antecedent.

Tipus
Anterioritat

Connector sub. adv.

abans que (amb participis) quan sempre que mentre ( condicional) cada vegada que ara que (amb gerundis) desprs que des que fins que aix que ( consecutiu) tan aviat (prompte) com tot seguit que, tot just que, tot d'una que (amb infinitius) on preposici +on com com si segons, segons com tal com, aix com sense, sense que

Exemples
[Abans que l'avisaren], Pere ja havia fugit. [Visitat el museu], entraren al restaurant. Comprem encisams [quan van barats]. Ens saluda [sempre que ens veu]. [Mentre parleu], jo anir fent el sopar. [Cada vegada que crides], jo cridar ms. T'ho dic [ara que et veig]. [Tornant cap a casa] es va trobar una cartera. [Desprs que s'acabe la reuni], soparem. [Des que treballa] sembla ms animat. No tornar [fins que no m'ho demane]. [Aix que arribeu], digueu-nos-ho. Avisa'm [tan aviat com vinga]. [Tot seguit que va ordenar d'atac], comen el canoneig. Me n'anir a dinar [tot d'una que finalitzen les classes]. [En acabar la reuni], soparem. [On vages] et rebran b. radv radv Passege [per on vull]. Vinc [d'on m'has dit]. Fes-ho [com t'he dit]. Camina [com si li fera mal el peu]. Actuaren [segons havien acordat]. Fes la compra a Mercadona [tal com t'ha dit la mare]. Condueix [sense mirar els semfors]. 73
radv

De temps Simultanetat (temporal)

Posterioritat

De lloc (locativa) De manera (modal)

Versi: 16/01/09

imatge.org

L'ORACI COMPOSTA IV Oracions subordinades adverbials no circumstancials ( Adverbi) Tipus Connectors

perqu ( finalitat) ja que vist que/ ats que com que puix puix que car/ per tal com doncs aix que ( temporal) tant que tant... que de (tal) manera que de (tal) forma que fins al punt que perqu ( valor causal) a fi que per tal que si ( o. substantiva) a condici que posat que sols que en cas que noms que mentre ( valor temporal) encara que malgrat que per b que tot i que ni que Igualtat Superioritat Inferioritat Proporcionalitat tant com tan... com ms que menys que com ms... ms com menys... menys

Exemples
No ve amb nosaltres perqu est cansat. El cap se setmana anirem al poble, ja que sn festes. Vist que no veneu, hem comenat nosaltres. Com que no venies, se n'ha anat. Obem, puix ho mana el rei. Puix que ell ho ha demanat, caldr fer-ho. No refuseu el seu ajut, car s'ofendria. Has arribat tard, doncs no fars l'examen. No has estudiat, aix que no aprovars. Plogu tant que hagueren d'evacuar la gent. Tant m'ho deman que hi vaig accedir. Parlava de tal manera que no l'entenia. Escrivia de tal forma que era illegible. He insistit fins al punt que ho he aconseguit. Li ho he dit perqu se'n vaja. Demana-li-ho amb insistncia a fi que accedisca. T'ho recorde per tal que no se t'oblide. Si li ho demanes,t'ho donar. Te'l donar a condici que me'l pagues. Posat que acabem prompte, anirem al cine. Sols que m'ho demanares, tornaria. En cas que pregunte, no li contestes. Noms que m'ho diguis, vindr. Mentre no ho comentes, no passa res. Encara que vulga, no podr arribar a temps. Et deixar la moto, malgrat que se l'estima molt. Sara no est inspirada, per b que s una xica intelligent. Tot i que canta b, no guanyar el concurs. Li ho direm, ni que siga de passada. Treballa tant com tu treballaves abans. L'esport s tan necessari com ho s l'aliment. Dani parla ms que respira. Guanya menys que gasta. Com ms gran ets, ms ruc et tornes. Com menys treball tens, menys treball fas.

Causals

Consecutives

Finals

Condicionals

Concessives

Comparatives

Versi: 16/01/09

imatge.org

74

1. CANTAR
INDICATIU Present canto (cante, cant) cantes canta cantem (cantam) canteu (cantau) canten Perfet he cantat has cantat ha cantat hem cantat heu cantat han cantat Imperfet cantava cantaves cantava cantvem cantveu cantaven Plusquamperfet havia cantat havies cantat havia cantat havem cantat haveu cantat havien cantat Passat simple cant cantares cant cantrem cantreu cantaren Passat anterior hagu cantat hagueres cantat hagu cantat hagurem cantat hagureu cantat hagueren cantat Passat perifrstic vaig cantar vas o vares cantar va cantar vam o vrem cantar vau o vreu cantar van o varen cantar Passat anterior perifrstic vaig haver cantat vas o vares haver cantat va haver cantat vam o vrem haver cantat vau o vreu haver cantat van o varen haver cantat Futur cantar cantars cantar cantarem cantareu cantaran SUBJUNTIU Present canti (cante) cantis (cantes) canti (cante) cantem canteu cantin (canten) Imperfet cants (cants) cantessis (cantesses, cantassis) cants (cants) cantssim (cantssem, cantssim) cantssiu (cantsseu, cantssiu) cantessin (cantessen, cantassin) IMPERATIU canta canteu (cantau) Infinitiu cantar Infinitiu perfet haver cantat Passat perifrstic vagi (vaja) cantar vagis (vages) cantar vagi (vaja) cantar vgim (vgem) cantar vgiu (vgeu) cantar vagin (vagen) cantar Perfet hagi (haja) cantat hagis (hages) cantat hagi (haja) cantat hgim (hgem) cantat hgiu (hgeu) cantat hagin (hagen) cantat FORMES NO PERSONALS Gerundi cantant Gerundi perfet havent cantat Participi cantat cantada cantats cantades Plusquamperfet hagus cantat haguessis (haguesses) cantat hagus cantat hagussim (hagussem) cantat hagussiu (hagusseu) cantat haguessin (haguessen) cantat Passat anterior perifrstic vagi (vaja) haver cantat vagis (vages) haver cantat vagi (vaja) haver cantat vgim (vgem) haver cantat vgiu (vgeu) haver cantat vagin (vagen) haver cantat Futur perfet haur cantat haurs cantat haur cantat haurem cantat haureu cantat hauran cantat Condicional cantaria cantaries cantaria cantarem cantareu cantarien Condicional perfet hauria o haguera cantat hauries o hagueres cantat hauria o haguera cantat haurem o hagurem cantat haureu o hagureu cantat haurien o hagueren cantat

ALTRES VARIANTS Pres. dind. 1 canti (sept.) Imperf. de subj. 1 cantara, 2 cantares, 3 cantara, 4 cantrem, 5 cantreu, 6 cantaren (val.) OBSERVACIONS. Matar tamb admet el part. mort. El verb donar fa el pres. dind. 2 dna, 3 dnes, i limper. 2 dna. El participi de despertar en parlars balerics s despert. En la persona 1 del pres. dind. dels parlars balerics, els radicals acabats en -ll, -nn i -ss es redueixen, respectivament, a -l, -n i -s: vacil (de vacillar), nan (de nannar), pas (de passar); es mant, en canvi, la terminaci -rr: amarr (de amarrar). Quant a la grafia de la persona 1 dels verbs acabats en -enar i -esar en aquests parlars cf. quadre IV.24.

Versi: 16/01/09

imatge.org

75

2. BATRE
INDICATIU Present bato (bat) bats bat batem bateu baten Perfet he batut has batut ha batut hem batut heu batut han batut Imperfet batia baties batia batem bateu batien Plusquamperfet havia batut havies batut havia batut havem batut haveu batut havien batut Passat simple bat bateres bat batrem batreu bateren Passat anterior hagu batut hagueres batut hagu batut hagurem batut hagureu batut hagueren batut Passat perifrstic vaig batre vas o vares batre va batre vam o vrem batre vau o vreu batre van o varen batre Passat anterior perifrstic vaig haver batut vas o vares haver batut va haver batut vam o vrem haver batut vau o vreu haver batut van o varen haver batut Futur batr batrs batr batrem batreu batran SUBJUNTIU Present bati (bata) batis (bates) bati (bata) batem bateu batin (baten) Imperfet bats batessis (batesses) bats batssim (batssem) batssiu (batsseu) batessin (batessen) IMPERATIU bat bateu Infinitiu batre Infinitiu perfet haver batut Passat perifrstic vagi (vaja) batre vagis (vages) batre vagi (vaja) batre vgim (vgem) batre vgiu (vgeu) batre vagin (vagen) batre Perfet hagi (haja) batut hagis (hages) batut hagi (haja) batut hgim (hgem) batut hgiu (hgeu) batut hagin (hagen) batut FORMES NO PERSONALS Gerundi batent Gerundi perfet havent batut Participi batut batuda batuts batudes Plusquamperfet hagus batut haguessis (haguesses) batut hagus batut hagussim (hagussem) batut hagussiu (hagusseu) batut haguessin (haguessen) batut Passat anterior perifrstic vagi (vaja) haver batut vagis (vages) haver batut vagi (vaja) haver batut vgim (vgem) haver batut vgiu (vgeu) haver batut vagin (vagen) haver batut Futur perfet haur batut haurs batut haur batut haurem batut haureu batut hauran batut Condicional batria batries batria batrem batreu batrien Condicional perfet hauria o haguera batut hauries o hagueres batut hauria o haguera batut haurem o hagurem batut haureu o hagureu batut haurien o hagueren batut

ALTRES VARIANTS Pres. dind. 1 bati (sept.) Imperf. de subj. 1 batera, 2 bateres, 3 batera, 4 batrem, 5 batreu, 6 bateren (val.)

Versi: 16/01/09

imatge.org

76

3.TMER
INDICATIU Present temo (tem) tems tem temem temeu temen Perfet he temut has temut ha temut hem temut heu temut han temut Imperfet temia temies temia temem temeu temien Plusquamperfet havia temut havies temut havia temut havem temut haveu temut havien temut Passat simple tem temeres tem temrem temreu temeren Passat anterior hagu temut hagueres temut hagu temut hagurem temut hagureu temut hagueren temut Passat perifrstic vaig tmer vas o vares tmer va tmer vam o vrem tmer vau o vreu tmer van o varen tmer Passat anterior perifrstic vaig haver temut vas o vares haver temut va haver temut vam o vrem haver temut vau o vreu haver temut van o varen haver temut Futur temer temers temer temerem temereu temeran SUBJUNTIU Present temi (tema) temis (temes) temi (tema) temem temeu temin (temen) Imperfet tems temessis (temesses) tems temssim (temssem) temssiu (temsseu) temessin (temessen) IMPERATIU tem temeu Infinitiu tmer Infinitiu perfet haver temut Passat perifrstic vagi (vaja) tmer vagis (vages) tmer vagi (vaja) tmer vgim (vgem) tmer vgiu (vgeu) tmer vagin (vagen) tmer Perfet hagi (haja) temut hagis (hages) temut hagi (haja) temut hgim (hgem) temut hgiu (hgeu) temut hagin (hagen) temut FORMES NO PERSONALS Gerundi tement Gerundi perfet havent temut Participi temut temuda temuts temudes Plusquamperfet hagus temut haguessis (haguesses) temut hagus temut hagussim (hagussem) temut hagussiu (hagusseu) temut haguessin (haguessen) temut Passat anterior perifrstic vagi (vaja) haver temut vagis (vages) haver temut vagi (vaja) haver temut vgim (vgem) haver temut vgiu (vgeu) haver temut vagin (vagen) haver temut Futur perfet haur temut haurs temut haur temut haurem temut haureu temut hauran temut Condicional temeria temeries temeria temerem temereu temerien Condicional perfet hauria o haguera temut hauries o hagueres temut hauria o haguera temut haurem o hagurem temut haureu o hagureu temut haurien o hagueren temut

ALTRES VARIANTS Pres. dind. 1 temi (sept.) Imperf. de subj. 1 temera, 2 temeres, 3 temera, 4 temrem, 5 temreu, 6 temeren (val.)

Versi: 16/01/09

imatge.org

77

4. SERVIR
INDICATIU Present serveixo (servisc, servesc) serveixes (servixes) serveix (servix) servim serviu serveixen (servixen) Perfet he servit has servit ha servit hem servit heu servit han servit Imperfet servia servies servia servem serveu servien Plusquamperfet havia servit havies servit havia servit havem servit haveu servit havien servit Passat simple serv servires serv servrem servreu serviren Passat anterior hagu servit hagueres servit hagu servit hagurem servit hagureu servit hagueren servit Passat perifrstic vaig servir vas o vares servir va servir vam o vrem servir vau o vreu servir van o varen servir Passat anterior perifrstic vaig haver servit vas o vares haver servit va haver servit vam o vrem haver servit vau o vreu haver servit van o varen haver servit Futur servir servirs servir servirem servireu serviran SUBJUNTIU Present serveixi (servisca) serveixis (servisques) serveixi (servisca) servim serviu serveixin (servisquen) Imperfet servs servissis (servisses) servs servssim (servssem) servssiu (servsseu) servissin (servissen) IMPERATIU serveix (servix) serviu Infinitiu servir Infinitiu perfet haver servit Passat perifrstic vagi (vaja) servir vagis (vages) servir vagi (vaja) servir vgim (vgem) servir vgiu (vgeu) servir vagin (vagen) servir Perfet hagi (haja) servit hagis (hages) servit hagi (haja) servit hgim (hgem) servit hgiu (hgeu) servit hagin (hagen) servit FORMES NO PERSONALS Gerundi servint Gerundi perfet havent servit Participi servit servida servits servides Plusquamperfet hagus servit haguessis (haguesses) servit hagus servit hagussim (hagussem) servit hagussiu (hagusseu) servit haguessin (haguessen) servit Passat anterior perifrstic vagi (vaja) haver servit vagis (vages) haver servit vagi (vaja) haver servit vgim (vgem) haver servit vgiu (vgeu) haver servit vagin (vagen) haver servit Futur perfet haur servit haurs servit haur servit haurem servit haureu servit hauran servit Condicional serviria serviries serviria servirem servireu servirien Condicional perfet hauria o haguera servit hauries o hagueres servit hauria o haguera servit haurem o hagurem servit haureu o hagureu servit haurien o hagueren servit

ALTRES VARIANTS Pres. dind. 1 servixo (nord-occ.); 1 serveixi (sept.) Pres. de subj. 1 servesqui, 2 servesquis, 3 servesqui, 4 serviguem, 5 servigueu, 6 servesquin (bal.) Imperf. de subj. 1 servira, 2 servires, 3 servira, 4 servrem, 5 servreu, 6 serviren (val.) OBSERVACIONS. En parlars balerics i valencians, els verbs afegir, fregir, llegir, teixir i tenyir (a ms de engolir i renyir en parlars valencians) tamb poden adoptar formes pures, amb alternances vocliques en el radical de les formes rizotniques: afig-, engul-, frig-, llig-, riny-, tix- i tiny-. El verb vestir pot adoptar formes pures amb alternana voclica en el radical en parlars valencians (vist-), mentre que en parlars balerics s regular (vest-); tamb poden sser purs ferir i penedir (parlars balerics). En parlars balerics, el part. de fregir s frit (i el de refregir i sofregir sn, respectivament, refrit i sofrit).
Versi: 16/01/09

imatge.org

78

5. DORMIR
INDICATIU Present dormo (dorm) dorms dorm dormim dormiu dormen Perfet he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit Imperfet dormia dormies dormia dormem dormeu dormien Plusquamperfet havia dormit havies dormit havia dormit havem dormit haveu dormit havien dormit Passat simple dorm dormires dorm dormrem dormreu dormiren Passat anterior hagu dormit hagueres dormit hagu dormit hagurem dormit hagureu dormit hagueren dormit Passat perifrstic vaig dormir vas o vares dormir va dormir vam o vrem dormir vau o vreu dormir van o varen dormir Passat anterior perifrstic vaig haver dormit vas o vares haver dormit va haver dormit vam o vrem haver dormit vau o vreu haver dormit van o varen haver dormit Futur dormir dormirs dormir dormirem dormireu dormiran SUBJUNTIU Present dormi (dorma) dormis (dormes) dormi (dorma) dormim dormiu dormin (dormen) Imperfet dorms dormissis (dormisses) dorms dormssim (dormssem) dormssiu (dormsseu) dormissin (dormissen) IMPERATIU dorm dormiu Infinitiu dormir Infinitiu perfet haver dormit Passat perifrstic vagi (vaja) dormir vagis (vages) dormir vagi (vaja) dormir vgim (vgem) dormir vgiu (vgeu) dormir vagin (vagen) dormir Perfet hagi (haja) dormit hagis (hages) dormit hagi (haja) dormit hgim (hgem) dormit hgiu (hgeu) dormit hagin (hagen) dormit FORMES NO PERSONALS Gerundi dormint Gerundi perfet havent dormit Participi dormit dormida dormits dormides Plusquamperfet hagus dormit haguessis (haguesses) dormit hagus dormit hagussim (hagussem) dormit hagussiu (hagusseu) dormit haguessin (haguessen) dormit Passat anterior perifrstic vagi (vaja) haver dormit vagis (vages) haver dormit vagi (vaja) haver dormit vgim (vgem) haver dormit vgiu (vgeu) haver dormit vagin (vagen) haver dormit Futur perfet haur dormit haurs dormit haur dormit haurem dormit haureu dormit hauran dormit Condicional dormiria dormiries dormiria dormirem dormireu dormirien Condicional perfet hauria o haguera dormit hauries o hagueres dormit hauria o haguera dormit haurem o hagurem dormit haureu o hagureu dormit haurien o hagueren dormit

ALTRES VARIANTS Pres. dind. 1 dormi (sept.) Pres. de subj. 4 dormiguem, 5 dormigueu (bal.) Imperf. de subj. 1 dormira, 2 dormires, 3 dormira, 4 dormrem, 5 dormreu, 6 dormiren (val.) OBSERVACIONS. El verb brunzir pren una e de suport en la persona 2 del pres. dind. (brunzes).

Versi: 16/01/09

imatge.org

79

LA CREACI LXICA I12 A.-LA DERIVACI. Procs que permet obtenir noves unitats lxiques mitjanant ladjunci dun afix a un radical. El conjunt de tots els mots formats per derivaci dun radical com s una famlia de mots. Els afixos es classifiquen en prefixos i sufixos. (Els sufixos inclouen els anteriorment denominats infixos.) A.1.-SUFIXACI. Es classifiquen en sufixos lxics i sufixos valoratius. A.1.1.-SUFIXACI LXICA. Creen un nou mot amb significat lxic diferent. Sufixos nominalitzadors: dentista, suavitat, creaci. Sufixos adjectivadors: estiuenc, grogs, rondinaire, proper. Sufixos verbalitzadors: pedregar, fertilitzar, sovintejar. Sufixos adverbialitzadors: rpidament. A.1.2.-SUFIXACI VALORATIVA. Matisen el mot sense afectar-ne el significat bsic ni la categoria. Sufixos augmentatius: homens, altot, allargassar. Sufixos diminutius: collaret, boniquet, a propet; carrer, beneit/beneitona. Sufixos despectius: politicastre. Sufixos superlatius: bonssim, celebrrim. A.2.-PREFIXACI. La major part dels prefixos no modifiquen la categoria lxica del radical: asimtric, entreacte, contradir. Tanmateix, nhi ha un redut grup que s que ho fa: Prefixos verbalitzadors: allunyar, endinsar, desossar. Prefixos adjectivadors: biplaca, multibanda, unicolor A.3.-MOTS PARASINTTICS. Tenen un prefix i un sufix alhora, i no existeixen com a mots independents sense un dels dos afixos: abonyegar, amuntegar, empolsegar, esdentegar. B.-LA CONVERSI MORFOLGICA (o habilitaci). Procs que consisteix en la formaci de nous mots a partir de radicals que existeixen com a mots independents, simplement canviant-ne la categoria lxica. B.1.-Conversi prpia: (NV) premsapremsar, (AdjV) alegrealegrar, (VN) pescarpesca. B.2.-Lexicalitzaci: <el> menjar, <un> rebut, <el> comerciant,<el> pagar, <el> passi. B.3.-s metalingstic: el per i el per a. B.4.-Metfores: portal (dInternet), memria (dordinador).

12Font: Gramtica normativa de l'IEC

Versi: 16/01/09

imatge.org

80

LA CREACI LXICA II C.-LA COMPOSICI. procs de formaci de mots consistent en la combinaci de dues o ms unitats lxiques que, generalment, poden existir com a mots independents: parallamps; per no sempre: pluviometria. C.1.-COMPOSICI PRPIA C.1.1.-Compostos nominals: aiguaneu. Tipus de compost endocntric coordinant exocntric
N Conj N NN

Estructura
NN N Conj N NN

Exemples
aiguaneu, aigua-sal, bleda-rave, herbacol colibrquil, coliflor, napicol (efecte) gla-desgla, (mssil) terra-aire; (diccionari) Alcover-Moll allioli, plats-i-olles, vetesifils, capipota aiguabatent, figaflor; Perafita, Pedraforca filferro, mestrescola, mestre-sala

endocntric
Adj N

baixamar, malnom culdellntia, cul-de-sac, maldecap; Vall-de-roures pit-roig, capgrs; Aiguafreda altaveu, durbec, llargmetratge; Malps pocavergonya,pocatraa; Setcases trencaclosques, lligacama, obrellaunes; Miramar

subordinant exocntric

N Prep N N Adj Adj N QN VN

C.1.2.-Compostos adjectivals: agredol. Tipus de compost coordinant endocntric Estructura

agredol, sordmut Adj Adj nord-est, sud-oest blaunegre, blauverd N Adj bocamoll, camallarg mals, malsegur creuclavat, palplantat noucasat, nounat, primmirat benvolgut, malaguanyat, propdit, proppassat Adv Adj N Part Adj Part Adv Part

Exemples

subordinant

endocntric

Versi: 16/01/09

imatge.org

81

LA CREACI LXICA III C.1.3.-Compostos verbals: malparlar. Tipus de compost Estructura

NV

Exemples
camatrencar, colltrcer collportar, ullprendre carvendre, primfilar vanagloriar-se, viltenir foragitar, malparlar, menysprear, menystenir

subordinant

endocntric

Adj V Adv V

C.1.4.-Compostos adverbials: Adesiara, aleshores, alhora, daltabaix, enlaire, gaireb, noms, potser, sobretot, tamb, tampoc. C.2.-COMPOSTOS CULTES
Els compostos poden estar integrats per unitats manllevades a llenges clssiques gregues o llatines. En la major part dels casos, aquestes unitats no existeixen com a mots independents en catal i acompleixen funcions anlogues a les dels prefixos o a les dels sufixos. Llavors s'anomenen: Formes prefixades: euro- (Forma prefixada d'europeu. Ex: eurodlar, eurosiberi, euromediterrani, euroexrcit.), macro- (Forma prefixada del mot grec makrs, que significa 'gran', 'gros'. Ex: macrojudici, macroespectacle.), micro- (Forma prefixada del mot grec mikrs, que significa 'petit'. Ex: microbi, microscopi.), mini- (Forma prefixada del mot llat minimum, que significa 'petit'. Ex: minifundi. s usat tamb, familiarment, davant de molts mots per a indicar petitesa, brevetat, etc. Ex: minivacances, miniestadi, minibar.), para-(Forma prefixada del mot grec par, que significa 'al costat de', 'ms enll', 'contra'. Ex: parapsicologia, paraplegia, paracasena.); Formes sufixades: -cida (forma sufixada del mot llat caedere, que significa 'matar' i que designa la persona o el producte que mata all designat pel primitiu. Ex: homicida, parricida, insecticida.) -cultor (Forma sufixada del mot llat cultor, que significa 'que cultiva'. Ex: agricultor, viticultor.), -linge (Forma sufixada del mot llat lingua, que significa 'llengua'. Ex: bilinge.), -metre (Forma sufixada del mot grec mtron, que significa 'mesura'. Ex: audimetre, taxmetre.) Aquestes formes es troben en els compostos que ha heretat el catal (agrcola, filosofia, hipdrom, metafsica) i actualment sn disponibles, especialment en el llenguatge cientfic i tcnic, per a la formaci de nous compostos a la manera culta: minifaldilla (forma prefixada llatina mini- i el mot catal faldilla); taxmetre (forma sufixada grega -metre i el manlleu taxi), etctera. Quan aquestes unitats es combinen entre elles tenim diferents possibilitats:

Tipus de compost culte homogeni heterogeni

Combinaci [grec + grec] [llat + llat] [grec + llat] [llat + grec]

Exemples
misantrop, neurlgia puericultura, quadrienni electromotor, autombil decmetre, metallrgia

Versi: 16/01/09

imatge.org

82

LA CREACI LXICA IV C.3.-COMPOSTOS SINTAGMTICS C.3.1.-Compostos sintagmtics nominals: cotxe bomba, porc senglar. Tipus de compost coordinant Estructura NN N Conj N subordinant NN N Adj Adj N QN N Prep N N Prep Inf Exemples
alcalde president, magistrat jutge mel i mat, punt i coma cotxe bomba,vag restaurant argent viu, estat major, porc senglar alta tensi, fines herbes, pura sang primera m, tercera edat, tot terreny blat de moro, mal de cap, ull de poll caf amb llet, foc a terra, regatge per aspersi camisa de dormir, mquina d'afaitar

C.3.2.-Compostos sintagmtics adjectivals: blau mar, blau cel. Tipus de compost Estructura
Adj Adj

Exemples
gris rogenc, groc verds blau mar, verd fosc blau cel, groc canari, verd poma estret de pit, valent de dents figa tova, rata svia

endocntric subordinant exocntric

Adj N Adj Prep N N Adj

C.3.3.-Compostos sintagmtics verbals: deixar-se anar, saber greu. Tipus de compost Estructura
VN V Inf V Prep N V Adj V Adv

Exemples
parar compte, plegar veles, tancar caixa deixar-se anar, deixar-se caure posar en escena, treure de polleguera fer curt, fer salat, filar prim, saber greu fer fora, venir b

subordinant

endocntric

Versi: 16/01/09

imatge.org

83

LA CREACI LXICA V

D.-LA TRUNCACI (ABREVIACI).Reducci d'un mot a un segment que funciona autnomament o b en combinaci amb d'altres segments o mots per a crear una nova unitat lxica. D.1.-Hipocorstics: Quim, Pep, Cento, Nelo, Ximo. D.2.-Truncaci que es produeix en els compostos cultes, eliminant-ne un component: bus, moto, rdio, zoo. D.3.-Acrnims: qualsevol abreviaci formada amb lletres o segments inicials o finals extrets dels mots que componen una frase, que s pronunciable com un mot ordinari: radar, lser, ovni, OTAN, UNESCO. D.3.1.-Sigles: lletra o lletres inicials del nom de persones, d'entitats, de partits, etc., que hom usa per comoditat en comptes del nom sencer, especialment en la prctica comercial i burocrtica: CD-ROM [Compact Disc-Read Only Memory; pronunciat cede-rom], IBM, EEUU, CCOO, CNT. Les sigles tamb poden lexicalitzar-se: cenetista [derivat de CNT].

E.-ALTRES CASOS E.1.-Lonomatopeia: mu, tic-tac, plof, bum, catracrac... E.2.-La reduplicaci: nyam-nyam, mam, pap... E.3.-El manlleu: xip, [de l'angls chip 'estella, boc'], taekwondo [del core tae 'puntada de peu', kwon 'puny, cop de puny' i do 'manera, mtode'], piano [de l'itali pianoforte], consom [del francs consomm], futbol [de l'angls football 'pilota de peu'] ...

Versi: 16/01/09

imatge.org

84

La revolta dels antipub al metro de Pars

Sestn per tot el metro de Pars, per totes i cada una de les parades del transport metropolit per excellncia, un aire de revolta contra la publicitat (coneguda colloquialment com la Pub). Joves disposats a desafiar amb pinzells, pintura negra i marcadors lomnipresncia de la publicitat en les catacumbes de la ciutat. Cada cop ms 5 nombrosos, els activistes organitzen les trobades de lluita a travs dInternet, en les pgines electrniques de les Brigades Anti-Pub i Stopub. Lluiten contra el que creuen un smbol del liberalisme capitalista. Per aix, farts dels anuncis, han declarat la guerra a la pub i estan disposats a repintar tots els cartells de publicitat de totes les estacions de totes i cadascuna de les lnies del metro parisenc. Aix doncs, lofensiva dels divendres a la nit 10 dels mesos de novembre, desembre i gener ha estat noms un principi dun fenomen que es preveu que anir a ms. El moviment no es limita sols a Pars: les ciutats dAmiens i Grenoble sn altres fronts dels antipub. Tampoc la publicitat al metro de la capital de Blgica, Brusselles, sescapa de les pintades dun moviment en plena efervescncia que ja es compta per centenes de 15 joves. Laire de lluita ha pujat fins i tot a lesfera superior, la publicitat als carrers i als cinemes sn tamb nous blancs. Fa uns dies, el suplement setmanal del diari francs Le Monde feia una radiografia daquests joves en revolta. Uns joves que amb enginy i creativitat atempten contra els cartells anunciadors: feministes indignades amb la imatge oferta de la dona; ecologistes 20 contra la societat consumista actual; detractors del menjar rpid, activistes del moviment antiglobalitzaci en lluita contra la comercialitzaci de la cultura... tots formen un mosaic unit per un sol i nic objectiu: posar fi a la publicitat. Per altra banda, les empreses de publicitat han comenat tamb la batalla per aturar les agressions que estan patint els seus cartells anunciadors. Les actuacions dels antipublicitat sn cada cop ms arriscades a 25 causa del reforament de la vigilncia i de la imposici de fortes multes. A ms, sn contraatacades per una brigada de neteja que sesfora a tapar rpidament les pintades. La corporaci publicitria de la RATP, empresa responsable dels transports metropolitans de Pars, intenta aturar uns atacs que comporten una despesa molt elevada per a la companyia i que creuen tamb negativa per al manteniment i la modernitzaci dels 30 mitjans. Per quin tant per cent de la recaptaci obtinguda per la publicitat es destina a millorar el servei? Aix es pregunta el moviment antipub per contrarestar les acusacions de la corporaci publicitria de la RATP. Nria Ferragutcasas. El Punt, 22-02-2004 [PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. JUNY 2004]
Versi: 16/01/09

imatge.org

85

PENA DE MORT A ENRIQUE IGLESIAS

10

15

20

25

30

35

Aquesta setmana es posa a la venda el disc nou de Joaqun Sabina, I9 das y 500 noches. Amb aquest motiu, dilluns hi va haver una presentaci que va permetre al cantant aprofitar la mil vegades refregida idea de Francisco Ayala La ptria de l'escriptor s la seva llengua per fer una declaraci de nacionalisme lingstic: Amb el pas dels anys he arribat a la conclusi, i tamb a la convicci, que la meva ptria s el meu idioma. I va rematar aquestes paraules amb rotunditat: Encara que no m'agrada, em sembla que jo imposaria la pena de mort als artistes hispans que canten en angls. Du n'hi do, que un dels paladins musicals del vell progressisme es declari de cop a favor de la pena de mort. I que no s'equivoquin els del lliri a la m argumentant que noms ho ha dit per provocar i aconseguir titulars que cridin l'atenci. Per qu Sabina no pot tenir dret a estar a favor de la pena de mort, igual que els Ynestrillas que corren pel mn? De la mateixa manera que, amb el pas dels anys, molts dels antics partidaris de la pena de mort van Acabar oposant-shi, tamb els de lamericana de pana tenen dret a canviar dopini. A ms, el que Sabina denuncia clama a Du. Tots aquests cantants hispans porto-riquenys, cubans, espanyols que, per diners i projecci internacional, canten en la llengua del pirata Drake, no sn ms que uns tradors que reneguen de la llet que van mamar del Cid. Per aix es van sacrificar Pizarro, Corts i lvar Nez Cabeza de Vaca? Quan la pena de mort ja estigui convenientment restaurada al mn hispnic, jo faria el judici durant la mitja part del Festival de l'Oti. Seria un judici anual. Fets presoners per un cos de legionaris d'elit, cabra inclosa, cada any els hispans que haguessin cantat en angls tindrien dret a defensar-se davant d'un tribunal format a saber pel mateix Sabina, dos representants de l'Ateneo de Madrid, un del Caf Gijn, Rocito Carrasco, l'ltim guanyador del premi Goya als Millors Efectes Especials, l'estudiantina en ple de la Facultat de Dret de la Complutense i Jos Antonio Camacho, aquest ltim a perpetutat. Si se'ls declara culpables, per fugir dels mtodes d'execuci anglosaxons sense caure en el garrot, ltimament tan denigrat (no s per qu), jo promouria un mtode nou, que enllacs tradici i creativitat. Posem per cas que aquest any toqus jutjar Ricky Martin. Com que s evidentment culpable, se'l condemna a mort en un tres i no res i, sense ms dilaci que una pausa publicitria, se l'empala amb una pica de torero. Tot seguit se'l colloca sobre una muntanya de llibres de Blanco White i George Santayana de tradors n'hi ha hagut sempre mentre hi cala foc una hostessa mamelluda i amb minifaldilla. Una postilla. Imaginen per un instant que un cantant catal hagus dit: Imposaria la pena de mort als artistes catalans que canten en espanyol? Ni l'excusa d'haver-ho dit noms per provocar i aconseguir titulars l'hauria salvat de les denncies dels paladins del bilingisme i del multiculturalisme, que l'haurien acusat de tancat i de xenfob. S'imaginen les tertlies radiofniques? En canvi, aix de Sabina no ha provocat ni el ms mnim rebombori. De la qual cosa es desprn, un cop ms, que les virtuts del mestissatge noms sn inapellables si l'individu que s'ha de mestissar no t ni un paraigua per protegir-se de l'alluvi. Quim Monz El tema del tema, Barcelona: Quaderns Crema, 2003 [existeix una versi en castell del mateix autor publicada a La Vanguardia l'any 1999]

[PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. SETEMBRE 2004]

Versi: 16/01/09

imatge.org

86

LA COHESI LINGSTICA Jess Tusn Cohesi en dues llenges? Si, en el regne de la utopia, les llenges que trobem en un territori se situessin al mateix nivell funcional, potser s; per sembla que no s aquesta la qesti que considerem, i la histria (i la prctica quotidiana) ens donen exemples abundants de desequilibri quan dues llenges sn presents en un mateix espai..., i una 5 daquestes s loficial dun estat totpoders i va cam de deixar laltra, la histrica i encara actual, en una situaci de feblesa profunda. s davant daquesta situaci que cal fer efectiu el dret a la llengua prpia del territori i convertir-la en el factor bsic (potser no lnic) de cohesi social, sense interferncies ni imposicions alienes a la voluntat dun poble (recordem-ho: sis mil llenges en poc ms de 10 dos-cents estats). Un estat, una llengua s, doncs, una de les afirmacions ms destructives de la diversitat humana, una aberraci que atempta contra la pluralitat, natural i histrica, de la nostra espcie. Queda per considerar una qesti tamb de la mxima importncia i actualitat en aquests temps nostres. Quan una persona es veu forada a deixar la seva terra i arriba a un altre 15 espai, el que li passa pel cap no s dimposar-hi res de res. En el cas ms desesperat, perfectament comprensible i respectable, intentar la supervivncia sense perdre cap arrel. Per el ms normal i previsible s que vulgui obrir les portes (si el deixen) a noves adquisicions, llengua inclosa. Quina llengua? La que trobi al seu voltant, bviament, i no pas lamagada. Adquirir, doncs, la llengua que li permeti sobreviure, progressar i 20 relacionar-se amb lentorn. I s aqu que es planteja una qesti de la mxima gravetat: no sn els nouvinguts els responsables de la situaci duna llengua [maltractada i en procs de recessi. Ni els nouvinguts, ni els que van arribar decennis abans i es van trobar amb una llengua] prohibida i silenciada. Faran seva aquesta llengua que encara s a la teulada i que no sabem de quin cant caur? Potser s, si es creen les associacions afectives 25 que deriven dun paquet global: papers i estabilitat; feina digna remunerada amb justcia; accs a lhabitatge, leducaci, la sanitat, el lleure; acolliment sense discriminacions, afectus si s possible. Una vida plenament humana que afavoreixi les sintonies afectives: aquesta terra val la pena i em conv. I em conv la llengua prpia daquesta terra. (Extret de Patrimoni natural, Barcelona: Empries, 2004: pg. 104-105)
[PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. JUNY 2005]

Versi: 16/01/09

imatge.org

87

LA COHESI LINGSTICA

Realitza un comentari crtic del text que tadjuntem i desenvolupa les qestions segents: 1. Defineix qu volen dir les paraules segents presents al text: a. utopia (lnia 1) b. arrel (lnia 16) c. alienes (lnia 9) 2. Explica quin procs de formaci de nous mots ha originat els mots segents i per a cada mot escriu-ne un altre format mitjanant el mateix procs que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: a. desequilibri (lnia 4) b. bviament (lnia 18) c. nouvingut (lnia 21) 3. Digues quin tipus doraci subordinada s la que apareix subratllada a l'extracte segent i substitueix-la per un nom, un pronom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, segons corresponga. La nova expressi no ha de recollir necessriament el significat de lelement
substitut per ha de ser adequada al context lingstic.

a. Quan una persona es veu forada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa pel cap no s dimposar-hi res de res (lnies 14-15) b. Per el ms normal i previsible s que vulgui obrir les portes(lnia 17) c. Potser s, si es creen les associacions afectives que deriven dun paquet global (lnia 23) 3. Digues quina funci sintctica fan els sintagmes subratllats en els fragments segents, extrets del text; desprs, torna a escriure els fragments substituint aqueixos sintagmes pels pronoms febles corresponents: a. [...] i la histria (i la prctica quotidiana) ens donen exemples abundants de desequilibri [...] (lnies 3-4) b. Quan una persona es veu forada a deixar la seva terra i arriba a un altre espai, el que li passa pel cap no s dimposar-hi res de res (lnies 14-15) c. Una vida plenament humana que afavoreixi les sintonies afectives (lnies 2526)

[PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. JUNY 2005]

Versi: 16/01/09

imatge.org

88

LA MIRADA Isabel-Clara Sim Tinc gravades al cervell unes imatges que han aparegut a la premsa: els ulls desorbitats dels immigrants clandestins que, a punt de ser embarcats en una llanxa de la Gurdia Civil, van tombar la pastera, i van morir ofegats. Set homes joves. L'atnita, esporuguida claror en els ulls d'uns homes. Qu estem fent amb la immigraci? Quines respostes tenim per a centenars de 5 persones desesperades que es juguen la vida perqu a Europa els oferim feina i l'esperana d'una vida digna? Quins estudis, quines poltiques, quin debat seris estem mantenint? El cert s que l'nica reacci una mica coherent s la del repugnant fantasma del racisme. Tota la resta est enganxat amb agulles. I no piulis, perqu si no ets d'aquelles persones frvoles que volen papers per a tothom, com repeteixen, com lloros, els qui estan encarregats de pensar, de 10 programar i de cercar solucions. Jugant-se la vida i menant una lluita d'una valentia immensa, els obrers i els sindicats d'aqu van capgirar l'economia liberal del segle XIX i van assolir conquestes que aleshores semblaven impossibles. Les vacances pagades, la seguretat social, van costar moltes vides. Heu llegit mai com era una vaga en el XIX? Heu tingut la sensibilitat o la preocupaci per adonar-vos que cada pas va ser arrencat amb sang humana? 15 Doncs b, aquestes conquestes sn precisament la base de la societat del benestar i no la generositat de cap empresari ni l'igualitarisme de cap governant. Recordem-ho: la histria s aqu i no s'hi poden fer trampes. El preu que han pagat aquells primers empresaris va ser irrisori al costat del que va pagar la classe obrera, per tot i aix consideren, ara i ads, que s excessiu. I aleshores apareix la globalitzaci de les empreses, que s'installen all on els 20 productors no han assolit encara els avenos dels productors del seu pas d'origen. El segon pas s cridar la immigraci: uns obrers que amb quatre rals estan disposats al que sigui. I han vingut, i aleshores els poltics s'han posat les mans al cap i han dit: "I ara qu fem?". Les policies corresponents han mirat cap a una altra banda davant els brots de racisme, que in pectore comparteixen els soi-disant governs democrtics. 25 El resultat d'aquesta histria s un home que em mira a mi, des d'una pgina del diari, a punt d'ofegar-se. Una mirada davant la qual no tenim dret a romandre indiferents.

[Aparegut al diari Avui, l11 de novembre de 2004]

[PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. SETEMBRE 2005]

89

Versi: 16/01/09

imatge.org

De buit en buit

Amb lexperincia acumulada dels seus 97 anys, el doctor Broggi diu que el mn va malament. Acaba de publicar el segon volum de les seves memries i ha declarat: No anem b. Molta gent omple la buidor de la seva vida amb el consum, amb ladquisici de bns per ostentaci. El mn no pot aguantar ms. 5 Amb un llenguatge ms tcnic, lltim informe de Justcia i Pau diu exactament el mateix: El consum creix duna manera desbocada; aix ho mostren tots els indicadors: creix el nombre de consumidors, creix el consum de matries primeres, creix el consum de bns i serveis i creix el nivell de despesa per llar. El consum omple, en part, el buit que han deixat la religi, la famlia, la comunitat, les utopies. Els autors daquest informe coincideixen literalment amb el mtic cirurgi 10 de les Brigades Internacionals: el consum creix per omplir un buit. El que passa s que el consumisme provoca un altre buit, que s el de la butxaca a final de mes i el de lendeutament crnic al llarg de la vida, i encara genera un buit ms profund, que s el que descriu la novellista Carme Riera a La meitat de lnima: La substituci del sentit sacre pel consumisme forassenyat no sembla que hagi modificat gran cosa la condici humana; no li ha atorgat ms llibertat. 15 Continuem sent criatures en dependncia, no de Du sin dels dus producte del mercat, dels clergues que prediquen sense assossec ni treva que lnic cam possible per a la salvaci terrenal, la felicitat immediata, s la possessi duns determinats bns, anunciats quasi sempre a televisi. Sentim, doncs, el buit de la nostra frustraci, per aquesta no s res comparada amb la que pateixen les vctimes del nostre sistema: els 850 milions dhabitants del planeta que sofreixen fam 20 o desnutrici. Per aix, el doctor Broggi diu que mai no havem anat tan malament com ara; fets com la revolta que aquests dies sestn pels suburbis dEuropa sn el fruit amarg de la injustcia que hem instaurat i engreixat. Narcs-Jordi Arag, El Punt, 14 de novembre de 2005

[PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. JUNY 2006]

Versi: 16/01/09

imatge.org

90

De buit en buit
Comentari crtic: Realitza un comentari crtic del text adjunt. Qestions: Desenvolupa dues de les quatre qestions segents: 1) Identifica els connectors que apareixen al fragment segent i digues de quins tipus sn: Sentim, doncs, el buit de la nostra frustraci, per aquesta no s res comparada amb la que pateixen les vctimes del nostre sistema (lnies 18-19) 2) Digues quin procs de formaci de mots ha originat els mots segents i delimitan els constituents morfolgics. Desprs, per a cada mot, tria un constituent dels que el formen i escriu un altre mot, mitjanant el mateix procs de formaci, que continga el constituent que hages triat. cirurgi (lnia 9) televisi (lnia 17) engreixat (lnia 22) 3) Escriu un sinnim o explica el significat dels mots segents: llar (lnia 8) forassenyat (lnia 13) clergues (lnia 16) 4) Identifica els recursos tipogrfics que apareixen al text i digues quina funci realitzen en general i quina funci especfica acompleixen al text.

[PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. JUNY 2006]

Versi: 16/01/09

imatge.org

91

De buit en buit Solucionari

1) Identifica els connectors que apareixen al pargraf segent i digues de quin tipus sn: "Sentim, doncs, el buit de la nostra frustraci, per aquesta no s res comparada amb la que pateixen les vctimes del nostre sistema" Puntuaci: 05 per connector Identificaci: 02 punts Tipus: 03 punts Soluci: Doncs. Connector consecutiu. Per. Connector adversatiu o de contrast Amb la que. Connector relatiu. 2) Comenta quin procs morfolgic ha originat els mots segents i delimita els morfemes derivatius que els componen. Desprs, per a cada mot tria un dels constituents derivatius que el formen i escriu-ne un altre que continga el mateix morfema derivatiu. Puntuaci: 05 per mot Tipus de procs: 02 Laltre exemple: 03 Soluci: "engreixat. Mot format per prefixaci a partir del prefix verbalitzador en i de la base adjectival [nominal?] greix. Un altre exemple: entendrir televisi". Mot format per composici culta a partir de les bases tele i visi. Un altre exemple: teleaddicte, cosmovisi "cirurgi". Mot format per sufixaci a partir del sufix nominal a i de la base nominal cirurgia (amb elisi posterior de la vocal final de la base). Un altre exemple: valenci 3. Escriu un sinnim o explica el significat dels mots segents: Puntuaci: 05 per mot Soluci: "forassenyat". Desmesurat, exagerat. "llar". Casa que hom habita. Residncia "clergues". Persona que ha rebut ordes sagrats. Capell. Rector 4) Identifica els recursos tipogrfics que apareixen al text i digues quina funci realitzen en general i quina funci especfica acompleixen al text Puntuaci. A ttol orientatiu, 05 per apartat. Si en desenvolupen 3, tenen la puntuaci mxima. No cal que siguen exhaustius, perqu aquesta pregunta s molt llarga. Soluci: a) Tipus de lletra: cursiva, negreta i redona La negreta sempra per a destacar paraules o frases, en aquest cas, per a destacar el ttol La cursiva sempra per a destacar paraules i per a citar obres, com en aquest cas b) Disposici del text: pargrafs; entrades de pargraf Hi ha tres pargrafs sense entrar, separats amb una lnia en blanc c) Puntuaci: coma, punt i coma, punt i a part, punt i seguit, dos punts d) Altres recursos. Cometes. Sempren per a les citacions directes, com en el cas del text, i per als ttols. Majscules (sempren en noms propis, al comenament de paraula i desprs de punt i a part) i minscules (en els casos restants).

Versi: 16/01/09

imatge.org

92

La intelligent no es casa

10

Si ho han fet les universitat dEdimburg, Aberdeen, Bristol i Glasgow i ho ha publicat The Sunday Times, se li ha de donar crdit. Aquestes sn les conclusions de lestudi fet durant 40 anys: com ms avana el nivell intellectual de la dona, ms baixa la seva possibilitat matrimonial, fins al punt que les ms llestes tenen un 40% menys dopcions. Parallelament, per cada augment de 16 punts de coeficient, els homes augmenten un 35% de possibilitats de casarse. No noms aix, les dones brillants busquen homes de nivell, i els homes brillants escullen companyes que sassemblin a les mares i perdin la xaveta pel seu xit i la seva brillantina cerebral. s a dir, la dona accepta la competncia intellectual en la convivncia, i lhome no la suporta. Remata una altra anlisi a lAustralian Twins Registry: Les intelligents odien perdre el temps, i per aix no el perden amb els tontos. Amb la qual cosa, troben menys opcions. Un simple estudi que em recorda aquella expressi explcita que va encapalar el captol dun llibre meu: El poder femen arruga el penis. Lha arrugat durant dcades, fins al punt que la intelligncia masculina era considerada un atractiu, i la femenina, una impertinncia. Inseguretat masculina? Sens dubte. No obstant aix, i malgrat lestudi, crec que cada dia hi ha ms homes seduts per lxit femen i la seva libido no noms no sespanta, sin que sengrandeix. Avui hi ha homes que estimen dones brillants. Sn els ms interessants: saben ser homes sense necessitat de competir com a mascles. Pilar Rahola, El Peridico, 6 de febrer de 2005

15

[PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. SETEMBRE 2006]

Versi: 16/01/09

imatge.org

93

Els factors poltics

1 Els factors poltics sn els ms esmentats com a causa de la prdua de llenges en moltes comunitats arreu del mn. Histricament, dos fets han afectat drsticament la diversitat lingstica. Duna banda, la colonitzaci del nou mn va donar lloc a ls gaireb exclusiu de les llenges europees en situacions de prestigi a Amrica i a lfrica en el sistema educatiu, ladministraci pblica, la 5 religi i, ms tard, en els mitjans de comunicaci. Locupaci europea dels nous territoris no tan sols va donar pas a la colonitzaci cultural: la llengua dels poderosos la dels ocupants va passar a ser la prestigiosa i aix va comportar una prdua significativa de llenges entre les que no tenien poder. A ms, com a conseqncia de la creaci destats a Europa, la idea dun estat, una llengua es va 10 estendre rpidament. Aquesta poltica no tan sols va afectar un gran nombre de llenges menys poderoses a Europa, sin que tamb va comportar ls exclusiu per a les funcions formals de les llenges estatals dels colonitzadors a les colnies. Arran daix, la colonitzaci va produir una pressi poltica enorme per deixar de parlar les llenges locals a Austrlia, a gaireb tot lAmrica del Nord i a moltes regions de lAmrica del Sud i 15 de lfrica. Tot i que la colonitzaci de cadascun daquests territoris va seguir camins diferents i els resultats tamb van ser diferents, tenen en com la subjugaci i lassimilaci lingstica de la poblaci local per part dels colonitzadors. A causa daquests episodis histrics, actualment els governs adopten mesures poltiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llenges: lestatus de les diferents llenges es veu afectat 20 per si aquestes llenges shan declarat oficials o no, i, per tant, per si sutilitzen en leducaci, ladministraci pblica i els mitjans de comunicaci. (Extret dEsti AMORRORTU i altres (2005), Informe sobre les llenges del mn. Sntesi, UNESCO Etxea/Centre UNESCO de Catalunya/Angle Editorial, Barcelona, pp. 97-99)

[PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. JUNY 2007]

Versi: 16/01/09

imatge.org

94

Els factors poltics

Comentari crtic: Realitza un comentari crtic del text adjunt. Qestions: Desenvolupa dues de les quatre qestions segents: 1) Escriu un sinnim o explica el significat que prenen en el text els mots segents: a) esmentats (lnia 1) b) drsticament (lnia 2) c) nombre (lnia 10) 2) Digues de quin tipus sn i quina funci sintctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els fragments segents, extrets del text: a) Histricament, dos fets han afectat drsticament la diversitat lingstica. (lnia 2) b) [...] la idea dun estat, una llengua es va estendre rpidament. (lnies 9-10) c) A causa daquests episodis histrics, actualment els governs adopten mesures poltiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llenges [...] (lnies 18-19) 3) Digues quin procs de formaci de mots ha originat els mots segents i, per a cada mot, escriu-ne un altre format mitjanant el mateix procs que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: a) histricament (lnia 2) b) gaireb (lnia 3) c) poderosos (lnia 6) 4) Digues de quin tipus sn els connectors segents. A continuaci, copia el fragment del text on apareixen i substitueix-los per connectors sinnims. a) a ms (lnia 9) b) tot i que (lnia 15) c) per tant (lnia 20)

[PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. JUNY 2007]

Versi: 16/01/09

imatge.org

95

Els factors poltics Solucionari

1) Escriu un sinnim o explica el significat que prenen en el text els mots segents:
Puntuaci: 05 per mot Soluci: esmentat: dit, citat, referit drsticament: profundament, intensament nombre: quantitat 2) Digues de quin tipus sn i quina funci sintctica fan els sintagmes o constituents subratllats en els fragments segents, extrets del text: Puntuaci: 050 per qesti Tipus de sintagma: 025 Funci sintctica: 025 Soluci: a) Histricament, dos fets han afectat drsticament la diversitat lingstica (lnia 2): SN en funci de complement directe b) [...] la idea dun estat, una llengua es va estendre rpidament (lnia 8): SAdv en funci de complement circumstancial. c) A causa daquests episodis histrics, actualment els governs adopten mesures poltiques que afecten en gran mesura el futur de moltes llenges (lnies 17-18): oraci subordinada adjectiva o relativa especificativa, actua com a CN de mesures (especifica quin tipus de mesures sn aquestes). 3) Digues quin procs de formaci de mots ha originat els mots segents i, per a cada mot, escriu-ne un altre format mitjanant el mateix procs que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida. Puntuaci: 05 per mot Tipus de procs: 02 Laltre exemple: 03 Soluci: a) histricament. Mot format per sufixaci a partir del sufix adverbialitzador -ment i la base adjectival (en forma femenina) histrica. Exemple: rpidament; historicitat. b) gaireb. Mot format per composici de dos adverbis (o de quantificador i adverbi). Exemple: malb, benparlar, benavenir, bendir, benhumorat... c) poders. Mot format per sufixaci a partir del sufix adjectivador s i la base nominal poder. Exemple: orgulls, espins, poderejar. 4) Digues de quin tipus sn els connectors segents. A continuaci copia el fragment del text on apareixen i substitueix-los per connectors sinnims. Puntuaci: 050 per mot Tipus de connector: 025 Sinnim al text: 025 Soluci: a) a ms (lnia 8): additiu; i, i tamb, a ms a ms, aix mateix... b) tot i que (lnia 14): de contrast (concessiu); malgrat que, encara que, a pesar que...

c) per tant (lnia 19): consecutiu; doncs, per aix, per consegent, en conseqncia...

Versi: 16/01/09

imatge.org

96

Setge, escola i famlia

Rosa Caadell *

Cada vegada que hi ha un cas dramtic d'assetjament escolar, tomem a parlar del paper de l'escola. El professorat esta assumint els problemes que la societat no s capa de resoldre: racisme, violncia, exclusi social, etc. I tot amb gran indiferncia per part de tothom. Han augmentat els conflictes als instituts i tamb les famlies desestructurades, els joves violents, la pobresa, per no ha augmentat

gens el pressupost educatiu. Per detectar i afrontar els problemes de l'alumnat s imprescindible poder fer un seguiment personal de nois i noies, la qual cosa implica que hi hagi menys alumnes per aula, ms hores de tutoria, ms psiclegs. Per ni l'Administraci esta complint ni la societat en general fa pressi perqu es destinin ms diners als centres pblics, que s on ms es concentra la diversitat.

10

Hi ha tamb la famlia. Com pot ser que els pares no s' assabentin a temps del gran malestar del seu fill o filla, i al mateix temps, culpin el professorat que ha d'atendre 60 o 120 alumnes a la setmana? Quin tipus de relaci tenen amb els seus fills perqu aquests no puguin compartir amb ells la seva desesperaci? s ms fcil que un noi o noia que rep maltractaments a l'escola en pugui parlar amb la famlia que en l'mbit de la mateixa escola, ja que all hi ha els seus agressors i la

15

confiana que pot tenir amb el professorat no s'ha de suposar que sigui ms gran que la que t amb el seu pare o la seva mare. Aix no significa pas que l'escola no hagi de posar tots els mitjans possibles per detectar i solucionar aquests conflictes. Les famlies dels agressors tamb tenen la seva responsabilitat. Quan els pares reben queixes de l'institut sobre mal comportament, caldria que entenguessin que s un problema del "seu" adolescent.

20

Tenir un fill o filla violent s un fet molt seris. Posar tot l'mfasi en el funcionament de l'escola s un greu error i una manera de culpabilitzar tot el collectiu del professorat, defugint la responsabilitat de la resta d'agents que hi intervenen. Si no actuem conjuntament i hi aboquem tots els recursos adients, difcilment podrem aturar el sofriment de les vctimes ni redrear el comportament dels agressors. *Psicloga i professora de secundria El Peridico, 13 de juny del 2005

[PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. SETEMBRE 2007]

Versi: 16/01/09

imatge.org

97

Val ms dedicar les hores de catal a lestudi de langls

1 Les hores de castell tamb? I les de msica, educaci fsica, histria i geografia? Fins i tot les de matemtiques, cincies naturals i filosofia? Home dir alg, no exagerem! I doncs, per qu noms i especficament les hores de catal en benefici de langls? Aquesta qesti planteja dos problemes importants: el de la utilitat dels coneixements que es poden aconseguir a lescola i el del 5 paper de la llengua com a matria i com a vehicle de lensenyament. Comenarem per aquesta segona qesti, a veure si podem deixar les coses una mica clares, des de punts de vista diferents. Tot sovint, hi ha qui sexclama contra la degradaci del medi natural i, ms en concret, parla del perill que suposa la reducci de la massa forestal del planeta. Tamb saixequen constantment veus responsables que alerten sobre lextinci possible de moltes espcies vegetals i animals (pobres 10 coales i pobres linxs ibrics!). Aquestes crides no sn purament esttiques i proteccionistes de les espcies en perill dextinci, les veus ms responsables tenen molt present que cal defensar la diversitat perqu la Terra s com s grcies a tot el que cont. I una prdua aparentment puntual podria provocar un daltabaix: una cadena imprevisible de canvis que poc o molt, alterarien el conjunt o, si ms no, un ecosistema. [...] 15 El que s ben curis, per, s que lesperit conservacionista no sestengui tamb cap a les llenges, moltes en perill dextinci imminent com ha enunciat amb arguments i xifres (algunes esferedores) la professora Carme Junyent a Vida i mort de les llenges. Hem dit ms duna vegada que al mn encara hi ha unes sis mil llenges, i els experts creuen que, en el segle que comena, els humans veuran com el cabal lingstic es redueix a la meitat, aproximadament. Malament, doncs, si 20 en lhoritz del futur comena a dibuixar-shi un planeta que camini cap a la simplificaci total: una espcie animal (girafes), una de vegetal (pomeres) i una de lingstica (angls). Que vols un animal de companyia? Girafa. I de postres, qu? Poma. Do you speak English? Un malson, s clar. Un malson que implicaria tamb la uniformitzaci de voluntats, estils i idees: la desaparici de la diversitat ens abocaria a una humanitat de clnics; mal alimentats, a ms. Jess TUSN, Una imatge no val ms que mil paraules. Contra els tpics, Barcelona, Editorial Empries, 2001, p. 63-64.

[PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. JUNY 2008]

Versi: 16/01/09

imatge.org

98

Val ms dedicar les hores de catal a lestudi de langls

Comentari crtic: Realitza un comentari crtic del text adjunt. Qestions: Desenvolupa dues de les quatre qestions segents: 1. Escriu un sinnim o explica el significat que prenen en el text les paraules segents: a. doncs (lnia 2) b. sovint (lnia 7) c. imminent (lnia 16) 2. Digues de quin tipus sn els sintagmes o constituents que apareixen en cursiva als fragments segents i quina funci sintctica fan; sn fragments extrets del text anterior. a. Tamb saixequen constantment veus responsables que alerten sobre lextinci possible de moltes espcies vegetals i animals (pobres coales i pobres linxs ibrics!) (lnies 810) b. [...] les veus ms responsables tenen molt present que cal defensar la diversitat perqu la Terra s com s grcies a tot el que cont. (lnies 1112) c. Hem dit ms duna vegada que al mn encara hi ha unes sis mil llenges [...] (lnies 1718) 3. Torna a escriure els fragments segents substituint els sintagmes destacats en cursiva pels pronoms febles adequats; sn fragments extrets del text anterior. a. Aquesta qesti planteja dos problemes importants [...] (lnies 34) b. Aquesta qesti planteja dos problemes importants: el de la utilitat dels coneixements que es poden aconseguir a lescola i el del paper de la llengua com a matria i com a vehicle de lensenyament. (lnies 35) c. [...] els experts creuen que, en el segle que comena, els humans veuran com el cabal lingstic es redueix a la meitat, aproximadament. (lnies 1819) 4. Explica quin procs de formaci de paraules ha originat els mots segents i, per a cada cas, escriune un altre format pel mateix procs i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: a. especficament (lnia 3) b. ensenyament (lnia 5) c. natural (lnia 7)

[PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. JUNY 2008]

Versi: 16/01/09

imatge.org

99

Val ms dedicar les hores de catal a l'estudi de l'angls Solucionari

Qestions: desenvolupa dues de les quatre preguntes segents. 1. Escriu un sinnim o explica el significat que prenen en el text les paraules. Puntuaci: 05 per sinnim o explicaci Soluci: a. doncs (lnia 2): per tant, en conseqncia; denota la conseqncia o conclusi dall que precedeix (DIEC2) b. sovint (lnia 7): freqentment, amb freqncia, moltes voltes/ vegades; gran nombre de vegades, freqentment (DIEC2) c. imminent (lnia 15): prxim, proper, immediat; prxim a ocrrer, a sobrevenir (DCVB) 2. Digues de quin tipus sn els sintagmes o constituents que apareixen en cursiva als fragments segents i quina funci sintctica fan; sn fragments extrets del text anterior. Puntuaci: 05 per qesti Tipus de sintagma o constituent: 025 Funci sintctica: 025 Soluci: a. Tamb saixequen constantment veus responsables que alerten sobre lextinci possible de moltes espcies vegetals i animals (pobres coales i pobres linxs ibrics!)(lnia 8-10): oraci subordinada de relatiu, adjectiva especificativa, en funci de complement de responsables. b. Hem dit ms duna vegada que al mn encara hi ha unes sis mil llenges(lnia 11-12): oraci subordinada substantiva, en funci de complement directe. c. les veus ms responsables tenen molt present que cal defensar la diversitat perqu la Terra s com s grcies a tot el que cont(lnia 16-17): oraci subordinada adverbial causal, en funci de complement circumstancial. 3. Torna a escriure els fragments segents substituint els sintagmes en cursiva pels pronoms febles adequats; sn fragments extrets del text anterior. Puntuaci: 05 per qesti Soluci: a. Aquesta qesti planteja dos problemes importants (lnia 3-4): Aquesta qesti en planteja dos. b. Aquesta qesti planteja dos problemes importants: el de la utilitat dels coneixements que es poden aconseguir a lescola i el del paper de la llengua com a matria i com a vehicle de lensenyament (lnia 35): [...] shi poden aconseguir [...] o [...] poden aconseguir-shi [...]. c. els experts creuen que, en el segle que comena, els humans veuran com el cabal lingstic es redueix a la meitat, aproximadament (lnia 17-18): els experts ho creuen. 4) Explica quin procs de formaci de paraules ha originat els mots segents i, per a cada cas, escriu-ne un altre format pel mateix procs i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: Puntuaci: 05 per paraula Tipus de procs: 02 Laltre exemple: 03 Soluci: a. especficament (lnia 3): mot format per derivaci (sufixaci) a partir de la base adjectival en forma femenina especfic i el sufix adverbialitzador -ment. Un altre exemple: concretament, rpidament, nicament, fcilment, especificaci. [Admetem tamb els formats sobre adjectius duna terminaci] b. ensenyament (lnia 5): mot format per derivaci (sufixaci) a partir de la base verbal ensenyar i el sufix nominalitzador ment [a vocal temtica de primer conjugaci]. Un altre exemple: pagament, coneixement, impediment, ensenyana. c. natural (lnia 7): mot format per derivaci (sufixaci) a partir de la base nominal natura i els sufix adjectivador -al. Un altre exemple: elemental, verbal, tropical, musical, naturalment.

Versi: 16/01/09

imatge.org

100

A Pequn sense carmanyoles

Adrin Foncillas

10

15

20

25

30

Un pollastre va desencadenar la crisi. LUSOC (sigles angleses del Comit Olmpic dels Estats Units) va topar en un supermercat xins amb mig pit de pollastre de 35 centmetres. Suficient per a alimentar una famlia de vuit, va aclarir un funcionari al New York Times. Les anlisis van concloure que estava tan ple desteroides que hauria donat positiu qualsevol atleta que lhagus tastat. Amb aquest temor, els Estats Units van anunciar recentment que portarien el menjar de casa: ms d11 tones de protena sense greix per als seus 600 esportistes, arribades en vaixell dos mesos abans de la inauguraci olmpica. El pla preveia contractar subministradors i cuiners propis, al marge de lorganitzaci. La decisi arribava poc desprs que Austrlia dons informaci precisa als seus esportistes sobre qu podien i qu no podien menjar. A ms desteroides, alguns aliments a la Xina mostren restes dinsecticides i drogues per a lengreix del bestiar. La Xina va reaccionar amb prestncia. Va sostenir que no hi havia res a tmer i va recordar que, com que s norma olmpica, est prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat i les begudes per compromisos amb els patrocinadors. Aix que els nord-americans trencarien lharmonia olmpica. Hem lluitat de valent perqu tots els atletes del mn puguin menjar junts i gaudir. Si els Estats Units no volen fer-ho, ser una pena. Hi haur menjar variat i segur per a tots, va dir Kang Yi, directora del catering olmpic. La polseguera va obligar lUSOC a desdir-sen la setmana passada, mostrar la seva fe indestructible en la seguretat alimentria olmpica i anunciar que els seus atletes menjarien la majoria de vegades a la Vila Olmpica. Persisteixen els plans dembarcar aliments, per aquests majoritriament per a personal sense dret a entrar a la Vila. Crisi tancada. Lassumpte arriba quan encara cueja lescndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses. Ha estat lltim: la Xina pateix crisis alimentries peridiques, prpies dun pas en vies de desenvolupament i encara esforat a omplir el plat a 1.300 milions dhabitants. [...] Per les crisis se solen concentrar en les classes ms baixes i desprotegides, per les mateixes raons que loli de colza a Espanya no va matar cap ric. s poc probable que la Xina es deixi arrunar els seus Jocs Olmpics, assumits com una posada de llarg internacional, per un assumpte molt menys complex que la contaminaci o les previsibles campanyes tibetanes, taiwaneses o de Falun Gong. La polmica daquests dies ha revelat un control alimentari escrupols i sense precedents, que hauria de ser suficient per a evitar disgustos als 10.000 atletes, als quals shan de sumar els entrenadors i altres persones que menjaran a la vila. El Peridico, 3 de mar de 2008

[PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. SETEMBRE 2008]

Versi: 16/01/09

imatge.org

101

A Pequn amb carmanyoles

Comentari crtic: Realitza un comentari crtic del text adjunt. Qestions: Desenvolupa dues de les quatre qestions segents: 1. Digues de quin tipus sn i quina funci sintctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els fragments segents extrets del text: a. Les anlisis van concloure que estava tan ple desteroides que hauria donat positiu [...]. (lnies 3 - 4) b. La Xina va reaccionar amb prestncia. (lnia 11) c. [...] va recordar que, com que s norma olmpica, est prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat [...] (lnies 11-12) 2. Explica quin procs de formaci de paraules ha originat els mots segents i, per a cada cas, escriune un altre format pel mateix procs i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: a. centmetres (lnia 2) b. reaccionar (lnia 11) c. cueja (lnia 21) 3. Assenyala els connectors que apareixen en les oracions segents i indica de quin tipus sn. A continuaci, torna a escriure les oracions substituint cada un dels connectors per un altre de la mateixa classe. a. [...], com que s norma olmpica, est prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat [...] (lnia 12) b. Aix que els nord-americans trencarien lharmonia olmpica. (lnies 1314) c. Lassumpte arriba quan encara cueja lescndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses. (lnies 2122) 4. Escriu un sinnim o explica el significat que prenen en el text les paraules segents: a. topar (lnia 2) b. bestiar (lnia 10) c. polseguera (lnia 17)

[PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT. SETEMBRE 2008]

Versi: 16/01/09

imatge.org

102

A Pequn amb carmanyoles Solucionari

Qestions: desenvolupa dues de les quatre preguntes segents. 1) Digues de quin tipus sn i quina funci sintctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els fragments segents extrets del text: Puntuaci: 05 per qesti Tipus de sintagma o constituent: 025 Funci sintctica: 025 Soluci: a. Les anlisis van concloure que estava tan ple desteroides que hauria donat positiu [...]. (lnia 3): oraci subordinada substantiva en funci de complement directe. b. La Xina va reaccionar amb prestncia. (lnia 11): SP en funci de complement circumstancial de manera. c. va recordar que, com que s norma olmpica, est prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat [...] (lnia 12): SN en funci de subjecte. 2) Explica quin procs de formaci de paraules ha originat els mots segents i, per a cada cas, escriu-ne un altre format pel mateix procs i que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida: Puntuaci: 05 per paraula Tipus de procs: 02 Laltre exemple: 03 Soluci: a. Centmetres (lnia 2): mot format per composici a partir del quantificador (o adjectiu) numeral cent i el substantiu metre. Un altre exemple: termmetre, millmetre, centilitre. b. Reaccionar (lnia 11): mot format per derivaci (prefixaci) a partir del prefix re- sobre la base nominal acci i el morfema flexiu verbalitzador (n)ar. Un altre exemple: impressionar, reactivar. c. Cueja (lnia 21): mot format per derivaci (sufixaci) a partir del sufix verbalitzador ejar i de la base nominal cua. Un altre exemple: manejar, sacsejar, cuer. 3) Assenyala els connectors que apareixen en les oracions segents i indica de quin tipus sn. A continuaci, torna a escriure les oracions substituint cada un dels connectors per un altre de la mateixa classe. Puntuaci: 05 per cas ben resolt Identificaci del connector: 01 Tipus de connector: 01 Un altre connector: 03 Soluci: a. Com que: causal. Substituci: [...], ats que/vist que s norma olmpica, est prohibit a la vila el menjar extern per raons de seguretat [...] (lnia 12). b. Aix que: consecutiu. Substituci: De manera que/ Per tant els nord-americans trencarien lharmonia olmpica (lnia 13). c. Quan: temporal. Substituci: Lassumpte arriba mentre/en el moment en qu encara cueja lescndol de les desenes de japonesos intoxicats per crestes congelades xineses. (lnia 21) 4) Escriu un sinnim o explica el significat que prenen en el text les paraules segents: Puntuaci: 05 per sinnim o explicaci Soluci: a. topar (lnia 2): trobar, veure. Veure accidentalment. b. bestiar (lnia 10): animals. Conjunt danimals que es crien per al consum hum. c. polseguera (lnia 16): enrenou, conflicte. Efectes derivats de la situaci creada.
103

Versi: 16/01/09

imatge.org

VALENCI: LLENGUA I LITERATURA II

CRITERIS DE CORRECCI13
1. CRITERIS GENERALS Savaluar la capacitat de qui sexamina danalitzar, sintetitzar i interpretar el text, i de construir un text en valenci adequat al registre formal, coherent i cohesionat. Concretament, savaluar la capacitat: a) danalitzar el text a partir de la descripci de la seua estructura i de la separaci de les idees principals i les secundries; b) de sintetitzar el text mitjanant lestabliment del tema; c) dinterpretar el text grcies a les marques lingstiques explcites o implcites que el text ofereix i dels coneixements enciclopdics; d) de fer-ne una valoraci crtica i didentificar la presncia de valors o dactituds sociolingstiques prpies duna situaci de contacte de llenges; e) de construir un text adequat al registre formal, de manejar els mecanismes que donen coherncia i cohesi al text, i dexpressar-se amb correcci gramatical; f) dexpressar-se de forma neutra mitjanant ls de formes impersonals o despersonalitzadores i de canviar a frmules personals i modalitzadores en la valoraci personal del text, i g) daplicar els conceptes terics a millorar les seues capacitats expressives (en el bloc de les qestions). Sassignaran 7 punts al comentari, que es distribuiran de la manera segent: a) capacitat danlisi i sntesi, 3 punts; b) caracteritzaci del text, 3 punts; c) valoraci personal,1 punt. Sassignaran 3 punts a les qestions (cada qesti puntua 15 punts). Lexpressi de qui sexamina es valorar de la forma segent: si globalment s positiva, es podr apujar fins a 1 punt la nota obtinguda en el comentari i, si s negativa, es disminuir fins a 2 punts (vegeu lapartat dels criteris especfics). 2. CRITERIS ESPECFICS a. Capacitat danlisi i sntesi (3 punts) tema o temes: 05 resum: 1 organitzaci del text: 15 b. Caracteritzaci del text (3 punts): 05 per aspecte tractat (independentment del grup que siguen). mbit ds: acadmic, periodstic, publicitari, jurdic, administratiu, literari... Tipus de text: expositiu, argumentatiu, narratiu, retric, descriptiu... Gnere: article dopini, carta al director, ressenya, conte, debat, conferncia, article de divulgaci cientfica... Finalitat comunicativa: informar sobre un tema, persuadir, orientar lopini o la conducta... Varietat lingstica: determinar el dialecte geogrfic (variaci diatpica), el dialecte social (variaci diastrtica) i el registre (variaci diafsica o funcional). Sobretot, veure si es tracta dun registre formal o informal i justificar-ho, i determinar si el llenguatge s general o despecialitat. Polifonia i intertextualitat. Pressuposicions. Funcions lingstiques predominants. Modalitat oracional, modalitzaci i impersonalitat. Mecanismes de cohesi lxica. Mecanismes de cohesi gramatical. Altres. c. Valoraci personal (1 punt) Valoraci sobre el text (sobre les idees exposades per lautor, sobre linters o lactualitat del tema tractat, si aconsegueix o no la finalitat comunicativa que es proposa): 05. Judici personal sobre el tema o els temes tractats: 05. d. Expressi de lestudiant (+ 1 / 2 punts) Correcci textual: cohesi, coherncia, adequaci: fins a 05 punts a lala i fins a 1 punt a la baixa. Correcci gramatical: fins a 05 punts a lala i fins a 1 punt a la baixa, sobre un tast de 30-35 lnies, descomptant 005 per accent i 010 per qualsevol altre error).

13 Font: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Valncia

Versi: 16/01/09

imatge.org

104