SOLUCIONARI DE PRCTIQUES 1.

NIVELL MITJ I SUPERIOR

1. Escriu el nom de les grafies segents:

Ex.: c/ o c. vol dir carrer
DNI

document nacional d'identitat

BOPV

Butllet Oficial de la Provncia de Valncia

tel.

telfon

DP

districte postal

pl.

plaa

av.

avinguda

c/e

correu electrnic

2. Digues sinnims de les paraules segents:

adrea

domicili

comanda

encrrec

signatura firma

proper

prxim

aviat

prompte

avui

hui

vuit

huit

darrer

ltim

feina

faena, treball, ocupaci

cartr

cart

sortir

eixir

servei

servici

abans dahir

desps-ahir

emplenar omplir, formalitzar

3. Completa les frases amb alguna de les formes del verb haver-hi:
Si no ....hi haguera....... telfons no podrem comunicar-nos.
En esta professi hi ha de tot: casats, solters, separats, etctera.
A Xbia .....hi havia........ molts estrangers que hi vivien tot lany.

No s si ...hi haur.... en un futur prxim noves convocatries.

4. Escriu les abreviatures o els smbols de:

ajuntament

aj.

exemple

ex.

minut

min

avinguda

av.

pgina

pg.

carrer

c/ o c.

hora

quilmetre

km

nmero

nm.

article

art.

plaa

pl.

passeig

pg.

5. Repassa estes paraules abans de donar-les per bones.

guerra
freqent
collegi
dissabte
alcaldessa

illustre
llogater
roig
platges
marquesa

quatre
collecci
crrec
vosaltres
princesa

novella
despatxos
penya-segat
oratge
metgessa

6. Repassa les frases perqu s'hi han esborrat els accents i les
diresis.
Jo preferiria anar a buscar-te a partir de migdia.
Tu condues amb molta precauci, per aix tots volien anar amb tu.
La meua famlia ha escrit una instncia a la Diputaci de Valncia.
Es redux el consum d'energia, s'estalvien matries primeres i disminuxen els
abocadors i la contaminaci de l'aire.
Lexistncia humana s cada volta ms llarga, per no s si amb millor qualitat
de vida.

7. Tradux les frases segents:

Ella tiene la informacin que pides. Ella t la informaci que demanes.
Tu dices bien pronto que s a todo. Tu dius ben prompe que s a tot.
Todo se reduce a una cuestin de paciencia. Tot es redux/ redueix a una
qesti de pacincia.
Vienes a trabajar el sbado?

Vns a treballar dissabte?

Creo que tiene muchsima suerte.

Crec que t moltssima sort.

8. Comprova si hem escrit b les frases.

La informtica s la utilitzaci dels sistemes de transmissi de la informaci.

s sord de l'orella esquerra.

No m'estranya gens que no t'haja comentat el que li vaig dir.
A l'abril cada gota val per mil.
Shan reunit a casa de l'advocat.
Ha de dirigir-se a l'oficina de l'estaci de la localitat.
Sempre passejava per l'esplanada del barri vell.
He telefonat al pare de l'Enric per dir-li que vinguera a l'escola.

9. Corregix, si cal, este pargraf.

Perqu es reciclen tots els envasos de vidre que hi ha en el (o al) mercat, s'ha
de completar un circuit en qu noms una pea s indispensable: el
consumidor conscienciat.

10. Ompli amb e o a els buits de les paraules segents.

anxova
estranyar
empalmar
entropessar
eixir
enraonar

embenar
entendre
estendre
eixamplar
espolsar
arracada

encantar
espill
estranger
escaldar
encendre
estalviar

aixeta
estoreta
enveja
estirar
encarregar
empaquetar

11. Tria l'opci adequada.

contempornia o contempornea

assamblea a assemblea

ordinadors o ordenadors

assass o asass

contenedor o contenidor

encert o ancert

depsit o dipsit (les dos sn bones)

enyorar o anyorar

infermera o enfermera

efeminat o afeminat

ttol i titulat o ttol i titolat

avariat o averiat

avaluar o evaluar

avantatge o avantatja

12. Repassa estes frases abans de donar-les per bones.

Estic avorrida de lesionar-me sempre el mateix turmell.
Jo no use quasi gens la brixola, llevat de l'estiu.
No puc suportar el captol on el protagonista s el cnsol.
M'agrada obrir les finestres de bat a bat quan m'alce.
Aireja la cuina, crec que s'han torrat massa el cacau i les ametles.
()Quan complixes anys? Jo els faig a desembre.
He llegit que l'han condemnat per suborn.
No s jove, per vestix molt juvenil.

13. Quina s la paraula que correspon a estes definicions?

Lloc on s'ensenya a llegir i escriure.

escola

Sinnim d'empaquetar.

embolicar

Ens passa quan mengem ms del compte.

estar embafat, atipat

Assecar una roba banyada.

estendre

Fer foc. Provocar la combusti.

encendre

14. Com traduiries estes frases?

No ensuciar los pasillos.

No embruten o no embruteu els corredors.

No encender cigarrillos.

No encengueu o no encenguen els cigarrets.

No hacer ruido.
No comer en este banco.
No entrar sin avisar.

No feu o no facen soroll.

No mengeu o no mengen en este banc.
No entreu o no entren sense avisar.

15. Escriu amb lletra el nmero segent:

1.478.322

un mili quatre-cents setanta-huit o vuit mil tres-cents vint-i dos

16. Repassa este pargraf que cont huit errors.

No totes les persones perceben les mateixes situacions com a estressants.
Aix depn tant del context com de la manera d'encarar els problemes i, per
tant, dels recursos, de les habilitats de cada u. L'estil de vida s un bon
modulador: la professi, les aficions, les relacions socials, la forma de pensar,
les expectatives d'una persona determinen de manera important les demandes
a qu es veur sotmesa i les situacions estressants que se li presentaran.

17. Completa amb quant, quan, tant, tan, cap, gens i res.
No vol menjar ....res / tant... des dahir.
No tinc ......tant............. com dius.
Este expedient no t ....cap......... valor.
....Quant... de temps falta per a lestiu?
No s ..quan .. vindr el metro.
No s ..tan.. alt com em pensava.
No t..cap... assumpte pendent.
A que dius no t ...gens.... de trellat.
No necessite ...res...., moltes grcies.
No tinc ..res... a dir, hi estic d'acord.
El que ha dit no m'ha agradat gens.
Grcies, per no tinc cap problema de dir-li el que corresponga.

18. Corregix, si cal.

Jo parlaria si mho demanaren.
Nosaltres patirem si no ens avisara prompte.
Ells temeran per nosaltres, ho s.
El senyor director saluda el president de lassociaci i el convida a la prxima
reuni.
L'assumpte afecta el conseller i part de la Conselleria.

19. Tradux les frases segents:

Ella saba que trabajaba en el piso tercero.
Ella sabia que treballava en el pis tercer.
Escribe lo que necesites y lo pides.
Escriu el que necessites i ho demanes.
Las ruedas de este vehculo destruyen la va pblica.
Les rodes d'este vehicle destruxen/destrueixen la via pblica.
No dejen el grifo del lavabo abierto!
No deixen l'aixeta del lavabo oberta!
Voy contigo el sbado a trabajar.
Vaig amb tu dissabte a treballar.
Deben de ser ellos, ya es la hora.
Deuen ser ells, ja s l'hora.
Ya he informado a la comisin sobre este asunto
Ja he informat la comissi sobre este assumpte.
La oposicin insta al gobierno para que presente las facturas.
L'oposici insta el govern perqu presente les factures.

20. Posa els accents on corresponga.

Jo s que sc valent. Ells no ho sn.
s dimarts? Crec que s.
Jlia s divertida, per ara est trista.
Qu et sembla a?
Este esborrany ser traslladat a la plantilla.
Este article d'opini en qu expose i argumente el meu punt de vista sobre el
mn de la can ha estat molt comentat.
La meua experincia en a potser no s molta, per tinc molt d'inters.

21. Llig este text sobre turisme sostenible i corregix els 10 errors que hi
ha.
El turisme sostenible se sol relacionar amb destinacions paradisaques, com
ara un parc natural o una platja deserta. Per s'anomena sostenible perqu
complix diversos requisits. El primer s que genera un impacte mnim sobre el
medi ambient. Per a complir este requisit, els turistes hem d'estar sensibilitzats i
tindre cura amb els nostres actes. Si viatgem a la muntanya pensant en una
destinaci ambiental, per l'embrutem amb deixalles; si ens emportem de
record plantes que estan protegides; si posem la msica a tota virolla, etc.,
deixarem de fer turisme sostenible i passarem a fer un turisme agressiu amb el
medi.
Un altre dels requisits s que ha de satisfer les necessitats econmiques de
l'entorn. El turisme s una font de riquesa i, en algunes zones d'interior, s'est
convertint en una de les principals fonts de treball. Allotjar-nos en una casa
rural, menjar en un restaurant tradicional, passejar a cavall o contractar un guia
per a una excursi, significa contribuir a la sostenibilitat de la zona.
En definitiva, un turisme sostenible s el que satisf les necessitats
econmiques, socials i esttiques, i que, al mateix temps, respecta la integritat
cultural, els processos ecolgics essencials i la diversitat biolgica.

22. Corregix, si cal, les frases.

Devia ser algun membre de la corporaci qui ha telefonat.
Deuen haver ajuntaments que hagen sollicitat les ajudes!
Jo ja els he avisats que havien de fer lencrrec.
s necessari / Cal que vingues dem.
He de fer l'informe esta vesprada.
Em reunir amb el secretari la setmana vinent.
Vaig a fer una telefonada, espera'm ac.
He de comprar quadres immensos i de molt de disseny.
Sn inconscients, ajuda'ls.
No t cap qesti a resoldre.
Me'n vaig cap a l'hospital, te'n vns?
No t'he oblidat, per ha passat molt de temps.

23. Posa l'accent o la diresi.

T una marcada influncia en el nostre nim.
En els pasos nrdics, en qu hi ha oscillacions ms acusades dels perodes
dinsolaci, saprecien estats dnim diferents.
La collaboraci amb esta empresa ha sigut increble.
El nivell de comunicaci entre el venat s mnim.
L'elaboraci d'este preparat s matria d'estudi.
24. Ompli els buits amb la preposici o el nexe corresponent.
No estic content ...de/a........... participar en el teu joc.
No solament ho afirme, sin que ho reafirme.
Visc ...a.... Aldaia tot lany.
....A/ Per lestiu fa molta calor, deixem-ho per a ms avant.
Mira-ho ...en el... diccionari que vulgues.
...A.. quin lloc has llegit esta notcia?
...En.. aquell despatx sempre estan discutint sobre les majscules.
25. Completa amb les formes adequades dels verbs que hi ha entre
parntesis.
Al principi, el secretari ........atribua, va atribuir..... (atribuir) tots els errors a
Miquel; ara no lils ....atribux... (atribuir).
Nosaltres abans no criem (creure) res del que deien (dir) els nostres pares.
Tu ......pertanys/pertanyies...... (pertnyer) a algun grup de teatre?
Tu ....deies...... (dir) moltes mentides quan eres menuda.
No et .....confongues...... (confondre) de carrer quan la visites.

26. Quin s el participi i el gerundi de:

confondre

confs-confosa

confonent

resoldre

resolt-resolta

resolent

moldre

mlt-mlta

molent

prevenir

previngut-uda

prevenint

agrair

agrat-agrada

agraint

veure

vist-vista

veient o veent

caure

caigut-caiguda

caient o caent

compondre

compost-a

component

admetre

adms-admesa

admetent

vindre

vingut-vinguda

venint

pertnyer

pertanyut-uda

pertanyent

pertangut-uda
27. Repassa estos pargrafs abans de la redacci definitiva.
Un autor valenci dels anys vint i trenta que fa vint anys llargs s'estudiava a
fons s Carles Salvador. L'obra cvica, la potica, la prosa... Vicent Simbor se
n'estava especialitzant, per tamb ens parlava d'Artola i d'altres autors.
Quan jo estava a la facultat els autors que tu has anomenat no s'estudiaren
mai. Em digueren que anirien modificant aix. Per les coses no es fan fins que
alg vullga fer-les realment, i dir-ho sempre s molt fcil.
Sc de Valncia i tamb m'interessa conixer la realitat valenciana i saber
quins escriptors estigueren en poques o moments histrics. Aix s com
estudiar la histria mundial, per no estudiar la histria d'Espanya, que em
passava tamb a l'institut.

28. Quin s el participi i el gerundi de:

creure

cregut-uda

creient o creent

dir

dit-dita

dient

atribuir

atribut-atribuda

atribuint

beure

begut-beguda

bevent

atendre

ats-atesa

atenent

batre

batut-batuda

batent

conixer

conegut-coneguda

coneixent
9

29. Llig i tria la forma adequada entre les dos que et proposem.
Bon dia, jove, perdone el meu atreviment, per venia (perqu) alg
mexplicara... Dacord (calle) i mespere.
30. Busca la incoherncia.
La Sndica dEUPV en les Corts Valencianes i coordinadora de la formaci
d'esquerres, Marga Sanz, i el portaveu municipal d'EU a Alacant, Miguel ngel
Pavn, han denunciat que...
Soluci: cal escriure la sndica, com coordinadora i portaveu

31. Quins sn els sinnims d'aturar, meitat, embs i embull?

Possible soluci: parar, mitat, embs i embolic.
32. Quin s el participi i el gerundi de:
crrer

corregut-correguda

corrent

eixir

eixit-eixida

eixint

escriure

escrit-escrita

escrivint

imprimir

imprs-impresa

imprimint

incloure

incls-inclosa

incloent

lluir

llut-lluda

lluint

obrir

obert-oberta

obrint

perdre

perdut-perduda

perdent

poder

pogut-poguda

podent

prendre

pres-presa

prenent

rebre

rebut-rebuda

rebent

riure

rist-rista o rigut-riguda

rient

saber

sabut-sabuda

sabent

33. Com diries? Tria l'opci.

1. Quina s la mitjana d'aprovats?
2. Quina s la mitja d'aprovats?
3. Quin s el promig d'aprovats?
Soluci: la 1. No s promig ni mitja mitjana

10

34. Qu caldria corregir en este pargraf?

Des de fa dos anys, les brigades de refor que s'incorporaven en els mesos
d'estiu vnen patint una retallada de ms del huitanta per cent del personal.
Soluci: estan patint, patixen, etc. (en lloc de vnen patint)

35. Com direm?

Conselleria de Sanitat expulsa (el personal) fix de l'Hospital.
En les eleccions hi ha hagut (una derrota contundent).
Recordeu: no s debacle desfeta, desastre, derrota contundent

36. Quin s el participi i el gerundi de:

seure

segut-seguda

seient o seent

sofrir

sofrit-sofrida o sofert-a

sofrint

tmer

temut-temuda

tement

tindre

tingut-tinguda

tenint

tossir

tossit-tossida

tossint

traure

tret-treta

traient o traent

valdre

valgut-valguda

valent

vendre

venut-venuda

venent

vncer

venut-venuda

vencent

viure

viscut-viscuda

vivint

voler

volgut-volguda

volent

37. Busca l'error en este vocabulari.

belligerncia, expressi, vendible, empresari, interessos, ttol, titulat, aclaparar,
bescanvi, substituint, passat, diluts, rtol, interessos, compte corrent
Soluci: substituint (Recorda que els gerundis no porten diresi. Tampoc no en
porten els infinitius, els futurs i els condicionals.)

11

38. Tradux
Els psiclegs diuen teoria de la ment la facultat humana d'inferir el que pensa
l'altre, d'endevinar el que creu o pensa l'altra gent (la resta de la gent), i no pel
que diuen que sol ser una estratgia rona, sin per com ho diuen, pel que
fan, el que pareixen i sobretot la cara que posen.
39. Llig el text i corregix-lo abans que el publiquen.
Per qu als seguidors del Bara se'ls anomena culers?
Una pregunta innocent amb una resposta inesperada, i potser delicada. Anem
a pams. Hi ha dos explicacions que han fet fortuna, per noms una la ms
plausible, certament s comunament acceptada, tamb pel FC Barcelona.
Comencem per la bona: el nom ve de lpoca en qu el Club tenia el camp al
carrer de la Indstria, un camp inaugurat el 14 de mar de 1909 i conegut com
lEscopidora. All, del carrer estant, es veien el culs dels aficionats que
sasseien a les grades, i deste fet prov el mot 'culer'. Per Internet circula
alguna imatge que dna fe desta versi. Laltra explicaci potser tamb lheu
sentida: diu que es deu al fet que este camp fou edificat sobre un antic camp de
cols. Ni el Club ni qui signa este article considerem plausible esta explicaci,
per la reflectisc ac donada la seua popularitat.

40. Qu volen dir? Busca un sinnim.

potser = tal volta, tal vegada
anar a pams = a poc a poc, assegurant-se'n
plausible = creble, versemblant
del carrer estant = Expressi que denota l'allunyament relatiu del lloc on passa
l'acci respecte al seu terme, a un observador, etc. Des del carrer on era.
s'asseien = seien
signar = firmar

41. Escriu els pronoms que hi calguen.

Ja the dit que cobraries, per no ....m'has..... cregut.
Donarem caramels als xiquets; tu ....els en..... donars.
Has donat els apunts al teu company? Doncs dna-li'ls, per favor.
Quan nosaltres anvem al cine, ells n' eixien.
Tingueren molts fills? No noms .......en...... tingueren dos.
El missatger et va portar les entrades? S, .....me les......va portar.
Us he dit que no crideu i ara ....us ho.... torne a dir.
Ell es queda tres invitacions i jo ....en... vull dos.

12

42. Si lliges este monleg t'adonars que qui el fa parla colloquialment.

Canvia el que est subratllat per la forma ms estndard.
S, s, ja s que molta gent li dir el mateix i que no s culpa seua; dacord,
calle i mespere... Calcule, calcule, no tinc pressa..., no, si jo no menfade, aix
faltava, diga, diga..., per aquell costat millor, grcies, molt b. Que el problema
sn els ltims vint-i-cinc anys cotitzats?, ja, mire vost, qui va pensar aix era
un geni o tenia molt mala llet, perqu precisament des que va esclatar la crisi el
sou anava cap avall i cap avall... Ja no s com abans, que tu comenaves amb
un sou i desprs anaves cobrant ms, se suposa que per lexperincia, no?,
que dalguna cosa havia de servir. B no vull molestar-lo / emprenyar-lo... s
que aix mha perjudicat, ja, i tamb el no se qu de solidaritat
intergeneracional, s, com ara se suposa que vivim ms... per aix s molt
relatiu, perqu amb la crisi les hem passades p..., que a molts quan els arriba la
jubilaci cauen morts en el sof, ja li ho dic jo. S, dacord, estic exagerant, per
aix no lleva que tinga una part de ra, que tinc un parell damics una mica ms
grans que als dos anys de jubilar-se o aix els detectaren un cncer, i al
cementeri, en uns mesos, sense poder acabar de gaudir de la vida, tant de
treballar per a res, i mire, jo no vull fer-me ric ara a la vellesa, tan sols vull
disfrutar un poc dels nts, pagar les factures, dormir b i tindre diners per
donar-me algun capritx, que me lhe guanyat; per amb esta misria... qu vol
que li diga?, si fan ganes de posar-se a demanar a la porta de lesglsia, que
no ho faig de miracle, mai millor dit... Que havia dhaver-me fet un pla de
pensions privat?, aix s el que em deia lassessor que em feia la declaraci,
per a mi no meixia del nas, que si la guardiola la t lestat malament, per
alguna garantia tens, per anar posant els diners a saber on, perqu un dia et
diguen, com als desgraciats de les preferents, que vs a vore qui tha pegat, o
siga, una estafa com la fi..... sa tia de gran, i no, grcies, un servidor ja estava
cotitzant tota la vida perqu, a ms, hauria de fer un apartadet, com si els
diners caigueren del cel, que eixa s laltra, perqu si pensa vost que amb el
que estava guanyant els ltims temps tenia per fer-me un pla de pensions...
Vaja, si no fra tan trist seria de caure morts de riure, ja ho tinc clar, no li
moleste molt ms, que s aix i punt, i que encara puc donar grcies perqu els
que vinguen darrere a saber, que com deguem ms que Brasil, s un dir, tots
els diners pasta sen va en interessos, i ac els rics no paguen un gallet, amb la
quantitat de cares de ferro que tenen els diners en Sussa, ser trista la cosa,
que si jo haguera fet uns duros en un colp de sort, posem per cas, i mhaguera
anat amb el meu malet, mhagueren pillat en laeroport amb el carret del gelat,
aix segur, i encara estaria podrint-me a la pres, que qui t padrins el bategen
i a qui no, ja sap vost, ui, perdone, estic provocant ms cua, tampoc no volia
aix, ja ho tinc clar, sort que mon pare em va deixar una fanecadeta dhorta i
em trac les meues verduretes, i passe lestona, tot i que la citica no em deixa
viure, per qu li anem a fer, tinc un gendre que est aturat i em tira una
maneta, el pobre, ell que t una carrera universitria, i tres msters, i parla
angls i alemany, per ha deixat prenyada la meua filla un parell de voltes i ja
no shi veuen amb nims d'anar-sen a lestranger, com els seus amics, massa
fa que treballa en el que va eixint, en negre ms negre que el carb, s clar,
que si abans qui no corria volava, ara es pot imaginar. B, mante, s vost un

13

bon xicot, que tinga un bon dia, tot i que alguns que tinc ac darrere li donaran
el dinar, ja vor, que tothom / tot el mn no t la santa pacincia dun servidor
de vost, adu, boniquet, que vaja molt b, ha estat un plaer.
43. Repassa estes frases abans de donar-les per bones.
Se m'ha collocat davant i se m'ha fet de nit.
Perdona'ns, per se'ns ha escapat.
Sels mira i no se'ls veu.
No me l'ha portada, la cartera, a loficina.
Porta'm els apunts i deixa-me'ls.
Tracta'm b i mira-t'ho a poc a poc.
Si tenen llibres, porta-me'n i me'ls deixes.
Me'n vaig de vacacions, te'n vns amb mi?
Valncia acumula un deute de 29.037 milions d'euros en el primer trimestre de
l'any, la segona ms endeutada desprs de Catalunya, amb 50.945 milions, i
per davant de Madrid (21.960) i Andalusia (20.608). En termes relatius seria la
ms alta de l'estat a suposar un 29,1% del PIB. L'augment durant el primer
trimestre de 2013 ha sigut del 35,88%.

44. Llig i corregix.

s necessari / Cal que atengues les explicacions.
Havies d'informar / Calia que informares abans de les 15.00 hores.
S'ha d'anar / Cal anar a Contractaci com ms prompte millor.
Havien d'anar de vesprada al despatx de ladvocat, tenien cita concertada.
Devien ser els teus amics, perqu et coneixien molt b.
Has d'aclarir-me este dubte. / Cal que m'aclarisques este dubte.
Pel que sembla, cal anar de seguida o s'ha d'anar de seguida.
Era necessari que latengueres.

14

45. Llig estes frases i corregix.

Has anat a l'ambaixada o al consolat?
La trobe a faltar, l'enyore molt.
No trobe avantatges de comenar jo l'exposici.
Visc al nucli antic de la ciutat.
Trobe que esta amiga s molt desimbolta.
Sempre guanyes a cartes, per hui vull la revenja.
He pintat una sanefa en l'habitaci de Joan.
La infermera diu que la metgessa passar consulta a les 12.30 hores.
L'assemblea de ciutadans ha provocat enveges i rancnies.

46. Ompli els espais buits de les frases segents amb les vocals o, u
segons convinga.
D'una manera lenta i segura ordien els seus projectes.
La part al descobert semblava un cilindre.
Sabia que en este cas sorgirien problemes.
Vaig fer vida en una cambra que contenia globus blancs i llibretes.
Era aficionat d'un club que guanyava molts trofeus.
En aquella casa, menjar era un ritu.

47. Repassa estes frases abans de donar-les per bones.

Estic avorrida d'este treball.
Vaig pel captol quint o cinqu del llibre.
M'has de cobrir l'horari esta vesprada.
Esta becria no complix l'horari.
Han investigat alguns ministres del govern.
Este ttol mereix un rtol.
Fa un dia massa calors.
No puc suportar estar en el focus d'atenci.
Eres el meu suport diari.

15

48. Qu volen dir? Quins sn els sinnims de:

dissortadament

desgraciadament

retre (homenatge) donar a alg el que li s degut

bandejament

apartar o deixar de banda

vacacions

vacances

comanda

encrrec

malauradament

desgraciadament

melangis

melanclic

possiblement

probablement

ampolla

botella

mirall

espill

ombrella

para-sol

49. De quina altra manera direm programes adreats a... i a hores

d'ara?
Possible soluci: programes adreats o dirigits a...
en estos moments
50. En este comentari hi ha alguns errors, mira a vore si els trobes.
L'autor d'este article ha fet un gran esfor i li ha eixit prou b. Milloraria encara
ms si corregira: assistisc, fa, substituci, valencianoparlant, marbre, a,
sagnant, doncs, posar, estar a l'aguait, resoluci... i poca cosa ms.
Comproveu-ho.
51. Com s?
el deute o la deute

de les i els tcnics o dels tcnics i les tcniques

avurrit o avorrit

casi o quasi

soportar o suportar

el captol o el captul

airejar o ventilar

quan o quand

s'ha torrat o sa torrat

les ametles o les almeles.

cumplixes o complixes

desembre o decembre

condemnat o condenat

soborn o suborn

juvenil o jovenil

l'anlisis o l'anlisi

el dent o la dent

el verdor o la verdor

16

52. Classifica les paraules segons siguen masculines o femenines.

afores, avantatge, bacteris, carrer, compte, costum, deute, dot, dubte, espinacs,
escafandre, estratagema, amargor, calor, claror, esplendor, olor, resplendor,
suor, estrena, desfilada, disfressa
front, full, interrogant, llegum, marge, lleixiu, pendent, senyal, trmits, regle,
torticoli, cercavila, clmax, hematies, marat, postres, resta, sncope, sndrome,
vodka, oda, anlisi, psicoanlisi, gape, ncora, au, aroma
Sn masculines
els afores, l'avantatge o un avantatge, els bacteris, el carrer, el compte, el
costum, el deute, el dot, el dubte, els espinacs, un escafandre, un estratagema,
el front, un full, un interrogant, el llegum, el marge, el lleixiu, el pendent, el
senyal, els trmits, el regle, un torticoli
Sn femenines
l'amargor, la calor, la claror, l'esplendor, l'olor, la resplendor, la suor, l'estrena,
la desfilada, la disfressa
la cercavila, la clmax, la dent, les hematies, la marat, les postres, la resta, la
sncope, la sndrome, la vodka, l'oda, una anlisi, la psicoanlisi, una gape,
una ncora, una au, una aroma
53. En este vocabulari s'han colat alguns castellanismes i estrangerismes.
Indica'ls.
dcada, marxs, intercanvi, coneixements, rebre, conixer, retre, objectiu,
prctiques, venatge, collectiu, concebre, crisi i crisis, nord-americ, secretria,
saldo, rebuda, dna'm, sin, oferta, bossa, borsa, ajuda'm
54. Busca en esta sopa de lletres almenys nou paraules.

QUINCALLAH
KPUNXADESS
R M O T E R R AT J
EVDKLLCFIQ
BRESSOLZDU
ENSVOMRISI
N N I Y E K AT E T
TIGBXARNAR
AXXIVORERA
TZOPRSAABT

...........
...........
...........
...........
...........

quincalla
punxades
terrat
rebentat,desig,quitr
bressol

........... arnar
........... vorera

17

55. Completa estes frases amb la combinaci de preposici ms article o

contracci corresponents.
Se mha ficat alguna cosa ........a l' ull i em molesta molt.
Lidioma rus perd lhegemonia ....a les... biblioteques .....de l'antic bloc
comunista.
Sha casat ..pel...... civil, encara que els seus pares volien que es casara per
l'esglsia.
Vaig anar de viatge .....a l'illa de Menorca.
Magraden molt els espaguetis ...a la....manera italiana que em fa ma mare.
El seu fill va nixer ...a la ....una en punt.
Tenia un senyal de naixement ...a l'ungla del dit gros.
La derrota .....de l'enemic va ser decisiva.
Vaig llegir esta notcia ...en l'Avui no fa molt de temps.
Quan condua ...per l' autovia anava a molta velocitat.

56. Repassa estes frases i tria l'opci adequada.

El que dius no pot ser, per tant fa, dna'm el que no necessites.
No patisques, no s'ha assabentat ning de la teua decisi.
Esta casa s meravellosa. Visc molt tranquilla.
s estrany que no diguera res de tu.
El teu gendre fa molt de goig.
s un tastaolletes, ho prova tot i no acaba res.
L'assaonador treballa molt b la pell i el cuiro.

57. Separa, si cal, amb guionet els compostos segents:

cobrellit
ziga-zaga
arxiconegut
escalfallits
busca-raons

para-sol
pseudoderivat
lletraferit
para-xocs
bocabadat

nord-americ
expresident
gira-sol
tastaolletes
penya-segat

escanyapobres
vicedirector
eixugam
sotsdelegat
grecollat

18

58. En este vocabulari s'han colat alguns castellanismes i estrangerismes.

Indica'ls.
provar, dempeus, tractament, davanter, forut, salvatge, confondre, acceptable,
impossible, senzillesa, transmissi, intellecte, objecte, goig, peces i peses,
passeig, sigut i segut, assentar, innovaci, tecnolgic, optimar, exemple,
adossat, carrossa, fuster, triomfar, tovallola
59. Repassa les frases per si hi ha algun error.
No sc desconfiada, s que tu m'has dit massa mentires o mentides.
Haurs de reduir el teu percentatge d'ingressos, la situaci s molt crtica.
Ella s agrada, quan li conte un acudit s la primera que riu.
La pellcula s veritablement rona. No te l'aconselle.
Et done una altra possibilitat per a convncer els teus pares; saps que
m'agrada viatjar.
Este bitllet m'ha paregut carssim. La prxima volta buscarem una oferta per
Internet.

60. En estes frases tens dos respostes per a emplenar els buits.
Comprova com van collocats els pronoms i tria la forma que correspon
en cada cas.
'm /-me
't / -te
'l / -lo
'n / -ne
'ns / -nos
-us / -vos
'ls / -los
'n / -ne

Doneu-me.......la m.
Escolta't.... per la rdio.
Llegiu-lo............., s molt entretingut.
Compre'n...(d'alguna cosa) tres en esta parada.
Traure'ns..(nosaltres) el curs ha sigut important.
Estimeu-vos..... tant com jo us estime.
Escriviu-los............ abans de la tardor.
Compra'n......quatre i els repartirem.

61. De tot este vocabulari, quina s la paraula que vol dir completament
ple.
collapsar, trasllat, acolliment, milers, saga, elaborar, collaborar, dissenyar,
concebre, capdavanter, txtil, atapet, assidu, enriquir-se, augmentar

19

62. Com direm?

Este ser el titular d'ara en avant o Este va a ser el titular d'ara en avant.
llarg o llarc

verd o vert

nord o nort

guard o galard

sud o sut

dissabte o dissapte

imant o iman

xifra o sifra

armonia o harmonia

blauet o blavet

aigua o aiga

admesa o admessa

moltssim o moltsim

jutgessa o jutjessa

dna'm o dona'm

63. Esta lectura cont 10 errors, busca'ls.

El mel d'Alger prov d'Egipte. Els fenicis en van estendre el cultiu als
pasos mediterranis i, en l'actualitat, s'ha convertit en una fruita tpica de
climes clids i temperats. Els principals pasos productors sn Espanya,
Itlia, Turquia, Grcia, la Xina i el Jap.
La polpa pot ser roja, rosa o groga i, a ms, pot contindre llavors negres i
brillants, marrons o blanques, encara que ara tamb en fan sense pepites. En
alguns llocs asitics, les pepites es consumixen com a aperitiu, tant torrades
com fregides, i, fins i tot, hi ha llocs on s'usen per a fer pa. s una fruita
perfecta per a consumir-la a l'estiu, perqu, com que t tanta quantitat d'aigua,
un 93 per cent, resulta molt hidratant. Tamb cont carotens, substncia
responsable del color rosat de l'interior i amb un gran poder antioxidant. A ms,
s baixa en potassi i aix la convertix en un aliment molt diurtic; per tant,
s'indica en persones que patixen d'hipertensi, d'cid ric o de problemes de
reny.
64. Quina s la paraula que significa al mateix temps?
doncs, tanmateix, a l'hora, alhora, junts, temperat

65. Entre les opcions que t'oferim, busca sinnims de doncs.

ja que, perqu, per qu, per tant, en conseqncia, puix

20