Professional Documents
Culture Documents
Sí, evidentment que cal ser-ho, però nosaltres ho podem dir així:
Césare Baretta
1
6. Com diries allò que hem subratllat?
No podem dir que hi haga una distribució homogènia entre els països, més bé
una lluita de poder dels governs.
7. Mitja?
8. Senyalar i assenyalar
Jo, si faig un senyal, doncs ................ I si indique que has de fer una cosa,
aleshores ................
2
13. Què corregiries d'esta frase?
Me’n alegre de saber-ho, continuaré fent errades per a que tingues l'inspiració
asegurada.
3
19. Hi veus la diferència? Quines són les perífrasis de probabilitat?
rajola, rajol, enrajolar, taulell, entaulellar, xapar, maó, paviment, argila, esmalt,
paper de vidre, escatar, ceràmica, rajuela, maniseta, emmanisar
Heu menjat o rossegat o mastegat alguna vegada el xicolate (que dia ma uela)
redó. Paisia que rossegabes una cullerà de terra.
Per a acabar, dir, que personalment em donaria molta llàstima que deixaren
d’existir.
4
26. Quin ofici es dedica a «col·locar o reparar llums i instal·lacions
elèctriques, d'aigua i de gas»?
27. *Ganàncies?
Però, d'altra banda, com he dit a........., tinc moltes ganes de muntar l'exposició.
Per cert, de moment, i fins a que no tinga cap orde contrària, crec que tinc que
dir-te algo.
5
34. Repassa este comentari.
Ja tinc la sol·lució!. M'ha fet molta gràcia allò que dies de que les cames em fan
figa, eres molt cèl·lebre.
35. Quina locució vol dir «estar molt estret, en un espai molt reduït».
6
40. De quin ofici parlem en este text?
Al taller del ba....r, sempre s'hi flairava l'olor seca del cuir, que n'era ben
característica. S'hi respirava també l'ambient de poble, sobretot al capvespre,
quan el local era un anar i vindre de llauradors que hi acudien per fer un barret
o adobar les peces de pell que s'havien trencat. Podien ser selles de cavall,
alforges de ruc, sarrons, morrallles, ronsals, collars de mula o pitrals desgastats
pel trontoll de les faenes del camp que necessitaven un bon cosidor d'agulla
grossa. Però els bas....... també eren creadors i reparadors de peces de cuir.
41. Quina locució s'usa per a indicar que resolent les dificultats de cada
dia arribem a resoldre les de tot l'any?
7
45. Com ho dius?
Si anem amb el pit descobert vol dir que anem .....................
«Idea errònia, argument dèbil, predicció gratuïta, etc., que es dóna com a
incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura.»
Paraules proposades:
Podem estar parats o parades davant d'un semàfor; aturats o aturades, encara
que no cobrem l'atur, si no tenim treball, sense ocupació; desocupats o
desocupades si no tenim treball o estem en un paronet en la faena, com també
podem estar amb les mans plegades, si tenim poca faena o que esta amaina;
tocant-nos el nas; amb una cama damunt de l'altra; fent el gos...
Qui ha escapat d'un perill o ha eixit d'una situació complicada sense haver
rebut dany, ha eixit «sa i estalvi». En femení diem que ha eixit...
8
51. Què hi canviaries?
Anem a la Unitat de Cures Intensives (UCI) perquè ens curen o ens facen una
cura d'urgència.
T'han curat la ferida?
Si hem estat malalts tenim l'esperança de curar-nos perquè la nostra malaltia té
cura.
Caminem amb cura o a espai.
Tenim cura d'un animal o d'una persona, els cuidem, és la nostra
responsabilitat.
I també diem: cura!, que vol dir ..............
53. Com es diu la part del cos on s'ajunta la cuixa amb la part inferior de
l'abdomen?
54. Què diries en lloc d'«en surten»? Per què Sant (Joan) s'escriu en
majúscula en estes frases?
55. Degut a?
9
58. Què vol dir «ni-ni o nini»?
El futur dels ni-ni és incert. El dels joves i el del neologisme, que tant pot esvair-
se com catalanitzar-se del tot: els ninis.
Albert Pla
59. El mot propi o comú, usat amb caràcter afectuós, familiar o eufemístic,
s'anomena…………..
62. «Dies i olles curen les coses» és una locució que vol dir...
T'hi ajudem un poc amb este diàleg.
—D'ençà que es va separar de la dona que pareix una animeta en pena. Tinc
por que acabe fent una barbaritat.
—Que tinga paciència. Dies i olles, curen les coses.
«...i darrere la porta hi ha un sac de co….s, que tots els llaminers hi fiquen els
dits»: fórmula d'acabament de les rondalles.
64. La senda o camí que porta dret a una banda, especialment que servix
per a abreujar el camí s'anomena...
10
65. «Excedir-se, gastar més del que convé o més del que els recursos
permeten és..........» Tria la locució adequada.
Francisco de Quevedo
«Taula redona tapada per una tela que arriba a terra, davall de la qual se sol
posar un braser.»
11
73. Com ho dieu?
Quan algú, sobretot els xiquets xicotets, es queda com sense aire i esbalaït per
la força del plor o fins i tot del riure diem que s'ha...
«Venim insistint al llarg d’esta legislatura que les despeses del pressupost
municipal han de ser justificades i totalment necessàries.»
A Alacant, la Vall d'albaida i altres indrets es diu esporre..., que vol dir fer mal (a
algú), causar-li dolor per alguna causa traumàtica. Exemple: Mira bé on xafes,
a veure si t'esvares i t'esporre...!
«Sempre se'l veu atrafegat i mai no resol cap afer (o assumpte). Fa molta
fressa i poca endreça.»
12
80. «Tindre seguida» és tindre........
«Per sort el meu cunyat ja té seguida, ha passat vora un any sense cap
ocupació.»
L’onomatopeia per a representar el soroll sec que fa una cosa que es trenca es
diu............
87. Canvia el que està marcat per una construcció més adequada.
«Vorem en els resultats *que tal la redacció i l'oral, no tinc moltes esperances.»
13
88. Quina salutació triaries?
«Hem de tindre molt clar que la paraula espatla, referida als éssers humans, no
equival en absolut a esquena. Tampoc equival a part superior de l’esquena.
L’espatla és, únicament, la zona de l’esquena immediatament posterior als
muscles i, per consegüent, podem parlar de l’espatla dreta i de l’espatla
esquerra –perquè en tenim dues– i de les espatles, en plural, si ens referim a
totes dues alhora. Antigament, el vocable espatla s’usava amb el mateix
significat que muscle, però no s’ha usat mai amb el significat d’esquena. Usar
el mot espatla amb el significat d’esquena és un castellanisme empobridor i
inadmissible que hem d’evitar a tota costa.»
a) Acció o efecte de pondre la femella d'un animal ovípar, especialment una au.
b) Ocultació dels astres.
14
93. 'Pegar un tret' és 'pegar un...' i diem 'canella' o...
[...] D’espatles, en tenim dues: la dreta i l’esquerra. Cada espatla és una petita
zona de l’esquena immediatament posterior als muscles. Si la persona que ha
de protegir la nostra integritat física defenent-nos de possibles agressions
l’única part de cos que ens ha de protegir són les dues espatles, estem més
perduts que un garrofí en alta mar. Ens poden pegar un tret al cap, una
ganivetada al ventre, una bastonada a la canella, un puntelló al cul, traure’ns un
ull, tallar-nos una orella, trencar-nos el nas, mossegar-nos un braç o xafigar-
nos sàdicament un ull de poll i el guardaespatles, fent honor al seu nom, no
farà res al respecte perquè ell l’única obligació que té és evitar que ens facen
mal a les espatles. [...]
Eugeni S. Reig
La ONU aprobó esta semana una resolución histórica, presentada por Ecuador
y Sudáfrica, que permitirá vigilar a las grandes corporaciones en los países del
sur. China, Rusia, Venezuela y Cuba votaron a favor. Alemania, Francia o
Reino Unido, en contra.
15
99. Guardaespatles? Mireu què en pensa Eugeni S. Reig
Sonarse las narices, tocarse las narices, caerse de narices, estar hasta las
narices...
En aquellos tiempos,
Hacerse añicos
Tener pocas luces
16
106. Com traduiries esta cita?
René Descartes
«Peça del disparador d'una arma de foc portàtil, en forma de palanca, que es
pressiona amb el dit per a disparar.»
«La safa de fang on la meua iaia deixava la pasta per a fer el bunyols, després
d'haver-hi ficat el rent, i la tapava amb un drap una bona estona perquè hi
pujara la masa, nosaltres l'anomenem gibrell.
Muchas felicidades
El cortafuegos,
El guardabarros
El parabrisas
El fruit de l'alficossera, molt semblant al cogombre, però més llarg i tort, es diu...
Fer un ritual per a millorar les indigestions que consistix en la col·locació d'un
dels extrems d'un mocador a l'altura de l'estómac de la persona indisposta,
mentre l'altre el subjecta la persona sanadora, la qual mesura diverses voltes
tres braçades seues al mateix temps que repetix una oració.
17
113. Com ho dius?
Pell dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la mòlta.
Si no menges pa integral, almenys menja una cullerada de .......... cada dia.
És important hidratar-se i haver menjat perquè no ens agarre una... quan anem
en (o amb) bicicleta.
esquifit, calaix, caixa, caixò, raquític, carrera, cursa, branca, teranyina, creditor,
gairebé, recloure, semblar, paréixer, potser, pot ser, avar
El càncer de pàncrees és la 4a. causa de mort per càncer a tot el món, amb
ell consegüent impacte soci-econòmic.
18
121. El carreró o camí que no té eixida es diu... T'hi ajudem un poc.
122. Quines festes fan en els vostres pobles? Fan, per exemple,
castellers, correfocs i diables. dansà, bous al carrer, sopars d'entrepà,
revetles, balls de disfresses? I és que «A l'estiu tot el món...».
En la comarça de la Costera diem que una persona té una bona capçana quan
té un bon ...... o és molt .............. I la capçana també és el rodet de tela o d'un
altre material que es posa en el cap per a portar un pes. En canvi diem «sitiet»
a l'utensili d'espart, de metall o d'altre material sobre el qual es posen les
cassoles, les olles o altres atifells que es porten a taula, per a evitar que
embruten o cremen les tovalles o els tapets.
19
128. Sabies açò?
La figa blanca o negra, amb el capoll llarg, la pell gruixuda i la molla molt
rogenca i dolça s'anomena...
«Sagunt, el Campello, Lugo i un llarg etcètera han estat els últims dies notícia
pel terrorisme masclista. Ja està bé! És necessari conscienciar des de l’escola
que la vida o el cos de les dones no és propietat de ningú!»
131. Ho sabies?
La ..... de València és un dels exemples més reeixits del gòtic valencià tardà.
a) El periode d'unes quatre a sis setmanes que comprén una part del juliol i
una gran part de l'agost, durant el qual sol fer molta calor, s'anomena
calícula.
b) El període d'unes quatre a sis setmanes que comprén una part del juliol i
una gran part de l'agost, durant el qual sol fer molta calor, s'anomena
canícula.
20
135. Com ho dius?
Significa 'xiquet xicotet'. És una locució d’us habitual en valencià, sobre tot en
la comarca de l’Horta de València. La locució no té absolutament res a veure
amb el castellà. La paraula 'nano' s’usa habitualment en valencià amb el
significat de 'xiquet' i la paraula 'petano', relacionada amb el llatí PITŬLUS,
significa 'petit'.
«Most bullit fins que pren la consistència del xarop; confitura feta amb most
concentrat i fruites.»
21