Solucionari Pràctiques 13.

Nivell mitjà i superior

1. Esborrall, esborrany i esborrador. Saps distingir-los?

L’esborrall és una taca que es fa al paper mentre escrivim, amb la tinta d’un
bolígraf, per exemple.

L’esborrador es fa servir per a esborrar la pissarra.

L'esborrany és un primer escrit o un primer projecte d'una cosa que després pot
ser modificada o corregida.

2. Com puntuaries estes dites?

Recorda-te'n, sogra, que vas ser nora.

El rector no recorda quan era escolà.
Qui està fart no se'n recorda mai del dejú.
Ningú es recorda de santa Bàrbara, més que quan trona.

3. Què és un llepafils?

b) persona escrupolosa en el menjar o que mira massa prim

4. Has provat este guisadet?

El guisat de peix, generalment d'anguiles, elaborat amb salsa de pebre roig i

d'alls, es diu.allipebre.

5. Nus o...

nuc

6. Un què?

Un marmessor o marmessora és la persona encarregada de fer complir i

d'executar la darrera voluntat d'un testador.

7. Bocamoll vol dir...

que tot ho xarra, sobretot quan hauria de callar

8. Com adaptaries al valencià actual la cançó?

Adiós senyó mestra

que ja mon anem
i si no ve promte no la esperarem.

Visca la mestra, visca els confits

Visca el senyor rector que encara no els ha repartit.

Proposta
Adéu, senyora o senyoreta mestra,
que ja ens n'anem,
i si no ve prompte no l'esperarem.

Visca la mestra, visca els confits.

Visca el senyor rector que encara no els ha repartits.

9. De què parlem en estes definicions?

a) Local on són elaborades i sotmeses a envelliment o a maduració les

begudes alcohòliques fermentades. del celler

b) En els vaixells mercants, espai tancat que és situat sota la coberta superior i
és destinat al transport de la càrrega. de la bodega

c) Lloc d'una casa, d'una nau, etc., on es guarden els aliments que no
necessiten refrigeració. del rebost

10. De quina altra manera diries les paraules marcades?

L'enigmista és un professional. Com el seu nom indica, es dedica a fabricar

enigmes que després seran atacats, amb major o menor fortuna però quasi
sempre amb esperit esportiu, per alguns dels seus conciutadans. Una troballa
verbal l'emociona i el posa en marxa. Partint de la certesa que dóna saber-se
posseïdor de l'única resposta i valent-se de fórmules transmeses per la tradició,
l'enigmista comença a caminar enrere fins arribar al punt de partida on erigirà
l'interrogant. És aquest trajecte, de longitud variable, el mateix que després
haurà de recórrer qui vulga o vullga desxifrar l'enigma.

Màrius Serra, Verbàlia 2.0 (Barcelona: Empúries, 2010)

11. Esclatar o ...

«Podem esclatar o esclafir a riure i a plorar.»

12. Garbuix o...

garbull, embolic, confusió

13. De quina altra manera diries les paraules marcades?

El xarlatà predica davant del pou. «Qui s'hi llance de cap», diu, «serà feliç».
Aquells que ens aturem a escoltar-lo refrenem la curiositat amb un posat
incrèdul. Estem atents, però. D'una banda, perquè l'home sap fer-se escoltar i,
de l'altra, perquè no tenim res millor a fer. A diferència d'altres pous, aquest es
va fer popular quan, amb l'ajuda d'una megafonia sensacionalista, el xarlatà va
començar a anunciar-lo com si fóra una atracció de fira. No cobra entrada,
solament demana la voluntat. Després de setmanes de pensar-hi molt, un dia
m'hi llance.

14. Quan plou poc i gotes fines diem que...

plovisqueja, fa borrim, borrissol, pluja de pastor, fa busquetes (Vall d'Albaida),

mollisna

15. Lleganyós, lleganyosos. Diversos significats.

A banda de tindre els ulls lleganyosos, diem que el temps està lleganyós quan
està núvol i pareix que vullga descarregar la pluja. També diuen lleganyosos
als habitants de Carlet perquè hi havien molts forns de fer calç i quan baixaven
de la muntanya de treballar, de la mateixa pols i la suor, als ulls se'ls feia una
cosa blanca que pareixia que tenien lleganyes.

16. Quina paraula falta en estes locucions?

Baquejar-se de riure
Esclatar o esclafir a riure
Descosir-se de riure
Pixar-se de riure
Riure pels colzes

17. Tindre molt fums o...

bufa en caldo gelat

18. Com ho escriuries? Tria'n una.

a) Bon dia i bona hora, i bona mort quan siga l'hora.

19. «Per a qui és i com li diuen, ja ho té bé» expressa...

falta d'interés o rebuig cap a alguna persona que ens mereix poc respecte o
estima.

20. Sabies que el costum de visitar els difunts el dia de Tots Sants és
d'origen romà?

Són propis d'este dia menjar castanyes torrades, moniatos i un tipus de

pastisset fet de diverses maneres i que es diu panellet.

21. Dites de Tots Sants. Què hi corregiries?

De Tots Sants a Nadal, l'hivern cabal; de Nadal enllà, comença a baixar.

Per Tots Sants, castanyes, i caragols amb banyes.
Per Tots Sants, les olives a les mans.

22. Desdentegats o...

Estes dites volen dir que els vells solen estar desdentegats o desdentats,
mellats, i no poden rosegar.

23. De quina altra forma diries les paraules o expressions marcades?

Per anar a collir ens alçàvem de nit fosc encara i amb les primeres hores de
llum, després de complir amb el ritual social de llogar-se en la plaça, ja estàvem
al camp disposats a esforçar-nos al màxim, a carregar tants camions com l’hort
i les nostres forces ens permeteren. Freqüentment, però, abans de fer ni una
sola alicatada, havíem d’esperar que el sol llevara la humitat de la rosada
depositada sobre la fruita ja que calia collir-la ben eixuta perquè no es podrira a
les cambres de maduració del magatzem.

Francesc Viadel

Proposta: fosca nit: de nit fosc, de nit fosca, encara de nit, etc.
fer a estelles: esforçar-nos al màxim, anar a per totes

24. Fixa't en la combinació de pronoms. Com els escriuries?

«L'he dut al forn, no l'ha volgut, però jo me l'he fotut.»

25. Debades, més d'un significat.

«Debades, ni els frares peguen cabotades», vol dir en va, gratis o gratuïtament.
«Debades, els frares van a cabotades», vol dir gratis, gratuïtament.
«El concert no és debades, però et pagaré l'entrada», vol dir que no és gratis,
gratuït.

26. *Estupenc? Com l'escrius?

Si la carn té una textura seca, està estopenca.

Si una persona és desagradable, trompellota, poc empàtica, és estopenca.

27. Quina expressió canviaries de les que et proposem?

Caram!, veges tu!, alça!, mira!, al remat..., per acabar-ho de rematar..., al cap i
a la fi, en resum, a la fi, finalment

28. Quins mots són sinònims?

capçana, tossut, cap i cabota. Encara que una persona pot tindre un bon cap o
una bona capçana i no ser ni cabota ni tossuda.

matalap i matalàs

29. «Caramull, a caramull, fins al caramull». Què hi volem dir?

S'usa per a indicar que algú que aparenta no voler alguna cosa en realitat la
desitja molt.

30. Metzina o...

verí

31. Quina dita expressa que una persona és quimerosa?

c) Tens més tecles que un piano!

32. Què hi canviaries?

«A punt i hora va començar la cerimònia.»

33. 'Rull' és sinònim de...

Proposta: acaragolats, rissats, arrissats

34. Galdir, engoldir o...

engolir

35. *Per la vesprada?

de vesprada, a la vesprada (pronunciem de vesprà)

36. Tallada o galló?

Ex. M'abellix una tallada de pa, meló, de pernil.

Este galló de taronja està ple de suc.

37. Sabies açò?

La pigota borda, la pigota volandera i la pigota cristal·lina són noms populars de

la varicel·la.

38. El dit més xicotet de la mà es diu...

menovell, gorrí

39. Què canviaries en esta redacció?

Sabies que l’expressió notar la pudoreta significa 'endevinar alguna cosa que
ens importa i que altres saben però ens l’oculten'.

40. Quan uses «anem allà que ací ja estem»?

S’usa per a aprovar una qüestió que es proposa o una determinació que s’ha
pres, és a dir, per a donar-hi el vistiplau, i per a animar a continuar avant amb
ella.

41. Com diries poner a buen recaudo?

posar a bon redòs

42. I com diries en valencià sacarse la espina?

traure l’esquit

43. Emprigolador significa...

'adobador de cossis'

44. Què canviaries en esta redacció?

La Ruta de la Salut ha passat per Marines, un municipi de 1 500 habitants

emplaçat en la Vall d'Olocau, en la comarca muntanyosa del Camp de Túria.

45. Espifiar o…

Proposta: pifiar, que vol dir fer malament alguna cosa.

46. Quina triaries?

b) Un bon caldo ressuscita un mort.

47. Per què diuen arròs de senyoret o del senyoret?

Comentari: L'arròs de senyoret és una paella de peix i marisc, però tot el peix
pelat, així entropesses, t'ho menges i no t'embrutes.

48. Comentari i refrany

Si no arregles les coses xicotetes quan encara estàs a temps, al remat hauràs
d'acudir a la força a les grans. A açò diem: «Si no acudixes o arregles la gotera,
et caurà la casa sencera.

49. Quin sentit té la paraula 'cau' en esta dita?

«Si res li cau posa-li blau»

Proposta: li prova, li para bé, li assenta bé

50. «Este xarop té mal prendre». Què creus que hi volem dir?

Que ens resulta desagradable, que és roín, amarg, no ens agrada gens.
51. Si no i sinó. Tria tu.

Si m’inviten encantat, sinó (altrament) no passa res, jo ho entenc.

Si m’inviten encantat, i si no (condicional), no passa res, jo ho entenc

52. Açò durarà una rosà? Com escrius esta paraula?

Solució: rosada. Ens referim a una cosa que dura molt poc, perquè una vegada
mou l'aire o ix el sol, prompte desapareix la humitat de la nit.

53. Beure al gallet i beure al morro? On és la diferència?

Quan bevem de la botella (o d'una botija) directament sense que els llavis
toquen el bequelló, el que fem és beure al gall o al gallet. Si el toquen els llavis,
bevem a (al) morro.

54. Sobre tafanejar

Qui tafaneja exercix la curiositat en coses que no li haurien d'importar.

Probablement és una alteració de tofoner, derivat de tòfona, aplicat inicialment
a persones o gossos buscadors de tòfones que furguen i ho menegen tot.

55. Pinotxa i panotxa són el mateix? Completa.

No, la pinotxa o la pinassa és la ramulla o fullaraca del pi.

La panolla o la panotxa és el fruit de les gramínies, com per exemple la dacsa.

56. I tu com li dius?

«Gelat que es col·loca entre dos galletes de neula.» xàmbit

57. Dia 1 de desembre, Dia Mundial de la Lluita contra la Sida. Repassa

este escrit.

La paraula sida està lexicalitzada (com làser, ovni) i procedix de la sigla SIDA
(la síndrome d'immunodeficiència adquirida). S'escriu amb minúscula per ser el
nom comú d'una malaltia.

La sida no és el mateix que el VIH, perquè la sida és el nom de la malaltia,

mentres (o mentre) que la sigla VIH (virus d'immunodeficiència
humana) designa el virus que la causa: es pot ser portador del virus i no patir
mai la malaltia.
58. Busca uns sinònims de les paraules marcades.

Aquell era —i és— un cementeri solitari, sense a penes visitants, de murades

rebentades per l’heura i la humitat, xiprers vells i carregats de pols, làpides
esquerdades, cementeri de morts oblidats. Ben al contrari, del cementeri nou,
on jeien els nostres, podríem dir que tenia l’alegria d’una fàbrica en plena
producció, la d’un magatzem curull de novetats, la d’un carrer de volta en un
dia de festa major.

esquerdades: clavillades, clevillades

jeien: estaven, romanien, descansaven (en posició horitzontal)
curull: a muntó, en abundància

59. Detecta l'error.

M’anguniejava aquella olor de flors estantisses, d’ossos podrits i algeps fresc,

aquell lloc secretament habitat per insectes sinistres i rosegadors. Però també
m’entretenia llegir els noms d’uns hostes tan particulars, noms elegantment
compostos sobre els marbres amb lletres de metall daurat o d’argent, amb
cal·ligrafies un punt pretensioses.

60. Endevinalla

Per dins sóc groga,

per fora, marron,
i en una paradeta
em couen amb carbó. la castanya

61. Què significa «bon vent i barca nova»

S'usa com a comiat que s'adreça a algú o a alguna cosa que no ens sap greu
que se'n vaja o que desaparega.

62. «Tirar amb fona» equival a...

tirar amb bala, que significa gastar pròdigament, sense miraments.

63. Com li dius tu?

Planta enfiladissa (Hedera)...

Propostes: hedra, heura, edra

64. Quina paraula creus que falta en la redacció?

Sabies que la bossa anomenada bandolera és una mena de sarró de carrer,

multiús, considerat complement de moda?

65. Què saps de la motxilla? Com escriuries les paraules marcades?

La motxilla, d'origen militar, passà també a l'ús civil a partir del segle XIX,
sobretot en popularitzar-se l'excursionisme, i, en part, a través del món dels
caçadors (encara que estos eren més partidaris del sarró).
L'ús civil de la motxilla està en expansió; en les últimes dècades, per exemple,
ha substituït la cartera infantil en el transport del material escolar; també s'ha
incorporat, sovint, a l'equipament del turista.

66. 'Estri' vol dir…

utensili

67. Podries completar?

La paraula és l’home, qui hui diu que sí i demà pot dir que no.

68. De quina paraula creus que parlem en l'exemple?

Exemple: El conill es va amagar en la malea (o malesa).

69. De quina manera llaves?

Llavem a mà o a màquina.
llavar a mà significa llavar la roba amb les mans, sense ajuda de cap
màquina de llavar.
llavar a màquina significa llavar la roba amb una màquina de llavar.

70. Coneixes esta exclamació?

¡Aigua que em rusc!

Comentari: es diu quan plou molt, quan cau una quantitat considerable d’aigua.
71. Tenim on triar... Saps locucions que parlen de porcs solts?
Donar (dóna) més faena que un porc solt
Fer (fa) més mal que un porc solt

72. Useu esta peça en estiu?

La peça de tela de forma quadrada que empren les dones per a subjectar-se-la
al voltant del pit o de la cintura i que usen, fonamentalment, en la platja per a
tapar-se el banyador, es diu...

Segons Eugeni S. Reig, es podria valencianitzar emprant la forma pareu.

73. La persona exagerada en els actes de devoció religiosa és coneguda

com «rata d'església», però hi ha altres formes d'anomenar-la. Com li dius
tu?

Propostes: xuplaciris i rosegaaltars

74. Què creus que significa l'expressió: «Jo, quan parle, la boca menege».

Vol dir: sé molt bé les coses que dic

75. Vol dir el mateix tindre un ull cremat que ser d’ull cremat?

Ex. Ell tenia un ull cremat per a fer diana en el blanc dels diners, una intuïció,
una gràcia especial.

Significa 'tindre molta vista', és a dir, tindre (algú) facilitat per a adonar-se de
quines coses poden afavorir-lo i quines poden perjudicar-lo.

Ser d’ull cremat (o de l’ull cremat) significa 'ser molt astut'.

76. Si de cultivat fem cultivable, de conreat farem…

conreable

77. Quines són les denominacions equivalents d'espadanya?

campanaret, campanar de cadireta, campanar de paret, campanar

d’espadanya.
78. Ho diries així?

Vora, cap a, prop, més o menys..., millor que «al voltant» en estos casos.

79. La maquineta de fer punta, la maqui. «Si en vols més para el cabàs».
Què diries en lloc de 'gairebé'?

quasi

80. Noms cultes. Ebola o Èbola?

Ebola

81. «Fas la vista grossa»?

Al fet de tolerar, deixar passar alguna cosa fingint no veure-la, l'anomenem fer
els ulls grossos.

82. Com continuaries estos refranys?

Qui no arregla la gotera forada la casa sencera / ...arregla la casa sencera.

De menut es cria l'arbre dret.

83. La part posterior de la cama, oposada al genoll, es diu...

Tenim diverses opcions femenines: sofraja, sofralla, sofraia i sofraina. I

diverses opcions masculines: sofrage, sofratge i sofragi.

84. Escombra o...

granera

85. Quina opció triaries?

Les dos són adequades

86. Com traduiries este avís?

AVÍS A TOTS ELS MITJANS

A continuació, cap a les 12:30, Mayuba podrà atendre els mitjans de

comunicació.

87. A cal sabater sabates de…

paper

88. Si t'has alça't amb la castanya torta és que estaves de mal…

humor

89. Potser?
«A vegades un silenci pot ser un vector de comunicació més eficaç que un
enfilall de paraules redundants.»

90. Eradicar o erradicar?

Quan s’afig un prefix a una paraula que comença per «r», esta «r» es
pronuncia forta, però no es duplica en l’escriptura: «eradicar, ornitorinc,
otorinolaringòleg, etc.»

91. Espe...què?

La usem per a referir-nos al fet de repassar la collita d'un bancal, que ja ha

sigut arreplegada. Exemple: Quan s'ha veremat un bancal de raïm, sempre hi
queda algun cabrerot, aleshores anem a repassar i espelluquem o espigolem.

espelluquem (infinitiu: espellucar) o espigolem (espigolar)

92. Vetes... i fils

Si estàs de mala veta és que estàs malhumorat.

Si seguixes la veta a algú és que vols complaure'l i no li fas la contrària.
Si t'agrada tirar de veta és que gastes sense miraments.

93. Immediatesa o futur? Com ho dius?

La b) El PSOE es bolcarà perquè el PSPV guanye en 2015

94. Suro, surar i més

Nosaltres usem taps de suro per a tapar botelles de vi.

Qui té el cap de suro és que és curt (o curta) d'enteniment.
Qui vol surar com l'oli és que vol estar sempre per damunt dels altres.

95. A quin sant! indica...

estranyesa per allò que algú proposa o afirma. Equivalents: Però què dius!
Quines coses dius!

96. En sentit irònic diem: Menuda rècua! Però què vol dir «rècua»?

Conjunt de bèsties de càrrega lligades per a traginar. Conjunt de persones en

filera.

97. *Pues?

—I què farem si plou per Nadal?

—Doncs si plou, la deixarem caure. Mai plou a gust de tots.

98. Ho escrius així?

Cel a muntonets, aigua a cabassets.

Cel a borreguets, aigua a canterets.

99. Bassa o bassot?

«Tot i que el dia era assolellat, el fred intens mantenia el bassot congelat...»

Sí, els bassots són concavitats que repleguen l’aigua de les plogudes per a
usos ramaders, principalment. També acullen l'aigua del cel les cisternes o els
aljubs.

100. De furó fem...

«Això costa una mona i un furó.»

furonejar: intentar saber o descobrir amb habilitat tot el que passa.

101. Recuperem el sentit de la paraula 'mestre'. Repassa este escrit.

Persona que ensenya; persona de qui s'és deixeble; persona amb prou
coneixement d'una cosa per a poder ensenyar-la; persona que dirigix i que
guia; el grau superior a què s'arriba després d'uns anys d'aprenentatge i
d'exàmens; un títol, i també diem mestre a allò magistral, extraordinari, principal
i cabdal.

I ara, només caldria afinar sobre els verbs educar, ensenyar, instruir..., però
això ho deixem als nostres venerats mestres.

102. Tanca la porta. Eres de Madrid? D'on ve esta expressió?

A començament del segle XX, el metro de Barcelona funcionava amb les portes
manuals, les havies de tancar tu quan baixaves, en canvi el de Madrid ja era
automàtic. Per això els madrilenys es deixaven obertes les portes del metro,
perquè pensaven que eren automàtiques.

103. Mira quants significats té 'estufar'

He estufat el vi de tant de riure. Vol dir: esguitar.

L'ànec s'estufa les plomes sovint. Vol dir: s'esponja, s'estova.
Li vaig parlar amablement i ella em va pegar un estufit. Vol dir: li va respondre
asprament, es va enfadar.
Crec que el teu company s'estufa massa quan parla. Vol dir: s'envanix, està
pagat d'ell mateix.
Si no estufes els coixins, acabaràs afonat en la butaca. Vol dir: estovar,
esponjar.

104. Repassa este menú de peix i marisc.

Entrades: aladroc, areng, congre, cloïssa, xanguet, berberetxo o escopinya,

rossellona

Plat principal: rémol, moll, llamàntol, llenguat, orada, halibut, bonítol, caçó,

105. Què corregiries en este text?

Jo sóc del sud d'un gran país sense fronteres, on la vora mar es fon amb les
muntanyes i les planes, on els camins són estrets i esquerps o s'obrin en un
mirall verd, pla, de fons blau i quiet. Un país on el boirim matiner convertix les
serralades en illes, on les pluges davallen cap a la nostra mediterrània a colp
d'esperó. Un país de pescadors que s'endinsen en la mar i que mai tornen
encisats pel cant de les sirenes. Un país d'un munt d'històries, llegendes,
contarelles: follets, bestioles, avies bruixes, dones d'aigua, goges, fades. Jo sóc
d'un poble on la llengua es desfà a poc a poc i es transforma en cendra que
l'oreig escampa i la retorna a les muntanyes. On un poble lluitador les reviscola
fent-les rebotar contra les balmes en un ressò augmentat cap a la vall que
oblida el seu passat. Jo sóc orgullós d'aquells que pacíficament lluiten amb
l'espasa de la paraula, per romandre en la història molt de temps més. Jo sóc
valencià del sud.

106. Quin *fallo? El *fallo del jurat? *Fallar un premi? Com ho diries?

Quin error! Quina errada! Quina falta de previsió! He fallat!

El veredicte, la decisió, l'aportació del jurat
Concedir o donar un premi

107. Saps què significa el Cant de la Sibil·la? Què vol dir sibil·la?

Dona a qui s'atribuïa l'esperit profètic en l'antiguitat.

108. Quines expressions uses per a demanar o imposar silenci?

Propostes:
Mut (muts) i a la gàbia
Mut i callosa (que ve la rabosa)
No digues ni xut ni mut (ni carabassut)

109. Bombolla o...

bambolla

110. Què canviaries d'este titular?

Recorda que els noms dels càrrecs, com president, ministre, regidor, diputat,
cap, etc., s'escriuen amb minúscula perquè són subtantius comuns. Per tant:
fiscal general.

111. Com traduiries esta cita?

Buscar la felicitat en el futur és injust per a nosaltres mateixos, ja que no

valorem el que hem aconseguit fins este moment, fins al present, i
contínuament anhelem alguna cosa que no tenim, alguna cosa que, de
vegades, ni tan sols sabem què és.
112. «La punxa quan naix ja punxa» vol dir..

que les persones roïnes (dolentes) ja de menudes es veu o s'intuïx com

seran de majors.

113. Nadó o...

xiquet de bolquers

114. Què vol dir 'batistot'?

Desmai, afluixament de les forces vitals.

115. De quin ball parlem en este comentari?

del ball de la carxofa o de la magrana o mangrana

116. Com acabaries la frase?

«Deixa de remugar i no li pegues tantes voltes, et veig massa.................»

Propostes: encaboriat-ada, capficat-ada, cavil·lós-osa, preocupat-ada, enrabiat-

ada, gos-gossa, malfaener-a, etc.

117. Què creus que vol dir 'nyap'?

Cosa mal feta, mal resolta, gens encertada, un bunyol.

118. Quina d'estes paraules indica «poca gràcia, però també picardia»?

sompo

119. Sadoll, sadollar és satisfer la... T'hi ajudem un poc.

fam, gana. Sadollar és assaciar-se de menjar i beure i també estar molt

satisfet.

120. Quin és el nom d'au que pot ser el nom d'un llegum o una classe de
caragol?

mongeta
121. Què hi corregiries?

«Crec que s'ha perdut una canya i un sac en l'excursió, per la canya no
donaran res, però espavila o et donaran pel sac.»

122. Què vol dir 'sursumcorda'?

Derivada de l'expressió llatina «sursum corda», que vol dir «amunt els cors», es
va crear la paraula sursumcorda, que al·ludix a un personatge anònim de molta
importància, en qui es delega tot el que un no vol fer o a qui no s'està disposat
a obeir per molta que siga la seua autoritat

123. Estos senyors són...

músics

124. Parlant de bolquers…, i tu com li dius?

En la comarca de la Costera i altres comarques valencianes, diem «flassaeta»

diminutiu de flassada (flassadeta) a la manta per a tapar els xiquets de
bolquers. A la roba de bolquers diem «bolcà» (bolcada). I per a tapar el cap i
les orelles, tenim la caroteta.

125. Quina paraula creus que falta en esta locució?

«Veges si talla, ganivet de fusta esmolat amb palla», que s'usa per a criticar a
qui pretén fer creure alguna cosa inversemblant.

126. Totes les botifarres no són de menjar… Per a dir que una persona té
un interés exagerat en alguna cosa o amb algú, quina locució triaries?

Tindre botifarra: ser botifarrer o botifarrera.

127. Quina paraula usem per a descriure:

un estil de natació
un peix
un insecte
una beguda (nuvolet)
un suport amb un ganxo per a penjar la roba
la palometa
128. Com es diu el sant?
sant Antoni Abat, el del porquet

129. Com li dius?

El personatge diablesc i amb connotacions sexuals d'algunes festes populars,
com la de Sant Antoni Abat, s'anomena el (o la) botarga, en plural diem
botargues.

130. Davall?

«El deute de l'empresa ha augmentat un 63 per cent amb la direcció del nou
director.»

131. Quina locució significa: «Parlar molt i desbaratat, sense saber què es
diu».

Parlar per boca de cànter

132. Ser molt cundidor! Què hi volem dir?

Vol dir que és molt pesat, dóna faena, s'ha d'estar pendent d'ell.

133. Quina prova és?

ral·li

134. Si vols expressar quantitats minces, què hi diries?

Mica, miqueta, de mica en mica, micoteta, micona, miconiu

Poc, poquet, poquiuo o poquitíuo
Xicotet, xicotiu, xicotiníuo
Pessic, pessiguet
Un polcim, un polcet, un polcimet
Xorret, xorritonet

135. Quina expressió vol dir «calma, tranquil·litat»?

Vés amb cura! (Vés a espai, a poc a poc)

136. Es diu d'una cosa o planta quan està situada arran de terra, ni molt
alta ni molt fonda.
aterrat, aterrada
Exemples: Ha deixat totes les plantes molt ben aterrades.
La taula ha quedat molt ben aterrada.

137. Xacra o alifac?

«Una de cada quatres dones europees ha patit violència de gènere i hem de

treballar de valent per acabar amb esta xacra.»

138. Una altra manera de designar un ventamosques és.........

aüixador
Ex. :Dus-me l'aüixador que hi ha una mosca molt molesta.

139. Repassa estes paraules i busca la que significa també diversió o

esbargiment.

esplai

140. Ata..... què?

«Rematar malament una operació o unir les peces o parts d’un procés sense
un final clar.»
Ex. Ho vaig atabollar com vaig poder.
Sembla com si ho haguera atabollat amb presses.

141. Beuratges?
Hui dia diem beuratge a una beguda que ens resulta desagradable.

142. A l’hora de pegar «nyesples» teníem molta varietat... Hui dia

pretenem convéncer i raonar, així ens estalviem bateculs, bescollades,
galtades, carxots i calbots. Te'n recordes?

Batecul és pegar al cul amb la mà.

Bescollada és pegar un colp al bescoll.
Galtada és pegar a la galta amb la part anterior de la mà.
Carxot és un colp fort al bescoll pegat amb la mà oberta.
Calbot és un colp pegat amb la mà oberta al cap.
143. Reballar i refilar és llançar a l’aire amb......

força

144. La palma de la mà o palmell és la zona de la part anterior de la mà

que va des dels dits fins al canell o............

monyiqueta.

145. Potser coneixes què significa llanda i llandós-osa, però saps què
significa que tens un paladar de llanda?

que no saps apreciar un menjar de qualitat

146. Plou a bots i barrals?

Doncs et mullaràs, et xoparàs, sobretot si plou de bambolla. Saps que poden

ploure gínjols, albardes, figues i naps? Què significa l'expressió: Com ara
plouen gínjols?

Com ara plouen gínjols de cap manera

147. A què ens referim?

Part del braç compresa entre el muscle i el colze.

Al braó

148. Què vol dir 'estufat'? Busca en estes paraules.

enfadat, envanit, satisfet, estovat, unflat

149. Saps derivats de la paraula 'enyor'?

enyorança, enyoradís

150. Saps què és una 'holofrase'? Completa.

Holofrase significa 'paraula amb valor de frase completa que el xiquet

pronuncia en el període holofràstic'. Holofrases conegudes per tot el món són
ma amb el significat de 'vull beure aigua' o caca amb el significat de 'tinc ganes
de fer de ventre'.
151. Com ho diries en valencià?

No temes la tardor, si ha vingut.

Encara que caiga la flor, en queda la rama (la branca).
La rama hi queda per a fer el niu.

152. Dacsa, panís, blat de moro... Com ho dius?

En la Costera diem dacsa.

153. Desvanit-desvanida o...

devanit-ida, satisfet-a, pagat-ada, envanit-ida, orgullós-osa, ple-plena de goig