PER QUÈ SOMRIUEN ELS DOFINS?

Adaptació d’un conte d’en Luis Burgueño

Per què somriuen els dofins? Els nens ho saben. Els nens no necessiten paraules per
comunicar-se. N'hi ha prou només amb una mirada o amb un somriure. O potser, un gest per a
que se li acosti un altre nen. I això els dofins ho saben. Perquè són nens. Els dofins nadons són
nens i els dofins pares són nens.

Una vegada, fa molt de temps enrere a les costes de Kerala, els pescadors es ficaven al mar
amb les seves xarxes i els seus rudimentaris vaixells per provar sort. De vegades en tenien,
d’altres no. De vegades pescaven molt i variat. Altres tornaven amb les mans buides. De
vegades tornaven... i altres no. A Brahma li preocupava la idea que aquests homes estiguessin
sols enmig de grans tempestes. Enmig de mars immensos. Lluny de les seves famílies. I va
decidir fer alguna cosa.

Llavors, Brahma, el creador de tot l’univers que viu al mont Meru, també va crear i reunir una
gran quantitat de nens convertits en llumetes. Nens que no havien tingut l'oportunitat d'estar
molt de temps a la Terra, ni l’oportunitat de jugar amb altres nens, ni l'oportunitat de
somriure, o simplement l'oportunitat de néixer, i els va parlar de tornar a la terra. Hi va
haver una gran cridòria i tots es van
posar molt contents amb la idea de
tornar a córrer. Però no era tot tan
fàcil. Tornarien sota certes
condicions. No podrien comunicar-
se amb els pescadors, només fer-los
companyia i ajudar-los a omplir les
seves xarxes. A canvi, podrien jugar
tot el temps que volguessin.

Així, Brahma va posar fil a l'agulla i

va començar a idear el pla. Va
donar als nens una forma diferent a
la que havien tingut. Una forma
que permetés navegar al costat
dels pescadors sense agitar l’aigua,
amb només moure's a penes, amb
bells colors i amb la capacitat de
comunicar-se amb només mirar-se.
Els va donar forma de dofins.

Una nit tancada i molt tempestuosa, van baixar a tots els mars del món. Milers, de diferents
mides i de diferents colors.

Els pescadors estaven molt ocupats en pescar més i més abans que algú altre aprofités també
la pesca, i no van parar atenció a aquestes criatures que els acompanyaven, que jugaven
davant de l'embarcació, i que de vegades, els ajudaven a omplir les xarxes per cridar
l'atenció. Però els nens sí que es van adonar...

Ara saben del secret i els agraden els dofins. No hi ha un nen que no li agradin els dofins. I
tampoc hi ha un dofí que no li agradin els nens. Els nens saben que el somriure dels dofins no
pot ser sinó el d'un altre nen... I alguns grans també sospiten el mateix. Són els que tanquen
als dofins en aquaris per fer-los treballar. Potser van fer treballar abans a nens traient-los el
somriure. Són els que maten als dofins amb les seves xarxes sense fer res per evitar-ho.
Potser abans també van fer patir a nens. Però els dofins (com els nens) sempre ens donen una
altra oportunitat, i juguen i riuen esperant el moment que deixem de fer-los patir.

Podran treure la vida als dofins, podran vendre la seva carn, però mai els podran esborrar el seu somriure...

1
 MEDITACIÓ AMB DOFINS
Col·loca't en una postura còmoda i relaxada. La que prefereixis. Tanca els teus ulls i deixa les
teves mans amb els palmells amunt, ja s’estigui assegut amb l'esquena recta o estirat a
terra... Et relaxes...

Fes una respiració. Lenta, suau i profunda. Així, molt suau. Tranquil·la. Fes una altra
respiració. Lenta i suau.
Deixa que l'aire entri i surti lentament pel teu nas.

Acomoda la teva postura. Sent que et relaxes. M'imagino que ara sí. Sent la tranquil·litat i
prepara’t per fer una altra suau i profunda respiració. Una respiració que et portarà a una
aventura increïble...

Imagina un bell i tranquil mar. Vas fins a la platja. Observa el seu color. El suau de les ones.
Sent, fins i tot, l'olor del mar. Entres caminant a poc a poc en ell. Et fiques lentament a
l'aigua ... Ets feliç de sentir l'aigua. De sentir la brisa. A poc a poc et vas submergint.
Màgicament pots respirar sota l'aigua. Trobes la tranquil·litat. La serenor. La pau.

Respira novament de manera profunda i molt suau. Observa els peixos sota l'aigua. Les
plantes. Els coralls. Nedes amb tots ells. Lluny veus uns bonics dofins.

Des el teu cor crides als dofins. Observa'ls. De quin color són? Són grans o petits? Ells s'acosten
i t’envolten. Apropa't més. No tinguis por. Fes-los carícies, juga amb ells. Gaudeix aquest
moment.

Són 7 i tu ets al centre del cercle que han fet al teu voltant. Sents molta protecció. Sents una
profunda connexió amb el planeta. Amb els seus mars i amb els seus oceans. Sents una intima
connexió amb el cel.

Ara, a l'aigua, observa com davant teu apareixen 7 boles de llum.

Una vermella. Al davant on s’uneixen les cames amb l’inici del tronc.
Una altra taronja. Per sota del melic.
La tercera bola és groga i és per sobre del melic.
La quarta és verda i és al centre del pit.

2
La cinquena és blava i és a l’alçada de la gola.
La sisena és anyil morat i és al front, una mica més amunt dels ulls.
I la setena, que és blanca, és just a l'alçada on s’acaba el cap.

Demana a cada dofí que passi per dins d'una de les boles d'energia que hi ha al teu davant.
Comença el primer dofí i passa per la primera bola vermella. Situada on s'uneixen les cames
amb l’inici del tronc.
El segon per la segona bola taronja que es troba per sota del melic.
El tercer dofí passa a través de la bola groga per sobre del melic.
El quart passa a través de la bola verda al centre del pit.
El cinquè dofí passa per la blava a l’alçada de la gola.
El sisè passa a través de l’anyil morat al front, una mica més amunt dels ulls.
I el setè dofí passa a través de la bola blanca a l'alçada on s’acaba el cap.

Observa com les 7 boles de llum s’endinsen a l’interior del teu cos.

Els teus amics els dofins t’han netejat. Han equilibrat i harmonitzat el teu Ésser Interior.
T’han donat energia de Llum. Energia d'evolució. El teu cor és obert a l’amor que et donen
els dofins.

Els dones les gràcies. Gaudeixes del moment...

Però, encara els queda alguna cosa per fer... Escolta'ls... tenen un missatge secret per a tu.
Vaig a fer silenci per un instant. Observa'ls bé i sigues feliç aquest moment amb ells. Escolta
el seu missatge.

(Silenci)

Ara que t'has comunicat amb els teus amics els dofins, amb una abraçada t’acomiades d'ells.
Comences a nedar suaument. Vas pujant a la superfície del mar i poc a poc comences a nedar
fins que arribes a la costa. Sent la tíbia sorra, observant aquest meravellós mar blau on
habiten els teus amics. T’acomiades aixecant la teva mà. Ells s’allunyen fent salts a la
superfície del mar.

Lentament, fas una altra respiració lenta, suau i profunda. Vas sentint el teu cos. Les teves
mans. Les mous molt lentament. Fas una altra respiració lenta i suau. Vas obrint els teus ulls
molt suaument. Com unes persianes que pugen. Fas una altra respiració molt suau. I en obrir
del tot, els teus ulls, tot el teu cos sent aquesta sensació feliç i amorosa d'haver meditat amb
els dofins.

Somrius a la primera persona que veus.

3
L’ULL DE LA BALENA TIMA
Contes d’en Krishna. Adaptació d’un conte d’en Pedro Pablo Sacristán

Brahma va crear la balena i Brahma va ser vist per l'ull de la balena.

La balena Tima era gran. Molt gran i solitària. Molt solitària. Feia anys que no volia saber res
de ningú, i cada vegada se la veia més trista. Quan algú tractava d'apropar-se i animar-la, la
Tima li donava l'esquena.

Molts pensaven que era la balena més desagradable del món i van deixar de fer-li cas, tot i
que la vella Kurma, una tortuga marina de molts més de cent anys, explicava que sempre
havia estat una balena bona i bondadosa.

Un dia, en Makara, un jove dofí, va escoltar aquella història, i va decidir seguir la Tima
secretament. La va descobrir colpejant-se la boca contra les roques, arriscant-se davant les
grans onades a la costa i menjant sorra al fons del mar. Ningú no ho sabia, però la Tima tenia
un mal alè terrible perquè una espina havia quedat clavada a la seva boca, i això l’avergonyia
tant que no s'atrevia a parlar amb ningú.

Quan en Makara es va adonar d'això, li va oferir la seva ajuda, però la Tima no volia fer-lo
sentir la seva pudor amb el seu mal alè, ni que ningú s'assabentés.

- No vull que pensin que tinc mal alè - deia la Tima.

- Per això portes apartada de tots tant de temps? - Va respondre el dofí Makara, sense poder
creure-ho. - Doncs ara, no pensen que tinguis mal alè, ara pensen que ets desagradable,
avorrida i desagraïda, i que odies tot i tothom. Creus que és millor així?

Llavors, la Tima va comprendre que el

seu orgull, la seva exagerada timidesa, i
el no deixar-se ajudar, havien creat un
problema encara més gran. Penedida,
va demanar ajuda al dofí per desfer-se
d'aquella espina. Quan en Makara la va
ajudar va veure dins l’ull de la balena
Tima una imatge gravada a la seva
retina des del principi dels temps. Era
la imatge de la creació de l'univers,
d’en Brahma, Shiva i Vishnú junts. Una
imatge que va quedar clavada al seu
cor. La Tima, la mare dels mars,
coneixia la veritat sobre el naixement
de l'home.

Així va ser com la balena va tornar a parlar amb tothom. La mare dels mars va decidir que
havia arribat el moment de transmetre tot el coneixement que havia acumulat al llarg de
tantes vides. Però va haver de fer un gran esforç per ser acceptada de nou pels seus amics, i
va decidir que mai més deixaria de demanar ajuda si de veritat la necessitava, per molt
malament que estigués. Va decidir que mai més guardaria per a ella mateixa tot el que havia
vist i après.

Hem d'aprendre a ser prou humils per demanar ajuda, per resoldre aquells problemes que superen la nostra
capacitat i per compartir allò que tenim.

4
 MEDITACIÓ AMB BALENES
Comences a olorar el mar amb cada inspiració que fas. Sents a la teva cara els raigs del sol.
Escoltes al fons el so del mar. Les gavines volant. Deixes que el sol acariciï tot el teu cos.
Comences a sentir una brisa càlida sobre la teva cara. Respires l'aire salat. Et trobes davant
d'una meravellosa i relaxada platja. Mires al teu voltant, estàs uns moments simplement
gaudint de la bonica sorra blanca que s'obre davant els teus ulls, fina i suau. Observes els
increïbles colors del mar.

Poc a poc, comences a despullar-te deixant caure les teves peces a la sorra. Cada vegada que
et treus una peça vas sentint la llibertat i la calor del sol al teu cos. Sents com la brisa càlida
acaricia cada part del teu cos que nues. Gaudeixes d'aquesta sensació de llibertat.

T'acostes a la vora i comences a entrar dins el mar... a poc a poc, gaudint de l'aigua i de la
seva temperatura ideal a mesura que puja pel teu cos. Assaboreixes la sensació de l'aigua
cobrint cada vegada més el teu cos a mesura que camines cap a dins. La part que queda fora
de l'aigua és acariciada per la brisa. Gaudeix d'aquestes petites sensacions físiques tan
intenses i tan agradables. Abandona't a les sensacions físiques que perceps.

Arriba un moment que comences a surar, a nedar lentament dins del mar. El teu cos està
perfectament abraçat per l'aigua salada amb la sensació de poder surar sense esforç. Davant
teu, a la llunyania, de sobte trenca a la superfície de l'aigua la cua d'una balena que torna a
capbussar-se dins el mar. Novament trenca a la superfície el cos d'una segona immensa balena
i de les seves aletes. Veus els reflexos del sol a la seva pell, i ja a prop teu, ets capaç de
distingir els seus immensos ulls de profunda mirada. T’envaeix una immensa felicitat. Amb
una delicadesa i una gràcia increïble comencen a nedar al teu voltant. Tu observes i et
contagies de la seva alegria. Comences a sentir la senzillesa de les seves emocions i de les
ganes de joc que tenen. Et somrius. Gaudeixes de la seva companyia i dels seus moviments al
teu voltant. Sents els seus sons a l'aigua, els seus cants. A poc a poc s'acosten a tu. Ja més
lentament, vas veient els detalls de color que els reflexos del sol produeixen a la seva pell i
l’arc de Sant Martí que es forma a la seva esquena quan llisquen a través de l'aigua cap a tu.
Sents de nou la seva mirada clavada a la teva, convidant-te a viatjar amb elles. T’agafes de la
mà a cada una de les aletes de les teves companyes. Sents la protecció al mig de les dos
balenes.

5
Preparats, llestos, ja... Comences a nedar deixant-te portar per elles. Sents l'aigua i l'escuma
que es forma al voltant del teu cos. Gaudeixes del passeig amb les balenes. Sents una
sensació com de volar a través de l'aigua. De sobte et submergeixes, donant-te compte que
per alguna màgica raó, mentre siguis amb elles, pots respirar sota l’aigua.

Vas baixant i baixant. Els raigs del sol penetren convertint el blau del mar en turquesa i
gaudeixes del color intens que t'envolta. Nedes entre els esculls de coral. En aquest món, els
peixos i les plantes aquàtiques semblen joies... és un jardí d'èxtasi i bellesa. Sents la
seguretat i la protecció de les teves amigues. Davant teu veus una cortina de bombolles
pujant del fons del mar. Les balenes et porten fins a la cortina i passes a través d'ella i sents
el pessigolleig que provoquen a la teva pell. Et somrius. És agradable sentir el contacte de
milers i milers de petites bombolles a la teva pell.

Les balenes et condueixen cap a la profunditat del mar on trobaràs un Temple. Observant des
de fora, sents que al seu interior regna la pau i la tranquil·litat. Habita un SER excepcional.
Sents un immens Amor i una gran Alegria davant la perspectiva de reunir-te davant d'aquest
ÉSSER. Però, mentre realitzes aquesta travessa, les balenes et recorden que, per unir-te a
aquest SER, has de permetre't sentir l'Amor Incondicional que t’ofereixen totes les coses i
totes les ocasions. En veritat, hauries d’aprendre a viure dins l’oceà d’Amor, de Puresa i de
Compassió que sent el cor d’un nen petit.

Ha arribat l'hora d'entrar al Temple Oceànic. Les teves amigues les balenes t’esperaran a la
porta. Puges per una escalinata a una bonica i espaiosa sala on sents la presència Divina
d’aquest ÉSSER. (A una banda veus una estàtua d'Afrodita o Venus, la Deessa de l'Amor, de la
Feminitat, naixent als Cors de la Humanitat. Al costat oposat veus una altra bella estàtua de
Posidó o Neptú, l'energia Masculina Divina, el Déu dels Oceans, solcant les onades a la seva
carrossa tirada pels poderosos cavalls de mar que representen la seva força).

I així, davant d'aquesta energia màgica, t'acostes al senzill altar que es troba al fons de la
sala. Veus que aquest SER t’està esperant. Aquest company d’ànima que reconeixes i del qual
tu mateix en formes part. Decidit a habitar per sempre més a l'interior del seu cor. Sents un
profund agraïment. Sents que el teu cor s'obre per abraçar aquest fluir d'amor tan profund
que pots sentir per tota la humanitat.

(Ets la unió de la Divinitat, la unió d’allò femení i d’allò masculí... Un sol Cor... Una sola
Energia! Ets Dos Cors que bateguen a l'uníson. Una Font. El Cor Únic. )

(Silenci)

I ara... ja és hora de tornar. Desfàs el camí portant al teu cor aquest meravellós regal que
t'ha fet aquest SER excepcional. Baixes les escales i et dirigeixes a l'exterior del Temple on
t'esperen les teves amigues.

Agafat novament de les seves aletes com si volessis, les balenes et van pujant cap amunt.
Perceps el canvi de color de l'aigua. Es torna més clara, de color turquesa. Veus davant teu la
superfície i amb un gran salt trenquen el mirall d'aigua. Segueixes agafat a elles. Més a poc a
poc... deixant-te portar amb dolçor per la superfície.

Sents que s'ha creat un vincle, un camp d'amor entre el teu SER INTERIOR i els éssers que
habiten els oceans i al planeta sencer. Sents el desig de viure en harmonia i amb respecte cap
a tots ells. Cap el teu propi SER. Sents la càrrega energètica, el desig d'enviar amor i gratitud
al planeta. Sents que l'aigua dels oceans es va tornant neta, pura i meravellosa... plena de
radiant amor i de bellesa.

Sembla que ha arribat el moment d'acomiadar-se. Et quedes a l'aigua, acariciant la seva pell
com agraïment pel passeig i per l'amor amb el que t'han tractat.

Amb una última salutació de la seva cua i de les seves aletes, es donen la volta i desapareixen
al mar. Veus a la llunyania com es mou la superfície a mesura que s'allunyen.

6
Comences a acostar-te a la vora, guardant el record per sempre més dels teus jocs al mar
amb les balenes. Lentament surts de l’aigua i tornes a prendre consciència de les petites
sensacions físiques: la textura de la sorra sota els teus peus, les onades trencant suaument
contra el teu cos a mesura que vas sortint, la brisa i el sol que comencen ja a assecar la teva
pell, les olors de les algues i del mar, els sorolls... Gaudeix d'aquestes petites coses.

A poc a poc tornes a prendre consciència del teu cos... Mous els dits dels peus i de les mans...
Vas tensant i relaxant tot el teu cos. Els braços, avantbraços. Les teves cames. Mous les
espatlles i sents com la resta del teu cos es va despertant.

Obres els ulls i somrius a la primera persona que veus.

7
L’ÀGUILA
No són contes, és la vida (Jaume Soler, M. Mercè Conangla i Marín)

L'àguila és l'au que té major longevitat de la seva espècie. Arriba a viure fins a setanta anys.
Però per arribar a aquesta edat, als quaranta anys ha de prendre una seriosa i difícil decisió.

A les quatre dècades de vida, les

seves ungles es tornen llargues i
flexibles. No aconsegueix agafar més a
les seves preses, de les quals
s'alimenta. El seu bec llarg i punxegut
es corba apuntant contra el seu pit.
Les seves ales envelleixen i es tornen
pesades i de plomes gruixudes. Volar
se li fa molt difícil.

Llavors l'àguila té només dues

alternatives: morir o enfrontar-se a un
dolorós procés de renovació que
durarà cent cinquanta dies.

Aquest procés consisteix en volar a

dalt d'una muntanya i quedar-se allà, en un niu proper a un penya-segat on no necessiti de
volar. Llavors, després de trobar aquest lloc, l'àguila comença a colpejar el seu bec contra
una paret fins a aconseguir arrancar-se’l.

Després d'arrencar-se’l, espera que li neixi un nou, amb el qual després s’arrencarà una a una
les seves ungles i els seus esperons. Quan les noves ungles comencen a néixer, comença a
arrencar-se les velles plomes.

Finalment, després de cinc durs mesos, surt en un bell vol de renovació que li donarà trenta
anys més de vida.

Situacions semblants ens succeeixen al llarg de la vida. Hem de recollir-nos durant un temps i començar un procés
de renovació.

Hi ha moments on sembla que ja hem donat al nostre treball, família, comunitat, amistats ... tot el que teníem.
Sembla com si haguéssim esgotat la nostra creativitat i que ja no tenim molt més que aportar.

La nostra vida sol veure's gris i envellida. Estem en un punt d'inflexió! O ens transformem com les àguiles o estarem
condemnats a morir. La transformació exigeix, primer, fer una parada en el camí, hem de resguardar-nos durant un
temps. Volar ben amunt i començar un procés de renovació.

Només així podrem desprendre'ns d'aquestes velles ungles i plomes per continuar un vol de renaixement i de
victòria. I quines són aquestes plomes i ungles de les quals ens hem de desprendre? Doncs, cada un pot identificar-
les fàcilment a les seves vides: són aquelles actituds, records, vells hàbits, vicis, costums... que ens causen dolor i
que ens impedeixen el canvi, que ens lliguen al passat, a la mediocritat, a la falta d'ànim per començar la lluita. En
altres pot tractar-se de ressentiments, complexos, baixa o alta autoestima, que ens ennuvolen la vista i la capacitat
de ser objectius amb nosaltres mateixos.

Només lliures del pes del passat, podem aprofitar el valuós resultat que una renovació sempre ens porta.

“Hem d'anar allà on és el nostre major temor, perquè allà rau la nostra màxima esperança.”

8
 MEDITACIÓ DE L’ÀGUILA REIAL
Meditar és entrar en el buit i el silenci interior, connectar amb la part més íntima del nostre
ésser, amorosa i calmadament, centrant tota la nostra atenció en la meditació i deixant de
banda tot el que ens pugui pertorbar.

Estàs en un bell, esplèndid i verd camp, gaudint dels calents i suaus raigs de sol daurat que
acaricien tot el teu cos.

Bufa una brisa molt lleu i el cel és d'un meravellós color blau safir.

Vas caminant lleugerament per un camí i, després d'una estona caminant, et trobes amb un
arbre vell i retorçat. Les branques estan carregades de fulles que es gronxen suaument amb la
brisa. T'aproximes a ell i envoltes seu tronc amb els teus braços per rebre la seva energia, la
seva força, la seva vitalitat, la seva saviesa...

Després d'uns minuts en aquesta postura comences, a poc a poc, a sentir la frescor i la
calidesa de la terra, que va pujant per tot el teu cos des els teus peus, fins a trobar als teus
braços i a través del teu pit connectant amb la vitalitat i l'energia de l'arbre.

Mentre l’abraces, també sents amor per la terra, per la natura i per tu mateix/a, com a part
important i valuosa d'ella que ets.

Si vols, pots parlar amb aquest vell i savi gran arbre, i explicar-li que et passa, el que
desitges, el que t'agrada, el que necessites... segur que t’escoltarà i potser, a la seva
manera, et contestarà. Escolta amb atenció.

Quan consideris que la teva xerrada i la teva abraçada amb el vell arbre han acabat, fes un
adéu i acomiadat, has de prometre que un altre dia tornaràs, perquè ara vols anar cap al riu
per gaudir i parlar també amb ell. L'arbre, ajudat pel vent, agita les seves branques en senyal
de comiat i també et fa saber que el vol tornar a veure novament.

A poc a poc t'allunyes camí cap al riu. Vas notant la frescor i l'olor de l'aigua i de tot el que
creix i floreix al seu voltant. El riu és llarg i ample, flueix tranquil, encara que de vegades
salta per sobre d'algunes pedres que hi ha al seu llit. L'aigua és tan clara i neta que, quan
mires al seu fons, pots veure els peixos, de totes les mides i d'innombrables colors, que no
paren de nedar ni de jugar dins el corrent. També veus d'altres que van a la recerca de
menjar i els observes mentre la troben i la mengen. Observa.

9
L'aigua està tan neta i el dia és tan calorós que tens ganes de treure’t les sabates per ficar els
peus i refrescar-te.

T'asseus a la vora i ho fas, sentint immediatament la seva fresca i suau carícia passant pels
teus peus i les teves cames fins als genolls. Et tombes a terra i observes el net i blau cel,
sense un sol núvol, poderós, a sobre tu i al mateix temps protector, càlid, amigable...

Veus passar volant molts i diferents ocells, a qui sembla no afectar la calor perquè volen d'un
costat a un altre sense parar. Uns portant una mica de menjar, altres ensenyant als seus
petits fills a batre i fer servir les seves ales, uns tercers simplement planejant pel cel i jugant
amb l'aire, gaudint del dia i del plaer que el vol els proporciona.
De sobte, com a sortida del no-res, apareix en l'horitzó celeste una majestuosa i imponent
àguila real.

És tan gran i les seves ales estan tan estirades, que des de la teva posició sembla ocupar tota
el cel. La resta de les aus semblen apartar-se del seu costat, potser impressionades pel seu
poder, per la seva força, per l'elegància i domini del seu vol.

Tu l’observes amb admiració, gairebé sense poder parpellejar, i arribes a sentir-te molt unit a
ella. El teu cor batega emocionat i el teu esperit es fon amb l'àguila fins a tal punt que et
sembla que ets tu aquesta majestuosa àguila real i solques el cel amb el teu vol, des del més
alt fins al més baix, planejant i llançant-te en picat per després remuntar fins el punt més alt
possible. Estàs així una bona estona, fins que decideixes tornar al teu cos estirat a la vora del
riu.

Treus els peus de l'aigua perquè s'assequin al sol i et calces les sabates per començar el camí
de tornada, després d'haver passat una tarda meravellosa: visitant l'ancià i savi arbre,
refrescant-te a l'alegre i cabalós riu i volant pel cel com una àguila real.

Recorda que pots anar a aquest camp o aquest riu i trobar-te amb l'arbre, l'àguila real, els
peixos... cada vegada que necessitis recuperar la teva força, la tranquil·litat, la seguretat,
recuperar-te d’alguna cosa dolorosa o desagradable, que t'hagi passat o que hagis provocat a
alguna altra persona, per estimar-te, per sentir-te lliure o, simplement: gaudir amb l'alegria
de la vida que hi ha dins teu i de la que formes part. Que així sigui.

10
LA FAULA DE L’ERIÇÓ
Popular

Fa molt i molt de temps, durant l'Edat de Gel, molts animals van morir a causa del fred.

Els eriçons, animals savis com són,

donant-se compte de la situació,
van decidir d’unir-se en grups.
Ajuntant-se d'aquesta manera
s’abrigarien els uns amb els altres i
es protegirien entre ells.

Però les espines de cada un ferien

als companys més propers. Aquells
que justament oferien més calor
eren també els que punxaven més.

Per tant, van decidir allunyar-se els

uns dels altres i van començar a
morir congelats.

Preocupats, els eriçons es van

reunir novament i van pensar que havien de triar: o acceptaven les espines dels seus
companys o desapareixerien de la Terra.

Així, amb molt de coneixement, van decidir de tornar a viure junts.

D'aquesta manera van aprendre a conviure amb les petites ferides que de vegades poden
ocasionar les relacions amb els éssers més propers i estimats. Ara sabien que el més
important era poder sentir el suport i la calor de l'altre.

Expliquen, que d'aquesta manera van poder sobreviure.

La millor relació no és aquella que uneix a persones perfectes, sinó aquella en la qual cada individu aprèn a viure
amb els defectes dels altres i admirar les seves qualitats.

11
 MEDITACIÓ AMB ERIÇONS
Estirat a terra vas relaxant la postura i imagines que t’endinses en el més profund i fosc d'un
cau... com l'eriçó del conte.

Relaxa’t i pren consciència de la teva postura.

Concentrat ara en el punt d'energia base (allà on s'inicia la columna vertebral).

Sent el silenci. Percep l’olor de la terra. Amb atenció pots escoltar el palpitar de la terra...
Com un timbal molt greu que sona rítmicament a la llunyania. Concentra’t en aquest batec.
Escolta’l amb atenció.

Inhala visualitzant el vermell més pur i clar que ve del centre de la terra.

Aquest color vermell travessa els teus peus i puja per les dues cames dirigint-se a aquest punt
d’energia allà on s’inicia la columna vertebral.

Sents la pesadesa d'aquest chakra. Aquesta és la força del planeta concentrada en aquest
punt.

A cada exhalació, imagina el color baixant per les dues cames tornant a la terra. Serpentejant
de manera vibrant aquesta energia vermella.

L'energia terra s'expressa a la consciència amb la frase: "JO TINC".

Permetent el fluir de la teva respiració ves dient-te a tu mateix:

- Sento aquesta SOLIDESA. Aquesta SEGURETAT. Em sento ENFORTIR i estic CONFIAT. JO TINC
la solidesa. JO TINC la seguretat. JO TINC la fortalesa. JO TINC la confiança...

Segueix respirant respectant el fluir de l'energia terra segons l'ordre ascendent d'inhalacions i
descendent d'exhalacions. Continua així... Suaument... Pausadament.

12
Inspira i sent l’energia vermella de la terra que puja per les teves cames al mateix temps que
et dius: JO TINC LA SOLIDESA. Exhala fent baixar aquesta energia al centre de la terra
emportant-se allò que et fa sentir FRÀGIL.

Inspira i sent aquesta energia pujant per les teves cames mentre et dius: JO TINC LA
SEGURETAT. Exhala fent baixar aquesta energia emportant-se les teves INSEGURETATS.

Inspira sentint com el vermell de l’energia del planeta puja per les cames al mateix temps
que et repeteixes: JO TINC LA FORÇA. Exhala fent enrera les teves DEBILITATS enviant-les al
nucli vermell de la terra que tot ho regenera.

Inspira mentre l’energia puja novament per les teves cames i mentalment et dius: JO TINC LA
CONFIANÇA. Exhala retornant aquesta energia i netejant-te de les teves INDECISIONS.

Pensa ara en un problema que tinguis a la teva vida.

Alguna molèstia que et preocupi... Una situació que t’incomodi... Una malaltia... Alguna cosa
que hagi passat amb els teus éssers estimats...

Bé, en aquest moment, crearàs una imatge per a aquest problema... amb una forma i un
color (per exemple, un mal de cap pot ser una agulla petita, de color negre, i freda al
tacte)...

Ara, que estàs connectat a la terra, com si tinguessis arrels, et connectes a la seva energia i
vincules també amb la del cel. Tu ets la unió entre el cel i la terra.

Alhora que, com els arbres porten la saba per tot el seu cos... tu has portat aquesta energia i,
per descomptat, sent el que està passant al teu interior... i rebutja sota terra... a través de
les arrels, tot el que et perjudica.

Imagina que al teu cau d'eriçó pots enterrar les teves preocupacions...

Ara és el moment de treure de dins teu la imatge que havies creat del teu problema. Treu
aquesta imatge... Enterra-la profundament... Permetent que l'energia de la terra elimini del
tot aquesta negativitat que t’acompanya i que era font de a la teva preocupació.

Observa. Observa com aquesta preocupació en forma d'imatge va desapareixent... es

difumina... es dissol... observa com l'energia terra està reconvertint el teu problema, el seu
valor.

Et sents en pau... en harmonia... connecta’t amb tu mateix.

Ha arribat el moment de marxar. Lentament surt del teu cau, del teu refugi... Saps que has
deixant enrera allò que t’amoïnava... enterrat per sempre... lluny de tu...

Atreveix-te a construir una vida en positiu. Tu guies el teu camí...

Perquè així és.

Ets beneït en amor i alegria. Tu TENS aquests capacitats. Tu pots.

13
LA PORTA. EL QUE FA LA POR
Anònim

En una terra en guerra, hi havia un rei que causava espant.

Sempre que feia presoners, no els matava, els portava a una sala on hi havia un grup
d'arquers d'una banda i una immensa porta de ferro de l'altre, sobre la qual es veien gravades
figures de calaveres cobertes de sang.

En aquesta sala, el rei els feia formar un cercle i llavors els deia:

- Vostès poden triar entre morir travessats per les fletxes

dels meus arquers o passar per aquesta porta misteriosa...
Jo els estaré esperant...

Tots triaven ser morts pels arquers.

En acabar la guerra, un soldat que per molt de temps va

servir al rei, es va dirigir al sobirà i li va dir:

- Senyor, puc fer-li una pregunta?

I el rei li respongué:

- Digues soldat.
- Què hi havia darrere de l’horrorosa porta?
- Ves i mira-ho tu mateix- va respondre el rei.

El soldat llavors va obrir temorosament la porta i, a mida que ho feia, els raigs del sol van
entrar i van aclarir l'ambient. Va descobrir, sorprès, que la porta s’obria a un camí que
conduïa a la llibertat.

El rei va explicar al soldat:

- Jo els donava per triar, però preferien morir abans que arriscar-se a obrir aquesta porta.

Del Creixement Interior.

Quantes portes deixem d'obrir per la por d'arriscar? Quantes vegades perdem la llibertat i morim per dins, només
per sentir por d'obrir la porta dels nostres somnis?

Pot ser tot allò que ens espanta és,

a la seva essència més profunda,
quelcom indefens, que reclama el nostre amor.

Rainer Maria Rilke

14
 MEDITACIÓ OBRINT PORTES
Per començar et prepararàs amb una relaxació posant en pràctica la respiració profunda.

Inspirant i exhalant pel nas set vegades.

Allibera’t de les tensions del dia... Allibera't de tota càrrega...

Fins que tota ansietat marxi... Fins que les preocupacions... els neguits...

Ara, comença a poc a poc a regular la teva respiració, suau i pausadament i que flueixi a
través del teu cos.

Així. Suaument.

Escolta el teu cor. El teu cos. La teva energia.

Permet que la teva energia flueixi a través del teu cos suaument.

Visualitza't a tu mateix en un lloc on et sentis feliç. Un paisatge 1 , un lloc que triïs, un lloc
que t’inspiri relaxació, pau, i harmonia...

Pot ser el que tu vulguis ... Un bosc... Un llac... Un riu... Un jardí... La riba d'una platja ... El
cim d'una muntanya... La seva vall...

Un lloc on et trobis còmode. En pau...

Centra't en sentir la pau. Oblida't de tot el que et preocupa. Diverteix-te creant aquest lloc
màgic.

I només, centra't en veure i sentir el teu lloc màgic i la pau del teu cor.

Examina amb tota cura...

1
El paisatge interior representa l’alliberació de la ment, la seva expansió. Segons sigui aquest paisatge serà el grau
d’obertura que tenim i la claredat entre conscient i inconscient.

15
Quin color hi veus?
Imagina’t al centre, i fixa’t en el que hi ha a la teva dreta... a la teva esquerra... al fons...
Com és el cel?
Quins sons escoltes en aquest lloc? Escolta amb atenció...
Quines olors percebeixes?
Quina temperatura fa?

Imagina’t caminant per aquest escenari. Apropat a les coses que veus. Toca. Olora. Escolta...
Com et sents en aquest lloc? Estic content, tranquil, feliç i relaxat? Em trobo completament a
gust?

Quan hagis arribat a un estat de pau i d'alegria... Demana a l'univers... Que t’inundi amb la
seva saviesa... amb el seu amor.

I que t'acompanyi en aquest procés... Digues-li que estàs disposat a alliberar-te...

Ara, veus un lloc, allà on t’agradaria viure... el teu refugi 2 . La teva llar.

t’acostes... Una porta et barra el pas. Observa-la... Et decideixes a entrar. Entres.

Dedica uns instants a recórrer aquesta nova llar. Mira amb atenció, escolta els sons que hi
ha, toca les parets. Els seus colors. Observa tot amb detall... i continua caminant per un
llarg passadís.

Trobes una altra porta. L’observes. Com és aquesta porta ? Què amaga al seu darrera ?

Et decideixes a entrar. És una cambra fosca. Veus les parets... De quins materials són? De
pedra o de fusta?

Et concentres en la teva respiració. Inhala i exhala lentament per sentir-te relaxat.

Te n’adones que hi ha quadres penjats a les parets. Aquests quadres no t’agraden...

Són pintures que representen les teves pors... Imatges que et recorden moments que no
t’agraden...

Tria una i ara, medita sobre la por que vols vèncer. Pensa d'on pot procedir aquesta por i per
què creus que la tens. Busca en el teu passat. Potser alguna cosa o algú et va fer mal...
alguna cosa que et va fer sentir por... Pensa en això i no oblidis, que aquell moment ja ha
passat, ja no és amb tu.

Quan tinguis un clar enteniment de la teva por, pensa en aquesta com una cosa tan lleugera
com l'aire.

Inhala la por. Pensa que és aire dolent que estàs respirant.

De seguida, Visualitza't vencent aquesta por i després... exhala aquesta por fora del teu cos.
Visualitza la por exhalat i mira com va desapareixen surant amb la intenció de no tornar mai
més. Repeteix...

Ara, inhala l’aire bo. L’aire net.

Aquest és aire que no té cap temor, perquè t'has visualitzat vencent aquest temor que et
turmentava.

Ara pots visualitzar-te lliure d'aquesta por, perquè ara et veus a tu mateix triomfant i lliure
de temors.

2
El refugi representa el món inconscient, els ideals, les pors que hem de vèncer... La necessitat de recolliment i
protecció.

16
Despenja aquest quadre, i cobreix-lo amb la teva llum perquè es dissolgui.

Poc a poc, molt lentament, vas a deixant enrera aquesta cambra com un simple record. Un
record que ocupava gran part de la teva energia. Quadres, pintures que fins ara tenien un lloc
massa important en el teu camp energètic. Tanca la porta... Deixa’ls enrera.

Ara, abans de sortir i a sobre de la porta principal, o al lloc més important del teu refugi,
escriu una paraula o una frase curta que t’inspiri aquest lloc. Una frase que et recordi i et
relaxi davant d’allò al que t’has enfrontat... que et doni pau, tranquil·litat i felicitat...

Sempre pots tornar al teu refugi i recuperar així les forces per poder enfrontar-te novament a
les teves pors... Quan ho necessitis... quan vulguis... Així tornaràs a sentir aquesta pau i
aquesta felicitat...

La porta de la felicitat sempre ha estat oberta per a tu.

Atreveix-te a alliberar-te d'aquestes pors... del victimisme... del dolor...

I entra a casa teva... a la teva llar... sempre que vulguis.

Atreveix-te a crear una vida de miracles... de màgia... d’alegria.

Perquè així és.

Ets beneït en amor i alegria. T’ho mereixes.

17
L’ARBRE I EL NEN
Anònim

Hi havia una vegada, als afores d'un poble, un arbre enorme i bell que vivia regalant a tots els
que s'acostaven la frescor de la seva ombra, l'aroma de les seves flors i l'increïble cant dels
ocells que niaven entre les seves branques.

L'arbre era estimat per tots, però especialment pels nens, que
s'enfilaven pel tronc i es balancejaven entre les branques amb
la seva complicitat complaent.

Si bé l'arbre estimava a la gent, hi havia un nen que era el seu

preferit. Apareixia sempre al vespre, quan els altres
marxaven.

- Hola, amiguet - deia l'arbre.

I amb gran esforç baixava les seves branques a terra per

ajudar al nen a enfilar-se, permetent a més de tallar alguns
dels seus brots verds per fer-se una corona de fulles encara
que l'esquinç li fes una mica de mal. El noi es balancejava amb
ganes i li explicava a l'arbre les coses que li passaven a casa.

Gairebé d'un dia per l'altre, el nen es va tornar adolescent i va

deixar de visitar l'arbre.

Va passar el temps... i de sobte, una tarda, l'arbre el va veure caminant a la llunyania i el va

cridar amb entusiasme:

- Amic... amic... Vine, acosta't... Quan fa que no véns? Escala al meu damunt i xerrem.
- No tinc temps per estupideses - va dir el noi.
- Però... gaudíem tant junts quan eres petit.
- Abans no sabia que es necessitava diners per viure, ara busco diners. Tens diners per donar-
me?

L'arbre es va entristir una mica, però es va reposar de seguida.

- No tinc diners, però tinc les meves branques plenes de fruits. Podries pujar i portar alguns,
vendre'ls i obtenir els diners que necessites.
- Bona idea - va dir el noi i va pujar per la branca que l'arbre li va tendir per enfilar-se com
quan era noi.

I va arrencar tots els fruits de l'arbre, inclosos els que encara no estaven madurs. Va omplir
amb ells una bossa d'arpillera i se'n va anar al mercat. L'arbre es va sorprendre que el seu
amic no li digués ni gràcies, però va deduir que tindria urgència per arribar abans que
marxesin els compradors.

Van passar deu anys fins que l'arbre va veure passar una altra vegada al seu amic. Era ja un
adult.

- Que gran t’has fet!- Li va dir emocionat - vine, puja com quan eres nen, explica'm de tu.
- No entens res, com per enfilar estic jo... El que necessito és una casa. Podries potser donar-
me una?

L'arbre va pensar uns minuts.

- No, però les meves branques són fortes i elàstiques. Podries fer una casa molt resistent amb
elles.

18
El jove va sortir corrent amb la cara il·luminada. Una hora més tard, amb una serra va tallar
cadascuna de les seves branques, tant les seques com les verdes. L'arbre va sentir el dolor,
però no es va queixar. No volia que el seu amic es sentís culpable.

L'arbre va guardar silenci fins que va acabar la poda i després va veure al jove allunyar-se
esperant inútilment una mirada o un gest de gratitud que mai va fer.

Amb el tronc nu, l'arbre es va anar assecant. Era massa vell per a fer créixer novament
branques i fulles que l'alimentessin. Potser per això, perquè ja estava vell quan el va veure
venir anys després, només va dir:

- Hola. Què necessites aquesta vegada?

- Vull viatjar. Però, què pots fer tu? Ja no tens branques ni fruits que serveixin per vendre.
- Què importa fill - va dir l'arbre - pots tallar el meu tronc... amb ell potser aconsegueixis
construir una canoa per recórrer el món a les teves amples.
- Bona idea - va dir l'home.

Hores després va tornar amb una destral i va talar l'arbre. Va fer una canoa i va marxar.

Del vell arbre va quedar tan sols una petita soca arran de terra.

Diuen que l'arbre, buit ja i sense res més que poder oferir, encara va esperar molt de temps
la tornada del seu amic perquè li expliqués del seu viatge. Finalment, l'home va tornar
després de molts anys i l'arbre en reconèixe’l va dir:

- Ho sento molt, però ja no tinc res per donar-te - va dir afligit l'arbre.
- No tinc dents per mossegar, ni força per escalar... Ja estic vell - va replicar l’home.

Llavors, l'arbre amb llàgrimes als ulls, li va dir:

- Realment no puc donar-te res... la única cosa que em queda són les meves arrels mortes.
- Ja no necessito gaire més, només un lloc per descansar. Estic tan cansat després de tants
anys.
- Bé, les velles arrels d'un arbre, són el millor lloc per recolzar-se i descansar. Vine asseu-te
amb mi i descansa.

L'home es va asseure al costat de l’arbre i aquest, feliç i content, va somriure amb llàgrimes.

L'arbre i l'home del conte, mostraven formes ben diferents d'amor. En tot cas hauran diferents formes d'estimar que
dependran de qui sóc i no de quantes coses vull. Hauran amors bons i sans que senten els cors bons i sans, i hi haurà
també amors malaltissos el dels incapaços, el dels manipuladors, el dels possessius, el dels dependents, el dels que
mai es van adonar que el major valor que algú aquest, apareix quan un s'adona que podria triar haver marxat.

Aquells que han après a estimar no depenen però tampoc permeten que altres depenguin d'ells. Saben que de
qualsevol dels dos costats de la cadena, l'esclau i l'amo són víctimes de l'esclavitud i la rebutgen de pla. Estimen i
posen límits, i pretenen ser estimats de la mateixa manera.

Aquesta pot ser la història de cada un de nosaltres. L'arbre són els nostres pares. Quan som nens, els estimem i
juguem amb el pare i la mare... Quan creixem els deixem... Només tornem a ells quan els necessitem o estem en
problemes... No importa el que sigui, ells sempre són allà per donar-nos tot el que puguin i fer-nos feliços. Pots
pensar que el noi és cruel amb l'arbre, però és així com nosaltres tractem els nostres pares... Valorem als nostres
pares mentre els tinguem al nostre costat i si ja no hi són, que la flama del seu amor visqui per sempre en el teu cor
i que el seu record et doni força quan estiguis cansat...

També hi ha nens que en créixer, tristament s'han convertit en homes d'aquests que mai tornen allà on no hi ha res
més per prendre... i els arbres, ni tan sols s'adonen que ja no tornaran.

19
 MEDITACIÓ DE L’ARBRE
Em relaxo i vaig cap a una escena interna. Trio un arbre encara que no sàpiga el seu nom,
sense perjudici... més endavant el podré canviar si ho desitjo.

Una vegada que l'arbre hagi aparegut al meu cap, l'observo amb la intenció que els seus
detalls i forma quedin gravats a la meva memòria i pugui recordar-lo sempre que vulgui.

Imagino que em vaig apropant a l'arbre i l’abraço. D’aquesta manera sento l'energia que
l'omple.

M’allunyo de tant en tant sense deixar de tocar-lo per comprovar la seva força i la seva
solidesa. Ara giro sobre mi mateix i recolzo la meva esquena sobre el tronc, dret o assegut a
terra, però sempre en contacte amb l'arbre.

Sento la fermesa del seu tronc a la meva esquena i conscientment em deixo anar contra ell,
amb tot el pes del meu cos deixant que em sostingui.

Em permeto sentir l'alegria i el descans que significa que l'arbre em sostingui completament i
em relaxo. Si em recolzés en un altre ésser humà el debilitaria i em debilitaria.

En canvi, recolzant-me en l'arbre, em sento més fort. Ara miro de sintonitzar-me amb l'arbre,
identificant-me el més que pugui amb ell, com si penetrés en el seu ésser: em sento l'arbre.

Començo a sentir com les seves arrels s'estenen assedegades cap a les profunditats de la terra
i extreuen d'ella, els nutrients que l'arbre necessita per florir, per desenvolupar-se alt i fort i
així poder donar els seus fruits.

Sento com succió de les profunditats de la Mare Terra tot allò que necessito per nodrir-me i
sostenir-me.

Amb cada inhalació extrec aliment vital per a mi i el deixo fluir per tot el sistema. Amb cada
exhalació del meu alè, faig fora qualsevol dels meus temors, dubtes, ansietats o altres
emocions negatives que puguin bloquejar els beneficis d'aquesta energia.

Em concentro en la respiració i en l'experiència del benestar i satisfacció que sento. Trio

alguns atributs que hagués anhelat rebre de la meva mare i que ella, essent humana no
sempre em va poder donar, per molt que ho hagués intentat, com: AMOR, COMPASSIÓ,

20
Inspiro: AMOR, exhalo: ODI
Inspiro: COMPASSIÓ, exhalo: INDIFERÈNCIA
Inspiro: TENDRESA, exhalo: FREDOR
Inspiro: SEGURETAT, exhalo: DUBTES

Quan em sento satisfet, porto la meva atenció cap amunt, cap a les branques i fulles de
l'arbre esteses cap al cel, per extreure l'energia i la llum dels raigs del Pare Sol, els que
m’enfortiran i ajudaran a guarir-se cadascuna de les meves ferides.

Amb cada inhalació, m'omplo amb l'energia solar, i amb cada exhalació em desfaig de tot allò
que pugui obstaculitzar aquest procés, com temors, dubtes o sentiment d'indignitat. A mesura
que respiro profundament permeto que entrin a la meva ment aquells atributs paternals que
de nen (a) vaig trobar a faltar al meu propi pare: CORATGE, SAVIESA, COMPRENSIÓ,
ACCEPTACIÓ. Bec fins a sentir-me totalment satisfet i els deixo fluir fins omplir tots els buits
que hi ha dins meu.

Inspiro: CORATGE, exhalo: PORS.

Inspiro: SAVIESA, exhalo: IGNORÀNCIA
Inspiro: COMPRENSIÓ, exhalo: INTOLERÀNCIA.
Inspiro: ACCEPTACIÓ, exhalo: sentiment de REBUIG, d’indignitat.

Ara, poso els dos palmells de les mans sobre el meu plexe solar (situat sobre la boca de
l'estómac) i em mantinc suspès entre el flux d'ambdues energies: la que a través de les arrels
extrec de la Mare Terra i la que capto per les branques del Pare Sol, sentint-me equilibrat,
inhalant els seus atributs i exhalant qualsevol cosa que pugui bloquejar aquesta font de
nutrició.

Per acabar, torno a situar-me davant l'arbre per agrair-li tot el que m'ha donat i prometent
tornar amb regularitat al seu costat per a poder renovar-me.

Aquest exercici s'ha de practicar sovint i es pot fer davant d'un arbre real, portant a terme l'exercici recolzant-me
sobre el seu tronc, tornant la vista a la terra i al cel a mesura que es desenvolupa.

21
LA CLAU DE LA FELICITAT
Anònim. 101 Cuentos Clásicos de la India. Recopilación de Ramiro Calle

Explica una antiga llegenda hindú que hi va haver un temps en el qual Brahma, el Diví, a l'inici
dels Temps de la Creació es sentia sol i volia trobar-se acompanyat.

Llavors va decidir crear uns éssers que poguessin fer-li companyia. Però cert dia, aquests
éssers van trobar la clau de la Felicitat, van seguir el
camí cap al Diví i es van reabsorbir en Ell.

Va decidir llavors començar de nou, però aquesta

vegada començaria creant primer els mars, les
muntanyes, els deserts, les selves, els llacs...
modelant el relleu amb les seves pròpies mans.

En acabar la creació del món i de les coses, Brahma

reunit en assemblea amb altres déus, van deliberar
com farien el ser més perfecte, a qui lliurarien el
fruit del seu esforç: l'Home.

Tots estaven d'acord que havia de ser un ésser portentós i sublim, fet a imatge i semblança,
però van caure en el compte que en aquest cas no seria una criatura sinó que seria com ells,
un déu. Van decidir doncs amagar allò més preuat, la clau de la Felicitat, la clau de la
divinitat, sense la qual seria incomplet i desgraciat.

Van discutir llavors amb cura on l’amagarien perquè no fos capaç de trobar-la. Per
descomptat hauria de ser un lloc recòndit.

Vishnu, el primer en parlar va dir amb aire pensatiu:

- Podríem amagar-la a la selva més impenetrable, custodiada pels animals més ferotges.

Però Shiva li va contradir, dient:

- Si és tan valent i fort com nosaltres serà capaç de travessar la selva més impenetrable i
enfrontar-se a les bèsties més ferotges i temibles, i l’acabarà trobant. Millor lloc serà la
muntanya més escarpada de l'Himàlaia, la més imponent, la més alta. Allà ningú mai podrà
arribar.

No obstant això, tot seguit Vishnu li va retreure:

- Si és tan valent i fort com nosaltres, igualment podrà pujar a la muntanya més alta, per més
escarpada i imponent que sigui. Hem d’amagar-la més amunt, entre els núvols del cel, perquè
ni l'home més alt, pujat a la muntanya més alta, pugui assolir-la.

- Tampoc és bon lloc – va observar Shiva -. Si és tan intel·ligent com nosaltres podrà crear
artefactes que li permetin volar fins al cel, i tard o d'hora la trobarà. Hmm... Per la mateixa
raó, l'oceà més profund tampoc seria un bon lloc, ja que trobaria els mitjans per submergir-se
fins al fons.
- És realment una qüestió difícil... - Va sentenciar Vishnu, i tots tres es van quedar sense
saber què dir.

Llavors el Brahma, que havia estat en silenci i escoltava atentament, es va expressar dient:

- Certament, és una qüestió difícil. Ja que l'Home serà tan audaç, fort i hàbil com nosaltres
no li costarà molt trobar la clau de la Felicitat a la selva més inexpugnable, a la muntanya
més alta, a l'oceà més profund, ni tan sols al cel...

22
- Bah, això ja ho sabem - van interrompre Shiva i Vishnu, i van afegir fent burla - no se't passa
res millor pel cap?

Van passar tota la nit discutint, però quan el sol començava a dissipar la boira matutina,
prenent de nou la paraula amb paciència, va dir Brahma:

- Si. Hi ha un lloc on encara no heu pensat. Un lloc on ni els més intrèpids, ni els més
portentosos, ni els més brillants podran accedir, sinó només els que siguin nobles i dignes
d'ella. El que farem amb la Divinitat de l'home és amagar-la en el més profund d'ell mateix
perquè serà l'únic lloc on no pensarà mai a buscar.
- Si... És cert... Dins de ells mateixos, quina bona idea! - Van dir els altres déus, alhora
sorpresos i admirats, expressant la seva conformitat amb tan encertada idea.

I així ho van fer. I així va ser. I així ha estat durant tant i tant de temps, que l'Home ha buscat
la Felicitat sense trobar-la per tots els llocs del món, emprant el seu enginy i coratge i, en
canvi, no s’ha donat compte que la portava sempre amb ell... en la profunditat del seu cor.

Cerca dins de tu mateix. "Desafia" a Déu i pren la suprema Felicitat.

23
 MEDITACIÓ PER SANAR LA TERRA
Situa't en un lloc còmode amb una postura adequada. Amb l'esquena recta. Respira
profundament, unint espai i consciència.

Tanca els ulls i introdueix aire pel teu nas, omplint al màxim els pulmons per després deixar
anar l'aire lentament (per la boca o pel nas, com et sigui més còmode)... Fes 4 o 5
respiracions completes i profundes. Et trobaràs en un estat de pau interior . Recorda que el
timó de la visualització és la respiració.

Respira relaxament, centrant l'aire a l'abdomen inferior, prenent consciència del moment
present. De l'aire que entra i de l'aire que surt. Relaxa el teu cos i realitza els moviments
necessaris perquè tots els músculs estiguin sense tensió. La teva columna ben situada i el teu
rostre relaxat amb la boca entreoberta i la llengua darrere de les dents, al paladar superior.

Junta les teves mans (en namaskar, buidant l'interior) i sent la calor que comença a aparèixer
entre les teves mans. Calor que no és altra cosa que la teva pròpia energia...

Imagina un camp d'energia lluminosa de curació. Concentra la teva energia i porta-la davant
teu. Cap el teu pit. Visualitza el planeta terra entre les teves mans. Acariciant-lo amb molt
d'amor. Aquí, davant del teu pit. Pot ser una esfera brillant de color blau: amb els seus mars,
continents, gels polars, núvols i atmosfera.

Visualitza’l girant, movent-se. Apropa't una mica més a aquest Ser al qual pertanys. Nosaltres
som terra. El nostre cos està compost d'aquests elements de la terra i en donar-li la teva
energia, estem donant-nos energia a nosaltres mateixos, com a humanitat...

Pots veure cada un dels continents a mesura que la terra va girant lentament. Pots veure les
muntanyes, majestuoses, generant una connexió entre el cel i les profunditats del planeta.
Observa els boscos, les selves, les planes, els desert ... Tot hi és per a tu. Movent-se, ple de
vida.

Pots veure els oceans, els mars, els rius, els llacs, tota aquesta superfície blava. La nostra
meravellosa aigua, la que ens dóna vida i que ens nodreix. Aquella que transforma, transporta
i plasma l'energia del pensament. La pots veure neta, cristal·lina, pura... elevant-se en blancs
núvols i generant l’arc de Sant Martí de colors meravellosos. La pots veure jugant també amb
les cascades i descendint també a les profunditats de la terra per a nodrir tot el que existeix.

Mentre el teu planeta segueix el seu curs, pots també observar les plantes, els arbres, les
algues, les flors... Tot el que ens ofereix la possibilitat de viure en aquest pla. L'oxigen, la
transformació que genera en els boscos, aquest meravellós pulmó verd del nostre planeta: les
selves, les planes... generant-se abundants, plenes de vida i amb una exuberància que fa
vibrar al cor.

24
Pots veure els animals. Tots convivint en el mateix ambient. Realitzant cadascun la seva
missió de vida: el tigre, l'àguila, el conill, el dofí, la balena, el gos... tots i cada un d'ells
contribuint a l'evolució del planeta i de nosaltres mateixos com a éssers humans.

I a mesura que la terra va girant pots veure a les diferents persones que l'habiten. Amb
diferents trets, colors, robes i formes de vida. Amb diferents cultures, llengües, religions...
Totes i cadascuna d'aquestes persones somrients i felices: nens, joves, adults, gent gran...
Cada un d'aquests éssers és part de teva, com tu ets part d'ells. Cada un d'aquests éssers és
una cèl·lula més d'aquest cos immens que és la Terra. Evolucionant i rebent la informació de
tota l'evolució planetària des de l'inici dels temps. Milions d'anys d'evolució planetària. Cada
un d'ells complint amb la seva missió, en harmonia, en amor i en pau infinita.

Obre el teu cor i visualitza la Terra coberta amb llum blava que entra a tota existència
individual... Observa com aquesta llum comença a fer brillar la Terra per si mateixa. Imagina
que una substància de color blau, com el gel, refreda aquella zona del planeta que
actualment està patint una gran pressió. Una devastació provocada pel desequilibri que
pateix la pròpia natura o bé per l'arrogància de l'ésser humà per pretendre superar-la i
servir-se de seus recursos... convertint aquesta devastació en la cosa més bella que puguis
imaginar.

Com va dir Martin Luther King: "Encara que el món s’acabés demà, encara avui plantaria un
arbre". Aquesta pot ser la teva manera de contribuir en la curació del planeta.

Transforma l’energia negativa que rep el planeta en energia positiva, en energia d'amor.
Com bé saps l'energia ni es crea ni es destrueix... però es pot transformar...

Centra't en la desgràcia personal que pateixen els pobles. Centra't en curar a tota la
humanitat. A tota l'existència. A tot el planeta. Concentra tota la teva intenció en la
sanadora llum de vibració de l'amor que brolla des del centre lluminós del teu cor.

Envolta tot les zones devastades de llum verda i estén aquesta llum amorosa per tot el
planeta. Visualitza la Terra d'un verd resplendent.

Imagina que ara mateix centenars de milers de persones al món també estan meditant amb
per la Mare Terra.

Visualitza ara una llum daurada i embolcalla de salut daurada tota aquesta esfera vibrant i
fes-la vibrar, fes-la brillar. Agraeix, beneeix i eleva els teus pensaments en amor infinit. Amor
incondicional cap a la Mare Terra. Ella és al nostre Ser i li pertanyem.

Ara porta aquesta esfera, embolcallada de llum daurada, físicament cap al centre del teu cor,
fent-li un espai en ell; brindant l’amor incondicional i albergant-la en el teu Ser. És com una
abraçada a la Mare Terra. Agraeix a tots els éssers que existeixen, visibles i invisibles i envia
llum al teu cor.

Lentament, i mantenint aquesta sensació de plenitud i felicitat infinites, reprèn el contacte

amb el teu cos físic. Respira profundament i molt lentament. Obre els ulls però ja amb la
consciència de ser part indivisible d'aquesta, la nostra Mare Terra.

Tanca aquesta meditació repetint un breu mantra en sànscrit per la pau i el benestar del
planeta i de tots els seus éssers.

Om Lokah Samastah Sukhino Bhavantu: Que la pau y la felicitat prevalguin

Avui més que mai... abraçant al món...

25
LA PEDRA DEL CAMÍ
Claudio Maria Pérez Bobasso

Hi havia una vegada un home molt ric que habitava un gran castell prop d'un llogaret.
Estimava molt als seus veïns pobres i sempre estava ideant mitjans per protegir-los, ajudar-
los i millorar la seva condició. Plantava arbres, feia obres de gran importància, organitzava i
pagava festes populars, i al costat de l’arbre de Nadal que preparava pels seus fills feia posar
altres regals pels nens del veïnat.

Però aquella pobra gent no estimava la feina, i

això els feia esclaus de la pròpia misèria.

Un dia l'amo del castell es va aixecar molt

d'hora, va col·locar una gran pedra al camí del
poble i es va amagar a prop d'allà per veure el
què passava quan passés la gent.

Poc després va passar un home amb la seva

vaca. Va grunyir en veure la pedra, però no la
va tocar. Va preferir fer una volta a la gran
pedra, i va continuar de seguida el seu camí. Va
passar un altre home després del primer, i va
fer el mateix. Després van seguir altres. Tots
mostraven disgust en veure l'obstacle i alguns
protestaven d’ell, però cap el va remoure.

Per fi, ja prop del vespre, va passar per allà un noi, el fill del moliner. Era treballador i
estava molt cansat de fer feina aquell dia.

En veure la pedra, es va dir:

- La nit serà fosca, i algun veí es pot fer mal amb aquesta pedra. Fora bo treure-la d'aquí.

I de seguida va començar a treballar per treure-la. La pedra pesava molt, però el noi la va
empènyer, va tirar d’ella i es va donar traces per anar-la rodant fins a treure-la del mig.

Llavors va veure amb sorpresa que sota la gran pedra hi havia un sac ple de monedes d'or. El
sac tenia un rètol que deia:

- “Aquest or és pel que tregui la pedra”.

El noi es va anar contentíssim amb el seu tresor, i l'home va tornar també al seu castell, joiós
d'haver trobat un home de profit que no fugia dels treballs difícils, i que pensava en el
benefici dels altres.

El noi va aprendre aquell dia que cada obstacle pot estar disfressant una oportunitat, tant per
ajudar als altres com per ajudar-se a un mateix.

Cada obstacle pot ser una oportunitat per aprendre i millorar.

26
 MEDITACIÓ PER APRENDRE DELS OBSTACLES
Relaxa el teu cos i respira profundament tres vegades. Inhala i exhala, connectant-te amb el
teu Ser interior. Respira i relaxa’t...

Molt bé. Ara, fes un recorregut mental per l’interior de la teva columna vertebral i del teu
cap. Imagina a l’interior de la teva columna un petit tub de vidre transparent, com si es
tractés de la tija d’una planta que finalitza al teu cap en una bella flor de lotus blanc.

Observa cadascuna de les 7 zones que aniré nomenant i mira de visualitzar una petita esfera
girant, del color que et vagi dient. Cadascuna de les zones pertany a un dels 7 chakres
principals que tenim:

1. Fes girar una petita esfera vermella al davant d’on s’uneixen les cames amb l’inici del
tronc. Muladhara és el chakra base encarregat de donar energia física i vitalitat al nostre
organisme.
2. Situa una altra de color taronja per sota del melic. Swadhishthana regeix les emocions
que em relacionen amb els altres i l’energia sexual.
3. Imagina’t ara una tercera esfera groga girant per sobre del melic. Manipura, al plexe solar
s’encarrega del nostre poder personal, de la nostra autoafirmació com a individu.
4. La quarta és verda i gira al centre del teu pit. Anahata ens ajuda a unir amb amor el món
material inferior amb l’espiritual superior.
5. La cinquena és blava i vull que la imaginis orbitant a l’alçada de la gola. Visuddha o
Vishuddhi ens ajuda en la comunicació, a través del poder de la paraula i en saber dir Si o
NO segons et convingui.
6. La sisena és anyil morat i és a l’alçada del front, una mica més amunt dels ulls. Ajna
chakra s’encarrega dels records i de la formació d’imatges a la nostra ment, de la
claredat mental i espiritual.
7. I la setena, que és blanca, és just a l'alçada on s’acaba el cap. Sahasrara, el chakra
corona, que com un lotus blanc de 1.000 fulles s’encarrega del discerniment i la
transcendència: de com entenem el món, la mort, el sofriment, la manca de confiança,
els problemes de la vida i la divinitat. És el que fa que les energies invisibles siguin
visibles per nosaltres.

27
Porta ara a la teva ment allò que et preocupa i que vols treure de la teva vida. Allò que
t’amoïna, que com una pedra al mig del camí et barra el pas per seguir endavant. Potser és
un fet puntual, o potser es repeteix en el temps convertint-se en un obstacle massa influent a
la teva vida.

Centra’t en aquest obstacle. Visualitza’l. Posa-li una imatge i t’ajudaré a identificar-lo amb
el chakra que està relacionat. Posa molta atenció, necessites saber si l’origen d’aquest
obstacle és degut:

1. A la MANCA d’ENERGIA VITAL. Si és així, situa’l a Muladhara, al primer chakra.

2. Si són les EMOCIONS amb els altres les que entren en conflicte o les relacions que tinc
amb ells, centraré el meu obstacle a Swadhishthana, el segon chakra.
3. Potser l’origen d’allò que m’amoïna és la INSEGURETAT que sento i la manca d’afirmació
amb mi mateix. Així, Manipura, el tercer chakra serà on haig de col·locar el meu
conflicte.
4. Potser algú a ferit l’AMOR que sento per la vida, per les coses, pels altres... Si ha estat
així, el quart chakra, Anahata, és on haig de situar el meu obstacle.
5. O bé he deixat coses a DIR o per COMUNICAR, potser em costa saber dir NO. Vishuddhi, el
cinquè seria el chakra que haig de treballar.
6. Igual el meu obstacle es deu a una PERCEPCIÓ ERRÒNIA del què em preocupa o del què ha
passat. Haig d’aprendre a focalitzar bé la meva clarividència de les coses amb el tercer
ull, amb Ajna chakra.
7. Potser la CONFUSIÓ és una constant a la meva vida. Em sento perdut al camí. Necessito
intensificar el poder de Sahasrara, el setè chakra que em connecta amb el discerniment,
la transcendència, l’espiritualitat... És allà on trobaré la pau.

Visualitza ara la teva preocupació en forma d’imatge girant al chakra que has triat, amb el
qual s’identifica.

Pensa que un chakra bloquejat interfereix en el fluir correcte de l’energia i la bona

comunicació entre chakres.

En aquest estat de tranquil·litat i pau amb tu mateix, sents que pel chakra corona, el de dalt
de tot del cap, t’arriba una flama de color violeta i daurat que s’estén per la resta dels teus
chakres... equilibrant-los, omplint-los d’energia sanadora. Respira pausadament i sent els
batecs del teu cor.

Embolcalla la teva preocupació d’aquesta flama violeta y daurada.

Ajuda’t a alliberar-te, a sentir-te lliure i a no sentir l’ego envers aquelles persones que t’han
ferit o a allò al que sents aferrament. Demana’t perdó i allibera’t. Crema aquesta
preocupació, aquest obstacle i mentre crema, posa molta atenció... potser abans que es
fongui tens alguna lliçó a aprendre. Escolta el teu cor. Escolta’t amb atenció.

Ara en aquest estat de llibertat absoluta, sent agraïment i dóna’t l’oportunitat d’aprendre a
perdonar i a oblidar, gaudint de la vida i deixa’t ser feliç.

Aquesta meditació t’ajuda a netejar, perdonar y transformar tot pensament y sentiment

negatiu.

28
LES TRES PORTES
Anònim

Un jove deixeble li va dir al seu mestre, un vell savi que contemplava assegut la infinitud de
la blavor del mar:

- Mestre, un amic teu ha estat parlant

malament de tu.

- Espera - va interrompre -. Ja has fet passar

per les tres portes el que vols explicar-me?

- Quines tres portes?

- Escolta bé. La primera porta és la de "la

veritat". Estàs segur que és totalment cert el
que vols dir-me?

- No. Ho vaig sentir comentar a uns veïns.

- Així doncs, no deixis passar les teves paraules

per la porta de la veritat. Tanmateix, hauràs
fet marxa enrere i si més no les hauràs de fer
passar per la segona porta, la de "la bondat".
El que vols dir és bo i positiu per a algú?

- No, al contrari. No són paraules ni de suport ni d'afecte. Són perjudicials i molestes.

- Doncs pensa també que les teves paraules s’haurien d’aturar i haurien de passar per l'última
porta, la de "la necessitat". Vols dir que és necessari que jo sàpiga el que vols explicar?

- Pot ser és cert i tens raó Mestre... No, no és necessari.

Llavors va dir el vell savi somrient:

- Si el que has de dir no és "veritat", ni "bo", ni "necessari", millor serà oblidar-ho per
sempre.

Del Coneixement, el Discerniment, la Comunicació i la Ment Clara.

Penseu sempre que som allò que expressem. Tot el que diem té repercussions en el nostre entorn. Val la pena posar
atenció al que surt de la nostra boca. Les paraules fereixen. És recomanable parlar només després que les nostres
paraules hagin travessat les tres portes.

29
 MEDITACIÓ A LA PLATJA PER MILLORAR LA COMUNICACIÓ
Col·loca’t el més còmode i relaxadament possible. Deixa les teves mans amb els palmells
amunt. La única cosa que has de fer és observar que la posició sigui la correcta, amb
l'esquena ben situada i tanca els ulls dolçament. Sent com les teves parpelles cobreixen els
teus ulls.

Fes una respiració lenta, suau i profunda. Molt suau. Fes una altra respiració, deixa que l'aire
entri i surti lentament pel teu nas.

Acomoda la teva postura. Sent que et relaxes. Sent la tranquil·litat i prepara’t per fer una
altra respiració suau i profunda. Una respiració que et portarà a un platja deserta.

Observa la tranquil·litat del mar. Ves fins la platja. Observa el seu color. El suau de les
onades. Sent, fins i tot la seva olor. Acostat a poc a poc i seu a la sorra, molt a prop de
l’aigua. Deixa que l’aigua mulli els teus peus i les teves cames.

Imagina que una bombolla de colors embolcalla el teu cos. És una bombolla de mil colors...
ondulant i canviant. Et sents bé. En calma. Sota la protecció dins un camp d’energia i d’amor
incondicional. Connecta’t amb el magnetisme que manté en equilibri el planeta Terra i
l’Univers.

Aquesta bombolla (Mer-Ka-Ba 3 ) fa de mirall jugant amb els colors que provoca el reflex del
sol i la brisa del mar. Una bombolla que et protegeix, que et dóna seguretat i t’ajuda a portar
la teva respiració a:

 Els teus peus, els dits dels peus, dors del peu, les cames, els genolls, les cuixes, les
natges i el baix ventre, sentint que cada vegada estan més tranquils. Més relaxats.
 Porta ara la teva atenció a la part inferior del teu tronc, relaxant els muscles de
l’estómac i la part baixa de l’esquena.

3
Mer-Ka-Ba: La traducció literal de la paraula Mer-Ka-Ba a l’idioma Cabalístic significa "Carruatge o Vehicle de
Llum". Una de les funcions del Mer-Ka-Ba és actuar com vehicle que porta l'esperit i el cos al següent món.

30
  Sent com s’afluixa la part superior del teu tronc relaxant els teu pit i la part alta de
l’esquena.
 Tot el teu tronc està calmat, tranquil, profundament relaxat.
 Dins aquesta bombolla de mil colors porta la teva respiració a les espatlles, braços i
avantbraços quedant completament distesos. Les teves mans es relaxen, els teus dits
i amb ells teus membres superiors queden completament descansats, sense cap
rigidesa.
 Sent com el teu coll i la teva nuca s’alliberen. Entres en un estat profund de
relaxació.
 Centra’t ara en el teu cap. Pren consciència si existeix alguna tensió als seus músculs.
Comença repassant la zona de mandíbules, galtes i pòmuls. El teus ulls descansen,
s’afluixen, es relaxen agradablement. El teu front, tot el cap i el seu interior es
relaxen, es deixen embolcallar pels càlids i agradables colors de la teva bombolla.
 Tot el teu cos està relaxat. En Pau. Tranquil.

Porta ara a la teva ment una conversa que encara et ressoni. Alguna discussió que t’hagi
preocupat. Que t’hagi amoïnat. Centra’t en ella. Visualitza-la. Posa-li una imatge.

Ara posa atenció a cadascuna de les 7 zones que aniré nomenant que coincideixen amb els 7
chakres principals que tenim, i mira de visualitzar una petita esfera de color girant allà on
nomeni. Per a que et sigui més fàcil pots imaginar una petita fruita o una flor de color. Potser
també, pots identificar l’origen de la discussió que et va preocupar en un dels chakres.

1. Per començar fes girar una petita esfera vermella al davant d’on s’uneixen les
cames amb l’inici del tronc. Muladhara és el chakra base encarregat de
DONAR ENERGIA FÍSICA I VITALITAT AL NOSTRE ORGANISME. Es relaciona amb
les suprarrenals.
2. Situa ara una altra de color taronja per sota del melic. Swadhishthana REGEIX
LES EMOCIONS QUE EM RELACIONEN AMB ELS ALTRES I L’ENERGIA SEXUAL. Es
relaciona amb els ovaris, els testicles i la pròstata.
3. Imagina’t ara una tercera esfera groga girant per sobre del melic. Manipura,
al plexe solar S’ENCARREGA DEL NOSTRE PODER PERSONAL, DE LA NOSTRA
AUTOAFIRMACIÓ COM A INDIVIDU. Es relaciona amb el pàncreas i les
suprarrenals.
4. La quarta és verda i gira al centre del teu pit. Anahata ens ajuda a UNIR AMB
AMOR EL MÓN MATERIAL INFERIOR AMB L’ESPIRITUAL SUPERIOR. Es relaciona
amb la glàndula timo.
5. La cinquena és blava i vull que la imaginis orbitant a l’alçada de la gola.
Visuddha o Vishuddhi ENS AJUDA EN LA COMUNICACIÓ, A TRAVÉS DEL PODER
DE LA PARAULA I EN SER DETERMINANTS EN LES NOSTRES RESPOSTES. Es
relaciona amb les tiroides.
6. La sisena és anyil morat i és a l’alçada del front, una mica més amunt dels
ulls. Ajna chakra S’ENCARREGA DELS RECORDS I DE LA FORMACIÓ D’IMATGES
A LA NOSTRA MENT, DE LA CLAREDAT MENTAL I ESPIRITUAL. Es relaciona amb
la hipofisi.
7. I la setena, que és blanca, és just a l'alçada on s’acaba el cap. Sahasrara, el
chakra corona, que com un lotus blanc de 1.000 fulles S’ENCARREGA DEL
DISCERNIMENT I LA TRANSCENDÈNCIA: DE COM ENTENEM EL MÓN, LA MORT,
EL SOFRIMENT, LA MANCA DE CONFIANÇA, ELS PROBLEMES DE LA VIDA I LA
DIVINITAT. És el que fa que les energies invisibles siguin visibles per nosaltres.
Es relaciona amb la glàndula pineal o epífisi.

Visualitza ara la imatge que has creat de la conversa que et preocupava. Situa-la al cinquè
chakra, al chakra que regeix la comunicació i medita en ella. Visualitza-la. Deixa que es
dissolgui a la blavor del mar amb cada respiració.

Observa si queda encara algun punt de tensió que pugi tenir el teu cos. Relaxa’ls. Porta la
teva respiració a aquests punts de tensió i cobreix aquestes zones amb la teva respiració.
Sent la respiració al teu ventre.

31
Sent com el teu ventre s'infla a la inhalació i com es desinfla a l’exhalació. Observa aquest
moviment del teu ventre. La teva respiració fa igual que les onades del mar que van i vénen.

Et concentres a en la teva respiració. Inhala, les ones de la mar venen. Exhala les ones del
mar s'allunyen. Ets feliç de sentir l'aigua. De sentir la brisa.

Inhales i les ones del mar et porten pau i frescor. Exhales i s’emporten les tensions i els
neguits del dia. Inhala. Exhala.

Poc a poc vas recuperant la tranquil·litat perduda. La serenor. La pau...

Respira novament de manera profunda i molt suau. Observa les onades del mar. Observa la
infinitud del mar. La profunditat del mar. La bellesa del mar. Escolta la seva música.

Observa com banya els teus peus i les teves cames. Observa com banya el teu cos. Observa
com el mar t’envolta i se’n porta totes les tensions del dia i del teu cos.

Observa't davant d'aquest mar i davant d'aquesta infinitud. Sent la bellesa. La profunditat. La
pau interior.

Observa't. No et manca res. Ho tens tot. La Pau viu dins teu. Viu.

32
L’ARBRE QUE NO SABIA QUI ERA. EL JARDÍ DE LA VIDA
Anònim

Hi havia una vegada, en algun lloc que podria ser qualsevol lloc, i en un temps que podria ser
qualsevol temps, un bell jardí amb pomeres, tarongers, pereres i bonics rosers. Tots ells
feliços i satisfets.

Tot era alegria al jardí, excepte per un

arbre profundament trist.

El pobre tenia un problema: no sabia qui

era!

El que li faltava era concentració, li deia la

pomera:

- Si realment ho intentes, podràs tenir

saborosíssimes pomes. Veus que fàcil és?

- No l’escoltis - exigia el roser -. Et falta

determinació. És més senzill tenir roses.
Veus que belles són?

I l'arbre desesperat, intentava tot el que li suggerien, i com no aconseguia ser com els altres,
es sentia cada vegada més frustrat.

Un dia va arribar fins al jardí un mussol, la més sàvia de les aus, i en veure la desesperació de
l'arbre, va exclamar:

- No et preocupis, el teu problema no és tan greu. És el mateix que el de molts éssers sobre la
Terra. Jo et donaré la solució... No dediquis la teva vida a ser com els altres vulguin que
siguis. Sigues tu mateix, coneix-te... i per aconseguir-ho, escolta la teva veu interior.

I dit això, el mussol va desaparèixer.

- La meva veu interior...? Ser jo mateix...? Conèixer-me...? - Es preguntava l’arbre desesperat

meditant aquests termes... quan de sobte, va comprendre.

I tancant els ulls i les orelles, va obrir el cor, i per fi va poder escoltar la seva veu interior
dient-li:

- Tu mai donaràs pomes perquè no ets una pomera. Ni floriràs cada primavera perquè no ets
un roser. Ets un roure, i el teu destí és créixer gran i majestuós. Donar recer a les aus, ombra
als viatgers i bellesa al paisatge... Tens una missió: compleix-la!

I l'arbre es va sentir fort i segur d’ell mateix i es va disposar a ser tot allò pel qual estava
destinat.

Així, aviat va omplir el seu espai i va ser admirat i respectat per tots. I només llavors, el jardí
va ser completament feliç.

De l’Autoestima.
Jo em pregunto en veure al meu voltant, quants seran roures que no es permeten a si mateixos créixer...? Quants
seran rosers que per por al repte, només donen espines...? Quants tarongers que no saben florir? A la vida, tots
tenim un destí que complir i un espai per omplir. No permetem que res ni ningú ens impedeixi conèixer i compartir
la meravellosa essència del nostre ésser. Mai ho oblidis!

33
 MEDITACIÓ DE L’ARBRE I L’AUTOESTIMA
Relaxa’t i adopta una postura còmoda, ja sigui estirat/da o assegut/da amb les cames
creuades (lotus) i comença a respirar profundament 7 vegades. Comptaré del 7 fins al 1 a
cada inhalació i a cada exhalació...

Abandona el teu cos. (Recorregut corporal per relaxar tensions).

Deixa passar imatges per la pantalla mental de la teva ment, tot just al darrere del teu front,
i com a espectador/a... simplement, dedica’t a observar-les.

Les deixes passar sense retenir cap imatge. Les ignores. Deixes fluir tot pensament, sense
aprofundir en ell.

Després de tenir tot un fil d’imatges i pensaments passant per la teva ment, comences a fer
passar només imatges de la natura: arbres, rius, animals, només natura ...

Observa aquestes imatges. Visualitza-les i tria una llavor. Qualsevol. La primera que aparegui
a la teva pantalla... Un cop triada, mira-la bé. Visualitza com és: la seva mida, la seva
textura, la seva forma, el seu color, el seu aroma (si és que té) i si és que no, el pots
imaginar... Quina mida fa a la teva mà?

Un cop amb el teva llavor ja triada, imagina que ets a una plana, a una bella vall o l’herba
t’envolta. Molt a prop hi ha un riu. Visualitza tot aquest entorn. Sent com escalfa el sol.

Ara has de plantar la teva llavor. Fes un forat a terra i diposita la teva llavor, amb molta
delicadesa. Cobreix-la amb la terra que has tret. Necessita aigua. Ves al riu a buscar i la
portes com sigui. Mira de portar aigua a aquesta llavor. Una vegada tingui l'aigua, imagina
com es nodreix la llavor sota terra.

Ara tu ets aquesta llavor. Representa el teu camí. Veuràs com la teva "closca" es trenca,
gràcies a l'aigua has rebut. Ella et va ajudar, va purificar els teus principis. Un cop estiguis
creixent t’obriràs pas entre la terra i en sortir a la superfície sentiràs els primers raigs del sol.
Ells t’il·luminaran. Et donaran calor. T’alleugeren...

34
I segueixes creixent. Les teves arrels es veuen fortes. Obtenen la força de la terra, mentre
que les teves fulles són abrigades pel suprem sol i les fa viure i dansar el sant vent.

I tu segueixes creixent. Ja són fortes les teves arrels i tens una tija ferma... Veus el sol, i
aquest es comença a amagar. Observa el millor capvespre de la teva vida. Fixa't en els colors,
en la temperatura i contempla com el sol s'oculta a poc a poc.

Ara ets sota la llum de la lluna. Ella és la que ens dóna aquesta seguretat d'estar protegits
sota la seva serena llum. En veure la lluna, t’adones com els núvols es van acumulant. Saps
que aviat es posarà a ploure.

La pluja comença. Sents la brisa nocturna i sents com aquesta pluja t'està purificant. Ets sota
els poders de purificació de l'aigua. Veus com elimina tot allò dolent que havies acumulat i
retira els residus de mals pensaments i situacions. Purifica la terra on ets reposant.

La pluja de la nit ha cessat i el sol et porta un altre cop un nou dia. Sents novament els seus
raigs. El terra encara és humit. L'aigua de la nit acumulada et treu la set i et dóna el teu
aliment.

Segueixes creixent i et veus ja com un arbre madur. Sents que la primavera s’acosta per
donar-te més vida que mai. Estàs florint i ja ets a punt per a donar fruits. Viu el teu destí.
Creix gran, majestuosament. Dóna recer a les aus, ombra als viatgers i bellesa al paisatge.

Imagina i observa com una gran quantitat d'arbres sorgeixen al teu voltant. Et fas conscient
que pertanys a un meravellós bosc. Concentra't en l'arbre més proper a tu. Aquest també va
ser una llavor, i ara t'està acompanyant en el teu camí. Tu ja ets a punt. Ara has de mirar de
trobar la puresa en la relació amb els altres. Sent que estàs en contacte. Aquest altre arbre
és una ànima bessona a la que trobaràs o que ja has trobat...

Ara, lentament, mira't fora de l'arbre que eres. Tornes a ser persona, i camines pel bosc.
Fixa't bé com els animals caminen per tot arreu. Tu els veus i interactues amb ells. Jugues.
Els parles. Això només ho limites tu.

Fas una mirada per darrera vegada amb atenció. Ja ets a punt per anar-te'n. T'acomiades i fas
reverència a totes les forces que t’han ajudat en aquesta vida: l'aigua, el sol, la lluna, el
vent, la terra, el bosc sencer, els animals, els insectes... tots tenen molta importància i són
vitals a la teva existència. Mira com poc a poc t'allunyes del bosc. Els arbres es fan cada
vegada més petits i gairebé ja no veus cap animal. T'allunyes totalment i obres els teus ulls.

Ara ets a la teva realitat, per a res allunyada d'aquesta que acabes de viure. Despertes i
somrius a la primera persona que vegis. El jardí és completament feliç.

35
EL MANTRA SECRET. LES PARAULES DEL MESTRE
Anònim. 101 Cuentos Clásicos de la India. Recopilación de Ramiro Calle

Un devot es va agenollar per ser iniciat com a deixeble, i el Mestre li va dir a cau d'orella el
sagrat mantra, advertint-lo que no el revelés a ningú.

- I què passaria si ho faig? - Va preguntar el devot.

- Aquell a qui revelis el mantra - li va dir el Mestre -,
quedarà lliure de l'esclavitud, de la ignorància i del
sofriment. Però tu quedaràs exclòs de ser deixeble i et
condemnaràs.

Tan aviat va haver escoltat aquelles paraules, el devot

va sortir corrent cap a la plaça del mercat, va congregar
a una gran multitud al seu voltant, i va repetir en veu
alta el sagrat mantra perquè el sentís tothom.

Altres deixebles van explicar més tard al Mestre el que

havia succeït i van demanar que aquell individu fos
expulsat, per desobedient.

El Mestre va somriure i va dir:

- No necessita res del que jo pugui ensenyar. Amb la seva acció ha demostrat ser el mateix un
Mestre amb totes les de la llei.

Un mantra sintetitza en essència el poder de les paraules que dóna el Mestre i que busquen la Veritat de l'Ésser, que
no és una altra que la veritat del Ser Interior que tots portem dintre: la recerca personal de la Llum, l’Amor i
l’Energia.

Antigament cada guru buscava el seu mantra essencial que concentrava la saviesa en poques paraules ... l'Essència
de l'Ésser... i els aprenents, com si es tractés d’una endevinalla, havien entendre i incorporar tanta saviesa
concentrada... en els "mantres més poderosos".

36
 MEDITACIÓ DEL PALAU DE CRISTALL
Ramon Menal

Vas a viure una bella relaxació.

És el capvespre. El cel és molt clar. Et trobes dalt d’un turó davant d'un bonic paisatge.

Mentre baixes d'aquest turó vas fent unes respiracions molt profundes i molt lentes.

Segueixes baixant, sense deixar de respirar lentament. Notes que a cada respiració el teu cos
es va relaxant.

Més avall d'on et trobes, divises una gran plana amb un llac i al centre del mateix emergeix
una petita illa on hi ha un palau molt bonic. Tot de vidre. Està ple de Llum. Una Llum molt
brillant que prové del seu interior.

Tu saps que en aquest palau viu un gran Ser. Un gran Ser que té tots els atributs de Llum,
Amor i Energia. Que posseeix un gran coneixement de la Humanitat. Que transmet un gran
Amor a totes aquelles persones que són a la seva presència.

Segueixes baixant pel turó i et dirigeixes cap a la vora del llac. Observes la teva respiració,
sense modificar-la. És lenta. Tranquil·la.

Passes per un camí preciós. Als teus peus hi ha plantes i flors de molts colors. Observa.
Intenta fixar-te en el seu color. Percep el seu aroma. Sents la calor d'un sol molt agradable.
Saps que arribaràs a aquest palau de vidre i que viuràs una experiència molt positiva.

Cada vegada et vas apropant més a la vora del llac. Només et separa d'ell un gran prat ple de
gespa. Tot el paisatge respira una gran Pau. El teu cos està completament relaxat. Per
aquesta raó et sents molt bé.

Arribes a la vora del llac. T’atures. Contemples l'illa amb el seu palau de vidre. Escoltes el
suau bategar del teu cor. Mires l'aigua que està completament calmada. Agafes una pedra i la
llences el més lluny possible. La veus caure. Observes els cercles que es formen a la
superfície. A mida que els cercles s'engrandeixen, s'eixampla la teva consciència. Et sents
molt bé i et disposes a dirigir-te cap al palau ple de Llum.

Comences a despullar-te. Deixes la roba a terra. A mesura que vas traient-te la roba, perceps
la calor d'aquest sol que acaricia la teva pell. El teu cos ja és completament nu.

37
Comences a caminar i et vas introduint a l'aigua. El pendent és suau. La temperatura de
l'aigua molt agradable. Et trobes molt bé. L'aigua ja cobreix gran part del teu cos. T’estires i
et deixes portar per ella. El teu cos sura sense que hagis de fer cap esforç.

Mous una mica els braços i el teu cos es llisca suaument per sobre de l'aigua. Fiques el cap
dins l'aigua i contemples el meravellós fons. Infinitat de peixos neden relaxadament, amb
molta harmonia.

Observes que el fons va ascendint i la profunditat cada vegada és menor. Comprens que ja
estàs arribant a la vora de l'illa. Ja pots posar-te dempeus. Comences a caminar per la sorra
fina i el teu cos va emergint de l'aigua.

Ja has sortit de l'aigua. La calor del sol seca completament el teu cos. Observes com dos bells
coloms porten un vel blanc que subjecten al seu bec i es dirigeixen cap a tu. Posen aquest vel
sobre les teves espatlles per cobrir el teu cos.

Reprens la marxa per dirigir-te al palau de vidre. Tot l'ambient respira una gran pau. Petits
animals juguen sense témer la teva presència. Segueixes caminant poc a poc. Ja arribes a la
porta principal del palau. És oberta. Entres.

Et trobes a una gran cambra molt il·luminada. Et sents molt bé. Al fons d'aquesta sala veus
una Llum molt més potent. Intueixes que aquesta Llum és la presència del gran Ser.

Et dirigeixes cap a ell. A mesura que vas avançant, d'aquesta Llum va sorgint el seu rostre i
les seves mans. Et vas apropant cada vegada més. Ja ets molt a prop. Contempla el seu
rostre. Un rostre molt serè. Afable. Els seus ulls irradien pau. Molta pau. Molta pau. No pots
resistir més i t'agenolles davant Ell.

El gran Ser posa les seves mans sobre el teu cap. Sents com l'Energia que desprèn de les seves
mans penetra per tot el teu cos. T'ajuda a aixecar-te i sents la seva veu agradable que et diu:
"Pots preguntar el que vulguis".

Tu li fas una pregunta. La que faries a una persona de confiança que sabessis que et pot
contestar encertadament. Pregunta-li. Pregunta-li el que vulguis.

Ara, escolta bé la seva resposta. No la sentiràs amb veu humana però sí que la sentiràs dins el
teu cor. Escolta. Escolta'l. No t'oblidis aquesta resposta. Fes cas del que et diu. Segur que és
per al teu bé.

Després, el gran Ser fa un gest per agafar-te les mans. Tu les hi apropes i el seu contacte et
transmet una gran Pau Interior. T'estàs així uns moments.

Saps que la teva visita ha acabat. No goses girar-te i comences a caminar cap enrere. Les
vostres mans es van estirant fins que es separen.

Segueixes caminant cap enrere. A mesura que et separes, la Seva cara va desapareixent per
tornar a convertir-se en una gran Llum. D'aquesta manera arribes a la porta. T'acomiades
interiorment d'Ell.

Et dirigeixes una altra vegada cap al llac i penetres a les seves aigües. No fas cap moviment.
El teu cos sura i llisca suaument cap a l'altra riba. Et sents molt bé.

Ja has arribat. Surts de l'aigua. El sol va acariciant tot el teu cos. Et vesteixes i seus per
contemplar el palau, revivint en el teu interior la gran experiència que has viscut.

Queda't així uns moments. Experimentant tota la Pau que has rebut d'aquest gran Ser.

38
L’ÀGUILA QUE PENSAVA QUE ERA UNA GALLINA
Contes d’en Krishna. Anònim

Un matí, va passar volant per sobre d'un galliner una àguila amb molta pressa. Precipitada, va
haver d'aturar-se un instant i notant que estava de part, va posar un ou, abandonant-lo en
aquell lloc.

Poc després, un nen va trobar aquell ou i

curiós per saber quina au podria néixer
d’ell, el va posar al niu d'una gallina que
estava covant els seus.

Un bon dia, els ous van obrir-se i van

néixer tots els pollets. Confonent-se amb
ells, també va néixer la petita àguila.

L'aguiló va créixer pensant que era una

gallina. Va ser molt ben rebut i acceptat
per les seves companyes, però es sentia
estrany i això el feia patir. Cada vegada
que es veia reflectit en un toll d’aigua
sentia molta tristesa. Era tan diferent!

El bec era massa gran. Impropi per menjar gra com feien totes les altres. Els seus ulls tenien
un aire ferotge, diferent de la mirada esporuguida de les gallines que tant li agradaven al
gall. Era massa gran. Atlètic. Pensava amb certesa que patia d'alguna malaltia...

L’aguiló només volia una cosa: ser una gallina comuna. Com totes les altres. Feia un esforç
enorme per ser-ho: mirava de moure's amb el balanceig propi de les gallines, anava mig ajupit
per no destacar per l’alçada, prenia lliçons de cloqueig... El que més desitjava era que el seu
cloqueig tingués el mateix so familiar i acollidor que el cloqueig de les gallines. El seu era tan
diferent!

Així van passar molts mesos. La rapinyaire formava part del galliner i en res desentonava del
comportament de la resta de les seves companyes, encara que fos tan diferent a elles en la
seva forma i alçada. Finalment va aprendre a caminar, córrer, jugar i parlar com elles... i
òbviament es va convèncer de ser una gallina més.

Però un dia, va creuar pel clar i immens cel una àguila volant alt, imponent i majestuosa. Les
gallines van comentar:

- Les àguiles miren la terra des del cel. Nosaltres les gallines mirem els grans al terra.

I van tornar la seva mirada avall per buscar més menjar, però l'àguila-gallina es va quedar
admirada pel vol d'aquella poderosa au.

Quelcom molt intens es va remoure en el més profund d'ella. Va estendre les seves ales, les
va començar a moure i va mirar de volar. Davant la seva pròpia sorpresa, va poder remuntar
hàbilment el vol cap a l'horitzó. Llavors, i només llavors, va entendre i descobrir que era una
àguila. Es va sentir plena de goig i de vitalitat i va decidir volar pels espais il·limitats.

Sense acceptació no hi ha evolució. Cal acceptar com som ja que és el punt de partida per caminar endavant. Només
a partir de la pròpia acceptació pot evolucionar el nostre cor, el nostre esperit i la nostra ment.
Les persones aprenem a viure la vida depenent del nostre medi ambient i les nostres companyies. Tot i que tinguem
la intel·ligència, el talent, la personalitat... necessàries per ser més del que veiem al nostre voltant, no ens atrevim
a creure en les nostres capacitats i a assumir el risc que suposa la transformació... quedant-nos en el mateix lloc.

39
 MEDITACIÓ DE L’ÀGUILA BLANCA
Relaxa tot el cos. Fluix. Ben fluix.

Situa bé tota l'esquena contra el terra. Des de baix fins a dalt, amb tants punts de contacte
com et sigui possible. Enfonsa la panxa. Corregeix el clatell.

Inspira i corregeix els teus peus. Afluixa la seva tensió en expirar. Fixa l'atenció en la
respiració, fent-la més pausada. Més lenta.

Així, inhalant i exhalant ves fent un escaneig amb cadascuna de les parts del cos. Concentra
la inhalació en localitzar el segment que aniré nomenant i l’exhalació en la seva relaxació.

Per anar acabant, pren aire i eleva les espatlles lleugerament situant còmodament el teu cap.
En exhalar, baixes les espatlles afluixant la tensió del coll i del cap. Fixa l'atenció en la
respiració, fent-la més tranquil·la. Més suau.

Un cop repassat tot el cos, inhala i mira de retenir l'aire només uns instants. OBSERVA...
Exhala... Fes-ho cada vegada més lenta i relaxadament. Vull que observis, sense forçar, el
petit interval natural de temps que es dóna entre la inhalació i l’exhalació. Observa aquest
moment de Pau, de joia, d’harmonia. Concentra't! Et sents molt bé. Poques vegades et sents
d'aquesta manera.

Mentre poses atenció a aquest breu espai de temps entre inspiració i expiració, t’imagines
que descanses en un bell i esplèndid prat verd. Els calents i suaus raigs daurats del sol
acaronen el teu rostre i la lleugera brisa de la tarda cobreix tot el teu cos. Observes el net i
blau cel. Sense un sol núvol. Protector, càlid, amigable...

De sobte, com a sortida del no-res, apareix una majestuosa i imponent àguila blanca que
planeja damunt la teva persona. El seu vol és elegant. Majestuós. Observa el seu vol.

La teva respiració et convida a elevar-te. Inhales i exhales pausadament i notes que el teu cos
comença a elevar-se. Imagina ara que a l’alçada de les teves espatlles et comencen a créixer
unes ales. Sí, unes grans ales! Les teves pròpies ales! I comences a aletejar. Aixeques el vol!
Estens ben àmpliament les teves noves ales i al ritme de la teva pròpia respiració les
comences a batre lentament. Eleves el vol. Aletejant. Planejant. Cada vegada més i més
amunt al ritme de la teva respiració. Vas més amunt. Més amunt!

40
Deixes a baix els verds, les valls, els rius, els boscos... Més amunt. Planejant i aletejant. Vas
molt més amunt.

Davant la teva vista apareixen les muntanyes i les seves neus eternes. Cada vegada més
amunt! Planejant i volant prenent el cos d’una poderosa Àguila Blanca!

Impulses el teu vol i creues els núvols. Fins l’espai. Planejant i aletejant. Observant nous
colors. No hi ha alçada impossible per tu! Ets poderosa, indomable, lliure, majestuosa!

L’espai infinit se’t mostra amb múltiples colors diferents. Esclaten en una simfonia
majestuosa d'infinits sons. Sents els sons de l'univers. Volant i planejant, suspesa en l'aire. El
Firmament és teu! Vas més enllà encara. Absorbint tota l'energia de l'espai. Ets lliure,
imponent, sobirana i poderosa!

Seguint el batre de les teves ales i el ritme de la teva respiració vas creuant universos de
color. Lentament, inspires un color fins el teu cor metre bats obrint les teves ales amunt
eixamplant el teu pit. A l’expiració baixes les teves ales tancant el vol i irradies llum de color
que surt projectada del teu cos. Fes de 3 a 5 respiracions.

Així, vas creuant diferents universos absorbint els seus colors al teu cor a la inhalació i
irradiant la seva llum a l’exhalació. Com has fet abans, concentrat en el breu interval natural
de temps entre inspiració i expiració.

Ara, tria el color del darrer univers que vols visitar. El pots repetir si vols. El que més
t’agradi. El que necessites. El primer que et vingui al cap.

El roig robí és l’energia que necessites per a la teva provisió vital diària.
Amb el rosa absorbeixes l'amor universal.
El verd maragda sana totalment les teves malalties.
El blau brillant t’omple de fe, valor i justícia.
El violeta brillant neteja totalment el teu karma.
Amb el blanc incandescent et purifiques.
I amb el color daurant t’emplenes de saviesa...

No vols sortir d'aquests móns. Observes una infinitat d'arcs de Sant Martí que com la les gotes
de la rosada del matí han acolorit el teu cos d’àguila. Un concert monumental de bellesa i
harmonia, on només hi ha Pau, Amor, Misericòrdia i l’origen de la Creació!

Saps que has de tornar i planeges per darrer cop suspesa en aquests universos. Una i altra
vegada. Absorbint l'energia sideral. Però ara has de tornar en picat cap a la terra, per portar
amb tu tota aquesta energia poderosa. Planejant i dibuixant espirals a l’espai. En picat.
Planejant...

I et prepares perquè al tornar, tot serà diferent a la teva vida. Amb les qualitats que et donen
els colors, la teva ànima serà com la d’una Àguila Multicolor: poderosa, amorosa, sana, justa i
pura, sense karma i plena de saviesa. Proveïda de tot el que necessites!

Ja mai més s'aniran de tu aquestes virtuts. I en aquest estat especial d’haver-te convertit en
una Àguila comences a retornar. Les teves ales et tornen al món físic. Lentament tornes a
veure el planeta. Molt lentament tornes a dibuixar el paisatge. Sents que l’amor rau en el
teu cor. La salut perfecta domina el teu cos. I la pau més profunda resideix a la teva ànima...

Avui... Ara... Tu ets àguila. Com l'àguila venceràs! Com l'àguila sabràs volar! Com l'àguila
seràs feliç!

Així va ser. Així és. Així serà!!!

Jo Sóc. Jo Sóc. Jo Sóc!!!

41
LES PEDRES GRANS
Del llibre: Primero lo Primero (Stephen Covey)

El Mestre Zen Deshimaru va voler explicar als seus deixebles la importància que tenen les
coses i l'ordre que han d'establir a la vida. Per aquesta raó, va treure de sota un flascó gran
de boca ampla. El va posar sobre la taula, al costat d'una safata amb pedres de la mida d'un
puny i va preguntar:

- Quantes pedres penseu que caben en aquest flascó?

Després que els deixebles fessin les seves conjectures, el Mestre va començar a ficar pedres
fins que el va omplir. Després va preguntar:

- Està ple?

Tots els deixebles el van mirar i van

assentir. Llavors va treure de sota la
taula una galleda amb grava. Va ficar
part de la grava en el flascó i el va
agitar. Les pedretes van penetrar
pels espais que deixaven les pedres
grans.

El Mestre va somriure amb ironia i va

repetir:

- Està ple?.

Aquesta vegada els alumnes van

dubtar:

- Potser si.
- Vegem.

Acte seguit va posar a la taula una galleda amb sorra que va començar a abocar en el pot. La
sorra es filtrava en els petits racons que deixaven les pedres i la grava.

- Està ple? - Va preguntar de nou.

- No! - Van exclamar els alumnes.
- Bé - va dir el Mestre.

Va agafar una gerra d'aigua d'un litre que va començar a abocar en el flascó. El flascó encara
no sobreeixia.

- Bé. Què hem demostrat? - Va preguntar.

Un deixeble va respondre:

- Que no importa com estigui de plena la teva vida, si ho intentes, sempre pots fer que hi
càpiguen més coses.
- No! - Va concloure el Mestre - el que aquesta lliçó ens ensenya és que si no poses les pedres
grans primer, mai podràs col·locar la resta.

Quines són les teves “grans pedres” a la vida?. La persona estimada, els fills, els amics, els somnis, la teva salut...
El flascó és la teva persona. Recorda de posar-les primer. La resta trobarà el seu lloc... Un nou conte que ens
ensenya la importància de les coses a la vida. Pren el temps que necessitis per clarificar les teves prioritats i
observa que cap pedra es quedi fora.

42
 MEDITACIÓ VITAL I POSITIVA
Col·loca't en una postura còmoda i relaxada. La que prefereixis. Tanca els teus ulls i deixa les
teves mans amb els palmells amunt. Prepara’t per relaxar-te.

Fes una respiració lenta, suau i profunda. Molt suau.

Fes una altra respiració, deixa que l'aire entri i surti lentament pel teu nas.

Acomoda la teva postura. Deixa que la relaxació arribi per ella mateixa, no la vagis a buscar.
Sent la tranquil·litat i prepara’t per fer una altra respiració suau i profunda. Sent que et
relaxes...

Imagina que ets a una platja deserta. T’estires, i mentre sents la remor que provoquen les
onades en xocar amb les pedres de la vora de la platja, deixes que el sol escalfi el teu cos.
Olora aquest mar. Dóna’t permís per relaxar-te uns instants. Relaxa’t.

Estic aquí. Amb els ulls tancats.

Respiro en calma. Tranquil·lament.

No miro de modificar la meva respiració per a res. Simplement, observo com respiro. Com es
produeix la meva respiració.

Els ulls tancats. El meu cos en calma en aquesta platja. Els meus pensaments en calma.

Així com la meva respiració es produeix profunda i lentament... els meus pensaments estan
cada vegada més i més en calma.

Visualitza un cel blau. Sense núvols. Encara que de tant en tant et sembla entreveure un
nuvolet blanc. Com un pensament que passa... no m’aferro a ell, simplement observo aquest
núvol blau. El deixo passar. L’observo. Sense identificar-me amb ell. El meu cos està en
calma. La meva ment està en calma.

Em sento aquí, estirat. Gaudint d'aquesta calma. La meva respiració és tranquil·la. Cada
vegada més i més tranquil·la. Sento que puc connectar amb aquesta tranquil·litat. Que tinc
un cert control per tornar a un estat de calma. Conec els estats d'agitació però ja sé que puc
estirar-me, o seure... i percebre una calma interior.

43
La meva respiració és tranquil·la. El meu cos està en calma. El meu cos pot gaudir d'aquests
instants intensos de descans. En certa manera, quan em relaxo, quan afluixo, quan deixo
anar... tot el meu cos es revitalitza... s’emplena d'energia... i en certa manera es torna més
jove. Tot ell: el meu cos físic, les meves emocions, els meus pensaments... descansen i es
revitalitzen.

Prenc aire. Deixo anar l’aire. Respiro amb calma, i paro atenció a aquest ritme bàsic que és
la meva respiració. L’observo. La sento. Prenc consciència que agafar aire és omplir-me
d'energia. Carregar-me de vitalitat.

Acompanyo la respiració amb aquesta presa de consciència de que l'aire entra, emplena meus
pulmons i d’aquests va a fins a la última cèl·lula del meu cos. Tot el meu cos s'oxigena...
s'omple d'energia... de vitalitat... de força.

Prenc una aire blau, net, revitalitzant. Deixo anar un aire vermell, ple de tota tensió.
Prenc un aire blau, net, pur, revitalitzant, sanador i deixo anar amb l'aire qualsevol resta de
tensió, d'ansietat... Marxa amb l'aire vermell qualsevol resta de tensió, d'ansietat.

Prenc un aire pur blau, energètic i deixo anar un aire vermell, ple de toxines, de qualsevol
resta de tensió. Tot allò positiu entra amb un aire blau, vital, energètic. Tota la negativitat,
tot allò negatiu, tot allò dolent marxa amb aquest aire vermell.

I segueixo aquest procés d'omplir-me d'energia, de vitalitat, de força... Allò positiu entra, allò
negatiu se'n va.

Inspiro una llum blava, un aire blau que m'omple, que m’allibera completament. Cada vegada
més i més blau... menys i menys vermell. Inspiro tranquil·litat, inspiro calma. Espiro tensió.
Cada vegada més i més blau.

Imagino que aquesta llum blava no penetra només pels meus pulmons. Hi ha com una llum
blava intensa sobre el meu cap, com una gran esfera blava. És un blau energètic, curatiu, que
m'omple... penetra a través del meu cap i recorre tot el meu cos. Hi ha un ritme: prenc aire,
deixo anar l’aire.

 Aquesta llum blava, aquest aire blau al mateix temps penetra en els meus pulmons a
través del meu cap i omple tot el meu cos. Completament.
 Penetra les meves espatlles. Els meus braços s'omplen de blau, d'una irradiació blau
tan bella com pugui imaginar. Tot el meu tronc s'omple de blau. Les cames. Els peus.
Un blau intens, relaxant, agradable. Tan agradable...

Prenc aire i deixo anar l’aire, i aquesta energia que m'omple... em relaxa... em relaxa... em
dóna força cada vegada més. Des del cap baixant fins als peus. Hi ha un ritme permanent que
em revitalitza, que m'omple d'energia.

 La meva columna vertebral blau, els malucs, les cuixes. Tot ple d'energia, de
vitalitat. El meu cos sembla rejovenir, omplir-se de vitalitat. Tot ell... els ossos, els
músculs, els meus òrgans interns s'omplen d'energia, s'omplen de vitalitat, d'aquest
aire blau, d'aquesta llum blava tan intensa i agradable.
 Els braços pesats, com plens d'aquesta llum. Les cames pesades, completament
plenes d'aquesta llum, d'aquest fluid blau. Veig com emplena completament tot el
meu cos. I em sento bé. Cada vegada millor i millor. Cada vegada em trobo millor i
millor. Ple d'una energia vital i positiva. La meva respiració és tranquil·la. Molt
tranquil·la.
 Tot el meu cos es relaxa. Sento el seu pes i el relax que acompanya. Els meus braços
pesats. Les meves cames pesades. La meva respiració tranquil·la. Cada vegada més i
més tranquil·la. Sento el meu cos renovar-se amb aquesta energia. Aquesta sensació
excepcional de calma, de tranquil·litat, de relax.

Prenc consciència de que puc arribar a aquest estat sempre que vulgui. I segueixo respirant,
amb calma, amb tranquil·litat... Somrius a la primera persona que veus.

44
L’AVI I EL NÉT
Del llibre: El Libro del Amor (Ramiro A. Calle)

Un capvespre a la misteriosa Índia, passejava plàcidament un nét de la mà de seu l'avi.

Ambdós anaven caminant per un frondós i deliciós bosc. Era un nen vivaç i despert amb
moltes inquietuds àvid de respostes i de sobte va preguntar:

- Avi - va dir trencant el perfecte silenci de la tarda - vull preguntar

alguna cosa: Quan el cos mor, què passa?

- El cos mor, però l'Ésser mai mor. Ell és l'Ésser de tot l'Univers. És
l'essència subtil de tota l’existència. L’Absolut.

- Oh, avi! - Es va exclamar el noiet. - No acabo d'entendre't. Podries

explicar-m'ho millor? Què és l'Absolut?

- Estimat meu, veus aquell castanyer? Vés cap a ell i porta-me'n un

dels seus fruits.

El nen així ho va fer i l'avi li va dir:

- Ara treu-li la closca.

- Ja l'he treta, avi.
- Molt bé. Digues, què veus?
- El fruit.
- Ara obre el fruit.
- Ja l’he obert, avi.
- Molt bé. Digues, què veus?
- Una llavor.
- Agafa la llavor i obre-la.
- Sí, avi, ja l'he oberta.
- I què veus dins, estimat meu?
- Minúsculs granits.
- Obre un. Què veus?
- Res, estimat avi, res.

- Aquest res que fa possible els granits, la llavor, el fruit i l'arbre, estimat nét, és l'Absolut.
Aquesta essència subtil que tu no veus, és l'Ésser que manté en peu al gran arbre. Ens manté
vius a tu i a mi. Fa que el riu flueixi i el foc cremi. Anima tots els vastos espais. Tu estimat
nét, no veus aquesta essència subtil, però... hi és. Ella respira en tu... Pensa en tu... Parla en
tu...

El nen, satisfet, es va tornar a agafar de la mà tremolosa i envellida del seu estimat avi.

Van continuar passejant, també sabent ells animats per la mateixa energia dels granits, de la
llavor, del fruit... de l'arbre.

Caminant plàcidament, es van fondre amb l'horitzó.

“Un gran home és aquell que no ha perdut el seu cor de nen” MENCIO
“Sabeu què es ser nen? és créixer en l’amor, creure en la bellesa, creure en creure” PERCY BYSSHE SHELLEY
“La simplicitat del nen és la seva absència d’egoisme. La innocència del nen és la seva saviesa” OSHO

Un místic li va dir a un altre de diferent religió: «Deixa de banda els textos sagrats de la teva religió i jo deixaré de
banda els de la meva. Submergim-nos en el silenci profund i connectem amb el que està més enllà dels conceptes.
Així coneixerem l’Absolut que mai hem deixat de ser».

45
 MEDITACIÓ DEL NEN INTERIOR
Ets assegut/da amb l'esquena recta. Deixa els ulls tancats i porta la vista al tercer ull.

Les teves mans descansen sobre les cuixes amb els palmells cap amunt.

Pren consciència de la respiració.

Segueix l'aire que entra pel teu nas i segueix el seu recorregut fins als pulmons. Segueix
també el seu recorregut quan surt pel nas.

Sent com va sortint la tensió del teu cos.

Sent com entra l'energia en el teu cos amb cada inhalació. Sent com entra la relaxació. Vés
portant l'aire a cada racó del teu cos i permet que surti tota la tensió amb l'exhalació.

Dóna-li permís als teus músculs per a que es relaxin. Permet que els teus músculs s'afluixin.
Permet que es deixin anar. Cada vegada més. Cada vegada més. Cada vegada més fluixos.
Cada vegada més relaxats. Cada vegada més calmats. Respira i relaxa.

Respira i relaxa.

Dóna't permís per imaginar el teu lloc preferit. Que sigui un lloc on et sentis especialment
còmode.

Pot ser la platja, pot ser la muntanya, un jardí, el pati de casa teva o el teu espai de
meditació. Que sigui aquest lloc on pots passar el temps sense que el món que reclami.

Dóna't permís per caminar cap a aquest lloc. Camina lentament. Respirant. Gaudint del
paisatge. Què hi veus al teu voltant? Segueix caminant. Segueix caminant cap a aquest lloc
especial.

Al acostar-te, comences a notar el tènue perfil d'un nen o d’una nena assegut/da, o de peu.
És al teu lloc preferit. Quan ets més a prop observa com aquest nen, o com aquesta nena, té
el mateix aspecte que tu. Només que és una versió més jove, més petita. És el teu nen
interior. La teva nena interior. Fixa't en el seu aspecte. Què fa? Està mirant el paisatge? Està
mirant a terra? Observa... i lentament arriba fins on es troba. Saluda com tu creus que li
agradaria que li saludessin. Tu ho saps millor que ningú. Pregunta-li si podeu passar una

46
estona junts/es. Si el teu nen, o la teva nena, no vol que estigueu massa junts/es, respecta el
seu desig. I queda't a prop, sense acostar-se massa. Si t'ho permet... acosta't i seu, o queda't
dret al seu darrere. Mira en la mateixa direcció que està mirant, com si fóssiu un de sol. Mira
el mateix que mira el nen, o la nena.

Sent. Sent el que sent el teu nen interior. La teva nena interior.

Pregunta-li al teu nen: com és ser un nen o una nena?

Pregunta-li: què té de bo la vida?
Quines preocupacions té? Tingues en compte que no hi ha preocupació ni massa petita ni
massa gran.

Escolta al teu nen. Escolta el que el teu nen ha de dir. Escolta amb la ment oberta. Escolta.
Escolta.

Pregunta-li al teu nen o a la teva nena: què és el que més vol? Què és el que necessita més de
tu?

Permet que es comuniqui a la seva manera. Pot assenyalar amb el dit. O pot fer un dibuix. O
el que vulgui ... Mantingues la ment oberta. Deixa que es comuniqui a la seva manera.

Potser el teu nen o la teva nena interior només vol que l’abracis. O que li expliquis un conte.
O que li donis alguna cosa. Dóna-li temps per pensar. Dóna-li temps per respondre a la seva
manera.

Què és el que més necessita? Què vol de tu?

Escolta ... escolta ... escolta.

Sent ... sent ... sent.

Pensa sobre el que el teu nen o la teva nena més vol de tu.

Si pots, dóna-li.
Si és una cosa que no pots, digues-li.
Si és una cosa que resultarà possible en un futur, digues-li quan serà possible. Recorda que als
nens no se'ls ha d'enganyar mai.

Dóna-li alguna cosa que simbolitzi la teva promesa per al futur. Dóna-li una abraçada. I
pregunta-li si vol tornar amb tu. Si accepta, acomiadat del seu ambient amb la promesa de
tornar en qualsevol moment. Si no vol anar amb tu, digues-li que tornaràs quan et cridi i que
t'agradaria passejar novament. Acomiada't. Acomiada't d'ell o d’ella.

I comença a caminar de nou, deixant enrere el teu lloc preferit.

Torna lentament. Quan tornis de nou respira lentament gaudint de la sensació que t'ha deixat
el fet d’estar amb el teu nen o la teva nena interior.

Roman ara el temps que vulguis meditant i quan decideixis deixar la meditació dóna les
gràcies al teu nen o a la teva nena interior per la seva saviesa. Per tot el que t'ha transmès.
Per tot el que t’ha fet saber de tu mateix. De tu mateixa.

47
LA LLIÇÓ DE LA PAPALLONA
No són contes, és la vida (Jaume Soler, M. Mercè Conangla i Marín)

Diuen que un home, mentre passejava per un camp proper a casa seva, va trobar un capoll de
papallona. Es va asseure a terra i el va observar durant moltes hores per poder veure com
naixia.

Al cap d'una estona es va adonar que hi havia un

petit orifici al capoll, i va continuar observant
durant interminables minuts com la papallona
s'esforçava perquè el seu cos passés a través
d'aquell petit forat.

Al cap d'un temps, va semblar que la papallona

no aconseguia cap progrés. Que havia anat el
més lluny que podia en el seu intent i que no
podria avançar més. Feia la sensació que s'havia
quedat travada.

Llavors l'home, en la seva bondat, va decidir

d’ajudar a la papallona i, amb els seus dits, va
fer un tall lateral a l'orifici per engrandir-lo i facilitar-li la sortida. Així va ser com la
papallona va veure la llum i va poder sortir sense dificultat.

Però el seu cos era feble, el tenia inflat, les potetes no la sostenien i les ales no estaven
desenvolupades, encara doblegades i petites.

L'home va continuar observant, esperant que, en qualsevol moment, les seves ales
s’estendrien i creixerien prou per suportar el pes del petit cos de la papallona.

Però res d'això va succeir. En realitat la papallona va passar la resta de la seva vida
arrossegant-se pel terra en cercles, amb un cos deforme i unes ales atrofiades... Va ser
incapaç d'aixecar el vol.

El que l'home, en la seva ignorància i voluntat d'ajudar, no va entendre immers en el seu

esperit salvador, era que el capoll atapeït i l'esforç necessari perquè la papallona passés a
través de la petita obertura, era la manera a través de la qual la Natura forçava als fluids
vitals de la papallona a distribuir-se per tot el seu cos cap a les ales, per tal que es fessin
grans i fortes per poder volar.

La llibertat i el vol només poden arribar després de la lluita i l'esforç. Al privar a la papallona
d'aquest esforç, sense saber-ho, aquell home també la va privar de la seva llibertat i de la
seva capacitat per arribar al cel.

Algunes vegades, l'esforç i la dificultat és justament el que precisem a la nostra vida.

Si Déu ens permetés passar per les nostres vides sense obstacles, quedaríem febles. No
arribaríem a ser tan forts com hauríem. Mai podríem arribar a volar.

Vaig demanar força... I Déu em va donar dificultats per fer-me fort.

Vaig demanar saviesa... I Déu em va donar problemes per resoldre.
Vaig demanar prosperitat... I Déu em va donar intel·ligència i músculs per treballar.
Vaig demanar coratge... I Déu em va donar obstacles que superar.
Vaig demanar amor... I Déu em va donar persones a qui ajudar.
Vaig demanar favors... I Déu em va donar oportunitats.
Jo no vaig rebre res del que vaig demanar... Però he rebut tot el que necessitava...

Viu la teva vida sense por, afronta tots els obstacles i demostra que pots superar-los.
“El que l'eruga veu com el final de la Vida, el Mestre ho anomena... una papallona.”

Richard Bach

48
 MEDITACIÓ DE LA PAPALLONA
Comença tancant els ulls. Mou el teu cos lleugerament per trobar la posició més còmoda.
Assegura i consolida totes les parts del teu cos que estan en contacte amb el terra. I pren
consciència de la teva presència a la sala.

Sent el teu cos físic. Pren consciència del tot el teu cos físic.

La millor manera de fer-ho és escoltant la teva respiració. Sent la teva respiració. Connecta't
amb la música, i deixa que la música porti el ritme de la teva respiració.

Dedica uns moments a sentir l'aire entrant i sortint. La música es barreja amb l'aire que
respires. Porta la teva atenció a cada inhalació i a cada exhalació.

Amb cada exhalació el teu cos es torna cada vegada més i més pesat. Amb cada exhalació el
teu cos s'enfonsa a terra. Amb cada exhalació sents més i més calma. Dóna’t permís per
abandonar-te.

Si vénen pensaments o imatges mentals, no importa, no lluitis contra elles. Simplement, com
si es tractés d’un núvol, deixa-les passar i porta la teva atenció al teu cos físic, sentint aquest
aire que entra i surt.

Tot el teu cos està tranquil. Tot el teu cos està relaxat. Et sents bé. Et sents en pau.

I a poc a poc, comences a observar que la teva visió s’omple de color verd. Amb cada
respiració aquest color verd comença a prendre forma: la forma d'un preciós bosc tropical.

Amb la teva imaginació comences a crear plantes... arbres... i flors que t'envolten.

Observa la lluminositat de les plantes i de les flors. Escolta als ocells a la part alta dels
arbres. Sent com cau una fina pluja tropical. Una pluja càlida i agradable. T'agrada la
sensació de frescor d'aquesta pluja fina i delicada lliscant a la teva pell. Acariciant el teu
rostre.

Lentament, comences a caminar a través d'aquest bosc. Hi ha un camí obert per a tu. Dirigeix
les teves passes i la teva mirada a través d'aquest camí. Mira al teu voltant i observa el bosc
que has creat. Gaudeix del teu bosc.

49
Mentre camines, la teva mirada es dirigeix a un capoll de papallona i decideixes observar-lo.
Et preguntes pel procés de transformació profunda que ha de fer l’eruga del seu interior per
convertir-se en un papallona. Per quants canvis cel·lulars i de consciència haurà de passar?

Et meravelles de com la Natura ha estat capaç de crear aquest procés de transformació.

Sense la necessitat de morir es pot renéixer físicament en un nou estat superior. Simplement,
concentrant la teva pròpia energia, essent conscient de la potencialitat del teu aura, pots
transformar-te en un nou ésser.

Una vegada acabat el procés de transformació, el capoll desapareix i la papallona pot volar
gaudint de la seva llibertat. Molts de nosaltres som com papallones, portem la bellesa
amagada en el fons del nostre ésser en espera d’un canvi futur.

Aixeques els ulls i mires cap als arbres més propers i entre els arbres veus aparèixer una
enorme papallona volant cap a tu.

Observa la bellesa de les seves ales en volar. La manera que gira sobre tu al voltant d'aquest
espai. T’està donant la benvinguda. T’està donant permís per ocupar aquest lloc sagrat.

És la cosa més bella que mai has vist a la teva vida. La papallona vola cap a tu movent les
ales sobre el vent fins posar-se tot just al davant de la teva visió. Comences a observar
intensament aquesta papallona. Dediques tota la teva atenció a la forma de les seves ales, als
seus colors. I quan més observes la papallona més connectes amb la seva bellesa i la seva
senzillesa.

Vas a convertir a aquesta papallona en una meditació durant uns instants. Dedica't
simplement a observar a aquesta papallona. A sentir la seva essència. A connectar amb el seu
estat d'il·luminació. Et fons amb ella.

Una vegada que has connectat amb l'esperit d'aquesta papallona, amb la seva essència, amb
la seva perfecció, mires dins teu amb els teus ulls interns i proves de veure què és el que pots
aprendre de la seva quietud i de la seva perfecció. De quina manera pots reflectir l'essència
d'aquesta papallona en tu. Pensa durant uns moments.

Com si estigués saludant-te, la papallona inclina les seves ales i es llença a volar de nou.
Observa com s'allunya de tu volant a la part alta del bosc, cap als arbres. La veus marxar.
T’acomiades i mires al teu voltant gaudint d'aquest espai sagrat conscient de l'instant que
acabes de viure.

Comences a caminar novament cap al bosc i entres dins del bosc tropical caminant a través
de la vegetació que s'obre davant teu. Tornes a sentir la pluja suau i càlida acariciant la teva
pell a mesura que emprens el camí de tornada.

Respires eixamplant el teu pit, omplint el pit d'olors i de la humitat del bosc.

Sents l'alegria en el teu cor. Sents el pas lleuger. La felicitat ocupa un lloc físic en el teu pit.
La felicitat de sentir la natura al teu voltant, de sentir la força de la terra. Queda't uns
moments simplement recordant el passeig que acabes de donar. Recorda els detalls i pensa
que...

La felicitat és com una papallona...

si intentes atrapar-la s'escapa, però si la deixes... es posa sola.
Amma

50
LA NOBLESA DE LA PAPALLONA
Reflexions

Molts són com les papallones, porten la bellesa amagada en el fons del seu ésser a
l'espera d'un futur canvi.

En un principi la papallona és lletja. S'arrossega d'una

manera viscosa, deixant un reguerol de baves per tot
arreu. És fràgil i ni tan sols conserva el seu nom. De fet, la
gent l’anomena eruga. Bé així es diu!

Els altres animals gaudeixen veient-la així. Els que més

gaudeixen de la seva lletjor són el “mal educat” gripau i
el “fastigós” rat-penat; ells creuen que al costat de l'eruga
“resplendeixen”.

Diuen que quan aquest insecte es troba a la primera fase

de la seva vida, no para de plorar. Els que saben
interpretar els senyals de la natura, asseguren que la
mucositat de la seva pell és només l'empremta d'un cor fos pel menyspreu. No obstant això,
aquest plor és l'inici d'una metamorfosi. A cada llàgrima de l'eruga hi ha un poema de
tendresa infinita. La humitat dels seus ulls representa tot el sublim que tanca la seva ànima.

I és que quan el temps passa, aquesta eruga es converteix en una papallona de bells i brillants
colors. Algunes d'elles són enigmàtiques. No obstant això, totes tanquen una bellesa
desbordant.

El millor d'ella és que quan creix no oblida la seva procedència i sempre guarda el seu esperit
noble. Això no l’impedeix viure amb grandesa. És més, ella es pinta els llavis amb el pol·len
de les flors i ens regala el perfum de les roses.

Molts són com les papallones, porten la bellesa amagada en el fons del seu ésser, a l'espera
d'un canvi futur. Sí, també ploren com l'eruga. El que ignoren és que aquestes llàgrimes es
cristal·litzaran no en dolors, sinó en forces per continuar i emprendre el vol de les
papallones.

Podem estar submergits avui en un capoll de confusions, però hem d'entendre que el volar
només podrà arribar després de lluitar per les nostres metes.

Algunes vegades les lluites són el que necessitem a la vida. Si l’Absolut ens permetés
progressar sense obstacles, ens convertiria en invàlids. No podríem créixer i ser tan forts com
ho som avui dia.

I si vencem i volem, com és el desig de la Mare Natura, hem de tenir present el nostre origen,
així com ho fa la papallona. Mai oblidis la teva noblesa.

El canvi és part de la nostra vida i sense canvi no hi ha creixement. Algunes vegades el canvi
és molt dolorós i no desitjat. En moments de dolor o canvi recorda que encara que la llum no
es vegi, o el repte sembli impossible, la història ens ensenya que l'esperit humà és indomable
i que el més segur és que sortim endavant. Tens l'oportunitat de tirar endavant com una
papallona, més forta i bella o colpejada, amb dolor i ressentiment com una eruga.

El canvi és inevitable, la teva actitud enfront del canvi és la teva decisió.

El gran mestre taoista Chuang Tzu, una vegada va somiar que era una papallona que voletejava per tot arreu.
En el somni no tenia consciència de la seva individualitat com a persona. Era només una papallona.

De sobte va despertar, i es va trobar estès allà essent una persona novament. Però a l'instant es va preguntar: "Fa
poc era un home que va somiar que era una papallona, o ara sóc una papallona que somia que és un home?".

51
 MEDITACIÓ DEL CAPOLL DE LA PAPALLONA
Seu amb l'esquena recta i deixa els teus ulls tancats. Porta la teva mirada interior al tercer
ull.

Meditar és entrar en el buit del silenci interior. Connectar amb la part més íntima del teu
propi ÉSSER. Amb la part amorosa, calmada i plena de pau de la teva vida. Centra tota la
teva atenció en aquesta meditació i deixa de banda tot allò que et pugui pertorbar. Regala’t
aquests instants.

Imagina que et trobes en un bell i esplèndid camp verd. Gaudeixes de l’agradable escalfor
que provoquen els suaus raigs d’un sol daurat acariciant el teu cos. Bufa una brisa molt lleu i
el cel, radiant i lluminós, és d'un intens color blau.

Concentra’t en la teva respiració. Amb cada exhalació el teu cos es torna cada vegada més i
més pesat. Amb cada exhalació sents més i més calma. Deixa’t anar.

Porta la teva respiració al centre de la sala, com si es tractés d’un delicat fil de llum
daurada. Observa com cada exhalació va concentrant aquesta llum en una petita esfera. A
mida que respires i envies la teva llum, aquesta esfera es va fent cada vegada una mica més
gran, fins que és atreta pel centre de la terra i s’endinsa, per l’efecte de la gravetat, en el
cor del planeta creixent cada vegada més. Palpitant... Brillant.

Del centre de la terra, veus com retorna una petita esfera que es situa a sobre del teu cap i
com un fil daurat que neix del cor del planeta i de l’univers comença a embolicar el teu cos.
Aquest fil fa tres voltes convertint el teu cos en un capoll d’or, preparant-te per viure una
transformació.

Observa aquesta transformació profunda que ha de fer l’eruga en el seu interior per
convertir-se en un papallona. Observa tots els canvis cel·lulars i de consciència pels que ha de
passar.

Et meravelles de com la Natura ha estat capaç de crear aquest procés de transformació.

Sense la necessitat de morir pots renéixer en un nou estat superior. Simplement, concentrant
la teva energia, essent conscient de la potencialitat del teu aura, pots transformar-te en un
nou ÉSSER.

52
Una vegada acabat el procés de transformació, sents la necessitat de renéixer. Fas un tall al
capoll i deixes entrar la llum del sol que escalfa el teu nou cos, la teva nova persona. Prens
força i energia i comences a sortir a l’exterior. Els raigs del sol emplenen de vida les teves
ales que poc a poc vas desplegant, sentint aquest nou dia.

Molts de nosaltres som com papallones, portem la bellesa amagada en el fons del nostre
ÉSSER en espera d’un canvi futur.

T’adones que altres papallones neixen i emprenen el seu vol al teu costat. Dediques tota la
teva atenció a observar la forma de les seves ales i els seus colors.

T’acompanyen un sense fi de papallones de mil colors acabades de sortir de la seva

metamorfosi, recentment transformades. Connectes amb elles i veus com impregnen de color
els teus pensaments i les teves idees. Elles donen llibertat i puresa a la teva ment.

Observa com totes aquestes papallones, nascudes a la seda, fan lliscar la seva vida a l’aire,
com un sospir embolcallat de miraculosos matisos de color.

Pren consciència del sublim do que posseeixen les papallones, de la seva bellesa i de la
senzillesa del seu vol, d’allò que hauria de ser etern i només succeeix en el buf de vida del
temps vital d’aquestes.

Deixa’t embolcallar per aquestes papallones. Sent el frec de l’aire que provoquen el delicat
batre de les seves ales. Permet que les papallones acariciïn la teva ànima. Deixa que juguin
amb el teu cabell, fent-lo tornar de mil colors.

Escolta el xiuxiueig de la seva veu de vellut. Escolta el què et diuen. Deixa que la teva
intuïció es converteixi en paraules que et porten un missatge. Deixa que t’expliquin els seus
somnis mentre ballen la seva dansa en honor a la teva persona.

Contagia’t d’aquell ball de colors i alegria. Contagia a les papallones que tens al teu costat
aquesta felicitat que sents per la VIDA, aquesta PAU tranquil·la, aquest AMOR DIVÍ... i
comença a dansar amb elles.

Desperta altres papallones adormides i comenceu a sembrar llavors d’ESPERANÇA pels deserts
i per les selves, pels prats i pels camins, per les ciutats i els pobles del món.

Millora el teu entorn. Pinta de colors els teus pensaments i la bellesa sublim del teu ÉSSER
INTERIOR. VOLA ALT. VOLA LLIURE.

53
EL CONTE DELS DOS CORS
Contes d’en Krishna. Relats de la Priyanka

Hola, em dic Ignasi i tinc sis anys.

Quan jo tenia només cinc, la meva àvia va venir a veure'ns volant en un avió, com fa de tant
en tant, perquè nosaltres vivim a Londres i ella a Barcelona.

Un dia, jo estava molt enfadat, ja no me'n recordo el perquè. Pot ser tenia alguna cosa a
veure amb el fet que el meu germà Marc, que és MOLT més petit que jo, em molestava
contínuament des que havia après a caminar i ja no estava sempre assegut a la seva cadireta.

Aquell dia jo estava realment MOLT enfadat i NO PODIA deixar de plorar i cridar. A més, em
van fer seure a l'escala de la cuina per a que pensés. Em van dir que m'havia de quedar allà!

Com si no fos suficient el fet d’haver de suportar que la meva mare estigués tot el dia amb el
“tap de basa” del meu germà en lloc de jugar amb mi, com feia abans!

Allà era jo, cridant sense que ningú em fes cas, quan la meva àvia va venir i es va asseure al
graó de l’escala, al meu costat. Encara que jo no volia, va començar a passar-me la mà per
l'esquena i em va dir que tenia moltes ganes d'explicar-me una cosa molt important...

La meva àvia pot ser realment MOLT PESADA quan se li fica una cosa al cap... Això és el que
em va explicar:

- Encara que no t’ho creguis, tots tenim dos cors: un és el Cor Content i un altre és el
Cor Enfadat.

Podem triar si volem estar al Cor Content on tot té llum i harmonia, o bé triar viure al Cor
Enfadat i estar tristos i malcarats tot el temps.

De vegades passa, que sense saber ni com ni perquè, ens fiquem a dins del cor enfadat i
no sabem com sortir-ne.

El Monstre de l’Enuig ens fa els seus presoners i ens obliga a viure al seu Castell, on és
molt fàcil d’entrar, però molt més difícil de sortir!

La cosa és complicada, perquè el primer que passa quan estem dins el Cor Enfadat és que
l’Enuig ens posa unes ulleres negres i ja no podem veure com són les coses de fora.
Només veiem el que l’Enuig posa dins del nostre cap, i nosaltres ens pensem que és
veritat!

De vegades, el Monstre de l’Enuig ens diu que ningú ens estima, que som dolents, o
qualsevol altra cosa. I nosaltres, que portem posades les seves ulleres negres... ens ho
creiem!

54
Llavors la meva àvia em va preguntar:

- I tu, en quin COR vols viure?

- Jo prefereixo viure al Cor Content. Sembla que la vida és molt més bonica i tot és molt
millor.

- Sí Ignasi, a més, al Cor Content ets capaç d'entendre molt abans el que passa al teu
voltant. El problema és, com et deia abans, que quan ets a la foscor del Castell del Cor
Enfadat no t'adones que ets allà, i no recordes que el que realment t'agrada... és viure i
veure la vida des del teu Cor Content.

- Hem sembla àvia que ja ho entenc. És veritat, quan passa una estona que estic enfadat,
encara sort que em dono compte... M'adono perquè ploro, crido, o estic molt espantat... i
això em recorda que sóc al Cor Enfadat.

De vegades tinc la sort que algú m'avisa i em recorda que he de sortir d'aquest Cor fosc i
lleig i seure al meu Cor Content, que gairebé sempre és ple de llum i d'harmonia.

Altres vegades m'adono jo sol, i això és el que més m'agrada.

- Molt bé Ignasi! Al principi et costarà molt de sortir del Cor Enfadat, perquè l’Enuig, et
tindrà ben agafat! Però t’explicaré una manera per fer-ho per aconseguir-ho. La única
cosa que has de fer és el següent:

1. Adonar-te que ets presoner del Monstre de l’Enuig. Llavors has de dir: "VULL ESTAR AL
MEU COR CONTENT".
2. Després, pots cridar a l'àngel de l’àvia i demanar-li que t'ajudi a sortir de la presó del
Castell de l’Enuig, a treure’t les ulleres negres i a estar content una altra vegada.

Ara ja fa molt de temps dels consells de l’àvia. I us haig de dir que realment funciona. Cada
vegada més, sóc capaç de passar ràpidament del Cor Enfadat al Cor Content. A més, la meva
àvia em va dir que el seu Àngel estava encantat de venir a ajudar-me sempre que ho
necessités, però que havia d’aprendre a fer-me amic del meu propi ÀNGEL, que segons diu
ella... m’està esperant des el dia que vaig néixer...

55
 MEDITACIÓ DEL COR
Comença tancant els ulls. Assegura’t que els teus peus i les teves cames estan relaxades i que
tot el teu cos està en contacte amb el terra. Mou els teus malucs i la teva esquena. Acomoda
la teva postura i mira de tenir la columna recta.

Sent el teu cos, amb els ulls tancats. Entra en contacte amb la teva presència física a la sala.

La primera part de la meditació serà una relaxació per deixar anar les tensions del dia. Ho
faràs fixant-te en cada exhalació.

Exhales pel nas i t’imagines que cada respiració és com l’aigua. Amb cada exhalació, l’aigua
surt del teu cos cap a vall, perdent-se a la terra sota del teu cos.

Les teves dues cames són com dues canyes de bambú buides i la teva respiració flueix com
l’aigua a través d’aquestes dues canyes de bambú quan exhales. Amb cada exhalació les teves
cames i els teus peus es tornen més i més pesats.

Portes ara la teva atenció als teus braços. Imagina que els teus braços són com dues canyes
buides de bambú. Quan exhales, l’aigua flueix a traves d’aquestes dues canyes sortint per les
puntes dels teus dits perdent-se a la profunditat de la terra. I amb cada exhalació els teus
braços i les teves mans es tornen més i més pesades.

Tot el teu cos és una canya de bambú completament buida. Amb cada exhalació, permet que
l’aire flueixi cap a la terra fent que el teu cos es torni més i més pesat.

Ara mateix, davant teu només hi ha foscor. Poc a poc aquesta foscor comença a canviar de
color i es torna en un color verd. D’entre mig d’aquest color verd comences a visualitzar la
forma dels arbres i plantes d’un magnífic jardí.

Sota els teus peus sents l’herba verda i fresca que neix en aquest jardí. Comences a caminar
lentament, sense preses, gaudint d’aquest entorn. Imagina que és la primera vegada que veus
aquestes meravelles.

Dirigeixes ara la teva mirada a una FLOR, la primera que et vingui al cap, i t’imagines que és
la primera vegada que en veus una. Fixa’t en tots els seus detalls: els seus pètals, els colors,
els reflexos de llum, les seves ombres, les seves corbes... Mires al centre de la flor i et fixes
en tots els petits detalls. Acaricies suaument aquesta flor. Sents la seva textura sota els teus

56
dits. És com un pessigolleig a la punta dels teus dits. Baixes la mirada a la tija i a les seves
fulles, si les té. El color de la tija, la textura, els nervis de les fulles... I ara inspires l’aroma
de la flor. Deixes que aquest aroma envaeixi tot el teu cos. I fent un pas enrera observes la
flor i com els raig del sol la il·luminen. Observa la seva lluentor, la seva intensitat.

Porta ara la teva atenció al moment de la inspiració. Cada vegada que inspires passa una cosa
ben curiosa, observes que la lluentor de la flor augmenta en intensitat. Amb cada inspiració
augmenta la lluminositat al voltant de la flor. Amb cada inspiració augmenten els raig del sol
que la il·luminen.

Comences a fer servir la teva respiració per fer brillar aquesta flor. Portes tota la teva
atenció i la teva intenció en fer brillar aquesta flor. Amb els teus ulls interns mires dins teu i
observaràs que en el teu pit resideix aquesta flor que estàs observant. Aquesta preciosa flor
brillant intensament és al centre del teu pit. I cada vegada que inspires aquesta flor emplena
de llum el teu pit. Inspira i fes lloc en el teu cor tota aquesta llum. Permet que aquesta llum
s’expandeixi. Sent una escalfor agradable en el teu pit. Deixa que aquesta escalfor agradable
es difumini per tot el teu cos.

Ara t’imagines que des el centre del teu pit treus un cordó de llum i el connectes amb la
persona que tens a la teva dreta. Imagina’t traient un fil de llum i passant aquest fil al cor de
la persona que tens a la teva dreta. I sents com la persona de la teva esquerra fa el mateix.
Veiem aquests fils de llum anant de cor a cor al voltant del cercle. Unint-se en un CERCLE DE
LLUM. La teva respiració és la respiració de la persona que tens a la dreta. Sent aquesta
connexió. La teva respiració és la respiració de la persona que tens a l’esquerra. Sent aquesta
connexió.

T’estàs així uns moments, contemplant la flor de dins del teu pit. Sentint la teva respiració.
Eixamplant el teu pit per emplenar-lo de llum i compartint aquesta llum amb les persones de
la teva dreta i de la teva esquerra. I sobre tot, sentint-te molt FELIÇ, FELIÇ, FELIÇ.

Pots, fins i tot, allargar aquest cordó de llum fora de la sala fins arribar al lloc on estiguin els
teus éssers estimats i connectar-te amb ells. Prova de fer-ho. Concentra’t.

Molt bé. Ara, mentalment, agraeix a les persones de dreta i esquerra per la llum i l’energia
que t’han ofert des el seu cor. Sent aquest agraïment.

Si vols... Si et ve de gust, no tens el perquè fer-ho, però si et ve de gust, pots treure aquesta
flor del teu pit, HI HA MÉS... i regalar-la a alguna persona estimada amb la que has connectat
en aquesta meditació. La primera que et vingui al cap. La que més estimis. La que pensis que
la necessita més. A qui desitgis. Regala-li aquesta flor. Regala-se-la.

Per uns instants, fer un escaneig de tot el teu cos des de la corona fins els peus. Part a par:
cap, coll, espatlles, braços, esquena, pit, abdomen, panxa, mans, malucs, cuixes, genolls,
cames i peus. Sent tot el teu cos. Sent el contacte de la teva esquena amb el terra. Comença
a prendre consciència de la part física del teu cos en aquesta sala.

Ara vaig a comptar de 5 a 1. Quan arribi al número 1 obriràs els ulls sentint-te molt FELIÇ,
amb la ment i el cos relaxats... tranquils: 5... 4... 3... Mou els dits de les mans i dels peus...
2... Tensa els músculs de les cuixes i dels malucs... 1... Obres els ulls, tranquil·lament,
relaxadament... FELIÇ. I somrius a la primera persona que veus.

57
L’ESTRELLA VERDA
Anònim

Existien milions d'estrelles en el cel.

Estrelles de tots colors: blanques, platejades, verdes, daurades, vermelles i blaves.

Un dia, inquietes, es van acostar al Creador de l'Univers i li van dir:

- Senyor, ens agradaria viure a la Terra entre els homes.

- Així serà fet - va respondre. - Us conservaré petites,
com sou vistes per a que pugueu baixar a la Terra.

S'explica que aquella nit, hi va haver una fantàstica pluja

d'estrelles. Algunes es van arraulir a les torres de les
esglésies, altres van anar a jugar i a córrer junt amb les
lluernes pels camps, altres es van barrejar amb les
joguines dels nens, i la Terra va quedar meravellosament
il·luminada. Però amb el pas de temps, les estrelles van
decidir abandonar als homes i tornar al cel, deixant la
Terra fosca i trista.

- Per què heu tornat? – Va preguntar el Creador, a mesura que elles anaven tornant al cel.
- Senyor, no ens va ser possible romandre a la Terra. Allà hi ha molta misèria, molta
violència, molta maldat i massa injustícia...

I el Senyor els va dir:

- És clar! El vostre lloc és aquí al cel. La Terra és el lloc d’allò transitori, d'allò que passa amb
el temps, d'aquells que cauen, d'aquells que erren, d'aquells que moren... Res és perfecte. El
cel és el lloc de la perfecció, de l'immutable, de l'etern, on res mor.

Després que van arribar totes les estrelles i verificant el seu número, el Creador de l'Univers
va parlar novament:

- Ens falta una estrella. Serà que es va perdre pel camí?

Un àngel que era a prop va replicar:

- No Senyor, una estrella va decidir quedar-se entre els homes. Ella va descobrir que el seu
lloc és exactament on hi ha la imperfecció, les coses que no van bé, on hi ha lluita i dolor. On
hi ha límit.
- Però, quina estrella és aquesta? - Va tornar a preguntar el Creador.
- És l'ESPERANÇA, Senyor. L'estrella verda. És la única estrella d'aquest color.

I quan varen mirar a la Terra, l'estrella no estava sola. La Terra estava novament il·luminada
perquè hi havia una estrella verda en el cor de cada persona. Perquè l'únic sentiment que
l'home té i l'Absolut no necessita retenir és l'Esperança.

El Creador ja coneix el futur i l'esperança és pròpia de les persones humanes, pròpia d'aquells
que s'equivoquen, d'aquells que no són perfectes, d'aquells que no saben on anar, dels que
volen i necessiten ser perdonats... d'aquells que no saben com serà el futur...

Rep ara aquesta estrella verda en el teu cor, l'estrella de la ESPERANÇA i que sigui com una font d'aigua viva en el
teu futur. No deixis que res, ni ningú t’allunyi d’ella. No deixis que ningú l'apagui. Tingues la certesa que ella
il·luminarà el teu camí. Tingues una actitud positiva i d'agraïment. Sigues sempre feliç i contagia amb el teu cor
IL·LUMINAT a d’altres persones la teva felicitat... la teva ESPERANÇA.

58
 MEDITACIÓ AMB L’ESTRELLA VERDA
Estira’t a terra amb els braços en creu i les cames ben obertes, en forma d’estrella de 5
puntes.

Comença tancant els ulls. Assegura’t que els teus peus i les teves cames estan relaxades i que
tot el teu cos està en contacte amb el terra. Mou els teus malucs i la teva esquena. Acomoda
la teva postura i mira de tenir la columna vertebral el més recta possible. Deixa que la
relaxació arribi per ella mateixa

Pren consciència del tot el teu cos físic i concentra’t en la teva respiració. Sent la teva
respiració. Observa l'aire que entra pel teu nas i segueix el seu recorregut fins als pulmons.
Observa també el seu recorregut quan surt pel nas.

Imagina una petita estrella de color verd que neix al mig del teu pit i que es va expandint per
tot el teu cos fins arribar a cames, braços i cap. Sent el teu cos com una estrella de 5 puntes.

Ara, fes un recorregut per la perifèria de tot el teu cos com si fos una illa amb forma
d’estrella. Com si un petit vaixell dibuixés una línia al terra seguint el perímetre del teu cos
amb forma d’estrella.

Comencem pel dit gros de la mà dreta, la resta de dits, tota la mà i tot el braç. Acabes de
dibuixar un braç de l’estrella. Continues per l’intercostal dret, la cintura, el maluc, la cuixa,
el genoll, la cama, i el teu peu dret. Puges per l’interior i baixes el costat intern de la cama
esquerra, pujant ara pel teu peu, la cama, el genoll, la cuixa, el maluc, la cintura i
l’intercostal esquerre. Amb tot aquest recorregut has dibuixat les dues cames de l’estrella.
Segueixen traçant aquesta línia pel perímetre intern del teu braç, dit gros de la mà esquerra,
la resta de dits, tota la mà i tot el teu braç. I per acabar amb la cinquena punta de la teva
estrella, puges per l’espatlla esquerra, el costat esquerre del coll, tot el teu cap i baixes
finalment pel costat dret del coll fins arribar allà on havies començat a dibuixar.

Continua imaginant el teu cos com una estrella de 5 puntes. Sent com aquest color verd que
neix al mig del teu pit, al chakra ANAHATA, es continua expandint per tot el teu cos arribant
a cames, braços i cap.

La teva pròpia llum verda produeix la constant renovació cel·lular del teu cos, regenerant els
teus òrgans, els teus ossos, els teus músculs, el teu cor i la teva ment.

59
Abans de l'invent de la llum elèctrica i la contaminació ambiental les nits eren fosques i el cel
era clar i les estrelles podien ser observades amb facilitat. Les estrelles eren els punts guia
per saber posicions geogràfiques. Possiblement, aquest és l'origen de la creença que les
estrelles també guien les nostres vides, que són el punt de referència per a indicar-nos la ruta
del nostre destí, els nostres somnis. Per a que les estrelles ens guiïn, i no les llums
enganyoses d’altes vaixells en el camí, necessitem saber quina és la nostra estrella i quina és
la nostra ruta.

Els vaixells del camí poden ser modes o situacions que se'ns presenten en diferents períodes
de la nostra vida. En realitat no són altra cosa que distraccions que poden apagar la nostra
llum interior. Les modes no són permanents. Hi ha molts vaixells amb llums d'engany que ens
allunyen de la nostra ruta però nosaltres tenim l'oportunitat de no seguir-los.

Quina és la teva estrella? Quina és la teva ruta? Quants vaixells t'han desviat?

En aquest instant sents un gran amor cap a totes les coses. Un amor que s'estén més enllà de
l’infinit. Més enllà de qualsevol límit. Un amor Diví inunda cada cèl·lula, cada partícula del
teu cos i sents com t'eleves cap al Cosmos. Ja no hi ha impureses en tu, ja no hi ha males
energies en el teu interior. Només hi ha Amor i Esperança. Tot està bé, tot és PERFECTE.

Aquell que fa moure les estrelles de l’univers és el mateix que fa moure els batecs del teu
COR. Fonamenta la teva vida en l’AMOR.

Ara, abans d’acabar, aquesta llum verda que t’ha guiant en aquesta meditació es recull
novament i es retreu al centre del teu pit sabent, que sempre que vulguis, pots tornar a
reviure aquesta sensació.

Bon viatge i gaudeix del camí.

60
LA VERITABLE PAU
Contes d’en Krishna. Anònim

Hi havia una vegada un mestre al seu monestir que va demanar als seus deixebles si podien
captar a través de la pintura la Veritable Pau... la Pau Perfecta.

Molts dels deixebles ho varen intentar i van oferir els seus projectes al mestre.

El mestre va observar i admirar totes les pintures, però només va haver dos que realment li
van agradar i va haver de triar només una d’elles.

La primera era un llac molt tranquil. Aquest llac era un mirall perfecte on es reflectien unes
plàcides muntanyes que l’envoltaven. A sobre d’aquestes es trobava un cel molt blau amb
delicats núvols blancs. Tots els que van admirar aquesta pintura van pensar que reflectia la
Pau Perfecta.

A la segona pintura, l’artista va plasmar a la tela amb els seus pinzells una mar agitada per
una sorollosa turmenta amb raigs i trons. Les onades s’aixecaven de manera gegantina i
embraonada. Entre les furioses onades emergia una roca immensa e incommovible. Allà, al
mig del rugir de la violenta turmenta.

Però quan el mestre va observar amb deteniment la pintura, va veure que en una de les seves
esquerdes hi havia un petit niu, i en ell es veia ajaguda, amb serenitat i calma, una innocent
au que donava escalfor i protecció a les seves cries.

Mirant als seus deixebles, que esperaven amb intriga les seves paraules, va murmurar:

- Mmmm… Aquesta sí que és la Veritable Pau. Pau no significa estar en un lloc sense sorolls,
sense problemes, sense feina o sense dolor. Pau significa que tot i estar al mig de totes
aquestes adversitats podem mantenir-nos en calma, invencibles a la roca de la nostra pròpia
salvació, dins del nostre cor. Aquest és el veritable i profund significat de la paraula Pau. I a
vosaltres, qui us emplena el cor de VERITABLE PAU?

61
 MEDITACIÓ DE LA FORTALESA DE LA ROCA
Faràs aquesta meditació creuant una cama a sobre de l’altre, tancant els meridians
d’energia, i posant les teves mans a sobre d’aquella part del cos que sentis com a més feble o
a sobre del chakra que més ho necessiti.

Si ho prefereixes, pots seure en postura de meditació.

Imagina que ets una roca all mig del mar. Immensa i incommovible a la vora de la platja.
Impassible, serena i ben ancorada en el fons.

La teva base és ampla i ferma. Sents com els peixos juguen al teu voltant i s’adhereixen al
teu cos algues i petits crustacis buscant la protecció dels corrents marins.
Observa’t sota el mar i la vida que t’envolta...

El teu cos, mig submergit i mig a la superfície, s’ha convertit en aquesta forta i potent
estructura natural que no es veu afectada per l'acció del fort vent ni per les onades que
s’aixequen de gegantines i embraonades envestint el teu tors.
Imagina’t al mig d’una violenta tempesta de llamps i trons...

El cim, la part més elevada d’aquesta roca en la que t’has convertit. Connectant la terra amb
el cel. Allà on apareix delicada vegetació amb les seves flors, i dins les esquerdes, buscant
protecció habiten petites aus a recer de les inclemències del temps.
Visualitza’t amb aquestes aus volant al teu voltant, lliscant entre els núvols...

Medita en la FORTALESA d’aquesta roca, immutable i eterna, present des de l’inici dels
temps. Suportant marees i gelades. Il·luminada per la llum de tots els moments del dia.
Present als canvis d’estació i d’època. Testimoni d’històries de vells mariners. Sempre
present.

La roca és la teva FERMESA. La roca és la teva SEGURETAT i FORTALESA.

Tu ets la teva pròpia ROCA.

No oblidis que la teva seguretat està fonamentada en ella. No t'abandona si penses que ets a
la deriva, ofegant-te a l’oceà de la falsa seguretat... Agafa't fort a la ROCA ...

62
Com les aus que habiten a les esquerdes de les roques, la VERITABLE RIQUESA és al teu
interior. La força que fa moure les onades del mar és la mateixa força que fa moure els
batecs del COR. Fonamenta la teva vida en l’AMOR.

No busquis la seguretat en llocs equivocats ni en persones poc indicades. Mira al teu interior.

Com el vent i la gelada que modifiquen el perfil de la roca, les forces que formen la nostra
personalitat i la transformen són normalment subtils però constants. Els pensaments que
omplen els nostres dies, els nostres somnis quan estem desperts i els comentaris que rebem
d'altres són algunes d'aquestes forces.

Quan som nens els adults al nostre voltant ens demostren constantment la seva acceptació o
rebuig. Els éssers humans necessitem ser acceptats, sentir-nos apreciats i estimats. D'aquesta
manera aprenem a fer per ser acceptats.

Molts dels nostres temors a la infantesa ens acompanyen la resta de les nostres vides. Aquests
temors, moltes vegades infundats i irracionals, modelen a poc a poc la nostra vida. Per
aquesta raó és tan important ser positiu i conrear pensaments positius.

La forma més fàcil de mantenir un esperit positiu és apreciant tot el que tenim. Mirant
endins. Si aprenem a valorar i apreciar tot el que tenim aprendrem a pensar positivament.
Prendrem SEGURETAT i FERMESA. Quan omplim les nostres ments de pensaments positius:
pensaments de poder, possibilitats, amor, agraïment, fe, benestar, salut, veritat, integritat,
misericòrdia, saviesa, pau, humilitat i altres... estem permetent que subtilment aquestes
forces guiïn les nostres vides i donin forma al nostre futur.

Cada pensament i cada activitat transformen el nostre ÉSSER. Cada petita mentida, cada
pensament de derrota, cada moment d'ira, frustració o gelosia actua en les nostres vides com
el vent sobre la roca i la transformant sota el seu desig.

Cada vegada que vegis que una emoció negativa s’apodera de tu, recorda de quina manera
pot afectar a la teva vida i al teu entorn, als teus éssers estimats, companys de treball i
encara que no ho creguis a la humanitat. Pren POSICIÓ i FORTALESA com la roca.

Quines forces estan modelant la teva vida? Tu tens el poder per determinar quines forces vols
que modelin la teva vida. Si tries el positivisme i el camí dels pensaments i l’acció correcta
tindràs una vida més fàcil... més feliç. Més FELIÇ.

63
VAL LA PENA INTENTAR-HO
Contes d’en Krishna. Anònim

Certa vegada en la que un avi passejava per una platja en despuntar el dia, va veure a la
llunyania un jove que semblava ballar entre la platja i la sorra.

L’avi es va dir:

- M’aproparé a aquest jove que sembla celebrar amb tanta alegria l’arribada d’un nou dia.

En arribar fins on era aquell jove es va donar compte que recollia estrelles de mar de la sorra
de la platja i les llançava novament a l’aigua.

Llavors l’avi va preguntar:

- Disculpi jove, però, per què fa va vostè això?

En sentir aquella pregunta el jove va respondre:

- La marea està baixant i les estrelles s’estan quedant atrapades a la sorra. Jo les torno al
mar.

L’avi va exclamar:

- Però això no té cap mena de sentit. La platja és enorme i hi ha massa estrelles.

Aleshores, el jove es va doblegar, va collir una nova estrella, la va llançar al mar i va

respondre:

- Per a aquesta... sí que ha tingut sentit!

La reisilència

64
 MEDITACIÓ AMB SET ESTRELLES
“Aquesta meditació serveix per harmonitzar els chakres, per a activar totes les nostres
energies i despertar l’esperit. Si es fa amb freqüència es descobreix que un és capaç
d’encarar la vida d’una manera més positiva i constructiva”.

Passes de la meditació:

1 – Preparatius: es imprescindible un entorn adequat. Busca un lloc tranquil en que puguis

estar amb la llum apagada. Pots encendre una espelma blanca i una mica d’incens, si vols, i
pots posar una mica de música clàssica o espiritual per ajudar-te a relaxar. Has de seure amb
l’esquena ben recta, en una cadira o al terra, amb les cames creuades en un coixí, o també
pots estirar-te al terra. Sigui com sigui, s’ha d’estar còmode. Els braços han de quedar
recolzats a sobre de les cames, molt relaxats.

2 – Relaxació: fes unes quantes respiracions enfocant la teva atenció al recorregut que fa
l’aire en entrar als teus pulmons fins arribar a la panxa i deixant-lo anar després. Amb deu o
dotze respiracions és suficient.

3 – La primera estrella: es el moment de visualitzar-te al mig d’un gran bosc. Quan et vingui
de gust has d’imaginar una estrella de color vermell intens que surt de sota de les
profunditats de la terra lentament. Imagina que se t’acosta ben a poc a poc i es queda a uns
pocs centímetres del teu cos. En aquest instant, fas un pas endavant i t’introdueixes dins
l’estrella. Una vegada en el seu interior, sents la seva energia confortable. Una energia que
dóna suport, que t’aporta confiança i et fa saber que no et mancarà res important a la vida.
Sent com desapareixen les carències, simplement saps que les coses no necessiten de ser
forçades i que la vida et portarà tot allò que et faci falta. Paraules clau: confiança en un
mateix i serenitat

4 – La segona estrella: una vegada que t’has emplenat d’aquesta energia vermella brillant, i
mantens la sensació de benestar i confiança instal·lada en el teu cos i en el teu esperit,
visualitza com s’apropa una altra estrella des de ponent. Aquesta és de color taronja intens,
un taronja preciós i lluent. Novament, aquesta estrella s’atura al teu davant, deixant enrera
la vermella, així que surts de la vermella i entres a la taronja. Un cop dins sents una energia
de confiança cap en vers els altres, en la humanitat, en les persones. Sents que pots
relacionar-te amb els altres sense problemes, sense males energies, només amb comprensió i
molt d’amor. En aquesta energia descobreixes que els altres no et poden ferir, no poden fer-

65
te cap mal, perquè tu ets per sobre de les males intencions. Paraules clau: confiança en els
altres, comprensió i amor

5 – La tercera estrella: quan t’hagis emplenat d’aquesta energia, visualitza com apareix a la
llunyania una nova estrella des de l’est que es dirigeix cap a tu. Aquesta és de color groc
intens. Surts de la taronja i t’introdueixes a la groga. Una vegada dins sents que ets un SER
PERFECTE, que no has de demostrar res a ningú, que hi ha una gran força de voluntat en el
teu interior i que sabràs trobar el teu camí sense ferir a ningú. Aquesta energia et fa sentir la
teva fortalesa i el teu poder, però al mateix temps també sents humilitat i comprensió. Saps
que dominaràs la teva vida amb harmonia prop de la que gent que t’estima i que t’envolta.
Paraules clau: força de voluntat y harmonia

6 – La quarta estrella: quan sentis la plenitud d’aquesta energia, mira com apareix una
estrella de color verd intens a l’horitzó apropant-se lentament fins aturar-se davant teu. Surts
de l’estrella groga per entrar en aquesta nova que arriba. En aquest instant sents un gran
amor en vers a totes les coses. Un amor que s’estén més enllà de l’infinit, més enllà de
qualsevol límit. Un Amor diví inunda cada partícula del teu cos i sents com t’eleves al
Cosmos. Ja no hi ha impureses en tu, ja no hi ha males energies al teu interior. Només hi ha
Amor. Paraula clau: Amor Diví

7 – La cinquena estrella: quan creguis tenir suficient, serà el moment de continuar avançant.
Veus a la llunyania una altra estrella màgica, aquesta és de color blau brillant i s’acosta
lentament cap a tu. S’atura a pocs centímetres esperant que hi entris. En fer-ho, sents una
poderosa connexió amb el TOT, amb el Cosmos, amb l’Infinit. Sents que ets capaç d’escoltar
els missatges que venen de més enllà, del desconegut. Sents que pots entendre els missatges
de la vida, de l’Esperit, del Cosmos. Sents que no se t’escapa ni una paraula. Escoltes i
escoltes, i saps que pots confiar en el coneixement d’allò que estàs escoltant. Saps que mai
més tancaràs les teves oïdes al Cosmos. Paraules clau: comprensió al sentit de la teva vida

8 – La sisena estrella: una vegada gaudeixis d’aquesta energia, visualitza una altra estrella a
l’horitzó. És de color violeta i com les altres, s’atura davant teu. Llavors t’introdueixes en
aquesta estrella i sents en entrar una gran calidesa, tens la sensació que totes les peces del
puzzle de la teva vida encaixen. Sents que pots entendre-ho tot, que la teva visió va més
enllà d’allò desconegut, més enllà del què veuen els teus ulls físics. Pots veure altres móns,
el passat, el present i el futur. Ja no hi haurà dubtes ni confusió, només Enteniment Còsmic.
Paraula clau: tot passa per alguna raó

9 – La setena estrella: ara és el moment que ha d’aparèixer la última estrella màgica.

Prepara’t. Aquesta estrella ve des del mateix Cosmos a buscar-te. És una estrella de color
blancs pur i lluent. S’atura al teu davant i et convida a passar. En fer-ho, sents com l’estrella
comença a elevar-se fins el Cosmos i tu viatges dins d’ella feliç, amb la sensació de plenitud,
que TOT està bé, que TOT ÉS PERFECTE. Llavors, en una inspiració Divina, et dius: JO SÓC,
amb la confiança de que formes part del TOT i que per tant ets capaç de qualsevol cosa.
Paraula clau: m’integro en l’energia universal

Quan vulguis acabar la meditació, visualitza com l’estrella blanca et retorna al bosc
lentament. Després surts d’ella i observes com les set estrelles màgiques penetren
ràpidament al teu cos. Aleshores, respira profundament set vegades i obre els ulls molt a poc
a poc. Pren consciència del teu cos fent moviments suaus i lents... estirant el teu cos.

66
LA HISTÒRIA DELS BAOBABS
Contes d’en Krishna. Anònim

Hi ha una llegenda que diu que si dorms a l'ombra d'un baobab tornaràs algun dia a l'Àfrica...

Diuen que fa molt, molt de temps, el baobab

era molt diferent al que és ara. Era el més bell
de tots els arbres del continent. Caminava
lliurement per la sabana africana i les seves
fulles, les flors i la seva esvelta figura feien
empal·lidir d'enveja a les altres espècies del
regne vegetal. Era admirat per déus i humans
per la seva bellesa, alçada, fullatge, fruits i
flors.

Explica una llegenda, que una divinitat molt

antiga es va enamorar d'un esvelt baobab que,
per aquell llavors, era un arbre de fisonomia
molt diferent de l'actual. Aquell baobab,
objecte de la passió d'aquella deessa poderosa, mai va correspondre a aquest amor. La veritat
era que el seu cor d'arbre africà pertanyia a la bella reina de les girafes que, amb els seus
llavis carnosos, totes les vermelles albades i durant els ataronjats crepuscles, li acariciava les
branques amb el seu cap quan s'alimentava dels seus fruits.

La deessa, impotent, despitada i furiosa, creient vanitós a aquell arbre que superbament
creixia tant com els mateixos déus, va voler castigar l’orgullós baobab per no estimar-la i el
va condemnar a viure cap per avall. Va enterrar les seves branques al terra de la sabana
perquè les girafes no poguessin acariciar-lo mai més i va deixar les seves arrels descobertes a
l'aire, apuntant al sol perquè s'assequés.

Però com tantes altres vegades, la força de la vida i l'obstinació de l'amor van poder amb el
càstig diví. El baobab va sobreviure i va anar desenvolupant una figura increïble, diferent a
tot el que s’havia vist mai a la gran planúria africana.

Aquestes arrels que semblaven demanar perdó als déus es van convertir en branques i van
aconseguir aprofitar fins a l'última gota d'humitat de l'època de les pluges i de les rosades de
la matinada. El baobab va aprendre a conservar al seu interior aquella preuada aigua durant
mesos i mesos, fins l'arribada del sec estiu. Les seves branques, abans arrels, florien a l'hivern
donant flors blanques o grogues que s'obrien durant la nit i eren pol·linitzades pels ratpenats,
embriagant d'un meravellós aroma les tèbies nits del continent africà.

Avui, a la seva gran copa, dormen els voltors i corren els tèrmits per les seves venes abans de
construir les seves cases xemeneia, moltes vegades adossades al seu tronc.

Al voltant del baobab, ple de tortuositats, escaletes de branques i forats, juguen i s'amaguen
petites granotes, llangardaixos, garses, ratolins, nens i nenes i, sota la seva ombra, s'estimen
els joves i s'enterren els morts. En els seus buits, descansen els cossos de vells músics i
rondallaires griots, narradors d’antigues històries, històries tan antigues com l’inici dels
temps de la creació.

Del seu tronc i de la seva escorça, única, dura i gomosa, s'aprofita tot i de l’espessa fibra que
l'envolta es fan cordes, cistells i vestits. Les seves fulles i fruits proporcionen aliment i aigua,
tant als homes com als animals.

Diuen que la poció que s'extreu de la polpa de la seva fruita és un dels millors remeis contra
la febre i la malària. Aquest fruit carnós alimenta i alleugera els freqüents mals de panxa de
molts nadons africans, ajudant-los a sobreviure davant la insuportable amenaça de mort
infantil.

67
Ben plantat i orgullós, bell fins a l'emoció, valent, ferm i acollidor, el baobab és com la
mateixa Àfrica... com la seva gent. És la vida possible, un símbol d'esperança. És la victòria
de la força i la determinació contra la injustícia i l'escassetat. Els qui van voler traslladar-lo a
Europa o Amèrica, van fracassar. El baobab es queda on és, per continuar defensant
dignament el seu destí.

Encara ara, cada albada i cada vespre quan surt i es pon el sol, si es mira amb el cor a
l’horitzó es pot veure la silueta del bell baobab i com la reina de les girafes amb els seus
llavis carnosos acaricia les seves branques quan s’alimenta dels seus fruits, mentre es tenyeix
de vermells i taronges el cel africà i es senten els riures plàcids d’uns nens jugant, el cant de
les granotes i la refilada melòdica de les garses... harmoniosa.

68
 MEDITACIÓ DEL BAOBAB
Gairebé tots recordem els baobabs de quan vam llegir “El petit príncep” d'Antoine de Saint-
Exupéry, aquell arbre majestuós de petites branques. El protagonista trasplantava aquest bell
arbre del sòl de l'asteroide on vivia, abans que creixés i destruís el seu planeta. Em relaxo i
vaig cap a una escena interna africana.

Connectem primer amb el gran continent que representa la Naturalesa salvatge, la Mare i el
Pare. Allà on podem trobar el sentit de la humanitat, la seva història més oculta i profunda,
el nostre origen humà i l'energia de la Terra. Sentint la seva música, les danses, les seves
gents, el cel profund...

Sentim la nostra connexió amb la Terra d'una manera profunda . Aquest temps aprofitem per
centrar la nostra energia per tal de prendre consciència del nostre Ser.

Sento que m’arrelo a terra com un baobab, un dels arbres més fascinants de la sabana
africana. Enorme, gris, massís, majestuós i fins i tot inquietant, com un gegant solitari.

Els arbres de baobab són extremadament longeus. Diuen els nadius que poden arribar als
3.000 anys d'antiguitat i als 30 metres d’alçada, però el què impressiona gairebé més és la
seva amplada que de vegades supera els 10 metres de diàmetre.

Ferm, em connecto a la terra... Ple de vida.

Durant l'estació de les pluges són capaços d'emmagatzemar una gran quantitat d'aigua al seu
interior. Aquests "arbres ampolla", anomenats així pels ancestres africans, són únic al món.
Són com grans camells enmig del desert que poden arribar a contenir fins a 6.000 litres
d'aigua a l’interior de la seva fusta esponjosa i tova.

Robust, m’empleno d’aigua i resisteixo les tempesta d’Àfrica.

Acariciat per l’escalfor del sol, les fulles del baobab només apareixen en aquesta època, a
l’igual que els seus fruits, que són com petits melons allargats que maduren lentament fins a
la calorosa estació seca. D’aquest poderós fruit en diuen pa de mico. La seva polpa farinosa,
àcida i rica en vitamina C, barrejada amb la llet alimenta als petits nadons prevenint-los de
malalties.

69
Massís, sento el foc del sol africà i regalo els meus fruits.

La seva copa s’alça inquietant per rebre l’aigua i la llum. El misteriós baobab, sembla un do
del cel en els països que pateixen sequera, ja que pels seus nombrosos poders i aplicacions
són l'ànima de molts poblats.

Es diu a l'Àfrica que si una persona beu aigua on s'han mullat llavors de baobab, quedarà
protegida de l'atac dels cocodrils. Protegida de tots els perills. Però si s'atreveix a arrencar
una flor al baobab, morirà devorada per un lleó. Es creu que les seves flors hermafrodites
estan habitades per esperits, i que si un home beu una infusió de la seva escorça, serà
poderós.

Majestuós, entre la terra i el cel, em connecto a l’energia de l’univers.

Àfrica és terra, aigua, foc i cel...

Ets terra... no t’assequis.

Ets aigua... no t’agitis.

Ets foc... no t’apaguis.

Ets cel... no visquis ennuvolat .

Meditació és relaxació profunda.

Una ment sense agitació és meditació.

Una ment en el moment present és meditació.

Millorar la concentració, aguditzar la memòria, la intel·ligència, la lucidesa, la sensibilitat, la calma i la pau són els
resultats de la meditació.

La ment està generalment ocupada, oscil·lant entre el passat i el futur. Aquesta distracció ens impedeix viure
plenament i gaudir del que està just al nostre davant L'activitat constant s'alimenta de la nostra energia i ens pot
causar estrès mental, emocional i físic. El subtil art de la meditació ens porta més enllà dels hàbits mentals i ens
deixa en un estat d'alerta però relaxats.

Bhanumathi Narasimhan

70
71