ANÀLISI DEL DECRET 11/2021 D’ADMISSIÓ

El Decret 11/2021 d’Admissió neix de la demanda sorgida del Síndic de

Greuges que va generar el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya del
2018, i si anem més enrere entenc que pretén donar veracitat a un dels
principis sobre els quals es basa la LEC del 2009.

Per tant, hi ha una preocupació creixent pels procediments d’admissió de

l’alumnat i el risc de segregació que el poden acompanyar. De fet, és una
realitat que hi ha centres d’una mateixa zona amb composicions de tipus
d’alumnat molt diferents i no són representatius de la realitat del barri o
municipi. Havent- hi centres amb una concentració molt alta d’alumnat amb
risc social i/o necessitats educatives específiques i d’altres del mateix indret
sense aquesta sobre concentració.

El Decret pretén donar-hi resposta a partir de l’anàlisi, de taules i comissions i

l’aportació de recursos necessaris.
En aquest sentit un cop llegit el Decret, crida l’atenció un fet al meu parer molt
significatiu. El Decret dedica a grans trets, 23 pàgines de les 35 que té als
aspectes més burocràtics (Capítol 2, articles del 10 al 24; Capítol 3, articles del
25 al 50; Capítol 6 articles del 55 al 57; Capítol 7 articles del 66 al 72) i unes 6
pàgines a aspectes més relacionats a definir mesures per l’equitat escolar i
cohesió social.

Hi ha una càrrega burocràtica sobredimensionada enfront de la càrrega

ideològica o, de la part pressupostària que és totalment inexistent. Aquest fet,
al meu parer, és un dels aspectes que dificulta enormement la seva eficàcia i
eficiència. A més de recordar-me, un cop més, al còmic d’Astèrix i Obèlix «Les
dotze proves del Cèsar», on una de les proves consisteix en poder realitzar un
tràmit burocràtic i aconseguir sortir del laberint que això suposa sense acabar
boig. Potser aquest fet és herència del nostre passat romà que compartim amb
el poble Gal.
És un Decret que, si ens centrem en la forma, denota una preocupació real per
allò que està afectant a l’escola, però que, en contingut peca de poca concreció
pressupostària i valentia. De fet, el verb present al llarg de tot el document és
el verb «poder», entenc que es poden fer moltes coses però també es poden
no fer. I no he trobat en cap article el verb «ha de», sinònim d’obligació. Així
davant el risc de segregació podem o no podem fer i, per tant, en cap moment
«hem de fer».
Per altra banda, dóna els indicadors claus per posar-hi remei:
- La distribució desigual en els centres d’una mateixa zona.
- La necessitat de garantir la homogeneïtat en aquest sentit.
- Recorda el fet que l’educació ha d’estar a l’abast de tothom, tant pel que fa a
les activitats dins del centre com les complementàries.
- La necessària reserva de places per alumnes amb necessitats específiques en
tots els centres, siguin de la titularitat que siguin.
- La necessitat de reduir ràtios per tal de poder atendre a tothom.

REFLEXIONS I PROPOSTES
Proposta 1
Ara bé, on està el detall pressupostari per tal de poder dur-ho a terme?
Per exemple, al meu centre actual hi ha famílies que si porten l’estoig i el
deixen a l’escola a casa ja no en tenen o que no van a les sortides de
pagament perquè no disposen de recursos suficients. On estan els mecanismes
per poder garantir la gratuïtat de l’educació a tots els infants. El Decret
estipula que mitjançant ajudes previstes per l’administració, fet que genera
dues problemàtiques:
1. De nou entrem en l’engranatge burocràtic que resol quan pot i, mentrestant
els infants segueixen sense tenir garantits els seus drets.
2. Què passa amb les famílies que des de l’escola sabem que no disposen de
recursos però que no demanen ajudes perquè això, d’alguna manera va contra
els seus principis o orgull?

Les propostes que plantejo sobre l’anterior exposat són les següents:
- Que cada centre rebi la dotació econòmica suficient per tal de poder garantir
el material als seus alumnes i que no hagin de portar res de casa i que tot
l’alumnat pugui realitzar les activitats complementàries necessàries.
- Revisar les quotes que es paguen als centres, analitzar la seva homogeneïtat,
prendre mesures al respecte i complementar, per part del Departament amb
les partides necessàries.
És paradoxal que centres amb infants poc estimulats i en poc contacte
vivencial amb el seu entorn proper per motius socioeconòmics tampoc puguin
rebre els estímuls i les vivències necessàries que l’escola pot aportar. I no
parlem d’anar a esquiar, parlem de poder anar a museus, teatres, agafar
transports per entrar en contacte amb la natura, disposar de material
manipulatiu, material de caire més científic...

Proposta 2
Una altra proposta pretén anar al moll de l’ós. Penso que cal quantificar i
destinar els recursos econòmics necessaris per tal d’evitar la segregació. El
Decret parla de reduir ràtios en funció de l’alumnat amb necessitats
específiques. De la mateixa manera que hi ha un Annex amb el barem de
puntuacions ben clar, també pot haver-hi un barem que especifiqui la baixada
de ràtio exacta segons la tipologia o el nombre d’alumnes amb necessitats
específiques.
Una altra relacionada amb l’anterior és quan parla de les assignacions del
personal necessari per tal de poder atendre la diversitat, cal establir barems
clars del nombre i tipus de personal.

Proposta 3
Una altra proposta que penso que aniria bé tant per aquest Decret com per
tots els altres o la transformació que s’està duent a terme a Educació aniria
relacionada amb la difusió, és a dir, establir canals de comunicació no només
amb les escoles sinó també amb les famílies i societat en general. Serviria per
donar a conèixer, per exemple, els motius que han portat a l’elaboració
d’aquest Decret i també podria servir per col·laborar amb el discurs de la
transformació, en el sentit d’ajudar a donar a conèixer els canvis que s’estan
produint als centres i el motiu pel qual s’estan donant. Perquè les coses quan
s’entenen i es coneixen els motius, és molt més fàcil d’elaborar-les per a
poder-les acceptar, si més no, en la seva gran part.

Proposta 4

Aniria relacionada directament amb l’assignació de places als centres, i seria

assignar places de manera automàtica (tenint en compte les reservades) com
es fa amb l’ambulatori que ens pertoca per domicili.

Proposta 5

La darrera proposta pretén fer un pas més en la lluita contra la segregació i

tractaria de començar un camí per anar absorbint els centres concertats i
convertir-los en centres de titularitat 100% pública. Al meu parer aquesta és la
mesura que garantiria de manera més clara l’equitat en el sistema educatiu,
juntament amb una inversió econòmica urgent i necessària. Tot i que
segurament la primera mesura portaria a la segona.

CONCLUSIONS

Per acabar, m’agradaria exposar quelcom que podria ser aplicable tant a
aquest decret, com la LEC o qualsevol altre decret d’Educació. Quan vaig pel
carrer i estan fent unes obres públiques figuren els diners que s’hi destinen, en
molts casos no són obres noves sinó reestructuracions o reformes del que ja hi
era. Aquest disseny de ben segur que ha comptat la despesa de cada pas en
l’obra a realitzar per, finalment poder fer una estimació acurada del seu cost.
En aquest sentit tot el que té a veure amb l’Educació penso que ha de ser
susceptible del mateix tracte. Als centres educatius quantifiquem, tant a les
aules com dins els equips directius. Establim indicadors que ens ajuden a saber
en quin punt ens trobem del camí, si cal recular, rectificar... i tota aquesta feina
es fa amb dades quantificables, nombres. Per tant, vol dir que l’Educació es pot
quantificar, es pot quantificar el recurs, la dotació econòmica necessària en tot
moment. Hem deixat de ser allò intangible per convertir-nos en quelcom
millorable, modificable en el mateix present i no passades generacions. Si és
així també es pot saber, a grans trets, la dotació econòmica que necessita cada
centre per tal de poder trobar-nos tot dins el mateix taulell de joc.

L’educació hauria d’estar per sobre dels colors polítics i ser un assumpte
d’Estat, amb nombres i partides quantificades que puguin oscil·lar però que
fossin fixes.

Som centres educatius i no cases de la caritat, per tant, necessitem els

recursos necessaris per tal de poder realitzar la nostra tasca que no és una
altra que afavorir l’aprenentatge i l’èxit educatiu en tots i en totes els i les
nostres alumnes. I deixar de posar tantes coses en administracions com la de
Serveis Socials, ja que els infants es troben als nostres centres i és des de
l’escola que hem de poder donar resposta. I aquesta ha de ser econòmica per
poder destinar els recursos necessaris allà on calgui.

pàgina 7-13 Capítol 2 articles 10- 24 buro

pàgina 12 -22 Capítol 3 articles 25- 50 buro
pàgina 22 -25 Capítol 6 articles 51-54 De l'equitat escolar i l'escolarització equilibrada
de l'alumnat en els ensenyaments de segon cicle d'educació infantil, primària i secundària.
Pàgina 25-26 Article 55- 57
pàgina 27 article 58- 62Mesures específiques per a l'equitat escolar i la cohesió social article
58
pàgina 27-28 article 63-65 De la igualtat d'oportunitats en l'accés a les activitats complementàries i
els serveis escolars
Capítol 7 article 66-72 29-34 va de tots els inclompliments
annex 34
VERB PODER: VOL DIR QUE POT O NO POT FER-HO, NO QUE HA DE FER.
Burocràcia origens romans Astèrix les dotze proves
fer públiques les concertades
Pressupostos!!!!!!!!! Quants diners i com es distribueixen, igual que els cartells
de les obres públiques

Capítol 6 De l'equitat escolar i l'escolarització equilibrada de l'alumnat

en els ensenyaments de segon cicle d'educació infantil, primària i
secundària. Secció 1 Disposicions generals ISSN 1988-298X
https://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 22/35 Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya Núm. 8344 - 18.2.2021 CVE-DOGC-A-
21047081-2021 Article 51 Equitat escolar en el procediment
d'admissió 1. El procediment d'admissió d'alumnat contribueix a
l'equitat escolar mitjançant: a) L'escolarització equilibrada de
l'alumnat entre els centres educatius que conformen una mateixa zona
educativa. b) La lluita contra la segregació escolar. c) L'escolarització
inclusiva d'acord amb el règim regulador de l'atenció educativa. d) La
promoció de la coresponsabilitat entre els centres educatius per a una
distribució equilibrada de l'alumnat. 2. Correspon al Departament
desplegar i aplicar les mesures de gestió del procés d'admissió o de
millora de les condicions d'escolarització per tal de garantir
l'escolarització equilibrada de l'alumnat i evitar la segregació escolar.
3. Correspon als centres educatius garantir a tot el seu alumnat una
bona acollida i han d'adoptar les mesures adequades per evitar la
mobilitat de l'alumnat entre centres motivada per dèficits en el seu
rendiment escolar, per les seves necessitats específiques de suport
educatiu o per raons de caràcter econòmic. Article 52 Escolarització
equilibrada de l'alumnat 1. El procediment d'admissió d'alumnat ha de
vetllar per garantir l'escolarització equilibrada entre els centres
educatius que conformen una mateixa zona educativa. 2.
L'escolarització equilibrada de l'alumnat entre els centres educatius
que conformen una mateixa zona educativa s'entén garantida quan: a)
L'origen socioeconòmic de l'alumnat dels centres educatius reflecteix
l'heterogeneïtat socioeconòmica de la zona educativa a la qual
pertanyen. b) L'alumnat amb necessitats educatives específiques
s'escolaritza de forma equilibrada en tots els centres educatius de la
zona educativa a la qual pertanyen. Article 53 Segregació escolar 1.
Als efectes d'aquest Decret, es produeix segregació escolar quan es
donen: a) Desequilibris en la composició social de l'alumnat entre
centres escolars d'una mateixa zona educativa. b) Diferències entre la
composició social entre centres escolars d'una mateixa zona educativa
i la dels seus respectius territoris de referència. 2. Correspon al
Departament: a) Avaluar anualment els nivells de segregació escolar
existents a escala local, i si escau, la baixa demanda o la pèrdua
d'alumnat en determinats centres, en el marc de les taules locals de
planificació educativa, amb l'objectiu de desenvolupar i aplicar les
mesures de gestió del procés d'admissió o de millora de les condicions
d'escolarització que s'escaiguin. b) Valorar el procediment d'admissió
en atenció als indicadors relatius a l'impacte en la reducció de la
segregació escolar. c) Recollir la informació sobre les característiques
socials de l'alumnat, necessària als efectes d'identificar l'alumnat
socialment vulnerable per a la lluita contra la segregació escolar i per
afavorir la igualtat d'oportunitats. d) Garantir, amb el suport i la
col·laboració de les administracions locals, la formació dels membres
de les taules locals de planificació educativa, de les comissions de
garanties d'admissió, de les oficines municipals ISSN 1988-298X
https://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 23/35 Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya Núm. 8344 - 18.2.2021 CVE-DOGC-A-
21047081-2021 d'escolarització i, especialment, del personal inspector
i tècnic de referència de les zones educatives, i també de les
presidències de les comissions de garanties d'admissió, en el
desplegament de les mesures i dels protocols d'actuació que
contribueixen a combatre la segregació escolar al municipi o la zona
educativa. Article 54 Alumnat amb necessitats educatives específiques
1. Als efectes d'aquest Decret, es considera alumnat amb necessitats
educatives específiques l'alumnat amb necessitats educatives
especials i l'alumnat amb necessitats educatives específiques
derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals. 2. Es
considera alumnat amb necessitats educatives especials l'alumnat amb
necessitat específica de suport educatiu que està afectat per una
discapacitat física, intel·lectual o sensorial o per trastorns de l'espectre
autista, trastorns greus de conducta, trastorns mentals o malalties
degeneratives greus i minoritàries, en el cas que la discapacitat, el
trastorn o la malaltia comprometi el seu procés d'aprenentatge o
dificulti el seu èxit escolar. 3. Es considera alumnat amb necessitats
educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o
socioculturals l'alumnat amb o sense necessitat específica de suport
educatiu que es troba en una situació de desavantatge educatiu en
relació amb les condicions d'educabilitat bàsiques que compromet el
seu procés d'aprenentatge o que dificulta el seu èxit escolar, associada
a alguna o algunes de les situacions següents: a) La situació de
pobresa o el risc de patir-la. b) La manca de recursos socioculturals de
les famílies. c) L'existència de processos migratoris recents i el
caràcter nouvingut a Catalunya. d) La incorporació tardana al sistema
educatiu, associada a la manca de competència lingüística en la
llengua vehicular dels aprenentatges o a una escolaritat prèvia
deficitària. e) El baix rendiment acadèmic al llarg de l'escolaritat. f)
Les experiències de no-escolarització, absentisme i abandonament
escolar. g) La situacions de desemparament o acolliment. En tot cas,
es considera alumnat amb necessitats educatives específiques
derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals aquell que
viu en situació de pobresa, d'acord amb el llindar de renda familiar
establert pel Departament. Complementàriament, d'acord amb el que
determini el Departament, es pot considerar alumnat amb aquestes
necessitats aquell en què concorrin altres situacions de les previstes
en aquest punt 3. 4. El Departament regula la manera d'acreditar les
situacions socioeconòmiques o socioculturals previstes al punt 3
d'aquest article i la seva valoració als efectes de determinar la condició
d'alumne o alumna amb necessitats educatives específiques. 5. El
Departament pot ampliar mitjançant resolució els supòsits que
comporten necessitats educatives específiques a l'alumnat amb
necessitat específica de suport educatiu no inclòs en els punts 2 i 3
d'aquest article. 6. El Departament dota els centres públics i privats
concertats dels recursos adients per a l'atenció de l'alumnat amb
necessitats específiques de suport educatiu i assigna els recursos
addicionals com a mesura per afavorir l'escolarització equilibrada de
l'alumnat amb necessitats educatives específiques, d'acord amb les
disponibilitats pressupostàries

Decret d’admissió neix de la necessitat.

El Síndic expressa la seva preocupació pels procediments d’admissió de
l’alumnat i el risc de segregació. Fet que es reflexa en el Pacte contra la
segregació escolar a Catalunyadel 2018.

De fet, una de les causes de la segregació escolar

és la segregació residencial, que cal combatre-la
fonamentalment amb polítiques urbanístiques i
socials. La segregació escolar, però, va més enllà
de la segregació residencial, perquè també es
produeix dins dels territoris. L’objectiu de la lluita
contra la segregació escolar és, prioritàriament,
vetllar perquè els centres escolars d’una mateixa
zona tinguin una composició social similar entre
ells i equivalent a la del territori on s’ubiquen.
L’escola ha de reflectir la barreja social
(interclassista, intercultural, etc.) present al
territori.

Per al conjunt de la societat, a més, la segregació

escolar té costos: a més dels efectes negatius
sobre el rendiment escolar del sistema educatiu,
també té efectes sobre la convivència i la cohesió
social present i futura.

De fet, aquesta demanda ja ve de la LEC on un

dels seus principis és l’equitat.

Un altre punt clau, la necessitat de finançament.

El dèficit de finançament públic provoca que part

del servei educatiu que presten els centres s’hagi
de finançar per mitjà de les aportacions de les
famílies, la qual cosa resulta contradictòria amb el
principi de gratuïtat que regeix el nostre sistema
educatiu i suposa un important factor de
desigualtat, tant en l’accés als diferents centres
com també en la configuració dels projectes
educatius, condicionats, en part, pel finançament
privat de les famílies.

El dèficit de finançament públic provoca que part

del servei educatiu que presten els centres s’hagi
de finançar per mitjà de les aportacions de les
famílies, la qual cosa resulta contradictòria amb el
principi de gratuïtat que regeix el nostre sistema
educatiu i suposa un important factor de
desigualtat, tant en l’accés als diferents centres
com també en la configuració dels projectes
 educatius, condicionats, en part, pel finançament
privat de les famílies.

És en aquest sentit que el Pacte es planteja, entre altres

aspectes, avançar en la gratuïtat de l’ensenyament, amb un
increment del finançament dels centres públics i concertats, i ya
un
discriminar positivament en la transferència de recursos els tal
Ca
centres i les famílies socialment menys afavorits. De fet, la a
lar

progressiva implementació del Pacte i la necessària implicació

co
es
ó
dels diferents actors signataris han d’estar acompanyades aci
eg
necessàriament d’un increment progressiu de la inversió gr
se
pública destinada a l’educació. la
a
ntr
co
cte

En aquesta línia, totes les mesures que aquí es

Pa

proposen, siguin les orientades a incrementar la

corresponsabilitat dels centres en l’escolarització
equilibrada d’alumnat, siguin les orientades a
incrementar la dotació de recursos per atendre les
necessitats específiques de suport educatiu
existents, estan adreçades al conjunt de centres
que integren el Servei d’Educació de Catalunya i
parteixen de la necessitat d’incrementar el
pressupost en educació entorn del 6% del PIB,
d’acord amb el que estableix la LEC (disposició
final segona). Resoldre el problema de
finançament dels centres és una acció prioritària
per promoure la plena gratuïtat de l’ensenyament i
corregir la segregació del sistema educatiu

Davant d’aquesta situació, el Pacte contra la

segregació escolar a Catalunya proposa elaborar
un nou decret que reguli l’admissió d’alumnat i
que explori i ampliï els instruments disponibles
per combatre la segregació escolar, a fi de
garantir una millor protecció del dret dels infants a
l’educació en igualtat d’oportunitats.

Actors Altres actors

Actuació Temporalització
promotors implicats

Ajuntaments,
oficines municipals
d’escolarització , Març de 2019 (pri-
 Nou decret Departament comissions de ga- mera fase) / Març
d’admissió d’alumnat d’Educació ranties d’admissió , de 2020 (segona
taules mixtes de fase)
planificació , centres
escolars

 Comissions
d’estudi de bones
prà ctiques per
combatre la segregació
en diferents à mbits Ajuntaments,
oficines municipals
 Rè gims d’admissió
d’escolarització ,
 Segregació Departament
comissions de ga-
residencial d’Educació , Març de 2020
ranties d’admissió ,
Síndic de Greuges
 Lleure taules mixtes de

 Educació inclusiva planificació , centres

escolars
 Educació infantil
de primer cicle

 Projectes educatius

Actors Altres actors

Actuació Temporalització
promotors implicats

Ajuntaments,
 Orientacions en la
oficines municipals
programació escolar:
d’escolarització ,
oferta, adscripcions, Departament
comissions de ga-
zonificació i amplia- d’Educació , AMC/ Març de 2020
ranties d’admissió ,
cions i reduccions de FMC
taules mixtes de
rà tio, de grups i de
planificació , centres
centres
escolars
 Oficines municipals

Departament d’escolarització ,
 Criteris en la gestió comissions de ga-
d’Educació , AMC/ Març de 2020
de les sol·licituds ranties d’admissió ,
FMC
centres escolars

 Protocol d’actuació Ajuntaments, ofi-

davant d’indicis Departament cines municipals
d’irregularitat en el d’Educació , AMC/ d’escolarització , co- Març de 2020
procés d’admissió FMC missions de garan-
d’alumnat ties d’admissió

 Disseny del
model d’intervenció
Departament
dels dispositius
d’Educació , AMC/ Ajuntaments Març de 2020
per al foment de
FMC
l’escolarització
equilibrada d’alumnat

 Orientacions i
plans de zona
Departament Ajuntaments, AMC/
per a Març de 2020
d’Educació FMC
l’escolarització
equilibrada de
l’alumnat gitano

Actors Altres actors

Actuació Temporalització
promotors implicats

 Protocol per a l’ú s Departament

de la reserva de Ajuntaments, cen-
d’Educació , AMC/ Gener de 2020
places amb tres escolars
FMC
necessitats edu-
catives específiques

Departament
 Implementació del d’Educació , ajun- Centres escolars
A partir de gener de
protocol a escala taments 2020
local

Actors Altres actors

 Actuació Temporalització
promotors implicats

 Acords o pactes
entre centres dins
Departament
d’una mateixa zona Ajuntaments, cen-
d’Educació , FMC/ Març de 2020
o municipi per a tres escolars
AMC
l’escolarització equili-
brada d’alumnat

 educatiu que s’actualitzi periòdicament.

ya
un
tal
Ca
 Campanyes Departament a
lar
de d’Educació, A partir de gener co
-
ajun- taments,
es
sensibilització de 2019 ó
centres escolars, aci
eg
etc. gr
se
 Incorporació de la
a
bones prà ctiques en ntr
co
les instruccions cte
d’inici de curs del
Pa

Depar-

Departament
tament d’Educació Centres escolars Juny de 2019
d’Educació
als centres públics i
concertats (o elabora-
ció d’un document
de bones pràctiques)

 Regulació de la
difusió dels resultats Departament
Centres escolars Juny de 2019
acadèmics dels d’Educació
centres

 Elaboració i
difusió d’un Departament Ajuntaments,
sistema d’Educació OME, centres
d’indicadors sobre escolars Juny de 2020
equitat
23
 Actors Altres actors
Actuació Temporalització
promotors implicats

 Comissió d’estudi Departament

del cost de la plaça d’Educació , Sín- - Juny de 2019
escolar dic de Greuges

 Adequació del
finançament pú blic
dels centres pú blics i
garanties de gratuïtat Departament
Centres escolars Curs 2019/2020
de l’ensenyament i de d’Educació
corresponsabilitat en
l’escolarització equili-
brada d’alumnat

 Adequació
del finançament
pú blic dels centres
concertats amb
garanties de gratuïtat
Departament
de l’ensenyament i Centres escolars Curs 2019/2020
d’Educació
de corresponsabilitat
en l’escolarització
equilibrada d’alumnat:
concert, contractes
programa i ajuts

 Supervisió del
compliment de les
Departament
obligacions derivades Centres escolars A partir de 2018
d’Educació
del Servei d’Educació
de Catalunya

 Incorporació de
directrius sobre el
pagament de quotes
en les instruccions Departament
Centres escolars Setembre de 2019
d’inici de curs d’Educació
del Departament
d’Educació als centres
concertats

 Incorporació de
directrius sobre el
pagament de quotes
a les instruccions Departament
Centres escolars Setembre de 2019
d’inici de curs d’Educació
del Departament
d’Educació als centres
pú blics

 Convocatò ria
d’ajuts per a llibres de
Departament
text, material escolar - A partir de 2020
d’Educació
i sortides (centres
pú blics i concertats)

 Convocatò ria
d’ajuts per a les
Departament
sortides i colò nies - A partir de 2021
d’Educació
escolars i per a les
activitats extraescolars

Actors Altres actors

Actuació Temporalització
promotors implicats

 Comissió d’estudi Departament

del cost de la plaça d’Educació , Sín- - Juny de 2019
escolar dic de Greuges

 Adequació del
finançament pú blic
dels centres pú blics i
garanties de gratuïtat Departament
Centres escolars Curs 2019/2020
de l’ensenyament i de d’Educació
corresponsabilitat en
l’escolarització equili-
brada d’alumnat

 Adequació
del finançament
pú blic dels centres
concertats amb
garanties de gratuïtat
Departament
de l’ensenyament i Centres escolars Curs 2019/2020
d’Educació
de corresponsabilitat
en l’escolarització
equilibrada d’alumnat:
concert, contractes
programa i ajuts

 Supervisió del
compliment de les
Departament
obligacions derivades Centres escolars A partir de 2018
d’Educació
del Servei d’Educació
de Catalunya

 Incorporació de
directrius sobre el
pagament de quotes
en les instruccions Departament
Centres escolars Setembre de 2019
d’inici de curs d’Educació
del Departament
d’Educació als centres
concertats

 Incorporació de
directrius sobre el
pagament de quotes
a les instruccions Departament
Centres escolars Setembre de 2019
d’inici de curs d’Educació
del Departament
d’Educació als centres
pú blics

 Convocatò ria
d’ajuts per a llibres de
Departament
text, material escolar - A partir de 2020
d’Educació
i sortides (centres
pú blics i concertats)

 Convocatò ria
d’ajuts per a les
Departament
sortides i colò nies - A partir de 2021
d’Educació
escolars i per a les
activitats extraescolars

Actors Altres actors

Actuació Temporalització
promotors implicats

 Desenvolupament
Departament
dels projectes educa-
d’Educació , titu-
tius dels centres amb Centres escolars A partir de 2020
lars de centres
una composició
 concertats
social desfavorida

 Direcció i dotació Departament

de plantilles als cen- d’Educació , titu-
tres amb una compo- lars de centres Centres escolars A partir de 2020

sició social desfavorida concertats

 Construcció i
reforma dels centres
Departament
pú blics amb una - A partir de 2019
d’Educació
composició social
desfavorida

 Adequació dels
plans educatius Departament
plans educatius
d’entorn com a d’Educació , ACM/
d’entorn, centres Setembre de 2020
instrument per FMC i ajunta-
escolars
combatre la segregació ments
escolars

 Programa
Departament
d’educació Centres escolars A partir de 2020
d’Educació
intercultural

Impacte a la zona municipi

centres
Aules

Per assolir èxit educatiu

Equipo

El nostre apartat
planificació educativa

planificació oferta educativa

GRUPS

GRUP 1
Declaració de principis: equitat...
Genera un conjunt d’organismes sobredimensionats, moltes comissions i taules
per tal de fer-ho rutllar. Moltíssima burocràcia, típic de les lleis i decrets
estatals.
El decret d’admissió ha frenat que famílies que volguessin anar a un centre no
han pogut. És la problemàtica que sorgeix quan les famílies escullen i de cop
deixen de fer-ho.
No es parla dels Cicles Formatius en aquest decret.
Abans del decret les places reservades per NESE si no es cobrien passaven a
ser ocupades per la resta de l’alumnat, ara amb el decret això no passa perquè
aquestes places reservades s’ocupen com a decisió de zona i no d’escola.
Aquest fet cal explicar-lo a les famílies per tal que entenguin el per què
d’aquests canvis i decisions.
Per això potser la importància d’apostar per l’èxit educatiu en tots els centres,
una línia diferenciada que respecti la pròpia idiosincràsia i singularitat i a la
vegada unificada dels centres educatius que aportin qualitat a tots ells.

Quin dret tenim d’assegurar als nostres infants una educació de qualitat en
entorns més normalitzats?
Quin dret tenen les famílies a triar escola?

Generació de centres competents i no competitius.

Objectiu: que totes les escoles tinguin les mateixes oportunitats

La segregació urbanística a una ciutat com Barcelona existeix, i lluitar con la

segregació escolar en zones ja de per sí segregades o marginals és paradoxal.
Potser la via passa per altres vies, com una aposta educativa i de qualitat
centrada en aquest tipus de centres, amb projectes i línies clares d’actuació
així com les dotacions necessàries per tal de ser centres de qualitat sigui quina
sigui la situació del barri.

L’escola ha de ser reflex del carrer, del seu entorn proper, per tant ha de ser
diversa.
Hi ha molta preocupació per fer les coses bé, caldrà veure la part que hi
dediquen dels pressupostos.

DECRET
En aquest Pacte, les entitats signants constataren que, pel que fa a la
suficiència de recursos públics per a la gratuïtat, l'Administració educativa ha
d'assegurar els recursos públics per a fer efectiva la gratuïtat dels
ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts (art. 50.1 i art. 199 de la Llei
d'educació; art. 88.2 de la Llei orgànica d'educació). Amb aquest propòsit es
va fer un estudi del cost de la plaça escolar. Pel que fa a les activitats o als
serveis que no tenen caràcter gratuït, però que estan associades a
l'escolarització (activitats complementàries, servei de menjador escolar, etc.),
l'Administració educativa ha d'establir els ajuts necessaris per garantir l'accés
dels alumnes socialment desfavorits, en funció de les seves característiques
socioeconòmiques (articles 6.3, 50.3 i 202 de la Llei d'educació). Igualment,
l'Administració educativa aporta recursos addicionals als centres públics i
concertats en funció de les necessitats educatives específiques i la tipologia de
les famílies dels alumnes que atén el centre i en funció de les característiques
socioeconòmiques de la zona (art. 48 de la Llei d'educació).
Respecte de la normativa anterior, el nou Decret incorpora com a novetats la
regulació de la programació de l'oferta educativa; la limitació de l'objecte del
Decret als ensenyaments del segon cicle d'educació infantil, primària,
secundària obligatòria i batxillerat; el reforçament de dret a la informació de
les famílies; la creació de les taules locals de planificació educativa; la creació
de les comissions de participació i consulta; la possibilitat de crear oficines
municipals d'escolarització per agrupació de municipis; la creació de les zones
educatives a efectes del procediment d'admissió i de la programació de l'oferta
educativa i l'establiment dels criteris per a la seva delimitació; l'atribució al
Departament competent en matèria d'ensenyament no universitari de la
programació dels grups i els llocs escolars en tots els centres del Servei
d'Educació de Catalunya, amb la participació efectiva dels ajuntaments, els
agents de la comunitat educativa i les titularitats dels centres concertats; la
garantia de lloc escolar en els centres adscrits; establiment d'un nou barem
per determinar l'admissió; la regulació del procediment d'escolarització al llarg
del curs escolar; s'estableixen previsions relatives a l'equitat educativa i la
segregació escolar, incloent-hi una acurada definició de l'alumnat amb
necessitats educatives específiques derivades de condicions socioeconòmiques
als efectes de l'admissió i l'escolarització equilibrada, relacionant aquesta
tipologia d'alumnat amb les circumstàncies personals i familiars que poden
afectar negativament les condicions d'educabilitat dels alumnes, especialment
la situació de pobresa o el risc de patir-la; es regula el procediment per a la
reserva de places per a l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives
específiques i es preveu la possibilitat d'establir reserves diferents entre els
centres d'una mateixa zona educativa; s'estableixen diverses mesures
específiques per a l'equitat escolar i la cohesió social: la reducció del nombre
màxim d'alumnes per grup, l'establiment d'una proporció màxima d'alumnat
amb necessitats educatives específiques per centre, el tancament de grups a
partir de l'inici de curs, limitacions a l'escolarització d'alumnat en els centres
amb una alta proporció d'alumnat amb necessitats educatives específiques
amb posterioritat a l'inici de curs, l'oferta de places singular per a la
desagregació de centres i la formació contínua en matèria de lluita contra la
segregació escolar; es preveu la promoció de la participació de l'alumnat en
situació socioeconòmica desafavorida en les activitats complementàries i en els
serveis escolars i la garantia de l'accés d'aquest alumnat a aquestes activitats i
serveis en condicions d'equitat; s'estableix un procediment de revisió de les
actuacions per frau en el procediment d'admissió, la resolució del qual
s'atribueix a les comissions de garanties d'admissió. Aquesta normativa també
adequa la gestió del procés d'admissió d'alumnat a les previsions establertes a
la Llei 29/2010, del 3 d'agost, de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic
de Catalunya, i la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a
la informació pública i bon govern, pel que fa al desplegament de
l'administració electrònica i de les garanties de transparència en la tramitació
de les sol·licituds. Aquesta iniciativa s'inclou al Pla normatiu de l'Administració
de la Generalitat per als anys 2019-2020, aprovat per Acord del Govern de 24
d'abril de 2019. La iniciativa s'exerceix en el marc del règim de millora de la
qualitat normativa i dels principis de bona regulació, en particular, dels
principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica,
transparència i eficiència. En primer lloc, i en relació concreta amb els principis
de necessitat, eficàcia i proporcionalitat, la iniciativa està justificada per una
raó d'interès general que es concreta en la utilització de tots els mitjans
possibles per la reducció de la segregació escolar, que és un dels principal
problemes del nostre sistema educatiu, així com per l'assoliment dels objectius
de la cohesió social i de la distribució equilibrada de l'alumnat, afirmats per la
normativa de rang legal en la matèria. Aquesta concreció de l'interès general,
d'acord amb el principi de proporcionalitat, conté la regulació imprescindible en
aplicació dels articles 80.1, 84.1, 87.1 i 109.1 de la Llei orgànica 2/2006, de 3
de maig, segons la redacció donada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de
desembre. D'altra banda, les insuficiències del Decret 75/2007, de 27 de març,
en relació amb aspectes nuclears necessaris per donar compliment al mandat
ISSN 1988-298X https://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 2/35 Diari
Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 8344 - 18.2.2021 CVE-DOGC-A-
21047081-2021 legal de la reducció de la segregació escolar, justifiquen
plenament la necessitat d'un nou Decret, tal com es proposa al Pacte nacional
contra la segregació escolar, com una de les mesures principals per reduir la
segregació escolar. En segon lloc, aquest Decret també s'ajusta als principis de
seguretat jurídica i eficiència, atès que resulta coherent amb l'ordenament
jurídic vigent i no estableix càrregues administratives innecessàries als
destinataris. Així mateix, ha quedat garantida la participació ciutadana en
l'elaboració i l'accés d'acord amb el principi de transparència. Pel que fa a la
seguretat jurídica, aquesta iniciativa està plenament justificada atès el fet que
el Decret de 75/2007,de 27 de març, que es substitueix per la nova norma, es
anterior a les normativa de rang legal sobre admissió d'alumnat i programació
de l'oferta educativa. En concret, i com ja s'ha dit, és anterior a la Llei
12/2009, del 10 de juliol, i a l'actual redacció dels preceptes relatius a
aquestes dues matèries de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,. El nou
Decret, doncs, és coherent amb l'ordenament legal vigent. Respecte del
principi de transparència, aquesta iniciativa ha estat emmarcada en un ampli
procés de participació, en el qual cal incloure necessàriament tot el procés de
participació previ a la signatura del Pacte contra la segregació escolar a
Catalunya. I, òbviament, els tràmits de participació i consulta que s'han
articulat durant la tramitació de la iniciativa, a través dels quals s'han recollit i
valorat nombroses aportacions a partir de les quals s'ha configurat el text final.
Finalitats de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió
1. La finalitat de programació de l'oferta educativa és determinar de forma
periòdica i territorialitzada els llocs escolars necessaris en els centres del
Servei d'Educació de Catalunya per atendre les necessitats d'escolarització en
els ensenyaments de segon cicle d'educació infantil, educació primària,
educació secundària obligatòria i batxillerat, garantint a tot l'alumnat un lloc
escolar gratuït i de qualitat en aquests centres, a partir de l'oferta existent de
centres públics i l'autorizada en els privats concertats, harmonitzant-ho amb
els drets individuals dels alumnes i de les mares, pares o els tutors.
2. El procediment d'admissió garanteix a tot l'alumnat l'accés en condicions
d'igualtat a un lloc escolar per cursar amb èxit els ensenyaments objecte
d'aquest Decret, com a garantia del seu dret a l'educació, així com la llibertat
d'elecció de centre en el marc de l'oferta de llocs escolars.
Altres disposicions 1. El procediment d'admissió i la programació de l'oferta
educativa es regeixen pels principis generals establerts en els articles 2 i 42 de
la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, i pels principis ordenadors de la
prestació del servei educatiu de l'article 43.1 de l'esmentada Llei d'educació,
així com pels principis establerts a la legislació orgànica. 2. En el marc
d'aquests principis, els centres educatius: a) No poden establir cap mena de
discriminació en l'admissió per raons de naixement, ètnia, sexe, orientació
sexual o identitat de gènere, discapacitat, religió, opinió o qualsevol altra
condició o circumstància personal o socioeconòmica. b) Garanteixen la
veracitat de la informació que han de rebre les famílies. c) No poden percebre
quantitats de les famílies per rebre els ensenyaments de caràcter gratuït,
imposar a les famílies l'obligació de fer aportacions a fundacions o
associacions, ni establir serveis obligatoris, associats als ensenyaments, que
requereixin aportació econòmica per part de les famílies dels alumnes.
S'exclouen d'aquesta categoria les activitats extraescolars, les
complementàries, i els serveis escolars, que, en tot cas, tindran caràcter
voluntari i no lucratiu. d) No poden condicionar l'admissió de l'alumnat als
resultats de proves o exàmens, llevat d'aquells que estiguin previstos en
aquest Decret o en la normativa reguladora dels ensenyaments corresponents.
3. El finançament del Servei d'Educació de Catalunya s'ha de regir per criteris
de suficiència. Aquesta suficiència financera garanteix la gratuïtat en els
ensenyaments obligatoris i gratuïts, a través de la dotació dels recursos
econòmics necessaris dels centres que presten el Servei d'Educació de
Catalunya, d'acord amb la programació educativa. 4. El Departament aprova la
programació de l'oferta educativa i aplica i desplega el procediment d'admissió
d'alumnat als centres amb la participació i la consulta dels ens locals, dels
sectors educatius i de les titularitats dels centres privats concertats. Aquesta
participació en la programació de l'oferta educativa i en el procediment
d'admissió es garanteix mitjançant:
Primer. Les comissions de participació en la programació educativa i les
comissions de garanties d'admissió, en relació amb els sectors educatius i amb
les titularitats dels centres. Segon. Les taules locals de planificació educativa i
les oficines municipals d'escolarització, pel que fa a les administracions locals.
5. Als centres públics en què s'imparteixin diverses etapes educatives, el
procediment inicial d'admissió es fa al començament de la que correspongui a
la menor edat. En el cas dels centres privats concertats, es fa al curs que
correspongui a la menor edat dels que són objecte de concert
1. Les zones educatives són les unitats de referència per a: a) La programació
de l'oferta educativa. b) La gestió de l'admissió de l'alumnat. c) L'aplicació de
les mesures específiques per a l'equitat escolar, la inclusió escolar i la cohesió
social. ISSN 1988-298X https://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 4/35
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 8344 - 18.2.2021 CVE-DOGC-
A-21047081-2021 d) L'establiment de les adscripcions entre centres. e) La
determinació de la reserva de llocs escolars per a l'alumnat amb necessitats
educatives específiques. f) L'aplicació del criteri de prioritat de la proximitat del
domicili o del lloc de treball al centre educatiu en el procés d'admissió
Dret a la informació 1. En el procediment d'admissió l'alumnat les famílies
tenen dret a rebre informació dels centres educatius sobre: a) El seu projecte
educatiu. En el cas dels centres privats concertats, a més, el seu caràcter propi
si en tenen. b) La seva oferta d'ensenyaments gratuïts i l'oferta de llocs
escolars vacants en cadascun d'aquests ensenyaments. c) L'adscripció a altres
centres. d) La carta de compromís educatiu. e) Els criteris d'admissió
d'alumnat. f) La zona educativa a què pertany el centre per a cada
ensenyament. g) En el cas dels centres privats concertats, el règim de
finançament amb fons públics dels ensenyaments concertats. h) Si escau, els
ajuts que reben de les administracions públiques per sufragar el preu de les
activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars. i)
La seva oferta d'activitats complementàries, d'activitats extraescolars i de
serveis escolars i els preus corresponents. j) Les mesures que té previstes el
centre per garantir a l'alumnat amb condicions socioeconòmiques
desafavorides un accés equitatiu a aquestes activitats i serveis, amb el suport
de les administracions. k) Les mesures i suports previstos per l'Administració
educativa per a l'atenció educativa de l'alumnat en el marc d'un sistema
educatiu inclusiu. l) Les quotes d'inscripció a les associacions de mares i pares
d'alumnes o d'altres associacions, si n'hi han. m) Les aportacions econòmiques
voluntàries a fundacions en el cas dels centres privats concertats. 2. Els
centres s'han d'abstenir de fer cap mena de difusió (ni activa ni a petició de
tercers) d'informacions que puguin tenir efectes negatius en la lluita contra la
segregació escolar, d'acord amb les directrius que a aquest efecte faciliti el
Departament d'acord amb els articles 77.1.a) i 184.1.c) de la Llei 12/2009, del
10 de juliol, d'educació. En tot cas, es considera informació que pot afavorir la
segregació escolar la relativa als resultats de les proves d'avaluació
desagregades per centre, les necessitats específiques de suport educatiu, la
nacionalitat de l'alumnat, la composició social del centre, la demanda de places
i les beques i ajuts.
M’HE QUEDAT A LA PÀGINA 6
1. Als efectes d'aquest Decret, es produeix segregació escolar quan es donen:
a) Desequilibris en la composició social de l'alumnat entre centres escolars
d'una mateixa zona educativa. b) Diferències entre la composició social entre
centres escolars d'una mateixa zona educativa i la dels seus respectius
territoris de referència. 2. Correspon al Departament: a) Avaluar anualment els
nivells de segregació escolar existents a escala local, i si escau, la baixa
demanda o la pèrdua d'alumnat en determinats centres, en el marc de les
taules locals de planificació educativa, amb l'objectiu de desenvolupar i aplicar
les mesures de gestió del procés d'admissió o de millora de les condicions
d'escolarització que s'escaiguin. b) Valorar el procediment d'admissió en
atenció als indicadors relatius a l'impacte en la reducció de la segregació
escolar. c) Recollir la informació sobre les característiques socials de l'alumnat,
necessària als efectes d'identificar l'alumnat socialment vulnerable per a la
lluita contra la segregació escolar i per afavorir la igualtat d'oportunitats. d)
Garantir, amb el suport i la col·laboració de les administracions locals, la
formació dels membres de les taules locals de planificació educativa, de les
comissions de garanties d'admissió, de les oficines municipal
d'escolarització i, especialment, del personal inspector i tècnic de referència de
les zones educatives, i també de les presidències de les comissions de
garanties d'admissió, en el desplegament de les mesures i dels protocols
d'actuació que contribueixen a combatre la segregació escolar al municipi o la
zona educativa. Article 54 Alumnat amb necessitats educatives específiques 1.
Als efectes d'aquest Decret, es considera alumnat amb necessitats educatives
específiques l'alumnat amb necessitats educatives especials i l'alumnat amb
necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques
o socioculturals. 2. Es considera alumnat amb necessitats educatives especials
l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu que està afectat per
una discapacitat física, intel·lectual o sensorial o per trastorns de l'espectre
autista, trastorns greus de conducta, trastorns mentals o malalties
degeneratives greus i minoritàries, en el cas que la discapacitat, el trastorn o
la malaltia comprometi el seu procés d'aprenentatge o dificulti el seu èxit
escolar. 3. Es considera alumnat amb necessitats educatives específiques
derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals l'alumnat amb o
sense necessitat específica de suport educatiu que es troba en una situació de
desavantatge educatiu en relació amb les condicions d'educabilitat bàsiques
que compromet el seu procés d'aprenentatge o que dificulta el seu èxit escolar,
associada a alguna o algunes de les situacions següents: a) La situació de
pobresa o el risc de patir-la. b) La manca de recursos socioculturals de les
famílies. c) L'existència de processos migratoris recents i el caràcter nouvingut
a Catalunya. d) La incorporació tardana al sistema educatiu, associada a la
manca de competència lingüística en la llengua vehicular dels aprenentatges o
a una escolaritat prèvia deficitària. e) El baix rendiment acadèmic al llarg de
l'escolaritat. f) Les experiències de no-escolarització, absentisme i
abandonament escolar. g) La situacions de desemparament o acolliment. En tot
cas, es considera alumnat amb necessitats educatives específiques derivades
de situacions socioeconòmiques o socioculturals aquell que viu en situació de
pobresa, d'acord amb el llindar de renda familiar establert pel Departament.
Complementàriament, d'acord amb el que determini el Departament, es pot
considerar alumnat amb aquestes necessitats aquell en què concorrin altres
situacions de les previstes en aquest punt 3. 4. El Departament regula la
manera d'acreditar les situacions socioeconòmiques o socioculturals previstes
al punt 3 d'aquest article i la seva valoració als efectes de determinar la
condició d'alumne o alumna amb necessitats educatives específiques. 5. El
Departament pot ampliar mitjançant resolució els supòsits que comporten
necessitats educatives específiques a l'alumnat amb necessitat específica de
suport educatiu no inclòs en els punts 2 i 3 d'aquest article. 6. El Departament
dota els centres públics i privats concertats dels recursos adients per a
l'atenció de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i
assigna els recursos addicionals com a mesura per afavorir
l'escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives
específiques, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries. ARTICLE
54

Per afavorir l'equitat escolar a través de la distribució equilibrada de l'alumnat

amb necessitats educatives específiques dins de cada zona educativa, el
Departament pot establir amb caràcter general una reserva de llocs escolars
per grup al segon cicle de l'educació infantil, a l'educació primària i a l'educació
secundària obligatòria.

Secció 3 Mesures específiques per a l'equitat escolar i la cohesió social Article

58 Reducció del nombre màxim d'alumnes per grup 1. Per atendre les
necessitats d'escolarització d'alumnat amb necessitats educatives específiques
de nova incorporació al sistema educatiu que es puguin presentar amb
posterioritat a l'inici del curs escolar i per promoure la distribució equilibrada
d'aquest alumnat i l'equitat escolar entre els centres d'una mateixa zona
educativa, els directors o directores dels serveis territorials poden aprovar
reduccions de les ràtios màximes per grup en tots o en alguns dels centres
d'una mateixa zona educativa. 2. La reducció del nombre màxim d'alumnes per
grup es considera una mesura que pot contribuir a evitar situacions de
sobreoferta. En aquest sentit es limitaran les ampliacions d'unitats quan en
altres centres de la zona hi hagi vacants. 3. Les reduccions previstes en el punt
anterior s'apliquen a l'oferta educativa inicial i s'aproven mitjançant resolució
motivada del director o la directora dels serveis territorials, a proposta de la
Taula Local de Planificació Educativa, si n'hi ha, o de la Comissió de Garanties
d'Admissió.

Dels ajuts per garantir la igualtat d'oportunitats 1. El Departament, en

col·laboració, si escau, amb les administracions locals, promou la
participació de l'alumnat en situació socioeconòmica i sociocultural
desafavorida en les activitats complementàries i en els serveis
escolars com a mesura d'equitat escolar i garanteix a aquest alumnat
l'accés a aquestes activitats i serveis en condicions d'equitat
mitjançant l'establiment d'ajuts econòmics o d'altres mesures en
funció de les seves característiques socioeconòmiques. També es
promou la participació de l'alumnat amb necessitats educatives
especials en les activitats complementàries i en els serveis escolars. 2.
Per a l'escolarització equilibrada d'alumnat, el Departament garanteix
els ajuts previstos en aquest article a l'alumnat amb necessitats
educatives específiques assignat als centres, en funció de les seves
característiques socioeconòmiques, així com també la dotació als
centres dels recursos per a l'atenció adequada de les seves necessitats
educatives. 3. Els ajuts a què fa referència el punt precedent es poden
concedir als centres del Servei d'Educació de Catalunya o directament
a l'alumnat en les condicions que estableixi el Departament, d'acord
amb les disponibilitats pressupostàries

2. L'Administració proporciona els recursos públics per garantir l'atenció de

l'alumnat amb necessitats educatives específiques, d'acord amb el principi de
suficiència financera