1

ÍNDEX DE CONTINGUT

INTRODUCCIÓ: ............................................................................................................................................. 3

COM AFECTA EN EL SISTEMA EDUCATIU: .......................................................................................... 3

EN QUINES REGIONS HI HA MÉS CORRUPCIÓ? ............................................................................... 5

COM ES POT TRACTAR .............................................................................................................................. 7

CONCLUSIÓ .................................................................................................................................................... 8

2
INTRODUCCIÓ:
La publicació digital Our World in Data troba, a nivell de països, una correlació entre més
educació i menys corrupció.

La corrupció és sovint difícil de detectar i mesurar, però existeixen varis nivells dins el
sistema educatiu que obstaculitzen l’accés dels nens a l'educació i l’aprenentatge. Aquest
fenomen impedeix que els nens rebin ensenyança de qualitat. En el sector educatiu, la
corrupció es manifesta en escoles fictícies i diplomes falsos, manuals escolars que
manquen, material escolar que desapareix, educadors absents o atribucions incorrectes
de les beques escolars.

Es calcula que la corrupció sostreu milions de dòlars al sistema i per això nombrosos nens
no reben l'educació a què tenen dret, a conseqüència de les males pràctiques i de les
llacunes greus en matèria d'ètica en el sistema.

Tot i així, hi han moltes companyies que estan intentant acabar amb aquests sectors
corruptius, ja sigui amb debats substancials que propaguin l’eliminació de la corrupció al
sector educatiu gràcies a noticies compartides o que difonen les millors pràctiques en els
països on la intervenció contra la corrupció hagi sigut coronada per l’èxit.

(Álvaro Obregón, 20’12)

COM AFECTA EN EL SISTEMA EDUCATIU:

Per exemple, les investigacions efectuades pels associats de l'IPE compromesos en la lluita
contra la corrupció demostren que els salaris dels educadors absents o ficticis poden
representar del 15% al 20% de la massa salarial en determinats països; en alguns casos,
aquest import equival a la meitat dels fons destinats a la millora de les instal·lacions
escolars i l'equipament de les aules, per adquirir manuals escolars, etc.

La corrupció en els sistemes educatius usualment es deriva de la presència de cultures

organitzacionals en què sistemàticament es desplacen objectius institucionals (v. gr.
assolir una distribució equitativa d'oportunitats) per impulsar alguns individuals
(usualment beneficis econòmics). Aquest tipus de cultura i les pràctiques que sorgeixen a
la seva empara, és el que s’anomena com a "corrupció educacional”.

Als estudis revisats es van trobar casos de malversació de fons, clientelisme (és la relació
que es forma entre els qui aporten diners per la campanya electoral d'un partit polític),
treballadors "fantasma" i pagaments injustificats, els quals són també reportats en altres
àrees de la política.

3
Les pràctiques de corrupció a nivell escolar serien les que generarien les conseqüències
més perjudicials per al sistema, principalment efectes directes en la capacitat del sistema
educatiu per garantir accés i trànsit dels estudiants.

Si bé els casos de corrupció a nivell central afecten la capacitat i eficiència del sistema
(per exemple, reduint la disponibilitat de material com a llibres o taules i la qualitat de la
instrucció a través de la contractació de docents sense formació adequada però que són
capaços de subornar a autoritats educatives), les pràctiques de corrupció a nivell escolar
tenen un efecte directe en l'accés i la permanència dels alumnes: per exemple, les quotes
il·legals restringeixen la inscripció dels alumnes més pobres; l'apropiació de beques per
part de directors i docents afecta la permanència dels alumnes, mentre que la demanda
de suborns per aprovar un alumne redueix la probabilitat que els estudiants romanguin a
l'escola.

Considerant això, és possible assenyalar que la corrupció observada en l’educació té un

efecte més greu i diferent del que tenen aquestes pràctiques a nivell central, ja que afecten
de manera evident un sector de la població en específic, incrementant la probabilitat que
es presenti una de les falles més grans dels sistemes educatius, la impossibilitat de retenir
els alumnes de menors recursos. (SP GCR, 2013)

Imatge 1. Corrupció en l’educació (Arias, Muñoz, Velásquez, 2014)

4
EN QUINES REGIONS HI HA MÉS CORRUPCIÓ?
La corrupció educacional s'observa a diverses regions del món. Our World in Data troba,
com s’ha esmentat al principi, a nivell de països, una correlació entre més educació i menys
corrupció. Per exemple, a les Filipines s'ha trobat que candidats a mestres subornen les
autoritats educatives per tal de ser contractats; a Mèxic, el mal ús de fons ha resultat en
una insuficient distribució de llibres de text a les escoles. A l'Àfrica, l'exigència de quotes
d'inscripció il·legals s'associa a altes taxes de deserció i als Estats Units alguns mestres han
alterat programes d'incentius. (Álvaro Obregón, 2012)

El contralor del Congrés de Mèxic va dir que cadascú, des de la trinxera, ha de començar a
transitar d'una manera congruent i amb convicció; els països menys corruptes són aquells
que presenten majors índexs d'alfabetització, hi ha més ingrés per càpita; és al que cal
apostar. “On la gent té més índex de felicitat i on viuen millor no tenen corrupció, perquè la
gent s'està preparant, s'està omplert amb ideals, amb ciència, amb educació, amb virtut,
perquè l'enemic més gran de l'ésser humà és la ignorància”.

Mapa 1. Índex de la percepció de la corrupció (Our World in Data, 2018)

5
 Mapa 2. Els països més feliços i més infeliços del món (World Happiness Report, 2021)

Mapa 3. Índex de desenvolupament humà (Wikipedia/PNUD, 2021)

6
 Mapa 4. Índex del risc de l’educació mundial (Maplecroft, 2011)

COM ES POT TRACTAR

Al igual que en un altre sector, la corrupció en l’educació té menys possibilitats a
manifestar-se en societats on predominen els estats amb drets i preval la transparència.
La clau és la confiança, molts d’aquests sectors tenen les suficients administracions, codis
i personal per dirigir les situacions que afecten o disminueixen la productivitat dels centres.

Hi han molts països i regions que ja han començat a decantar-se per projectes innovadors,
com podria ser Brasil, amb la creació de consells escolars que regulin les mancances de
l’alimentació als centres, vigilen la adquisició d’aquests comestibles i asseguren el
benestar a l’hora de consumir-los. Un altre exemple seria l’estat indi de Rajasthan, el 28%
de les escoles d’aquella regió ha col·locat murals informatius amb les dades del centre i
ajuda explicativa als estudiants, asseguren la bona organització i l’evasió dels malentesos
per part d’aquests. (UNESCO)

És important recordar que estudiar les pràctiques de corrupció dels sistemes educatius,
ajudar a detectar les desigualtats i donar-los més rellevància a inspeccionar certs casos.
La corrupció en l’esfera específica de l’educació no solament afecta al volum dels serveis
educatius sinó també en l'equitat i la confiança pública en aquests, és per això que molts

7
estats comencen a decantar-se per invertir un cost en polítiques i parlaments en contra la
corrupció educativa, seguint com a suport de creació, evidències socioeconòmiques o
recull de dades públiques tant d’estudiants com a professors.

Es voldria ressaltar la importància que té la transparència en aquests centres, moltes

vegades la major part de la informació que obtenen les escoles, instituts o universitats, es
resguardada per els mateixos fent així que molta gent no tingui coneixement i per
conseqüència fomentar una desconfiança i enteniments dolents amb les famílies. En
aquests llocs es tindria que demanar màxima llibertat de coneixement i convertir en una
font pública les dades dels centres i les novetats que s’hi presenten.

Casos molt recents, afirmen les problemàtiques de les escoles públiques i privades que hi
ha en diferents parts del món, famílies en Pakistan i regions del costat han comprovat que
en les institucions públiques, els professors són contractats per retornar favors a
organitzacions externes. Per conseqüència la eficiència educativa i les places són reduïdes
expressament per motius econòmics i polítics. Això dona a entendre que en altres zones
tindria que haver un control de la situació total i imposar una administració clara,
professional i ben valorada pels estudiants i tutors. (C. Roig, 2013)

CONCLUSIÓ
Per finalitzar aquest treball hem extret dues conclusions principals que en sí desemboquen
en una de sola.

La primera de totes i la més rellevant és que a través dels mapes hem pogut observar que
la corrupció en el sistema educatiu afecta clarament en l'índex de desenvolupament humà
i en l’alfabetització (segons els experts i polítics). I és que té molt sentit; no podem pretendre
créixer com a societat i ser feliços si el nostre sistema educatiu funciona no per afavorir als
alumnes, sinó per conveniència. A vegades sembla que les figures que estan al poder
siguin partidaris de la ignorància i no de la virtut que adquirim gràcies a l’ensenyament.

La segona conclusió que volem compartir és que necessitem més polítiques que
afavoreixin l’educació al màxim nombre de nens possible, just com indica l’ODS número 4:
Una Educació de Qualitat, sobretot en els països més vulnerables. Falta que més gent
entengui com d’important és que les persones creixin acompanyades d’uns valors, d’uns
coneixements i d’un suport professional adequat a les necessitats de cadascú, igual per a
tothom.

I acabem amb una frase que va dir el llegendari filòsof grec Aristòtil: “Només una ment
educada pot entendre un pensament diferent al seu sense necessitat d’acceptar-lo”.

8
WEBGRAFIA

C. Roig (2013), L’educació a Pakistan, una assignatura pendent:

https://www.ara.cat/internacional/pakistan-educacio-malala-acces-
dones_1_2256680.html

Centro de Investigación y Docencia Económicas, Carr. México–Toluca 3655, Lomas de

Santa Fe Del. Álvaro Obregón, 01210 Distrito Federal, México (2012), La corrupción en
sistemas educativos: una revisión de prácticas, causas, efectos y recomendaciones:

https://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1607-40412012000200005

Centro de Investigación y Docencia Económicas, Carr. México–Toluca 3655, Lomas de

Santa Fe Del. Álvaro Obregón, 01210 Distrito Federal, México (2012), La corrupción en
sistemas educativos: una revisión de prácticas, causas, efectos y recomendaciones:

https://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1607-40412012000200005

M. Ceseña (2018), La corrupción el la educación:

https://prezi.com/8pkszvchw6dt/corrupcion-en-la-educacion/

R. M. Torres (2010), Corrupción en la escuela:

https://otra-educacion.blogspot.com/2010/09/corrupcion-en-la-escuela.html

SP GCR Executive Summary (2013), Informe Global de la Corrupción: Educación - Resumen

ejecutivo:

https://www.transparency.org/files/content/publication/2013_GCR_Education_ExecSum_
ES.pdf

UNESCO, ETICO – Luchar contra la corrupción en el sector educativo:

https://es.unesco.org/news/etico-%E2%80%93-luchar-corrupci%C3%B3n-sector-
educativo