20.

507 – INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA

Semestre Setembre 2018-Febrer 2019
Mòdul 3
PAC 3

Solucions Orientatives
PAC 3 Mòdul 3: Estratificació, cultura i societat

Activitat I: L'edat és considerada una variable sociodemogràfica amb un pes molt rellevant
en l'estudi de les desigualtats socials. Analitza i explica la importància d'aquesta variable.
Extensió màxima per a tota l'activitat: 3.000 caràcters (amb espais). Puntuació: 2 punts.

En aquesta pregunta l'objectiu és que l'estudiant se centri en explicar la importància de l'edat

com un dels elements claus en l'estudi de les desigualtats i com aquesta variable té efectes en
els canvis que es produeixen en l'estructura de la societat espanyola i europea.

D'altra banda, l'estudiant ha d'analitzar l'edat com una part rellevant de l'estratificació social i
com repercuteix en els grups (essent possible l’anàlisi de la relació entre els diferents grups de
poder i els privilegis). També era necessari destacar com l’estudi de l’edat s'utilitza per
analitzar la distribució de la riquesa. En aquest sentit, es tracta que l'estudiant analitzi els
avantatges i desavantatges de ser jove o ser gran dins la societat, considerant especialment els
aspectes de l'estructura socioeconòmica. En aquest punt hi ha la possibilitat d’explicar les
diferències entre els models benestar dels països europeus.

En el cas de l'Estat Espanyol s'ha de mencionar els casos de la infància i la vellesa empobrida (i
també fer notar la feminització de la pobresa). Per fer-ho adequadament, s'ha de justificar
quins han estat els canvis més rellevants en els darrers anys, així com els elements que explica
aquesta situació a través de fer una recerca de dades i articles.

L'activitat serà considerada correcta si destaca de forma clara els elements esmentades
anteriorment.

Almeda E. Et Al. (2010), "Mòdul 3: Estratificació, cultura i societat". Introducció a la Sociologia.

(Barcelona, UOC)

Semestre 2018/2019_ 1 Setembre 2018-Febrer 2019 1

Activitat II: Relaciona l'article de Gallego amb el que s'explica en el mòdul 3 sobre
l'estructura social i les desigualtats socials. Gallego-Morón, N., & Matus-López, M. (2018).
"Sostre de vidre a les universitats espanyoles: Diagnòstic i causes”. Professorat, Revista de
Currículum i Formació del Professorat, 22(3), 209-229. (Consultat: 30 octubre 2018:
http://revistaseug.ugr.es/index.php/profesorado/article/view/7999). Extensió màxima per
a tota l'activitat: de 5.000 o 7.000 caràcters (amb espais). Puntuació 4 punts.

En aquesta pregunta l'estudiant ha de fer una síntesi de les idees principals dels autors i
relacionar-les amb els continguts del mòdul.

Primer s'ha de fer una definició de què s'entén per sostre de vidre en l'àmbit de les universitats
espanyoles, un espai al qual les dones s'han incorporat de forma més recent i en el que els
nivells més alts de la carrera acadèmica aquesta ocupats principalment per homes.

L'article d'Gallego (et alt.) presenta una retrospectiva de les últimes dècades sobre la situació
de les dones en el món universitari. Segons els autors, la presència de dones és d'un 54,9% en
la matrícula de grau i arriba a un 53,2% de les persones amb una titulació de màster. El
moment de la lectura de la tesi doctoral és el punt d'inflexió a partir del qual comença una
caiguda de la presència de dones a mesura que avancen les categories acadèmiques (fins
arribar a un escàs 21,6% de dones amb la categoria de catedràtics -leaky pipeline).

També es destaca que els problemes de no representació de les dones són deguts a la seva
escassa visibilitat en els llocs i categories més elevades de l'escalafó acadèmic.

Segons els autors es destaquen els següents problemes:

 La manca d'un sistema de conciliació entre la vida personal, familiar i laboral derivats de la
maternitat i les càrregues familiars.
 L'existència de xarxes implícites de poder masculí.
 Les actituds conservadores de les institucions.
 El tradicionalisme: existeix un sistema patriarcal i androcèntric.

Els autors destaquen les qüestions familiars com una sèrie de barreres i també parlen del
desenvolupament dels nous models familiars (com el model monoparental) i la incorporació de
la dona al mercat de treball.

A Espanya, les principals característiques de l'estratificació social que s'identifica en el

col·lectiu docent universitari passa per: (1) Una estructura acadèmica que segueix mantenint la
mateixa forma sense grans variacions en el temps i (2) la poca mobilitat dins de l'escala de
Semestre 2018/2019_ 1 Setembre 2018-Febrer 2019 2
professors (el 1996 les catedràtiques eren el 13,2% del total de càtedres d'Espanya; el 2016
aquest percentatge només ha augmentat un 8,4% fins arribar al 21,6%). Així doncs, no resulta
gens estrany que, segons les dades de l'enquesta realitzada per Antón (2005), el 74% de les
dones del Personal Docent i Investigador (PDI) opinin que les universitats reprodueixen i
perpetuen les desigualtats de gènere.

Activitat III: A continuació tens afirmacions que has d'analitzar i explicar mitjançant el
contingut del mòdul 3 sobre Estructura Social. En cada cas has determinar si l'afirmació és
"certa" o "falsa" i justificar la teva posició al respecte amb unes 5-10 línies com a màxim.
Només seran considerades les respostes "Certa" o "Falsa", no s'admetran respostes com
"depèn" o inconcrecions d’aquest estil. Extensió màxima: 3.000 caràcters (sense espais).
Puntuació: 4 punts.

1. Quan parlem dels “pilars de l'estat de benestar” ens referim a determinades formes de
protecció de la població, als drets passius, a la protecció contra la desocupació, al
sistema educatiu i al sistema sanitari.

VERITAT: Els quatre grans pilars de l'Estat de Benestar són: Els subsidis i la protecció de la
població; Els drets passius com ara les pensions o la prestació de desocupació; Els serveis
generals subvencionats com ara l’Educació i la Sanitat; Una legislació laboral que garanteix una
seguretat per l'assalariat.

2. La pobresa absoluta és aquella en la qual els individus no tenen ni el més bàsic per
sobreviure.

VERITAT: El concepte de pobresa absoluta al·ludeix a una manca o insuficiència de recursos

objectivables que no permet l'accés dels individus a determinats béns bàsics necessaris per a
garantir la seva supervivència (Almeda, mòdul 3).

3. Els nivells més alts de sociabilitat s'obtenen a través de la institució familiar.

VERITAT: La família és una de les institucions socials bàsiques. La família és un grup primari de
dues o més persones relacionades entre si per llaços sanguinis, matrimoni o adopció. El
matrimoni ha estat, en la majoria de les societats, el nucli legal de la família, si bé ara per ara
està qüestionat (parelles amb fills fora del matrimoni, parelles de fet, família d'elecció...) Els
amics pertanyen a un nivell de socialització secundària.

Semestre 2018/2019_ 1 Setembre 2018-Febrer 2019 3

4. L'estructura de la població es veu influenciada per la reducció en el nombre de fills i el
retard a l'hora de tenir-los.

VERITAT: La reducció del nombre de fills i el retard en tenir el primer fill té efectes a nivell de
població en general: suposa un envelliment de la població (objectiu) i que les taxes de
reposició siguin més baixes (afectant negativament els efectius de la població). Es produeix
una disminució (i retard) de la taxa de nupcialitat que al seu torn afecta la taxa de natalitat i té
efectes sobre l'edat amb la què es té el primer fill.

Semestre 2018/2019_ 1 Setembre 2018-Febrer 2019 4