Emma Raventós Asián

1r Pedagogia, UAB. Curs 2020-21

Educació i contextos educatius. Bloc B

EXERCICI INDIVIDUAL

Quins indicis de la concepció neoliberal de l’educació, promoguda per organismes

internacionals com l’OCDE, s’observen en el sistema educatiu català?

Avui en dia, el sistema educatiu català està assentat sobre les bases de la concepció
neoliberal, construïda a partir d’una lògica globalitzadora i estandarditzadora sense la qual
no entendirem l’educació. Organismes internacionals com l'OCDE, promouen un règim
d'estandardització que s’ha convertit en l’element principal de la reforma de la política
educativa i de la nova gestió pública, impregnades de valors totalment vinculats al
neoliberalisme, com l’individualisme, la meritocràcia, i el conservadorisme.

L’OCDE s’interessa per les polítiques educatives perquè considera que és necessària una
reforma educativa globalitzada en la que les avaluacions siguin quantificades i
comparatives, per així dur a terme una millora social i econòmica radera la qual s’hi
amaguen grans interessos polítics i econòmics per part de diversos agents privats (Saura i
Luego, 2014). I aquestes mesures acadèmiques, basades en la comparativa internacional,
han fet que l’educació local estigui enfocada en els resultats numèrics, és a dir, en les
notes, i no en el procés educatiu en sí, ja que des del paradigma neoliberal, s'entén que els
èxits acadèmics impliquen una millora del nivell econòmic. Els diferents països participen
en aquestes proves avaluatives internacionals perquè el fet de quedar-ne excloses o tenir
una baixa posició en el rànquing, suposaria que l’educació és de baixa qualitat i per tant,
que l’alumnat no sortiria ben preparat al món laboral, de manera que el sistema econòmic
nacional s’empobriria (Lyotard, 1991). Dit això, veiem com la perspectiva neoliberal és l’eix
del sistema educatiu català, i això provoca que, per exemple, el batxillerat estigui
únicament enfocat a aprovar la selectivitat, el que W. James Popham (2001) anomena
teaching to the test, i que per tant, el professorat dels instituts públics tinguin com a
professió transmetre la informació adequada per a que els seus alumnes treguin bons
resultats a la selectivitat, i es deixa de banda tot el que té a veure amb crear i compartir
coneixement que és el que enriqueix el desenvolupament personal dels alumnes.
M’agradaria remarcar que en aquests processos de globalització, es controla el que
ensenya el professorat i el que sap l’alumnat, i a partir d’aquí es compara i es valora el nivell
educatiu sense tenir en compte els diferents contextos socials, culturals i econòmics. Però
és evident que les accions educatives han de ser adaptables a la infinitat de situacions en
les que ens podem trobar, perquè si no tenim en compte les diferències, no podrem
garantir una educació equitativa i de qualitat (Arboleda, 2011). I això és el que el règim
d’estandardització dificulta tant, perquè impedeix que els processos d’ensenyament i
aprenentatge siguin moldejables, ja que s’ha de seguir un temari, s’ha de fer per treure
 Emma Raventós Asián
1r Pedagogia, UAB. Curs 2020-21
Educació i contextos educatius. Bloc B

bons resultats, i s’ha de fer en un temps determinar. A més, aquestes proves que es fan
internacionalment, són un mecanisme de vigilància dels sistemes educatius perquè, com
diu Foucault en Naixement de la biopolítica (1979), en la societat neoliberal en la que vivim,
convivim amb el biopoder, és a dir que pensem que nosaltres som qui gestionem la nostra
vida, però realment és l’estat. I si el terme de biopoder el duem a l’àmbit educatiu, veiem
que l'educació catalana està totalment influenciada per la mentalitat de la productivitat i
l’eficàcia, cosa que es tradueix en èxits acadèmics, no pas en èxits educatius.

L’escola pública catalana sempre ha sigut un espai quantitatiu i comparatiu, i aquests

patrons es continuen reproduint en part, a causa del règim d’estandardització promogut per
l’OCDE. Però com a educadors, hem de ser capaços de transformar la realitat social i
educativa per a que el focus sigui el camí i no el cim.

Bibliografia

- Saura, G. i Luego, J. (2014). Política global más allá de lo nacional: Reforma educativa
(LOMCE) y el régimen de estandarización (OCDE). Bordón, revista de pedagogía. Recuperat
de:
https://e-aules.uab.cat/2020-21/pluginfile.php/861785/mod_resource/content/1/Saura%20y%2
0Luego%20(2014).%20Pol%C3%ADtica%20global%20m%C3%A1s%20all%C3%A1%20de%
20lo%20nacional.pdf

- Aguilar, H. (2006). La performatividad o la técnica de la construcción de la subjetividad.

Recuperat de:
https://www.unrc.edu.ar/publicar/borradores/Vol7/pdf/La%20performatividad%20o%20la%20t
ecnica%20de%20la%20construccion%20de%20la%20subjetividad.pdf

- Poham, J. (2001) Teaching to test? Helping All Students, 58(6), 16-20. Recuperat de:
http://olms.cte.jhu.edu/olms2/data/ck/file/TeachingtotheTest-Popham.pdf

- Díez, E. (2019). PISA: evaluación neoliberal en educación.El diario de la educación,

Fundació periodisme plural. Recuperat de:
https://eldiariodelaeducacion.com/2019/12/12/pisa-evaluacion-neoliberal-en-educacion/

- Arboleda, A. (2011). Pedagogía contextual: Nuevas formas de enseñanza y aprendizajes.

Recuperat de:
https://www.aiu.edu/spanish/publications/student/spanish/180-207/PDF/Armando%20Arboled
a%20Riascos.pdf

- Foucault, M. (1979). Nacimiento de la biopolítica: Curso en Còllege de France. Fondo de

cultura económica.