Acompanyament a les transicions educatives

Curs: La intervenció dels ens locals en les transicions educatives

Document elaborat en el marc del curs La

intervenció dels ens locals en les
transicions educatives del pla de formació
2010-2011

PLA DE FORMACIÓ 2012 – EDUCACIÓ I TIC

Índex

1.- Les transicions educatives en l’acompanyament a l’escolaritat

2.- Etapes de transició i elements de vulnerabilitat
o Etapa infantil (0-6)
o Etapa primària (6-12)
o Etapa secundària obligatòria (12-16)
o Etapa postobligatòria (16-19)

3.- Criteris per a l’articulació dels dispositius d’acompanyament socioeducatiu en les

transicions educatives

4.- Quadre resum de l’acompanyament a cada transició d’etapa

Programa de formació 2012 – Educació i TIC

1.- Les transicions educatives en l’acompanyament a l’escolaritat

Les polítiques d’acompanyament a l’escolaritat son polítiques locals que es

sustenten en la coresponsabilitat educativa entre centre, família i entorn/comunitat
que tenen per finalitat combatre la desafecció i l’abandonament escolar promovent
la millora de l’èxit escolar.
El repte és treballar amb l’escola des de fora de l’escola. Entre els principis bàsics
d’actuació que sustenten aquest treball cal destacar dos fonamentals: la
coresponsabilitat entre administracions i entre els agents d’un territori generant
dinàmiques participatives i la implicació en un projecte educatiu compartit; el
treball en xarxa entre els agents educatius com a metodologia i forma
d’organització de les intervencions de manera integrada i interprofessional i com a
forma d’exercir la coresponsabilitat

Tres son les dimensions estratègiques incorporades en les polítiques

d’acompanyament:

Afavorir l’equitat al llarg de tot el procés educatiu d’infants i adolescents:
Acostar els resultats de la població amb mes desavantatge al de la població en
general i garantir, per tant, l’equitat en l’accés, en el procés i en el resultat.

Enfortir el capital social de les famílies i l’entorn des d’una perspectiva

comunitària: reforçar la implicació en l’educació de l’infant de tots els agents
educatius i socials fora de l’àmbit escolar. Reforçar el vincle família i escola,
donar suport als pares en la seva funció d’acompanyar el procés escolar dels
fills, ja que les pràctiques i estils dels pares i el seguiment que facin dels seus
aprenentatges contribueixen a millorar les expectatives dels fills respecte de
l’educació i afavoreixen l’èxit educatiu

Incorporar la perspectiva de cicle de vida: implica un enfocament de la

intervenció transversal (integració de serveis), longitudinal i de procés, que
posa èmfasi en la prevenció i en l’enfocament en els moments de
transicions educatives i vitals on es poden produir situacions de major
vulnerabilitat.

Programa de formació 2012 – Educació i TIC

La perspectiva del cicle de vida

Les polítiques d’acompanyament a l’escolaritat i de promoció de l’èxit escolar en

particular, han de ser polítiques longitudinals, sostingudes en el temps, al llarg del
cicle vital i preventives. Des d’aquesta perspectiva de cicle de vida les polítiques
s’han d’orientar a posar un èmfasi especial a la primera infància i en les
transicions educatives.

En la primera infància perquè a edats mes primerenques la inversió educativa es

mes rendible perquè facilita els aprenentatges i és especialment beneficiós en
infants que experimenten situacions adverses per reforçar els aprenentatges en el
seu entorn habitual familiar i comunitari.

En les transicions, tant escolars com vitals (separacions, processos migratoris,

canvis de domicili..), per ser moments crítics en les trajectòries de
desenvolupament on es poden concentrar situacions de major risc de
vulnerabilitat i que poden generar efectes acumulatius d’exclusió social.
Aquesta perspectiva de cicle de vida obliga, doncs, a una ampliació de la concepció
de la transició i a una articulació de l’acompanyament al llarg dels diferents
moments i entorns de transicions que es donen al llarg de la trajectòria escolar i
evolutiva. Mes enllà de garantir la continuïtat d’etapes escolars, principalment entre
primària i secundària implica incloure els altres canvis d’etapa educativa com el pas
del primer al segon cicle d’educació infantil i el pas de l’educació secundària
obligatòria als ensenyaments postobligatoris, així com també incloure qualsevol de
les ruptures que experimenta un alumne al llarg de la seva trajectòria escolar –
encara que no tinguin la mateixa intensitat: els canvis d’escola, de mestres, de
curs, d’assignatura, de companys, etc. Aquests suposen algun tipus de
discontinuïtat, que pot generar desajustaments i canvis en l’experiència escolar per
part de l’alumne, així com també parar atenció a altres situacions vitals
(separacions, processos migratoris, morts..) que poden suposar ruptures i que
poden tenir efectes en l’estabilitat emocional dels infant i joves, i repercutir en els
processos d’aprenentatge.
Des d’aquesta perspectiva, la intervenció s’orienta a l’organització de Dispositius
d’acompanyament socioeducatiu que garanteixin la integralitat de l’actuació
entre els professionals implicats, especialment entre educació i serveis socials, i què
permetin establir cadenes de responsabilitat al llarg de les transicions vitals i
escolars que assegurin la continuïtat i coherència de les intervencions.

Programa de formació 2012 – Educació i TIC

Les polítiques d’acompanyament no es poden concebre, per tant, com polítiques
basades en respostes puntuals i esporàdiques. Són polítiques que han d’actuar
des de l’inici del cicle de vida, amb caràcter preventiu i longitudinal , i
especialment en els moments de transicions o esdeveniments vitals que
posin a les persones en situacions de vulnerabilitat.
L’objectiu es acompanyar als infants i joves especialment en aquest moments
claus, per garantir un procés coherent de continuïtat per construir
trajectòries positives i d’èxit.

L’acompanyament des d’una perspectiva longitudinal i integrada determina la

necessitat de construir projectes en Xarxa 0-18 on les transicions educatives
funcionen com a fil conductor i de vincle de les intervencions, reforça el treball
preventiu i de detecció de dificultats i es un dels eixos que articulen el treball de
territori, entre tots els agents implicats: centres, famílies i agents locals.

XARXA EDUCATIVA LOCAL

0 -6 6 -12 12 -16 16 -18

Educació Infantil Primària Secundària Postobligatoria

ACOMPANYAMENT MILLORA DE L’ÈXIT

Transicions educatives

Programa de formació 2012 – Educació i TIC

2.- Etapes de transició i elements de vulnerabililtat

Com s’ha dit, les polítiques d’acompanyament no es poden reduir a moments

puntuals, a transicions concretes, sinó que impliquen construir una visió de
trajectòria, que inclou les diferents etapes escolars connectades amb els moments
evolutius i vitals pels que transita l’infant, i els elements de risc que poden
aparèixer en aquestes trajectòries i que el poden fer més vulnerable.
Les transicions educatives no constitueixen moments estancs, si no que conformen
processos que coincideixen, però són mes amplis que els moments de transició
escolar. El concepte de transicion educativa es diferent i inclou al de transició
escolar, mentre les transicions escolars poden identificar-se com a moments de
canvi d’etapa o cicle, què estan establerts per l’organització del sistema
educatiu, les transicions educatives englobarien les transicions escolars però
tindrien una dimensió mes àmplia, serien processos on s’inclourien els
aspectes del desenvolupament psicocognitiu i social vinculats al procés
educatiu.

S’ha comprovat que una educació primerenca de qualitat, en un entorn estimulant i

estable millora els rendiments escolars i l’èxit educatiu. Així mateix, l’adquisició
d’habilitats i coneixements és un procés que es retroalimenta al llarg del cicle vital,
a partir de dues característiques concretes: la primera, la “productivitat recursiva”,
es a dir, els recursos adquirits en un moment serveixen per d’altres; i la segona, la
“complementarietat”, els aprenentatges interactuen i es complementen entre sí per
aconseguir nous objectius. S’ha de cuidar, per tant l’òptim desenvolupament de
cada etapa per evitar que s’acumulin elements de dificultats i problemes que
s’arrosseguen i interfereixen en el ple desenvolupament progressiu.
Caldrà conèixer quines son les característiques de desenvolupament cognitiu,
emocional i relacional dels infants i joves, durant el seu procés d’escolaritat i de
construcció de l’aprenentatge, i identificar els element de vulnerabilitat que poden
interferir o debilitar aquest procés i desembocar en situacions de dificultat i de no
consecució dels objectius educatius.

Per altra banda la construcció d’un vincle segur dels infants amb una persona de
referència al llarg del seu creixement es essencial pel seu desenvolupament i
construcció cognitiva, emocional i relacional. Els vincles insegurs estan en la base
de

Programa de formació 2012 – Educació i TIC

molt trastorns emocionals i conductuals i per tant afecten als aprenentatges i a
l’adhesió a l’escola.
Els infants necessiten sentir-se segurs per a la construcció dels seus aprenentatges,
per tant es necessari que estableixin un vincle segur també a l’escola amb el seu
professorat. El vincle es essencial per estimular i motivar als nens, els professors
han d’establir vincles amb els seus alumnes per poder estimular, motivar, exigir i
ajudar-los en els aprenentatges. Les vinculacions segures s’han de donar per tant
també per part dels i les mestres, un vincle fort genera autonomia en l’infant i dona
autoritat al mestre davant els alumnes.
El concepte de vincle afectiu i segur es central en l’enfocament del treball en les
transicions ja que allò que es posa en joc en els moments de canvi o transició es la
capacitat de crear nous vincles en la nova etapa i evitar fractures i discontinuïtats
en la trajectòria, tant vital com escolar, que afecti a un desenvolupament posterior
positiu. El treball en les transicions ha d’incorporar el concepte de “vinculació
segura” com un element imprescindible per acompanyar el creixement personal, i
per l’èxit escolar, ja que per aprendre i créixer cal sentir-se segur.

o ETAPA INFANTIL (0-6)

El sentiment de seguretat s’adquireix en les primeres edats mitjançant les

interaccions repetides amb les persones adultes significatives (Bowly 1983). La
qualitat de les respostes d’aquestes persones adultes als comportaments amb els
quals els infants cerquen la proximitat i el contacte , afavorirà més o menys el
desenvolupament d’un sentiment de seguretat i confiança. D’aquestes primeres
interaccions en sorgiran modalitats de reacció que influiran en la manera d’afrontar
la realitat i en el tracte amb els altres.
Aquest sentiment de seguretat serà determinant per poder gestionar les emocions i
desenvolupar competències cognitives i relacionals bàsiques, perquè els infants
siguin capaços d’afrontar els aprenentatges i els intercanvis socials a l’escola.

Alguns dels elements que fan vulnerables els infants a aquesta etapa, ja que poden
interferir en la construcció d’aquest vincle, són: les experiències de maternitat de
risc: adolescents, mares soles, FIV, IVE de repetició, nouvinguts,.., manca de
models de cura i familiars sòlids, situacions personals i familiars precàries, poca
xarxa afectiva, i en general experiències que poden suposar vinculacions insegures i
que poden provocar dificultats emocionals, cognitives i de desenvolupament en
l’infant.

Programa de formació 2012 – Educació i TIC

En aquestes etapes primerenques, on la vinculació segura és l’eix principal per
preservar la salut mental i relacional de l’Infant i la seva família, els serveis
públics han d’estar especialment sensibles a la coherència i continuïtat de les seves
intervencions i abordar les possibles situacions de vulnerabilitat.

Algunes propostes per a millorar l’atenció educativa d’aquesta etapa:

• Coordinació continuada amb els Serveis Socials i de la Salut de la zona per
detectar i estar informats d’aquelles situacions personals i familiars
susceptibles d’intervenció.
• Generar espais per a les famílies, en diferents formats, que permetin
treballar conceptes claus com vinculació (mare-fill, incorporació de la figura
paterna o adult de referència), models familiars que promoguin hàbits i
comportaments saludables i permetin reforçar les competències dels pares,
i una vinculació continuada amb les famílies per promoure “figures
institucionals d’acompanyament i referència”.
• Tenir cura especial en els moments de transicions: espais educatius, escola
bressol, escola infantil, en els moments de les preinscripcions i en l’acollida,
moments que la inseguretat emocional es confon i barreja amb la
inseguretat informativa i administrativa.
• S’haurien d’arbitrar dispositius àgils i clars per a les famílies que facilitin tots
els processos, ja que aquest serà un moment clau per apropar, i integrar a
totes les famílies als projectes educatius de l’escola i del territori. Procurant
seguretat i coherència en totes les informacions. Especial atenció a les
famílies de nouvinguts a on els mediadors lingüístics seran peces
necessàries a l’igual que els infants amb alguna discapacitat o trastorn del
desenvolupament, a on l’acompanyament i coordinació amb els serveis
socials o sanitaris procurarà a les famílies la confiança i seguretat
necessària.
• Potenciar activitats de relació entre les famílies i d’intercanvi social i cultural,
espais clau per vincular i adherir a les famílies al territori i compartir
moments evolutius del fill amb altres famílies.
• Impulsar la creació d’espais a on les famílies es puguin recolzar, ajudar i
donar nous models de comportament en relació a la cura i criança del fill. I a
on puguin compartir els dubtes i les angoixes dels primers anys de l’Infant.
• Potenciar que les coordinacions entre els diferents serveis i l’escola siguin
continuades a partir d’equips o persones de referència.

Programa de formació 2012 – Educació i TIC

o ETAPA PRIMÀRIA (6-12)

L’entrada a Primària suposa per a la família i l’Infant un canvi en les relacions de

proximitat de les figures adultes de referència (mestres). En aquesta etapa
l’objectiu central és que els alumnes aconsegueixin adquirir les competències
bàsiques, imprescindibles per a poder avançar en els aprenentatges i incorporin
bons hàbits de treball i aconsegueixin relacionar-se satisfactòriament amb l’adult i
els seus companys. A més d’incorporar els valors i exigències comportamentals de
la societat.
La manca d’hàbits i desorganització conductual, els trastorns del desenvolupament,
amb retard maduratiu o retard en la lecto-escriptura, son dificultats a detectar i
acompanyar en aquesta etapa. Constituiran alumnes i famílies més vulnerables i
amb més dificultats a l’escola aquells alumnes amb entorns familiars inestables, poc
motivadors, amb models educatius familiars incoherents o dissociats, amb figures
d’autoritat poc establertes. Així mateix serà important treballar amb famílies poc
vinculades a l’entorn social i educatiu, amb valors poc coincidents i desinformació
sobre l’etapa i recursos del seu fill, famílies que no han pogut o sabut adherir-se al
projecte educatiu del seu fill per desconeixement o desinformació (absentisme, no
presència a les reunions i entrevistes amb l’escola..).

Algunes propostes per intervenir en l’etapa:

• Estimular la coordinació dels equips de referència de l’ajuntament (educació,

salut, serveis socials) i de l’escola.
• Oferir serveis i programes de reforç escolar de qualitat vinculats a les
necessitats dels alumnes i en col—laboració amb les escoles.
• Formar als professionals d’aquests equipaments perquè facin contenció però
també incideixin en la formació i hàbits de treball de l’alumne
• Implicar als centres educatius en les activitats del municipi i el municipi en
les de les escoles.
• Coordinació amb les AMPA en totes aquelles activitats que potenciïn la
integració i desenvolupament de la relació amb l’entorn (organització
d’extraescolars, fires, festes..)
• Potenciar la coordinació del municipi i l’escola amb la xarxa de biblioteques
• Fomentar activitats intergeneracionals. Primària és una etapa que els nens
admiren i busquen als adults de referència (pares, avis, mestres,

Programa de formació 2012 – Educació i TIC

 entrenadors,monitors..) és una bona oportunitat per forjar lligams potents
que acompanyin a l’infant.
• Potenciar la coordinació continuada amb les escoles, i no només en els
moments de conflicte. La funció fiscalitzadora i punitiva que algunes vegades
acaben tenint els tècnics municipals, desvirtuen el potencial de les relacions
institucionals i allunyen al ciutadà de les seves institucions.
• Establir la coordinació amb Inspecció escolar de zona, per facilitar les
interaccions i intercanvis escola-territori.
• Potenciar activitats conjuntes, escola-territori, les duplicitats en les activitats
no ajuden a visualitzar la cohesió institucional, ni facilita l’adhesió dels
ciutadans a un projecte.
• Potenciar la presència de les famílies en algunes activitats escolars, ajudar a
que les escoles mostrin allò que fan i com es treballa. Experiències com la
dels espais familiars, escoles bressol, en les que els pares veuen i participen
del que fan els fills ajuden a valorar el treball escolar i el treball del mestre.
• Establir programes per donar suport a les families en l’acompanyament a la
trajectòria escolar del seu fill.

o SECUNDARIA OBLIGATÒRIA (12-16)

Tot procés de desenvolupament comporta la ruptura de l’equilibri assolit, i du en sí

mateix la possibilitat d’un nou reajustament o organització que inclou, l’assimilació
de la ruptura com una experiència enriquidora.
El pas a Secundària coincideix amb moments que el noi s’enfronta a canvis físics,
emocionals i socials importants. Els moments de confrontació i provocació són
habituals i formen part de l’evolució dels nois i noies.

Però constitueixen grups vulnerables que sense el suport adequat poden abandonar
prematurament el circuit formatiu, alumnes amb una base vincular insegura o
evitativa, amb poca contenció de la impulsivitat, amb retraïment social, amb
dificultats d’aprenentatge, no havent assolit les competències bàsiques, ni
incorporat hàbits de treball ni d’esforç, amb trastorns conductuals, alumnes amb
NEE, amb dificultats de relació amb els adults i amb els seus iguals, amb episodis
familiars difícils per desatenció o per sobreprotecció, amb hàbits poc saludables (de
consum o d’us de les xarxes socials i de jocs en xarxa ) o amb famílies poc
vinculades a l’escola i a l’entorn.

Programa de formació 2012 – Educació i TIC

Es una etapa a on l’alumne, la majoria de vegades, canvia d’escola, anirà a l’IES,
que no sempre estarà a la vora de casa, a on es trobarà amb canvis de continguts
curriculars, d’organització escolar i de grups d’iguals. Aquesta és l’etapa en la qual
habitualment s’ha treballat més la transició, ja que es visualitza un canvi mes
evident.
Algunes propostes per articular l’acompanyament a aquesta etapa, poden ser:

• Activitats d’acompanyament a les famílies i al noi en el moment de les

preinscripcions.(Jornades de Portes Obertes en les que es visualitzi la unitat
de l’IES i el territori, a on les famílies i els nois es sentin identificats i perdin
el temor inicial).
• Afavorir la participació de les famílies a activitats conjuntes del municipi i el
IES.(Festes, fires, esports,..)
• El municipi ha de tenir una presència activa en les reunions d’inici de curs,
per explicar la forma que tindran els equips i el tipus de treball que faran
plegats.
• Coordinació en el traspàs d’informació entre els diferents Serveis municipals,
i de l’escola a l’IES.
• Coordinació amb els equips de referència de l’IES de forma continuada i
valorant l’adaptació de l’alumne, especialment, al final de 1r curs d’ESO.
Aquest moment pot ser predictiu de les perspectives i expectatives d’un
alumne i permet generar sinèrgies de suport entre els diferents serveis.
• Fomentar espais de coordinació amb els equips psicopedagògics de l’IES per
fer seguiment dels alumnes repetidors i amb NEE.
• Potenciar la creació d’equips de referència estables (IES i municipi) que
puguin generar propostes d’intervenció inclusives no expulsives i que puguin
treballar des de l’atenció comunitària.
• Participar amb els equips d’orientació de l’IES per adequar propostes
participatives en el territori d’aquells alumnes amb NEE i coordinació amb els
EAP’s de zona per optimitzar recursos existents al territori.
• Fomentar activitats d’acompanyament i orientació acadèmica, individual i
grupal per aquells alumnes amb risc d’abandonament prematur.
• Coordinar els Espais Oberts i de reforç, amb els equips tutorials dels IES, per
acompanyar i reforçar hàbits de treball i de continguts acadèmics.
• Facilitar activitats per orientar a les famílies i s’involucrin en les decisions
que prenen els fills.

Programa de formació 2012 – Educació i TIC

o ETAPA POSTOBLIGATORIA (16-19)

Aquesta etapa coincideix con el final de l’escolarització obligatòria. Alguns alumnes

seguiran la formació cursant batxillerat, CFGM, PQPI, altres hauran sortit del circuit
formatiu amb perfils conductuals de risc, amb fracàs escolar reiterat, amb poques
expectatives laborals, amb hàbits poc saludables o amb estructures familiars
precàries, afectivament i socialment, i poc implicades amb la realitat dels seu fill.
Nois i noies adolescents en que les dificultats d’autocontrol el sentiment
d’omnipotència i el pensament màgic els allunya de la realitat i crea entorns difícils
d’arribar pels Serveis Municipals d’Educació.
Aquest és el repte pels ens locals, estructurar iniciatives per afavorir l’apropament
del jove als serveis de proximitat. Articular els serveis municipals i la coordinació
amb els IES de forma que es pugui oferir un acompanyament als itineraris
formatius i vitals que els joves iniciaran en aquesta transició a la vida adulta. Se’ls
ha d’informar dels recursos existents al territori en l’àmbit formatiu i laboral i
acompanyar-los en el procés de recerca i de presa de decisió que sigui més
adequada a les seves possibilitats, per tal que puguin construir un itinerari formatiu
i professional en positiu, què els permeti desenvolupar-se com a ciutadans de ple
dret.

Algunes propostes d’actuació son:

o Generar espais de formació prou flexibles perquè els joves puguin incorporar-se
en diferents moments.
o Insistir en la creació de la figura de” l’adult de referència” que acompanyi,
motivi i ajudi al jove a buscar allò que pot ser-li útil pel seu creixement com a
ciutadà.
o Coordinar el treball dels IES amb els serveis municipals d’orientació per garantir
el seguiment i l’acompanyament de les trajectòries socioformatives dels joves,
especialment aquells que no acrediten l’ESO.
o Articular els serveis d’informació, orientació i formació del municipi per crear
dispositius municipals d’acompanyament a la transició escola – treball
o Reforçar el treball amb les famílies per a donar suport al seu paper en
l’orientació formativa i professional del jove.

Programa de formació 2012 – Educació i TIC

3.- Criteris per a l’articulació dels dispositius d’acompanyament
socioeducatiu en les transicions educatives

Les intervencions des dels ens locals des de la perspectiva de cicle de vida, haurien
de contemplar els següents elements:

o Coordinació continuada
o Coherència en els objectius
o Activitats i agents educatius de referència estables.

Tenint en compte aquests elements, s’han de coordinar serveis i programes que

funcionin com a dispositius d’acompanyament, a on els infants i les seves famílies
transitin amb les seves diferents motxilles biogràfiques ajudant-los a enfrontar-se
als canvis, i facilitant-los la cohesió i adhesió a les propostes educatives.

Des d’aquesta perspectiva, els criteris que orienten l’articulació del dispositiu son:

• Evitar la fragmentació entre serveis i agents que treballen en àmbits

diferents però amb el mateix objectiu: l’infant o jove. Possibilitar una
actuació coordinada entre agents educatius i socials.
• Garantir una coherència dels serveis i programes d’atenció a la infància i les
famílies durant la trajectòria vital de l’infant, adequant els serveis als
problemes existents.
• Assegurar el suport en situacions de transició vital i educativa en les què es
poden produir els majors riscos de vulnerabilitat.
• Enfocar en la detecció primerenca de les dificultats bàsiques d’aprenentatge
i en l’anticipació de possibles trajectòries escolars de risc.
• Activar estratègies de seguiment, acompanyament socioeducatiu i de millora
de l’èxit escolar de l’alumnat amb dificultats al llarg de tota la seva
trajectòria escolar, perdurables en el temps i vinculant el dintre i fora escola.

• Promoure una orientació formativa continuada en el temps, que comenci en

estadis educatius més primerencs i que ajudi a generar i reforçar
expectatives educatives al llarg de tota trajectòria escolar de l’alumne i a
garantir el seguiment de les decisions preses i del grau d’assoliment.

Programa de formació 2012 – Educació i TIC

 • Reforçar la coordinació entre etapes i dispositius de formació existents en el
territori, per configurar itineraris formatius connectats, que ajudin a
combatre l’abandonament escolar prematur.

Programa de formació 2012 – Educació i TIC

4.- Quadre resum de l’acompanyament a cada transició d’etapa
Bressol - Infantil – (0-6)
Agents implicats
• Escoles Bressol
• Espais familiars
• Espais nadons
• Escola Educació Infantil
• Ludoteca infantil
• CRP
• EAP
• CDIAP
• Projectes vinculació escola - família
• Xarxa d’Infància (Educació, S.Socials,
Salut)
• Serveis atenció família (salut)
Elements de vulnerablitat
• Maternitats de risc (embarassos no
desitjats, embarassos adolescents,
mares soles, mares nouvingudes,
avortaments previs, dificultats en la
fertilitat….)
• Manca de vinculació amb l’infant o
vinculació insegura. Carències
afectives.
• Transicions familiars: Ruptures, famílies
reconstituïdes, desaparició de la xarxa
social i familiar, canvis de situació
econòmica, immigració, atur…
• Malaties dels pares: físiques o mentals,
cròniques o episòdiques.
• Dificultats conductuals en l’infant.
• Dificultats en l’adquisició d’hàbits.
• Infants amb alguna discapacitat.
• Manca d’hàbits. Infants desatesos.
• Dificultats en els aprenentatges.
• Dificultats conductuals.
• Assistència irregular a l’escola bressol.
• Dificultats de la família per assistir a les
reunions amb el mestre i a d’altres
activitats de l’escola
Programa de formació 2012 – Educació i TIC
Objectius
• Reforçar l’empoderament dels pares com a figures
parentals incondicionals, segures i eficaces.
• Potenciar un vincle segur i fort de l’infant amb la família
• Potenciar la vinculació segura de l’infant amb l’escola
Conciliació familiar per dedicar temps a la criança
• Reforçar la vinculació família – centre
• Garantir la continuïtat educativa en el 0-6
• Adquisició del llenguatge i de capacitats motrius i
relacionals
Propostes d’actuació
• Detecció i atenció a les famílies amb necessitats i
dificultats (emocionals, socials, econòmiques, salut..) per
facilitar integració a l’entorn
• Acollida en la transició família- escola i escola bressol-
infantil
• Coordinació amb Serveis Socials i Serveis de Salut.
(llevadores, pediatres, infermeres pediàtriques…)
• Serveis i activitats per treballar la vinculació i l’adhesió de
les famílies als serveis d’atenció a la petita infància i als
serveis educatius
• Potenciar els grups d’autoajuda entre les famílies
• Integració de les famílies nouvingudes: suport de
mediadors culturals i lingüístics.
• Facilitar processos i espais d’informació i
acompanyament en el període de preinscripcions.
• Col·laborar en els dies de Portes Obertes dels Centres
amb activitats que ajudin a visualitzar la relació del
municipi amb l’escola i les famílies.
• Coordinació amb els centres escolars i les famílies de
forma continuada a través d’equips de referència.
• Organitzar equips de referència en les escoles i en el
municipi, per evitar el voluntarisme individual. Els
projectes d’acompanyament s’han de basar en equips
que comparteixin una manera de fer i no centrar-ho en
una persona concreta.
Infantil – Primària (6-12)
Agents implicats
• Inspecció educativa
• Centres de primària: Professors,Tutors
• CRP
• EAP
• AMPA
• CEC
• Serveis socials: Educadors socials
• Educació: Tècnics educació
• Salut: CSMIJ
Elements vulnerabiltat
• Vinculació insegura amb la família, amb
els mestres i amb els companys.
• Infants desatesos i/o sobreprotegits.
• Entorn poc motivador, amb poques
expectatives.
• Infants amb alguna discapacitat.
• Dificultats en l’aprenentatge. Fracàs
escolar.
• Dificultats conductuals: baix autocontrol,
impulsivitat excessiva, manca d’atenció,
conductes disruptives a l’aula, conductes
de provocació i enfrontament a l’adult...
• Hàbits poc saludables.
• Famílies absents. Transicions familiars.
• Absentisme escolar.
Programa de formació 2012 – Educació i TIC
Objectius
• Assolir els aprenentatges instrumentals de l’etapa
primària.
• Generar expectatives positives i de millora en nens i
famílies.
• Aconseguir la vinculació i adhesió de la família i l’infant
a l’escola.
• Crear figures adultes vinculars que donin seguretat i
confiança.
• Generar sentiment de pertinença i vinculació amb
l’entorn .
• Reforçar espais fora escola on es realitzin activitats que
ajudin al desenvolupament de destreses, capacitats
relacionals i emocionals i a la construcció d’una
autoimatge positiva.
Propostes d’actuació
• Detecció i intervenció en dificultats d’aprenentatge i
relacionals
• Detecció i intervenció sobre situacions d’absentisme
• Coordinació Educació- Serveis Socials i Salut per
compartir informació i organitzar recursos i
intervencions: Organitzar equips de referència útils i
dinàmics per mantenir una relació àgil i continuada
entre els diferents Serveis.
• Col·laborar activament el dia de les Portes Obertes,
Com més unitat visualitzin les famílies, més segures
estaran i més confiaran en els professionals .
• Coordinació amb les AMPA’s per organitzar espais de
participació i ajudar a vincular a les famílies a l’escola i
a l’entorn.
• Vincular les activitats extraescolars a la família i a
l’entorn.
• Fomentar activitats interculturals i intergeneracionls.
Les famílies han d’apropar-se al moment educatiu i
formatiu del seu fill.
• Reforçar la implicació de la família en el seguiment
escolar del fill
• Espais de reforç escolar de qualitat en coordinació amb
les escoles.
• Coordinació i implicació de tots els recursos educatius,
socials, de lleure, culturals en l’educació del infants. El
treball en xarxa dona coherència i evita duplicitat de
serveis i activitats i potenciar la complementarietat.
Primària – Secundària (12-16)
Agents implicats
• Inspecció educativa
• IES: Directors, tutors; prof orientació
educativa, TIS
• AMPA
• CEC
• Regidories: Educació, S.Social,
Promoció Econòmica, Joventut
• Serveis educatius: EAP, LIC
• Agents locals : Educadors socials,
orientadors, tècnic educació,
• Escola Adults
• Punt Informació
• Entitats socials
Elements de vulnerabilitat
• Situació familiar. Vinculació familiar
insegura i evitativa.
• Vinculació insegura amb persones
adultes de referència (professors,
tutors, monitors)
• Poca o nul·la relació escola-família.
• Nouvinguts
• Dificultats en els aprenentatges bàsics.
Dificultats d’atenció, conductuals,
desmotivació, poques expectatives de
millora...
• Poca adaptabilitat a l’entorn.
Retraïment social.
• Participació en grups i tribus
marginals. Conductes i hàbits poc
saludables.
• Conductes impulsives.
• Malaltia física o mental dels
progenitors.
• Abandonament prematur dels estudis.
• Nois/es amb discapacitat.
• No acreditació de l’ESO
Programa de formació 2012 – Educació i TIC
Objectius
• Assolir les competències bàsiques de la
secundària obligatòria.
• Generar adhesió escolar i un vincle positiu amb
el centre educatiu.
• Desenvolupar el sentit de pertinença i vinculació
amb l’entorn, especialment en joves nouvinguts.
• Desenvolupar autoestima, autoimatge i
expectatives positives.
• Generar vinculació amb figures adultes de
referència.
Propostes d’actuació
• Acompanyar per millorar trajectòries de baix
rendiment escolar.
• Detectar i intervenir en situacions de risc
d’absentisme i abandonament.
• Participació activa de les escoles en les tasques
d’informació, acompanyament i inscripció dels
alumnes als IES.
• Participació activa en les activitats de Portes
Obertes i en les reunions d’inici de curs. Es un
moment fonamental per visualitzar la unió dels
deferents estaments implicats en l’educació i
formació de l’alumne i afavorir la adhesió i
implicació de les famílies en aquesta etapa.
• Coordinació i traspàs d’informació dels alumnes
de Primària a Secundària.
• Creació d’equips de referència estables que facin
en seguiment dels alumnes més vulnerables i
consensuïn estratègies d’intervenció.
• Seguiment dels alumnes a l’inici i al final de 1r
ESO per valorar l’adaptació i concretar noves
intervencions.
• Participar amb l’IES en l’elaboració d’estratègies
de resolució de conflictes amb els alumnes i les
famílies. La coordinació i coherència d’actuacions
donen credibilitat als agents que les proposen,
professors, agents locals,etc. i guanyen en
 efectivitat.
• Seguiment i intervencions continuades amb les
famílies dels alumnes amb més dificultats.
• Fomentar activitats motivadores que vinculin els
alumnes amb el seu l’entorn escola, barri,
municipi,..
• Reforçar participació en espais fora escola on es
realitzin activitats que ajudin al desenvolupament
de destreses, capacitats relacionals i emocionals
i a la construcció d’una autoimatge positiva.
• Potenciar les activitats extrescolars i engrescar la
participació de les famílies.
• Participar i col·laborar amb les AMPA’s amb
propostes engrescadores i motivadores per les
famílies.
• Espais de reforç acadèmic de qualitat.
Coordinació efectiva amb els EAP .
• Impulsar Serveis d’orientació escolar i
professional tan grupal com individual, què
tinguin en compte la situació personal i el perfil
de l’alumne.
• Afavorir tasques d’acompanyament de l’alumne i
buscar la implicació de la família en la presa de
decisió.
• Estratègies d’acollida l’etapa secundària que
respectin els períodes d’adaptació

Programa de formació 2012 – Educació i TIC

Transició postobligatòria ( 16-18 )
Agents Objectius
• Inspecció educativa • Assolir les competències bàsiques professionals i
• Regidories: Educació, S.Socials, Promoció personals que els permeti capacitar-se i
Econòmica, Joventut desenvolupar-se autònomament
• Centres de secundària: ESO, F.P, Batxillerat • Garantir la continuïtat formativa desprès de
• Serveis de formació profesionalitzadora: l’educació secundària obligatòria, per aconseguir

PQPI, F.O, Escola Adults qualificació professional

• Agents locals: Educadors, Orientadors, • Acompanyar el desenvolupament un projecte

Insertors laborals, Tècnics joventut professional i personal que permeti la construcció

d’una projecció positiva dels joves.
• Entitats socials
• Mon productiu

Elements vulnerabilitat Propostes d’actuació

• No acreditació de l’ESO. • Detectar abandonament en la formació
• Nouvinguts. postobligatoria.
• Sortida del circuit formatiu i laboral. • Orientar trajectòries d’abandonament del
• Fracàs escolar reiteratiu. No batxillerat o dels cicles formatius.
s’assoleixen les competències • Establir figures referents i de vinculació estables
bàsiques. per l’acompanyament individualitzat dels
• Canvis en la vida familiar projectes professionals i personals.
• Sobreprotecció i/o desatenció familiar. • Crear dispositiu local d’acompanyament a la
• Conductes de risc. transició postobligatoria i al mon del treball.
• Manca d’expectatives de futur. • Crear treball interdisciplinar entre professionals
Retraïment social. dels diferents serveis municipals (educació,
• Hàbits poc saludables. joventut, serveis socials, promoció econòmica)
• Vida de relació virtual. • Col·laborar amb el mon productiu per
• Poques habilitats socials. l’organització de projectes de formació i inserció
• Poca o nul·la informació de les al mon laboral.
possibilitats formatives i laborals • Desenvolupar projectes de motivació i
existents. Despreocupació. desenvolupament de competències per la
• Poca capacitat d’adaptació i d’esforç. capacitació dels joves amb majors dificultats.
• Poca implicació del noi/a i de la família
amb els serveis del seu entorn.

Programa de formació 2012 – Educació i TIC