Professional Documents
Culture Documents
3. Completa les frases amb alguna de les formes del verb haver-hi:
1
4. Escriu les abreviatures o els símbols de:
6. Repassa les frases perquè s'hi han esborrat els accents i les
dièresis.
2
8. Comprova si hem escrit bé les frases.
Perquè es reciclen tots els envasos de vidre que hi ha en el (o al) mercat, s'ha
de completar un circuit en què només una peça és indispensable: el
consumidor conscienciat.
3
12. Repassa estes frases abans de donar-les per bones.
Ens passa quan mengem més del compte. estar embafat, atipat
4
16. Repassa este paràgraf que conté huit errors.
17. Completa amb quant, quan, tant, tan, cap, gens i res.
5
19. Traduïx les frases següents:
Este article d'opinió en què expose i argumente el meu punt de vista sobre el
món de la cançó ha estat molt comentat.
6
21. Llig este text sobre turisme sostenible i corregix els 10 errors que hi
ha.
7
23. Posa l'accent o la dièresi.
25. Completa amb les formes adequades dels verbs que hi ha entre
parèntesis.
Nosaltres abans no créiem (creure) res del que deien (dir) els nostres pares.
8
26. Quin és el participi i el gerundi de:
Un autor valencià dels anys vint i trenta que fa vint anys llargs s'estudiava a
fons és Carles Salvador. L'obra cívica, la poètica, la prosa... Vicent Simbor se
n'estava especialitzant, però també ens parlava d'Artola i d'altres autors.
9
29. Llig i tria la forma adequada entre les dos que et proposem.
—Bon dia, jove, perdone el meu atreviment, però venia (perquè) algú
m’explicara... D’acord (calle) i m’espere.
10
34. Què caldria corregir en este paràgraf?
Des de fa dos anys, les brigades de reforç que s'incorporaven en els mesos
d'estiu vénen patint una retallada de més del huitanta per cent del personal.
11
38. Traduïx
Els psicòlegs diuen teoria de la ment la facultat humana d'inferir el que pensa
l'altre, d'endevinar el que creu o pensa l'altra gent (la resta de la gent), i no pel
que diuen —que sol ser una estratègia roïna—, sinó per com ho diuen, pel que
fan, el que pareixen i sobretot la cara que posen.
Una pregunta innocent amb una resposta inesperada, i potser delicada. Anem
a pams. Hi ha dos explicacions que han fet fortuna, però només una –la més
plausible, certament– és comunament acceptada, també pel FC Barcelona.
12
42. Si lliges este monòleg t'adonaràs que qui el fa parla col·loquialment.
Canvia el que està subratllat per la forma més estàndard.
—Sí, sí, ja sé que molta gent li dirà el mateix i que no és culpa seua; d’acord,
calle i m’espere... Calcule, calcule, no tinc pressa..., no, si jo no m’enfade, això
faltava, diga, diga..., per aquell costat millor, gràcies, molt bé. Que el problema
són els últims vint-i-cinc anys cotitzats?, ja, mire vosté, qui va pensar això era
un geni o tenia molt mala llet, perquè precisament des que va esclatar la crisi el
sou anava cap avall i cap avall... Ja no és com abans, que tu començaves amb
un sou i després anaves cobrant més, se suposa que per l’experiència, ¿no?,
que d’alguna cosa havia de servir. Bé no vull molestar-lo / emprenyar-lo... És
que això m’ha perjudicat, ja, i també el no se què de solidaritat
intergeneracional, sí, com ara se suposa que vivim més... però això és molt
relatiu, perquè amb la crisi les hem passades p..., que a molts quan els arriba la
jubilació cauen morts en el sofà, ja li ho dic jo. Sí, d’acord, estic exagerant, però
això no lleva que tinga una part de raó, que tinc un parell d’amics una mica més
grans que als dos anys de jubilar-se o així els detectaren un càncer, i al
cementeri, en uns mesos, sense poder acabar de gaudir de la vida, tant de
treballar per a res, i mire, jo no vull fer-me ric ara a la vellesa, tan sols vull
disfrutar un poc dels néts, pagar les factures, dormir bé i tindre diners per
donar-me algun capritx, que me l’he guanyat; però amb esta misèria... ¿què vol
que li diga?, si fan ganes de posar-se a demanar a la porta de l’església, que
no ho faig de miracle, mai millor dit... ¿Que havia d’haver-me fet un pla de
pensions privat?, això és el que em deia l’assessor que em feia la declaració,
però a mi no m’eixia del nas, que si la guardiola la té l’estat malament, però
alguna garantia tens, però anar posant els diners a saber on, perquè un dia et
diguen, com als desgraciats de les preferents, que vés a vore qui t’ha pegat, o
siga, una estafa com la fi..... sa tia de gran, i no, gràcies, un servidor ja estava
cotitzant tota la vida perquè, a més, hauria de fer un apartadet, com si els
diners caigueren del cel, que eixa és l’altra, perquè si pensa vosté que amb el
que estava guanyant els últims temps tenia per fer-me un pla de pensions...
Vaja, si no fóra tan trist seria de caure morts de riure, ja ho tinc clar, no li
moleste molt més, que és així i punt, i que encara puc donar gràcies perquè els
que vinguen darrere a saber, que com deguem més que Brasil, és un dir, tots
els diners pasta se’n va en interessos, i ací els rics no paguen un gallet, amb la
quantitat de cares de ferro que tenen els diners en Suïssa, serà trista la cosa,
que si jo haguera fet uns duros en un colp de sort, posem per cas, i m’haguera
anat amb el meu maletí, m’hagueren pillat en l’aeroport amb el carret del gelat,
això segur, i encara estaria podrint-me a la presó, que qui té padrins el bategen
i a qui no, ja sap vostè, ui, perdone, estic provocant més cua, tampoc no volia
això, ja ho tinc clar, sort que mon pare em va deixar una fanecadeta d’horta i
em trac les meues verduretes, i passe l’estona, tot i que la ciàtica no em deixa
viure, però què li anem a fer, tinc un gendre que està aturat i em tira una
maneta, el pobre, ell que té una carrera universitària, i tres màsters, i parla
anglés i alemany, però ha deixat prenyada la meua filla un parell de voltes i ja
no s’hi veuen amb ànims d'anar-se’n a l’estranger, com els seus amics, massa
fa que treballa en el que va eixint, en negre més negre que el carbó, és clar,
que si abans qui no corria volava, ara es pot imaginar. Bé, mante, és vosté un
13
bon xicot, que tinga un bon dia, tot i que alguns que tinc ací darrere li donaran
el dinar, ja vorà, que tothom / tot el món no té la santa paciència d’un servidor
de vosté, adéu, boniquet, que vaja molt bé, ha estat un plaer.
14
45. Llig estes frases i corregix.
46. Ompli els espais buits de les frases següents amb les vocals o, u
segons convinga.
15
48. Què volen dir? Quins són els sinònims de:
dissortadament desgraciadament
retre (homenatge) donar a algú el que li és degut
bandejament apartar o deixar de banda
vacacions vacances
comanda encàrrec
malauradament desgraciadament
melangiós melancòlic
possiblement probablement
ampolla botella
mirall espill
ombrel·la para-sol
L'autor d'este article ha fet un gran esforç i li ha eixit prou bé. Milloraria encara
més si corregira: assistisc, fa, substitució, valencianoparlant, marbre, açò,
sagnant, doncs, posar, estar a l'aguait, resolució... i poca cosa més.
Comproveu-ho.
16
52. Classifica les paraules segons siguen masculines o femenines.
afores, avantatge, bacteris, carrer, compte, costum, deute, dot, dubte, espinacs,
escafandre, estratagema, amargor, calor, claror, esplendor, olor, resplendor,
suor, estrena, desfilada, disfressa
front, full, interrogant, llegum, marge, lleixiu, pendent, senyal, tèrmits, regle,
torticoli, cercavila, clímax, hematies, marató, postres, resta, síncope, síndrome,
vodka, oïda, anàlisi, psicoanàlisi, àgape, àncora, au, aroma
Són masculines
Són femenines
17
55. Completa estes frases amb la combinació de preposició més article o
contracció corresponents.
El que dius no pot ser, però tant fa, dóna'm el que no necessites.
No patisques, no s'ha assabentat ningú de la teua decisió.
Esta casa és meravellosa. Visc molt tranquil·la.
És estrany que no diguera res de tu.
El teu gendre fa molt de goig.
És un tastaolletes, ho prova tot i no acaba res.
L'assaonador treballa molt bé la pell i el cuiro.
18
58. En este vocabulari s'han colat alguns castellanismes i estrangerismes.
Indica'ls.
60. En estes frases tens dos respostes per a emplenar els buits.
Comprova com van col·locats els pronoms i tria la forma que correspon
en cada cas.
61. De tot este vocabulari, quina és la paraula que vol dir «completament
ple».
19
62. Com diríem?
Este serà el titular d'ara en avant o Este va a ser el titular d'ara en avant.
El meló d'Alger prové d'Egipte. Els fenicis en van estendre el cultiu als
països mediterranis i, en l'actualitat, s'ha convertit en una fruita típica de
climes càlids i temperats. Els principals països productors són Espanya,
Itàlia, Turquia, Grècia, la Xina i el Japó.
La polpa pot ser roja, rosa o groga i, a més, pot contindre llavors negres i
brillants, marrons o blanques, encara que ara també en fan sense pepites. En
alguns llocs asiàtics, les pepites es consumixen com a aperitiu, tant torrades
com fregides, i, fins i tot, hi ha llocs on s'usen per a fer pa. És una fruita
perfecta per a consumir-la a l'estiu, perquè, com que té tanta quantitat d'aigua,
un 93 per cent, resulta molt hidratant. També conté carotens, substància
responsable del color rosat de l'interior i amb un gran poder antioxidant. A més,
és baixa en potassi i això la convertix en un aliment molt diurètic; per tant,
s'indica en persones que patixen d'hipertensió, d'àcid úric o de problemes de
renyó.
20