Valencià · 1r ESO .

Nom i cognoms: ......................................................................................................................

Grup: ......................................... Data: ....................................................................................

1. Transforma aquestes oracions en exclamatives i interrogatives utilitzant els signes

d'entonació.
a) Maria ha fet un avió de paper.
b) Mare, has d'anar al metge a les cinc.
c) Pep té nou mesos i ja camina.
d) Demà, per fi, eixirà el sol.

2. Llig el text següent i contesta les preguntes que hi ha a continuació.

Ara ens cal tornar a l'època del primer conte. Quan Mowgli abandonà la caverna dels llops
després de la lluita amb el ramat al Consell de la Roca, baixà a les terres de conreu on els
camperols vivien; però no volgué quedar-s'hi perquè era massa prop de la Selva i sabia que
havia deixat en el Consell almenys un mal enemic. S'apressà, doncs, per un camí escabrós
que duia a la vall i l'anà seguint amb un trot igual durant unes vint milles, fins que arribà a un
país que li era desconegut. La vall s'hi eixamplava en una gran planura plena de roques
disperses i tallada per barrancs. A un cap es veia un poblet i a l'altre l'espessa Selva
baixava sobtadament fins als prats i s'acabava allí com si l'hagueren tallat amb una aixada.
Per tot el pla pasturaven búfals i altre bestiar. Quan els xicots que en tenien cura veieren
Mowgli, es van posar a cridar i a córrer, mentre els gossos grocs i vagabunds que volten els
llogarets indis començaven a lladrar. Mowgli seguí endavant perquè tenia molta fam i, quan
arribà a l'entrada del poble, veié el gran arbust espinós que solien posar davant la porta. -
Hum! -digué, perquè més d'una vegada havia trobat proteccions paregudes al voltant de les
coses bones per a menjar-. Vaja: ací els homes també temen el poble de la Selva.
S'assegué prop de l'entrada, i, quan s'acostà un home, Mowgli s'alçà, obrí la boca i va
assenyalar-li cap endins, per significar que necessitava aliment.
El llibre de la Selva (adaptació)
a) Qui és l'autor d'aquesta novel-la d'aventures?
b) Per què baixà Mowgli a les terres de conreu?
c) On es trobava el poble?
d) A quines dificultats s'enfronta per aconseguir menjar?
e) Saps qui és l'acompanyant habitual de Mowgli?

3. Llig aquest text i contesta les preguntes que hi ha tot seguit.

En la meua família som sis, a l'hora de decidir les coses. En primer lloc hi ha el pare, que és
un animal racional de noranta quilos; no té ni un pèl de fava, ni un d'espavilat, el ben cert és
que està calb com una bola de billar. Ei, però té un bigot espés, un ordinador portàtil i un
clauer amb l'escut del València Club de Futbol, així que poca broma; potser no és molt, ja
ho sé, hi ha companys de la meua escola que tenen pares molt més rutilants, advocats,
metges o llanterners, fins i tot n'hi ha un que toca el trombó, però el meu té en conjunt un
aspecte fascinador, d'home poderós, descomunal, el mateix efecte que si li posares una
americana a un hipopòtam; treballa a casa i escriu llibres de lletres xicotetes; és molt
sensible: a l'hivern es tapa cap i tot amb una manta, diu que per concentrar-se millor, que a
casa no parem de fer soroll, i a l'estiu treballa en camiseta interior i calçotets.
La mare és baixeta i li agrada intentar raonar amb nosaltres abans de tirar-nos l'espardenya
al cap. Té els cabells negres quinze dies al mes, i després se li tornen blancs dels disgustos
que diu que li donem. Abans feia les faenes de la casa, i ara estudia, treballa venent
aspiradors de porta en porta i fa les faenes de la casa. Ella diu que no és una màquina, i
que sa mare ja la va advertir, quan es va casar amb l'hipopòtam, que la faria morir en quatre
dies, però la veritat és que no para, tot el dia amunt i avall com una màquina.
 Pasqual Alapont. Cagadets de por.
Edicions Bromera
a) Qui narra els fets?
b) Quin tipus de llenguatge hi predomina?
c) Quines característiques físiques i psíquiques que descriuen el pare.
d) Quines característiques físiques i psíquiques que descriuen la mare.
e) Per què podem dir que és una novel-la juvenil?

4. Llig el text de teatre infantil següent i contesta les preguntes que hi ha a continuació:
PRIMER ACTE
ESCENA 1
(Davant del teló, apareix el VENEDOR/la VENEDORA amb un plec de diaris.)
VENEDOR-A. (Enlairant un dels diaris.) Últimes notícies! Últimes notícies! La fábrica Fums
ha deixat de fer fum! Pugen els preus del mercat i baixen els salaris! Els treballadors es
neguen a continuar-hi treballant!
(El VENEDOR/la VENEDORA baixa a la sala dels espectadors. S'alça el teló. Despatx de
la fàbrica FUMS. Del sostre penja un rètol: «FUMS. FÀBRICA D'OLLES I
POTS»; sota el nom de la fàbrica, l'escut de l'empresa: una olla. En escena, el
senyor FUMS i PIT, el seu secretari.)
FUMS. Es neguen a continuar-hi treballant?
PIT. La vaga és un dret democràtic.
FUMS. I per ventura jo no tinc també el dret de fer bons negocis?
PIT. I tant!
FUMS. I com puc fer negocis si els treballadors no fan olles i pots?
PIT. Els treballadors diuen que no tenen res per tirar-hi.
FUMS. Per tirar on?
PIT. A l'olla.
Quim CANALS. Nassos, nassos, nassis. Edicions Bromera
a) Per què havien fet vaga els treballadors?
b) Quin significat té : «La fàbrica Fums ha deixat de fer fum!»?
c) Per què podien fer vaga?
d) Què en pensava, sobre això, el senyor Fums?
e) En quin temps verbal està l'acotació d'interpretació?

5. Relaciona les paraules següents amb el seu significat o significats i digues si són
monosèmiques (ms) o polisèmiques (ps):
original / omnívor / bunyol / intervenir / gespa
a) Examinar i censurar comptes, etc.
b) Herba menuda i espessa que cobreix la terra.
c) Allò que serveix de model.
d) Massa de forma més o menys redona, feta de pasta de farina ben batuda i fregida amb
oli.
e) No copiat, no imitat.
f) Prendre part en alguna cosa.
g) Que no s'assembla als altres.
h) Cosa mal feta.
i) Relatiu o pertanyent a l'origen.
j) Que menja de tot, aliments animals i vegetals.

6. Fes una descripció objectiva general del caràcter del teu millor amic o amiga en una
frase, i una altra de subjectiva.
7. Escriu un antònim de cadascuna de les paraules següents.
gastar / actiu / començar / sincer / tolerant / encendre / constructiu / atent / avarícia

8. Completa les oracions amb la contracció que calga:

a) Vaig ...................... centre a fer unes compres.
b) Ara ja podrem anar a la muntanya ...................... camí vell.
c) Han dit que la carretera passarà ...................... mig del poble.
d) Explica-ho ...................... mestres i veuràs com t'ajornen l'examen.
e) Hem dinat en ...................... veí perquè ens hem deixat les claus.

9. Col·loca les paraules següents en el lloc que corresponga, segons com sone la lletra
marcada, i completa:
companya, cirera, cendra, calor, cullera, afició, recull, collita, encenedor, percussió.
De vegades una mateixa ........................ pot representar ............... diferents. Davant
de ................................. la c sona .................. i davant de e, i sona..........................
El so [k] de casa:
El so [s] de ciri:

10. Col-loca el punt i seguit per a separar les oracions del text següent i el punt final per a
acabar. Recorda, a més, que després del punt cal posar majúscula.
El gegant va obrir la bocassa de bat a bat les dents i els queixals semblaven penyals la
llengua tenia forma d'una estora banyada Antonino va buidar del tot la botella d'enxiquidor
per aquell forat fosc de la gola uns moments després el gegant Bombolino va adoptar la
forma d'home normal, prou alt encara, però normal
BERNARDO ATXAGA. Antonino Apreta i història d'uns pollets. Edicions
Bromera

11. Completa els mots següents:

- Amb les consonants p/b: cal...., col...., àra...., cam...., ser....
- Amb les consonants t/d: fre...., covar...., rebu...., estúpi...., tími....
- Amb les consonants c/g: ma...., re...., ami...., fan...., abri.... .