PROVA

DE NIVELL

C1
DE LES UNIVERSITATS
VALENCIANES
 C1

1. Tot seguit escoltareu un udio sobre la motivaci en laprenentatge de llenges. Lescoltareu

dues vegades. Entre les dues reproduccions disposareu dun minut per a prendren notes. Cal
que recolliu la informaci necessria per a elaborar un text, dacord amb les indicacions que
trobareu davall, que ha de contenir entre 140 i 160 paraules.
El Servei de Llenges de la teua universitat t un blog dedicat a les llenges. Per tal de donar-lo a
conixer entre la comunitat universitria, com a aprenent duna llengua, et demana que hi
escrigues una entrada en qu parles sobre:
- La importncia de la motivaci en laprenentatge dun idioma.
- Maneres daprendre un idioma.
- Consells per a laprenentatge duna llengua.
- Experincia personal.

COMPRENSI ORAL I EXPRESSI ESCRITA C1

02
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LXICS C1

3. Llegiu el text segent i empleneu els espais buits amb les paraules correctes i adequades al
context. Fixeu-vos en lexemple.
Hi ha buits que shan domplir flexionant el mot que hi ha entre parntesis.
Si no hi ha cap mot entre parntesis, sha demplenar amb el mot o els mots ms
adequats en cada cas.

A peu pel Port: el riu de les Valls

Descripci de la ruta

seguireu (seguir), sempre, les indicacions del toll del Vidre i el mas de
Des del comenament,
Pau. Al coll de la Creu comena el cam de terra, i tardareu deu minuts arribar a un

altre cam a linici hi ha senyal de les Valls, i a cent cinquanta metres de

la confluncia dels dos rius: el de les Valls i lAlgars.

Hi caminareu una estona i (atnyer) la vora del riu i dues senderes, que us guiaran al
mas de les Valls. Ms a dalt, a la dreta, en una petita lloma, la (malms) masia del Botzut

sacomiadar de vosaltres. I, de sobte, desprs dun revolt, apareixeran les restes del majestus mas

de les Valls. La sendera us (conduir) a laltra part del riu. Hi localitzareu dues senderes

ms: una a la dreta i una altra a lesquerra; vosaltres agafareu la de lesquerra, que puja

marge de la dreta del barranc del Pedregal. No us hi podeu perdre.

Desprs dhaver abandonat el llit del barranc, quan la sendera, que (transcrrer) per
boscos de pins, senfilar per gran pendent, trobareu el (on naix) de la

font del Barranc del Pedregal, que forma tres o quatre bassots daigua.

Regressareu a la pista i prosseguireu caminant-hi coll de Montfort, des del qual us

desviareu pel corriol que hi ha a la dreta. Davallareu fins al mas del Llosero, uns dos-cents metres

abans del qual, molt amagada pels alts (fens) i els joncs, bruta i abandonada, enmig
de la torrentera, hi ha la font del Rac.

Cam avall, a dos-cents metres del mas, poc abans travesseu el riu, a la dreta,

observareu un pas de rabosa que satansa a lAlgars.

Molt rpidament, per la pista, que segueix corrent de laigua, aterrareu al mas de

Dami: refugi no vigilat, on podreu dormir i fer foc. Des dac noms (s necessari) us
deixeu anar pel cam s fcil i distret. De seguida sereu al toll del Vidre!

http://www.ebreguia.com/rutes/15peu_ports.htm (adaptaci)

03
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LXICS C1

4. A continuaci hi ha deu parelles doracions. Transformeu loraci inicial en una nova oraci
usant les paraules en negreta de manera que totes dues tinguen el mateix significat. El que
escrigueu a cada espai buit de la segona oraci no pot ser exactament igual al que hi ha a la
primera. Si no cal posar-hi res, indiqueu-ho amb el signe . Fixeu-vos en lexemple.

Exemple

s igual que telefone o no; li enviarem el document igualment per correu.

Tant si telefona com si no li enviarem el document igualment per correu.
,

a. A
 lassemblea, noms van assistir sis professors.
D
 e professors, sis.

b. P
 er estar en forma, cal fer una mica desport cada dia.
P
 er estar en forma, una mica desport cada dia.

c. V
 a caure malalt, per aix no va poder anar a la conferncia.
V
 a caure malalt, no va poder anar a la conferncia.

d. A
 questa s una empresa molt solvent, espere treballar-hi ben prompte.
A
 questa s una empresa molt solvent, tinc inters que mhi
contracten ben prompte.

e. E
 l professor diu als alumnes: Admeteu que no estudieu prou.
E
 l professor diu que que no estudien prou.

f. E
 l partit va continuar fins al final, encara que plovia amb ganes.
 la pluja, el partit va continuar fins al final.

g. N
 o hem pogut anar a la platja perqu fa mal oratge.
 fa mal oratge, no hem pogut anar a la platja.

h. D
 eixa el cotxe com ms a prop millor, daquesta manera no haurem de caminar tant.
D
 eixa el cotxe pugues; daquesta manera no haurem de caminar tant.

i. L
 entrenador, en la roda de premsa, va explicar tots els detalls als periodistes.
L
 entrenador, en la roda de premsa, va explicar tots.

j. L
 a biblioteca pot ser que tanque una hora abans.
L
 a biblioteca potser una hora abans.

04
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LXICS C1

5. Llegiu el text segent i, per a cada espai buit, marqueu lopci adequada al context. Fixeu-vos
en lexemple (nmero 0).

De petit, 0. Miquel ngel, 1 el 6 de mar del 1475, era el segon fill de Ludovico

Buonarroti, alcalde de la localitat toscana de Caprese. La seva infncia la va passar a

Settignano, en una famlia de picapedrers, on, segons les seves paraules, a ms de

mamar la llet de la 2, hi va mamar lart de lescultura que portaria sempre dins.

Des de ben petit, Miquel ngel va mostrar aptituds literries i artstiques, si b en un principi

el seu pare 3 es dediqus a un ofici de categoria tan baixa. Amb tretze anys, per,

Miquel ngel entrava dins el taller de Domenico Ghirlandaio, en aquell moment lartista

ms 4 de Florncia, on va aprendre la tcnica del fresc i de la pintura sobre cavallet.

Desprs dun temps passat a Vencia i Bolonya, Miquel ngel va decidir provar sort a Roma, la caput

mundi. Aviat, el seu treball com a escultor va ser reconegut per tothom, 5 Roma 6 Florncia;

lexecuci dun monumental David de marbre 7 Miquel ngel en lartista ms aclamat del seu temps,

8 la fama de Leonardo.

A ms de lescultura, lartista florent tamb excell en lart de la pintura com qued perfectament pals

a la Capella Sixtina i en el de larquitectura. Un cop acabat el fresc del Judici Final, 9 , Miquel
ngel va dedicar la resta de la seva vida a lobra de la nova baslica del Vatic.10, el seu cadver

va ser portat en secret 11 Florncia, on 12 van retre uns solemnes funerals, i va ser enterrat a

lesglsia de la Santa Croce.

Spiens, nm. 41 (adaptaci)

RESPOSTES
0 a. pica-pedrer b. picapedra c. picapedrer
1 a. naiscut b. naixcut c. nascut
2 a. ama b. dida c. nodrissa
3 a. es va oposar a que b. es va oposar que c. es va oposar a qu
4 a. fams b. esfambrat c. ilustre
5 a. tant en b. tant a c. tan en
6 a. com en b. com a c. com
7 a. va convertir a b. va convertir c. convert a
8 a. superant b. i va superar c. sobrepassant
9 a. en lany 1546 b. a lany 1546 c. lany 1546
10 a. Al morir b. En morir c. Al morir-se
11 a. fins b. fins a c. fins en
12 a. se li b. sel c. se hi

05
CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LXICS C1

6. Empleneu els espais buits amb un nic mot adequat o una expressi adequats,
segons el que hi ha escrit entre parntesis. Fixeu-vos en lexemple.

Carnaval
Dilluns de (perode de divertiments pblics que precedeix la Quaresma). El mestre
no es trobava b i (derivat de cloure, participi) a la casa que tenia a Macel dei

Corvi, a prop dels fors de Traj, pens, L (antnim de fredor) i un bon brou

calent em faran recobrar la fora que el temps em va prenent. Quatre dies ms tard, per, les

(poc intenses) (augment de la temperatura corporal) que havien

aconseguit treure l (que es distingeix pels seus mrits excepcionals) florent de la

seva (que no cessa) activitat a lobra de Sant Pere acabarien emportant-se la seva

nima al cel. Una ms de les desgrcies amb qu Du (que tot ho pot) semblava

castigar leterna Roma. Era el vespre del 18 de febrer de lany del Senyor del 1564.

Al llarg de la seva vida, Michelangelo Buonarroti, Miquel ngel, havia estat

(persona que ha vist o sentit el que ha succet) de molts esdeveniments la conseqncia dels quals

encara en aquell moment afectaven els estats itlics. El (substantiu relatiu a lacci

de saquejar) de la ciutat del Tber per les tropes de lemperador Carles V, la

(qualitat destar sotms) de gaireb tota la pennsula Itlica als espanyols o lincessant aven dels

(que professen una altra religi o no en professen cap) havien arribat a crear en

tots els estrats de la societat, i en lartista especialment, el sentiment (que inspira

horror sublim).

Spiens, nm. 41 (adaptaci)

06
COMPRENSI ESCRITA I EXPRESSI I INTERACCI ORALS C1

Aquesta rea consta de dues parts. En la primera part haureu de llegir un text en veu alta i exposar-ne la
vostra opini. En la segona, haureu de participar en una situaci comunicativa amb una altra persona.

7. Llegiu el text en veu alta davant de les persones que examinen i, a continuaci, exposeu-ne la
vostra opini.

NO TOT SHI VAL

Tots tenim al cap alguna campanya publicitria daquelles que en podrem dir provocatives. I no parle

del Yo no soy tonto, que em t fregit cada cop que el veig. Parle, per exemple, de la campanya de

Benetton amb aquella model anorctica, o de la que va fer amb diferents lders mundials fent-se un pet

a la boca, i que va aixecar una gran polseguera quan es va veure la imatge del papa morrejant-se amb

un imam del Caire. La van haver de retirar tot justificant que ells noms pretenien contribuir a la lluita

contra lodi.

Per no tot shi hauria de valer, en el mn de la publicitat. Em referisc a la campanya publicitria que

ha fet que aquests dies un gimns de Dubai haja fet la volta al mn. No va tenir cap idea ms bona

que promocionar la seua marca amb una imatge dAuschwitz i leslgan Digues adu a les teues

calories. Francament, a qui caram li pot passar pel cap una campanya com aquesta? Lempresa ja

ha retirat la campanya i hi afegeix en una nota que ha despatxat el creatiu que sen va encarregar.

Molt b. I qu? No se la va mirar abans, aquesta campanya?

El creatiu sha cobert de glria, per lempresa tamb. I estic convenut que algun directiu

daquella casa encara deu anar dient en boca petita que tant se val, que diguen el que diguen, per

que haur valgut la pena perqu a laltra punta de mn ara ning no estaria escrivint un article com

aquest sobre aquell gimns si no haguera estat per la campanya. Per jo em continue preguntant

qu caram tenia al cap aquest creatiu quan va pensar en aquesta campanya. I la resposta s bvia:

res; absolutament res de res.

Xevi Xirgo, El Punt-Avui (adaptaci)

Preguntes per utilitzar en cas que la persona que sexamina tinga dificultats per
a elaborar el discurs.
a. Penseu que tot shi val per tal de vendre un producte?
b. En el cas de la campanya del text que acabeu de llegir, de qui penseu que s la
responsabilitat?
c. Hi ha algun anunci publicitari que recordeu especialment?
d. Q
 uina influncia t en vosaltres la publicitat?

07
COMPRENSI ESCRITA I EXPRESSI I INTERACCI ORALS C1

8. Situaci comunicativa: VACANCES.

OPCI A: Penseu que les millors vacances sn anar a un pas diferent i treballar com a au
pair. Disposeu de 4 o 5 minuts per intentar convncer laltra persona.

Suggeriments:

Tenir cura dels infants s divertit.

Teniu un sou a canvi.

Aprendreu un idioma nou.

Coneixereu gent nova.

OPCI B: Penseu que les millors vacances sn unes vacances relaxades. Disposeu de 4 o 5
minuts per intentar convncer laltra persona.

Suggeriments:

Us sentireu molt relaxats quan tornareu a la feina.

Esteu cansats destar sempre ocupats.

No tindreu cap responsabilitat.

Coneixereu gent nova.

08