C O M P R E N S I Ó O R A L

Escolteu el reportatge de Radio L'Om de Picassent en que s'entrevisten diverses per­

sones pel carrer i contesteu les preguntes que hi ha a continuació.

, MILLOR A PICASSENT

A. Trieu la resposta correcta.

l. L'entrevista es va fer a Picassent...

a) durant la segona setmana de rebaixes.
b) en el mercat, un dia indeterminat de la setmana de descomptes.
c) un dia de mercat, que a Picassent té lloc els dimecres.
2. Tere...
a) pensa comprar només alió que li fa falta.
b) diu que vol estirar més el brac;: que la manega, és a dir, que té intenció de gastar-se molts
diners.
c) troba lleig que la gent fac;:a les compres al poble.
3. Susanna...
a) creu que a Picassent hi ha una varietat suficient de comerc;:os i a bon preu.
b) no fara les compres al poble i anira a un centre comercial amb el cotxe.
c) s'ha esperat a les rebaixes per fer les compres més importants.
4. Carlos...
a) per Nadal, havia comprat roba al mateix temps que va comprar els joguets.
b) busca un bon preu o bé la qualitat deis productes.
c) considera que no hi ha diferencies de preu entre els comerc;:os del poble i els de fora.
5. Quina de les tres persones entrevistades aporta més raons per a fomentar i millorar el comerc; de
proximitat a Picassent?
a) Tere.
b) Susanna.
c) Carlos.

B. A quina o quines de les tres persones entrevistades correspon cada afirmació? Teniu en compte
que alguna de les afirmacions pot ser compartida per més d'un entrevistat.

11
lt.R E 11
SUSANNA 11
CARLOS 11

l. A Picassent fan falta botigues de roba d'home.

-
2. Té una filia.
3. Pretén canviar un producte que era un regal de Reis.
4. Prefereix comprar fora del poble tot el que no siga roba
i sabates.
5. El comen;: de proximitat dóna treball a la gent del
poble. 1
-
6. Els preus són més cars a P1cassem que en altres llocs. 11
~
~ www. a ul ad i g i t a l . t aba r e a l l i b r e s . eom

Escolteu el dialeg i contesteu les preguntesque hi ha a continuació.

EN L'OFICINA DE CORREOS
l. Cariesi Monicaestan d'acorden el fet que...
a) les comunicacions a través del correu ordinari són rapides i efectives.
b) el cartero la cartera t'han de trobar a casa pera deixar-te la correspondencia.
c) generalment, la cua de correus és llarga.
2. En relacióamb les comunicacions,els dos interlocutorsconsiderenque...
a) hi ha hagut un abans i un després de la difusió d'internet.
b) a través d'internet és més facil sofrir falsificacions de la targeta de credit.
c) la major part de la propaganda arriba a través.de correus.
3. Que sol fer Monicaquan té molts correusarxivatsen l'ordinador?
a) Sol arxivar-los.
b) Sol destruir-los.
c) Ni tan sois els pren en consideració.
4. Quina de les afirmacionssegüentsés verdadera?
a) Per haver operat per internet, a Caries li van copiar la clau del compte bancari.
b) El banc li va carregar un import que no havia efectuat.
c) Hui en dia, les targetes de credit tenen tanta protecció que aixó no pot passar.
5. Quina de les afirmacionssegüentsés
verdadera?
a) Els repartidors sempre vénen quan no
estas a casa.
b) Tots els repartidors t'envien un avís al
móbil.
c) Una alternativa al correu ordinari són
les empreses de missatgeria.
6. Quina de les afirmacionssegüentsés verda-
dera?
a) Caries abandona la cua perqué es vol
evitar un perjuí económic.
b) Se'n va perqué, com a bon ciutada, no
vol cometre una infracció.
c) En realitat, se'n va perqué té pressa.

·· Én la llengua' ,óral, tant quan escolte,m .coJT!.quan padem ·; hem d~

J~ndre en coinpte-mrelement.molt
.,. . . ..
important;
. .
l'entonació
. .
de les
.
fra~
. '!
.
· ses ~ una mateixá frase, si l'entonem de manera'''diferent, 'tainbé tin- ·
..,dra"un:sJgoificaí'qif;
~~ ~ . .
_rent:·pÓtser una,afir~ació, :una
. .
pr~guhta', urra
. ~

exclamaciÓ'o-una orde. ¡,
· ,,. ·. ·
 e o Mp R E N s I o Es e RI TA
1. Llegiu atentament la carta següenti contesteules preguntesque hi ha a continuació.

VIURE A MORT
Joseph Darriet va naixer prop de París l'any 1898. Casat amb una alemanya i pare de dos fills, va
treballar en la companyia d'assegurances L 'abeílle. Militant sindical d'orientació comunista, va ser
alcalde de Blanc-Mesnil (municipi del nord-est de París, actualment anomenat Seine-Saint-Denis).
Durant la Sego na Guerra Mundial, coma conseqüencia de l'ocupació alemanya de Franc;a,va ser
detingut i empresonat, i el 15 de desembre de 1941 el van afusellar junt amb a/tres companys en
la presó de Fontevrault, població de la regió del Loira.

Dilluns, 15 de desembre de 1941, 12 h

A Fina, la meua estimada dona; ama mare i mon pare; al meu germa ; als meus fills,
Jeannette i Claude; als meus nebots i amics,
• Fa tan sols una hora que les autoritats alemanyes m'han comunicat oficialment que a les
15 h de hui m'afusellaran . Encara desconec el motiu de la pena que m'ha tocat de nou,
per segona i última vegada en ma vida . Quan he rebut la notificació m'he quedat estupe-
facte, pero no puc fer-ne res, llevat de pensar de seguida en vosaltres, en els que
us quedeu, i que prompte sabreu que el meu irreparable destí s'ha complit . No obstant
aixo, a pesar de la condemna que m'ha tocat, jo encara esperava que passaríem alguns
dies junts . Desgraciadament no sera així, i el que més lamente no és la fata Í itat que
m'ha caigut damunt, sinó el patiment que tinc per tots vosaltres, que més prompte o més
tard rebreu l'amarga noticia del meu fina'l .
El dolor més gran que sent no és per mi , sinó per Fina, la meua dona, i pels meus dos
fills, Jeannette i Claude, els quals hauran de sofrir les conseqüencies dels meus actes,
i per aixo els demarre perdó, perque no podia preveure que succeiria tot ago. Demane al
meu germa René que faga tot el que puga pera substituir-me al seu costat i que els
ajude a créixer amb dignitat. Fina també necessitara la seua ajuda, i m'agradaria que
no tinguéreu en compte la vostra antiga nacionalitat alemanya, perque ser alemany o
francés no és cap raó perque els dos pobles estiguen en guerra. Des que ens vam casar
hem viscut feligos amb els nostres fills . Si el dia de dema tens la possibilitat de refer
la teua vida, no ho dubtes i tira avant .
També us demane que , expliqueu als meus fills per que els alemanys m'han afusellat. Con-
teu-los que fins a l'últim moment he sigut com al llarg de tota ma vida: un bon francés
i un home honest, sempre al servici de la classe treballadora, pe rque els obrers i els
més desafavorits visquen millor en el futur que en el passat.
Vos diria moltes coses en aquest amarg moment de deixar-vos, pero l'angoixá no em permet
expressar com voldria els meus pensaments . Igual que faig jo, mare, accepta tu també
el destí que m'h a tocat . No em penedisc de res de la meua v ida passa da . Després de mi,
altres tindran més sort i aconseguiran , sens dubte, el que tots volem, treballa~ i viure
feligos i en pau .
Fina, m'agradaria que superares aquesta desgracia, q ue t' ac o stares a la meua familia i
que v isqueres al seu costat amb els nostres fills. Sig u es tan valenta com jo i, d-'ací a
algun temps , potser tindras la possibilitat de comengar u n a nova vi da . Escriu de part
meua a la teua familia i dis-los que en les últ i mes hores he pensat sovint en ells, per-
que es posaran molt tristos quan s'assabenten del final a qu e m'h an senten ciat les autori-
tats del seu país, que ara han ocupat el nostre. Per o n i e l ls n i tu en sou responsables.
Adéu a tots vosaltres: adéu, Claude, Jeannet te, Fi n a , ~ are , pare, René, els meus nebots
i els meus volguts amics, adéu. Prompte em portara n d a v a ~t d e l' escamo t d'execució. No
consentiré que m'embenen els ulls i cridaré ben f o rt per tl t im a vegada: Visea la Franga
obrera i llauradora ! Per una Franga lliure i fe lig!

Vivir a mue rte, 6a rril & Barral (text tradu1t i adaptat)

l. Quan el condemnatva rebre l'avís de l'execucióes va quedar...
a) compacte.
b) intacte.
c) atonit.

2. Darriertem que la seua família sofrira les conseqüenciesdeis seusactes, perque...

a) ha sigut executat en compliment d'una sentencia injusta.
b) ha sigut sentenciat per haver-se oposat a l'exercit d'ocupació.
c) havia previst que podia acabar així.

3. Darrieraccepta amb resignacióel destí que li ha tocat, perque...

a) encara podra passar alguns dies ambla família.
b) confía que la seua dona refara la seua vida.
c) no es penedeix de res del que ha fet.

4. El condemnatestima que la responsabilitatde la seua mort cal atribuir-la...

a) a la seua falta de previsió.
b) als alemanys en general.
c) a l'exercit d'ocupació alemany.

S. Quina de les tres opcionsés verdadera?

a) Darrier aconsella a Fina que es case amb el seu germa.
b) Darrier encomana al seu germa que s'ocupe deis seus
filIs. ::: :t;: ~ , .. .,-r
c) Darrier els recomana que visquen millor en el futur que en ) t .~
el passat.

6. Quina de les tres opcionsés verdadera?

1'-
' \
~ ' :TE
111 ~
La última carta de los fusilarlos rn
a) El que més lamenta Darrier és el fet que l'hagen condem- los campo:--
de con centración

nat sense causa.

b) El que més l'apena és pensar en el dolor que la seua mort
provocaraals seus.
c) El que més li dol és queja no puguen passar alguns dies
junts.

7. Que significa"que t'acostares..."?

a) Que t'arrimares.
b) Que et gitares.
c) Que t'acostumares.

La manera amb que els textos escrits reprodueixen l'entonació de

les frases és usant signes de puntuació diferents. Les preguntes i
les exclamacions s'indiquen, respectivament ; amb el signe .d'inter-
rogació (?) i amb el sigqe d'exclamació (f). LesJ~ases afirmatives es
tanqu,en amb Ún punt. -A_mé;, ·1es paus~s , i els _incisos en l'interior.
deltfrase .s'tn.diqµeli.u;ahtcome&, · ,' .';, -- ·:; ,·.::.\ .. ':-'
. JI. . ,.i,_\f¿:;t:,j~{;~;~
:~~~::··· · -~ ·•, .. a •
 e o Mp R E N s I o Es e RI TA
En el moment d'elegir un mobil nou s'ha de tindre en compte tot: el preu, el sistemaoperatiu, el
disseny,les mides, el pes, la bateria, la memoria, la connectivitat,els extres, la pantalla, les fun-
cions practiques... Necessitemun terminal senzill o un smartphone?Amb targeta de prepagament
o amb contracte?1, en tal cas, quina classe de contracte ens fa falta realment? Ens ho podem
permetre?

2. Llegiu les característiquesdeis mobilssegüentsi atribu'iu-losa l'usuari que, per les seuescon-
dicions, considereuque és el més adequat. Comenteules solucionsa que hageuarribat.

Alcatel2004C
Ésunterminalfuncionali de midesre-
du'ides, comodeper a dur-losempre
damunt.Té una pantallade 2,4", més
quesuficientpera visualitzar
tatala in-
formaciónecessaria.Incorporaradio.
La batería,en repos,pot durarfins a
400 h sensenecessitatde tornar-laa
carregar.
LGK10
Ésunsmartphoneamb pantallaHD(si-
glesHD,del'anglésHighDefinition, alta
definició)de 5,3" amb tecnologíaIPS
LCD(del'anglésln-planeswitching), és
unatecnología de pantallade cristalllí-
quid,camerade 13MP,devidrecorbat
i dissenyarredonit, ambla partposterior
rugosai la frontalmésfina.

WikoTommy4G
És un terminalpractici eficientque
assegurauna experienciamultimedia
a tata velocitatamb una pantallade
cinc polzades.Té dos microfonsque
garanteixenla qualitatdel so en les
comunicacions.
HuaweiY6 11Compact
És un smartphoneamb pantallade
5,5" (polzades) , processadorHiSili-
con Kiron620, xip de huit nuclis i 64
bits a 1,2 GHz(gigahertzs). Té 2 GB
(gigabytes)de memoria RAM (una
classe de memor ia informatica, sigles
de l'anglésRandomAccessMemory,
memoriad'accésaleatori ) i 16 GB de
memoriainterna.Incorpor a una ca-
meraposteriorde 13 MP(milions de
píxels)i unaaltra fronal de 8 MP.
Nokia206
És un terminalsenzillqueté unapan-
tallaQVGA(siglesde l'anglés Quarter
VideoGraphicsArray,resoluciógrafi-
caen píxels)de2,4",camerad'1,3 MP,
bluetooth,NokiaSlampera compartir
arxiusperb/uetooth
i whatsapp preins-
tal·lat.
BQAquarisU
És un smartphoneamb processador
de huitnuclisQualcommSnapdragon
430 a 1,4 GHz, bateriade 3.080mAh
(milions d'amperes-hora)i camera
posterioramb 5 lents i una obertura
focalde f/2,2(símbolque indicala re-
laciófocald'unsistemaoptic)i camera
frontalde 5 MP.
 LORENA

La mare de Marc és API i,

per la seua faena, necessita
ENRJC
un smartphone amb pan-
Treballa com a encarregat en una em- talla gran, que ringa molta
presa d'enginyeria que es dedica a fer memoria perque li cal arxi-
obres públiques. Quan ha de parlar amb var les fotografies dels im-
algú sempre sol haver-hi molt de soroll mobles que ha d'ensenyar
al voltant, per la qual cosa no necessita als clients. Li va molt bé que
tindre un mobil amb molts extres, sinó ringa dos cameres, l'una da-
que !'interlocutor el senta amb nitidesa. van t i l' altra darrere.

ALEXANDRA
És una taxista d'origen argentí que,
durant les parades, les esperes i el
temps mort, aprofita l'estona estudi-
ant el mapa de l'area metropolitana i
les condicions de les carreteres. Per
aixo li va molt bé tindre un smart -
phone amb una pantalla d'alta defini-
ció de cristall liquid.
11ARC
És el primer mobil que té, i ha
pactat amb sa mare que l'usara
segons unes normes basades en
bones practiques. No li impor-
ta que no siga un smartphone,
pero sí que li interessa molt que
el whatsapp estiga preparat des
del primer moment que el ringa
disponible.

LLUÍS
ANTONIA Per la seua professió
És viuda des de fa poc i, encara que té viatja prou. És perio-
tres filles i compta amb una assistenta dista grafic i, duga o
durant algunes hores al dia, vol con- no les cameres damunt,
tinuar vivint a soles. Les filles l'han no s'ob lida mai del seu
convern;:uda que ha de tindre un mo- smartphone, que té in-
bil pera poder avisar-les de qualsevol corporada una camera
incidencia. No necessita cap aparell molt bona. Si és el cas,
sofisticat, sinó un que ringa una ba- pot, amb el mobil, en-
tería de !larga duració, perque no esta viar puntualment una
gens familiaritzada amb les noves tec- determinada fotografia
nologies. a la redacció.
 ESTRUCTURES LINGÜISTIQUES

EL VOCALISME
Les vocals són els sons simples de la llengua que es pronuncien amb el pas de l'aire perla cavitat bucal
sense la participació o obstrucció de cap altre element més (dents, llengua, llavis, etc.).
Les vocals es classifiquen en dos grups distints, segons que formen part d'una síl·laba tónica o d'una
atona. El grup tonic esta format per set vocals i l'aton, per cinc:

VOCALSESCRITES VOCALSTÓNIQUES VOCALSÁTONES

a [a]
e [e:]oberta
[e] tancada
[i]
o [J] oberta
[o] tancada
u [u]
pal, ma, escando] [a] camÍÓ, órbÍta, anfré
gel, terra; texW
mes, tema, puré [e] carreró, gelat, esmorzar
ma, cosí, proteína [i] paü, meta, pÍnzell
coll, got, memórÍa
canr;ó, color, poma [o] posava, honest, estornell
bústÍa, pur;a, xampú, peüc ---''--- [u] butxaca, furtar, plujós

Com es pot veure en la taula anterior, no hi ha e ni o obertes en posició atona, ja que una vocal només
pot ser oberta si és la vocal nuclear d'una síl·laba tónica.

Pronunciació de les vocals

En general, les vocals atones es pronuncien sense alterar el so representant perla grafia corresponent,
com s'observa en la taula anterior. Pero sovint hi ha variacions de la pronúncia respecte de la vocal
escrita. Per exemple, a vegades es pronuncia e en lloc de i (*giner, en lloc de gener; *ginoll, en lloc de
genoll), o es pronuncia u en lloc de o (*cusir,en lloc de cosir;*cullir,en lloc de collil). En registres for-
mals, és millar no usar aquestes variacions.
També hi ha casos en que una mateixa vocal escrita té una realització fonetica diferent. Així, el pro-
nom ho es pronuncia de manera diferent segons el context: es pronuncia [o] en mirar-ha,mireu-ho; es
pronuncia [u] en Ji ho donara, dóna-ho, ho amaga; com a diftong [eu] en t'ho demana, m 'ho paga, o,
indistintament, coma [eu] o [u] en ho repara,ho llig. En tots els casos anteriors, les pronúncies són to-
talment admissibles en la llengua parlada en qualsevol registre. En canvi, per una actitud ultracorrecta
d'alguns parlants, es tendeix a pronunciar Joan o Josep amb o, quan és tradicional pronunciar amb u
la o d'aquests noms propis.

1
42
Inter fe rencies vocaliques
Hi ha alguns casos en que, sobretot perla influencia del castella, es confonen algunes vocals en parau-
les del vocabulari basic .

Confusions ale
Porten a:
afaitar assassí avantatge davant
ambaixada avaluació avaria hostaler
l. generalmcnt , els derivats i paraules de la mateixa família : ambaixador , assassinar, avaluar , desa-
vantatge, avariar-se, davantal , hostaleria, etc.
Porten e:

assemblea disfressa llem;ol sergent

Empar esparrec monestir treball
enyorar Esteve rave vernís
I també, derivats i paraules de la mateixa família: assembleari, emparar, enyoranra, envernissar, etc.
Així mateix , el nom pro pi Miqueletes pronuncia col-loquialment amb a [mikalét].

Confusions o! u
Porten o:

avorrir cobert fonament reto]

botifarra complir ploma sofriment
brúixola dolr podrir títol
calorós embotit polp tamba
capítol escoltar polsera torró
cartolina estoig polsar triomf
I, generalment , les paraules de la mateixa família : avorriment , coberteria, compliment, descobrir, fona-
mental, retolar, sofrir, tambar, triomfar, etc.
Porten u:

bufetada correu museu suport

butxaca cuirassa suborn tipus
cacau muntar sufocar trofeu
I, generalment , tots els der ivats i paraules de la mate ixa fam ília : bufetejar , cuirassat , muntatge, mun-
tanya, muntan y enc, s ubornar, sufocaci ó, suportar , etc.

Confusions e/i
Porten i:
antiguitat contenidor cirera infermer
contemporani campió dimoni ordinador
Porten e:

desembre genet honestedat seguretat

 ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
Es criptura de la e inicial en certes paraule s
La e inicial de les paraules comenc,:adesper em-, en-, es- i eix - (embolicar,embrutar, emprendre;en-
certar, entendre, enveja; escoltar, escurar, estendre; eix ugar, etc.) se sol pronunciar habitualment com
a [a]. En tots aquests casos és connatural a la llengu a tant la pronúncia en a com la pronúncia en e.

Alternances vocaliques e!i, o/u en l'arrel de formes verbals irregulars

Cal parar atenció a l'alternanc,:a vocalica en l'arrel de certs verbs irregulars :
e/i en els verbs de la 3a conjugació afegir, eixir, fregir,llegir i vestir:
afig, afegim, afegiu isc, ixes, eixim, eixiu, ixen vist, vestim, vestireu
o/u en verbs de la 2a conjugació voleri poder:
vull, vullga/vulga, vols, volem puc, puga, pots, podem, podría
o/u en els de la 3a conjugació collir, cosir, escopir,sortir, tossir i derivats:
cull, collim, cullen cus, cuses, cosirem escup, escopien tus, tusses, tossien

LES ELISIONSVOCÁLIQUES
Celisió vocalica és un fenomen fonetic consistent a no pronunciar una vocal en contextos determinats.
Hi ha elisions vocaliques en els casos següents:
1) La vocal final d'una paraula i la vocal inicial de la paraula següent són identiques i es fusionen
en una sola vocal: un(a) aixeta; metg(e) excel-lent;vi (1)mportat;ferr(o) oxidat; etc.
2) Les vocals a i e en alguns casos en que, a més de ser a tones, són la vocal final d'una paraula o la
vocal inicial de la paraula següent: compra(e)Ipa; mitj(a) hora; quin(a) hora és?; ma (e)squerra;
setz(e) anys; aixo (e)s nota; no (e)I veig; si (e)I veus; etc.
Pero en certs casos l'elisió no es produeix i es pronuncien les dos vocals: porta ulleres; té il·lusió; etc.

Escolteules expressionssegüentsi indiqueuquineselisionsheu percebut. Llegiu-lesdesprés.

este arbre cre'i'llaal forn tretze anys una escala no es coneixen

agafa el plat quina hora és? no els criden pa amb oli a bona hora1
pi immens esta obra casa embruixada a última hora agafa el !libre

Completeu les paraules de les oracionssegüents amb les vocalsa o e.

a) Els II nc;ols s'han mbrutat de v rnís.

b) L'avió ha tingut una av ria i tardara unes quantes hores a mprendre el viatge.
c) L'ass mblea deis tr balladors no s'ha celebrat a causa del vent.
d) mpar es va disfr ssar amb un barret cridaner i un d vantal.
e) El s rgent Estev ha fet una ensalada amb rav ns molt bona.
f) L' mbaixador nyorava el seu país.
g) Escriure amb l'ord nador té molts av ntatges.
h) L'ass ssí de la pel-lícula de suspens era l'host ler.
3 Elegiu l'opció més adequada pera completar cada enunciat.
l. L'homees va la cara 4. L' es disfressa
desprésd' de
a) eixugar, afaitar-se a) infermer, demoni
b) aixugar, afaitar-se b) enfermer, dimoni
c) eixugar, afeitar-se c) infermer, dimoni

2.A ja Ii ha passat 5. La varietatde que he

la compratconté
a) J usep, joventut a) torró, cereres
b) Jusep, juventut b) torró, cireres
c) Josep, joventut c) turró, cireres

3. Han extorsionatel 6. Enguanyparticiparemen el

per falta de d'escacsde
a) davanter, seguritat a) trofeu, desembre
b) davanter, seguretat b) trofeu, disembre
c) devanter, seguretat c) trofeo, desembre

Completeu les paraules de les oracionssegüentsamb les vocalscorresponents.

a) Com que sóc tan cal rós, nos porte posar-me la p lsera a l'estiu.
b) El g net va m ntar un cavall preciós.
c) És f namental que et poses aquest tip s de e irassa.
d) Quan t si no dorm té un gran s friment.
e) Els meus amics són molt moderns i v sten molt bé.

Completeu les paraules de les oracionssegüentsamb les vocals o o u.

a) El xiquet és molt r í, ha pintat la cadira amb el ret lador.

b) AJ an, l'emb tit que més li agrada és la b tifarra.
c) Hui emeten el capít I quart de la serie El corre al dese bert.
d) A l'eixida del muse va caure i es va trencar el t rmell.
e) El nostre equip va aconseguir el tít I de camp ó amb l'últim tri mf.
f) Aquesta classe de cart lina és fina com una pi ma.
g) Hem cuinat el p lp massa d le;:
.
h) L'est ig no li cap en la b txaca.

Completeu les paraules de les oracionssegüentsamb les vocalscorresponents.

mon stir esparr c valuació mbolicar caca

c mplir av rriment antigu_ tat _ nveja t mba
c sir s born brúix la b fetada p lsar
 ••
ESTRUCTURES LINGUISTIQUES
EL CONSONANTISME
Per a produir els sons consonantics, a diferencia de les vocals, l'eixida de l'aire es veu interrompuda
per diverses parts de la boca (la llengua, els llavis, els alveols, les dents, el paladar), i en alguns casos,
pel nas.
En funció d'aixo, els sons consonantics es classifiquen segons dos criteris: el punt d'articulació i el
mode d'articulació. El punt d'articulació és la zona de la boca en que es produeix el contacte o l'acosta-
ment dels dos organs articuladors. El mode d'articulació és la manera com passa l'aire, segons el tipus
d'obstacle que troba (oclusives, nasals, dentals, laterals, vibrants, etc.) i segons com ix perla glotis
(sordes i sonores). La classificació dels sons consonantics és la següent:

¡¡,¡
bilabials
SEGONS EL PUNT D'ARTICULACIÓ
labiodentals
sorda sonora
dentals
sorda sonora
alveolars
sorda sonora sorda
palatals
sonora sorda
---]
velars
sonora 1
sorda sonora
º'º
o- oclusives
:E ~
..,¡ ..,¡
y 1

nasals
¡¡,¡8
Cll '""' laterals
z ta
oe!) •,( fricatives z J 3
¡¡,¡Q - --
Cll africades ts dz 1Í el,
bategants
ll
rotiques li '"
.J._
1!--
1

~- vibrants
JI _JL= -- L
Exemples:
[p] pa, sobte, tub [m] mare, som [v] voler, vivencia [1f]xop, totxo, boig , escabetx
[b] bou, també [n] nas, món [s] sal, passar, lla~. cel [d3]gent, jardí, patge, desitja
[t] té, fred [J1]nyora, any, canya [z] casa, pinzell [r] pur, cara, tres
[d] dir, dau [l] pal, lectura, tela, cable [J] Xativa, reixa, coix [r] ra1m, carro, Enrie
[k] cap, que, fang [Á] llum, pell, callar [ts] potser, adscriure
[g] gat, guió [f] fem, café [dz] atzar, setze

LA DISCRIMINACIÓ
DELSSONSCONSONÁNTICS
PROPISDE
LALLENGUAENPOSICIONS
DISTINTES
D'ALTRES
LLENGÜES
En valencia hi ha una serie de sons consonantics propis en posicions que contrasten amb altres llen-
gües, sobretot amb el castella.
a) Contrasten amb el castella els següents sons consonantics a final de paraula:
[p] arab, superb, polp; Calp [f] baf, serf; leitmotiv, salv [J1]juny, estany; Estubeny
[k] manee, poc; cataleg, mag [1Í]mig, roig; capritx
[t] gelid, Alfred; pit, cabut [m] colom, flam; Salem
b) En castella són inexistents, o molt rars, els sons consonantics següents en qualsevol posició:
[v] vi, envejós [I] peix, caixa, guix; Xativa [z] zebra, amazona, colze, brunz
[A:]llop, pollee, genoll; el Forcall [d:3]geni, tragica; jove, assajar
c) Així mateix, és inexistent en bona part de llengües del nostre entorn (anglés, francés, italia, etc.),
pero no en castella, el so rotic vibrant [r], representat perla lletra r a principi de paraula (rata,
rocallós, etc.) o entre consonant i vocal (enrabiar, folre); i, també, pel dígraf rrentre vocals (arri-
bar, carrossa).
 MORFOSINTAXI
EL VERB
El verb és una categoria gramatical amb que s'expressen accions i moviments (treballar, Jlegir; anar,
córref) , estats d'anim i sentiments (enfadar-se, avergonyir-se, patir; odiar, témef) o existencia (set),
tant d'éssers animats com inanimats .

La conjugació
La conjugació és el conjunt de formes diferents que presenta el verb. En la conjugació, les formes ver-
bals consten de dos components: una part invariable (arrel o lexema), que expressa el significat, i una
part variable (desinencia, morfema o terminació), que, aporta les marques de persona, nombre, mode
i temps. Segons la vocal tematica (a, e, i), els verbs es classifiquen en tres conjugacions diferents. La
tercera conjugació presenta dos models (pur i incoatiu).
-

la CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGAC

IÓ
ij
DESINENCIES -ar 7~i -er, -re, -r lº
PURA
-ir

EXEMPLES cantar córrer;perdre; dir, dur, fer sentir patir

-- JI,,-

Els verbs regulars 1 irregulars

Un verb és regular quan es conjuga seguint el verb model; per exemple: cantarper a la primera conjuga -
ció, batre pera la segona, i dormir (pur) i servÍr (incoa ti u) pera la tercera. En canvi, els verbs irregulars
presenten divergencies en les desinencies o en el l'arrel respecte del verb model.
En la primera conjugació només hi ha dos verbs irregulars (anari estaf). La gran majoria dels irregu -
lars pertanyen a la segona conjugació .

EL PRESENTD'INDICATIU
El present d'indicatiu és el temps verbal que s'utilitza , generalment , pera expressar accions que tenen
lloc en el moment en que es parla (Vaig a Alacant. Treballe en una fabrica. Vivim a Sax.).
Desinencies del present d'indicatiu
Les desinencies del present d'indicatiu dels verbs regu lars són les següents:
la CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ
-
CANTAR ,r TÉMER lí PURS
DORMIR
_J
1[
INCOATIUS
SERVIR
---~

-e cante ' -0 tem -0 dorm -isc servisc

-es cantes -s tems -s dorms -eixes/ -ixe s serveixes/ixes
-a canta -0 tem -0 dorm -eix/ -ix serveiX/ix
-em cantem -em temem -im dormim -im servim
1
-eu canteu -eu temeu -iu dormiu -iu serviu 1

-en canten -en temen -en dormen -eixen /-ixen serveixen/ixen J

1
En els parlars septentrionals valencians la terminació de la primera persona del singular en tates les conjugacions és -o (canto,
temo, dormo, etc.); excepte en els verbs velaritzats (bec, caic, die, etc.) i alguns d'irregu lars.
 ESTRUCTURES LINGÜISTIQUES
Cal tindre en compte les remarques següents:
Els verbs de la primera conjugació acabats en -car/-far, -jar/-tjar, -gar, -quar, -guar (tocar, co-
menfar, pujar, viatjar,pagar, adequar, desaiguar,etc.), presenten variacions ortografiques en el
present d' indicat iu (toque, comencen,pugem, viatges, pagueu, adeqües, desaigüen, etc.).
En la segona conjugació cal tindre en compte les observacions següents:
Els verbs acabats en -ndre, (atendre,prendre, etc.), -ldre (valdre, resoldre,etc.), -ure (beu-
re, traure,etc.) i -xer (conéixer,paréixer, etc.) són verbs velaritzats, és a dir, que presenten
al final de la primera persona del singular la consonant velar -e: atenc, prenc, vale, resale,
bec, trae, canee,paree, etc.
Els acabats en -ndre i -ldre es caracteritzen perque el present d'indicatiu, i la majoria dels
altres temps verbals, es forma sense la d de l'infinitiu. Per exemple: prendre: prenc, prens,
prenem; valdre:vale, vals, valem; etc.
Els verbs beure, deure i maure carivien la u per ven les persones primera i segona del plu-
ral: bevem, beveu; devem, deveu; movem, moveu.
En la tercera conjugació, en els verbs incoatius (que en són la majoria), la i s'escriu amb dieresi
quan el radical acaba en vocal a, o, e davant de la desinencia (-i!') , ja que no hi ha diftong. Per
exemple, en el verb conduir: conduisc, condulxes/condueixes,conduiX/condueix,conduim, con-
dulu, condulxen/condueixen.
Alguns verbs purs presenten alternarn;:a vocalica e/i, o/u: llegir/llig,vestir/ vist, collir/cull,bollir!
bull, cosir/cuses,tossir/tusses, etc.

El present d'indicatiu dels verbs irregulars més usuals

• Acabats en -dre (velarit zats ) Altres verbs irregula rs
ATENDRE: atene, atens, atén, ANAR: vaig, vas va, anem, aneu, van
atenem, ateneu , atenen DIR: die, dius, diu , diem, dieu, diuen
PRENDRE: prene, prens, pren, DUR: duc, dus, du, duem, dueu, duen
prenem, preneu , prenen EIXIR: ise, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen
TINDRE(o TENIR): tine, tens, té, ESTAR: estie, estas, esta, estem, esteu, estan
tenim, teniu, tenen FER: faig, fas, fa, fem, feu, fan
VALORE(o VALER): vale, vals, val, HAVER: he,has , ha,hem,heu,han
valem, valeu, valen OBRIR: obric, obris, obri, obrim, obriu, obrin
VINDRE (o VENIR): vine, véns, ve, OMPLIR: omplic, omplis, ompli,
venim, veniu, vénen omplim, ompliu, omplin
• Acabats en -ure (velaritzats) SABER: sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben
TOSSIR: tus, tusses , tus, tossim, tossiu, tussen
BEURE: bec, beus , beu , bevem, beveu, beuen
VEURE (o VORE): veig, veus, veu,
DEURE: dec, deus, deu, devem, deveu, deuen
veiern/veem, veieu/Veeu,veuen
ESCRIURE: escrie, escrius, eseriu,
VOLER: vull/vulle, vols, vol,
escrivim , escriviu, escriuen
volem, voleu, valen
VIURE: vise, vius, viu, vivim, viviu, viuen
• Aeabats en -er (velaritzats)
CONÉIXER: canee , coneixes, coneix,
eoneixem, eoneixeu, eoneixen
CÓRRER: eórrec, corres, corre,
correm, correu, corren
NÁIXER: nase, naixes, naix,
naixem, naixeu, naixen
PODER: puc, pots , pot, podem, podeu, poden
SER: sóc, eres/ets, és, som, sou, són
Elegiu l'opció més adequada pera completar cada enunciat.
l. Jo l'aixeta i 4. que sempre
mitja banyeraabansde banyar-me. a les nits?
a) obric, omplic a) Saps, tosses
b) obri, omplisc b) Sabs, tusses
c) obric, omplic c) Saps, tusses
2. Heu practicatmolt i ara 5. Els aficionats
ja molt bé. tant com els esportistesprofessionals.
a) escrigueu a) corregueu
b) escriveu b) correu
c) escriviu c) corregau
3. Malauradamenttots 6. Amb la novaprofessora,
que ells massa. cada dia més.
a) sabem, beuen a) aprenim
b) sabem, beven b) aprenguem
c) sapiguem, beuen c) aprenem
Escriviula personadel present d'indicatiu a la qual corresponenles formes verbals següents.

sentim ets va
tusses atenen ve
sé isc veieu
Escriviul'infinitiu de les formes verbalssegüents.
han tens acovardeixen
pugeu aclareix puc
perdem ataques faig
Completeu els verbs següentsamb les formes del present d'indicatiu.
PRENDRE VALORE NAIXER CONÉIXER
prenc
vals

naixem
coneixeu

Completeu les oracionssegüentsamb les formes del present d'indicatiu.

a) El meu germa i jo (REGAR)les plantes cada setmana.

b) Jo (ANAR) cada dia al despatx on tu (ESTAR).
c) Els agents comercials (BUSCAR)guanyar mercat.
d) Tu (NETEJAR)les taules quan se'n van els clients.
e) Els padrins et (DESITJAR) que passes unes bones testes.
f) El projecte no s' (ADEQUAR)a les nostres exigéncies.
g) Ton pare (COMEN~AR) a treballar en la nova empresa dema.
h) Els afluents (DESAIGUAR)en altres rius.
49 ',
 ••
ESTRUCTURES LINGUISTIQUES
Completeules oracionssegüentsamb les formesdel presentd'indicatiu.
a) La xica no (VEURE)la televisió perqué no (TINDRE)temps.
b) Jo sempre (FER) la sesta després de dinar.
c) Nosaltres (ESCRIURE)moltescartes perqué (SER)faena nostra.
d) Jo (VIURE) a Castelló; la meua família (VIURE) a Alacant.
e) Les cosines no (PODER)ajudar-me. 1 tu, (PODER)ajudar-me?
f) Ella sempre (DUR) a terme el que es proposa.
g) Marta, (VOLER)vindre al teatre? (FER) una obra molt divertida.
h) Jo (RECONÉIXER)que Andreu i tu no (DIR) mai mentides.
i) Tranquils, no (DEURE) els diners de les entrades, ja les heu pagades.
j) Els contractes (VÉNCER)aquest mes.

Completeules oracionssegüentsamb les formes del presentd'indicatiu.

a) Jo (DECIDIR)tot el que m'he de comprar.
b) Els estudiants que atenen nos' (AVORRIR)a classe.
c) Ara elles (CONDUIR) millor que l'any passat.
d) El meu pare no (DORMIR) mai més de huit hores diaries.
e) Maria i tu, no (SENTIR) com plou?
f) En aquel! taller encara (COSIR)per un bon preu.
g) No patiras perla pluja, si tu (COLLIR)les taronges aquesta setmana.
h) El públic (APLAUDIR) entusiasmat.

Completeuel text següentamb les formes del presentd'indicatiu.

«La ciutat d'Hamelín es (TROBAR) infestada de

rates i res ni ningú pot fer-les fora. Un bon dia
(APARÉIXER)un jove flautista que (OFERIR)els
seus servicis als habitants del poble. Els (DIR)
que, si li donen mil monedes d'or, els (ALLIBE-
RAR) de l'epidémia. L'alcaldees (COMPROME-
TRE) i (ACCEPTAR)el tracte. L'endema,el flautis-
ta (COMENC:AR)a tocar la flauta, i totes les rates
(EIXIR)deis caus is' (APLE-
GAR) per sentir la música. Llavors, el flautista
(CAMINAR) cap al riu sense deixar de tocar, i
(ENTRAR) a l'aigua. Les rates el (SEGUIR)
(MORIR)totes ofegades».

El flautista d'Hamelín (text adaptat)

1 ,' 50
EL PRESENT
DE SUBJUNTIU
El present de subjuntiu s'utilitza en oracions per a expressar , principalment, accions de realització
incerta o desitjos: Quan vingues, porta 'm el diccionari. Que vaja bé l'examen! Espere que t 'agrade el
llibre. Li telefonaré perque vinga dema. També s'utilitza en prohibicions : No em digueu res ara que
estic ocupat ! No vingues tarda casa.
Desinencies del present de subjuntiu dels verbs regulars
Les desinencies del present de subjuntiu dels verbs regulars són les següents :
la CONJUGACIÓ 2a CONJUGACIÓ 3a CONJUGACIÓ
]í PURS INCOATIUS ~_']
CANTAR TÉMER
~,
1r -.-
DORMIR SERVIR -i
-e cante -a tema -a dorma -isca servisca
-es cantes -es temes -es dormes -isques servisques 1

-a canta -a tema dorma -isca servisca

J
-a
-em cantem -em temem -im dormim -im servim
-eu canteu -eu temeu -iu dormiu -iu serviu
-en canten -en temen -en dormen -isquen servisquen

Cal tindre en compte les remarques següents :

En els verbs de la primera conjugació que acaben en -iar (canviar, estalviar, estudiar, somiar,
etc.) no hi ha diftong entre la ii la a, sinó hiat. Aquests verbs es pronuncien amb i tonica en les
persones la, 2a i 3a del singular i en la 3a del plural tant en el present d'indicatiu comen el de
subjuntiu (la síl ·laba en negreta és la tonica):

1
- -- -- -
~ PERSON ES
~

PRESENT D'INDICATIU PRESENT DE SUBJUN TIU

canvi-e estu di-e can vi-e estu di -e
1,
2a can vi-es estu di-es can vi-es estu di-es
3a can vi-a estu di-a canvi-e estu di-e
1 6a canvi-en estu di-en canvi-en estu di-en

Els verbs velar itzats que acaben en el so [k] -escri t amb e- en la la persona del singular del
present d'indicatiu (beure, conéixer, coure, dir, dur, m aure, dur e, viure, etc.) presenten les con-
sonants g!gu o c/qu en totes les persones del prese nt de subjunt iu :
corree: conega, conegues, conega, coneguem, conegueu, coneguen
vise: visea, visques, visea, visquem, visqueu, visq uen

El subjuntiu en les prohibicions o ordes negatives

Per a les ordes i instrucci ons cal u sa r l'imp erat iu, pero en prohibicions i manaments negatius s'ha
d'utilitzar el present de subjuntiu.
MANAMENTS (IMPERATIU) ----~! PROHIBICIONS (PRESENT SUBJUNTIU)
Tancala finestra! No tanques la finestra!
Mou el moble! No mogues el moble!
Menja més! No menges més!
Escriviu el vostre nom ! No escrigueuel vostre nom!
Responeu les preguntes ara! No respongueu les preguntes encara!
---
 ••
ESTRUCTURES LINGUISTIQUES
El present de subjuntiu dels verbs irregulars més usuals

Verbs amb velar sonora (g/gu)

• Acabats en -dre
ATENDRE: atenga, atengues, atenga, atenguem, atengueu, atenguen
PRENDRE: prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen
VALORE(o VALER): valga, valgues, valga, valguem, valgueu, valguen
• Acabats en -ure
BEURE: bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen
DEURE: dega, degues, dega, deguem, degueu, deguen
ESCRIURE: eseriga, eserigues, eseriga, eseriguem, eserigueu, eseriguen
• Aeabats en -er
CONÉIXER: conega, eonegues, eonega, eoneguem, eonegueu, eoneguen
CÓRRER: eórrega, eórregues, eórrega, eorreguem, eorregueu, eórreguen
PODER: puga, pugues, puga, puguem, pugueu, puguen
SER: siga, sigues, siga, siguem, sigueu, siguen

Verbs amb velar sorda (e/qu)

EIXIR: isea, isques, isea, isquem/eixim, isqueu/eixiu, isquen
N.AIXER: nasea, nasques, nasea, nasquem, nasqueu, nasquen
VIURE: visea, visques, visea, visquem, visqueu, visquen

Verbs amb palatalit zació (g/j)

ANAR: vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen
HAVER: haja, hages, haja, hagem, hageu, hagen
VEURE (o VORE): veja, veges, veja, vegem, vegeu, vegen

Altres verbs irregulars

DIR: diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen
DUR: duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen
ESTAR: estiga, estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen
FER: fa~a. faces, fa~a. fem, feu, facen
OBRIR: obriga, abrigues, obriga, obrim, obriu, obriguen
OMPLIR: ompliga, ompligues, ompliga, omplim, ompliu, ompliguen
SABER: sapia/sapiga, sapies/sapigues, sapia/sapiga,
sapiem/sapiguem, sapieu/sapigueu, sapien/sapiguen
TINDRE (o TENIR): tinga, tingues, tinga, tinguem, tingueu, tinguen
TOSSIR: tussa, tusses, tussa, tossim, tossiu, tussen
VINDRE (o VENIR): vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen
VOLER: vullga/vulga, vullgues/vulgues, vullga/vulga,
vullguem/vulguem, vullgueu/vulgueu, vulguen
 Elegiu l'opció més adequada per a completar cada enunciat.
l. Xiquets,no les plantes. 3. Deu ser el pati següent.No cree
No cree que els més aigua. que ens una altra volta!
a) regues, calia a) confonem
b) regueu, caldria b) confondrem
c) regueu, caiga c) confonguem

2. Vull que tu en la reuniói no 4. Quan les ametles, reserva-me'n

que el secretari. unesquantesperque un pastís.
a) parlares, parlara a) culls, faig
b) parles, parle b) culles, fac;:a
c) parlaries, parlara c) collisques, faja

~( Completeu els verbs següentsamb les formes del present de subjuntiu.

FER NAIXER SENTIR DELIRE CORREGIR

far;a
nasques

sentim
degueu
corregisquen

1 Completeu les oracionssegüentsamb les formes del present de subjuntiu.

a) La secretaria ens ha demanat que (VINDRE) a la reunió puntualment.

b) El psicóleg m'ha recomanat que (BUSCAR) algun entreteniment.
c) Encara que la sospitosa (ADMETRE) la culpa, hem de castigar-la.
d) La mestra ha advertit els xiquets que no (CÓRRER).
e) El dia que (PODER) fer alguna cosa, la faré.
f) L'advocatt'ha convenc;:utque no (PERORE)temps amb discussions.
g) L'escriptor li ha suggerit que (LLEGIR) la bibliografía.
h) No volem que vosaltres (ATENDRE)la premsa.
i) La directora vol que jo (REBRE) l'alumnat de primer curs.
j) Espere que l'amic no (VIURE) massa lluny.
k) Cal que ens ho (PRENDRE) més seriosament.
1) Que ella (ANAR) al futbol, no vol dir que jo I' (HAVER)d'acompanyar.
 ESTRUCTURES LINGÜÍSTIOUES
1' Passeules ordesafirmativessegüentsa negatives.
a) Moveu la cadira! No la cadira!
b) Beu més aigua!
c) Estiguesquiet!
d) Escriviu en el quadern!
e) Paga amb targeta!
f) Estén el llenc;:ol'
g) lx d'ací!
h) Rieu quan estiga el llum verd!
i) Puja a peu!
j) Enceneu el foc!

1 Completeules oracionssegüentsamb les formes del presentde subjuntiu.

a) No entre ni (EIXIR) del tren quan (SENTIR)el senyal acústic.
b) Cal que ens (ADEQUAR)al lloc de treball que tenim.
c) Quan s' (OMPLIR) la pica, tanca l'aixeta.
d) Qui no et (CONÉIXER),que et compre. (dita popular)
e) Caldra que nosaltres (TINDRE) esperanc;:a.
f) Els examinands que (HAVER)copiat, seran exclosos.
g) Que tu no ho (ESCRIURE), no vol dir que no ho (SABER).
h) Per favor, feu-me cas i no (SER)tan antipatiques.
i) Esperem que les pacients (APRENORE)i que (VIURE) molts anys.
j) Correu, correu i no us (OETINDRE).
k) Que (COMEN~AR)a passejar li vindra bé.
1) Les ve'i'nesvolen que jo els ho (OUR) a la porta de casa.

ELS NUMERALS
Els numerals són paraules que pertanyen a la classe dels quantificadorsque expressen quantitat o
orde d'una manera precisa. Els numerals cardinals fan referenciaa la quantitat exacta (quatre pere s,
cinc-cents habitants, etc.), mentreque els ordinals expressen orde, siga temporalo espacial (el prime r
any, la tercera fila, etc.).

Els numerals cardinals

Les formes dels numerals cardinals basics són les següents:
XIFRA NU MERAL XIFRA NUMERAL XIFRA NUMERAL
o zero 10 deu w7 vint
1 u (o un) / una 11 onze 30 tren ta
2 dos / dues 12 dotze 40 quaranta
3 tres 13 tretze 50 cinquanta
4 quat re 14 catorze 60 seixanta
5 cinc 15 quinze 70 setanta
6 sis 16 setze 80 hui tanta
7 set 17 desset (o disset) 90 noranta
8 huit (o vuit) 18 díhuit (o divuit) 100 cent
9 nou 19 denou (o dinou) 1000 mil (o un miler)
 J
-"' S combinacions basiques dels numerals cardinals són les següents:

COMBINACIÓ XIFRA EXEMPLES

,i nt + i + unitat 21, 22, 23, etc. vint-i-un, vint-i -dos, vint-i-tres, etc.
desena + unitat 31, 32, 33, etc. trenta-un, trenta -dos, trenta -tres, etc.
unitat + cents/centes 200, 300, etc. dos/dues-cents/centes, tres-cents/centes, etc.
unitat/desena/centena + mil 10.000, 100.000, etc. deu mil, cent mil, etc.
·-- -
:al tindre en compte les remarques següents:
El nom del cardinal 1 és u, pero adopta la forma un davant d'un substantiu (quaranta -un llibres,
vint-i-un alumnes, seixanta -un anys, etc.).
El numeral dos i el plural de centtenen flexió femenina (dues, centes), pero també és correcta la
forma dos peral femení: dues (o dos') dones; dues -centes (o dos-centes') persones.
Altres quantitats són : milió (1.000.000) i bilió (un milió de milions).

~scriptura de les quantitats

.¿1.1
an s'escriuen les quantitats en lletra cal tindre en compte que:
En les quantitats que conformen la desena del 21 al 29 cal intercalar una i entre guionets entre
els dos components (vint -i-quatre, vint -i-sety.
S'ha d'escriure un guionet entre les desenes i les unitats (trenta -set, quaranta -cinC')i entre les
unitats i les centenes (tres-cents, sis -centes).
Fora dels casos anteriors, la resta de compostos s'escriuen sense cap guionet: dotze mil metres,
cent mil euros, mil noranta socís, un milió cent mil habitants , etc.

_a regla mnemotécnica DUC

:..a regla mnemotecnica DUC(en que la D representa les desenes, la U les unitats i la C les centenes) ens
ajuda a recordar quan cal escriure guionet entre les quantitats compostes escrites en lletra.

QUANTITAT D u e
42 quaranta -dos

l 400 quatre -cents

cls numerals ordinals

.\ diferencia dels numerals cardinals, els numerals ordinals no quantifiquen el substantiu, sinó que
e:xpressen orde, prioritat o col·locació en una serie (Ha arribar el primer a la meta . Jo anava segon) .
:..'escriptura dels ordinals és la següent :

TENEN FORMA PROPIA TENEN DOBLE FORMA AFIGEN -é, -ena AL CARDINAL
1r · la primer/a Sé · 5a · 5t cinqué/ena o quint/a 9é • 9a
2n • 2a segon/a 6é - 6a - 6t sisé/ena o sext/a l0é · 10a ::::::
r7
n:
3r · 3a tercer/a 7é • 7a • 7m seté/ena o septim/a llé - lla onzé/ena
4t - 4a 1quart/a Sé - Sa - Su huité/ena o octau/Va 12é · 12a, etc. dotzé/ena

Cal tindre en compte que els ordinals mantenen els guionets dels cardinals corresponents ( vint-i-dosé,
ffenta -uné, setanta-quatré , etc.).
 ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
lll Elegiu l'opció més adequada pera completar cada enunciat.
l. L'ExposicióRegionalValencianaes va 3. El dia 25 ( ) de desembreés
celebrarl'any 1909 ( ). Nadal.
a) mil nou-cents nou a) vinticinc
b) mil nou-cents-nou b) vint-i-cinc
c) mil-nou cents nou c) vint-i-cinq

2. En informatica, kilobyte 4. Estic llegint la novel-laque em deixares.Ja

és igual a bytes. vaig perla pagina
a) u, mil vint i quatre a) cent dosena
b) un, mil vintiquatre b) cent -dues
c) un , mil vint-i-quatre c) cent dos

15 Escriviuen lletra els numerals expressatsen xifra.

a) Vaig pujar al 7é pis

b) És la 139a cursa

c) Fara 42 anys

d) Té 13 gats

e) Hi havia 70 .000 euros

f) Falten 602 quilometres

g) És el 93é aniversari

h) Té 55 lliures

16 Escriviuen lletra les xifres següents.

a) 114.422 dones

b) 586 .079 homens

c) 1.327.615 euros

d) 68 cases

e) 405 monedes

f) 10.001 entrades

g) 1.017 llibres

h) 1.000.019 pesos
 LEXICI SEMÁNTICA

El comer<;i els negocis han tingut una gran importancia en la historia de la humanitat.
Mentre que els nostres avantpassats intercanviaven mercaderies o, en els darrers segles,
els comerciants controlaven directament la distribució i la venda dels productes, en l'actu-
alitat és habitual que l'empresari o el comerciant regente una botiga virtual en una pagina
web amb el mateix interés que els seus predecessors viatjaven o enviaven telegrames. És
la mateixa activitat, pero duta a terme amb instruments diferents.
Hui en día una empresa no pot subsistir sense el suport de la informatica i d'internet, i per
aixo paraules com ara ordinador,escaner,full de calcul, web o teletreball,formen part del
vocabulari de qualsevol empresa moderna i competitiva. A mesura que avance la tecnolo -
gía, s'hi incorporaran noves paraules procedents del comer¡; internacional i, és dar, pro-
vinents de l'anglés. I la capacitat d'innovació és ja, fonamentalment, un fenomen social.

ELS DINERSI EL COMERC

article, assegurar, atendre (la botiga, la clientela), banc, béns, bitllet, bossa, caixa (forta,
d'estalvis), caixer automatic, canvi, canviar, centim, cobrament, comanda, credit, crisi,
data de caducitat, descompte, despesa (o gasto), deute, devolució, deposit (o diposit), efec-
tiu, finani;:ament, finestreta, franquícia, frau, import, impost, ingrés, interés, liquidació,
mercat, negoci, pagament, paquet, pressupost, préstec, preu, producte , qualitat, quantitat,
quota, rebaixa, rebut, retol, ru1na, salari (o sou), targeta de credit, talonari, taulell, tiquet,
transacció, transferencia, venciment, venda, xec.

Botigues (o tendes)
carnisseria, centre comercial, droguería (o adrogueria), establiment, estanc, ferretería,
forn, fruiteria, grans magatzems, llibreria, parada (del mercat, de peix, de la carn ...), pes-
cateria (o peixateria), pastisseria, quiosc, sabateria, supermercat, verdulería, xarcuteria.

abaratir, abaixar (o apujar) els preus, acomiadar, arru1nar-se, comptar, contractar, dema -
nar, despatxar, embolicar (un paquet), encarregar, encomanar, endeutar -se, enriquir-se, en-
vasar, estalviar, finani;:ar,garantir, guanyar, ingressar, Hogar, malbaratar, obrir (un compte,
una llibreta), perdre, rebaixar, tornar el canvi, traure diners, triar (o elegir), valdre, vendre.

Fraseologia
A compte. A la fira no vages si no tens diners: voras moltes coses i no compraras res. Amb
diners, torrons. A terminis. Comprar a la menuda (o al detall). Comprar en gros (o a l'en -
gros). Costar un ull de la cara. Deixar pelat. Estar en descobert. Estirar més el bra¡;:que la
manega. Fer curt. Fer fallida. Fer l'agost. Fer un racó. No tindre un clau. Pagar a la bestreta
(o per endavant). Qui no guarda quan té, no gasta quan vol. Qui paga descansa. Qui paga
mana. Tapar forats. Tindre la ma foradada. Tirar de veta. Tirar el burro (o la casa) perla
finestra. Viure de renda.
 ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
LA INFORMÁTICA
I LES NOVESTECNOLOGIES
adre~a electronica, amplada de banda, arrossegar, arrova, arxiu, banda ampla, base de da-
des , cartutx de tinta, cercador (o buscador), ciberespai, clau d'accés, clicar (o fer clic), codi,
codee, comandament a distancia, comer~ electronic, contrasenya, copia de seguretat , cor-
reu brossa, cuc, dada, delicte informatic, descarrega, disc dur, emmagatzemar, encamina-
dor (routei), enlla~ (link), esborrar, escanejar, escriptori, estoreta, finestra, fitxer, formatar
(o formatejar), fürum, icona, impressora, llapis (de memoria, optic), llibre electronic, lloc
web, maquinari (hardware), microfon, modem, nom d'usuari, núvol, ordinador (portatil, de
sobretaula), paperera de reciclatge, periferic, pirata informatic (hackei), piratejar, penjar,
polzada, port USB, porta-retalls, processador de textos, programari (software), ratolí , re-
coneixement de veu, safata, sobrenom (nick), subhasta electronica, tallafoc, tauler de con-
trol, tauleta tactil (table(), teclat, troia, ulleres 3D, videoconferencia, videojoc, xarxa, xat.

LA TELEFONIA
avaria, botiga d'aplicacions, bústia de veu, camera digital, carcassa, cobertura, coixinet,
contracte, emoji, emoticona, itinerancia, línia, m'agrada, missatge, mem, retenció de tele-
fonada, quota, senyal acústic, so de línia ocupada, targeta SIM, telefon (mobil, fix, sense
fil), telefonar, tuitejar (o piular), vibració.

Elegiu l'opció més adequada pera completar cada enunciat.

1. L'empresaon treballa diu que li podrien 4. En de peix del mercat, co-
el bren la de plastic.
a) fin anci ar, préstec a) el lloc, borsa
b) f ina nc;:ar, préstam b) el post, bossa
c) fin anc;:
ar, préstec c) la parada , bossa
2. Hem de pagar una 5. Diu que ha tingut i que ara
de cinquantaeuros. no pot els diners.
a) tatxa a) moltes despese s, ma lbarata r
b) tassa b) mo lts gastos , derrotxar
c) taxa c) mo lts gasts, de spilfarrar
3. Van la 6. Quan compresen uns grans
de l'operació. demana sempre
a) abaratir, q uota a) almacens , el rebut
b) abarati r, c uota b) magatze ms, el tiq uet
c) abaratar, q uota c ) magatzent s, la factura

1
 Relacioneu les frases tetes i locucionsamb el significat equivalent.

a) estar en descobert 1) fracassar (una empresa, un negoci)

b) fer un racó 2) tindre un saldo negatiu
c) fer fallida 3) estalviar
d) tirar de veta 4) obtindre molts guanys
e) no tindre un clau 5) anticipant els diners
f) fer l'agost 6) gastar sense miraments
g) a la bestreta 7) tot es pot comprar si es tenen diners
h) amb diners, torrons 8) no tindre diners

En un supermercat, es tan les preguntessegüents. Elegiu la respostaadequada per a cada

pregunta.

a) Quin preu té el quilo de tomaques?
b) Podria envasar-me el pernil al buit7
c) Li puc pagar en efectiu?
d ) Quina és l'oferta del d ia7
e) A qu ina hora tanquen hui?
f) Qué li dec?
g) Em poden portar la compra a casa?
h) Em pot canviar el bitllet per monedes?
1) Hui hem abaixat el preu del sabó i també trabara
els dos paquets de mocadors de paper al preu
d'un.
2) A un euro i mig les valenc ianes, i a un euro i vint-
i-cinc céntims les de Canaries .
3) El dissabte tenim obert fins a les nou de la nit.
4) Només repartim a domicilien compres de més de
vint euros.
5) Vol que també ho fac;a amb el formatge?
6) Per descomptat, prenga cinc euros en monedes.
7) En total , són trenta-sis euros i seixanta -cinc cén-
tims .
8) O amb targeta. Ho pot fer com vosté vulga .

Elegiu l'opció més adequada per a completar cada frase.

l. No m'ha arribatcap correua la 4. El disc dur conserva molt perso-
d'entradade la meua adre~aelectronica. nals.
a) bandeixa a) dades
b) safata b) dates
c) font c) datos
2. El meu ordinadordeu tindre un virus, perono 5. Sempre em responamb , amb
sé si és un o un amb l'expressiód'una cara.
a) troia , ratolí a) emot icons , un icó
b) módem, cuc b) emoticones, un icon
c) cuc , troia c) emoticones, una icona
3. Gravael teu de veu 6. Tinc un televisorde 42 amb un
quan sentes a distanciasensepila.
a) missatge , el senyal a) pulgades , comando
b) mensatge, la senyal b) polzades, comandament
e) missatge, la senyal c) mems, mando
ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
Completeu el text següent amb les paraules que te niu a continuació.

telefonada • internet • informa c ió • missatges • memoria • bateria

dispositiu • vibrat • mobil • aplicació • xarxes • cercador

LES TECNOPATIES I ELS SEUS SÍMPTOMES

a) Nomofübia. Fa referencia a l'ansietat o por irracional que pateixen les persones
afectades davant de la possibilitat de perdre el telefon _ __ ___ o obli-
dar-lo en eixir de casa.

b) Apnea del whatsapp. Es tradueix en la consulta constant i compulsiva

d'aquesta _ _ ____ mobil sense ser-ne conscient. A més, pateixen ansietat
si no poden consultar els __ _ ___ rebuts per alguna raó: estar treballant,
quedar -se sense _ __ ___ , etc.

c) Síndrome de Google. Aquesta patologia afecta directament la ___ _ _ _

dels usuaris que tenen per costum consultar quasi tots els dubtes i informa -
ció en el principal _ ___ _ _ del món. Coma resultat d'aixo, el cervell
perd la capacitat de memoritzar dades a causa de la possibilitat d'accedir a la
_ ___ _ _ rapidament i en qualsevol lloc.

d) Síndrome de la __ __ __ imaginaria. Afecta el 70% dels usuaris a Es-

panya i fa referencia a quan el cervell ens juga una mala passada i imagina que el
telefon ha sonat o ha __ __ __ sense que siga cert.

e) Cibercondria. Quasi tots coneixem a algú que, quan es troba malament o té

alguna malaltia, el primer que fa és consultar-ho en ___ __ _

f) Insomni . La dependencia a les

_ _ ___ _ socials, sobretot en-
tre els adolescents, genera insom-
ni, ja que els jóvens dormen amb el
mobil al costat del
llit i es poden despertar diverses ve-
gades al llarg de la nit per veure si te-
nen algun missatge per llegir.

www.teleponent.cat (text adaptat)

 LES INTERFERENCIES
LINGÜÍSTIQUES
Les llengües no viuen a'illades les unes de les altres i és un fet normal ampliar el lexic
d'una llengua adoptant paraules que provenen d'una altra. Es tracta dels denominats
préstecs. Així, per exemple, tuitejar és un préstec adaptat des de l'anglés , la paraula emoji
ve del japonés , el mot hisenda és una adaptació valenciana del castella hacienda .
Ara bé, quan , a causa de la pressió que una llengua exerceix sobre una altra s 'adopten
paraules i estructures innecessariament, aixo pot afectar el mateix sistema d'una llengua.
És el que s'anomena interferencia lingüística . Actualment , en valencia , podem trobar in-
terferencies lingüístiques procedents del castella que afecten no sols el lexic, sinó també
la pronúncia , la morfologia , la sintaxi i la fraseo logia. Tant els parlants com els aprenents
hem d'evitar-les i aconseguir així un registre adequat pera totes les situacions .

En el text les rebaixes, millor a Picassent heu sentit algunes interferenciesdel castella més o
menyscomunesen el valencia oral. lndiqueu quina és la forma correctacorresponent.

Pues sí
Ho canvie
Compre lo que me fa falta
Desde luego
Perlo menos
Entonces
Un centro comercial
Per etxemple
Més classes de comerci
Comprar algo de roba
Elsjoguets, els comprem en els Nadals
Preferíu anar-vos fora del poble?
Genero de bona calitat
Al fin i al cap
 ••
ESTRUCTURES LINGUISTIQUES

LA CORRESPONDENCIA
La carta
La carta és una comunicació escrita que dirigim a una persona absent. Les cartes segueixen sent un
recurs de connexió interpersonal molt utilitzat, pero el canal comunicatiu en l'actualitat ha canviat i,
en compte d'enviar -les per correu postal, s'ha popularitzat remetre -les a través del correu electronic.
Pero no per aixo no s'han d'escriure bé i, a més, el remitent ha d'observar -hi algunes característiques,
tot i que entre la carta personal i la carta formal hi ha algunes diferencies .
Cosa distinta de la carta és la comunicació informal que s'estableix a través de procediments telema -
tics immediats, i que sobretot serveix per a deixar constancia de fets poc transcendents o per a donar
informacions completament peremptories. És el cas de la missatgeria telefónica, dels whatsapp, etc.,
• on els requisits d'escriptura han de ser necessariament més laxos, jaque l'únic objectiu és que els cor-
responents interlocutors s'entenguen sense cap formalitat.

La ca r ta personal
El format de la carta personal és més lliure perque esta escrita amb més confian~a. Si escrivim una
carta a un familiar o a un amic, li hem de donar el mateix tractament que li donaríem si parlarem amb
ell, normalment de tu. En la data no es posa preposició ni abans de la localitat ni abans del dia ( Valen-
cia, 9 d'octubre de 2022'].Les fórmules de comiat es tanguen amb una coma sisón frases incompletes
i amb punt si són completes: Amb afecte, Rep una abrar;adaben torta. Solen firmar-se només amb el
nom propi.

La carta fo rmal
En la carta formal, dirigida a un organisme o a algú que no coneixem, el tractament habitual és nor-
malment de vosté, que demana els verbs en la 3a persona del singular (o del plural si és vostésy;els
possessius el seu, els seus, la seua, les seues; el pronom liper al complement indirecte (els si és plural),
i el!la, els/les per al complement directe.
Les cartes formals no han de ser llargues. Es diu el que s'haja de dir, i si queda curta, millar: més clara.
Cal tindre en compte que els tractaments protocol·laris cada vegada s'utilitzen menys. És normal que la
fórmula de comiat s'integre en la conclusió: Aprofite l'avÍnentesa pera saludar-lo/la ben cordÍalment.

El correu el ectroni e
El correu electronic és un dels servicis més populars d'in - ~ ·~ · ,
ternet que permet als usuaris enviar missatges a un o més
destinataris. El seu funcionament imita el correu postal en
molts aspectes. Es tracta d'un protocol d'emmagatzema -
ment i enviament , igual que es fa amb les cartes de correu,
que es lliuren a una oficina postal, d'alla a una altra i així
fins que arriba al destinatari final. De fet, les cartes es depo-
siten en la bústia d'un destinatari i ell mateix les arreplega.
Grades a la popularització d'internet, els destinataris po-
den rebre correus electronics en diversos dispositius a tra -
vés de proveldors com ara Gmail, Hotmail o Yahoo.

1
:::ls usuaris que utilitzen el correu electronic han de disposar d'una bústia en un servidor de correu.
:::,s missatges s'envien utilitzant la nomenclatura «usuari@domini -servidor -correu», que es llig així:
.::ompte de correu de l'usuari tal en el domini qual» . El símbol tipografic @ ('arrova'), que prové de
árab, correspon a l'antiga unitat de pes que, en el camp valencia, encara s'utilitza pera pesar taron-
ges. Equival, aproximadament, a 12,8 quilos.
_e stil de redacció dels correus electronics no cal que siga tan formal com en les cartes postals, ni tan
...:.formal com quan enviem missatges escrits per telefon, per exemple. Així, solem comen~ar els missat-
;es amb un «Hola, nom del destinatari» o bé simplement «nom del destinatari». Pero sempre cal tindre
='": compte el context del missatge i la persona a qui va dirigit.

-am poc no és necessari datar el missatge, jaque el programa mateix ens indica no sols el dia sinó fins
- t l'hora en que s'ha enviat.

RESUM
::: resum és un text d'elaboració propia en que es compendia breument el contingut fonamental del text
. :iginal. El procés per a elaborar un resum és el següent:
a) Lectura rapida: cal llegir el text per damunt, a fi de fer-se'n una idea .
b) Lectura comprensiva: a continuació cal llegir el text atentament.
e) S'han de subratllar les idees principals i anotar al marge (o destacar en color) les paraules clau,
prescindint d'exemples, repeticions i aclariments innecessaris , que s'utilitzen en el text pera fer-
lo més entenedor. A l'hora de seleccionar les idees principals cal tindre en compte la classe de text
que hem de resumir.
d Seguidament, cal redactar un text breu amb les idees basiques. No es tracta de copiar les idees
subratllades, sinó de reescriure-les amb paraules diferents. La redacció ha de ser coherent amb
frases ben estructurades i els connectors adequats. Llevat que es demane expressament, no cal
afegir comentaris personals. És imprescindible reorganitzar les idees i escriure -ho tot de nou
amb les paraules propies.

-~S PROPIETATS
DELTEXT: L'ADEQUACIÓ
text i els registres
=31issor i el receptor (i també el canal, l'espai i el temps de la comunicació) influeixen de manera abso -
:a en el contingut i en les formes lingüístiques del text. Aquests factors conformen els registres, que
·.:e n ser informals o formals, en funció de quina relació de coneixen~a, confian~a i tracte mantinguen
- interlocutors, així com el lloc i la situació en que es troben .
:::me que els registres informals solen correspondre als usos privats de la llengua (família, amics i
-~sones conegudes), els registres més formals corresponen als usos públics (en general, l'ambit pro-
.:.:ional, situacions de correcció i destinataris poc coneguts) .
_ g ns el proposit o la intenció que tinga, l'emissor construira el discurs amb una estructura, un to,
- continguts i uns recursos lingüístics encaminats a la consecució d'un objectiu determinat.

-=l ació entre text i context

- - :extos estan en relació estreta amb el seu context. Per mitja de la propietat de l'adequació, s'adapten
entornen que s'han produ1t. Cadequació esta en funció de l'emissor i del receptor del missatge, rela-
·::a da amb el canal de producció i amb el proposit comunicatiu. Cadequació determina el registre o la
--:a ció lingüística (la modalitat social, funcional i geografica) més idonia pera cada acte comunicatiu.
 ••
ESTRUCTURES LINGUISTIQUES
Tenint en compte la forma més adequada d'organitzar la informació en funció del context i d'altres va-
riables, tenim diverses classes de textos: conversacionals (caracteritzats per l'ús del dialeg), narratius
(un narrador explica uns fets realitzats per uns personatges) , descriptius (es detallen les característi-
ques d'un element determinat) , expositius i argumentatius (s'exposen uns fets i s'analitzen argumen-
talment), instructius (s'indiquen procediments, s'ordenen comportaments), etc.
Hi ha textos que tenen finalitat informativa; són els de l'ambit academic: la conferencia, el manual, els
apunts, els examens, etc. I el deis mitjans de comunicació: la notícia, la crónica, etc. Amb altres textos
es tracta d'orientar la conducta i l'opinió: els de l'ambit religiós com ara sermons, fulls parroquials;
els de l'ambit polític: discursos, mítings, pamflets; i els publicitaris: propaganda, publicitat, etc. Amb
altres es pretén regular la vida social, com ara els de l'ambit administratiu: bans, reglaments, estatuts,
lleis, decrets, ordes, i els de l'ambit judicial: sentencies i dictamens. I altres textos tenen una finalitat
artística; són els de l'ambit literari-qualsevol creació literaria-, i els de l'ambit audiovisual: pel·lícules,
produccions televisives, etc.

Llegiu el text que teniu a continuaciói, deis tres resumssegüents,digueu quin considereumés
ben resolt i per que.

BONES PRACTIQUES EN L'ÚS DEL MOBIL

Lorena, de 35 anys, té un fill de 12, Marc, al qua! li han regalat un telefon mobil el dia del
seu aniversari. Entre mare i fill han pactat unes normes d'ús basades en bones practiques.
Lorena li deixa ben dar que el mobil és d'ella, que és qui !'ha pagat, i que li'l presta a con -
dició de conéixer sempre la contrasenya . També li mana que no ignore mai una telefonada
deis de casa. Entre setmana, els dies de classe, Marc haura de tornar-lo a les 8 de la nit i
els caps de setmana, a les 9. Es quedara apagat tota la nit i el podra posar en marxa a les
set i mitja del matí. Si fora d'aquest horari li cal tocar a algú, ho haura de fer des del telefon
fix de casa.
No se !'endura a classe, on sera millor que parle personalment amb els coneguts amb qui
sol intercanviar missatges. Les excursions i les activitats extraescolars tindran un tractament
especial.
Si li cau un bac i es trenca, el cost de la reparació o l'adquisició d'un de nou seran pe! seu
compte. Se'! podra financ;ar ajudant en les faenes de casa, netejant el cotxe i passejant el
gos, o bé estalviant la paga setmanal.
Li recomana que no utilitze la tecnologia per a mentir, fer estupideses o enganyar. Li ins is -
teix que siga un bon amic i que no s 'involucre en converses perjudicials per als altres. I que
no envie missatges malintencionats que no diria en persona.
1 que s'oblide del porno. Que la informació que busque per internet siga la que compartiría
amb els pares. Que no se li ocórrega enviar fotografies de les seues parts íntimes ni rebre'n
de qualsevol altra persona. Tot allo que circula per la xarxa és incontrolable i, algun dia,
segur que se'n penediria. El ciberespai és immens i certes coses, a la llarga, poden crear
molt mala reputació.
Tampoc cal fer una infinitat de fotos o vídeos. No tenim cap necessitat de documentar-ho
tot. És millar viure les experiencies propies, les quals quedaran registrades en la nostra me-
moria tota la vida.
De tant en tant, s'ha de saber viure sense el mobil, que no esta viu ni és cap extensió del
propi cos. Cal perdre la por al fet de no viure connectat sempre. És millor obrir els ulls, mirar
cap avant i observar el món, que és molt més gran que una pantalla.
 Resum 1

Al fer els 12 anys, a Marc li han regalat un móbil. Com que probablement esta al dia de tot el que fan a través
d'aquest dispositiu els seus amics, sa mare li imposa unes normes de conducta estrictes perqué s'atenga a raons
i no es penseque l'aparell li servira pera tindre llibertat absoluta pera fer tot alió que vullga. En conseqüéncia,
li imposa uns horaris, li prohibeix que se l'emporte a classe, que l'utilitze pera parlar malament d'altres ni que
publique facetes de la seua intimitat personal. Acaba dient-li que no cal viure sempre connectat al móbil, jaque
la vida real és molt més interessant i plena.

Resum2

Lorena és una mare jove que esta posada al dia en tot alió que es pot fer amb un móbil, i ara que el seu fill ado-
lescent en té un, esta preocupada per ell i li imposa unes· normes d'ús molt severes, fins al punt que Marc, el
seu fill, és probable que no les accepte facilment. En qualsevol cas, li deixa ben ciar que el móbil és un préstec i
que si se li trenca o el perd ja no en tindra un altre, llevat que se'I pague ell mateix estalviant de la paga setmanal
o fent faenes extra a casa. També li aconsella que no ho grave tot ni que far;a una quantitat de fotos excessiva,
perqué és millor recordar les experiéncies própies.

Resum3

Lorena, una mare jove, pacta amb Marc, el seu fill adolescent, com caldria comportar-se amb el teléfon, que no
és un terminal a través del qual l'usuari tinga llicéncia pera fer actes indeguts ni tampoc un dispositiu esclavitza-
dor. Li imposa una serie de recomanacions que poden paréixer molt rígides pero que el jove haura de tindre en
compte perqué aprenga a fer-ne un ús correcte.

A continuacióhi ha tres textos. Un és informal, un altre és academicespecialitzati un tercer és

periodísticneutre. ldentifiqueu-los.

A les 17,30,mitja hora després El retaulede sant Llorenc;: i sant A volteselsmestresse'npassen,i

d'haver-se produitla concentració, Pere de Verana,de Catí, és un
tan bon puntes van comenc;:ar a conjuntque s'ordenaen tres car-
cremaralgunscontenidors, la po- rers. Conté predel·lai espina i
licia es presentai carregacontra un guardapolson es representen
qualsevolpersonaquees trabara distintiusheraldicsi figures de
pels voltantsde la manifestació. profetes. Els elementsde fusta
A més,disparapilotesde gomai dominenels muntantsamb tra-
llanc;:anombrosos potsde fum.Al- ceria sobre les escenes,a base
gunsmanifestants els vancontes- d'arcs conopials . Els superiors
tar, tirant-lostota classed'objec- presentenmotiusvegetals . Elsde
tes contundents.L'enfrontament les escenesinferiorsi la predel·la
s'acabaquan una jove entra en són de traceriaflamígeracalada.
comaamb un traumatisme crani- El dosseretdeissantstitularsque
oencefalic,al mateixtemps que hi haviasobrela taulai partde les
arribavendiversesambulancies. polsereshadesaparegut.
si el personales rebota,ja notens
~
res a fer: expulsióo suspens . El
mónde l'escolano és gens rea-
! lista. T'ensenyenmoltes coses, '
peró no et serveixenper a res.
El mónreal es qedatora de l'es-
cola i no aprensa solucionarels
~ problemes de la vida. Ciarqueno
pots estar-tesensesaberres de
res,ja queel diade demat'hauras 1
de valdreper tu mateix.Peró hi
ha moltsburrosque s'hanfet rics
perquénotenencorni tampocsa-
benfer la o ambuncanut,i nohan
necessitatl'escolapera res.

b) e)
 (Q) <D

I DEBATEN GRU
:Tf:RVENCIÓIN"DIVIDUAL "'------1-il,,~'Y,g
LES REBAIXES,UNA OPORTUNITATO UN NEGOCI? ~ ~
1. En el text que heu escoltatal principi de la unitat, les rebaixes,millora Picassent,diver-
ses personesdonavenl'opinió sobreles rebaixes.Ara exposeuel vostrepunt de vista a la
resta de la classe,tenint en compte els quatre punts següents:
a) La manera personal de viure les rebaixes i alguna experiencia o anécdota que hages
tingut.
b) Un benefici per als clients o un guany per als comerciants?
c) Pera que serveixen: pera estalviar o pera fomentar el consumisme?
d) Caldria modificar !'actual legislació sobre el calendari de les rebaixes i els descomptes?

Q¿:¿
Q Q
~✓J;?
ffj'd> TERACCIÓPER PARELLES
JL Jj EL COMER~ 1 LES NOVESTECNOLOGIES

2. Dospersonesconegudeses queixendel servicique reben d'una companyiatelefünica i es

plantegenpresentaruna reclamació.

PersonaA
Les teues queixes són, sobretot, per una facturació que cons ideres excessiva i potser frau-
dulenta . L'últim mes t'ha arribat una factura desorbitada quan, en realitat, no havies utilitzat
practicament el mobil i l'havies tingut sense batería la majar part del temps .
• Canta detalladament a l'altra persona que t'ha passat.
• Tens el convenc iment que hi ha hagut un incompliment de contracte i que no t'han
aplicat les condicions pactades amb la companyia.
• Encara no ho has comunicat per cap mitja a la companyia.
• Vals saber quins passos s'han de fer pera presentar una reclamac ió.

PersonaB
En l'últim mes ha caigut la línia de casa durant alguns dies i, a més, quan funcionava, la
connexió ha sigut anormalment lenta . Per aquesta raó has decidit canviar-te de companyia,
pero !'empresa actual no fa sinó posar-te molts problemes.
• Canta detalladament a l'altra persona que t'ha passat.
• Per motius laborals , no pots prescindir de la connexió fixa ni de tindre internet a
casa.
• Ja has reclamat telefonicament a la companyia, pero sense cap resultat satisfactori.
• Tens un contracte de permanencia amb la teua company ia act ual de sis mesas.
_____________________________________ __, z~2
Rf-CURSOSPER A t 'tXPRf-SSIÓ ORAL
A continuació , teniu una serie d'enunciats que poden ajudar -vos a exposar una queixa o una reclamació.
El moti u de la meua queixa/reclamació és que ...
Em van assegurar/dir/prometre que ...
No estic gens content -a/satisfet -a amb el servici rebut.
Cree que no han complit el contracte perque ...
Per tot aixo , demane /sol·licite/suggerisc /exigisc/agrairia que ...
Espere/Confie que solucionen prompte la situació.

)( EXPRESSIÓ ESCRITA
• S'acosta Nadal i és temporada de regals i de compres. Redacteu una carta, entre 170-190
paraules, dirigida a un germa per explicar-li quin regal heu pensat comprar als vostres pares i
demaneu-li si hi vol participar.
Recordeu respectar les parts de que consta !'estructura d 'una carta
(data, salutac ió inicia l, cos , desped ida , firma) i, a més , que siga ade-
quada a la relació informal propia de is contextos fami liars.

Justif iqueu la idone'ftat del regal.

Expliq ueu l'oferta que heu vist.
Exposeu els avantatges de l fet que siga un regal compartit.
1 d igueu - li que , en el cas que no estiga d'acord amb el
regal, vos en pot suggerir un altre .

Una amiga us ha comentat una oferta de telefonia molt interessant. Escriviu-li un correu elec-
tronic perque us envie el que necessiteu saber. En el correu, que ha de tindre una extensió entre
170-190 paraules, heu de demanar la informació següent:

Dades de la companyia telefónica que fa l'oferta .

Tarifes del mobi l, del telefon fix i de la te levisió, i tem ps de
permanencia.
Altres informac ions d'interés .