Solucionari Pràctiques 11.

Nivell mitjà i superior

1. Totes estes expressions tenen el mateix significat, són equivalents?

sí

2. Com ho dius?

El cant de certs ocells, com el rossinyol, el canari, les merles, etc., s'anomena
refilet.

3. De què parla esta cançó popular valenciana?

«Qui em compra una barraca?, | carinyo, morena, | que la tinc a vora mar. |
Només li falten les teules, | les teules i el fumeral.»

4. Com traduiries esta cita?

«Las personas no están jamás tan cerca de la estupidez como cuando se creen
sabias.»

Proposta. Les persones no estan mai tan a prop de l'estupidesa com quan
creuen que són sàvies

5. De què hi parlem?

Mecanisme per a tancar portes o finestres format per una barreta de ferro amb
un mànec, que es fa córrer entre les anelles d'un suport perquè s'encaixe en un
forat del bastiment o en una altra anella.

Exemple: Tancar amb forrellat. Passar el forrellat

6. Quants armaris!

Sí, tenim l'armari de lluna, de paret o d'obra i el rober.

I on guardem la provisió de comestibles o queviures és el rebost.

7. Saps la diferència entre un porxe, una naia i un riurau? De què hi

parlem?

El passadís porticat s'anomena naia.

8. Coneixes esta paraula?

Alfanic és la pasta cuita de sucre amassat amb oli d'ametles dolces i altres
ingredients. Saps què vol dir «ser d'alfanic»?

Solució: que és molt delicat

9. Com ho dius?

A la contracció espasmòdica del diafragma i a la porció d'un penjoll de raïm els

diem xanglot o singlot.

10. Quina paraula correspon a esta definició? Tria: rasclet, rastell, bordell.

«Filera de peces longitudinals de granit o de pedra artificial, que forma la vora

de la vorera.»

Solució: rastell

11. Com es diu?

El forat per on comença un conducte de desaigüe, com el de les vores dels

carrers, d'una pica, d'una piscina o d'un abeurador, s'anomena albelló.

12. Li donaries el vistiplau a esta redacció.

M'agraden les pastisseries amb els seus flaons; els heu provats? Per favor,
mengeu-vos-en un.

13. De què hi parlem? Tria tu.

«Tanca feta d'albarzers, d'arços o altres arbustos.»

Solució: de la bardissa

14. Llamp... què?

Si eres una persona pesada, inquieta, insistent, estàs feta o eres una
llampurna.
15. Novis, nuvis i...?

A l'olor del dot, apareix el ninot (o el borinot).

A les xiques riques els ixen novis o nóvios.

16. Coneixeu este embarbussament? Què vol dir 'etzibar'?

Proposta: 'etzibar' vol dir pegar colps o reballar alguna cosa contra algú o
contra alguna cosa.

17. Què creus que vol dir 'ballar-li l'aigua'?

«Ballar l'aigua» vol dir fer la pilota a algú, adular-lo.

18. Saps a què ens referim?

Paret prima constituïda generalment per rajoles posades de cantell o plaques

d'obra prefabricades i que normalment no sosté pes.

Solució: al barandat

19. Com ho dius?

a) No digues més bovades!

20. Com ho diries?

Canvia't la camisa eixa que dus, que està molt mostosa.

21. Com acabaries esta dita?

No sé com acabarà tot això: de les rialles vénen les ploralles.

22. Sabeu l'origen de la paraula 'subhasta'?

Del llatí tardà subhastare, 'subhastar', format a partir de la frase sub hasta
vendere, 'vendre sota l'asta', perquè a l'antiga Roma els béns confiscats als
deutors del fisc es venien al millor postor, col·locats sota una asta o llança com
a símbol de la propietat pública.
23. Tot el món sap que si u perd l'oremus és que perd el control d'ell
mateix. Però saps què és 'l'oremus'?

En l'origen, l'oremus és el filet que indica per on anem en la lectura d'un llibre.

24. Sabies este ús de 'creure'? Quin pot ser el sinònim?

«A este xiquet li costa creure, no és gens cregut, no sé què hi podem fer?»

Solució: obeir i obedient

25. Puntua el text.

Els valencians, a més de petot, pototet i petorrí també tenim, per a designar el
mateix concepte, altres paraules de la mateixa família, com ara petelló i petirró,
a més d’altres d’origen etimològic diferent com ara manyaco, micarró, micorro i
monyicot. (Informació extreta d'Eugeni S. Reig.)

26. Quin creus que és el refrany?

Refrany que s'usa sobretot en sentit figurat, al·ludix a qui pren part en un
negoci brut: «el qui maneja o administra diners d'altre o d'una col·lectivitat,
fàcilment cau en la temptació d'usar-los per al seu profit».

T'hi ajudem un poc: Qui oli remena… el dits se n'unta.

27. Acaba de completar tu.

Si estàs cansat, sense força, sense vigor ni delit (delerós), per l’excés de
treball, és que estàs estragat, destrossat, devastat.

28. A esta cita li han caigut els accents, fes-ho tu.

La persona sàvia no sempre diu tot allò que pensa, però sí que pensa sempre
tot allò que diu.

Aristòtil, filòsof i científic grec (384-322 aC)

29. El tàper o la carmanyola

30. Saps açò?
Migjorn, a banda de ser un vent del sud, és sinònim de migdia, de sesta i de
migdiada.

31. De l’avior o de l’antigor, de temps antics, del temps de l’avi (iaio)

32. Arengada, pebrot? Saps què signifiquen?

Comentari: arengada (d’areng, peix); pebrot o pimentó.

33. Què vol dir 'recapte'?

Doncs són els comestibles que es duen quan anem de camí, de viatge o fem
una faena (o un divertiment) fora de casa.

34. «Pa i ceba»? Completa.

La denominació «pa i ceba», «no ha bufat mai cullera», «no bufar cullera», són
dites d’inspiració popular que s’aplicaven a qualsevol «desgraciat» mort de
gana que no havia hagut de bufar mai la cullera (per tal de refredar el menjar
abans de posar-se’l a la boca) fins que va arribar a llocs on podia guanyar-se
millor la vida.
Text extret del llibre Els altres catalans, Francesc Candel

35. Un sinònim de 'remullar' és?

arremullar

36. «Donar pena i fer pena». Distingix.

El sol em dóna pena.
Feia molta pena veure’l plorar.

La paraula pena, en l’expressió fer pena significa ‘sentiment de tristor’ mentre

que en l’expressió donar pena significa ‘molèstia’, el mateix significat que té en
expressions com ara amb penes i treballs, donar més pena que una brossa en
l’ull, estar en pena o valdre la pena.
37. Com es diu?
La ferida xicoteta en forma de tall, que sol fer-se al voltant dels dits, però també
en altres parts del cos, com ara els llavis, com a conseqüència de la sequedat o
del fred, s’anomena crebassa, quebrassa.

38. Dinar o sopar de sobaquillo? Com ho dius?

Sopar d’entrepà, de pa i porta, de cabasset

39. Què hi canviaries?

«El cementeri està ple de valents». Esta dita la solien dir les mares als fills
quan feien alguna barrabassada pròpia de l’edat: «Tu, vés fent temeritats que
el cementeri està ple de valents».

40. Saps què hi volem dir?

Tinc un dolor somort (poc viu, però continuat) i estic estamordit (atordit).

41. Quina seria la paraula sinònima d’iseta?

Proposta: malifeta, barrabassada, maldat, etc.

42. Quina redacció triaries?

b) A Alberic (Ribera Alta), d’algú que no té sentiments, o els té roïns, se’n diu
que «té el cor ple de pèls».

43. Alfarrassar?
Sí, la taronja, per exemple, s’alfarrassa i vol dir que es calcula la quantitat o el
valor a ull.

44. Sabies que ‘bossar’ és sinònim de ‘vomitar’ i també vol dir........ Què
creus que hi vol dir?
«El teu veï ha bossat una informació que es tenia en secret.»
Proposta: Dir (allò que cal callar), descobrir (allò que era secret).
45. Pensa què volen dir estes dites.
a) On has passat l’estiu, passes l’hivern!
b) Qui s’ha menjat la molla que rosegue l’os també.

Proposta
a) Es diu a aquell de qui no es té notícies quan tot li va bé i que apareix quan
les coses li van malament.
b) S’usa per a indicar que el que ha gaudit els avantatges d’una cosa, també
n’ha de patir la part desagradable.

46. Dius *empeine? T’hi ajudem un poc: «Qui dia passa, anys empeny».
La part superior del peu corresponent al metatars s’anomena empenya.

47. Sabies que Anglaterra, el Regne Unit i la Gran Bretanya no són el

mateix?
Traduïx
Inglaterra, Gales, Escocia e Irlanda del Norte son las cuatro naciones que
componen el estado denominado Reino Unido de la Gran Bretaña e Irlanda del
Norte o, en su forma abreviada, el Reino Unido. Gran Bretaña es el nombre de
la isla que comparten Inglaterra, Gales y Escocia.
Proposta
Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord són les quatre nacions que
componen l’estat anomenat Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
o, en la seua forma abreviada, El Regne Unit. Gran Bretanya és el nom de l’illa
que compartixen Anglaterra, Gal·les i Escòcia.

48. Paraules singulars en valencià que no tenen una traducció literal en

castellà (basat en el blog de Vicent Marco). T’hi ajudem un poc. Nosaltres
diem la definició i tu has de pensar la paraula.
a) Agitació causada per un mal físic o moral, per una passió que despaciencia
o per un desig violent. desfici
b) Ponderació mental, capacitat per a discernir, per a obrar d’una manera
convenient i sensata. seny
c) Porció inferior de l’arròs de la paella o del perol, una miqueta cremat però
mengívol. socarrat
49. Sobre la paraula seny. Què hi corregiries?

Tindre coneixement i raonament sembla comú a totes les llengües. Esta

paraula es pot traduir al castellà tal volta com «cordura», però implica més
coses. Ser un home de seny, no té res a vore amb «ser un hombre cuerdo».

Solució: traduir sense dièresi. L’infinitiu, el futur, el condicional i el gerundi dels

verbs acabats en uir no porten dièresi.

50. Trellat i destrellat. Com es diu la persona que no té trellat?

Solució: destrellatat o destrellatada

51. Poalà (poalada). Completa.

Qui no s’ha tirat o ha tirat una «poalà» d’aigua en estiu? En castellà «cubazo»
no existix, però a Aragó sí que hi ha gent que diu «pozalada» per a referir-se al
contingut d’un poal.
També podem gastar els diners a poalades, és a dir en abundància.

52. 'Mante'? Quan s'usa?

S’usa per a interpel·lar o requerir l’atenció d’algú, normalment més jove. Sol
anar d’inici en frases típiques com: «Mante, ta mare que t’aguante», «Mante,
vols alguna cosa» o «Mante, tu de qui eres?».

53. Vas mudat o mudada? Mudar-se vol dir que…

Normalment ens mudem per a les bodes o les situacions especials: «Mira que
mudat vas, quasi no et reconec!». I és que mudar-se vol dir que portem roba
especial, no de diari, i també sabates i complements especials.

54. Quina malícia!

Nosaltres donem un altre sentit a la «malicia» castellana. Diem «tindre malícia

o quina malícia!» quan volem referir-nos a tindre ràbia, indignació, mania, etc.
55. «Tindre quimera», significacions. Tria entre ‘mal’ i ‘malament’.

Si dic a una persona que: «li tinc quimera», vull dir que «li tinc mania». Però si
dic que «Tinc quimera que açò acabarà malament», expresse un desig intens o
una inquietud.

56. Ho dius així?

Si estem extremadament orgullosos i satisfets, estem desvanits i desvanides.

57. Coent, coenta i coentor. Completa.

Mira’t, vas més coenta que un all!

No m’agrada el menjar coent, vaig a espai amb les espècies.
M’he acostumat a la picor o la coentor de la ceba.

58. Tu amolles moltes coses?

Este no amolla el mos, li ha agarrat fort.

Amollar o afluixar la mosca vol dir pagar sense ganes de fer-ho.

59. El terra o la terra?

Cel a borreguets, aigua a canterets.
Cel empedrat, terra mullat.
Cel de panxa de burra, pluja segura.

Comentari: El terra fa referència al sòl, al paviment, etc. Encara que quan plou
tots esperem que regue bé la terra (de bancals, muntanyes, camins...) i rente
els arbres.

60. Us ha plogut prou? Prou vol dir…

en quantitat suficient o de sobra

61. Quina versió triaries de la cita de Raimon?

a)«Al meu país la pluja no sap ploure; si plou poc és la sequera, si plou massa
és la catàstrofe.
62. Ja ha començat l’altra primavera: la primavera d‘hivern o…

la tardor

63. De quina paraula parlem en esta explicació?

A banda de passar pel sedàs (per exemple la farina) per a separar-ne les parts
més grosses o les impureses, diem esta paraula quan plovisqueja a gotes molt
menudes, com el que acaba de fer ara mateix a València.

Solució: cerndre

64. Si els menuts (els xiquets, la xicalla) van amunt o cap amunt, els
majors van avall o cap avall.

65. Què creus que expressen estes dites?

Amor de sogra, afalac de gata.
Anar l’ull al bou.
Ja et conec, herbeta, que et dius marduix.
Mirar de cua d’ull (o de reüll).
Déu ens guarde d’aigua que no corre i gat que no miole.
Guarda’t del diable que resa.

Solució: desconfiança o malfiança

66. És el mateix ofertar i oferir?

Ofertar fa referència a oferir en venda, en el comerç, un producte a bon preu,
mentres que oferir té diversos sentits com «prestar, donar, brindar, ofrenar,
mostrar, presentar, etc.».

67. Com ho diries en valencià?

Proposta
És propi d’homes de caps mitjans envestir contra tot allò que no els cap en el
cap.

68. Si ens penja el moc i no estem refredats és que som…

menuts, xicotets, xicalla

69. Repassa estos refranys que parlen de la tardor. Dolent-dolenta vol
dir...

roín, roïna

70. Figamolla i…

Apel·latiu referit a les dones que es queixen un poc de tot, de plorar fàcil o amb
poca espenta. L’equivalent masculí seria «panfígol». El panfígol i la figamolla
junts li fan aire a la «delicà» de Gandia!

71. Quina locució usem per a indicar que algú és un inepte? Busca-la.

Què sap el gat de fer culleres?

72. Dius el bancalet de la porta?

Si ho dius perquè et menges la r, hauries d’escriure brancalet, que és el llindar

de pedra, marbre o del material que siga.

73. Quina frase triaries?

c) Calleu que hi ha roba estesa.

Esta dita vol dir que hi ha xiquets o gent que no convé que escolten o sàpien el
que es diu.

74. Bancà, bancada.

A la mandíbula amb les dents postisses.

75. Embarbussament o...

travallengua

76. A espai amb el traductors o no tindre trellat a l’hora de traduir.

En la carta d’un restaurant! tenen «arroz a parte con bogavante»... Què

creus que hi volen dir?

L’arròs a banda és un plat típic, com la fideuà, etc., són plats que no es
traduïxen.
77. ‘Lleu’ és sinònim de lleuger, però en estes locucions la paraula ‘lleu’ fa
referència a un òrgan fisiològic, quin és?

el pulmó

78. Saps quina és la llei de l’embut?

La llei de l’embut: l’ample per a mi i l’estret per a tu.

79. Enterro o...

Solució: soterrar, enterrament

80. Com ho dius?

La pinta de forma allargada, que té una mitat proveïda de pues espesses i

l’altra mitat de pues amples, s’anomena batidor.
Jo, com tic el cabell rull, gaste una pinta de pues llargues i clares que servix per
a desenredrar-me el cabells i que es diu escarpidor.

81. Què hi canviaries?

«Es durà a terme una supervisió i seguiment ambiental i socioeconòmic de les

accions realitzades durant les diferents temporades de collita que cobrirà el
projecte de generar energia amb la palla del cultiu d’arròs a l’Albufera de
València en el marc del projecte europeu Sostrice.» (Atenció: el punt va
davant de les cometes perquè el paràgraf comença amb cometes)

82. Tria la redacció més adequada.

b) En general, a tot Europa, els museus contenen peces de períodes històrics

ben amplis.

83. Pots completar estes frases?

És més roín que la tenca en suc.

És més lleig que pegar a un pare.
Té la cara folrada de vaqueta.
Açò és més pesat que un matrimoni mal casat.

84. Rinxo?

A rinxo (de) vol dir a la vora (de).

85. Com ho dius? Què vol dir ‘remenar’?

Remenar vol dir moure, agitar, mesclar, etc.

86. Podries completar esta informació?

Sabies que a una persona baixeta o a un xiquet (o xiqueta) els diem tap o
taponet de bassa.

87.Saps què hi volem dir?

«No deixa fulla verda.»

A alguns llocs s’utilitza per a anomenar la gent que furta i ho arrambla tot.

88. Repassa esta frase.

«Fill amb tu se trenca el molec. No hi han dos com tu.»

Propostes:
Fill, amb tu es trenca el motle. No n'hi ha dos com tu.
Fill, amb tu es trenca el motle. No n'hi han dos com tu.

89. Arròs al forn o...

Un sinònim d’arròs al forn és arròs passejat (que és viu en algunes contrades), i

que a la Costera i a la Vall d’Albaida en diuen cassola.

Exemple: Hui he fet cassola, a tots ens agrada molt.

90. Bota o katiuska?

Esta nit ha plogut molt i com es preveuen pluges, teniu preparades les
katiuskes. La característica de la katiuska és que és un calcer de goma
impermeable.

91. Què corregiries d’esta definició?

La persona o cosa inútil, menyspreable, s’anomena peal.

Atenció a menyspreable, menyspreu, menysprear.

92. Dimitir, dimitit, dimissionari. Llig les frases i pensa quina no és
adequada.

f) El ministre dimitit ja no apareix en premsa.

Comentari: El DNV diu sobre el verb dimitir: verb transitiu i intransitiu.

Renunciar (un càrrec). Ha dimitit el càrrec de tresorer. Ha dimitit d’entrenador.
Ha dimitit com a secretari.

93. Sabies que «antara» és un vocable agrícola? Què creieu que

demanava l'home quan anava a la barberia?

Que li afaitara les vores, és a dir: les patilles, el bescoll i darrere les orelles.

94. Sabies que segons les característiques de la pluja, pot rebre noms ben
diversos? I «cernent» és el gerundi del verb…?

Solució: cerndre

95. Sabies que regar a pla, a manta i per inundació són sinònims. I quina
forma és sinònima de reg de goteig?

de degoteig

96. Sabies que de decebre es va generar decepció, i a partir d’este

substantiu s’ha creat decepcionar? Repassa esta informació.

La raó per la qual l’AVL ha incorporat decepcionar al diccionari és que el

significat originari de decebre era ‘enganyar’. Amb el significat modern de ‘no
respondre a les expectatives d’algú’, és un gal·licisme prou recent.

97. Quina locució s’usa per a «denegar allò que ens demanen»?

a bona porta s’agarra la fam

98. Saps què hi volem dir?

«No sigues petxina» vol dir que no sigues ximple, bajoca, fava, bova, innocent,
etcètera.
99. Cagó, cagons o.......?

xiquets menuts, xicalla

100. Heu anat «a costura»?

A banda d’anar a cosir, anar a costura vol dir anar a l’escola de xiquets o de
pàrvuls.

101. Sabeu com diuen a les taques que ixen a les mans a mesura que et
fas major (vell-vella)?

floretes de cementeri (alguns també diuen «cagadetes d’oroneta», supose que

per a llevar ferro).

102. Què creus que vol dir esta dita?

No patisques, jupetí,
si has perdut les mançanetes,
els traus ‘encà’ els tens ací!

És una dita per a fer vore que els moments o les situacions que es presenten
en la vida no són tan catastròfics com de vegades imaginem, que sempre hi ha
una part positiva, i que, més que entristir-se per allò que ens falta, cal mirar i
valorar el que encara tenim.

103. I què son les «mançanetes»?

els botons menus

104. Estes dites denoten...

En estiu tota cuca viu.

Tot té solució menys la mort.
Qui no s’ha de morir tot ho passa.
Qui dia passa, anys empeny.

energia, entusiasme, positivitat, alegria per viure i resistència

105. Eixugar i secar, una aproximació.

Eixugar és perdre la humitat per evaporació. Secar és tornar-se o quedar-se

sec.
106. El 'voraviu'?

Voraviu, parlant de teixits, és la vora viva, però si diem «tocar el voraviu»

significa tocar la nafra, posar el dit en la ferida, anar al moll de l’os, anar drets a
l’assumpte, etc.

107. Dieu esta versió de la cançó popular?

«Ja ve Sento de ca la novia, ja ve Sento malhumorat, ja ve Sento tocant els

testos, carabassa li hauran donat.»

Alternatives: marcant els passos, tocant la flauta

108. «S’han acabat els "retalls"»? Què hi volem dir?

Un retall sempre hem entés en moltes zones valencianoparlants que és ‘tros

sobrant de paper, de tela, de pell, de planxa metàl·lica, etc., resultant de retallar
una cosa’.

Retallada (vulgarment retallà) és ‘l’acció de retallar’. Per tant, si el salari no ens

arriba, fem retallades, retallem, no fem retalls.

109. Donar o fer? Tria.

Em fa la impressió
Eixe carrer em fa por
Ací pega el sol (fa sol)
Després pegarem/farem una volteta
Fa poquet que han tocat les cinc (són les cinc)
Júlia fa goig
Tot li té igual
Em fa igual el que digues
Pegar (o fer) un bes (o una besada)

110. El premi que cada any concedix la fundació Alfred Nobel a les
persones o a les institucions més destacades en diferents àmbits de les
ciències i de les lletres s'anomena...

Nobel (paraula aguda). Si fa referència al guardó, s'escriu en majúscula, i si es

tracta del guardonat o guardonada s'escriurà en minúscula.
111. Virus d'Èbola o Ebola?

El virus responsable d'una malaltia infecciosa que té el nom d'un riu africà, es
diu Ebola (paraula plana)

112. Al fet d’interrompre allò que una altra persona està dient,
l’anomenem trencar el dir.

Exemple: Perdona que et trenque el dir: (,) ¿saps a qui m'he trobat este matí?

113. Quina paraula o expressió significa «només, únicament, solament»?

Solució. El veí em deu dos mil euros, però a soles (només, únicament,
solament) me n’ha tornat mil.

114. Què vol dir el refrany «Mata més una ploma que cent canons».

El refranyer atribuïx esta dita a la força de la infàmia: «Difama, que alguna cosa
queda».

115. Com enllaçaries per a buscar els sinònims?

arrobament embadaliment
corada impuls
descurament poca cura
falqueta mot coixí
aixovar dot
fer figa fallar
maquineta per a fer/traure punta al llapis afilamines

116. Sabies que...

«si escau» vol dir «si és procedent, si s’adiu amb la llei»

«escaure’s» vol dir «si es produïx, si esdevé»

117. Bigudí o.........?

L’equivalent del castellà «rulo» és corró, com a màquina aplanadora, però per a
designar l’objecte que servix per a subjectar els cabells, usem bigudins o
ruló o rul·ló.
118. Passes pàgina?

Si continuem avant deixant arrere una situació o uns fets desagradables, el que
fem és girar full, girem full.

119. «De boquilla»?

«No li faces cas, només t’ho diu de boca i prou.»

120. «Entre pitos i flautes»?

Proposta. Este estiu, per naps o per cols, no he pogut fer el que m’havia
compromés.

121. De quina paraula creus que parlem en l’exemple?

Si no es pot reconéixer, és que està irreconeixible o irrecognoscible.

Exemple: Després de l’operació estava totalment irreconeixible o

irrecognoscible.

122. Quan s’ajunten unes quantes persones per a passar una estona
conversant de coses diverses, el que fan és una..........

tertúlia

123. Desdir-se o....?

Espere que, quan arribe el moment de la veritat, no et desdigues o et faces

arrere.

124. Quin és el malnom que es dóna als habitants d’Alcalà de Xivert?

gaspatxer

125. Quina paraula correspon a esta definició?

Qui mama molt o que ho fa quan és massa major per a fer-ho, s’anomena
mamó o mamerri.
126. Depenent o dependent? Completa.

Els servicis són dependents de les àrees respectives.

El dependent d’esta botiga és molt eficaç.

Recorda: dependent pot ser subtantiu o adjectiu, en este cas pot formar
derivats: independent, interdependent, etc., i admeten plural.
Depenent és el gerundi del verb dependre i no pot fer d’adjectiu.

127. Coneixes la rosa dels vents? Quin vent creus que hi falta?
l
llevant, xaloc, llebeig, ponent, mestral, tramuntanta, gregal

llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntanta, gregal

128. Uses «saps què vull dir-te» quan no estàs segur que t’hages explicat
bé o que l’altra persona haja comprés el que tu has volgut dir-li?

També usem esta expressió com una falca buscant complicitat entre els
parlants. Una construcció sinònima és m’entens?, em comprens?

129. Quan algú es queda un poc adormit o fa una cabotada o una

becadeta, pot dir: «M’he quedat un poc albertit o abaltit». Què creus que
hi vol dir?

Proposta: condormit, endormiscat, ensopit.

130. Si volem insultar a algú, potser diem: «Llastima de la gallina que es

menjà ta mare». Què creus que hi vol dir?

La frase fa referència al fet que es matava una gallina per a fer un brou (caldo)
reconstituent per a les parteres. Amb esta frase volem dir que «no valgué la
pena tant d’esforç per a criar-te».

131. «Què et jugues» és una expressiò que indica una possibilitat, un

desafiament, un repte, etc.

Exemple: Sembla que s‘haja enfadat, però què et jugues que demà torna com
si res, amb el cap cot.

Un sinònim de semblar és paréixer, i cap cot vol dir amb el cap cap avall, mirant
a terra.
132. Baptiste o Batiste?

La forma culta és Baptista i la col·loquial és Batiste.

133. Sahrauí o saharià-ana?

Depén. El natural o l'habitant del Sàhara Occidental s'anomenà sahrauí

(atenció a la grafia i a la pronúncia: [saɾawí]).
El natural o l'habitant del Sàhara es diu saharià o sahariana, i es pronuncia:
[saxaɾiá]

134. Per a dir que algú no desistix en la seua ànsia per a aconseguir
alguna cosa, tenim l’expressió..........

Torna-li la trompa al xic,

que li costa molts diners,
que li l’ha comprat son pare
i sa mare no en sap res.

135. Coneixes altres formes de dir «menys, molt poc», etc.?

A mi, posa-me’n més poc, no tinc gens de gana.

A mi em fa més poca gràcia que a tu haver quedat amb eixa colla!

136. Desparionat-desparionada vol dir...

Exemple: Esta calça està desparionada.

Vol dir que no té parell, que esta desparellada.

137. «Estar orat » vol dir que........

estàs boig, foll, et falta un bull, et falta un regó, etc.

138. «Mira qui parla...». Se t’acudixen expressions, dites o frases que

vullguen dir el mateix?

Propostes:
Li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?
Cap geperut es veu la seua gepa.
El burro li diu al porc orellut!
139. Què creus que vol dir «sòl de»?

«sòl de» (vila, riu, terme...) equival a la part més baixa d’un lloc.

140. Dius halloween? Completa.

La paraula «halloween» ha suplantat el vell nom de la Nit d'Ànimes, les

disfresses terrorífiques han substituït el recolliment propi de la nit de difunts i la
por infantil ha canviat de protagonistes. Vampirs, monstres sofisticats i criatures
terrorífiques de nom anglés han sigut importades de la cultura anglosaxona i la
seua fàbrica de fantasia.

141. Què volen dir bubota i marraco?

bubota: espantall, fantasma, ànima en pena.

marraco: figura d'animal monstruós que rodava com un vehicle i treia una
llengua molt llarga.

142. Qui era la Quarantamaula? Repassa esta informació.

Té tantes pells com formes pot adoptar la por: un gat monstruós, un caragol
despistat, un diable emplomallat. A la Ribera contaven que la Quarantamaula
anava per les teulades, llançava una pedra contra les cases per a distraure els
adults, que eixien a veure què passava, i llavors es colava per les finestres per
a emportar-se els xiquets roïns.

143. L'Home dels Nassos, una llegenda meravellosa. Contesta les

preguntes.

Cap d'any és el 31 de desembre.

Any Nou és l'1 de gener.

144. Que vindrà l'Home del Sac! Digues sinònims de les paraules
marcades.

sovint = freqüent
a la recerca dels = buscant

145. Res o gens?

«A la fira no vages si no tens diners que voràs moltes coses i no compraràs

res.»
146. Com escriuries estos pronoms?

«Vindrà l’Home del Sac i se t’endurà»

«El Butoni se’t menjarà»
«I no t’acostes per allà, que està el Moro Mussa amagat i voràs tu el que et
farà»

147. «No tindre vinya i vore raïms» significa...

«Allargar més els peus que els llençols»

«Estirar més el braç que la mànega (o màniga)»

148. Estes dos formes de redactar són equivalents?

Sí

149. Quina redacció triaries?

a) Hi ha sentiments, es veu, que són obligatoris. Si no, la fràgil seguretat

dels insegurs trontollaria.

150. *Posar ous? Els animals «posen ous»?

No, «ponen ous». Jo puc posar ous en l'ouera.

151. Esperit o .............

Són vàlides Esperit i Espirit (col·loquial). Observa que són paraules agudes.

152. Poll o pollastre? Repassa esta informació.

Heu sentit demanar en la carnisseria un poll o una cuixa de poll?

Hem de distingir entre el pollastre i la gallina. La cria de la gallina és el poll.

També diem poll al paràsit.

153. L’«auela» vol dir...

la iaia o l’àvia
154. Senderi o......

Propostes: trellat, enteniment, coneixement, seny, etc.

155. Dius «empanadilla de tomaca»? Mira de quantes maneres pots dir

este pastisset.

Per tant: pastisset de tomaca (o tomata), cocot o coqueta tapada

156. Nyas, coca o Nyas, canyàs? Quan s’usa?

Per a manifestar estranyesa o indignació, i també per a expressar satisfacció

quan algú ha patit una contrarietat.

157. El contrari de «tindre tapat el pitral» és anar……

despitralat o despitralada

158. Com diries estes paraules en valencià?

tap, trair, canonada, menysprear, tendal. escambell o tamboret

159. Com puntuaries esta cançoneta?

«Emparito, la filla del mestre, diuen que festeja en un xic foraster. Els
diumenges, quan va a missa de dotze, el nóvio darrere li porta el catret, i com
ella és tan xuleta (,) meneja el culet.»

160. Alguna volta us han hagut d’empapussar? Què creus que vol dir esta
paraula?

Alimentar (una persona o un animal) ficant-li el menjar a la boca.

161. El 'sou' és sinònim de...

del salari, de la paga

162. Què creus que vol dir esta dita?

Fa anys, la farina, com també la pasta i l’arròs, solien corcar-se més que ara;
doncs bé, la farina es garbellava i se n'eliminaven els corcons.
163. Sabeu què és un 'ràfel' o un 'voladís'?

Element constructiu que sobreïx d’una façana o part de la teulada que sobreïx
del pla d’una façana.

164. Vosaltres acabeu així està cançó?

mig nas li falta / un tros li'n falta / el nas li falta

Comentari gramatical: mig nas li (a ell) falta.

un tros li'n (li+en = a ell, de nas) falta

165. Quin ofici es pot sentir perjudicat si plou molt i la gent no ix al

carrer?

Açò és una dita de pluja i botiguers: «Carrer banyat, calaix eixut».

166. Què vol dir «ser joc de poques taules»?

Solució: cosa fàcil, sense complicacions, barata, etc.

167. Repassa esta informació.

Sabies que el 9 d’octubre, Dia del Poble Valencià, és també el dia dels
enamorats valencians?

Efectivament, eixe dia, festivitat de Sant Donís, tradicionalment al cap i casal i

la seua àrea d'influència, l'home obsequiava l’amada amb dolços fets de
massapà embolicats en un mocador de seda, la mocadorà, tradició que les
modes no han pogut esborrar i que ha anat augmentant i estenent-se per tot el
territori valencià.
El costum de la mocadorà està lligat a la tradició secular de fer esta classe
d’obsequis amb fruites i productes del camp en altres moments de l'any i en
esdeveniments especials. Es conta que els més rics nugaven les quatre puntes
del mocador amb una joia que, en alguns casos, era un anell de compromis.
Este costum propi dels fadrins (solters) ha passat a ser també dels casats i,
més recentment, dels fills respecte de les mares.

168. Eres zelós? Podem dir zelós o…

gelós-gelosa, que patixen gelosia

169. Quina opció triaries?

la b) «M‘has tocat el tendre amb la teua història tan trista» significa que m’has
emocionat, commogut, m’has posat els pèls de punta, la carn de gallina, etc.

170. Coneixes la paraula 'mandràngula'? Et donem una pista.

Solució: peresosa, malfaenera, mandrosa

171. Sabies que no és el mateix 'doblar' que 'doblegar'?

«Doblem» una aposta, una quantitat… (= duplicar).

«Dobleguem» un paper, un llençol… (= plegar, corbar…)

172. Demanes la lluna (en un cove)? Quan usem esta expressió?

Usem esta expressió per a indicar que algú demana una cosa molt difícil o
impossible d’obtenir (o d'obtindre).

173. De què hi parlem?

La tanca, a manera de porta, d’una obertura practicada en terra o en un sostre,

es diu trapa.

174. Completa este travallengua.

Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat, si el penjat es despenjara es
menjaria els setze fetges dels setze jutges que l’han jutjat.

175. Què significa «noni»?

S'apel·la a «fer nono», a dormir.

176. De quina altra forma diries el que hem marcat?

Fer creure que els porcs xiulen significa «fer creure que són veritat coses que
no ho són pas».

Proposta: que no ho són en absolut, que no ho són gens ni mica (o miqueta)

177. Saps què significa «donar ferribusterri»?

Significa «donar (a algú) un disgust de mort, deixar-lo moralment fet pols».

178. Clenxa o...

ratlla

179. «Fer-se de nit, de nit fosc, negra nit» són formes sinònimes per a dir
que un dia acaba i que es fa fosc. I què vol dir: «Quan l’he vist bevent se
m’ha fet de nit».

que m’he enfadat moltíssim