You are on page 1of 3

Ies La Vall de Segó

1r de bat

BLOC 4. EDUCACIÓ LITERÀRIA.


LITERÀRIA
La literatura doctrinària: Francesc Eiximenis

El número tres ha estat considerat un número màgic i carregat de connotacions. És


per això que la literatura moralista s'ha servit de la tríades per a elaborar manuals
de moral pràctica. El Llibre de tres és un recull medieval de sentències que parodia
la literatura de preceptes morals on l'autor també fa una exhibició d'enginy i un joc
d'associació pintoresques que pretenen divertir el lector.

Tres coses trauen la son: por, dolor i fam.


Tres coses condemnen els homes: fer pecat, aquell continuar i
d'aquell no penedir.
Tres plaers só n en aquest mó n: beure en taberna, jaure en bordell i
cagar en prat.
LLIBRE DE TRES. Anò nim.
1- Completa amb tríades les següents sentències:

➔ Tres dolors afecten la humanitat: _______________________________________


➔ Tres coses alegren la vida: ____________________________________________
➔ Tres coses desfan la vida: ____________________________________________

2- Les faules moralitzadores grecollatines adquireixen una extraordinària difusió a l'edat


mitjana en incorporar-se a la tradició popular. Molts autors escrigueren les seues versions,
bé en llatí bé en la llengua romànica pròpia. Llegeix aquesta faula contada per Francesc
Eiximenis.

Reconta el fabulari que el corb estava dalt d'un arbre


amb un formatge al bec, el qual havia furtat; i passà davall la
guineu, i pensà que si podia fer que el corb badés el bec, el
formatge li cauria i així ella el podria menjar.
I es posà al peu de l'arbre, i començà a lloar el corb, dient-li
en alta veu:
- Oh, ocell meravellós! Oh, ocell gloriós, millor fet que cap
altre! La quantitat del qual és notable i la qualitat luxosa; al
qual desitja veure tot ull i posseir-lo tota gran senyoria! Oh,
Déu! I qui no desitjaria veure aquesta alta criatura, la veu del
qual adelita tot pensament? Car no hi ha cadernera, ni
calandri, ni papagai que es puga comparar amb el seu parlar,
ni amb el seu cantar ni amb el seu cridar.

Doncs, ocell beneït, ja que tanta gràcia t'ha fet Déu, alegra amb la teua veu angelical,
perquè me'n vaja alegre; i, si et plau, les meues orelles escolten el preciós cant de la teua
melodia i de la teua veu.
I diu ací que el corb, que hagué oït de si tantes meravelles, es volgué jactar i donar plaer.
Volgué satisfer a la guineu, que així l'havia lloat, i badà la boca, cridant alt; i li caigué el
formatge en terra. I llavors la guineu l'aferrà i se'l menjà davant d'ell: i quan hagué menjat,
Ies La Vall de Segó
1r de bat

dreçà el cap i al corb, i li digué:


- Ho entens? El formatge m'he menjat. No gràcies a tu, sinó a la meua bona astúcia que t'he
sabut sostraure.
Després li digué:
- Ara, dolent, com et pots creure que jo digués de veres això que t'he dit, quan tu ets el més
lleig, horrible i malfadat ocell del món, que tens pitjor veu que l'ase i tens color de diable que
mai no vius sinó de robatoris i de cran podrida? Roman a mal punt, car dolent ets i dolent seràs
tostemps.
“Així (diu el fabulari) passa a aquells qui es jacten i es preen, i a qui plau oir loances, car a fi
esdevenen en estat de ser sempre menyspreats”.
TERÇ DEL CRESTIÀ. F. Eiximenis, 1384.

✗ Aquestes faules mantenien l'estructura expositiva escolàstica, molt clara i senzilla:


una introducció preparatòria, un nucli que desenvolupava el tema, i una conclusió o
recapitulació. Identifica aquestes parts en la versió d'Eiximenis que acabes de
llegir.

Els escriptors moralistes tenien en compte el públic a qui s'adreçaven en les


seues al·locucions. Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda escrivien en un
llenguatge culte perquè es dirigien a una classe mitjana i urbana. En canvi, Vicent
Ferrer captivava en els seus sermons l'atenció del poble menut, més illetrat, amb
un llenguatge col·loquial farcit de frases fetes, diminutius, augmentatius,
despectius, etc.

3- Eiximenis era un observador agut de la vida, de les persones i dels costums del seu
temps. Llig aquest text i contesta a les preguntes que hi ha a continuació.

Ara, però, tot el món està espantat i tota virtut morta, perquè les donzelles són molt
dissolutes; i per conservar l'honor i l'estament no van mai a missa; i per entretenir-se iperquè
tothom les puga mirar bé es posen a la finestra ben pintades i es mostren venals a tothom, i
parlen i riuen i salten, i van amb gestos de dones vils i canvien llurs vestits i fermalls, cintes i
claces moltes vegades al dia, pintades i perfumades; i ja a mig camí saluden tothom a esgarips,
abraçades i besos, parlant a part i fent ostentació del seu cap i del coll i dels pits i del seu cos i del
seus peus; i parlant amb coqueteria i amb termes similars, serpentejant, girant-se d'un costat i de
l'altre, mirant-vos ara de front, ara de costat, ara de baix, ara sospirant, ara cridant, ara baixant,
ara burlant. I aquelles que no segueixen els seus costums les anomenen fantasioses i boges; i a les
velles que en murmuren, les anomenen dones maleïdes. Per això, és necessari, en aquests temps
tan dolents, que en complir la fadrina catorze o quinze anys, de seguida et cases amb ella, perquè
si no ho fas, ella usarà la frescor, i si li'n dones un, se n'agafarà set; i se n'anirà amb qui més li
convindrà. Per això t'aconsello que no et cases amb dones així, encara que et donen testimonis
sobre la seua castedat, i si ho fas, a la fi descobriràs que abans que tu ja n'hi ha hagut un altre...,
perquè diuen les dones d'ara que en tota bona casa en què està a cavall pot viure un rossí, i que
amb bona somera, està bé ase o pollí.
FRANCESC EIXIMENIS, Terç de Lo Crestià (fragment adaptat)
Ies La Vall de Segó
1r de bat

✗ En el text es critica el comportament de les dones. Identifica la tesi que defensa


Eiximenis i fes una relació dels aspectes que utilitza com a arguments.
✗ Quin consell dóna l'autor als hòmens per protegir-se dels perills derivats del
comportament de les joves?
✗ Què significa el gerundi serpentejant, que utilitza l'autor per a descriure el
comportament femení?
✗ Quin sentit té el refrany que utilitza Eiximenis per a tancar el text?

emprenedoria

Ara fes-ho tu!. En l'activitat anterior hem vist com Eiximenis descriu el
comportament de les donzelles. Escriu un text paral·lel en què defenses la tesi
contrària i presentes com a arguments les qualitats femenines que tu consideres
més destacables.

You might also like