Unitat didàctica 9

Llengua llatina
9.1
Busca el significat d’aquests mots, que corresponen a parts del cos:
caput, -itis; oculus, -i; naris, -is; dens, dentis; frons, frontis; bracchium, -ii; digitus, -i; umbilicus, -i; spa-
tula, -ae; crus, cruris; capillus, -i; collum, -i; os, -oris; labrum, -i; auricula, -ae; venter, -tris; culus, -i; pes,
pedis.
Caput, -itis: cap; oculus, -i: ull; naris, -is: nas; dens, dentis: dent; frons, frontis: front; bracchium, -ii: braç;
digitus, -i: dit; umbiculus, -i: melic; spatula, -ae: espatlla; crus, cruris: cama; capillus, -i: cabell; collum,
-i: coll; os, -oris: boca; labrum, -i: llavi; auricula, -ae: orella; venter, -tris: ventre; culus, -i: cul; pes, pe-
dis: peu.
9.2
Agrupa per declinacions (primera, segona, tercera) els mots de l’activitat anterior.
– Primera declinació: spatula, -ae; auricula, -ae.
– Segona declinació: oculus, -i; brachium, -ii; digitus, -i; umbilicus, -i; capillus, -i; collum, -i; labrum, -i;
culus, -i.
– Tercera declinació: caput, -itis; naris, -is; dens, dentis; frons, frontis; crus, cruris; os, -ris; venter, -tris; pes,
pedis.
9.3
Escriu els mots que en l’activitat anterior has considerat com a pertanyents a la tercera de-
clinació i classifica’ls segons tinguin el tema en consonant o en vocal -i-. Declina els de gènere
neutre.
– Temes en consonant: caput, -itis (n); crus, cruris (n); os, oris (n); pes, pedis (m).
– Temes en vocal: naris, -is; dens, dentis; frons, frontis; venter, ventris.
caput, -itis os, oris
nom. caput capita nom. os ora
voc. caput capita voc. os ora
ac. caput capita ac. os ora
gen. capitis capitum gen. orem orum
dat. capitis capitibus dat. oris oribus
abl. capite capitibus abl. ore oribus

crus, cruris
nom. crus crura
voc. crus crura
ac. crus crura
gen. cruris crurum
dat. cruri cruribus
abl. crure cruribus
9.4
Digues de quin substantiu llatí han derivat els mots següents: corporació, capital, nasal, ocu-
lar, dentegada, auricular, degollar, capil·lar, espatllera, expectoració, umbilical, recular, pedestal,
manuscrit, prestidigitador.
capital: caput, -itis; nasal: naris, -is; ocular: oculus, -i; dentegada: dens, dentis; auricular: auricula, -ae;
degollar: collum, -i; capil·lar: capillus, -i; espatllera: spatula, -ae; umbilical: umbilicus, -i; recular: culus,
-i; pedestal: pes, pedis; -us; prestidigitador: digitus, -i; corporació: corpus, -oris; expectoració: pectu,
-oris; manuscrit: manus, -us.

135
9.5
Declina en acusatiu plural els sintagmes següents:
graeca ars, artis; longum exemplar, -aris; acerba vis, vis; magna proles, -is; rara avis, -is; lignea navis, -is.
graecas artes; longa exemplaria; acerbas vires; magnas proles; raras aves; ligneas naves.
9.6
Indica el cas, el nombre i el gènere de cada un dels sintagmes següents:
summo monte; pulchrum Tiberim; vicini maris; romanorum civium; multas urbes; temerariis hostibus.
summo monte: abl. singular masculí;
pulchrum Tiberim: ac. singular masculí;
vicini maris: gen. singular neutre;
romanorum civium: gen. plural masculí;
multas urbes: ac. plural femení;
temerariis hostibus: dat. i abl. plural masculí.
9.7
Digues quin és el substantiu que, dins de cada una de les sèries següents, no està en el ma-
teix cas que els altres:
a) multitudo, puero, itineri, viae;
multitudo
b) aurum, civium, patrum, virium;
aurum
c) proelia, femina, gentes, vicos;
femina
d) cohortis, fluminibus, imperiis, servis;
cohortis
e) proles, civis, populus, incolarum;
incolarum
f) cladem, verbum, pontem, regum.
regum
9.8
Digues quines d’aquestes afirmacions són certes i quines són falses:
a) Vectigal, -alis és un mot de gènere neutre.
Certa.
b) El genitiu plural de pars, partis és partum.
Falsa.
c) El tema de flos, floris és igual que el d’honor, honoris.
Falsa.
d) Dux, ducis presenta un nominatiu sigmàtic.
Certa.
e) El genitiu plural de iuvenis, -is és iuvenium.
Certa.
9.9
A partir de l’esquema de la dreta, que representa l’arbre genealògic de les primeres divinitats
romanes, fes els exercicis següents:
a) Fixa’t en el vocabulari que hi ha a continuació i escriu frases que manifestin el parentiu entre
els déus i les deesses esmentats.
pater, patris (pare) mater, matris (mare)
parens, -entis (pares) uxor, -oris (esposa)
maritus, -i (espòs) coniux, -ugis (cònjuge)
filius, -ii (fill) filia, -ae (filla)
frater, -tris (germà) soror, -oris (germana)

136
nepos, -otis (nebot) nepota, -ae (neboda)
avus, -i (avi) avia, -ae (àvia)
avunculus, -i (oncle) matertera, -ae (tia)
gener, -eri (gendre) nura, -ae (nora)
neptus, -i (nét) nepta, -ae (néta)
consobrinus, -i (cosí) consobrina, -ae (cosina)
Saturnus Iovis pater erat.
Neptunus Plutonis et Iovis frater erat.
Proserpina Cereris filia erat.
Apollo Latonae et Iovis filius erat.
Iuno Iovis uxor erat.
b) Digues quina era la relació de parentiu entre cada parella de divinitats:
Vesta / Saturnus Iuppiter / Ceres Cybele / Diana
Diana / Pluto Iuno / Saturnus Vulcanus / Saturnus
Cybele / Mars Vesta / Neptunus
Vesta Saturni filia est; Diana Plutonis nepota est; Mars Cybelis neptus erat; Iuppiter Cereris frater est; Iuno
Saturni filia est; Vesta Neptuni soror est; Cybele Dianae avia est; Vulcanus Saturni neptus est.
9.10
Utilizant el vocabulari de l’activitat anterior, intenta fer una descripció, amb frases molt
senzilles, dels membres de la teva família, tot especificant la relació de parentiu que hi ha entre
vosaltres.
Activitat oberta.
9.11
Analitza morfosintàcticament les frases següents i tradueix-les en el teu quadern:
a) Titus a puero corporis animique dotes habebat.
nom. sing. prep. abl. sing. gen. sing. gen. sing. conj. ac. pl. V Imp.
S CC CN CD
Titus, de nen, es distingia per les seves qualitats de cos i d’esperit.

b) Tribunus militum et in Germania et in Britannia merebat summa fama.

nom. sing. gen. pl. conj. prep. abl. sing. conj. prep. abl. sing. V Imp. abl. sing.
C. Predic. CN CC CC CC
Ell era digne de ser tribú militar no solament a Germània sinó també a Britània, per la seva gran fama.

c) Domitianus spectacula assidue magnifica et sumptuosa edebat non in amphitheatro

nom. sing. ac. pl. adv. ac. pl. conj. ac. pl. V Imp. adv. prep. abl. sing.
S CD CD CD CC

modo, verum et in circo.

adv. adv. conj. prep. abl. sing.
CC
Domicià oferia assíduament espectacles magnífics i costosos, no solament a l’amfiteatre sinó també al
circ.

d) Vespasianus statura erat quadrata, compactis firmisque membris.

nom. sing. abl. sing. V Imp. abl. sing. abl. pl. conj. abl. pl.
S CC CC CC CC
Vespasià era de cos robust, amb els membres ben forjats i ferms.

137
e) Ille diligenter ius dicebat, plerumque et in foro.
S adv. ac. sing. V Imp. adv. conj. conj. prep. abl. sing.
CD CC
Ell administrava justícia assenyadament, sovint al mateix fòrum.
9.12
Escriu en el teu quadern els numerals cardinals corresponents als nombres següents:
XXIII; CCCV; MMCCX; XVIII; DXXXIV; LXIV; MDX.
XXIII: viginti tres; CCCV: trecenti quinque; MMCCX: duo milia ducenti decem; XVIII: duodeviginti;
DXXXIV: quingenti triginta quattuor; LXIV: sexaginta quattuor; MDX: mille quingenti decem.
9.13
Escriu aquests nombres en el teu quadern en xifres romanes i després en ordinals llatins: 36,
3333, 280, 543, 13, 1801, 73, 796.
36: XXXVI, tricesimus sextum; 3333: MMMCCCXXXIII, tertius millesimus trecentesimus tricesimus ter-
tius; 280: CCLXXX, ducentesimus octogesimus; 543: DXLIII, quingentesimus quadragesimus tertius; 13:
XIII, tertius decimus; 1801: MDCCCI, millesimus octingentisimus primus; 73: LXXIII, septuagesimus ter-
tius; 796: DCCXCVI, septingentisimus nonagesimus sextus.
9.14
Analitza i tardueix aquest text sobre el físic de Calígula, un emprador cruel que ha passat a
la historia per les seves excentricitats.
Caligula statura erat magna, colore expallido, corpore enormi, gracilitate maxima
nom. sing. abl. sing. V abl. sing. abl. sing. abl. sing. abl. sing.
S CC CC CC CC CC

cervicis et crurum, oculis concavis, fronte lata et torva, capillo raro et circa verticem nullo.
gen. sing. conj. gen. pl. abl. pl. abl. sing. abl. sing. conj. abl. sing. abl. sing. conj. prep. ac. sing. abl. sing.
CN CN CN CC CC CC CC CC CD

Vultum, vero natura taetrum, etiam ex industria efferebat, enim

ac. sing. adv. abl. sing. ac. sing. adv. prep. abl. sing. V Imp. adv.
CD Aposició CC

componebat ad speculum horridos gestus.

V Imp. prep. ac. sing. ac. pl.
CC CD

Calígula era un home de gran estatura, de color molt pàl·lid, de cos desmanegat, amb unes cames i un
coll molt prims, d’ulls enfonsats, amb el front ample i feréstec, amb pocs cabells i cap a la coroneta. Cer-
tament estrafeia expressament el seu rostre, ja de natural horripilant, atès que feia ganyotes esgarrifo-
ses davant el mirall.
9.15
Aquest text ens descriu Domicià, emperador de la dinastía flàvia que va acabar assassinat
perquè acumulava massa poder a les seves manas. Fes-ne l’anàlisi i la traducció i sabràs també
com era físicament.
Domitianus statura erat procera, vultu modesto ruborisque pleno, grandibus oculis;
nom. sing. abl. sing. V Imp. abl. sing. abl. sing. gen. sing. conj. abl. sing. abl. pl.
S CC CC CC CN CC CC

praeterea erat pulcher ac decens, maxime in iuventa; postea calvitio quoque deformis erat et
adv. V Imp. nom. sing. conj. nom. sing. adv. prep. abl. sing. abl. pl. adv. abl. sing. adv. nom. sing. V conj.
atrib. atrib. CC CC CC CC atrib.

138
obesitate ventris et crurum gracilitate.
abl. sing. gen. sing. conj. gen. pl. abl. sing.
CC CN CN CC

Domicià era de bona estatura, amb un rostre modest i ple de rubor, amb els ulls grossos; altrament era
bell i ben proporcionat, sobretot durant la joventut, més tard també deforme per la calvície, l’obesitat
del ventre i la primor de les cames.

Història i cultura
9.16
El mot aqüeducte està format per les paraules llatines aqua (aigua) i ductus (participi de
‘conduir’). En català tenim altres mots formats amb l’arrel ducte. Busca’n uns quants i explica’n
el significat.
– Gasoducte: que transporta gasos des dels jaciments fins als centres de consum.
– Oleoducte: que transporta el petroli cru des dels jaciments fins als centres de distribució o consum.
9.17
Observa aquesta fotografia de l’aqüeducte del pont del Gard, prop de la ciutat francesa de
Nimes, i compara-la amb la de l’aqüeducte de les Ferreres, a Tarragona, reproduïda en la pàgina
176.
a) Quants pisos d’arcs té cada pont?
El pont de les Ferreres té dos pisos d’arcs, tots iguals, mentre que el pont del Gard en té tres.
b) Són iguals els arcs dels diferents pisos?
Els dos primers pisos tenen els arcs iguals i l’últim pis té els arcs molt petits.
c) Fixa’t en els pilars i digues si tenien reforços per aguantar tots els pisos.
Els reforços que calia construir per aguantar aquests pisos es veuen de manera més clara en el pont del
Gard.
9.18
Esbrina com arriba l’aigua a la localitat on vius i com es distribueix entre la població. Des-
prés explica quines semblances i diferències hi veus respecte a l’època romana.
Activitat oberta.
9.19
Sota les grans ciutats actuals, també hi ha un complex sistema de clavegueres. ¿Ha canviat
gaire des de l’època romana el traçat del clavegueram i la seva grandària?
No ha canviat gaire, ja que actualment el clavegueram també segueix el mateix traçat dels carrers, però
sota terra.
Actualment, la grandària de la xarxa de clavegueres és considerable, ja que pot passar-hi un home dret.
El que ha canviat molt és el lloc on van a parar els residus, ja que en època romana el que sortia de les
clavegueres anava a parar directament al riu, i ara va a les depuradores.
9.20
Dels diferents tipus de carreteres romanes, el mot via i el mot iter han originat un seguit de
paraules en català. Escriu les que coneguis.
Via: viaducte, autovia, vianant, viari, viacrucis, vial…
Iter: tinerari, itinerant…
9.21
El mot llatí strata ha originat una paraula semblant en diverses llengües. Esbrina quina és
aquesta paraula en anglès, alemany i italià.
Anglès: street; alemany: strasse; italià: strada.
9.22
Observa en aquest dibuix les diferents capes d’una via romana i digues quin nom llatí que
correspon a cada una.
1) statumen; 2) rudus; 3) nucleus; 4) stratum.

139
9.23
Observa aquesta fotografia d’una via romana i digues:
a) Per què la via està més elevada al centre que als laterals?
Perquè l’aigua de la pluja no quedi estancada al mig del carrer i vagi cap als costats.
b) Per què hi ha aquests petits canals als laterals?
Per conduir l’aigua fins a les clavegueres.
c) Què són aquests blocs de pedra al mig del carrer?
Són les passeres per als vianants, igual que els actuals passos de vianants.
d) Què deuen ser aquestes lloses més enfonsades al llarg del carrer?
Les roderes que han anat quedant marcades a les pedres al llarg del temps.
9.24
A les nostres carreteres, tenim algun objecte semblant als mil·liaris? Quina finalitat té?
Sí, hi ha unes fites que solen indicar el tipus de carretera (nacional, comarcal, local, autopista), quina
numeració té i el quilòmetre en què ens trobem.
9.25
Què significa la coneguda expressió «tots els camins porten a Roma»?
L’expressió «tots els camins porten a Roma» prové del fet que els romans van ser els primers que van
planificar una xarxa de comunicacions per anar ràpidament d’un lloc a un altre. Les vies principals sor-
tien de Roma i, per tant, era relativament fàcil, des de qualsevol camí, arribar a aquesta ciutat.
9.26
Observa un mapa de carreteres d’Espanya i digues si passa alguna carretera o autopista pel
mateix traçat de la via Augusta. Què et suggereix això?
Per sobre de la via Augusta hi ha l’autopista AP-7, que travessa Catalunya de nord a sud. Això ens de-
mostra que els romans van saber escollir el millor traçat per fer aquesta important via de comunicació
i que no improvisaven cap obra.

El perquè de les paraules

9.27
Copia en el teu quadern les oracions següents i completa-les amb els llatinismes que hem vist:
a) L’Estat preveu un … molt superior al de l’any anterior.
dèficit
b) No es van poder aprovar els nous estatuts per falta de … .
quòrum
c) En un safari podrem veure els animals en el seu ….
hàbitat
d) La policia va donar un … als segrestadors perquè es rendissin.
ultimàtum
e) El director vol que li lliurem el … de la nova operació mercantil.
memoràndum
f) A la teva habitació tot està molt mal endreçat; és un … .
maremàgnum
g) Serà difícil, però hem d’aconseguir tenir … en aquesta filial de l’empresa.
superàvit
h) El jurat no va donar cap primer premi, però sí un … .
accèssit
i) L’Ajuntament convocarà un … per saber si els ciutadans volen la variant o no.
referèndum
j) Sempre vol anar a sopar a aquell restaurant tan car; es pensa que tots tenim el seu mateix… .
estatus

140
k) A causa de la baixa natalitat, la … està baixant a totes les escoles.
ràtio

Activitats d’avaluació
1
Declina en singular i en plural aquests mots de la tercera declinació:
vis, vis; senex, -is; tribunal, -is.

vis, vis senex, -is

nom. vis vires nom. senex senes
voc. – – voc. senex senes
ac. vim vires ac. senem senes
gen. vis virium gen. senis senum
dat. – viribus dat. seni senibus
abl. vi viribus abl. sene senibus

tribunal, -is
nom. tribunal tribunalia
voc. tribunal tribunalia
ac. tribunal tribunalia
gen. tribunalis tribunalium
dat. tribunali tribunalibus
abl. tribunali tribunalibus
2
Digues quin substantiu, dins de cada sèrie, no és en el mateix cas que els altres:
a) moris, civis, viri, legione
legione
b) templum, amicorum, nomen, mare
amicorum
c) epistulas, cives, templa, oratore
oratore
d) auxilia, nomina, viam, templa
viam
e) legionibus, urbibus, oratoris, populis
oratoris
3
Fes el genitiu plural d’aquests mots
pater, patris: patrum
os, oris (n): orum
novitas, atis: novitatum
locus, i: locorum
vectigal, alis (n): vectigalium
fames, is: famium
4
Canvia el nombre d’aquests sintagmes:
locis apertis: loco aperto
suam salutem: suas salutes
decimae legionis: decimarum legionum
nostram amicitiam: nostras amicitias
nostros fines: nostrum finem

141
 5
Analitza i tradueix aquestes frases:
a) Publius Crassus cum legione septima proximus mare Oceanum, in Andibus, hiemabat.
b) Galli occursant in ripa cum variis rumoribus.
c) Legiones iam Saguntum magna vi oppugnabant.
d) Ille dolore caput in sua terga retorquet et vulnera adspicit.

a) Publius Crassus cum legione septima proximus mare Oceanum, in Andibus, hiemabat.
nom. sing. prep. abl. sing. ac. sing. prep. abl. pl. V
S CC CC CC
Publi Cras amb la setena legió passava l’hivern proper al mar Oceà, als Andes.

b) Galli occursant in ripa cum variis rumoribus.

nom. pl. V prep. abl. sing. prep. abl. pl.
S CC CC
Els gals corren cap a la riba amb grans crits.

c) Legiones iam Saguntum magna vi oppugnabant.

nom. pl. adv. ac. sing. abl. sing. V
S CD CC
Les legions atacaven ja Sagunt amb gran violència.

d) Ille dolore caput in sua terga retorquet et vulnera adspicit.

nom. sing. abl. sing. ac. sig. prep. ac. pl. V conj. ac. pl. V
S CC CD CC CD
Ell amb dolor retorç el cap cap a l’espatlla i observa les ferides.
6
Explica la finalitat per la qual els romans van construir una bona xarxa de comunicacions.
El primer objectiu era una qüestió estratègica, ja que amb una bona xarxa de vies, l’exèrcit podia arri-
bar amb certa facilitat a tots els punts del territori romà. Les vies també van facilitat la comunicació en-
tre les diverses poblacions, van millorar el comerç i també la gestió administrativa.
7
Digues quin d’aquests mots correspon a les definicions donades: specus, milliarium, mansio-
nes, iter, stratum.
a) Columna de pedra que indicava la distància i el nom del constructor de la via.
b) Última capa de la via feta amb lloses de pedra ben encaixades.
c) Canal per on passa l’aigua en un aqüeducte.
d) Camí per a vianants, cavalls i lliteres.
e) Cases que es troben al llarg de les vies i que donen serveis als viatgers.
a) milliarium
b) stratum
c) specus
d) iter
e) mansiones
8
Quin recorregut feia l’aigua un cop havia arribat a la torre d’aigua d’una ciutat romana?
Un cop recollida a la torre d’aigua, ja es podia distribuir entre la població. En primer lloc, es distribuïa a
les fons públiques; després a les termes publiques, i en darrer lloc a les cases privades. Així intentaven
que mai no en faltés als llocs públics.

142
 9
Contesta aquestes preguntes:
a) Com s’anomenava el mil·liari que es trobava al fòrum de Roma?
b) Quin traçat tenia la Via Augusta?
c) Com s’anomena l’aqüeducte proper a Tarragona?
d) Per quina raó et sembla que les vies romanes han perdurat fins avui dia?
a) milliarium aureum
b) Anava des dels Pirineus fins a Cadis
c) Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable
d) Per la gruixària de les diverses capes de la via (1 metre) i pel poc trànsit rodat, etc.
10
Inventa’t una frase per a cada un d’aquests llatinismes d’un sol mot: hàbitat, referèndum, cur-
rículum, dèficit, quòrum.
Hàbitat: Els zoòlegs observen les espècies en extinció en el seu hàbitat natural
Referèndum: Ginebra ha convocat un referèndum per conèixer l’opinió dels seus ciutadans sobre els im-
postos de trànsit.
Currículum: He enviat el meu currículum a diverses empreses, però encara no m’ha contestat cap d’elles.
Dèficit: L’empresa ha hagut de suportar tres anys de dèficit, però finalment ha aconseguit uns grans be-
neficis.
Quòrum: El claustre de professors no es va poder celebrar perquè no hi havia quòrum.

143