Solucionari Prctiques 12.

Nivell mitj i superior

1. Endevina, endevinalla. De qu hi parlem?

Tres vestits mhas de llevar

abans darribar-me a la pell:
[...]

Soluci: de les castanyes

2. Per l'octubre el temps renega? Llard s sinnim de...

Soluci: El temps s que sol (o solia) renegar.

Llard s sinnim de sag.

3. Un sinnim daixoplugar-se s?

arrecerar-se, posar-se a recer, posar-se a cobert

4. Al tort, a qui li falta un ull, se lanomena

borni, brnia

5. De qu hi parlem?

Tinc un reveix bastant inflamat, per magrada estirar-mel, sempre estic

tocant-me les ungles.

del padastre

6. Diem carrusel o

cavallets de fira

7. Anar al tall o al tall al tall vol dir

sense triar, segons va venint el que anem fent

8. Ho dius aix?

Esclafem ous, partim bajoques, trenquem nous, partim o trenquem ametles.

1
9. Vns o vens?

Soluci. vns (del verb venir o vindre). Vens (del verb vendre).

10. Qu hi canviaries?

Tens fred? Arrimat a la paret.

Tens calor? Arrima't al pastador.

11. Quins significats t pirri en estes exclamacions?

a) Quin pirri ms ben fet! cua, cua alta

b) Estic fins al pirri! amb lnim pertorbat, ofuscat, fart

12. Els ciris de la Nit d'nimes s'anomenen de moltes maneres. Com els
dieu vosaltres?

Propostes: animetes, candeletes, minetes, palometes...

13. Qu hi volem dir?

Eres molt desentit, tho he dit moltes voltes, per no hi ha mans!

Que a pesar dintentar que una persona es corregisca i vaja al solc, no hi ha

manera daconseguir-ho.

14. Fem foc o fugim? Qu creus que hi vol dir?

Ens posem en evidncia i lluitem o desapareixem i ac no passa res.

15. No deixes sendes velles per novelles s una crida a la prudncia, a

advertir dels perills que poden derivar-se de llanar-se temerriament a
situacions desconegudes. Per cada dita en t una altra que la contradiu,
quina diries tu en este cas?

Qui no sarrisca no pisca, amb qu es vol indicar que, per a obtindre alguna
cosa important, sha dactuar amb audcia, obrint nous camins per espais no
transitats.

16. Com ho dius?

El conducte subterrani per on sescorren les aiges residuals sanomena

landrona.

2
17. Llig este pargraf i tria les formes adequades de les dos que et
proposem.

Enguany ha sigut un any especialment sec. Aix s que benvinguda siga la

pluja. Com vosts saben, la pluja s un fenomen atmosfric que consistix en la
precipitaci de gotes daigua, provinent de la condensaci del vapor daigua de
latmosfera.

18. Quina incoherncia veus en la redacci destes dites?

Si vols saber qui s Joanet, dna-li un carreguet.

Si vols saber com s el gatet, xafa-li el rabet.

19. 'Reptar'? Qu creus que hi volem dir?

Lhan reptat i ara va ms dret que un fus.

Proposta: que lhan renyit, lhan bonegat, l'han marmolat per alguna acci que
ha coms. Reptar tamb vol dir desafiar.

20. A este text li falten els accents. Posa'ls-hi tu.

Llegim en el llibre Mgia per a un poble de Francesc Gisbert que Tots Sants s
una data que barreja dos conceptes, en aparena, antagnics. Duna banda, s
el dia en qu recordem els parents morts, i un dels dies mgics en qu les
nimes en pena poden fer de les seues. Duna altra banda, marca el
comenament dels rigors de lhivern, i s el punt de partida per a moltes
tasques hivernals: Per novembre qui tinga llavor que sembre.

21. Qu hi canviaries?

Qui n ampastre hem fet! Haurem desmenar-se molt en aix.

Propostes:
Quin empastre hem fet! Haurem desmenar-nos molt en aix.
Quin empastre hem fet! Ens hi haurem desmenar molt.

22. El femen d'escocs s...

escocesa

3
23. Com ho diries en valenci?

Quiz haya enemigos de mis opiniones, pero yo mismo, si espero un rato,

puedo ser tambin enemigo de mis opiniones.

Proposta:
Potser/Tal volta/Tal vegada hi haur enemics de les meues opinions, per jo
mateix (o mateixa), si espere una estona, puc ser tamb enemic de les meues
opinions.

24. Acatxar, ajupir, aponar-se. Quina usaries en estos exemples?

Va ajupir (acatxar) el cap i no digu res.

Sapon en la butaca i es pos a llegir.

25. Compost o composat?

El taller estar compost per una xarrada sobre Slow Fashion o moda tica,
que planteja les idees del comer just al mn de la moda, centrant-se en la
reutilitzaci i la sostenibilitat.

Composar vol dir aplicar o imposar una contribuci o una multa, generalment
injusta o arbitrria.

26. De qu hi parlem?

La menjada a laire lliure amb provisions ja preparades, generalment en una

excursi, sanomena pcnic.

27. Piloter, pilotari? Completa.

La persona que fa pilotes o que en ven s un piloter.

Un jugador de pilota s un pilotari o un pilotaire.

28. Repassa estos embarbussaments o travallenges.

En cap cap cap el que cap en este cap.

Pare, una haca lhe treta, laltra la trac?
La tinc pels pls.
Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre est.

4
29. Detecta lerror.

Un gafarr, a banda de ser una au, s un xiquet menut i molt espavilat.

30. Pixar fora rogle vol dir...

Parlar de manera inoportuna o erradament.

31. Qu canviaries en esta informaci?

Quin s l'origen de la commemoraci de la festa de Sant Dons?

Hi ha diversos relats, per potser aquell que t ms credibilitat s el que ens

conta que era tradicional en la festa de Sant Dons dia en qu es
commemora lentrada de Jaume I en la ciutat de Valncia que es dispararen
coets i traques. Larribada dels Borbons comport la prohibici de qualsevol
manifestaci que exterioritzara el sentiment particular del poble valenci i
prohibiren que se celebrara esta diada.

Aleshores, els mestres sucrers valencians comenaren a elaborar uns dolos

amb les formes dels coets (piuletes i tronadors) que es disparaven aquell dia i
que tenien formes que recordaven els rgans sexuals masculi i femen, lligats a
rituals ancestrals de fertilitat. Al costat d'estes peces, amb pasta de massap,
es feien dolos que simulaven fruites i hortalisses de lexhuberant horta
valenciana, que enllaa amb una altra tradici que conta que els moros
valencians regalaren a la reina Violant, esposa del Conqueridor, les millors
hortalisses i fruites que es produen en els seus horts, just el dia de la seua
entrada a Valncia.

32. Qu creus que vol dir fer la palometa? T'hi ajudem amb exemples:

a) rondar a alg o alguna cosa amb intenci daconseguir un objectiu

determinat
b) anar dac d'all canviant contnuament de direcci

33. La cara principal dun edifici sanomena

fatxada, faana, frontera, frontis i frontispici

34. Pots completar?

Barastell, ferrabrs i ravatxoll sn denominacions que apliquem a ssers vius o

rebels que fan maleses o malifetes.

5
35. Com traduiries este pargraf?

La Ruta de la Salud continuar la semana que viene por Cheste, donde estar
el prximo lunes 6 de octubre, y por Ytova, el martes, ambas en la comarca
de LHoya de Bunyol. Alfauir, en la comarca de La Safor, acoger el mircoles
esta ruta.

Proposta:
La Ruta de la Salut continuar la setmana que ve per Xest, on estar dilluns
que ve, dia 6 doctubre, i per Itova, dimarts, els dos en la comarca de la Foia
de Bunyol. Alfauir, en la comarca de la Safor, acollir dimecres esta ruta.

36. Quan tradusques, atenci als relatius i els complements directes.

En los seis municipios por los que ya ha pasado la ruta, se han atendido a ms
de 500 personas, que han podido hacerse pruebas como espirometras y
cooximetras, audiometras, electrocardiogramas, tensin ocular, revisin
bucodental, toma de tensin y glucosa, masa corporal y ejercicio fsico.

Proposta:
En els sis municipis per on ja ha passat la ruta, shan ats ms de cinc-centes
persones, que han pogut fer-se proves com espirometries i cooximetries,
audiometries, electrocardiogrames, tensi ocular, revisi bucodental, presa de
tensi i glucosa, massa corporal i exercici fsic.

37. En les dites del mes de novembre hi ha paraules marcades. Quins en

serien sinnims?

esps i esposa, anous

38. Saps quin s el paragentilici que saplica als habitants dOntinyent?

usieta

39. Com puntuaries?

Javier Berraondo, pneumleg de lHospital General, assenyala que lequip de

pneumologia est arreplegant dades per a analitzar-les i fer-ne un estudi:
Estem veient poblaci general, gent sana, no pacients o persones
hospitalitzades, per la qual cosa podem analitzar la prevalena de la malaltia
pulmonar no diagnosticada.

6
40. Pegar un gambo significa...

fer una passejada

41. Matisem un poc

Si llevem els cucs (de les plantes) el que fem s descucar.

Si desgruguem, el que fem s llevar les grugues (de les plantes).

Recorda que una gruga no s un cuc, s una larva dun insecte.

42. Com ho dius?

Socarrar, especialment passar per la flama (la carn d'un animal) per a llevar-li el
pl o el plomiss abans de guisar-lo.

soflimar, soflamar

43. Garbelles?

A tots ens agrada no fer la faena debades i si fem a garbellem l'aigua.

44. Com ho diries?

El dia nuvols enganya el peress.

45. Templat s sinnim de...

temperat, ben plantat, atractiu, etc.

46. Mentida o...

mentira, per tant: mentirs i mentirosa

47. Fraula o...?.

maduixa, maduixes

48. Quin verb uses per a esta acci?

Esclafar (el ram) xafigar, trepitjar

7
49. Aix no demana pa vol dir

b) que no fa gasto, no ocupa lloc, no molesta, no requerix atenci especial

50. Repassa estes frases.

Estic rebentada, m'he patejat mig centre histric.

Si acabe de llavar l'escala no m'agrada que la pategen.
S'ha patejat l'herncia en quatre dies, t la m foradada.

51. Asclar? Qu hi volem dir?

a) Pel teu cos corre menys sang que aigua per una squia ascl (asclada).
fet a trossos, fet a banderes, estropejada

b) A son pare se li ha fet de nit i li ha asclat la cara.

li ha pegat amb rbia i l'ha feta a estelles

52. En esta indumentria s'ha colat una paraula que no hi pertany.

taps

53. Topar o...

topetar

54. Ho sabies?

El vitet s una varietat de la pimentonera. El fruit del vitet s prim i allargar en

forma de corn, i molt coent.

55. Demat o...

de mat

56. El malastruc s qui porta desgrcia. I si s ella, li diem...

malastruga. I a la mala sort li diem malastrugana.

8
57. Qu enteneu si dic...

Esta xiqueta ja va traient (o traent) favetes de l'olla.

Que ja trau les castanyes del foc, que ja s'apanya, s ms autnoma, va

resolent els conflictes.

58. Qu corregiries d'esta informaci?

D'on ve el nom Pas Valenci?

Hi ha molt de desconeixement entorn del terme Pas Valenci: El terme no

ve de l'esquerra, ni de la Repblica, ni de Blasco, sin de la dreta regional.
Amb motiu de l'Exposici Regional de Valncia de 1909, all de regi no va
assentar b, perqu regi depn d'alguna cosa superior. En la monarquia
s'hi parlava per no es feia res. Quan va arribar la Repblica i es va crear la
dreta regional, amb Luis Luca, Emilio Attard, mon pare i altres, es va
plantejar com anomenar el Regne de Valncia, regne que ja no existia.
Llavors eixa dreta es va decantar per Pas Valenci, desprs d'un estudi del
senyor Felip Mateu i Llopis que es va salvar del saqueig de ma casa en 1936
i jo he donat a la Biblioteca Valenciana. Hi havia antecedents en el segle
XVIII, en la Societat Econmica d'Amics del Pas o en la crnica de
naumquia. Es va acceptar esta denominaci, per quan va acabar la
Guerra Civil, en les rdios i els peridics sempre deien "Levante espanyol" o
"Levante feli". Els qui no eren franquistes, els d'esquerres, van fer llavors bo
el terme Pas Valenci. I com sol passar, s suficient que un partit adopte un
nom o una bandera perqu un altre vullga el contrari.

Sobre l'autor: Pere Maria Orts s historiador, mecenes, colleccionista d'art,

acadmic i expert en herldica i genealogia. Atresora, amb tota probabilitat, el
nombre ms gran de distincions de la Generalitat i altres institucions
valencianes.

59. Qui interv en assumptes aliens, especialment per a dirigir-los segons

la prpia voluntat, s un manifesser o manifasser, li agrada manifessejar.

60. Eduard em fa massa la rosca! Qu hi volem dir?

Que em vol fer prendre decisions que li interessen, vol estar b amb mi, em fa
la butifarra. Fer la rosca no implica seducci.

9
61. *Estornut?

No, s esternut.

62. Esmolador o l'afilador. Repassa la informaci.

Amb la precarietat laboral, l'esmolador ha tornat a patejar-se els carrers,

actualment amb furgoneta i megafonia, i abans amb bicicleta o motocicleta.
Quan jo era menuda, duien la mola com si fra un carret amb una sola roda,
una flauta plana feta de fusta o un xiulet, i que pel so tan caracterstic, les
dones sabien que havien de traure els ganivets i les tisores a esmolar.

63. Qu hi volem dir?

a) Quants en mant (o en cria la farina) i ella fina que fina. / A quants alimenta
la farina i ella fina que fina.
S'usa per a indicar que alg s un malfaener, un espavilat o una mala
persona.

b) De forment ni un gra!
S'usa per a indicar que no hi ha res de profit en alg o alguna cosa.

64. D'ac no res tindrem les taronges i les aranges en el seu punt.
Per cert, com anomenes la flor del taronger? Dius aranja o aranges?

La flor de la taronja es diu tarongina. Diem aranja o pomelo.

65. Qu canviaries d'este titular de premsa.

El diumenge recordarem de nou als brigadistes internacionals soterrats al

cementeri municipal de Benissa

Propostes
a) Diumenge que ve recordarem de nou els brigadistes internacionals soterrats
al cementeri municipal de Benissa
b) El prxim (o proper) diumenge recordarem de nou els brigadistes
internacionals soterrats al cementeri municipal de Benissa

66. Com dius 'albergina'?

Propostes: albargina, albergnia

10
67. Ens estos fruits de tardor n'hi ha un que s'anomena de dos maneres.
Quin s?

agl-aglans o bellota-bellotes

68. Saps diferenciar entre el son i la son?

El fet de dormir es diu el son: Tinc el son lleuger.

Les ganes de dormir s la son: La son no em deixa treballar.

69. Com acabes la can?

Carabassa m'han donat, me l'agafe per mel, ms m'estime un mel que casar-
me amb un pend.

70. Cadasc o..........

Si trenquem palletes amb alg diem: Cadasc en sa casa i Du en la de tots,

perqu cadasc a sa casa sap on es penja el cressol.

Soluci: cada u. No ens confonguem amb cada un o cadascun. Exemple: Cada

un de nosaltres t una estratgia.

71. Qu creus que vol dir esta dita?

A l'arbre caigut, tots li fan llenya

Traure profit de la mala situaci en qu es troba alg.

72. Com ho diries en valenci?

Dos equipos especializados en rescate de vctimas en accidentes de trfico del

Consorcio Provincial de Bomberos de Valencia representan desde hoy y hasta
el domingo a la institucin provincial.

Dos equips especialitzats en rescat de vctimes en accidents de trnsit del

Consorci Provincial de Bombers de Valncia representen des de hui i fins a
diumenge la instituci provincial.

73, Detecta l'error.

De mica en mica, s'ompli la pica, i de gota en gota, s'ompli la bta.

11
74. Puntuaries aix este text?

Els equips del Consorci pertanyen a la zona 4 (Gandia) i zona 3 (Catarroja).

Vicente Sala com a comandament, Pedro Barranco com a sanitari, i Sergio
Gasc, Jos Juan Pastor, scar Enguix i Miguel Granell com a equip tcnic,
conformen l'equip de la zona 4. Francisco Javier Soler com a cap, Sandra Mars
de sanitria i Juan Jos Martn, Antonio Boti, Victor Porras i Joan Miquel
Gmez, com a equip tcnic, conformen l'equip de la zona 3.

Soluci
Els equips del Consorci pertanyen a la zona 4 (Gandia) i zona 3 (Catarroja).
Vicente Sala, com a comandament; Pedro Barranco, com a sanitari, i Sergio
Gasc, Jos Juan Pastor, scar Enguix i Miguel Granell, com a equip tcnic,
conformen l'equip de la zona 4. Francisco Javier Soler, com a cap; Sandra
Mars, de sanitria, i Juan Jos Martn, Antonio Boti, Victor Porras i Joan Miquel
Gmez, com a equip tcnic, conformen l'equip de la zona 3.

75. Afartar, rebentar, enganyar el cos? Qu creus que hi volem dir?

Afartar o fartar, empassar-se'n (en el menjar)

Rebentar o explotar
Enganyar el cos o fer com si menjrem, buscar substituts pocs calrics que ens
lleven la gana

76. Quan per l'erosi o qualsevol altre motiu es fa un forat natural a la

pedra i s'ompli d'aigua quan plou, l'anomenem clotxa, clotxes.

77. Entre estes dites hi ha una paraula sinnima de rusc. Quina s?

S'ho menj com si foren bresques. bresca

78. De qu hi parlem?

Recipient d'espart o de palma...

Soluci: de la sria o de la srria

79. Quina dita parla d'aprofitar l'oci?

Per a una que me'n toca fins a la soca.

12
80. Qu s un 'colpet'?

s un got xicotet de beguda (alcohlica)

81. De qu hi parlem?

a) Lnia o pla que limita dues propietats contiges.

b) Paret que separa dues cases.

de la mitgera

82. Sinnims de 'deturpar' sn...

desfigurar, enlletgir, deformar

83. Sn equivalents?

jovenol, jovencell, joveneu, ,jovenello.

Les quatre paraules sn equivalents.

84. Busca els sinnims.

estralejar, ometre, cometre, reprendre, renegar, incloure, bonegar, aclarir,

destralejar, esmentar, esclafir

85. Bota o bta? Ossos o ssos?

La bota malaia s un instrument de tortura en forma de bta de fusta que t un

mecanisme que fa que el peu del torturat haja de suportar una pressi molt
forta que va augmentant de manera gradual i acaba fent que es trenquen tots
els ossos del peu, cosa que provoca uns dolors terribles.

Soluci: bota i ossos

86. Qu significa 'genutat'?

significa 'qualitat de genu', autntic

13
87. Com ho dius?

La barra deines s una denominaci molt utilitzada en informtica. Es tracta

dun component d'una interfcie grfica d'usuari que normalment apareix en la
pantalla de lordinador com una fila o una columna que cont diversos botons
que, quan es toquen, activen determinades funcions d'una aplicaci.

88. 'Regall' vol dir...

Soluci: filet de lquid que corre o cau per la superfcie d'un cos o d'un objecte.

89. Velut, velout. De qu hi parlem?

La velut s una salsa que es fa exactament igual que la beixamel, per en lloc
de llet shi posa caldo de verdura, de peix o de carn.

90. Detecta l'error.

L'americana de franella es diu blazer.

91. Quin refrany creus que el podem relacionar amb la paraula

'tastaolletes'?

Soluci: Home de molts oficis, pocs beneficis.

Comentari: La dispersi ens pot portar a ser uns tastaolletes, que sabem
una miqueta de molt, per poc de cada cosa.

91. Saps sinnims de 'cantell'?

entrep o rua (Castell)

92. Com li dius al fesol de la peladilla (pelailla)?

Propostes: garrof, bajoc.

93. Sabies que...

la tavella, a banda de ser la baina d'un llegum s un fesol tendre.

14
94. Sinnims a la carta. Quants en coneixes?

villamarqu / filaberqu, belaberqu

brisca / bescambrilla
paravent / biombo, mampara
birbar / eixarcolar
bitla / birla, bitlla (joc de bitles)
al comptat / bitllo-bitllo, trinco-trinco
vitet / bitxo, ditet, pebrera, coralet
estrbic / guerxo
blanc / rodella, fit
brandar / brandir
llamntol / llobregant
boicotejar / boicotar
boig / foll, guillat, grillat, orat, dement, alienat
pic i pala / blit
betlem / pesebre

95. Com li dius al fesol de desfer?

Propostes: fesol de corfa i molla, fesol blanc, fesol mor...

96. Qu vol dir fer bondat?

Soluci: portar-se b

97. Si vas al metge a fer-te una revisi, el que et fan s una revisi...

Soluci: mdica. Metge s un nom, mentre que mdic s adjectiu. Per aix
es diu revisi mdica, consulta mdica, reconeixement mdic.

98. Repassa este comentari.

Tal dia com hui, dia 14 d'octubre, a l'any 1957, Valncia va patir una de les
majors catstrofes de la seua histria: el riu Tria es va desbordar i moriren
quasi un centenar de persones, a ms de nombrosos danys.

99. Com li dius a la pell de la cansalada?

cotna

15
100. Podries completar el que hem escrit davall?

Les mentires tenen les cames (o les potes) curtes, i s que abans s'agarra a un
mentirs que a un coixo (coix)

101. De quina ciutat parla Pep Gimeno?

Soluci: de Xtiva

102. Qui mira contra el govern s...

guerxo-a, estrbic o estrbiga, tort o torta

103. Si no vas a treballar o a classe perqu fas una pillaeta, fas fugina
o...

Propostes: fer campana, folgar, salar (Castell)

104. Fas cara de recremat? De quina altra manera ho dius?

Propostes: Eres de la fel amarga, fas cara de pomes agres, t'has engolit
l'ham?, ests entravessat?, ests ms cremat que un misto!, s un amargat-
ada!

105. Dius *t'enjuntes?

Exemple: No s'enjunta en cap colla, s molt estrany i desapegat.

Soluci: ajuntar, ajuntar-se

106. *Tocateja? Com ho dius?

M'agrada pagar (al comptat / a tocatoni), perqu qui paga descansa i qui cobra
ms.

107. De qu parlem si diem...

verderol, pins, gafarr, paixarell, agr, trencals, fotja, polla d'aigua, grua

d'aus

16
108. Per a fer por als xiquets i que es portaren b, els adults recorrien al
moro Mussa i al fantasma imaginari...

Xiquet, haurs de dormir

que el moro Mussa vindr
i si et veu despert ac,
dins d'un sac et portar
a ca l'home del sag.

Pep Catal

Resposta: Butoni

109. Tio o oncle i quedar-se per a tio.

Els fills dels cosins germans sn cosins prims, i els pares sn tios segons. I qu
vol dir quedar-se per a tio?

Soluci: que un home es quede fadr o solter

110. Al fet de prendre terra, una nau, una aeronau o una au, li diem...

aterrar

111. Qu canviaries d'esta frase?

Crec que tots hem de jugar amb les mateixes regles; per exemple, cal / s'han
de / s necessari complir els drets humans i laborals.

112. Saps d'on ve l'expressi tindre ms moral que l'Alcoi?

De lAlcoi, Club de Futbol, que perdien per 5 a 0 i, cinc minuts abans dacabar-
se el partit, encara hi volien empatar.

113. Cap o tros de suro o tros de soca diem a qui...

no s espavilat, babau, que li costa entendre

114. Quina seria l'equivalent valenciana de la dita Este huevo pide sal.

Qui fa visites a qui no en sol fer, cosa busca o s de menester.

17
115. Sobre estimar. Com ho diries?

M'estime ms el meu gos acollit que no un de raa.

Ella estima el seu company de treball.

116. Ficar i posar. Completa.

Fica la compra a la nevera i posa els papers damunt la taula.

Posa'm 2 kg de tomaques i fica-me'ls en esta bossa.

117. Qu corregiries d'esta can?

Ta uela/iaia va a missa, no porta camisa; si en porta o no en porta, a tu res

t'importa.

Uela s'escriu en cursiva o entre cometes perqu s un vulgarisme del castell

abuela.

118. Desperdigolat-ada o.............

dispersats, escampats

119. Quina triaries?

c) A ma casa mane jo, el que passa s que no em creu ning.

d) A ma casa mane jo, el que passa s que ning no em creu.

120. Escarnir vol dir...

que l'imiten fent burlesca

121. Calitja o...

basca, calor sufocant

122. Quant o quan?

Qui guarda quan t, menja quan vol. (I qui no guarda quan t, no menja quan
vol.)

18
123. Els atifells podien ser de...

de terrissa, metall, fusta, etc.

124. Com ho diries?

Han expulsat el Sr. Torrente

125. Quina frase no t res a vore amb les altres?

Soluci: s un mort de fam, que vol dir que no t res per a viure, que no t on
caure mort.

126. Hi veus la diferncia?

Quantes coses has vist hui?

Quantes coses que has vist hui!

Com indiquen els signes, la primera s interrogativa i la segona admirativa. Es

veu ms clar aix: Quantes coses que has vist hui, eh!

127. De quina altra manera diries les paraules subratllades?

Eugeni S. Reig, en un aclaridor article, publicat en Infomigjorn, diu:

La paraula pata s molt antiga en valenci. Ja la trobem en el Thesaurus

Puerilis dOnofre Pou. s, per tant, una paraula que usem des de fa cinc-cents
anys o ms. Lemprem actualment per a denominar les extremitats dels animals
per als quals no usem ni peu ni pota. Un nec, un fardatxo, una gallina, una
mosca, un pardalet o una sargantana, per exemple, tenen pates. I afig: Per
als valencians, la paraula pota ha tingut sempre solament el significat que li
assigna Francesc Ferrer Pastor en el seu Diccionari general: 'Peu de la bstia
equina, bovina, etc.'.

128. De qu parlem en el comentari segent?

El plat fondo amb un entrant semicircular en la vora, que usaven els barbers
antigament per a arremullar la barba, s'anomena bac. El bac (bacinilla) tamb
s un orinal.

129. Qu volem dir quan diem: s un esguit de bac

que t mal geni, que s una persona poc sofrida

19
130. Duc tot el dia pegant-li i encara no he tret la lloca del favar. No
trac la m del carabass! signifiquen.....

no traure trellat, no aclarir-se, no fer res de bo

131. Taratot, trompellot, tarambana, etc., significa...

sense formalitat, sense iniciativa, amb poc criteri, que no te'n pots fiar

132. Res, no res, no-res?

Aix est fet en un no res!

El no-res s un substantiu. Exemple: Crear el mn del no-res.

133. Qu ha fet una persona quan li diuen a:

Bon profit, porc fotut. I a l'altra, no sigues tan brut!

que ha rotat

134. Qu hi falta?

Part de baix d'una porta, contraposada a la llinda: anava a entrar a l'habitaci

per es va aturar just al llindar de la porta.

135. Saps qu significa la cngola o cnguela?

f
s el ninot o retall de paper que pengen a l'esquena de qualsevol per fer-ne
befa (burlar-se'n).

136. Sobre carca i carcamal

Hi ha molta gent que pensa que carcamal s un vell i no s aix, el carcamal

s un intil. El problema s que sovint tractem els vells com a carcamals i no
sempre ho sn. Hi ha molts joves ms carcamals que els vells. No t res a vore
amb carca, que ve de carl, i que vol dir conservador, amb idees de l'ntic
rgim.

20
137. Com ho escriuries?

Alabat ruc que a vendre't el duc.

Soluci: Alaba't ruc que a vendre't et duc.

138. Qu vol dir averany?

de mal auguri, pronstic

139. De quina altra manera diries: No ens queixem d'este senyor, no ens
en vinga un altre pitjor.

Darrere meu vindran els que bo em faran.

Mes val ron conegut que bo per conixer.

140. Com ho escriuries?

Quan alg va vestit de manera estrafolria i poc afavoridora diem que va

malfarjat o coent.

141. Qu corregiries d'este dileg?

Ja fa molts anys que no menge allipebre!

Mmm, que bo, la boca se'm fa aigua i les dents llargues!

142. Busca la incoherencia.

L'alcaldessa ha afirmat que esta situaci tamb afecta els vianants i els
conductors de vehicles.

143. A orri? Qu creus que vol dir?

a) en gran abundncia, a granel

144. Llntia, lmpada i expressi.

A banda de poder encendre una llntia, tenim l'expressi estar guardant la

llntia, que significa estar soterrat.

21
145. Si demanem almoina, el que fem s captar. I qui demana s'anomena
captaire.

146. Quina paraula usaries per a completar esta dita?

A la fira no vages si no tens diners, que vors moltes coses i no et comprars

res.

147. Pots completar?

Si diem que alg s un gavatx o una gavatxa, fem referncia als francesos i les
franceses.

148. Qu significa la paraula 'tenoreta'?

Calentor, calfor que desprn un sser viu o un ambient.

149. Com ho dius?

El dol de forma ms o menys cilndrica farcit de crema, fregit i recobert amb

sucre s'anomena xuixo o suss.

150. Com dius esta dita?

Uns naixen amb estrella i uns altres estrellats

Significaci:
La sort. Menyspreada i desitjada. Esta dita ens remet a les persones
afortunades, que tot els ix de cara, que sembla que tinguen una flor al cul; per
contra, altres tot el dia xafen merda. Hi ha qui sempre t sort i hi ha qui no fa
ms que acumular desgrcies.

(Basat en el blog de Sergi Pmies)

151. Com dius a l'estri de fer punta al llapis?

Rep noms molts diversos en tot l'mbit lingstic: maquineta de fer punta,
rascador, trencapunxes, escura, trempa, trempador, trempallapis...

152. La menja?

S, el menjar molt suculent l'anomenen menja, plural: menges.

22
153. Esport o deport?

La recreaci, la diversi, un esbarjo, etc., s'anomena deport. Exemple: Jo

practique esport per deport.

154. Saps diferenciar entre runa i runa?

Una runa s el conjunt de les pedres, trossos de guix i ciment, ferros i altres
materials que queden quan s'ha ensorrat una casa o un edifici, i les runes sn
les restes dun edifici o una ciutat que sha ensorrat o que es conserva en molt
mal estat.

155. Quines paraules corresponen a les definicions segents?

L'acci de citar, de requerir una persona perqu es presente en un lloc, en una

data i a una hora determinats, especialment quan es tracta d'una orde de
compareixena emanada d'una autoritat, s'anomena citaci.

L'acci d'assenyalar dia, hora i lloc per a trobar-se dos o ms persones,

s'anomena cita.

156. No s el mateix pelegr que peregr.

Una persona que per fe i devoci fa un viatge a una esglsia o a un lloc sagrat,
s un pelegr.

I 'peregr' vol dir que s rar i es veu (o ho veiem) poques vegades. Exemple:
Este fill meu t idees peregrines.

157. Amb qu tapem una olla perqu bulla abans, amb una tapa o una
tapadora?

Amb una tapadora, perqu la tapa noms la fem servir per a tancar per la part
de dalt una caixa, un recipient, etc.

158. Qu fem amb la tovallola, ens assequem o ens eixuguem les mans?

Ens les eixuguem, perqu el verb 'assecar' significa traure la humitat duna
cosa que per si sola ja en t, com per exemple un rierol o una font; en canvi,
'eixugar' fa referncia a traure la humitat a una cosa mullada, com ara les
mans, la cara o la roba.

23