EXPRESSIONS GANXONES, moltes tamb corrents en altres poblacions catalanes.

Expressi
anys i les dents.
A bones em convides.
A bots i barrals.

Significat
En dir els anys que es tenien, quan es preguntava d'edat.
Quan alg encerta en un desig com.
Aplicat a una pluja molt forta.

A cadasc el que sigui seu i robar tot el que es pugui. En negocis, aparantar gran honradesa, procurant perjudicar al contrari.

A corrr-cuita.
A crema dent.
A la futienda.
A les penes, punyalades.
A les verdes i a les madures.
A mans netes.
A Maria Qui hi ha? Ning.
A mi, plim.
A missa donen galetes.
A misses dites.
A Palams fan pipes; de grosses i de petites.
A Palams, el dijous parlen castell.
A pam i toc.
A pes de braos.

Molt de pressa.
Fer quelcom, no noms menjar, molt rpidament.
Engegar a alg a passeig.
Cal no desanimar-se malgrat que es passin certs moments penosos.
S'ha de mantenir la bona relaci tant en temps bons com en els difcils.
Baralla sense utilitzar cap arma, ni ganivet.
La persona de la qual es parla no t el cervell gaire despert.
Equival a dir que no li afecten les dificultats dels altres.
Frase referida a l'acte de prendre la comuni.
Arribar tard on se's esperat.
Sentit burlesc contrari a Palams.
Dita que prova la rivalitat entre Palams i Sant Feliu de Guxols.
Molt a prop.
Per a traslladar quelcom pesant, si no es dispposa d'una facilitat.

Expressi
A preu fet.
A tort i a dret.
A tot estrop.
A trenta nou de coll.
A tres quarts de quinze!
A xiques i a miques.
Acabar els torrons.
Adu, si te'n vas.
Afanyem-nos que vol ploure.
Agafa fama i fote't a jaure.
Agafar el que no es t.
Agafar els trapaus.
Agafar peix.
Agafar un calor.
Agafar una galipndria.
Ai barcada, qui et mena!
Ai! la meva faluga.
Aigua a mar, no trobaries.
Aigua bombollada, aigua de durada.
Aix fos gos de casa bona.

Significat
Condici de fixar el cost d'una feina, abans de comenar-la.
Dirigir-se cap a totes les direccions.
Actuar a tota velocitat.
Amb molta velocitat.
Sense puntualitat o contesta a qui pregunta per l'hora d'un servei.
Aplicat a aquell que tot ho minimitza.
Es diu d'aquell que ha quedar sense diners o sense forces.
Per correspondre a qui ens digui: adu.
Recomana caminar depressa, per arribar a dest abans de que plogui.
El principal s tenir fama, desprs ja no t'has d'esforar per a rs.
Es diu a alg que no segueix el consell d'abrigar-se quan fa fred.
Carregar-se l'impediment i dirigir-se a un altre lloc.
Seguir la resta del personal les mateixes paraules que diu l'iniciador.
Disgustar-se en extrem.
Equival a un costipat molt fort.
Exclamaci de llstima per la mala direcci d'una famlia.
Expressi carinyosa vers una nena.
Es diu a qui busca , i no troba una cosa perduda.
Si, en una ploguda, l'aigua fa bombolles, senyal que durar.
Queixar-se per no poder adquirir coses d'alt preu.

Expressi
Aix se't tornessin escorpits.
Aix canta.
Aix s un menja-dits.
Aix ja sn figues d'un altre paner.
Aix pass l'any de la Maria Castanya.
Aix sembla un orgue de grills.
Aix sn "cuentos xinos".
Aix sn romanos.
Al toc d'oraci, les ninetes al rac.
Alba't ruc, que a fira et duc.
Ala Manela!
All on hi ha hagut, sempre hi queda.
All on va el cotxe va el senyor.
Altra feina tinc que ballar amb esclops.
Amb el temps i una canya.
Amb la cara, paga.
Amb ms veres!
Amb peus de plom.
Anar a cuerpo gentil.
Anar a estira cabells.

Significat
Maledicncia vers qui t molts diners.
Aplicat a una menja en males condicions.
Feina que requereix molta atenci.
Quan cal ocupar-se d'una feina ms difcil, o a un canvi sobtat.
Es refereix a coses passades a l'antigor.
Quan un grup de persones parlen tots a la vegada.
No fer cap cas del que un altre explica.
Quan alg considera incerts els fets que li conten.
Aconsellava que les noies joves no sortissin de nit.
Rplica a qui s'autoalaba.
Expressi admirativa i de celebraci.
En assumptes d'amor, malgrat el temps, sempre es conserva algun record.
S'aplica als amics i matrimonis que sempre van junts.
Resposta quan no interessa fer la labor que es proposa.
Figurat: Amb la canya de pescar treballant i pacincia, sempre es pescar.
Quan el rostre d'alg no s gens agradable.
Confirmar el que un altre ha assegurat.
Actuar amb molt de compte.
En temps hivernal, si alg no va gens abrigat.
Quan sn moltes les persones que s'interessen per veritables gangues.

Expressi
Anar a fer malves.
Anar a fer-la.
Anar a ferrer.
Anar a jc.
Anar a la cangr.
Anar a l'al.
Anar a ms.
Anar a toc de campana.
Anar a torna-jornals.
Anar a tot gas.
Anar al llit com les gallines.
Anar amb un dimoni a cada orella.
Anar axerrancat.
Anar ben empaperinat.
Anar blau.
Anar de ca lo baixo.
Anar de capa cada.
Anar de clica.
Anar de dret al gra.
Anar de quatre grapes.

Significat
Enterrat al cementiri.
El que ara direm anar de picnic.
Consultar algn professional que entengui del tema a tractar.
Dirigir-se cap a dormir.
Tancat a la pres (procedent de la llengua gitana).
Nedar a sota aigua.
Quan alg o alguna societat no paren de progressar.
sser un treballador subjecte a l'horari establert.
Mtua ajuda entre vens i amics.
Dit del treballador que labora sense parar ni un moment.
Allitar-se molt aviart, tan punt es faci fosc.
Desplaar-se molt rpidament i sense mirar prim.
Portar xerracs per calat.
Equival a agafar una borratxera de les grosses.
No disposar de cap cntim.
Quan disminueixen les possibilitats econmiques.
A aquell que ha anat molt a menys (en castelll'ltima paraula).
Passar la nit visitant tavernes i alguna casa de prostituci.
En els parlaments, deixar-se de circunloquis i paraules boniques.
Avanar ajupit, tocant el sl peus i mans.

Expressi
Anar de tapadillo
Anar de tronc.
Anar de vint-i-un bot.
Anar d'un fil.
Anar en fila ndia.
Anar escopetejat.
Anar fent.
Anar just d'armilla.
Anar llat.
Anar peix.
Anar pelat.
Anar pet.
Anar rnxol!
Anar-hi anant.
Anar-se'n a can Pistraus.
Anem a pams!
ngela Maria!
pa-la!
Apunta i no tiris.
Aquest menja per quatre!

Significat
Assistir a un acte sense haver estat convidat.
Anar junts i avinguts a divertir-se.
Anar molt mudat.
Quan, per molt poc,un tret passa molt a prop o no es produeix un fet.
En formaci d'un darrere l'altre.
Es diu d'aquells que mai estan parats.
Resposta quan es pregunta per la salut. Tamb es diu "anar tirant".
Ve a dir que es va molt just de diners.
Rutllar b, absncia de contratemps.
Es diu d'aquell que es presenta a un examen sense saber res.
Sense cap cntim.
Estar borratxo.
Qui s molt despert i espavilat, per a la fora.
Resposta a la pregunta - Qu, com va!
Fer fallida un negoci.
Aclarir detalls, quan dues persones no es posen d'acord.
Total acord a qui expressa quelcom d'una forma molt encertada.
Ajuda a fer un esfor, quan s'aixeca un pes.
Rplica a qui donava ordre d'apuntar els viatges que feien les carretes.
S'aplica a aquell que sempre repeteix plat.

Expressi
Aquest no eixugar mai per sol que faci.
Aquesta casa sembla a can Pixa.
Aquesta casa sembla una bassa d'oli.
Aqu caic, aqu m'aixeco.
Aqu hi ha gat amagat.
Aqu i a Tossa.
Aqu sota en ballen dos: Sant Feliu i Palams.
Ara li fan el mnec!
Ara m'agrades!
Ara parles!
Ara pl!
Ara ve quan ella cau.
Arramblar l'pit.
Arran de nas.
Arreglar l'Espanya.
Arribar i moldre.
Arrugat com una pansa.
Avall, que fa baixada.
Aviat est dit.
Avui hi som i dem tamb.

Significat
Tractar de tossut alg.
Domicli molt desordenat.
La familia a on regna la cordialitat.
Irregular marxa d'un negoci o estat de salut.
fet desconegut que impedeix que les coses transcorrin correctes.
Per a confirmar que el que s'assegura s del tot verdader.
El que, en arlar ppopular, se'n diu dels testicles.
Resposta a qui ordena certs treballs i no hi ha intenci de realitzar-los.
Quan alg diu paraules coincidents amb el parer del que escolta.
Quan alg diu paraules coincidents amb el parer del que escolta.
Quan es repeteix la mala sort.
En moltes obres teatrals, quan la dama es lliura als braos del galan.
Aplicat a qui, en el ball, ho feia molt arrapat.
Passar quasi tocant un objecte, sense ni assebentar-se'n.
Converses sobre la situaci poltica de l'Estat.
Tot just intervenir en un assumpte, resol tots els problemes.
Persona amb moltes arrugues, principalment a la cara.
Es pot dir a alg que se'n va a una part ms baixa.
En rebre un encrrec, per dir que ser difcil de fer.
Discrepncia a qui et vol aconsellar sobre el futur dels teus descendents.

Expressi
Balla el ball que li toquen.
Ballar-la grassa.
Ballar-la magre.
Ballar-la puta.
Beneit del cabs
Besa'm els peus.
Beure a gallet.
Bilorda.
Bitllo-bitllo.
Boira pixanera.
Bon dia per la matina.
Bon dia, a tots menys un.
Bona l'hem feta, Geroni!
Bona nit i tapa't.
Bona nit, cargol!
Bona nit, viola.
Bones ubergnies!
Brillo!
Bufa'm un ull, que l'altre em plora..
Buscar brut.

Significat
Alg que, a disgust seu, porta a terme un projecte encomanat.
Disfrutar d'una bona situaci econmica.
Aplicat a qui tmolt poc efectiu i no pot comprar quasi res.
Viure extremadament just.
Correspon a qui el cap no li rutlla gaire be.
Frase utilitzada per a donar acabament a una conversa.
Creure's totes les mentides que li sn expressades.
Gnere de poca qualitat.
Es diu quan es paga una compra en la seva totalitat i quasi a l'acte.
Pluja molt fina o boira molt espessa.
Desitjar bon dia amb accent itali.
Es diu en broma, en trobar-se amb un grup de coneguts.
Quan s'ha emprs un cam erroni i es reconeix.
Les ltimes paraules, al ficar-se al lit.
Despedida nocturna i si ha plogut, o quan quelcom s'ha acabat.
Per acomiadar-se d'una intenci, quan ha fracassat el projecte.
En broma, en comptes de dit "Bones viglies!"
Ordre o consell d'actuar de seguida i ben rpidament.
Comiat a aquella amb qui no interessa parlar-hi.
Importunar, buscar el cos.

Expressi
Buscar les pessigolles.
Buscar tres peus al gat.
Butzinar.
Ca meua.
Ca, barret!
Cada casa s un mn.
Cafetera russa.
Caga ms un bou que cent orenetes.
Cagada l'hem!
Cagar gras.
Cagar-se a les calces.
Cal filar prim.
Cal treure el fetge per la boca.
Cala curta i cap al teatre.
Caleri, caleri!
Cames, ajudeu-me!
Caminar fent pela i deu.
Campi qui pugui.
Can Felip.
Canta com una almeja.

Significat
Seguir molestant alg, amb ganes de fer-lo enfadar.
Tractar de trobar explicacions per justificar una fallada grossa.
Rondinar.
A casa meva.
Ho diu qui no est disposat a realitzar el que hom li proposa.
En cada famlia les circumstncies sn diferents.
Andrnima poc til, vehicles fora desballestats, etc.
Per diferenciar una persona important d'altres de corrents.
Es diu quan es comprova un greu error.
Tenir una bona posici econmica, que permet fer grans despeses.
Sobre qui resta tan espantat, que accedeix a fer el que se li demana.
Aconsella no fer gaires despeses.
S'haur de fer un esfor desmesurat.
Mudar-se per anar de festa.
Pronunciat lliscant el dit gros amb el cor, que equival a diner.
Cal posar-se a crrer immediatament i a tota velocitat.
Desplaar-se com si es tingus una cama ms llarga que l'altra.
Quan es podueix un accident i tothom procura allunyar-se'n.
Rtol de les comunes de fondes, per enemistat amb el rei Felip V.
S'aplica a errors en el gust artstic.

Expressi

Significat

Cantant les veritats es perden les amistats.

Cantar les quaranta.
Cantar-les clares.
Canviar com una mitja.

Quan es diu obertament el que es pensa.

Canviar el volt.

Frase prpia de Sant Feliu de Guxols, quan els dissabtes al vespre es feien volts a la
"manana" i aix es poguessin trobar el noi i la noia que s'agradaven.

Canviar la pesseta.
Canviar l'aigua de les olives.
Cap a casa falta gent.
Cap a la manduca!
Cap sac buit s'aguanta dret.
Capit Aranya.
Cara de pomes agres.
Cara de tres dus.
Carregar el matxo.
Carregar els neulers.
Carrer de la pilota.
Carrers molls, calaixos eixuts.
Casa de barrets.
Catxa, o tinta, noi.
Cau-i-net

Vomitar.

Reprotxar.
Detallar a alg tots els seus defectes. Expressar-se sense embuts.
Modificar completament el seu criteri o pensament.

Orinar.
Resposta a la pregunta de cap on es va.
A qui pregunta a on es va, quan s l'hora de dinar.
Per mantenir-se, tot necessita una base adequada.
Qui ha de dirigir una acci, per es tirar enrere a l'ltim moment.
Presentar una cara molt seriosa, de sofriment, d'aspecte descontent.
Tenir aspecte molt seris, de poques bromes, que mostra severitat.
Imputar a altres els malifets de l'interessat.
Reservar la feina ms difcil o ms pesada a una persona .
Nom oficial que abans tenia el carrer de Joan Goula.
Ve a dir que, quan plou, les botigues quasi no tenen clients.
Aplicar, per despistar, a les cases de prostituci.
Quan els xicots juguen a diputats o un altre joc semblant.
En quedar-se sense res.

Expressi
Caure l'aigua a samalades.
Caure-hi de potes.
Cebes amb tatai!
Cel rogent, pluja o vent.
Cercar cinc peus al gat.
Clavar una castanya.
Coll de mico!
Collons! - Fregits sn bons.
Color de catxumbo.
Color de gos com fuig.
Color de merda d'oca.
Com bufar i fer ampolles.
Com dues lives
Com est el poble?
Com Josep i Maria.
Com ms rics, ms animals.
Com un cop de puny.
Com un gos davant d'una fleca.
Com un pou sense fons.
Confondre la "A" per la "B".

Significat
Quan plou molt i amb fora.
Creure el que un altre ha manifestat en caire de broma.
Si alg engegava un ai! , li era dirigida aquesta frase.
Si al cel hi ha nuvolada vermellosa, s avs de vent o de pluja.
Demanar excessiva informaci, sense necessitat.
Ventar una bona bofetada a la galta d'alg.
Cosa del tot incerta i de mal creure.
Paraula que mereix la resposta rimada.
Quan no es pot definir un color, se l'anomena aix.
Color molt indefinit.
Color fosc i llefiscs.
Equival a una labor simple i senzilla.
Com resta un matrimoni quan els fills s'independitzen i marxen de casa.
Pregunta feta als habitants sobre la situaci de la poblaci.
Matrimoni que mant molt bona harmonia.
Als enterraments hi participaven cavallerisses. Als rics n'hi havia ms.
Comparaci de mida de poc tamany.
Quedar-se amb la boca oberta, contemplant quelcom molt bonic.
Aplicat a aquell que gasta sense mirament.
Equivocar-se en el parlament.

10

Expressi
Conservar-se!
Crrer com un blit.
Crrer com una rata emmetzinada.
Correu-hi tots!
Costa un ull de la cara.
Coure-s'hi ous.
Cuit a la repetallada.
Culleres!
Curat d'espants.
D'aix ja fa anys i panys.
D'amagatotis.
De bona font.
De cap a peus.
De cent en quaranta.
De color de catxumbo.
De cua d'ull.
De ms verdes en maduren.
De mica en mica, s'omple la pica.
De mil amores
De Nadal a Sant Esteve.

Significat
Exclamaci d'acomiadament.
Crrer com un llamp, rabent, prompte.
Desplaar-se rpidament sense direcci.
No fer cas del que es diu, en estimar que hi ha exageraci.
Objecte que t un preu extraordinari.
Per reiterar la molta calor existent en un lloc determinat.
Cuinat directament en foc ben encs.
Exclamaci d'admiraci i sorpresa.
Qui ja ha suportat moltes desgrcies i no li ve d'una ms.
Fet ocurregut molt de temps enrere.
Actuar d'una forma molt reservada, procurant no ser descobert.
Fiable.
Generalment s'aplica en cas de remullada total.
Cosa molt poc freqent.
Presentar un color indefinit.
Observar rpidament i sense precisi.
Dit de quelcom que sembla improbable, per que pot succeir.
Recomana l'estalvi i tamb justifica la violncia causa d'un seguit de desatencions.

Conformitat total.
Indica que tindr molt poca durada.

11

Expressi
De part d'esquena.
De petit ja se li veia que seria de la ideia.
De porc i de senyor se n'ha de venir de mena.
De quan les granotes portaven sabre.
De qu, moreno?
De quin costat carrega?
De soca-rel.
De sota m.
De tot en diuen treballar.
De tot en fa estelles.
De trompis.
Deixar la merda on es caga.
Deixar parat.
Dels pecats dels pares, els fills en van geperuts.
Dem bullen.
Dem m'afaitars.
Dem ser un altre dia.
Demana ms que el Govern.
Du t un bast que pega sense fer remor.
D'Herodes a Pilat

Significat
Al contrari, en sentit pssim, d'un desitg de bona sort.
A qui sempre ha estat d'idees avanades.
Es refereix a la forma d'explicar-se i de la correcci de la parla.
Temps passats, donant-li carcter prehistric.
Desafiant, a qui ha parlat en to altaner. Pot contestar: "Del sol"!
Pregunta del sastre al pendre la mida d'uns pantalons d'home.
Tallar un arbre des d'on toca a terra. Tamb aplicacions figurades.
D'amagat de terceres persones.
Aplicat als vigilants.
Perona que no sap conservar els objectes.
Caure aparatosament.
S'aplica a qui no retira la brutcia que ell mateix ha originat.
o deixar de pedra. Sorprendre.
Els descendents reben les conseqncies dels error greus.
Dem haurem de matinar, perqu toca bullir el suro.
Resposta a qui creus que et vol enganyar.
Deixar per ms endavant l'intent de solucionar un problema.
Persona que sempre est demanant favors materials.
Dolor aperagut de prompte, comparat a un cstic div.
Quan, per fer una gesti, cal anar d'un lloc a iun altre.

12

Expressi
Digues al teu pare que t'estiri un pam les orelles.
Digueu-li tonto!
Dijous vingut, setmana passada.
Diner fa diner.

Significat
Ve a ser la continuaci de la paraula "foreneies".
Equival a considerar alg espavilat.
Expressi molt en boga entre els treballadors.
Els que ja sn rics tenen ms facilitat a incrementar el seu patrimoni.

Dna gust tenir forasters, per l'alegria que donen quan marxen. Al principi resulta agradable, per si s'allarga l'estada es fa pesada.

Dona'm pa i no em peguis.
Donar a qui t ms s donar al dimoni.
Donar el para-bin.
Donar peixet.
Donar un agl per fer cagar un roure.
Dormir amb dona.
Dormir com un sc.
Dormir la mona.
Dret al bulto.
Dur de pair.
Dur de pelar.
Durar per vida d'hereus.
Eixugam de Canyet.
El ben repassar.
El carro va pel pedregal.

Aplicat a qui s servicial en excs, de bona fe, quasi un esclau.

Consell de noms afavorir a qui veritablement ho necessiti.
Paraula castellana utilitzada per expressar conformitat o felicitaci.
Donar facilitats.
Donar una cosa amb la finalitat d'obtenir-ne una altra de ms valor.
Tenir la sort de poder dormir amb la seva parella.
Quan ni una fressa potent el desperta.
Quedar clapat per haver ingerit massa alcohol.
Tractar les coses sense circumloquis.
Admetre amb dificultat certes accions.
Es diu de qui resulta de mal convncer.
Solidesa dels mobles o altres objectes.
Resoldre amb plantufades una situaci.
Forma d'amenaa a alg que ha molestat.
Es diu de la persona o negioci que es va enfonsant econmicament.

13

Expressi

Significat

El casar no fra res si, al cap de l'any, no fossin tres. No requereix explicaci.

El cel de les oques.

El comal del rellotge.
El comps d'estaca'm aqu.
El comps d'estibar suro.
El cumal de les mamelles.
El gos d'en Mora, de tot s'enamora.
El ms calent s a l'aigera.
El paper tot ho aguanta.
El pensar fa ser burro.
El que no es cou per a mi, que es cremi.
Elis, elis, calces de paper.
Ell sap un conte i jo en s un altre.
Ell s'entn i balla sol.
Els boigs (bojos) fan bitlles.
Els cansats fan la feina.
Els estalvis es mengen les estovalles.
Els justos van al Cel.
Els nmeros canten!
Els ocells tamb volen.

Rplica a alg que citava el cel.

El mercat, sota el rellotge de l'Ajuntament, s'hi podien trobar bolets.
En so de burla, en contra de la utilitzaci d'eines supermodernes.
Broma als aprenents de l'industria surera, per buscar un inexistent comps.
La separaci entre els dos pits femenins.
Es diu a qui canvia sovint de preferncies.
Quan arriba l'hora del reps i el menjar encara est per coure.
No fer gaire cas de les notcies que porten els diaris.
Rplica a qui s'exusa d'un error perqu pensava equivocadament.
No apurar-se per les desgrcies del altres.
Burlar-se del que s advertit, a voltes cantant.
Quan alg no queda convenut del que un altre li proposa.
Cita a alg de opina diferent de la majoria.
Els menys intelligents, a voltes, l'encerten.
Qui est cansat s que ha treballat fora i pot tornar-ho a fer.
Poltica seguida pels no estalviadors.
Contesta quan es reconeixia haver lliurat els cals justos.
Dit a qui dubta dels comptes que li sn presentats.
Contesta a aquell que vol alguna cosa que no se li vol donar.

14

Expressi

Significat

Els que remullen, afaitaran, i els que ara afaiten, remullaran. S'aplicava com exemple del que seria la revoluci social.

Els testos s'assemblen a les olles.

Em defenso.
Em menjaria un cavall.
Em vols mirar aquest ullal?
Embolica que fa fort.
Embolicar la troca.
Emmurriat.
Empenyats per un, empenyats per cent.
En "me la llargues".
En "tu rai" s mort!
En aquest negoci farem ms badalls que rots.
En fa de seques i de verdes.
En fan pagar l'oro i el moro.
En ja-ja mai va fer cap casa.
En Panxa ample.
En Pascual ha parat l'obra.
En Pepito va de curt.
En prou feines.
En sap un niu!

Els fills s'assemblen als pares.

Ho diu el mateix interessat, quan es pregunta sobre els seus mrits.
Quan s'est en crisi d'alimentaci.
Expressi final d'una discussi.
Presentaci d'excuses, per tractar de justificar un greu error.
Buscar relacions innecessries en qualsevol tema.
Amb els llavis sobresortits, a causa d'un disgust o enfadament.
Sobre qui t deutes i no li importa que creixin.
El que opina que no resulta d'inters l'opini de l'altre.
Resposta al qui diu "tu rai" per considerar afortunat amb el qui parla.
Iniciar un negoci amb l'impressi que no resultar beneficis.
Referit a la persona que es porta molt malament i causa desgrcies.
Objecte excessivament car.
Aconsella que cal obrar amb decisi i sense perdre temps.
Aquel que no es preocupa per res.
Principal mestre d'obres de St.Feliu. El propietari ja no tenis diners.
Qui vesteix un pantalons aprofitats de quan era ms petit.
Quasi, quan hi ha escassetat.
Estar assabentat de moltes coses. Dominar molt un tema.

15

Expressi
En sopols.
En un dna-me'n, dna-me'n.
En un tancar i obrir d'ulls.
En un tres i no res.
Encara fa llit.
Encara no piula.
Encara no som all on anem.
Encegament de cames.
Endevina qui t'ha tocat.
Endinyar.
Enfilar-se com un carbasser.
Enfilar-se per les parets.
Engegar els gossos.
Enredar-se com en pixutes.
Entrar de gorra.
Entrar d'estranquis.
Entre lladres no es perd res.
Entretenir la gana.
Enviar a pastar fang.
Equo-li-qu!

Significat
Mantenir quelcom,pesant amb els braos. Tamb caure de sobte.
Es refereix a una feina molt fcil de fer.
Succeir una cosa en dcimes de segon.
Realitzar una labor en un temps mnim.
Qui millora de salut, per que encara no s'aixeca.
Persona que ja ha passat la infncia, per no ha comenat la joventut.
Avanar en la soluci, sense haver arribat al seu final.
Quan, tot d'una, un no pot caminar.
Tractar d'endevinar qui ha estat el que t'ha tocat a la part posterior.
S'aplica als cops de puny o bofetades que es dirigeixen a alg.
Crixer de pressa.
Quan alg no atn a raons i es va acalorant.
Amenaar seriosament a un altre.
Quan un se'n va del tema i crea complicacions innecessries.
o anar de gorra. sser convidat.
Introduir-se, sense pagar, en un espectacle.
Significa que els lladres es roben un a l'altre.
Prendre un refrigeri.
Donar per acabada una discusi, sense acord.
Fent s del llat, equival a dir: Aix mateix!

16

Expressi
Eren quatre i el cabo.
s bon pardal el que canta prop dels ous.
s ms fcil badar un sac que aixecar un pal.
Es nega en una bassa d'oli.
Es porta l'oli.
s tard i vol ploure.
Es veu que no t via.
Esbardufar.
Esbarregat.
Escaguitxa!
Escampar la boira.
Escataret.
Escombra nova, escombra net.
Esperar en candeletes.
Esps i menut.
sser a l'ltim full de les beceroles.
sser al cap del carrer.
sser com l'obra de la Seu.
sser com un bufarut!
sser com un cavall desbocat.

Significat
Quan era molt poc el pblic que acud a presenciar un espectacle.
Relatiu al membre mascul.
Relatiu a la preparaci de l'acte sexual.
Quan alg en tot troba dificultats.
Aplicat a alg que t reaccions inesperades.
Frase per donar per acabada una conversa.
Quan alg s'alaba a s mateix.
Podria equivaldre a embolicar les coses.
Persona que conserva poques peces dentries.
Ordre de pagar.
Correspon a quan alg surt de casa, per sense cap dest definit.
Se li diu a la mainada molt llesta i que no est mai quieta.
Frase aplicada quan s'adquireix una escombra.
Desitjar amb illusi un fet favorable.
Per indicar que, en una discussi es va parlar molt detalladament.
Com si digussim a l'ltima pregunta.
Arribar al final d'una conversa sobre un mateix tema.
Construcci que triga molt en acabar-se.
S'aplica a la persona molt impulsiva.
Qui va de dret al gra, sense atendre consells.

17

Expressi
sser com un pegat en un banc.
sser com un poll de costura.
sser curt de gambals!
sser curt de jornal.
sser de ceia negre.
sser de la ceba.
sser de la mnega ampla.
sser de mala calanya.
sser de pa xucat amb oli.
sser del morro fort.
sser fort com un roure.
sser fosc com una gola de llop.
sser l'nima del contracte.
sser malaguanyada!
sser ms gras que en Fatty Bomba.
sser ms puta que bonic!
sser ms tonto que l'anar a peu.
sser ms tossut que una banya de marr.
sser peix al cove!
sser peixi-minuti.

Significat
Si un banc de seure es cobreix amb un pegat, el conjunt fa mal efecte.
Correspon a la persona que no deixa d'importunar i molestar.
Alg que no raona be.
S'aplica al treballador molt lent.
Aplicat al pretendent d'una noia, que s d'edat avanada.
Dit despectivament dels catalanistes.
sser tolerant.
Alg perills i de males intencions.
Persona incapa de fer cap mal a ning.
Aplicat a alg molt tossut.
Es tracta d'un home de gran potncia i resistncia.
Es refereix a un lloc tant i tant fosc que ja no pot ser-ho ms.
sser el punt principal en qualsevol assumpte.
S'aplica a la noia que ha fet un mal casament.
Tenir una panxa descomunal.
Frase ganxona, per definir un personatge de molt viu i espavilat.
Equival a que els no sn tontos sempre van motoritzats.
Es diu d'aquell que no vol reconixer els seus errors.
Labor tant fcil de fer, que ja es dna per realitzada.
Es refereix a persones ben poc significatives.

18

Expressi
sser un "corrido".
sser un argent viu.
sser un boca-moll.
sser un bufado.
sser un caguetes!
sser un calasses.
sser un canoner.
sser un cap de brot.
sser un cap de pardal.
sser un cul d'angnies.
sser un cul d'olla.
sser un empedernit.
sser un entonat.
sser un escarbotell.
sser un esgarria-cries.
sser un esperit de contradicci.
sser un esquena dret.
sser un feliuet.
sser un gareno.
sser un hereu escampa.

Significat
Portar una vida gens correcta.
Aquell qui no est mai quiet.
Alg que no pot mantenir un secret.
Se li diu a qui vol aparentar una categoria que no t.
Es diu d'un espantads.
Pare de familia que est a les completes ordres de la seva dona.
Aquell que no para de repetir sempre el mateix.
sser una persona que destaca de la majoria.
Dit a qui no rumia gaire.
Es diu a qui no est mai quiet.
Persona de molt curta talla.
Aquell que sempre mant la mateixa posici o defecte.
Aquell que se sobrevalora.
Aplicat a alg gens delicat i d'acci.
Aquell qui desf tots els projectes.
Aquell que sempre retopa les manifestacions d'altri.
Qui no li agrada treballar.
Diminutiu de Feliu, en el sentit de poca cosa.
Tipus d'avar, qui no vol gastar.
Aquell que gasta en excs.

19

Expressi
sser un lladre manyac.
sser un llampat.
sser un llepa-fils.
sser un mai acabar.
sser un mn de mones.
sser un mort de gana.
sser un Mossn-Ning.
sser un ni tu, ni vs.
sser un nyicris
sser un panarro.
sser un peix-gros.
sser un pes mort.
sser un preu enraonat.
sser un roda-soques.
sser un sant cristi.
sser un set-cincies.
sser un sonso.
sser un tap de cossi
sser un tro de pa batejat.
sser un tros de carn batejada.

Significat
Es refereig a qui s'atreveix a robar a un familiar o a un amic ntim.
S'aplica a qui t reaccions violentes.
Que fa escafinyots, tant en el menjar com en les relacions.
Treballs que requereixen molt de temps per realitzar-los.
Vol citar que sn moltes les persones poc intelligents.
Trobar-se en plena misria.
S'aplica a qui no t criteri propi.
No tenir criteri propi.
Posseir un fsic d'all ms prim.
La persona que li agrada consumir molt de pa.
Ocupar algun crrec important.
Aplicat a qui quasi no es mou.
Quan no es troba gens car el preu d'un article.
Persona que mai est quieta, sense anant d'un lloc a l'altre.
Es refereix a una persona de molt bon cor.
Persona erudita en diferents temes.
Aquell que no reacciona i ho accepta tot sense protestar.
Persona de molt curta talla.
Aquell que, a ms a ms de ser bona persona, careix d'iniciativa.
Alg, sense iniciativa, incapa de fer gaire res de bo.

20

Expressi
sser un tros de pa.
sser un vivales.
sser un xarx.
sser un xic xeva.
sser una nima de cntir.
sser una bona pua.
sser una fava.
sser una fleuma.
sser una fresca!
sser una gata maula.
sser una mosca morta.
sser una pmfila.
sser una patata.
sser una posterma!
sser una rata svia.
sser una soca.
Estar a mata-degolla.
Estar a ses roques.
Estar amb l'aigua fins el coll.
Estar ben escarxofat.

Significat
Persona molt bona.
Qui tant sols procura per s mateix.
Dit de la persona que no reacciona a temps.
Correspon a una noia poc decidida.
Aplicat a qui s quasi un ning.
Mala qualificaci a una dona, substituint la "t" per la "".
sser molt efica a la feina.
o sser una bleda assolellada. No tenir energia ni carcter.
Se li diu a la fmina que no t cap mirament.
Es diu a qui es mostra molt carinys per, en realitat, et vol enganyar.
Tractar alg de carent d'iniciatives.
Dona que no reacciona a temps.
sser poc llest. El contrari d'sser un trunfo.
Se li diu a qui es fa molt pesat.
Persona amb ms coneixements, per en perjudici dels altres.
No tenir gaire enteniment.
Persones que estan enfrontades.
o estar a les ultimes. Estar en situaci extrema.
Trobar-se ben arrunat.
Forma de descansar de manera poc elegant.

21

Expressi

Significat

Estar ben pansit.

Estar calent com un torr.
Estar com a cal sogre.
Estar com el peix a l'aigua.
Estar com un llum (de carburo).
Estar d'all que se'n fan recuits.
Estar encaterinart.
Estar enfutismada.
Estar entre l'espasa i la paret.
Estar escagarrinat.
Estar gamat.
Estar molt de llomillo.
Estar molt d'orgue.
Estar pels seus ossets.
Estar pioc.
Estar-ne fins a la coronilla.
Estirant fils entra l'entrallat.
Estirar ms el bra que la mniga.

Se li diu a aquell que sempre est trist i es va fent vell i pessimista.

Esto se acaba, seor alcalde.

Paraules d'un capit general de l'exrcit republic, a finals de la guerra civil, en un dinar, que
provoc la resposta de l'alcalde anfitri "En la cocina hay ms".

Et cremes.

Es diu a qui est a punt d'endevinar el que un altre ha proposat.

Desprs d'estar una estona al costat d'una estufa.

Quan alg es troba molt a gust al lloc a on ha acudit.
Disfrutar de felicitat completa.
No ser gens despert.
Estar molt de broma, o sigui, de llet.
Tenir sempre el pensament ocupat en el mateix.
Sinnim de furiosa.
Trobar-se en situaci difcil.
Tan espantat que quasi expulsa substncies fecals.
No trobar-se gens be.
Estar de broma.
No estar d'acord amb el que opinen els altres.
Estar enamorat.
No trobar-se gaire b.
Quan alg est ms que tip dels errors o malfets d'un altre.
A base de recollir detalls d'una situaci, s'arriba a dominar-la.
Pels que volen aparentar per sobre de la seva posici.

22

Expressi
Ets de mal veure!
Excuses de malalt, que es pixa al llit i diu que sua.
Fa ballar la padrina.
Fa ms por que una fragata de moros.
Fa un fred que pela.
Fa un sol estants.
Fa un vent, que no se sent res.
Fa una carica.
Fa xafagor.
Far un pet com un agl.
Far un pet com una bufa.
Fardassa.
Farem tocar sardanes.
Feina matinal, tot el dia val.
Fem-ni via d'anar a poc a poc.
Fent i desfent aprn l'aprenent.
Fer ballar el cap.
Fer bola.
Fer bullir l'olla.
Fer de tripes, corazn.

Significat
Es diu a la persona que fa fora temps que no s'ha vist.
Excusa d'alguna falta, sense motius.
Treure calerons de l'via carinyosa.
Es diu de la persona violenta que no t miraments.
Equival a un fred hivernal molt fort.
Quan la llum del sol resta mitigada per la boira.
Resposta que es dna quan no es vol correspondre a una pregunta.
Aspecte de no trobar-se gaire be.
Fer fora calor, d'aquella pesada.
Es pot aplicar a qui es va fent ric molt rpidament.
El qui sembla en bona situaci aviat es pot trobar amb grans dificultats.
Dona mal girbada i grossa.
Manera de celebrar haver-se produit un fet molt favorable.
La labor realitzada al mat resulta profitosa per a tot el dia.
Aconsella no anar depressa per s segur.
La prctica s molt important per formar els treballadors.
Provocar dubtes.
Pasta que es va formant a la boca quan es menja cert tipus de carn, sense encanyionar-la.

El principal s poder menjar calent cada dia.

Aplicat a aquell qui, a desgrat, collabora en una acci convenient.

23

Expressi
Fer denteta!
Fer dissabte.
Fer el computo.
Fer el fet.
Fer el gran.
Fer el paperot.
Fer el pinxo.
Fer el prssec.
Fer el ronso.
Fer els ulls grossos.
Fer entrar un clau per la cabota.
Fer escafinyots.
Fer estaries.
Fer fanga.
Fer forolla.
Fer gasto.
Fer la feina d'en ja-fa.
Fer la gara-gara.
Fer la viu-viu.
Fer l'nec!

Significat
Provocar desig de posseir quelcom.
Feina extra que hi havia a les cases, per deixar-les ben netes.
Bescanviar objectes, sense necessitat de fer s de diners.
S'ha arribat a realitzar el que es proposava.
Atribuir-se importncia,
Esforar-se en ser atent, sense tenir-ne ganes.
Aplicat a una persona entonada.
Actuar com un beneit.
Fer el distret, expressament.
Deixar fer, com si no es veis res.
sser molt tossut i voler sempre tenir ra.
Rebutjar el menjar presentat o no interessar-se per certa persona.
Distreure's o allargar innecessriament una acci.
Deixar inacabart el menjar que hi ha al plat.
Guanyar molts diners en transaccions.
Fer tocaments.
Es diu de qui no fa absolutament res.
Procurar atraure amb afalacs.
Transcrrer la vida d'algn a un nivell senzill.
Aplicat a la persona que fa bogeries.

24

Expressi
Fer l'avi Forc.
Fer l'orni.
Fer mal d'ulls.
Fer mans i mnigues.
Fer Marso.
Fer mecniques.
Fer ms mal que pedregada seca.
Fer ms pudor que la merda.
Fer mullader.
Fer net.
Fer pampallugues.
Fer parada i fonda.
Fer Pascua abans de Ram.
Fer patota.
Fer rod.
Fer saca.
Fer sants, pintant a la paret.
Fer ull.
Fer un bisbe.
Fer un pa com unes hsties.

Significat
Una versi s la de caminar a peu coix.
Fer veure que no ha sentit res.
Quan s'observa quelcom mal presentat o amb equvocs.
Esforar-se i buscar influncies per aconseguir el que es vol.
Es diu als pescadors, quan retornen sense haver pescat res.
Feina manual d'un treballador no especialitzat.
Perjudicar molt intensament.
Si es tracta d'un assumpte molt brut.
Fer comentaris que poden provocar males conseqncies.
Equival a acabament d'existncies.
Dubtar.
Qui, tot passejant, s'atura a repossar i menjar alguna cosa.
Situaci d'una parella que, en casar-se, ja van cam de tenir un fill.
Fer trampa, generalment en el joc.
No anar a classe.
Apropiar-se de bens de l'altre, aprofitant ocasions favorables.
Pintar sense traa, deixant sectors amb ms gruix de pintura.
Trobar-se amb la persona que ms s'estima.
Coincidir dues persones pronunciant la mateixa paraula en idntic moment.
Quan surt fracassada qualsevol iniciativa.

25

Expressi
Fer un raro.
Fer un sol que estavella les pedres.
Fer una cara nova a alg.
Fer xip-xap.
Fer-ne cinc cntims.
Fer-ne un cap-ms.
Fer-ne un de prim.
Fer-ne un gra massa.
Fer-ne un sagramental.
Fer-ne una com un cove.
Fer-se la barba d'or.
Ficar la cullerada.
Flaire nas que no en tastars.
Fondo!
Fort com un env de canyes.
Fota-li hatxe.
Fregar amb suc de munyeca.
Fugir de fam i de feina.
Fugir d'estudi.
Fuma com una xemeneia.

Significat
Quan una criatura, sense motiu, plora i fa rebequeries.
Sol molt potent, que provoca molta calor.
Ventar quatre bufetades ben sonores.
Anar a mar, sense allunyar-se, tocant sempre de peus a terra.
Informar en poques paraules d'un fet ocorregut.
Liquidar un compte, valorant-lo per mitjana.
Fer a m una cigarreta o tamb fumar-la.
Passar-se en forma exagerada en una reacci.
Tractar de molt important qualsevol nfim error.
Fer-ne un gra massa, portar les coses massa enll.
Ocupar-se en un negoci que proporciona molts diners.
Mirar de paticipar en una converssa, sense haver-hi estat convidat.
Quan alg mira quelcom amb molt d'inters per no pot obtenir-ho.
Paraula marinera. Ordre de tirar al mar estris de pesca. Tamb, si cau quelcom a terra.

Equival a ser molt dbil una edificaci o una persona.

En no recordar-se del nom d'una persona o d'una cosa.
Netejar sense valer-se de cap instrument.
No ser gaire treballador.
Eludir una qesti.
Fuma molt.

26

Expressi
Fumbre la cavalleria per sobre.
Galimaties.
Gangarangau.
Gat vell.
Girar culina.
Granejar.
Gratar el marge.
Grimegies.
Ha estat oli en un llum.
Ha fet figa!
Ha quedat amb la cua entre les cames.
Ha quedat llusco.
Ha sortit rod.
Han pirat.
Han posat la clau sota la porta.
Haver-hi roba estesa.
Haver-hi teca.
Haver-n'hi per a xucar pa.
Hi doncs, qu farem? - Mala cara quan morirem.
Hi ha coses que penjades semblen bosses.

Significat
Intervenci del jutjat de La Bisbal.
Embolic de mal aclarir.
S'aplica al qui no t el cervell gaire clar, principalment si s alt i gros.
Persona a la que no s'ha d'ensenyar res.
Canviar de direcci o abandonar un projecte ja iniciart.
Disposar de molts diners.
Preguntar sobre coses poc importants que es converteixen en decisives..
Equivalent a begenades.
Encert en aplicar un remei.
Quan es trenca el que es considerava segur.
Aquell que resta escorregut.
Sobre qui veu visions, quan un altre ha estat capa de fer quelcom important.

Quan un projecte acaba tal vom s'havia previst.

Quan, sense cap explicaci, une persones abandonen el seu lloc.
Es deia dels comerciants que abandonaven el negoci i desapareixien.
Haver-hi orelles innocents.
Trobar-se amb una feina a fer, llarga i difcil.
Quan succeiexen aconteixements d'impportncia.
S'aplica la rima per deixar ben acabada l'oraci.
Ve a ser l'embolcall extern dels testicles.

27

Expressi
Hi ha cun.
Hi ha gana!
Hi ha ms dies que llonganisses.
Hi ha moros a la costa.
Hi ha palla nova.
Hi he fet la creu!
Hi pujaria de peus!
Ho farem per nassos.
Ho hagussim tingut en temps de guerra.
Home ros i gos pelut, val ms mort que conegut.

Significat
Quan a l'entrar a una habitaci es nota sensaci de fortor humana.
Contesta a la pregunta "Que hi ha de nou?
Recomanaci de fer les coses sense presses.
Hi ha persones properes que no interessa que sentin el que es diu.
Indicava que en una casa de prostituci hi havia noves noies.
Posar fi a una relaci o donar per acabat un costum.
Ratificar amb fermesa el que s'ha dit.
Mxim de seguretat en l'intent de realitzar una acci.
Expressi que es diu a qui no troba el menjar gaire bo.
Aconsella no refiar-se de les persones rosses.

I ara qu hem de fer? Vendre la casa i anar a lloguer. S'ha buscat una segona frase que rimi amb la primera.

I l'aigua que ve!

I un b!
Intrngulis.
Ja dormirs pla.
Ja el pots fotre als flacs!
Ja en posarem un bon tros a l'olla!
Ja ens veurem les cares.
Ja et veig a venir.
Ja ha acabat els torrons.

Passar quelcom que far ms gran el que ja s'havia dit.

Contesta a qui ha fet asseveracions que es consideren increbles.
Embolic de consideraci.
Se li diu a qui acaba de realitzar una llarga caminada.
Dit pels tapers, per que es pot aplicar a tot el que no tingui qualitat.
Manifestar disponibilitats, per que no sn tils i prctiques.
Amenaar per a ms endavant discutir una diferncia.
Es diu a qui et ve a trobar i endevines que acabar per demanar-te un favor.
Es diu d'aquell que ha quedar sense diners o sense forces.

28

Expressi
Ja ha arribat en Pelacanyes.
Ja ha begut oli.
Ja hem fet el fet!
Ja hi ha gra.
Ja hi som pel tros.
Ja ho trobarem escombrant.
Ja la ballem!
Ja la pujarem dreta la paret!
Ja la tenim armada!
Ja l'he calat!
Ja l'hem feta bona!
Ja li ha tocat una bona flor.
Ja li tenim el peu al coll.
Ja n's de palls.
Ja pots dormir dret.
Ja som all on anvem.
Ja son a can Bueno!
Ja vindrs a bordo a menjar galetes.
Jo me'n rento les mans.
Jo soc msic i toco a fora.

Significat
Davant dels primers bofaruts de la tramuntana.
Quan s'ha arribat al final de la vida.
Satisfacci per haver finalitzat be un projecte.
Passar-se en forma exagerada en una reacci.
Es diu a l'iniciar-se un afer.
Quan als primers intents no s'arriba a trobar quelcom perdut.
Es diu quan comencen les dificultats.
Recomana que tota clase de feina cal fer-la amb la major atenci.
Quan la situaci es complica degut a un fet inesperat.
Adonar-se de la mala fe d'una proposta irregular.
Precisament, equival a ja l'hem errada.
Desprs del casament, un cnjugue comprova que l'altre s un vago.
Quan est propera a acabar-se una labor bastant llarga.
Beneitot.
Es diu a qui cala ms d'un 43.
Quan s'arriba a un principi d'acord.
Per a retopar a qui pronuncia "Bueno"
Es diu a qui no atn els bons consells.
Inhibir-se de rendre una decisi (referit a Pons Pilat).
Defugir responsabilitats.

29

Expressi
Joc ras i patada al cap.
Jugar a nyaus.
Justa la fusta!
La balla puta.
La caga-poquitos.
La can de l'enfads.
La casa s forta i no repara en "gastos".
La casa gran.
La clau i el duro.
La colnia ms neta, s la d'aigua de l'aixeta.
La font d'en Pitxa.
La mar bat a Tossa.
La mare d'en Tano!
La nit del lloro.
La pilota a l'olla.
La process va per dintre.
La puta i la Ramoneta.
La seca, la Meca i les valls d'Andorra.
La setmana dels tres dijous.
La tassa.

Significat
Tcnica futbolstica que alguns exaltats proposen.
Fer el boig.
Quan es coindideix amb el pensar d'un altra.
Que la passa molt justa.
Aplicat a una noia poc decidida i molt delicada.
Repetir sempre el mateix.
Quan es decideix fer una despesa superior a la corrent.
L'edifici de l'Ajuntament.
Era el que els pares donaven al seu fill, en arrivar a la primera juventut.
Rima que s'aprofita per opinar que no cal gastar gaire en perfums.
Sobre la ja inexistent font de Sr Elm i s'afegia "qui no pitxa, no beu".
Ve a significar que es passa per un perode d'abundncia.
Exclamaci de sorpresa.
Passar tota una n it sense poder dormir.
Es diu al aficionats al futbol.
Quan alg passa una mala temporada, per sap dissimular-ho molt be.
Aplicat a l'element femen, en general.
Correspon a alg que s'ha desplaat per molts pasos.
Setmana desitjada pels escolars, perqu es feia festa a la tarda.
Nom que es dona al porr en certes loalitats.

30

Expressi
La terra s massa baixa.
La veritat sempre sura, com l'oli.
L'acabosse.
L'aigua espatlla els camins.
Lar en fum.
L'arrs fa el ventre gros i la panxa plena.
Les deixa anar amb comptagotes.
Les cames li fan figa.
Les deixa anar com els burros els pets.
Les diu ms grosses que el rotllo de la lluna.
Les mata "callando".
Les patates fan tornar sord.
L'escriure fa perdre el llegir.
L'excusat.
L'ha ben vessada!
L'han d'agomboiar.
L'han deixat com un drap brut.
L'han enganyat com a un xino.
L'han untat.
L'hem parida morta.

Significat
Refs a fer d'agricultor per evitar haver de treballar sovint ajupit.
Les mentides sempre es descobreixen.
Sinnim de smmum.
Ho diuen els excursionistes quan alg demana aigua per beure.
No fer cas de consells rebuts.
En les arrossades d'aquell temps, se'n menjaven quantitats exagerades.
Aplicat a qui parla poc i amb frases curtes.
Estat en que un es troba desprs de caminar molt de temps.
Qui s'expressa sense mesurar les paraules.
Aplicat a qui diu mentides molt grosses.
Qui va solucionant totes les dificultats sorgides.
Excusa d'aquell a qui li feien menjar patates cada dia.
Es diu a qui descuida l'essencial i es deixa dur per coses secundries.
Nom donat a la comuna.
Incrrer en un error trascendent.
Acompanyar i cuidar, generalment criatures petites.
Trobar molt defectes en una persona.
Empassar-se les mentides amb facilitat.
L'han subornat. Tamb, untar les mans o untar les corrioles.
Acabar malament una acci empresa.

31

Expressi
L'hi han tret les castanyes del foc.
L'hi va gros.
Li convindria un bon estufat.
Li falta un bull.
Li ha fotut barraca!
Li han donat carbassa.
Li'n cantar quatre de fresques.
L'infern de l'americana.
Llgrimes de cocodril.
Llamp me mati!
Llei de l'embut.
Lleig com un pecat.
Llest com la tinya.
Lliga els gossos amb llonganisses.
L'oro i el moro.
L'os de la msica.
M sobre m.
Mai far discursos bons qui s'atipa de sigrons.
Mai plou.
Mal engiponat.

Significat
Qui ha salvat una mala situaci, mercs a les ajudes d'altri.
S'aplica a alg que s'ha atrevit a portar un negoci i no s capa.
Mereixeria un bon cstig.
Es diu de qui s escs en coneixements.
Expressi futbolstica a exclamar quan s'aconsegueix un gol.
No ser correspost amorosament o haver susps uns exmens.
S'esplaiar amb la persona que no va actuar com calia, quan la trobi.
Butxaca interior on es portava la cartera.
Fingir un gran dolor.
Exclamaci de desesparaci.
Disposicions que no es complien.
Persona amb un fsic deplorable.
sser espabilat en extrem.
Aplicat a aquell que disposa de molts cabals.
Promeses exagerades, sabent que no es podran complir.
L'os del colze. tamb pot ser d'una altre part del cos.
Aplicat als treballadors que fan molt poca feina.
Per parlar amb elegncia cal tenir bons estudis.
Es pronuncia al contrari, o sigui quan plou bastant.
Mal arreglat.

32

Expressi
Mala nima.
Malaguanyat el pa que menja.
Malaguanyat per l'amo.
Malviatge el mn dolent!
Mam!
Mano-mano.
Mar de fondo.
Mare de Du de l'empenta.
Mare de Du! Mare dels Sants!
Martingala.
Massa suc per tan poc esps!
Me cago en l'olla!
Me cago en l'ou!
Me caso endena!
Me fa
Menjar a crema-dent.
Menjar-se'l a petons.
Ms de pressa que corrents.
Ms de quatre volves.
Ms eixerit que un psol.

Significat
Tenir molt mal cor.
Es diu de la persona que no es mereix res.
Si feia bon dia, els tapers no acudien a les fbriques.
Expressi per estarviar-se de renegar.
Demanar beure, especialment vi.
Assumpte que han de deixar liquidat dues persones.
Quan existeixen accions malvoles i secretes.
Denominaci a dones que fan un treball sense gaires miraments.
Quan alg s'exclama "Mare de Du!", qui l'escolta afegeix la resta.
Embolic a utilitzar per resoldre una situaci.
Dit pels reacis als banys de mar.
Per no dir un renec, se la carrega l'olla.
Renec de poca importncia.
ve a ser un nfim renec,.
Equival a "em sembla ".
Comenar a menjar la teca tot just sortida del foc.
Estimar molt i molt fsicament.
Es demana acudir sense perdre ni un segon.
Faltar poc per agafar una borratxera.
Tractar alg de molt espabilat.

33

Expressi
Ms llarg que un dia sense pa.
Ms lluny que la quinta forca.
Ms mort que viu.
Ms pa que formatge.
Ms trempat que un gnjol.
Ms val un que sap que deu que busquen.
Ms vell que l'anar a peu.
Ms vell que l'any de la nana.
Messicar.
Mestre tites.
M'ha deixat mort!
M'ha sortit un Du dna.
M'han dit que no ho digus.
M'has agafat amb els pixats al ventre.
Mira'm i no em toquis.
Mirar contra el govern.
Mirar llusco.
Mirar prim.
Mirar qui t el cap ms gros.
Mitja figa, mig ram.

Significat
Aplicat a una persona molt alta. Tamb, inacabable, pesat.
Molt lluny (com l'ltima forca que hi havia a la sortida de Barcelona)
Se li diu a qui est quasi a les ltimes.
Exagerar certa circumstncia: riquesa bellesa, etc.
Correspon a qui est sempre molt animat i gil.
s ms valorat el qui t un coneixement de certa cosa.
Aplicat a costums o coses molt antigues.
Cosa el mxim d'antiga.
Regatejar.
Nom que es donava als mestres de molta edat.
Ha causat una sorpresa extraordinria.
Quan una adquisici ha costat molt menys del previst.
Precisament s quan es fa crrer la notcia.
Resposta quan hom no sap pas ben be el que ha de dir.
Aplicat a noies molt fines o delicades o objectes de fcil destruccci.
Sofrir estrabisme. Aquell qui t un ull desviat.
Mirar embebiacat.
Si no es vol rebaixar ni cinc cntims en una compra.
Quan un grup de persones passen una estona junts sense parlar.
S'aplica a qui no t un criteri segur. Tant aviat es decanta cap un costat i cap a un altre.

34

Expressi
Molt conegut a casa seva, a l'hora de l'pat.
Molta fressa i poca endrea.
Muts i a la gbia.
Necessitar com el pa que menja.
Nedar entre dues aiges.
Negar-se en un got d'aigua.
Nespla.
N'ha fet de verdes i de madures.
N'ha tret quatre xaus, o xavos.
N'hi ha per llogar-hi cadires.
Ni amb fum de sabatots.
Ni ase ni bstia.
Ni carn ni peix.
Ni corto, ni pinxo.
Ni en palla, ni en pols.
Ni figa, ni ram.
Ni fu, ni fa.
Ni naps, ni cols.
Ni pitos, ni flautes.
Ni suc, ni bruc.

Significat
Contesta a qui indica que certa persona s fora coneguda.
Parlar de mrits propis no reals. Fer veure que es treballa i no fer res.
Obeir sense queixar-se. Ordre de no contar res del que s'ha dit.
Necessitat urgent, imprescindible.
Voler mantenir-se entre dues opinions contraposades.
Qui no sap solucionar ni els ms petits problemes.
Bofetada lleu.
Aplicat a qui no ha parat de donar disgustos a un altre.
En una operaci comercial n'ha tret un esquifit benefici.
Un esdeveniment poc corrent provoca una abstenci general.
Quan alg, que sobra en una reuni, no se'n va de cap manera.
Sobre persona disminuda o que no respon, si se li parla.
S'aplica a qui no t un criteri segur.
Aplicat a aquell qui no t ni el mnim d'autoritat ni influncia.
Quan ha passat molt de temps sense veure quelcom o una persona.
Restar sense cap cntim.
A qui ha de deciir-se per dues opcions i no n'hi agrada cap.
Ni una cosa, ni una altra.
En respondre a una pitada d'un gurdia urb (imposici).
No deixar ni senyal d'haver estat en un lloc.

35

Expressi
Ni una malla o ni un clau.
No baixen del burro.
No buscar el que no es t.
No cremen oli.

Significat
Quedar-se sense ni un diner.
Relatiu a persones molt tossudes, que no volen reconixer la ra.
Aconsella no preocupar-se massa en possibles desventures.
A la nit, amb una llntia encesa, no allarguem la conversa.

No crideu el mal temps, que el que hagi de venir, ja vindr. Aconsella no queixar-se anticipadament.

No deixa res per verd.

No els caur pas la casa a sobre.
No em fa el pes.
No en tinc llei.
No ensenyo res que no hagi estat a missa.
No es fan!
No es pot fer un pet que no pudi.
No es tinta!
No sser-hi tot.
No estar al cas.
No estar de filis.
No estar per romanos.
No fila massa dret.
No filar prim.
No hi s tot o ben b tot.

Persona que dna cap a tot i estar al corrrent de les novetats.

Aquells que passen ben poques estones a casa seva.
Aplicat a una persona que no ens conven o no ens acaba d'agradar.
Equival a no tenir-ne gens.
Contesta a una observaci sobre deixar veure una part ntima del cos.
Aplicat principalment a familiars que no es parlen per alguna renyina.
Qualsevol acci, per petita que sigui, sempre es descobreix.
Aplicat a qui no s'aguanta dret, per motius de salut o haver begut massa.
No tenir prou enteniment.
No atendre a qui et parla.
No estar de bon humor. Tenir un mal dia.
No entretenir-se en nimietats.
Qui no es comporta com s degut.
No comportar-se degudament.
S'aplica a qui t ben poca intelligncia.

36

Expressi
No li arriba ni a la sola de la sabata.
No mata moros.
No me voy, que me llevan.
No n'hi ha de tallats!
No n'hi ha ms.
No n'hi ha un pam de net.
No pot dir fava!
No sap en qui se les heu!
No sap ni com va, ni com ve.
No sap per quina mar navega.
No se'n canta ni gall, ni gallina.
No s'ha de matar tot el que s gras.
No s'hi val a badar.
No s'hi veu de cap ull.
No t ni tripa ni moca.
No t ofici ni benefici.
No tenir aturador.
No tenir espera.
No tenir ni un dit de front.
No tenir un pl de tonto.

Significat
T una intelligncia molt inferior a l'altre persona a qui es refereix.
No t gaire qualitat.
Quan s'ha de seguir, a contre cor, el que fan els altres.
Expressi surera en trobar-se sense carracs per seguir el treball.
Indica que la persona de la que es parla s una completa negaci.
Quan en un assumpte hi han intervingut mala fe i interessos aliens.
Aplicat a qui ha fet un gran esfor i es troba molt cansat.
En resposta a un greuge.
Desconeixement total d'un tema.
Es diu a qui va perdut.
S'aplica a personal ja difunt.
No s'ha de fer massa cas dels informes interessats.
Aconsella estar sempre ben despert i vigilant.
Es refereix a aquell que est el mxim satisfet de s mateix.
Correspon a una persona extremadament prima.
Aquell que la passa molt justa i es poc treballador.
Es diu de qui actua decidit i sense miraments.
Es pronuncia quan cal actuar de pressa.
Es diu d'alg faltat de senderi.
Ser molt espavilat i despert.

37

Expressi
No toca ni quarts ni hores.
No tocar vores.
No totes cauen per Sant Joan.
No val ni el pa que menja.
No ve d'aqu!
No ve d'un gruix de duro.
No xerxa.
Noi, has d'anar a can Pavana.
Noia maimona.
Ns amb ns.
Nmero cent.
Nvols a Les Comes, pluja segura.
Nyigui-nyogui.
Nyorro de pa.
O caixa o faixa.
Obrir els ulls com unes taronges.
On aneu a fer mal?
On no n'hi ha, no en pot rajar.
ndia (i, ndia, noi!)
Or hi manca.

Significat
S'adjudica a qui mai no est a joc.
No encertar-ne ni una.
Recomana aprofitar les ocasions, sigui en el temps que sigui.
Qui efectua una labor molt malament, sense destresa.
Restar importncia al que una altra persona ha mencionat.
Treure importncia a una diferncia d'interpretaci.
Es refereix a qui el cervell no li funciona del tot be.
Es diu a qui no es fa tallar els cabells amb certa freqncia.
Lenta.
Parlament confidencial amb alg.
Rtol de comunes de fondes. Despectiu del Consell de Cent?
Anuncia una pluja segura a Sant Feliu de Guxols.
Referit a construccions o objectes gens slids.
Tros de pa amb molta crosta.
Frase del General Prim. Acci que tant pot provocar un fracs com un xit.
En quedar sorprs per quelcom inesperat.
Frase que s'utilitza a mena de salutaci.
D'on no hi ha intelligncia no es pot esperar res de bo.
Expressi ms aviat admirativa.
Resposta negativa a la pregunta de si un objecte s d'or.

38

Expressi
stima! o stima noi!
Ostres! o Ostres noi!
Pa avesat i vi canviat.
Pacincia no em deixis!
Paga, que s gata!
Papadinero.
Paparra.
Paper de Met.
Papu negre.
Para el carro!
Parar ment.
Parla molt per no dir res.
Parlar sense embuts.
Partir peres.
Passar de pets a merda.
Passar la vall de l'amargura.
Passar per la pedra.
Passar per ull.
Passar un tant.
Passar-les morades.

Significat
Paraules admiratives.
Paraules admiratives.
Aconsella no variar en la classe de pa i s en la de vi.
Es pronuncia per a no desanimar-se quan els fets sn contraris.
Es diu a qui perd una aposta.
Oferta enganyosa.
S'aplica a una persona molt carregosa.
Quan alg fa veure que no s'interessa per cap cosa.
Se sol dir dels rbitres de futbol, per la seva vestmenta.
Per tallar a qui no para d'explicar grandeses.
Quan personal secundari s'ocupa de vigilar un establiment.
No cal allargar els parlaments.
Dir clarament la veritat.
Posar fi a una relaci de parella o socis.
Passar de mal a pitjor.
Tenir una temporada de desgrcia.
S'ha aconseguit el que es demanava, insistint i cedint en alguna cosa.
No adonar-se'n d'algn detall.
Quantitat que una persona reb regularment d'altres persones o entitats.
Temporada amb dificultats, generalment econmiques.

39

Expressi
Passar-ne de seques i verdes.
Passar-se d'envidu.
Passem pgina!
Passen un mal trago.
Pel maig, faves a raig.
Pel pa et voldria i per la coca et deixaria.
Pell de gallina.
Pensar ms que un burro mort.
Pensar-se ser.
Per a tu va el pollastre.
Per a tu, tot sn cents i milers.
Per donar i per vendre.
Per l'altre Pasqua, ja tornarem.
Per una noia graciosa, un noi s'hi fon.
Perdre el senderi.
Perdre els papers.
Perdre els trucs.
Perdre la xaveta.
Persona estarrufada.
Pesar figues.

Significat
Viure una temporada molt justament.
Arribar ms amunt del que s correcte.
Es millor deixar de discutir.
Persona o empresa que es troben amb dificultats econmiques.
Quan hi ha abundncia de faves al mercat.
Abandonar alg o certa cosa, per altra de millor.
La d'una persona, quan est impressionada o t molta fred.
Es diu a qui no fa res ms que disbarats i no rumia ni el ms mnim.
Creure-se ser ms inteligent de com s en realitat.
Dit a aquell que no vol escoltar els bons consells i va a la seva.
Es diu d'aquell que exagera les coses.
Gran abundncia de raons que justifiquen una acci.
Es refereix al cant de les caremelles pasquals.
Juga amb el nom de dues begudes amb gas: graciosa i sif.
Sinnim de perdre el seny.
Dit d'alg que est desorientat.
Sinnim de perdre el senderi.
Perdre el domini de s mateix o per alg, en cas d'enamorament.
Fora orgullosa.
Moviment del cap, quan una persona asseguda s'endormisca.

40

Expressi
Pescat amb ham de mitja mosca.
Pet de monja.
Picar ferro fred.
Picar-se els dits.
Pintar-s'ho a oli.
Pit i fora!
Pixar fora de test.
Plantar un terme.
Plats i Olles
Ple com un ou.
Plou a bots i barrals!
Ploure-s'hi com a can Ferradures.
Pobrets i alegrets.
Poc a poc i bona lletra.
Poll ressucitat.
Pollastre cada dia, tamb cansa.
Porta un trajo de menjar fideus.
Portar mal Nord.
Portar-ho a la base de la sang.
Portar-la botada.

Significat
Fer confessar a alg el que volia mantenir en secret.
Bescuit petit de forma arrodonida.
Inutilitat de donar consells a qui no en fa el ms mnim cas.
Equivocar-se en un negoci que resulta runs.
No obtenir all que es pretenia.
Exclamaci en comenar a empendre un acte decisiu.
Dir o cometre un despropsit. Anar errat.
Evacuar a bosch
Denominaci popular d'una botiga de venda de vaixella.
Ple total.
Ploguda molt intensa i abundant.
Can Ferradures era una casa antiga de Sant Feliu, molt abandonada.
Famlies pobres que viuen contents.
Recomana no actuar massa depressa, per a fer millor la labor.
Qui s'alaba per bona posici, sense recordar orgens molt distints.
Ve a dir que la falta de varietat en el menjar no resulta convenient.
S'aplica a la persona que va ms mudada que de costum.
Portar una vida ben poc correcta.
La formaci del carcter de cada u.
Mantenir una rancnia contra alg.

41

Expressi
Portar-ne ms al cap que als peus.
Portar-ne quatre volves.
Posar-hi el coll.
Possa-me'ls aqu, per falta de butxaques.
Possar l'olla grossa dintre de la petita.
Prendre la mida.
Prim com un clau.
Prim com un fideu.
Prim com un paper de fumar.
Prim com un sist.
Prim com una orella de gat.
Primer s el segar que el batre.
Puja aqu dalt i balla.
Punt de tartana.
Quan cou, cura.
Quan el dia neix, el fred creix.
Quan el trobi, li passar el respall per l'esquena.

Significat
Tenir el cap ben boirs, per haver begut massa.
Haver begut un xic ms del compte.
Posar el mxim d'esfor en solucionar un conflicte.
Es diu en broma a qui et vol lliurar quelcom.
Reps molt extraordinari.
Donar-se compte dels defectes d'un altre.
Extremadament prim.
Extraordinriament prim.
Alg el mxim de prim.
Extremadament prim.
Extremadament prim.
Hom ha d'actuar ordenadament.
Significa que un no est disposat a creure o a fer quelcom.
Lloc per fer parada la tartana que cobria una determinada ruta.
A qui es queixa del dolor a l'aplicar esperit de vi a una petita ferida.
El fred apreta a partir de finals de desembre, quan el dia s'allarga.
Forma d'amenaa a alg que ha molestat.

Quan la noia fou casada, li sortiren els pretendents. Quan es decideix quelcom, en realitzar-ho, s quan s'aprecia.

Quan l'hi ha vist el cul, ha dit que era femella.

Quan ms mar, ms vela.

La seva opini s encertada, perqu ja sabia com acabava la cosa.

Per ms dificultats que s'originin, cal plantar-hi cara.

42

Expressi
Quan parla sembla que tingui mel a la boca.
Quan ser Nadal, padrina?
Quan un hi va els altres ja en tornen.
Quant ms anem, menys valem.
Qu dius? Forenius. Qu deies? Foreneies.

Significat
Aquell que ensala l'oient, amb parlar dol i paraules rebuscades.
Dit pels petits, desitjant que arribin les festes nadalenques.
S'aplica als qui no sn decidits.
A mesura que un es fa gran, va perdent les seves facultats.
Expressi cmica de respostes.

Que en portar pocs de capellans al seu enterrament! Opinar que certa persona morir en plena misria.

Que es busqui pobre!

Que no et trenquis.
Que potser tinc micos a la cara?
Que s'ho pinti a l'oli.
Que vens d'Osor?
Quedar com un Ecce -Homo.
Quedar vermell com un pebrot.
Quedars disssipat!
Quedar-se a la lluna de Valncia.

Frase d'un pobre de St.Feliu que el seu benefactor havia fet esperar massa.
Dit a qui s'alaba de fer un gran esfor.
Pregunta a qui et mira llarga estona.
Que no es faci illusions, ja que el seu desig no ser realitat.
o venir de l'hort. No saber de qu es tracta.
Restar en males condicions fsiques, desprs d'un accident o caiguda.
Quan a alg se li descobreix una falta, que mantenia secreta.
Es diu a alg que pren medicaments en excs.
Es produeix quan les aspiracions no es realitzen.

Qui canta a taula i xiula al llit, no t el seny gaire eixerit. Opini que a taula s'ha de menjar i al llit s'ha de dormir.

Qui canta els seus mals espanta.

Qui compra barat, compra dos cops.
Qui s ms mal ve?
Qui ha fet el cogombre que se'l posi a l'ombra.

Recomana que no es perdi l'alegria en els moments difcils.

Sobre l'adquisici de vestiments o, tamb, d'altres objectes.
Un aprenent de viol; ja que arriba a molestar amb el seu nyigo-nyigo.
S'han d'acceptar les conseqncies d'una acci equivocada.

43

Expressi
Qui hagi perdut el seny, no el trobar pas aqu.
Qui li posa l'esquella al gat?
Qui mana a can Ribot, la truja o el porc?
Qui no corre, vola.
Qui no sap segar, espigola.
Qui no t res a fer, el gat pentina.
Qui no t un ai (all), t una ceba.
Qui pogus plorar amb els teus ulls.
Qui primer hi s, primer enforna.
Qui remena oli les mans se'n unta.
Qui s'aixeca demat pixa i caga com vol.
Qui sembra, cull.

Significat
Manifesta que la falta de seny s cosa general.
Qui ser el valent que s'atrevir a enfrontar-se a un superior?
S'aplica a certa casa a on no mana ning.
Indica que sempre hi ha persones que s'aprofiten de les badades.
Ve a dir que la gent s'ha de conformar amb el que disposen.
Ironia sobre qui no treballa.
Que no hi ha ning que sempre es trobi del tot be.
Es diu a qui es considera ms afortunat.
Qui primer acudeix a un repartiment, sempre tria el millor.
Qui trafica amb diners d'altri sempre se'n apodera d'una part.
Qui s'aixeca primer que els altres t el lavabo a la seva disposici.
Forma d'obtenir favors importants, amb prvies petites atencions.

Qui t duros, fuma puros. Qui no en t, fuma paper. Sn les conseqncies d'una diferncia econmica.
Qui t mare menja coca, que no en t, que es faci fotre! Ve a dir a qui no tingui mare, segur que ho passa malament.

Qui t'entengui que et compri.

Qui t'ha coat!
Qui va a casa no es mulla.
Qui va al ball, ha de ballar.
Quin cangueli!
Quin clar de lluna!

Se li diu a aquell que no s'explica gaire b.

Express admirativa, en reconixer els mrits d'alg.
Es diu a qui va depressa cap a casa seva, a sota de la pluja.
Qui es troba en problemes, provocats per ell mateix, els ha de resoldre.
Estar fora espantat.
Irnicament, quan el sol pica molt fort.

44

Expressi
Quin codolet!
Quin grisu!
Quin miquel!
Quin pop!
Quin temperi!
Quin trat!
Quin un, de seguida s'enfila!
Quina aigua tan bona!
Quina aranya!
Quina boca!
Quina hora s? -L'hora d'ahir a aquesta hora.
Quina llauna!
Quina masmrria!
Quina tritlla!
Quina xamba!
Quina xerra-mandusca!
Quina xiripa!
Quina xulivera!
Quines torres!
Rebentem-ho tot.

Significat
Es diu a alg que tingui una veu molt aguda.
Quina fred!
Manifestar una paraula feridora a la persona amb qui s'est parlant.
Aplicat a qui ha hagut d'aguantar una ploguda de les grosses.
Queixar-se del mal temps que fa.
Tresbals en una casa provocat per un casament, canvi, etc.
Qui no vol acceptar ni un petit retop i s'altera.
Exclamaci dels banyistes cap a final de temporada.
S'aplica a qui sempre es vol aprofitar de tot.
En sentit admiratiu, vers un bon orador.
Quan no es vol allargar una conversa i es dna per acabada.
Conversa llarga i pesada.
Bofetada forta.
Se li diu a qui fa una traguejada de vi, llarga i sense respirar.
Tenir una sort inesperada.
Dona xerraire i poc neta.
Estar de sort en forma extraordinria.
Si se'n troba fora a la boca, s senyal de tenir gana.
Formacions de nvols blancs , molt espessos.
Quan es decideix fer una despesa superior a la corrent.

45

Expressi

Significat

Remenar la cua.
Renega ms que un carreter.
Res no li fa ni fred ni calor.
Retratar
Rient, rient.
Riure i banys, gent de pocs anys.
Riure's del mort i de qui el vetlla.
Ros de mal pl.
Sa de casa.
Sa niniua.
Saber-la molt llarga.
S'aguanta per un fil.
S'aguanta per una agulla.
Saliva en dej.
Salta borni que hi ha un rec.
Salut i peles.
Sant Baldiri gloris, lliureu-nos de pixar tort.

Afalagar, fer-se veure.

Sant Feliu de Guxols.

Dit per un treballador, en un tiberi a Frana, quan els francesos endrapaven dient "sans
faon", "sans compliments", creient que indicaven de on eren.

Sant Feliu, terra de regadiu, quan plou.

Sant Pol, quina hora s?

Frase despectiva, sense gaire mala intenci.

Se li diu a aquell que acostuma a dir males paraules.

Persona que no s'immuta per res.
Ensenyar una dona poc o molt les cuixes en asseure's.
Amb continutat, sense donar-hi importncia, es poden aconseguir fites.
Es creia que l'alegria i anar a banyar era propi dels joves.
Fer broma de mal gust d'una persona difunta,.
Mala fama que es dna als rossos.
Sinnim de la muller prpia.
Nom donat al membre viril.
Relatiu a una persona que fa afirmacions exagerades o no verdiques.
Es pot referit a un negoci que pot acabar malament.
Alguna cosa careix d'estabilitat.
Tipus de saliva que es creia que tenia dots d'enganxar.
Avisar que hi ha perill de caure.
Resposta que es dna a qui desitjava salut.
Afegit als gois de Sant Baldiri quan alg deixava moll el terra del w.c.

Es deia a la poblaci que havia installat un rellotge de sol a l'ombra.

46

Expressi
Santa cristiana.
Se l'han posat a la butxaca.
Se li han acabat les misses.
Se li veu el panyo o el marr.
Sembla "en quiero i no puedo".
Sembla de can Sibils.
Sembla de l'any de la picor.
Sembla de l'any de la Quica.
Sembla el pasillo de ca la Diana.
Sembla que caguis un rascle.
Sembla que el dimoni li corre al darrere.
Sembla que el foc li surt per la cua.
Sembla un gitano del suro gros.
Sembla un orgue de gats.
Sembla un orgue de grills.
Semblar de can Turris Murris.
Semblar el correu de Tossa.

Significat
Exclamaci admirativa.
S'aplica a qui queda convenut per les explicacions que li donen.
Perona que ha mort, o tamb la que va perdent el seu capital.
Observar que el que es conta, no s cert.
Si es va vestit amb poca elegncia.
Gastar sense miraments. La famlia Sibils de Sant Feliu de Guxols era molt rica.

Extremadament antic.
Referit a molts anys enrere.
Indica que hi ha una acumulaci de persones en un lloc determinat.
Quan alg ha de fer molts esforos per anar de ventre.
Anar molt de pressa.
Quan alg transita esverat.
Tenir molt mala presncia.
Actuaci musical molt desafinada o moltes persones que parlen a cop.
Quan un grup de persones parlen tots a la vegada.
Tenir un carcter anrtiptic.
Es diu de qui dona compte d'una notcia que ja tothom coneix.

Semblar el vint-i-nou.

Es refereix a aquell que no para de caminar, per sempre pels mateixos carrers, comparant-lo a un
tranvia de Barcelona que feia una circunvalaci en els dos sentits.

Semblar en Rotschild.
Semblar sa Nita Hereu.

Gastar amb excs.

Propens a la xafarderia.

47

Expressi
Semblar sortit de la capsa.
Semblar un andarn.
Semblar un estaquirot.
Semblar un palitrecu.
Semblar una canyiula.
Semblava que anava a passar el Ridaura.
Sembles dues mallarengues.
Sembles un jove a la pell.
Sempre en donen de llargues.
Sempre en t una per dir.
Sempre galleja.
Sempre ms i mai menys.
Sempre seran figues!
Sempre t un budell buit.
S'enfila per les parets.
Sens fi ni compte.
Sense cap ni peus.
Sense cara ni ulls.
Sense engaltar.
Sense pena ni glria.

Significat
Quan alg es presenta molt ben habillat i amb cert luxe.
S'aplica a qui no para mai d'anar d'un lloc a l'altre.
Aplicat a una persona que fa ms nosa que servei.
Qui va molt mal vestit i brut.
Estar d'all ms prim.
Portava els pantalons arremengats.
Matrimoni gran, que sempre van junts i no paren de parlar.
Frase favorable dita a alg de certa edat, que es conserva fora be.
Queixa contra qui retarda una resposta satisfactria.
Aquel que sol racontar fets cmics o irnics.
No para de donar-se importncia, tan moral com fsica.
S'aplica a qui tmolta sort i demana que aix segueixi.
No sempre les coses seran fcils.
Qui sempre est disposat a entaular-se.
S'aplica a qui est passant un disgust molt fort, amb rbia.
Equival a una quantitat immensa.
Dit de projectes impresentables.
Dit d'un dibuix molt mal fet.
Expressar-se sense gaires miraments i rpid.
Aconteixement que passa amb molt poca atenci.

48

Expressi
Sense solta ni volta.
Sentar com un tiro.
Sentir ploure.
Sentir tocar campanes.
Ser com un dos per tres.
Ser com un rot.
Ser de "su tierra".
Ser de bona carnadura.
Ser de la Virgen del Puo.
Ser de sucre!
Ser d'estar per casa.
Ser fluix de mollera.
Ser pitjor que taca d'oli.
Ser un baliga-balaga.
Ser un bon corc.
Ser un gira banderes.
Ser un menargues.
Ser un mussol.
Ser un somia-truites.
Ser un trumfo.

Significat
Sense ordre ni concert.
Quan una notcia provoca una gran sorpresa.
Restar impertrrit.
Qui sap alguna cosa d'un esdeveniment, per no del tot.
Tractar de poc senderi.
Aplicat a la persona de mal tracte, antiptica.
Tractar de tossut alg.
Tenir una capacitat de rpida curaci de les ferides.
Es diu d'aquells que no volen gastar ni el ms mnim.
Aplicat a un nen nena molt inocent.
Donar poca qualitat a un objecte.
S'aplica a qui li resulta difcil d'entendre qualsevol cosa.
Referit a una fallada important i de mal solucionar.
No tenir gaire criteri.
Es diu de qui no para de buscar brut.
Canviar de parer molt sovint.
No tenir sentit d'administraci.
Tenir treballs per comprendre les coses.
Illusionarse en coses impossibles.
Sobresortir en alguna activitat.

49

Expressi
Servir de cap de turc.
S'explica com un llibre sense fulls.
S'ha acabat el brquil!
S'ha agafat els dits.
S'ha ben arrelat!
S'ha de fer un pensament.
S'ha fet ms savi que ric.
S'ha fet una llpia.
S'ha fomut d'oros.
S'ha guanyat les garrofes.
S'ho ha empassat.
S'ho ha entramat!
Si els agrada, be, i si no, tamb.
Si en t ms, que sopi dos cops.
Si s boig, que el tanquin.
Si s un pags, foteu-li cols.
Si et cou, posat'hi fulles!
Si et premessin els llavis, encara sortiria llet.
Si fa, o no fa.
Si fossis peix, series un gmbit.

Significat
Si un negoci no surt be, cal buscar un culpable o cap de turc.
Se li diu a qui s'explica malament.
Ordre de parar en sec als qui no paren de discutir.
Qui ha d'abandonar un negoci, perqu s runs.
Persona que, vinguda de lluny, s'ha situat aqu amb el seu esfor.
Haver de prendre una decisi important.
Qui agafa molta experincia en un negoci, per sense cap benefci.
Tall involuntari que es feien el carradors a les mans.
Ha caigut.
Alg que t bona situaci grcies al seu continuat treball.
Agafar per veritat el que s una solemne mentida.
Quan s prpia la creaci d'una can, obra literria, etc.
Quan no cal tenir en compte el parer d'un altre.
Treure importncia a qui s'alaba de les seves propietats o diners.
Es deia si una persona tractava de boig a una altra que no era present.
Reservar pels ms incults, el de menys qualitat.
Irnic consell que es dna a qui es queixa per una ferida.
Tractar de criatura a un adult.
Equival a aproximadament.
Referir a qui s massa confiat.

50

Expressi

Significat

Si l'encerto, l'endevino.
Si no es pot, no es pena.
Si sempre dius que no, no et casars mai.
Si tan prim mira, a poca edat no hi veur.
Si te he visto, no me acuerdo.
Si tens gana, menja't una cama.
Si us plau, per fora.
S, s, naranjas de la China.
Somiar truites.
Sn faves comptades.
Sord com una perola.
Sortir el tret per la culata.
Sortir ms car el mall que l'enclusa.
Sortir-ne escaldat.
Sota es suro.

Quan es fa un pronstic sense cap seguretat.

Surt un sastre i diu molt b.

Frase prpia de Sant Feliu de Guxols, sobre un sastre (En Saura) que acudia a un
repartiment de premis d'un torneig d'escacs, on fou premiat el seu fill.

Tal com Du l'ha fet.

Tal com raja.
Tal dia far un any.
Tallar a la biaix.

Comparixer totalment despullat.

No cal patir davant de coses impossibles.

Es diu a qui sempre diu que no. Per casar-se, cal dir "s".
Aplicat a aquell que tot ho exigeix perfecte.
Sobre la persona en qui es confiava que, quan li ha convingut, ha fet el sord.

Aconsella trobar solucions urgents, quan s'est en mala situaci.

Obligaci a confessar quelcom, amb mitjans coercitius.
Manifestar que hom no es creu el que se li conta.
Fer-se illusions sense motius.
Treball o gesti de bon fer, amb seguretat d'arribar a un bon final.
Tenir una sordesa mxima.
Fracassar totalment un projecte estudiat.
Canviar el tipus de negoci resulta anti-econmic.
Abandonar un intent desprs de perdre-hi temps i diners.
Trobar-se en un lloc resguardat i sense responsabilitats.

Repetir paraules que un altre ha pronunciat.

Per a llevar importncia. Dintre d'un any ni us en recordareu.
Tallar en forma oblqua.

51

Expressi
Tallar com un genoll de dona.
Tallar el bacall.
Tallar-ne quatre.
Tan val per u com per onze.
Tanca aquest lladre!
Tancar els necs.
Tant se li don naps com cols.
Tants caps, tants barrets.
Tapa bruts.
Te conozco bacalao, aunque vayas disfrazado.
T el cap ple de "serrn".
T un fetge com un guardarrobes.
T una bena davant dels ulls.
T unes mans que semblen peus.
Tenir cops amagats.
Tenir el cap al carrer.
Tenir el futris.
Tenir els dits molt llargs.
Tenir gustos de ric i butxaca de pobre.
Tenir la farmcia oberta.

Significat
S'aplica quan el ganivet que s'utilitza no talla b.
Ser el qui disposa.
Efectuar una feina de poca durada, basada en la dels carradors.
S'aplica a aquell que pot donar cap a tot.
Ordenar tancar l'interruptor del llum.
Anar cap a dormir.
Aquell que no dna importncia a res.
Grup de persones que totes opinen de diferent manera.
Denominaci socarrona de l'abric.
Es diu a qui et vol enganyar.
No tenir coneixements.
Persona que no s'afecta ni per cap desgrcia, ni per cap alegria.
Es diu a qui no vol renonixer la realitat.
Expressi pejorativa, A qui no s gens hbil manualment.
Reacci d'una persona d'una forma que els altres no esperaven.
No atendre a qui et parla.
Equival a un atac de nervis molt fort i durader.
Apoderar-se d'objectes de tercers.
El pobre es veu impossibilitat de realitzar grans despeses.
Anar amb la bragueta oberta. Es pot afegir: A veure si et surt el farmacutic.

52

Expressi
Tenir la festa en pau.
Tenir les mans foradades.
Tenir les mans llargues.
Tenir llet.
Tenir mala bava
Tenir mala pea al teler.
Tenir males puces.
Tenir ms gana que seny.
Tenir molta llana al clatell.
Tenir molta m esquerra.
Tenir molta terra a l'Havana.
Tenir pa a l'ull.
Tenir pardalets al cap.
Tenir piulots.
Tenir ulls de boga morta.
Tenir un bon cop de dent.
Tenir un cap com un timbal.
Tenir un carrer de cases.
Tenir un gos.
Tenir un nervi agraviat.

Significat
Arribar a un acord feli per a tots els implicats.
Estar habituat a gastar ms del compte.
Les t qui aprofita qualsevol ocasi per agafar el que no s seu.
Tenir ganes de broma i estar de sort.
Estar disposat a fer mal, tant de paraula com de fets.
Qui pateix una malaltia molt greu, amb poques esperances de soluci.
Tenir mal carcter.
Persona que actua sense rumiar.
S'aplica als de poc coneixement. Tamb a qui no es talla els cabells.
Aplicat a qui sap solucionar els problemes sense molestar.
Simular grandeses o avantatges.
No adonar-se'n de la realitat de les coses.
Fer-se excessives illusions.
Dolor intens als dits a causa de fredor molt forta.
Disposat d'uns ulls un xic entelats.
El qui menja fora ms que els altres.
Mal de cap fort, causat per sorolls continuats.
sser molt ric.
Alg que provoca moltes despeses a un tercer.
Patir un dolor ocasional.

53

Expressi
Tenir un os a l'esquena.
Tenir un pa a la post.
Tenir un rebombori.
Tenir una llebre a ja.
Tenir una ma de ferro.
Tenir-hi per vida d'hereus.
Tenir-li el dit a l'ull.
Tenir-ne els nassos plens.
T'haurem de vigilar.
Tierra, trgame.
Tinc set. - Jo en tinc vuit i encara no bec.
Tira peixet!
Tirant i fugint.
Tirar capellans.
Tirar de veta.
Tirar del tros.
Tirar la pedra i amagar la m.
Toca el cel amb el dit.
Tocar el crost.
Tocat de l'ala.

Significat
sser gandul.
Disposar de reserves monetries importants.
Quan es t malt de ventre i els budells rondinen.
Disposar d'una persona a la qual pots acudir en cas de necessitat.
Castigar en excs.
S'aplica a objectes en el sentit de que duraran molts anys.
Es diu a qui observa tots els defectes que pot tenir una persona.
Quan un est cansat dels malfets d'un altre o de rebre advertncies.
Es diu a aquell noi jove que ja comena a sortir amb noies.
En castell, en cas d'haver provocat un ridcul.
Resposta que es dna a qui demana per beure i no se n'hi pot donar.
Rplica a explicacions exagerades.
Resposta quan es pregunta sobre com va la vida.
Expulsi involuntria de gotes de lquid per la boca.
No tenir mirament en les despeses.
Anar gastant diners dels que es tenen en reserva.
Fer el mal i no donar-se per assabentat.
Es pot dir d'alg molt alt.
Molestar a una altre persona, citant-li fets desagradables.
S'aplica a la persona una mica ximpleta, amb poc enteniment.

54

Expressi
Tocat del bolet.
Tocat i posat.
Torne'm-hi, que no ha estat res.
Tossa, el cul del mn.
Tossut com una mula.
Tot Du!
Tot ha anat en orris.
Tot li cau a sobre.
Tot sigui per un bon fi.
Tot sn flors i violes.
Totes les masses piquen.
Tothom hi posava el nas.
Traginar els patracols.
Trenta, quaranta, el teu pare canta.
Treure el ventre de pena.
Treure faves d'olla.
Treure foc pels queixals.
Treure's un pes de sobre.
Trinco-trinco.
Trobar una romaguera.

Significat
Referir-se a un infeli.
Tenir molta cura en anar molt mudat.
Fer un nou esfor, car l'anterior no ha estat suficient.
Ve a dir que era difcil d'arribar a Tossa.
Equival al mxim de tossuderia.
Aplicat a la humanitat en general.
No s'ha realitzat res del que s'havia projectat.
Els passa als pessimistes.
Dna l'acord a un projecte, sense estar-ne gaire convenut.
Per aquell que disfruta de la vida i que tot li surt d'all ms b.
No s convenient excedir-se en res.
Molestat perqu l'altra gent interv en qestions particulars.
Canviar d'emplaament, traslladant la paramenta de la casa.
Resposta a qui pronuncia la paraula quaranta.
Poder fer un gran tiberi desprs d'un temps de passar gana.
Millorar la situaci econmica.
Molt enfadat, pronunciant amenaces o malediccions.
Donar per finalitzat un assumpte pendent de temps.
Pagament en efectiu i al comptat.
Quan s'atura amb alg i la conversa es fa massa llarga.

55

Expressi
Tu saps una can i jo en s una altra.
Tu, molta llengua.
Un barret de mitja fortuna.
Un bon quadre no necessita ornaments.
Un cap de Matar.
Un cap de nvol.
Un cel net com un ull de peix.
Un clau treu un altre clau.
Un duro? Aqu m'aturo.
Un embolic de cordes.
Un mar com una bassa d'oli.
Un nynyaro.
Un os de mal rosegar.
Un parell de pfies.
Un truc.
Una arraconada.
Una bona estrenada.
Una bona remullada, s mitja afaitada.
Una bona sumanta li convindria.
Una cara com un joc de cartes.

Significat
Quan existeixen dues formes oposades d'interpretar les coses.
Indicar a qui s'est parlant que no et creus que sigui capa de fer el que conta.

Tipus de capell usat per benestants de poca categoria.

El bo d'una pintura est en la tela i no en la qualitat de l'enquadrament.
Tenir el cap molt gros.
Ploguda lleugera i de curta durada.
Haver-hi un firmament immaculat, sense ni un sol nvol.
Compensar una prdua amb una ganncia semblant.
Es deia quan surtia la paraula "duro" en una conversa.
Qesti difcil de resoldre i poc clara.
Mar ben plana.
Inflor que apareix en donar-se un cop molt fort.
Es pot tractar d'una feina o gesti molt difcil.
Equival a dues pessetes.
Cop que un es dna al cap involuntriament.
Es produeix quans s'est uns dies sense anar de ventre.
Clatellot que es donava al qui venia de tallar-se els cabells.
Ho deien els barbers: la labor del aprenent (el remullar) era important.
Un bon cstic a qui s'ho mereix.
Tenir ua cara plena de blaus o esgarrinxades, desprs d'una batussa.

56

Expressi
Una cara plena de mans.
Una dona com un bocoi.
Una gleba.
Una marretxada.
Una nita.
Una picossada.
Una poma per la set.
Una ventada de vent.
Us ha ben tocat.
Va callar perqu tenia culpa.

Significat
Quan alg ha rebut un bon joc de nates.
Es refereix a una dona molt grassa.
Una bofetada.
Una onada.
Agulla femenina de subjectar els cabells.
Gran quantitat de diner.
Previsi de no gastar excessivament.
Frase repetitiva.
Dirigit a una famlia que experimenta una desgrcia darrera l'altra.
Contesta quan alg pronuncia la paraula "bacall".

Va comenar amb res i al cap d'un any havia doblat. Irnicament, al botiguer que no t xit.

Va de corcoll.
Va perdre-hi bou i esquelles.
Val ms anar sol que mal acompanyat.
Val ms bona gana que bona vianda.
Val ms petar que rebentar.
Val ms un ve a la porta que un parent a Mallorca.
Vlguem Sant Nin i Sant Non!
Vaques a muntanya.
Vas que xutes!

Es diu del negoci que va malament.

Negoci runs.
Aconsella procurar no relacionar-se amb persones no convenients.
Quan es t molta gana , tot es troba bo.
Dit quan s'escapa un pet involuntriament.
Si es necessita socors d'alg, quant ms a prop estigui millor.
Invocaci als sants Abd i Senn, popularment Nin i Non.
Retenir els mocs.
Es diu a alg que s'ha d'acontentar amb el que li ha estat donat.

57

Expressi
Vatua l'olla!
Venir de l'hort.
Ventava cops de cap a la paret!
Ves a buscar-la a la Conchinchina.
Ves a can tuts!
Vs a estudi, que el mestre es fa vell.
Ves a passeig!
Ves a sebre.
Ves-li al darrere amb un flabiol sonant.
Veu de tro.
Veure d'escallimpantes.
Veure les estrelles.
Vinga! Som-hi!
Voler fer passar pel forat d'una agulla.
Volta de full.
Volt'l, que s de Reus.
Vuits i nous sn cartes que no lliguen.
Xano, xano.
Xarop de bast.
Xerrar pels colzes.

Significat
Expressi de descontentament.
Es diu a aquell que mai est al corrent del que passa.
Repetidament s'exclamava de la seva mala sort.
Resposta a qui, repetidament, s'interessa per una altre persona.
Acomiadar alg de mala manera.
Recomana anar a collegi, ara que el mestre encara s viu.
Es diu per a engegar alg que molesta.
En lloc de ves a saber, marcant el parlar barcelon.
Havent parlat amb una persona, quedaven altres temes i l'altre ja era fora.
Veu d'all ms potent, per a escala de baix cantant.
Veure quelcom sols un moment i de per sobre.
Estat en que es quedava desprs rebre una forta patacada,.
Crits fets a un grup que s'ha d'esforar.
Intentar fer creure coses impossibles.
Canviar de manera de pensar.
Es diu quan es vol alarmar a alg.
Es relaciona amb el joc de cartes del set i mig.
Desplaar-se lentament, per conservant un ritme.
Verdalagues (amb nom de medicina), per a qui se les mereix.
Parlar continuament.

58

Expressi
Xiular les orelles.

Significat
Tenir indices vagues. Tamb per la persona de la que altres han parlat.

59