Curs preparatori per a la prova de certificació de grau mitjà de la JQCV.

Enrique Lluch Còcera

Recull d’expressions i frases fetes

Normalment, no es correcte fer una traducció literal d’una expressió o refrany del castellà.

A bastament: en quantitat suficient. Abocar el cabàs: confessar.

A boca de canó: disparar des de molt a prop. Abocar pel broc gros: parlar clar.
A boqueta nit: quan comença a fosquejar. Acabar en punta: acabar malament.
A bondó: en gran quantitat. Acabar com Camot: acabar de mala manera, eixir malparat.
A borbollons: tumultuosament, precipitadament. Aci caic, ací m’alce: anar fent.
A camallades: a grans passes, corrents. Afluixar els cordons: pagar, gastar diners.
A cau d’orella: parlar en veu molt baixa. Afluixar la llengua: parlar indegudament.
A cavall: anar en un vehicle. Afluixar la mosca: pagar a desgrat, al comtat.
A colp calent: en l’acte, de seguida. Agafar els trastets: anar-se’n.
A cor que vols: amb completa satisfacció dels desitjos i amb tota la Agafar la paella pel mànec: poder fer i desfer a voluntat.
comoditat imaginable. Agafar les regnes: controlar.
A doll: en abundància. Agafar-li un batistot: tindre un atac al cor o d'un altre tipus.
A foc i flama: de manera violenta, per la força, de mala manera. Agafar-se a braç partit: barallar-se.
A hora horada: a deshora, sense puntualitat, a hores intempestives. Això són altres calces: una cosa completament diferent d’allò que
A l’albir: a la lliure voluntat. s’havia dit abans o d’allò que es creia, se suposava, s’imaginava, etc.
A la bestreta: pagar alguna cosa anticipadament. Al capdavall: al cap i a la fi.
A la dula: sense control o vigilància de ningú. Al sa i al pla: sense pretensions.
A la primeria: al començament. Al vol: amb gran llestesa.
A la menuda: en xicotetes quantitats. Alçar el cap: eixir de la pobresa, recuperar-se.
A lloure: a gust, a caprici / a pes, a grapats. Alçar la llebre: descobrir un assumpte / promoure un rumor.
A mal borràs: anar molt malament, decaure. Alçar la mà: amenaçar de pegar algú.
A mans besades: amb molt de gust. Amagar l’ou: dissimular.
A mans salves: sense cap risc. Amb tabal i dolçaina: amb molta publicitat.
A mata-degolla: de manera violenta, per la força, de mala manera. Amb tot el lleu: amb tota la intenció.
A mos redó: menjar sense ajuda de cap eina, fent servir només les Amb vista a: amb la intenció de.
dents. Anar a bacs: riure intensament.
A peu pla: al mateix nivell, sense pujades ni baixades. Anar a l’ull del bou: desconfiar.
A poqueta nit: a entrada de fosc, en començar a fer-se de nit. Anar a mal borràs: anar molt malament.
A toca-Toni: pagar a desgrat, al comtat. Anar a pams: amb molta cura.
A tort i a dret: sense reflexió. Anar a preu fet: afanyar-se.
A totes passades: siga com siga. Anar a raig: gastar en excés.
A trentaqueté: molt de pressa, a tota velocitat. Anar a raure a un lloc: fer cap.
A ull nu: a simple vista. Anar aigua amunt: anar bé una cosa.
Abaixar veles: cedir (en una discussió, en una baralla...). Anar amb set pams d’ulls: posar molta atenció.

1
 Curs preparatori per a la prova de certificació de grau mitjà de la JQCV. Enrique Lluch Còcera
Anar calent: resultar apallissat.
Anar com un Adam: malament vestit.
Anar de bòlit: anar molt atrafegat, actuar precipitadament.
Anar de borina: anar de festa.
Anar de bracet: agafar pel braç.
Anar de cap: estar enfeinat.
Anar de cos: evacuar.
Anar de gairell: anar de costat.
Anar de gorra: anar sense pagar.
Anar de poc: faltar poc.
Anar de vint-i-un botó: anar ben vestit
Anar el carro pel pedregar: anar malament un assumpte.
Anar en punt d’onze: vestit sense que falte cap detall.
Anar fent: subsistir sense massa progressos.
Anar fet péntols: amb la roba plena d’esgarrons
Anar lluny d’osques: equivocar-se.
Anar pengim-penjam: vestir sense gens de cura.
Anar-se’n a la francesa: no dir ni adéu.
Anar-se’n en orri: fracassar, anar malament.
Anar-se’n la mà: passar-se’n de ratlla.
Anar-se’n per les travesses: desviar un tema/conversa.
Aplegar i envasar: aconseguir un propòsit favorablement de manera
molt ràpida.
Ara com ara: mentre les coses no canvien.
Ara i adés: amb freqüència.
Arribar a vènit: realització plena.
Arribar i moldre: enllestir ràpidament una cosa.
Arrufar-se el melic: acovardir-se.
Badar les pedres: fer molta calor.
Baixar de l’hort: no saber de què es tracta.
Ballar amb un peu: saltar d’alegria.
Ballar l’aigua: afalagar, seduir.
Ballar-la grassa: tindre molts diners.
Besar els peus: humiliar-se
Beure oli: perdre la possibilitat d'escapar-se d'una cosa desagradable. De bocadents: Tombat de cara a terra.
No tindre ja remei.
Beure’s el cervell: perdre el domini de si mateix.
Beure’s l’enteniment: fer insensateses.
Blau de riure: rebentar-se de riure, riure molt.
Bona cosa de / una mala fi: quantitat considerable.
Bona nit cresol!: denota la pèrdua irremissible d’alguna cosa, la
consumació d’un fet que ja no té remei.
Bufar a l’orella a algú: recordar-li o suggerir-li alguna cosa.
Bufar cullera: menjar.
Bufar i fer ampolles: fer fàcilment una cosa.
Buidar el pap: dir tot el que cal.
Buscar l’enfilador: buscar la solució.
Buscar les cosquerelles: provocar.
Buscar les puces: importunar.
Buscar raons: provocar.
Calfar cadires: xafardejar.
Calfar l’orella: convéncer.
Cames ajudeu-me: fugir corrents.
Cantar la canya: bonegar, renyar.
Caure del niu: perdre la innocència, deixar de ser ingenu.
Caure l’ànima als peus: desanimar-se.
Caure les ales del cor: descoratjar-se
Caure sempre de potes: eixir ben parat.
Clavar mossegada: aprofitar l’avinentesa.
Coixim-coixam: coixejant lleugerament.
Com a figues en cofí: trobar-se molt ajustats en un espai reduït.
Com si em besares el tòs: indicar que una cosa que algú vol fer ens és
indiferent o que no l'apreciem.
Comptat i debatut: considerat tot.
Conéixer d’una hora / d’una hora lluny: malpensar.
Contar sopars de duro: contar grandeses.
Córrer el bandol: Anar d’ací cap allà, corrent món, sense fer res de
profit.
Córrer l’andola: Anar d’ací cap allà, corrent món, sense fer res de
profit.
Córrer la brama: propagar-se una notícia.
Costar un argue: ser treballós.
Cremar-se els ulls: treballar en una cosa que fa malbé la vista
(cosir..).
D’antuvi: primer que res, abans de tot.
D’arrapa i fuig: de pressa.
D’esquitllentes: burlant la vigilància.
De bocaterrosa / a bocons: Boca avall.
De bursada: sense perseverança.
De cap de brot: excel·lent, de màxima qualitat.
De mà de mestre: molt ben fet.
De llampada: en una visió ràpida, instantània.
De fil de vint: molt ben fet, de la màxima qualitat, sense el més
mínim defecte.
De fit a fit: mirar de dalt a baix.
2
 Curs preparatori per a la prova de certificació de grau mitjà de la JQCV. Enrique Lluch Còcera
De gaidó: obliquament, de costat, al biaix.
De gairell: obliquament, de costat, al biaix.
De gairó: obliquament, de costat, al biaix.
De pa i porta: àpat o menjada en la qual cadascú es porta el seu
menjar.
De pèl en pèl: nu, completament despullat.
De rapafuig: amb presses, de passada, sense detenir-se.
De sobines: ajagut boca amunt.
Deixar algú blau: astorat, esbalaït.
Deixar pelat: sense diners.
Deixar-se caure: comparéixer.
Demanar la lluna en un cove: demanar una cosa molt difícil o
impossible d’obtindre.
Dies i olles: molt de temps, dies i dies.
Dir-s’ho tot: sincerar-se.
Disparar amb pólvora de rei: gastar molt més del que es té.
Donar ales: encoratjar.
Donar calda: molestar.
Donar carabassa: dir no algú que ha demanat la mà d’una xica.
Donar cent i ratlla: superar algú.
Donar garses per perdius: fer passar una cosa per una altra.
Donar peixet: donar confiances.
Donar un colp de mà: ajudar.
Donar un mal pas: infringir la llei.
Donar-se a conéixer: llevar-se la careta.
Dormir amb l’orella dreta: vigilar.
Dormir com un peix: dormir profundament.
Dormir de memòria: dormir panxa per amunt.
Dotzena de frare: conjunt de tretze.
Eixir-se de mare: inundar (un riu), exaltar-se.
Embolicar la troca: complicar.
Empassar-s’ho gola avall: creure-s’ho.
Encara sort / encara bé / encara bo / encara gràcies / encara com:
indiquen que el mal, la pèrdua, el dany, etc., ha sigut menor del que
hauria pogut ser
En bajoqueta: que encara no està llest, que encara no està preparat.
En conill: sense roba.
En un bell en sec: de sobte, de manera ràpida i brusca.
En un buf: en un espai de temps curtíssim.
En un tres i no res: molt de pressa.
Encara sort que .... : no confondre amb: menys mal que... menos mal Estar fet un tocacampanes: estar feble.
que... (barbarismes) .
Encendre’s com un lluquet / com l’esca / com un coet: enfadar-se,
irritar-se, molestar-se amb molta facilitat per coses de poca
importància.
Encendre’s com un lluquet : també pot al·ludir a algú que s’enrojola
per vergonya, passió, etc.
Enganyar com als caragols : enganyar (algú) aprofitant-se de la seua
bona fe.Enganxar-se com una paparra: acompanyar per aprofitar-
se’n.
Engolir-se el cullerot: mostrar-se orgullós.
Ensenyar l’orella: no saber dissimular.
Entendre’s i ballar solt: saber el que es fa.
Entrar pels ulls: agradar.
Escampar la boira: enviar algú perquè molesta. Anar-se’n d’un lloc.
Escampar el poll: anar-se’n d’un lloc.
Escurar la butxaca: llevar-li els diners algú.
Esperar amb candeletes: esperar amb impaciència.
Esperar que ploga: atardar-se.
Estar a l’aguait: vigilar.
Estar a la lluna de València: estar distret.
Estar a la lluna: no saber, ignorar una cosa.
Estar a mata-degolla: estar barallats, renyits.
Estar a tot i a totes: estar decidit a tot.
Estar a tret: estar a l’abast
Estar al cap (duna cosa) : saber completament una cosa.
Estar al cas: atendre.
Estar amb l’ai al cor: passar ànsia.
Estar begut de galtes: prim.
Estar cloc-piu: estar malaltís.
Estar com a cal sogre: seure ben còmode.
Estar com un cabàs de gats: estar completament boig.
Estar com un cep: ebri.
Estar com un gànguil: prim.
Estar com un llum: estar tocat del cap.
Estar de bona lluna: estar de bon humor.
Estar de frutis: estar de mal humor.
Estar de mala lluna: malhumorat.
Estar de pega: no tindre sort.
Estar de: tenir afecte, interés.
Estar en les beceroles: estar en els inicis d’alguna cosa.
Estar en punxes: estar impacient.
Estar en saó: estar en un moment de maduresa o de plenitud.
Estar fet un bou: estar furiós i rabiüt.
Estar fet una coca: estar molt malalt o esgotat.
3
 Curs preparatori per a la prova de certificació de grau mitjà de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Estar fins al capdamunt: estar cansat d’algú o d’alguna cosa. Fer dissabte: netejar la casa a fons.
Estar fora de to: perdre la contenció. Fer eixir els cabells bancs: fer passar penes.
Estar fresc com una cama-roja: sense preocupacions. Fer eixir/traure de polleguera: fer-li perdre la calma. Exasperar algú.
Estar gàbia: estar boig. Fer el borinot: remugar en veu baixa.
Estar gat: estar borratxo. Fer el cor fort: sobreposar-se a les adversitats.
Estar peix: no saber res d’un tema. Fer el desentés: no donar-se per al·ludit.
Estar per: estar en lloc d’algú. Fer el desmenjat: fingir desinterés per allò que en realitat es desitja.
Estar pet: embriac. Fer el fet: obtindre el resultat desitjat.
Estar que peta: estar massa gros. Fer el gamba: no treballar amb ganes.
Estar sant Pere canviant els mobles: tronar. Fer el mandra: tindre peresa.
Estar si cau no cau: perillar. Fer el manta: gandulejar.
Estar tou: satisfet. Fer el paparra: aprofitar-se’n.
Estar trencat de color: estar malalt. Fer el paperot: fingir.
Estar-se de: prescindir-ne, renunciar a, abstenir-se de. Fer el pes: convéncer, satisfer.
Estirar els ossos: jeure. Fer el plat (d’una cosa): donar una gran importància a un tema.
Estirar més el braç que la mànega: viure per damunt de les Fer el ple: arredonir.
possibilitats econòmiques. Fer el préssec: deixar-se enredar.
Explicar un sopar d’a duro: contar grandeses. Fer el salt: enganyar.
Faltar un bull (a algú): tindre poc de trellat. Fer els ulls grossos: ser permissiu.
Fer (de) dissabte: fer neteja. Fer embuts: no parlar clar.
Fer a mans: lliurar. Fer entrada de cavall sicilià: començar alguna cosa amb gran
Fer aigües: amenaçar ruina. arrancada i no acabar-la.
Fer anys i panys: fer molt de temps. Fer escarafalls: manifestar desaprovació.
Fer ballar els nanos: fer per agradar algú. Fer fallida (un comerç): cessar de fer els seus pagaments.
Fer bon paper: se amable. Fer feredat: horroritzar, fer por.
Fer bona gavella: avindre’s. Fer figa: fallar alguna cosa.
Fer bona lliga: simpatitzar. Fer fila: tindre un aspecte ridícul.
Fer bondat: comportar-se bé, especialment un infant. Fer fira: divertir-se.
Fer bones miques: entendre’s, simpatitzar. Fer fora: expulsar, despatxar.
Fer cabal de: fer cas de. Fer forat: menjar molt; afectar.
Fer calaix: tindre bons ingressos. Fer forrolla: Estar en voga.
Fer campana: no assistir a classe. Fer girar el cervell: marejar, trastocar.
Fer cap: comparéixer, arribar a destinació. Fer i desfer: manar, regir.
Fer cara de pomes agres: estar enfadat. Fer jaç: tindre o gastar una cosa en abundància..
Fer casa: guanyar i estalviar. Fer l’agost: (en un negoci) guanyar-hi molt.
Fer cisa: estafar. Fer l’aleta: festejar una dona.
Fer com qui sent ploure: obrar sense fer cas del que hom li diu. Fer l’ànec: estar a les acaballes, morir, ofegar-se.
Fer córrer les tisores: criticar. Fer l’efecte de ....: sembla que...
Fer costat: ajudar algú. Fer l’enze: fer el desentés.
Fer creu i ratlla: oblidar o perdonar alguna cosa; no voler-ne saber Fer l’esquena a algú: ajudar a un altre a progressar, recolzar.
res més. Fer l’orni: no donar-se per al·ludit.
Fer curt: resultar errat per defecte de càlcul. Fer l’ull viu: espavilar-se.
Fer denteta: provocar enveja. Fer l’ullet: clucar l’ull amb complicitat.
4
 Curs preparatori per a la prova de certificació de grau mitjà de la JQCV. Enrique Lluch Còcera

Fer la creu: no voler saber res més. Fer un jaç: fer un nyap, un desastre.
Fer la ganyota: morir-se. Fer un pensament: decidir-se a actuar.
Fer la gara-gara: afalagar. Fer un riu: orinar.
Fer la guitza (a algú): molestar-lo, destorbar-lo d’allò que vol fer, Fer volar coloms: il·lusionar-se.
importunar. Fer xixines: fer malbé.
Fer la mà: molestar. Fer ziga-zagues: Seguir un línia en forma de Z.
Fer la murga: amoïnar, molestar. Fer-la bona: fer un disbarat, fer-la grossa.
Fer la palometa: canviar molt d’objectius Fer-la petar: xarrar.
Fer la papallona: ser inconstant. Fer-li una cara nova: apallissar algú.
Fer la pilota: adular. Fer-ne cinc cèntims: explicar breument algun fet.
Fer la rateta: reflectir llum amb un espill. Fer-ne un gra massa: excedir-se.
Fer la ronsa: diferir l'execució d'alguna cosa que es fa de mala gana. Fer-se amb algú: tractar-s’hi amb algú.
Fer la traveta: entrebancar. Fer-se compte d’una cosa: imaginar-se-la.
Fer la visita del metge: estar poc de temps. Fer-se el minso: aparentar mansuetud.
Fer la viu-viu: anar tirant. Fer-se escàpol: escapar-se.
Fer llufa: fallir. Fer-se fonedís: desaparéixer.
Fer mala sang: enfadar-se molt. Fer-se seu: guanyar-se la bona voluntat d’algú.
Fer malves: morir. Fer-se’n creus (d’una cosa): admirar-se, estranyar-se.
Fer mans i mànegues: esforçar-se molt a aconseguir alguna cosa. Ficar cullerada: intervindre sense ser demanat.
Fer marrada: fer camí, pegant una volta. Ficar el rem: enganyar-se.
Fer matx: fer una destrossa. Ficar la banya: entossudir-se.
Fer miques (una cosa): trencar-la en fragments menuts. Filar prim: pensar de manera subtil.
Fer nona: dormir, especialment es diu dels xiquets. Fins al moll de l’os: profundament, arribar al més íntim.
Fer nosa: obstruir, dificultar una acció. Fregar pels morros: retraure alguna cosa.
Fer nyic-nyic: molestar amb insistència. Fugir d’estudi: eludir un tema.
Fer pam i pipa: burlar-se. Garbellar l’aigua: fer faena debades.
Fer passar amb raons: ajornar la solució d’una cosa. Gastar fums: presumir.
Fer patxoca: fer goig. Gastar fums: resumeir, fatxendejar.
Fer peça: agradar. Girar cua: anar-se’n.
Fer peixet: caure dins de l'aigua o d'un altre líquid. Girar full: canviar de tema, eludir una qüestió.
Fer pits i llonzes: esforçar-se molt. Guanyar la joia: tindre sort.
Fer planxa: equivocar-se. Guanyar-se les garrofes: guanyar-se la vida.
Fer plat (d’una cosa): donar importància. Haver de menester: necessitar.
Fer racó: fer guanys il·lícits. Haver inventat la sopa d’all: presumir d’intel·ligent.
Fer rodar el cap: marejar. Haver xafat merda: tindre sort.
Fer safareig: dir-ho a tothom. Haver-hi gat amagat: haver-hi intenció oculta.
Fer salat: arribar tard. Haver-hi gat empiulat: haver-hi motiu ocult
Fer tentines: caminar vacil·lant. Haver-hi mar de fons: haver-hi desavinences.
Fer un barret: fer una xerrada. Haver-hi més dies que llonganisses: sobrar temps per fer alguna
Fer un bisbe: dir dos persones alhora les mateixes paraules. cosa.
Fer un cap nou: pegar algú. Haver-hi roba estesa: hi ha algú que no ha d’escoltar.
Fer un colp de cap: decidir-se. Haver-hi una mala fi: haver-hi bona cosa.
Fer un dia rúfol: fer mal oratge. Haver-n’hi per a llogar cadires: ser alguna cosa curiosa, digna de
5
 Curs preparatori per a la prova de certificació de grau mitjà de la JQCV. Enrique Lluch Còcera
presenciar.
Haver-ne vist de verdes i de madures: haver passat per situacions
difícils.
Haver-se-les amb algú: discutir, barallar-se.
I ara!: vinga!
Inflar el barret de guixes: fer-se pesat.
Jugar-s’hi el coll: assegurar plenament alguna cosa.
Jugar-se la camisa: arriscar-ho tot.
Lladrar la lluna: intentar inútilment convèncer.
Lligar-se bé les espardenyes: agarrar coratge, prendre precaucions.
Mala sort: no confondre amb mala pata, mala pota (barbarismes).
Mantindre a ratlla: parar els peus.
Matar el cuc: menjar una mica.
Menjar-se la partida: endevinar les intencions.
Mossegar-se la llengua: callar.
Moure tabola: moure soroll divertint-se.
Ni fred ni calor: amb indiferència.
No arribar als talons: no poder-se comparar.
No arribar la sang al riu: no ser greu.
No badar boca: no dir res.
No cabre a la pell: sentir-se molt satisfet.
No cantar-ne gall ni gallina: haver caigut en l’oblit. No parlar-se'n
més d'una cosa.
No deixar-ho florir (alguna cosa): gastar-la prompte.
No dir ni pruna: no dir res en absolut.
No donar coll: no donar l’abast per fer una cosa.
No eixir els comptes: obtenir un resultat inferior a l’esperat.
No entendre-hi ni un borrall: no comprendre-hi res.
No estar catòlic: no trobar-se bé de salut.
No estar-se de res: donar-se tots els gusts.
No fer ni fred ni calor (una cosa a algú): ser-li indiferent.
No fer-ne cabal: no prendre-s’ho massa fort.
No fer-ne un brot: no fer gens de faena.
No haver-hi ni rei ni roc: no existir autoritat.
No haver-hi res a dir: reconéixer la veritat.
No menjar per no cagar: ser un garrepa, gasiu.
No mirar a la cara: tindre aversió.
No mirar cap ni cara: no tenir respecte a ningú.
No parar en torreta: no descansar, tenir gran mobilitat.
No poder dir ni fava: quedar-se sense alé.
No poder pair: tindre entravessat.
No posar-se cap pedra al fetge: prendre-s'ho tot amb calma.
No saber a quina porta tocar: no saber com resoldre una situació
greu.
No saber avindre’s: no fer lliga, estranyar-se’n molt.
No saber el que es pesca: ignorar. Estar molt atabalat
No tindre cap ni peus: no tindre sentit.
No tindre-les totes: no estar molt segur.
No tindre ni sota ni volta: no tenir trellat.
No tindre retop: ésser irrebatible, no tenir rèplica possible.
No tindre nom: ser inaudit ( un fet, una cosa, una persona).
No tindre ni cap ni peus: estar una cosa mal feta, o sense raó.
No tindre pilota a l’olla: no tindre recursos econòmics.
No tindre sang a l’ull: no tindre compassió.
No tindre trellat: no tindre sentit.
No tindre un clau: no tindre diners.
No tocar la camisa a la pell: tindre por.
No traure’s la pasta dels dits: no tindre habilitat per a resoldre els
problemes.
No traure trellat: no tindre sentit una cosa.
No traure res a carregador: no ficar-se res a la butxaca.
No trobar aigua a la mar: ser inútil, incapaç de resoldre res.
No veure’s amb cor: estar desanimat.
Omplir el pap: menjar.
On brama la tonyina: molt lluny.
On va la corda va el poal: estar molt units, anar junts.
Pagar a tocatoni: pagar al comptat.
Pagar els plats trencats: rebre sense culpa.
Pagar la festa: ser víctima de la diversió dels altres.
Parar esment: fixar-se.
Paréixer que mira el plat i mira les tallades: dissimular les intencions
amb les quals es fa una cosa.
Paréixer un eccehomo: estar ple de ferides.
Parlar allà va: parlar sense reflexionar.
Parlar foradat: dir incoherències.
Partir pel mig: dividir.
Partir palletes: trencar una relació d’amistat.
Passar a pèl i repèl: enganyar.
Passar de taca d’oli: excedir-se.
Passar l’estona: entretindre’s.
Passar pel sedàs: analitzar amb detall.
Passar per l’adreçador: haver de fer alguna cosa vulgues o no, fer
seguir una vida recta.
Pegar la cabotada: estar d’acord.
Pegar llençolades: ser infidel al cònjuge, cometre adulteri.
Pegar tort: causar a algú un disgust.
6
 Curs preparatori per a la prova de certificació de grau mitjà de la JQCV. Enrique Lluch Còcera
Pensar amb els peus: pensar poc i de mala manera.
Per descomptat!: i tant que sí!. No confondre amb: per suposat
(barbarisme)
Per quins cinc sous?: per quina raó?
Perdre bous i esquelles: quedar-se sense res.
Perdre el senderi: perdre el domini de si mateix.
Perdre l’esma/esme: descoratjar-se.
Perdre l’oremus: embogir, perdre el domini de si mateix.
Pesar figues: fer becaines, adormir-se.
Picar en ferro fred: esforçar-se inútilment.
Picar l’ham: deixar-se enganyar.
Picar sola: anar-se'n de pressa.
Picar-se les crestes: barallar-se, tenir antagonisme.
Plegar el ram: abandonar una activitat.
Ploure a bots i barrals: ploure molt.
Portar una bona gepa: tindre molts deutes.
Posar en dansa: posar en curs d’acció.
Posar fil a l’agulla: posar-se a fer una tasca.
Posar-se a to: acordar-se; refer-se.
Posar-se fet un lluquet: enfadar-se molt.
Posar-se pedres al fetge: preocupar-se.
Posar-se tou: sentir satisfacció i demostrar-ho.
Prendre un determini: decidir-se a fer alguna cosa.
Prendre-s’ho a la valenta: interpretar desfavorablement, o massa
seriosament.
Pujar a cavall: esclavitzar, dominar.
Pujar al cap: marejar.
Quedar a la lluna de València: frustrar-se un desig.
Quedar-se en els ossos: aprimar-se.
Quedar-se escurat: arruïnar-se.
Quedar tot en fum de botges: esvanir-se i quedar reduïda a no-res
una cosa que tenia molta aparença.
Rascar-se la butxaca: pagar.
Reblar el clau: insistir.
Remenar les cireres: decidir.
Rentar-se les mans: desentendre’s.
Riure per les butxaques: rebentar-se de riure, riure molt.
Rodar el cap: sensació de mareig.
Saber comptar: mirar pels propis interessos.
Saber el pa que s’hi dóna: conéixer el cas.
Saber-la llarga: tindre molta experiència i astúcia.
Seguir la veta: complaure.
Semblar gat escorxat: ser magre, prim.
Sense solta ni volta: sense sentit.
Sense tocar vores: no topar amb cap obstacle.
Sentir ploure: desoir, desentendre’s.
Ser (algú) un colador: beure en excés.
Ser a la balança: estar a punt de resoldre’s.
Ser aigua en cistella: ser inútil.
Ser al cap del carrer: concloure una discussió.
Ser allò per allò: semblar.
Ser bufar i fer ampolles: ser fàcil de fer.
Ser carn i ungla: estar molt units, anar junts.
Ser clot i fava: ser el centre.
Ser coix de l’ala: ser poc intel·ligent.
Ser com la cera: ser dòcil.
Ser com posar oli al cresol: un remei molt bo.
Ser cul i camisa: avindre’s.
Ser curt de gambals: tindre poca intel·ligència.
Ser d’antiga soca: ser molt vell.
Ser de bona dent: ser menjador.
Ser de bona fusta: tindre bon cor.
Ser de l’olla: ser dels qui manen.
Ser de mala mort: ser de baixa qualitat.
Ser de molta braça: tindre molta força.
Ser de sucre: ser molt delicat.
Ser el capità manaies: voler dirigir-ho tot.
Ser escolà d’amén: seguir la voluntat d’altres.
Ser figues d’un altre paner: tractar-se d’una altra qüestió.
Ser flors i violes: anar tot molt bé, resultar fàcil.
Ser foc d’encenalls: ser de poca importància.
Ser fum de botja: ser una cosa passatgera inconsistent.
Ser huits i nous: sense valor.
Ser l’aleta del cor: ser la persona més estimada, la preferida.
Ser l’ase dels colps: rebre les conseqüències.
Ser la mare dels ous: ser la causa.
Ser mel (una cosa): ser de bona qualitat i molt adequada.
Ser oli en un cresol: ser un remei ràpid i prou eficaç.
Ser prou: bastar.
Ser quatre gats: ser pocs.
Ser un atrotinat: actuar sense reflexió.
Ser un cama-roja: no preocupar-se.
Ser un cap de suro: neci.
Ser un cap gros: ser un sabut.
Ser un clau (per a algú): ser una pena forta.
Ser un neula: tindre poc caràcter.
7
 Curs preparatori per a la prova de certificació de grau mitjà de la JQCV. Enrique Lluch Còcera
Ser un pegat en un banc: no escaure-hi.
Ser un poca-solta: ser un insensat, sense seny, ni trellat.
Ser un tros de quòniam: ser una persona molt beneitona.
Ser un ull de poll: ser insuportable.
Ser una aranya: traure benefici de tot.
Ser una espasa: que destaca en alguna activitat.
Si més no: almenys.
Somiar perdius: viure als núvols.
Somiar truites: ser fantasiós.
Suar el sagí: suar molt.
Suar la cansalada: fatigar-se.
Suar la carcanada: suar molt.
Tal dia farà un any: no té importància.
Tallar claus: trobar-se molt irritat.
Tallar el bacallà (l’abadejo): manar, dirigir.
Tancar amb pany i clau: guardar.
Tindre barra: ser un pocavergonya.
Tindre bona barra: menjar molt.
Tindre botifarra: mantindre, dues persones, una relació d'amistat
excessivament absorbent.
Tindre bona garra: ser caminador.
Tindre cara i ulls: tindre seny.
Tindre corda: voler continuar fent una cosa.
Tindre corretja: tindre paciència.
Tindre el cap a carrerons: estar confús.
Tindre el coll moll: ser bona persona.
Tindre el pit carregat: estar refredat.
Tindre esma: tindre força espiritual.
Tindre l’edat del món: ser molt antic.
Tindre la mà foradada: gastar en excés.
Tindre la paella pel mànec: gaudir d’una posició predominant
respecte a un oponent.
Tindre la sang d’orxata: no tindre vigor ni iniciativa.
Tindre les mans lliures: poder fer i desfer.
Tindre llana: tindre sort
Tindre mà esquerra: saber fer les coses amb diplomàcia.
Tindre melsa: obrar amb lentitud i mala gana.
Tindre nas: ser perspicaç, d’una visió mental aguda.
Tindre una flor al cul: viure còmodament.
Tindre una retirada: assemblar-se.
Tirar de veta: gastar molt, balafiar.
Tirar el dau: decidir-se.
Tirar el lleu: fer un gran esforç.
Tirar pel dret: actuar resoludament.
Tirar per terra: menysprear.
Tirar-se la manta al coll: desentendre-se’n, despreocupar-se’n.
Tirar-s’ho a l’esquena: no preocupar-se.
Tocar campanes: perdre el cap, no tindre el coneixement molt clar.
Tocar de peus a terra: ser realista.
Tocar el crostó: apallissar.
Tocar el dos: anar-se’n.
Tocar el pirandó: anar-se’n.
Tocar el rebre: eixir perjudicat.
Tocar el tendre: afectar.
Tocar ferro: ser supersticiós, previndre’s contra la mala sort.
Tocar l’arpa: robar.
Tocar la pera: molestar.
Tocar mare: tornar al punt de partida.
Tocar timbals: dir despropòsits.
Tocar totes les tecles: ocupar-se de moltes coses.
Tocat del perol: que no està bo del cap, que està una mica trastocat,
que és un poc boig.
Tornar la pilota a joc: puntualitzar.
Tornar al solc: tornar al bon comportament.
Tornar-se de tots colors: sufocar-se.
Tractar a baqueta: amb rigor.
Traure de polleguera: traure de les caselles.
Treballar com un ase: treballar molt.
Trencar palletes: acabar una relació d’amistat.
Trobar l’enfilador: trobar el quid.
Una de freda i una de calenta: no hem d’intentar traduir del castellà
“una de cal y otra de arena”.
Untar les mans: subornar.
Untar les rodes: subornar.
Verd (algú): trobar-se en dificultats, en situació difícil.
Veure el llautó: revelar-se allò que hi ha sota l’aparença.
Vindre a esment: acudir el pensament.
Vindre a tall: ser oportú.
Vindre a tomb: ser oportú.
Vindre com l’anell al dit: ser oportú.
Vindre de l’hort: no saber de què es tracta.
Voler fondre’s: avergonyir-se.
Voler la mare i els pardalets: voler-ho tot.
Vore’s amb cor de: Vore’s amb ànim.
Vore’s verd (algú): trobar-se en dificultats, en situació difícil.
8