Curs preparatori per a la prova de certificaci de nivell superior de la JQCV.

Enrique Lluch Ccera

Recull dexpressions i frases fetes

Normalment, no es correcte fer una traducci literal duna expressi o refrany del castell.

A bastament: en quantitat suficient. Abocar el cabs: confessar.

A boca de can: disparar des de molt a prop. Abocar pel broc gros: parlar clar.
A boqueta nit: quan comena a fosquejar. Acabar en punta: acabar malament.
A bond: en gran quantitat. Acabar com Camot: acabar de mala manera, eixir malparat.
A borbollons: tumultuosament, precipitadament. Aci caic, ac malce: anar fent.
A camallades: a grans passes, corrents. Afluixar els cordons: pagar, gastar diners.
A cau dorella: parlar en veu molt baixa. Afluixar la llengua: parlar indegudament.
A cavall: anar en un vehicle. Afluixar la mosca: pagar a desgrat, al comtat.
A colp calent: en lacte, de seguida. Agafar els trastets: anar-sen.
A cor que vols: amb completa satisfacci dels desitjos i amb tota la Agafar la paella pel mnec: poder fer i desfer a voluntat.
comoditat imaginable. Agafar les regnes: controlar.
A doll: en abundncia. Agafar-li un batistot: tindre un atac al cor o d'un altre tipus.
A foc i flama: de manera violenta, per la fora, de mala manera. Agafar-se a bra partit: barallar-se.
A hora horada: a deshora, sense puntualitat, a hores intempestives. Aix sn altres calces: una cosa completament diferent dall que
A lalbir: a la lliure voluntat. shavia dit abans o dall que es creia, se suposava, simaginava, etc.
A la bestreta: pagar alguna cosa anticipadament. Al capdavall: al cap i a la fi.
A la dula: sense control o vigilncia de ning. Al sa i al pla: sense pretensions.
A la primeria: al comenament. Al vol: amb gran llestesa.
A la menuda: en xicotetes quantitats. Alar el cap: eixir de la pobresa, recuperar-se.
A lloure: a gust, a caprici / a pes, a grapats. Alar la llebre: descobrir un assumpte / promoure un rumor.
A mal borrs: anar molt malament, decaure. Alar la m: amenaar de pegar alg.
A mans besades: amb molt de gust. Amagar lou: dissimular.
A mans salves: sense cap risc. Amb tabal i dolaina: amb molta publicitat.
A mata-degolla: de manera violenta, per la fora, de mala manera. Amb tot el lleu: amb tota la intenci.
A mos red: menjar sense ajuda de cap eina, fent servir noms les Amb vista a: amb la intenci de.
dents. Anar a bacs: riure intensament.
A peu pla: al mateix nivell, sense pujades ni baixades. Anar a lull del bou: desconfiar.
A poqueta nit: a entrada de fosc, en comenar a fer-se de nit. Anar a mal borrs: anar molt malament.
A toca-Toni: pagar a desgrat, al comtat. Anar a pams: amb molta cura.
A tort i a dret: sense reflexi. Anar a preu fet: afanyar-se.
A totes passades: siga com siga. Anar a raig: gastar en excs.
A trentaquet: molt de pressa, a tota velocitat. Anar a raure a un lloc: fer cap.
A ull nu: a simple vista. Anar aigua amunt: anar b una cosa.
Abaixar veles: cedir (en una discussi, en una baralla...). Anar amb set pams dulls: posar molta atenci.

1
 Curs preparatori per a la prova de certificaci de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Ccera
Anar calent: resultar apallissat.
Anar com un Adam: malament vestit.
Anar de blit: anar molt atrafegat, actuar precipitadament.
Anar de borina: anar de festa.
Anar de bracet: agafar pel bra.
Anar de cap: estar enfeinat.
Anar de cos: evacuar.
Anar de gairell: anar de costat.
Anar de gorra: anar sense pagar.
Anar de poc: faltar poc.
Anar de vint-i-un bot: anar ben vestit
Anar el carro pel pedregar: anar malament un assumpte.
Anar en punt donze: vestit sense que falte cap detall.
Anar fent: subsistir sense massa progressos.
Anar fet pntols: amb la roba plena desgarrons
Anar lluny dosques: equivocar-se.
Anar pengim-penjam: vestir sense gens de cura.
Anar-sen a la francesa: no dir ni adu.
Anar-sen en orri: fracassar, anar malament.
Anar-sen la m: passar-sen de ratlla.
Anar-sen per les travesses: desviar un tema/conversa.
Aplegar i envasar: aconseguir un propsit favorablement de manera
molt rpida.
Ara com ara: mentre les coses no canvien.
Ara i ads: amb freqncia.
Arribar a vnit: realitzaci plena.
Arribar i moldre: enllestir rpidament una cosa.
Arrufar-se el melic: acovardir-se.
Badar les pedres: fer molta calor.
Baixar de lhort: no saber de qu es tracta.
Ballar amb un peu: saltar dalegria.
Ballar laigua: afalagar, seduir.
Ballar-la grassa: tindre molts diners.
Besar els peus: humiliar-se
Beure oli: perdre la possibilitat d'escapar-se d'una cosa desagradable. De bocadents: Tombat de cara a terra.
No tindre ja remei.
Beures el cervell: perdre el domini de si mateix.
Beures lenteniment: fer insensateses.
Blau de riure: rebentar-se de riure, riure molt.
Bona cosa de / una mala fi: quantitat considerable.
Bona nit cresol!: denota la prdua irremissible dalguna cosa, la
consumaci dun fet que ja no t remei.
Bufar a lorella a alg: recordar-li o suggerir-li alguna cosa.
Bufar cullera: menjar.
Bufar i fer ampolles: fer fcilment una cosa.
Buidar el pap: dir tot el que cal.
Buscar lenfilador: buscar la soluci.
Buscar les cosquerelles: provocar.
Buscar les puces: importunar.
Buscar raons: provocar.
Calfar cadires: xafardejar.
Calfar lorella: convncer.
Cames ajudeu-me: fugir corrents.
Cantar la canya: bonegar, renyar.
Caure del niu: perdre la innocncia, deixar de ser ingenu.
Caure lnima als peus: desanimar-se.
Caure les ales del cor: descoratjar-se
Caure sempre de potes: eixir ben parat.
Clavar mossegada: aprofitar lavinentesa.
Coixim-coixam: coixejant lleugerament.
Com a figues en cof: trobar-se molt ajustats en un espai redut.
Com si em besares el ts: indicar que una cosa que alg vol fer ens s
indiferent o que no l'apreciem.
Comptat i debatut: considerat tot.
Conixer duna hora / duna hora lluny: malpensar.
Contar sopars de duro: contar grandeses.
Crrer el bandol: Anar dac cap all, corrent mn, sense fer res de
profit.
Crrer landola: Anar dac cap all, corrent mn, sense fer res de
profit.
Crrer la brama: propagar-se una notcia.
Costar un argue: ser treballs.
Cremar-se els ulls: treballar en una cosa que fa malb la vista
(cosir..).
Dantuvi: primer que res, abans de tot.
Darrapa i fuig: de pressa.
Desquitllentes: burlant la vigilncia.
De bocaterrosa / a bocons: Boca avall.
De bursada: sense perseverana.
De cap de brot: excellent, de mxima qualitat.
De m de mestre: molt ben fet.
De llampada: en una visi rpida, instantnia.
De fil de vint: molt ben fet, de la mxima qualitat, sense el ms
mnim defecte.
De fit a fit: mirar de dalt a baix.
2
 Curs preparatori per a la prova de certificaci de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Ccera
De gaid: obliquament, de costat, al biaix.
De gairell: obliquament, de costat, al biaix.
De gair: obliquament, de costat, al biaix.
De pa i porta: pat o menjada en la qual cadasc es porta el seu
menjar.
De pl en pl: nu, completament despullat.
De rapafuig: amb presses, de passada, sense detenir-se.
De sobines: ajagut boca amunt.
Deixar alg blau: astorat, esbalat.
Deixar pelat: sense diners.
Deixar-se caure: comparixer.
Demanar la lluna en un cove: demanar una cosa molt difcil o
impossible dobtindre.
Dies i olles: molt de temps, dies i dies.
Dir-sho tot: sincerar-se.
Disparar amb plvora de rei: gastar molt ms del que es t.
Donar ales: encoratjar.
Donar calda: molestar.
Donar carabassa: dir no alg que ha demanat la m duna xica.
Donar cent i ratlla: superar alg.
Donar garses per perdius: fer passar una cosa per una altra.
Donar peixet: donar confiances.
Donar un colp de m: ajudar.
Donar un mal pas: infringir la llei.
Donar-se a conixer: llevar-se la careta.
Dormir amb lorella dreta: vigilar.
Dormir com un peix: dormir profundament.
Dormir de memria: dormir panxa per amunt.
Dotzena de frare: conjunt de tretze.
Eixir-se de mare: inundar (un riu), exaltar-se.
Embolicar la troca: complicar.
Empassar-sho gola avall: creure-sho.
Encara sort / encara b / encara bo / encara grcies / encara com:
indiquen que el mal, la prdua, el dany, etc., ha sigut menor del que
hauria pogut ser
En bajoqueta: que encara no est llest, que encara no est preparat.
En conill: sense roba.
En un bell en sec: de sobte, de manera rpida i brusca.
En un buf: en un espai de temps curtssim.
En un tres i no res: molt de pressa.
Encara sort que .... : no confondre amb: menys mal que... menos mal Estar fet un tocacampanes: estar feble.
que... (barbarismes) .
Encendres com un lluquet / com lesca / com un coet: enfadar-se,
irritar-se, molestar-se amb molta facilitat per coses de poca
importncia.
Encendres com un lluquet : tamb pot alludir a alg que senrojola
per vergonya, passi, etc.
Enganyar com als caragols : enganyar (alg) aprofitant-se de la seua
bona fe.Enganxar-se com una paparra: acompanyar per aprofitar-
sen.
Engolir-se el cullerot: mostrar-se orgulls.
Ensenyar lorella: no saber dissimular.
Entendres i ballar solt: saber el que es fa.
Entrar pels ulls: agradar.
Escampar la boira: enviar alg perqu molesta. Anar-sen dun lloc.
Escampar el poll: anar-sen dun lloc.
Escurar la butxaca: llevar-li els diners alg.
Esperar amb candeletes: esperar amb impacincia.
Esperar que ploga: atardar-se.
Estar a laguait: vigilar.
Estar a la lluna de Valncia: estar distret.
Estar a la lluna: no saber, ignorar una cosa.
Estar a mata-degolla: estar barallats, renyits.
Estar a tot i a totes: estar decidit a tot.
Estar a tret: estar a labast
Estar al cap (duna cosa) : saber completament una cosa.
Estar al cas: atendre.
Estar amb lai al cor: passar nsia.
Estar begut de galtes: prim.
Estar cloc-piu: estar malalts.
Estar com a cal sogre: seure ben cmode.
Estar com un cabs de gats: estar completament boig.
Estar com un cep: ebri.
Estar com un gnguil: prim.
Estar com un llum: estar tocat del cap.
Estar de bona lluna: estar de bon humor.
Estar de frutis: estar de mal humor.
Estar de mala lluna: malhumorat.
Estar de pega: no tindre sort.
Estar de: tenir afecte, inters.
Estar en les beceroles: estar en els inicis dalguna cosa.
Estar en punxes: estar impacient.
Estar en sa: estar en un moment de maduresa o de plenitud.
Estar fet un bou: estar furis i rabit.
Estar fet una coca: estar molt malalt o esgotat.
3
 Curs preparatori per a la prova de certificaci de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Ccera

Estar fins al capdamunt: estar cansat dalg o dalguna cosa. Fer dissabte: netejar la casa a fons.
Estar fora de to: perdre la contenci. Fer eixir els cabells bancs: fer passar penes.
Estar fresc com una cama-roja: sense preocupacions. Fer eixir/traure de polleguera: fer-li perdre la calma. Exasperar alg.
Estar gbia: estar boig. Fer el borinot: remugar en veu baixa.
Estar gat: estar borratxo. Fer el cor fort: sobreposar-se a les adversitats.
Estar peix: no saber res dun tema. Fer el desents: no donar-se per alludit.
Estar per: estar en lloc dalg. Fer el desmenjat: fingir desinters per all que en realitat es desitja.
Estar pet: embriac. Fer el fet: obtindre el resultat desitjat.
Estar que peta: estar massa gros. Fer el gamba: no treballar amb ganes.
Estar sant Pere canviant els mobles: tronar. Fer el mandra: tindre peresa.
Estar si cau no cau: perillar. Fer el manta: gandulejar.
Estar tou: satisfet. Fer el paparra: aprofitar-sen.
Estar trencat de color: estar malalt. Fer el paperot: fingir.
Estar-se de: prescindir-ne, renunciar a, abstenir-se de. Fer el pes: convncer, satisfer.
Estirar els ossos: jeure. Fer el plat (duna cosa): donar una gran importncia a un tema.
Estirar ms el bra que la mnega: viure per damunt de les Fer el ple: arredonir.
possibilitats econmiques. Fer el prssec: deixar-se enredar.
Explicar un sopar da duro: contar grandeses. Fer el salt: enganyar.
Faltar un bull (a alg): tindre poc de trellat. Fer els ulls grossos: ser permissiu.
Fer (de) dissabte: fer neteja. Fer embuts: no parlar clar.
Fer a mans: lliurar. Fer entrada de cavall sicili: comenar alguna cosa amb gran
Fer aiges: amenaar ruina. arrancada i no acabar-la.
Fer anys i panys: fer molt de temps. Fer escarafalls: manifestar desaprovaci.
Fer ballar els nanos: fer per agradar alg. Fer fallida (un comer): cessar de fer els seus pagaments.
Fer bon paper: se amable. Fer feredat: horroritzar, fer por.
Fer bona gavella: avindres. Fer figa: fallar alguna cosa.
Fer bona lliga: simpatitzar. Fer fila: tindre un aspecte ridcul.
Fer bondat: comportar-se b, especialment un infant. Fer fira: divertir-se.
Fer bones miques: entendres, simpatitzar. Fer fora: expulsar, despatxar.
Fer cabal de: fer cas de. Fer forat: menjar molt; afectar.
Fer calaix: tindre bons ingressos. Fer forrolla: Estar en voga.
Fer campana: no assistir a classe. Fer girar el cervell: marejar, trastocar.
Fer cap: comparixer, arribar a destinaci. Fer i desfer: manar, regir.
Fer cara de pomes agres: estar enfadat. Fer ja: tindre o gastar una cosa en abundncia..
Fer casa: guanyar i estalviar. Fer lagost: (en un negoci) guanyar-hi molt.
Fer cisa: estafar. Fer laleta: festejar una dona.
Fer com qui sent ploure: obrar sense fer cas del que hom li diu. Fer lnec: estar a les acaballes, morir, ofegar-se.
Fer crrer les tisores: criticar. Fer lefecte de ....: sembla que...
Fer costat: ajudar alg. Fer lenze: fer el desents.
Fer creu i ratlla: oblidar o perdonar alguna cosa; no voler-ne saber Fer lesquena a alg: ajudar a un altre a progressar, recolzar.
res ms. Fer lorni: no donar-se per alludit.
Fer curt: resultar errat per defecte de clcul. Fer lull viu: espavilar-se.
Fer denteta: provocar enveja. Fer lullet: clucar lull amb complicitat.
4
 Curs preparatori per a la prova de certificaci de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Ccera

Fer la creu: no voler saber res ms. Fer un ja: fer un nyap, un desastre.
Fer la ganyota: morir-se. Fer un pensament: decidir-se a actuar.
Fer la gara-gara: afalagar. Fer un riu: orinar.
Fer la guitza (a alg): molestar-lo, destorbar-lo dall que vol fer, Fer volar coloms: illusionar-se.
importunar. Fer xixines: fer malb.
Fer la m: molestar. Fer ziga-zagues: Seguir un lnia en forma de Z.
Fer la murga: amonar, molestar. Fer-la bona: fer un disbarat, fer-la grossa.
Fer la palometa: canviar molt dobjectius Fer-la petar: xarrar.
Fer la papallona: ser inconstant. Fer-li una cara nova: apallissar alg.
Fer la pilota: adular. Fer-ne cinc cntims: explicar breument algun fet.
Fer la rateta: reflectir llum amb un espill. Fer-ne un gra massa: excedir-se.
Fer la ronsa: diferir l'execuci d'alguna cosa que es fa de mala gana. Fer-se amb alg: tractar-shi amb alg.
Fer la traveta: entrebancar. Fer-se compte duna cosa: imaginar-se-la.
Fer la visita del metge: estar poc de temps. Fer-se el minso: aparentar mansuetud.
Fer la viu-viu: anar tirant. Fer-se escpol: escapar-se.
Fer llufa: fallir. Fer-se foneds: desaparixer.
Fer mala sang: enfadar-se molt. Fer-se seu: guanyar-se la bona voluntat dalg.
Fer malves: morir. Fer-sen creus (duna cosa): admirar-se, estranyar-se.
Fer mans i mnegues: esforar-se molt a aconseguir alguna cosa. Ficar cullerada: intervindre sense ser demanat.
Fer marrada: fer cam, pegant una volta. Ficar el rem: enganyar-se.
Fer matx: fer una destrossa. Ficar la banya: entossudir-se.
Fer miques (una cosa): trencar-la en fragments menuts. Filar prim: pensar de manera subtil.
Fer nona: dormir, especialment es diu dels xiquets. Fins al moll de los: profundament, arribar al ms ntim.
Fer nosa: obstruir, dificultar una acci. Fregar pels morros: retraure alguna cosa.
Fer nyic-nyic: molestar amb insistncia. Fugir destudi: eludir un tema.
Fer pam i pipa: burlar-se. Garbellar laigua: fer faena debades.
Fer passar amb raons: ajornar la soluci duna cosa. Gastar fums: presumir.
Fer patxoca: fer goig. Gastar fums: resumeir, fatxendejar.
Fer pea: agradar. Girar cua: anar-sen.
Fer peixet: caure dins de l'aigua o d'un altre lquid. Girar full: canviar de tema, eludir una qesti.
Fer pits i llonzes: esforar-se molt. Guanyar la joia: tindre sort.
Fer planxa: equivocar-se. Guanyar-se les garrofes: guanyar-se la vida.
Fer plat (duna cosa): donar importncia. Haver de menester: necessitar.
Fer rac: fer guanys illcits. Haver inventat la sopa dall: presumir dintelligent.
Fer rodar el cap: marejar. Haver xafat merda: tindre sort.
Fer safareig: dir-ho a tothom. Haver-hi gat amagat: haver-hi intenci oculta.
Fer salat: arribar tard. Haver-hi gat empiulat: haver-hi motiu ocult
Fer tentines: caminar vacillant. Haver-hi mar de fons: haver-hi desavinences.
Fer un barret: fer una xerrada. Haver-hi ms dies que llonganisses: sobrar temps per fer alguna
Fer un bisbe: dir dos persones alhora les mateixes paraules. cosa.
Fer un cap nou: pegar alg. Haver-hi roba estesa: hi ha alg que no ha descoltar.
Fer un colp de cap: decidir-se. Haver-hi una mala fi: haver-hi bona cosa.
Fer un dia rfol: fer mal oratge. Haver-nhi per a llogar cadires: ser alguna cosa curiosa, digna de
5
 Curs preparatori per a la prova de certificaci de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Ccera
presenciar.
Haver-ne vist de verdes i de madures: haver passat per situacions
difcils.
Haver-se-les amb alg: discutir, barallar-se.
I ara!: vinga!
Inflar el barret de guixes: fer-se pesat.
Jugar-shi el coll: assegurar plenament alguna cosa.
Jugar-se la camisa: arriscar-ho tot.
Lladrar la lluna: intentar intilment convncer.
Lligar-se b les espardenyes: agarrar coratge, prendre precaucions.
Mala sort: no confondre amb mala pata, mala pota (barbarismes).
Mantindre a ratlla: parar els peus.
Matar el cuc: menjar una mica.
Menjar-se la partida: endevinar les intencions.
Mossegar-se la llengua: callar.
Moure tabola: moure soroll divertint-se.
Ni fred ni calor: amb indiferncia.
No arribar als talons: no poder-se comparar.
No arribar la sang al riu: no ser greu.
No badar boca: no dir res.
No cabre a la pell: sentir-se molt satisfet.
No cantar-ne gall ni gallina: haver caigut en loblit. No parlar-se'n
ms d'una cosa.
No deixar-ho florir (alguna cosa): gastar-la prompte.
No dir ni pruna: no dir res en absolut.
No donar coll: no donar labast per fer una cosa.
No eixir els comptes: obtenir un resultat inferior a lesperat.
No entendre-hi ni un borrall: no comprendre-hi res.
No estar catlic: no trobar-se b de salut.
No estar-se de res: donar-se tots els gusts.
No fer ni fred ni calor (una cosa a alg): ser-li indiferent.
No fer-ne cabal: no prendre-sho massa fort.
No fer-ne un brot: no fer gens de faena.
No haver-hi ni rei ni roc: no existir autoritat.
No haver-hi res a dir: reconixer la veritat.
No menjar per no cagar: ser un garrepa, gasiu.
No mirar a la cara: tindre aversi.
No mirar cap ni cara: no tenir respecte a ning.
No parar en torreta: no descansar, tenir gran mobilitat.
No poder dir ni fava: quedar-se sense al.
No poder pair: tindre entravessat.
No posar-se cap pedra al fetge: prendre-s'ho tot amb calma.
No saber a quina porta tocar: no saber com resoldre una situaci
greu.
No saber avindres: no fer lliga, estranyar-sen molt.
No saber el que es pesca: ignorar. Estar molt atabalat
No tindre cap ni peus: no tindre sentit.
No tindre-les totes: no estar molt segur.
No tindre ni sota ni volta: no tenir trellat.
No tindre retop: sser irrebatible, no tenir rplica possible.
No tindre nom: ser inaudit ( un fet, una cosa, una persona).
No tindre ni cap ni peus: estar una cosa mal feta, o sense ra.
No tindre pilota a lolla: no tindre recursos econmics.
No tindre sang a lull: no tindre compassi.
No tindre trellat: no tindre sentit.
No tindre un clau: no tindre diners.
No tocar la camisa a la pell: tindre por.
No traures la pasta dels dits: no tindre habilitat per a resoldre els
problemes.
No traure trellat: no tindre sentit una cosa.
No traure res a carregador: no ficar-se res a la butxaca.
No trobar aigua a la mar: ser intil, incapa de resoldre res.
No veures amb cor: estar desanimat.
Omplir el pap: menjar.
On brama la tonyina: molt lluny.
On va la corda va el poal: estar molt units, anar junts.
Pagar a tocatoni: pagar al comptat.
Pagar els plats trencats: rebre sense culpa.
Pagar la festa: ser vctima de la diversi dels altres.
Parar esment: fixar-se.
Parixer que mira el plat i mira les tallades: dissimular les intencions
amb les quals es fa una cosa.
Parixer un eccehomo: estar ple de ferides.
Parlar all va: parlar sense reflexionar.
Parlar foradat: dir incoherncies.
Partir pel mig: dividir.
Partir palletes: trencar una relaci damistat.
Passar a pl i repl: enganyar.
Passar de taca doli: excedir-se.
Passar lestona: entretindres.
Passar pel seds: analitzar amb detall.
Passar per ladreador: haver de fer alguna cosa vulgues o no, fer
seguir una vida recta.
Pegar la cabotada: estar dacord.
Pegar llenolades: ser infidel al cnjuge, cometre adulteri.
Pegar tort: causar a alg un disgust.
6
 Curs preparatori per a la prova de certificaci de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Ccera
Pensar amb els peus: pensar poc i de mala manera.
Per descomptat!: i tant que s!. No confondre amb: per suposat
(barbarisme)
Per quins cinc sous?: per quina ra?
Perdre bous i esquelles: quedar-se sense res.
Perdre el senderi: perdre el domini de si mateix.
Perdre lesma/esme: descoratjar-se.
Perdre loremus: embogir, perdre el domini de si mateix.
Pesar figues: fer becaines, adormir-se.
Picar en ferro fred: esforar-se intilment.
Picar lham: deixar-se enganyar.
Picar sola: anar-se'n de pressa.
Picar-se les crestes: barallar-se, tenir antagonisme.
Plegar el ram: abandonar una activitat.
Ploure a bots i barrals: ploure molt.
Portar una bona gepa: tindre molts deutes.
Posar en dansa: posar en curs dacci.
Posar fil a lagulla: posar-se a fer una tasca.
Posar-se a to: acordar-se; refer-se.
Posar-se fet un lluquet: enfadar-se molt.
Posar-se pedres al fetge: preocupar-se.
Posar-se tou: sentir satisfacci i demostrar-ho.
Prendre un determini: decidir-se a fer alguna cosa.
Prendre-sho a la valenta: interpretar desfavorablement, o massa
seriosament.
Pujar a cavall: esclavitzar, dominar.
Pujar al cap: marejar.
Quedar a la lluna de Valncia: frustrar-se un desig.
Quedar-se en els ossos: aprimar-se.
Quedar-se escurat: arrunar-se.
Quedar tot en fum de botges: esvanir-se i quedar reduda a no-res
una cosa que tenia molta aparena.
Rascar-se la butxaca: pagar.
Reblar el clau: insistir.
Remenar les cireres: decidir.
Rentar-se les mans: desentendres.
Riure per les butxaques: rebentar-se de riure, riure molt.
Rodar el cap: sensaci de mareig.
Saber comptar: mirar pels propis interessos.
Saber el pa que shi dna: conixer el cas.
Saber-la llarga: tindre molta experincia i astcia.
Seguir la veta: complaure.
Semblar gat escorxat: ser magre, prim.
Sense solta ni volta: sense sentit.
Sense tocar vores: no topar amb cap obstacle.
Sentir ploure: desoir, desentendres.
Ser (alg) un colador: beure en excs.
Ser a la balana: estar a punt de resoldres.
Ser aigua en cistella: ser intil.
Ser al cap del carrer: concloure una discussi.
Ser all per all: semblar.
Ser bufar i fer ampolles: ser fcil de fer.
Ser carn i ungla: estar molt units, anar junts.
Ser clot i fava: ser el centre.
Ser coix de lala: ser poc intelligent.
Ser com la cera: ser dcil.
Ser com posar oli al cresol: un remei molt bo.
Ser cul i camisa: avindres.
Ser curt de gambals: tindre poca intelligncia.
Ser dantiga soca: ser molt vell.
Ser de bona dent: ser menjador.
Ser de bona fusta: tindre bon cor.
Ser de lolla: ser dels qui manen.
Ser de mala mort: ser de baixa qualitat.
Ser de molta braa: tindre molta fora.
Ser de sucre: ser molt delicat.
Ser el capit manaies: voler dirigir-ho tot.
Ser escol damn: seguir la voluntat daltres.
Ser figues dun altre paner: tractar-se duna altra qesti.
Ser flors i violes: anar tot molt b, resultar fcil.
Ser foc dencenalls: ser de poca importncia.
Ser fum de botja: ser una cosa passatgera inconsistent.
Ser huits i nous: sense valor.
Ser laleta del cor: ser la persona ms estimada, la preferida.
Ser lase dels colps: rebre les conseqncies.
Ser la mare dels ous: ser la causa.
Ser mel (una cosa): ser de bona qualitat i molt adequada.
Ser oli en un cresol: ser un remei rpid i prou efica.
Ser prou: bastar.
Ser quatre gats: ser pocs.
Ser un atrotinat: actuar sense reflexi.
Ser un cama-roja: no preocupar-se.
Ser un cap de suro: neci.
Ser un cap gros: ser un sabut.
Ser un clau (per a alg): ser una pena forta.
Ser un neula: tindre poc carcter.
7
 Curs preparatori per a la prova de certificaci de nivell superior de la JQCV. Enrique Lluch Ccera
Ser un pegat en un banc: no escaure-hi.
Ser un poca-solta: ser un insensat, sense seny, ni trellat.
Ser un tros de quniam: ser una persona molt beneitona.
Ser un ull de poll: ser insuportable.
Ser una aranya: traure benefici de tot.
Ser una espasa: que destaca en alguna activitat.
Si ms no: almenys.
Somiar perdius: viure als nvols.
Somiar truites: ser fantasis.
Suar el sag: suar molt.
Suar la cansalada: fatigar-se.
Suar la carcanada: suar molt.
Tal dia far un any: no t importncia.
Tallar claus: trobar-se molt irritat.
Tallar el bacall (labadejo): manar, dirigir.
Tancar amb pany i clau: guardar.
Tindre barra: ser un pocavergonya.
Tindre bona barra: menjar molt.
Tindre botifarra: mantindre, dues persones, una relaci d'amistat
excessivament absorbent.
Tindre bona garra: ser caminador.
Tindre cara i ulls: tindre seny.
Tindre corda: voler continuar fent una cosa.
Tindre corretja: tindre pacincia.
Tindre el cap a carrerons: estar confs.
Tindre el coll moll: ser bona persona.
Tindre el pit carregat: estar refredat.
Tindre esma: tindre fora espiritual.
Tindre ledat del mn: ser molt antic.
Tindre la m foradada: gastar en excs.
Tindre la paella pel mnec: gaudir duna posici predominant
respecte a un oponent.
Tindre la sang dorxata: no tindre vigor ni iniciativa.
Tindre les mans lliures: poder fer i desfer.
Tindre llana: tindre sort
Tindre m esquerra: saber fer les coses amb diplomcia.
Tindre melsa: obrar amb lentitud i mala gana.
Tindre nas: ser perspica, duna visi mental aguda.
Tindre una flor al cul: viure cmodament.
Tindre una retirada: assemblar-se.
Tirar de veta: gastar molt, balafiar.
Tirar el dau: decidir-se.
Tirar el lleu: fer un gran esfor.
Tirar pel dret: actuar resoludament.
Tirar per terra: menysprear.
Tirar-se la manta al coll: desentendre-sen, despreocupar-sen.
Tirar-sho a lesquena: no preocupar-se.
Tocar campanes: perdre el cap, no tindre el coneixement molt clar.
Tocar de peus a terra: ser realista.
Tocar el crost: apallissar.
Tocar el dos: anar-sen.
Tocar el pirand: anar-sen.
Tocar el rebre: eixir perjudicat.
Tocar el tendre: afectar.
Tocar ferro: ser supersticis, previndres contra la mala sort.
Tocar larpa: robar.
Tocar la pera: molestar.
Tocar mare: tornar al punt de partida.
Tocar timbals: dir despropsits.
Tocar totes les tecles: ocupar-se de moltes coses.
Tocat del perol: que no est bo del cap, que est una mica trastocat,
que s un poc boig.
Tornar la pilota a joc: puntualitzar.
Tornar al solc: tornar al bon comportament.
Tornar-se de tots colors: sufocar-se.
Tractar a baqueta: amb rigor.
Traure de polleguera: traure de les caselles.
Treballar com un ase: treballar molt.
Trencar palletes: acabar una relaci damistat.
Trobar lenfilador: trobar el quid.
Una de freda i una de calenta: no hem dintentar traduir del castell
una de cal y otra de arena.
Untar les mans: subornar.
Untar les rodes: subornar.
Verd (alg): trobar-se en dificultats, en situaci difcil.
Veure el llaut: revelar-se all que hi ha sota laparena.
Vindre a esment: acudir el pensament.
Vindre a tall: ser oport.
Vindre a tomb: ser oport.
Vindre com lanell al dit: ser oport.
Vindre de lhort: no saber de qu es tracta.
Voler fondres: avergonyir-se.
Voler la mare i els pardalets: voler-ho tot.
Vores amb cor de: Vores amb nim.
Vores verd (alg): trobar-se en dificultats, en situaci difcil.
8