Bernat Dedéu

VIURE UN DIA

XIV

No podem ser en cada cosa, sempre;

maleïm la raresa, el pedestal descalç,
epidèmies, potser, d’unes estàtues
sense cap poble.

Torna a llegir les morts

d’aquells grans homes;
només un foli al diari pels caiguts.

No podem ser en una cosa, sempre,

més enllà de la llengua que ara tens a l’estómac.
Fins i tot l’àgora dels desigs més ardents
té el llibre escrit per l’orador més simple.

Torna a l’intent de ser, amb completud,

caiguda, lletja, destronada pel fàstic;
després aixeca’t, neteja’t la remor
que et fa més feble i camina, si pots.

Bernat Dedéu 39
 XX

Podríem assajar la mort del pare

mentre bevem la santa inquisició
dels nostres dits, tot mossegant el foc,
sense motiu, tan sols perquè la flama
s’escaldi, lentament, en el seu groc.

Hauríem de cremar totes les pàgines

que manen la retòrica, i apadrinar
la bíblia dels estants, la tristor de la mare,
els setembres que vas passar, desemparada,
amb els germans de vidre, sota el teu pit.

Podríem tornar enrere, seguir mirant

la nuesa dels nadons, despullar nits
que entronquen la mirada, cridant els fills
que escombren la tardor, sense més fulles.

Hauríem d’obrir els ulls i fer blanca la terra,

trobar el perdó a la sorra dels dies;
guanyar el record que avui es fa dir jo.

però hi ha encara la por, que posa nom als astres...

40 Reduccions
 XXVI

Per a l’Ana Otero

Potser quan l’animal trenqui esquelets de vidre

podrem tornar a alçar el vi de les estàtues;
podríem ser, sobreviure, moldre’ns,
entendre les tendreses d’un tot sense més pobles;
però ara et tinc aquí, mentre agrupem
les deixalles esteses de tots els mons servibles;
obrim els ulls, cansats, sense més pàgines
que el pròleg d’una porta que ja ho és tot.
Enfiles el camí de l’aigua seca
mentre provem de trobar algun miracle
a la gola del llop; els animals, avui,
podran permetre’ns fer com si ja fóssim morts.

Bernat Dedéu 41
 XXXII

Quan ja no quedin més enemics al front

de l’oblit, i les abraçades siguin
només el tuf dels mots, tornarem a inventar
els pronoms que ens poden dir
la veritat dels cossos. Som en un punt final
on no hi ha més inicis; només el so
d’un còdex indigent, notació i tacte,
podrà sentir el després, un no res que ja és norma;
però encara tens per tu tots els significats
que giren entre les pedres dels autòmats...

i aquesta nit és preludi dels cants

que cicatritzen flames d’un indistint nosaltres.

42 Reduccions
 XXXIV

Els dies han tastat les notacions

de la mentida. Després de la desfeta
només veiem somriure els cortinatges
de la caducitat, entre les turbulències
d’una presó, de la taula parada
que porta el nom d’un astre sense mesura;
volem acabar cecs, sords i mancats de gràcia,
i mesurar la vida en allò que no es diu...

Bernat Dedéu 43
 VIURE UN DIA...

Per Guillem Defak Fullana i Marc López

Quan la memòria necessiti l’oblit

per sobreviure, tornarem a desar
velles fotografies sota els pulmons.
Si no hi ha res a dir, estimats mestres,
més valdrà no temptar la simfonia
de tot allò que encara no hem fet,
dels llibres que ens conformen la pell
i potser no hem tastat, dels cossos joves
que somiàvem d’infants, sota la pluja.

Però avui els déus tenen els genitals

massa cansats i les nostres oïdes són
només les cicatrius dels cants que dormen.
Els cranis ja no preguen pels temps futurs.
Només hi ha un ara, mentre ens aferrem
a l’úter de la mare que no té blancs.
Quan cau la llum s’encenen les espelmes
de la mendicitat. Són els interrogants
que mesuren la calma, sense respostes,
nits i tardor, cadàvers sense almoina.

Som massa nous per deixar de ser antics;

cremem la pell de la lletra pretèrita
mentre en bevem la cendra; som la revolució
dels creadors analfabets del món.

Els ocells negres han dit que no sabran

el nom dels morts; n’escoltarem la música,
lamentant ser els fills de tanta sort. Podrem seguir cantant,

44 Reduccions
 les mateixes cançons, militant pels mateixos
carrers que ens han vist riure amb l’amor del passat.

... i encara ens quedarà l’orgull d’arribar tard

a totes les mentides, als enganys més feliços,

la por de viure un dia...

Bernat Dedéu 45