El gust per la lectura

Fem teatre amb Josep M. Benet i Jornet

Generalitat de Catalunya
Departament dEnsenyament
 SEMINARI
"El gust per la lectura"
1997-1998

Direcci General dOrdenaci Educativa

Servei dEnsenyament del Catal

Fem teatre amb Josep M. Benet i Jornet

FRANCESC GIL I LLUCH

M. JOSEP SIM I PERALTA

1
Tots els textos han estat reproduts amb l'autoritzaci expressa de les editorials
corresponents.

2
 NDEX

Introducci . . . . . . . . . . . . 5

Orientacions per al professorat . . . . . . . . . 7

1. Objectius . . . . . . . . . . . 7
2. Continguts . . . . . . . . . . . 8
3. Orientacions didctiques . . . . . . . . . 9

I. El somni de Josep Maria Benet i Jornet . . . . . . . 11

1. Una passi per compartir . . . . . . . . . 13
2. El teatre infantil i juvenil . . . . . . . . . 17
3. Lentrevistem? . . . . . . . . . . 19

II. Elements de la comunicaci oral . . . . . . . . 23

1. Recursos expressius . . . . . . . . . . 25
1.1. Volum de la veu . . . . . . . . . 25
1.2. Entonaci del missatge . . . . . . . . 27
1.3. Velocitat de la dicci . . . . . . . . 28
1.4. Onomatopeies . . . . . . . . . 29
2. Elements no verbals . . . . . . . . . . 35
2.1. Gestualitat . . . . . . . . . . 36
2.2. Indumentria. . . . . . . . . . 38
2.3. Espai . . . . . . . . . . . 40

III. De la conversa quotidiana al dileg teatral . . . . . . 47

1. Situaci comunicativa . . . . . . . . . 49
2. Adequaci . . . . . . . . . . . 53
3. Coherncia . . . . . . . . . . . 54
4. Cohesi . . . . . . . . . . . . 57
5. Taller de creaci i de fantasia . . . . . . . . 59

IV. Representem El somni de Bagdad . . . . . . . . 61

1. De qu parlem? . . . . . . . . . . 63
1.1. LOrient somniat . . . . . . . . . 63
1.2. La crisi del petroli . . . . . . . . . 65
1.3. La innocncia perduda . . . . . . . . 66
1.4. El mn real . . . . . . . . . . 68
2. Els nostres herois . . . . . . . . . . 68
2.1. Stuart . . . . . . . . . . . 68
2.2. Aixa . . . . . . . . . . . 71
2.3. Zulema . . . . . . . . . . 76
2.4. Omin . . . . . . . . . . . 78
2.5. El Califa, lIndentent i el Botx . . . . . . .
79
3. Les escenes . . . . . . . . . . . 80
4. El repartiment . . . . . . . . . . . 82

3
Bibliografia . . . . . . . . . . . . 85

Annex . . . . . . . . . . . . . 89

1. Qui sc i per qu escric . . . . . . . . . 91

4
 INTRODUCCI

Una pea teatral reuneix tots els requisits per constituir un material precis dins les
activitats que es porten a terme en un centre educatiu. Els textos, sovint de procedncia
diversa, s'ajusten a la perfecci als objectius que el professorat es marca com a prioritats.
Ens referim a tots els aspectes que el text ofereix, tant des del punt de vista lingstic, com
conceptual. Sense deixar-ne de banda un altre de fonamental i sovint poc valorat: el
sensitiu. Moltes de les habilitats de l'alumnat que difcilment es poden detectar, surten a la
superfcie quan una proposta atractiva les estimula. No cal insistir ms en aquest punt.
L'experincia ens n'ofereix tots els arguments.

Davant les noves perspectives del sistema educatiu, l'ensenyament de la llengua imposa
uns interessos que tradicionalment han estat poc valorats. La llengua oral n's un, potser en
aquests moments el prioritari. El professorat s'ha trobat amb la necessitat de potenciar-ne
l'aprenentatge i, sobretot, l's. Les eines de qu disposa sn, en l'actualitat, insuficients.
Treballar sobre textos teatrals, escenificar-los o utilitzar-los com a eina per perfeccionar
l'oralitat, s cada cop ms una prctica habitual.

s amb aquest esperit que hem elaborat un dossier centrat en el fet teatral. Les activitats
proposades es marquen com a objectiu incidir en una lnia que desperta l'inters del
professorat pel seu elevat valor didctic. Les propostes de treball se centren a despertar en
l'alumnat la curiositat per unes obres que permeten una introducci ldica i desinhibida als
aspectes ms elementals del teatre.

Josep M. Benet i Jornet, l'escriptor a qui dediquem aquest dossier, ha escrit, parallelament
a la seva obra per a adults, textos dedicats als espectadors ms joves. El teatre infantil i
juvenil no constitueix, per, una illa al marge dels interessos esttics i intellectuals de les
peces per a adults. Ho deixa ben clar a la introducci a Taller de fantasia i Supertot:
Quan, assegut davant dels fulls en blanc, he volgut que unes obres fossin acceptades per
les ments dels nens, no he renunciat, efectivament, i celebro que me n'hagin fet adonar, a
les meves inquietuds, a les meves obsessions. Qualsevol lector familiaritzat amb l'univers
de Benet i Jornet se'n pot adonar desprs de llegir aquestes obres.

El dossier s'estructura en quatre apartats, que tracen un recorregut que comena amb una
aproximaci a la personalitat de Benet i Jornet i a la seva producci infantil i juvenil per
desembocar en l'estudi d'una obra, El somni de Bagdad, que resumeix bona part de les
caracterstiques de la seva producci teatral:

1. El somni de Josep M. Benet i Jornet. L'objectiu d'aquest apartat s incitar l'alumnat a

recollir informaci til per poder simular una entrevista a l'autor. Per tenir prou elements
de treball, es tracten aspectes relacionats amb els seus anys de formaci, la passi pel
teatre i les obres adreades al pblic infantil i juvenil.

2. Elements de la comunicaci oral. La comunicaci oral suposa un coneixement

dhabilitats i destratgies que qualsevol parlant utilitza. Alguns daquests recursos sn
necessaris, tamb, per a la representaci. s per aix que en aquest apartat es presenten
diverses propostes per incidir en elements, com lentonaci o la velocitat de la dicci,
aplicats tant a la comunicaci oral com a la representaci teatral.

5
3. De la conversa quotidiana al dileg teatral. Aquest apartat completa lanterior.
Lelaboraci i la representaci de dilegs teatrals es desenvolupa a partir de la conversa
quotidiana. Daquesta manera, els recursos de la teatralitat sadquireixen de manera
progressiva, a partir de coneixements previs dels nois i les noies.

4. Representem El somni de Bagdad. Desprs de treballar els primers apartats, l'alumnat

s'enfronta a un text complet. Partim de la hiptesi que un grup d'aficionats al teatre, els
nois i les noies de la classe, decideixen representar una obra. Escullen El somni de Bagdad.
Aquest captol proporciona unes activitats perqu els alumnes i les alumnes es familiaritzin
amb el text, a fi que interioritzin tot el que fa referncia als personatges, a l'estructura i als
temes que s'hi plantegen.

Tots els fragments que sinclouen en el dossier, tant els dels llibres treballats com els
daltres autors, sn referits a ledici consignada a la bibliografia.

6
ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

El dossier sadrea preferentment a lalumnat del primer cicle dESO. Es pot preveure
tamb la possibilitat de treballar-lo en el segon cicle, seleccionant les prctiques que
sajustin al nivell del grup-classe.

La intenci final del dossier s que lalumne/a sinici en el mn del teatre a partir de
textos originals de Josep M. Benet i Jornet. La lectura expressiva, la creaci, la
dramatitzaci de textos i situacions reals i la participaci en el joc teatral sn objectius que
shan dacomplir progressivament.

El contingut de les activitats sadscriu a lrea de Llengua, tot i que diversos aspectes que
es proposen entren tamb dins lmbit de les rees de Visual i plstica i de Tecnologia. La
interdisciplinarietat dels exercicis permet evidenciar a lalumnat el lligam que existeix
entre determinades matries del currculum.

Un dels centres dinters del dossier, potser el principal, s la insistncia a proposar

activitats que afavoreixin el perfeccionament de lexpressi oral i el foment de la
creativitat individual dins un collectiu heterogeni. s molt important potenciar aquestes
habilitats en una etapa en qu lalumne/a necessita guanyar seguretat i madurar la seva
personalitat.

Tamb t importncia pel fet de divulgar i donar a conixer millor el teatre en general i
lobra de Josep M. Benet i Jornet en particular.

Lobjectiu no s formar veritables actors o actrius, sin ajudar a entendre la complexitat

dinterpretar un personatge i a valorar amb esperit crtic una representaci teatral.

1. Objectius

Lalumne/a, en acabar el crdit, ha de ser capa de:

1. Superar les dificultats que representa parlar en pblic.

2. Llegir de forma expressiva un text teatral.
3. Adquirir un domini raonable del cos, la veu i el vocabulari bsic teatral.
4. Utilitzar el llenguatge verbal i no verbal per expressar sentiments i emocions.
5. Memoritzar, interpretar i improvisar dilegs breus i histries.
6. Simular emocions humanes elementals.
7. Crear, representar i interpretar un personatge dacord amb situacions o interessos
especfics.
8. Reconixer i utilitzar els elements necessaris (maquillatge, vestuari) per dur a terme una
representaci teatral.
9. Escenificar textos literaris o de creaci prpia.
10.Valorar i apreciar lesfor dels companys en les actuacions davant el pblic.
11.Adquirir lhbit de treballar en equip.
12.Ser responsable amb les tasques negociades, encomanades i acceptades.
13.Valorar el treball dactor/actriu dacord amb criteris personals.

7
2. Continguts

Procediments

1. Aplicaci de les tcniques de respiraci, relaxaci, desinhibici i socialitzaci.

2. Dramatitzaci espontnia o preparada de situacions de comunicaci de la vida
quotidiana o de textos literaris.
3. Participaci en les diverses etapes del procs creatiu del fet teatral (llums, msica,
vestuari, atrezzo).
4. Experimentaci de les diferents etapes del treball dactor/actriu (domini del cos,
modulaci de la veu, construcci del personatge, la situaci, la histria i el context,
lexpressi de lestat anmic, el maquillatge).
5. Creaci i recreaci de textos amb finalitats teatrals.
6. Repetici i memoritzaci de textos de creaci prpia o literaris.
7. Assaig descenes per millorar la qualitat interpretativa.
8. Representaci de textos teatrals.
9. Lectura de dilegs dramatitzats.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. La interpretaci teatral.
1.1. Respiraci i relaxaci.
1.2. La improvisaci: jocs de rol, simulacions.
1.3. La composici de personatges: aspecte fsic, expressi democions, sentiments.
2. Lespai escnic: localitzaci, tipus descenaris, caracteritzaci i elements fonamentals.
3. El maquillatge: conceptes bsics, exageraci i modificaci de trets fsics.
4. El text teatral.
4.1. Caracterstiques: loralitat, les acotacions, la divisi en escenes, els dilegs, el
monleg.
4.2. Lassaig: millora descenes, modificaci dactituds.
4.3. La representaci: lescenografia, els efectes sonors i lluminosos.

Valors, normes i actituds

1. Conscincia de la importncia del teatre com a font de lleure.

2. Valoraci positiva del teatre i el treball dels actors/actrius en particular.
3. s conscient de les eines del treball dactor/actriu per millorar la capacitat de
comunicaci personal.
4. Valoraci positiva de la lectura dobres de teatre i de lassistncia a representacions
teatrals.
5. Predisposici a adoptar rols diversos, i, fins i tot, ridculs.
6. Respecte i tolerncia per la dinmica i ritmes aliens.
7. Responsabilitat i esperit crtic envers el propi treball i el dels altres.
8. Cooperaci en les tasques collectives.

8
3. Orientacions didctiques

Per a lensenyament/aprenentatge

La preparaci dactivitats didctiques per despertar en lalumnat linters pel teatre ha de

partir dun coneixement exhaustiu de les habilitats i els interessos dels nois i les noies que
participaran en el treball a laula.

La metodologia que sha dutilitzar ha de ser prou variada per ajustar-se a les potencialitats
de cada alumne. Lgicament, no tots els alumnes han de realitzar les mateixes prctiques,
sin que sha de contemplar el grup-classe com a motor de les activitats. Es pot dur a terme
un treball especialitzat, en qu les tasques quedin repartides en funci de les preferncies
que manifestin els protagonistes de les activitats que es proposen al dossier.

La integraci en el grup s un objectiu important. El professorat lha de contemplar com a

prioritari. La cohesi en un collectiu harmnic ha de presidir la realitzaci dels exercicis.

No s indispensable que el centre disposi duna sala dactes que serveixi de marc per als
assaigs teatrals. Lobjectiu final del treball sobre el dossier no ha de ser forosament la
representaci duna obra de teatre. Una aula s un espai suficient per poder treballar, a
condici que la disposici del mobiliari de la classe sajusti a les necessitats evidents que
precisen les activitats que shi duran a terme.

Cal insistir tamb en la convenincia de disposar dun equipament audiovisual ptim, tant
pel que fa als suports de vdeo com de so. Sn molt recomanables per exercitar el domini
de determinades aptituds, aix com per propiciar lautocorrecci per part de lalumnat.

Per poder dur a la prctica la representaci, parcial o total, duna pea teatral cal que cada
alumne/a gradu el seu esfor dacord amb les seves possibilitats. Tothom ha de trobar la
funci que ms li convingui dins el collectiu. El procs a seguir ser com per a tots els
membres del grup, per lambici en els objectius finals dependr de les potencialitats de
cadasc. La familiaritzaci amb les tcniques de treball ha de ser rpida, per poder aix
afavorir la integraci de lalumnat en una dinmica de grup positiva.

El domini del cos i de la veu ha de ser el primer aspecte a exercitar. En segon lloc, les
improvisacions, que han de servir per introduir els nois i les noies en una faceta expressiva
que, probablement, els haur estat desconeguda. Incidir en aquest procs s una prctica
delicada que requereix una dedicaci intensa per part del professorat. El pas segent
consisteix a treballar la caracteritzaci, aspecte que abasta des del maquillatge al vestuari.
Posteriorment, les activitats se centraran en lestudi, memoritzaci i assaig descenes
diverses. Com hem observat anteriorment, la representaci final seria un objectiu
dacompliment no obligatori.

Els textos teatrals que shan escollit de Josep M. Benet i Jornet permeten una aplicaci
molt verstil per part de lalumnat. Els referents culturals a qu es fa referncia al dossier
propicien la revisi dels mites literaris i cinematogrfics ms propers als nois i a les noies.
Acostar-los a la prctica diria de lalumnat s una ambici que ha de comptar amb la
complicitat del professorat, per tal daconseguir que sadonin del seu carcter atemporal,
encara que la manera de concretar-se vari de generaci en generaci.
Per a lavaluaci

9
s important integrar lavaluaci a la progressi diria de cada alumne. Una valoraci
inicial pot consistir en la tipificaci de conceptes que tinguin a veure amb lespontanetat
davant el grup, la seguretat en la modulaci espontnia de la veu i loriginalitat de
plantejaments. Tot aix fet a partir duna improvisaci sobre un tema que sigui quotidi.

El seguiment per part del professorat de la progressi de lalumnat es pot fer a partir de
lelaboraci duna graella que reflecteixi el grau dassoliment de cada habilitat que es
treballi. s recomanable pactar amb els alumnes els objectius finals que shan de valorar i
en quina mesura.

10
I. EL SOMNI DE JOSEP M. BENET I JORNET

11
12
1. UNA PASSI PER COMPARTIR

La vostra professora us ha fet un encrrec que us ha deixat neguitosos: entrevistar Josep

Maria Benet i Jornet. Haureu de buscar tota la informaci que pugueu per preparar
l'entrevista.

1. Llegiu amb atenci el text de Josep M. Benet i Jornet Qui sc i per qu escric, que
podreu trobar a l'annex. Apunteu en forma d'esquema cadascun dels punts segents:

a) Orgens familiars.

b) Relaci amb els llibres.

c) L'ambici de ser escriptor.

d) Els anys d'adolescncia.

e) La universitat.

f) Escriptor de teatre.

2. Potser vosaltres, igual que Benet i Jornet des de ben petit, teniu inters a convertir-vos
en escriptors. Comproveu-ho. Completeu el quadre, anotant a cada casella la vostra
experincia particular:

Relaci dels
vostres pares amb
els llibres

Lectures que ms
us han agradat

Experincia com a
escriptors
(poemes, contes,
diaris...)

13
Opini sobre els
escriptors

Trets caracterstics
d'un escriptor que
admireu

Possibilitats de
convertir-vos en
escriptors

3. Un cop hgiu omplert el quadre, comenteu amb els vostres companys la informaci que
hi heu anotat.

4. La passi pel teatre s un dels sentiments que ms sovint expressa Benet i Jornet:

El teatre s per a vs, tamb, el desplegament d'un paisatge infinit? Tot hi s

possible?

El teatre s la meva passi. Penso que l'escenari s l'univers, s a dir, dins de

l'escenari, o millor, dins de l'espai escnic, hi cap tot, hi s possible tot. No hi ha
histria, no hi ha situaci, no hi ha res que no es pugui explicar a travs d'una obra de
teatre. No m'ha suposat mai cap limitaci. (pg. 7)

M. Nadal, El teatre, el joc apassionat de Josep M. Benet i Jornet

Sens dubte, les sensacions que desperta en vosaltres el fet teatral deuen ser molt diverses.
Comproveu-ho. Realitzeu una prctica seguint les instruccions que us detallem:

a) Cadascun de vosaltres apuntar en un paperet les tres paraules que, segons la vostra
opini, defineixen millor el teatre.

b) Una persona del grup recollir els paperets i escriur a la pissarra el que hi hgiu
escrit.

c) Seleccioneu les cinc paraules que hagin sortit ms citades i cinc de les que noms ho
hagin estat un cop.

d) Redacteu, individualment, una definici de teatre a partir de cada grup de paraules.

14
 e) Poseu en com les definicions de teatre i acordeu-ne un significat com a partir de
totes les aportacions que hi heu fet.

f) Busqueu al diccionari la paraula teatre i anoteu la seva definici en el quadre:

Teatre:

g) Discutiu els trets comuns i diferents de les vostres definicions i les del diccionari.

h) Comenteu quina definici podria agradar ms a Benet i Jornet.

5. Llegiu aquest text:

La idea de collectivitat s sempre present a les vostres obres?

S, s. Evidentment, el que jo faig i el que jo escric s el que m'agrada, el que

m'estimo i el que em preocupa; per mai no pensat com una aventura estrictament
personal, sin com una aventura relacionada amb una altra de collectiva. (pg. 7)

M. Nadal, El teatre, el joc apassionat de Josep M. Benet i Jornet

Qu enteneu vosaltres per collectivitat? Penseu que s possible entendre una persona
totalment desvinculada de la collectivitat?

6. Organitzeu un debat a classe. Constituu una mesa, amb un moderador i dos convidats,
cadascun dels quals defensar les idees segents:

Primer convidat Segon convidat

Les persones han de viure en Les persones han de viure lluny de

comunitat. qualsevol comunitat.

L'nic que importa s mirar per un mateix.

La solidaritat s un valor positiu.

s el fet de viure en comunitats el que torna

Les persones, si no s'organitzen en salvatges les persones.
comunitats, es tornen salvatges.

Un cop s'hagi acabat el debat, redacteu un text en qu defenseu les conclusions a qu

heu arribat.

15
7. Aquest fragment parla de dos temes fonamentals en les obres de Josep M. Benet i Jornet.
Llegiu-lo amb atenci:

La fugida o la recerca a qu estan abocats alguns dels vostres personatges s una

condemna o una grcia? s positiva o s negativa per a ells?

Els meus personatges que fugen sn, d'alguna manera, castigats per aquesta fugida.
[...] Si l'aspecte individual d'aquesta recerca s'emmarca dintre d'un mbit ms ampli,
em sembla fructfera i positiva i, en tot cas, em penso que s la naturalesa mateixa de
la gent, dels homes; el fet de buscar constantment, d'estar insatisfets del que tenen i
buscar sempre un sentit a la prpia existncia, no ja la seva, sin en general, de
l'existncia, del sentit de l'aventura humana. Aquest afany de coneixement,
d'entendre el mn que l'envolta, s indestriable de l'home; d'altra banda, est
condemnat al fracs. Ara, la recerca en si no s una cosa negativa, sin que s un fet
natural, com menjar, beure o fer l'amor; i, entre d'altres coses, volem arribar a
entendre on som, qu som, quin sentit t tot plegat. (pg. 7)

M. Nadal, El teatre, el joc apassionat de Josep M. Benet i Jornet

Busqueu al diccionari el significat de fugida i recerca. Relacioneu tots dos mots.

8. Quan el personatge d'una obra literria emprn una fugida ho fa amb la intenci de
trobar respostes a moltes preguntes que el preocupen. Expliqueu als vostres companys
casos de la vida real en qu trobeu algun parallelisme amb aquesta idea.

9. Apunteu en un full quins sn els cinc temes que ms us preocupen. Discutiu amb un
company els punts en qu coincidiu.

10. Us haureu de posar en la pell de Benet i Jornet. Escolliu quins sn, al vostre parer, els
trets ms importants de la seva vida. Agafeu com a punt de referncia la cronologia que
teniu anotada a continuaci:

1940 El 20 de juny, neix a Barcelona.

1946 Inicia els estudis als escolapis de la ronda de Sant Antoni.
1954 Comena els estudis de peritatge industrial, que no conclou, a l'Escola
Industrial.
1961 Emprn els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.
1963 Guanya el premi Josep M. de Sagarra amb Una vella, coneguda olor.
1965 Assisteix als cursos de literatura catalana que Joaquim Molas impartia als
Estudis Universitaris Catalans.
1966 Acaba la carrera en l'especialitat de Filologia Romnica.
1968 Treballa a l'Enciclopdia Catalana fins a 1971.
1973 Professor de literatura dramtica a l'Institut del Teatre de Barcelona, fins a
1981.
1975 Comena la seva collaboraci en la programaci i direcci dels espais
dramtics del circuit catal de TVE.
1976 Es casa amb Assumpta Cros.

16
 1981 Neix la seva filla Carlota.
1991 Premi Nacional d'Arts Escniques.
1992 Interv, com a guionista, en l'elaboraci de sries dramtiques a TV3. Les ms
populars sn Poble Nou i Nissaga de poder.
1996 E. R. s adaptada al cinema amb el ttol d'Actrius, dirigida per Ventura Pons.
1997 Li s concedida la Creu de Sant Jordi.

2. EL TEATRE INFANTIL I JUVENIL

1. Benet i Jornet s autor d'un bon grapat de peces de teatre infantil i juvenil. Busqueu tota
la informaci que trobeu sobre aquestes obres, que teniu anotades a continuaci. Us ser
til de consultar el prleg d'Antoni Carbonell a El somni de Bagdad:

1970 Taller de fantasia

1973 Supertot
1975 Helena a l'illa del bar Zodac
El somni de Bagdad
1983 El tresor del pirata negre
1991 La histria de Carlota quan se'n va anar a salvar el seu amic de les mans de la
dona de neu

2. El mn del cmic s ben present a Supertot i a Helena a l'illa del bar Zodac, com es
reflecteix en aquest fragment de Supertot. Llegiu-lo i, desprs, feu de dibuixants de cmic:

BILL: Et rendeixes?
JIMMY No!
BILL: Et rendeixes?
JIMMY: Ai! Est b, est b, em rendeixo!
BILL: Ja no sc el Bill figa flor d'abans, oi? Et portar a la justcia i t'obligaran a
cantar totes aquestes confabulacions diabliques.
JONES: No ho far! Bang! (Dispara i desapareix a tota velocitat.)
GLADYS: Bill!
BILL: No m'ha tocat per s'ha carregat Jimmy. Corre, hem d'encalar Jones, que no
s'escapi! (pg. 103)

Tots coneixeu els manga. Elaboreu una pgina de cmic a l'estil dels dibuixos
d'origen japons. Podeu incloure-hi tantes onomatopeies com vulgueu.

3. El tresor del pirata negre s'inspira en les novelles d'aventures. Coneixeu el ttol i l'autor
d'alguna novella d'aventures amb tresors i pirates? Aporteu la informaci que tingueu i
poseu-la en com.
4. Carlota i la dona de neu s una pea redactada a partir dels contes d'Andersen.
Recordeu la vostra infantesa. Repasseu algun dels contes de l'escriptor dans que sens
dubte haureu llegit o us hauran explicat. Expliqueu-ne un als vostres companys.

17
5. Probablement, molts coneixeu Benet i Jornet pel fet de ser el responsable dels guions de
sries de televisi com Poblenou o Nissaga de poder. Poseu a prova els vostres
coneixements televisius. Feu memria i digueu els noms, sempre que sigui possible, dels
personatges lligats a cadascun dels protagonistes de les dues sries:

Antnio Mateu
Poblenou Nissaga de poder
Pares

Esposa

Fills

Germans

Altres parents

Amics

Enemics

Altres personatges de la
srie

6. Expliqueu amb quin dels personatges que heu apuntat al quadre us sentiu ms
identificats. Raoneu-ne els motius.

7. Marqueu amb una creu les afirmacions amb qu estigueu d'acord:

a) Els colobrots...

Serveixen noms per distreure la gent dels seus problemes.

Sn una manera entretinguda per saber com sn les persones realment.
Noms interessen al pblic que t un nivell cultural baix.

b) Els guionistes de les sries...

S'ho passen molt b escrivint els dilegs.

Sn escriptors sense gaire xit.
Acaben odiant els personatges que han creat.

c) Els actors que hi intervenen...

Sn iguals que els personatges que interpreten.

Prefereixen una srie de televisi a una obra de teatre.

18
 No poden anar pel carrer perqu la gent els felicita o els insulta.

8. Segons el que hgiu contestat, haureu mostrat amb claredat lopini que teniu sobre les
sries televisives. Expliqueu-la als companys.

3. L'ENTREVISTEM?

1. Si heu treballat b els dos apartats anteriors, teniu informaci suficient per preparar
l'entrevista que voleu fer a Josep M. Benet i Jornet. Primer de tot, haureu d'escriure una
petita introducci que precedeixi les preguntes. Mireu de quina manera introdueix
l'entrevista Marta Nadal, al fragment reprodut a continuaci:

Divendres, les quatre de la tarda. Eixample barcelon. Casa que s'endevina de llargs
corredors i d'immenses sales, talment com espais teatrals. La claror de la
primavera, tot just encetada, impregna l'estana d'una amable tranquillitat,
torbada, noms, pels clxons i les frenades de cotxes atabalats. Sonoritzaci gaireb
perfecta per a una comdia urbana. (pg. 6)

M. Nadal, El teatre, el joc apassionat de Josep M. Benet i Jornet

Ara us toca a vosaltres. Feu una selecci del que posareu a la introducci:

Dia i hora en qu es fa
l'entrevista

Lloc

Descripci fsica i
ambiental de l'indret

Trets fsics de Benet i

Jornet

Caracterstica de
l'autor que ms us
sorprn
Sorolls o msica
ambiental

2. Amb totes les dades que teniu, ja podeu redactar la introducci de lentrevista. Procureu
ser mesurats i precisos:

19
3. Heu decidit que fareu deu preguntes a l'escriptor, cadascuna lligada a un aspecte de la
seva obra o personalitat que us interessa i que heu estudiat amb anterioritat. Teniu anotats
els temes. A cada quadre haureu d'escriure la pregunta:

a) Fet ms important de la seva adolescncia:

b) Passi pel teatre:

c) Idea de collectivitat:

d) Importncia de les seves obres juvenils:

e) Objectiu principal dels personatges de les seves peces juvenils:

20
 f) Obra que prefereix entre totes les que ha escrit:

g) Lectures que ms han influt en la seva literatura:

h) Opini sobre els cmics, novelles d'aventures i contes infantils:

i) Dificultat de crear arguments per a sries de televisi:

j) Consells per donar estmuls a un jove escriptor:

4. Ja teniu la feina feta. Noms caldr que us trobeu amb Josep M. Benet i Jornet. Abans
de la cita esperada, assajareu una mica ms. Escolliu un company o companya amb
aficions literries declarades, que fingir ser l'autor teatral. Entrevisteu-lo seguint el gui
que heu redactat.

21
22
II. ELEMENTS DE LA COMUNICACI ORAL

23
24
1. RECURSOS EXPRESSIUS

Quan parlem no noms usem les paraules, sin que tamb utilitzem altres recursos fnics,
que aporten part del significat del missatge o b naugmenten lexpressivitat. Daquests
recursos els ms recurrents sn ls dun determinat volum de veu i lentonaci.

El volum de la veu sajusta a la situaci comunicativa. No ens expressem amb el mateix to

de veu en una declaraci damor que en una manifestaci multitudinria. En el primer cas,
es tracta dun missatge intimista amb un nic destinatari, la persona estimada. En el segon,
les consignes de la manifestaci sadrecen a tots els vianants i, per extensi, a la societat
sencera; s per aix que cal cridar.

Lentonaci modula el significat dels missatges. Una frase com El teu pare vindr dem
pot transformar-se segons lentonaci que usem : pot tractar-se duna pregunta; pot ser,
tamb, una amenaa, etc. En alguns casos, lentonaci dels missatges est estereotipada,
com per exemple en la transmissi dels programes de futbol, en qu sempra una entonaci
dinmica, adequada als fets que sestan narrant.

En alguns casos, fins i tot, aprofitem els recursos de la veu per reproduir els sons o els
sorolls que produeixen animals o instruments, a travs donomatopeies. Les onomatopeies
poden facilitar la comprensi del missatge o b augmentar-ne lexpressivitat. Aix, quan
ens dirigim a un infant que tot just comena a parlar, designem els animals pel crit que els
caracteritza.

En el cas del teatre, lentonaci, el volum de la veu o la velocitat sn tamb recursos

necessaris. Tots ells contribueixen a representar el text. Al teatre no es tracta noms de
llegir, sin que cal interpretar, i, per aix, cal dominar alguns aspectes tcnics bsics, que
tot seguit us presentem.

1. 1. Volum de la veu

1. Pronuncieu les paraules segents amb el volum de veu que sadigui amb el seu
significat:

a) Cridar f) Bram
b) Xiuxiuejar g) Alleluia
c) Secretejar h) Lament
d) Vociferar i) Murmuri
e) Esgargamellar-se j) Tolle-tolle

2. En cada situaci comunicativa modulem el volum de la veu, segons lespai en qu es

desenvolupi i lobjectiu del missatge. Digueu quin volum de veu utilitzareu per a cada
situaci. Raoneu la vostra resposta:

a) Sou en un vag de metro ple de gom a gom. Desprs de molts dies dintentar-ho, heu
trobat les paraules precises per declarar els vostres sentiments al noi o a la noia dels
vostres somnis. La proximitat fsica i la impersonalitat del lloc us fan perdre la
vergonya que immobilitzava les vostres cordes vocals.

25
 b) Esteu al cinema veient una pellcula amb una colla damics i damigues. El cinema
s la vostra passi i en sabeu un munt. En el decurs de la projecci del film se us
acudeixen una infinitat de comentaris sobre el rodatge dalgunes escenes. No ho podeu
evitar: acabeu fent-ne cinc cntims a la persona que seu al vostre costat.

3. Tret dalgunes situacions especfiques, en general, s aconsellable un to de veu moderat

per adrear-nos als altres. Amb tot, en algunes circumstncies cal que xisclem de valent si
volem que el nostre missatge tingui el resultat que perseguim. Definiu, de la mateixa
manera que a lexemple, algunes situacions en qu calgui cridar per fer efectiu el missatge:

a) En el taulell dun bar el cambrer ha de cridar la comanda que acaba dagafar,

perqu el cuiner pugui sentir-lo enmig de lenrenou dels plats i les cassoles de la
cuina.

b) .............................................................................................................................

.................................................................................................................................

.................................................................................................................................

c) .............................................................................................................................

.................................................................................................................................

................................................................................................................................

4. Llegiu per grups aquest text, canviant el volum de veu que li pertoca; per exemple,
reciteu-lo cridant. Valoreu quin efecte us ha produt, i contrasteu la vostra opini amb un
grup de companys i de companyes:

ngel de la Guarda,
dola companyia,
no em desempareu
ni de nit ni de dia
no em deixeu mai sol(a)
que jo em perdria.

5. El volum de la veu pot canviar el significat duna oraci o dun fragment de text. Llegiu,
per grups, cadascuna de les frases, emfasitzant en cada cas la paraula destacada en negreta.
Comenteu el significat de cadascuna:

A vost no li interessen aquestes eleccions?

A vost no li interessen aquestes eleccions?
A vost no li interessen aquestes eleccions?
A vost no li interessen aquestes eleccions?
A vost no li interessen aquestes eleccions?

26
6. Per grups, llegiu aquest fragment de Taller de fantasia i decidiu quin volum de veu s
ladequat per representar-lo. Llegiu de manera expressiva cadascun de vosaltres usant el
volum de veu adequat, i valoreu quina versi ha resultat la ms realista:

CAD: Ara veurs com actuo, Dola. (Als mariners que passen, per que no saturen
a escoltar-lo.) A babord, a estribord! Vireu quatre graus! Avant a tota
mquina! Preparat el can de proa! Foc! (Terrabastall.) Preparat el can de
popa! Foc! (Terrabastall.) nim, valents! No hi ha cap pirata que pugui amb
nosaltres! La victria s nostraaaa!!! (pg. 52)

1.2. Entonaci del missatge

1. Llegiu aquests fragments, utilitzant lentonaci caracterstica de cada tipus de missatge:

Text 1

En el nom del pare, del fill i de lEsperit Sant. Que la grcia i la pau de Jess, el
senyor ressuscitat a la creu, sigui amb tots vosaltres. Celebrem aquest diumenge
lexaltaci de la Santa Creu.

Text 2

Atenci! Giovanni! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! La jugada dAmounike noms un
minut ms tard ha capgirat tot lestadi. La jugada dEmmanuel Amounike Lha
passat a linterior de la gran, al control de Giovanni. El gol ha capgirat tot lestadi.

2. Rellegiu els fragments anteriors, intercanviant-ne lentonaci. Quin efecte es produeix?

3. Interpreteu, per grups, aquesta escena de Taller de fantasia. Alguns de vosaltres

valoreu-ne la interpretaci amb la pauta donada a continuaci:

(Se sent un soroll lgubre)

DOLA: Ai, la mare!
CARLES: Un corrent daire, no tespantis.
SMITH (molt intranquil): Aix, un corrent daire que ha fet que sobrs i es tanqus
una porta.
ROC (tranquil): No fa vent. No hi pot haver corrents daire.
SMITH: s veritat, per ning no tha demanat lopini.
ROC: I a ms se senten passos que sacosten.
DOLA: Carles, protegeix-me!
CARLES: Al meu costat no et passar res, tho prometo
SMITH: Ah, tamb comences a creure en vampirs, oi?
(Se sent, tal com deia ROC, passos lents i enigmtics.) (pg. 37)

27
 ROC SMITH DOLA CARLES

La pronunciaci
s fluida?

Interv en el
moment precs?

Transmet a
travs de
lentonaci
lestat dnim del
personatge?

1. 3. Velocitat de la dicci

1. Digueu les paraules segents amb la durada que sadigui al seu significat:

Apressat Tocatard
Lentament Acceleradament
Mandrs Velo
Rpidament Instantniament
Parsimonis Ronsejaire

2. Construu frases en qu apareguin paraules o expressions de lexercici anterior, de la

mateixa manera que a lexemple. Tamb podeu buscar-ne de similars. Desprs pronuncieu-
les ajustant la velocitat al significat de la frase:

a) En Joan camina tot parsimonis.

b) ........................................................................................................................

c) ........................................................................................................................

d) ........................................................................................................................

e) ........................................................................................................................

f) .........................................................................................................................

28
3. Llegiu per grups aquesta can de lobra Taller de fantasia. No es tracta de cantar, sin
que nheu de fer una adaptaci amb la velocitat ms adient per a la situaci en qu
transcorren els fets. Tamb heu dintervenir en el moment precs; ni abans ni desprs,
perqu trencareu el ritme de la interpretaci:

(Els sorollets es multipliquen i es transformen en la percussi duna msica

sincopada. SMITH, DOLA i CARLES sagrupen, atemorits; la llum deixa racons
de fosca i de misteri i les ombres es projecten damunt dells. ROC, separat del
grup, s lnic que rep la claror plena. Canten la can de la por.)

DOLA: Aix no magrada gens.

CARLES: Res de por que jo et defenso.
DOLA: Hi ha fantasmes, de segur,
o almenys jo b mho penso.
CARLES: s estpid tenir por.
SMITH: Nena, calla i no atabalis.
Clar que amb tants sorollets
no mestranya que tembalis.
CARLES: Amor meu, serenitat.
DOLA: Carles, rei, tinc molt canguelo.
CARLES: Lluitar com un lle.
SMITH: Pro tremoles si no merro. (pg. 38)

1.4. Onomatopeies

1. Llegiu la historieta que hi ha a la pgina seguent, i inseriu-hi les onomatopeies de

manera que la narraci resulti coherent.

Pxiiiii
Haha
Grrmm
Puuff. Puuff
Zuip. Zuip
Zuip.Zuip
Aixitgrrrrrr
Zuip. Bom. Zuip. Bom.

29
Sergi Grapes
per Franquin Adaptaci: ALBERT JAN

Adaptaci de Cavall Fort nm. 830, febrer de 1997.

30
2. Descriviu quin tipus de sons designen aquestes paraules, puntualitzant quins objectes o
quins materials els produeixen:

Paraula Descripci del so Com es produeix el so

fru-fru

xup-xup

nyigo-nyigo

cloc-cloc

xim-xim

rau-rau

bum-bum

3. Fotocopieu el quadre, i retalleu les fitxes. Feu grups i repartiu-ne una per a cada
component del grup. Improviseu una escena breu, duns dos minuts aproximadament, en
qu lnica paraula que utilitzeu sigui lonomatopeia assignada. La resta de grups de la
classe valorar quina escena ha inserit de manera ms reeixida lonomatopeia:

PAM! GRR.... BANG!

PLOP! BUM! SPLASSH...

31
4. En el llenguatge quotidi susen amb freqncia les onomatopeies per adrear-se a les
nenes i als nens petits. Es canvien, per exemple, els noms dels animals pel so que els
caracteritza. Improviseu amb un company o amb una companya un breu dileg entre una
persona adulta i un nen petit, en qu semprin onomatopeies.

5. Poseu en prctica la vostra capacitat per imitar i inventar sons associats a la manipulaci
imaginria dobjectes quotidians:

a) Per grups, decidiu quin escena voleu representar i prepareu-la abans de comenar.

b) Una persona de cada grup representar durant un minut, a travs del mim i
donomatopeies, alguna de les situacions donades.

c) La resta de grups ha dindicar amb un xiulet si alguna de les accions no ha estat

representada amb una onomatopeia.

Situacions:

1. Us preneu un caf amb llet i sucre (soroll de la tassa i del plat, el rajol de llet que
cau, de la cullereta que remena el sucre...).

2. Us feu una truita (la forquilla que bat lou, loli crepitant a la paella, etc.).

6. Imiteu els sons de la natura. Formeu grups i reproduu el so de les paraules donades.
Desprs, creeu una onomatopeia que les designi:

a) Tro d) Pluja
b) Ones e) Terratrmol
c) Brisa f)Tempesta

7. Relacioneu lanimal amb el verb que designa el crit que fa:

1) Ovella a) Bramar
2) Oca b) Rugir
3) Gallina c) Clacar
4) Ocell d) Grallar
5) Llop e) Piular
6) Porc f) Udolar
7) Lle g) Escatainar
8) Gos h) Grunyir
9) Cavall i) Raucar
10) Granota j) Renillar
11) Corb k) Belar
12) Ase l) Bordar

32
8. Poseu a prova la vostra capacitat dinterpretaci. Per grups decidiu quin animal voleu
representar. Analitzeu quina posici s la ms adequada i quin crit li assignareu. A partir
de la preparaci prvia simuleu que sou algun daquests animals durant uns minuts:

9. Atieu la vostra imaginaci. Inventeu el crit daquests animals. Cada component del grup
en representar un. La resta haur dendevinar de quin animal es tracta. Al final valoreu
quins han estat els aspectes ms encertats de cada representaci:

33
10. Representeu aquesta escena de Taller de fantasia fent especial atenci al crit de
lanimal que hi apareix:

(I just ara un udol esferedor. Els braos del fetiller es deturen a mig aire. Les
destrals dels barbuts, amenaadores, detenen les seves criminals trajectries.
Immobilitat total.)

ROC: Qu ha estat aix?

SELRAC: Era com un bramul.
DOLA: El bramul duna bstia terrible.
ROQUETA: El bramul del trencacocus!
(Un altre udol.)
ERM-ROCALLS: El trencacocus! Ldol ens ha abandonat! (pg.60-61)

11. Representeu, per grups, les escenes segents de lobra Supertot, usant lentonaci
adequada i reproduint les onomatopeies de manera expressiva:

Escena 1

(La redacci dun diari. Moviment frentic ritmat musicalment. Febre de notcies. De
sobte, immobilitat i els elements musicals queden en suspens. Entra Supertot i anir
parlant mentre es vesteix de ciutad normal.)

SUPERTOT: Aqu figura la redacci del diari on jo treballo. Aquesta noia ja la

coneixeu dabans, s Gladys, la meva secretria. Poc sho imagina, ella que
s secretria de Supertot! Perqu, que el periodista Bill sigui Supertot, vet
aqu un secret que ning no coneix. s millor que la identitat de Supertot es
mantingui secreta. Ara, veieu, em vesteixo de Bill, ja no sc Supertot. Quan em
vesteixo de persona normal els meus poders desapareixen. B, apa, ja puc
entrar.
(Retornen la msica i el moviment. GLADYS escriu a mquina. Canta.)

GLADYS: Tac, tac, tac, tac, tac. Clink. Rrrrr. Tac, tac, tac, tac, tac. Clink. Rrrrr. Tac,
tac, tac, tac, tac. Clink. Rrrrr. Tac, tac
(Entra Bill.) (pg. 73)

Escena 2

GLADYS: No tatrevirs a pegar-li cap bufetada, Jimmy.

JIMMY: Que no? Mira.
BILL: Vs-ten.
GLADYS: No tatrevirs a clavar-li un cop de puny, Jimmy.
JIMMY: Que no? Mira.
GLADYS: Bill, tha clavat un cop de puny!
BILL: Vs-ten.

34
 GLADYS: Per el que segur que no tatrevirs a fer ser donar-li una pallissa tan
imponent que el pobre xicot acabi per terra plegat com un acordi. Oi que no,
Jimmy?
JIMMY: Que no? Mira. Crash! Xasc! Floph! Toiang! Plaf! Blooom! Crock! Txop!
BILL (caient a terra): Ufff! (pg. 76)

Escena 3

GLADYS: Qu ha passat? Qu ha passat, ara?

Nyeeeeeeccc!
GLADYS: Du meu, acabo de sentir com sobria una porta! Qui hi ha?
Plam, plam, plam.
GLADYS: Qui s que sacosta?
Plam, plam, plam.
GLADYS: Sn passes! s un soroll de passes misterioses que vnen cap aqu!
Plam, plam, plam.
GLADYS: El meu cor no ho resistir! Tap, tap, tap, tap, tap. Em bat tan fort que
sembla una mquina de tren. Tap, tap, tap, tap, tap. Les passes sn cada cop
ms a la vora!
Plam, plam, plam.
GLADYS: No ho resistir, no ho resistir! Les passes shan aturat. Sento la respiraci
dalg! Estic perduda! (Hi ha una ombra davant de GLADYS, a la fosca.
Lombra encn una llanterna i lenfoca directament damunt GLADYS.) Ahhh!!!
(Un moment dimmobilitat total. GLADYS, lligades les mans a lesquena,
arraulida, els ulls i la boca molt oberts. Recomena lacci.)

JIMMY: Gladys, sc jo.

(Lescena sillumina.) (pg. 82)

2. ELEMENTS NO VERBALS

En els intercanvis orals (converses, dilegs i debats) la presncia dels emissors i dels
receptors en el mateix espai fsic determina el missatge que es produeix. No noms el
llenguatge ens aporta informacions, sin que tamb rebem senyals, ms o menys
codificats, que ens arriben a travs dels cinc sentits, bsicament loda i la vista. Aquests
senyals (la gestualitat, la indumentria, etc.) sn elements dun llenguatge sense paraules,
que aporta informaci dels interlocutors.

En la representaci teatral els aspectes no verbals tamb determinen part del contingut del
missatge. Actuar no s noms recitar el text duna manera esttica: cal representar el
personatge, el seu estat anmic, la seva manera de ser a travs del moviment i de la
gestualitat. Els actors i les actrius actuen en lescenari com en el mn real i quotidi:
conjuguen les paraules i les accions. La indumentria i el maquillatge completen la
caracteritzaci dels personatges: ens aporten informacions sobre lpoca, la classe social, o
daltres aspectes.

35
2.1. Gestualitat

1. Digueu quin s el significat daquests gestos fets amb les mans. Desprs, per grups, feu
una relaci daltres gestos que transmetin un missatge especfic:

A B C

D
 E
 F

  
2. En mltiples situacions de la vida quotidiana intercanviem mirades amb molta gent que
ens s desconeguda. Aquests breus intercanvis visuals ens aporten informacions diverses
sobre els altres, fins i tot ens indiquen quin s el seu estat dnim. Reproduu una escena
quotidiana, seguint les indicacions, i valoreu quines sensacions experimenteu en ser
observats:

a) En grups de tres persones, simuleu una escena breu al metro (uns tres minuts
aproximadament). El metro s ple de gom a gom, i no podeu evitar el contacte visual de
les persones del costat.
b) Durant la simulaci cadasc adoptar una manera de mirar (amb odi, indiferncia,
curiositat, desvergonyiment) que expressi una determinada reacci envers els altres.
c) Un cop acabada la simulaci, comenteu qu us han transms les mirades del altres, i
valoreu quines sensacions heu experimentat en ser contnuament observats.

3. Comproveu com podem mostrar nicament amb gestos la nostra actitud envers una
persona. Per parelles, simuleu un encontre casual al carrer. Cada parella haur de
representar una actitud determinada (sorpresa, indiferncia, timidesa, etc.). La resta de la
classe valorar els aspectes ms encertats de la simulaci, i descriur quin era lestat
anmic i la reacci de cadascun dels participants en la trobada.

4. Analitzeu a partir dexemples reals de la televisi la gestualitat dels locutors i les

locutores. Definiu quines similituds i quines diferncies es produeixen. Per exemple, la
gestualitat duna presentadora de noticiari s la mateixa que la gestualitat duna
presentadora dun concurs? Lhome del temps actua de la mateixa manera que la locutora
de les notcies?

5. Per grups prepareu la pardia dun presentador o duna presentadora de televisi.

Analitzeu quins sn els aspectes que desenvolupareu, per mostrar quins sn els gestos que
no cal fer en aquesta situaci comunicativa; per exemple, el locutor mira cap un altre

36
costat; repenja el cap en una m; est assegut arrepapat; sarregla el cabell; fuma un
cigarret, posa els peus damunt la taula, etc. A partir daquesta preparaci, algun component
del grup simular un fragment dun telenotcies usant una gestualitat negativa. Valoreu
quina representaci de tota la classe ha resultat la ms divertida.

6. Representeu alguns personatges arquetpics (el borratxo, lorgulls o el distret). Durant

dos o tres minuts, cada membre del grup simula un personatge, perqu la resta lendevini.

7. Llegiu el fragment teatral segent, pertanyent a Taller de fantasia, i analitzeu el

comportament dels personatges. Creieu que alguns actuen duna manera poc adequada?
Raoneu la vostra resposta:

(Figura que s el temps antic. Aquell temps en qu moros i cristians lluitaven entre
ells. Un bosc. Entren els cavallers JOAN DE PRATFLORIT i CARLES
dAIGUASALADA, una noia de llargues trenes rosses que s DOLA, i dos criats,
ROQUETA i ROC, que traginen baguls i farcells. Els dos cavallers van llantiosos i
tenen un aspecte molt ferotge.)

DOLA: El que em demaneu s massa terrible, massa terrible!

PRATFLORIT: Apa, vinga, prou camanduleries.
AIGUASALADA: La dona que vulgui casar-se amb mi ha de saber sacrificar-se. No ets
la meva promesa? Doncs no em facis quedar malament.
ROC: Pobra senyora i pobres de nosaltres!
AIGUASALADA: Tu calla, gandul. (Li clava puntada de peu al cul). De pressa, no
perdem temps.
ROQUETA: Estic ben cansada amb lembalum que he carregat!
DOLA: I jo molt espantada. Carles, no em deixis aqu!
PRATFLORIT: No la sentiu? Seria bona, desdir-nos, ara. Jo sc el cavaller Joan de
Pratflorit, un dels nobles ms nobles de tota la noblesa. (Se sona i seixuga
amb la mniga.)
AIGUASALADA: Jo sc el cavaller Carles dAiguasalada, senyor poders entre els
poderosos (Escup a terra.) Estem en guerra amb els moros, genteta salvatge i
incivilitzada que ens disputa la possessi daquest territori.
PRATFLORIT: I el ms brbar i salvatge dels moros s Mustaf.
DOLA: No ens abandoneu, tingueu pietat! (pg. 23-24)

8. Reescriviu el fragment anterior de manera que el comportament dels personatges

sadigui amb la descripci que dells mateixos presenten.

9. Per grups, representeu la versi original del fragment i la segona versi. Valoreu quina
reacci del pblic aconsegueix cadascuna.

10. Algunes escenes no necessiten paraules. Per grups, descriviu com es desenvoluparia
una baralla entre dos homes que es disputen un objecte molt valus. Podeu inspirar-vos en
aquest fragment de Taller de fantasia. Desprs, representeu-la mmicament. Valoreu com
podeu augmentar lexpressivitat de lescena, nicament amb els moviments del cos:
(Les noies sinclinen en una salutaci, se sent msica oriental, i comencen a ballar.
TAJ-ROC sest arrupidet en un rac. SMITH i CHARLES es miren de rell i

37
 discuteixen en veu baixa. La pedra em pertoca a mi. De cap manera, s ben clar
que em pertoca a mi. Sirriten i sexalten, en una escena mmica ben clara mentre la
dansa progressa. De sobte lun clava clatellot a laltre, laltre respon. Es barallen,
rodolant per terra. Per anar b, la dansa i la baralla aniran avanant parallelament, i
als cops defecte de la msica i la dansa shi correspondran les garrotades ms
grosses de la baralla. La dansa arriba al seu moment culminant: DILA i DELA
aixequen DOLA i aquesta pren el rob del front de la deessa. En el mateix moment
els dos exploradors que han agafat les escopetes, es disparen mtuament i cauen a
terra. Sha acabat la msica. Les sacerdotesses, amb el rob tornen al costat dels dos
homes.) (pg. 33)

2. 2. Indumentria

1. La manera com ens vestim, el tall de cabell que llum i el perfum que portem defineixen
la imatge que volem donar de nosaltres mateixos. Alguns grups socials han creat una
imatge estereotipada que els permet identificar-se rpidament, noms amb un breu contacte
visual. Descriviu breument la indumentria dalgunes tribus urbanes, especificant-ne els
aspectes segents:

Nom de la tribu

Pentinat

Roba

Sabates

Ornaments

Altres elements

2. La situaci comunicativa determina la forma de vestir. Aix, un empleat duna caixa

destalvis no vestir de la mateixa manera mentre treballa que durant el cap de setmana. La
imatge dun caixer amb pantalons curts i una gorra amb visera s inusual: la seva feina
requereix una indumentria formal, ms adequada per a la tasca que desenvolupa. Digueu
de quina manera us vestireu en les situacions segents:

38
 a) Un enterrament.
b) Un sopar de negocis
c) Un concert multitudinari
d) Una cursa

3. Alguns personatges arquetpics poden caracteritzar-se noms amb un element. Digueu

de quin es tractaria, de la mateixa manera que a lexemple, en el cas dels personatges
segents. Raoneu la vostra resposta:

Un indi pelroja Una ploma lligada al cap amb una cinta.

Un pallasso

Una velleta

Un bomber

Un samurai

Una metgessa

5. Lobra Taller de fantasia es compon de diferents histries breus amb ambientacions

diverses. Deduu a partir de la informaci que aporta el ttol dalguns episodis, quin
vestuari seria necessari per representar-los:

El planeta del homes de marbre.....................................................................................

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

El salvatge Mustaf......................................................................................................

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

El rob del temple indi...................................................................................................

39
 ........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

Pirates a la mar salada...................................................................................................

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

Una caverna molt prehistrica.......................................................................................

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

2. 3. Espai

1. Els senyals de lespai fsic poden ser molt variats. La distribuci de les cadires en una
sala de reunions o de conferncies defineix el paper que desenvolupen els diferents
participants en lintercanvi comunicatiu. Digueu com distribuireu els participants duna
taula rodona, en lesquema donat:

a) Coordinador o coordinadora
b) Pblic
c) Participants a favor de lopci A
d) Participants a favor de lopci B

1. 2. 3.

5.

2. Rosa Ginesta i Ponzella ha decidit celebrar el seu aniversari amb un sopar. Hi ha

convidat els seus amics i les seves amigues. Tot i que el sopar que ha fet li ha quedat per

40
llepar-se els dits, est preocupada per la distribuci dels seus convidats a taula. Lxit del
sopar depn tamb de la conversa i de lambient que es cre durant la vetllada. Ajudeu
lamfitriona a prendre una decisi, tenint en compte les caracterstiques dels convidats.
Valoreu les diferents possibilitats amb un grup de companys i de companyes:

T 25 anys. Estudiant de filologia catalana. s aficionat al

muntanyisme. Parla molt; a vegades resulta un mica pesat
Pere quan defensa les seves opinions personals. Simpatitza amb
lideari nacionalista. Havia estat enamorat dAlberta.

T 28 anys. Treballa en una entitat bancria. Li agrada molt

viatjar, sobretot, a pasos llunyans. Parla fora, per mai de
Francesc poltica. Est casat amb Montserrat.

T 21 anys. s professora de ioga. Li interessa especialment

la defensa del medi ambient. De sempre ha estat molt
Sofia aficionada a la lectura. Actualment llegeix a tot gas llibres
sobre budisme. s un mica tmida, per sadapta amb
facilitat als grups.

T 24 anys. Fa dadministrativa a lajuntament del poble on

Montserrat viu. s molt aficionada a la msica de jazz. s una mica
distreta i somiatruites. s la dona den Francesc.

T 22 anys. s ballarina. Ha recorregut tot els mn amb la

seva prpia companyia de ballet. s molt coqueta. No pot
Alberta resistir fer la papallona amb els homes atractius.

T 26 anys. Treballa de cap de vendes duna companyia

multinacional. Noms t dos temes de conversa: els diners i
Pep els cotxes. s molt atractiu, per a les reunions resulta
dall ms ensopit.

3. Lespai fsic, els participants, el grau de formalitat o el tema sn alguns dels elements
que configuren una conversa. Llegiu les converses segents, i deduu on transcorren.
Raoneu la vostra resposta:

41
Conversa 1

GURDIA: Bon dia!

CONDUCTORA: Bon dia! Tinc un problema: se mha espatllat el cotxe.
GURDIA: I qu li passa al cotxe?
CONDUCTORA: Doncs el canvi de marxes no funciona gaire b.
GURDIA: Per evitar el perill, haurem dapartar el cotxe de la circulaci. La seva
plissa dassegurana cobreix aquest tipus de situacions?
CONDUCTORA: Em sembla que s.
GURDIA: Doncs aparquil de manera que no molesti, i avisi el servei
dassistncia.
CONDUCTORA: De seguida torno.
GURDIA: Tingui en compte que el vehicle no pot quedar-se quiet gaire estona.
CONDUCTORA: Dacord.
GURDIA: Necessita alguna cosa ms?
CONDUCTORA: No, merci.
GURDIA: Bon dia.
CONDUCTORA: Bon dia.

Conversa 2

ANNA: Hola! Que hi ha en Toni?

BERTA: No senyora. Aqu no hi viu cap Toni.
ANNA: No s aquest el nmero 234 56 78?
BERTA: No. Aquest s el nmero 234 56 87.
ANNA: Disculpi, he marcat malament.
BERTA: No es preocupi.
ANNA: Grcies. Adu.

4. La distribuci espacial del teatre determina la manera dactuar dels artistes i, per tant, la
representaci.

A la pgina segent us donem dos exemples de distribuci de lespai escnic en funci de

la sala. Observeu-los i digueu de quina manera penseu que hauran de moures en cada cas
els actors i les actrius, tenint en compte la visibilitat de lescena que t el pblic. En quin
cas la representaci ser ms naturalista, menys artificial?

42
A

ESCENARI

ESCENARI

43
5. En quin espai imaginari transcorre aquesta escena de Supertot? Contrasteu la vostra
resposta amb daltres companys i companyes:

FACINERS 1er: Aquesta, Joe.

FACINERS 2on: OK. (Barra el pas a GLADYS.) On vas, preciosa?
GLADYS: Estic fent tard. Deixim passar.
FACINERS 2on: Diu que la deixi passar.
FACINERS 1er: Vas molt carregada. Vols que tajudi?
GLADYS: Si no em deixen passar cridar un gurdia.
FACINERS 2on: Quina por, has vist com tremolo?
FACINERS 1er: Princesa, tens un negoci amb nosaltres.
GLADYS: Fora daqu.
FACINERS 1er: Haurs dafluixar la mosca, a veure si mentens la indirecta.
GLADYS: He dit fora! Fora! (pg. 66)

6. Descriviu lespai arquetpic, tal com mostra lexemple, en qu es desenvolupen els

personatges indicats:

La crulla de dos carrers en qu sha produt un embs de

Un gurdia urb cotxes, perqu sha espatllat un semfor.

Una professora

Un capell

6. Llegiu aquests fragments teatrals de Taller de fantasia i definiu quina ambientaci els
resulta escaient. Per grups, concreteu com creareu lescenari per desenvolupar cadascuna
de les escenes:

Text 1

TAJ-ROK: Hem arribat, sahibs. Ens trobem a linterior del temple de la deessa Nitra.
Cap europeu hi havia penetrat abans que vosaltres. Per heu demostrat tant
dinters, tanta devoci pels sagrats cultes que aqu tenen lloc, que el cor se
mha entendrit i per aix he acceptat de guiar-vos.

44
 SMITH (inspeccionant el lloc): Suposo que el que tha entendrit, sobretot, ha estat la
paga que them proms.
TAJ-ROK: Oh, sc pobre, sc massa pobre! Els meus germans de raa em maleiran si
arriben a saber que he trat els secrets del temple. Per sc pobre i tinc
famlia, trist de mi.
SMITH: No mexpliquis drames que sc molt sensible.
TAJ-ROK: Daltra banda, s cert que mheu proms una bona recompensa, per
encara no me lheu pagada.
SMITH: Cada cosa al seu moment.
CHARLES: Oh, Simth, has vist el front de lesttua?
SMITH: Un rob magnfic, s! Em cau la bava. Digues, Taj-Rok: s veritat que el
temple nicament est custodiat per tres sacerdotesses?
TAJ-ROK: Veritat del tot, noble i magnnim sahib. (pg. 29)

Text 2

CAD: Sc feli amb la m al tim i tu al meu costat. Aniria a la fi del mn.

DOLA: s que no hi anem, Cad, vida de la meva vida?
CAD: Tens ra. Arribarem a les ndies Occidentals, buscarem un territori inexplorat
i salvatge i fundarem un imperi. Ser com si el mn comencs altre cop. Els
nostres nts, el dia de dem, ens aixecaran un monument.
DOLA: Em sento orgullosa, la histria parlar de nosaltres. Ets un heroi, Cad.
CAD: I et far una herona, Dola.
DOLA: Testimo, Cad.
CAD: Testimo, Dola. (pg. 51)

45
46
III. DE LA CONVERSA QUOTIDIANA AL DILEG TEATRAL

47
48
1. SITUACI COMUNICATIVA

La conversa s lexpressi ms usual de la comunicaci humana. En mltiples situacions

de la vida quotidiana intercanviem o demanem informaci amb altres interlocutors. Aix, si
hem oblidat el rellotge a casa, demanem lhora a un vianant. O b, tot i que reconeixem no
ser tafaners, ens agrada conixer les ltimes novetats de linstitut o de la colla, i en parlem
contnuament amb els amics o les amigues.

Cada conversa es desenvolupa en una situaci comunicativa determinada per alguns

elements com els interlocutors, el context i lobjectiu del missatge. El teatre, com a forma
escrita de la conversa, en transcriu o nadapta alguns elements. Aix, per exemple, el
context es determina a travs de les acotacions o didsclies.

El text conversacional, com qualsevol altre tipus de missatge, es defineix per les propietats
textuals de ladequaci, la coherncia i la cohesi, les quals sn els requisits que ha de
complir qualsevol text per ser comunicatiu.

Ladequaci fa referncia a ls dun registre adient, ms o menys formal, en funci del

tema, el canal, el propsit i el grau de familiaritat entre qui rep i qui emet el missatge. En la
vida real hem dadequar el nostre registre a la situaci comunicativa; en el teatre, perqu
els personatges resultin crebles han de parlar segons les seves caracterstiques. Per
exemple, el dolent de la histria no sexpressar en un registre colloquial; usar largot
propi dels facinerosos. La coherncia defineix quina informaci cal i com sha dordenar,
perqu el text ha de contenir la quantitat i la qualitat de la informaci necessria per assolir
un determinat objectiu. Una conversa, per exemple, no s un seguit de paraules sense ordre
ni concert; segueix una estructura per torns de parla. En la conversa i en el text teatral, la
cohesi es desenvolupa a travs dels connectors, les modalitats oracionals, els vocatius,
etc.

1. Llegiu les converses segents, a partir del quadre donat, i definiu quins sn els elements
que determinen la situaci comunicativa:

Conversa 1

T segells?
S.
En vull dos per a Barcelona i dos per a lHospitalet.
Tant se val. Pot fer servir el mateix tipus.
Ah, me noblidava. Tamb en vull per a Anglaterra.
Dacord. Aqu els t.

Conversa 2

Senyoreta, voldria una cpia de les previsions econmiques del departament.

Lin vaig deixar una al seu despatx ahir.
Doncs no lhe trobada.
La vaig deixar al costat de la safata de documents de la seva taula.
Ah, doncs no mhi he fixat. La tornar a buscar.

49
 Situaci comunicativa

Interlocutors

Espai

Temps

2. Penseu que la situaci comunicativa dun dileg teatral s similar a la duna conversa
quotidiana? Reflexioneu amb un grup de companys i de companyes sobre les preguntes
segents:

a) En un personatge teatral hi conflueixen dues personalitats?

b) Un dileg teatral sadrea a dos receptors?
c) Lacci teatral es desenvolupa en dos espais?
d) La representaci teatral es produeix en dos temps parallels?

3. Analitzeu quina informaci aporten les didasclies daquests fragments, corresponents a

Taller de fantasia. Es tracta dinformaci concreta o general? De quina manera lautor
teatral fa palesa la seva presncia en les didasclies? Quin recurs utilitza?

Text 1

(La comporta sobre amb estrpit i apareixen tres dels habitants dOrc. Sn molt alts
i caminen rgidament; es comprn: sn de marbre. Es colloquen en formaci i es
mouen conjuntats seguint el ritme dels sorollets que ells mateixos produeixen.
Engeguen la can de presentaci, o sigui, la can dels orquians boys.)

Som els orquians

gent de molt de pes.
Qui satreveix
a dir-nos res?
Al malaurat
que buidi el pap
el deixarem fet un parrac.
Catacrac,
catacrac,
catacrac, cra-crac.

(Ballen al ritme del catacrac, fent passos de claqu o de flamenc, a elecci.) (pg. 19)

Text 2

50
 Una caverna. Pintures rupestres a les parets. dol rudimentari, alt i de pedra, en lloc
destacat.
Asseguda a un rac ROQUETA, que vesteix un modelet salvatge per afavoridor,
plora en silenci. Entren SELRAC i ROC, un parell de nois, mig vestits mig despullats
amb pells. Encara que els dos sn gils i ben plantats SELRAC destaca per la seva
cinematogrfica musculatura.

SELRAC: Aqu la caverna es fa ms espaiosa, per tamb est deserta. Has vist
quines pintures? Com xalarien en Tpies o en Mir!
ROC: Oblides que no naixeran fins daqu a vint mil anys? Som a ledat de pedra,
xicot. Espera, no tan desert com et pensaves. Mira una noia.
SELRAC: Ja era hora! Tu com te diguis! Ep, que testic parlant!
ROQUETA: Qu hi ha? Qui sou vosaltres? No us conec, no pertanyeu a la tribu. (pg.
57)

4. Qualsevol conversa suposa un intercanvi dinformaci entre dos o ms interlocutors.

Aquest intercanvi pot tenir una funci comunicativa especfica: prometre, amenaar,
agrair, etc. Llegiu aquesta conversa, i digueu quina s la funci comunicativa especfica
que la determina:

RICARD: Hola, Ernest, com ests?

ERNEST: I tu, Ricard? Que coneixes lElisenda?
RICARD: No, no la conec.
ERNEST: Elisenda, et presento el Ricard, el meu collaborador en el projecte
dinvestigaci
ELISENDA: Encantada.
RICARD: Hola, Elisenda, el Toni mha parlat moltes vegades de tu

5. Improviseu amb un company o una companya les converses segents, tenint en compte
el seu objectiu especfic:

a) Sou a la platja amb la vostra famlia prenent el sol. De sobte, us cau una pilota al
damunt. Enrabiats us aixequeu rpidament, per escridassar el propietari del projectil que
us ha destorbat el bany de sol. Amb sorpresa, us adoneu que es tracta dun dels vostres
amics de classe. Donada la situaci, us calmeu una mica i el presenteu a la vostra
famlia, que continua prenent el sol com si res.
b) Desprs de molts dies de rumiar-vos-ho, perqu la calor estival s aclaparadora,
decidiu danar a visitar una amiga. Segurament, a causa de la calor, esteu estabornits.
Tot duna us adoneu que no recordeu gaire b on s el carrer on viu. Decidiu demanar
algunes indicacions que us facilitin el trajecte a un vianant que passa.
c) Heu quedat amb un amic. Tot i que ja sabeu que s un tocatard, voleu arribar
puntuals a lhora de la cita. Sou al carrer passejant. Us adoneu que heu oblidat el
rellotge a casa. Heu de demanar lhora per controlar el temps que us queda i no arribar
tard a la cita.

51
6. La funcionalitat dels dilegs teatrals est estretament relacionada amb el
desenvolupament de lacci. Llegiu aquest parlaments, que corresponen a fragments de
dilegs de lobra Supertot, i digueu quina s la seva funci en cada cas:

a) Presentar un personatge
b) Anticipar lacci i crear intriga
c) Desenvolupar lacci
d) Comentar lacci que est transcorrent

Text 1

GLADYS: On sc? Qu hi faig a dins dun cotxe? On em porten? Ah, si Supertot fos
aqu! Demanar socors als transents. Auxili! Ajudeu-me que mhan raptat.
Ajudeu-me, per Du, ajudeu-me! Auxili. (El conductor riu.) Per qu riu vost?
Es burla de mi, per torna? s clar, ho comprenc. El soroll del trnsit s massa
fort; ning no pot sentir-me. (El brogit decau.) I ara on arribem? Estem sortint
de la ciutat? Quin lloc ms desert i desagradable. (El cotxe figura que satura.
El conductor baixa i, pistola en m, obliga a baixar GLADYS.) I ara qu vol?
Per qu no em parla? En aquesta casota tan sinistra em vol ficar? Tot s fosc.
On em porta? Li dic que no em doni espentes Ai! (Duna embranzida la noia
s llanada per terra.) Criminal! (El subjecte desapareix.) I ara qu? Ep, vost.
On s? No em deixi sola, per lamor del que ms estimi! Sola no, pel que ms
vulgui. I si hi ha rates, per aqu? Ai, que jo plorar, que no puc ms! Snif, snif,
snif, Supertot, vine! Snif, snif, snif,! Tingueu pietat de mi! Snif, snif, snif!. (pg.
81)

Text 2

DOLENT: Has caigut a la trampa! Ha, ha , ha, ha, ha!

HOME: Com un pollet, el molt estpid.
DOLENT: Molt b, Bill, famosssim periodista. Ara ets a les nostres mans no podrs
escapar. Agafal pel peus i jo lagafar pel cap, que lhem de traslladar als
soterranis.
HOME: Them preparat una bona recepci, oi? Els nostres amos es preocupen molt
per tu.
DOLENT: Alerta amb aquest esgla. Molt b, ja hi som.
HOME: Thaurem de deixar solet per no pateixis, no tavorrirs.
DOLENT: Veus? Et colloquem aqu, sense poder-te moure, sota mateix daquest bloc
de pedra penjat al sostre per una corda.
HOME: Que emocionant, pensar que el bloc es podria desprendre i et podria
esclafar.
DOLENT: Est ben lligat, no et pensis. La corda, all dalt, si thi fixes, passa per una
politja i torna a baixar.
HOME: Vaja, que curis, arrambada a la corda hi ha una espelma! Oh, i el cas s
que no li falta gaire perqu la cera es fongui, la flama arribi al nivell de la
corda i la cremi. Tho imagines quan aix passi? El bloc caur damunt del
periodista Bill i mai ms sen cantar ni gall ni gallina.

52
 DOLENT: Tot est calculat. Laccident tindr lloc dintre de mitja hora justa. Mira,
deixarem un rellotge a labast de la teva vista i aix podrs estar segur en tot
moment dels minuts que falten per tan lamentable final.
HOME: Apa, que et diverteixis; nosaltres hem de tocar pirand.
DOLENT: Sentim molt no poder-nos quedar al final de la festa. Ha, ha, ha, ha, ha!
(pg. 85-86)

2. ADEQUACI

1. Irene Puigdellvol ha rebut diversos missatges en el seu contestador automtic.

Analitzeu-los. Digueu qui pot ser lemissor de cadascun i quin registre ha utilitzat:

Missatge 1

Una altra vegada parlant amb aquesta maleda mquina! Espero que no thagis mort.
Noms faig que deixar-te missatges en aquest aparell horrible, i encara no mhas
trucat. A aquest pas potser em florir. Ospes! Irene, maca, a veure si et recuperes de
la teva amnsia telefnica i em truques.

Missatge 2

Senyora Puigdellvol, he rebut la seva proposta i lhe trobada molt interessant. En

podrem parlar amb ms calma dem al meu despatx. Truquim per concretar lhora
de visita, perqu dem tinc lagenda molt plena.

Missatge 3

Senyora Puigdellvol, us trucava per cerciorar-me que el sopar que us vam oferir a
travs del nostre servei de catering va funcionar correctament. Espero que tot fos del
vostre grat. Us agrairia que em truqussiu.

Text 1 Text 2 Text 3

Emissor o emissora

Registre usat

53
2. Elaboreu un missatge adequat per al contestador dun punki i el duna entitat pblica
(ajuntament, biblioteca, etc.). Utilitzeu el registre adequat per a cada contestador, tenint en
compte les caracterstiques del propietari.

3. Llegiu els fragments segents i subratlleu els elements caracterstics del registre
colloquial. Penseu que aquest registre s adequat per als personatges? Amb quina finalitat
sha usat aquest recurs? Justifiqueu la resposta:

Text 1
DOLENT: Millor que shagi desmaiat. Aix no ens clavar la murga. (Aniran mimant
lacci.) El primer s lligar-la. Ara sortim de ledifici. Alerta, que els vianants
no sospitin. La noia pesa, a la llarga. Esperi. De pressa, aprofitem que no
passa cap nima pel carrer. Ajudim a ficar-la al cotxe. Ah! Per abans cal
que em tregui la gavardina. (Se la treu. Apareix vestit amb el llampant i extic
vestuari de la secta del Gran Drac.) Faig molta patxoca; sem veuria de tres
quilmetres lluny, i aix s precisament el que ens interessa. Molt b, vost
sen va per un cant amb la noia i el cotxe i jo men vaig per laltre amb
aquest ftil de la mida de la senyoreta. Tot est en ordre? Espero que sem
recompensar tal com em mereixo. Apa, que vagi b. (pg. 80)
Supertot

Text 2
PRATFLORIT: La teva crueltat s coneguda de tothom, per jo et clavar una pallissa
que et deixar manso com un xai, i desprs et far bocins i els llanar als
gossos! Apa! (pg. 27)
Taller de fantasia

3. COHERNCIA

1. Quines sn les dades bsiques que ha de deixar la persona que truca a un nmero de
telfon i li respon un contestador automtic, perqu el receptor pugui interpretar
correctament el missatge? Compareu la vostra resposta amb la daltres companys i
companyes.

2. Algunes de les situacions de la vida quotidiana generen converses amb temes tpics i
recurrents (el temps, el trnsit, etc.). Improviseu amb un company o una companya els
dilegs segents:

a) Un ve i una vena de la mateixa escala es troben a lascensor.

b) Dues joves amb els seus nadons es troben enmig del carrer.
c) Un passatger i un taxista, en un embs de circulaci.

3. En el text teatral cal seleccionar la informaci de cada escena en funci del

desenvolupament de lestructura de lobra. Aix, en les escenes inicials cal aportar,
sobretot, informaci sobre els personatges. En canvi, en el nus de lobra les escenes
contribuiran a desenvolupar lacci. Llegiu aquests fragments de Supertot i digueu en quin

54
moment de la trama sinsereixen (a linici, al desenvolupament o al desenlla). Raoneu la
vostra resposta:

Text 1

Qui s lhome ms admirat?

Qui lheroi per excellncia?
Supertot, se us respondr
Supertot? I es pot saber
don surt un tal personatge?
No se sap. s un secret.
Recordem en canvi que
va sorgir un dia,
alt, fort i gil,
i declar
guerra als dolents.
Fort com les roques
sn pessigolles les bales per a ell.
Inexorable,
troba el bandit amagat al seu cau.
Cau com un llamp,
Qui pot fugir a labast del seu bra?
Noble i honrat,
el benem tots els ciutadans.
Guardans de tot mal.
Triomfa, triomfa, Supertot. (pg. 69)

Text 2

BILL: He caigut com un principiant! Sembla mentida! I ara qu? Haur dacceptar
passivament que aquest bloc de pedra sem vingui a sobre i em converteixi en
samfaina? Ah, si pogus deslligar-me! Per jo no tinc fora i les cordes sn
gruixudes. Du meu, que de pressa passen els minuts! Oh, no pot ser que la
meva histria sacabi avui aqu de forma tan idiota! Si pogus deslligar-me, si
pogus! Ja ha passat un quart dhora? Com s possible? Aix vol dir que em
queden quinze minuts! Mhe de deslligar, mhe de deslligar sigui com sigui!
Noms treurem lamericana i la camisa em convertiria en Supertot i cap
pedrota no em faria por! Falten deu minuts. Deu minuts. Deu minuts ms i
lespelma cremar la corda i el bloc caur damunt del pobre Bill! Aquestes
cordes, aquestes cordes! Vuit minuts; mai no havia suat com avui! Set
minuts, sis, cinc! Calla, sembla que hi ha un nus un mica fluix! S em penso
que s! Quatre minuts! Oh, no tindr temps de deslligar-me les mans i
arrancar-me la roba! Tres minuts! S, el nus es desf, es desf! Dos minuts!
Vinga, Bill un esfor! No puc, mhe tornat a encallar! Un minut! Ara sembla
que el lligam cedeix! S, em penso que s! Mig minut! Corre, Bill, corre! Corre,
que lespelma comena a cremar la corda! Corre, deslligat, la corda,
lespelma, la pedra!!! (pg. 86-87)

4. Reescriviu aquest dileg teatral, que ha estat desordenat. En podeu realitzar diferents
versions:

55
 A Juguem a fet i amagar?

B Juguem a cavall fort?

C I a qu juguem, aquesta nit?

D Juguem amb la capsa, vinga!

E No, juguem amb la capsa.

F Juguem a moros i cristians?

G S, amb la capsa.

Text manipulat de Taller de fantasia, pg. 16

5. Reescriviu aquest dileg teatral, respectant lordre lgic dels torns de parla, perqu
resulti coherent. Els personatges que protagonitzen lescena sn Gladys i Supertot:

A Recordar aquest encontre, Supertot.

B Ens tornarem a veure, Gladys.

C Li han fet mal?

D Aqu t la bossa.

E Lespant, nicament.

F Quina bstia! Tinc un pressentiment. Vost s

G El capit Supertot, per servir-la.

H Com li podria pagar el que ha fet per mi!

I Supertot! s clar que s! Intensa emoci! Havia somiat tantes vegades

poder-lo conixer algun dia!

56
 J s que sap el nom de totes els persones de la ciutat?

K Cada cop que em necessiti tornar a ser al seu costat, Gladys.

L El de vost, s. Galdys, em retiro. El mal no descansa i daltres innocents

reclamen la meva assistncia.
Text manipulat de Supertot, pg. 68

6. El text teatral, com a text escrit, utilitza diferents recursos grfics per reproduir algunes
caracterstiques de la conversa oral. Els guions llargs, per exemple, representen duna
manera convencionalitzada els torns de parla. Reviseu els dilegs que heu rescrit en els
exercicis anteriors, i verifiqueu que heu usat correctament els guions per definir la
intervenci de cada personatge.

4. COHESI

1. Escriviu un breu dileg entre un noi i una noia que treballen en una oficina dobjectes
perduts. Utilitzeu els pronoms interrogatius donats:

Qu?

Qui? On?

Com? Quan?
2. Els signes de puntuaci reprodueixen la modulaci de la veu en el text escrit. En el text
teatral s freqent ls daquests signes. Restituu els signes dinterrogaci i dexclamaci
que han estat oblidats en aquests fragments de Supertot:
Text 1

GLADYS: Jimmy.
JIMMY: Ests b. Than fet mal.
GLADYS: De poc ha anat que no em mors de por.

57
 JIMMY: Espera, et deslligar.
GLADYS: Ets tu, de deb, Jimmy.
JIMMY: De deb, Gladys.
GLADYS: Quina desillusi. (pg. 82)

Text 2

GLADYS: Heu fet les paus.

JIMMY: S, tal com mhas posat per condici.
BILL: Per, per Gladys! Qu fas, aqu.
GLADYS: s dia feiner, avui, em penso. He vingut a treballar.
BILL: Per, per A tu than raptat. Gladys.
GLADYS: S, Bill, mhan raptat.
BILL: I doncs, qu fas aqu.
GLADYS: Jimmy mha salvat.
BILL: Jimmy.
GLADYS: Jimmy.
BILL: Tu.
JIMMY: Jo. (pg. 91)

3. Identifiqueu els vocatius daquest fragment de Taller de fantasia. Tenen alguna funci
especfica per a la representaci del text? Raoneu la vostra resposta:

CARLES: Roc, ets un as!

ROC: Home, qu vols que et digui.
PRATFLORIT: Roc, daquesta tapujo el sou de mecnic!
ROC: Ah, professor, vost mentn.
DOLA: Roc, ens has salvat la vida!
ROC: s el que tamb deia la meva mare: nen, les coses sn ms fcils del que a
vegades semblen quan shi sap pensar una mica. (pg. 22)

4. Restituu les comes oblidades per delimitar els vocatius presents en aquest fragment de
Taller de fantasia:

LADY: Ets admirable. Admirable de deb!

ROC: Senyora que aquest gorilla em mira malament! Senyora digui-li que no
sacosti!
LADY: Deixam! Taprofitaries de mi perqu sc una dona i tinc el cor sensible.
Doncs no senyor. Aquesta vegada has anat massa lluny. Endavant Charly
endavant. I tu Roc recorda que la pallissa que vas rebre set dna pel teu b.
(Al mster, trivial.): s aix com sha de dir? (pg. 45)

5. TALLER DE CREACI I DE FANTASIA

58
Algunes situacions de la vida real sassemblen de vegades al teatre. Certes reunions
familiars, per exemple, es converteixen en un ritu en qu cada personatge, any rere any,
representa el mateix paper. Sovint, tamb, shi repeteixen els mateixos temes de
conversaci, els mateixos acudits, les mateixes enrabiades. Convertiu-vos en escriptors o
en escriptores. Afegiu una nova histria a lobra de teatre de Josep Maria Benet i Jornet
Taller de fantasia, en qu es representi un dinar tpic de Nadal.

1. Definiu els elements bsics de cadascuna de les histries de Taller de fantasia, a partir
de lesquema segent:

Elements bsics

Personatges

Temps

Espai

2. Definiu els elements bsics del nou episodi per a Taller de fantasia, tenint en compte el
qestionari anterior.

3. Creeu la caracteritzaci dels personatges que protagonitzaran lescena. Per grups,

colloqueu cada personatge que vulgueu representar la tieta, per exemple en una cadira.
La resta del grup seu al seu voltant i li va formulant preguntes sobre diferents aspectes de
la seva vida i de la seva personalitat. A partir de la informaci aconseguida, escriviu un
breu monleg en qu el personatge es presenti a si mateix, i representeu-lo.

4. Un dileg teatral mostra les caracterstiques psicolgiques i socials dels personatges a

travs del llenguatge. Si els personatges sexpressen en consonncia amb les seves
caracterstiques generals, els dilegs resultaran ms autntics. En alguns casos, es pot
recrrer a maneres estereotipades de parlar que contribueixen a caracteritzar-los. Llegiu
aquests textos i digueu quins recursos shan aprofitat per a la caracteritzaci:

Text 1

PELL-ROJA: Si, miri, faltaria que em deixessin. Vosts excusar-me. Jo ser el

darrer descendent dels indis de Nord-Amrica, de tots aquells apatxes i sioux
rebels que en pau descansin. Vosts haver-ho vist a les pellcules, els
colonitzadors treurens de les nostres terres i exterminar-nos (Gesticula i
representa molt.) Als dotze anys el meu pare fer-me jurar odi etern als
americans. De moment, i per a preparar el plans de venjana ja que a Nord-
Amrica les condicions encara no ser favorables, jo retirar-me a aquest castell
dEuropa, solitari i adequat a la meditaci. (pg. 40)

59
 Taller de fantasia

Text 2

OLIENTAL 1 el: Doncs no simpacientin. Latac s imminent. La nostla pelvesitat

quedal aviat satisfeta. S, atacalem la ciutat i la destluilem, comenant pel un
bali, vull dir un barri, i continuant pel tots els altles Ah, i menjalem les
cliatules clues, amb una mica de sal pelqu no lesultin inspides. Lieu, lieu.
(pg. 72)
Supertot

5. Definiu amb un grup de companys i de companyes la manera en qu sexpressaran

alguns dels personatges del nou episodi de Taller de fantasia; per exemple, concreteu
quines convencions usareu per representar els avis o els nens petits de la famlia.

4. Qualsevol narraci es defineix per dos elements bsics: els protagonistes i el conflicte
que els enfronta. El desenvolupament de la narraci exposa la manera com es resoldr
aquest conflicte. Llegiu El salvatge Mustaf i La festa de lolla, i definiu quin s el que
enfronta els personatges.

5. Dissenyeu la trama bsica del nou episodi de Taller de fantasia. A partir de lesquema
donat, desenvolupeu-lo:

Trama

Situaci inicial

Conflicte

Accions resultants

Desenlla

6. Reviseu lescena i verifiqueu, a travs de les didasclies, que contingui les indicacions
necessries per representar-la.

60
IV. REPRESENTEM EL SOMNI DE BAGDAD

61
62
Sou una colla d'amics. Veniu d'escoles diferents, de diferents barris. Heu coincidit a
l'institut i, a poc a poc, us heu fet amics. No en fa gaire, d'aix. Ara, per, us sembla que fa
anys i anys que compartiu el mateix espai. Parlant, parlant, heu anat trobant punts en com
que, al principi, us han divertit mentre us els explicveu; ms tard, han servit perqu els
vostres vincles fossin cada vegada ms estrets.

L'altre dia, un dels companys el que acostuma a parlar menys us va explicar amb
entusiasme l'experincia que va viure en una fira de teatre, a finals d'estiu. Sense saber
com, cadasc de vosaltres s'ha anat engrescant, desprs d'explicar tot un grapat d'ancdotes
relacionades amb el mn de la farndula. Una companya, en un moment d'eufria, us ha fet
una pregunta que tots heu respost afirmativament: Per qu no muntem una obra de
teatre?.

Heu anat a buscar la vostra professora de literatura. Li heu explicat quina en dieu de cap.
De bon comenament, s'ha mostrat sorpresa. Al cap d'una estona, l'heu vista convenuda
de tirar endavant.

Us proposa d'escenificar una pea teatral que havia treballat en un altre institut, un parell o
tres d'anys enrere. El seu ttol s El somni de Bagdad. El seu autor, Josep Maria Benet i
Jornet.

Al cap d'uns quants dies, la professora es presenta a classe amb un grapat de llibres. Els
reparteix perqu els fullegeu. A la portada, us sorprn la vivor d'un dibuix que representa
una escena oriental, que us porta a recordar una pellcula d'aventures que vau veure no fa
gaire a la televisi.

Passeu pgines del llibre, el regireu del dret i del revs. Es tracta, s clar, de l'obra que
provareu de representar. No l'heu trobada gaire gruixuda. Heu reconegut que aix d'haver
de memoritzar no us acaba de fer el pes.

Abans de tirar endavant, la vostra professora us demana un petit esfor: que us llegiu el
llibre. Primer de tot, afegeix, us cal conixer a la perfecci l'assumpte de qu tracta, els
personatges que viuen entre les seves pgines, com es desenvolupa la trama... Us haureu de
posar en la pell dels personatges, pensar, viure, sentir com ells. Noms aix sereu capaos
de pujar a l'escenari per representar unes vides que no sn com les vostres, per que segur
que us fascinaran.

1. DE QU PARLEM?

1.1. L'Orient somniat

1. L'Orient, com a marc geogrfic i mtic, s una presncia constant a El somni de Bagdad.
Tothom en t una idea, d'aquest Orient somniat. Apunteu les cinc primeres paraules que us
vinguin al pensament, que tinguin relaci amb el seu paisatge, els seus habitants o amb
qualsevol tret que us pugui suggerir.

2. Davant els vostres companys i companyes, expliqueu de manera ordenada quina

sensaci us provoca cada paraula que heu apuntat.

63
3. A partir de l'explicaci que heu fet, escriviu una nota breu en qu descriviu una escena
oriental que us imagineu.

4. Desprs de llegir atentament el fragment de El manuscrit d'Al Bei, marqueu amb una
creu la resposta correcta:

ELL: [...] D'acord, no he viatjat mai a l'Orient, qu ms voldria, per s un paisatge

que sabr inventar amb tota la barra. No n'hi haur cap, de tan fascinant... i,
potser, de tan fals. Sigues amable i comena a imaginar-lo. El sol que bat de
ple, la sorra que reverbera i s'estn fins a l'horitz, un vent calent que bufa
amb violncia... No ho s, ja m'entens. I enmig de tot plegat, la inevitable
caravana d'homes, de cavalls i de camells. Qu ms et pot fer falta?
Qualsevol msica grandiloqent podr situar el teu nim
escptic; un simple raig de llum podr enganyar els teus ulls desconfiats. I ja
et ser ben fcil, i jo t'ho agrair, d'entrar dins la meva histria, dins... la
meva nica aventura. (pg. 34)

a) El protagonista....
visita sovint l'Orient
no hi ha viatjat mai
hi va ser l'any 1804

b) El paisatge s...
fascinant i exuberant
monton i avorrit
fascinant i fals

c) El vent s...
d'intensitat moderada
fred i bufa amb fora
calent i bufa amb violncia

d) Enmig del desert apareix una caravana...

de beduns, amb dromedaris i camells
de tuaregs, amb cavalls i ases
d'homes, amb cavalls i camells

5. Us han demanat que collaboreu amb una agncia de viatges. La vostra feina consistir a
redactar el text d'un anunci que haur de ser ems a la rdio. Heu d'explicar els avantatges
turstics de la ruta per Orient que ofereix l'empresa que us ha contractat. Els llocs de
destinaci sn les ciutats que apareixen en el fragment segent de lobra:

64
 (Gran Mapa de topografia inventada, en el qual es distingeixen noms de ciutats de
somni: Samarkanda, Basora, Crdova, Damasc, Bagdad... Davant del mapa un
general de mirada noble i bigoti gris. Se li presenta un oficial jove.) (pg. 71)

6. Un cop hgiu redactat l'anunci, enregistreu-lo per emetre'l per rdio. No oblideu
d'utilitzar tots els elements sonors que tingueu al vostre abast.

7. Busqueu un mapa poltic actual i indiqueu-hi on es troba cada ciutat i a quin pas.
Ompliu una fitxa per a cadascuna:

Ciutat: Estat:
Habitants:

Fets histrics:

Personatges destacats:

Economia:

Altres:

1.2. La crisi del petroli

1. L'estiu del 1975, Benet i Jornet escriu El somni de Bagdad. Dos anys abans, havia
esclatat una crisi econmica molt greu provocada per l'augment exagerat del preu del
petroli. Aquest fet va tenir unes causes clares i unes conseqncies greus. Per entendre-ho
ms b, informeu-vos-en i contesteu les preguntes:

a) Qu s l'OPEP?

b) Quins sn els pasos amb la producci ms alta del petroli?

c) Quines conseqncies va tenir la crisi del petroli?

d) Informacions complementries.

2. Ja al comenament de l'obra, l'autor fa referncia a una circumstncia histrica molt

concreta. Deduu quina relaci hi pot haver entre l'ancdota que ens explica i els fets de la
histria real, que van provocar el conflicte entre els pasos productors de petroli i els del
mn occidental:

65
 GENERAL: [...] Sembla que Arbia amaga una riquesa incalculable en petroli. Noms
se n'ha trobat un pou, per tots els que es descobreixin els explotarem els
anglesos, grcies al tractat que vam firmar amb el califa de Bagdad. A canvi,
donarem armes al califa per protegir-se dels seus enemics, per no tantes que
un dia es pugui tornar contra nosaltres. Ara demana un carregament extra de
fusells i municions. (pg. 71)

3. Contesteu les preguntes:

a) Preu actual del petroli.

b) Principals pasos productors i quota de mercat.
c) Producci dels pasos de la Uni Europea.
d) Utilitat dels derivats del petroli.

4. Imagineu-vos un mn sense petroli. Feu una llista de tots els canvis que s'hi produirien.

5. Quines altres fonts d'energia coneixeu, a part del petroli? Penseu que sn suficients per
generar tota l'energia que el mn necessita?

1.3. La innocncia perduda

1. Llegiu atentament el dileg entre Stuart i Omin:

STUART.- Vull fer-te unes preguntes. Pagar b la informaci que em donis.

OMIN.- Qu vols saber?
STUART.- He estat molt de temps fora del pas. Ignoro moltes coses. Diuen que el
califa s un tir.
OMIN.- Un tir s. Misria i misria, per ell viu rodejat dels plaers ms refinats.
Amb luxe oriental. (pg. 82)

Organitzeu un debat a classe que tingui com a tema la vida als rgims totalitaris. Haureu de
tractar, com a mnim, els punts segents:

a) Pasos sense rgim constitucional democrtic.

b) Visi que es dna de les dictadures totalitries des dels mitjans de comunicaci.
c) Explicaci de tot el que no podreu fer en una dictadura.
d) Solucions possibles.

2. Stuart s'adona del significat que t viure sense llibertat. Omin li ho ha explicat
perfectament. Desprs d'efectuar la prctica de l'exercici anterior, improviseu un dileg. Un
de vosaltres far d'Omin i un altre de Stuart. Omin haur d'explicar com s un dia
qualsevol de la seva vida, tenint sempre en compte l'estat de privaci de llibertats en qu
viu.

66
3. Assistim a un cas greu d'insubordinaci: Stuart es rebella contra el General. El nostre
heroi assegura que no pot ser fidel a qui abans l'ha trat. Menys encara quan ha estat
menyspreat pel color de la seva pell:

GENERAL.- Stuart, posa't immediatament a les meves ordres!

STUART.- Sc un mests i no ens coneixem, General. Vost mateix ho va dir! (pg.
120)

Reproduu una situaci d'aquesta mena. Seguiu les pautes que us indiquem.

a) Hi participen dos personatges.

b) El primer ordena al segon una acci injusta.

c) El segon s'hi rebella.

d) Rep com a resposta els perjudicis que li ocasionar la seva negativa.

e) El segon personatge argumenta els motius per rebellar-se.

f) Soluci final a escollir.

4. Stuart, finalment, ha recuperat la seva identitat. Se sap pertanyent a la terra d'Arbia:

STUART.- Vola, cavall, vola; l'oficial al servei de l'imperi britnic queda lluny! Ara
sc un altre home! Aquesta s la meva terra, el desert s el meu domini! Vola,
cavall, vola! (pg. 107)

Quins motius t per tenir aquesta certesa?

5. Imagineu-vos el desert que recorre Stuart. Descriviu, davant la resta de la classe, un

paisatge desrtic.

6. Les aventures amoroses de Stuart acostumen a acabar amb un fracs. No s'adona fins
molt tard de la traci de Zulema. Grcies a aquest desengany, per, aconsegueix saber qui
li t el cor robat. Es tracta, s clar, d'Aixa. Escriviu una nota, d'aproximadament cinquanta
paraules, a l'estimada de Stuart. Sereu uns amics annims que voleu explicar a la noia la
naturalesa sincera dels sentiments de Stuart:

ZULEMA.- Stuart, amor meu! M'estimes i amb la diadema podrem ser felios.
STUART- Sc una joguina que es llena, oi Zulema! Tu tampoc no m'enganyars!
(pg. 121)

7. Llegiu el fragment del dileg en qu Stuart declara el seu amor a Aixa. Segur que se us
far curt. Amplieu-lo, per no perdeu el to melodramtic, exagerat, de les paraules dels dos
enamorats:

AIXA.- Jo no sc ning.

67
 STUART.- No em castiguis amb aquestes paraules. La princesa m'havia enlluernat i
per aix els meus ulls no et veien, per ara brilles amb llum molt ms intensa
que la meva. Tu ho ets tot. (pg. 122)

1.4. El mn real

1. L'Arbia que Stuart s'havia imaginat no t res a veure amb la real. Totes les passions
humanes hi tenen cabuda, tot s possible:

AIXA.- [...] No havies somiat una Arbia extica i enigmtica que era la teva ptria?
No va ser aquest somni el que et va dur entre nosaltres? Som al pas de les
aventures que acaben b, i aqu, desprs de la lluita, vindr la felicitat.
(pg.129)

Sovint el mn real no s'assembla gens al dels somnis. Feu un gui que us serveixi per
explicar, en grups de quatre, una experincia vostra en qu un fet que esperveu amb
molta illusi va acabar succeint d'una manera que no us imaginveu.

2. ELS NOSTRES HEROIS

2.1. Stuart

1. Sempre hem pensat que a una aventura li cal un heroi i a El somni de Bagdad, el
protagonista s Stuart. Si escoltem el General, ser mests s un inconvenient per fer carrera
a l'exrcit angls:

GENERAL.- Acosti's, capit Stuart. El seu pare es va equivocar casant-se amb una
mora. Vost s mests.
STUART.- Sc angls.
GENERAL.- Un mests; mala cosa per fer carrera [...]. (pg. 71)

Imaginem quin deu ser l'aspecte de Stuart. Completeu la primera columna del quadre
segent, atribuint una caracterstica a cadascuna de les parts del cos que se us indica:

Caracterstica Adjectius
cabell

nas

pmuls

coll

ulls

braos

68
 espatlles

mans

cames

peus

2. En veu alta, descriviu Stuart tal com l'imagineu. Anoteu a la columna de la dreta del
quadre anterior, tots els adjectius que vagin sortint de les descripcions.

3. A partir del quadre que heu completat, descriviu Stuart de la mateixa manera que ho
fareu per redactar un informe de la policia. La informaci que doneu ser, per tant, molt
concreta. Tan precisa que tothom que se'l trobs pel carrer, l'hauria de reconixer a la
primera.

4. Ara ja teniu tota la informaci que us calia. No us ser gens difcil, doncs, dibuixar
Stuart. Feu-ho. Cadasc obtindr el seu Stuart particular, que tindr trets comuns amb la
idea que se n'hagin fet els altres.

5. Stuart ha de viatjar a l'Arbia, la ptria de la seva mare. El General, perqu passi

desapercebut, li recomana que es vesteixi a la moda salvatge dels musulmans. No perdeu
de vista la primera descripci que l'autor, en una acotaci, ens ha fet:

(Entra Stuart. L'imagino vestint una armilla brodada, una faixa ampla que li cenyeix
la cintura, un pantal de seda molt folgat i recollit als turmells, i una capa ampla i
flotant. Canvi en el captaire.) (pg. 74)

Proveu d'imaginar, ara, com devia ser aquesta indumentria tan extica. Seguireu els
passos segents:

a) Busqueu a l'enciclopdia o en un diccionari ideolgic dibuixos de vestuaris que

penseu que tenen relaci amb la roba del mn oriental.

b) Feu una llista amb tot el vocabulari que us pugui ser til, tenint ben present que
abans n'haureu hagut d'aprendre el significat.

c) Un cop hgiu aconseguit un bon domini de les paraules, agafeu una cartolina i
dibuixeu una silueta humana, com si fssiu un maniqu al qual hagussiu d'emprovar
la roba. Posem que faci uns vints centmetres.

d) Utilitzant la mateixa cartolina, o una altra si us calgus ms espai, dibuixeu les

peces de roba o complements que abans heu anotat a la llista. Pinteu-los tan b com
pugueu. No oblideu de fer-los tenint en compte l'escala del maniqu.

e) Retalleu la roba i enganxeu-la al maniqu segons el vostre gust.

6. El nostre protagonista va molt despistat. Ho veiem de bon comenament. No sap encara
quins sn els bons i quins els dolents, de qui es pot refiar i de qui no. Sens dubte, aix li

69
pot portar molts maldecaps. Vosaltres, en aquest moment, el podeu ajudar. En el quadre
segent, haureu de definir amb adjectius quines sn les qualitats o els defectes que ms us
cridarien l'atenci a l'hora de distingir una persona bondadosa d'una altra de malvada:

Bons Dolents

Qualitats Defectes Qualitats Defectes

7. Un cop hgiu aconseguit una definici prou convincent del que representa ser bo o
dolent, tracteu d'explicar als vostres companys quins d'aquests adjectius penseu que us
defineixen ms b. A mesura que els aneu enumerant, marqueu cada adjectiu amb una
creu. Esteu obligats a assenyalar-ne, pel cap baix, un de cada columna. Quan acabeu, mireu
on abunden ms les creus. Comprovareu si sou bons o dolents.

8. No sabem com us trobareu, desprs de l'exercici anterior. Si heu quedat decebuts, agafeu
un bolgraf i paper i poseu-vos a escriure. En deu lnies, feu-vos un autoretrat. Ser una
bona ajuda perqu us conegueu ms b.

9. Ja us podeu anar orientant enmig dels personatges que trobeu a El somni de Bagdad.
Segurament, Stuart no s el tipus d'heroi que esperareu trobar en una obra d'aventures. Fa
la impressi, a mesura que el coneixem millor, que no sap del cert quin terreny trepitja. El
seu cor el traeix un cop s i un altre tamb. S'enamora de Zulema, la filla del Califa, sense
adonar-se que el seu amor ser trat, perqu ella no l'estima. Fixeu-vos de quina manera es
produeix el primer encontre entre ells dos. Digueu quines paraules hauria pronunciat Stuart
en el cas que hagus pogut parlar:

Ella se sent mirada i, amb sorpresa, descobreix Stuart. Un segon d'immobilitat.

Llavors, Zulema deixa caure a terra un diminut mocador de randes. De seguida fa un
gest i abaixa de nou la cortina. (pg. 79)

10. Imagineu maneres diferents d'iniciar una relaci amorosa. Poseu-vos per parelles.
Noms podreu fer servir els gestos. Agafeu un mocador i imiteu l'escena que hem explicat.

70
Els vostres companys, quan hgiu acabat, us hauran d'explicar si heu estat del tot
convincents en el vostre intent de seducci.

11. Un cop finalitzeu la prctica de lexercici anterior, feu una llista d'unes quantes
pellcules que us vinguin a la memria que tractin sobre l'enamorament d'una parella, i
discutiu si les relacions amoroses que s'hi estableixen tenen alguna relaci amb les que
hem llegit.

12. L'amor que Stuart sent per Zulema el fa anar de blit, li fa perdre el mn de vista. s
esclau dels seus sentiments, i aix li causar molts problemes. S'atreveix a entrar a les
dependncies de la princesa, cosa del tot temerria. L'escena amorosa que s'hi produeix,
per, paga la pena. Comproveu-ho. Llegiu amb atenci aquesta escena, que trobareu a les
pgines 93 a 95. Quan l'hgiu assimilat del tot, feu-ne una improvisaci. Cadasc haur de
buscar la seva parella. No s'hi val a imitar-vos els uns als altres. Podeu fer servir recursos
diferents: l'exageraci, la timidesa, la comicitat, la burla, la seriositat, la tragdia...

13. El passat de Stuart no el coneixem. Aix no s cap obstacle perqu cadasc de

vosaltres en tingui una idea. Sempre que ens trobem davant d'un personatge provem de
reconstruir tot el que li ha passat fins al moment que l'hem conegut. s el que fareu.
Inventeu la vida de Stuart, des del seu naixement fins que se li encarrega la missi oriental.
No podr tenir una extensi superior a les 150 paraules i haur de tractar, com a mnim, el
aspectes segents:

a) Infncia.

b) Entorn familiar.

c) Educaci.

d) Amics.

2.2. Aixa

1. A poc a poc, heu d'anar endevinant quins personatges tenen bons sentiments i quins es
mouen noms per interessos poc nobles; qui diu la veritat i qui menteix. El cam que
seguiu s molt semblant al que emprn Stuart. Agafem Aixa. s una esclava a punt de ser
venuda en una subhasta. Avui dia, el comer amb persones s una prctica prohibida.
Durant molts anys, per, va ser molt habitual. Imiteu una escena d'aquestes
caracterstiques, tal com surt representada a El somni de Bagdad.

2. Doneu, davant la resta de la classe, la vostra opini sobre el trfic d'esclaus.

3. Llegiu aquest fragment on queda ben clara la posici d'Aixa davant el conflicte que viu
el seu pas:

Els rebels i el califa han acordat un pacte secret. No es poden veure, per tenen un
enemic com: els anglesos. S'uniran contra els anglesos perqu volen alliberar el
pas de la influncia estrangera. (pg. 82)

71
La nostra herona ha estat detinguda i ser sotmesa a un judici en qu es debatr el seu
carcter subversiu. Escolliu, entre vosaltres, una companya que vulgui ser l'acusada, igual
que Aixa, en un interrogatori judicial. Seguiu el procs segent:

a) Redacci d'un qestionari amb deu preguntes.

b) Escenificaci de l'interrogatori. Demanareu a Aixa que contesti nicament el que li

pregunteu, res ms.

c) Conclusions del judici.

d) Veredicte final.

4. Trieu els companys que s'encarregaran de dur a terme altres tasques habituals que tenen
lloc al voltant d'un judici. Cadascun d'ells nescollir una de les que teniu anotades a
continuaci:

a) Enregistrament de les intervencions.

b) Redacci de l'acta judicial.

c) Crnica periodstica.

d) Entrevista radiofnica a l'acusada.

5. Com ja sabeu, Aixa pertany a la facci dels rebels. S'ha de comunicar amb un company
que desconeix i li envia un telegrama per concertar una entrevista. Li haur de donar prou
pistes perqu no s'equivoqui. El telegrama haur de contenir nicament les informacions
segents (tingueu present que el requisit primer d'un telegrama s la brevetat):

a) Aspecte fsic.

b) Lloc de trobada.

c) Dia i hora.

d) Contrasenya.

72
6. Aixa no es pot desplaar a Correus i li dicta el telegrama per telfon. Ajudeu-la.
Segurament la persona que us atengui demanar les vostres dades per assegurar-se que
pagareu.

7. Aixa s una noia decidida. Quan s'entossudeix a aconseguir una cosa, poc es pot fer per
evitar que se'n surti. s capa de provar-ho tot. Si molt conv, no s'estalviar el recurs
d'una certa violncia. A la pgina 84, clava una queixalada a l'Intendent, fingint que es
tracta d'una serp. Omin, molt atent, es presta de grat al joc que Aixa li proposa. Per tal de
desfer-se de l'Intendent, li proposa un remei estrambtic per no morir vctima del ver:

OMIN.- Encara sou a temps, excellentssim Intendent! Heu d'anar a la plaa del
zoco, donar-hi set voltes corrent i fer que desprs de cada volta els vostres
homes us clavin un raig de bastons. Aix les sangs us bulliran i escopireu el
ver de la serpent. (pg. 85)

s probable que conegueu remeis mgics per contrarestar els efectes letals del ver.
Ompliu cadasc de vosaltres una fitxa i, en acabat, tracteu de convncer els vostres
companys que la vostra frmula s la millor:

Nom de la serp:

Descripci:

Efectes del ver:

Casos recents registrats:

Antdot:

Altres:

73
8. Aixa faria el que fos per obtenir el medall que simbolitza la lluita per alliberar el seu
pas del tir. S'enfronta, fins i tot, amb la princesa Zulema. Es barallen violentament,
s'insulten sense pietat:

(Baralla de les dues dones. S'esgratinyen i s'escabellen.)

AIXA.- Escorp verins!

ZULEMA.- Escur miserable!
AIXA.- T'he de donar una lli que no oblidars mai!
(Desprs d'uns moments, Aixa comena a dominar Zulema.)
ZULEMA.- Morirs per haver-me tocat! Has de morir per tocar una princesa!
AIXA.- Empassa't la rbia, que ara no ets a palau i els criats no poden sentir-te. (pg.
114)

Heu llegit el dileg que s'estableix entre totes dues, per hi ha altres maneres d'explicar el
mateix. Redacteu un text, d'aproximadament 100 paraules, en qu es descrigui amb tots els
detalls la baralla entre les dues dones. Seguiu la pauta del quadre:

Aixa va subjectar Zulema per les espatlles .....................................................................

......................................................................................................................................

.........................................................................la va escabellar......................................

......................................................................................................................................

......................................................................................................................................

escorp verins...............................................................................................................

......................................................................................................................................

................havia de morir per tocar una princesa.............................................................

......................................................................................................................................

.............que els criats no podien sentir-la.......................................................................

...................................................................................................no s gens fcil vncer

una princesa.

9. Aixa sap que com ms persones siguin per lluitar contra el Califa, ms fcil ser
derrotar-lo. La nostra herona escriu un avs al diari, a la secci d'anuncis per paraules.
L'haureu d'ajudar. Redacteu el text de l'anunci:

74
Petits anuncis de La gaseta d'Orient

Instruccions:

Els espais de cada lnia sn per posar-hi una lletra, un nmero o un signe, o b per deixar-
los en blanc per tal de separar paraules.
El preu de l'anunci s'ha de multiplicar pel nombre de dies que vulgueu publicar-lo.
Sense les dades del remitent no es publicar cap anunci.

Dades personals:
Nom:______________________________________________________________
Adrea:____________________________________________________________
Localitat:___________________________________________________________
Telfon:____________________________________________________________
DNI: ____________

Adjunteu a la butlleta un xec per l'import a nom de Gasetapress, S.A., Petits anuncis.
Carrer d'All, 23. Bagdad. Es publicaran a partir dels tres dies de la data d'arribada.

Text de l'anunci:

Marqueu amb una creu el(s) dia(es) en qu s'ha de publicar l'anunci:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
del mes_____________

10. Heu llegit l'anunci i de seguida us hi heu engrescat. Heu trucat al telfon de contacte
que sortia al diari i heu mantingut una conversa amb Aixa. Escenifiqueu-la. Ha tingut lloc
de la manera segent:

a) Frmula inicial de cortesia.

b) Informaci sobre les tasques a fer.
c) Dedicaci horria.
d) Possibilitat de rescindir el contracte.
e) Confirmaci.
f) Frmula de comiat.

2.3. Zulema

75
1. Us interessa conixer la princesa Zulema. Us han dit que no s fcil d'accedir-hi, que a
qui la veu se'l castiga amb severitat. s per aquest motiu que decidiu enviar-li una carta,
perqu sigui ella mateixa qui us contesti explicant-vos com s. Tingueu present que
Zulema s un personatge molt distingit. Per tant, no oblideu de tractar-la amb respecte i
amb formalitat. Per redactar la carta, seguiu l'esquema que us proposem:

1. Capalera
(les vostres dades)

2. Capalera
(dades de la princesa)

3. Salutaci

4. Presentaci o introducci

5. Desenvolupament
(en diferents pargrafs, si cal)

6. Conclusi

7. Comiat

8. Signatura

9. Nom i crrec del redactor

10. Dataci

76
2. En arribar a casa, al cap d'uns quants dies, us vau trobar amb una sorpresa que no
esperveu. Al contestador automtic, hi havia enregistrat un missatge que us va deixar ben
astorats: Zulema en persona us havia trucat. Com que no reu a casa, va deixar un missatge
ben llarg en qu contestava totes les qestions que li haveu demanat per carta. L'endem,
davant els vostres companys, vau explicar, amb l'ajut d'unes notes que haveu pres, tot el
que us havia dit la princesa.

3. Com s un dia en la vida de Zulema? Ara ho sabreu. Ompliu el quadre amb les activitats
que la princesa podria dur a terme cada hora:

9:00

11:00

13:30

16:15

18:00

19:20

21:10

22:30

4. Llegiu aquest fragment i, desprs, anoteu en el quadre que hi ha a continuaci cinc

paraules, les primeres que us passin pel cap, que reflecteixin els sentiments que heu tingut
en llegir-lo:

ZULEMA.- Qu ser de mi, princesa infeli, princesa dissortada? Ai, se'n va el puntal
de la meva vida, la seguretat del meu futur! Jo, que movia un dit i cent esclaus
sollcits venien corrent, haur de vestir-me amb parracs, haur d'anar pels
carrers de Bagdad, demanant caritat, sent la burla de tothom! (pg. 125)

5. Fent servir les anotacions del quadre anterior com a punt de partida, expliqueu les
vostres sensacions.
6. Contesteu si sn vertaderes o falses les afirmacions que teniu a continuaci:

77
 a) Zulema estima bojament Stuart, tot ho sacrificaria pel seu amor.

b) La princesa deixa caure el mocador expressament perqu el reculli Stuart.

c) Zulema vol el medall per destruir-lo.

d) La princesa s filla adoptiva del Califa.

e) Zulema no enganya mai Stuart.

f) Zulema s una espia a favor dels rebels.

2.4. Omin

1. Omin fa d'encantador de serps. N'haureu vist ms d'un en alguna pellcula, o potser

llegint una novella d'aventures. Com us l'imagineu, per?

2. De bon comenament, queda clar a quin bndol pertany Omin. Com tots els personatges,
va al darrere del fams medall. Far tot el que calgui, per aconseguir-lo, fins i tot s'haur
de disfressar de ballarina, cosa que no li far cap grcia. Improviseu un monleg en qu
Omin es queixar de l'obligaci de fer de ballarina. Ha de complir aquestes condicions:

a) S'adrea a Aixa.

b) No sap ballar.

c) No s'assembla gens a una dona.

d) La roba que li han donat no li escau gens.

e) Odia la msica.

f) s tmid.

g) T por que el descobreixin i que l'engarjolin.

3. Omin creu que Stuart s un trador i, en conseqncia, mereix la mort. Li dna, d'acord
amb el Cec, una oportunitat per defensar-se. Haur de passar una prova de valentia.
L'acotaci s fora expressiva:

(Omin es llana damunt de Stuart. Aquest esquiva una i altra vegada la trajectria
del ganivet. Els rebels animen Omin amb crits excitats. Aixa es mant a part, sense
gosar mirar. Stuart cau a terra. Sembla que hagi arribat el final, per, quan Omin
aixeca el bra armat i s'inclina damunt d'ell, Stuart l'engrapa entre les cames, en una
clau violenta que obliga el rebel a obrir la m i deixar caure el punyal. Ja no pot
recuperar-lo. Amb l'impuls de la clau tamb ell va de morros per terra. Stuart es
posa dret d'un bot i contraataca. El cos a cos s violent i les forces semblen
igualades, fins que Stuart, amb una crispaci, cedeix. Sembla que Omin podr

78
 acabar amb la seva resistncia, per en lloc d'aix, de sobte, s'aparta, amb una
espenta, i canvia d'actitud.) (pg. 110)

Ja ens els veiem tots dos, Stuart i Omin, barallant-se sense treva. No sabem si diuen
alguna cosa, per. Acordem que s. Reproduu la informaci del text en forma de dileg
teatral.

2.5. El Califa, l'Intendent i el Botx

1. Memoritzeu el discurs del Califa i escenifiqueu-lo davant dels vostres companys.

Tingueu en compte la dicci i l'entonaci:

CALIFA.- Abans que res, som musulmans. Tots; vosaltres i jo, per tamb ho sn
aquesta colla de rebels que ens fan la guitza. Ells ens envegen perqu som els amos
de les peles, i obliden que les peles les hem guanyat amb la nostra suor. (Murmuris
generals de "molt b", "s senyor", "aix s com s'ha de parlar".) Ara, abans que res
som musulmans; estimem els nostres monuments, les nostres palmeres, i no podem
consentir -no senyors, no ho podem consentir!- que els anglesos vulguin dominar-
nos! Per aix hem pactat provisionalment amb els rebels, i junts esclafarem els
anglesos. No ens desdirem d'aquesta decisi! La independncia d'Arbia abans que
res! Desprs, ja en parlarem. Perqu algun dia hem de trobar el tros que li falta en
aquest medall. (Assenyala la joia, situada en lloc destacat.) I llavors aconseguirem
la diadema sagrada ning tornar a discutir la nostra fora! He dit. (Aplaudiments,
bravos, encaixades de m.) Ara mengeu i divertiu-vos, germans meus. La festa
comena. (pg. 87)

2. Un rebel, ben disfressat, s'ha introdut a la festa. Tractar de convncer part dels
assistents que els arguments del Califa no sn gaire de fiar. No es pot contradir res del que
digui el Califa, per. Haureu de fer un cartell i penjar-lo en un lloc ben visible, perqu
tothom el pugui llegir. Ser una pardia del discurs del Califa.

3. A l'Intendent li toca fer la feina bruta, sempre al servei del Califa i de Zulema.
Tanmateix, l'encrrec de comprar Aixa no acaba gens b. A veure si us en sortiu vosaltres.
Simulareu una sessi en una casa de subhastes. Un objecte precis de la classe sortir a
subhasta. Oferireu una bona quantitat de rupies fins que s'assoleixi un preu just.

4. Formalitzeu el contracte de venda dAixa. Hi hauran de constar aquestes informacions:

a) Dades del comprador.

b) Dades d'Aixa.
c) Preu estipulat.
d) Drets i deures d'ambdues parts.

5. Sou testimonis de la tortura que el Botx infringeix a Stuart:

BOTX.- No parlars, d'una vegada? No? Molt b, et deixar tranquil una estona.
Tinc ganes de prendre un bany. T'agradaria prendre un bany? Desprs, a

79
 dinar. Beur vi de color transparent, endrapar un estofat, dolos i fruites
sucoses. Brindar a la teva salut. Ha, ha, ha, ha! (pg. 104)

Quan el torturador marxa, proveu de tranquillitzar el reu. Per parelles, i repartint-vos

els papers, establiu un dileg en qu proposeu remeis per suportar amb el mnim de
dolor els cstigs fsics i psicolgics que pateix Stuart.

3. LES ESCENES

1. El somni de Bagdad s'estructura en dotze escenes. Heu vist, per, que Benet i Jornet no
les indica seguint cap numeraci. Ho haureu de fer vosaltres. Completeu el quadre que
teniu a continuaci:

Escena Nm. Personatges Acci

Despatx del 1
general

Mercat de 2
Bagdad

Casa d'Omin 3

Palau del Califa 4

Habitaci de 5
Zulema

Casa d'Omin 6

Palau del Califa 7

Sala de tortura 8

80
Desert 9

Oasi 10

Desert 11

Cripta 12

2. Cada canvi descena s introdut per una acotaci en qu lautor sentret a descriurens
les condicions fsiques i ambientals de lespai:

(La llum, desprs d'un moment, ha seguit desapareixent de primer terme, engolint
tamb el General quan encara parlava. Queda, noms, el mapa. Com un eco en
ressonncia, la paraula Bagdad es va repetint, repetint, i, talment un conjur, el mapa
es fa transparent, i a l'altre cant va sorgint el bigarrat i acolorit mercat de la fabulosa
ciutat, igual com el cine el va imaginar. El mapa s'esquina, silencis, i desapareix.
Msica no s si de la Metro, de la Warner o de la Fox. Trobem vells coneguts: el
captaire cec de roba i barba blanqussima, l'home que s'empassa foc i espases,
l'encantador de serpents... Tenderols i parades on es venen terrissa, tapissos perses,
fruites de color esmaltat... Estrada per exhibir-hi els esclaus. Desprs d'una pausa que
ens permet d'apreciar els detalls, la msica baixa i comena la cantilena del cec.)
(pg. 73)

En grups de quatre, us haureu de reunir per discutir les qestions tcniques que us
proposem:

a) Illuminaci:
Com aconseguir la disminuci progressiva de la llum.
Quines tonalitats sn les ms adequades per a l'escena.

b) Mapa:
De quina manera es pot obtenir la transparncia del mapa.
Com esquinar-lo en silenci i fer-lo desaparixer.

c) So:
Quin to de veu cal emetre per repetir la paraula Bagdad.
Quina msica suggereixen els noms de la Metro, de la Warner o de la Fox.

81
3. Un cop resolts els problemes plantejats a l'exercici anterior, els haureu de posar per
escrit, molt esquematitzats. El gui que en resulti us servir per exposar davant la resta
dels grups les conclusions a qu heu arribat.

4. EL REPARTIMENT

1. Heu pogut conixer els aspectes ms diversos dEl somni de Bagdad. A mesura que heu
anat llegint l'obra haureu sentit una simpatia ms o menys important pels personatges, pels
diferents aspectes que intervenen en el muntatge d'una obra. Ara us ha arribat el moment
d'escollir. Ompliu la fitxa segent. Cadasc de vosaltres s'haur de definir sobre quin s el
rol que ms li agradaria jugar en aquesta escenificaci:

REPARTIMENT

STUART...........................................................................................................
GENERAL........................................................................................................
(SENYOR DE LA CLAQUETA)......................................................................
CEC..................................................................................................................
MARXANT......................................................................................................
INTENDENT....................................................................................................
AIXA................................................................................................................
ZULEMA..........................................................................................................
OMIN...............................................................................................................
CALIFA............................................................................................................
BALLARINA 1.................................................................................................
BALLARINA 2.................................................................................................
BALLARINA 3.................................................................................................
BALLARINA 4.................................................................................................
BALLARINA 5.................................................................................................
BOTX..............................................................................................................

Els mateixos actors interpretaran la resta de personatges:

SOLDATS
ESCLAVES I ESCLAUS
REBELS
VENEDORS I GENT DEL POBLE
que apareixeran al llarg de l'acci.

82
 FITXA TCNICA

ESCENOGRAFIA I VESTUARI................................................................
ILLUMINACI.........................................................................................
MAQUILLATGE........................................................................................
COREOGRAFIA........................................................................................
ESPECIALISTA EN BARALLES..............................................................
SELECCI MUSICAL...............................................................................
COORDINACI SO...................................................................................
COORDINACI TCNICA.......................................................................
RTOLS.....................................................................................................
FOTO FIXA................................................................................................

MUNTATGE I DIRECCI

.............................................

83
84
 BIBLIOGRAFIA

1. Llibres consultats

ABASCAL, M.D.; BENEITO, J.M.; VALERO, F. Hablar y escuchar. Barcelona: Octaedro,

1993.
ATKIN, G. Improv! A Handbook for the Actor. Portsmouth: Heinemann, 1993.
BOIX, A. Teatro. Unidad didctica. A: Crdits variables tipificats 6. Unitats didctiques.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament dEnsenyament, 1996.
BELBEL, S. El laberinto del deseo. Prolg a BENET I JORNET, J. M. Deseo. Madrid:
Centro documentacin Teatral / El Pblico, 1990. (Teatro; 11)

BENET I JORNET, J. M. Taller de fantasia - Supertot. Barcelona: Edicions 62, 1997.

BENET I JORNET, J. M. Histria d'un text i d'un espectacle. A: Quan la rdio parlava de
Franco. Barcelona: Edicions 62, 1980.
BENET I JORNET, J. M. "Qui sc i per qu escric". L'escriptor del mes. Crnica
d'ensenyament. [Barcelona] (1991).
BENET I JORNET, J. M. El somni de Bagdad. Barcelona: Bruo, 1992.
CARBONELL, A. Introducci. El somni de Bagdad. Barcelona: Bruo, 1992.
CARRILLO, E. [et al.] Dinamizar textos. Madrid: Alhambra Longman, 1995.
CASSANY, D. [et al.]. Ensenyar llengua. Barcelona: Gra, 1993.
CASTELLS, J. Revolta de bruixes en la dramatrgia de Benet. A: Revolta de Bruixes.
Matar: Edicions Robrenyo de Teatre de tots els temps, 1976.
CERD, I; SIM, M. J. El teatre romntic. ngel Guimer. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. Departament dEnsenyament. (El gust per la lectura 1994-1995)
CERD, I; SIM, M. J. Per escrit. Recursos per treballar lexpressi escrita. Barcelona: La
Magrana, 1996.
COTS, J. M. [et al] Conversa(r). Caplletra [Barcelona] (1989), nm. 7.
CUENCA, M. J. Comentari de texts. Picanya: Edicions del Bullent, 1996.
CHAVARRIA, J. [et al.] El retaule del flautista. Jordi Teixidor. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. Departament dEnsenyament. (El gust per la lectura 1997-1998)
DE LUCA, M. Didctica de la lengua oral. Buenos Aires: Kapelusz, 1983.
FONTANET, R.; NAVARRA, M. Antgona. Salvador Espriu. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. Departament dEnsenyament. (El gust per la lectura 1997-1998)
FORMOSA, F. Benet, avui. A La desaparici de Wendy i altres obres. Barcelona:
Edicions 62, 1974.
GALLN, E. Benet i Jornet o la passi pel teatre. A: El manuscrit d'Al Bei. Barcelona:
Edicions 62, 1985.

85
GALLN, E. Estudi introductori. Una vella, coneguda olor - Revolta de bruixes.
Valncia: Editoral Tres i Quatre, 1991.
GALLN, E. Lobra de Josep M. Benet i Jornet. A: BENET I JORNET, J. M. Deseo. Madrid:
Centro documentacin Teatral / El Pblico, 1990. (Teatro; 11)
GARCIA, I. [et al.] Expressi oral. Barcelona: Alhambra, 1987.
GARCIA DEL TORO, A. Comunicacin y expresin oral y escrita: la dramatizacin como
recurso. Barcelona: Gra, 1995.
GRUP DE RECERCA DCOUEN Formar infants productors de textos. Barcelona: Gra, 1992.
Mc GUINESS, E. [et al.] Drama. Tcniques teatrals per a lensenyament. Barcelona: La
Magrana, 1996.
MARFANY, J. L. El realisme histric. A: RIQUER-COMAS-MOLAS, Histria de la literatura
catalana. Vol. 11. Barcelona: Ariel, 1988.
MENDOZA, A. [et al.] Didctica de la lengua para la enseanza primaria y secundaria.
Madrid: Akal, 1996.
MOLAS, J. Prleg. Marc i Jofre, o els alquimistes de la fortuna. Barcelona: Edicions 62,
1970.
NADAL, M. El teatre, el joc apassionat de Josep M. Benet i Jornet. Crnica
densenyament. [Barcelona] (mar, 1993).
PAYRAT, LL. Catal colloquial. Valncia: Universitat de Valncia, 1990.
PERETA, R. [et al.] Creatividad teatral. Madrid: Alhambra Longman, 1995.
PI DE CABANYES, O.-GRAELLS, G. J. La generaci literria dels setanta. Barcelona: Prtic,
1971.
REYZAVAL, M.V. La comunicacin oral y su didctica. Madrid: la Muralla, 1993.
SIRERA, R. La revolta de les bruixes imprudents: notes per a una primera lectura de Josep
M. Benet. Els Marges [Barcelona] (1981), nm. 22-23.
TUSON, A. Anlisi de la conversa. Barcelona: Empries, 1995.

2. Obra de Josep Maria Benet i Jornet

2.1. Teatre

Una vella coneguda olor. 4a ed. Recollida a Revolta de Bruixes. Valncia: Eliseu Climent
Editor, 1994. (LEstel/Tres i Quatre; 12)
Fantasia per a un auxiliar administratiu. 2a ed. Barcelona: Mill, 1990. (Catalunya
Teatral; 245)
Canons perdudes. 2a ed. Barcelona: Mill, 1994. (Catalunya Teatral; 280)
Marc i Jofre, o els alquimistes de la fortuna. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1985. (Els
llibres de lEscorp. Teatre / El Galliner; 6)
La nau. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1996. (El Cangur; 218)

86
Locell Fnix de Catalunya, o alguns papers de lauca. 2a ed. Recollida a La desaparici
de Wendy. Barcelona: Edicions 62, 1982. (Els llibres de lEscorp. Teatre / El
Galliner; 22)
Berenveu a les fosques. 7a ed. Barcelona: Edicions 62, 1996. (El Cangur; 198)
Tedi de febrer. Recollida a La desaparici de Wendy. Barcelona: Edicions 62, 1982. (Els
llibres de lEscorp. Teatre / El Galliner; 22)
La desaparici de Wendy. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1996. (El Cangur; 217)
A la clnica (Apunts sobre la bellesa del temps-1). Recollida a Descripci dun paisatge i
altres textos. Barcelona: Edicions 62, 1979. (Els llibres de lEscorp. Teatre / El
Galliner; 48)
Revolta de bruixes. 5a ed. Valncia: Eliseu Climent, 1994. (LEstel / Tres i Quatre; 12)
Dins la catedral (Josafat). Barcelona: Edicions 62, 1985. (Llibres de lEscorp. Teatre / El
Galliner; 86)
Rosa o el primer teatre. Recollida a Dins la catedral (Josafat). Barcelona: Edicions 62,
1985. (Llibres de lEscorp. Teatre / El Galliner; 86)
La fageda (Apunts sobre la bellesa del temps-2). Recollida a Descripci dun paisatge i
altres textos. Barcelona: Edicions 62, 1979. (Els llibres de lEscorp. Teatre / El
Galliner; 48)
Descripci dun paisatge i altres textos. Barcelona: Edicions 62, 1979. (Els llibres de
lEscorp. Teatre / El Galliner; 48)
Quan la rdio parlava de Franco. (Amb aportacions de T. Moix.) Barcelona: Edicions 62,
1995. (Els llibres de lEscorp. Teatre / El Galliner; 55)
Elisabet i Maria. Barcelona: Edicions 62, 1982. (Els llibres de lEscorp. Teatre / El
Galliner; 68)
Baralla entre olors. Barcelona: Mill, 1981. (Catalunya Teatral; 173)
El manuscrit dAl Bei. 2a ed. Barcelona: Edicions 62, 1988. (Els llibres de lEscorp.
Teatre / El Galliner; 90)
Histria del virtus cavaller Tirant lo Blanc. 5a ed. Edicions 62, 1991. (Els llibres de
lEscorp. Teatre / El Galliner; 110)
Ai, carai! 2a ed. Barcelona: Edicions 62, 1997. (Els llibres de lEscorp. Teatre / El
Galliner; 120)
Desig. Valncia: Eliseu Climent, 1995. (LEstel / Tres i Quatre; 24)
Dos camerinos (Apunts sobre la bellesa-3). Pausa [Barcelona] (mar 1990), nm. 3.
Fuga. Barcelona: Lumen, 1994. (Teatre catal contemporani. Els textos del Centre
Dramtic; 5)
E. R. 3a ed. Barcelona: Edicions 62, 1997. (Els llibres de lEscorp. Teatre / El Galliner;
140)
Alopcia. Recollida a Testament. Barcelona: Edicions 62, 1996. (Els llibres de lEscorp.
Teatre / El Galliner; 149)
Testament. Barcelona: Edicions 62, 1996. (Els llibres de lEscorp. Teatre/El Galliner; 149)

87
El gos del tinent. Barcelona: Edicions 62, 1997. (Els llibres de lEscorp. Teatre / El
Galliner; 159)
Precisament avui. Escrita el 1997. Estrenada al teatre Artenbrut el 27 de juliol de 1997.

2.2. Teatre juvenil

Taller de fantasia (La nit de les joguines). 13a ed. Barcelona: Edicions 62, 1997. (El
Cangur; 229)
Supertot. Recollida a Taller de fantasia (La nit de les joguines). 13a ed. Barcelona:
Edicions 62, 1997. (El Cangur; 229)
Helena a lilla del bar Zodac. 2a ed. Barcelona: Mill, 1988. (Catalunya Teatral; 229)
El somni de Bagdad. 2a ed. Barcelona: Bruo, 1992. (Tinell; 7)
El tresor del pirata negre. 2a ed. Barcelona: Mill, 1992. (Catalunya Teatral; 264)
(Carlota i la dona de neu) La histria de Carlota quan sen va anar a salvar el seu amic
de les mans de la dona de neu. Barcelona: Vicens Vives, 1992. (Ala Delta; 42)

2.3. Obres no teatrals

Fideuet i la maldat amb potes. Barcelona: Hymsa, 1983.

La malcia del text (Lectures de narrativa i teatre en catal). Barcelona: Curial, 1992.
(Biblioteca d Els Marges; 3)

2.4. Produccions per a la televisi

Un somni i mil enganyifes (amb Sergi Shaff). Dramtic duna hora, 1978.
La senyora Llopis declara la guerra. Telenovella en cinc captols de 30 minuts, 1980.
A travs del celobert. Telenovella en cinc captols de 30 minuts, 1980.
Vdua per no gaire. Srie dramtica en 13 captols de 30 minuts, 1982.
Una hora en blanc. Srie dramtica en 30 captols de cinc minuts, 1983-1984.
Lavinguda del Desastre. Srie dramtica en 30 captols de vuit minuts, 1983-1984.
Recordar, perill de mort. Srie dramtica en 7 captols duna hora, 1986.
Gerani a lhivern. Dramtic duna hora, 1987.
Una histria particular. Monlegs, 1987-1989.
Poble Nou Srie de 190 captols de 30 minuts, 1994-1995.
Pedralbes centre. Srie de 13 captols de 40 minuts, 1995.
Rosa: Srie de 33 captols de 50 minuts, escrita conjuntament amb Joan Marimon, 1995-
1996.
Nissaga de poder: Srie de ms de 400 captols de 30 minuts, 1996-1998. Guionista en
cap.

88
89
 ANNEX

90
91
1. QUI SC I PER QU ESCRIC1

El meu avi Josep Benet era un pags humil de les Borges Blanques, dels que penjaven
Maci a la capalera del llit. Ell i els seus fills no llegien llibres, no assistien a espectacles
teatrals; altra feina tenien lluitant amb la misria. El meu avi Francesc Jornet era un metge
fora conegut a l'Hospitalet de Llobregat. Va ocupar crrecs en un partit de dretes, i els
rojos el van matar just comenada la guerra de 1936. Llegia, per no va voler donar cap
mena d'educaci seriosa a les seves filles. El meu pare, Pere, odiava haver de fangar, va
abandonar la seva terra i es va convertir en comptable. Casant-s'hi, la meva mare,
Concepci, va baixar d'escalaf social. Van llogar un pis minscul a Barcelona, a la Ronda
Sant Antoni, i all vam nixer la meva germana Nria i jo.

A casa hi havia pocs, comptats, llibres. No anvem al teatre. Tanmateix, aix que vaig
aprendre a llegir (em va costar molt, era molt tals), els llibres se'm van convertir en una
passi. Entre demanar que em regalessin una joguina o un llibre (no hi havia medis per a
les dues coses), preferia un llibre. Els meus tiets de Gironella, on passava els estius, tenien
una biblioteca, als meus ulls, abundant i atractiva, del temps de la Repblica, i all vaig
llegir coses en catal. A Barcelona llegia novelles "de duro" en castell; els meus clssics
van ser Alf Manz (lladres i serenos), Jos Mallorqu (oest), George H. White (cincia
ficci) i Marisa Villardefrancos (sentimental). Per tamb vaig llegir, per exemple, Jules
Verne i Karl May. A penes passava d'aix. Un parell de cops vaig actuar en funcions
teatrals del collegi, els Escolapis de Sant Anton. Als quinze o setze anys vaig ingressar,
amb passi, al quadre escnic juvenil de la parrquia del Carme.

Sempre vaig voler ser escriptor. Volia ser escriptor com qui vol ser astronauta, sabent que
mentida, que mai no ho seria. Compte, durant un temps, el model d'artista en qui somiava
era l'escriptor de consum. Les novelles de Graham Greene les trobava espesses. Jo era un
noi de barri, mal adaptat al barri per sense ning que em dons altres referents. Feble,
sense cap confiana en mi mateix i, molt menys, en la meva capacitat intellectual, amb uns
pares amonats per la meva ineptitud...; per escrivia i sabia que mai no deixaria d'escriure,
primer novelles i desprs teatre, podeu imaginar quina mena de textos. No somiava truites,
tenia clar que no estava escrivint res de bo, per l'escriptura era un vici, i la conscincia
d'aquest vici reprovat per la famlia, per inevitable, es confon amb l'origen de la
conscincia de la sexualitat, un altre vici reprovat aleshores per la societat, per tamb
inevitable.

Durant la misria de la postguerra la meva mare es refugiava en una religiositat sense

fisures i el meu pare es refugiava en les minyones que anaven a ballar els dijous al Price.
La meva germana era oberta i simptica, jo era tmid i esquerp. La meva distracci
constant, durant anys, eren els tebeos (els llibres arribaven amb comptagotes, un cada cinc
o sis mesos), i jo mateix, amb qualsevol paper, normalment amb els papers que
embolicaven els queviures de la plaa, fabricava els meus propis tebeos, colleccions
senceres, incloent dibuix i text. A casa es pensaven que m'agradava dibuixar i que hi tenia
m (mentida), i no donaven relleu al fet que els meus dibuixos sempre anessin
acompanyats d'argument. Aquells tebeos maldestres, imatge i dileg, eren el pont cap al
teatre. Per per qu el teatre? No ho entenc, s un misteri: l'origen d'aquesta dria em
resulta incomprensible.

1
BENET I JORNET, J. M. Qui sc i per qu escric. Lescriptor del mes. Crnica densenyament. [Barcelona]
(1991).

92
Amb sacrificis (sempre m'ho recordaven), el pare volia que arribs on ell no havia pogut
arribar, que estudis peritatge industrial, i la mare volia retornar-me el lloc que a travs seu
em concernia, una altra condici social: nosaltres no som genteta, deia sempre. Desastre.
Feia campana a les classes, m'escapava a la Biblioteca de Catalunya i m'evadia de
responsabilitats llegint autors nous, diferents, una mica ms enll del pur consum. Tenia
l'instint de trencar el meu propi sostre d'interessos, i ho feia a les palpentes; absolutament
ning que em guis i que em digus que potser no estava cometent maldats. Ja ganpia,
amb divuit anys em sembla, en acabar-se unes vacances de Nadal, vaig dir a casa que no
tornava a l'Escola Industrial, on anava repetint cursos, i que em posessin a treballar. El meu
pare, geners, desesperat, em va preguntar qu volia fer a la vida. No m'esperava la
pregunta per, per sobtat instint, vaig dir que filosofia i lletres. I em van pagar la
finalitzaci del batxillerat (noms tenia fets quatre cursos) i em van pagar filosofia i lletres.

Un dels meus millors amics, company de curs, diu que no ha vist mai ning que passs per
la Universitat aprenent tan poc com jo de les matries que ens ensenyaven. Aprovava
perqu a romniques era impossible suspendre. Per la Universitat va ser molt important
per a mi. El meu objectiu no era fer una carrera, era trobar la manera d'aprendre a escriure
teatre. Els companys em donaven llions de literatura, de pensament, de vida. Els
catedrtics, no, per els companys, ja ho crec. Per primera vegada trobava referents. D'altra
banda, i tamb per primer cop, hi havia persones que em valoraven. No gaire, una mica.

El meu pare, per herncia familiar, era, noms de boca, catalanista i antifranquista. A la
Universitat vaig acabar d'entendre que havia de lligar-me a la cultura catalana i vaig
participar, sense cap protagonisme, en la lluita antifranquista. Per no vaig participar en
cap partit. Amb Joaquim Molas, a travs de Joan-Llus Marfany, en classes clandestines,
vaig aprendre el que s, sobretot, de literatura catalana del XIX i del XX. A l'EADAG, a
travs d'Adri Gual, vaig connectar amb la gent que protagonitzaria la renovaci teatral a
Barcelona. L'any 1963, impensadament, vaig guanyar el Premi Josep M. de Sagarra de
teatre. Va ser l'inici d'una carrera d'autor de literatura dramtica que somiava per que
considerava impensable.

Sc escriptor de teatre, diria, per una mena de fatalitat inevitable, malgrat jo mateix,
malgrat les meves mancances, les meves febleses. Hi ha d'haver una altra anlisi ms
racional que aquesta, per l'amor al teatre ha estat i s una obsessi que condiciona per
complet la meva vida. Tinc molt poca confiana en mi mateix, per s que mai no deixar
d'escriure teatre, mai no deixar de lluitar per crear unes peces teatrals sempre ms
rigoroses i ambicioses que les que he escrit abans. Encara que m'estimbi. Per m'estimbar
intentant aixecar el propi llist. Escriure no s senzill. Cada vegada menys. Escriure no s
posar-te a pixar i suposar, pretensi elemental, que pixes or. Escriure ha de suposar una
pretensi diferent i desmesurada, ha de ser voler edificar una catedral, feina plena d'infinits
problemes que no s segur si sabrs resoldre'ls.

Els temes de les meves obres sn limitats. Lluito per esprmer-los, per oferir-los amb el
mxim de complexitat, i s que les alternatives sn dues: o b no ho aconsegueixo i
fracasso, o b ho aconsegueixo i tota una part del meu limitadssim camp d'acci resta
exhaurida i intransitable per sempre. D'un cant o de l'altre, doncs, el terror s'imposa quan
acabo una obra nova.

93
Escric teatre, els meus textos busquen convertir-se en espectacle teatral. Malgrat una
instintiva misantropia estimo el tracte amb la gent de teatre i trobo que el curs dels assaigs
s una experincia fascinant, enriquidora. S que, dins de l'espectacle, sc una entre tantes
peces que el composen, i que l'experincia del muntatge pot obligar a revisar el text. Hi
compto. La pea tornar a ser noms meva, s un dir, quan torni al llibre, a la literatura
estricta.

Una nit d'estrena s la cosa ms angoixosa del mn. Per tamb la ms bella, i no la
canviaria per res.

Josep M. Benet i Jornet

94