SOBRE LES GRAFIES DE LA ESSA SORDA [S] I

DELS SONS [TS] I [DZ]

Eugeni Alberola Bisbal

REA DE PROMOCI I
NORMALITZACI LINGSTICA

Universitat Politcnica de Valncia

Objectius
Recordarem i remarcarem alguns aspectes
sobre les grafies de la essa sorda [s] i dels sons
[ts] i [dz].
Pararem atenci als casos que presenten
alguna dificultat.

ndex
1. Les grafies de la essa sorda ([s]): c, , s i ss
2. Les grafies de [s] entre vocals
3. Les grafies de [s] en obertura sillbica, en
context no intervoclic
4. Les grafies de [s] en coda sillbica, a final de
mot
5. Remarques sobre aquesta distribuci
6. Les grafies dels sons africats alveolars ([ts] i
[dz]): ts i tz

1. Les grafies de la essa sorda ([s]): c, , s i ss

Com a norma, susa ss entre vocals i s a principi de mot.

Les consonants c i apareixen, per raons etimolgiques, en
mots procedents del llat que normalment tenen c o z en
castell, i c, o t(i) en francs i angls (cel, lla, plaa).
Sescriu en els mots a (ac: a com lla; a i lla; a enrere) i
o (a: o del meu; o que).

2. Les grafies de la essa sorda entre vocals

En general, sescriu ss:
-en mots simples (crossa, tassa)
-en derivats dun radical comenat per s amb els prefixos a(no neg.), des- i dis- (neg.), re-: associar, dissort, ress (per
resecci); en bissextil, pressentir, prosseguir, tornassol
-en els mots que duen la terminaci femenina essa:
abadessa, duquessa
-en els derivats amb els sufixos -assa, -issa, -ussa, -dissa
femenins i el superlatiu ssim/ssima: barcassa, pinassa;
estantissa; gentussa; trencadissa; baratssim

(...) 2. Les grafies de la essa sorda entre vocals

Per:
Sescriu s: en mots compostos, a linici del segon component:
pocasolta; ultras; en mots amb prefix (llevat dels que hem vist
ads), a linici del radical: asimtric, cosecant, presocrtic
Sescriu c davant e, i en mots com acer, decebre, recer; soci, vici;
Llcia.
Sescriu davant a, o, u, en mots com pea, veot, traut.

3. Les grafies de la essa sorda en obertura sillbica, en

context no intervoclic
En general, sescriu s: cursa, dansa, molsa, nansa, pensa.
Per...
Sescriu ss en els mots comenats per sots-, trans- davant s-:
sotssecretari, transsiberi.
Sescriu c davant e, i en mots com enciam, sincer; Marcel.
Sescriu davant a, o, u: dola, venut; sufix -na de noms
derivats de verbs: lloana, temena.

4. Les grafies de la essa sorda en coda sillbica,

a final de mot
En general, sescriu s: al final de radical: dors; en els sufixos
flexius: nous; dorms, clos, ents; i derivatius: francs, pedrs.
Per sescriu en mots aguts: desprs de vocal:
en els adjectius duna terminaci: capa, fuga, preco;
en postverbals: adre, balbu, endre;
en els noms arbo, bo, cugu, estru, gla, ja, lla, lli,
llu, peda, tra, xori; Mu;
desprs de l, n, r, en mots com cal, llen, mar; Lloren.

5. Algunes remarques

Trobem el so [s] escrit amb -z a final de mot

en la 1a persona del present dindicatiu de la 1a conjugaci
en baleric (esmorz, recolz).
(ell) brunz, del verb brunzir.

I mots dorigen estranger com ara jazz, edelweiss, flintglass, loess, trass.

6. Les grafies dels sons [ts] i [dz]: ts i tz

La grafia del so sonor [dz] s tz: atzar, alatz, assutzena,

atzabeja, atzembla, atziac, atzur, batzac, betza, bitzega,
botzinar, butza. Per zz: atrezzo, pizza.
La grafia del so sord [ts] s ts: pats, llets, tsar.
En determinats parlars o registres, ts es pronuncia [s]
desprs de l, n o r: alts, farts, ponts; Montsi.

(...) 6. Les grafies dels sons [ts] i [dz]: ts i tz

Per...
El so sord [ts] sescriu ds en els mots cultes amb el prefix ad
seguit dun radical comenat per s-, com adscriure, adsorbent,
i en el plural dels mots que acaben en -d, com arcnids,
solituds.
Tamb sescriu ds (pronunciat [s] desprs de consonant) en
els manlleus feldspat, inlandsis, radsimir.
En baleric, sescriu tz en la persona 1 del pres. dind. de la
1a conjugaci, tot i que shi pronuncia [ts]: analitz, esbotz,
finalitz. I tamb en uns pocs manlleus: hertz, solonetz.

Resum final
Sabem que, com a norma, sescriu ss entre vocals i s a principi
de paraula. I, per raons etimolgiques, c i .
Per cal tenir en compte:
mots compostos (asimtric)
ss en sots-, trans- davant s-: transsiberi i en loess o trass
en el sufix -na de noms derivats de verbs: lloana
en mots aguts, en els adjectius duna terminaci (capa, preco); en
postverbals (adre, balbu); alguns mots (arbo, llu, peda) i desprs
de l, n, r (cal, llen)
z en la 1a persona del pr. ind. en baleric (jo esmorz) i en jazz.
Pronunciem [ts] els mots adscriure, solituds, i en baleric, jo analitz.

Bibliografia
ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Gramtica normativa
valenciana. Valncia: Publicacions de lAcadmia
Valenciana de la Llengua, 2006.
INSTITUT DESTUDIS CATALANS. Gramtica de la llengua
catalana [versi provisional en lnia].
<http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gra
matica/> [Consulta: abril de 2013]
FERRANDO, Antoni (coord.). Guia dusos lingstics.
Aspectes gramaticals. Valncia: Institut Interuniversitari
de Filologia Valenciana, Universitat de Valncia, 2002.

MOLTES GRCIES
Eugeni Alberola Bisbal
REA DE PROMOCI I
NORMALITZACI LINGSTICA