Guia. Llengua 6 PRIMÀRIA. Grup Promotor. Santillana PDF

Guia
Llengua 6 PRIMÀRIA
Grup Promotor
Santillana
130435 _ 0001-0039.indd 1 6/8/09 13:14:11

Índex
Introducció
La Casa del Saber . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . IV
El projecte de l’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . VI
Recursos per al Cicle superior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VIII
Continguts de Llengua Catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XII
Les Competències bàsiques a l’àrea de llengua
catalana i literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XIV
Programa d’Estudi Eficaç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XVIII
El llibre de l’alumne ................................ XX
La guia didàctica ................................ XXXII
Guia didàctica
PRIMER TRIMESTRE
Unitat 0. De cap! ................................... 6A

Unitat 1. Obres d’art . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14A
Unitat 2. Boníssim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30A
Unitat 3. Que m’entens? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46A
Unitat 4. Ciència i paciència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62A
SEGON TRIMESTRE
Unitat 5. Tothom a bord! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78A

Unitat 6. Identitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94A
Unitat 7. Quina sort! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110A
Unitat 8. Cantem ................................ 126A
TERCER TRIMESTRE
Unitat 9. Diuen que una vegada.... . . . . . . . . . . . . . . . 142A

Unitat 10. Som amics? .......................... 158A
Unitat 11. Segons com t’ho miris.... . . . . . . . . . . . . . . 174A
Unitat 12. A punt!. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188A
Activitats de comprensió oral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204
Lectures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 216
130435 _ 0001-0039.indd 3 29/7/09 14:19:11

Llengua 6 PRIMÀRIA
130435 _ 0001-0039.indd 35 29/7/09 14:19:21

12/11/08 19:22:35
Presentació
El llibre Llengua 6 forma part del projecte educatiu La casa del saber, un
espai on els alumnes podran aprendre i adquirir capacitats sòlides i útils
per a la seva vida. Per fer-ho posible, el projecte destaca els aspectes
següents:
• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumne

relacioni el que aprèn amb el seu entorn natural i social. És per això
que aquest llibre ofereix un bon nombre d’activitats de lectura d’imatges
i textos de la vida quotidiana, de comprensió lectora, d’expressió oral i
escrita, de relació de conceptes i entorn, d’utilització de noves
tecnologies del coneixement i la informació, etc., per tal d’ajudar-los
a prendre decisions i resoldre problemes relacionats amb la seva vida
diària.
• La contribució de cada àrea al desenvolupament de les competències.

A Llengua es contribueix al desenvolupament de la pròpia personalitat
i autonomia, i de la capacitat de pensar i comunicar-se, propiciant que
els alumnes llegeixin i exposin idees pròpies, vivències, fets... oralment
i per escrit. Així mateix, per mitjà del treball en grup que es fomenta
des del llibre, l’alumnat aprèn a tenir iniciativa, a conviure amb els
companys i companyes de l’escola i a habitar el món del qual forma
part.
• La casa del saber és, en definitiva, un projecte on hi cabem tots. Per

això, a Llengua 6, a través dels continguts, de les imatges i de les
activitats, posem els mitjans perquè l’alumnat reconegui i accepti la
diversitat cultural de la societat on viu. Igualment, volem aconseguir
una autèntica educació en valors, atenent especialment a l’educació
per la tolerància, el respece del medi ambient i la convivència.
130435 _ 0001-0039.indd 37 29/7/09 14:19:22

Continguts sisè curs
Lectura de la imatge Lectura Fonètica
Gramàtica
i expressió oral i comprensió lectora i ortografia
L'equip de natació Aplicació de les
0 normes
d'accenturació
De cap! 6 8 11
El quadre de Dalí L'accent diacrític L'oració i la frase.

1 Concordança.
Subjecte el·líptic
Obres d'art 14 16 20 22
Les croquetes La vocal neutra El nom: nucli

2 de la iaia en els verbs del sintagma
nominal
Boníssim! 30 32 36 38
El viatge d'en Nicolau L'ús del parèntesi, Els complements

3 les cometes
i els dos punts
nominals.
Determinants
Que
m’entens? 46 48 52 54
L'antídot Consonants Les propietats

4 mudes a final
de mot
textuals
Ciència
i paciència 62 64 68 70
Naufragi La ela geminada El verb: nucli del

5 sintagma verbal.
Verbs transitius
Tothom intransitius
a bord! 78 80 84 i impersonals 86
Les vuit Els sons i les El verb: nombre

6 grafies g/j i persona.
Les formes
no personals
Identitats 94 96 100 del verb 102
Una nota sobre Els sones i les Les perífrasis

7 les bruixes grafies m/n verbals
Quina sort! 110 112 116 118
El combat amb Els sones i les Verbs regulars

8 el senyor
de les Vilesermes
grafies b/v i irregulars
Cantem 126 128 132 134
Els tripijocs Ús de hi/i i ho/o El complement

9 d'en Wotan directe.
Substitució
Diuen que pronominal
una vegada... 142 144 148 150
El cavaller del Pingüí Alhora/a l'hora El complement

10 aleshores/ a les
hores
indirecte.
Substitució
sinó/si no pronominal
Som amics? 158 160 164 166
Podries L'apòstrof El complement

11 i el guionet
en els pronoms
circumstancial.
Substitució
Segons com personals pronominal
t'ho miris... 174 176 180 182
Les serps són sordes Repàs del L'atribut.

12 vocalisme
tònic i àton
Substitució
pronominal
A punt! 190 192 196 198
Referències de les lectures (p. 206). Apèndix de gramàtica (p. 207).
130435 _ 0001-0039.indd 38 29/7/09 14:19:22

Tornem Expressió
Lèxic Literatura Sóc capaç de...
a llegir escrita
L'endevinalla Les interjeccions
12 13
Les xifres parlen L'enquesta Els camps El llenguatge

semàntics literari
24 25 26 28
Per jugar a l'Estop El text Paraules Avaluació

instructiu homònimes de les unitats
1i2
40 41 42 44
El nen que vivia El reportatge Manlleus La comèdia

als estels
56 57 58 60
Doncs no gaire... La conferència Prefixos Avaluació

de negació de les unitats
d'oposició 3i4
i cultes
72 73 74 76
En Robinson La biografia, La formació La tragèdia

Crusoe s'explica l'autobiografia de verbs
i de noms
88 89 90 92
Em va dir... L'estil directe Sentit genèric Avaluació

i l'estil i sentit de les unitats
indirecte específic 5i6
de les paraules
104 105 106 108
Carta d'un nen La carta Els registres La novel·la

formal lingüístics:
col·loquial
i estàndard
120 121 122 124
A la ciutat La cançó Figures retòriques: Avaluació

de Nàpols metàfora de les unitats
i personificació 7i8
136 137 138 140
El monstre La llegenda Figures retòriques: La poesia: rima

del llac Ness repetició i mesures
i inversió dels versos
152 153 154 156
El Torneig Fitxa tècnica Locucions Avaluació

dels Tres Bruixots d'un llibre de les unitats
9 i 10
168 169 170 172
Els deures: L'article Barbarismes Llibres

obligació de diari per a l’estiu
o càstig
184 185 186 188
Projectes El llenguatge Abreviacions Avaluació

de vacances no verbal de les unitats
11 i 12
200 201 202 204
130435 _ 0001-0039.indd 39 29/7/09 14:19:22

0 De cap! E
Programació
Objectius
• Observar i comentar una imatge.
Continguts
• Contestar preguntes a partir de la fotografia. DIMENSIÓ COMUNICATIVA
• Respectar les intervencions dels companys • Identificació del que es veu
i parlar de manera ordenada. en una fotografia
i del que fa la gent
• Llegir i comprendre el contingut d’un text narratiu.
que hi apareix.
• Repassar les normes d’accentuació.
• Interès per expressar
• Llegir i caracteritzar l’endevinalla. les pròpies opinions
• Escriure una endevinalla seguint unes pautes. i escoltar les dels altres.
• Caracteritzar les interjeccions i practicar-ne l’ús. • Participació en una conversa
respectant el torn de paraula
Criteris d’avaluació i les intervencions.
R
• Treball d’una fotografia
• Mostrar facilitat per expressar-se oralment.
a partir de qüestions •
• Llegir i extreure informació concreta d’un text narratiu. donades. •
• Recordar les normes d’accentuació. • Repàs de les normes •
• Llegir i caracteritzar l’endevinalla. d’accentuació.
• Identificar les interjeccions i practicar-les. • Identificació
de les interjeccions
Competències i dels seus usos.
• Competència en el coneixement i interacció amb el món físic. DIMENSIÓ ESTÈTICA

• Competència artística i cultural. I LITERÀRIA
• Competència d’autonomia i iniciativa personal. • Comprensió d’un text narratiu
a partir de la lectura.
• Competència en el tractament de la informació
i la competència digital. • Lectura i caracterització
d’endevinalles.
• Competència d’aprendre a aprendre.
• Escriptura d’una endevinalla
• Competència social i ciutadana.
a partir d’una pauta.
DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL

• Interès per conèixer
les normes ortogràfiques
dins de la llengua.
• Valoració del text com a oci
i com a informació.
6A
130435 _ 0040-0049.indd 40 29/7/09 14:15:21

Esquema de la unitat
UNITAT 0: DE CAP!
Dimensió estètica i literària Dimensió comunicativa Dimensió social i cultural
Diari del Greg Llegir i comprendre • Participació activa

Text narratiu. i adequada en les
Reflexió sobre la llengua situacions comunicatives.
• Ortografia: l’accentuació. • Valoració de la llengua
• Lèxic: les interjeccions. com a instrument
Escriure de comunicació.
L’endevinalla. • Identificació dels contextos
Escoltar i parlar en què la comunicació
Identificar el que es veu es produeix mitjançant
en una fotografia i desxifrar que textos orals i escrits.
estan fent les persones
que hi apareixen.
Recursos
• Quadern de Llengua 16.
• 100 propostes per millorar la competència lingüística.
• Més recursos Llengua 6.
Previsió de dificultats Suggeriment

• Com a pas previ al treball de les normes d’accentuació, de temporalització
proposeu als alumnes algunes paraules accentuades
i pregunteu-los per què s’accentuen. Les paraules Setembre
poden ser: meló, ànim, pel·lícula, mèdica, estèril, Octubre
Pequín...
Novembre
• Abans d’iniciar el treball de l’endevinalla, pregunteu
als alumnes si en saben algunes. Feu que les diguin Desembre
a classe i que els companys i les companyes Gener
les endevinin.
Febrer
• Per començar a treballar les interjeccions, pregunteu
als nens i les nenes quina mena de paraules són: ep, Març
hola, apa, visca, etc. Demaneu-los com les analitzarien
Abril
gramaticalment i en quina posició de l’oració
acostumem a trobar-les. Maig
Juny
6B
130435 _ 0040-0049.indd 41 29/7/09 14:15:21

0 De cap! Q
O
Objectius
• Observar una fotografia.
• Comentar què s’hi veu i, a par-
tir d’això, respondre preguntes
concretes.
Programa de lectura
de la imatge
Q
A través de les activitats que es
proposen, es vol que els nens i les
nenes es fixin en la imatge i siguin
capaços de deduir informació a
partir del que veuen. També es pre-
tén que facin una feina d’observa-
ció i anàlisi partint de qüestions
concretes que se’ls demanen.
Treballem valors Tèc

El
A partir de l’observació de la foto-
Qu
grafia de la pàgina 6, parleu amb pe
els alumnes de les competicions de
i de l’ambient que s’hi respira.
Parleu de la competitivitat com a
estímul, ben entesa, i de la com-
petitivitat agressiva, mal entesa.
Pe
Si
en
pro
Po
Me
qu
pe
Suggeriments didàctics
Abans de treballar la imatge
• Per introduir els alumnes en la unitat, feu que es fixin en el títol i
pregunteu-los a què creuen que fa referència. En quin context po-
den sentir aquesta expressió? Amb quin sentit?
Per treballar la imatge

• Feu que els alumnes es fixin en la fotografia i que expliquin què els
evoca. Han fet mai natació? Han competit? Què se sent quan es
competeix?
• Pregunteu als alumnes si la falta de públic ajuda els nedadors i les
nedadores a donar el cent per cent o no. Feu que expliquin la seva
resposta raonadament.
130435 _ 0040-0049.indd 42 29/7/09 14:15:21

Què hi veus?
UNITAT 0
Observa amb atenció la fotografia i respon les preguntes següents:
Quants nedadors pots identificar-hi? Competències
Creus que es tracta d’una competició? Per quin motiu?
Coneixement i interacció
Hi ha molt públic o més aviat poc? Raona la resposta recordant competicions
que hagis vist. amb el món físic
Quantes banderes pots reconèixer? Expliqueu als alumnes que el fet
Quants carrils pots comptar? de saber nedar permet als hu-
mans gaudir de l’entorn aquàtic,
per al qual no estem dissenyats.
Això ens dóna accés al gaudi
Què hi dius? d’espais naturals d’aigua, com
T’agrada nedar? Has fet altres esports o activitats aquàtics? ara llacs, rius, mars, etc.
Creus que la natació és un esport complet per al desenvolupament
del cos? Per què?
Tècniques
Quins inconvenients trobes en aquest esport? Parleu-ne entre tota
la classe.
d’expressió oral
Per què penses que hi ha tanta diferència entre el nombre En aquest apartat es vol que els
d’espectadors d’aquest esport i els que van a veure futbol?
nens i les nenes entenguin la im-
portància de fer una lectura man-
tenint el ritme, tant pel sentit del
Tècniques d'expressió oral text com per l’atenció de les per-
sones que l’escolten.
El ritme
Quan comencis a llegir un text cal que tinguis present el ritme de la lectura. Aquest és marcat
per les pauses que es fan i els moments en què cal fer-les. Per mantenir un bon ritme al llarg
de tot el text cal que:
Parteixis d’una lectura prèvia individual, que et servirà per conèixer la llargària de les oracions
i la quantitat d’aire que necessites per arribar fins al final de cadascuna.
Agafis aire abans de cada oració: els punts i les comes t’indicaran en quins moments has
de respirar.
Pensa que un text llegit amb un ritme incorrecte pot arribar a perdre el seu significat originari.
Si vols que els qui t’escolten mantinguin l’atenció fins al final, no tallis les oracions en moments
en què no correspon. També has de tenir en compte que si llegeixes excessivament ràpid,
probablement no t’entendran i, a més, transmetràs nerviosisme.
Poseu-vos per parelles i, alternativament, un paràgraf cadascú, llegiu el text de la pàgina següent.
Mentre llegeixi el vostre company o companya, escolteu atentament i preneu nota si us adoneu
que comet alguna errada. Quan acabeu la lectura, comenteu allò que caldria que milloréssiu
per rectificar-ho en properes lectures.
Més informació
Solucions
Esports individuals i d’equip
• Dos nedadors.
Expliqueu als alumnes que la natació és, en principi, un esport que es
practica de manera individual. Tanmateix, hi ha algunes modalitats, No sembla una competició, per-
com ara la de relleus, en les quals es competeix en equip. què no hi ha públic i no hi ha
nedadors a tots els carrils.
Tot i que els nedadors i les nedadores fan la cursa sols i es classifi-
quen de manera individual, la seva preparació prèvia, els entrena- Poquíssim. R. Ll.
ments tant a l’aigua com al gimnàs, s’acostumen a fer amb la resta R. Ll.
de companys i companyes, normalment amb un únic entrenador que Deu.
és qui dirigeix l’equip. Sovint, a un nivell de competició determinat,
• R. Ll.
els nedadors no només s’entrenen plegats, sinó que acostumen a
dinar al club al qual pertanyen, perquè allà els fan la dieta que els R. Ll.
cal seguir per estar en forma. R. Ll.
R. Ll.
130435 _ 0040-0049.indd 43 29/7/09 14:15:22

Objectius
• Llegir correctament un text nar-
ratiu.
• Interpretar el text a partir de Vaig
d’aiguag
qüestions concretes.
pensar-h
Aque
banyado
Recursos 30
Però jo v
del Rodr
Diari del Greg

En el CD hi ha la lectura recitada
Desp
de la unitat. amb la s
35 estúpida
plegats,
Competències
E l pare em va fer inscriure un altre cop a l’equip de natació,
i volia estar segur que aquest any no em saltaria cap competició.
el que va
El Ro
Artística i cultural no em de
El pare té la idea que jo estic destinat a ser un gran nedador
40 tot i que
Proposeu als nens i les nenes o una cosa així, i és per això que cada estiu m’apunta a l’equip.
En re
que facin una seqüència de l’ac- A la primera competició, fa un parell d’anys, el pare
per això
ció del text i que facin dibuixos 5 em va dir que quan l’àrbitre disparés el tret de sortida jo m’havia
I cada ve
de capbussar i començar a nedar.
que il·lustrin cadascuna de les es- perquè n
Però el que NO em va dir és que la pistola disparava trets
cenes. 45 Vaig
de salva.
d’espera
Per això jo estava molt més preocupat per saber on aniria que més
10 a parar el tret que per arribar a l’altre extrem de la piscina. una con
Fins i tot després que el pare em fes tota l’explicacioneta A mi
El text tret de salva: descàrrega de la «pistola de salva», jo continuava sent el pitjor 50 amb tota
d’arma de foc per senyalar nedador de l’equip. un truqu
• Aquest text pertany al Diari del l’inici d’una competició. Però vaig aconseguir el «progressa molt adequadament» Neda
Greg. El Rodrick mana, escrit potencial: capacitat, força. 15 a la cerimònia de lliurament de qualificacions al final de l’estiu. a l’entre
per Jeff Kinney. Bé, m’imagino que el pare vol que tregui el màxim profit als vesti
del meu potencial. 55 L’úni
• Jeff Kinney (College Park, 1971)
En un munt de coses, això de formar part de l’equip de natació les temp
es va graduar a la Universitat VOCABULARI era molt pitjor que anar a l’insti. allí que a
de Maryland i es va iniciar en el ORTOGRÀFIC 20 D’entrada havia de ser a la piscina a dos quarts de vuit M’ha
món de la historieta sense èxit, nedador vàter
del matí, i l’aigua estava supercongelada. un atac
fins que va començar a publicar Segon, estàvem apinyats en dos carrils i jo sempre tenia algú 60 És aix
capbussar embolicar darrere meu que em volia avançar. d’estiu. I
per entregues en una pàgina qualificació contusió La raó per la qual només podíem utilitzar dos carrils era
web el que seria El diari de 25 que el nostre entrenament coincidia amb el curs d’aiguagim.
Greg. Aquesta història s’ha con-
vertit en un llibre que fins i tot 8
ja té una segona part. Jeff Kin-
ney no es dedica professional-
ment a la literatura, sinó que
treballa en el sector de la infor-
màtica. Suggeriments didàctics
Abans de llegir
• Feu que llegeixin el títol i pregunteu-los què els suggereix. Feu que
pensin què s’explica en un diari i com s’explica.
Durant la lectura
• Feu una lectura col·lectiva del text i després una d’individual. Tre-
balleu l’entonació, les pauses i el vocabulari per treure el màxim
partit de la narració.
• Demaneu als alumnes que comentin el contingut del text un cop
hagueu acabat la lectura: hi ha algun fragment que els sembli es-
pecialment divertit? Per què? Hi ha alguna part en la qual trobin
que el protagonista ho passa malament? Quina? Per quin motiu?
130435 _ 0040-0049.indd 44 29/7/09 14:15:22

UNITAT 0
Autonomia
i iniciativa personal
Demaneu als alumnes que expo-
Vaig intentar convèncer el pare que em deixés fer el curs sin les seves opinions sobre el
d’aiguagim en comptes del curs de natació, però em va dir que ni
pensar-hi.
text i que responguin les pregun-
Aquest era el primer estiu que l’entrenador ens deixava portar tes del mestre sense deixar-se in-
30 banyadors guapos en comptes d’aquell horror d’eslips de nedador. fluir pel que diuen la resta de com-
Però jo vaig haver-me d’acontentar amb un eslip que havia estat panys i companyes.
del Rodrick i que la mare em va dir que m’anava «d’allò més bé».
eg Després de l’entrenament, el Rodrick m’acostumava a recollir

amb la seva camioneta del grup. La mare va tenir la pensada
35 estúpida que si jo i el Rodrick compartíem un temps «de qualitat»
plegats, potser no ens barallaríem tant. Però tot Treballem valors
el que va aconseguir va ser que les coses anessin pitjor.
Feu que els nens les nenes valo-
El Rodrick sempre arribava mitja hora tard a recollir-me. I a sobre
ió. rin el fet que tot, i que en Greg no
no em deixava seure al davant. Deia que el clor faria malbé el seient,
r
40 tot i que la seva camioneta té com a mínim quinze anys. gaudeix amb la natació, està apre-
.
En realitat, la camioneta del Rodrick no té seients al darrere, nent a nedar millor, practica un es-
per això m’havia de ficar allí, enmig de tot el material del grup.
via port i ocupa el temps de les va-
I cada vegada que la camioneta s’aturava, jo havia de resar
perquè no em caigués la bateria del Rodrick al cap. cances fent quelcom positiu.
45 Vaig acabar anant a casa a peu cada dia en comptes
d’esperar-me que em recollís el Rodrick. Vaig arribar a la conclusió
que més valia caminar dos o tres quilòmetres fins a casa que sofrir
una contusió cerebral a la part del darrere de la camioneta.
A mig estiu vaig decidir que ja n’havia tingut més que suficient
50 amb tota aquella gracieta de la piscina. Per això em vaig empescar
un truquet per lliurar-me dels entrenaments.
Nedava un parell de piscines i aleshores demanava
u. a l’entrenador si em deixava anar al lavabo. Després em quedava contusió: lesió
als vestidors fins que s’acabava l’estona d’entrenament. ocasionada per un cop
55 L’únic problema d’aquest pla era que al vàter dels nois
que no produeix ni ferida
exterior ni fractura.
ació les temperatures eren glacials, és a dir, que encara feia més fred
allí que a la piscina. empescar-se: inventar-se
alguna cosa enginyosa,
M’havia d’embolicar tot jo amb paper de vàter per no agafar
imprevista.
un atac d’hipotèrmia.
hipotèrmia: baixada
ú 60 És així que m’he passat una gran part de les meves vacances excessiva
d’estiu. I és per això que ara ja tinc ganes de tornar a l’institut. de la temperatura
Jeff Kinney corporal.
Diari del Greg. El Rodrick mana
Després de la lectura
• Pregunteu a uns quants alumnes a quin moment de la lectura cor-
respon cadascun dels dibuixos que acompanya el text.
• Demaneu als nens i les nenes què els sembla la relació que tenen
els dos germans. Creuen que els agradaria tenir un germà gran
com el d’en Greg? Per què? El tracta bé el seu germà quan el va a
recollir? Per què creus que el fa seure al darrere de la camioneta,
on no hi ha seients?
• Pregunteu-los si la idea de la mare, que els dos germans han de
compartir un temps de qualitat, és bona de cara a millorar la seva
relació. Demaneu-los si és bona en teoria o a la pràctica i per què.
130435 _ 0040-0049.indd 45 29/7/09 14:15:23

Comprensió lectora Orto
Objectius 1. Inventa un títol diferent per al text que acabes de llegir. 8. Esc
i dig
• Interpretar el text a partir d’unes
2. Copia la taula següent i marca amb una creu si la resposta és certa (C) o falsa (F):
• Reflexionar sobre les situacions C F
que es presenten en el text. En Greg pensa que té capacitats per ser un gran nedador.
En Greg supera amb un «progressa adequadament» l’estada

a l’equip de natació.
Competències
En Greg torna a peu a casa perquè és més segur que anar
Tractament de la informació amb la camioneta del seu germà Rodrick.
i competència digital
L’activitat 6 proposa als alumnes 3. Tria els objectes que han aparegut a la lectura i escriu-ne el nom al teu quadern.
L
d’entrar a la web del Termcat i -
buscar una paraula concreta. L
a
L
9. Cop
o
m
c
A
4. Comenteu, per parelles, per què en Greg no vol anar a l’equip de natació. d
Creieu que fa bé, el pare, d’obligar-lo a anar-hi?
10. Cop
grà
5. Com creus que es porta en Greg amb el seu germà, en Rodrick?
Creus que és comú, aquest tipus de relació entre germans? Per què? p
Solucions c
6. Què és aiguagim? Busca la paraula a la pàgina web següent: www.termcat.cat f
1. R. Ll. (dins de l’apartat «Cercaterm». Després, busca informació sobre aquesta activitat i
g
altres que es duguin a terme a les piscines municipals.
2. F, C, C. _
3. pistola, bateria (material del 7. Entre tots, comenteu si és correcte anar darrere d’una camioneta sense seure
grup), paper de vàter, banya- i sense portar el cinturó de seguretat. Argumenteu-ho. 11. Inve
dor.
4. R. Ll. 10
5. Probablement no té gaire rela-
ció amb ell per la diferència
d’edat. És normal aquesta me-
na de relació entre germans
Programa de comprensió lectora
perquè aquests no es trien,
com els amics, sinó que ca- Activitat 1. Reflexió sobre el contingut. Pensar en el que s’ha llegit
dascú té els que li toquen, li per posar-hi un altre títol.
caiguin bé o no. Activitat 2. Obtenció de la informació. Dir quines afirmacions són cer-
6. aiguagim: modalitat de gimnàs- tes i quines falses.
tica de manteniment de la for- Activitat 3. Obtenció de la informació. Destriar els objectes que s’ano-
ma d’intensitat variable consis- menen en el text.
tent a fer exercicis gimnàstics
Activitats 4 i 5. Reflexió sobre el contingut i elaboració d’una interpretació.
dintre l’aigua, generalment se-
Pensar sobre la situació que viu en Greg amb el pare i amb el germà.
guint el ritme d’una música,
que també pot tenir finalitats Activitat 6. Obtenció de la informació. Buscar informació concreta a
terapèutiques o recreatives. R. Internet.
Ll. Activitat 7. Elaboració d’una interpretació. Valorar la situació i opinar.
7. Activitat per fer en grup. R. Ll.
10
130435 _ 0040-0049.indd 46 29/7/09 14:15:24

0
UNITAT 0
Ortografia L’accentuació
8. Escriu el nom d’aquests objectes, accentua’ls gràficament Objectius
i digues si la paraula és aguda, plana o esdrúixola:
• Repassar les normes d’accentu-
(F):
ació a nivell teòric i pràctic.
F
Competències
Aprendre a aprendre
Estimuleu els nens i les nenes
perquè busquin la millor manera
de memoritzar les normes d’ac-
rn. centuació i les paraules de les
Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en vocal o en -as, -es, -is,
-os, -us, -en i -in.
quals els costa recordar l’ortogra-
Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en cap de les terminacions fia.
anteriors.
Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes.
Recursos
Reforç i ampliació: Reforç, fitxes 1
9. Copia les paraules següents i encercla’n la síl·laba tònica:
i 2.
ocell làmina història cafès llapis
manta Berlín vidre també polític
camió esdrúixola volum història cadira
Classifica les paraules anteriors en agudes, planes i esdrúixoles.
Afegeix tres paraules més a cada grup. Les pots buscar al text
de la lectura.
10. Copia aquestes paraules i completa-les amb la vocal tònica. Posa-hi accent
gràfic si cal.
pel·l__cula bot__ga p__gina __vi
can__ hist__ria m__gic salutaci__
f__cil dif__cil cami__ torr__
at i
gr__cia matal__s p__ti avi__
__ngla pom__ra n__vol c__mera
11. Inventa i escriu una oració que dugui cinc paraules amb accent gràfic.
11 Solucions
8. plàtan, lleó, àrbitre.
9. ocell, manta, camió, làmina,
Berlín, esdrúixola, història, vi-
Suggeriments didàctics dre, volum, cafès, també, lla-
pis, polític, cadira.
• Proposeu als alumnes que escriguin quatre paraules agudes, qua-
■ agudes: ocell, camió, Ber-
tre paraules planes i quatre d’esdrúixoles que siguin diferents de
les que apareixen en les activitats d’aquestes pàgines. Poseu-les lín, volum, cafès; planes:
en comú i feu-ne la correcció a la pissarra tot fent llistes de cada manta, vidre, llapis, polític,
tipus. Si voleu, podeu classificar-les també en funció de les termi- cadira; esdrúixoles: làmina,
nacions, en el cas de les paraules agudes. esdrúixola, història.
• Feu que els nens i les nenes preparin un breu text on apareguin ■ R. Ll.
paraules accentuades diferents de les que han sortit en aquesta 10. pel·lícula, canó, fàcil, gràcia,
pàgina. Demaneu-los que no hi posin els accents. Feu que inter- ungla, botiga, història, difícil,
canviïn el full amb un company o una companya, que haurà de com- matalàs, pomera, pàgina, mà-
pletar el text amb els accents corresponents. Corregiu-los plegats i gic, camió, pati, núvol, avi, sa-
comenteu-ne les errades. lutació, torre, avió, càmera.
11. R. Ll.
11
130435 _ 0040-0049.indd 47 29/7/09 14:15:26

Quin és
l’animal Expressió escrita L’endevinalla Lèx
atí té
que al m
e us, dos
Objectius qu at re
ig
p
d ia i tres
L’Esfinx 15. Fixa
al m
a la nit? Segons la mitologia grega, l’Esfinx era un ésser monstruós
• Llegir un text on es proposa barreja de persona, drac i lleó. Instal·lada damunt d’una roca, Re
una endevinalla. formulava una pregunta a la gent que hi passava a la vora. q
Els qui no responien correctament eren devorats a l’instant.
• Escriure una endevinalla.
12. Respon les preguntes següents:

Competències Coneixes altres éssers que siguin el resultat
de la barreja d’animals i de persones?
Autonomia La pregunta de l’Esfinx, quin tipus de text és?
i iniciativa personal Saps la resposta a la pregunta de l’Esfinx? Si no
L
Demaneu als alumnes que siguin la saps, tranquil, que no et passarà res!
u
creatius, que facin la seva endevi- o
Una endevinalla és un enigma que defineix una cosa sense dir què és, a
nalla sense mirar el que fan els només donat-ne pistes.
seus companys i les seves compa-
nyes. Com més independentment 16. Esc
facin la feina de crear una endevi- 13. Relaciona cada endevinalla amb la seva resposta. Explica, en cada cas, el perquè.
nalla, més variats seran els resul-
Sóc al mig de la nit
tats a l’hora de fer-ne la correcció però també del dia.
Un forat a terra
a classe. Al matí em trobaràs.
Vés amb compte i vigila!
17. Ara
Què serà, què serà?
a) B
Com més n’hi treus, Un ou
o
més gros es fa!
u
b) F
Una capseta blanca u
La lletra i
que s’obre i no es tanca. e
c) A
i
14. T’atreveixes a escriure la teva pròpia endevinalla? Segueix aquests passos. u
l
a) Pensa la cosa que cal endevinar. i
b) Busca una manera original i curta de descriure-la o de referir-t’hi. d) L
c) Posa-hi una certa dificultat: canvia paraules, pensa alguna rima, fes referència i
a les lletres que formen la paraula… Comprova si realment s
es pot deduir a què et refereixes. d
h
Podeu intercanviar endevinalles! Les més difícils són… enigmes! i
12
Altres recursos
Solucions Endevinalles
12. R. M. El minotaure, barreja • Ells i elles barrejats • Soldats de marfil la guarden
d’home i brau. Una sirena, estan a dintre tancats; dins d’una humida presó;
barreja de dona i peix. el qui arriba a entrar i malgrat tot això, per ella,
el fan anar d’aquí enllà es revoluciona tot el món.
És una endevinalla.
i a mossegades (la llengua)
És l’home, que de nen gate- l’acaben de destrossar.
ja, d’adult camina sobre els
(les dents i els queixals)
dos peus i de vell s’ajuda
amb un bastó.
13. La lletra i, un forat a terra, un
ou.
14. R. Ll.
12
130435 _ 0040-0049.indd 48 29/7/09 14:15:27

0
UNITAT 0
Lèxic Les interjeccions
15. Fixa’t en les paraules destacades i respon: Objectius
s Quina mena d’informació
roca, Renoi! Quants turistes
• Caracteritzar les interjeccions i
proporcionen?
a. que vénen. Apa! Avui practicar-ne l’ús.
se’m gira feina... Quin signe de puntuació
nt.
tenen al final? Què creus
que indica?
Pots substituir cadascuna Competències
de les paraules
en negreta per una oració Social i ciutadana
completa? Fes-ho.
Feu que els alumnes s’adonin que,
tot i que les interjeccions són pa-
Les interjeccions són paraules o grups de paraules que expressen
una impressió, un avís, una ordre, una salutació o altres estats d’ànim raules molt breus, senzilles i amb
o sentiments. Equivalen a una oració completa. Per exemple: renoi!, apa!, poc significat, comuniquen molt.
auxili!, som-hi!, compte!, ah!, ai!...
De vegades, amb una interjecció
es transmet el mateix que amb
16. Escriu una oració on aparegui cadascuna de les interjeccions següents: una oració molt llarga.
què.
Recursos
Avaluació: fitxes corresponents a
la unitat 0.
17. Ara feu un joc seguint els passos següents:
a) Busqueu a Internet
o en una gramàtica,
una llista d’interjeccions.
b) Feu targetes amb
una interjecció anotada
en cadascuna.
c) Apileu les targetes
i, per ordre, cada alumne agafarà
una targeta, llegirà
la interjecció qie hi hagi escrita
i escriurà una oració on aparegui.
d) La resta de companys
cia i companyes hauran de valorar
si ha fet un bon ús
de la interjecció i si l’oració
ha expressat el que aquesta
interjecció comunica.
13
Estudi eficaç
• Proposeu als alumnes que recorrin la unitat buscant les paraules
que poden resumir els conceptes que s’hi han treballat. Feu que
les copiïn en forma de llista i que les defineixin amb les seves pa-
raules. Cal que les definicions s’ajustin al vocabulari i les estructu-
res sintàctiques que ells puguin retenir per tal que els serveixin Solucions
per estudiar a nivell individual.
15. Expressen una impressió
• Compareu les definicions dels uns i dels altres per comprovar que
Un signe d’admiració. Expres-
no s’han deixat cap concepte i que cadascú defineix com li va mi-
sa una impressió.
llor de cara al propi estudi.
R. Ll.
16. R. Ll.
17. Activitat per fer en grup. R.
Ll.
13
130435 _ 0040-0049.indd 49 29/7/09 14:15:28

1 Obres d’art E
Programació
Objectius
Continguts
• Respectar les intervencions dels companys i intervenir • Identificació del que es veu
de manera ordenada. en un quadre.
• Llegir i comprendre el contingut d’un text narratiu. • Interès per expressar
i escoltar opinions.
• Identificar i utilitzar adequadament els accents diacrítics.
• Participació activa
• Diferenciar i definir la frase i l’oració.
i respectuosa
• Identificar les parts de l’oració (subjecte i predicat) en les converses.
i els tipus de subjecte (explícit o implícit).
• Caracteritzar l’enquesta i preparar-ne una.
• Treball d’una imatge a partir R
de qüestions donades.
• Definir el camp semàntic i treballar-lo •
• Identificació i utilització
amb exemples pràctics. de l’accent diacrític. •
• Diferenciació entre •
Criteris d’avaluació oració i frase: parts
• Mostrar facilitat per expressar-se oralment. de l’oració i tipus de subjecte.
• Llegir i analitzar informació d’un text narratiu. • Caracterització i treball
dels camps semàntics.
• Reconèixer i fer un ús adequat de l’accent diacrític.
• Distingir l’oració de la frase, les parts de l’oració DIMENSIÓ ESTÈTICA
i els tipus de subjecte. I LITERÀRIA
• Llegir i entendre una enquesta. • Comprensió d’un text narratiu
• Caracteritzar l’enquesta i preparar-ne una. a partir de la lectura.
• Reconèixer i treballar els camps semàntics. • Lectura, caracterització
i escriptura d’una enquesta.
Competències DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL
• Competència en el tractament de la informació • Interès per conèixer
i competència digital. les relacions de significat
• Competència artística i cultural. que s’estableixen entre
els mots d’una llengua.
• Competència matemàtica.
• Valoració del text com a oci
• Competència d’aprendre a aprendre.
i com a informació.
• Competència coneixement i interacció amb el món físic.
14A
130435 _ 0050-0067.indd 50 29/7/09 14:21:29

UNITAT 1: OBRES D’ART
El quadre de Dalí Llegir i comprendre • Participació activa

Les xifres parlen! Text narratiu. i adequada en les situacions
Reflexió sobre la llengua comunicatives.
• Ortografia: l’accent diacrític. • Valoració de la llengua
• Gramàtica: la frase i l’oració. com a instrument
El subjecte de comunicació.
• Lèxic: els camps semàntics.
• Identificació dels contextos
Escriure en què la comunicació
L’enquesta. es produeix mitjançant textos
Escoltar i parlar orals i escrits.
Identificar la imatge que
es representa en un quadre.
Recursos Estudi eficaç

• Quadern de Llengua 16. • Fer un esquema o resum: activitat 30, pàg. 27.
• 100 propostes per millorar la competència lingüística.

• Abans de treballar l’accent diacrític proposeu-los de temporalització
una parella de paraules que es diferenciïn per l’accent,
del tipus be i bé, i demaneu-los com s’ho fan per saber Setembre
quina és cadascuna. Feu que expliquin la utilitat Octubre
dels diacrítics.
Novembre
• Prèviament al treball de l’oració i la frase,
proposeu-los-en un parell (Vine aquí!, Bon dia!) Desembre
i demaneu-los quines diferències hi veuen. Conduïu-los Gener
cap a la presència o absència de verb i feu que s’adonin
que aquest és fonamental perquè hi hagi oració. Febrer
• Per començar a treballar l’enquesta, pregunteu-los Març
si els n’han fet mai cap. Demaneu-los quina
Abril
és la mecànica de l’enquesta i què creuen
que es fa amb els resultats finals. Feu que es plantegin Maig
quina és la finalitat de l’enquesta i com se’n poden Juny
valorar tots els resultats d’una manera objectiva.
• Abans de parlar dels camps semàntics, recordeu
la definició de la família de paraules. Cal que establiu
clarament les diferències per evitar confusions.
14B
130435 _ 0050-0067.indd 51 29/7/09 14:21:29

1 Obres d’art Q
O
Objectius
• Observar la fotografia d’un qua-
dre, comentar el que s’hi veu i
identificar el que representa.
Programa de lectura
de la imatge
proposen, es vol que els alumnes
es fixin en la imatge i siguin capa-
ços de veure com la composició
del quadre representa la cara d’una
dona.
Q
Treballem valors
A partir de l’observació de la foto-
grafia de la pàgina 14, demaneu
als nens i les nenes si creuen
que és fàcil convertir una cara en
l’interior d’una habitació, com ha Tèc
fet el pintor.
L’e
Ab
Pe
Ara
de
14
• Pregunteu als alumnes què els suggereix el títol de la unitat. De-
maneu-los quina relació presenta amb la fotografia que hi ha a so-
ta: és una obra d’art?

• Feu que els nens i les nenes es fixin en tots els elements que con-
formen la imatge i com la unió de tots ells converteix l’interior
d’una cambra en una cara.
• Feu que observin detalladament tots els elements que hi aparei-
xen i que mirin d’identificar-los individualment.
14
130435 _ 0050-0067.indd 52 29/7/09 14:21:29

Què hi veus?
UNITAT 1
Observa amb atenció la fotografia de l’esquerra i respon:
Què representa? Competències
Enumera els elements que hi observes
i amb què es correspon cadascun.
Tractament de la informació
De què diries que es tracta? i competència digital
Un quadre Proposeu als alumnes que entrin
Una escultura a Internet i que, a través d’un cer-
Una instal·lació cador, busquin imatges de Mae
Un cartell West, que és el nom de la dona
Compara l’obra amb aquesta altra fotografia. que Dalí representa en el seu
Quines semblances i quines diferèncis hi veus?
quadre. Comenteu-ne els resul-
tats.
Tècniques
d’expressió oral
Què hi dius? En aquest apartat es treballa el
Saps quin artista català va fer aquesta obra? I en quin museu es troba?
ritme, les estratègies que cal se-
guir per mantenir-lo i els riscos
Trobes que és una idea original? T’agrada?
que es corre quan es trenca.
Tècniques d’expressió oral

L’entonació
Abans de llegir un text en veu alta cal que tinguis present l’entonació que hi hauràs de donar.
Per això cal que segueixis el procés següent:
Fes una lectura individual del text per entendre’l i reconèixer els signes de puntuació que hi ha.
Un cop identifiquis els signes de puntuació i els contextos on apareixen, sabràs quina
entonació hauràs de donar en cada part de la lectura.
Quan comencis a llegir el text, marca bé l’entonació de cada oració per poder transmetre
correctament la intenció de l’autor (admiracions, interrogacions, suspensions, etc.).
Pren-te dos segons abans de començar la lectura: respira profundament i concentra’t
en el que estàs a punt de fer.
Ara tingues present totes aquestes indicacions i llegeix en veu alta els dos primers paràgrafs
del text de la pàgina següent.
15
Solucions
• La cara d’una dona.
Més informació Quadres: ulls; moble: nas; pa-
ret: part superior de la cara,
Salvador Dalí
com si portés un antifaç; terra
Expliqueu als nens i les nenes que Dalí va ser un artista destacat de de fusta: galtes i barbeta; esca-
les avantguardes del segle XX. No només va pintar, sinó que també es les: coll; cortina: cabells.
va dedicar a altres manifestacions artístiques, com ara la literatura o
D’un quadre.
l’escultura. El Museu Dalí de Figueres o la casa de Púbol, on va viure
amb la seva musa Gala, són obres d’art en la seva totalitat, des de És el mateix tipus de composi-
l’edifici en si, fins a la decoració. Tot l’entorn de Dalí esdevé una ma- ció i sembla la mateixa dona.
nifestació del seu art i de la manera com ell representa el món. S’assemblen en el nas, els lla-
vis, les galtes i la barbeta. La
La importància de Dalí en l’art del segle XX traspassa fronteres:
resta és diferent.
aquest pintor és conegut i valorat arreu del món i les seves obres
estan molt cotitzades. • Salvador Dalí. Al Museu Dalí de
Figueres.
R. Ll.
15
130435 _ 0050-0067.indd 53 29/7/09 14:21:30

Objectius
• Llegir correctament un text nar-
ratiu.
• Interpretar el text a partir de
Recursos
En el CD hi ha la lectura recitada
de la unitat.
Competències
Artística i cultural
Mostreu als nens i les nenes la El quadre de Dalí Els
importància de Dalí en el context però j
prepa
artístic del segle XX. Podeu dema-
nar-los que busquin informació so- E ra una tarda grisa d’hivern, jo ja havia arribat del «col·le»
amb el meu germà i el meu pare. Després de berenar vaig agafar
25 que s
xut ca
bre aquest pintor i sobre el seu la pilota per fer unes quantes passades i uns xuts al jardí de casa,
als ob
paper en el món cultural de les En
però la mare em va dir que no sortís a fora perquè feia molt fred
d’en D
avantguardes. 5 i em constiparia, agafaria angines, febre o mal d’orelles.
30 molta
M’ho va haver de dir dos cops, perquè quan estic jugant
bon a
em concentro tant i tant que no sento res: ni el telèfon, ni si
Jo
truquen a la porta, ni si em parla el meu germà, ni si m’avisa
que e
la mare. No ho faig amb mala intenció, ni de bon tros! Simplement
Segur
10 no me n’assabento. Per aquesta raó la mare em va haver de dir
35 arriba
diverses vegades que entrés a casa «pel meu bé».
coses
Així que tal com vaig sortir, vaig tornar a entrar amb la pilota
Ai
a les mans. La meva intenció continuava sent la mateixa,
aquel
jugar a futbol fos on fos. Em vaig dirigir al menjador de casa, el
15 lloc més gran després del jardí, ideal per continuar amb la diversió. De
No podia anar a la meva habitació, massa petita, ni al garatge –un 40 al qua
altre lloc bo–, perquè el cotxe ja estava aparcat i el meu pare no segur
el voldria treure. A més, mentre li deia que el tragués i ho feia ja No
hauria passat molta estona, tanta que segur que ja seria l’hora desap
20 de fer els deures, dutxar-me i sopar. Per tant, el lloc ideal era el com s
menjador. 45 Què p
16
Abans de llegir
• Proposeu als alumnes que mirin atentament les imatges que acom-
panyen el text i que diguin què apareix en cadascuna i a què cre-
uen que pot fer referència.
Durant la lectura
• Feu una lectura individual del text i després una de col·lectiva. Tre-
balleu l’entonació, les pauses i el vocabulari per treure el màxim
partit de la lectura.
• Comenteu la finalitat del text. Feu que els nens i les nenes refle-
xionin sobre el contingut i el que l’autor vol transmetre amb aques-
ta narració.
16
130435 _ 0050-0067.indd 54 29/7/09 14:21:31

UNITAT 1
El text
• Aquest text és un fragment de
La màgica aventura del quadre
de Dalí, de Mila Torres.
• Mila Torres López (Cornellà de
Llobregat, 1962) és llicenciada
en geografia i història i docto-
ra en història de l’art. A més de
dedicar-se a la docència i a la for-
mació del professorat, ha publi-
cat, entre d’altres: Urgell (1992),
Modest Urgell (2001), Abecedari
dels estils de la pintura moderna
(2003), La màgica aventura del
alí Els meus pares em tenien prohibit jugar a pilota dins de casa,
quadre de Dalí (2005) i més de
dos centenars de crítiques d’art
però jo tenia tantes ganes de continuar practicant futbol per estar
preparat per al partit de l’endemà al «col·le», a les extraescolars, en la premsa diària i en revistes
25 que sense que ningú em veiés em vaig posar a jugar, xut cap aquí, especialitzades. Actualment tam-
xut cap allà, amb molt de compte de no picar a les parets, ni
ar bé és responsable de la secció
als objectes de decoració que agradaven tant a la meva mare.
asa, d’art de la revista Quadern.
En el que no vaig pensar va ser en el quadre, una litografia
ed
d’en Dalí que els meus pares admiraven i conservaven amb
30 molta estima, perquè havia estat un regal de noces d’un molt
bon amic.
Jo anava jugant, ni els meus pares ni el meu germà sabien
que era al menjador amb la pilota, i si ho sabien no deien res.
ment
Segur que el meu germà era al lavabo (sempre hi entrava quan
35 arribava de l’escola) i els pares devien estar parlant de les seves litografia:
coses o recollint.
ta
Això va permetre que pogués estar tranquil fent el que en
aquells moments més desitjava i més m’importava: jugar a futbol.
rsió. De cop, oh! Horror! La pilota va anar a parar directament
–un 40 al quadre; segur que havia trencat el vidre, segur que queia a terra,
o segur que rebria un càstig fenomenal. Oh! Quina mala sort! tornado:
a No vaig poder continuar pensant en res, la pilota havia
desaparegut i jo vaig tenir una sensació molt estranya, semblava
com si un tornado m’atrapés i se m’emportés a dins seu.
45 Què passava?
17
Més informació
L’autobiografia
Comenteu amb els alumnes que, dins del text narratiu que obre
aquesta unitat, es presenta una altra tipologia textual: l’autobiogra-
fia. L’autor fa que aparegui un personatge, Salvador Dalí, que explica
la seva vida en primera persona. El text que correspon a l’autobigra-
fia es diferencia de la resta pel fet que està escrit entre cometes. A
part, comença amb «Jo sóc Salvador Dalí, un geni.», on queda ben
clar que el personatge parla en primera persona d’ell mateix.
Aprofiteu per comentar-los que el text narratiu permet incloure dins
seu qualsevol tipologia textual: un conte, una biografia, una cançó,
una notícia, una argumentació...
17
130435 _ 0050-0067.indd 55 29/7/09 14:21:33

desproveït:
De sobte tot va aturar-se. Però… on era? On havia anat a parar? Co
Ja no era al menjador de casa, però la pilota era als meus peus.
Competències impressionista: Vaig començar a mirar amunt i avall i tot el que veia m’era 1. Cr
conegut, però no podia ser real; el que m’envoltava eren les coses iq
Matemàtica 50 que apareixien al quadre de casa. Quina cosa més extraordinària!
Era dins de la litografia!
Proposeu als alumnes que facin el Una veu molt agradable va començar a parlar-me i a dir-me
2. Qu
recompte dels personatges que on era.
apareixen en el text i que els clas- –Hola, ets dins un quadre meu. Els meus quadres no són mai
55 avorrits perquè mai no estan desproveïts de pensaments.
sifiquin en funció de si són perso-
Ara ho comprovaràs.
natges que tenen text, és a dir, –Però... qui ets? On sóc? Què passa? –vaig preguntar sense
que s’expressen directament, o si saber on mirar. 3. Or
són personatges que només s’hi qu
–Tranquil, no et preocupis. T’ho aniré explicant tot a poc a poc.
anomenen. 60 Primer et diré qui sóc.
I a partir d’aquell moment va anar exposant la seva vida sense
deixar-me dir res, però jo estava encantat, perquè mai no havia
Treballem valors sentit tantes coses estranyes i divertides alhora.
«Jo sóc Salvador Dalí, un geni. Vaig dedicar la meva vida
Feu que els nens i les nenes valo- 65 a pintar quadres, uns quadres molt especials, com aquest on ets
rin l’actitud del protagonista de la ara. Vaig néixer l’11 de maig de 1904 a Figueres. Els meus pares
havien tingut un altre fill abans que jo, que es va morir, i em van
narració que, tot i saber que a ca- posar el seu nom, Salvador. Això em feia sentir una mica diferent.
sa no el deixen jugar a pilota per- Als estius anàvem a Cadaqués, un poble de pescadors petitó
què hi ha el risc de trencar alguna 70 envoltat de muntanyes. Allà mirava en profunditat tot el que
cosa, ho fa i la pilota va a parar m’envoltava. Anava al mar i veia roques i petxines, que en moltes
ocasions em recordaven coses concretes que coneixia, com figures
directament a la litografia de Dalí. d’animals o de persones. Sempre descobria coses que després,
Pregunteu-los si és correcte actu- al llarg de la meva carrera artística, anirien apareixent en els meus
ar d’aquesta manera i feu que ra- 75 quadres.
onin la resposta. Als deu anys vaig començar a anar a classes de pintura. No
et pensis que saber dibuixar és tan fàcil! S’ha de practicar molt!
El que més pintava en aquells començaments impressionistes
eren paisatges de la costa catalana, la que s’obria als meus ulls. 4. Qu
80 Quan tenia catorze anys vaig exposar uns quadres al Teatre
Municipal de Figueres, i els senyors que escriuen als diaris,
5. De
els crítics, ja van parlar de mi.»
Mila Torres
La màgica aventura del quadre de Dalí 6. Fe
ORTOGRÀFIC
xuts me n’assabento
7. Ha
constiparia extraescolars en
començaments paisatges
18
• Pregunteu als alumnes en quin moment concret de la lectura co-
mença la part irreal. Demaneu-los com han sabut que allò que
s’explicava no formava part del món real.
• Proposeu als nens i les nenes que expliquin si la lectura els ha
semblat original, pel fet que el nen entra en el quadre de Dalí i co-
mença a parlar directament amb ell. Feu que valorin el text.
• Demaneu-los si aquest fragment els estimula a llegir el llibre sen-
cer. Feu que raonin les respostes i motiveu-los perquè les lectures
que obren les unitats puguin donar peu a la lectura de llibres com-
plets.
18
130435 _ 0050-0067.indd 56 29/7/09 14:21:33

1
UNITAT 1
rar? Comprensió lectora
1. Creus que el text és real o fantàstic? Per què? Quina part del text et sembla real Objectius
ses i quina fantàstica?
ria! • Interpretar el text a partir d’unes
2. Què volen dir les oracions següents?
e
Era una tarda grisa d’hivern.
• Reflexionar i opinar sobre el con-
ai Semblava com si un tornado m’atrapés i se m’emportés a dins seu.
tingut de la lectura.
Vaig dedicar la meva vida a pintar quadres.
Competències
3. Ordena les il·lustracions segons l’ordre en què tenen lloc els fets i explica
poc.
què hi passa: Tractament de la informació
nse
a
Plantegeu als alumnes que l’acti-
vitat 7 els proposa de fer una visi-
ta virtual al museu de Figueres de
ts Salvador Dalí.
an
ent.
ó
tes
ures
meus
t!
s. 4. Quin altre títol posaries al text?

e
5. Defineix amb cinc adjectius el caràcter i la manera d’actuar del nen.
orres
Solucions
e Dalí 6. Fes un petit resum del significat que creus que té aquesta història.
1. És fantàstic, perquè a partir
d’un moment donat, el nen en-
7. Has anat alguna vegada al Teatre-Museu Dalí de Figueres? Parleu tra en el quadre de Dalí i co-
entre tota la classe sobre aquest museu.
mença a parlar amb ell directa-
Si no hi heu estat, el podeu visitar virtualment
a http://www.salvador-dali.org/museus/figueres/visita-virtual.html. ment. Quan entra en el quadre,
comença la part fantàstica.
19 2. Que feia mal temps. Se sent
arrabassat per alguna cosa
molt forta. Tot el que va fer a
la vida va ser dedicar-se a la
pintura.
Programa de comprensió lectora 3. 2, 4, 3 i 1.
Activitat 1. Reflexió sobre el contingut. Comprendre la realitat i la 4. R. Ll.
fantasia del conte i opinar sobre aquest salt. 5. R. M. Malcriat, consentit, mal
Activitat 2. Obtenció de la informació. Interpretar expressions del text. educat, aviciat, desconsiderat.
Activitats 3 i 4. Reflexió sobre el contingut. Ordenar imatges que repre- 6. R. M. L’actitud del nen envers
senten el que passa a la narració. Pensar un altre títol per al text. les normes dels pares és in-
correcta, actua prescindint del
Activitat 5. Elaboració d’una interpretació. Caracteritzar el protago-
que els altres li diuen i sense
nista de la narració amb cinc adjectius.
cap càrrec de consciència. El
Activitat 6. Reflexió sobre el contingut. Fer un resum del significat de fet d’entrar en el quadre li ser-
la història. virà per adonar-se del signifi-
Activitat 7. Reflexió sobre el contingut i elaboració d’una interpreta- cat de la pintura i del fet que
ció. Valorar el personatge de Salvador Dalí a partir de la seva obra. els seus pares la valorin tant.
19
130435 _ 0050-0067.indd 57 29/7/09 14:21:35

Ortografia L’accent diacrític 11. Esc
de
Objectius 8. Fixa’t en les paraules remarcades i escriu-les sense l’accent. Explica la diferència
que hi ha en cada cas entre la paraula amb accent i la paraula sense accent.
• Identificació de la funció de
l’accent diacrític. Quina
Els meus No et pensis cosa més
• Reconeixement dels significats quadres que dibuixar extraordinària!
de les parelles de paraules que no són mai és tan fàcil!
avorrits.
es diferencien per l’accent dia-
crític. 12. Pos
E
D
Competències A
Aprendre a aprendre A
L’accent diacrític es fa servir per distingir dues paraules que s’escriuen D
Demaneu als alumnes que facin igual però que tenen significats diferents. La major part de les paraules
que porten aquest tipus d’accent són monosíl·labs. D
un esforç per memoritzar el signi-
Si una de les dues paraules que s’han de diferenciar és un verb, serà S
ficat de cadascun dels mots que
aquesta la que durà l’accent.
formen les parelles de paraules
13. Lleg
que es diferencien per l’accent di-
C
acrític. 9. Completa les oracions següents amb la paraula adequada:
E
Només ______ les vuit del vespre s
més - mes
i el petit Àlex ja té ______. l
______, pren-te aquesta tassa nét - net f
de ______, que t'animarà.
A
La mare pregunta si ______ a dinar mèu - meu a
o avui ______ a la parada del mercat. i
El meu ______ és molt ______ i polit. són - son d
e
Si estens malament el jersei, quan
estigui ______ t’hi quedarà un ______. bé - be
El ______ gat no para de cridar: tinc ORTOG
el seu ______ ficat al cap! vens - véns
14. Fes
El ______ de desembre penso com
treballar molt ______ que aquest. séc - sec
a) E
La carn de ______ s’ha de rostir
______. té - te b) T
a
Solucions c) L
10. Escull tres parelles de paraules de l’activitat anterior i escriu una oració
8. són: del verb ser; son: ganes amb cadascuna, de manera que en quedi clar el significat segons si porta d) E
de dormir; és: del verb ser; accent o no. u
es: pronom feble; més: ad-

verbi; mes: cadascuna de les 20
dotze parts en què es divi-
deix l’any.
9. Només són les vuit del ves-
pre i el petit Àlex ja té son. Té, Suggeriments didàctics
pren-te aquesta tassa de te,
que t’animarà. La mare pre- • Proposeu als alumnes que defineixin totes les paraules de l’activi-
gunta si véns a dinar o avui tat 9. Poseu en comú els significats i aclariu els possibles dubtes.
vens a la parada del mercat. Cal evitar que els nens i les nenes dedueixin on va cada paraula
El meu nét és molt net i polit. per eliminació perquè el que es pretén és que coneguin el signifi-
Si estens malament el jersei, cat de cada mot.
quan estigui sec, t’hi quedarà • Demaneu-los que, individualment, pensin una manera de treballar
un séc. El meu gat no para de els diacrítics que els sigui fàcil per memoritzar-los, amb definició
cridar: tinc el mèu, mèu ficat inclosa. Podeu proposar-los de posar-hi una tonada que els ajudi a
al cap! El mes de desembre recordar, de fer un resum amb colors i penjar-lo en un lloc ben visi-
penso treballar molt més que ble de la seva habitació, etc. La intenció és que ells i elles trobin la
aquest. La carn de be i s’ha manera més adequada de retenir les grafies de cada mot i el signi-
de rostir. ficat que li correspon.
10. R. Ll.
20
130435 _ 0050-0067.indd 58 29/7/09 14:21:35

1
11. Escriu el nom d’aquestes imatges i fes una oració amb cadascuna
UNITAT 1
de les paraules que t’hagin sortit:
ncia Competències
.
Social i ciutadana
Comenteu-los la importància d’es-
ia! criure correctament la pròpia llen-
gua, sense errades ni faltes d’or-
tografia. El domini del català, el
12. Posa accent diacrític on calgui:
dia de demà, els pot donar accés
Es una dona molt alta. a la feina.
Deu meu! Hem trobat mes de deu rovellons gairebé junts!
Aquest mes cobraré mes.
Ara mateix no se on son. Ortografia visual
Dona la ma a ma germana, que encara caurà. Proposeu-los l’ortografia visual com
Doncs si, pel cap baix, li han pres el pel dues o tres vegades. una manera de treballar i retenir la
Si vols fer-ho be, primer has de tocar un si i després un la. grafia dels mots. El fet de triar algu-
nes paraules, els que s’han escrit
13. Llegeix amb atenció el text següent i prepara’t perquè te’n facin un dictat. malament en el dictat, tornar-los a
Copia les paraules que trobis complicades i fixa’t en els accents diacrítics. escriure correctament i fer tota la
El meu germà dóna al seu gos tots els capricis que vol, però l’animal no sèrie d’exercicis que es proposen
s sembla gens content. Avui ha marxat corrents darrere d’aquella dona,
la nostra veïna, perquè sap que té unes botes molt altes a casa i li agrada
ajudarà els alumnes a fixar-ne la
ficar-s’hi a dins. S’ho passa tan bé amb poca cosa! grafia. Recordeu-los que la millor
A més a més, la veïna té dues nétes molt divertides, que juguen molt manera de retenir com s’escriu un
u amb l’animaló, malgrat que de vegades el fan enrabiar. Són tan netes mot és veure’l escrit.
i polides, que una vegada van agafar el gosset i el van rentar amb pasta
de dents. No sé si van fer bé, però reien molt. Els pèls li van quedar tots
enganxats i al final el van haver de tornar a rentar amb aigua i sabó.
Recursos
ORTOGRAFIA VISUAL Reforç i ampliació: Reforç, fitxa 3.
14. Fes les activitats següents amb tres de les paraules del dictat en què hagis
comès errors ortogràfics:
c
a) Escriu la paraula correctament.
b) Tanca els ulls i imagina’t que vas escrivint la paraula lletra per lletra
amb el dit a l’aire.
c) Lletreja-la del dret i del revés.
d) Escriu una oració en què aparegui la paraula. Procura fer servir
un altre color per destacar-la de la resta.
Solucions
11. R. M. Mà: Hi té la mà trenca-
21 da a fer pastissos. Sol: He
anat a la platja a prendre el
sol. Bota: He portat la bota
al sabater. Be: El be es va
separar del ramat. És un ós
Suggeriments didàctics negre.
• Demaneu als nens i les nenes que busquin les paraules que s’apa- 12. És una dona molt alta. Déu
rellen amb les que es proposen en l’activitat 11. Feu que les escri- meu! Hem trobat més de deu
guin, que diguin quin n’és el significat i que facin una oració amb rovellons gairebé junts! Aquest
cadascuna on aquest quedi clar. mes cobraré més. Ara mateix
• Proposeu-los de fer un petit repte: han de triar cinc parelles de pa- no sé on són. Dóna la mà a
raules de les que han aparegut en les pàgines 14 i 15 del llibre de ma germana, que encara cau-
l’alumne i escriure un text coherent, que tingui sentit, on apareguin rà. Doncs, sí, pel cap baix, li
totes. Llegiu els textos a classe i valoreu el que estigui més ben han pres el pèl dues o tres ve-
escrit, el que es noti menys forçat a l’hora de col·locar els mots gades. Si vols fer-ho bé, pri-
que s’han triat. mer has de tocar un si i des-
prés un la.
13. Dictat.
14. R. Ll.
21
130435 _ 0050-0067.indd 59 29/7/09 14:21:37

Gramàtica La frase i l’oració.
Objectius El subjecte
• Diferenciar l’oració de la frase. 15. Fixa’t en els fragments següents de la lectura i assenyala els verbs
que hi apareixen. Tenen tots un verb en forma personal?
• Definir l’oració i les seves parts:
Quina mala sort! Hola, ets dins d’un quadre meu.
subjecte i predicat.
Quina cosa més extraordinària! T’ho aniré explicant tot a poc a poc.
• Caracteritzar els tipus de sub-
jecte: explícit i implícit. Busca’ls al text i digues si tenen sentit en el context en què apareixen.
Els enunciats són grups de paraules ordenades que tenen sentit complet
Competències dins de la situació on es produeixen. N’hi ha de dos tipus:
Les oracions, que tenen com a mínim una forma verbal conjugada:
Social i ciutadana Hola, ets dins d’un quadre meu.
19. Loc
Les frases, que no tenen cap forma verbal conjugada:
Comenteu als alumnes que tant Quina mala sort! M
les oracions com els enunciats A
tenen la seva funció en els seus L
contextos d’ús. La utilització ade- 16. Digues quins d’aquests grups de paraules són enunciats i classifica’ls M
quada de les unes o de les altres en oracions o frases: A
ens permet una comunicació òpti- Quina passada! Què dius? Agafa-la tu!
Exe
ma. Fins després! Mira! Compres sis.
Vull sopar. Dies fa que no veig et.
20. Iden
Per què no són enunciats els dos grups de paraules que han quedat fora
B
de la classificació?
V
Solucions L’oració és la unitat mínima de comunicació formada per un conjunt
de paraules amb sentit complet i un verb en forma personal.
15. -, -, ets, aniré explicant. No
totes tenen una forma ver-
bal. 17. Escriu tres frases i tres oracions. Subratlla el verb de les oracions.
■ 2a pàgina, última línia del
penúltim paràgraf. Primera 18. Relaciona cada subjecte amb el predicat que li correspon:
em tenien prohibit jugar a pilota
intervenció directa, amb Jo dins de casa.
guionet de la darrera pàgi- Els meus pares 21. Esc
va anar exposant la seva vida. seg
na de la lectura. Penúltima Els meus quadres
havia arribat del «col·le».
línia del primer paràgraf Salvador Dalí p
no són mai avorrits.
sencer. A la 3a intervenció
directa (amb guionet). To- Com has sabut quin subjecte corresponia a cada predicat?
tes tenen sentit en el con-

text on apareixen. 22
16. Vull sopar. Què dius? Mira!
Agafa-la tu!
■ No tenen sentit complet:
Compres sis. Les paraules Suggeriments didàctics
estan desordenades: Dies
• Demaneu als alumnes que, a partir de l’activitat 15, busquin en el
fa que no et veig. No tenen
text tres oracions i tres frases diferents de les que han aparegut.
verb: Quina passada! Fins
Feu que localitzin els verbs a les oracions i que diguin quin sentit
després!
tenen les frases en el context on es troben.
17. R. Ll.
• Feu que els nens i les nenes expliquin què significa que una oració
18. Jo havia arribat del cole. Els ha de tenir sentit complet. Proposeu-los grups de paraules que no
meus pares em tenien prohi- tenen sentit complet i feu que les completin per tal que en tinguin.
bit jugar a pilota dins de ca- Algunes poden ser: L’Albert escriu una. Aquella casa de és a la mun-
sa. Els meus quadres no són tanya, etc.
mai avorrits. Salvador Dalí va
anar exposant la seva vida.
■ Perquè estan en la mateixa
persona i nombre.
22
130435 _ 0050-0067.indd 60 29/7/09 14:21:37

1
UNITAT 1
L’oració està formada per un subjecte i un predicat:
El subjecte: és la persona, l’animal o l’objecte del qual es diu alguna
cosa. Està format per un sintagma nominal i té com a nucli un nom o un Competències
pronom.
El predicat: és allò que es diu sobre el subjecte. És un sintagma verbal
Coneixement i interacció
que té com a nucli un verb. amb el món físic
Exemple: Els meus quadres no són mai avorrits.
subjecte predicat Expliqueu als alumnes que els di-
oc.
ferents grups de paraules, siguin
Entre el subjecte i el predicat s’estableix una relació de concordança
de nombre (singular o plural) i de persona (primera, segona o tercera). oracions o frases, ens permeten
La concordança permet saber qui és el subjecte en alguns casos representar el món que ens envol-
t en els quals és difícil de localitzar.
ta. Cada situació requereix un ti-
pus d’enunciat concret per trans-
metre allò que volem, i la llengua
19. Localitza el subjecte de cadascuna de les oracions següents:
ens els proporciona.
M’interessa la pintura del segle XX.
A dos quarts de nou arriba el vol de Londres.
La Marta m’ha donat una nota per a tu. Recursos
M’agrada la pinya amb pernil.
Reforç i ampliació: Reforç, fitxa 4.
A causa de la pressió, el directiu es va ensorrar.
Exemple: M’interessa la pintura del segle XX. M’interessen les pintures del segle XX.
(3a persona del singular) (3a persona del plural)
20. Identifica el subjecte de les oracions següents. Hi és o el dedueixes? Com ho has fet?
Busquem un pianista dels bons. Preparen el te amb mel i llimona.
Voldries venir amb mi al teatre? Ha trobat empremtes dels lladres.
El subjecte pot ser:

Explícit, quan apareix en l’oració: M’interessa la pintura del segle XX.
Implícit, quan no apareix a l’oració; aleshores parlem de subjecte
el·líptic. Es representa amb el pronom personal que correspon
al nombre i a la persona del verb de l’oració: Busquem un pianista
dels bons (nosaltres).
21. Escriu quatre oracions amb subjecte el·líptic, una amb cadascun dels verbs
següents, en forma conjugada:
pensar llegir
sentir perdre
23
Més informació Solucions

El subjecte
Expliqueu als alumnes que el subjecte d’una oració pot ser explícit o 19. La pintura del segle XX (3a
implícit. El fet de no anomenar el subjecte contínuament fa que el persona del singular). El vol
text sigui més fluid i àgil. Els mecanismes que tenim per no repetir-lo de Londres (3a persona del
en forma de grup nominal són: l’ús del pronom personal i els subjec- singular). La Marta (3a perso-
te implícit. Llegiu-los aquests dos textos perquè s’adonin de quin és na del singular). La pinya amb
més àgil i feu que raonin per què: pernil (3a persona del singu-
lar). El directiu (3a persona
«La Marta m’ha acompanyat. La Marta viu al costat de casa meva. La
del singular).
Marta és la meva millor amiga. La Marta és la germana del Marc.»
20. nosaltres, tu, ells/elles, ell/
«La Marta m’ha acompanyat a casa. Viu al costat de casa meva. Ella
ella. Es dedueix a partir de la
és la meva millor amiga. És la germana del Marc.»
persona i el nombre del verb.
21. R. Ll.
23
130435 _ 0050-0067.indd 61 29/7/09 14:21:39

TORNEM..............
TORNEM........................
TORNEM a llegir
Ex
Les xifres parlen!
Objectius 23. P
A la classe d’en Roger han passat un qüestionari per conèixer
• Llegir i comprendre una enques- les opinions dels nens i nenes sobre les assignatures que cursen
ta. a l’escola.
• Analitzar les característiques de

PREGUNTES RESULTATS
l’enquesta i preparar-ne una.
Marca només una opció
per a cada pregunta.
Treballem valors 1. Quina matèria trobes
més difícil?
Comenteu amb els nens i les ne-
nes la importància de l’enquesta
com a mecanisme per conèixer
l’opinió de les persones en rela- Coneixement del medi: 5
ció amb un tema concret. El re- Anglès: 2 24. E

Matemàtiques: 15 e
sultat de les enquestes permet a Totes: 1
un fabricant canviar el format, la Cap: 1

Ns/Nc:1
presentació o fins i tot el sabor
d’un producte; a un polític, avalu-
2. De quina d’aquestes
ar els interessos socials dels assignatures
t’agradaria tenir més
seus possibles votant, etc. Plan- hores a la setmana?
tegeu-los l’enquesta com una ma-
nera d’avaluar l’opinió de les per-
sones i treure’n conclusions de
tipus global. Informàtica: 5
Anglès: 4
Taller de teatre: 2
Plàstica: 6
Educació física: 8
22. Respon:
Quants alumnes hi ha a la classe?
Hi ha molts nens i nenes que trobin difícil l’anglès?
Quina és la matèria que més els agrada? 25. R
i
Com respondries tu a les dues preguntes? Quin creus
que seria el resultat a la teva classe? E
24
• Proposeu als alumnes que cadascú afegeixi un parell de preguntes
més sobre les assignatures a l’enquesta. Poseu-les en comú, copi-
eu-les a la pissarra, amb les opcions de resposta corresponents.
Feu que tots els nens i les nenes les copiïn i les responguin.
• Comptabilitzeu-ne els resultats a la pissarra i traieu-ne les conclu-
sions pertinents. Com que és un tema referit a les assignatures de
l’escola, us pot servir de pretext per encetar un debat sobre el que
Solucions més els agrada, el que més els costa, l’assignatura que els enri-
queix més, etc. Feu que els alumnes s’expressin lliurement però
21. 25.
amb correcció, partint sempre del respecte envers les altres perso-
No, només 2. nes, tant companys i companyes com mestres.
Educació física.
R. Ll.
24
130435 _ 0050-0067.indd 62 29/7/09 14:21:39

... 1
UNITAT 1
Expressió escrita L’enquesta
en!
23. Per a què creus que serveix una enquesta com la de la pàgina anterior? Competències
r
Per saber l’opinió de la gent sobre uns temes concrets i poder fer càlculs
sen
o previsions.
Perquè les persones parlin lliurement sobre allò que els interessa i competència digital
o els preocupa.
Proposeu als alumnes que es con-
Per aconseguir informació sobre les persones properes a nosaltres.
nectin a Internet i, mitjançant un
cercador qualsevol, busquin en-
Una enquesta és un conjunt de preguntes que solen ser tancades
(amb diverses respostes possibles, d’entre les quals s’ha de triar). questes sobre algun tema que els
Es fan a un grup de persones per saber què pensen d’algun tema pugui interessar. Feu que es fixin
en concret. Un cop recollida la informació, se’n presenten les dades en el format de les preguntes i de
agrupades, de forma numèrica o bé mitjançant gràfics.
les respostes i, en cas que es pro-
porcionin els resultats, en la ma-
nera de presentar-los.
24. Elabora una enquesta que faràs als teus companys i companyes. Segueix
els passos següents:
Tria algun d’aquests temes. Se te n’acut cap altre?
Recursos
Activitats extraescolars Reforç i ampliació: Ampliació, fit-
xa 1.
Colònies de fi de curs
Com millorar la relació entre companys
Pensa sis o set preguntes que podrien servir per conèixer l’opinió de la gent
de la classe. Han de ser clares i concretes.
Per exemple: Quin esport nou t’agradaria que s’introduís a l’escola? Creus
que és positiu fer l’«amic invisible» per Nadal?
Torna a llegir les preguntes. Hi canviaries res? Et sembla bé l’ordre
en què apareixen?
Ara, tanca les respostes, és a dir, dóna quatre o cinc opcions perquè
els enquestats en puguin marcar almenys una. Per exemple:
voleibol hoquei tennis karate ja m’estan bé els que hi ha
Passa a l’ordinador i imprimeix la teva enquesta.
25. Repartiu les enquestes entre els companys de classe. Un cop les hagin contestat
individualment, recolliu-ne la informació a la pissarra.
us
Exemple: tennis: 10; voleibol: 8; hoquei: 7; karate: 4.
25
Més informació
Respostes de les enquestes
Expliqueu als nens i les nenes que les enquestes tenen diferents
modalitats de respostes. Els tipus són:
• Resposta tancada: es donen diverses opcions i l’enquestat tria la
més adequada al que ell opina, considera o pensa.
• Resposta condicionada: es donen diferents oracions per completar Solucions
amb la paraula o les paraules que l’enquestat cregui convenients. 23. Per saber l’opinió de la gent
• Resposta oberta: es deixa que l’enquestat respongui lliurement el que sobre uns temes concrets i
consideri adequat. poder fer càlculs.
Les enquestes en les quals és més fàcil treure conclusions i mostrar-les 24. R. Ll.
gràficament són les que presenten les respostes tancades. 25. Activitat per fer en grup. R.
Ll.
25
130435 _ 0050-0067.indd 63 29/7/09 14:21:40

Lèxic Els camps semàntics 30. E
q
d
Objectius 26. Agrupa les paraules següents segons el tema al qual fan referència:
• Definir i treballar els camps se- enquesta assignatures
màntics.
matemàtiques respostes llengua preguntes
coneixement del medi gràfics estadístics anglès dades
Competències
Coneixement i interacció Les paraules que es poden agrupar perquè tenen una relació de significat
o fan referència a un mateix tema formen un camp semàntic.
amb el món físic
Expliqueu als alumnes que els
camps semàntics ens permeten
agrupar paraules que represen-
27. Escriu el nom del camp semàntic al qual correspon cada grup de paraules:
A
ten una part de la realitat que es
mar animals de companyia jocs de taula colors família
E
pot aglutinar sota un títol. Totes
gat, gos, hàmster, canari groc, verd, blau, rosa En
aquestes paraules tenen una rela- de
cosí, germana, avi, gendre cala, badia, escull, platja
ció de significat que les vincula les
escacs, parxís, oca, dames
les unes a les altres.
Q
m
28. Escriu quatre paraules que corresponguin als camps semàntics següents:
transport sons dels animals eines ossos
29. Prepareu-vos per jugar:

Plantegeu camps semàntics diferents dels que s’han treballat i feu-ne
una llista a la pissarra.
El mestre o la mestra en dirà un en veu alta i els alumnes tindreu 30 segons
per escriure el màxim de paraules possibles d’aquell camp semàntic.
Feu-ne la correcció en veu alta.
Guanyarà l’alumne que tingui més paraules correctes a la llista.
26
Solucions
26. enquesta: respostes, gràfics
estadístics, preguntes, da- Altres recursos
des; assignatures: matemà- Joc
tiques, coneixement del me-
Proposeu als alumnes que es posin en grups de quatre o cinc. Hauran
di, llengua, anglès.
d’escriure en targetes els noms dels camps semàntics que han aparegut
27. animals de companyia, famí- a partir de les activitats del llibre i de les que s’han fet de la guia. Caldrà
lia, jocs de taula, colors, que disposin totes les targetes de cara avall damunt de la taula, com si
mar. fos un joc de memòria. Per ordre, un haurà de girar una targeta i, en un
28. R. M. cotxe, avió, autobús, temps determinat (20 segons, per exemple) dir totes les paraules que
metro; miol, bel, mugit, refi- sàpiga del camp semàntic que li hagi tocat. Els companys i les
let; martell, clau anglesa, tor- companyes prendran nota de les paraules que ha dit per poder fer-ne el
navís, formó; fèmur, tíbia, recompte. Només es comptaran les paraules correctes. Guanyarà
tars, costella. l’alumne que aconsegueixi dir-ne més. El mestre passarà pels diferents
29. Activitat per fer en grup. R. grups per comprovar que segueixen les normes del joc.
Ll.
26
130435 _ 0050-0067.indd 64 29/7/09 14:21:41

1
30. Estudi eficaç. Explica en forma de resum o d’esquema les diferències
UNITAT 1
que hi ha entre el camp semàntic i la família de paraules. Pots partir
dels exemples que tens a continuació:
Objectius
• Aprendre a fer d’enquestador.
pantera gatera
es lleopard
lleó
gatejar Competències
gat gatada
Social i ciutadana
t
Mostreu als nens i les nenes que
les enquestes ens ajuden a ana-
litzar els gustos, les idees, els in-
Aprèn a fer de... teressos, etc. d’un segment de la
societat.
ília
Enquestador o enquestadora
En Fidel és enquestador i li han encarregat que faci una enquesta a nens i nenes de 6è Estudi eficaç
de Primària sobre els programes de televisió que més els agraden. Però, sense voler,
les preguntes se li han barrejat amb les preguntes d’altres enquestes: L’activitat 30 pretén que l’alumne
programa
que utilitzi el resum o l’esquema per
rada Quin és el ingut?
Quins programes t’ag Quin és el programa és en tret diferenciar el camp semàntic de
mana? trobes m
mirar els caps de set preferit del teu avi/àvia?
I el més educatiu? la família de paraules.
T’agrada veure pel·lícules
Si nom
infantils Quin sabó fas servir é
progr s poguess
a la televisió? per dutxar-te? am
a la se es difere
is veu
re tre
Recursos
tmana nts s
Molt Força , quin
s triar Reforç i ampliació: Ampliació, fit-
Una mica Gens De quin ies?
a marca
és el teu xa 2.
televiso
r?
Com es diu el gos del Avaluació: fitxes corresponents a
protagonista de la sèrie Quin diries que ha estat el millor la unitat 1.
os que fan dimarts a les 17 h programa que has vist mai a la
al canal 3? televisió? (Pot ser un programa
que ja no facin)
Tria el tipus de programa que t’agra

di més:
Magazins d’entreteniment
Reportatges de natura Notícies
Dibuixos animats
Pel·lícules Programes d’esport
gons Concursos
Culturals (sobre llibres, cinema, teatre
)
Solucions
dels nens i nenes de 6è»? 29. El camp semàntic agrupa pa-
raules diferents que no tenen
27 la mateix arrel; la família de
paraules reuneix paraules
que comparteixen una arrel i
a la qual s’han afegint prefi-
xos i sufixos per formar nous
Estudi eficaç mots.
Proposeu als alumnes que facin un resum dels conceptes que s’han Aprèn a fer d’enquestador
treballat en la unitat. Feu-los seguir unes pautes: o enquestadora
• Primer feu que facin un buidatge dels conceptes més importants de Quins programes t’agrada mirar els
la unitat. caps de setmana? Quin és el pro-
• A continuació, cal que rellegeixin el text on es defineixen els concep- grama més entretingut? I el més
tes per poder copsar com poden fer-ne el resum. educatiu? T’agrada veure pel·lícules
• Finalment, hauran d’escriure el resum de cada concepte. infantils a la televisió? Si només
poguessis veure tres programes di-
Aquest material els ha de servir per estudiar, de manera que cadascú
ferents a la setmana, quins triari-
prepararà uns resums adequats a les seves necessitats.
es? Quin diries que ha estat el mi-
llor programa que has vist mai a la
televisió? Tria el tipus de programa
que t’agradi més.
27
130435 _ 0050-0067.indd 65 29/7/09 14:21:45

Objectius
1. Re
Coses que diem
• Caracteritzar el llenguatge lite-
rari. De vegades costa
• Valorar el llenguatge literari en entendre la Magda, la
tots els seus aspectes. profe de Llengua, perquè
parla com un llibre.
Competències
Artística i cultural
Mostreu als alumnes que el llen-
guatge literari demana un esforç
de creació superior al que cal El llenguatge literari
fer en altres tipus de llenguatge.
Aquest esforç creatiu i d’embelli- Llibres d’ocasió
2. Lle
ment s’ha de valorar en el context Aquesta era la inscripció que hi havia a la porta de vidre d’una botiga petita.
A fora feia un dia de novembre gris i fred, i plovia a bots i a barrals. La porta es va –A
en el qual es troba. obrir de sobte amb tanta fúria que les campanetes de llautó estigueren una bona en
estona sense poder-se calmar. El causant d’aquell rebombori era un noi petit i gras Qu
d’uns onze anys. Els cabells li queien sobre la cara regalimant aigua; duia l’abric xop, –F
i a les espatlles portava una cartera. Estava una mica pàl·lid i sense alè, però s’havia fo
quedat al mig de la porta oberta com si l’hi haguessin clavat. –P
Tenia davant seu una cambra llarga i estreta que es perdia dins la fosca. –P
A les parets hi havia prestatgeries, atapeïdes de llibres de totes les formes i mides, hi
que arribaven fins al sostre. A terra, i en algunes taules, creixien muntanyes de llibres. ex
–Faci el badoc a dins o a fora, però tanqui la porta –va fer una veu aspra
des del darrere d’una paret de llibres.
El noi va obeir tot tancant la porta suaument. Després va treure el nas amb
prudència. En una poltrona seia un home gras i calb que portava un vestit negre
i arrugat. Duia unes ulleres petites sobre un nas de patata. Sobre els genolls tenia
el llibre que estava llegint. Es va treure les ulleres, va fer una repassada a aquell noi
i remugà:
–Escolta, no aguanto les criatures. No són més que uns éssers ploraners que tot
ho fan malbé. I jo no tinc llibres per a la quitxalla. M’has entès?
Havia dit tot això sense treure’s la pipa de la boca. Llavors va continuar llegint. En v
El noi va assentir en silenci i girà cua per anar-se’n, però li va semblar que no podia Bu
acceptar aquell discurs sense cap rèplica el f
–No tots els nens són com vostè diu... Lle
MICHAEL ENDE. La història interminable (adaptació) cre
28
Més informació
Figures retòriques
Expliqueu als alumnes que els recursos que no són habituals en
l’expressió quotidiana i que es troben en el llenguatge literari són les
figures retòriques. Algunes de les figures retòriques que ja coneixen són
la metàfora i la comparació. D’altres, que estudiaran al llarg d’aquest
curs, són l’anàfora, la personificació, l’al·literació i la inversió.
Les figures retòriques es poden classificar en diferents tipus en funció
de si afecten la sintaxi de l’oració (alteracions de l’ordre), la fonètica
(repetició d’un o més sons) o el significat (personificacions). Totes tenen
la mateixa finalitat: crear bellesa més enllà de la pura expressió de la
llengua.
28
130435 _ 0050-0067.indd 66 29/7/09 14:21:45

UNITAT 1
Competències
1. Respon:
Social i ciutadana
Què fa que el nen entri corrents a la botiga? Com es representa al text el fet
que la seva entrada sigui brusca? Expliqueu-los que els textos litera-
Arriba el libreter a fer-lo fora? Per què? ris són una fotografia d’un temps,
Com creus que se sent, el nen? d’un entorn i d’unes persones. La
Busca al text tres paraules o expressions que no facis servir habitualment. literatura esdevé un document so-
Busca-hi també la descripció d’una persona i la d’un lloc. cial.
Creus que el nen de La història interminable, o tu mateix, parleu com un llibre?
O és diferent, el llenguatge literari del que fem servir habitualment?
En vols més?
El llenguatge literari es caracteritza, entre altres trets, per l’ús
d’un vocabulari molt ric, amb oracions ben estructurades i recursos que no En aquest apartat es pretén que
són habituals en l’expressió de cada dia. els alumnes vagin a la biblioteca
a buscar un llibre en concret i el
2. Llegeix la continuació de la història i canvia-la per fer-la una mica més «literària»: manipulin per fer unes activitats
determinades.
a –Au va! –va fer l’home. –Ja em diràs... Per quins set sous has
entrat a la meva botiga tan esperitat? Que fugies o què...?
as Quina n’has feta?
xop, –Fujo dels de classe. M’insulten, em donen empentes i se’n
via foten de mi.
Solucions
–Per què? 1. La pluja. Amb el so de les cam-
–Perquè de vegades... Jo què sé... De vegades m’imagino
s, panetes, que no es poden cal-
històries, i com que passen de mi..., no m’escolten..., me les
bres. explico a mi mateix. mar i estan una bona estona
sonant un cop ell ja és dins.
No, perquè el noi gira cua i li
rebat a l’home el que ha dit.
a Malament, perquè l’home de
noi la botiga el tracta fatal sense
motiu aparent.
ot
R. Ll.
t. En vols més? No, el llenguatge que es fa
dia Busca en una biblioteca un exemplar del llibre La història interminable i cerca servir al dia a dia és molt més
el fragment anterior. S’assembla gaire al que tu has escrit?
col·loquial i senzill.
Llegeix la contraportada del llibre. Després de llegir el resum de l'argument del llibre,
tació) creus que t’agradaria llegir-lo? 2. R. M. L’home se’l mira inquisi-
tivament i li pregunta:
29 –Va... explica’m què et fa en-
trar a la meva botiga d’aques-
ta manera. De qui t’escapes?
Què has fet mal fet per anar
així pel món?
Suggeriments didàctics El noi, capcot, respon:
• Proposeu als alumnes que plantegin situacions quotidianes, escri- –Fujo dels meus companys de
guin el text que els correspondria i, a continuació, el tornin a es- classe, que m’insulten, em pe-
criure en un llenguatge més literari, com han fet en l’activitat 2. Un guen i em tracten molt mala-
cop fet, demaneu-los que analitzin el primer i el segon text que han ment.
escrit i que valorin les diferències que hi troben. Comenteu-les a L’home, sorprès i interessat al-
classe i valoreu la seva capacitat d’anàlisi del que han fet. Traieu hora, li demana:
conclusions tots junt sobre els trets que caracteritzen el llenguatge –I per què et fan tot això?
literari. El noi, avergonyit, li contesta:
• Demaneu als nens i les nenes quina mena de textos estan escrits –Perquè tinc molta imaginació
en llenguatge literari i quins no. Feu-ne unes llistes a la pissarra i i, de vegades, m’imagino his-
aprofiteu-les perquè recordin quins són els gèneres literaris. tòries i me les explico a mi
mateix, perquè no tinc ningú
que m’escolti.
29
130435 _ 0050-0067.indd 67 29/7/09 14:21:46

2 Boníssim! E
Programació
Objectius
Continguts
• Respectar les opinions dels companys i parlar ordenadament. • Identificació dels aliments,
la taula i les persones
• Llegir i comprendre el contingut d’un text narratiu.
que es veuen
• Conèixer les normes d’ús de a/e i o/u en posició àtona en una fotografia.
en els verbs i aplicar-les.
• Interès per explicar i escoltar
• Definir i diferenciar els tipus d’oracions en funció de la intenció. opinions.
• Llegir i comprendre un text instructiu. • Resposta a preguntes
• Identificar els trets propis del text instructiu i escriure’n un. sobre elements concrets
• Reconèixer les paraules homònimes i identificar-ne d’una imatge.
els significats. • Reconeixement de a/e i o/u
en posició àtona en els verbs R
Criteris d’avaluació i ús correcte.
•
• Identificació i diferenciació
• Mostrar facilitat per expressar-se oralment. •
dels tipus d’oracions
• Llegir i extreure informació d’un text narratiu. en funció de la intenció. •
• Identificar les normes d’ús de a/e i o/u en posició àtona • Reconeixement i ús correcte
en els verbs i aplicar-les. de les paraules homònimes.
• Caracteritzar i diferenciar els tipus d’oracions en funció
de la intenció. DIMENSIÓ ESTÈTICA
I LITERÀRIA
• Llegir i entendre un text instructiu.
• Comprensió d’un text narratiu
• Caracteritzar els trets propis del text instructiu i escriure’n un.
a partir de la lectura.
• Identificar i utilitzar adequadament les paraules homònimes
• Lectura, comprensió
i escriptura d’un text
Competències instructiu.
• Competència artística i cultural.
DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL
• Interès per entendre
• Competència en el tractament de la informació les relacions de significat
i competència digital. que s’estableixen entre
• Competència d’aprendre a aprendre. les paraules.
• Competència d’autonomia i iniciativa personal. • Valoració de la lectura
com a font d’entreteniment
i d’informació.
30A
130435 _ 0068-0085.indd 68 29/7/09 14:18:12

UNITAT 2: BONÍSSIM
Les croquetes de la iaia Llegir i comprendre • Valoració dels textos

Per jugar a l’estop Text narratiu. en què l’embelliment
Reflexió sobre la llengua del llenguatge és tan
• Ortografia: les vocals a/e i o/u important com el contingut
en posició àtona en els verbs. del text.
• Gramàtica: tipus d’oracions. • Valoració de la llengua
• Lèxic: les paraules com a instrument
homònimes. de comunicació de tota
Escriure mena de textos.
El text instructiu. • Participació activa
Escoltar i parlar i adequada en les situacions
Identificació del que fa comunicatives.
una família asseguda a taula
durant un àpat i del que menja.
Recursos Estudi eficaç

• Quadern de Llengua 16. • Completar una fitxa sobre un tema: activitat 22,
• 100 propostes per millorar la competència lingüística. pàg. 39.

• Prèviament al treball de les grafies a/e i o/u en posició de temporalització
àtona en els verbs, comenteu-los que aquesta dificultat
la tenim els parlants del català oriental, perquè Setembre
en el català occidental es manté la distinció. Octubre
• Per començar a parlar dels tipus d’oracions en funció
Novembre
de la intenció del parlant, proposeu-los-en dues o tres
i demaneu-los què transmet el parlant en cadascuna: Desembre
Quina vols? Me l’ha regalat en Joan. Para d’empipar-me! Gener
Feu que valorin la informació que proporcionen els signes
de puntuació en cada cas. Febrer
• Abans de treballar el text instructiu, pregunteu-los Març
en quins contextos hi ha instruccions. Demaneu-los si
Abril
hi ha instruccions a l’entorn escolar i de quina mena.
• Com a preliminar al treball dels homònims, proposeu- Maig
los el mot nou i pregunteu-los què significa. Feu que Juny
escriguin una oració amb cada significat.
30B
130435 _ 0068-0085.indd 69 29/7/09 14:18:12

2 Boníssim! Q
O
Objectius
• Observar una fotografia.
• Identificar el que fan els perso-
natges que hi apareixen i el que
mengen.
Programa de lectura
Q
de la imatge
proposen, es vol que els alumnes
es fixin en quantes persones se-
uen a taula i què és el que tenen
a punt per menjar.
Treballem valors
A partir de l’observació de la
imatge de la pàgina 30, parleu
amb els nens i les nenes de la
importància de seguir una alimen-
tació sana i equilibrada i de com- Tèc
partir els àpats amb la família. La
Pe
que
Tin
sur
For
Pri
com
30
• Per introduir els alumnes en la unitat, convideu-los a observar les
fotografies i pregunteu-los a què associen el títol. Ho diuen ells o
elles a casa quan mengen amb la família?

• Feu que els alumnes es fixin en les fotografies i pregunteu-los si
els sembla que el menjar que hi ha en aquesta taula és represen-
tatiu del que ells mengen a l’hora de dinar, per exemple. Demaneu-
los que raonin la resposta explicant en què consisteixen els seus
àpats.
30
130435 _ 0068-0085.indd 70 29/7/09 14:18:12

Què hi veus?
UNITAT 2
Observa amb atenció la fotografia de l’esquerra i respon les preguntes següents:
Què fa aquesta família? Competències
Quantes persones es veuen a la fotografia? Per a quantes persones sembla
que està parada la taula? Artística i cultural
Enumera tots elements que hi ha a la taula. Comenteu amb els alumes que
Ara descriu els diferents aliments que s’hi veuen. els horaris en què es fan els àpats
del dia i el que es menja en cada
àpat depèn de la cultura i de les
tradicions. Aprofiteu la multicultu-
Què hi dius? ralitat de l’aula per enriquir aques-
Explica com pareu la taula a casa teva. ta explicació amb exemples pràc-
Ho feu entre tots? Ho fa sempre tics.
una persona? Us aneu turnant?
I qui la despara?
Normalment, amb qui sopes, a casa? Tècniques
Quantes persones sou?
d’expressió oral
Com ho feu? Sopeu mirant la televisió
o aprofiteu per xerrar i comentar En aquest apartat es treballa la
el que heu fet durant el dia?
respiració i la posició corporal de
Observa la foto i explica als companys
cara a aconseguir una bona ex-
i les companyes si et sembla correcte
menjar d'aquesta manera. Explica per què. pressió oral.
Tècniques d'expressió oral

La respiració i la posició corporal
Per aconseguir una bona lectura d’un text, amb l’entonació i el ritme correctes, cal
que controlis la respiració i que tinguis una bona postura corporal. És important que:
Sàpigues la quantitat d’aire que et cal per llegir una oració fins a la pausa.
Mantinguis una bona posició corporal. Si estàs dret, posa’t recte, separa una mica les dues
cames, recolza’t en els dos peus i reparteix bé el pes; intenta mantenir una postura còmoda.
Si estàs assegut, procura mantenir l’esquena recta, no encreuis les cames i recolza els dos
peus a terra.
Tingues present que la posició del cos t’ajuda a projectar la veu: si estàs mal col·locat, la veu
surt amb poca intensitat.
Formeu grups de tres o quatre i repartiu-vos la lectura del text de la pàgina següent en paràgrafs.
Primer llegiu asseguts i després, drets, tot controlant la respiració i la posició del cos. Després,
comenteu-ne els resultats.
31
Altres recursos
Cançó Solucions
Suc de taronja i mandarina • Menja.
és la meva gasolina
Tres. Quatre.
Una torradeta amb mel,
tanco els ulls i toco el cel. Espaguetis, pa, formatges, me-
ló, amanida, pernil, fruits secs,
Hi ha qui es menja una arengada,
aigua (amb gas i sense gas).
hi ha qui es menja un ou ferrat,
hi ha qui es «hala» uns peus de porc, Un bol amb ametlles, un plat
hi ha qui tot li sembla poc. amb tres tipus de formatges,
un plat amb meló, un plat de
Perquè qui no esmorza bé
tomàquet amanit amb mozza-
no hi té res a fer.
Superesmorza, Club Super3 rel·la, un bol d’amanida.
• R. Ll.
31
130435 _ 0068-0085.indd 71 29/7/09 14:18:13

30 El
i com
és com
Objectius amb e
tot el
• Llegir correctament un text nar- 35 està a
ratiu. desfe
fan qu
• Aprendre a entendre el text nar- dos-c
ratiu. A l’He
40 sigui p
de l’IE
Les croquetes de la iaia

Recursos malam
–V
En el CD hi ha la lectura recitada –em v
de la unitat. 45 –..
L es croquetes de la iaia no són totes iguals, com les croquetes

i digu
Va
Competències congelades. De vegades li surten grosses i de vegades petites,
–C
de vegades són boterudes i de vegades, rodonetes. Tampoc no
Ie
Social i ciutadana tenen mai el mateix gust, perquè el gust de les croquetes depèn
5 del que hi posis, i la iaia mai no sap ben bé què hi posarà fins 50 –F
Mostreu als alumnes que el text que no obre la nevera i mira què hi ha. Pot ser que hagi sobrat Ai
presenta diferents personatges de pollastre a l’ast de diumenge i llavors les croquetes tinguin gust Va
de dia de festa; pot ser que hi hagi pernil, i llavors tindran de l’a
generacions diverses i d’edats va- gust de dia d’excursió; pot ser que hi hagi carn d’olla del brou, a la d
riades (la iaia, el pare, la mare, la 10 i llavors tindran gust de tarda de pluja. Aquesta és la gràcia. 55 d’ama
filla adolescent, la filla preadoles- Aquí en teniu la recepta. i la m
cent). Cadascú té una situació i Tot això ho explico perquè després l’Hele
boterut: gruixut i curt, de banyar l’Andreu vaig dutxar-me, em vaig Pic

una problemàtica pròpia, com les
amb forma de bóta. posar el pijama i vaig fer cap a la cuina Croquetes. Ingredients: no co
croquetes de la iaia, que totes són 15 a veure què hi havia per sopar. Hi vaig trobar - les «sobres» de la nevera 60 veure
fer cap: arribar,
diferents i que no sempre tenen el comparèixer. el pare fregint croquetes. Em vaig posar - ½ quilo de farina verme
força contenta: un dia que s’acaba menjant - ½ quilo de cebes que m
mateix gust. entortolligar: posar una
- ½ litre de llet
cosa al voltant d’una altra croquetes per sopar és un dia que s’acaba bé. vist re
- nou moscada la car
formant cercles o espirals. –Marta! Quant temps sense veure’t! –es - oli d’oliva
girapeix: estri que té 20 va tombar el pare, posant els ulls en blanc - ou i pa ratllat
un mànec llarg i una pala i acostant-se el girapeix al cor, agafat amb
plana, rodona i amb forats, les dues mans–. No saps com t’he arribat S’agafen les
que es fa servir per treure a enyorar, llum del meu cor, estel sobres i
les coses fregides en pijama!
de la paella.
25 El pare és un comediant!
carallot: persona massa
–Compte, Manel, que si se t’entortolliga el girapeix amb la veta
aturada i amb poc
del davantal, haurem de córrer! Que no veus que crema, carallot?
enteniment.
La iaia és la mare del pare i això es nota perquè el renya sovint,
sobretot quan el pare fa bromes literàries d’aquestes.
32
Abans de llegir
• Feu que els alumnes llegeixin el títol i pregunteu-los què els sugge-
reix: demaneu-los si els fa pensar en alguna recepta pròpia d’algú
de la família o d’algun conegut. Demaneu-los què tenen de peculiar
les croquetes casolanes que no tenen les que es compren fetes,
siguin o no industrials.
Durant la lectura
• Proposeu als nens i les nenes de fer una lectura individual del text;
posteriorment en podeu fer una de col·lectiva. Atureu-la al final de
cada pàgina i pregunteu-los sobre el contingut per comprovar que
comprenen el que llegeixen.
32
130435 _ 0068-0085.indd 72 29/7/09 14:18:13

30 El pare és professor en un IES, que és una feina difícil
UNITAT 2
i complicada, perquè un IES és un lloc on la majoria de gent hormones: substàncies
és com l’Helena, és a dir adolescent, i és el que jo penso: si viure del cos humà, produïdes
amb ella és, a estones, una mica fastigós, com deu ser estar-se per diverses glàndules, El text
tot el dia amb mil o mil dues-centes Helenes? Però el pare no que tenen funcions molt
35 està amargat, perquè troba que, al cap i a la fi, tantes hormones importants, com ara • Aquest text és un fragment de
l’hormona del creixement.
desfermades, si t’ho mires amb perspectiva i sentit de l’humor, la novel·la No fotis, Marta! de
fan que ningú no s’avorreixi mai, i a més, com diu ell, «dels mil desfermat: fora de si,
sense control. Mercè Anguera.
dos-cents, només l’Helena és filla meva, afortunadament».
A l’Helena, és clar, això l’emprenya. No li agrada que el seu pare tolerant: que respecta • Mercè Anguera és mestra i cap
sigui professor i de vegades, quan se’l troba pels passadissos la manera de pensar
40
dels altres.
d’estudis del Ceip Jaume Bal-
de l’IES, dissimula i fa veure que no el coneix. Però ell no s’ho pren
mes de Corbera de Llobregat,
ia
malament. És un home força tolerant.
–Vols parar taula? Les croquetes gairebé estan a punt
premi Folch i Torres 2004 de Li-
–em va dir. I va afegir, a cau d’orella, amb veu misteriosa... teratura infantil i juvenil. La se-
45 –...i després, si t’hi atreveixes, acosta’t al cau del drac va obra publicada consta de:
i digues-li que el sopar és a taula... Somies, Lola?; Corredisses; Ca-
es Vaig preguntar:
ga, tió; Sóc molt Maria; Fem la
–Culleres i forquilles?
maleta; Pollets, on sou?; Anem
I el pare va respondre, fent l’ullet:
n a comprar; El meu pare és cami-
50 –Forquilles soles!
Així que no hi havia sopa, i això també és un bon final de dia.
oner; L’excursió; Patates fregi-
t Vaig col·locar les estovalles, tovallons, gots, plats i coberts, gerra
des; Anem a la platja i No fotis,
de l’aigua, ampolla de vi (per als pares), pastilla de la iaia (per Marta! (2006)
a la digestió), plata de pa amb tomàquet, plat amb pernil tallat, bol
55 d’amanida i, quan el pare ja s’acostava amb la safata de croquetes
i la mare tancava el diari amb un sospir, me’n vaig anar a buscar
l’Helena.
Pico a la porta suaument i després més fort perquè ningú
gredients: no contesta, i res. Obro a poc a poc i trec el nas. I sabeu què vaig
la nevera 60 veure? No ho diríeu mai! L’Helena llegint una carta plena de cors
ina vermells amb cara de pena. «Ostres», vaig pensar, «ara sí
es que me les carregaré». No sabia si sortir com si no hagués
vist res o si entrar perquè l’Helena em trenqués
la cara, francament.
veta
ot?
vint,
33
Altres recursos
Vocabulari
Proposeu als alumnes un treball exhaustiu del vocabulari de la lectu-
ra. A més de les paraules que apareixen definides en el text, feu que
assenyalin totes les que no tinguin clares i que en busquin el signifi-
cat al diccionari.
A continuació, demaneu-los que escriguin una oració amb cadascuna
per fer-les servir en un context, cosa que els ajudarà a interioritzar-
les més fàcilment.
33
130435 _ 0068-0085.indd 73 29/7/09 14:18:15

Com
Competències 1. A què
Artístic i cultural
Demaneu als alumnes que dibui-
xin alguna de les escenes del text.
Si ho creieu convenient, es pot re-
partir el text entre els nens i les
nenes i fer una mena de còmic o
d’auca on es representi tota l’ac-
ció a través d’imatges seqüencia-
A l’ha
des. 65 Però l’Helena no feia posat de barallar-se. Semblava trista els a
de veritat. Va plegar la carta amb compte i la va desar a la capsa
dels secrets. Després va dir: 2. Orden
Treballem valors –Au, Marta, ara ja tens un altre secret per esbombar. Li pots
dir a tothom que m’he penjat d’un tio que no em fa ni cas. A
Feu que els alumnes es plantegin La
70 –Home, ni cas no, la carta diu que li agrades molt, però
com afecta l’Helena que la Marta que ets massa llesta per a ell... L’H
conegui el seu secret. Pregunteu- –I tu l’has llegida de dalt a baix, eh? Si tornes a remenar El
los si hem de respectar o no els les meves coses, si li expliques res d’això a algú, si dius una
La
secrets dels altres i en quins con- paraula als pares, et prometo que te’n recordaràs tota la vida.
75 Em va apartar d’una empenta i va marxar cap al menjador.
textos. Demaneu-los si haurien de 3. Quan
Oh i tant que me’n recordaré tota la vida, no cal que m’ho prometi,
guardar un secret d’algú que ha- que t
n’estic del tot segura!
gués fet alguna cosa molt mal fe- Va ser un sopar estrany. L’Helena no deia res, només de tant 4. Qui fa
ta o que fes patir a algú altre. Feu en tant em mirava amb ulls de foc. Jo tampoc no parlava, més que h
que s’adonin que han de tenir 80 que res per no ficar la pota. A la mare, morta de son, se li tancaven
els ulls de tant en tant, però com a mínim somreia. La iaia encara
prou criteri per saber quins se- ressentida: que nota 5. A la l
estava ressentida dels peus. Només va comentar que els podòlegs Podri
crets s’han de guardar i quins no molèstia o dolor. d’avui dia no són com els d’abans; que el que l’ha atès avui duia
en funció de les circumstàncies. quatre arracades a cada orella i feia mitja por, amb el tallaungles
6. Relac
85 a la mà. Davant d’això és difícil, com va dir el pare, afegir algun
o són
comentari millor, sobretot perquè els podòlegs tracten amb peus,
VOCABULARI durícies, ulls de poll, ungles torçades i altres coses que no vénen
ORTOGRÀFIC gaire de gust a l’hora de sopar.
7. Tens
adole
quant temps atès Va ser un sopar estrany, però en el fons em va agradar, «revo
90 per les croquetes, pel silenci, per la claror groga del llum Discu
a poc a poc mitja
de damunt la taula, i perquè, la veritat, tenia ganes que s’acabés
córrer col·locar aquell dia tan llarg. 8. Per q
passadissos Mercè Anguera sopa
No fotis, Marta! (Adaptació) de la
34
• Pregunteu a alguns alumnes que us expliquin el contingut del text i
demaneu-los què els ha semblat. Motiveu-los perquè llegeixin el
llibre del qual s’extreu aquest fragment: presenteu les lectures ini-
cials de les unitats com un tastet d’alguns llibres que els poden
seduir per llegir-los.
• Demaneu-los com s’imaginen la reacció de l’Helena quan sap que
la Marta ha llegit tota la carta del noi que li agrada.
• Proposeu-los que expliquin què té de peculiar aquest sopar (el si-
lenci) i feu que busquin en el text què fa que cadascun dels perso-
natges estigui tan callat.
34
130435 _ 0068-0085.indd 74 29/7/09 14:18:15

2
UNITAT 2
Comprensió lectora
1. A què es refereix el pare quan diu «acosta’t al cau del drac»? Objectius
• Interpretar el text a partir d’unes
• Ordenar els esdeveniments del
text cronològicament.
Competències
A l’habitació on tenen A l’habitació de l’Helena,
els animals domèstics. que no està de gaire bon humor.
sa Proposeu als alumnes que bus-
2. Ordena els esdeveniments segons l’ordre en què passen a la lectura: quin a Internet informació sobre
A la Marta li ha agradat el sopar, tot i que ha resultat una mica estrany. l’autora d’aquesta narració i sobre
La Marta demana si ha de posar culleres i forquilles a taula. les seves obres.
L’Helena descobreix que la Marta ha llegit la carta.
El pare fa comèdia amb el girapeix.
Programa de tolerància
La mare somriu i la iaia parla del podòleg.
Mostreu als nens i les nenes que
3. Quants personatges apareixen al text? Quants germans creus l’adolescència és una edat difícil
meti,
que té la protagonista?
per qui la passa i per als que es-
t 4. Qui fa de narrador? En quina persona s’explica l’acció? Busca tres formes verbals tan al voltant. Els alumnes han
que ho demostrin. d’entendre que aquesta etapa de
aven
ara
la vida també la passaran i que
5. A la lectura apareixen els guions (–) en diverses ocasions.
egs Podries dir per a què serveixen en aquest cas?
voldran que els altres siguin com-
ia prensius i tolerants amb ells.
les
6. Relaciona aquest sopar amb els teus. S’hi assemblen
n
o són totalment diferents?
us,
n
7. Tens cap germà, germana o persona propera que sigui
adolescent? Creus que és veritat que estan una mica
«revolucionats»? Quina creus que n’és la causa?
Discutiu-ho entre tots.
és
8. Per què sempre s’identifica les iaies amb bons dinars,
uera sopars, pastissos, etc.? Recordes alguna recepta Solucions
tació) de la iaia que t’agradi molt? Parleu-ne entre tots.
1. A l’habitació de l’Helena, que
no està de gaire bon humor.
35
2. El pare fa comèdia amb el gi-
rapeix. La Marta demana si ha
de posar culleres i forquilles a
la taula. L’Helena descobreix
Programa de comprensió lectora que la Marta ha llegit la carta.
La mare somriu i la iaia parla
Activitat 1. Reflexió sobre el contingut. Interpretació d’una expressió
del podòleg. A la Marta li ha
amb sentit figurat.
agradat molt el sopar, tot i que
Activitat 2. Reflexió sobre el contingut. Ordenar els fets de la lectura ha resultat una mica estrany.
tal com succeeixen. 3. Sis. Dos: l’Helena i l’Andreu.
Activitats 3, 4 i 5. Obtenció de la informació i elaboració d’una inter- 4. La Marta. Narra en primera per-
pretació. Localitzar en el text respostes a qüestions concretes. sona. R. M. «Ho explico, vaig
Activitats 6, 7 i 8. Elaboració d’un interpretació. Partint del text, rela- trobar, vaig posar».
cionar el que hi passa amb la pròpia experiència. 5. Introdueixen el que diu un per-
sonatge directament.
6. R. Ll.
7. R. Ll.
35
130435 _ 0068-0085.indd 75 29/7/09 14:18:16

Ortografia a/e i o/u àtones 13. Esc
Objectius en els verbs co
• Diferenciar les grafies a/e i o/u 9. Fixa’t en aquestes formes verbals: e

en posició àtona en els verbs:
cuines menja fregeixes sopava para cremen
conèixer i aplicar les normes
14. Cop
d’ús. Recordes com s’anomena la vocal destacada en negreta?
c
t
Competències Les formes verbals que acaben amb vocal neutra s’escriuen amb -a
s
si la vocal neutra és l’última lletra (menja, sopava, para...), i amb -e
Aprendre a aprendre si és la penúltima (cuines, fregeixes, cremen...).
En són excepcions les formes verbals corre, vine, omple i obre, i els 15. Cop
Demaneu als alumnes que bus- infinitius de la segona conjugació acabats en -re: caure, seure, moure... per
quin els recursos que els vagin Q
millor per memoritzar les normes L
d’ús de les grafies que es treba- 10. Copia les oracions següents i omple’n els buits amb a o e:
A
llen en aquestes dues pàgines. Ompl__ bé l’ampolla d’aigua i no en deixis caur__ ni una gota.
T
Proposeu-los la lectura com una Es marejav__n amb les onades i no van poder veur__ els dofins.
S
bona manera de retenir com s’es- Corr__, vin__ i obr__ la porta!
criuen les paraules. Ells encara aparcav__n el cotxe quan nosaltres ja feia estona que ballàv__m. 16. Esc
1
11. Escriu una frase on incloguis les quatre formes verbals corre, vine, obre i omple.
Aquesta frase et servirà de referent per recordar-te de l’excepció. 2
1
12. Escriu l’infinitiu de les formes verbals següents:

17. Lleg
perdia seus plourà mous
F
riguis cau promet queien
q
S
En els verbs, la primera persona del singular del present d’indicatiu
C
acaba en -o (perdo, prometo).
O
En la major part de verbs, hem de buscar la tercera persona
A
del singular del present d’indicatiu per saber si s’escriu o o u
C
en l’arrel del verb: aturaré →
→ atura.
L
Els verbs collir, cosir, tossir, sortir i escopir s’escriuen amb o quan
s
la vocal de l’arrel és àtona (cosia, escopies... i amb u quan és tònica:
S
surti, tusso...
H
Els verbs poder i voler s’escriuen amb o quan la vocal de l’arrel
és àtona (volem, volia), excepte quatre formes que no segueixen aquesta
norma: puguem, pugueu, vulguem, vulgueu. 18. Ort
i fe
36
Solucions
9. Vocal neutra. Suggeriments didàctics
10. Omple bé l’ampolla d’aigua i • Proposeu als alumnes que, prenent com a model el primer quadre
no en deixis caure ni una go- resum de la pàgina 36 del llibre de l’alumne, escriguin formes ver-
ta. Es marejaven amb les bals que corresponguin a cadascuna de les normes que s’hi es-
onades i no van poder veure menten (no a les excepcions). Poseu-les en comú, feu-ne la correc-
els dofins. Corre, vine, i obre ció i comenteu les possibles errades.
la porta! Ells encara aparca- • Feu el mateix amb les normes que apareixen en el segon quadre
ven el cotxe quan nosaltres resum d’aquesta pàgina.
ja feia estona que ballàvem.
• Demaneu als nens i les nenes que escriguin una oració amb ca-
11. R. M. Vine, corre, obre l’am- dascuna de les formes verbals que constitueixen excepció a les
polla i omple-la. normes d’ús de les grafies a/e i o/u en posició àtona en els
12. perdre, riure, seure, caure, verbs.
ploure, prometre, moure, cau-
re.
36
130435 _ 0068-0085.indd 76 29/7/09 14:18:16

2
13. Escriu la primera persona del present d’indicatiu dels verbs següents:
UNITAT 2
convidar saltar ballar obrir
Competències
esperar respirar practicar somiar Autonomia
men
i iniciativa personal
14. Copia les paraules tot completant-les amb o o amb u segons correspongui: Proposeu als nens i les nenes que
c__sia c__ll s__rtia esc__pirà procurin fer les activitats sols,
t__ssirà t__sso c__so c__llirà sense mirar els companys i les
s__rtirà s__rt esc__p s__rtis
companyes. Estimuleu-los perquè
treballin individualment i puguin
15. Copia i omple els buits amb o/u. Després, escriu al final de l’oració la tercera valorar la seva feina al marge dels
persona del singular del present d’indicatiu del verb que has hagut de completar: altres.
Quan fem esport sempre s__em molt.
L’avi f__mava després de s__par.
Recursos
Ara el meu cap no m’ap__jarà el sou.
Tinc una planta que es m__rirà perquè no li toca el sol. Reforç i ampliació: Reforç, fitxes 5
Si p__rtessin l’abric no es constiparien. i 6.
__m. 16. Escriu tres oracions amb les formes verbals conjugades següents:
1a persona del plural del present de subjuntiu del verb poder.
ple.
2a persona del plural del present de subjuntiu del verb voler.
1a persona del singular del present d’indicatiu del verb tossir.
17. Llegeix les oracions següents i prepara’t perquè te’n facin un dictat:
Fixa’t en les paraules que trobis difícils i en els verbs
n
que porten vocal neutra.
Sempre se’m descosia el botó de l’abric.
Corre, Roger, has d’arribar fins al final del pati.
Obre la finestra per poder ventilar bé l’habitació.
Avui omple bé les copes, fins que vessin.
Cada any moren molts nens per falta d’alimentació.
La setmana passada estava molt malalt, tossia i escopia
sense parar.
Saluda la veïna cada vegada que la vegis.
Hem de moure aquell moble per poder posar la butaca.
ta
18. Ortografia visual. Tria quatre paraules en què hagis comès errors al dictat
i fes les activitats que s’indiquen a l’apartat d’Ortografia visual de la unitat 1.
37 Solucions
13. convido, espero, salto, respi-
ro, ballo, practico, obro, so-
mio.
Suggeriments didàctics 14. cosia, tossirà, sortirà, cull,
tusso, surt, sortia, cuso, es-
• Proposeu als alumnes que, prenent com a model l’activitat 13, es-
cup, escopirà, collirà, surtis.
criguin la primera persona del singular del present d’indicatiu d’al-
guns verbs: estudiar, patir, morir, pansir, menjar, despertar, interro- 15. Quan fem esport sempre su-
gar, etc. em molt. L’avi fumava des-
prés de sopar. Ara el meu
• Demaneu als nens i les nenes que escriguin una oració amb ca-
cap no m’apujarà el sou. Tinc
dascuna de les formes verbals que apareixen en l’activitat 14. Ex-
una planta que es morirà
pliqueu-los que el fet de fer ús d’aquestes paraules els ajudarà a
perquè no li toca el sol. Si
fixar-ne l’ortografia. Si ho creieu convenient, podeu corregir-les a la
portessin abric no es consti-
pissarra i aprofitar per rectificar altres possibles errades ortogràfi-
parien.
ques que sorgeixin.
16. puguem, vulgueu, tusso.
• Recordeu als alumnes la importància de treballar l’ortografia visual.
17. Dictat.
18. R. Ll.
37
130435 _ 0068-0085.indd 77 29/7/09 14:18:17

Gramàtica Tipus d’oracions 20. C
Objectius 19. Fixa’t en les oracions de cadascun dels personatges:

• Identificar els tipus d’oracions
Mengeu,
en funció de la intenció de l’e- Quines croquetes que això es Avui estic
Potser no més grosses!
missor. n’hi haurà prou refreda. cansada
Te’n poso, Helena? de debò.
per a tots.
Vull que em
Competències faci cas.
Social i ciutadana
Feu entendre als alumnes que la 21. E
intenció que volem comunicar en q
cada oració és fonamental per-
què la comprensió del missatge
sigui correcta. Si el receptor del Classifica cadascuna de les oracions segons el que comuniquen:
missatge no entén la intenció de
la persona que emet el missatge, afirma o nega alguna cosa
no podrà comprendre’n el sentit. fa una pregunta
expressa sentiments
dóna una ordre
transmet un dubte
expressa un desig
22. E
Segons la intenció de la persona que parla, una oració pot ser:

Declamativa: serveix per afirmar o negar alguna cosa. Es tanca
amb un punt final (Avui estic cansada de debò.)
Interrogativa: s’utilitza per preguntar. Es tanca amb un signe
d’interrogació (Te’n poso, Helena?)
Exclamativa: serveix per expressar sentiments. Es tanca amb un signe
d’admiració (Quines croquetes més grosses!)
Imperativa: serveix per donar una ordre. Es tanca amb un punt final
o amb un signe d’admiració (Mengeu, que això es refreda.)
Dubitativa: es fa servir per transmetre un dubte. Es tanca amb un punt
final (Potser no n’hi haurà prou per a tots.)
Desiderativa: serveix per expressar un desig. Es tanca amb un punt
final (Vull que em faci cas.)
38
• Proposeu als alumnes una oració declamativa, tipus: Avui aniré al
teatre amb la Mar. A partir d’aquesta oració, demaneu-los que fa-
Solucions cin successivament els canvis pertinents per convertir-la en una
19. Afirma o nega alguna cosa: oració interrogativa, exclamativa, imperativa, dubitativa i desiderati-
Avui estic cansada de debò. va. Corregiu-les plegats i comenteu les diferents opcions que hi ha
Fa una pregunta: Te’n poso, per transformar l’oració declamativa en cadascun dels tipus oracio-
Helena? Expressa sentiments: nals que s’han proposat.
Quines croquetes més gros- • Demaneu als nens i les nenes que escriguin una conversa entre
ses! Dóna una ordre: Mengeu, dos amics en la qual hauran d’aparèixer, com a mínim, una oració
que això es refreda. Transmet de cada tipus. Llegiu les converses a classe en veu alta per donar
un dubte: Potser no n’hi haurà l’entonació que correspon a cadascuna de les oracions.
prou per a tots. Expressa un
desig: Vull que em faci cas.
38
130435 _ 0068-0085.indd 78 29/7/09 14:18:18

2
20. Classifica les oracions següents segons la intenció de la persona que parla:
UNITAT 2
Potser ja haurà aterrat quan arribis a l’aeroport.
Vols venir al cinema amb mi? Competències
Tant de bo que tregui bones notes.
Aprendre a aprendre
Quin mal que em fan aquestes sabates!
c
a Calla d’una vegada! Proposeu-los de fer un esquema
. Vull un entrepà de formatge i un suc de taronja. de les tipologies oracionals, la in-
tenció i els signes de puntuació.
declamativa interrogativa exclamativa imperativa dubitativa desiderativa
Estudi eficaç
21. Escriu oracions dels diferents tipus a partir de les imatges següents. En els casos L’activitat 22 pretén que l’alumne
que es pugui, fes servir els diferents signes de puntuació corresponents. sigui capaç de completar una fit-
xa que conté algunes dades so-
bre l’oració.
Recursos
Reforç i ampliació: Reforç, fitxa7.
Llegiu en veu alta les oracions que heu escrit i compareu-les. Heu coincidit Solucions
a l’hora de triar la situació per escriure cadascuna de les oracions?
20. Declamativa: Vull un entrepà
22. Estudi eficaç. Completa la fitxa sobre l’oració: de formatge i un suc de taron-
ja. Interrogativa: Vols venir al
______________
Definició: ________________________________________________________ cinema amb mi? Exclamativa:
Tipus d’oracions i exemples: Quin mal que em fan aques-
____________________
1. ________________________________________________________ tes sabates! Imperativa: Calla
________ ________ ________ ________ ________ ____________________
2. ________________
________ ________ ________ ____________________ d’una vegada! Dubitativa: Pot-
3. ________ ________ ________ ________
e ser ja haurà aterrat quan arri-
________ ____________________
4. ________________________________________________
5. ________________________________________ ________ ________ ____________________ bis a l’aeroport. Desiderativa:
________ ________ ________ ________ ____________________ Tant de bo que tregui bones
6. ________________________
t Components i relació entre ells:
notes.
___________________
1. Subjecte: ________________________________________________ 21. R. Ll.
____________________
2. ________________________________________________________
■ Activitat per fer en grup. R.
Ll.
39
22. L’oració és la unitat mínima de
comunicació formada per un
conjunt de mots amb sentit
complet i un verb en forma
personal. Tipus d’oracions i
Altres recursos exemples: (R. M.): 1. declama-
tiva: Visc a Breda. 2. interro-
Text
gativa: Vius a Breda? 3. ex-
Proposeu als alumnes que analitzin els diferents tipus d’oracions clamativa: Vius a Breda! 4.
que apareixen en aquest text: imperativa: Ja en tinc prou de
Potser em vénen a veure. I què si no vénen? M’és igual! Hauria Breda! 5. dubitativa: Potser és
de procurar no fer-los tan de cas. Voldria que me’n fessin, però... de Breda. 6. desiderativa: Vol-
Té raó la Mireia: no valen la pena. Si veig que ells no es preocu- dria que fos de Breda. Compo-
pen per mi... Punt i final. Tant me fa! Que vagin a pastar fang! I si nents de l’oració i relació entre
vénen els diré que no en vull saber res de la seva història. És el ells: Subjecte: persona, animal
telèfon el que sona? Són ells! Els meus amics que em truquen! o objecte del qual es diu algu-
Potser sí que volen que estigui amb ells. De vegades crec que na cosa. Predicat: el que es
sóc una mica histèrica... diu sobre el subjecte. La rela-
ció entre ells és de concordan-
ça de nombre i persona.
39
130435 _ 0068-0085.indd 79 29/7/09 14:18:19

Guia. Llengua 6 PRIMÀRIA. Grup Promotor. Santillana PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia. Llengua 6 PRIMÀRIA. Grup Promotor. Santillana PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Guia

130435 _ 0001-0039.indd 1 6/8/09 13:14:11

Unitat 0. De cap! ................................... 6A

Unitat 5. Tothom a bord! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78A

Unitat 9. Diuen que una vegada.... . . . . . . . . . . . . . . . 142A

130435 _ 0001-0039.indd 3 29/7/09 14:19:11

130435 _ 0001-0039.indd 35 29/7/09 14:19:21

• La promoció d’un aprenentatge eficaç per mitjà del qual l’alumne

• La contribució de cada àrea al desenvolupament de les competències.

• La casa del saber és, en definitiva, un projecte on hi cabem tots. Per

130435 _ 0001-0039.indd 37 29/7/09 14:19:22

El quadre de Dalí L'accent diacrític L'oració i la frase.

Les croquetes La vocal neutra El nom: nucli

El viatge d'en Nicolau L'ús del parèntesi, Els complements

L'antídot Consonants Les propietats

Naufragi La ela geminada El verb: nucli del

Les vuit Els sons i les El verb: nombre

Una nota sobre Els sones i les Les perífrasis

Quina sort! 110 112 116 118

El combat amb Els sones i les Verbs regulars

Cantem 126 128 132 134

Els tripijocs Ús de hi/i i ho/o El complement

El cavaller del Pingüí Alhora/a l'hora El complement

Podries L'apòstrof El complement

Les serps són sordes Repàs del L'atribut.

Referències de les lectures (p. 206). Apèndix de gramàtica (p. 207).

130435 _ 0001-0039.indd 38 29/7/09 14:19:22

Les xifres parlen L'enquesta Els camps El llenguatge

Per jugar a l'Estop El text Paraules Avaluació

El nen que vivia El reportatge Manlleus La comèdia

Doncs no gaire... La conferència Prefixos Avaluació

En Robinson La biografia, La formació La tragèdia

Em va dir... L'estil directe Sentit genèric Avaluació

Carta d'un nen La carta Els registres La novel·la

A la ciutat La cançó Figures retòriques: Avaluació

El monstre La llegenda Figures retòriques: La poesia: rima

El Torneig Fitxa tècnica Locucions Avaluació

Els deures: L'article Barbarismes Llibres

Projectes El llenguatge Abreviacions Avaluació

130435 _ 0001-0039.indd 39 29/7/09 14:19:22

• Competència en el coneixement i interacció amb el món físic. DIMENSIÓ ESTÈTICA

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL

130435 _ 0040-0049.indd 40 29/7/09 14:15:21

Dimensió estètica i literària Dimensió comunicativa Dimensió social i cultural

Diari del Greg Llegir i comprendre • Participació activa

Previsió de dificultats Suggeriment

130435 _ 0040-0049.indd 41 29/7/09 14:15:21

Treballem valors Tèc

Per treballar la imatge

130435 _ 0040-0049.indd 42 29/7/09 14:15:21

130435 _ 0040-0049.indd 43 29/7/09 14:15:22

Diari del Greg

130435 _ 0040-0049.indd 44 29/7/09 14:15:22

eg Després de l’entrenament, el Rodrick m’acostumava a recollir

130435 _ 0040-0049.indd 45 29/7/09 14:15:23

En Greg supera amb un «progressa adequadament» l’estada

130435 _ 0040-0049.indd 46 29/7/09 14:15:24

Classifica les paraules anteriors en agudes, planes i esdrúixoles.

130435 _ 0040-0049.indd 47 29/7/09 14:15:26

12. Respon les preguntes següents:

130435 _ 0040-0049.indd 48 29/7/09 14:15:27

130435 _ 0040-0049.indd 49 29/7/09 14:15:28

130435 _ 0050-0067.indd 50 29/7/09 14:21:29