Dialoga: Llengua

LLIBRE DE RECURSOS
Dialoga
1
PRIMÀRIA
Llengua
El Llibre de recursos de Llengua 1 Dialoga per

a primer curs de primària és una obra col·lectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L. /
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT
Gemma Avellan Bisbal
Teresa Broseta Fandos
Victoria Gallego Pedraza
Lluïsa March Soler
Asela Masià Flich
Xavier Molina Martí
Iñaki Moral Elola
Empar Tortosa Sanz
Vicent J. Valls Domènech
IL·LUSTRACIÓ
M. Ángeles Aznar Medina
Azulamarillo
Mónica Calvo Gil
Eva Sans Ribera
Josep Vicó Crespo
EDICIÓ EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Índex
Presentació del projecte Saber Fer amb tu.. . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Símbols utilitzats en el llibre de l’alumnat.. . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Materials del projecte .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Estructura de la unitat.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Programació de les unitats

i banc de recursos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Suggeriments metodològics i dimensions

transversals.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
Comunicació oral.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Transcripció dels àudios. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Competència lectora. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Iniciació a les lletres.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
Expressió escrita. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
Les dimensions transversals del projecte.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
Recursos fotocopiables. Avaluació.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

El sistema d’avaluació de Santillana.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
Avaluació de continguts.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
Avaluació inicial.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
Proves unitat 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
Proves unitat 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
Proves unitat 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
Proves unitat 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
Avaluació del primer trimestre.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Proves unitat 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122
Proves unitat 6. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
Proves unitat 7. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Proves unitat 8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134
Avaluació del segon trimestre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138
Proves unitat 9. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144
Proves unitat 10.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148
Proves unitat 11.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152
Proves unitat 12.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156
Avaluació del tercer trimestre.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160
Avaluació final.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166
Avaluació per competències.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171
Estàndards d’aprenentatge i solucions.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181
Recursos fotocopiables.
Atenció a la diversitat.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211
Pla de millora. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213
Unitat 0. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214
Unitat 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218
Unitat 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 224
Unitat 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 230
Unitat 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 237
Unitat 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 245
Unitat 6. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 252
Unitat 7. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 258
Unitat 8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264
Unitat 9. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 270
Unitat 10. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272
Unitat 11. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 274
Unitat 12. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 276
Programa d’ampliació.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279
L’article determinat.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 280
L’article indeterminat.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281
El substantiu.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 282
L’adjectiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 283
La concordança.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 284
Síl·labes i paraules.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 285
Paraules i oracions.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 286
Masculí i femení.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 287
Singular i plural.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 288
El verb (I). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 289
El verb (II). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 290
El verb (III). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 291
La r forta i la r suau. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 292
L’apòstrof. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293
L’ús de c/qu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 294
La majúscula (I).. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295
L’ús de g/gu. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 296
La majúscula (II).. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 297
L’ús de mb. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 298
L’ús de mp. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 299
L’ús de br i bl.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300
El signe d’interrogació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 301
Solucions. .... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 303
Recursos complementaris. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 313

La meua cartilla.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 315
Lectures amb pictogrames. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 325
Fitxes de cal·ligrafia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 331
Presentació del projecte
Saber Fer és un projecte d’èxit, però com que la realitat educativa
és canviant, ha arribat el moment d’actualitzar-lo. Per això ha nascut
Saber Fer amb tu.
Saber Fer amb tu incorpora innovacions metodològiques i pedagògiques

importants que els docents ens han reclamat per a la pràctica educativa
i que justifiquen el nom de la sèrie. L’objectiu primordial és desenvolupar
en l’alumnat les capacitats imprescindibles per als futurs ciutadans
i ciutadanes del segle xxi.
Les habilitats de comunicació – Enfortir la comprensió i sintetitzar

les idees més importants.
La comunicació és un dels eixos essencials
del projecte. A través de diferents – Retindre la informació i recordar-la.
programes, presents en totes les àrees, – Interrelacionar coneixements entre si.
es treballen les destreses comunicatives:
La interiorització d’estes estratègies
– Temps per a parlar. Comunicació i rutines facilita el control del pensament
oral. i augmenta l’eficàcia a l’hora d’aplicar
– Temps per a llegir. Competència els coneixements nous. Al llarg de les
lectora. unitats s’inclou una secció destinada a
l’entrenament del pensament, que es
– Temps per a escriure. Comunicació
marca amb un barret de color blau.
escrita.
La intel·ligència emocional

Les destreses de pensament
L’educació de les emocions és essencial
Aprendre a pensar i desenvolupar
per a l’educació integral de l’alumnat.
el raonament lògic són altres dels eixos
Els objectius fonamentals que es
de Saber Fer amb tu. Per fer-ho, es
plantegen en Saber Fer amb tu versen
treballen aquelles estratègies i rutines
al voltant d’estos aspectes:
que són necessàries per a aconseguir
un aprenentatge autònom i eficaç, – La identificació de les emocions
amb l’objectiu que l’alumnat adquirisca pròpies i alienes.
habilitats de pensament d’ordre superior: – L’autogestió i la regulació emocional.
7
– L’expressió de les emocions. per a assolir un objectiu comú, en este
– Les habilitats socials i l’empatia. projecte es proposen activitats que
requerixen diferents nivells
Un barret de color roig emmarca les d’agrupament:
activitats i propostes encaminades, de
manera específica, al desenvolupament – Treball per parelles.
de la intel·ligència emocional. – Treball en equip.
– Treball en grup-classe.
La creativitat
Estes activitats s’identifiquen amb
La creativitat implica tindre una diferents icones.
imaginació viva, ser capaç d’adaptar-se
A més, en acabar cada trimestre s’inclou
a diferents contextos i donar respostes
un projecte breu anomenat Cooperem,
originals a situacions o problemes
en què es posen en joc diferents
inesperats. En els nostres llibres es
tècniques d’aprenentatge cooperatiu.
treballen bàsicament les capacitats
següents:
L’autoregulació de
– La cerca d’estratègies personals l’aprenentatge
i innovadores.
En Saber Fer amb tu l’alumnat té un
– L’ús de formes creatives d’expressió. paper actiu en el procés d’ensenyament
Les activitats que impliquen posar en i es promou la reflexió personal sobre el
joc la creativitat d’una manera especial seu propi aprenentatge, per a millorar
s’identifiquen amb un barret de color el coneixement d’un mateix i detectar
verd. fortaleses i debilitats.
Al llarg de les unitats s’inclouen
El treball cooperatiu rúbriques perquè l’alumnat prenga
Amb l’objectiu que l’alumnat consciència del que ha aprés i valore
desenvolupe la capacitat de cooperar com ho ha fet.
i siga capaç de treballar conjuntament
Finalment, atenent els últims avanços de la neurociència,

Saber Fer amb tu incorpora una proposta de GAMIFICACIÓ
per a activar l’emoció i la curiositat de l’alumnat, grans motors de
l’aprenentatge. En el projecte s’oferixen dinàmiques pròpies del joc
que ajudaran a transformar l’aula i crearan un ambient estimulant
i motivador
8
Símbols utilitzats en el llibre de l’alumnat
Aquesta icona indica les activitats en què se suggereix

treballar per parelles.
Aquesta icona indica les activitats i tasques plantejades

per a treballar en equip.
Aquest símbol indica quines activitats s’han de fer

escoltant una audició.
Barrets de colors
És el barret del pensament. Destaca les activitats en què

són necessàries la reflexió o l’anàlisi, així com l’obtenció
PENSAMENT de conclusions.
És el barret de la creativitat. Destaca les propostes en què

es posa en joc la imaginació i es demanen idees originals
CREATIVITAT per part de l’alumnat.
És el barret de les emocions. Acompanya activitats

i propostes en què es treballa la competència emocional:
expressió i gestió dels sentiments propis, empatia,
EMOCIONS
resolució pacífica de conflictes…
9
MATERIALS DEL PROJECTE
Per a l’alumnat
Llibres i materials associats
Cada un dels llibres va acompanyat d’un element
de caràcter interdisciplinari que permet establir
una vinculació entre totes les àrees.
ES0000000086797 910294_CCSS_1_DESCOBRIM_VOR_72087
ES0000000086794 910279_CCNN_1_OBSERVEM_VOR_72095
1
ES0000000086673 909299_Matematicas_1_VOR_72100
PRIMÀRIA
Ciències de
1
ES0000000080001 883506_Lengua_PrimPasos_1_pauta_cub_70152
Ciències Socials PRIMÀRIA

la Naturalesa
1
pauta
PRIMÀRIA
Lengua
1
SÈRIE DESCOBRIM
Matemàtiques
PRIMARIA
1
SÈRIE OBSERVEM
CastellanaDialoga
PRIMÀRIA
Primeros pasos
Llengua
ES0000000086797 910294_CCSS_1_DESCOBRIM_VOR_72087.indd 1 14/03/2018 11:39:04
ES0000000086794 910279_CCNN_1_OBSERVEM_VOR_72095.indd 1 14/03/2018 11:38:04
ES0000000086673 909299_Matematicas_1_VOR_72100.indd 1 14/03/2018 12:27:04
ES0000000080001 883506_Lengua_PrimPasos_1_pauta_cub_70152.indd 1 19/2/18 9:47
00000086985 910699_Cdno-EVA_CCNN_1_VOR_72773
IA
Ciències de
AR
PRIMÀRIA 1
IM
1
os la Naturalesa
PR
1 rer
PRIMÀRIA
Els da
PRIMÀRIA
b de colous
P ROJEC T E
om s El nostre hort
s s lore rs
RIA
i
PRIMÀ
M co
1
ÀRIA
dee
Ciències d
PRIM
la Naturalesa
de
PROJECTE INTERDISCIPLINARI
loc ons
El nostre hort
El b emoci
les
ns
ocio
s em
a le
a cara
Pos
2772
OR_7
_1_V
CSS
A_C
o-EV
_Cdn
0703
98 6 91
00 0086
00
ES00
1
ÀRIA
PRIM
3:05
14:5
2018
27/03/
a Pertany a:
ce
ne Pertan
de rte ya
loc ons Pe
El b emoci
les
ns
ocio
s em
a le
cara
00086985 910699_Cdno-EVA_CCNN_1_VOR_72773.indd 1
Posa 27/03/2018 14:52:06
09/04/2018 10:25:15
ES0000000086984 910688_Sobre_73051.indd 1
10
1
dd
2772.in
VOR_7
_1_
CSS
A_C
no-EV
_Cd
910703
086986
000000
ES0
Quaderns de pràctica
ES0000000080039 883727_Cdno_Lengua_1_3_pauta_cub_70165
QUADERN tercer trimestre CUADERNO tercer trimestre
1 PRIMÀRIA 1
Lengua
1
PRIMARIA
PRIMARIA
Llengua Castellana
pauta
QUADERN segon trimestre Lengua CUADERNO segundo trimestre

Castellana
1 Lengua
1
PRIMÀRIA
PRIMARIA
tercer trimestre
PRIMÀRIA
PRIMARIA
Llengua Castellana
pauta
QUADERN primer trimestre Lengua CUADERNO primer trimestre

lengua Castellana
1 1 Lengua
1
PRIMÀRIA
PRIMARIA
gon trimestre segundo trimestre
PRIMÀRIA
PRIMARIA
Llengua Castellana
pauta
Lengua
Llengua ES0000000080039 883727_Cdno_Lengua_1_3_pauta_cub_70165.indd 1 Castellana 19/2/18 9:54
primer trimestre primer trimestre
ES0000000080036 883705_Cdno_Lengua_1_2_pauta_cub_70163.indd 1 19/2/18 9:53
ES0000000080035 883694_Cdno_Lengua_1_1_pauta_cub_70154.indd 1 19/2/18 9:52
ES0000000088821 913908_Cdno_Mates_1_3_73579
ES0000000088820 913897_Cdno_Mates_1_2_73582 QUADERN tercer trimestre
1 1
PRIMÀRIA
PRIMÀRIA
ES0000000088819 913886_Cdno_Mates_1_1_73585 QUADERN segon trimestre
Matemàtiques
1 1
PRIMÀRIA
PRIMÀRIA
QUADERN primer trimestre
Matemàtiques
1 1
PRIMÀRIA
PRIMÀRIA
Concebuts per a practicar

Matemàtiques Matemàtiques
tercer trimestre
els continguts treballats Matemàtiques
en el llibre de l’alumnat Matemàtiques
segon trimestre
al llarg de cada trimestre. primer trimestre
ES0000000088821 913908_Cdno_Mates_1_3_73579.indd 1 19/04/2018 15:01:03
11
Per al professorat
Llibre anotat
Edició del llibre de l’alumnat específica
per als docents. Inclou les solucions
de les activitats, i també suggeriments
ES0000000095587 936894_Libro-Anotado_Dialoga_1_VOR_80598
i propostes d’ús del material d’aula i del
LlibreMèdia.
Edició anotada per al professorat
Dialoga
Llengua
1
PRIMÀRIA
Ciències Socials Edició anotada per al professorat
Ciències de
1
SÈRIE DESCOBRIM
PRIMÀRIA
la Naturalesa Edició anotada per al professorat
1
SÈRIE OBSERVEM
PRIMÀRIA
ES0000000083249 898729_Libro-Anotado_Lengua_PrimPasos_1_pauta_70841
Matemàtiques Edición anotada para el profesorado pauta
Lengua
1
PRIMARIA
Castellana Edició anotada per al professorat
Dialoga
1
Primeros pasos
PRIMÀRIA
Llengua
ES0000000095587 936894_Libro-Anotado_Dialoga_1_VOR_80598.indd 1
ES0000000083249 898729_Libro-Anotado_Lengua_PrimPasos_1_pauta_70841.indd 1 19/02/2018 11:50:04
ES0000000095587 936894_Libro-Anotado_Dialoga_1_VOR_80598.indd 1 29/1/19 13:03
12
Llibre de recursos
Inclou la programació de les unitats i alguns
suggeriments metodològics. A més, conté
un compendi de recursos per a l’avaluació
i l’atenció a la diversitat. ES0000000095593 936938_Libro-Recursos_Dialoga_1_VOR_80610
Inclou fitxes fotocop

LLIBRE DE RECURSOS
Dialoga
Llengua
• Programació
de les unitats
• Suggeriments
metodològics
• Recursos per a
LLIBRE DE RECURSOS
Inclou ﬁtxes fotocopiables
l'avaluació
Ciències
1
• Fitxes de reforç
PRIMÀRIA
i ampliació
Socials LLIBRE DE RECURSOS
• Recursos
Ciències de
1
complementaris
SÈRIE DESCOBRIM
PRIMÀRIA
• Programació
de les unitats
la Naturalesa
• Banc de recursos
• Suggeriments
metodològics LLIBRE DE RECURSOS
1
• Programes
SÈRIE OBSERVEM
transversals
PRIMÀRIA
• Programació
• Recursos per de les unitats
ES0000000083251 898744_Libro-Recursos_Lengua_1_pauta_71834
Matemàtiques
a l’avaluació
• Banc de recursos
i ampliació • Suggeriments
metodològics Incluye fichas fotocopiables
LIBRO DE RECURSOS
Lengua
1
• Programes
transversals
• Programació
PRIMARIA
• Recursos per de les unitats
Castellana
a l’avaluació ES0000000095593 936938_Libro-Recursos_Dialoga_1_VOR_80610
• Suggeriments
• Fitxes de reforç metodològics
pauta
i ampliació
• Recursos per Inclou fitxes fotocopiables
a l’avaluació LLIBRE DE RECURSOS
Dialoga
1
i ampliació Primeros pasos
PRIMÀRIA
• Plantilles per
• Programación
al càlcul mental
Llengua
de las unidades
• Números a la carta
• Sugerencias
metodológicas
• Recursos para
la evaluación • Programació
• Fichas de refuerzo de les unitats
y ampliación • Suggeriments
• Recursos metodològics
complementarios • Recursos per a
l'avaluació
i ampliació
• Recursos
complementaris
ES0000000095593 936938_Libro-Recursos_Dialoga_1_VOR_80610.indd 1
ES0000000083251 898744_Libro-Recursos_Lengua_1_pauta_71834.indd 1 08/03/2018 15:41:04
ES0000000095593 936938_Libro-Recursos_Dialoga_1_VOR_80610.indd 1 29/1/19 13:07
13
Per a l’aula
914553 VISUAL_THINKING_CCNN_1-2_LAMINES
ES0000000088943 914564_LAMINES_Visual-Thinking_CCSS_1-2_75297
01/06
914553 VISUAL_THINKING_CCNN_1-2_LAMINES.indd 1 4/6/18 13:18
ES0000000088943 914564_LAMINES_Visual-Thinking_CCSS_1-2_75297.indd 6 7/6/18 11:49
Làmines de pensament visual

per a les àrees de Ciències de
la Naturalesa i Ciències Socials.
Programació
didàctica
En format
Word editable.
En podeu
consultar una
mostra en
Edupack.
14
Recursos digitals
LlibreMèdia
Llibre digital multidispositiu
amb activitats i recursos per a
totes les unitats didàctiques.
A través
d’e-vocación
es pot accedir a
tots els recursos
del projecte en
format digital.
Eina d’avaluació
La nova eina d’avaluació de Santillana
facilita al docent la tasca de crear
exàmens i qualificar l’alumnat d’acord
amb els criteris, objectius i estàndards
indicats per l’administració educativa,
d’una manera senzilla i amigable.
Amb aquesta eina, cada docent pot crear
exàmens a partir del banc de preguntes
que inclou l’aplicació; també n’hi pot
afegir d’altres d’elaboració pròpia.
El mòdul d’informes permet obtindre
una imatge clara i precisa del progrés
de cada alumne o alumna i de la classe
en conjunt.
15
ESTRUCTURA DE LA UNITAT
El llibre de Llengua 1 Dialoga conté 12 unitats, organitzades en tres trimestres,
a més d’una secció inicial anomenada Comencem.
L’estructura de cada unitat didàctica és la següent:
Pàgina d’obertura
1 Anem a escola
Per a resoldre
Què dirie∫ a una companya o company SABER
FER
nou∫ a classe?
©omplete un
Bƒon dia! H¬ola! Sƒoc… E¬m diuen… cartell per a
E¬m dic… I tu? I a tu? la classe.
Per a decorar
BON DIA!
19
Cada unitat comença amb una gran fotografia, pròxima a la realitat de l’alumnat,
que il·lustra el fil conductor de tot el tema.
La secció Per a resoldre presenta una situació quotidiana en la qual es planteja
un problema. La resolució d’aquesta qüestió implica un treball de raonament oral.
Els apartats Per a decorar, Per a repassar i Per a inventar impliquen els xiquets
i les xiquetes en l’elaboració de cartells i missatges que poden trobar en el seu
entorn.
16
Comunicació oral
Temps per a parlar i escoltar 2

1 E¬scolta i encercla en la làmina.
iaio Quin∫ do∫ personatge∫ parlen?
2 Parla d’una persona de la teua família.
• E¬∫ diu…
iaia • É¬∫ el meu/la meua…
• É¬∫ una persona molt simpàtica/
afectuosa/divertida/intel·ligent…
pare
3 E¬scolta i marca. Quina té la o de sol?
PENSAMENT
Temps per a parlar i escoltar mare 1

Què hi veig? Què en pense? Què em
llapi∫
pregunte? 1 E¬scolta i encercla en la làmina.
De quin objecte parlen?
Ara contesta 4 VALORS. ©omenteu a classe.
2
germà
Digue∫ on estan.
A què juguen, el pare i el fill? Sƒap∫ com ∫’hi juga? T’agrada que t’abracen?
Qui està llegint un conte? Quin conte é∫? estoig I que et besen?
• E¬stà damunt©om
de...fa∫ saber al∫ altre∫
Quine∫ cose∫ t’agrada fer amb la família?
germana que el∫ estime∫?
32 33
motxilla • E¬stà al costat de...
3 E¬scolta i ratlla. Quina paraula

cadira
PENSAMENT
no comença en vocal?
Què hi veig? Què en pense? Què em
pregunte?
Ara contesta taula

©om seuen el∫ xiquet∫ i le∫ xiquete∫ d’esta classe:
sol∫, en parella o en grup? ©om seieu vosaltre∫? 4 VALORS. ©omenteu a classe.
Qui vol preguntar alguna cosa? ©om ho sap∫? ©reu∫ que este xiquet cuida
Què té damunt de la taula el xiquet que pregunta? pissarra el material?
20 21
Aquesta secció s’obri amb una il·lustració El vocabulari temàtic que s’inclou en la
que mostra un escenari, pròxim també franja central de la doble pàgina s’utilitzarà
a la realitat quotidiana dels alumnes, que en les diferents activitats que es proposen
serveix de punt de partida per a treballar i servirà perquè l’alumnat enriquisca el lèxic.
el vocabulari i altres continguts relacionats. El programa de Comunicació oral té dos
El treball amb la imatge es desenvolupa vessants: escoltar i parlar. D’una banda es
mitjançant la rutina de pensament VEIG, treballa, amb el suport del CD Comunicació
PENSE, EM PREGUNTE. Al llarg de les unitats oral, contes i altres textos, la comprensió de
aniran interioritzant aquesta forma de treball, textos breus relacionats amb la làmina inicial,
en la qual, de primer, descriuen el que i també la discriminació auditiva de fonemes
veuen; després comparteixen la reflexió que poden presentar alguna dificultat; d’altra
sobre el que observen i, finalment, plantegen banda, es proposen activitats d’expressió oral
les preguntes que els susciten les imatges. lligades amb el tema de la unitat.
17
Competència lectora
Temps per a llegir 2

Pintem el saló! 1 Tria i escriu. Qui se‚n va de viatge?
1 2 Pintem el saló? Tina A¬dela

A¬deu, mamà!
A¬deu, A¬dela!
2 E¬ncercla. Què usen per a pintar el saló?
A¬deu!
No é∫ mala
Sƒí, papà!
idea…
3 E¬scriu 1, 2, 3. E¬n quin ordre va passar?
3 4
A espai, papà! Pep, Tina, M¬ateu,
esteu malalt∫?
Temps per a llegir 4 R¬atlla el que no va passar al final. 1

Ai, la poma! 1 E¬scriu el∫ nom∫. Qui són?
A¬i! Ni un pam
del saló està net. 1 M¬alalt∫? No, dona, no! 2
34 A¬i, la meua poma! 2 E¬ncercla. On passa la història? 35

E¬mili!
L¬aia!
3 M¬arca. Qui està

empomant una poma?
3 Ui, la poma! 4
Papà! Papà!
4 Pinta. Què passa al final?
E¬mpoma-la, papà!
A¬i, ai, el meu peu!
22 23
L’apartat Temps per a llegir presenta El treball amb la història es porta a terme
contes elaborats amb una cura especial mitjançant l’audició d’una gravació inclosa
per a desvetlar l’interés dels xiquets i les en el CD Comunicació oral, contes i altres
xiquetes per la lectura. També s’ha cuidat textos, la lectura del text que hi ha en el llibre
particularment l’extensió del conte i el nivell (que l’alumnat pot fer de manera autònoma)
lingüístic, a fi que puguen llegir-lo sense i la realització posterior de les activitats de
dificultat ni cansament. En les tres primeres comprensió. En les primeres unitats es tracta,
unitats, el text que llig l’alumnat té forma sobretot, d’activitats de resposta gràfica, i els
de còmic, i en la resta d’unitats va guanyant exercicis es fan més complexos a mesura que
extensió de manera progressiva. avancen les unitats.
18
Iniciació a les lletres
f F rr
2
fa fu fe fi fo arro erra orra orro
3 L¬lig i copia l’oració completa.

1 L¬lig i marca. Quina foto fa Felip?
torre reina
Felip fa una foto
a Fàtima i a la
mofeta Fifí. L¬a està a la .
2
rR
Tria i completa. Què té R¬uf?
ro ra ru re ri
hH ha hi he ho hu
∫S dD
1
4 L¬lig i encercla h i H .
rate∫ ren∫
so se su sa si A l ’hostal hi ha do∫ home∫: HOSTAL
L’HAM
a∫ o∫ i∫ u∫ e∫ ldo
‘homenet
de dié∫ H¬da
ipòlit
du
R¬uf té un ramat de . i l ‘homenot é∫ H¬onest.
3 Tria i completa. Què é∫ A¬dela?
1 L¬lig i encercla ∫. 36 37
modista model
la suma el siamé∫ l’o∫ el simi A¬dela é∫ .
2
tT ta to te tu ti
L¬lig i apega l’adhesiu que corresponga. Què é∫?

nN
4 Sƒubratlla i copia. Què é∫?
nu no na ni ne
en in un on an
une∫ anou∫ una manta

un∫ melon∫
un panda
la tulipa el talp la paleta el pot

24 25
Les lletres es presenten una per una al llarg una activitat de nivell molt controlat i amb
de les unitats. Els xiquets i les xiquetes suport visual que resoldrà fàcilment. Així
n’abordaran la lectura atenent, des del adquirirà, gradualment, la soltesa necessària
començament, tant la discriminació per a llegir i a escriure amb fluïdesa.
auditiva i visual correcta de la grafia El programa evoluciona d’acord amb
com la comprensió i l’escriptura. l’augment de la competència lingüística
De primer es mostra la lletra en minúscula i dels xiquets i les xiquetes. Així, durant les
en majúscula i, a continuació, es proporciona cinc primeres unitats es presenten totes les
la família de síl·labes directes i inverses, si és lletres i els dígrafs més usuals, i en les tres
el cas. En acabant, l’alumnat trobarà sempre següents s’aborden els grups consonàntics.
19
Temps per a escriure Expressió escrita

1 Observa el∫ dibuixo∫ i respon.
• É¬∫ un caqui o un coco?

Totes les unitats tenen un apartat
É¬∫ anomenat Temps per a escriure,
• É¬∫Temps per oa un
una mofeta escriure
ratolí? concebut especialment perquè
1 Tria i completa. els xiquets i les xiquetes s’exerciten
en la composició de paraules,
• É¬∫ una foca o un
lahipopòtam?
al na an
oracions i textos senzills. La còpia
po mo d’una oració per a practicar i millorar
2 ©opia amb bona lletra. el traçat de les lletres, així com la
se e∫
E¬l dofí nada molt ràpid. ni ín distribució adequada de les paraules
pip dia en la pauta per tal d’aprofitar bé
l’espai de què es disposa, també té
Quico rema al riu.
©opia amb bona lletra.
2
el seu lloc en aquesta secció.
A¬itana munta en poni.
40
Sƒamuel i Neu∫ patinen.
26
Saber fer SABER FER
Escric el text d’un àlbum de fotos

2
En aquesta pàgina l’alumnat haurà 1 E¬scriu al costat de la foto que corresponga.
de posar en pràctica els coneixements • Ferran de menut.
adquirits al llarg de la unitat per a fer • Ferran i el papà al riu.

SABER FER 1
un treball de caràcter competencial • E¬l∫ iaio∫ M¬iquel i R¬ita en un hotel.
Complete un cartell per a la classe
estretament relacionat amb la situació 1 R¬elaciona i forma due∫ oracion∫.
que es plantejava en l’escenari inicial. L’aula neta!
Així, al llarg del curs els estudiants
hauran de completar un cartell per a M¬antín -la é∫ de tot∫.
l’aula, interpretar el significat de 2 ©opia le∫ oracion∫ anterior∫ i completa el cartell.

diversos senyals, elaborar un menú…
L’objectiu d’aquesta secció és posar
els xiquets i les xiquetes en la
necessitat d’aplicar el que han aprés
a una situació de la vida quotidiana, 41
a fi que augmenten de manera

gradual la destresa comunicativa
en l’àmbit escrit.
27
20
Desenvolupament de la competència lectora
Més temps per a llegir 2

Un muntó de fotos de família 2 E¬scriu. Qui són el∫ personatge∫ del diàleg?
De qui é∫ esta foto, papà?

É¬∫ É¬∫ el
Sƒón el∫ meu∫ iaio∫, Paula.
Que simpàtic∫! I qui é∫ 3 E¬ncercla. Què miren la xiqueta i son pare?
la dona d’esta foto?
Foto∫ de família. Foto∫ d’animal∫.
É¬∫ ma tia H¬elena.
4 E¬scriu el∫ nom∫. Qui són?
I qui està al seu costat?
Sƒón la tia i
Ferran, el seu home.
, el seu home.
H¬ala, papà! Ten∫ foto∫ de tota la família!
1 M¬arca. Què són

«un muntó de foto∫»? CREATIVITAT Dibuixa la teua família i escriu el∫ seu∫ nom∫.

A l’aula 2 R¬elaciona. Qui ho fa?
Pintem una nina,

pintem un meló, Sƒón poque∫ foto∫. Sƒón molte∫ foto∫. Sƒuma do∫ mé∫ do∫.
pintem una poma, 42 43
un molí i un o∫. E¬ntona le∫ note∫.
Sƒentim un poema,
sumem do∫ mé∫ do∫ 3 Pinta del mateix color le∫ paraule∫ que e∫ lligen igual.
i entonem le∫ note∫:
sol, do, la, mi, do. do∫ poma molí nota
1 E¬ncercla i escriu. Què pinten el∫ alumne∫?

molí nota dos poma
EMOCIONS ©onec le∫ meue∫ emocion∫

Quine∫ cose∫ t’agrada fer a escola? Quine∫ cose∫
no t’agrada fer-hi?
dibuixar escriure cantar
Pinten una , un llegir retallar comptar
jugar apegar adhesiu∫ pintar
28 29
A més del conte inicial, totes les unitats Aquests textos també van acompanyats
inclouen altres tipus de textos (gravats d’activitats de comprensió lectora que
també en el CD Comunicació oral, contes permeten captar els elements essencials
i altres textos). de cada escrit i que, a més, en treballen
En els primers temes del llibre, aquesta nova algunes característiques bàsiques de manera
secció de lectura alterna poemes i textos intuïtiva (el paper de la rima en els textos
dialogats breus de temàtica diversa (sempre poètics, per exemple).
relacionats amb el fil conductor que vertebra En l’últim trimestre s’incorpora a l’apartat
la unitat) que ajudaran l’alumnat a millorar la una nova tipologia textual: els textos
lectura expressiva. informatius.
21
COMPROVE EL PROGRÉS PERSONAL Comprove el progrés

personal
1 Tria i subratlla. Què són?
piste∫ nit
paste∫ dit
La unitat es tanca amb una sèrie d’activitats
maleta tapa de repàs que tenen un caràcter acumulatiu
manta pota i que els xiquets i les xiquetes hauran de resoldre
2 E¬scriu on corresponga.
aplicant-hi els coneixements adquirits.
si∫ dàtil∫
La secció final, anomenada «Com ho he fet?»,
deu dit∫
inclou una rúbrica d’autoavaluació que
do∫ patin∫
convida l’alumnat a valorar el seu progrés
d’una manera senzilla.
COM HO HE FET? Pinta , o .
H¬e separat bé le∫ paraule∫

que he escrit en le∫ paute∫.
H¬e apré∫ paraule∫ sobre la classe.
30
COOPEREM 4
Presentem un company 6. ©ada un fa le∫ pregunte∫ a un membre d’un altre equip
o companya i anota le∫ resposte∫.
1. Formem equip∫ de quatre membre∫.
Tècnica
2. E¬n cada grup, fem due∫ parelle∫.
1-2-4 Quan
3. ©ada un pensa tre∫ cose∫ que preguntaria
i on va∫
nàixer?
a algú per a conéixer-lo mé∫ bé.
Vaig nàixer a
Dénia el 5 d’agost
A què t’agrada
de 2013.
jugar?
©om é∫ la
teua família? 7. Presentem eixa persona a partir de le∫ seue∫ resposte∫.
©omencem dient el seu nom.
E¬ste é∫ A¬lbert Palop Terol.

Què vol∫ ser Té 6 any∫. No té german∫
de major? i li agrada molt nadar.
4. ©omentem amb la nostra parella le∫ pregunte∫ que

hem pensat i triem le∫ tre∫ mé∫ interessant∫. COM HO HEM FET? Pinta , o .
5. A¬ra en∫ ajuntem amb l’altra parella de l’equip i acordem
E¬n∫ hem posat d’acord per a triar le∫ pregunte∫.
le∫ tre∫ pregunte∫ definitive∫.
©ada un ha d’anotar le∫ tre∫ pregunte∫ en un full i deixar H¬em presentat un company o companya
lloc per a le∫ resposte∫ que li donen. i n’hem esmentat algune∫ dade∫ interessant∫.
72 73
Cooperem
L’última unitat de cada trimestre inclou Es tracta de propostes senzilles en les quals
la secció Cooperem. Aquest apartat l’alumnat treballarà en diverses agrupacions
planteja una tasca de caràcter col·lectiu per a aconseguir un objectiu compartit.
en la qual es fan servir diferents tècniques Aquesta doble pàgina acaba amb una
de treball cooperatiu: Tècnica 1-2-4, valoració en comú del treball efectuat.
Llapis al centre, Full giratori…
22
SECCIONS FINALS
El meu àlbum de Llengua
En acabar el curs, El meu àlbum de Llengua

els xiquets El curs està a punt d’acabar… Com t’ho has passat en classe
de Llengua? Recorda i anima’t a preparar el teu propi àlbum!
HE TREBALLAT EN GRUP:
i les xiquetes
REGULAR BÉ SUPERBÉ
El que
arreplegaran
EL QUE HE TREBALLAT SOL O SOLA:
SÉ FER m’ha resultat
MÉS BÉ més difícil REGULAR BÉ SUPERBÉ
en aquest àlbum
Un conte que
el més destacat de
Un poema que
m’ha agradat he memoritzat
la seua experiència
al llarg de l’any pel
que fa a la classe de
Llengua: els treballs EL TEMA DE QUÈ MÉS
M’HA AGRADAT PARLAR
EL QUE HE APRÉS EM SERVIRÀ PER A…
dels quals se senten El més divertit
més orgullosos, les

situacions en què
han gaudit d’una FIRMA:
manera especial… 170 171
Audicions i Banc de dictats

Al final del llibre
figuren els textos
de les audicions
BANC DE DICTATS
UNITAT 7
L¬lig atentament cada oració i fixa’t com ∫‚escriuen
tote∫ le∫ paraule∫. E¬n acabant, copia-la al dictat.
Pista 35
Cristina toca el clarinet en un grup anglés.

corresponents
UNITAT 1
Pista 5
UNITAT 8
al programa
Temps per a
Pista 40
A¬ntoni destapa un pot. Alguns xiquets menuts tenen por
parlar i escoltar
dels llamps i dels trons.
UNITAT 2
Pista 10
UNITAT 9
E¬nric fa hamaque∫. Pista 45
Andreu mescla aigua i sabó en la banyera

(gravades en el
UNITAT 3
Pista 15 AUDICIONS. TEMPS PER A PARLAR I ESCOLTAR
per fer espuma.
CD Comunicació
A¬bel vol tocar la guitarra.
UNITAT 1
Pista 1
UNITAT 10
Pista 50 UNITAT 7
Pista 31
Pista 42
tovalla colònia bambolles lavabo
oral, contes i altres
textos).
UNITAT 4 Està damunt de la taula del mestre, Ahir vam vore dos esquirols
–Quan la princesa farà quinze
Pista 20 entre el regle i el pot dels llapis. anys, es punxarà el dit amb
saltant entre les branques.
l’agulla d’un fus de filar i UNITAT 10
Pista 2
Gonçal viu lluny
estoigdel col·legi.
morirà. Així pagareu el fet
de no haver-me convidat
Pista 46
• Bub, bub! Bub, bub!
També hi ha un
ulleres UNITAT 11 al bateig... Ha, ha, ha!
• Piu-piu! Piu-piu!
regle Pista 55 –No, no, per favor...
UNITAT 5 • Rauc, rauc! Rauc, rauc!
–No patiu, estimats reis.
Pista 25 Pere prepara una ensalada amb encisam,
Banc de dictats
La princesa no morirà, Pista 47
sinó que caurà en un son
A¬leix viatja
UNITAT 2
en un cotxe roig. ceba i tomaca. molt profund durant molts
rabosa gasela
Pista 6 sargantana faisà
i molts anys, fins que un
–Vinga, Daniel, tira! A vore què t’ix...
que ofereix
príncep la despertarà.
UNITAT 6 –M’ha eixit un cinc! Quina sort! Trac fitxa! UNITAT 12
Pista 32 UNITAT 11
Pista 30 Pista 60
Pista 7 corona princesa cavall Pista 51
A primer∫ de desembre va ploure UNITAT 5
la possibilitat
sol conte dolços porta
Pista 21
Mar llig un llibre sobre descobriments Per a fer esta macedònia de fruites hem utilitzat
una pera, un plàtan, un kiwi i el suc de dues
al poble del∫ iaio∫. • S’usa per a servir molt interessant.
UNITAT 8 taronges.
UNITAT 3 la sopa en el plat. Pista 36
de preparar
Pista 52
Pista 11 • S’usa per a torcar-se Bona vesprada,
172 Ha comprat del quiosc el diari per a ella la boca després de
Hui a Marblau tenim un cel molt ennuvolat,
taronja julivert panotxa 173
albergínia
i un globus per a la filla. menjar.
però de moment encara no ha plogut. En canvi,
un dictat en
Pista 22 a Ribamunt no ha parat de ploure en tot el dia.
Pista 12 UNITAT 12
Primera paraula Pe, e, erra Seguirem informant-los de l’evolució de l’oratge
cel piruleta Pista 56
Segona paraula Ema, o, ela, te, essa en pròxims programes. Fins després!
caramel revista
cada unitat,
Bon dia i benvinguts
Tercera paraula A, ena, i grega, essa Pista 37 al Museu de Ciències.
paraigua gota gerani gat La nostra visita de hui
UNITAT 4 començarà per la Sala
UNITAT 6
d’acord amb
Pista 16 del Món Natural, on podrem
Pista 26 UNITAT 9 vore fins i tot esquelets de
–Per favor, em podria dir a quin taulell dinosaures. A continuació,
he d’anar per a volar a Alemanya: El vent fa volar Pista 41
la molt alt. visitarem la Sala de l’Univers,
les grafies
al dos o al tres? Netadent, per una boca neta i fresca. on descobrirem moltes coses sobre els planetes
–Sí, senyor. Els passatgers amb destinació Pista 27 i les estrelles. I per acabar, recorrerem la Sala
a Alemanya han d’anar al taulell número dos. vaixell peix dels Invents, que de segur que ens sorprendrà.
El número tres és per als passatgers a París. Comencem?
presentades
xarxa dutxa
–Moltes gràcies. Adeu. Pista 57
Pista 17 exposició taxi excursió despatx
roda carro càmera rellotge
i amb la progressió
174 175
del nivell lingüístic.
23
24
Programació
de les unitats
i banc de recursos
25
Unitat 1. Anem a escola
Programació
CONTINGUTS
SABER SABER FER

COMUNICACIÓ ORAL • Reflexió sobre l’actitud que cal tindre amb
els companys nous.
• Descripció d’una aula i dels elements
que conté.
• Reconeixement d’objectes a partir d’una
descripció oral.
• Discriminació auditiva de paraules començades
en vocal i en consonant.
• Reflexió sobre la cura del material a classe.
COMPETÈNCIA LECTORA • Lectura i comprensió del còmic Ai, la poma!
• Lectura i comprensió del poema A l’aula.
• Lectura expressiva de poemes i textos rimats.
INICIACIÓ
A LES LLETRES
• Les lletres s, t, d i n.
EXPRESSIÓ ESCRITA • Còpia i escriptura de paraules que contenen

les lletres conegudes.
• Pràctica de la cal·ligrafia.
TASCA COMPETENCIAL • Elaboració d’un cartell per a la classe.
PENSAMENT • Interpretació d’una imatge amb la tècnica

veig-pense-em pregunte.
EMOCIONS • Expressió de preferències sobre el que li agrada
fer a escola i el que no li agrada fer-hi.
TREBALL COOPERATIU
(GRUP)
• Expressió d’opinions en grup.
SABER SER
• Actitud integradora amb els companys nous i manifestació de respecte
per les opinions dels altres.
• Reflexió sobre els comportaments adequats en contextos determinats.
VALORS • Cura del material escolar.
Suggeriment de temporització
L’estructura del llibre en dotze unitats correspon a quatre unitats per trimestre.
La durada d’aquesta unitat s’estima entre dues i tres setmanes.
26
Banc de recursos
Material per al professorat
• Programació didàctica d’aula
• Llibre anotat
• Llibre de recursos
Recursos per a l’avaluació
– Avaluació de continguts. ES0000000095593 936938_Libro-Recursos_Dialoga_1_VOR_80610
Unitat 1: controls B i A
Inclou fitxes fotocopiables
LLIBRE DE RECURSOS
Atenció a la diversitat
Dialoga
1
PRIMÀRIA
– Pla de millora. Unitat 1
– Programa d’ampliació Llengua
Recursos complementaris
• Programació
de les unitats
• Suggeriments
metodològics
• Recursos per a
l'avaluació
Recursos digitals i ampliació

• Recursos
complementaris
• LlibreMèdia
Unitat 1: activitats i recursos
Materials d’aula ES0000000095587 936894_Libro-Anotado_Dialoga_1_VOR_80598
• Làmines Edició anotada per al professorat
Dialoga
1
Anem a escola
PRIMÀRIA
Abecedari
Llengua
• CD Comunicació oral, contes i altres textos
• Material manipulatiu
Targetes d’aprenentatge de vocabulari
Dòmino ortogràfic
Targetes de paraules i imatges
Pictogrames
Joc de les lletres
Dòmino dels jocs
Altres materials
• Quadern de pràctica per a l’alumnat
ES0000000095587 936894_Libro-Anotado_Dialoga_1_VOR_80598.indd 1 29/1/19 13:03
Primer trimestre. Unitat 1

• Llibres de lectura
Pluja de lletres 1
Cartilla de lectura Lletra a lletra
Pla lector Jollibre
• Diccionari escolar

27
Unitat 2. Estem bé a casa
Programació
CONTINGUTS
SABER SABER FER

COMUNICACIÓ ORAL • Reflexió sobre la col·laboració en les faenes
de casa.
• Comentari de les activitats que fa a casa
amb la família.
• Identificació d’un personatge en la làmina.
• Presentació d’un familiar.
• Explicació de les instruccions d’un joc de taula.
• Discriminació auditiva de paraules que porten
o oberta.
• Reflexió col·lectiva sobre la importància de
la família.
COMPETÈNCIA LECTORA • Lectura i comprensió del còmic Pintem el saló!
• Lectura i comprensió del text dialogat Un muntó
de fotos de família.
• Lectura expressiva de textos dialogats.
INICIACIÓ • Les lletres f, r/rr, h
A LES LLETRES i c/qu.
EXPRESSIÓ ESCRITA • Còpia i escriptura de paraules i oracions amb
les grafies conegudes.
TASCA COMPETENCIAL • Redacció del text d’un àlbum de fotos.

CREATIVITAT • Elaboració d’un dibuix de la pròpia família.
TREBALL COOPERATIU • Expressió d’opinions en grup.

(GRUP)
• Lectura d’un text dialogat.
SABER SER
• Gust per l’ordre i la netedat.
VALORS • Valoració de la família i interés per la història familiar.
28
Banc de recursos
• Llibre anotat
- Avaluació de continguts.
Unitat 2: controls B i A ES0000000095593 936938_Libro-Recursos_Dialoga_1_VOR_80610
Atenció a la diversitat LLIBRE DE RECURSOS

Dialoga
1
- Pla de millora. Unitat 2
PRIMÀRIA
- Programa d’ampliació Llengua
Recursos complementaris • Programació
de les unitats
• Suggeriments
metodològics
• Recursos per a
l'avaluació
Recursos digitals • Fitxes de reforç

i ampliació
• Recursos
• LlibreMèdia complementaris
Materials d’aula
• Làmines
Estem bé a casa
Dialoga
1
PRIMÀRIA
Abecedari ES0000000095593 936938_Libro-Recursos_Dialoga_1_VOR_80610.indd 1 29/1/19 13:07

Llengua
Dòmino ortogràfic
Pictogrames
Joc de les lletres
Dòmino dels jocs
Altres materials
• Quadern de pràctica per a l’alumnat ES0000000095587 936894_Libro-Anotado_Dialoga_1_VOR_80598.indd 1 29/1/19 13:03

Pluja de lletres 1
Pla lector Jollibre

29
Unitat 3. Comprant al quiosc
Programació
CONTINGUTS
SABER SABER FER

COMUNICACIÓ ORAL • Comentari sobre els productes que es venen
en un quiosc.
• Identificació d’una persona de la làmina.
• Petició d’un producte del quiosc usant
les fórmules de cortesia habituals.
e oberta.
• Reflexió col·lectiva sobre els hàbits adequats
per a dur una alimentació sana.
COMPETÈNCIA LECTORA • Lectura i comprensió del còmic Un remolí
inofensiu.
• Lectura i comprensió del poema Bernat,
el quiosquer.
INICIACIÓ • Les lletres g/gu,
A LES LLETRES r (so suau), b, v i z/s
(so sonor).
EXPRESSIÓ ESCRITA • Còpia i escriptura de paraules i oracions que
contenen les lletres conegudes.
TASCA COMPETENCIAL • Redacció d’una nota d’encàrrec.

(PARELLA I GRUP)
• Representació de situacions de compra.
SABER SER • Cura i netedat dels espais públics.

• Bones maneres en les interaccions personals.
VALORS • Interés per dur una alimentació sana.
30
Banc de recursos
• Llibre anotat

Dialoga
1
PRIMÀRIA
de les unitats
• Suggeriments
metodològics
• Recursos per a
l'avaluació

i ampliació
• Recursos
Materials d’aula
• Làmines
Comprant al quiosc
Dialoga
1
PRIMÀRIA

Llengua
Dòmino ortogràfic
Pictogrames
Joc de les lletres
Dòmino dels jocs
Altres materials

Pluja de lletres 1
Pla lector Jollibre

31
Unitat 4. Anem a l’aeroport
Programació
CONTINGUTS
SABER SABER FER

COMUNICACIÓ ORAL • Comentari d’experiències personals i de
preferències relacionades amb els viatges.
• Descripció oral d’un aeroport.
• Reconeixement de números a partir
d’una audició.
• Discriminació auditiva de paraules
amb el so R forta.
• Reflexió col·lectiva sobre la importància
de respectar els senyals.
COMPETÈNCIA LECTORA • Lectura i comprensió del còmic El somni
de Quim.
• Lectura i comprensió del text dialogat Perdut
a l’aeroport.
INICIACIÓ • Les lletres j/g, c/ç, ss,
A LES LLETRES ll, ny i l·l.
EXPRESSIÓ ESCRITA • Còpia i escriptura de paraules i oracions que
contenen les lletres conegudes.
• Compleció de rètols.
TASCA COMPETENCIAL • Interpretació de senyals.

EMOCIONS • Expressió de l’emoció que provoca haver-se
perdut.
TREBALL COOPERATIU • Intercanvi d’opinions en grup.
(PARELLA I GRUP)
• Elaboració d’un qüestionari, entrevista
a un company o una companya i presentació
posterior d’aquesta persona al grup.
SABER SER • Respecte per les indicacions dels senyals.

• Autoestima i superació personal.
• Interés per les mostres de gratitud.
VALORS
• Valoració del treball en equip.
32
Banc de recursos
• Llibre anotat
- Avaluació trimestral. LLIBRE DE RECURSOS

Controls B, A i E
Dialoga
1
PRIMÀRIA
- Avaluació per competències.
Primer trimestre Llengua
• Programació
de les unitats
• Suggeriments
- Pla de millora. Unitat 4 metodològics

• Recursos per a
l'avaluació
- Programa d’ampliació • Fitxes de reforç

i ampliació
• Recursos
Recursos complementaris complementaris
Recursos digitals
• LlibreMèdia

Dialoga
1
PRIMÀRIA
Materials d’aula ES0000000095593 936938_Libro-Recursos_Dialoga_1_VOR_80610.indd 1 29/1/19 13:07
Llengua
• Làmines
Anem a l’aeroport
Abecedari
Dòmino ortogràfic
Pictogrames
Joc de les lletres
Dòmino dels jocs ES0000000095587 936894_Libro-Anotado_Dialoga_1_VOR_80598.indd 1 29/1/19 13:03
Altres materials
Pluja de lletres 1
Pla lector Jollibre
33
Unitat 5. Estem de celebració
Programació
CONTINGUTS
SABER SABER FER

COMUNICACIÓ ORAL • Descripció oral d’una celebració familiar.
• Identificació i descripció d’elements
de parament de taula.
• Comprensió auditiva de paraules lletrejades.
• Reflexió col·lectiva sobre les normes de
comportament a taula i sobre les relacions
familiars.
COMPETÈNCIA LECTORA • Lectura i comprensió del text Un sopar
desgavellat.
• Lectura i comprensió del poema Tots a taula!
INICIACIÓ • Les lletres x, tx, ig, ix
A LES LLETRES i tj/tg.
EXPRESSIÓ ESCRITA • Còpia i escriptura de paraules i oracions amb
totes les lletres conegudes fins al moment.
TASCA COMPETENCIAL • Elaboració d’un menú.

(GRUP)
• Cantada col·lectiva d’un poema.
SABER SER • Respecte envers els altres en les activitats en grup.

• Interés per col·laborar en les faenes de casa.
VALORS • Autoestima i superació personal.
34
Banc de recursos
• Llibre anotat

Dialoga
1
PRIMÀRIA
de les unitats
• Suggeriments
metodològics
• Recursos per a
l'avaluació

i ampliació
• Recursos
Materials d’aula
• Làmines
Estem de celebració
Dialoga
1
PRIMÀRIA

Llengua
Dòmino ortogràfic
Pictogrames
Joc de les lletres
Dòmino dels jocs
Altres materials
Segon trimestre. Unitat 5

Pluja de lletres 1
Pla lector Jollibre

35
Unitat 6. Correm per la platja
Programació
CONTINGUTS
SABER SABER FER

COMUNICACIÓ ORAL • Comentari sobre les activitats que es poden fer
a la platja quan és hivern.
• Descripció oral d’una platja.
• Identificació de la paraula que falta en
una oració que s’escolta.
• Localització de personatges en la làmina
i identificació del que deuen dir segons
la situació en què es troben.
• Discriminació auditiva de paraules amb
el so X de vaixell.
comportament a la platja i al carrer.
COMPETÈNCIA LECTORA • Lectura i comprensió del text Una foguera
especial.
• Lectura i comprensió del poema Hivern
a la platja.
INICIACIÓ • Els grups
A LES LLETRES consonàntics
pr, pl, br i bl.
EXPRESSIÓ ESCRITA • Compleció de paraules amb els grups
consonàntics treballats.
TASCA COMPETENCIAL • Descripció d’un paisatge.
TREBALL COOPERATIU
(GRUP)
SABER SER • Cura de l’espai públic.

• Respecte pels senyals indicatius.
VALORS • Valoració de les festes populars.
36
Banc de recursos
• Llibre anotat

Dialoga
1
PRIMÀRIA
de les unitats
• Suggeriments
metodològics
• Recursos per a
l'avaluació

i ampliació
• Recursos
Materials d’aula
• Làmines
Tots a la platja!
Dialoga
1
PRIMÀRIA

Llengua
Dòmino ortogràfic
Pictogrames
Joc de les lletres
Dòmino dels jocs
Altres materials

Pluja de lletres 1
Pla lector Jollibre

37
Unitat 7. Te’n vens al teatre?
Programació
CONTINGUTS
SABER SABER FER

COMUNICACIÓ ORAL • Elaboració de respostes adequades per a un
comportament incorrecte en un espectacle.
• Descripció oral d’una escena i comentari
d’experiències personals sobre el tema.
• Identificació del títol d’un conte a partir
de l’escena que s’escolta.
• Representació de personatges.
• Discriminació auditiva de paraules amb el so K.
comportament en espais públics.
COMPETÈNCIA LECTORA • Lectura i comprensió del text Quin guirigall
a l’escenari!
• Lectura i comprensió del text dialogat
Un artista vergonyós.
cr, cl, gr i gl.
TASCA COMPETENCIAL • Elaboració d’un horari d’activitats.

EMOCIONS • Reconeixement de coses que li fan vergonya
i del que fa per a superar-ho.
(PARELLA I GRUP)
• Lectura d’un diàleg amb l’entonació adequada.
SABER SER • Respecte per les normes de convivència als espais públics.
VALORS • Valoració i interés pel cine i el teatre com a activitats culturals.
38
Banc de recursos
• Llibre anotat

Dialoga
1
PRIMÀRIA
de les unitats
• Suggeriments
metodològics
• Recursos per a
l'avaluació

i ampliació
• Recursos
Materials d’aula
• Làmines
Te’n vens al teatre?
Dialoga
1
PRIMÀRIA

Llengua
Dòmino ortogràfic
Pictogrames
Joc de les lletres
Dòmino dels jocs
Altres materials

Pluja de lletres 1
Pla lector Jollibre

39
Unitat 8. Un dia de pluja
Programació
CONTINGUTS
SABER SABER FER

COMUNICACIÓ ORAL • Enumeració d’activitats que es poden fer
a classe quan no es pot eixir al pati.
• Conversa sobre la pluja, les maneres de
protegir-se’n i els sentiments que causa.
• Comprensió d’un text oral sobre l’oratge.
• Discriminació auditiva de paraules amb el so G.
• Reflexió col·lectiva sobre la divergència
d’opinions.
COMPETÈNCIA LECTORA • Lectura i comprensió del text Un dilluns molt
plujós.
• Lectura i comprensió del poema Dia de pluja.
fr, fl, tr i dr.
TASCA COMPETENCIAL • Redacció d’un text predictiu sobre l’oratge.

CREATIVITAT • Invenció d’una expressió sobre l’oratge.

(GRUP)
• Creació d’un personatge fantàstic.
SABER SER • Manifestació de respecte per les opinions dels altres.

VALORS • Valoració del treball en equip.
40
Banc de recursos
• Llibre anotat
- Avaluació trimestral. LLIBRE DE RECURSOS

Controls B, A i E
Dialoga
1
PRIMÀRIA
- Avaluació per competències.
Segon trimestre Llengua
• Programació
de les unitats
• Suggeriments
- Pla de millora. Unitat 8 metodològics

• Recursos per a
l'avaluació
- Programa d’ampliació • Fitxes de reforç

i ampliació
• Recursos
Recursos complementaris complementaris
Recursos digitals
• LlibreMèdia

Dialoga
1
PRIMÀRIA
Materials d’aula ES0000000095593 936938_Libro-Recursos_Dialoga_1_VOR_80610.indd 1 29/1/19 13:07
Llengua
• Làmines
Un dia de pluja
Abecedari
Dòmino ortogràfic
Pictogrames
Joc de les lletres
Altres materials
Pluja de lletres 1
Pla lector Jollibre
41
Unitat 9. Som nets i polits
Programació
CONTINGUTS
SABER SABER FER

COMUNICACIÓ ORAL • Raonament sobre com preguntar pel lavabo
en un lloc públic a una persona desconeguda.
• Descripció oral d’una escena al bany.
• Identificació del producte anunciat en
una falca publicitària.
• Expressió d’hàbits i recomanacions per a tindre
una bona higiene personal.
el so L o el so LL.
• Reflexió col·lectiva sobre la importància
de la higiene personal.
COMPETÈNCIA LECTORA • Lectura i comprensió del text La bambolla
gegant.
• Lectura i comprensió del text informatiu
Un ratolí molt especial.
EXPRESSIÓ ESCRITA • Escriptura d’una seqüència.
TASCA COMPETENCIAL • Redacció d’instruccions.

CREATIVITAT • Invenció d’un nom per al ratolinet de les dents.
TREBALL COOPERATIU
(GRUP)

SABER SER
• Interés per la higiene i la cura personal.
VALORS • Valoració de la lectura de tot tipus de textos com a font de gaudi personal
i també com a font d’informació.
42
Banc de recursos
• Llibre anotat

Dialoga
1
PRIMÀRIA
de les unitats
• Suggeriments
metodològics
• Recursos per a
l'avaluació

i ampliació
• Recursos
Materials d’aula
• Làmines
Som nets i polits
Dialoga
1
PRIMÀRIA

Llengua
Dòmino ortogràfic
Pictogrames
Joc de les lletres
Dòmino dels jocs
Altres materials
Tercer trimestre. Unitat 9

Pluja de lletres 1
Pla lector Jollibre

43
Unitat 10. Quants animals!
Programació
CONTINGUTS
SABER SABER FER

COMUNICACIÓ ORAL • Enunciació de comportaments adequats
envers les plantes i els animals del bosc.
• Descripció oral d’una escena al bosc.
• Identificació d’onomatopeies.
• Comparació oral d’animals.
el so S sonora.
• Reflexió col·lectiva sobre el respecte
envers els animals.
COMPETÈNCIA LECTORA • Lectura i comprensió del text Diumenge
a l’Albufera.
• Lectura i comprensió del text dialogat
De major vull ser...
EXPRESSIÓ ESCRITA • Redacció de titulars per a notícies d’un diari.
TASCA COMPETENCIAL • Escriptura d’una notícia sobre un animal.

(PARELLA I GRUP)
• Reflexió sobre la professió que voldria tindre.
SABER SER • Interés per les idees dels altres en les activitats en grup.
• Respecte envers els animals de tot tipus.
• Cura i netedat dels espais naturals.
VALORS
• Valoració de tots els oficis i les faenes.
44
Banc de recursos
• Llibre anotat

Dialoga
1
PRIMÀRIA
de les unitats
• Suggeriments
metodològics
• Recursos per a
l'avaluació

i ampliació
• Recursos
Materials d’aula
• Làmines
Quants animals!
Dialoga
1
PRIMÀRIA

Llengua
Dòmino ortogràfic
Pictogrames
Joc de les lletres
Dòmino dels jocs
Altres materials

Pluja de lletres 1
Pla lector Jollibre

45
Unitat 11. Treballem a l’hort
Programació
CONTINGUTS
SABER SABER FER

COMUNICACIÓ ORAL • Posada en comú de les faenes que cal fer
per a cuidar un hort.
• Descripció oral d’una escena en un hort
i d’una planta.
• Identificació de les fruites que s’usen
i no s’usen per a fer una macedònia.
• Discriminació auditiva de paraules amb el so J.
• Reflexió col·lectiva sobre els hàbits
d’alimentació sana.
COMPETÈNCIA LECTORA • Lectura i comprensió del text Un hort
a la terrassa.
• Lectura i comprensió del poema L’hort
dels iaios.
EXPRESSIÓ ESCRITA • Descripció d’hortalisses.
TASCA COMPETENCIAL • Elaboració de la fitxa d’una planta.

CREATIVITAT • Invenció d’una ensalada.
TREBALL COOPERATIU
(GRUP)
SABER SER • Interés per seguir una alimentació sana.

• Respecte per les plantes.
VALORS • Valoració de les faenes del camp.
46
Banc de recursos
• Llibre anotat

Dialoga
1
PRIMÀRIA
de les unitats
• Suggeriments
metodològics
• Recursos per a
l'avaluació

i ampliació
• Recursos
Materials d’aula
• Làmines
Treballem a l’hort
Dialoga
1
PRIMÀRIA

Llengua
Dòmino ortogràfic
Pictogrames
Joc de les lletres
Dòmino dels jocs
Altres materials

Pluja de lletres 1
Pla lector Jollibre

47
Unitat 12. Visitem un museu
Programació
CONTINGUTS
SABER SABER FER

COMUNICACIÓ ORAL • Posada en comú de les idees prèvies sobre
el contingut del Museu de Ciències Naturals.
• Descripció oral d’una escena en un museu.
• Reconeixement de l’ordre d’una seqüència
que s’escolta.
• Formulació de preguntes orals per a obtindre
informació en un museu.
el so X d’exposició.
• Reflexió col·lectiva sobre l’adquisició de
coneixements nous.
COMPETÈNCIA LECTORA • Lectura i comprensió del text Visita al Museu
de Ciències.
• Lectura i comprensió del text informatiu
Un fil molt resistent.
EXPRESSIÓ ESCRITA • Explicació d’un itinerari.
TASCA COMPETENCIAL • Planificació de la visita a un museu.

EMOCIONS • Reconeixement de situacions que li causen por
i reflexió sobre com superar-les.
(GRUP)
• Proposta d’activitats per a l’estiu.
SABER SER • Valoració dels museus i de tot el que s’hi exposa.

• Interés per aprendre coses noves.
VALORS
• Valoració del treball en equip.
48
Banc de recursos
• Llibre anotat
- Avaluació trimestral. Inclou fitxes fotocopiables

LLIBRE DE RECURSOS
Controls B, A i E
Dialoga
1
PRIMÀRIA
- Avaluació final.
Controls B i A Llengua
- Avaluació per competències. • Programació
de les unitats
Tercer trimestre • Suggeriments
metodològics
• Recursos per a
l'avaluació
- Pla de millora. Unitat 12 i ampliació

• Recursos
complementaris
- Programa d’ampliació
Recursos complementaris
Recursos digitals
• LlibreMèdia
Dialoga
1
PRIMÀRIA
Materials d’aula Llengua

• Làmines
Visitem un museu
Abecedari
Dòmino ortogràfic
Pictogrames
Joc de les lletres
Altres materials
Pluja de lletres 1
Pla lector Jollibre
49
50
Suggeriments
metodològics
i dimensions
transversals
51
52
Comunicació oral
Suggeriments metodològics
El nivell d’expressió oral dels estudiants es pot avaluar en la mesura
en què puguen comunicar-se eficaçment en diverses situacions,
siguen capaços d’escoltar l’interlocutor amb l’actitud adequada
de respecte i atenció, i seguisquen les regles que s’utilitzen
habitualment en els intercanvis comunicatius.
Quan arriben a escola, els xiquets i les xiquetes són capaços de

produir i interpretar missatges orals adequats a la seua edat,
per la qual cosa no es tracta d’una habilitat en què s’haja de partir
de zero, com en el cas de la lectura o l’escriptura. No obstant això,
el nivell d’expressió oral sovint baix amb què l’alumnat sol arribar
a escola fa necessari dur a terme a classe un treball continu que
contribuïsca a desenvolupar aquesta capacitat de forma eficient.
El llibre de Llengua Saber Fer amb tu dedica un programa anomenat

Temps per a parlar i escoltar a desenvolupar la capacitat oral de
l’alumnat. Dins d’aquest programa, i al llarg de les dotze unitats
del llibre, s’inclouen activitats que pretenen afavorir els intercanvis
comunicatius a l’aula i millorar les habilitats d’expressió i de
comprensió oral.
Al començament de cada unitat, es presenta una gran fotografia

relacionada amb un espai físic (l’escola, la casa, el quiosc,
l’aeroport…) o una situació habitual per als xiquets i les xiquetes
(les celebracions familiars, un dia de pluja…).
Estem bé a
casa 4 Anem a l’aeroport 8 Un dia de p
2 Per a resold
luja
re
Per a resoldre
ldre SAB ER
Per a reso FER SABER
Què feu si plo
u i no e∫ pot
On t’agradaria anar amb avió? eixir al pati?
dar a casa? t FER SAB ER
Què fa∫ per aju E¬scric el tex Llegim
Juguem a les FER
Guarde el∫ … d’un àlbum M’agradaria Jo vull M’encantaria Interprete contes. Expliquem
Torque endevinalles
. Informe
Pare la joguet∫. anar a… viatjar a… volar a… acudits. …
la pol∫. de foto∫. algun∫ senyal∫.
taula. Per a repas sobre l’oratge
sar
ssar Per a decorar
Per a repa
M ÍL IA INFORMACIÓ L’ O R AT G E
LA M EU A FA 31
59
113
53
Aquesta imatge inicial està relacionada amb el tema que
es desenvolupa al llarg de la unitat, i va acompanyada d’una
pregunta introductòria que planteja un problema, sempre
a partir d’una situació quotidiana. Aquestes preguntes permeten
que els xiquets i les xiquetes posen en pràctica les habilitats
comunicatives, alhora que ajuden a despertar-los l’interés pel tema
proposat per a treballar en la unitat. Aquestes qüestions varien
al llarg de les unitats del llibre, de manera que generen situacions
diverses en les quals l’alumnat haurà d’utilitzar el llenguatge
oral amb diferents propòsits: informar, expressar sentiments,
convéncer…
Les dues pàgines següents conformen l’apartat Temps per a

parlar i escoltar pròpiament dit, dedicat per complet a la
pràctica de la comunicació oral. Aquest apartat comença amb
una proposta de treball basada en l’observació d’un escenari:
una il·lustració que presenta el tema de comunicació de la unitat.
Aquest escenari també està disponible en les làmines d’aula
i servirà de suport al treball que es fa en el llibre.
L’explotació oral de la làmina es fa mitjançant una activitat

d’entrenament del pensament (barret de color blau) que seguirà
sempre un mateix esquema, amb la finalitat que els xiquets i les
xiquetes vagen interioritzant-lo al llarg del curs. Aquesta activitat
es du a terme amb una rutina de pensament que pretén que
l’alumnat interprete la il·lustració: Què hi veig? Què en pense?
Què em pregunte?
PENSAMENT
Què hi veig? Què en pense?

Què em
pregunte?
En grup, els xiquets i les xiquetes podran posar en comú les seues
impressions sobre el que veuen en la làmina, comentaran les idees
que els suggereix allò que s’hi representa i es formularan preguntes
sobre el que hi passa, el que hi veuen, els sentiments que això els
provoca… Es tracta que l’alumnat prenga el control, que aprenga
a organitzar el pensament de forma autònoma i que reflexione
sobre el tema que es proposa. Convé que, en cada intervenció
que faça, l’alumne o l’alumna comence l’exposició dient Veig...,
Pense que… o Em pregunte si…, per a automatitzar aquesta rutina
d’entrenament del pensament.
54
Aquesta activitat comunicativa i, alhora, reflexiva es reforça
mitjançant les preguntes que es plantegen a continuació en
la pàgina, que tenen com a referència la il·lustració que s’ha
comentat prèviament. Aquestes preguntes pretenen connectar
el que es representa en la imatge amb l’experiència vital
dels estudiants, fent que aquests expressen de forma oral
informacions, experiències, gustos, preferències, etc., en qüestions
habituals i pròximes, com ara les aules de l’escola, les activitats
que els agrada fer en família, el productes del quiosc que
coneixen...
En una columna destacada s’inclou un vocabulari bàsic.

Es tracta de paraules il·lustrades relacionades amb el tema
de la unitat (presents en la làmina anterior) que s’usaran en
les activitats proposades i que afavoriran l’enriquiment lèxic
de l’alumnat.
A continuació, es proposen activitats de diversos tipus. Algunes

estan dirigides a extraure informació sobre les experiències
i els coneixements previs de l’alumnat, que ha d’expressar
sentiments o donar opinions; altres comencen amb l’escolta
d’un àudio, a partir del qual es plantegen preguntes de
comprensió oral o de discriminació auditiva de sons; i altres
estan pensades especialment per a afavorir la interrelació pròpia
del treball en equip o en parelles.
Els textos que s’inclouen en el CD Comunicació oral, contes

i altres textos per a aquest apartat presenten diferents situacions
comunicatives amb diversitat de propòsits. Les audicions i les
preguntes relacionades afavoriran que els xiquets i les xiquetes
comprenguen un text oral i parlen sobre aquest. Es tracta d’un
treball que exigeix un exercici d’atenció sostinguda, així com posar
en joc la memòria auditiva per resoldre les activitats. Es recomana
escoltar les audicions més d’una vegada, si cal.
En algunes activitats, les propostes que es plantegen sobre

la làmina o les audicions connecten amb l’entorn real dels
xiquets i les xiquetes, cosa que promourà el seu interés. També
es proposen tasques en grup pensades per a treballar els valors:
comentar experiències, fer suggeriments, arribar a acords… Això
permetrà que l’alumnat produïsca missatges orals vinculats amb
vivències, gustos o necessitats personals, i afavorirà la implicació
en aquestes tasques.
Totes les activitats proposades, així com moltes altres situacions

que es creen a l’aula, es poden aprofitar per a treballar amb
els xiquets i les xiquetes qüestions fòniques, com ara el control
del volum, l’entonació, l’articulació correcta de sons…, o altres
aspectes com ara la gesticulació i la postura corporal.
55
Per a valorar l’evolució de l’alumnat en el desenvolupament
de l’expressió i la comunicació oral, es pot utilitzar una rúbrica
com aquesta:
Postura
Volum Entonació Pronúncia Contingut
corporal
Utilitza Fa servir Pronuncia Demostra Manté una bona
un volum un to adequat i vocalitza un bon domini postura corporal
adequat a la situació les paraules del tema que i mira els que
durant tota comunicativa. de forma exposa. l’escolten
l’exposició. correcta. adequadament.
1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5
El treball d’oralitat plantejat en el llibre de l’alumnat es pot

complementar amb els elements de la caixa de material
manipulatiu per a l’aula que es proporciona amb el projecte.
En concret, el material d’aula de Saber Fer amb tu per a primer
curs inclou pictogrames per a treballar l’associació de paraules
i imatges i crear oracions amb estructures correctes. Aquests
pictogrames recullen imatges simbòliques d’accions amb les quals
l’alumnat podrà dur a terme activitats de caràcter lúdic.
Activitats col·lectives
Una bona manera de treballar la comunicació oral és la realització
d’activitats col·lectives, ja que l’oralitat és una capacitat que té
com a característica principal la interacció entre persones.
Les activitats que es proposen a continuació –que el docent pot
usar d’acord amb el nivell de la classe, o adaptar-les a la seua
conveniència– permeten exercitar l’escolta atenta, la intervenció
eficaç en les converses per a aconseguir un objectiu comunicatiu,
l’ús de normes habituals de comunicació, etc.
•
Assemblees. Reunir-se en assemblea per solucionar
els problemes que puguen sorgir a l’aula o per fer propostes
és una bona dinàmica de grup i una bona pràctica per al
desenvolupament de la comunicació oral. Durant les assemblees,
els xiquets i les xiquetes han de demanar la paraula, respectar el
torn de paraula dels companys i les companyes, parlar amb
educació i emprant un to de veu adequat, i posar en pràctica
totes les habilitats expressives que van adquirint al llarg del
desenvolupament de la seua capacitat de comunicació oral.
56
• Continueu vosaltres. Quan l’alumnat veja un vídeo o una
pel·lícula o escolte un conte, es poden fer algunes interrupcions
i demanar a la classe que imagine i anticipe què passarà.
Aquesta activitat resulta especialment interessant quan les
imatges permeten especular sobre els sentiments i les reaccions
dels personatges o les conseqüències de les seues accions; per
això és molt recomanable dur-la a terme amb gravacions que
s’hagen triat expressament amb aquesta finalitat.
• Fer una exposició oral. Parlar a classe sobre un tema preparat

prèviament és una activitat que s’ha de practicar amb una certa
assiduïtat. Tot i que a alguns alumnes els pot resultar difícil
véncer la timidesa, habituar-se a fer-ho els farà perdre la por
d’intervindre en públic. Els temes han de ser adequats a l’edat
i als interessos dels xiquets i les xiquetes; per exemple, explicar
l’argument d’una pel·lícula que hagen vist o d’un llibre que
hagen llegit, parlar sobre un cap de setmana en què hagen fet
alguna cosa especial, o bé exposar informació sobre un tema
que els resulte interessant…
• Canvi de paper. Es tracta d’una pràctica senzilla per a treballar

en grups de tres. Dos alumnes mantindran una conversa; mentre
parlen, un tercer decidirà quan s’han de cedir el torn de paraula
l’un a l’altre i marcarà cada canvi picant de mans. Cada cert
temps, els tres s’intercanviaran els papers.
• La pel·lícula muda. Podeu proposar als xiquets i les xiquetes

que inventen diàlegs a partir d’il·lustracions o fotografies que
troben en els seus llibres. Per a fer-ho, han de triar imatges
en què isquen dos personatges o més. Cada alumne o alumna
triarà un personatge i, en conjunt, prepararan la conversa,
abans de representar-la davant de la classe. Aquesta activitat
també es pot fer amb fragments de pel·lícules seleccionats
expressament. En els suggeriments sobre pàgines web que
s’ofereixen en pàgines posteriors hi ha algunes propostes.
•
Gravació d’un noticiari. Aquesta activitat es pot preparar de
cara al final de curs, amb el propòsit de mostrar el resultat a
altres companys i companyes del centre o als familiars. Al llarg
de diverses setmanes, els xiquets i les xiquetes, amb l’ajuda d’un
adult, gravaran vídeos en els quals explicaran, com si es tractara
de les notícies d’un informatiu, activitats que han fet o coses
importants que hagen passat a classe o a l’escola. L’informatiu
també pot incloure anuncis i entrevistes elaborats per l’alumnat.
• Fem un teatre. Preparar i representar diàlegs o peces teatrals

breus a l’aula resulta una activitat molt útil per a practicar
l’entonació, la pronúncia i l’actitud corporal en diferents
situacions comunicatives. A més, permet treballar també
aspectes no lingüístics com la creativitat, la memòria i l’atenció.
57
Jocs
• Endevina endevinalla. Un xiquet o xiqueta agafarà a l’atzar
una de les targetes d’imatges de la caixa de material d’aula.
Després, sense que ningú veja la targeta, la descriurà perquè
la resta de la classe endevine de què es tracta. La descripció
es pot fer pas per pas, donant cada vegada una sola característica
perquè els altres tracten d’endevinar quin objecte o element és.
• El joc de les cadires. Aquesta variant del joc tradicional es pot
convertir en una activitat comunicativa. Disposeu les cadires
de l’aula de dues en dues i demaneu als alumnes que hi circulen
al voltant lliurement mentre sona una música. Quan la melodia
pare, hauran d’asseure’s a la cadira més pròxima i encetar
una conversa amb el company o la companya que s’assega
al costat. Guanyaran un punt en cada torn els membres de
la parella que mantinga durant més temps la conversa.
• Veig, veig. Per a treballar l’expressió i la comprensió oral es pot

fer servir el joc Veig, veig. Per a fer-ho, un alumne o una alumna
triarà un objecte que estiga a la vista de tots. Els companys
i les companyes li faran preguntes que només es puguen
contestar amb «sí» o «no» per a endevinar de què es tracta.
• Te la passe. Demaneu a l’alumnat que forme un cercle (o dos,

si la classe és molt àmplia). Un membre del rogle, que té una
pilota xicoteta, formula una pregunta i llança la pilota a un altre
xiquet o xiqueta. Aquesta altra persona que rep la pilota ha de
respondre a la pregunta; en acabant, en formula una altra i llança
la pilota a un altre company o companya perquè l’agafe i hi
responga. Per a aquest joc, s’han d’utilitzar preguntes que donen
lloc a respostes una mica elaborades; per exemple: Què has fet el
cap de setmana? On vas anar de vacances l’any passat i què hi vas
fer? Quin és el teu esport preferit i per què? Quin és el teu joc preferit
i per què?... Una opció perquè el joc resulte més àgil és apuntar
algunes preguntes possibles en la pissarra abans de començar
l’activitat, de manera que cada un trie la que preferisca.
Pàgines web
•
En YouTube, teclejant cerques com ara «curtmetratges animats»
o «animacions per a xiquets», es poden trobar vídeos per a
treballar l’anticipació, la narració oral o la invenció de diàlegs.
Alguns títols són Piper; The Present; For the Birds; Ormie, the Pig…
•
Teclejant «imatges boniques per a primària» en qualsevol
cercador d’Internet, podreu tindre accés a molts dibuixos
a partir dels quals l’alumnat pot practicar la descripció oral.
58
Transcripció dels àudios
Unitat 1. Anem a escola
Pista 3 (conte contextualitzat)
COMUNICACIÓ ORAL
Pista 1 (activitat 1)
Ai, la poma!
Està damunt de la taula del mestre, Laia i Emili es troben de camí
entre el regle i el pot dels llapis. a l’escola:
–Laia!
–Emili!
estoig • ulleres • regle
De sobte, Laia recorda que s’ha oblidat de
l’esmorzar:
–Ai, la meua poma!
BANC DE DICTATS La mare d’Emili trau una poma de la bossa i

la llança a l’aire per fer una gràcia, però se li
Pista 5 escapa de les mans:
Antoni destapa un pot.
–Ui, la poma!
Suggerim la realització d’aquest dictat
–Empoma-la, papà!
en acabar la unitat, com a conclusió de
l’apartat Comprove el meu progrés. El pare de Laia intenta agafar-la, però
entropessa i cau a terra.
–Papà, papà!
–Ai, ai, el meu peu!
Per sort, al final, tot queda en res i els
xiquets arriben a escola just a temps.
Teresa Broseta
59
Unitat 2. Estem bé a casa

COMUNICACIÓ ORAL
Pintem el saló!
–Vinga, Daniel, tira! A vore què t’ix… Adela, la mare de Tina i Mateu, se’n va a fer
un curset a Barcelona:
–M’ha eixit un cinc! Quina sort! Trac
fitxa! –Adeu, mamà!
–Adeu, Adela!
–Adeu!
sol • conte • dolços • porta
Aleshores el pare té una idea:
–Pintem el saló?
–Sí, papà!
BANC DE DICTATS –No és mala idea...
Pista 10 Pare i xiquets agafen els pots de pintura,
Enric fa hamaques. els pinzells i el corró, i es posen a pintar.
Però de sobte...
en acabar la unitat, com a conclusió de –A espai, papà!
l’apartat Comprove el meu progrés. Al pare se li cau el corró de les mans i
s’estampa contra la finestra:
–Ai! Ni un pam del saló està net.
Quan arriba la mare de Barcelona, al saló
no hi ha ni rastre de pintura, però Tina,
Mateu i el pare estan mooooolt cansats:
–Pep, Tina, Mateu, esteu malalts?
–Malalts? No, dona, no!
Teresa Broseta
60
Unitat 3. Comprant al quiosc

COMUNICACIÓ ORAL
Un remolí inofensiu
Ha comprat del quiosc el diari Ferran i Helena ixen d’escola molt contents.
per a ella i un globus per a la filla. La mare de Ferran els espera:
–Saps, mamà? Hui ho hem fet tot fenomenal!
–Fantàstic! Anem al quiosc!
cel • piruleta • caramel • revista
En arribar al quiosc, troben Roc,
el quiosquer, arreplegant-ho tot:
–Hola!
–Què fas, Roc, tancant el quiosc?
BANC DE DICTATS
Aleshores, Roc els explica una miqueta
Pista 15 espantat:
Abel vol tocar la guitarra. –Unes dones han dit que s’acosta un remolí!
Suggerim la realització d’aquest dictat –Un remolí?
l’apartat Comprove el meu progrés. De sobte, un gosset comença a lladrar
i a córrer cap a una dona que crida:
–Ai, el meu Remolí! Com t’estime!
Aleshores la mare de Ferran comença a riure:
–Ha, ha! Roc, este remolí és inofensiu!
Teresa Broseta
61
Unitat 4. Anem a l’aeroport
COMUNICACIÓ ORAL
–Per favor, em podria dir a quin taulell
he d’anar per a volar a Alemanya: al
dos o al tres?
–Sí, senyor. Els passatgers amb
destinació a Alemanya han d’anar
al taulell número dos. El número BANC DE DICTATS
tres és per als passatgers a París.
Pista 20
–Moltes gràcies. Adeu.
Gonçal viu lluny del col·legi.
Pista 17 (activitat 3) Suggerim la realització d’aquest dictat
roda • carro en acabar la unitat, com a conclusió de
càmera • rellotge l’apartat Comprove el meu progrés.
Unitat 5. Estem de celebració
COMUNICACIÓ ORAL
• S’usa per a servir la sopa en el plat.
• S’usa per a torcar-se la boca després
de menjar.
Pista 22 (activitat 3) BANC DE DICTATS

Primera paraula. Pe, e, erra. Pista 25
▲
Segona paraula. Ema, o, ela, te, Aleix viatja en un cotxe roig.

▲

essa. Suggerim la realització d’aquest dictat
Tercera paraula. A, ena, i grega, en acabar la unitat, com a conclusió de
▲

essa. l’apartat Comprove el meu progrés.
62
Unitat 6. Correm per la platja
COMUNICACIÓ ORAL BANC DE DICTATS

Pista 26 (activitat 1) Pista 30
El vent fa volar la A primers de desembre va ploure
molt alt. al poble dels iaios.
vaixell • peix l’apartat Comprove el meu progrés.
xarxa • dutxa
Unitat 7. Te’n vens al teatre?
COMUNICACIÓ ORAL
–Quan la princesa farà quinze
anys, es punxarà el dit amb
l’agulla d’un fus de filar i morirà.
Així pagareu el fet de no haver-me
convidat al bateig… Ha, ha, ha!
–No, no, per favor… BANC DE DICTATS
–No patiu, estimats reis. La princesa Pista 35
no morirà, sinó que caurà en un son
molt profund durant molts i molts anys, Cristina toca el clarinet en un grup
fins que un príncep la despertarà. d’anglés.
Pista 32 (activitat 3) en acabar la unitat, com a conclusió de
corona • princesa • cavall l’apartat Comprove el meu progrés.
63
Unitat 8. Un dia de pluja
COMUNICACIÓ ORAL
Bona vesprada,
Hui a Marblau tenim un cel molt
ennuvolat, però de moment encara
no ha plogut. En canvi, a Ribamunt no
ha parat de ploure en tot el dia.
Seguirem informant-los
de l’evolució de l’oratge BANC DE DICTATS
en pròxims programes.
Pista 40
Fins després!
Alguns xiquets menuts tenen por
Pista 37 (activitat 3) dels llamps i dels trons.
paraigua • gota Suggerim la realització d’aquest dictat

gerani • gat en acabar la unitat, com a conclusió de
l’apartat Comprove el meu progrés.
Unitat 9. Som nets i polits
COMUNICACIÓ ORAL
BANC DE DICTATS
Pista 45
Netadent, per una boca
neta i fresca. Andreu mescla aigua i sabó en la
banyera per fer espuma.
tovalla • colònia en acabar la unitat, com a conclusió de
bambolles • lavabo l’apartat Comprove el meu progrés.
64
Unitat 10. Quants animals!
COMUNICACIÓ ORAL
• Bub, bub! Bub, bub!
• Piu-piu! Piu-piu!
• Rauc, rauc! Rauc, rauc!
rabosa • gasela • sargantana • faisà
BANC DE DICTATS
Pista 50
Ahir vam vore dos esquirols
saltant entre les branques.
Unitat 11. Treballem a l’hort
COMUNICACIÓ ORAL
Pista 51 (activitat 1) BANC DE DICTATS
Per a fer esta macedònia de fruites Pista 55
hem utilitzat una pera, un plàtan,
Pere prepara una ensalada amb
un kiwi i el suc de dues taronges.
encisam, ceba i tomaca.
taronja • julivert
panotxa • albergínia
65
Unitat 12. Visitem un museu
Bon dia i benvinguts al Museu
de Ciències. La nostra visita
de hui començarà per la Sala
el Món Natural, on podrem vore
fins i tot esquelets de dinosaures.
A continuació, visitarem la Sala
de l’Univers, on descobrirem
moltes coses sobre els planetes BANC DE DICTATS
i les estrelles. I per acabar, recorrerem Pista 60
la Sala dels Invents, que de segur que
ens sorprendrà. Comencem? Mar llig un llibre sobre descobriments
molt interessant.
exposició • taxi en acabar la unitat, com a conclusió de
excursió • despatx l’apartat Comprove el meu progrés.
SALA DEL
MÓN NATURAL
66
Competència lectora
La capacitat d’associar lletres i sons i l’aprenentatge de la
lectura són objectius clau en aquest primer curs de primària
i unes de les principals preocupacions dels docents. En un període
de temps curt, la lectura passarà de ser un objecte d’aprenentatge
per si mateixa a ser un vehicle imprescindible per a l’adquisició
d’altres aprenentatges.
Llegir consisteix a descodificar i comprendre un text escrit, i és

un fet que està present en tots els aspectes de la nostra vida. Però
llegir és un procediment molt complex que no es basa només
en una associació de lletres i sons, sinó que hi convergeixen moltes
altres habilitats d’ordre superior. El treball amb destreses com ara
l’entonació, la velocitat lectora, el reconeixement del significat de
les paraules, la comprensió d’oracions i la realització de prediccions
i inferències d’acord amb el coneixement que es té del món, és
necessari per al desenvolupament de la competència lectora
dels xiquets i les xiquetes. El domini de tots aquests aspectes ens
converteix en lectors i lectores competents i determina l’èxit de
l’alumnat en l’àmbit escolar, però també –i de forma molt decisiva–
constitueix un factor clau per a aconseguir l’autonomia personal.
Factors que intervenen en la competència lectora:
ENTONACIÓ INFERÈNCIES SIGNIFICAT
PREDICCIONS VELOCITAT CONEIXEMENT
Perquè els xiquets i les xiquetes puguen assolir l’èxit en aquesta

tasca d’esdevindre competents en la lectura, el llibre de l’alumnat
de Saber Fer amb tu inclou nombrosos textos. Els de caràcter
narratiu es presenten en l’apartat Temps per a llegir, mentre que
els textos poètics, els dialogats i els informatius es treballen en la
secció Més temps per a llegir, que es troba, així mateix, en totes
les unitats.
67
El primer d’aquests apartats presenta un conte creat expressament
per a aquest llibre, amb cura per adaptar-se a l’edat i als gustos de
l’alumnat, a fi de fomentar l’interés per la lectura. També s’ha
cuidat l’extensió dels textos, per evitar la fatiga dels estudiants.
Per a dur a terme el treball sobre el conte, es proposa, de primer,
escoltar la gravació de la història en el CD Comunicació oral,
contes i altres textos; continuar després amb la lectura del conte
reproduït en el llibre (en les tres primeres unitats, resumit en forma
de còmic); i, finalment, fer les activitats de comprensió.
El treball amb els contes es pot fer alternativament de forma

individual o col·lectiva, amb diferents tècniques que afavorisquen
la comprensió lectora. Aquestes tècniques han d’incloure, d’una
manera o d’una altra, un treball en tres passos: abans de llegir
el conte, durant la lectura i després de la lectura del text.
•
Abans de llegir el conte. Per a preparar l’audició i la lectura
del text, en les primeres unitats es pot demanar als xiquets
i les xiquetes que observen les vinyetes i les comenten imaginant
què ocorre en la història. En unitats més avançades, en les quals
ja es prescindeix del còmic, pot ser interessant que observen
i interpreten les il·lustracions de la pàgina i que lligen els títols
abans de fer la lectura completa dels contes. Això els permetrà
efectuar conjectures sobre els personatges, el que pot ocórrer
en el conte, el lloc on deu transcórrer la història, què pot passar
al final…
• Audició. En l’audició del conte, es pot posar la gravació una

primera vegada i parar-la en algun moment clau, a fi que
els xiquets i les xiquetes especulen sobre el que pot passar a
continuació i ho comenten. Una altra opció és escoltar la gravació
completa una primera vegada i, en la segona ocasió, parar-la
diverses vegades perquè l’alumnat recorde la història i explique
què passarà immediatament després. En el primer cas, es fa
un treball d’anticipació; en el segon, de record i reconstrucció
del que ja s’ha escoltat.
•
Lectura. En la lectura del conte, convé que, de vegades, el
professor o la professora faça una primera lectura marcant
el ritme i l’entonació mentre els xiquets i les xiquetes escolten
amb atenció. És convenient marcar molt l’entonació, tant de les
preguntes i exclamacions com de les parts dialogades dels textos,
ja que així l’alumnat podrà tindre un model per a millorar la
lectura expressiva. Després d’aquesta primera lectura, podeu
demanar-los que facen una lectura en silenci o bé una lectura
en veu alta i en cadena de la narració. En la lectura en veu alta,
els estudiants han de parar atenció a l’entonació adequada de
les oracions, les pauses, el volum… El docent podrà corregir en
el moment oportú els errors que apareguen.
68
En els textos del llibre de l’alumnat hi ha una evolució tipogràfica
marcada des de la interpretació d’imatges amb breus bafarades en
les lectures del començament (còmics), passant pels textos en lletra
manuscrita, fins a arribar a la lectura en lletra d’impremta en
l’etapa final del curs. Això permetrà que els xiquets i les xiquetes
es familiaritzen de manera gradual amb els dos tipus de lletra,
d’una banda, i amb una extensió progressiva dels textos, de l’altra.

Un remolí inofensiu 1 Pinta. Com ho han fet tot hui Ferran i H¬elena a l'escola?
1 2 H¬ola!
H¬ui Ferran i H¬elena ho han fet tot...
Sƒap∫, mamà? H¬ui ho fenomenal malament
hem fet tot fenomenal!
2 R¬epassa, tria i completa. On han anat en eixir d'escola?
A¬l quiosc. A¬l camp.

Què fa∫, R¬oc,
tancant el quiosc?
H¬an anat al
Fantàstic! A¬nem al quiosc!
3 A¬pega. Qui ho diu?
3 Une∫ done∫ han dit 4 A¬i, el meu R¬emolí! Temps per a llegir 4
que ∫‚acosta un remolí! ©om t'estime! S’acosta un remolí.
1 L¬lig i copia posant el∫ nom∫.
El somni de Quim
E¬ste remolí é∫ inofensiu. é∫ el iaio d’ i .
Un remolí? 4 M¬arca. Què va arribar al final?
2 E¬ncercla i completa. Què sap fer Quim?

H¬a, ha, ha! R¬oc, este
remolí é∫ inofensiu!
48 49
Quim, el iaio d’A¬gustí i M¬arta, sap fer

Quim sap fer .
un∫ avion∫ de paper fantàstic∫.
Pel seu aniversari, M¬arta 3 E¬scriu V (verdader) o F (fal∫).
i A¬gustí li han demanat:

Quim, A¬gustí i M¬arta van al terrat.
_Iaio, anem al terrat!
É¬∫ l’aniversari de Quim.
I li han fet volar d’un en un
Un hort a la terrassa 1 Apega el nom dels animals que té la família.
Quim fa molinet∫ de paper.
tot∫ el∫ seu∫ avion∫ de paper.
Un bon dia, la mare arribà a casa carregada d’una pila d’objectes
Quim està
estranys: cossiols, taules amb rodes, sacs de terra, bossetes molt content: el seu Quim fa volar tot∫ el∫ avion∫.
de llavors, ferramentes diminutes...
somni de ser pilot ∫’ha fet realitat! A¬l final, Quim té molta pena.
–Vull muntar un hortet a la terrassa –ens va anunciar contentíssima
al pare i a mi, que la miràvem intrigats. 62 63
Dissabte, es posà mans a l’obra. Però les nostres mascotes
no la deixaven avançar. Raig, el gos, furgava en tots els cossiols. 2 Respon. Què volia fer la mare amb este material?
Boira, la gata, buscava on fer les seues necessitats. Neula, la tortuga,
volia menjar-se les llavors. Quan arribà Sucre, el conill, la mare cridà: L¬a mare volia
–Prou!
I, amb tela metàl·lica i unes tenalles, alçà al voltant de l’hort una tanca
que cap dels nostres animals podia botar.
Ara, la mare és feliç amb el seu hort en miniatura. I nosaltres també, 3 Subratlla i escriu. Per a què va alçar la mare una tanca
perquè ens fa unes ensalades per a llepar-se’n els dits! al voltant de l’hort?
• Perquè pare i fill no pogueren entrar a l’hort.
• Per a protegir l’hort dels animals de la família.
4 Marca. Quan està una cosa per a llepar-se’n els dits?
Quan està roïna. Quan està molt bona.
150 151
• Activitats de comprensió. Les activitats estan centrades en

aspectes clau del text, amb la finalitat de comprovar-ne la
comprensió global. Progressivament, es planteja la interpretació,
reconstrucció i reelaboració del que s’ha llegit. La tipologia dels
exercicis és molt variada i està determinada per l’estructura i els
trets del conte que es treballa. Alguns incideixen sobre aspectes
estructurals i de contingut, altres analitzen els personatges o la
seqüència de les accions, en altres s’aborden les causes que fan
que es produïsquen uns fets determinats, etc.
69
En l’apartat denominat Més temps per a llegir, present en totes
les unitats, s’inclouen textos poètics, dialogats i informatius.
L’objectiu d’aquesta varietat és desenvolupar la competència
lectora de tot tipus de textos, treballar la comprensió i promoure
intercanvis comunicatius a l’aula. Els textos s’han triat atenent
la qualitat, l’adequació i els interessos dels xiquets i les xiquetes.

Tots a taula! 2 Ordena amb número∫. Quine∫ menjade∫ fem cada dia?
Ja està el dinar.
dinar desdejuni benerar esmorzar sopar
Vine a parar la taula!
Tot∫ tenim fam
i tot∫ hem d'ajudar.
3 ©opia una altra paraula del poema que acabe igual.
H¬i ha macarron∫
dinar macarrons pa
i peix amb verdurete∫;
dàtil∫, meló,
maduixe∫ i bombon∫.
Porta tu el pa, 4 M¬arca‚n 4. Què hi ha per a dinar?

jo porte l'amanida.
Més temps per a llegir
sopa amanida
4
Quin goig que fa!
Sƒeguem tot∫ a dinar! Perdut a l’aeroport 2 A¬pega el∫ adhesiu∫ i completa. ©om é∫ la família del xiquet?
meló poma
Bƒon dia, senyor vigilant. E¬m pot ajudar?
1 E¬ncercla. Quina taula està parada?
peixque sí! Què necessite∫?maduixe∫
E¬spere
5
É¬∫ queelhe
©anteu perdut la meua
poema família…
amb la tonada
E¬l pare é∫ L¬a mare é∫ L¬a germana é∫
©aram! I com són?
de la cançó popular
. . .
«Plou
M¬on ipare
fa sol».
é∫ ro∫, ma mare
86 é∫ morena i… 87 3 Pinta. Què creu∫ que dirà el xiquet al vigilant
per a agrair-li l’ajuda?
I la teua germana é∫ pèl-roja!
Fin∫ despré∫, M¬olte∫ gràcie∫, Ni pensar-ho,
Sƒí! ©om ho sap? senyor senyor senyor
vigilant! vigilant! vigilant!
Perquè el∫ ten∫ darrere!
M¬arca i completa. On ∫’ha perdut el xiquet?

EMOCIONS
9
©onec le∫ meue∫ emocion∫
Tria. Què sentirie∫ si et perdere∫?
Un ratolí molt especial 4 Pinta la bona. Què fa el ratolí?
S’ha perdut a alegria espant tristesa
Sabies que el ratolí de les dents
S’endú S’endú les dents
intranquil·litat
S’endú els coixins
sorpresa
té una estàtua i un museu dedicats
a ell? els xiquets
.
dels xiquets dels xiquets felicitat por vergonya
Es troben a Madrid, al número 8 i les xiquetes. i les xiquetes. i les xiquetes.
del carrer Arenal, on antigament
hi havia una famosa pastisseria. 70 71
Des d’allí ix cada nit a buscar 5 Encercla i escriu. Què deixa el ratolí a canvi del que agafa?
les dents que els xiquets i les xiquetes
posen davall del coixí. I saps què
els deixa a canvi? Monedes i regals!
1 Completa. On es troba el museu

del ratolí de les dents?
Deixa i .
E¬∫ troba al carrer , 6 Comenteu entre tota la classe.
Vos ha caigut alguna dent? Quan?

número , de .
Va vindre el ratolí? Què vos va deixar?
2 Marca. Què hi havia antigament al lloc del museu?
Inventa un nom per al ratolí i escriu-lo amb lletres

Una pastisseria. Una formatgeria. CREATIVITAT
boniques.
3 Respon. On posen les dents els xiquets i les xiquetes?
Davall
134 135
Tant els textos com les activitats que els acompanyen pretenen que els
estudiants relacionen aquestes lectures amb la realitat pròxima: faran
inferències, posaran en context situacions o llocs i elaboraran textos
orals o escrits propis a partir del que han llegit. Tot això, amb el
propòsit de convertir-los en lectors i lectores competents.
En la lectura en veu alta que facen els xiquets i les xiquetes,

convé parar atenció a l’entonació i a la pronúncia. A part de
l’entonació enunciativa, interrogativa o exclamativa, és important
que l’alumnat aprenga a modular el volum, les pauses i l’expressivitat
per a adequar-los a la lectura. Així, convé que practiquen com es pot
70
modificar l’entonació per a destacar una part especialment
significativa d’un text, o bé per a mostrar l’estat d’ànim d’un
personatge en un moment determinat de la història. També
cal fer-los vore la importància de la puntuació dels textos:
és molt important recordar-los la durada que correspon a cada
signe i mostrar-los amb exemples com varia una oració segons
que les pauses es facen de manera correcta o no.
En els textos poètics, es pot insistir a l’alumnat que cal llegir

les estrofes de forma expressiva, marcant el ritme i la rima.
Perquè aconseguisquen l’entonació adequada, es poden fer treballs
de lectura específics com els que es recomanen en les activitats
col·lectives (recitar el text, cantar-lo…). Les gravacions del CD
Comunicació oral, contes i altres textos poden servir de guia.
Els textos dialogats ofereixen l’oportunitat de fer-ne lectures

dramatitzades, i per això són una oportunitat excel·lent per
al treball col·lectiu. En aquests tipus de textos és especialment
important treballar l’entonació, per la qual cosa convé fer-ne
sempre una lectura prèvia en veu alta marcant bé les pauses,
perquè servisca com a model. També podeu escoltar les gravacions
d’aquests textos en el mateix CD.
En tots els textos, però especialment en els de caràcter no narratiu,

les il·lustracions que els acompanyen i els títols són dues bones
eines d’aproximació per a treballar l’anticipació amb l’alumnat,
cosa que beneficiarà la comprensió. S’ha de procurar que, abans de
llegir, els xiquets i les xiquetes reflexionen sobre el tema possible
del text i que formulen hipòtesis sobre el contingut.
Per a millorar la competència lectora de l’alumnat es poden dur a
terme a l’aula algunes activitats col·lectives, sempre adaptant-les
al nivell de la classe. Les propostes següents permeten exercitar
la pronúncia, l’entonació, la lectura atenta, etc.
• Descodificació de diferents tipografies. La varietat tipogràfica

que hi ha en el llibre ajudarà l’alumnat a familiaritzar-se amb
diferents tipus de lletra. Per a incidir en aquest aspecte, poden
resultar de gran utilitat els envasos de productes de consum
habitual, els anuncis publicats en diaris i revistes i fins i tot
els textos manuscrits per persones de diferents edats.
• La pronúncia. Deixant de banda el betacisme i la iodització,

fenòmens molt estesos, certs sons i grups consonàntics de la
nostra llengua poden presentar algun tipus de dificultat en
l’articulació correcta i donen lloc a errors ortològics freqüents.
71
Escriviu en la pissarra exemples com aquests, llegiu-los en veu
alta i demaneu després als alumnes que els lligen també, a fi
d’exercitar la pronúncia.
– comprar – esport – monstre – constant
– roig – rojos – imatge – imaginar
– compte – conte – comptar – temptació
– ratlla – ametla – Atlàntic – atleta
– observar – submarí – admetre – adhesiu
– adjectiu – advertir – conduït – conduint
– font – cova – gos – conte
– verd – terra – pes – paret
– roser – zero – donzella – Ignasi
– passar – posar – cirera – concert
– novel·la – libèl·lula – innocent – Imma
Un esment especial mereixen les paraules que contenen els grups
cc o ct. Destaqueu que la primera c s’ha de pronunciar com una
k i no com una s. Procediu de la mateixa forma que en els casos
anteriors perquè els xiquets i les xiquetes practiquen la lectura
de paraules com aquestes:
– acció – injecció – direcció – redacció
– actor – actuació – Octavi – doctora
– insecte – col·lecció – dictat – recta
També es poden repartir targetes amb paraules que continguen

les grafies que voleu treballar, perquè les lligen aleatòriament.
Aquestes pràctiques evitaran la sil·labació i afavoriran la fluïdesa
en la lectura.
•
Les pauses. Els signes de puntuació faciliten la lectura. Entre
els signes que serveixen per a fer una pausa –coma, punt, punt i
coma, dos punts i punts suspensius–, la coma representa la pausa
més curta. Convé que l’alumnat s’acostume a respectar aquestes
pauses quan lligen en veu alta i que ho facen adequadament,
sense fer-les excessivament llargues.
• L’expressivitat. Durant la lectura dels textos, a més de treballar

l’entonació d’oracions enunciatives, interrogatives i exclamatives,
és interessant que l’alumnat practique altres aspectes relacionats
amb l’expressivitat. Així, a vegades, serà possible modular
el volum de veu per a cridar o murmurar, o per a reflectir
algun estat d’ànim dels personatges, com ara ràbia, nerviosisme,
por, calma…
•
L’accent. És important habituar-se a llegir cada paraula
pronunciant-ne amb més intensitat la síl·laba tònica, perquè
fer-ho de forma incorrecta pot implicar diferències de significat.
72
Els xiquets i les xiquetes poden practicar-ho llegint paraules com
aquestes, que podeu anotar en la pissarra:
– porta-portà – premi-premí – estes-estés
– mira-mirà – prove-prové – boscos-boscós
– trencarem-trencàrem – sopareu-sopàreu
– fàbrica-fabrica-fabricà – vèrtebra-vertebra-vertebrà
– fórmula-formula-formulà – pàtina-patina-patinà
Així mateix, pot ser interessant que practiquen la pronúncia

d’algunes paraules sobreesdrúixoles, com alguns adverbis
acabats en -ment:
– ràpidament – tímidament – mecànicament – bàsicament
Jocs
• Endevinalles. Qualsevol endevinalla que siga adequada per
a l’edat dels alumnes suposa un bon exercici de comprensió
lectora, ja que els xiquets i les xiquetes han de comprendre
el que lligen i interpretar-ho correctament.
• Seguir instruccions. Com a exercici de comprensió lectora,

podeu proporcionar a l’alumnat instruccions senzilles, escrites
en la pissarra o en targetes, perquè les duguen a terme de forma
immediata dibuixant en un full de paper. Podeu plantejar
aquesta activitat com un joc. Per exemple:
1. Dibuixa un quadrat.
2. A dins, dibuixa-hi un cercle.
3. Pinta el cercle de groc.
4. Pinta de blau el fons del quadrat.
Pàgines web
• Mestre a casa. Pàgina de la Conselleria de Cultura que conté
diverses activitats interactives per a l’àrea de Llengua del primer
curs de primària. http://mestreacasa.gva.es/web/guest/107
• RondallaNet. Web amb rondalles valencianes i d’altres llocs

del món. https://www.uv.es/~sillam/RondallaNet/laweb.htm
• Contes.cat. Web amb una gran diversitat de contes,

endevinalles, dites, embarbussaments, etc. www.contes.cat
73
Iniciació a les lletres
Aprendre a llegir i a escriure és un procés cognitiu complex en
el qual la totalitat de xiquets i xiquetes no progressa al mateix
ritme ni de la mateixa manera, sinó que depén dels diferents
graus de maduresa, de les diferents intel·ligències i dels sistemes
perceptius que hi ha a l’aula, per la qual cosa cal fer servir un
mètode que connecte amb tots aquests factors. Per a assolir aquest
aprenentatge, l’alumnat ha d’interioritzar que cada llengua està
formada per una sèrie de sons que es combinen per a formar
síl·labes i paraules, i que aquests sons tenen una representació
gràfica en el llenguatge escrit.
D’altra banda, per a l’aprenentatge de la llengua escrita

és necessari un enfocament basat en les competències, però
que siga també un tractament reflexiu i funcional, en el qual
l’alumnat ha de ser guiat per a identificar els signes d’escriptura
i assimilar els significats culturals que transmeten aquests signes.
A més, s’ha observat que l’ús de procediments metodològics que

afavorisquen l’aprenentatge per descobriment i una construcció
pròpia dels coneixements ofereix la possibilitat d’obtindre un èxit
més gran quan el xiquet o la xiqueta estableix els fonaments que
constitueixen el codi alfabètic d’una llengua.
El mètode d’Iniciació a les lletres que s’ofereix en el projecte

Saber Fer amb tu té una perspectiva plurimetodològica, en la
qual es tenen en compte les peculiaritats que es donen en el procés
d’aprenentatge del llenguatge escrit. Per això, el llibre de l’alumnat
presenta les lletres atenent, des del començament, tant la
discriminació auditiva dels sons com la correcta descodificació
i comprensió d’aquests. La intenció és introduir cada lletra d’una
manera senzilla i seqüenciada, a fi que els estudiants les incorporen
a poc a poc i milloren així la seua competència lingüística.
En les unitats 1, 2, 3, 4 i 5 es presenten totes les lletres, tant en

majúscula com en minúscula, i al costat de cada lletra se n’ofereix
la família de síl·labes (directes i inverses, si és el cas). Una vegada
llegides les combinacions, l’alumnat resoldrà una activitat senzilla
de lectura comprensiva i escriptura centrada en la grafia en qüestió.
75
En les unitats 6, 7 i 8 s’aborda la presentació dels grups
consonàntics, seguint l’esquema habitual del programa.
fr tr
8
fre fro fri fra tro tra tre tri
3 M¬arca i copia. Què fa A¬itor?

1 Ordena i escriu.
A¬itor viatja en tricicle.
4 de fruita. 2 fa 3 suc∫ 1 Fermí
A¬itor viatja en tren.
fl cr 1
fla fle
©ompleta seguint el codi.

fli flo
cru cri cra cre
dr gr dra dre dri gridro gre gra gro
7
2 L¬lig i copia. 4 E¬scriu on corresponga. Quin animal é∫?

3 L¬lig i escriu el∫ nom∫. Qui són?
floretes
cro
falda ©ri cru cocodril dromedari
Greta du un vestit gri∫
Flàvia du una stina
de ha preparat
. i Gràcia té ©igronet a la mà.
Té una gepa a l’esquena.
cant∫ ixent∫ d’ametla. É¬∫ verd i té molte∫ dent∫.
cl
118 119
2
cla
Forma paraule∫ i escriu-le∫ on corresponga.
xan ri te∫
cle cli clo
gl gle gla glo glu
4 R¬epassa, tria i completa.

cla cle tin∫ globus caragol
cal ce net Glòria té un

106 107
Segons la psicòloga Sofia Vernon, especialista en els processos

d’adquisició de la lectura i l’escriptura, en l’ensenyament inicial
del llenguatge escrit es poden distingir tres grans enfocaments:
– L’ensenyament directe, que es fonamenta en una consciència

fonològica prèvia a l’aprenentatge de la lectura i està basat
en la identificació de sons i en la correspondència entre sons
i grafies.
– El llenguatge integral, que parteix del fet que la llengua escrita
és un mitjà de comunicació utilitzat en diferents situacions.
Per això, l’alumnat aprén amb textos reals amb propòsits també
reals.
– L’enfocament constructivista, que proposa situacions guiades

que resulten d’interés per a l’alumnat i afavoreix l’aprenentatge
dels diferents tipus d’unitats lingüístiques.
ENFOCAMENTS D’ADQUISICIÓ
DEL LLENGUATGE ESCRIT
ENSENYAMENT LLENGUATGE ENFOCAMENT

DIRECTE INTEGRAL CONSTRUCTIVISTA
76
La sèrie Saber fer amb tu s’ha elaborat tenint en compte aquests
tres enfocaments, que es desenvolupen al llarg del curs acadèmic.
• L’ensenyament directe. Al llarg del curs, l’alumnat adquirirà

una consciència fonològica mitjançant l’aprenentatge dels sons
de la llengua i l’associació posterior amb la lletra corresponent.
Per a fer-ho, s’ofereix una diversitat d’activitats que afavoreixen
el reconeixement de la grafia en el context d’una paraula,
l’associació amb el so que li correspon, la discriminació de les
famílies de síl·labes d’aquesta lletra i la segmentació de les
paraules estudiades en síl·labes.
• El llenguatge integral. En els textos es fa servir un lèxic

habitual per als xiquets i les xiquetes d’aquestes edats, que
es va enriquint a mesura que augmenta la seua competència
lingüística. Així mateix, es proposen activitats creatives,
es fomenta l’autonomia de l’alumnat en la realització de
les tasques i s’estimula el treball cooperatiu.
• L’enfocament constructivista. Les activitats i els treballs

proposats se situen en àmbits variats (l’escola, el quiosc, la
casa, el teatre, l’hort...) per a afavorir la motivació de l’alumnat,
aspecte que es considera clau en aquest enfocament. D’aquesta
manera, els xiquets i les xiquetes aniran descobrint cada àmbit
mentre troben un sentit pràctic a l’aprenentatge de la llengua
oral i escrita, i tot això farà que augmente el seu interés. A més,
moltes de les activitats que es proposen porten l’alumnat a la
construcció d’unitats lingüístiques amb significat, sense donar
més importància a unes sobre altres (paraules, frases i oracions,
textos complets).
El material d’aula de Saber fer amb tu per a aquest primer curs

inclou el joc de les lletres, que consta de 30 targetes amb
diverses grafies i gomets per a marcar-les quan se senten, de
manera semblant al joc del Bingo, i amb múltiples variants d’ús
tant pel que fa a les targetes mateixes com pel que fa a la
combinació d’aquest recurs amb altres materials del projecte,
tal com s’explica en el fullet que acompanya la caixa del material.
Aquest joc de les lletres permet desenvolupar la consciència
fonològica, afavoreix la reflexió sobre la idea que hi ha una
correspondència entre sons i grafies i també la comprensió que
les lletres poden estar en majúscula i en minúscula, i facilita la
formació posterior de síl·labes i de paraules a partir de les lletres.
Amb la finalitat de treballar el reconeixement de síl·labes, també

es pot utilitzar el dòmino ortogràfic que s’inclou en la caixa de
material d’aula. Hi podreu trobar un joc divertit en què els xiquets
i les xiquetes han d’associar un dibuix amb la síl·laba per la qual
comença el seu nom o viceversa.
77
Després de la presentació de les lletres, l’alumnat serà capaç
d’escriure paraules i oracions senzilles. En aquest moment és
quan resulta convenient treballar la consciència semàntica
dels estudiants mostrant-los la correspondència que hi ha entre
paraules i significats. Amb aquesta finalitat, es poden utilitzar
les targetes de paraules i imatges que s’inclouen també
en la caixa de materials.
El llibre de l’alumnat també contribueix a la pràctica de l’escriptura

de paraules i oracions. A més, en aquest Llibre de recursos per al
professorat s’inclouen fitxes de millora i d’ampliació que ajudaran
els xiquets i les xiquetes a treballar les dificultats que solen sorgir
al començament i que reforcen l’aprenentatge de l’escriptura.
Amb la finalitat de refermar la lectura i l’escriptura es poden fer
activitats col·lectives com les següents, que poden variar-se tant
com calga per adaptar-les a la realitat de la classe.
• Al tacte. Per a treballar les lletres, podeu dur-ne a l’aula algunes
d’una certa grossària retallades (millor si es fa servir un paper
rugós) i demanar a l’alumnat que, amb els ulls tancats, tracte
d’identificar de quina lletra es tracta. A continuació, hauran de
dir una paraula que continga aquesta lletra.
• Notícies fresques. Podeu demanar als xiquets i les xiquetes

que busquen les síl·labes que es presenten en cada moment en
revistes i diaris. Una vegada retallades, podran elaborar murals
amb les famílies de síl·labes associades a una lletra.
• Completa el que escric. Una bona manera de millorar

l’expressió escrita és practicar la compleció d’oracions simples.
Escriviu en la pissarra algunes oracions inacabades perquè
els xiquets i les xiquetes les copien i les completen lliurement.
Per ajudar-los, podeu proporcionar-los una llista de paraules
o sintagmes senzills que els puguen servir.
• Per signes. Un alumne o una alumna eixirà a la pissarra i farà

mímica per a representar una acció (es pot proposar un tema
concret, com ara esports, professions, aficions…). La resta de
la classe escriurà una oració que incloga l’acció representada.
• Rimes. Memoritzar rimes al·literades és un bon recurs per a

treballar i interioritzar els diferents sons. Els xiquets i les xiquetes
poden recitar rimes infantils a l’aula i picar de mans una vegada
quan senten el so que es treballa. En Internet es pot trobar una
gran varietat de rimes apropiades per a dur a terme aquesta
activitat.
78
Jocs
• Veig, veig. Proposeu la vocal o la consonant per la qual
comence el nom d’un objecte que estiga a la vista dels xiquets
i les xiquetes, a fi que ho endevinen.
• És el teu torn. Formeu grups de quatre o cinc membres

i pronuncieu una síl·laba (o una lletra, segons el nivell de
l’alumnat) en veu alta. Per torns, cada grup dirà una paraula
que continga aquesta síl·laba (o lletra). Si en un dels torns
un equip no aporta cap paraula, la resta suma un punt. Es pot
posar un límit per a determinar quantes rondes es fan.
• Paraules creuades. Per a aquest joc cal disposar d’una

quadrícula, com la dels passatemps, amb les caselles en blanc.
Formeu grups de tres o quatre membres i demaneu-los que,
per torns, escriguen una paraula en la quadrícula. En el primer
torn, es podrà escriure lliurement situant una lletra en cada
casella; en la resta dels torns, s’hauran d’escriure les paraules
utilitzant alguna de les lletres de les paraules que ja estiguen
escrites sobre la quadrícula. El joc acaba quan cap dels membres
del grup no siga capaç d’escriure una altra paraula creuada.
• Seguint la pista. Es tria un xiquet o una xiqueta perquè busque

un objecte amagat a l’aula. Els altres companys i companyes
es posen d’acord per a guiar-lo per mitjà de pistes escrites en
notes que aniran lliurant-li de forma ordenada. Es tracta de fer
un recorregut per la perxa de l’aula, la taula del professor,
la pissarra…, fins a arribar al lloc on s’amaga l’objecte.
79
Expressió escrita
Durant aquest primer curs, els alumnes s’inicien en un
aprenentatge que resulta clau en l’etapa d’educació primària:
aprendre a escriure. Els xiquets i les xiquetes comencen amb
l’escriptura de lletres, síl·labes i paraules, fet que suposa posar
en pràctica els seus coneixements sobre la correspondència entre
sons i grafies, i han de fer, a més, exercicis de grafomotricitat amb
la finalitat d’anar controlant i millorant la cal·ligrafia i de guanyar
claredat en l’escriptura. Així mateix, de forma progressiva, també
seran capaços de produir oracions i textos senzills.
L’escriptura és una tasca realment complexa que exigeix adquirir

i perfeccionar diverses habilitats al llarg del temps, com ara
aconseguir una representació gràfica correcta de les lletres,
aplicar regles bàsiques d’ortografia i fer un bon ús de la sintaxi.
Però també s’ha de tindre en compte el context en què es produeix
la situació comunicativa, l’adequació al lector, el missatge que
es vol transmetre, la finalitat d’aquest missatge, el tipus de text…
Per a aconseguir amb èxit aquesta tasca, convé que l’alumnat

siga capaç de valorar, des del començament i de forma positiva,
la importància de comunicar-se per escrit en la vida quotidiana.
Amb aquesta finalitat, el professorat pot mostrar als xiquets i les
xiquetes els nombrosos exemples de comunicació escrita que
es produeixen diàriament (notes, cartells, llistes, cartes, invitacions,
senyals, descripcions, narracions…) i destacar-los que escrivim
per informar sobre els fets que ocorren, per narrar les nostres
vivències, per expressar sentiments, per descriure situacions,
objectes o llocs…
Quan l’alumnat elabore textos, cal valorar la seua iniciativa,

l’esforç per a aconseguir acabar la tasca i la creativitat dels escrits
que produïsquen per a insistir en aquest sentiment positiu envers
l’escriptura. En aquest sentit, és important que les tasques que
es plantegen estiguen molt relacionades amb la vida real dels
xiquets i les xiquetes, per poder desvetlar i mantindre així el seu
interés.
81
En la sèrie Saber fer amb tu es plantegen nombrosos treballs
d’escriptura i un programa específic, Temps per a escriure, en
el qual l’alumnat pot posar en pràctica les habilitats d’expressió
escrita mitjançant activitats graduades de manera convenient.
A més del treball que es porta a terme en el programa d’Iniciació

a les lletres, en les diverses unitats es proposen activitats de
cal·ligrafia, fonamentals perquè els xiquets i les xiquetes continuen
progressant en el control del traç; així com altres exercicis que
impliquen la formació de paraules a partir de síl·labes, o la creació
d’oracions a partir de paraules, entre d’altres.
Temps per a escriure Temps per a escriure

1 ©ompleta i copia seguint el codi. 1 Tria i completa.
c qu
per
M¬i el du orona i es ut. pre ne∫ ∫ pa mi
bar
g gu
bra ze ca ca
À¬ eda du barret i uant∫.
pol
plo me∫ ze sera

2 ©opia amb bona lletra.

A¬bel fa un pastí∫ d'aniversari.
Isabel i Bƒrauli viuen en un poblet
Temps per a escriure Temps per a escriure

Vera li posa onze guinde∫. de platja preció∫.
1 M¬arca i copia la correcta. Què é∫? 1 Relaciona amb números i escriu en ordre. Què fa Roger?
1 2 3
54 96
estoig garatge motxilla
passeig rellotge milotxa Després, Roger es vist.
Al final, Roger es desdejuna.
De primer, Roger es renta la cara.
2 Fixa’t i respon. Què li han regalat a X¬imo?
A X¬imo,

2 Copia amb bona lletra.
A¬rtaix i Natatxa faran un viatge ©al mantindre cada dia una bona
a la X¬ina el me∫ de maig. higiene personal.
84 132
Al llarg de les unitats del llibre, l’alumnat va aprenent diverses

microhabilitats, és a dir, tècniques senzilles i concretes encaminades
a preparar la tasca final que durà a terme en el programa Saber
fer. En aquestes tasques, molt motivadores per la relació amb
situacions pròximes als interessos de les persones d’aquesta edat,
es proposa l’elaboració de textos senzills amb finalitat comunicativa
real, com ara confeccionar un cartell per a la classe, escriure una
nota d’encàrrec, elaborar un horari, donar instruccions, escriure
una notícia… La vinculació d’aquests missatges amb la vida real
contribuirà, sens dubte, al fet que els xiquets i les xiquetes s’adonen
de la importància de l’escriptura en qualsevol àmbit.
82
• Fitxer de paraules. Podeu proposar als alumnes que elaboren
un fitxer per a arreplegar les paraules que vagen aprenent.
En cada fitxa han d’escriure una paraula, la seua definició
i una oració on la facen servir. Quan siga possible, poden
afegir-hi un dibuix que represente aquesta paraula.
• Separe paraules. Escriviu oracions curtes sense espais entre

les paraules. Si ho creieu convenient, podeu indicar en cada cas
quantes paraules formen cada oració. Demaneu als xiquets i les
xiquetes que copien l’oració, separant les paraules correctament.
• Compte paraules. Digueu una oració senzilla en veu alta; tot

seguit, demaneu als estudiants que alcen la mà i que indiquen
amb els dits el nombre de paraules que té l’oració que han sentit.
En acabant, escriviu l’oració en la pissarra perquè els xiquets
i les xiquetes puguen comprovar si ho han encertat.
• Bústia de suggeriments. Una manera de motivar l’alumnat a

escriure i a implicar-se en la marxa de la classe és demanar que,
almenys una vegada per setmana, escriguen algun suggeriment
per a l’aula que puga ser interessant per a tots. Col·loqueu una
bústia en la qual vagen depositant les propostes per a llegir-les
al començament de cada setmana o quan hi haja un nombre
significatiu de temes per comentar.
• Escriure diàlegs. Recopileu algunes pàgines de còmics o contes

amb vinyetes i tapeu el text de les bafarades. Tot seguit, repartiu
fotocòpies d’aquestes pàgines entre els alumnes i demaneu-los
que imaginen una història que s’adiga a les imatges que tenen
i que escriguen els diàlegs per a contar-la en les vinyetes de què
disposen.
• La mascota. Trieu un ninot com a mascota de la classe i feu

que cada divendres un alumne o una alumna se l’emporte
a casa fins al dilluns següent. En un quadern, qui s’haja endut
la mascota ha d’escriure el que ha fet amb aquesta durant el cap
de setmana. Poden afegir-hi fotografies o dibuixos.
• En cadena. Formeu grups d’uns quatre membres i escriviu en

un paper una oració o dues com a començament d’una història
per a cada equip. Demaneu als alumnes que vagen passant-se
el full després que cada persona del grup hi escriga una oració.
Quan acaben, un portaveu de cada equip llegirà el que han
escrit.
• Tauler d’emocions. Proposeu a l’alumnat la creació d’un tauler

a l’aula on puguen escriure sobre els seus sentiments. Així, per
exemple, s’hi poden penjar escrits si algú ha perdut alguna cosa
83
que s’estimava molt, si la mascota d’algun xiquet o alguna
xiqueta té cries o està malalta, si algú està feliç per un motiu
concret…
• De periodistes. Cada cert temps, proposeu als alumnes que

exercisquen de periodistes. Pot ser amb motiu d’una festa,
d’un festival escolar, d’una competició esportiva… La faena
dels xiquets i les xiquetes serà escriure una notícia que conte
el que ha ocorregut. Proposeu-los que elaboren el text donant
resposta a aquestes preguntes: què va passar?, a qui?, quan?,
on?, com? En acabant, llegiran les notícies en veu alta.
Jocs
• Passaparaula. Dividiu la classe en grups i assigneu-los les lletres
de l’alfabet. Una vegada repartides, els xiquets i les xiquetes
han d’escriure definicions d’animals o coses que comencen per
les lletres que els han correspost, però sense dir de què es tracta.
Després, les llegiran en veu alta i els companys i les companyes
dels altres grups hauran d’anotar la resposta que els semble
correcta. Al final, revelaran la solució i cada participant que haja
encertat guanyarà un punt.
• Fred o calent. Podeu amagar per l’aula papers amb les lletres
de l’abecedari. De forma aleatòria, proposeu una lletra perquè
la busquen mentre un alumne o una alumna ix de la classe.
Quan els altres troben la lletra, la persona que estava fora
tornarà a entrar a l’aula i haurà de localitzar la mateixa lletra
seguint les pistes de la resta de la classe, que només podran
dirigir-la dient-li «fred» o «calent».
84
Les dimensions transversals
del projecte
El projecte Saber Fer amb tu posa una atenció especial en

les capacitats imprescindibles per als futurs ciutadans i ciutadanes
del segle XXI. Al llarg de les unitats de totes les àrees curriculars
s’inclouen programes destinats a desenvolupar aquests aspectes,
que considerem dimensions transversals essencials.
Una d’aquestes dimensions són les habilitats de comunicació.

En Saber Fer amb tu es treballen en profunditat totes les destreses
comunicatives de l’alumnat a través de seccions específiques,
presents en totes les unitats:
• La secció Temps per a parlar i escoltar i les activitats destacades

amb aquesta etiqueta promouen la comunicació oral de l’alumnat.
En aquestes activitats es fomenta l’expressió oral, l’escolta activa
i el respecte dels torns de paraula, i s’ajuda a prendre consciència
de la importància de respectar les opinions dels altres.
• En la secció Temps per a llegir es treballa la competència

lectora mitjançant la lectura de tot tipus de textos, i la capacitat
d’anàlisi de la informació per a traure conclusions personals.
• Finalment, en les activitats destacades amb l’etiqueta Temps

per a escriure, es treballen totes les habilitats necessàries per
a assolir un bon domini de la comunicació escrita.
Una altra de les novetats importants que incorpora el projecte

Saber Fer amb tu és el treball específic amb els processos de
pensament, amb l’objectiu d’ensenyar als xiquets i les xiquetes
com raonar d’una manera més eficaç. Aprendre a pensar
i desenvolupar el raonament lògic, enriquir la intel·ligència
emocional i fomentar la creativitat són habilitats que es treballen
a través dels barrets de colors, inspirats en l’obra Sis barrets per a
pensar, d’Edward de Bono. Aquest autor utilitza barrets de colors
diferents per a representar els diferents angles, perspectives
o punts de vista a partir dels quals es pot abordar una situació
determinada. En el nostre projecte es destaquen amb barrets
de tres colors les propostes que impliquen determinats processos
mentals.
85
Les activitats que persegueixen entrenar el pensament lògic
van acompanyades d’un barret de color blau. S’hi posen en joc
les estratègies i rutines que són necessàries per a aconseguir
un aprenentatge autònom i eficaç, amb l’objectiu que els alumnes
adquirisquen habilitats de pensament d’ordre superior:
interrelacionar coneixements entre si; enfortir la comprensió;
sintetitzar les idees més importants; i, finalment, retindre
i recordar la informació.
Les propostes orientades al desenvolupament de la intel·ligència

emocional estan destacades amb un barret de color roig,
el color de les emocions. Els seus objectius fonamentals són
la identificació de les emocions, l’autogestió i la regulació
emocional, l’expressió de les emocions i el desenvolupament
de les habilitats socials i les interpersonals, tot parant una atenció
especial a l’empatia. Es proposen activitats i dinàmiques breus
que promouen el desenvolupament de la competència emocional
en tots els vessants.
Finalment, però no menys important, s’invita l’alumnat a fer ús

de la creativitat per a generar pensaments nous. La creativitat
implica tindre una imaginació viva, capaç d’adaptar-se a diferents
contextos i de donar respostes enginyoses a situacions o problemes
inesperats. Les propostes d’aquest tipus que s’inclouen en els llibres,
destacades amb un barret de color verd, impliquen posar en joc
la imaginació, recrear situacions de forma original, fer propostes
innovadores, analitzar possibilitats i proposar solucions alternatives.
Una altra dimensió que adquireix una gran importància en

el projecte Saber Fer amb tu és l’aprenentatge cooperatiu,
que promou que l’alumnat desenvolupe la seua capacitat
de treballar conjuntament per a aconseguir un objectiu comú.
El treball cooperatiu suposa un important factor de motivació,
i millora també el rendiment i l’aprenentatge. Perquè el treball
cooperatiu siga eficaç, s’han de donar aquests requisits:
• Que hi haja un objectiu comú, compartit per tots els membres

del grup, i un estatus d’igualtat entre ells.
• Que hi haja una relació d’interdependència positiva entre

els xiquets i les xiquetes.
• Que hi haja actituds de cooperació i ajuda mútua, i també

un vincle afectiu.
En els materials del projecte es fan propostes d’activitats cooperatives

que requereixen diferents nivells d’agrupament: treball per parelles,
treball en equip i treball en grup-classe. A més, en acabar cada
trimestre s’inclou un projecte breu, anomenat «Cooperem», en què
es posa en joc una tècnica d’aprenentatge cooperatiu concreta.
86
En Saber Fer amb tu també es presta atenció a la revisió
i autoavaluació del treball realitzat. L’alumnat té un paper
actiu en el procés d’ensenyament i, per tant, es promou,
des de les edats més primerenques, la reflexió personal
sobre l’aprenentatge propi per a millorar el coneixement de
si mateixos i detectar fortaleses i debilitats. Per això, en totes
les unitats s’inclouen rúbriques senzilles perquè els xiquets i les
xiquetes prenguen consciència del que van aprenent i valoren
el treball que han realitzat.
Per acabar, una altra dimensió important en Saber Fer amb tu

és la gamificació, una metodologia que busca motivar l’alumnat
a través de la mecànica dels jocs i que els activa la concentració,
l’esforç i la curiositat, grans motors de l’aprenentatge. Aquest
tipus d’aprenentatge facilita la interiorització de coneixements
i simplifica i fa més amenes les activitats difícils. Així mateix,
fomenta la companyonia i la comunicació i, en conseqüència,
genera experiències positives entre els estudiants.
El material que l’alumnat necessita per a dur a terme el joc

que es proposa en el projecte es proporciona juntament amb
el llibre de Matemàtiques, tot i que la nostra pretensió és que
la gamificació arribe a la resta d’àrees, perquè el joc ajuda a
transformar l’aula i a crear un ambient estimulant i motivador.
87
Recursos
fotocopiables.
Avaluació
89
El sistema d’avaluació Santillana
El projecte Saber Fer amb tu ofereix un ampli conjunt

de recursos per a facilitar la tasca del professorat i respondre
a les seues necessitats, i atén tots els aspectes de l’avaluació:
• Avaluació de continguts. Proves de control per a cada

unitat didàctica i proves d’avaluació trimestrals i finals per
a comprovar el nivell d’adquisició dels principals conceptes
i procediments.
• Avaluació per competències. Proves trimestrals integrades

que avaluen el grau d’adquisició de les competències.
• Generador de proves d’avaluació. Eina informàtica que

permet elaborar proves d’avaluació personalitzades mitjançant
la selecció d’activitats a través d’un sistema de filtres. També
permet al professorat editar i modificar les activitats i fins i tot
incloure-hi altres exercicis d’elaboració pròpia.
• Gestor d’avaluació. Aplicació informàtica que està connectada

a un gestor de programació i que facilita elaborar proves
d’avaluació i portar un registre detallat de les qualificacions
dels alumnes. Incorpora també una eina que permet elaborar
informes d’avaluació i gràfics comparatius a partir de les dades
del gestor.
91
de continguts
L’avaluació de continguts permet controlar el procés d’ensenyament
i aprenentatge efectuant una comprovació permanent del nivell
d’adquisició dels continguts. Com a suport per a facilitar aquesta
tasca, s’ofereixen els recursos següents:
1. Avaluació inicial. Prova destinada a fer una valoració de

la situació de partida dels estudiants a l’inici del curs.
2. Avaluació de les unitats didàctiques. Per a cada unitat

es proporcionen:
• Proves de control. S’ofereixen dues proves de diferent

nivell:
– Control B. Prova de nivell bàsic en què s’avaluen
els continguts mínims que tot l’alumnat ha d’adquirir.
És l’opció recomanada per a l’estudiant model de Llengua
Dialoga.
– Control A. Prova de nivell avançat. És l’opció pensada per a
un alumnat amb un domini important de la llengua.
• Estàndards d’aprenentatge avaluables i solucions.

En una taula es presenten els estàndards d’aprenentatge
concretats per a cada unitat didàctica i es relacionen amb
les activitats de les proves plantejades. També hi figuren les
solucions de totes les activitats.
3. Avaluacions trimestrals. Per a dur a terme un seguiment

de l’alumnat en acabar cada trimestre, es proporcionen
els recursos següents:
• Proves d’avaluació trimestral. Estan destinades a avaluar

els continguts més importants que s’han treballat en cada
trimestre. Es proporcionen tres proves:
– Avaluació trimestral B. Prova de nivell bàsic, recomanada
en termes generals per a l’alumnat de Llengua Dialoga.
– Avaluació trimestral A. Prova de nivell avançat.
– Avaluació trimestral E. Prova destinada a un nivell
d’excel·lència que suposa un major repte intel·lectual.
4. Avaluació final. Per a fer una avaluació global de

l’aprenentatge, s’hi inclouen els elements següents:
• Proves d’avaluació final. Dissenyades per a avaluar

l’adquisició dels continguts fonamentals del curs.
92
Es faciliten dues proves:
– Avaluació final B. Prova de nivell bàsic, destinada
a la gran majoria de xiquetes i xiquets que segueixen
el llibre de Llengua Dialoga.
– Avaluació final A. Prova de nivell avançat.
5. Quadre de registre. Graella per a recollir les qualificacions

que els xiquets i les xiquetes han obtingut en cada prova.

per competències
El projecte Saber Fer amb tu proporciona proves dissenyades per
a avaluar el desenvolupament i l’adquisició de les competències
educatives per part de l’alumnat.
Les proves d’avaluació per competències són complementàries

a les que es proposen per a l’avaluació de continguts. Tant les
unes com les altres avaluen els processos cognitius i el progrés en
l’aprenentatge, si bé les segones estan més guiades pel currículum
de les àrees i les primeres, per la contribució d’aquestes àrees a
l’assoliment de les competències educatives.
Per al primer curs d’educació primària, el nostre projecte editorial

ofereix els recursos següents:
1. Proves d’avaluació per competències. S’ofereixen proves

trimestrals integrades a fi de comprovar el grau d’avanç dels
estudiants en l’adquisició de les competències.
2. Estàndards d’aprenentatge. Els estàndards d’aprenentatge

del perfil de la competència i els seus indicadors d’assoliment
es posen en relació amb les activitats de la prova.
3. Nivells d’assoliment. Per a cada prova es proporcionen,

juntament amb el solucionari, quatre nivells d’assoliment
a fi d’ajudar el professorat a corregir i valorar el treball que
ha realitzat l’alumnat.
4. Fulls de registre. S’ofereix un full de registre de puntuacions

per a cada una de les proves, en què s’inclouen els criteris per a
valorar-les qualitativament.
93
Avaluació
de continguts
MATERIAL FOTOCOPIABLE © 2019 EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. 95

Avaluació inicial
Nom Data
1 Pinta. Per quina comencen?
o a e u o i
e o i u
2 R¬epassa le∫ vocal∫.
balena illa
mico oliera
ullere∫ cuina
96 MATERIAL FOTOCOPIABLE © 2019 EDICIONS VORAMAR, S. A. / SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L.
AVALUACIÓ INICIAL
3 Tria i copia. Què diuen?
A¬iii! E¬ooo! Uiii!
4 Pinta le∫ que tinguen p o P i marca la correcta. Què é∫?
E P
P u peu
p pou
a
p e
5 R¬elaciona majúscule∫ i minúscule∫.
PA PE PI PO PU
pi pu pa pe po
AVALUACIÓ INICIAL
6 Tria i copia. Què é∫?
pipa papà
o pupa? o mamà?
poma pom
o mapa? o pam?
7 E¬scriu on corresponga. Quin soroll fan?
L¬a, la, la! Pipipí! Pom, pom!

AVALUACIÓ INICIAL
8 Pinta la correcta. Què é∫?
pèl lila polp
mel mula pal
9 Sƒubratlla i copia. Què fa?

Palma mol al molí.
Palma pela el pomelo.
10 L¬lig i escriu. Qui són?

Pol mou la pala
i M¬ali apila el poal.

1 Prova de control MODEL B
Nom Data
1 R¬elaciona le∫ que siguen igual∫.
SOPA AULA MOS POMA
mo∫ poma aula sopa
2 Sƒubratlla la correcta. Què é∫?
pome∫ polo∫
o pomelo∫? o pile∫?
sala pasta
o tala? o postal?
3 R¬epassa i marca. Qui é∫ Tinet?
Tinet té un∫ patin∫.

MODEL B 1
4 Tria la correcta i completa.
alumne∫ dona
E¬l∫ pinten el sol.
L¬a pinta la sala.
5 L¬lig i marca la correcta.
Te o poliol, Ten∫ timonet,

Daniel? Dèlia?
Daniel demana te a Dèlia.

Daniel demana timonet a Dèlia.
1 Prova de control MODEL A
Nom Data
1 Passa de majúscula a minúscula.
SOL PASTÍS
TELA SALMÓ
2 Tria i completa.
∫ n E¬lie é∫ me ut.
t p M¬a ilde inta.
n l Sƒa ti té un panta ó.
3 Tria la correcta i copia.
Pep unta el pa de mel.

Tània tasta la salsa.

MODEL A 1
4 R¬elaciona i completa amb el, la, el∫ i le∫.
maleta
postal∫
dau∫
panda
5 L¬lig, encercla el dibuix correcte i escriu. Qui són?
Tomi tapa el pot de tinta

i Sƒalma ol el∫ pètal∫.

Nom Data
1 E¬ncercla le∫ que comencen per f.
2 R¬elaciona. Tenen r o rr?
ramat reina
torre marró
r rr
serra resta
3 E¬ncercla i copia. Quine∫ tenen h?
H¬elena diu hola

a l’home de l’hotel.

MODEL B 2
4 L¬lig, tria i escriu.
foca esquimal
R¬emei raqueta
L’ filma la .
té una .
5 L¬lig i relaciona amb número∫.
1 Quim i R¬oqui corren ràpidament.

2 R¬afa ha demanat macarron∫.

Nom Data
1 ©ompleta amb fa, fe, fi, fu.
deu∫ lda
m mo ta
2 R¬elaciona i completa amb r o rr.
ei to ada a ò∫ edolí
3 E¬scriu paraule∫ amb h. Què són?

MODEL A 2
4 L¬lig i marca le∫ verdadere∫.

H¬ala, R¬aquel!
R¬oc, em cau Sƒe l’endú el ratolí!
la dent!
A R¬oc li cau un pèl.

A R¬aquel li cau una dent.
E¬l ratolí ∫‚endú la dent.
L¬e∫ foque∫ ∫‚enduen la dent.
5 Fixa’t i completa amb un, una, un∫ o une∫.
una mosca mosque∫

escut un∫ escut∫
un pa pan∫
tomaca une∫ tomaque∫
Nom Data
1 E¬ncercla segon∫ el codi: g gu .
regal
àguila espagueti∫
got
2 Sƒubratlla le∫ que tenen r suau.
corona raïm torre pera

3 Forma paraule∫ i relaciona.
bú∫ le lí bústia
vi ti na violí
ba o a balena
MODEL B 3
4 ©ompleta. Qui é∫?
Z¬oe esmorza R¬osa esmorza al

a casa cada dia. parc cada dia.
É¬∫ É¬∫
5 R¬atlla la paraula mal escrita i copia-la corregida.
gat való pinzell

formige∫ avió zero
go∫ violete∫ caza
anguila vaca onze

Nom Data
1 ©ompleta amb g o gu.
E¬l o∫ e∫ ita À¬ eda.

M¬ar arida toca la itarra.
A¬u usta ha fet alete∫
de fi e∫ seque∫.
rem ram
E¬l sura en l’aigua.
ferro fira
L¬a està tancada.
torrat terrat
H¬onori estén al .
MODEL A 3
3 L¬lig i copia el∫ nom∫ destacat∫ on corresponga.

Navega el meu veler
fent zig-zag pel mar.
E¬l vent li dona impul∫,
de poc el fa volar.
4 L¬lig i anota una paraula de cada tipu∫.
E¬l go∫ del meu amic Pau

e∫ diu L¬upo. L¬i encanta agafar
una pilota i córrer pel parc.
ANOMENA UNA PERSONA

ANOMENA UN ANIMAL
ANOMENA UNA COSA
Nom Data
1 E¬ncercla el dibuix correcte. Què é∫?
julivert botija joia
2 R¬epassa, tria i completa. Quin esport fan?
judo gimnàstica
Giné∫ fa
Joana fa
3 Tria i repassa. Què usem per a fer una festa?
dolço∫ bassal antifaço∫ invitació

MODEL B 4
4 ©opia on corresponga.
ull orella llengua cabell∫
5 Sƒeguix l 'ordre i escriu.
4 3 2 1
a la pol∫. al·lèrgia té L¬luí∫
3 2 1 4
til·la beu Bƒegonya en tassa.
6 Pinta la correcta.
Tinc el∫ cabell∫ curta. lliso∫.
É¬∫ un bunyol deliciosa. dolç.

Nom Data
1 E¬scriu cada número on corresponga i completa.
1 2
Júlia Josep
penja el pijama taronja.

neteja le∫ joie∫ del joier.
2 ©ompleta amb j o g.
L¬a irafa e∫ men a la ti a.
E¬u eni ha perdut un pen oll.
E¬l ardiner olora el esmil.
3 Ordena i escriu.
E¬l alça el forçut pe∫.

MODEL A 4
4 Tria i completa. Quina falta en cada grup?
s∫ ll ny
um pa a ima
ba al carro a ta ó
lle a pi ol bo
5 L¬lig i completa amb paraule∫ del text.
A¬li llegia novel·le∫

de llegende∫ de cavall∫,
de goril·le∫ a la selva
i satèl·lit∫ espacial∫.
ll l·l

Avaluació del primer trimestre MODEL B
Nom Data
1 R¬elaciona amb número∫.
1. SOL 2. TALP 3. PONT 4. TAULA
2 R¬elaciona.
la dent le∫ pinte∫
el∫ pan∫ el didal
3 R¬epassa i unix.
un terrò∫ una foca
un∫ home∫ une∫ roque∫

MODEL B
4 E¬ncercla en el dibuix.
un fanal
una raqueta
un∫ rem∫
un baló
gavardina cuinera balena
6 L¬lig i encercla. Qui é∫ Júlia?
Júlia va amunt i avall

sense moure‚∫ del sofà:
llegint novel·le∫ d'aventura
té la diversió segura!
Avaluació del primer trimestre MODEL A
Nom Data
1 R¬elaciona i escriu le∫ lletre∫ que falten.
te da au∫ antasma pon
2 ©ompleta amb el, la, el∫ o le∫.
pinada punt sabate∫
salon∫ nina pantan∫
3 R¬atlla le∫ incorrecte∫ i escriu-le∫ bé on corresponga.
ome ham hou

oli hospital

MODEL A
4 ©ompleta amb un, una, un∫ o une∫.
un coco un∫ coco∫
regal regal∫
una coca coque∫
figa figue∫
5 Ordena i escriu.
©inta una pel·lícula. veu
pesca al llac Gustau gelat.

Avaluació del primer trimestre MODEL E
Nom Data
1 E¬scriu due∫ paraule∫ de cada tipu∫.
ANOMENEN ANOMENEN ANOMENEN

PERSONES ANIMALS COSES
2 R¬atlla la paraula mal escrita en cada oració.

Despré∫, escriu l 'oració sencera correctament.
R¬ramon diu hola.
E¬mma hesquia molt bé.
E¬l caqui té un cuqet.

MODEL E
3 Observa i completa. Què té Z¬acarie∫ al traster?
un perol
una
un∫
une∫
4 R¬epassa i completa amb la correcta.
∫/s∫ ta a opa mu ol
c/ç pe a irere∫ eba
r/rr esqui ol abosa ca anc

Nom Data
1 E¬ncercla la correcta. Què é∫?
xalet xinxeta
xocolate xampú
cotxe butxaca
fardatxo dutxa
2 R¬elaciona i repassa.
passeig mareig estoig

3 Tria i completa.
peixo∫ A¬leix
té un pòster amb
cinc de color∫.
MODEL B 5
4 Sƒubratlla due∫ cose∫ que t’agradaria tindre i anota -le∫.
politja equip de metge rellotge
visita corretja pastí∫ de

a la llotja formatge
M’agradaria tindre
5 L¬lig i completa. Què hi ha encerclat?
M¬eritxell ha demanat
un tutú per a ballar,
un∫ , una
i une∫ de muntar.
Nom Data
1 Tria i completa.
R¬icard té un empa
x tx d’an ove∫.
E¬l ermà major

tx g
du a el menut.
Pel ma fem volar

tx ig la milo a.
2 Tria el títol correcte del llibre i copia’l.
L'aneguet lleig E¬l peixet d'or
L¬a ©aputxeta R¬oja Viatge a la L¬luna

MODEL A 5
3 Bƒusca el∫ nom∫ i copia’l∫.

M O T X I L L A
E V A I X E L L
E S T O I G C S
X I N X E T A E
X Z M O E V I S
4 Tria i completa. ©om són?
dolça simpàtic∫ nou misteriose∫
un rellotge
una coca
un∫ patge∫
une∫ petjade∫
Nom Data
1 Tria i completa. Quina falta?
lí la fun fan bom bam
mo bu da be ta
2 ©ompleta segon∫ el codi: pr pl .
Tinc el∫ àtan∫ A¬ra li’n pose una

a bon eu! bossa ena!
No, que om in
massa. Vull
une∫, per favor!

MODEL B 6
3 Observa i completa. Què et posarà∫?
abric impermeable
H¬ui em pose l’ .
Demà em posaré l’ .
4 ©ompleta segon∫ el codi: el , la o l ' .
ham premi mànega
bloc brusa obridor
5 M¬arca i copia la correcta. Què fa Rut?
R¬ut agafa el paraigua perquè plou.

R¬ut agafa el raspall i e∫ pentina.

Nom Data
1 E¬scriu una síl·laba en cada casella.
roca cadira paret
2 ©ompleta amb el, la o l ' i encercla. Qui ho diu?
E¬m pose banyador,

casquet al cap i ullere∫,
tovalla a mà,
el∫ tap∫ a le∫ orelle∫…
A aigua ja me‚n vaig
per aprendre a nadar!
3 ©ompleta amb bl o pl.
A¬l at anc hi ha
une∫ quante∫ prune∫.
A¬ma e passeja per la atja.

MODEL A 6
4 E¬ncercla pr i pl i marca el dibuix correcte.

E¬l príncep de Panòplia no para de plorar:
el∫ rei∫ no li permeten jugar tot sol al prat.
5 Bƒusca paraule∫ amb br i copia-le∫ on corresponga.
P A R B R E X
S B R U I X A
B R E S S O L
C A B R A F I
6 E¬scriu una paraula amb cada so de la r.
r suau r forta

Nom Data
1 Pinta le∫ paraule∫ que formen esta oració i copia -la.
L¬a música clàssica é∫ agradable.
L¬a é∫ no
agradable. clàssica amable.
cançó música
2 R¬epassa i relaciona.
creïlla creu crinera sucrera
3 Sƒubratlla cl i marca. Qui é∫ ©leo?
©leo munta en bicicleta.

MODEL B 7
4 ©opia la correcta.
granota angle
o granera? o ungla?
rogle ogre
o regle? o agre?
5 R¬elaciona. ©om e∫ diuen?
Griset Vilaclara ©ristian
6 ©ompleta amb el∫ nom∫ corresponent∫.
porta el seu conill
al veterinari de .

Nom Data
1 Sƒepara le∫ paraule∫, compta-le∫ i escriu bé cada oració.
Bƒernatmenjarose∫. paraule∫
E¬lpallassoésdivertit. paraule∫
L¬amarefalapaella. paraule∫
2 ©ompleta amb cr o cl.
MENÚ DE HUI
òtxine∫ al vapor.
A¬rrò∫ amb osta.
ep de ementina.
Bƒon profit!

MODEL A 7
3 Inventa una oració utilitzant cada nom propi.
Griset
M¬iquel Vilaclara
4 E¬ndevina i escriu paraule∫ amb c o qu.
E¬l guerrer se‚m posa al braç

per poder-se defensar.
Sƒi la sopa et vol∫ menjar

a mi no m’haurà∫ d’usar.
Sƒi ten∫ tot∫ el∫ ingredient∫,

posa‚m al forn i em couré.
Nom Data
1 Sƒubratlla la correcta. Què é∫?
llamp tovalla bassal bota
pluja impermeable núvol paraigua
2 E¬scriu on corresponga le∫ paraule∫ que ha∫ subratllat.
El dus obert per a protegir-te de la pluja.
És un clot poc fondo que s’ha omplit d’aigua.
És una peça de roba que et poses quan plou.
El veus quan hi ha tempesta, abans que trone.
3 Tria i completa.
Patrici finestra vidre
neteja el
de la .

MODEL B 8
fro for ders dres
çut pe
tar tra fla fal
o∫ ma
fel fle fer fre
txa co
5 L¬lig i escriu el∫ nom∫. Qui són?
A¬driana toca la guitarra

mentre E¬ster pela la gamba.

Nom Data
1 ©ompleta amb el o la. Despré∫ copia on corresponga.
dutxa cotxe patinet casa
Estan en
masculí
Estan en
femení
2 ©opia le∫ que tenen fr i fl on corresponga.
calfar fletxa africana frase
unflar firma Alfred flauta
fr
fl

MODEL A 8
3 Ordena i escriu.
e∫ tre
lle∫
dre∫
pe
tra pe
zi
4 ©ompleta amb ga, gue, go, gu.
Gre ri apa la fo ra
amb un poal d’ai a.
5 M¬arca i copia l’opció correcta.
A lluís li agraden els ocells. són tan bonics!

A lluís li agraden els ocells. Són tan bonics!
A Lluís li agraden els ocells. Són tan bonics!

Avaluació del segon trimestre MODEL B
Nom Data
1 E¬ncercla pr i subratlla pl.
No tingueu pressa! Però Puc menjar

buideu el∫ plat∫, eh? plàtan despré∫?
2 R¬elaciona i copia. Què é∫?
bresquilla bruixa cable blat

MODEL B
3 L¬lig i copia.
L¬a crema de creïlla crema.
L’oncle arregla la granera.
4 Ordena i escriu.
4 3 1 2
fresca. fruita Gregori compra
5 M¬arca la correcta.
fromiga flauta
formiga faluta
turita drac
truita darc
Avaluació del segon trimestre MODEL A
Nom Data
1 E¬scriu separant en síl·labe∫.
castell armari papallona
2 E¬scriu oracion∫ amb le∫ paraule∫ proposade∫.
nespres cistella Plàcid
bresquilles Blai cabàs
3 E¬scriu. Què é∫?

MODEL A
4 ©opia tre∫ plat∫ i elabora el teu menú.
RESTAURANT L’OGRE FELIÇ
Croquetes de closca de caragol.

Grills cruixents gratinats.
Ungles grogues amb salsa de clarió.
Tentacles de polp ensucrats.
Creps de pèls de tigre fregits.
1r
2n
3r
5 ©ompleta amb el, la o l '.
frigorífic ostra
entrepà dragó
fruita fletxa
Avaluació del segon trimestre MODEL E
Nom Data
1 Fixa’t en le∫ que tenen la mateixa forma, ordena

le∫ síl·labe∫ i escriu le∫ paraule∫.
dal da
pe la
ra sa gue
en fo
Té due∫ síl·labe∫
Té tre∫ síl·labe∫
Té quatre síl·labe∫
2 ©ompleta amb pr, pl, br o bl.
©lara om i el at.
M¬anel com a une∫ i àtan∫.
L¬a bi ioteca té molt∫ lli e∫.

MODEL E
3 ©ompta i pinta le∫ paraule∫ que formen le∫ oracion∫.
A¬drià troba un tresor. paraules
A¬drià troba tresor.

clava un
©loe pren un refresc gelat. paraules
©loe un refresc
pren poliol gelat.
4 ©ompleta amb la grafia adequada seguint el codi.
x/ig tj/tg
SORTE DEL DIA DE LA SALUT
_Via e a ©ala M¬i ana.
_A¬llo ament a l’H¬otel R¬o .
_E¬sto de ampú∫.
_M¬assa e iné∫.
Participeu-hi!
Nom Data
1 Tria i copia la correcta. Què fan?
Anna es llava la cara.
Anna es pentina amb cura.
Enric es dutxa de matí.
Enric es talla els cabells.
Beatriu s’eixuga les mans.
Beatriu es llava les mans.
Elisabet es raspalla les dents.
Elisabet es raspalla els cabells.

MODEL B 9
2 Copia on corresponga.
barnús sabó xampú raspall
3 Repassa i completa amb la paraula anterior que corresponga.
E¬n∫ llavem el∫ cabell∫ amb el .
4 Relaciona amb números. Què fa Maria per desdejunar-se?
1 De primer, Maria posa els cereals en el bol.
2 Després, Maria hi posa la llet.
3 Al final, Maria es menja els cereals amb llet.

Nom Data
1 Completa i escriu seguint els models.
la taula le∫ taule∫
el raspall el∫ raspall∫
la planta
el llibre
2 Tria i completa.
cotxe cotxes
E¬l va carregat de malete∫.
gallines gallina
L¬e∫ picotegen la dacsa.
telèfons telèfon
E¬l∫ no funcionen.
MODEL A 9
3 Copia on corresponga. Què fa Tomeu?
De primer, Tomeu es dutxa. Finalment, Tomeu es posa el pijama.
Després, Tomeu s’eixuga els cabells.
4 Tria i completa. Què toquen?
clarinet A¬mb gràcia i finor,
tambor
A¬mbrò∫ toca el .
timbal H¬umbert ∫'ho passa genial

trombó tocant el .
Nom Data
1 Ordena les lletres i escriu. Quin animal és?
r r
s b o
e l
i a
qu o s a
e v
l a r c
n b a o é l
2 Indica quins animals anteriors viuen en cada lloc.
BOSC

MAR

MODEL B 10
3 Completa amb el nom de l’animal que corresponga.
H¬em vist una

saltant a la tolla.
Una enorme
vola molt alt al cel.
4 Ordena i escriu els titulars.
2 3 1 4
troben una espècie nova Uns experts d’ocell.
3 2 4 1
atrapades es queden al bosc. Unes excursionistes

Nom Data
1 Encercla i copia les paraules que siguen verbs.
bosc acaba
corre gespa
conduïxen canta
juguen carlota
2 Copia la correcta. Què fan?
Els cérvols corren pel prat.
Els cérvols pasturen al prat.
Pasqual escala la muntanya.
Pasqual passeja per la muntanya.

MODEL A 10
3 Marca i copia el titular adequat.
A Benifulla celebren A Benifulla inauguren

el dia de la bicicleta. el teatre.
4 Llig i copia les paraules amb mp.
Al costat de l’Albufera
Roser treballa al seu camp.
Envoltada d’agrons i ànecs,
que són els millors companys,
cada temporada hi planta
coliflors i cebes tendres,
carabasses i encisams.

Nom Data
1 Relaciona cada hortalissa amb el seu nom.
carlota cireres tomaca llima poma pera
2 Completa amb el nom de la fruita i les seues característiques.
groc roig allargada arredonida
L¬a é∫ de color
i té forma .
E¬l é∫ de color
i té forma .

MODEL B 11
3 Pinta la correcta i escriu. Què és?

De color taronja,
l’encisam
i de cos redó.
Mira’m i remira’m: la taronja
la pista és el color!
É¬∫ .
Tinc forma redoneta, la ceba

per dins, molt blanca soc,
el plàtan
i si em talles a trossos
ploraràs a muntó!
É¬∫ .
4 Marca i escriu. Quins aliments posaries en una macedònia?
maduixes encisam
ceba pera
poma carlota

Nom Data
1 Tria i copia. Què fan?
dorm dormen balla ballen menja mengen
2 Tria i escriu on corresponga.
elabora passen visita fan
Bƒriseida i la seua família el matí

al museu del xocolate. E¬l pare
una exposició. L¬a mare postre∫.
I Bƒriseida i el seu germanet Bƒlai
esculture∫ de xocolate. Que divertit!
MODEL A 11
3 Encercla la correcta i escriu la descripció.

Nom maduixa / llima
Color groc / roig
Forma quadrada / redona
L¬a é∫ de color
L¬a seua forma é∫
Nom plàtan / pera

Color groc / taronja
Forma allargada / redona
4 Copia on corresponga. Què són?
poma carlota taronja albergínia
SÓN VERDURES
SÓN FRUITES
5 Escriu una paraula amb br i una altra amb bl.

Nom Data
1 Tria i completa amb la paraula adequada.
visitants Museu vigilant guia dinosaures
A¬hir, al de ©ièncie∫
Natural∫, van inaugurar una
exposició sobre .
Una molt simpàtica va explicar
al∫ molte∫ cose∫ interessant∫ sobre
esto∫ animal∫. I un xiquet e∫ va quedar mirant
un tiranosaure tanta estona, que e∫ va despistar.
de la seua família. Per sort, el el va
ajudar a trobar-lo∫!
2 Escriu el número que correspon 1

a cada element del dibuix.
visitants esquelets 2
3
guia vigilant
4
MODEL B 12
3 Observa i relaciona. Per on passarà Miquel per anar al parc?
teatre
parc
botiga
perruqueria
De primer passarà pel teatre.
Després arribarà al parc.
A continuació passarà per la botiga.
Finalment passarà per la perruqueria.
4 Pinta del mateix color cada pregunta i la seua resposta.
De què és el museu? Obrin a les 10 del matí.
A quina hora obrin? És gratuïta per als estudiants.
Quant val l’entrada? És de Ciències Naturals.

Nom Data
1 Observa i completa. Quan ho fa Cristina: abans, ara

o després?
1 2 3
©ristina va fer un dibuix.

©ristina pinta el dibuix.
©ristina ensenyarà el dibuix.
2 Tria i completa. Què fa cada dia?
patinaré vaig nadar faig
A¬hir a la piscina.
H¬ui el∫ deure∫.
Demà sobre gel.

MODEL A 12
3 Observa i completa. Per on passarà Lluïsa per anar a casa?
gimnàs biblioteca
casa
supermercat
De primer passarà pel

Despré∫ passarà per la
A continuació
Finalment
4 Completa amb ? o . .
©oneixeu M¬untamunt É¬∫ un poblet que hi ha

al∫ peu∫ d’una serra Sƒabeu quant∫ veïn∫
i veïne∫ té No arriba al∫ tre∫-cent∫
Que poquet∫, veritat
Avaluació del tercer trimestre MODEL B
Nom Data
1 Tria i completa.
Finalment De primer Després
L¬a meua germaneta Irene va passar

la vesprada de diumenge pintant.
va pintar un cavall
ben bonic. va pintar
una marieta d’allò mé∫ graciosa.
va pintar una granota
molt simpàtica. I é∫ que Irene està feta
tota una artista!
2 Relaciona cada grup de paraules amb el tema corresponent.
cuc raspall carlota

conill colònia poma
cérvol sabó ceba
àguila tovalla taronja
L’hort El bosc El bany

MODEL B
3 Relaciona amb números. Què són?
1. rabosa 2. mussol 3. granota 4. esquirol
4 Copia el titular correcte.
Uns turistes troben una cria

de tauró a la platja.
Un gos salva un xiquet al riu.
5 Tria i completa. Qui ho fa?
La vigilant / La guia
explica un quadre.
Els visitants / Els vigilants * *
miren l’exposició.
* *

Avaluació del tercer trimestre MODEL A
Nom Data
1 Encercla els verbs en singular i subratlla els que estan

en plural.
Molts animals viuen al bosc.
El sol il·lumina el paisatge.
Les formigues busquen menjar.
Una abella vola entre les flors.
2 Completa amb verbs en el temps que corresponga.
A¬hir A¬nna .
H¬ui .
Demà .
MODEL A
3 Encercla la forma correcta en cada cas.
E¬l / el meu animal
preferit é∫ l’àguila. Té / té
un vol R¬àpid / ràpid i elegant que m‚encanta.
Un / un dia m‚agradaria vore‚n una de prop,
perquè nomé∫ l’he vist per Televisió / televisió !
4 Completa. Què fa cada u?
E¬l metge el genoll d’A¬nna.
E¬l pare un quadre a la paret.
E¬l∫ gosso∫ al carrer.

5 Copia esta oració corregint la paraula ratllada.
Ara la mare va treballar amb l’ordinador.

Avaluació del tercer trimestre MODEL E
Nom Data
1 Escriu en plural seguint el model.
L’esquirol s’amaga. E¬l∫ esquirol∫ ∫‚amaguen.

La rabosa corre. L¬e∫
El pollet piula.
La granota salta.
2 Escriu. Què fa Andrea?
De primer, A¬ndrea
3 Completa el titular segons la foto.
E¬nric Garcia guanya

MODEL E
4 Fixa’t i escriu correctament el text que ha perdut les majúscules.
dissabte aniré
Doncs jo aniré
al cine. voré
d’excursió a
una pel·lícula
l’Albufera. De segur
d’aventures!
que m’ho passaré
molt bé!
5 Descriu la fruita que t’agrade més.
L¬a fruita que m‚agrada mé∫ é∫

.
É¬∫ de color
i .
6 Escriu una pregunta per a cada resposta.
–Són les cinc i mitja.
–Visc a Beniterra.

Avaluació final MODEL B
Nom Data
1 Pinta i copia la correcta. Com s’escriu?
hotel rrata forqueta eriçó
otel rata forceta ericó
2 Completa segons el codi.
g gu
ane et aleta
b v
aló a ió
z ∫
ro a on e

MODEL B
3 Observa i respon. Què és?

És un gelat o una botija?
Són uns dolços o unes cireres?
És un mussol o una zebra?
4 Relaciona per a formar oracions i escriu-les al seu lloc.
El quiosquer atenen el pacient.
La mestra ven revistes.
Els metges explica la lliçó.

Avaluació final MODEL A
Nom Data
1 Relaciona i escriu.
hipopòtam
el
pinça
indi
la
planta
l’
llibre
2 Completa amb un, una, uns, unes.
flor∫ home∫ casa

caragol serp cosine∫
3 Llig i escriu els noms on corresponga.
Andreu ha vist una aranya en una teranyina.
Persona

Animal

Cosa


MODEL A
4 Ordena i escriu.
el Empar timbal. toca
Ambròs al acampa jardí.
5 Completa amb abans, ara o després.
1 2 3
1. , Jaume es va pintar la cara.
2. , Jaume es disfressa de pallasso.
3. , Jaume actuarà per als xiquets.
6 Marca i copia la correcta.
Ja ha arribat l’estiu. Que bé!
ja ha arribat l’estiu. que bé!

Avaluació per
competències

Primer trimestre. El dia de Reis
Nom Data
E¬l dia de R¬ei∫, Joan va trobar

esto∫ regal∫ davall de la finestra.
Què deu haver-hi din∫ de la caixa?
1 E¬scriu el dia i el me∫ en què Joan va rebre el∫ regal∫.
2 Què pot haver-hi din∫ de la caixa? L¬lig la carta que

Joan va enviar al∫ R¬ei∫ i dibuixa-ho amb llapi∫
de color∫.
Bƒenvolgut∫ R¬ei∫ M¬ag∫,

E¬nguany m’he portat bé. Voldria que
em portàreu un monopatí, un cotxe
teledirigit i un conte de superheroi∫.
A¬h!, i porteu també un∫ patin∫
per a la meua germana, que
m‚ajuda molt amb el∫ deure∫.
M¬olt∫ beset∫,
Joan

Avaluació per competències
3 Pinta le∫ caselle∫ que corresponen a esto∫ número∫. Despré∫

completa ordenant le∫ síl·labe∫ de le∫ caselle∫ pintade∫.
• una unitat • 1 desena i 3 unitat∫

• 9_5= • 1 desena i 7 unitat∫
• 4+3= • e l número anterior a 10
• 8+6= • el número posterior a 18
0
LA 1
UN 2
SO 3
PA 4
COT
A la caixa hi ha
5
CI 6
TO 7
XE 8
RRI 9
TE
10
TI 11
NET 12
SU 13
LE 14
DI
15
PER 16
ÇA 17
RI 18
E 19
GIT
É¬∫ el que havie∫ dibuixat aban∫?
4 E¬n quina habitació va trobar Joan el∫ regal∫?

Observa el plànol de sa casa i completa.
E¬l∫ va trobar

Segon trimestre. Resolc un enigma
Nom Data
E¬t∫ un bon detectiu? Posa’t a prova

i descobrix le∫ piste∫ que t’ajudaran
a saber qui é∫ ©arle∫.
1 Ordena le∫ paraule∫ i descobrix la primera pista.
camiseta ratlle∫. de Du una
Pista 1

2 Per a saber quin número du ©arle∫ al¬ pantaló,

resol le∫ reste∫ i en acabant suma el∫ resultat∫.
11 13 14
-4 -6 -9
+ + =
Pista 2 E¬l pantaló de ©arle∫ té el número .
3 ©opia el text canviant le∫ paraule∫ subratllade∫

per altre∫ que signifiquen el contrari i obtindrà∫
la tercera pista.
Carles és un xiquet baix. Té el cabell

ros i llis. Sempre està trist.
Pista 3

4 R¬atlla el∫ número∫ que tenen 6 unitat∫ i escriu la quarta

pista amb le∫ síl·labe∫ del∫ número∫ que queden.
68 66 26 69 16
L¬i E¬∫ le∫ en pi
62 56 64 63 68
can co ta cui dar
6 61 8 76 60
blan le∫ plan da. te∫.
Pista 4
5 A¬ra llig tote∫ le∫ piste∫, pensa qui é∫ ©arle∫ i encercla’l.
6 Quina pista t’ha costat mé∫ de descobrir?

E¬xplica per què.

Tercer trimestre. Organitze una festa
Nom Data
El 26 de juny, Agnés fa 7 anys. Eixe dia vol fer

una festa a casa per celebrar-ho amb els amics
i les amigues. Podries ajudar-la a preparar
el seu aniversari?
1 Llig i escriu el nom de cada xiquet al costat de la seua foto

per a fer la llista de convidats. Inclou-hi el teu nom i dibuixa’t.
LLISTA DE CONVIDATS Albert és veí d’Agnés

i company de l’equip
de futbol del barri.
Laura és la millor amiga

d’Agnés. Quasi sempre
es pentinen iguals.
I és que a les dues
els encanten les trenes.
Maria té 9 anys. És
la germana major
de Laura i té tantes
pigues com son pare.
Martí és un xiquet alegre

i afectuós. La mestra
l’ha assegut al costat
d’Agnés perquè l’ajude,
ja que Martí no aprén tan
de pressa com els altres.

2 Recorda que cal preparar les invitacions.

Quines dades cal posar-hi? Marca.
El dia i l’hora de la festa.

El regal que han de dur els convidats.
El nom de l’escola d’Agnés.
L’adreça de la casa d’Agnés.
3 Seguix les indicacions, pinta en el plànol la casa d’Agnés

i escriu-ne l’adreça.
Des del parc, continua recte
CARRER BRISA
CARRER AIRE
per l’Albereda. Quan arribes

CARRER VENT
al final, gira a la dreta.
Després, agafa el primer carrer BIBLIOTECA
a l’esquerra i just al costat de CARRER OCEÀ

CARRER MAR
la biblioteca està ma casa.
HOSPITAL ESCOLA
ALBEREDA
CARRER LLAC CARRER DE L’AIGUA

CARRER RIUET
ESGLÉSIA
CA PLAÇA
RR MARINA
ER
DE
LE
SO
PARC NE
MONTVERD S
A¬gné∫ viu al carrer , número .

4 La festa d’Agnés durarà dues hores. A quina hora acabarà?

Observa i completa.
12 12
11 1 11 1
10 2 10 2
Començarà 9
8
3
4
Acabarà 9
8
3
4
7 5 7 5
6 6
5 Ara ja pots escriure la invitació amb les dades que coneixes

i decorar-la com vulgues.
FESTA
D’ANIVERSARI!
6 Agnés vol decorar sa casa per a la festa. Com pot fer-ho?

Escriu algunes idees.

7 Tria tres aliments d’esta botiga per al berenar

i completa la taula.
ALIMENTS PREUS
Calcula quants diners

cal pagar en total.
E¬n total cal pagar
ibuixa els bitllets i les monedes

D
que necessites per a pagar
la compra.

Estàndards
d’aprenentatge
i solucions

Avaluació inicial
ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE* Activitats
Identifica les vocals i les grafies p, m i l. 1, 2, 4
Realitza correctament el traç de les grafies proposades. 2, 3, 6, 7, 9, 10

Identifica i associa minúscules i majúscules. 5
Relaciona imatges amb paraules i textos senzills. 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10
Llig i comprén paraules i oracions senzilles. 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10
Copia paraules i oracions senzilles. 3, 6, 7, 9, 10
Solucions
1. Cal pintar: a (agulla) / e (estrella) /
i (indi) / o (ou) / u (ull).
2. Comproveu que l’alumne repassa
les vocals correctament.
3. Per ordre de dibuixos: Uiii! / Aiii! /
Eooo!
4. Resposta gràfica (RG). Cal marcar:
pou.
5. Cal relacionar: PA - pa / PE - pe /
PI - pi / PO - po / PU - pu.
6. pupa / papà / mapa / pom.
7. Gaita: Pipipí! / Tambor: Pom, pom! /
Cantant: La, la la!
8. Cal pintar: pèl / mula / polp.
9. Cal subratllar i copiar: Palma pela
el pomelo.
10. Xiquet: Pol / Xiqueta: Mali.
* Concreció dels estàndards d’aprenentatge del currículum oficial per a cada curs i unitat didàctica.
182
Proves de control UNITAT
1
Activitats
ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE* Nivell bàsic Nivell avançat
Model B Model A
Discrimina les majúscules i les minúscules i sap escriure-les. 1 1
Identifica i discrimina les grafies s, t, d i n, i les usa i les escriu
1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 5
correctament.
Completa oracions amb les paraules i les grafies proposades. 4 2
Identifica i sap usar el, la, els i les segons les paraules que
4
acompanyen.
Llig i comprén paraules i textos senzills relacionats amb imatges. 2, 3, 4, 5 2, 3, 4, 5
Solucions
Model B Model A
1. SOPA - sopa / AULA - aula / 1. sol / pastís / tela / salmó.
MOS - mos / POMA - poma. 2. Elies és menut.
2. Cal subratllar: pomelos / polos / sala / Matilde pinta.
postal. Santi té un pantaló.
3. Cal marcar el dibuix de l’esquerra. 3. Tània tasta la salsa.
4. Els alumnes pinten el sol. 4. Vigileu que relacionen correctament
La dona pinta la sala. les imatges i les paraules: la maleta /
5. Cal marcar: Daniel demana timonet les postals / els daus / el panda.
a Dèlia. 5. Cal encerclar el dibuix de la dreta.
Xiqueta: Salma / Xiquet: Tomi.
* Concreció dels estàndards d’aprenentatge del currículum oficial per a cada curs i unitat didàctica.
183
2
Activitats
ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE Nivell bàsic Nivell avançat
Model B Model A
Identifica i discrimina les grafies f, r/rr, h, c/qu, i les usa i les escriu
1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 4, 5
correctament.
Discrimina grafies relacionades amb un mateix so: r/rr i c/qu. 2, 4, 5 2, 4
Completa paraules amb les grafies proposades. 1, 2
Completa sintagmes i oracions amb les paraules proposades. 4 5
Llig i comprén paraules i textos senzills relacionats amb imatges. 3, 4, 5 1, 2, 4, 5
Identifica i sap usar correctament les formes un, una, uns, unes. 5
Solucions
Model B Model A
1. Cal encerclar: fantasma / flam / fanal / 1. fideus / falda / fum / mofeta.
font. 2. Vigileu que relacionen correctament
2.
r: ramat / reina / resta. les imatges i les paraules: rei / torrada /
rr: torre / serra / marró. arròs / redolí.
3. Helena / hola / home / hotel. 3. huit / hipopòtam / ham.
4. L’esquimal filma la foca. 4. Cal marcar: A Raquel li cau una dent.
Remei té una raqueta. El ratolí s’endú la dent.
5. D’esquerra a dreta: 2, 1. 5. unes mosques / un escut / uns pans /
una tomaca.
184
3
Activitats
Model B Model A
Identifica i discrimina les grafies g/gu, r (suau), b, v, s/z, i les usa
1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 4
i les escriu correctament.
Completa paraules i textos amb les grafies i les paraules proposades. 4 1, 2
Llig i comprén paraules i textos senzills relacionats amb imatges. 1, 2, 3, 4 1, 2, 3
Reconeix, discrimina i escriu paraules que anomenen persones,
4
animals i coses.
Solucions
Model B Model A
1. àguila / got / espaguetis / regal. 1. El gos esguita Àgueda.
2. Cal subratllar: corona, pera. Margarida toca la guitarra.
Augusta ha fet galetes de figues
3. Vigileu que relacionen correctament per seques.
formar les paraules.
2. El rem sura en l’aigua.
4. Primer dibuix: És Rosa. La fira està tancada.
Segon dibuix: És Zoe. Honori estén al terrat.
5. Paraules corregides: formigues / baló / 3. D’esquerra a dreta: vent / veler / mar.
casa.
4. ANOMENA UNA PERSONA → amic,
Pau.
ANOMENA UN ANIMAL → gos, Lupo.
ANOMENA UNA COSA → pilota, parc.
185
4
Activitats
Model B Model A
Identifica i discrimina les grafies j/g, ç/c, ss, ll, l·l i ny, i les usa
1, 2, 3, 4, 5, 6 1, 2, 3, 4, 5
Completa i escriu paraules i textos senzills amb les grafies i paraules

2, 4 1, 2, 4, 5
proposades.
Forma oracions seguint l’ordre de les paraules proposades. 5 3
Llig i comprén paraules i textos senzills relacionats amb imatges. 1, 2, 3, 4, 6 1, 2, 3, 5
Solucions
Model B Model A
1. julivert: primer dibuix / botija: segon 1. 1. Júlia penja el pijama taronja.
dibuix / joia: primer dibuix. 2. Josep neteja les joies del joier.
2. Ginés fa judo. 2. La girafa es menja la tija.
Joana fa gimnàstica. Eugeni ha perdut un penjoll.
3. Cal repassar: dolços / antifaços / El jardiner olora el gesmil.
invitació. 3. El forçut alça el pes.
4. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 4. llum, palla, llima / bassal, carrossa,
orella, cabells, ull, llengua. tassó / llenya, pinyol, bony.
5. Lluís té al·lèrgia a la pols. 5. ll: llegia, llegendes, cavalls.
Begonya beu til·la en tassa. l·l: novel·les, goril·les, satèl·lits.
6. Cal pintar: llisos / dolç.
186
Proves d’avaluació del primer trimestre
Activitats
Model B Model A
Identifica i discrimina les grafies apreses al llarg del trimestre,
1, 2, 3, 4, 5, 6 1, 2, 3, 4, 5
i les usa i les escriu correctament.
Identifica el, la, els, les i els usa correctament. 2 2
Identifica un, una, uns, unes i els usa correctament. 3, 4 4
Ordena i escriu oracions. 5
Llig i comprén paraules i textos senzills relacionats amb imatges. 1, 2, 3, 4, 5, 6 1, 3, 4, 5
Solucions
Model B Model A
1. D’esquerra a dreta en el dibuix: 1. Vigileu que relacionen correctament
4 (taula), 1 (sol), 2 (talp), 3 (pont). les imatges i les paraules: tenda / daus /
2. Vigileu que relacionen correctament fantasma / pont.
les imatges i les paraules. 2. la pinada / el punt / les sabates /
3. Vigileu que relacionen correctament els salons / la nina / els pantans.
les imatges i les paraules: un terròs / 3. Cal ratllar: ome / hou.
una foca / uns homes / unes roques. Primer dibuix: home.
4. D’esquerra a dreta: uns rems, un baló, Segon dibuix: ou.
un fanal, una raqueta. 4. un coco → uns cocos.
5. Per ordre de dibuix: cuinera / balena / un regal → uns regals.
gavardina. una coca → unes coques.
una figa → unes figues.
6. Cal encerclar el dibuix de dalt.
5. Cinta veu una pel·lícula.
Gustau pesca al llac gelat.
187
Proves d’avaluació del primer trimestre
Activitats
ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE Nivell d’excel·lència
Model E
2, 3, 4
És capaç d’escriure substantius de persona, d’animal i de cosa. 1
Reconeix errors d’escriptura i esmena les grafies equivocades. 2
Reconeix les formes un, una, uns i unes i les usa correctament. 3
Llig i comprén paraules i textos senzills relacionats amb imatges. 2, 3, 4
Solucions
Model E
1. Resposta lliure (RL).
2. Rramon diu hola. → Ramon diu hola.
Emma hesquia molt bé. → Emma esquia molt bé.
El caqui té un cuqet. → El caqui té un cuquet.
3. un perol / una balena / uns violins / unes roses.
4. tassa / sopa / mussol /
peça / cireres / ceba /
esquirol / rabosa / carranc.
188
5
Activitats
Model B Model A
Identifica i discrimina les grafies x, tx, ig, ix, tj/tg, i les usa
1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3
Completa paraules i textos senzills amb les grafies i les paraules
2, 3, 4, 5 1, 4
proposades.
Llig, reconeix i comprén paraules i textos senzills relacionats
1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 4
amb imatges.
Sap associar noms amb adjectius respectant la concordança. 4
Solucions
Model B Model A
1. xocolate / xinxeta / cotxe / butxaca 1. Ricard té un empatx d’anxoves.
2. Vigileu que relacionen correctament El germà major dutxa el menut.
les imatges i les paraules: passeig / Pel maig fem volar la milotxa.
mareig / estoig. 2. Viatge a la Lluna.
3.
Aleix té un pòster amb cinc peixos 3. De dalt a baix en la sopa de lletres:
de colors. motxilla / vaixell / estoig / xinxeta.
4. Resposta model (RM): M’agradaria 4. un rellotge nou / una coca dolça /
tindre un equip de metge i una corretja. uns patges simpàtics / unes petjades
5. peluixos / nina / botes. misterioses.
189
6
Activitats
Model B Model A
Identifica i discrimina els grups pr, pl, br, bl, i els usa i els escriu
2, 3, 4 3, 4, 5
correctament.
Coneix la síl·laba, la identifica i separa paraules en síl·labes. 1 1
Completa paraules i textos senzills amb les grafies i les paraules
1, 2, 3, 4 2, 3
proposades.
Identifica i sap usar el, la i l’. 4 2
Coneix la grafia r i discrimina quan representa el so suau i quan
1, 6
representa el so fort.
Solucions
Model B Model A
1. molí / bufanda / bombeta. 1. ro-ca / ca-di-ra / pa-ret.
2. –Tinc els plàtans a bon preu! 2. Em pose el banyador,
–No, que omplin massa. Vull prunes, casquet al cap i ulleres,
per favor! tovalla a la mà,
–Ara li’n pose una bossa plena! els taps a les orelles...
3. Hui em pose l’impermeable. A l’aigua ja me’n vaig
Demà em posaré l’abric. per aprendre a nadar!
Cal encerclar el dibuix de dalt.
4. l’ham / el premi / la mànega /
el bloc / la brusa / l’obridor. 3. Al plat blanc hi ha unes quantes
prunes.
5. Cal marcar i copiar: Rut agafa el Amable passeja per la platja.
paraigua perquè plou.
4. Cal marcar amb un cercle:
príncep, prat.
Cal marcar amb un quadrat:
Panòplia, plorar.
Cal marcar el dibuix de l’esquerra.
5. bressol / cabra / arbre / bruixa.
6. RL.
190
7
Activitats
Model B Model A
Identifica i discrimina els grups cr, cl, gr, gl, i els usa i els escriu
1, 2, 3, 4, 5, 6 2
correctament.
Coneix les grafies c i qu i sap usar-les correctament. 4
Sap reconéixer les paraules que formen una oració. 1 1
Identifica i sap usar noms propis de persona, animal i lloc. 3
Llig i comprén paraules i textos senzills relacionats amb imatges. 1, 2, 3, 4, 5, 6 1, 3, 4
Solucions
Model B Model A
1. Cal pintar: La / música / clàssica / és / 1. Bernat menja roses. → 3 paraules.
agradable. El pallasso és divertit. → 4 paraules.
La música clàssica és agradable. La mare fa la paella. → 5 paraules.
2. Vigileu que relacionen correctament 2. MENÚ DE HUI
les imatges i les paraules: creïlla / creu / Clòtxines al vapor
crinera / sucrera. Arròs amb crosta.
3. Cleo munta en bicicleta. Crep de clementina.
Cal marcar el segon dibuix. Bon profit!
4. granota / ungla / regle / ogre. 3. RL.
5. Primer dibuix → Cristian. 4. escut / forqueta / coca.

Segon dibuix → Griset.
Tercer dibuix → Vilaclara.
6. Cristian porta el seu conill Griset
al veterinari de Vilaclara.
191
8
Activitats
Model B Model A
Identifica i discrimina els grups fr, fl, tr, dr, i els usa i els escriu
3, 4, 5 2, 3
correctament.
Sap amb quines paraules ha d’usar el o la (masculí i femení). 1
Reconeix, discrimina i escriu paraules amb ga, gue, gui, go, gu. 4
Coneix la norma d’escriptura de la majúscula al principi de text
5
i després de punt.
Utilitza correctament el vocabulari de la unitat. 1, 2
Solucions
Model B Model A
1. llamp / impermeable / bassal / paraigua. 1. la dutxa / el cotxe / el patinet / la casa.
2. 1. paraigua / 2. bassal / Estan en masculí: el cotxe / el patinet.
3. impermeable / 4. llamp. Estan en femení: la dutxa / la casa.
3. Patrici neteja el vidre de la finestra. 2. fr: africana / frase / Alfred.

fl: fletxa / unflar / flauta.
4. forçut / pedres /
ostra / flama / 3. estrelles / pedres / trapezi.
fletxa / cofre. 4. Gregori apaga la foguera amb
5. Ester / Adriana. un poal d’aigua.
5. Cal marcar i copiar:
A Lluís li agraden els ocells. Són tan
bonics!
192
Avaluació del segon trimestre
Activitats
Model B Model A
Reconeix els grups consonàntics pr, pl, br, bl, cr, cl, gr, gl, fr, fl,
1, 2, 3, 4, 5 2, 4, 5
tr i dr, i els escriu correctament.
Llig i comprén paraules i textos senzills relacionats amb imatges. 1, 2, 3, 4, 5 2, 3, 5
Sap separar paraules en síl·labes. 1
Ordena paraules per escriure oracions. 4 2
Sap emprar el, la o l’ de manera adequada per a les paraules
5
proposades.
Identifica el gènere, masculí o femení, de les paraules proposades. 5
Sap distingir els sons de la r en determinades paraules. 3
Solucions
Model B Model A
1. Cal encerclar: presa / després. 1. cas-tell / ar-ma-ri / pa-pa-llo-na.
Cal subratllar: plats / plàtan. 2. RM. Plàcid té una cistella de nespres.
2. Vigileu que relacionen correctament Blai té un cabàs de bresquilles.
les paraules i les imatges: bruixa / blat / 3. pera / rellotge / pintor / reina.
cable / bresquilla.
4. RL. Vigileu que copien bé els noms
3. La crema de creïlla crema. dels plats.
L’oncle arregla la granera.
5. el frigorífic / l’ostra / l’entrepà /
4. Gregori compra fruita fresca. el dragó / la fruita / la fletxa.
5. Cal marcar: formiga / flauta /
truita / drac.
193
Avaluació del segon trimestre
Activitats
Model E
Coneix la síl·laba i forma paraules a partir de les seues síl·labes. 1
Reconeix les paraules que formen una oració. 3
Reconeix els grups consonàntics pr, pl, br, bl, cr, cl, gr, gl, fr, fl,
2, 3
tr i dr, i els escriu correctament.
4
Llig i comprén paraules i textos senzills relacionats amb imatges. 1, 2
Solucions
Model E
1. Té dues síl·labes → pedal.
Té tres síl·labes → foguera.
Té quatre síl·labes → ensalada.
2. Clara ompli el plat.
Manel compra prunes i plàtans.
La biblioteca té molts llibres.
3. Adrià troba un tresor. → 4 paraules.
Cloe pren un refresc gelat. → 5 paraules.
Comproveu que pinten les paraules adequades en cada cas.
4. SORTEIG DEL DIA DE LA SALUT
– Viatge a Cala Mitjana.
– Allotjament a l’Hotel Roig.
– Estoig de xampús.
– Massatge xinés.
Participeu-hi!
194
9
Activitats
Model B Model A
Identifica i usa correctament les grafies que coneix. 1, 2, 3, 4 1, 2, 3, 4
Llig i comprén paraules i textos senzills relacionats amb imatges. 1, 2, 4 1, 2, 3, 4
Identifica si hi ha un element o més d’un (singular i plural). 1, 2
Sap ordenar una seqüència amb paraules que indiquen ordre. 4 3
Reconeix el grup mb en determinades paraules i sap
4
escriure-les bé.
Utilitza correctament el vocabulari de la unitat. 1, 2, 3
Solucions
Model B Model A
1. Anna es pentina amb cura. / 1. les taules / els raspalls / les plantes /
Enric es dutxa de matí. / els llibres.
Beatriu es llava les mans. / 2. El cotxe va carregat de maletes.
Elisabet es raspalla les dents. Les gallines picotegen la dacsa.
2. raspall / sabó / Els telèfons no funcionen.
barnús / xampú. 3. De primer, Tomeu es dutxa.
3. Ens llavem els cabells amb el xampú. Després, Tomeu s’eixuga els cabells.
4. 2, 3, 1. Finalment, Tomeu es posa el pijama.
4. Amb gràcia i finor
Ambròs toca el tambor.
Humbert s’ho passa genial
tocant el timbal.
195
10
Activitats
Model B Model A
Coneix el verb, l’identifica i sap usar-lo. 1, 2
Sap ordenar i escriure titulars de diari adequats a cada imatge. 4 3
Reconeix el grup mp en determinades paraules i sap escriure-les bé. 4
Utilitza correctament el vocabulari de la unitat. 1, 2, 3
Solucions
Model B Model A
1. esquirol / rabosa / 1. acaba / corre / conduïxen / canta /
balena / cérvol. juguen.
2. BOSC: esquirol, rabosa, cérvol. 2. Els cérvols pasturen al prat.
MAR: balena. Pasqual escala la muntanya.
3. Hem vist una granota saltant 3. Cal marcar i copiar: A Benifulla celebren
a la tolla. / Una àguila enorme el dia de la bicicleta.
vola molt alt al cel. 4. camp / companys / temporada.
4. Uns experts troben una espècie nova
d’ocell.
Unes excursionistes es queden
atrapades al bosc.
196
11
Activitats
Model B Model A
Identifica el que fan uns personatges (verb en singular o en plural). 1, 2
Sap descriure hortalisses de manera senzilla. 2 3
Reconeix hortalisses a partir de descripcions senzilles. 3
Llig i escriu correctament paraules amb br i bl. 2, 5
Utilitza correctament el vocabulari de la unitat. 1, 2, 3, 4 3, 4
Solucions
Model B Model A
1. Línia superior. 1. dorm / ballen / menja.
Primer dibuix → tomaca. 2. Briseida i la seua família passen el matí
Segon dibuix → llima. al museu del xocolate. El pare visita
Tercer dibuix → carlota. una exposició. La mare elabora
Línia inferior. postres. I Briseida i el seu germanet Blai
Primer dibuix → pera. fan escultures de xocolate. Que divertit!
Segon dibuix → cireres.
Tercer dibuix → poma. 3. La maduixa és de color roig. La seua
forma és redona.
2. La maduixa és de color roig i té forma El plàtan és de color groc. La seua
arredonida. / El plàtan és de color forma és allargada.
groc i té forma allargada.
4. Són verdures → carlota, albergínia.
3. Cal pintar: la taronja / la ceba. Són fruites → poma, taronja.
És la taronja. / És la ceba.
5. RM. Zebra / poble.
4. Cal marcar i copiar: maduixes / poma /
pera.
197
12
Activitats
Model B Model A
Identifica el verb en present, passat i futur i el relaciona amb
1, 2
marcadors temporals.
Reconeix i utilitza expressions per a explicar un itinerari per escrit. 3 3
Identifica i sap utilitzar correctament el signe ? en les preguntes. 4
Relaciona preguntes i respostes de manera adequada. 4
Llig i comprén paraules i textos senzills relacionats amb imatges. 1, 2, 3 1, 2, 3
Utilitza correctament el vocabulari de la unitat. 1, 2
Solucions
Model B Model A
1. Ahir, al Museu de Ciències Naturals, 1. Abans Cristina va fer un dibuix.
van inaugurar una exposició sobre Ara Cristina pinta el dibuix.
dinosaures. Una guia molt simpàtica Després Cristina ensenyarà el dibuix.
va explicar als visitants moltes coses 2. Ahir vaig nadar a la piscina.
interessants sobre estos animals. Hui faig els deures.
I un xiquet es va quedar mirant un Demà patinaré sobre gel.
tiranosaure tanta estona, que es va
despistar de la seua família. Per sort, 3. De primer passarà pel gimnàs.
el vigilant el va ajudar a trobar-los! Després passarà per la biblioteca.
A continuació passarà pel supermercat.
2. 4. visitants / 1. esquelets / 3. guia / Finalment arribarà a casa.
2. vigilant.
4. Coneixeu Muntamunt? És un poblet
3. De primer → passarà pel teatre. que hi ha als peus d’una serra. Sabeu
Després → passarà per la botiga. quants veïns i veïnes té? No arriba als
A continuació → passarà per la tres‑cents. Que poquets, veritat?
perruqueria.
Finalment → arribarà al parc.
4. Cal pintar per parelles:
De què és el museu? És de Ciències
Naturals.
A quina hora obrin? Obrin a les 10 del
matí.
Quant val l’entrada? És gratuïta per als
estudiants.
198
Avaluació del tercer trimestre
Activitats
Model B Model A
Identifica si un verb està en singular o en plural i els utilitza
1, 4
correctament.
Sap usar els verbs en present, passat o futur, segons corresponga. 2, 4, 5
Aplica la norma d’ús de la majúscula a l’inici de text i darrere de punt. 1, 4 3, 5
Empra marcadors textuals per a ordenar accions. 1
Determina el titular que correspon a una imatge. 4
Utilitza correctament el vocabulari del trimestre. 2, 3, 5
Solucions
Model B Model A
1. La meua germaneta Irene va passar 1. Cal encerclar: il·lumina / vola.
la vesprada de diumenge pintant. Cal subratllar: viuen / busquen.
De primer va pintar un cavall ben 2. RM. Ahir Anna va pintar un quadre.
bonic. Després va pintar una marieta Hui Anna juga a bàsquet.
d’allò més graciosa. Finalment va Demà Anna tocarà el trombó.
pintar una granota molt simpàtica.
I és que Irene està feta tota una artista! 3. Cal encerclar: El / Té / ràpid / Un /
televisió.
2. cuc, conill, cérvol, àguila → El bosc.
raspall, colònia, sabó, tovalla → El bany. 4. RM. El metge cura el genoll d’Anna.
carlota, poma, ceba, taronja → L’hort. El pare penja un quadre a la paret.
Els gossos juguen al carrer.
3. D’esquerra a dreta: 4. esquirol /
3. granota / 1. rabosa / 2. mussol. 5. Ara la mare treballa amb l’ordinador.
4. Un gos salva un xiquet al riu.

5. La guia explica un quadre.
Els visitants miren l’exposició.
199
Avaluació del tercer trimestre
Activitats
Model E
Sap passar al plural unes oracions en singular. 1
És capaç d’escriure oracions a partir d’imatges per a descriure
2, 3
una seqüència o redactar un titular.
Sap escriure correctament les majúscules al principi de text
2, 4
i després de punt.
Redacta una descripció senzilla. 5
Sap formular preguntes a partir de respostes donades. 6
Solucions
Model E
1. Els esquirols s’amaguen.
Les raboses corren.
Els pollets piulen.
Les granotes salten.
2. RM. De primer, Andrea fa els deures.
Després, Andrea dina.
Finalment, Andrea es raspalla les dents.
3. RM. Enric Garcia guanya el primer premi del concurs literari.
4. Dissabte aniré al cine. Voré una pel·lícula d’aventures!
5. RM. La fruita que m’agrada més és el plàtan. És de color groc
i la seua forma és allargada.
6. RM. Quina hora és? / On vius?
200
Avaluació final
Activitats
Model B Model A
Coneix les grafies i els grups estudiats, els identifica i els usa
1, 2, 3, 4 1, 2, 3, 4, 5, 6
correctament.
Sap quan cal usar el, la o l’. 1
Identifica i sap usar un, una, uns i unes correctament. 3 2
Reconeix i escriu noms de persona, animal i cosa. 3
Llig correctament paraules i textos senzills relacionats
1, 2, 3, 4 3, 4, 5, 6
amb imatges.
Forma i escriu oracions. 3, 4 4
Sap completar una seqüència amb marcadors temporals
5
i els relaciona amb els temps verbals adequats.
Reconeix l’ús de les majúscules al principi i després de punt
3, 4 5, 6
Solucions
Model B Model A
1. Cal pintar i copiar: hotel / rata / forqueta / 1. l’hipopòtam / la pinça / l’indi /
eriçó. la planta / el llibre.
2. aneguet - galeta / baló - avió / rosa - 2. unes flors / uns homes / una casa /
onze. un caragol / una serp / unes cosines.
3. És un gelat. / Són unes cireres. / 3. Persona: Andreu / Animal: aranya /
És un mussol. Cosa: teranyina.
4. Per ordre de dibuixos: 4. Empar toca el timbal. / Ambròs acampa
La mestra explica la lliçó. al jardí.
El quiosquer ven revistes. 5. 1. Abans / 2. Ara / 3. Després.
Els metges atenen el pacient.
6. Cal marcar i copiar: Ja ha arribat l’estiu.
Que bé!
201
Registre de qualificacions
Unitat Unitat Unitat Unitat Avaluació Unitat Unitat

Alumnes
1 2 3 4 1r trimestre 5 6

AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
Unitat Unitat Avaluació Unitat Unitat Unitat Unitat Avaluació Avaluació

7 8 2n trimestre 9 10 11 12 3r trimestre final

Primer trimestre. AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
El dia de Reis
ESTÀNDARDS
COMPETÈNCIES INDICADORS
QUE S’AVALUEN
D’APRENENTATGE
D’ASSOLIMENT
Activitats
(PERFIL DE LA COMPETÈNCIA)
Copsa el propòsit dels textos Identifica l’objecte de textos

llegits. Identifica les parts de d’ús quotidià en l’entorn: notes,
COMUNICACIÓ
l’estructura organitzativa dels cartes, postals… 2
LINGÜÍSTICA textos i n’analitza la progressió
temàtica.
Descompon, compon i Descompon números de fins a
arredoneix números naturals dues xifres en desenes i unitats
COMPETÈNCIA
i decimals, i interpreta el valor i en forma de suma. 3
MATEMÀTICA de posició de cada una de
les seues xifres.
Utilitza amb rigor i precisió Utilitza amb precisió
el vocabulari adquirit per a el vocabulari adquirit
elaborar treballs amb en la unitat per a fer 1
la terminologia adequada els treballs de classe.
COMPETÈNCIA als temes tractats.
SOCIAL I CÍVICA
Analitza informacions Interpreta les imatges i les
relacionades amb l’àrea associa amb el contingut
4
i maneja imatges, taules, i amb el mitjà pel qual es
gràfics i esquemes. transmeten.
Activitats Solucions Nivells
El dia 6 de gener. A. No ho intenta.

B. No recorda la data del dia de Reis.
1
C. Escriu la data incompleta (falta el dia o el mes.)
D. Ho fa correctament amb bona cal·ligrafia.
RG A. No ho intenta.
B. Té dificultats per comprendre què se li demana.
2 C. Dibuixa el cotxe teledirigit.
D. D
ibuixa el cotxe teledirigit però diu que també
podrien ser els patins.
1, 4, 7, 14, 13, 17, 9, 19. (Cal pintar A. No ho intenta.
les caselles corresponents.) B. Necessita molta ajuda per a resoldre l’activitat.
3
A la caixa hi ha un cotxe teledirigit. C. Du a terme l’activitat amb poca ajuda.
• RL D. Du a terme l’activitat a soles correctament.
Els va trobar al seu dormitori. A. No ho intenta.
B. T
é dificultats per a reconéixer les habitacions
4 en el plànol.
C. Escriu «dormitori», sense precisar quin.
D. Precisa que és el dormitori de Joan.
Nivell A. 1 punt Nivell B. 2 punts Nivell C. 3 punts Nivell D. 5 punts
204
Segon trimestre. AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Resolc un enigma
ESTÀNDARDS
QUE S’AVALUEN
D’APRENENTATGE
D’ASSOLIMENT
Activitats
Aplica correctament els signes Ordena paraules per a escriure

de puntuació, l’accentuació oracions. 1
i les normes ortogràfiques.
Coneix, reconeix i usa Reconeix i utilitza paraules que
sinònims i antònims. compleixen criteris prèviament
3
establits: significa el mateix,
COMUNICACIÓ significa el contrari.
LINGÜÍSTICA Comprén el sentit del que
Mostra comprensió, amb
un cert detall, de diferents ha llegit. 5
tipus de textos no literaris.
Expressa per escrit opinions, Expressa per escrit opinions
reflexions i valoracions pròpies, gustos i preferències 6
argumentades. personals...
Descompon, compon i Descompon números de fins a

arredoneix números naturals. dues xifres. 4
COMPETÈNCIA
MATEMÀTICA Du a terme operacions amb Efectua operacions de suma i
números naturals: suma, resta, de resta amb números naturals, 2
multiplicació i divisió. refermant els processos.
Du una camiseta de ratlles. A. No ho intenta.

B. Té problemes per a ordenar les paraules.
1 C. No inicia l’oració amb majúscula.
D. Ho fa correctament.
Restes: 7, 7, 5. A. No ho intenta.
Suma: 19. B. Du a terme malament diverses operacions.
2 C. Du a terme malament una operació.
El pantaló de Carles té el número 19.
D. Du a terme l’activitat amb correcció.
Carles és un xiquet alt. Té el cabell A. No ho intenta.
moreno i rull. Sempre està content. B. Té dificultats per a produir els antònims.
3 C. Comet algun error.
D. Ho du a terme amb correcció.
Li encanta cuidar les plantes. A. No ho intenta.
B. Té dificultats per a reconéixer els números.
4 C. Necessita ajuda per a descodificar el missatge.
D. Ho du a terme correctament.
(Cal encerclar el tercer xiquet de A. No ho intenta.
la segona fila.) B. Té dificultats per a localitzar el dibuix correcte.
5 C. Necessita una miqueta d’ajuda.
RL A. No ho intenta.
B. No argumenta la resposta.
6 C. Comet algun error quan escriu.
D. Respon correctament.
205
Tercer trimestre. AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Organitze una festa
ESTÀNDARDS
QUE S’AVALUEN
D’APRENENTATGE
D’ASSOLIMENT
Activitats
Estableix relacions entre les Relaciona les il·lustracions

il·lustracions i els continguts amb el contingut de la lectura.
del text, planteja hipòtesis, du
1
a terme prediccions i identifica
en la lectura el tipus de text
i la intenció.
Copsa el propòsit dels textos Identifica l’objecte de textos
llegits. Identifica les parts de d’ús quotidià en l’entorn: notes,
l’estructura organitzativa dels cartes, postals… 2
COMUNICACIÓ textos i n’analitza la progressió
LINGÜÍSTICA temàtica.
Escriu diferents tipus de textos Comença a utilitzar el
adequant el llenguatge a les llenguatge escrit per a satisfer
característiques del gènere les seues necessitats
5
i seguint models adreçats a comunicatives ajustant-se a
desenvolupar la seua capacitat una estructura donada.
creativa en l’escriptura.
Expressa per escrit opinions, Expressa per escrit opinions
reflexions i valoracions pròpies, gustos i preferències 6
argumentades. personals...
Interpreta i descriu situacions, Utilitza les nocions espacials
missatges i fets de la vida bàsiques (davant, darrere,
diària utilitzant el vocabulari entre, esquerra i dreta) per a fer
3
geomètric adequat: indica una una descripció de la posició
adreça, explica un recorregut, d’un objecte respecte a un
s’orienta en l’espai. referent conegut.
Llig en rellotges analògics Llig i representa les hores
i digitals. en punt i i mitja en rellotges 4
COMPETÈNCIA
analògics i digitals.
MATEMÀTICA
Coneix la funció, el valor Du a terme càlculs de diverses
i les equivalències entre les combinacions de monedes
diferents monedes i bitllets i bitllets.
del sistema monetari de
7
la Unió Europea i ho utilitza
per a resoldre problemes en
situacions tant reals com
figurades.
206
AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
De dalt a baix: Laura, Martí, Albert A. No ho intenta.

i Maria. B. T
é dificultat per a localitzar el nom
1 RG de cada xiquet.
C. Comet algun error.
D. Du a terme l’activitat correctament.
El dia i l’hora de la festa. A. No ho intenta.
L’adreça de la casa d’Agnés. B. Té dificultat per a seleccionar les dades
2 que ha de contindre la invitació.
RG A. No ho intenta.
Agnés viu al carrer Brisa, número 2. B. Té dificultats per a orientar-se en el plànol.
3
C. Necessita una miqueta d’ajuda.
D. Ho du a terme amb correcció.
Acabarà a les 7 i mitja. A. No ho intenta.
B. Té dificultats per a completar el rellotge
4 i per a efectuar el càlcul.
C. Necessita una miqueta d’ajuda.
B. En la invitació falten dades.
5
C. Comet alguns errors en escriure.
D. Escriu la invitació correctament i la decora.
B. Proposa només una cosa.
6
C. Comet algun error quan escriu.
D. Respon correctament.
• RL A. No ho intenta.
• RG B. Comet diversos errors o necessita molta ajuda.
7
207
Primer trimestre. AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Registre i valoració
Activitats de la prova
Alumnes
1 2 3 4 TOTAL VALORACIÓ
Valoració
Puntuació total superior a 17. Excel·lent.
Puntuació total entre 17 i 9. Satisfactori.
Puntuació total inferior a 9. Insuficient.
208
Segon trimestre. AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Alumnes
1 2 3 4 5 6 TOTAL VALORACIÓ
Valoració
209
Tercer trimestre. AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Alumnes
1 2 3 4 5 6 7 TOTAL VALORACIÓ
Valoració
210
Recursos
fotocopiables.
Atenció
a la diversitat
Pla de millora
Les vocals
PLA DE MILLORA 0
Nom Data
1 E¬ncercla la vocal de cada paraula i relaciona.
do∫ pa dit suc llet
A E I O U
2 Pinta i escriu. A¬mb quina vocal comencen?
i o i
e u
a o
e a

Lletra p
PLA DE MILLORA 0
Nom Data
1 Pinta. Quine∫ comencen per p?
2 R¬elaciona.
api Pau Pepa pi
3 R¬epassa i copia.
pou pipa peu

Lletra m
PLA DE MILLORA 0
Nom Data
1 Pinta del mateix color le∫ que siguen igual∫.
MA MU MI MO ME
mo ma me mu mi
2 R¬epassa la paraula correcta.
mòmia mamà M¬aia
mà pam mim pum
3 E¬ncercla la m i copia.
mapa poma
pom puma

Lletra l
PLA DE MILLORA 0
Nom Data
1 E¬ncercla. Quine∫ tenen l?
2 Observa i subratlla. On viu Paula?
A¬l palau.
A¬l molí.
la pala el poal la mel

Lletra s
PLA DE MILLORA 1
Nom Data
1 R¬elaciona i copia.
siamé∫ sépia
aspa sol
Sƒole Ismael
Sƒaül sap la suma.

Sƒamuel sua al sol.

Lletra t
PLA DE MILLORA 1
Nom Data
1 R¬elaciona le∫ que són igual∫.
POSTAL tulipa PATI tema
pati TEMA postal TULIPA
taula pista maleta

teula pasta meta
3 Fixa’t i escriu. Qui é∫ cada u?
Tomà∫ té si∫ tape∫. M¬ateu té set tape∫.
É¬∫
É¬∫
Lletra d
PLA DE MILLORA 1
Nom Data
1 Digue∫ el nom en veu alta i encercla. Quine∫ tenen d?
2 L¬lig i copia.
diadema didal soldadet
L¬a é∫ d’A¬dela.
E¬l é∫ de Dèlia.
E¬l é∫ de M¬odest.

Lletra n
PLA DE MILLORA 1
Nom Data
1 R¬elaciona.
NA NE NI NO NU
ne ni no nu na
2 Sƒubratlla i copia la verdadera.
Neu∫ pentina un poni.
Neu∫ pentina un nino.
3 R¬epassa i copia.
A¬ntoni é∫ tenista.
Noa é∫ una mona.

Repàs de grafies
PLA DE MILLORA 1
Nom Data
1 Tria i pinta. Per quina comencen?
t d ∫ t ∫ d t n
2 R¬epassa el nom del∫ xiquet∫ i le∫ xiquete∫.
Damià Sƒònia
Natàlia Tomeu
3 ©opia i relaciona.
É¬∫ de nit.
É¬∫ de dia.

Vocabulari
PLA DE MILLORA 1
Nom Data
1 Observa i repassa la verdadera.
Sƒanti pinta un mapa.

Sƒanti pinta un tapet.
E¬l pot està sota la taula.
L¬a pilota està damunt de la taula.

Lletra f
PLA DE MILLORA 2
Nom Data
funda final estufa

fonda fanal estofat
l’elefant el dofí la mofeta
3 ©opia en ordre.
2 telefona 1 Fina 3 a Felip.
Fina
Lletres r/rr
PLA DE MILLORA 2
Nom Data
1 E¬ncercla r i subratlla rr en este∫ paraule∫.
torre serra rata
roda ferro reina
2 ©lassifica le∫ paraule∫ anterior∫.
Tenen r Tenen rr
R¬amon torra el pa.

Ferran renta el raïm.

Lletra h
PLA DE MILLORA 2
Nom Data
1 E¬ncercla le∫ h d’este∫ paraule∫ i copia-le∫.
hiena himne hipopòtam
2 Observa i completa. On han anat?
a l’hospital a l’hotel
H¬elena ha anat
H¬ipòlit ha anat
Lletres c/qu
PLA DE MILLORA 2
Nom Data
1 E¬ncercla c de roig i qu de blau.
L’equip de l‘escola
ha quedat campió.
2 R¬elaciona i completa le∫ paraule∫.
co que qui cu
osc e∫ t ra ta lom
3 M¬arca i copia la correcta.
Quico é∫ cantant.
Quico é∫ contaconte∫.

Repàs de grafies
PLA DE MILLORA 2
Nom Data
1 E¬scriu cada paraula al seu lloc.
terra equip fada
camp resta hola
Té f Té r
Té rr Té h
Té c Té qu
2 Pinta la correcta en cada ca∫.
foca terra oca
roca serra caqui
coca ferro coca

Vocabulari
PLA DE MILLORA 2
Nom Data
1 L¬lig i escriu. Qui són?
Quina festa!
A¬l saló hi ha una festa i el papà fa
una foto: la mamà i M¬iquel canten, la iaia
toca el piano, el iaio seu al sofà i H¬elena…
On ∫’ha ficat H¬elena?
É¬∫ el É¬∫ la É¬∫
É¬∫ el É¬∫ la É¬∫

Lletres g/gu
PLA DE MILLORA 3
Nom Data
1 R¬elaciona. Quina lletra tenen?
regal g guitarra
gu
aneguet gol
2 Tria i completa.
ga gue gui go gu
lete∫ rra ant∫
à la fi ∫
Lletra r suau
PLA DE MILLORA 3
Nom Data
1 E¬ncercla le∫ paraule∫ on sone la r de cara.
ratolí sort carretó
paret ramat cangur
2 R¬epassa i completa amb una de le∫ paraule∫ anterior∫.
E¬l pare fa un forat

a la
3 R¬elaciona i forma paraule∫.
por der
pe ter
cor rol

Lletra b
PLA DE MILLORA 3
Nom Data
1 L¬lig i pinta la que siga igual en cada ca∫.
botó bota botó bata
baló bola bala baló
2 Sƒubratlla i copia la verdadera. Què é∫?
balena bolet corbata

bufanda barret sabata
Bƒernat beu un batut biberó .

Lletra v
PLA DE MILLORA 3
Nom Data
1 E¬ncercla le∫ paraule∫ que porten v.
volar botar valent

Víctor nevar arribar
2 R¬elaciona i escriu.
veler
vaca
vestit
avió
3 Ordena i escriu.
vet ga ni
ra ne ve
re ta vi∫
Lletres z/s
PLA DE MILLORA 3
Nom Data
1 E¬ncercla ∫ de roig i z de verd.
Z¬acarie∫ e∫ posa Z¬eu∫ esmorza davant

la camisa. del televisor.
2 Observa i escriu.
É¬∫ una rosa o una casa?

É¬∫
É¬∫ un colze o un calze?
É¬∫ un pinzell o un quinze?

Repàs de grafies
PLA DE MILLORA 3
Nom Data
1 Pinta. Quina lletra falta?
M¬a ia ba ul iolí
∫ r b g v z
2 E¬scriu on corresponga. Quin treball té cada persona?
revisor bomber guia
3 ©opia.
Z¬oe rega el roser.

Vocabulari
PLA DE MILLORA 3
Nom Data
1 L¬lig i pinta la resposta correcta.
On venen diari∫ i reviste∫?
A¬l quiosc. A¬l forn.
caramel∫ còmic diari revista
revista
3 Ordena le∫ síl·labe∫ i escriu el∫ nom∫.
pi ru
le ta
mi le∫
go no
Lletres j/g
PLA DE MILLORA 4
Nom Data
1 De cada parell, subratlla la que tinga el so j de Jaume.
guitarra jove gerani

agitar gomet foguera
2 ©lassifica le∫ paraule∫ següent∫.
rajola ja
japoné∫ ge
julivert gi
gespa jo
gira-sol ju
3 ©opia en ordre.
2 juga 3 al jardí. 1 Gemma

Lletres ç/c
PLA DE MILLORA 4
Nom Data
1 ©ompleta seguint el codi.
ç c
eri ó irera for ut el
2 L¬lig i copia. Què fan?
Dolça Vicent balança ciri∫
bufa el∫ .
pesa en la .

Lletra ss
PLA DE MILLORA 4
Nom Data
1 E¬ncercla s∫ i subratlla ∫ .
E¬l mussol està sol.
Sƒara té do∫ cossiol∫.
E¬l go∫ amaga el∫ osso∫.
2 Observa i escriu. Què é∫?
una bassa una bossa
É¬∫ una
la pissarra el passadí∫
É¬∫
una tassa una cassola
É¬∫
Lletra ll
PLA DE MILLORA 4
Nom Data
1 E¬ncercla la ll de color roig i relaciona.
orella cella
cabell∫ ull
2 E¬scriu al seu lloc. Quin animal é∫?
abella ovella camell

conill lleó cavall

Lletra ny
PLA DE MILLORA 4
Nom Data
1 Tria i completa.
nyo nyu nyo nye nyu nya
pi n∫ ca ∫ pe
E¬l nyu té due∫ banye∫.

L’aranya fa una teranyina.
Bƒegonya muny la vaca.

Lletra l·l
PLA DE MILLORA 4
Nom Data
1 R¬epassa le∫ paraule∫ i pinta el∫ dibuixo∫ que tinguen

l·l en el nom.
pilota goril·la novel·la
satèl·lit telèfon pel·lícula
2 R¬elaciona i copia. Què é∫ cada cosa?
libèl·lula aquarel·le∫ mortadel·la

Repàs de grafies
PLA DE MILLORA 4
Nom Data
1 Bƒusca i escriu el∫ nom∫.
E R I Ç Ó T
N Y C E B A
F O S S E T
Q W E R N P
A R A N Y A
2 Tria i completa.
ny g ll j ll g ny l·l
elat co ar irafa gori a
3 R¬elaciona i escriu paraule∫.
pa te lla
ti e lle∫

Vocabulari
PLA DE MILLORA 4
Nom Data
1 ©ompleta amb este∫ paraule∫.
maleta bitllet pilot passatgera
E¬l porta l’avió.

L¬a seu al seu lloc.
A la cap molta roba.
Per a pujar a l’avió, ∫‚ensenya el .
2 R¬elaciona. Què fa l’avió en cada moment?
L’avió Bƒaixa
∫‚enlaira. i e∫ para.
L’avió E¬∫ mou

aterra. i puja.
Lletra x
PLA DE MILLORA 5
Nom Data
1 R¬epassa i completa amb x.
pun ó iulet an ove∫ op
2 L¬lig i escriu el nom. Qui é∫ cada xiqueta?
©onxín té mal de panxa.

X¬elo beu una orxata.
X¬aro menja xurro∫.
É¬∫ É¬∫ É¬∫
3 ©opia en ordre.
2 xiula 1 X¬imo 3 al porxo.

Lletra tx
PLA DE MILLORA 5
Nom Data
1 Pinta le∫ paraule∫ que duen tx.
metxa xampú empatx cotxe
parxí∫ despatx petxina xoc
2 R¬epassa i completa.
milotxa ratxa
Una de vent
∫’ha endut la
butxaca fitxe∫
Natxo du
a la
3 Pinta la que é∫ igual.
dutxa fitxa dutxa cotxe metxa

Lletra ig
PLA DE MILLORA 5
Nom Data
passeig puig lleig estoig
2 R¬epassa i completa este refrany.
maig Pel ,
raig cada dia un
3 M¬arca i copia la correcta.
Puig llig un còmic.

Puig llig una novel·la.

Lletra ix
PLA DE MILLORA 5
Nom Data
1 R¬elaciona le∫ paraule∫ que ∫‚escriuen igual.
coixí dibuix calaix deixar peixos
calaix deixar coixí peixo∫ dibuix
2 Observa el∫ dibuixo∫ i copia en ordre. Què fa A¬leix?
Ix de Bƒaixa Tanca
sa casa. l’escala. la reixa.
©ada matí, A¬leix ix ,

i quan ix al carrer
del jardí.
Lletres tj/tg
PLA DE MILLORA 5
Nom Data
1 L¬lig i classifica.
lletja fetge politja formatge

oratge pitjor viatjar garatge
tj
tg
2 L¬lig i copia.
jutge rellotge petjade∫ metgessa
L¬a mira el .
E¬l deixa .

Repàs de grafies
PLA DE MILLORA 5
Nom Data
xinxeta milotxa
rellotge corretja
caixa estoig
motxilla xampú
2 ©ompleta el menú escrivint el nom de cada plat.
Formatge amb anxove∫

Gelat de maduixa i pistatxo∫
M¬itja cuixa de corder
MENÚ DEL DIA

Vocabulari
PLA DE MILLORA 5
Nom Data
1 Tria i completa.
forqueta cullera ganivet
L¬a servix
per a punxar carn.
L¬a servix
per a menjar sopa.
E¬l servix
per a tallar el pa.
2 Pinta una lletra sí i una no i escriu el∫ nom∫.
p ∫ i u t o x ∫ e p r
t g o m v f a p l u l d ó

El grup pr
PLA DE MILLORA 6
Nom Data
1 Tria i completa.
por pro pir pri per pre
quet ncesa ne∫ ∫
É¬∫ un premi o un pernil?

É¬∫ un
É¬∫ un parc o un prat?

É¬∫ un
3 L¬lig i copia.
L¬a menja .

El grup pl
PLA DE MILLORA 6
Nom Data
1 Pinta la paraula adequada i copia.
E¬l plat pal està buit.
M¬ireu com plora! plou!
plomall palmera polsera plaça
3 ©opia en ordre.
2 corre 1 Pol 3 per la platja.

El grup br
PLA DE MILLORA 6
Nom Data
1 R¬elaciona amb número∫.
una barba la borla un llibre

1 de broma 2 de l’abric 3 d’arbres
2 ©ompleta seguint el codi.
bra bar
ca ze çalet nú∫
3 M¬arca i copia. Qui é∫?
É¬∫ la bruixa Bƒerta.

É¬∫ el bruixot Bƒernat.

El grup bl
PLA DE MILLORA 6
Nom Data
cable bol
bloc blat
balcó públic
2 ©ompleta amb bl i pinta el dibuix.
Bƒlai viu en un
po e de case∫
anque∫ amb
porte∫ ave∫.
A¬bel juga a futbol beisbol .

Vocabulari
PLA DE MILLORA 6
Nom Data
1 ©ompleta amb la paraula adequada.
milotxa patinet pilota
Priscil·la va en .
A¬lbert xuta la .
Bƒlai fa volar la .
2 R¬atlla. Què é∫ el que no trobarà∫ al mar?
bosc peix ona port
3 L¬ocalitza en el dibuix.
1 dutxa
2 vaixell
3 paperera
4 far
Lectura
PLA DE MILLORA 6
Nom Data
E¬l pirata adormit

Davall la branca d’un arbre
de la platja R¬oca Bƒlava
vorà∫ un home adormit:
el pirata Bƒarbablanca.
L’arena é∫ el seu bressol
i l’abric li fa de manta,
i el∫ primer∫ rajo∫ de lluna
fan que li brille la barba.
1 E¬scriu. Qui é∫ el protagonista?
É¬∫ el
2 M¬arca en el text br i bl .
3 Bƒusca i subratlla una paraula amb pr i una amb pl.
4 Pinta. Quan passa el que conta el poema?
De dia. De nit.

El grup cr
PLA DE MILLORA 7
Nom Data
cor crà car cre cri cro
mo da u
ter nera n
2 Sƒubratlla i copia la verdadera. Què é∫?
cortina crosta carpeta

corbata cresta cartera
3 R¬elaciona i copia on corresponga.

©ristina escriu • • el carrer.
Òscar creua • • una carta.

El grup cl
PLA DE MILLORA 7
Nom Data
1 Tria i completa.
cal o cla? clò o còl?
rió txina
clu o cul? cla o cal?
e∫ tura ce∫
2 L¬lig i marca. Qui é∫ ©loe?
©loe du xanclete∫
i calcetin∫ curt∫.
clau col
clip clot
El grup gr
PLA DE MILLORA 7
Nom Data
1 R¬elaciona.
iogurt granera gardènia ogre
gra gur gre gar
2 L¬lig i dibuixa.
Un gripau gran
de color groc.
3 M¬arca i copia. Què fa Greta?
Greta pinta el paisatge.

Greta fotografia el paisatge.
Greta dibuixa el paisatge.

El grup gl
PLA DE MILLORA 7
Nom Data
regal bagul globu∫
iglú caragol glaçó
gal gol gul
gla glo glú
2 E¬scriu l’oració copiant en ordre le∫ part∫.
3 el regle.
2 ha perdut
1 Glòria

Vocabulari
PLA DE MILLORA 7
Nom Data
1 R¬elaciona. Què é∫?
decorat actor∫ públic
2 E¬ncercla la correcta.
©adira on BUTACA
seu el públic. ESCENARI
L¬loc on actuen ESCENARI

el∫ actor∫. DECORAT
©ortina que DECORAT

tapa l’escenari. TELÓ

Lectura
PLA DE MILLORA 7
Nom Data
L¬a rateta
A¬ixò era una rateta
que tenia una caseta.
De nom, li deien ©ristina
i era coqueta i molt fina.
A¬l cabet solia portar
un llacet color groc clar.
I així, tota arregladeta,
agranava l’escaleta.
1 E¬scriu i pinta. Qui é∫?
É¬∫ la
2 E¬ncercla en el text seguint le∫ indicacion∫.
cr roig cl blau gr groc gl verd
3 Troba en el text i copia.
2 paraule∫ amb ca
1 paraula que té c i qu alhora

El grup fr
PLA DE MILLORA 8
Nom Data
1 Tria i copia le∫ correcte∫.
fradatxo fruita
fardatxo furita
fromatge fregidora
formatge fergidora
frigorífic froqueta
firgorífic forqueta
2 ©ompleta amb le∫ paraule∫ proposade∫.
Ferran frega frig À¬frica
À¬frica un ou.
el∫ plat∫.

El grup fl
PLA DE MILLORA 8
Nom Data
1 Pinta le∫ due∫ paraule∫ igual∫ en cada grup.
flauta falta flauta
flama flama filma
fletxa flexió fletxa
flaca falda falda
2 Ordena le∫ lletre∫ i escriu el∫ nom∫.
f a m r o l f l i
l f
3 ©opia i pinta el flotador de Flor.
Flor ha unflat el flotador.

El grup tr
PLA DE MILLORA 8
Nom Data
E¬l∫ petard∫ E¬l tractor

de la traca. d’A¬rtur.
2 L¬lig i dibuixa.
Tres tortugues. Quatre estrelles.
3 Sƒubratlla i copia la que corresponga.

H¬èctor treballa d’astronauta.
H¬èctor treballa d’entrenador.

El grup dr
PLA DE MILLORA 8
Nom Data
1 E¬scriu cada títol al seu lloc.
E¬l drac E¬l cocodril

dorment de vidre
É¬∫ un drap Sƒón perle∫

o un drac? o pedre∫?
3 ©opia en la bafarada el que diu A¬drià.
A¬drià diu: «Dorm, Sƒandra».

Vocabulari
PLA DE MILLORA 8
Nom Data
1 R¬esol l’encreuat.
L P
2 Ordena i escriu.
el bassal. salta Marta
Aquells núvols pluja. porten

Lectura
PLA DE MILLORA 8
Nom Data
L¬a pintora
M¬argarida pinta quadre∫
de paisatge∫ african∫
plen∫ d’estruço∫, de flor∫ blave∫,
de dromedari∫ ballant,
de cocodril∫ amb sabate∫,
de lleopard∫ elegant∫
i elefant∫ movent la trompa
com si anaren saludant!
1 R¬atlla l’animal que no pinta M¬argarida.
2 L¬ocalitza i marca en el text.
fl fr tr dr
3 Sƒubratlla due∫ paraule∫ del text amb la g de gat.

Vocabulari
PLA DE MILLORA 9
Nom Data
1 Ratlla el que no correspon.
Servix per a pentinar-se Servix per a llavar-se
pinta tovalla raspall espill xampú sabó
2 Escriu els noms anteriors que calga. Què son?
3 Observa i relaciona. Què fan?
es pentina es llava s’eixuga

Lectura
PLA DE MILLORA 9
Nom Data
Plou i fa sol
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes porten dol.
Plou i fa sol,
Plou i fa sol,
les bruixes bullen l’ou.
Plou i fa sol,
Plou i fa sol,
bambolles dins del foc.
1 Escriu. Què fan les bruixes?
L¬e∫ bruixe∫
L¬e∫ bruixe∫
L¬e∫ bruixe∫
2 Busca en el text i escriu. Què hi ha dins del foc?
Din∫ del foc hi ha .

Vocabulari
PLA DE MILLORA 10
Nom Data
1 Troba quatre animals en esta sopa i escriu-ne els noms.
E S Q U I R O L U
P L L M C À N E C
R A B O S A Z N M
T U G F A M N L P
N Y C É R V O L C
2 Pinta una lletra sí i una no i tindràs la solució de l’endevinalla.
P X A S P R A T L U L V O L N I A
M’arrossegue com un cuc

fins que em fique dins d’un sac.
Quan el sac em ve menut...
a volar i s’ha acabat!
É¬∫ la .

Lectura
PLA DE MILLORA 10
Nom Data
La festa de la rabosa
Campaneta, la rabosa,
és simpàtica i marxosa.
Cada nit, en fer-se fosc,
organitza festa al bosc
al compàs de les xitxarres
(és que allí no hi ha guitarres).
Hi convida l’esquirol, Cada u balla com vol
el conill, el caragol, fins que torna a eixir el sol,
la granota, la puput i a dormir se’n van corrents,
i també el cérvol banyut, ben cansats però contents.
el mussol, la sargantana… I quan tots dormen en pau,
Quin ambient a la clariana! Campaneta torna al cau.
1 Explica qui és i com és la protagonista del poema.
L¬i diuen . É¬∫ una
2 Anota. Quins animals convida la rabosa?

Vocabulari
PLA DE MILLORA 11
Nom Data
1 Encercla. Quins aliments provenen de l’hort?

encisam iogurt carlota poma salmó
tomaca sardina plàtan maionesa ceba
2 Escriu on corresponga el nom dels aliments que has encerclat.
3 Completa estos mots encreuats.
W
Í

Lectura
PLA DE MILLORA 11
Nom Data
Cançó de bressol
La meua xiqueta és l’ama La meua xiqueta és l’ama
del corral i del carrer, del carrer i del corral,
de la figuera i la parra del pomer i la perera
i la flor del taronger. i del bresquiller més gran.
La meua xiqueta és l’ama

i sa mare no està ací
que se n’ha anat a València
a comprar-li un collar fi.
1 Escriu. Quin arbre del poema fa cada fruit?
L¬a fa raïm.
L¬a fa figue∫.
E¬l fa taronge∫.
E¬l fa pome∫.
L¬a fa pere∫.
E¬l fa bresquille∫.
Vocabulari
PLA DE MILLORA 12
Nom Data
1 Relaciona. Què fa cada u?
Vigilant Visitant Guia
Ensenya el Vigila que ningú Contempla les

museu al públic. faça res prohibit. obres del museu.
2 Observa i escriu el número corresponent.
2 És un fullet.
1
És un pòster.
3
És un plànol.
3 Subratlla’n dues. Què trobarem a la Sala d’Invents del museu?

Un esquelet de dinosaure Un microscopi antic
El primer telèfon La reproducció d’un planeta

Lectura
PLA DE MILLORA 12
Nom Data
Quin museu!
El museu del poble
és molt especial:
un museu d’història,
però natural.
Allà no hi ha quadres
ni mobles antics,
només dinosaures
amb noms ben bonics.
Alguns d’ells es mouen
i semblen reals: Quan no t’ho esperes
quan obrin la boca fan brams i rugits!
tenen uns ullals…! Molta gent s’espanta
i corre i fa crits.
Au, va, que et convide!
Voràs que és genial
el museu d’història,
però natural.
1 Pinta la bona. Què hi ha en un museu d’història natural?
Col·leccions d’animals, Pintures, escultures,

plantes i roques joies i altres objectes
de diverses èpoques. artístics.
2 Encercla en el text el nom dels animals que hi ha en este

museu.

Programa
d’ampliació

L’article determinat
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Nom Data
1 R¬elaciona i escriu el∫ grup∫ que forme∫.
el pile∫
la pa
el∫ lupa
le∫ tap∫
2 E¬ncercla la correcta.
la pinta le∫ molin∫
le∫ pinta el∫ molin∫
el∫ palau le∫ note∫
el palau la note∫

L’article indeterminat
Nom Data
un una un∫ une∫
fanal rode∫
home∫ font
2 Tria i copia.
fantasme∫
un∫ un
raqueta
une∫ una
carro
un∫ un

El substantiu
Nom Data
1 R¬elaciona. Què anomenen?
ratolí iaia carta
PERSONA ANIMAL COSA
cosí taula elefant
2 R¬atlla. Quin nom sobra en cada grup?
PERSONA ANIMAL COSA

pare gat pala
joguet vaca telèfon
pintora taula bata
fuster corder cuiner

L’adjectiu
Nom Data
1 M¬arca i escriu. ©om són?
E¬l camió é∫…

curt. llarg.
E¬l camió é∫
L¬a mel é∫…

dolça. salada.
L¬a mel
E¬l∫ ocell∫ són…

enorme∫. menut∫.
L¬e∫ roque∫ són…

dure∫. molle∫.

La concordança
Nom Data
1 R¬elaciona i copia on corresponga.
xic xique∫ xica xic∫
alte∫ baixet llesta content∫
una
un∫
un
une∫
2 Tria i completa.
ro∫ E¬n esta família tot∫ són :
rossa la mare é∫ , el pare

rosso∫ é∫ i le∫ fille∫ també
rosse∫
són !
Síl·labes i paraules
Nom Data
1 Pinta la correcta. Quante∫ síl·labe∫ tenen?
ordinador 3 4
poal 2 3
cuiner 1 2
palmera 4 3
2 R¬atlla. Quina paraula no té 1 sola síl·laba?
pi llum fam porta sol
3 E¬scriu el∫ nom∫ on corresponga.
Té 1 síl·laba
Té 2 síl·labe∫
Té 3 síl·labe∫

Paraules i oracions
Nom Data
1 E¬ncercla cada paraula d’este∫ oracion∫.
Pau toca el clarinet.
Tinc una cartera grisa.
2 ©ompta. Quante∫ paraule∫ té cada oració anterior?
©ada oració té paraule∫.
3 R¬elaciona. Quante∫ paraule∫ té cada oració?
M¬arc col·lecciona cromo∫. • •5
E¬l∫ iaio∫ arribaran a le∫ set. • •4
Dissabte anirem a la platja. • •3
E¬l carter repartix carte∫. • •6
4 Ordena per a formar una oració.
pare menja E¬l taronge∫.

Masculí i femení
Nom Data
1 R¬elaciona i classifica.
cavall drac
el
taula bola
la
flor temp∫
Són masculins Són femenins
el la
el la
el la
2 E¬scriu M (masculí) o F (femení) davant de cada nom.
paella llibre cotxe casa

Singular i plural
Nom Data
1 Relaciona.
els trens la festa les fulles el sol
SINGULAR PLURAL
2 Tria i completa.
el els patin∫
la les bicicleta
el els gosset
la les plante∫

El verb (I)
Nom Data
1 Encercla els verbs. Què fan?
La iaia llig Els bombers Lluc compra

el diari. apaguen el foc. un pa.
2 Relaciona i escriu al seu lloc. Què fa cada u?
El pare • • plora al bressol.
El bebé • • conduïx amb cura.
3 Completa amb el verb adequat.
David meló d’A¬lger.

corren
lladra E¬l∫ xiquet∫ pel pati.
menja
E¬l go∫ al carter.
El verb (II)
Nom Data
1 Marca els verbs seguint el codi.
ESTÀ EN SINGULAR ESTÀ EN PLURAL
El gos olora els ossos del plat.
Els meus cosins Piero i Paola viuen a Itàlia.
Jo vaig a la mateixa classe que la teua germana.
Vosaltres eixireu al pati més tard.
2 Escriu cada verb on corresponga.
llig escolten lligen escolta
Guillem la ràdio.
Sƒol i Toni un llibre.
L¬a mare em un conte.
L¬e∫ amigue∫ la cançó.

El verb (III)
Nom Data
1 Relaciona per a formar oracions.

Ahir • • visitem la catedral.
Hui • • dinarem a l’Albufera.
Demà • • vam passejar pel riu.
2 Completa amb el verb adequat en cada cas.
compre comprava compraré
Despré∫ un poc de fruita.
estudia estudiava estudiarà
Ferran ara a la biblioteca.
tenim teníem tindrem
A¬ban∫ un go∫ molt gran.
3 Pinta l’oració que fa referència a «després».
Miquel dorm molt Tornarem a aquell La iaia cuina

a gust al sofà. poble tan bonic. d’allò més bé.

La r forta i la r suau
Nom Data
1 Encercla i copia les paraules en què la r sone com en pare.
corona resta llegir arròs
terrat forat robot carta
2 Completa amb r o rr.
iu ca o to ada atolí
3 Copia seguint el codi.
■ rr
● r
Fe■an i ●amon co■en molt ●àpid.

L’apòstrof
Nom Data
1 Repassa i copia.
l’hort el camí la taula l’illa
2 Marca la correcta.
S’escriu l’ davant de consonant.
S’escriu l’ davant de vocal o h.
3 Escriu el, la o l’ segons corresponga.
hotel go∫ casa
riu aranya arbre

L’ús de c/qu
Nom Data
1 Tria i completa les paraules.
ca que qui co cu
llera ra ta mà na
misa gombre e∫ rol
2 Tria i escriu la paraula completa.
àn cu co ra

bar que qui ∫

es ca co la

La majúscula (I)
Nom Data
1 Escriu on corresponga.
Lladruc París Martina
Nom de persona Nom d’animal Nom de lloc

2 Encercla els noms propis de persona, d’animal i de lloc

i escriu-los amb majúscula inicial.
La tia rosa està molt constipada.
Este gos tan blanquet es diu nevat.
El iaio i la iaia viuen a gandia.
3 Escriu un nom propi en cada cas. Vigila la majúscula!

L’ús de g/gu
Nom Data
1 Tria i completa.
go
gui
una tarra due∫ rre∫
gue
ga
una formi due∫ eru ∫
2 Completa amb g o gu i copia.
a ulla espa eti∫ ot
an ila aleta fo era

La majúscula (II)
Nom Data
1 Encercla les paraules que comencen en majúscula.
Hui a l’escola hi ha festa.

La classe de segon fa
una obra de teatre. Celebrem
que s’ha inaugurat el nou menjador!
2 Marca la correcta. Quan escrivim lletra majúscula?
En totes les paraules d’un escrit.
En la primera paraula d’un escrit i en totes

les paraules que van després de punt.
3 Copia el text amb les quatre majúscules que ha de portar.
ahir va ser el meu aniversari. vaig fer

set anys. em van regalar un baló
i un llibre. que bé!

L’ús de mb
Nom Data
1 Completa amb mb i copia.
ga a bo ona bo er
2 Escriu el que corresponga. Què és?
Una bomba o un bombó?
Un tambor o un trombó?
Un embut o una bombeta?
3 Marca l’oració correcta de cada parell.
L’anbulància va molt ràpida.
L’ambulància va molt ràpida.
El sabó fa moltes bamvolles.
El sabó fa moltes bambolles.

L’ús de mp
Nom Data
1 Encercla mp.
Els campistes ja han muntat la tenda.
Empar puja per la rampa.
Els llamps de la tempesta fan por.
Que simpàtica que és Olímpia!
2 Repassa i completa amb mp.
xa ú tro a co à∫ ca ana
3 Escriu cada oració al costat del dibuix corresponent.
El camp s’ha omplit de roselles.
Pompeu beu de la cantimplora.

L’ús de br i bl
Nom Data
1 Llig i copia les paraules que s’indiquen.

Els llibres preferits de Brauli són
els de por: quan té ganes de
passar-s’ho bé, va a la biblioteca
del poble i busca contes de bruixes.
I riu com un boig! No és increïble?
Tenen br

Tenen bl

2 Relaciona i completa. Què falta en cada cas, br o bl?
ca e ca a
br
ze a so e
bl
mo e oc
3 Completa amb dues de les paraules anteriors.
H¬e dibuixat una

al meu nou.
El signe d’interrogació
Nom Data
1 Subratlla les preguntes del text i encercla ?.

–Em posa 1 quilo de plàtans?
–Ací els té. Vol alguna cosa més?
–No, gràcies, això és tot. Quant és?
–2 euros, per favor.
–Tinga. Moltes gràcies, i adeu.
–Adeu!
2 Relaciona cada pregunta amb la seua resposta.
Quina hora és? Viu a Morella.
Quin dia és hui? Són les deu.
Què hi ha per dinar? Hui és dimarts.
On viu Maria? Hi ha fideuada.
3 Transforma cada oració en una pregunta.

El pare de Carla és bomber.
T’ha agradat el conte de fantasmes.

Solucions del
Pla de millora
i del Programa
d’ampliació
PLA DE MILLORA Lletra t
1. POSTAL → postal; tulipa → TULIPA;
Unitat 0 PATI → pati; tema → TEMA.
2. taula, pasta, maleta.
Les vocals
3. És Mateu.
1. (En negreta les vocals que cal encerclar.) És Tomàs.
dos → O; pa → A; dit → I; suc → U;
llet → E. Lletra d
2. Cal pintar: i (illa); u (ulleres); o (ovella); 1. Cal encerclar el dau, la cadira i la ràdio.
e (eriçó). 2. La diadema és d’Adela.
El didal és de Dèlia.
Lletra p
El soldadet és de Modest.
1. Cal pintar la pilota, el pingüí i la palmera.
Lletra n
2. api → 2n dibuix; Pau → 1r dibuix;
Pepa → 4t dibuix; pi → 3r dibuix. 1. NA → na; NE → ne; NI → ni; NO → no;
NU → nu.
3. pou, pipa, peu.
2. Neus pentina un nino.
Lletra m
3. Antoni és tenista.
1. Cal pintar per parelles: Ma-ma; MU-mu; Noa és una mona.
MI-mi; MO-mo; ME-me.
Repàs de grafies
2. mòmia, mim.
1. t (tomaca); s (sabata); d (dofí); n (nina).
3. mapa, pom, poma, puma.
2. Damià, Natàlia, Sònia, Tomeu.
Lletra l
3. És de nit → 2n dibuix;
1. Cal encerclar: lupa, polo, sol. És de dia → 1r dibuix.
2. Al molí. Vocabulari
3. el poal, la mel, la pala.
1. Santi pinta un mapa.
2. El pot està damunt de la taula.
Unitat 1
La pilota està sota la taula.
Lletra s
Unitat 2
1. Primera columna: siamés → 3r dibuix;
aspa → 2n dibuix; Sole → 1r dibuix. Lletra f
Segona columna: sépia → 3r dibuix;
sol → 1r dibuix; Ismael → 2n dibuix. 1. funda, fanal, estufa.
2. Samuel sua al sol. 2. la mofeta, l’elefant, el dofí.

Saül sap la suma. 3. Fina telefona a Felip.
304
Lletres r/rr 2. El pare fa un forat a la paret.
1. Cal encerclar: rata, roda, reina. 3. Per ordre dels dibuixos: corder, porter,
Cal subratllar: torre, serra, ferro. perol.
2. Tenen r: rata, roda, reina. Lletra b
Tenen rr: torre, serra, ferro.
1. Cal pintar: botó, baló.
3. Ferran renta el raïm.
2. bufanda, bolet, sabata.
Ramon torra el pa.
3. Bernat beu un batut.
Lletra h
Lletra v
1. hiena, himne, hipopòtam.
1. Cal encerclar: volar, valent, Víctor, nevar.
2. Helena ha anat a l’hospital.
2. (D’esquerra a dreta i de dalt a baix.)
Hipòlit ha anat a l’hotel.
vaca, vestit, veler, avió.
Lletres c/qu 3. ganivet, nevera, revista.
1. Cal encerclar de roig: escola, campió. Lletres z/s
Cal encerclar de blau: equip, quedat.
1. Cal encerclar de roig: Zacaries, es,
2. co → colom; que → raqueta;
posa, camisa; Zeus, esmorza, televisor.
qui → quiosc; cu → escut.
Cal encerclar de verd: Zacaries; Zeus,
3. Quico és contacontes. esmorza.
Repàs de grafies 2. És una casa. És un calze. És un pinzell.
1. Té f: fada. Té r: resta. Té rr: terra. Repàs de grafies

Té h: hola. Té c: camp. Té qu: equip.
1. Maria, bagul, violí.
2. foca, serra, coca. 2. bomber, guia, revisor.
Vocabulari 3. Zoe rega el roser.
1. És el papà. És la iaia. És Helena. Vocabulari
És el iaio. És la mamà. És Miquel.
1. Al quiosc.
Unitat 3 2. revista, caramels, còmic, diari.

3. piruleta, gominoles.
Lletres g/gu
1. regal → g; guitarra → gu; Unitat 4
aneguet → gu; gol → g.
Lletres j/g
2. galetes, gorra, guants, àguila,
1. agitar, jove, gerani.
figues.
2. ja: japonés; ge: gespa; gi: gira-sol;
Lletra r suau jo: rajola; ju: julivert.
1. Cal encerclar: sort, paret, cangur. 3. Gemma juga al jardí.
305
Lletres ç/c A la maleta cap molta roba.
Per a pujar a l’avió, s’ensenya el bitllet.
1. eriçó, cirera, forçut, cel.
2. L’avió s’enlaira. → Es mou i puja.
2. Dolça bufa els ciris.
L’avió aterra. → Baixa i es para.
Vicent pesa en la balança.
Lletra ss Unitat 5
1. Cal encerclar: mussol; cossiols; ossos. Lletra x
Cal subratllar: està, sol; Sara, dos,
cossiols; gos, els, ossos. 1. punxó, xiulet, anxoves, xop.
2. És una bassa. És la pissarra. 2. (1r dibuix) És Xaro. (2n dibuix) És Xelo.
És una cassola. (3r dibuix) És Conxín.
3. Ximo xiula al porxo.
Lletra ll
Lletra tx
1. Cal encerclar: orella, cella, cabells, ull.
Cal que identifiquen les parts de la cara 1. Cal pintar: metxa, empatx, cotxe, despatx,
corresponents. petxina.
2. Primera filera: lleó, cavall, abella. 2. Una ratxa de vent s’ha endut la milotxa.
Segona filera: camell, ovella, conill. Natxo du fitxes a la butxaca.
3. Cal pintar: dutxa (segona opció).
Lletra ny
1. pinyons, canyes, penya. Lletra ig
2. Begonya muny la vaca. 1. passeig → 3r dibuix; puig → 4t dibuix;

L’aranya fa una teranyina. lleig → 1r dibuix; estoig → 2n dibuix.
El nyu té dues banyes. 2. Pel maig, cada dia un raig.
Lletra l·l 3. Puig llig un còmic.
1. Cal pintar: goril·la, novel·la, satèl·lit, Lletra ix

pel·lícula. 1. (Es relaciona la posició en la filera de dalt
2. libèl·lula → 3r dibuix; aquarel·les → i en la de baix.) 1a → 3a; 2a → 5a;
1r dibuix; mortadel·la → 2n dibuix. 3a → 1a; 4a → 2a; 5a → 4a.
Repàs de grafies 2. Cada matí, Aleix ix de sa casa, baixa

l’escala i quan ix al carrer tanca la reixa
1. ceba, osset, aranya, eriçó. del jardí.
2. gelat, collar, girafa, goril·la.
Lletres tj/tg
3. (1r dibuix) paella; (2n dibuix) titelles.
1. tj: lletja, politja, pitjor, viatjar.
Vocabulari tg: fetge, formatge, oratge, garatge.
1. El pilot porta l’avió. 2. La metgessa mira el rellotge.
La passatgera seu al seu lloc. El jutge deixa petjades.
306
Repàs de grafies 2. Blai viu en un poble de cases blanques
amb portes blaves.
1. Primera columna: 1r dibuix → xinxeta;
2n dibuix → caixa; 3r dibuix → motxilla; 3. Abel juga a futbol.
4t dibuix → rellotge. Segona columna:
Vocabulari
1r dibuix → milotxa; 2n dibuix → xampú;
3r dibuix → corretja; 4t dibuix → estoig. 1. Priscil·la va en patinet.
2. Formatge amb anxoves. Albert xuta la pilota.
Mitja cuixa de corder. Blai fa volar la milotxa.
Gelat de maduixa i pistatxos. 2. bosc.
Vocabulari 3. Cal identificar correctament els diferents
elements del dibuix.
1. La forqueta servix per a punxar carn.
La cullera servix per a menjar sopa. Lectura
El ganivet servix per a tallar el pa.
1. És el pirata Barbablanca.
2. pitxer, tovalló.
2. Cal marcar amb un cercle: branca,
Unitat 6 arbre, bressol, abric, brille.
Cal marcar amb un quadrat: Blava,
El grup pr Barbablanca.
1. porquet, princesa, nespres. 3. Cal subratllar: platja, primers.
2. És un pernil. És un prat. 4. De nit (es fa referència als rajos
3. La princesa menja pernil. de lluna).
El grup pl Unitat 7
1. El plat està buit. Mireu com plou!
El grup cr
2. palmera, polsera, plaça, plomall.
3. Pol corre per la platja. 1. cromo, corda, creu, cràter, crinera,
carn.
El grup br
2. cortina, cresta, carpeta.
1. 1r dibuix → 2; 2n dibuix → 3;
3. Òscar creua → el carrer.
3r dibuix → 1.
Cristina escriu → una carta.
2. barca, zebra, braçalet, barnús.
3. És el bruixot Bernat. El grup cl
El grup bl 1. clarió, clòtxina, escultura, calces.
1. Primera columna: 1r dibuix → bloc; 2. Cal marcar el segon dibuix.

2n dibuix → balcó; 3r dibuix → cable. 3. Primera columna: 1r dibuix → clip;
Segona columna: 1r dibuix → públic; 2n dibuix → clau. Segona columna:
2n dibuix → bol; 3r dibuix → blat. 1r dibuix → clot; 2n dibuix → col.
307
El grup gr El grup tr
1. iogurt → gur; granera → gra; 1. El tractor d’Artur.
gardènia → gar; ogre → gre. Els petards de la traca.
2. Cal dibuixar un gripau gran del color 2. Cal dibuixar 3 tortugues i 4 estrelles.
indicat.
3. Hèctor treballa d’astronauta.
3. Greta fotografia el paisatge.
El grup dr
El grup gl
1. El cocodril de vidre. El drac dorment.
1. gal: regal; gol: caragol; gul: bagul;
gla: glaçó; glo: globus; glú: iglú. 2. És un drap. Són pedres.
2. Glòria ha perdut el regle. 3. Dorm, Sandra.
Vocabulari Vocabulari
1. decorat → 2n dibuix; actors → 3r dibuix; 1. Verticals: llamp, pluja.

públic → 1r dibuix. Horitzontals: paraigua, impermeable.
2. Cal encerclar: BUTACA, ESCENARI, TELÓ. 2. Marta salta el bassal.
Aquells núvols porten pluja.
Lectura
1. És la rateta Cristina. Lectura
2. Cal encerclar de roig: Cristina; de blau: 1. Cal ratllar el 3r dibuix (el tigre).
clar; de groc: groc, agranava; de verd: 2. fl (quadrat): flors. fr (cercle): africans.
arregladeta. tr (triangle): estruços, trompa.
3. Paraules amb ca: caseta, cabet, escaleta. dr (rombe): quadres, dromedaris,
Paraula amb c i qu: coqueta. cocodrils.
3. Cal subratllar: Margarida, elegants.
Unitat 8
El grup fr Unitat 9
1. Primera columna: fardatxo, formatge, Vocabulari
frigorífic. Segona columna: fruita,
1. Cal ratllar: tovalla, espill.
fregidora, forqueta.
2. Àfrica frig un ou. 2. raspall, espill, tovalla, pinta.
Ferran frega els plats. 3. es pentina → 2n dibuix; es llava →
3r dibuix; s’eixuga → 1r dibuix.
El grup fl
1. flauta, flama, fletxa, falda. Lectura
2. flam, flor, fil. 1. Les bruixes es pentinen. Les bruixes

3. Flor ha unflat el flotador. porten dol. Les bruixes bullen l’ou.
(Cal pintar el primer flotador, l’unflat.) 2. Dins del foc hi ha bambolles.
308
Unitat 10 2. És un fullet: 3.
És un pòster: 1.
Vocabulari És un plànol: 2.
1. Dibuix a la dreta de la sopa: cérvol. 3. Un microscopi antic.
Dibuixos davall de la sopa: esquirol, El primer telèfon.
ànec, rabosa. Lectura
2. És la papallona.
1. Cal pintar: Col·leccions d’animals,
Lectura plantes i roques de diverses èpoques.
2. Cal encerclar: dinosaures.
1. Li diuen Campaneta. És una rabosa
simpàtica i marxosa.
2. Convida l’esquirol, el conill, el caragol,
la granota, la puput, el cérvol, el mussol
i la sargantana.
Unitat 11
Vocabulari
1. Cal encerclar: encisam, carlota, poma,
tomaca, plàtan, ceba.
2. Primera columna: plàtan, encisam, ceba.
Segona columna: tomaca, carlota, poma.
3. Verticals: pera, kiwi.
Horitzontals: albergínia, maduixa.
Lectura
1. La parra fa raïm.
La figuera fa figues.
El taronger fa taronges.
El pomer fa pomes.
La perera fa peres.
El bresquiller fa bresquilles.
Unitat 12
Vocabulari
1. Vigilant → Vigila que ningú faça res prohibit.
Visitant → Contempla les obres del museu.
Guia → Ensenya el museu al públic.
309
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ Paraules i oracions
L’article determinat 1. Cal encerclar: Pau, toca, el, clarinet;

Tinc, una, cartera, grisa.
1. el pa → 2n dibuix; la lupa → 3r dibuix;
2. Cada oració té 4 paraules.
els taps → 4t dibuix; les piles → 1r dibuix.
3. Marc col·lecciona cromos. → 3
2. la pinta, els molins, el palau, les notes.
Els iaios arribaran a les set. → 6
L’article indeterminat Dissabte anirem a la platja. → 5
1. un fanal, unes rodes, uns homes, El carter repartix cartes. → 4
una font. 4. El pare menja taronges.
2. uns fantasmes, una raqueta, un carro. Masculí i femení
El substantiu 1. cavall, drac, temps → el.
1. ratolí → animal; iaia → persona; taula, bola, flor → la.
Són masculins: el cavall, el drac, el temps.
carta → cosa; cosí → persona;
Són femenins: la taula, la bola, la flor.
taula → cosa; elefant → animal.
2. M: llibre, cotxe. F: paella, casa.
2. (Cal ratllar el nom indicat en cada cas.)
Persona: joguet. Animal: taula.
Singular i plural
Cosa: cuiner.
1. la festa, el sol → singular.
L’adjectiu
els trens, les fulles → plural.
1. El camió és llarg. 2. els patins, la bicicleta, el gosset,
La mel és dolça. les plantes.
Els ocells són menuts.
Les roques són dures. El verb (I)
1. Cal encerclar: llig, apaguen, compra.
La concordança
2. El bebé plora al bressol.
1. xic → baixet; xiques → altes; El pare conduïx amb cura.
xica → llesta; xics → contents.
3. David menja meló d’Alger.
una xica llesta, uns xics contents,
Els xiquets corren pel pati.
un xic baixet, unes xiques altes.
El gos lladra al carter.
2. En esta família tots són rossos: la mare
és rossa, el pare és ros i les filles també El verb (II)
són rosses! 1. Cal marcar amb un cercle: olora, vaig.
Síl·labes i paraules Cal marcar amb un quadrat: viuen,
eixireu.
1. ordinador: 4; poal: 2; cuiner: 2; palmera: 3.
2. Guillem escolta la ràdio.
2. porta. Sol i Toni lligen un llibre.
3. Té 1 síl·laba: pont. Té 2 síl·labes: llapis. La mare em llig un conte.
Té 3 síl·labes: telèfon. Les amigues escolten la cançó.
310
El verb (III) La majúscula (II)
1. Ahir → vam passejar pel riu. 1. Cal encerclar: Hui, La, Celebrem.
Hui → visitem la catedral. 2. En la primera paraula d’un escrit i en totes
Demà → dinarem a l’Albufera. les paraules que van després de punt.
2. Després compraré un poc de fruita. 3. Ahir va ser el meu aniversari. Vaig fer set
Ferran estudia ara a la biblioteca. anys. Em van regalar un baló i un llibre.
Abans teníem un gos molt gran. Que bé!
3. Cal pintar: Tornarem a aquell poble
L’ús de mb
tan bonic.
1. gamba, bombona, bomber.
La r forta i la r suau
2. Un bombó. Un tambor. Una bombeta.
1. corona, llegir, forat, carta.
3. L’ambulància va molt ràpida.
2. riu, carro, torrada, ratolí.
El sabó fa moltes bambolles.
3. Ferran i Ramon corren molt ràpid.
L’ús de mp
L’apòstrof
1. Cal encerclar: campistes; Empar, rampa;
1. l’hort, el camí, la taula, l’illa. llamps, tempesta; simpàtica, Olímpia.
2. S’escriu l’ davant de vocal o h. 2. xampú, trompa, compàs, campana.
3. l’hotel, el gos, la casa, 3. Pompeu beu de la cantimplora.
el riu, l’aranya, l’arbre. El camp s’ha omplit de roselles.
L’ús de c/qu L’ús de br i bl
1. cullera, raqueta, màquina, 1. Tenen br: llibres, Brauli, bruixes.
camisa, cogombre, esquirol. Tenen bl: biblioteca, poble, increïble.
2. àncora, barques, escala. 2. Primera columna: cable, zebra, moble.
Segona columna: cabra, sobre, bloc.
La majúscula (I)
3. He dibuixat una zebra al meu bloc nou.
1. Nom de persona: Martina.
Nom d’animal: Lladruc. El signe d’interrogació
Nom de lloc: París. 1. (En negreta els signes que cal encerclar.)
2. Rosa, Nevat, Gandia. Em posa 1 quilo de plàtans?
3. Resposta model (RM): Miquel, Griseta, Vol alguna cosa més?
Petrer. Quant és?
2. Quina hora és? → Són les deu.
L’ús de g/gu
Quin dia és hui? → Hui és dimarts.
1. una guitarra, dues gorres, Què hi ha per dinar? → Hi ha fideuada.
una formiga, dues erugues. On viu Maria? → Viu a Morella.
2. agulla, espaguetis, got, 3. El pare de Carla és bomber?
anguila, galeta, foguera. T’ha agradat el conte de fantasmes?
311
Recursos
complementaris

La meua
cartilla

La meua cartilla
Per a determinar els assoliments i les dificultats de l’alumnat

en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i poder impulsar
les mesures correctores necessàries en cada cas, es proposa que
els xiquets i les xiquetes elaboren una cartilla. Aquesta serà part
del seu dossier d’aprenentatge i podran portar-la a casa per a
mostrar els seus avanços a la família i per a practicar la lectura.
Per a confeccionar la cartilla, podeu seguir aquestes orientacions:
• Fitxa de vocals (fotocopiable de la pàgina 318). A través
d’aquesta es valoren i reforcen tres grans aspectes:
1. Lectura de vocals. L’alumnat pintarà les vocals buides, en
majúscula i minúscula, i les llegirà en veu alta.
2. Discriminació auditiva de les vocals. Els xiquets i les xiquetes
dibuixaran en cada requadre un element que comence per
la vocal que corresponga.
3. Escriptura de vocals. L’alumnat copiarà les vocals escrites en
la part inferior de la fitxa. En l’última pauta escriuran el dictat
següent: o, i, e, a, u, ei, io, oau, eia.
• Fitxes de consonants (fotocopiable de la pàgina 323). Totes
les fitxes de consonants que s’elaboren poden seguir la mateixa
estructura. La primera part tindrà com a objectiu obtindre
informació sobre la capacitat de l’alumne o l’alumna en relació
amb les destreses següents:
1. Identificació de la lletra en majúscula i minúscula.
2. Discriminació del fonema dins d’una paraula.
3. Identificació de la família de síl·labes.
Amb aquesta finalitat, els xiquets i les xiquetes hauran d’escriure,
en majúscula i en minúscula, la consonant que s’haja treballat
recentment. Després, pensaran i escriuran una paraula que
continga aquest fonema, en dibuixaran el referent i, per últim,
formaran la família de síl·labes de la lletra corresponent.
316
Per a la part central escriureu a la pissarra substantius que tinguen
la consonant que es treballa, perquè cada estudiant en trie tres,
els escriga en la fitxa i realitze els dibuixos corresponents. Per a
finalitzar, l’alumnat ha d’escriure, lliurement, una o dues oracions
que incloguen paraules de la llista.
Les fitxes de les primeres consonants tenen un tractament especial.
Es poden fer amb aquestes instruccions.
Lletra P (fitxa fotocopiable de la pàgina 319)

1. Després d’escriure la p en majúscula i minúscula, triaran
una paraula que continga la lletra, l’escriuran i la dibuixaran.
2. Els xiquets i les xiquetes diran el nom de cada dibuix i els
demanareu que paren atenció a la primera síl·laba de cada nom.
Després, retallaran les síl·labes de la pàgina 324 d’aquest llibre
i les apegaran en cada requadre.
3. A continuació, faran els dibuixos per a les dues paraules escrites
sobre la pauta i, en el cas de la il·lustració del tercer requadre,
escriuran la paraula que anomena el dibuix.
4. L’alumnat realitzarà el dictat següent: Pau, Pepa i Pep.
Lletra M (fitxa fotocopiable de la pàgina 320)

1. Les dues primeres parts de la fitxa segueixen el mètode anterior.
En aquest cas, però, es proposa treballar la família de síl·labes
repassant cada síl·laba amb un color alhora que es llig.
2. Els xiquets i les xiquetes retallaran les paraules de la pàgina 324,
les llegiran i les apegaran davall del dibuix que corresponga.
3. Tot seguit faran un dictat: Imma i Mimí.
Lletra L (fitxa fotocopiable de la pàgina 321)

1. L’encapçalament segueix l’esquema general de les fitxes de
consonants.
2. Repassaran les síl·labes directes i, després, hi apegaran davall
les inverses, retallades de la pàgina 324.
3. La tercera part, dedicada a la lectura i l’escriptura de mots,
segueix el plantejament de la lletra p.
4. Escriuran una frase o oració lliure a partir de la il·lustració.
Lletra S (fitxa fotocopiable de la pàgina 322)

1. Després de resoldre l’encapçalament, l’alumnat llegirà
les síl·labes, les repassarà i completarà les famílies.
2. Els xiquets i les xiquetes retallaran els dibuixos i les paraules de
la pàgina 324 i els apegaran, emparellats, en els espais reservats.
3. L’alumnat escriurà lliurement una frase o una oració que
continga paraules amb s i la il·lustrarà.
317
A e o I U u i a O E
eo ua io ui iau uei ioi

pi pou

ma me mi
mo mu

li lo le lu la
polo meló

sa si su
a∫ e∫ o∫ u∫

Retallables
L¬a lletra P
pe pa pi pu po
L¬a lletra M
mòmia pom mamà
L¬a lletra L
ol il al ul el
L¬a lletra S
aspa espuma salmó

Lectures amb
pictogrames
Pictogrames
Nom Data
JUGAR ARRIBAR DIR ANAR-SE’N
POSAR-SE VORE ESCOLTAR BAIXAR

TRIST
SALTAR COMPRAR CUINAR CÓRRER
LLAVAR-SE TALLAR MENJAR
AL PARC CASA ARBRE GAT
PILOTA PASTÍS MÀ
Les vocals i la p
Nom Data
PEP, PEPA I PAU
PEP I PEPA I PAU .
PEPA : EI, PAU!
PAU : EI, PEPA I PEP!
PEP, PEPA I PAU .
PAPÀ I : AU, PAU!
PAU I PAPÀ A . PEPA I PEP .
1 E¬scriu. Qui ho diu?
EI, PAU! AU, PAU!

Les vocals, la p i la m
Nom Data
Imma i M¬api
Imma 1 i «M¬èu!».
Imma 1 i : «E¬i, M¬api!».
M¬api . Imma i M¬api a .
Imma : «E¬mpoma, M¬api!». M¬api .
«M¬eua!», M¬api.
1 E¬ncercla i e∫criu el∫ nom∫ del∫ protagoniste∫.
E¬mma M¬api
Imma Pami

Les vocals, la p, la m i la l
Nom Data
M¬mmm!
E¬l papà i a .
E¬l papà i la mamà 1 .
L¬aia a le∫ .
E¬l papà el . L¬a mamà, L¬aia
i el papà el . M¬mmm!
1 M¬arca.
Què fan?
Papà
M¬amà
L¬aia

Fitxes
de cal·ligrafia

Les botigues del barri
Nom Data
1 R¬espon imitant la lletra del cartell. On ho comprem?
Verdures
FORN DE PA
HORTA
Bƒernat PESCATERIA
MARETA
2 E¬scriu un nom per a cada botiga i decora‚n

el∫ cartell∫.
Pastisseria Papereria

Els diaris
Nom Data
1 Pinta l’opció correcta de cada parell.
ELPOBLEALDIA EL POBLE AL DIA
NOTÍCIESDEL POBLE NOTÍCIES DEL POBLE
©opia le∫ opcion∫ pintade∫ en este∫ portade∫.
EL
Inauguren el parc del Pla Concedits els premis 9 d’Octubre
2 ©opia el∫ titular∫ separant le∫ paraule∫.
L¬abibliotecaobriràdissabte
L’escolaestrenapistaesportiva

La llista de la compra
Nom Data
1 E¬scriu cada aliment en la llista corresponent.
Pit de pollastre - L¬lom de porc - ©lòtxine∫

L¬luç - Bƒistec de vedella - Gambe∫
PESCATERIA CARNISSERIA
– –

– –

– –

2 Sƒubratlla i copia el∫ producte∫ que necessite∫.
CREMA
DE C ARABASSA INGREDIENTS
1r Posem una cassola amb oli
–

A¬igua
a foc lent. Hi posem ceba, –
creïlla i carabassa.
2n Ho daurem. –

3r Hi tirem aigua calenta i deixem
–
que bulla durant 10 minuts.
4t Llevem aigua i ho triturem.
–
5é Hi afegim nata líquida i ho
acabem de triturar. –


El cartell d’una exposició
Nom Data
1 ©ompleta el cartell amb este∫ dade∫.
Del 10 al 31 de març A¬ssociació de Fotografia
©ap∫ de setmana d'11 a 13 h ©asa de cultura
EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA 3D
Una altra visió de la realitat
L¬loc:
Date∫:
H¬orari:
H¬o organitza:
2 Inventa un títol per a esta altra exposició.
EXPOSICIÓ DE PINTURA

Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Pep Carrió.
Interiors: Julia Ortega Peralejo i Rosa Marín González.
Cap de projecte: Rosa Marín González.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González, Jorge Gómez Tovar i Patricia Tejeda Gaspar.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.
Confecció i muntatge: Luis González Prieto.
Correcció: Antoni Soriano Perelló.
© 2019 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44
46210 Picanya, València
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua
PRINTED IN SPAIN
propietat correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de
l’obra només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a
material d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels
CP: 936938 usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.

Dialoga: Llengua

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dialoga: Llengua

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LLIBRE DE RECURSOS

El Llibre de recursos de Llengua 1 Dialoga per

Presentació del projecte Saber Fer amb tu.. . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Símbols utilitzats en el llibre de l’alumnat.. . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Materials del projecte .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Programació de les unitats

Suggeriments metodològics i dimensions

Recursos fotocopiables. Avaluació.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

Recursos complementaris. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 313

Saber Fer amb tu incorpora innovacions metodològiques i pedagògiques

Les habilitats de comunicació – Enfortir la comprensió i sintetitzar

La intel·ligència emocional

Finalment, atenent els últims avanços de la neurociència,

Aquesta icona indica les activitats en què se suggereix

Aquesta icona indica les activitats i tasques plantejades

Aquest símbol indica quines activitats s’han de fer

És el barret del pensament. Destaca les activitats en què

És el barret de la creativitat. Destaca les propostes en què

És el barret de les emocions. Acompanya activitats

Ciències Socials PRIMÀRIA

ES0000000086797 910294_CCSS_1_DESCOBRIM_VOR_72087.indd 1 14/03/2018 11:39:04

ES0000000086794 910279_CCNN_1_OBSERVEM_VOR_72095.indd 1 14/03/2018 11:38:04

ES0000000086673 909299_Matematicas_1_VOR_72100.indd 1 14/03/2018 12:27:04

ES0000000080001 883506_Lengua_PrimPasos_1_pauta_cub_70152.indd 1 19/2/18 9:47

QUADERN tercer trimestre CUADERNO tercer trimestre

QUADERN segon trimestre Lengua CUADERNO segundo trimestre

QUADERN primer trimestre Lengua CUADERNO primer trimestre

primer trimestre primer trimestre

ES0000000080036 883705_Cdno_Lengua_1_2_pauta_cub_70163.indd 1 19/2/18 9:53

ES0000000080035 883694_Cdno_Lengua_1_1_pauta_cub_70154.indd 1 19/2/18 9:52

ES0000000088820 913897_Cdno_Mates_1_2_73582 QUADERN tercer trimestre

ES0000000088819 913886_Cdno_Mates_1_1_73585 QUADERN segon trimestre

QUADERN primer trimestre

Concebuts per a practicar

al llarg de cada trimestre. primer trimestre

ES0000000088821 913908_Cdno_Mates_1_3_73579.indd 1 19/04/2018 15:01:03

ES0000000088820 913897_Cdno_Mates_1_2_73582.indd 1 19/04/2018 15:03:03

ES0000000088819 913886_Cdno_Mates_1_1_73585.indd 1 19/04/2018 15:03:03

Edició anotada per al professorat

Ciències Socials Edició anotada per al professorat

la Naturalesa Edició anotada per al professorat

Matemàtiques Edición anotada para el profesorado pauta

Castellana Edició anotada per al professorat

ES0000000083249 898729_Libro-Anotado_Lengua_PrimPasos_1_pauta_70841.indd 1 19/02/2018 11:50:04

ES0000000095587 936894_Libro-Anotado_Dialoga_1_VOR_80598.indd 1 29/1/19 13:03

Inclou fitxes fotocop

• Recursos per de les unitats

ES0000000083251 898744_Libro-Recursos_Lengua_1_pauta_71834.indd 1 08/03/2018 15:41:04

ES0000000095593 936938_Libro-Recursos_Dialoga_1_VOR_80610.indd 1 29/1/19 13:07

ES0000000088943 914564_LAMINES_Visual-Thinking_CCSS_1-2_75297.indd 6 7/6/18 11:49

Làmines de pensament visual

Temps per a parlar i escoltar 2

2 Parla d’una persona de la teua família.

Temps per a parlar i escoltar mare 1

motxilla • E¬stà al costat de...

3 E¬scolta i ratlla. Quina paraula

Ara contesta taula

Temps per a llegir 2

1 2 Pintem el saló? Tina A¬dela

Temps per a llegir 4 R¬atlla el que no va passar al final. 1

34 A¬i, la meua poma! 2 E¬ncercla. On passa la història? 35

3 M¬arca. Qui està

A¬i, ai, el meu peu!

Les habilitats de comunicació – Enfortir la comprensió i sintetitzar

La intel·ligència emocional

EXPRESSIÓ ESCRITA • Còpia i escriptura de paraules que contenen

PENSAMENT • Interpretació d’una imatge amb la tècnica

PENSAMENT • Interpretació d’una imatge amb la tècnica

TREBALL COOPERATIU • Expressió d’opinions en grup.

PENSAMENT • Interpretació d’una imatge amb la tècnica

SABER SER • Cura i netedat dels espais públics.

PENSAMENT • Interpretació d’una imatge amb la tècnica

SABER SER • Respecte per les indicacions dels senyals.

- Avaluació trimestral. LLIBRE DE RECURSOS