Ref y Ampl Ccss 5 SH Voramar PDF

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PrimÀria
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa
d’ampliació
Ciències Socials 5
El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències Socials,

per a cinqué curs de primària, és una obra col·lectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT I EDICIÓ
Esther Echevarría Soriano
Diego Fariña Villaverde
Francisco Javier Zabaleta Estévez
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Baeza Albalateí
EDICIÓ
María Rosa López Pérez
EDICIÓ EXECUTIVA
Aurora Moral Santa-Olalla
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Lourdes Etxebarria Orella
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL

DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín González.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González, Jorge Gómez Tobar i Julia Ortega Peralejo.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.
Confecció i muntatge: Marisa Valbuena Rodríguez i Pedro Valencia Mejía.
Elaboració cartogràfica: T
ania López González.
Correcció: Roger Sarrià Batlle i Gemma Avellan Bisbal.
Documentació i selecció de fotografies: Marilé Rodrigálvarez Martín.
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44
46210 Picanya, València
Printed in Spain Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només
estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda
prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque-
CP: 670754 lla que tinga finalitats comercials.
Presentació
L’ensenyament individualitzat
L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Per això, és important establir un pla que els ajude a superar les difi-
cultats, així com a desenvolupar i potenciar les habilitats.
Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible
i de les tècniques i els recursos educatius que s’adapten millor a les necessitats
particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dàctics específics que puguen ser utilitzats en funció de les condicions concre-
tes d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, així com dels objectius de millora
que es plantegen en cada cas.
Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre
aquests hi ha:
• La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària està
destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i
les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrena-
ment en les tècniques d’estudi.
• El recull de material denominat Recursos complementaris, que conté secci-
ons variades per a cada una de les àrees del currículum, amb la finalitat que
el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
• I, finalment, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:
– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un reforç més gran per a consolidar els principals con-
tinguts i per a desenvolupar les competències.
– Un Programa d’ampliació, compost també per fitxes, l’objectiu del qual és
que els alumnes aprofundisquen determinats continguts, amplien els seus
coneixements i posen en joc les competències adquirides.
Ciències Socials 5 3
FITXES DE CONTINGUTS
FITXES DE CONTINGUTS. PLA DE MILLORA. PRO
CASTELLA- CASTEL
Bloc Continguts* ANDALUSIA ARAGÓ CANÀRIES CANTÀBRIA
LA MANXA I LLE
BLOC 2: L’univers i el sistema

X X X X X X
EL MÓN EN solar
QUÈ VIVIM
Les capes de la Terra.
X X X X X X
Les roques
La localització
X X X X X X
del terreny
Els mapes
X X X X X X
i els planisferis
El relleu i les aigües
X X X X X X
d’Espanya
L’atmosfera, el temps
X X X X X X
i el clima
Els factors climàtics X X X X X X
Els climes d’Espanya X X X X X X
Els paisatges
X X X X X X
d’Espanya
BLOC 3: VIVIM El territori i les
X X X X X X
EN SOCIETAT institucions d’Espanya
La Unió Europea X X X X X X
La població d’Espanya
X X X X X X
i d’Europa
Els sectors primari
i secundari a Espanya
El sector terciari a
Espanya i a Europa
L’educació financera X X X X X X
BLOC 4: LES El temps històric
EMPREMTES i les edats de la X X X X X X
DEL TEMPS història
La prehistòria i l’edat
antiga
L’edat antiga
L’edat mitjana X X X X X X
Els Reis Catòlics
X X X X X X
i l’imperi espanyol
La crisi de l’imperi
X X X X X X
i els Borbó
* En aquesta taula es presenten una relació dels continguts que s’ofereixen referents al Pla de millora i al Programa d’ampliació per a cada comunitat autònoma.
4 Ciències Socials 5 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

OGRAMA D'AMPLIACIÓ – 5é CIÈNCIES SOCIALS
COMUNITAT AUTÒNOMA
COMUNITAT
LLA COMUNITAT PRINCIPAT REGIÓ CEUTA
FORAL EXTREMADURA LA RIOJA
EÓ VALENCIANA D’ASTÚRIES DE MÚRCIA I MELILLA
DE NAVARRA
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X
X X X X X
X X X X X X X
X X
X X
X X X X X
X X X X X X X
X
X X X X X X X
X X X X X X
X X X X X X
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 5 5

Índex PLA DE MILLORA
Bloc 2
Fitxa 1. El sistema solar.......................... 10
Fitxa 2. Els moviments de la Terra........... 11
Fitxa 3. Les capes de la Terra................. 12
Fitxa 4. L’escorça canvia........................ 13
Fitxa 5. Calcular distàncies
amb un mapa............................. 14
Fitxa 6. Les coordenades
geogràfiques ............................. 15
Fitxa 7. El planisferi físic.......................... 16
Fitxa 8. El planisferi polític....................... 17
Fitxa 9. El relleu de la
península Ibèrica........................ 18
Fitxa 10. Els vessants dels rius
d’Espanya.................................. 19
Fitxa 11. L’atmosfera i el clima.................. 21
Fitxa 12. La influència de la distància
a l’equador en el clima............... 22
Fitxa 13. El clima mediterrani.................... 23
Fitxa 14. Els climes d’Espanya................. 24
Fitxa 15. Els paisatges d’Espanya............ 25
Bloc 3
Fitxa 16. El territori d’Espanya.................. 26
Fitxa 17. La Constitució i les
institucions d’Espanya............... 27
Fitxa 18. Els països de la Unió
Europea..................................... 28
Fitxa 19. Les institucions de la Unió
Europea..................................... 29
Fitxa 20. L’evolució de la població
d’Espanya i d’Europa................. 30
Fitxa 21. Les migracions a Espanya......... 31
Fitxa 22. La densitat de població
a Espanya.................................. 32
Fitxa 23. Les migracions a Europa............ 33
Fitxa 24. Agricultura i ramaderia
a Espanya.................................. 34
Fitxa 25. La indústria a Espanya............... 35
Fitxa 26. El comerç i el transport.............. 36
6 Ciències Socials 5
Fitxa 27. El sector terciari a Europa.......... 37 PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Fitxa 28. L’empresa.................................. 38
Fitxa 29. Els diners, l’estalvi Bloc 2
i la inversió................................. 39 Fitxa 1. L’univers...................................... 60
Fitxa 2. Les capes de la Terra:
Bloc 4
la hidrosfera i la geosfera.............. 62
Fitxa 30. Mesurar el temps històric .......... 40 Fitxa 3. La representació de la Terra......... 64
Fitxa 31. Les etapes de la història............ 41 Fitxa 4. El nostre món .............................. 66
Fitxa 32. La prehistòria............................. 42 Fitxa 5. El relleu d’Espanya....................... 68
Fitxa 33. Ibers i celtes............................... 43 Fitxa 6. Les aigües d’Espanya.................. 70
Fitxa 34. Fenicis, grecs Fitxa 7. L’atmosfera i el clima.................... 72
i cartaginesos............................. 44
Fitxa 8. Els climes d’Espanya .................. 74
Fitxa 35. Els romans................................. 45
Fitxa 36. La història d’al-Àndalus.............. 46 Bloc 3
Fitxa 37. La societat i la cultura Fitxa 9. Espanya: territori i organització
a al-Àndalus............................... 47 política....................................... 76
Fitxa 38. Els regnes cristians ................... 48 Fitxa 10. Europa i la Unió Europea............ 78
Fitxa 39. L’art en els regnes Fitxa 11. La població d’Espanya
cristians..................................... 49 i d’Europa.................................. 80
Fitxa 40. El descobriment Fitxa 12. Les migracions a Espanya
d’Amèrica.................................. 50 i a Europa.................................. 82
Fitxa 41. El regnat dels Reis Fitxa 13. Els sectors econòmics............... 84
Catòlics...................................... 51
Fitxa 14. El comerç exterior
Fitxa 42. L’imperi espanyol....................... 52 a Espanya.................................. 86
Fitxa 43. La conquista i la colonització
d’Amèrica.................................. 53 Bloc 4
Fitxa 44. La decadència de l’imperi
Fitxa 15. La prehistòria............................. 88
espanyol.................................... 54
Fitxa 16. Hispània..................................... 90
Fitxa 45. El Barroc i el Segle d’Or............. 55
Fitxa 17. L’edat mitjana: al-Àndalus.......... 92
Fitxa 46. Els Borbó................................... 56
Fitxa 18. L’edat mitjana: els regnes
Fitxa 47. La Il·lustració.............................. 57
cristians..................................... 94
Fitxa 19. El començament
de l’edat moderna...................... 96
Fitxa 20. El segle xvi:
l’imperi espanyol........................ 98
Fitxa 21. Espanya en els
segles xvii i xviii......................... 100
Solucionari ....................................... 103
2 Pla de millora
BLOC
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2 El sistema solar PLA DE MILLORA. Fitxa 1
Nom Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
L’univers està format per tots els astres que hi ha, com les estrelles, els planetes, les galàxies,
etc., i l’espai que hi ha entre aquests.
El sistema solar està format per una estrella (el Sol) i els planetes, els satèl·lits, els planetes nans,
les estrelles i els asteroides que giren al voltant seu.
1 Observa el dibuix del sistema solar, escriu el nom dels astres i contesta.
• Quina és l’estrella del sistema solar?
• Tots els astres representats en el dibuix són planetes del sistema solar?
• Quins moviments fan els planetes?
2 Explica la diferència entre asteroide i cometa.

BLOC
2 Els moviments de la Terra PLA DE MILLORA. Fitxa 2
Nom Data
La Terra fa dos moviments:

• El moviment de rotació és el gir que fa sobre si mateixa. Tarda 24 hores a fer una volta
completa.
• El moviment de translació és el desplaçament que fa al voltant del Sol. Tarda 365 dies
i unes sis hores a completar una volta.
1 Observa el dibuix i respon.
• Quin moviment de la Terra representa?
• Quant de temps tarda a fer-lo?
• A què dóna lloc aquest moviment?
2 Respon a les preguntes.
• Quin altre moviment fa la Terra?
• Quant tarda a fer-lo?
• A què dóna lloc aquest moviment?
3 Marca verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Després, escriu correctament les afirmacions
errònies.
A l’estiu, els rajos del Sol arriben a la Terra més inclinats que a l’hivern
i per això fa més calor.
Quan a l’hemisferi nord és hivern, a l’hemisferi sud és estiu.

BLOC
2 Les capes de la Terra PLA DE MILLORA. Fitxa 3
Nom Data
El planeta Terra està format per quatre capes relacionades entre si: l’atmosfera, la geosfera,
la hidrosfera i la biosfera.
1 Escriu en el dibuix el nom de les diverses capes de la Terra.
2 Indica quines afirmacions fan referència a la hidrosfera (H) o a la geosfera (G).
És el conjunt de les aigües del planeta.
Està formada per tres capes.
És la part rocosa del planeta.
Els estats de l’aigua són sòlid, líquid i gasós.
3 Escriu les capes de la geosfera en el lloc que corresponga.

BLOC
2 L’escorça canvia PLA DE MILLORA. Fitxa 4
Nom Data
L’escorça terrestre canvia pels terratrèmols i volcans, i per l’acció de l’erosió, el transport
i la sedimentació.
1 Situa aquests elements d’un volcà on corresponga.
cambra magmàtica – xemeneia – cràter – con volcànic
2 Quines diferències hi ha entre l’erosió i la sedimentació?
3 Indica com es formen les roques magmàtiques i les roques sedimentàries.

BLOC
2 Calcular distàncies amb un mapa PLA DE MILLORA. Fitxa 5
Nom Data
L’escala d’un mapa indica la relació que hi ha entre la dimensió d’un territori en la realitat
i la que ocupa en el mapa.
1 Observa el mapa i respon a les preguntes.
• Quin tipus d’escala figura en el mapa?
• Quina és l’escala del mapa? Què vol dir?
• Calcula la distància real en línia recta entre aquests llocs.
Llocs Distància en el mapa Distància en la realitat
Entre Madrid i Londres
Entre Londres i Kíev
Entre Kíev i Roma

BLOC
2 Les coordenades geogràfiques PLA DE MILLORA. Fitxa 6
Nom Data
Les coordenades geogràfiques són la latitud i la longitud. Els paral·lels són línies imaginàries
que mesuren la latitud i els meridians mesuren la longitud.
1 Localitza en el dibuix els elements següents on corresponga.
A. equador C. tròpic de Càncer

B. meridià de Greenwich D. tròpic de Capricorn
cercle polar àrtic
cercle polar antàrtic
2 Escriu les coordenades geogràfiques dels punts assenyalats en el mapa.
Punt A.
• Latitud:
B
•
• Longitud:
A Punt B.
•
• Latitud:
C • Longitud:
•
Punt C.
• Latitud:
• Longitud:

BLOC
2 El planisferi físic PLA DE MILLORA. Fitxa 7
Nom Data
En els planisferis físics es representen els accidents geogràfics del món. En els planisferis polítics
es representen l’extensió, la localització i els límits dels països de la Terra.
1 Observa el mapa i completa la taula.
1
5
Número Nom de l’accident geogràfic Continent
2 Quins continents es troben només a l’hemisferi nord?

BLOC
2 El planisferi polític PLA DE MILLORA. Fitxa 8
Nom Data
En els planisferis polítics es representa l’extensió, la localització i els límits o les fronteres
dels països de la Terra.
1 Escriu el nom dels països que s’indica.
• Quins són els dos països més poblats del món?
• Quin país africà té frontera amb Espanya?
• Quin és el país més gran d’Europa?
• En quina zona d’Amèrica es parla majoritàriament espanyol?

BLOC
2 El relleu de la península Ibèrica PLA DE MILLORA. Fitxa 9
Nom Data
El relleu de la Península s’organitza entorn de la Meseta. S’hi distingeixen diverses unitats

de relleu: les unitats que hi ha a l’interior de la Meseta, les unitats que envolten la Meseta
i les unitats exteriors a la Meseta.
1 Completa amb el nom de les muntanyes de la península Ibèrica.
• Muntanyes interiors de la Meseta:

• Muntanyes que envolten la Meseta:

• Muntanyes exteriors a la Meseta:

2 Escriu les unitats del relleu corresponents a cada lletra en el mapa.
F
E B G A.
C B.
A C.
D.
E.
D F.
G.

BLOC
2 Els vessants dels rius d’Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 10
Nom Data
Un vessant és el terreny en el qual els rius, les rambles i els torrents vessen les aigües en un
mateix mar. A Espanya es distingeixen tres vessants: cantàbric, atlàntic i mediterrani.
1 Contesta.
• Què és un vessant?
• Per quina zona s’estén cada vessant d’Espanya?
• A quin vessant pertanyen els barrancs de Canàries?
• Hi ha rius a Canàries? Explica-ho.
2 Pinta el mapa a partir de la informació de la llegenda. Després, escriu el nom d’un riu
de cada vessant.
• Vessant cantàbric:
• Vessant atlàntic:
• Vessant mediterrani:

PLA DE MILLORA. Fitxa 10
3 Completa aquestes fitxes sobre els rius dels vessants d’Espanya.
Vessant cantàbric
• Com són els rius?

curts llargs
• Com és el seu cabal?

abundant escàs
regular irregular
• Esmenta’n tres rius:
Vessant atlàntic
• Quin règim tenen?

regular irregular
• On naixen?
prop de la costa lluny de la costa
Vessant mediterrani
• Com són els rius?

curts llargs
• Quin règim tenen?

regular irregular

BLOC
2 L’atmosfera i el clima PLA DE MILLORA. Fitxa 11
Nom Data
L’atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra. Està formada per diverses capes.
El temps i el clima són conceptes diferents. El temps és l’estat de l’atmosfera en un lloc
i en un temps concrets, mentre que el clima és el temps que predomina en un lloc al llarg
de molts anys.
1 Explica què és l’atmosfera i per què és important per a la vida a la Terra.
2 Escriu el nom de les capes de l’atmosfera.
3 Escriu en cada oració la paraula temps o clima segons corresponga.
• Han anunciat per a demà un molt plujós i fred.
• A Canàries, les temperatures són càlides i varien poc al llarg de l’any, perquè té
un subtropical.
• A la regió on viuen els meus cosins les pluges són abundants tot l’any, però sobretot
a la primavera; el és humit.
• L’últim mes, el ha sigut bastant calorós per a aquesta època de l’any.

BLOC EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2 La influència de la distància a l’equador
en el clima
Nom Data
Segons la calor que reben del Sol, a la Terra es diferencien cinc zones:
• Una zona càlida, pròxima a l’equador.
• Dues zones temperades, entre els tròpics i els cercles polars.
• Dues zones fredes, a les àrees polars.
1 Pinta el dibuix segons la llegenda.
Morat Zona freda
Verd Zona temperada
Roig Zona càlida
2 Completa les oracions.
• A l’hemisferi nord, la zona temperada s’estén entre el
iel ; i a l’hemisferi sud, va des del
fins al .
• A les zones polars, els rajos solars cauen de forma tot l’any;
per això, les temperatures són molt baixes.
3 Ngugi viu a Tanzània, un país africà molt pròxim a l’equador.

Allí fa molta calor durant tot l’any. Explica per què.

BLOC
2 El clima mediterrani PLA DE MILLORA. Fitxa 13
Nom Data
El clima mediterrani predomina en bona part d’Espanya. Però segons les precipitacions
i les temperatures se’n distingeixen tres variants: típic, d’interior i sec.
1 Completa aquesta taula sobre el clima mediterrani.
Tipus Localització Temperatures Precipitacions
Típic
D’interior
Sec
2 El climograma següent correspon a un clima mediterrani sec.
• Com són les temperatures?
• I les precipitacions?

BLOC
2 Els climes d’Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 14
Nom Data
A Espanya es distingeixen quatre climes: mediterrani, subtropical, oceànic i de muntanya.

El clima mediterrani presenta diferències depenent d’unes zones o d’altres.
1 Pinta el mapa segons la llegenda

i respon.
Verd Clima oceànic
Groc Clima mediterrani
Morat Clima de muntanya
Roig Clima subtropical
• Quin és el clima predominant a la península Ibèrica?
• Quin clima es dóna a les illes Canàries?
• En quines zones es dóna el clima oceànic?
2 La vegetació en el clima de muntanya canvia amb l’altitud i l’orientació. Quines zones hi podem
trobar? Digues una espècie vegetal de cada una d’aquestes zones.

BLOC
2 Els paisatges d’Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 15
Nom Data
Hi ha paisatges naturals i transformats. A Espanya els paisatges transformats poden ser:

agraris, industrials, urbans i turístics.
1 Defineix els termes següents.
• Paisatge natural:
• Paisatge transformat:
2 Assenyala tres activitats que transformen el paisatge i explica com ho fan.
3 Observa la imatge i respon a les preguntes.
• Quins elements naturals hi distingeixes?
• Quins elements humans hi trobes? Esmenta’ls.
• A quin tipus de paisatge correspon? Per què?
• En quines zones d’Espanya predomina?

BLOC
VIVIM EN SOCIETAT
3 El territori d’Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 16
Nom Data
El territori d’Espanya ocupa la major part de la península Ibèrica, les illes Canàries, les illes
Balears i els territoris de Ceuta i Melilla.
1 Pinta segons s’indica els territoris que formen Espanya.
Taronja Península Ibèrica Blau Illes Canàries
Roig Ceuta i Melilla Verd Illes Balears
2 Escriu sobre el mapa anterior el nom dels límits d’Espanya.

BLOC VIVIM EN SOCIETAT
3 La Constitució i les institucions
d’Espanya
Nom Data
La Constitució espanyola és la llei més important d’Espanya. Espanya és un estat social,

democràtic i de dret.
1 Explica què vol dir que «Espanya és un estat democràtic».
2 Uneix cada dibuix amb la definició d’Espanya amb què es corresponga.
Espanya és un estat Espanya és un estat Espanya és un estat

social. democràtic. de dret.
3 Completa l’esquema amb els membres que integren cada institució.
Cap de l’estat Tribunal Constitucional
Institucions d’Espanya
Corts Generals Govern Tribunals de justícia


BLOC
VIVIM EN SOCIETAT
3 Els països de la Unió Europea PLA DE MILLORA. Fitxa 18
Nom Data
En l’actualitat, la Unió Europea (UE) està composta per 28 països. Els seus principals objectius
són el desenvolupament econòmic i el benestar social.
1 Pinta els països de la Unió Europea i subratlla el nom dels sis països fundadors.
2 Explica què vol dir que la UE té un mercat únic.

BLOC
VIVIM EN SOCIETAT
3 Les institucions de la Unió Europea PLA DE MILLORA. Fitxa 19
Nom Data
Les principals institucions de la UE són la Comissió Europea, el Parlament Europeu, el Consell

de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia i el Tribunal de Comptes.
1 Completa aquesta taula sobre les institucions de la Unió Europea.
Institució Membres Funcions
Comissió Europea
Parlament Europeu
Consell de la
Unió Europea
2 Escriu verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Després, escriu correctament les afirmacions
errònies.
El Tribunal de Justícia està format pels ministres de Justícia dels països membres.
La funció del Tribunal de Comptes és controlar l’ús correcte dels fons de la UE.
La seu del Tribunal de Justícia és a Luxemburg i la del Tribunal de Comptes, a Copenhaguen.
L’euro és la moneda oficial de 19 països, entre els quals hi ha Espanya.

BLOC VIVIM EN SOCIETAT
3 L’evolució de la població d’Espanya
i d’Europa
Nom Data
Per a conéixer l’evolució de la població d’un lloc, cal tindre en compte diversos aspectes:
• La natalitat és el nombre de naixements que es produeixen en un any en un lloc concret.
• La mortalitat és el nombre de persones que moren en un any en un lloc concret.
La diferència entre la natalitat i la mortalitat ens proporciona el creixement natural.
1 Completa la taula. Després, respon a les preguntes.
Espanya
Any Naixements Defuncions Creixement natural
2010 486.575 382.047
2011 471.999 387.911
2012 454.648 402.950
• Què és el creixement natural?

• Com va evolucionar la natalitat aquests anys?
• I la mortalitat?
• Com va evolucionar la població espanyola entre 2010 i 2012, va augmentar o va disminuir? Per què?

2 Observa les dades d’Europa en 2012 i respon a les preguntes.
Europa
Any Naixements Defuncions
2012 7.934.977 8.305.314
• És més alt el nombre de naixements o el de defuncions?
• En 2012, la població europea va créixer o va disminuir? Explica per què.

BLOC
VIVIM EN SOCIETAT
3 Les migracions a Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 21
Nom Data
Les migracions són el conjunt de desplaçaments que efectua la població. El balanç migratori és
la diferència entre el nombre d’emigrants i el nombre d’immigrants.
1 Defineix els conceptes següents.
• Emigració:
• Immigració:
• Èxode rural:
2 Calcula el balanç migratori d’aquestes províncies d’Espanya.
Província Emigrants Immigrants Balanç migratori

Illes Balears 9.945 12.015
Màlaga 11.472 16.640
Las Palmas 5.391 10.305
• Com és el balanç migratori d’aquestes províncies?
• Què vol dir això?
3 Completa les oracions següents.
• Al començament del segle , els espanyols van emigrar a països d’ .
• A partir de la dècada de , la principal destinació de l’emigració espanyola va ser .
• En l’actualitat, l’ a l’estranger ha tornat a augmentar.
• Al començament del segle , molts camperols es van traslladar a les .
• Des del final del segle xx, Espanya es va convertir en una destinació d’ .
BLOC
VIVIM EN SOCIETAT
3 La densitat de població a Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 22
Nom Data
La densitat de població és la relació que hi ha entre el nombre d’habitants d’un lloc i l’extensió
del territori en què viuen.
1 Observa el mapa i respon.
• Quines són les dues províncies més densament poblades?
• I les dues menys densament poblades?
• Explica què significa que Sòria té una densitat de població molt baixa.

• Com és la densitat dels arxipèlags balear i canari?
• En general, on és més alta la densitat de població, a l’interior o a la costa?

BLOC
VIVIM EN SOCIETAT
3 Les migracions a Europa PLA DE MILLORA. Fitxa 23
Nom Data
Els desplaçaments de població han sigut constants a Europa. Aquests han donat lloc a
moviments interiors i cap a l’exterior, així com a l’arribada d’immigrants.
1 Marca amb verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Després, escriu correctament
les afirmacions errònies.
L’emigració europea cap a 1880 es va dirigir cap a Amèrica i Oceania.
A partir de 1945, l’emigració es va dirigir principalment a Mèxic i el Canadà.
Actualment, arriben a Europa immigrants procedents del Canadà i Austràlia.
2 Quins són els països que reben un major nombre d’immigrants? Assenyala el mapa correcte.
3 Quins són els efectes de la immigració a Europa?

BLOC
VIVIM EN SOCIETAT
3 Agricultura i ramaderia a Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 24
Nom Data
L’agricultura és l’activitat del sector primari que ocupa més persones,

seguida de la ramaderia.
1 Què és el sector primari? Quines activitats inclou?
2 Completa la taula següent
Cultius de secà Cultius de regadiu fruites

arròs
cereals
vinya
hortalisses
olivera
3 Observa aquestes fotografies. Indica a quin tipus de bestiar correspon cada una i en quines
zones d’Espanya es cria.
Bestiar: Bestiar: Bestiar:
Es cria: Es cria: Es cria:


BLOC
VIVIM EN SOCIETAT
3 La indústria a Espanya PLA DE MILLORA. Fitxa 25
Nom Data
El sector secundari engloba les activitats econòmiques que es dediquen a transformar matèries
primeres en productes elaborats. La indústria n’és l’activitat més destacada.
1 Indica a quina activitat del sector secundari correspon cada imatge.
2 Indica si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents.

Després, escriu correctament les oracions falses.
Els últims anys, ha augmentat el nombre de persones que treballen en el sector secundari.
La indústria és l’activitat del sector secundari que ocupa més persones.
La major part de les fàbriques d’Espanya són grans.
3 Completa aquest text.
peces – metal·lúrgia – química – béns – persones – consum
Les indústries de base fabriquen matèries primeres per a altres indústries. Hi destaquen la siderúrgia,
la i la indústria . Les indústries de
d’equipament construeixen màquines i per a altres indústries. Les indústries
de béns de fabriquen productes que consumeixen directament les .

BLOC
VIVIM EN SOCIETAT
3 El comerç i el transport PLA DE MILLORA. Fitxa 26
Nom Data
El sector terciari ocupa la majoria de la població espanyola i genera gran part de la nostra
riquesa. Les activitats més importants són el comerç, el transport i el turisme.
1 Pinta i completa aquest gràfic de la població ocupada a Espanya.
Sector primari
Sector secundari
Sector terciari
2 Defineix els termes que segueixen.
• Importació:
• Exportació:
3 Completa aquesta taula.
Productes que Espanya importa Productes que Espanya exporta
4 Indica què es trasllada (persones o mercaderies) en cada mitjà de transport.
• Terrestre:
• Marítim:
• Aeri:
BLOC
VIVIM EN SOCIETAT
3 El sector terciari a Europa PLA DE MILLORA. Fitxa 27
Nom Data
Gran part de la població europea treballa en el sector terciari. Igual que a Espanya, les activitats
més destacades d’aquest sector són el comerç, el transport i el turisme.
1 Què és el sector terciari?
2 Completa les oracions següents.
metal·lúrgics — intercanvis — primeres — petroli — transport
• Europa és el continent en el qual es produeixen més comercials. S’exporten
productes químics, , material de i material tecnològic.
• S’importen i matèries , principalment.
3 Marca amb verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Després, escriu correctament les
afirmacions errònies.
La xarxa de transports europea per carretera i ferrocarril és molt menuda.
Quant a la navegació, Europa té ports amb molt de tràfic de mercaderies, com Rotterdam
i Hamburg.
La xarxa europea de transport aeri és poc important al món i és molt antiga.
4 Escriu el nom dels països europeus que reben un nombre més alt de turistes.

BLOC
VIVIM EN SOCIETAT
3 L’empresa PLA DE MILLORA. Fitxa 28
Nom Data
Per a dur a terme la seua activitat, les empreses necessiten recursos humans, recursos
materials i recursos financers.
Les empreses es poden classificar segons el sector productiu a què pertanguen
o segons la grandària.
1 Defineix què és una empresa.
2 Escriu davall de cada imatge quin tipus de recurs és. Després, explica en què consisteixen.
• Els recursos consisteixen en



3 De què s’encarreguen aquests departaments en una empresa?
• Màrqueting:
• Recursos humans:
BLOC
VIVIM EN SOCIETAT
3 Els diners, l’estalvi i la inversió PLA DE MILLORA. Fitxa 29
Nom Data
Fa milers d’anys, les persones feien barates per obtindre el que necessitaven. Més tard van sorgir
els diners. El conjunt de tots aquests diners són els nostres ingressos, que podem utilitzar per a
consumir, estalviar o invertir.
1 Completa les oracions.
• La barata és

• Els diners són

• Els ingressos són

2 Marca les afirmacions verdaderes.
Els bitllets i les monedes constitueixen els diners en efectiu.
El risc és la principal característica de la inversió.
Les targetes bancàries són un tipus d’estalvi.
Invertir és el mateix que estalviar.
3 Completa les oracions amb aquestes paraules.
consumir – estalviar – invertir
• consisteix a destinar una part dels nostres ingressos per a intentar

obtindre un benefici o rendibilitat.
• consisteix a guardar una part dels nostres ingressos per a atendre

necessitats futures.
• consisteix a adquirir béns o serveis.

BLOC
LES EMPREMTES DEL TEMPS
4 Mesurar el temps històric PLA DE MILLORA. Fitxa 30
Nom Data
Les unitats del temps més utilitzades en història són l’any i el segle.
L’any que es pren com a referència és l’any del naixement de Jesucrist, que és l’any 1
de l’era cristiana.
1 Indica a quants anys equivalen aquestes unitats de temps.
• 1 lustre:
• 1 dècada:
• 1 mil·lenni:
2 Assenyala a què corresponen les abreviatures següents i què signifiquen.
• aC:
• dC:
errònies.
Els fets ocorren tots en el mateix instant.
Quan els fets tenen lloc un darrere d’un altre els anomenem fets simultanis.
Quan els fets tenen lloc al mateix temps els anomenem fets simultanis
4 Ordena cronològicament aquestes dates.
3500 aC – 420 dC – 29 dC – 2014 dC – 74 aC – 578 aC

BLOC
4 Les etapes de la història PLA DE MILLORA. Fitxa 31
Nom Data
Els historiadors han dividit el passat en cinc etapes successives.
1 Ordena cronològicament les etapes de la història. Escriu 1, 2, 3, 4 i 5.
Edat antiga Prehistòria
Edat contemporània Edat mitjana
Edat moderna
2 Completa la taula.
3500 aC – desaparició de l’imperi romà – invenció de l’escriptura –

aparició de l’ésser humà – 476 dC – fa 5.000.000 d’anys
Començament Esdeveniment
Prehistòria
Edat antiga
Edat mitjana
errònies.
L’edat moderna va començar l’any 1492 amb el descobriment d’Amèrica.
L’edat contemporània va començar l’any 1789 amb la Revolució Francesa.
L’edat contemporània va finalitzar l’any 2000.

BLOC
4 La prehistòria PLA DE MILLORA. Fitxa 32
Nom Data
La prehistòria es divideix en tres etapes: paleolític, neolític i edat dels metalls.
1 Completa el text següent.
Durant el paleolític, els éssers humans vivien a l’aire lliure, en o en cabanes.
Eren , és a dir, es traslladaven d’un lloc a un altre en cerca d’aliment.
Vivien de la , la pesca i la . Quan van descobrir
el van començar a cuinar els aliments.
Les persones s’agrupaven en grups menuts anomenats . Elaboraven diversos
objectes amb i os.
2 Indica si les afirmacions següents corresponen al neolític (N) o a l’edat dels metalls (M).
Els poblats es van convertir en ciutats.
Les persones es van fer sedentàries i van formar poblats.
Es va desenvolupar el comerç gràcies a la invenció de la roda i la vela.
En aquesta etapa van aparéixer l’agricultura i la ramaderia.
3 Observa la fotografia i respon a les preguntes.
• Quin tipus d’art és? Per què es diu així?
• Què s’hi veu representat?
• Quins colors van utilitzar?
• A quin període de la prehistòria podria pertànyer?

BLOC
4 Ibers i celtes PLA DE MILLORA. Fitxa 33
Nom Data
En el primer mil·lenni abans de Crist, la península Ibèrica estava habitada per dos pobles:
els ibers i els celtes.
1 Pinta el mapa segons s’indica en la llegenda.
Groc Celtes
Taronja Ibers
2 Completa la taula.
Celtes Ibers
cases rectangulars – tribus – ceràmica –
Dama d’Elx – castres –
objectes de ferro i bronze
errònies.
Els ibers coneixien l’escriptura i tenien la seua pròpia moneda.
Els celtes es dedicaven principalment a l’agricultura.
Els celtes eren uns artesans excel·lents.

BLOC
4 Fenicis, grecs i cartaginesos PLA DE MILLORA. Fitxa 34
Nom Data
Els fenicis, els grecs i els cartaginesos van fundar nombroses colònies a la península Ibèrica.
1 Pinta en el mapa segons la llegenda.
Taronja Grècia Groc Cartago Verd Fenícia

errònies.
Els fenicis eren grans comerciants que van arribar des d’Amèrica.
Quan els grecs arribaven a un lloc, hi fundaven una colònia.
Els fenicis es van instal·lar en antigues colònies cartagineses.
Els cartaginesos van fundar colònies com Gadir (Cadis) i Rhode (Roses).

BLOC
4 Els romans PLA DE MILLORA. Fitxa 35
Nom Data
En l’any 753 aC, els pobles que hi havia a la península Itàlica es van unir i van fundar la ciutat de
Roma. Els romans van conquistar la península Ibèrica entre els anys 218 aC i 19 aC.
• Temple:
• Amfiteatre:
• Circ:
2 Completa aquestes oracions.
• Els romans van crear un gran . Primer, Roma va conquistar tota la península
i després es va estendre per la costa mediterrània.
• Els romans van véncer els i els van expulsar de la península Ibèrica.
Després, van començar la conquista de la Península, que van anomenar .
• L’imperi romà va durar fins l’any , en què va ser deposat l’últim emperador
romà.
3 Indica si les afirmacions següents corresponen a les insulae (I) o a les domus (D).
Eren els habitatges de les persones riques.
Eren edificis de diversos pisos i a la planta baixa hi havia un comerç.
Eren els habitatges de les persones pobres.
Eren habitatges unifamiliars i les habitacions es distribuïen al voltant d’un pati.
4 Quina diferència hi ha entre un patrici i un plebeu?

BLOC
4 La història d’al-Àndalus PLA DE MILLORA. Fitxa 36
Nom Data
En el segle viii, els musulmans van envair el regne visigot. El territori que van ocupar el van
anomenar al-Àndalus.
1 Completa les oracions amb la paraula correcta. Després, ordena cronològicament

els esdeveniments. Escriu 1, 2, 3, 4 i 5.
Els van derrotar els visigots en la batalla de

i van ocupar quasi tota la Península i les illes Balears.
L’últim territori musulmà a la Península va ser el regne .
Al principi, al-Àndalus va ser un , que depenia del califa de Damasc.
En la batalla de en 1212, els musulmans van

ser derrotats per un exèrcit integrat per castellans, navarresos i aragonesos.
En el segle x, al-Àndalus es va convertir en un .
2 Quina diferència hi ha entre un emirat i un califat?
3 Observa el mapa i respon a les preguntes.
• Quins dos territoris s’hi representen?
• Com hi apareix el territori musulmà: unit
o dividit?
• A quin període de la història d’al-Àndalus

pertany aquest mapa?

BLOC
4 La societat i la cultura a al-Àndalus PLA DE MILLORA. Fitxa 37
Nom Data
L’islam és la religió dels musulmans. A al-Àndalus, la societat estava formada per persones
de diferents religions.
1 Enumera les cinc obligacions que ha de complir un musulmà.
2 Completa l’esquema de la societat a al-Àndalus.
muladís
Societat
jueus
• Quins trets de l’època andalusina conservem en la nostra cultura?
• Per què es va caracteritzar l’arquitectura àrab?

BLOC
4 Els regnes cristians PLA DE MILLORA. Fitxa 38
Nom Data
Els regnes cristians van lluitar durant quasi huit segles contra els musulmans per conquistar el seu
territori. Aquest període es coneix com Reconquista.
1 Què va suposar la batalla de Las Navas de Tolosa? En quin any va tindre lloc?
2 Observa el mapa i escriu el nom dels regnes que hi havia a la península Ibèrica i a les illes
Balears en el segle xv.
MAPA
3 Observa el mapa de l’activitat anterior i respon.
• Quin territori ocupava una major extensió, el cristià o el musulmà?
• En quin any es va conquistar l’últim territori musulmà? Qui ho va fer?
4 Quina diferència hi ha entre la Reconquista i la repoblació?

BLOC
4 L’art en els regnes cristians PLA DE MILLORA. Fitxa 39
Nom Data
Durant l’edat mitjana es van desenvolupar dos estils artístics: el romànic i el gòtic.
1 Escriu com són aquests elements en les esglésies i catedrals romàniques i gòtiques.
Art romànic Art gòtic
Arcs
Murs
Finestres
Pintures
2 Quin edifici és romànic i quin és gòtic? Explica com ho saps.
A B
A:
B:

BLOC
4 El descobriment d’Amèrica PLA DE MILLORA. Fitxa 40
Nom Data
En el segle xv, moltes persones pensaven que la Terra era plana. El descobriment d’Amèrica
va tindre importants repercussions polítiques, econòmiques, socials i culturals.
1 Marca l’opció correcta.
• Al començament del segle xv, els europeus coneixien…
Europa, Amèrica i part d’Àsia.
Europa, el nord d’Àfrica i part d’Àsia.
Oceania, Europa i Àfrica.
• Entre els avanços tècnics que van millorar la navegació es troben…
l’ús de mapes més precisos i d’instruments de navegació.
l’ús de mapes més precisos i la invenció dels vaixells de vapor.
la caravel·la i el GPS.
2 Observa el mapa del viatge de Cristòfol Colom i contesta les preguntes.
• D’on va eixir Colom?
• A quina illa va arribar?
• A quin continent creia que havia arribat?

A quin va arribar realment?
3 Escriu dues conseqüències que va tindre el descobriment d’Amèrica.

BLOC
4 El regnat dels Reis Catòlics PLA DE MILLORA. Fitxa 41
Nom Data
Els Reis Catòlics van fer reformes importants durant el seu regnat i van ampliar els seus
territoris.
• Corregidor:
• Virrei:
• Sant Tribunal de la Inquisició:
2 Enumera les mesures que van prendre els Reis Catòlics per reforçar el seu poder i organitzar
els seus territoris.
3 Situa on corresponga en el mapa les possessions que tenien els Reis Catòlics
a Europa.
A. Corona de Castella
B. Corona d’Aragó
C. Regne de Navarra
D. Regne de Granada
E. Regne de Nàpols
F. Melilla
G. Illes Canàries

BLOC
4 L’imperi espanyol PLA DE MILLORA. Fitxa 42
Nom Data
Carles I va ser el primer rei de la dinastia dels Àustria. Felip II, el seu fill, va heretar el tron.
En el segle xvi, Espanya es va convertir en la primera potència del món.
1 Observa el mapa següent. A quin regnat correspon, al de Carles I o al de Felip II?

Explica com ho saps.
El mapa correspon al regnat de
2 Situa cada esdeveniment en el regnat corresponent.
Carles I Felip II • Rebel·lió de les Comunitats

• Rebel·lió de les Germanies
• Batalla de Lepant
• Batalla de Saint-Quentin
• Desastre de l’Armada Invencible
• Guerra contra els Països Baixos
• Guerra contra els protestants
alemanys
• Quins poders tenia el rei?
• Tenia un poder il·limitat? Per què?

BLOC
4 La conquista i la colonització d’Amèrica PLA DE MILLORA. Fitxa 43
Nom Data
Abans de l’arribada de Cristòfol Colom a Amèrica, aquest continent estava habitat per diferents
pobles, com els inques, els maies i els asteques.
1 Per què els inques, els maies i els asteques són anomenats pobles precolombins?
2 Qui va conquistar l’imperi asteca? I l’imperi inca?
• Imperi asteca:
• Imperi inca:
3 Respon a aquestes preguntes.
• Què era la Casa de Contratación?
• On tenia la seu?
• Com es va organitzar el govern del territori americà?
4 Completa aquest gràfic amb l’estructura social d’Amèrica.
indis
espanyols
negres
mestissos

BLOC
4 La decadència de l’imperi espanyol PLA DE MILLORA. Fitxa 44
Nom Data
En el segle xvii, Espanya va perdre l’hegemonia que havia tingut a Europa durant els regnats
de Carles I i Felip II.
1 Què era un favorit? Digues el nom d’un favorit de Felip III i un altre de Felip IV.
2 Situa aquests fets en el regnat que corresponga.
• Rebel·lions a Catalunya i a Portugal • Expulsió dels moriscos

• Guerra dels Trenta Anys • Guerra de Successió
Felip III Felip IV Carles II Carles I
3 Quines conseqüències van tindre els esdeveniments següents per a Espanya?
• Guerra dels Trenta Anys:
• Rebel·lió a Portugal:
• Guerra de Successió:

BLOC
4 El Barroc i el Segle d’Or PLA DE MILLORA. Fitxa 45
Nom Data
En el segle xvii va sorgir un nou estil: el Barroc; a Espanya va ser un moment d’esplendor que es
coneix com Segle d’Or.
errònies.
El Barroc s’inspirava en l’art de l’antiga Grècia i Roma.
La decoració dels edificis era austera.
En pintura, totes les escenes tenen una gran lluminositat.
El principal tema de les obres del Barroc era el religiós.
2 Escriu tres característiques de l’art barroc que reconegues en aquesta pintura.
3 Situa els artistes del Segle d’Or on corresponga.
• Bartolomé Esteban Murillo • Alonso Cano • Diego Velázquez

• Alberto Churriguera • Gregorio Fernández • Miguel de Cervantes
Literatura Arquitectura Escultura Pintura

BLOC
4 Els Borbó PLA DE MILLORA. Fitxa 46
Nom Data
En el segle xviii, va arribar al tron d’Espanya una nova dinastia: els Borbó. En aquesta època, es
va desenvolupar el moviment de la Il·lustració.
1 Completa aquest esquema sobre les conseqüències de la guerra de Successió.
Territorials:
Guerra de
Conseqüències
Successió
Polítiques:
2 Defineix aquests termes.
• Govern absolutista:
• Decrets de Nova Planta:
• Llei sàlica:
3 Escriu els reis d’Espanya del segle xviii que falten.
, Ferran VI, i Carles IV.
4 Explica què va ser la Il·lustració.

BLOC
4 La Il·lustració PLA DE MILLORA. Fitxa 47
Nom Data
En el segle xviii va aparéixer un moviment cultural anomenat Il·lustració. Alguns reis van prendre
com a forma de govern el despotisme il·lustrat.
1 Explica la diferència entre Il·lustració i despotisme il·lustrat.
2 Escriu el nom dels il·lustrats més destacats.
3 Què va ser L’enciclopèdia?
4 Respon.
• Qui va ser el màxim representant del despotisme il·lustrat a Espanya?
• Quines millores va dur a terme?

2 Programa
d’ampliació
BLOC
2 L’univers
Nom Data
Un cel ple d’estrelles

Si observes el cel de nit, voràs que està
ple d’estrelles. N’hi ha tantes que, des Óssa Menor
de l’antiguitat, els éssers humans les
han agrupades en constel·lacions.
Els noms i les formes de les constel·lacions
fan referència a animals, com el lleó, el bou,
l’óssa o l’escorpí; a éssers mitològics,
com l’heroi Hèrcules, la donzella Andròmeda Estrella polar
o el gegant Orió; a criatures fantàstiques, Óssa Major
com el centaure, el drac o l’hidra; fins i tot
a armes, com la fletxa; o a diversos instruments,
com la balança, la brúixola o el sextant.
Una de les constel·lacions més fàcils
de localitzar i reconéixer al cel és l’Óssa Major.
Està cap al nord, i té l’aspecte d’un carro la caixa
del qual la formen quatre estrelles i, la llança,
la constitueixen altres tres que tracen un arc cap a l’esquerra.
Si unim amb una línia les últimes dues estrelles del carro i l’allarguem cinc vegades, podem localitzar
l’estrella polar, que forma la punta de la llança d’una altra constel·lació més xicoteta, dita Óssa Menor.
L’estrella polar marca la direcció del nord, i pot servir per a orientar-nos de nit.
1 Llig el text i contesta.
• Què és una constel·lació?
• A què fan referència els noms de les constel·lacions? Posa’n exemples.
• Com es localitza l’estrella polar?

60 Ciències Socials 5 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L.
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1
2 Explica la diferència entre estrella, constel·lació i galàxia.
3 Observa el dibuix i respon.
• Quin moviment de la Terra representa?
• Quant de temps tarda la Terra a fer aquest moviment?
• Per què no veiem sempre les mateixes constel·lacions

sentit durant la nit?
de la
rotació
4 Observa el dibuix. Busca informació sobre aquesta constel·lació i completa la fitxa.
Creu del Sud
• En quin hemisferi es pot contemplar?
• Indica la direcció en què es troba:
El pol nord. El pol sud.
• Quina estrella indica una cosa semblant a l’hemisferi nord?
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 5 61

BLOC
2 Les capes de la Terra: la hidrosfera i la geosfera
Nom Data
Una Ciutat Encantada a Conca

A la localitat de Valdecabras (província de Conca)
hi ha un lloc que es diu Ciutat Encantada.
Creus que hi podràs trobar fades, follets, mags…?
En realitat, no.
En aquest paratge, fenòmens atmosfèrics com el
vent, la pluja i el gel de les gelades i nevades han
esculpit, durant milers d’anys, unes curioses figures
en les roques.
Aquestes formes modelades per la naturalesa
recorden diversos tipus d’animals, figures
humanes, plantes, objectes…
Per això, les persones els han posat noms,
com el pont romà, el mar de pedra, els vaixells,
el gos, la foca, els óssos, el tobogan…
Aquestes formacions es troben en un bosc de pins. Caminant per les senderes que hi ha, les figures
van sorgint a poc a poc entre la vegetació, per això semblen dominades per algun encanteri màgic,
d’on ve el nom de Ciutat Encantada.
Tan gran és la importància d’aquest lloc que va ser declarat Lloc Natural d’Interés Nacional en 1929.
• En quin lloc de la península Ibèrica es troba la Ciutat Encantada?
• Què es pot vore en aquest paisatge?
• Per què es diu Ciutat Encantada?
• Quins altres noms podria rebre?
2 Com han actuat l’aigua i el vent a la Ciutat Encantada per a crear aquest paisatge?

3 Quins altres factors intervenen en la formació dels paisatges? Posa’n un exemple.
4 Observa aquestes imatges i contesta.
A B C
• Quin d’aquests paisatges ha sigut format per l’acció del vent? Justifica la resposta.
• Quins s’han produït per l’acció de l’aigua? Justifica la resposta.
5 Quins processos d’erosió, transport o sedimentació es poden donar en aquesta part del riu?
Raona la resposta.

BLOC
2 La representació de la Terra
Nom Data
Els portolans, mapes que van impulsar

la navegació
Una carta nàutica és un tipus de mapa molt
especial: en comptes de representar la Terra
i els seus accidents geogràfics, descriu el mar
i les costes. S’utilitza per a la navegació, ja que
assenyala les rutes que han de seguir els vaixells.
Els portolans van ser les primeres cartes nàutiques.
Van aparéixer al final de l’edat mitjana com a
conseqüència de l’augment del comerç pel mar
Mediterrani i de l’ús de la brúixola.
Aquests mapes es feien a mà i descrivien de manera detallada les costes, les desembocadures
dels rius, les marees, els vents i els ports. De l’interior dels continents només reflectien alguns
elements, com ara muntanyes visibles des del mar, que servien als navegants per a orientar-se.
Un element que mai faltava en els portolans era la rosa dels vents. Una rosa dels vents és
un cercle que assenyala els punts cardinals (nord, sud, est i oest) mitjançant línies o fletxes.
A partir d’aquesta es traçaven línies que recorrien tot el portolà assenyalant diferents
direccions igual com si fóra una xarxa.
En aquests mapes no només s’assenyalaven rutes; de vegades, s’hi incloïen dibuixos de criatures
mitològiques com ara serps, calamars gegants o dracs.
• Què és un portolà?
• Quan van aparéixer els portolans i per què?
• Quina informació aportaven?
• Què és la rosa dels vents?

2 Observa aquestes dues imatges i respon a les preguntes.
A B C
TI
N
LÀ
Mar Cantàbric
AT
Meridià de Greenwich
À
CE
O
i
ran
i ter
Med
Mar
Escala
0 230
quilòmetres
• Quina de les imatges es correspon amb un portolà?
• Quins elements característics dels portolans hi reconeixes?

534869 U05 P49 España físico
• Aquests elements es relacionen amb la funció que tenien els portolans? Raona la resposta.
3 Observa de nou les imatges i contesta.
• En els dos mapes es podria calcular la distància real que separa dos llocs? Per què?
• Podem saber com és el relleu dels territoris representats en els dos mapes?
• Per què creus que en el portolà està dibuixat el relleu costaner però no el de l’interior?

BLOC
2 El nostre món
Nom Data
Les fronteres es mouen

En l’actualitat, al món hi ha quasi 200 països.
Però aquesta xifra no ha sigut sempre igual al llarg
de la història.
Si comparem un mapa d’Europa del segle xv amb
un d’actual, vorem que els límits dels territoris són
molt diferents als d’ara.
Les fronteres poden variar per motius molt diversos:
com a conseqüència d’una guerra, per la separació
d’un territori, per l’herència d’un rei… A voltes, aquests
canvis es produeixen de forma violenta, però unes altres, no.
Per exemple, fins al 1990 Alemanya va estar dividida
en dos països. Aquell any es van unificar, de forma pacífica,
i es van convertir en l’actual Alemanya.
En canvi, a la península Balcànica (al sud-est d’Europa) hi havia fins l’any 1991 un país anomenat
Iugoslàvia. Després d’uns anys de guerra civil, es va fragmentar i va donar lloc a set nous països:
Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Macedònia i Kosovo.
Aquests canvis territorials no només afecten Europa. Així, al començament del segle xxi es va formar
un país a Àsia, anomenat Timor Oriental, i l’any 2011 en va nàixer un altre de nou al continent africà,
Sudan del Sud.
I els canvis encara no han acabat!
• Per quins motius poden canviar les fronteres d’un país?
• Esmenta el nom d’un país que va canviar els seus límits de forma pacífica.
• Quins països van modificar les seues fronteres de forma violenta?
• Busca informació i explica què és una guerra civil.

2 Compara el mapa de l’organització territorial d’Espanya en 1975 amb el del teu atles.
Astúries Províncies
Bascongades
Galícia Navarra
Lleó Catalunya
Castella la Vella
Aragó
OCEÀ
AT L À N T I C
Castella la Nova
Extremadura València
Illes
Balears
Múrcia
Andalusia
ni
r ra
i te
OCEÀ ATLÀNTIC ed
M
Illes Canàries
Mar
• En quantes regions estava dividida Espanya abans de 1975?

534869_U06_p51_Espana_1975
• Quantes comunitats autònomes té ara el nostre país?
• Quines comunitats autònomes tenen la mateixa extensió que les regions de 1975?
• I quines tenen una extensió diferent?
• A quina regió pertanyia la nostra comunitat autònoma?
• Eren Ceuta i Melilla ciutats autònomes abans de 1975?

BLOC
2 El relleu d’Espanya
Nom Data
La Volta ciclista i el relleu d’Espanya

Els ciclistes són els esportistes que més han
experimentat la varietat del relleu espanyol.
Cada any que participen en la Volta a Espanya
recorren més de 3.000 quilòmetres del territori
espanyol, repartits en més de vint etapes. Amb
les seues bicicletes, ascendeixen i descendeixen
muntanyes, recorren valls i fan contrarellotge en
planes.
Una de les etapes més difícils de la Volta
a Espanya és la que puja fins als llacs de
Covadonga, al Principat d’Astúries. S’ha fet més Mar Cantàbric
de dèsset vegades des de l’any 1983. Villaviciosa
Els llacs de Covadonga estan formats per dos P R I N C I PAT Loroñe

D’ASTÚRIES Arriondas
llacs d’origen glacial, l’Enol i l’Ercina, i la llacuna
Cangas de Onís
d’El Bricial, situats a un poc més de 1.000 m Mieres
Langreo
LLACS DE
COVADONGA
d’altitud.
Pola de Lena
Aquests llacs es troben en un dels conjunts Campomanes CANTÀBRIA
muntanyosos més abruptes de la Península, Port de Pajares

els Picos de Europa, a la serralada Cantàbrica.
Villasimpliz CASTELLA I LLEÓ
Aquest paisatge va ser declarat en 1918 el primer
parc nacional d’Espanya. LA ROBLA
L’ascens als llacs de Covadonga és una etapa Etapa 15 de la Volta ciclista a Espanya.
ben coneguda pel ciclisme internacional a causa
del gran esforç físic que cal fer per a completar-la.
Per a arribar a la meta, els ciclistes han de superar 466273_U08_P78_AMPLIACIÓN
l’ascens i el descens de vessants amb forts pendents.
1 Llig i marca la resposta correcta.
• Per què l’etapa dels llacs de Covadonga és una de les més difícils
de la Volta ciclista?
Perquè els llacs de Covadonga estan dins d’un parc nacional.
Perquè els ciclistes ascendeixen i descendeixen forts pendents.
Perquè és molt coneguda a tot el món.
• Quants llacs formen els llacs de Covadonga i com es diu cada un?
Són dos llacs, Enol i Ercina, i la llacuna d’El Bricial.
Són dos llacs, Enol i Ercina.
Són tres llacs, Enol, Ercina i Brezo.

2 Observa aquest perfil del recorregut d’una de les etapes dels llacs de Covadonga.
A l’esquerra del gràfic estan representades les altituds del terreny.
Perfil del terreny de l’etapa La Robla–Lagos de Covadonga de la Volta ciclista a Espanya 2012
Port de Pajares / 1.378 m
Alto del Mirador del Fito / 590 m
LLACS DE COVADONGA / 1.120 m

Villasimpliz / 1.115 m
INICI
Santo Emiliano / 150 m

Campomanes / 370 m
Pola de Lena / 290 m
Cangas de Onís / 60 m
Garganta / 360 m
META
1.800
Langreo / 180 m
1.600
LA ROBLA / 1.010 m
Mieres / 190 m
Villaviciosa / 10 m
Arriondas / 35 m
1.400
Loroñe / 20 m
1.200
1.000
800
600
400
200
0
Km 10,5 20 45,3 52 61,3 72 78,7 83,5 116,5 139,6 145,4 156,8 164,3 185,5
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 160 170 180
• A quina altitud es troba la localitat d’eixida de l’etapa?

466273_U08_p79_ampliacion
• A quina altitud hi ha la meta?
• Quina és l’altitud més baixa a què arriben els ciclistes?
• En quina localitat es troba?
• Quina és l’altitud més alta que pugen els ciclistes?
• A quin lloc correspon?
• A quants quilòmetres es troba de l’eixida?
• On és el màxim pendent, és dir, on és el vessant més inclinat?
• Es troba prop de la meta, aquest pendent?
3 Respon.
• En quines muntanyes se situen els llacs de Covadonga?
• A quina unitat del relleu corresponen?
• Quina orientació tenen?

BLOC
2 Les aigües d’Espanya
Nom Data
Un riu una mica marcià

A Espanya hi ha un riu amb unes condicions tan
estranyes que s’assembla més a l’ambient de Mart
que no al planeta Terra. Per això, alguns científics de
l’Agència Nord-americana de l’Espai i l’Aeronàutica
(NASA) han vingut a estudiar-lo.
Aquest riu és el Tinto, que es troba a la província
de Huelva. Discorre per una zona minera en la qual
s’han explotat jaciments de coure, ferro i manganés
des de fa segles. Per això, les seues aigües
contenen molts minerals que li donen un color rogenc,
molt diferent del color habitual d’altres rius. Però no només és el color, sinó que, a més, les aigües
del riu són molt àcides, per la qual cosa a les ribes no creix cap vegetació.
El riu Tinto també és diferent d’altres rius pels organismes que hi viuen. Com que les aigües
són tan àcides i abundants en minerals, no hi poden sobreviure els peixos, com les carpes o les
truites. De fet, es pensava que no hi podia viure cap organisme. Tanmateix, en aquesta situació
extrema, hi ha vida! En aquestes aigües viuen uns microorganismes que s’alimenten de minerals
i que no necessiten oxigen.
Com que aquestes condicions del riu Tinto són semblants a les del planeta Mart, molts científics
han pensat que potser és possible trobar vida en ambients tan extrems. Per això, han vingut fins
al riu Tinto científics que preparen expedicions a Mart. Així, analitzen i investiguen com són els
microorganismes que poden viure en l’hàbitat del riu Tinto, i fan models de com podria ser
la vida en altres planetes.
1 Llig, pensa i contesta.
• En quina província i en quina comunitat autònoma es troba el riu Tinto?
• Quines són les característiques del riu Tinto?
• Per què creus que té aquest nom?
• Per què han vingut alguns científics de la NASA a estudiar-lo?

2 A quin vessant pertany el riu Tinto? Per què?
3 Els rius Miño i Tinto pertanyen al mateix vessant. Per què tenen règims
tan diferents?
4 Completa aquesta taula amb les característiques de cada riu.
Riu Règim Vessant Principals afluents
Duero
Ebre
Xúquer
Nalón
Guadiana
Segura
5 La serralada Ibèrica és un conjunt de muntanyes en les quals naixen diversos rius principals
de la Península. Dos d’aquests són el riu Tajo i el riu Xúquer.
• A quin vessant pertany cada un d’aquests rius?
• Escriu el nom d’altres dos rius que nasquen a la serralada Ibèrica. On desemboquen?
• Per què els rius que naixen a la serralada Ibèrica es dirigeixen a l’est o a l’oest de la Península?

BLOC
2 L’atmosfera i el clima
Nom Data
Un lloc infernal
Com deu ser un lloc perquè es diga
Vall de la Mort? Es tracta d’una conca
que forma part del desert de Mojave,
situat a l’est de Califòrnia (Estats Units).
Ací no hi ha feres terribles ni indis
que tallen cabelleres. El que passa
és que hi fa moltíssima calor
i aventurar-se a recórrer-lo quan
els termòmetres aconsegueixen les
temperatures més altes pot suposar
la mort.
En els dies més calorosos de l’estiu,
només es pot aguantar uns minuts al sol. S’arriba a suar fins a un litre d’aigua a l’hora.
Fins i tot els objectes electrònics deixen de funcionar, ja que es disparen les seues
alarmes de temperatura. Així, un es queda allí completament incomunicat.
Aquest lloc ostenta el rècord mundial de temperatura: 57 ºC. Els motius són l’altitud i la forma
que té. La Vall de la Mort està situada al punt més baix d’Amèrica del Nord, a 86 metres per
davall del nivell del mar. Té una forma estreta i allargada, i es troba encaixada entre muntanyes
que l’aïllen de l’oceà Pacífic i impedeixen que hi arribe la humitat.
En aquesta zona quasi no plou. Les pluges anuals són d’uns 50 ¬/m2; fins i tot hi ha
anys en què no hi cau ni una gota d’aigua.
• On es troba la Vall de la Mort?
• Què és i per què rep aquest nom?
• Digues dues característiques d’aquest lloc.
• Quins factors provoquen que aquesta vall siga tan calorosa i tan seca?

• Temperatura:
• Precipitacions:
3 Observa el climograma del desert de Gobi, situat a Mongòlia, i respon.
• En quins mesos són més elevades les temperatures? DESERT DE GOBI
Temperatures Precipitacions
ºC Litres/m2
I més baixes? 25 50
20 40
15 30
10 20
• Quina diferència hi ha entre la temperatura més alta 5 10
i la més baixa? 0 0
-5
-10
-15
• Quin és el total de les precipitacions? -20

G F M A M J J A S O N D
Mesos

• És un desert càlid, com el de Mojave? Per què?
4 Busca informació sobre el desert del Sàhara i completa aquesta fitxa.
El desert del Sàhara
Localització: 534869 U03p45 desierto de Gobi

• Zona climàtica:
• Hemisferi:
• Continent:
Característiques climàtiques:
• Temperatures:
• Precipitacions:

BLOC
2 Els climes d’Espanya
Nom Data
El mar de núvols
El mar de núvols és un curiós fenomen
que es pot observar, per exemple, a les
illes Canàries. Es produeix per l’acció
dels vents alisis, que bufen de manera
quasi constant a l’arxipèlag.
Els vents alisis tenen dues capes:
una d’inferior fresca que prové del nord
i el nord-est, i que es carrega d’humitat
quan passa sobre l’oceà; i una de superior
càlida i seca, que bufa per damunt dels
1.500 metres.
Quan la capa d’aire humit xoca amb el vessant nord de les muntanyes més altes, ascendeix i es
refreda. Quan puja, es troba amb la massa d’aire càlid i es forma una gruixuda capa de núvols.
Als cims més elevats, com el Teide, els núvols no arriben fins a dalt, ja que la capa superior
dels alisis funciona com una barrera que intercepta el pas dels núvols. Llavors, l’espectador pot
observar-los des de dalt com si fóra el mar.
Els alisis proporcionen humitat i suavitzen les temperatures. Però les illes de menys altitud, com
Fuerteventura i Lanzarote, es beneficien escassament d’aquesta humitat.
1 Llig el text i contesta les preguntes.
• Què són els alisis?
• Quin efecte produeixen els alisis en les illes més altes?
• Què és el mar de núvols?
• Per què rep aquest nom?

2 Observa el gràfic i respon.
• Com és la capa superior dels alisis, seca

SUD NORD
o humida?
3.000 m
Alisi • I la capa inferior?
superior
Clima
de
Alisi
• Per què xoquen només contra els vessants nord?
muntanya
inferior
1.500 m
Clima
subtropical Mar
humit de núvols • Quina illa afecten més els vents alisis,
700 m
Clima Tenerife o Lanzarote?
subtropical
0 sec

Gomera Tenerife Lanzarote
3 Interpreta el mapa dels climes de Canàries.
N
OCEÀ ATLÀNTIC
O E
Lanzarote
S
ILLES CANÀRIES
La Palma
Fuerteventura
Tenerife
Gomera
CLIMES
Gran Canària
Escala Subtropical sec
0 30
Subtropical humit
Hierro quilòmetres De muntanya
• En quines illes es dóna un clima subtropical sec en tot el seu territori?
534869_U04_p47b clima Canarias le
• Són illes baixes o altes?
534869_U04_p47b_Clima Canarias
• En quines zones de les illes són més freqüents les precipitacions?
• Observes alguna relació entre els climes de Canàries i els vents alisis?

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 Espanya: territori i organització política
Nom Data
D’on ve la democràcia?
Si creus que la democràcia és un invent modern, estàs molt equivocat.
La democràcia va ser un sistema de govern utilitzat pels atenesos fa més
de 2.000 anys. De fet, la paraula democràcia és una paraula grega que
significa el «poder del poble».
Per això, quan parlem de democràcia no podem deixar de pensar en
Atenes, la capital grega, i en un dels seus habitants més il·lustres: Pèricles.
Pèricles va ser un important polític i general victoriós en la guerra del
Peloponés, que va enfrontar en el segle V aC els atenesos i els espartans.
En aquella època, els polítics eren grans oradors que exposaven
les seues idees i arguments a l’àgora. I Pèricles va ser un magnífic orador
que amb el temps va arribar a governar Atenes, gràcies al vot dels seus
conciutadans, amb el lema «un govern del poble, pel poble i per al poble».
Però Pèricles va ser alguna cosa més que un militar i un polític. També va
ser un amant de l’art. Per això, es va envoltar de magnífics arquitectes i
escultors, com Fídies, i junts van emprendre reformes per embellir i donar
esplendor a Atenes.
A la part més alta de la ciutat es va construir l’Acròpoli, el lloc destinat als
temples dels déus grecs. Allà hi havia el Partenó, un enorme temple dedicat
a Atenea, deessa protectora de la ciutat; i l’Erectèon, famós perquè algunes
de les seues columnes eren cariàtides, és dir, escultures amb forma de
dona. A més, també s’hi van construir un odèon i un teatre.
1 Llig el text i respon.
• Què significa la paraula democràcia?
• On es va inventar? Fa quant de temps?
• Qui va ser Pèricles? En quina guerra va participar?
• Qui va ser Fídies?

• Àgora:
• Orador:
• Odèon:
• Acròpoli:
3 Què creus que significa la frase «un govern del poble, pel poble i per al poble»?
4 Observa els dibuixos i escriu davall de cada un Partenó, Erectèon o odèon segons corresponga.
5 Una democràcia es caracteritza perquè els ciutadans decideixen mitjançant el seu vot.
Esbrina quina és la diferència entre les eleccions i els referèndums.

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 Europa i la Unió Europea
Nom Data
El curiós origen del nom d’Europa

Segons la mitologia grega, Europa era una xica d’una bellesa
extraordinària. Tan bella era que Zeus, el principal déu grec,
se’n va enamorar i va decidir raptar-la.
Però Zeus temia espantar-la si se li apareixia de sobte
amb el seu aspecte de déu, així que va decidir
transformar-se en un gran bou blanc.
Europa estava jugant a la platja amb les seues amigues
quan va vore Zeus transformat en bou.
Era tan dòcil que s’hi va acostar sense temor, després
li va posar una garlanda de flors i, finalment, es va atrevir
a muntar el seu llom com si fóra un cavall.
En aquell instant, Zeus va eixir fugint i es va endur la xica.
La llegenda conta que aquest mite es va basar en una història real. Segons sembla, uns comerciants
de l’illa de Creta, situada al Mediterrani oriental, es van trobar en una platja una bella xica, anomenada
Europa, i la van raptar per lliurar-la al seu rei.
El vaixell d’aquests comerciants tenia a la proa l’escultura d’un bou pintat de blanc, d’on va sorgir
el mite. Europa es va casar amb aquest rei i va arribar a ser tan estimada pel seu poble que va ser
considerada com una figura divina.
• Què és un mite?
• Qui era Zeus? I Europa?
• Explica breument la història de Zeus i Europa.
• A partir de quin fet es va crear el mite?

2 En què es diferencia Europa de la Unió Europea?
3 Observa la imatge i respon a les preguntes.
• De quina moneda es tracta?
• Quina escena s’hi representa?
• Què simbolitzen les dotze estrelles que hi ha?
4 Imagina que has de passar tres dies a París i tres dies més a Londres.
• Quines monedes necessitaràs?
t ico
ál

B
ar
M
Londres
• Hauràs de portar passaport per a anar a aquests
països? Per què? C
TI
N
LÀ París
AT
À

CE
O
• Si t’agradaren molt aquestes dues ciutats, podries

treballar-hi o estudiar-hi? Justifica la resposta.

534869 U07 p53 UE Occidental
5 Escriu tres suggeriments per a celebrar el Dia d’Europa, el 9 de maig.

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 La població d’Espanya i d’Europa
Nom Data
Una institució amb moltes xifres

Saps quants xiquets a la nostra Comunitat
i a Espanya tenen el teu mateix nom o el teu
mateix cognom? Quants xiquets van nàixer
el mateix any i mes que tu?
Totes aquestes preguntes i moltes més sobre
la població es poden respondre gràcies
al treball que du a terme l’Institut Nacional
d’Estadística (INE) en col·laboració amb altres
institucions, com els registres civils.
Gràcies a la tasca que du a terme l’INE, es pot saber de forma detallada quantes persones viuen
al nostre país, el nombre de naixements i defuncions, i el de les persones que arriben al nostre territori
i el de les que se’n van.
A més, l’INE utilitza aquesta informació per efectuar prediccions sobre com serà la població d’Espanya
en un futur més o menys llunyà. Així es pot preveure quin grup d’edat serà més nombrós, si el
creixement natural serà positiu o negatiu, etc.
Aquestes prediccions serveixen per a organitzar més bé la societat i s’utilitzen per a avançar-se a les
nostres necessitats.
L’INE acompleix el seu treball amb diversos programes informàtics i dóna a conéixer els resultats en
nombroses publicacions. Entre aquestes destaca l’Anuario, que és una publicació anual que recull
informació sobre població, economia, salut…
• Què signifiquen les sigles INE?
• Quines altres institucions relacionades amb la demografia col·laboren amb l’INE?
• Quina publicació utilitzaries per a estudiar la població d’Espanya en l’últim any?
• Per a què s’utilitza la informació que recull l’INE?
2 Raona. Per a què pot ser útil fer prediccions sobre la població?

3 Quan s’estudia la població, quins factors hem de tindre en compte?
4 Respon.
• Què significa que el balanç migratori d’Espanya en 2011 va ser negatiu?
• Per què el creixement natural d’Espanya és positiu?
• Què vol dir que la població espanyola està envellida?
5 Observa aquestes piràmides de població i escriu V (verdader) o F (fals).
ESPANYA 1960 ESPANYA 2012

Grups Grups
Homes d’edat Dones Homes d’edat Dones
més de més de
80 80
75-79 75-79
70-74 70-74
65-69 65-69
60-64 60-64
55-59 55-59
50-54 50-54
45-49 45-49
40-44 40-44
35-39 35-39
30-34 30-34
25-29 25-29
20-24 20-24
15-19 15-19
10-14 10-14
5-9 5-9
0-4 0-4
Milions Milions
2 1,5 1 0,5 habitants 0,5 1 1,5 2 2,5 2 1,5 1 0,5 habitants 0,5 1 1,5 2 2,5
En la piràmide de 1960: En la piràmide de 2012:
Hi havia pocs ancians i molts xiquets. Hi havia molts xiquets i molt pocs ancians.
534869U09p57 b Pirámide de 2012
La natalitat va ser molt baixa. La natalitat va ser molt baixa.
534869U09p57 a Pirámide de 1960
Els grups d’edat més nombrosos eren Els grups d’edat més nombrosos eren entre
entre els 50 i els 64 anys. els 30 i els 49 anys.

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 Les migracions a Espanya i a Europa
Nom Data
Valdegrulla, una localitat fantasma

A la província de Sòria es troba la localitat de
Valdegrulla. Està situada al capdamunt d’un tossal,
envoltada de camps de cereals i de boscos de xops.
Aquesta localitat té una llarga història. Abans
que arribaren els romans, fa més de 2.000 anys,
ja estava habitada. En aquell temps es deia Uxama.
Després de ser conquistada pels romans va créixer
en població i importància, i fins i tot va arribar
a tindre un aqüeducte per a repartir aigua
a la població.
Durant l’edat mitjana, Uxama va desaparéixer i al seu lloc es va alçar la localitat de Valdegrulla.
L’any 1828 tenia 137 veïns, que es dedicaven a conrear cereals i a criar ovelles i cabres.
En canvi, en 1981 només hi quedaven 15 habitants.
En l’actualitat, Valdegrulla és un poble amb més de trenta cases i una església. Però no hi viu
ningú.
Els motius de l’abandonament són que la població va deixar el camp i es va traslladar a les ciutats
en cerca de treball i de millors oportunitats.
Aquest no és l’únic cas d’un poble abandonat. Es calcula que, hui dia, a Espanya hi ha uns 2.800
pobles en els quals ja no viu ningú: són pobles fantasma.
• On es troba situat Valdegrulla?
• Quants veïns tenia Valdegrulla en 1828? I en 1981?
• Què va passar perquè ara estiga abandonat?
• Quants pobles fantasma es calcula que hi ha a Espanya?
2 Què és l’èxode rural?

3 Llig aquest anunci i respon a les preguntes.
Poble en venda
• Nom: Pueblo Aldea.
• Situació: comunitat autònoma de La Rioja.
A 30 minuts de la capital, Logronyo.
• Entorn: envoltat d’alzines, roures i faigs.
S’hi pot vore tota la vall de l’Ebre i altres
com les de Leza, Arnedo, Arnedillo…
• Nombre d’habitants: cap, està totalment
abandonat.
• Estat: en runes. Només es mantenen de peu algunes estructures, com la torre de l’església
i les parets d’algunes cases.
• Infraestructures: disposa de cobertura per a mòbils. No té llum elèctrica ni aigua corrent, però
es pot agafar la llum del poble més proper (que és a 500 metres) i rehabilitar el depòsit d’aigua.
• Es venen: nou cases dins del nucli urbà, juntament amb tres terrenys extensos.
• Preu total: 179.000 €.
http://aldeasabandonadas.com (adaptació)
• En quina comunitat autònoma està situat Pueblo Aldea?
• Quants habitants té en l’actualitat?
• Què significa que el seu estat és ruïnós?
• Quin tipus de reformes hauries de fer per a viure a Pueblo Aldea?
• Escriu dos avantatges i dos inconvenients d’anar a viure a un poble.
• Aniries a viure a Pueblo Aldea? Per què?

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 Els sectors econòmics
Nom Data
Amb denominació d’origen

A la carnisseria, a la xarcuteria i en altres botigues,
a vegades hi ha uns cartells on diu «productes amb
denominació d’origen». Però… què significa aquesta
expressió?
La denominació d’origen és un nom que reben
a Espanya alguns productes per a reconéixer
la seua alta qualitat.
A més, les matèries primeres per a elaborar aquests
productes han de procedir d’una determinada zona
geogràfica, és a dir, tindre un origen concret. Això és
així perquè en aquesta zona geogràfica hi ha una sèrie de característiques que donen al producte
la seua qualitat; per exemple, un tipus de clima o una alimentació especial que es dóna als animals.
Per a assegurar la qualitat, un producte amb denominació d’origen ha de complir també unes normes
estrictes de fabricació, manipulació i envasat.
Hi ha molts productes amb denominació d’origen. Alguns dels més destacats són els vins, com
els de La Rioja o la Ribera del Duero; els formatges, com el Manxego o el Cabrales; els pernils,
com el de Huelva o el de Guijuelo; i els olis d’oliva, que tenen moltes denominacions, sobretot
a Andalusia.
Aquests productes van etiquetats amb un segell que en garanteix la qualitat. Quan veges
un d’aquests segells, ja saps que es tracta d’un producte amb denominació d’origen.
• Què significa l’expressió «productes amb denominació d’origen»?
• Com reconeixem els productes amb denominació d’origen?
• Quines característiques han de complir els productes amb denominació d’origen?
• De quins sectors econòmics provenen els productes amb denominació d’origen?

2 Quines activitats comprén el sector primari?
3 Escriu les diferències entre aquests termes.
• Cultius de secà i cultius de regadiu:
• Pesca d’altura i pesca de litoral:
4 Què és el sector secundari?
5 Assenyala quina d’aquestes indústries està vinculada amb la ramaderia i quina amb la pesca.
Explica per què.
6 Quina relació hi ha entre els tres sectors econòmics? Exemplifica-ho amb l’elaboració,
la distribució i comercialització del pa.

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 El comerç exterior a Espanya
Nom Data
Les importacions i les exportacions

Les importacions i les exportacions són fonamentals per a conéixer com és el comerç exterior.
Espanya importa i exporta una gran varietat de productes:
Any 2000 Any 2012

Importacions* Exportacions* Importacions* Exportacions*
Carn, peix, llet… 5.785.927 3.611.850 7.638.704 7.831.003
Llegums, hortalisses… 4.165.777 7.189.824 9.280.478 12.787.019
Preparats de carn, peix,
5.647.770 5.428.356 10.846.856 11.588.194
begudes…
Minerals, sal… 22.398.980 5.564.970 66.636.639 19.647.113
Productes químics,
14.740.988 8.823.964 31.515.301 24.011.006
adobs, sabons…
Plàstics 7.297.525 6.321.445 11.247.033 11.977.054
Cotó, teixits… 7.825.700 5.540.763 14.178.829 10.677.058
Ferro, acer, plom… 11.756.515 9.099.065 16.922.108 20.862.445
Material elèctric 37.776.797 20.349.658 37.662.371 30.551.870
Material de transport 31.373.934 32.146.015 25.468.645 38.527.415
* Dades en milers de milions d’euros.
• Quins productes importava Espanya en més quantitat l’any 2000? I l’any 2012?
• Quins productes exportava el nostre país en més quantitat l’any 2000? I l’any 2012?

2 Explica les diferències que hi ha entre aquests termes.
• Comerç interior i comerç exterior:
• Exportacions i importacions:
• Comerç detallista i comerç majorista:
3 Pensa i respon.
• És important que un país exporte a uns altres? Per què?
• Què és la balança comercial d’un país?
• Què creus que és millor per a un país, tindre balança comercial positiva o negativa?
Per què ho penses?
4 A més del comerç, quines altres activitats formen part del sector serveis?

BLOC
4 La prehistòria
Nom Data
La cova dels bisons

A l’estiu de 1879, Marcelino Sanz de Sautuola
va demanar a la seua filla María que l’acompanyara
a visitar una cova que volia conéixer. Aquesta cova
es trobava en un tossal de Santillana del Mar,
el poble de Cantàbria on vivien.
A Marcelino li agradava estudiar restes de la prehistòria
i li havien dit que en aquella cova podria trobar alguna
cosa interessant. Mentre el pare buscava, María es va
endinsar en la cova. Va creuar l’estança on es trobava
i va arribar a una altra sala, va mirar amunt i va cridar:
«Mira, pare, bous!». Marcelino va córrer cap a María.
Quan va aconseguir arribar fins on era la seua filla, va descobrir les pintures més espectaculars que mai
havia vist. Semblava que els animals que hi havia pintats estaven vius.
Aquells animals no eren bous, sinó bisons, una espècie que havia existit a Cantàbria durant la prehistòria.
Marcelino va comprendre que les pintures que estaven contemplant havien sigut realitzades feia milers
d’anys. Acabaven de descobrir les coves d’Altamira.
Gràcies a l’estudi de la cova d’Altamira (les pintures, les restes d’objectes…), podem saber com vivien
les persones que la van habitar fa milers d’anys.
• Què li agradava a Marcelino?
• On van anar Marcelino i la seua filla?
• Què hi van descobrir?
• Com va saber Marcelino que les pintures que veien ell i la seua filla eren molt antigues?
• Per què és important conservar les restes del passat?

2 Quin fet marca el començament de la prehistòria? Quan va succeir aproximadament?
3 La prehistòria es divideix en paleolític, neolític i edat dels metalls. Indica a quina etapa de la
prehistòria correspon cada una d’aquestes afirmacions.
• Vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció:
• Es van inventar la roda i la vela:
• Va sorgir l’agricultura i la ramaderia:
4 Observa les pintures rupestres següents i indica si pertanyen a la zona cantàbrica

o a la zona llevantina. Raona la resposta.
A B
A.
B.
5 Esbrina quines altres manifestacions artístiques, a més de les pintures, es conserven

de la prehistòria. Posa’n algun exemple.

BLOC
4 Hispània
Nom Data
Emerita Augusta
La ciutat de Mèrida, capital de la comunitat
autònoma d’Extremadura en l’actualitat, va ser
fundada per l’emperador August en l’any 25 aC.
Va rebre el nom d’Emerita Augusta en honor
de l’emperador i dels legionaris emèrits, és a dir,
els soldats romans jubilats que havien lluitat durant
la conquista romana de la península Ibèrica.
Emerita Augusta estava situada a la vora del
riu Guadiana, a mig camí entre la zona més
romanitzada de la Península, al sud, i la zona
menys romanitzada, al nord i nord-oest.
En poc de temps, la ciutat es va convertir en la capital de la província de Lusitània i, més tard,
en la capital de la Hispània romana. A més, va ser un important centre de comunicacions.
Emerita Augusta es va embellir amb nombroses obres públiques: un teatre, un amfiteatre, un circ,
diversos temples… Algunes d’aquestes construccions, encara hui, ens recorden la seua esplendor.
• Qui va fundar Emerita Augusta? En quin any?
• Per què va rebre aquell nom?
• Qui eren els legionaris?
• On se situava la ciutat d’Emerita Augusta?
• Per què va ser important?
• Quines obres públiques es van fer en aquesta ciutat?

2 Quins pobles habitaven la península Ibèrica abans de l’arribada dels romans?
3 Els romans van anomenar, a la península Ibèrica, Hispània. Van tardar uns 200 anys
a conquistar-la. Assenyala les etapes de la conquista.
4 Emerita Augusta va ser capital de la província de Lusitània. Enumera les províncies

en les quals els romans van dividir Hispània.
5 Els romans ens van deixar un gran llegat: temples, amfiteatres, circs, termes…
Observa les fotografies i indica quina edificació és i per a què s’utilitzava.
A B
A.
B.

BLOC
4 L’edat mitjana: al-Àndalus
Nom Data
Medina Azahara, el palau malenconiós

Prop de la ciutat de Còrdova, a Andalusia,
hi ha un lloc molt especial: Medina Azahara,
que en àrab significa ‘la ciutat resplendent’.
Conten que el califa Abd-ar Rahman III estava
tan enamorat de la seua favorita, Azahara,
que va prometre construir-li el palau més
bell que hagueren vist mai els seus ulls.
Abd-ar Rahman va contractar els millors
arquitectes i artesans i els va ordenar
que alçaren i moblaren el palau amb
els materials més preuats: fustes nobles,
marbres, taulells, ivori i pedres precioses.
També va fer dissenyar bells jardins amb plantes,
arbres i ocells exòtics que delectaren Azahara.
No obstant això, Azahara estava trista perquè no podia contemplar la neu de Sierra Nevada
com feia des de Granada, la ciutat on havia nascut.
Quan Abd-ar Rahman va saber el motiu de la seua tristesa, va exclamar: «Jo faré que neve
a Còrdova!». Va fer plantar als peus del palau un bosc d’ametlers, molt a prop els uns dels altres,
de forma que cada primavera, quan els ametlers florien, les seues flors blanques semblaven
omplir de neu tota la zona. I Azahara, diuen, ja no va tornar a estar trista.
• On es troba Medina Azahara? Què significa el seu nom?
• Qui la va fer construir i per quin motiu?
• Quins materials s’hi van utilitzar?
• Per què va ordenar Abd-ar Rahman III plantar-hi ametlers?

2 Abd-ar Rahman III va ser el primer califa de Còrdova.
• Abans de ser califat, què era al-Àndalus?
• Què era un califa?
• Quin general va véncer els cristians a Santiago de Compostel·la durant el califat?
• Què va passar a al-Àndalus quan va desaparéixer el califat?
3 Observa la fotografia de Medina Azahara i respon.
• Busca informació sobre el tipus d’arc que s’hi va utilitzar.
• Com estan decorats?
• Esbrina, dibuixa i escriu el nom dels tipus d’arcs que van fer servir els musulmans.
4 La ciutat de Medina Azahara es va començar a reconstruir en el segle xx.

Observa aquesta imatge, abans de la reconstrucció, i compara-la amb la que apareix
en la pàgina anterior. Creus que és important conservar els edificis històrics?

BLOC
4 L’edat mitjana: els regnes cristians
Nom Data
Un rei molt savi

Alfons X va nàixer l’any 1221 a Toledo i en 1252 va ser
proclamat rei. Va heretar un ampli territori format pels
antics regnes de Castella i de Lleó, unificats en el regnat
del seu pare en la Corona de Castella.
Durant el seu regnat va continuar amb l’expansió
conquistadora i va incorporar Xerés i Cadis a Castella,
encara que va fracassar en l’intent de ser nomenat
emperador del Sacre Imperi Germànic.
També va haver de fer front a algunes revoltes internes,
com la promoguda pel seu propi fill, Sanç. Alfons X
va morir en l’any 1284 a Sevilla, en ple enfrontament amb
aquest.
L’aspecte més valorat d’aquest rei va ser la seua
tasca cultural, fet que li ha valgut l’àlies d’«el Savi».
Va desenvolupar un extraordinari treball com a protector
de la cultura i va fomentar la faena de l’Escola de Traductors de Toledo.
Va participar en la realització d’obres relacionades amb la història, com l’Estoria de España,
i amb la ciència, com les Tablas alfonsíes. Va escriure poemes com les Cantigas de Nuestra Señora,
una col·lecció de composicions en gallec que narren els miracles de la Mare de Déu, i obres
relacionades amb el dret, com les Siete Partidas.
• Qui va ser Alfons X?
• Quins territoris va governar?
• Per què se’l va anomenar «el Savi»?
• Esmenta tres característiques del seu regnat.
• Quines obres va escriure? Quin era el seu contingut?

2 Enumera altres dos reis de l’edat mitjana. Digues quan van regnar i on.
3 Observa la imatge següent, que forma part de l’obra de les Cantigas de Nuestra Señora,
i respon a les preguntes.
• Qui representa la figura més gran? Per què creus que se’l representava així?
• Qui l’acompanyen?
• Què fan aquestes persones?
• Les obres escrites per Alfons X són una font històrica. Per què?

BLOC
4 El començament de l’edat moderna
Nom Data
La vida a bord d’una caravel·la

Navegar en una caravel·la del segle xvi pot ser
una aventura molt abellidora... si un està disposat
a suportar algunes incomoditats.
Per començar, en les caravel·les solien viatjar moltes
persones: grumets, patges, mariners, soldats, oficials
i passatgers, i tots amb el seu equipatge.
A més, anaven carregades amb el menjar i la beguda
necessàries per a la travessia. També portaven animals
vius, com ara porcs, ovelles i gallines, que es consumien
durant el trajecte, i que viatjaven a coberta.
Entre persones, animals i embalums, pràcticament
no hi quedava lloc lliure!
L’olor de bord no era apta per a olfactes delicats. En aquella època, la gent no es canviava de roba
amb freqüència i escassejava la higiene personal. L’aigua dolça només s’utilitzava per a beure.
El dia a dia era molt atrafegat: s’havia de retirar l’aigua que s’acumulava en l’embarcació,
fregar les cobertes, lligar caps, enfilar-se als pals, reparar les veles…
Després de l’únic menjar calent del dia, al vespre, l’ambient era més relaxat i es feien activitats
com cantar, tocar algun instrument, escoltar històries i aventures dels mariners de més
experiència…
De nit, tota la tripulació, llevat del capità i els passatgers més importants, que tenien cabines pròpies,
es gitava en qualsevol lloc per dormir.
• Què era una caravel·la?
• Qui viatjaven en les caravel·les?
• Descriu com era la vida a bord.

2 Assenyala quins instruments de navegació creus que portava una caravel·la.
GPS Mapes Brúixola
Telescopi Astrolabi Ordinador
3 Observa el dibuix i respon a les preguntes.
• Quina energia utilitzava la caravel·la per a

impulsar-se? Com ho saps?
• Quina importància tenien les veles?

Justifica la resposta.
• Què passava els dies que no hi havia vent?
4 Observa la fotografia i contesta les preguntes.
• Quin tipus d’energia utilitza aquest vaixell?
• Com afecten la navegació actual els fenòmens

atmosfèrics (pluja, vent…)?

BLOC
4 El segle XVI: l’imperi espanyol
Nom Data
Moctezuma i els mals presagis

En el segle xvi els asteques eren el poble més
poderós d’Amèrica Central. Dominaven un gran
territori que s’estenia des de l’oceà Pacífic fins a
l’Atlàntic. Comptaven, també, amb un poderós
exèrcit. La seua capital, Tenochtitlan, era una enorme
ciutat construïda sobre un llac.
El seu emperador, Moctezuma, era molt aficionat
a l’endevinació. Un dia, un vident va vaticinar una
predicció terrible per al poderós emperador asteca:
el seu imperi seria conquistat per estrangers.
L’emperador no el va creure i va decidir fer una
aposta: jugarien un partit de pilota i qui guanyara
seria qui tinguera la raó.
Moctezuma va perdre i des d’aquell moment va començar a vore mals presagis pertot arreu:
dos temples van ser destruïts, el primer pel foc i el segon per un llamp; un cometa va creuar el cel,
i al llac de Texcoco, habitualment tranquil, es van alçar ones. Des de llavors va començar a creure
que el seu imperi seria conquistat.
Moctezuma estava aterrit. En aquell moment van arribar rumors que s’havien vist a la costa
uns estranys éssers de quatre potes amb cossos humans al llom. En realitat eren els espanyols,
que acabaven de desembarcar i avançaven a cavall. Els asteques no havien vist mai cavalls
i van quedar impactats, aquells estranys animals els van semblar sorprenents.
Encara que posseïen un gran exèrcit, van oferir molt poca resistència a la conquista, perquè estaven
convençuts que mai podrien véncer aquells «éssers sobrenaturals».
• On vivien els asteques?
• Quina era la seua capital? On era situada?
• Qui era Moctezuma?
• Per què no es van resistir a la conquista espanyola?

2 Consulta el teu atles. Per quins països actuals d’Amèrica s’estenia l’imperi asteca?
3 Pinta i situa en aquest mapa els països de l’activitat anterior.
Mar Carib
O C E À
P A C Í F I C
4 Els asteques van ser conquistats per Hernán Cortés. Busca’n informació i completa una fitxa
com aquesta.
Hernán Cortés
534869_Amp_U14_67_Imperio azteca
Va nàixer:
Va morir:
Principals conquistes i expedicions:
5 Esmenta altres pobles que van trobar els espanyols quan van arribar a Amèrica.

BLOC
4 Espanya en els segles XVII i XVIII
Nom Data
Escultures en sèrie
Si has vist mai una processó de Setmana Santa, de segur que t’has fixat en les figures que s’hi
exhibeixen. Són imatges de la Mare de Déu, de Jesús o d’alguna escena bíblica fetes amb tant
de realisme que semblen estar vives.
Aquestes figures o grups d’imatges s’anomenen passos processionals i busquen emocionar el creient.
Moltes van ser esculpides en el segle xvii. L’Església volia que els qui les veren s’identificaren amb
el sofriment de Jesús en la Creu o el de la Mare de Déu per perdre el seu fill. Els escultors que feien
aquestes figures eren anomenats imatgers. Entre aquests van destacar Gregorio Fernández, Juan
Martínez Montañés, Pedro de Mena i Alonso Cano. Les escultures són dramàtiques i les seues cares
transmeten dolor i sofriment. Per a donar-los més realisme utilitzaven cabell autèntic, ulls de vidre
o dents d’ivori.
Tan gran va ser la fama d’aquestes escultures
que les van acabar fent quasi en sèrie, com
el Crist jacent elaborat per Gregorio Fernández.
D’aquest Crist, n’hi ha diverses còpies que
es van realitzar per a diferents monestirs,
però totes coincideixen en el gest adolorit que
transmet el seu rostre, amb els ulls i la boca
entreoberts i la postura del cos ensangonat.
Encara hui dia, moltes persones continuen
emocionant-se amb el dolor que aquestes figures
reflecteixen en els diferents passos de Setmana
Crist jacent, de Gregorio Fernández. Santa que hi ha per tot Espanya.
• A quin estil artístic corresponen els passos processionals realitzats en el segle XVII?
Esmenta una característica que justifique la resposta.
• Quin era el seu objectiu?
• Qui van ser els principals escultors d’aquest tipus d’obres?
• Què utilitzaven per donar realisme a les seues escultures?

• Imatger:
• Pas processional:
3 Observa aquestes escultures religioses i contesta les preguntes.
A B
Detall dels Dotze apòstols (façana del santuari El bes de Judes (temple de la Sagrada Família,
d’Arantzazu, Guipúscoa), de Jorge de Oteiza. Barcelona), de Josep Maria Subirachs.
• Què representa la imatge A? I la B?
• En què s’assemblen a les escultures del segle xvii?
• En què es diferencien?
4 Quina de les tres escultures d’aquestes pàgines creus que pot commoure més l’espectador?
Raona la resposta.

2 Solucionari
Solucions
Pla de millora l’acumulació de materials procedents d’altres

llocs, després d’haver sigut erosionats i
transportats.
Bloc 2
3. Les roques magmàtiques es formen en
Fitxa 1 solidificar-se el magma que es crea a l’interior
de la Terra. Les roques sedimentàries es formen
1. RG. D’esquerra a dreta: Sol, Mercuri, Venus, a partir de les restes d’altres roques o de les
Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. restes dels éssers vius.
• L’estrella del sistema solar és el Sol.
• No, el Sol no és un planeta. Fitxa 5
• Els planetes fan dos moviments: el de rotació 1. • Hi ha una escala gràfica.
i el de translació. • L’escala és 1:400; vol dir que un centímetre en
2. Els asteroides són fragments de roca amb forma el mapa equival a 400 km en la realitat.
irregular i els cometes són astres gelats. • Entre Madrid i Londres: distància en el mapa,
uns 3 cm; distància en la realitat, 1.200 km.
Fitxa 2 Entre Londres i Kíev: distància en el mapa,
1. • Representa el moviment de rotació. 5,5 cm; distància en la realitat, 2.200 km.
• Tarda 24 hores. Entre Kíev i Roma: distància en el mapa, 4 cm;
• Aquest moviment dóna lloc als dies i les nits. distància en la realitat, 1.600 km.
2. • El de translació. Fitxa 6
• Tarda 365 dies i unes sis hores.
• Dóna lloc a les estacions de l’any. 1. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: C. tròpic
de Càncer. D. tròpic de Capricorn. B. meridià de
3. A l’estiu, els rajos del Sol arriben a la Terra més Greenwich. A. equador.
inclinats que a l’hivern i per això fa més calor. Fals.
2. • Punt A: latitud: 40º N, longitud 6º O.
Quan a l’hemisferi nord és hivern, a l’hemisferi
sud és estiu. Verdader. • Punt B: latitud 42º N, longitud 2º E.
L’oració correcta seria: A l’estiu, els rajos del Sol • Punt C: latitud 38º N, longitud 2º O.
arriben a la Terra menys inclinats i per això fa
més calor. Fitxa 7
1. 1. Serralada dels Andes, Amèrica. 2. Plana
Fitxa 3
Central Europea, Europa. 3. Desert del Sàhara,
1. RG. De dalt a baix: atmosfera, biosfera, Àfrica. 4. Himàlaia, Àsia. 5. Gran Desert d’Arena,
hidrosfera i geosfera. Oceania.
2. És el conjunt de les aigües del planeta. 2. Europa.
Hidrosfera.
Està formada per tres capes. Geosfera. Fitxa 8
És la part rocosa del planeta. Geosfera. 1. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Estats
Els estats de l’aigua són sòlid, líquid i gasós. Units, Brasil, Marroc, Regne Unit, Sud-àfrica,
Hidrosfera. Federació de Rússia, Xina, Índia i Austràlia.
3. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: mantell, 2. • Els països més poblats del món són la Xina i
nucli intern, escorça i nucli extern. l’Índia.
• El país africà que té frontera amb Espanya
Fitxa 4 és el Marroc.
1. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: con • El país més gran d’Europa és la Federació de
volcànic, cambra magmàtica, cràter i xemeneia. Rússia.
2. L’erosió consisteix a arrancar materials de les • La zona d’Amèrica on es parla majoritàriament
roques i dels sòls, i la sedimentació és espanyol és Amèrica del Sud.
Fitxa 9 Fitxa 12
1. • El Sistema Central i les muntanyes de Toledo. 1. RG. L’alumne ha de pintar de morat les dues
• Les muntanyes de Lleó, la serralada Cantàbrica, zones polars. De verd ha de pintar, a l’hemisferi
la serralada Ibèrica i Sierra Morena. nord, la zona compresa entre el tròpic de Càncer
i el cercle polar àrtic; i a l’hemisferi sud, la zona
• El massís Galaic, les muntanyes Basques,
entre el tròpic de Capricorn i el cercle polar
els Pirineus, el sistema Mediterrani Català i les
antàrtic. De roig ha de pintar la zona situada
serralades Bètiques.
entre els dos tròpics.
2. A. Sistema Central. B. serralada Cantàbrica.
2. • A l’hemisferi nord, la zona temperada s’estén
C. serralada Ibèrica. D. serralades Bètiques.
entre el cercle polar àrtic i el tròpic de Càncer;
E. massís Galaic. F. muntanyes Basques. i a l’hemisferi sud, va des del tròpic de
G. Pirineus. Capricorn fins al cercle polar antàrtic.
Fitxa 10 • A les zones polars, els rajos solars cauen de

forma molt obliqua tot l’any; per això, les
1. • Un vessant és el conjunt de terres els rius temperatures són molt baixes.
de les quals desemboquen en un mateix mar.
3. A la zona al voltant de l’equador, els rajos del
• El vessant cantàbric s’estén pel nord de la Sol arriben de forma perpendicular durant tot
Península; el vessant atlàntic, per l’oest; i el l’any, per això les temperatures són sempre
vessant mediterrani, per l’est. elevades.
• Al vessant atlàntic.
• No, perquè com que hi plou poc, els barrancs Fitxa 13
només porten aigua quan plou. 1. Típic. Es localitza a les regions banyades
2. RG. pel Mediterrani, la costa atlàntica andalusa i
RM. • Vessant cantàbric: riu Nalón. algunes zones de l’interior d’Andalusia,
Extremadura i Castella-la Manxa. Quant a les
• Vessant atlàntic: riu Tajo.
temperatures, els hiverns són temperats i els
• Vessant mediterrani: riu Ebre. estius, calorosos. Les precipitacions són
3. Vessant cantàbric. Els rius són curts i el cabal escasses i irregulars.
és abundant i regular. Rius: Navia, Nalón i D’interior. Es localitza a la Meseta, la depressió
Bidasoa. de l’Ebre i altres zones de l’interior peninsular. Les
Vessant atlàntic. Els rius tenen un règim temperatures són molt baixes a l’hivern i altes a
irregular i naixen lluny de la costa. Rius: Miño, l’estiu. Les precipitacions són escasses i irregulars.
Duero i Guadiana. Sec. Es dóna al sud-est peninsular i a la ciutat
Vessant mediterrani. Els rius són curts i tenen autònoma de Melilla. Les temperatures són més
un règim irregular. Rius: Ebre, Túria i Segura. elevades que en la resta de les zones amb clima
mediterrani. Les precipitacions són molt reduïdes.
Fitxa 11 2. • Les temperatures a l’hivern són suaus, no
1. L’atmosfera és la capa de gasos que envolta el baixen dels 10 ºC i a l’estiu són altes: al juliol i
nostre planeta. És important, ja que gràcies a l’agost se superen els 25 ºC.
aquesta és possible la vida a la Terra. • Les precipitacions són escasses. Els mesos que
més plou són octubre i novembre, i els més
2. RG. De dalt a baix: estratosfera i troposfera.
secs, juliol i agost.
3. • Han anunciat per a demà un temps molt plujós
i fred. Fitxa 14
• A Canàries, les temperatures són càlides i 1. RG. L’alumne ha de pintar de verd: Galícia,
varien poc al llarg de l’any, perquè té un clima Astúries, Cantàbria, País Basc i nord de Navarra,
subtropical. Aragó i Castella i Lleó.
• A la regió on viuen els meus cosins les pluges De groc: la resta de la Península i les illes
són abundants tot l’any, però sobretot a la Balears.
primavera; el clima és humit. De morat: les zones amb altituds superiors als
• L’últim mes, el temps ha sigut bastant calorós 1.500 metres (serralada Cantàbrica, Pirineus,
per a aquesta època de l’any. Sistema Central, serralada Ibèrica, muntanyes de
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Toledo, Sierra Morena, serralades Bètiques, serra 2. RG. Hauran d’unir el primer dibuix, que
de Tramuntana i cims de les illes Canàries). representa un jutge, amb l’expressió «Espanya és
De roig: les illes Canàries (excepte les zones de un estat de dret».
muntanya). El segon, que representa un malalt i un doctor en
• El clima mediterrani. un hospital, amb l’expressió «Espanya és un
estat social».
• El clima subtropical.
El tercer, que representa unes eleccions, amb
• Al nord de la Península.
l’expressió «Espanya és un estat democràtic».
2. Hi podem trobar tres zones: les més baixes, les
3. Institucions d’Espanya. Cap de l’estat: el rei.
d’altitud mitjana i els cims. A les zones més baixes
hi ha boscos d’alzines als vessants orientats al sud i Corts Generals: diputats i senadors.
boscos de roures als orientats al nord. Govern: president i ministres.
A les zones d’altitud mitjana, trobem roures als Tribunal Constitucional: especialistes en dret,
vessants orientats al sud, i pins, avets i roures, jutges, fiscals, professors...
als orientats al nord. Tribunals de justícia: jutges i magistrats.
A les zones de cim hi ha prats i alguns arbustos,
com el bàlec. Fitxa 18
1. RG. Hauran de pintar els països següents:
Fitxa 15 Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica,
1. • Paisatge natural: paisatge que només té Luxemburg, Regne Unit, Irlanda, Dinamarca,
elements naturals. Grècia, Portugal, Espanya, Àustria, Suècia,
Finlàndia, Hongria, Polònia, Eslovàquia,
• Paisatge transformat: paisatge en el qual les
Eslovènia, Letònia, Estònia, Lituània, República
persones construeixen edificis, carreteres, ponts…
Txeca, Malta, Xipre, Romania, Bulgària i Croàcia.
2. RM. Es podrien esmentar l’agricultura i la Els sis països fundadors van ser: Alemanya,
ramaderia, ja que creen camps de cultiu, canals i França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i
granges; la mineria, que excava mines i pedreres; Luxemburg.
i la construcció de pobles i ciutats, perquè edifica
2. Tindre un mercat únic vol dir que els productes
cases...
dels països de la UE es poden vendre a la resta
3. • La vegetació. de països de la Unió sense haver de pagar
• S’hi aprecia una indústria al fons, habitatges i impostos a les duanes.
diverses naus en primer terme, i carreteres.
• És un paisatge industrial, ja que s’hi veuen Fitxa 19
fàbriques i un polígon industrial.
1. Comissió Europea: comissaris. S’encarrega de
• Aquest paisatge predomina al nord peninsular. dirigir l’administració, elaborar els pressupostos i
proposar noves lleis.
Bloc 3 Parlament Europeu: eurodiputats. S’encarrega
d’aprovar les lleis proposades per la Comissió
Fitxa 16 Europea i els pressupostos i d’acceptar el
nomenament del president de la Comissió.
1. RG. Pintaran de taronja tota la península Ibèrica, Consell de la Unió Europea: ministres dels
excepte Portugal i Andorra; de blau, les illes estats membres. S’encarrega d’aprovar les lleis
Canàries; de roig, les ciutats autònomes de Ceuta de la Unió Europea juntament amb el Parlament
i Melilla; i de verd, les illes Balears. Europeu.
2. RG. Els alumnes han de situar: mar Cantàbric, 2. El Tribunal de Justícia està format pels ministres
França i Andorra, al nord; oceà Atlàntic i Portugal, de Justícia dels països membres. Fals.
a l’oest; mar Mediterrani, a l’est; i mar Mediterrani, La funció del Tribunal de Comptes és controlar
el Marroc i oceà Atlàntic, al sud. l’ús correcte dels fons de la UE. Verdader.
La seu del Tribunal de Justícia és a Luxemburg i
Fitxa 17
la del Tribunal de Comptes, a Copenhaguen.
1. Espanya és un estat democràtic perquè tots els Fals.
ciutadans tenen dret a participar en la vida L’euro és la moneda oficial de 19 països, entre
política i a triar els seus representants. els quals hi ha Espanya. Verdader.
Les oracions correctes serien: El Tribunal de Fitxa 23
Justícia està format per un jutge de cada un dels
països membres. Les seus del Tribunal de 1. L’emigració europea cap a 1880 es va dirigir cap
Justícia i del Tribunal de Comptes són a a Amèrica i Oceania. Verdader.
Luxemburg. A partir de 1945, l’emigració es va dirigir
principalment a Mèxic i el Canadà. Fals.
Fitxa 20 Actualment, arriben a Europa immigrants
procedents del Canadà i Austràlia. Fals.
1. Any 2010: 104.528.
Les oracions correctes serien: A partir de 1945,
Any 2011: 84.088. l’emigració es va dirigir principalment a la
Any 2012: 54.698. mateixa Europa. Actualment, arriben a Europa
• La diferència entre la natalitat i la mortalitat. immigrants procedents d’Àfrica, Àsia i Amèrica
• Va disminuir. del Sud.
• Va augmentar. 2. El mapa correcte és el de la dreta, que indica que
els països que reben un nombre més alt
• Va augmentar. Perquè van nàixer més persones
d’immigrants són Rússia, Alemanya, Regne Unit,
que les que van morir.
França i Espanya.
2. • El de defuncions.
3. La immigració produeix un creixement de la
• Va disminuir, ja que van morir més persones població, un augment de la població activa i una
que les que van nàixer. intensificació de la multiculturalitat.
Fitxa 21 Fitxa 24
1. • Emigració: eixida de persones d’un lloc per a 1. El sector primari agrupa les activitats
anar a viure a un altre. econòmiques que es dediquen a obtindre
• Immigració: arribada de persones a un lloc per recursos de la naturalesa. Les activitats que
a viure-hi. inclou són l’agricultura, la ramaderia, la pesca
• Èxode rural: emigració del camp a la ciutat. i la mineria, entre d’altres.
2. Illes Balears, 2.070 persones; Màlaga, 5.168 2. Cultius de secà: cereals, vinya i olivera.
persones; Las Palmas, 4.914 persones. Cultius de regadiu: fruites, arròs i hortalisses.
• El balanç migratori és positiu. 3. Fotografia de l’esquerra. Bestiar: oví.
• Vol dir que arriben a aquestes províncies més Es cria: a Extremadura, Castella i Lleó i Castella-
persones que les que se’n van. la Manxa.
3. • Al començament del segle xx, els espanyols van Fotografia central. Bestiar: porcí. Es cria:
emigrar a països d’Amèrica. a Catalunya i Aragó.
• A partir de la dècada de 1960, la principal Fotografia de la dreta. Bestiar: avícola. Es cria:
destinació de l’emigració espanyola va ser a tot Espanya.
Europa.
Fitxa 25
• En l’actualitat, l’emigració a l’estranger ha
tornat a augmentar. 1. D’esquerra a dreta: indústria, artesania i
• Al començament del segle xx, molts camperols construcció.
es van traslladar a les ciutats. 2. Els últims anys, ha augmentat el nombre de
• Des del final del segle xx, Espanya es va persones que treballen en el sector secundari.
convertir en una destinació d’immigrants . Fals.
La indústria és l’activitat del sector secundari que
Fitxa 22 ocupa més persones. Verdader.
La major part de les fàbriques d’Espanya són
1. • Madrid i Barcelona.
grans. Fals.
• Sòria i Terol.
Les oracions correctes serien: Els últims anys, ha
• Significa que hi ha pocs habitants per quilòmetre disminuït el nombre de persones que treballen en
quadrat de superfície. el sector secundari.
• La densitat és elevada. La major part de les fàbriques d’Espanya són
• A la costa. xicotetes.

3. Les indústries de base fabriquen matèries Fitxa 28
primeres per a altres indústries. Hi destaquen la
siderúrgia, la metal·lúrgia i la indústria química. 1. Una empresa és una organització que ofereix
productes o serveis per a satisfer necessitats
Les indústries de béns d’equipament construeixen
humanes i obtindre’n un benefici.
màquines i peces per a altres indústries.
Les indústries de béns de consum fabriquen 2. D’esquerra a dreta: recursos humans; recursos
productes que consumeixen directament les financers; recursos materials.
persones. • Els recursos humans consisteixen en les
persones que treballen en les empreses.
Fitxa 26 • Els recursos financers consisteixen en els diners
que necessita l’empresa per a dur a terme la
1. RG. L’alumne haurà de pintar com a sector seua activitat.
primari el segment del gràfic més xicotet, el sector
• Els recursos materials consisteixen en els
secundari serà el segment mitjà i el segment més
elements necessaris per a produir el bé o el
gran correspondrà al sector terciari.
servei: matèries primeres, eines, maquinària,
2. • Importació: el que compra un país a un altre. tecnologia, energia…
• Exportació: el que ven un país a un altre. 3. • Dóna a conéixer el producte.
3. Productes que Espanya importa: minerals, • Gestiona els treballadors.
productes informàtics i combustibles, com el
petroli o el gas natural. Fitxa 29
Productes que Espanya exporta: productes
1. • És l’intercanvi de béns o serveis.
agroalimentaris i productes industrials, com ara
• Són un mitjà de pagament acceptat per totes les
calçat i automòbils.
persones que faciliten l’intercanvi de béns i
4. • Terrestre: mercaderies i passatgers. serveis.
• Marítim: mercaderies i passatgers. • Són el conjunt dels nostres diners.
• Aeri: passatgers.
2. Els bitllets i les monedes constitueixen els diners
en efectiu. Verdader.
Fitxa 27
El risc és la principal característica de la inversió.
1. El sector terciari inclou totes les activitats Verdader.
econòmiques que no produeixen objectes Les targetes bancàries són un tipus d’estalvi.
materials, sinó que donen serveis. Fals.
2. • Europa és el continent en el qual es produeixen Invertir és el mateix que estalviar. Fals.
més intercanvis comercials. S’exporten 3. • Invertir consisteix a destinar una part dels
productes químics, metal·lúrgics, material de nostres ingressos per a intentar obtindre un
transport i material tecnològic. benefici o rendibilitat.
• S’importen petroli i matèries primeres, • Estalviar consisteix a guardar una part dels
principalment. nostres ingressos per a atendre necessitats
3. La xarxa de transports europea per carretera i futures.
ferrocarril és molt menuda. Fals. • Consumir consisteix a adquirir béns o serveis.
Quant a la navegació, Europa té ports amb molt
de tràfic de mercaderies, com Rotterdam i Bloc 4
Hamburg. Verdader.
La xarxa europea de transport aeri és poc Fitxa 30
important al món i és molt antiga. Fals
1. • 1 lustre: 5 anys.
Les oracions correctes serien: La xarxa de
transports europea per carretera i ferrocarril és • 1 dècada: 10 anys.
molt gran. La xarxa europea de transport aeri • 1 mil·lenni: 1.000 anys.
és una de les més importants i modernes del 2. • aC: abans de Crist. Significa que aquest fet va
món. ocórrer abans del naixement de Crist.
4. Els països que reben més turistes són França, • dC: després de Crist. Significa que aquest fet va
Espanya, Itàlia, Alemanya, Àustria i Regne Unit. succeir després del naixement de Crist.
3. Els fets ocorren tots en el mateix instant. Fals. 3. • És una pintura rupestre. Es diu així perquè està
Quan els fets tenen lloc un darrere d’un altre els feta sobre una roca.
anomenem fets simultanis. Fals. • S’hi veu un bisó.
Quan els fets tenen lloc al mateix temps els • Van utilitzar el color roig i el negre.
anomenem fets simultanis. Verdader. • Pertany al paleolític.
Les oracions correctes serien: Els fets no ocorren
tots en el mateix instant. Quan els fets tenen lloc Fitxa 33
un darrere d’un altre els anomenem fets
successius. 1. RG. Els ibers a l’est i el sud peninsular; els celtes
a la resta del territori.
4. 3500 aC, 578 aC, 74 aC, 29 dC, 420 dC, 2014
dC. 2. Celtes: castres, tribus, objectes de ferro i bronze.
Ibers: cases rectangulars, tribus, ceràmica, Dama
Fitxa 31 d’Elx.
1. (2) Edat antiga. 3. Els ibers coneixien l’escriptura i tenien la seua

pròpia moneda. Verdader.
(5) Edat contemporània.
Els celtes es dedicaven principalment a
(4) Edat moderna.
l’agricultura. Fals.
(1) Prehistòria.
Els celtes eren uns artesans excel·lents. Fals.
(3) Edat mitjana.
Les oracions correctes serien: Els celtes es
2. Prehistòria: fa 5.000.000 d’anys, aparició de dedicaven principalment a la ramaderia. Els ibers
l’ésser humà. eren uns artesans excel·lents.
Edat antiga: 3500 aC, invenció de l’escriptura.
Edat mitjana: 476 dC, desaparició de l’imperi Fitxa 34
romà.
1. RG.
3. L’edat moderna va començar l’any 1492 amb el
descobriment d’Amèrica. Verdader. 2. Els fenicis eren grans comerciants que van arribar
des d’Amèrica. Fals.
L’edat contemporània va començar l’any 1789
amb la Revolució Francesa. Verdader. Quan els grecs arribaven a un lloc, hi fundaven
una colònia. Verdader.
L’edat contemporània va finalitzar l’any 2000.
Fals. Els fenicis es van instal·lar en antigues colònies
L’oració correcta seria: L’edat contemporània cartagineses. Fals.
perdura fins als nostres dies. Els cartaginesos van fundar les colònies de Gadir
(Cadis) i Rhode (Roses). Fals.
Fitxa 32 Les oracions correctes serien: Els fenicis eren
grans comerciants que van arribar des d’Àsia.
1. Durant el paleolític els éssers humans vivien a
Els cartaginesos es van instal·lar en antigues
l’aire lliure, en coves o en cabanes. Eren
colònies fenícies. Els fenicis van fundar les
nòmades, és a dir, es traslladaven d’un lloc a un
colònies de Gadir (Cadis) i Rhode (Roses).
altre en cerca d’aliment.
Vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció. Fitxa 35
Quan van descobrir el foc van començar a cuinar
els aliments. 1. • Temple: lloc on es retia culte als déus romans.
Les persones s’agrupaven en grups menuts • Amfiteatre: edifici on se celebraven lluites de
anomenats tribus. Elaboraven diversos objectes gladiadors.
amb pedra i os. • Circ: lloc on s’organitzaven les carreres de
2. Els poblats es van convertir en ciutats. Edat dels quadrigues de cavalls.
metalls. 2. • Els romans van crear un gran imperi. Primer, Roma
Les persones es van fer sedentàries i van formar va conquistar tota la península Itàlica i després es
poblats. Neolític. va estendre per tota la costa mediterrània.
Es va desenvolupar el comerç gràcies a la • Els romans van véncer els cartaginesos i els
invenció de la roda i la vela. Edat dels metalls. van expulsar de la península Ibèrica. Després,
En aquesta etapa van aparéixer l’agricultura i la van començar la conquista de la Península, que
ramaderia. Neolític. van anomenar Hispània.

• L’imperi romà va durar fins l’any 476, en què va • L’arquitectura àrab es va caracteritzar per l’ús
ser deposat l’últim emperador romà. de la rajola decorada amb pintures, taulells i
3. Eren els habitatges de les persones riques. Domus. plaques de guix. També per la seua gran varietat
Eren edificis de diversos pisos i a la planta baixa d’arcs.
hi havia un comerç. Insulae.
Eren els habitatges de les persones pobres.
Fitxa 38
Insulae. 1. La batalla de Las Navas de Tolosa va suposar el
Eren habitatges unifamiliars, les habitacions es colp definitiu a la presència musulmana a la
distribuïen al voltant d’un pati. Domus. Península. Va tindre lloc en 1212.
4. Un patrici era una persona lliure rica i un plebeu, 2. RG. A l’esquerra, de dalt a baix: Corona de
una persona lliure humil. Castella, regne de Portugal, regne de Granada. A
la dreta, de dalt a baix: regne de Navarra, Corona
Fitxa 36 d’Aragó.
1. (1) Els musulmans van derrotar els visigots en la 3. • El cristià.
batalla de Guadalete i van ocupar quasi tota la • En 1492. Els Reis Catòlics.
Península i les illes Balears. 4. La Reconquista és el període de lluites dut a
(5) L’últim territori musulmà a la Península va ser terme pels regnes cristians contra els musulmans
el regne nassarita de Granada. per a conquistar el seu territori.
(2) Al principi, al-Àndalus va ser un emirat, que
La repoblació és l’ocupació de les terres
depenia del califa de Damasc.
conquistades per persones perquè les treballaren
(4) En la batalla de Las Navas de Tolosa en i defensaren.
1212, els musulmans van ser derrotats per un
exèrcit integrat per castellans, navarresos i Fitxa 39
aragonesos.
(3) En el segle x, al-Àndalus es va convertir en un 1. Romànic: arcs de mig punt, murs gruixuts;
califat. poques finestres i xicotetes; pintures amb funció
didàctica.
2. Un emirat està governat per un emir, que obeeix
les ordres d’un cap superior. Un califat està Gòtic: arcs apuntats; murs alts i esvelts; finestres
governat per un califa, que és un cap suprem grans amb vidrieres i rosetons; pintures
polític i religiós. didàctiques.
3. • Els territoris cristià i musulmà de la península 2. A. Edifici romànic: murs gruixuts, finestres
Ibèrica i les illes Balears. escasses i ús d’arcs de mig punt.
• Hi apareix dividit. B. Edifici gòtic: més alt, ús de rosetons i arcs
• Al període dels regnes de taifes. apuntats.
Fitxa 37 Fitxa 40
1. Reconéixer Al·là com a l’únic déu i Mahoma com 1. • Al començament del segle xv, els europeus
al seu profeta. Orar cinc vegades al dia. coneixien Europa, el nord d’Àfrica i part d’Àsia.
Peregrinar a la Meca almenys una vegada en la • Entre els avanços tècnics que van millorar la
vida. Dejunar durant el mes del Ramadà. Donar navegació es troben l’ús de mapes més
almoina als pobres. precisos i d’instruments de navegació.
2. Societat. Els musulmans ocupaven els càrrecs 2. • De Palos de la Frontera.
de govern i eren propietaris de les millors terres. • A l’illa de San Salvador.
Els muladís eren cristians que s’havien convertit • Creia que havia arribat a Àsia. Va arribar a
a la religió musulmana. Amèrica.
Els mossàrabs eren cristians que van seguir 3. RM. Pot dir: Espanya es va convertir en l’imperi
practicant la seua religió a al-Àndalus.
més poderós d’Europa, el comerç mundial va
Els jueus eren una minoria i vivien en barris créixer, van arribar plantes i productes fins llavors
separats. desconeguts, es va despertar l’interés pels
3. • Conservem moltes paraules i els números que viatges i es van estendre per Amèrica l’idioma
utilitzem. castellà i la religió catòlica.
Fitxa 41 Amb Felip III ho va ser el duc de Lerma, i amb
Felip IV, el comte-duc d’Olivares.
1. • Corregidor: funcionari que representava els reis
2. Felip III: expulsió dels moriscos.
en un municipi i vetlava perquè es compliren les
seues ordres. Felip IV: guerra dels Trenta Anys, rebel·lions a
Catalunya i a Portugal.
• Virrei: representant del rei en cada un dels seus
territoris. Carles II: guerra de Successió.
• Sant Tribunal de la Inquisició: tribunal 3. • Guerra dels Trenta Anys: Espanya va perdre els
encarregat de vetlar pel compliment dels Països Baixos i altres territoris a Europa.
principis i valors cristians. • Rebel·lió a Portugal: va suposar la
2. Van establir la Santa Hermandad, van nomenar independència de Portugal.
corregidors i virreis, van organitzar els terços i • Guerra de Successió: va comportar l’arribada
van imposar la religió cristiana. d’una nova dinastia real, la dels Borbó.
3. RG. Es pot comprovar la resposta en el mapa de
Fitxa 45
les possessions dels Reis Catòlics d’aquesta unitat.
1. El Barroc s’inspirava en l’art de l’antiga Grècia i
Fitxa 42 Roma. Verdader.
1. El mapa correspon al regnat de Felip II, perquè hi La decoració dels edificis era austera. Fals.
apareixen amplis territoris a Amèrica, Àfrica i En pintura, totes les escenes tenen una gran
Àsia, i a la Península s’ha incorporat Portugal. lluminositat. Fals.
2. Carles I: rebel·lió de les Comunitats, rebel·lió de El principal tema de les obres del Barroc era el
religiós. Verdader.
les Germanies, guerra contra els protestants
alemanys. Les oracions correctes serien: La decoració dels
edificis era abundant. En pintura, van utilitzar el
Felip II: batalla de Lepant, batalla de Saint-
contrast de llums de manera que les figures
Quentin, desastre de l’Armada Invencible, guerra
apareixen il·luminades sobre fons molt foscos.
contra els Països Baixos.
2. Rostres expressius, jocs de llums i ombres, i
3. • Dirigia l’exèrcit, declarava la guerra i signava la
escena en moviment.
pau, organitzava les institucions i establia els
impostos. 3. Literatura: Miguel de Cervantes. Arquitectura:
• No tenia un poder il·limitat, perquè algunes de Alberto Churriguera. Escultura: Alonso Cano,
les seues decisions estaven limitades per altres Gregorio Fernández. Pintura: Bartolomé Esteban
institucions, com les Corts i el Justícia d’Aragó. Murillo, Diego Velázquez.
Fitxa 43 Fitxa 46
1. Perquè poblaven el territori americà abans de 1. Guerra de Successió. Conseqüències

l’arribada de Colom. territorials: pèrdua de possessions a Europa i
Espanya, com ara Gibraltar i Menorca, que van
2. • Imperi asteca: Hernán Cortés. passar a ser de Gran Bretanya.
• Imperi inca: Francisco Pizarro. Conseqüències polítiques: arribada al tron
3. • Era la institució encarregada de regular i d’Espanya d’una nova dinastia reial d’origen
controlar el comerç amb Amèrica. francés: els Borbó.
• Tenia la seu a Sevilla. 2. • Govern absolutista: el rei concentra tots els
• El territori es va dividir en dos virregnats, Nova poders de l’estat.
Espanya i Perú. Al capdavant de cada un hi • Decrets de Nova Planta: decrets que suprimien
havia un virrei. les lleis i les institucions pròpies d’Aragó,
4. RG. A l’esquerra, de dalt a baix: mestissos i Catalunya, València i les illes Balears.
negres. A la dreta, de dalt a baix: espanyols i • Llei sàlica: llei que excloïa les dones de la
indis. successió al tron d’Espanya.
3. Felip V, Ferran VI, Carles III i Carles IV.
Fitxa 44
4. La Il·lustració era un moviment cultural que
1. Els favorits eren persones de la confiança del rei defensava la creació d’un món nou i una nova
que governaven en nom seu. ciència basada en la raó.

Fitxa 47
1. La Il·lustració va ser un corrent cultural que
defensava la creació d’un món nou i una nova
ciència basada en la raó.
El despotisme il·lustrat va ser una forma de
govern, en la qual alguns reis van aplicar les
idees de la Il·lustració.
2. RM. Els alumnes podrien citar Montesquieu,
Voltaire i Rousseau.
3. L’enciclopèdia va ser una obra que va intentar
recollir tot el saber del seu temps.
4. • El màxim representant del despotisme il·lustrat
a Espanya va ser Carles III.
• Va tractar de millorar l’agricultura, la indústria
i el comerç, va reformar l’educació i va crear
biblioteques i museus com el Museu del Prado.
Solucions
Programa d’ampliació 4. • El paisatge A, ja que el vent mou l’arena que

s’ha acumulat i format les dunes.
• Els paisatges de les imatges B i C són resultat
Bloc 2 de l’acció de l’aigua. En la imatge B, les ones
colpegen la costa i modifiquen els penya-segats.
Fitxa 1
En la imatge C, l’aigua del riu va excavant la
1. • És un grup d’estrelles que formen una figura en vall.
el cel. 5. En aquesta zona del riu es produeixen, sobretot,
• Animals (lleó, bou, óssa), éssers mitològics processos d’erosió i transport. La força de
(Hèrcules, Andròmeda, Orió), criatures l’aigua i el pendent en el curs alt erosionen el
fantàstiques (centaure, drac, hidra), armes relleu. També es produeix el transport dels
(fletxa) o instruments (balança, brúixola, materials arrancats per l’erosió cap al curs mitjà
sextant). del riu.
• Traçant una línia des de les dues últims estrelles
del carro de l’Óssa Major fins a la punta de la Fitxa 3
llança de l’Óssa Menor.
1. • Els portolans van ser les primeres cartes
2. Una estrella és una enorme esfera de gas que nàutiques.
emet llum i calor.
• Van aparéixer al final de l’edat mitjana com a
Una constel·lació és un grup d’estrelles que
conseqüència de l’augment del comerç pel mar
formen una figura en el cel.
Mediterrani i de l’ús de la brúixola.
I una galàxia és una agrupació de milions d’estrelles,
• Descrivien amb detall les costes, les
planetes, núvols de gas i fragments de roca.
desembocadures dels rius, les marees, els
3. • El de rotació. vents i els ports. De l’interior dels continents,
• 24 hores. només els elements visibles des del mar.
• Perquè la Terra gira constantment sobre si • La rosa dels vents és un cercle que assenyala
mateixa. els punts cardinals (nord, sud, est i oest)
4. RM. Creu del Sud mitjançant línies o fletxes.
• A l’hemisferi sud. 2. • La imatge A és un portolà, i la B és un mapa
• El pol sud. actual.
• L’estrella polar. • La rosa dels vents al centre i les línies que
recorren tot el portolà.
Fitxa 2 • Sí, perquè la funció dels portolans era descriure
el mar i les costes i indicar les rutes de
1. • A la localitat de Valdecabras, a la província de navegació.
Conca.
3. • No, només podria calcular-se en el mapa B,
• S’hi poden vore formacions rocoses que
perquè té escala.
recorden animals, figures humanes, plantes,
• Només podem saber com és el relleu en el
objectes...
mapa B, que és un mapa físic.
• Perquè les figures van apareixent a poc a poc
entre la vegetació, per la qual cosa semblen • Perquè els portolans només descrivien els
dominades per algun encanteri màgic. elements necessaris per a la navegació, com les
costes.
• RL. Per exemple: Bosc Màgic, Arbreda
Encantada, etc.
Fitxa 4
2. El vent, l’aigua de la pluja i el gel de les gelades i
nevades han anat erosionant durant mil·lennis les 1. • Per motius molt diversos: com a conseqüència
roques fins a esculpir-hi figures. d’una guerra, per la separació d’un territori, per
3. Altres factors poden ser els canvis de temperatura l’herència d’un rei...
o els éssers vius. RM. Els canvis de temperatura • Alemanya.
poden clavillar les roques, i les arrels de les • Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina,
plantes poden exercir pressió sobre la terra. Sèrbia, Montenegro, Macedònia i Kosovo.

• És un enfrontament armat entre ciutadans d’un Ebre: règim irregular; vessant mediterrani;
mateix país. afluents: Aragó, Gállego, Jalón, Huerva.
2. • Espanya estava dividida en quinze regions. Xúquer: règim irregular; vessant mediterrani;
• En l’actualitat, el nostre país està organitzat en afluent: Cabriol.
dèsset comunitats autònomes i dues ciutats Nalón: règim regular; vessant cantàbric; afluents:
autònomes. Narcea, Trubia.
• Tenen la mateixa extensió: Galícia, Principat Guadiana: règim irregular, vessant atlàntic,
d’Astúries, País Basc, Comunitat Foral de Navarra, afluents: Cigüela i Zújar.
Aragó, Catalunya, Illes Balears, Extremadura, Segura: règim irregular; vessant mediterrani;
Comunitat Valenciana, Andalusia i Canàries. afluents: Argos, Guadalentín, Mundo.
• Tenen una extensió diferent: Cantàbria (que
5. • El Tajo pertany al vessant atlàntic i el Xúquer, al
pertanyia a Castella la Vella), Castella i Lleó,
mediterrani.
La Rioja (que pertanyia a Castella la Vella),
Castella-la Manxa, Andalusia i Múrcia. • El Jalón, que desemboca en l’Ebre, i el Túria,
que desemboca al mar Mediterrani.
• A València.
• Perquè la serralada Ibèrica està orientada nord-
• No, formaven part d’Andalusia.
oest-sud-est i els rius que hi naixen flueixen pels
Fitxa 5 seus vessants.
1. • Perquè els ciclistes ascendeixen i descendeixen Fitxa 7

forts pendents.
1. • A l’est de Califòrnia (Estats Units).
• Són dos llacs, Enol i Ercina, i la llacuna
d’El Bricial. • És una conca al desert de Mojave. Es diu així
perquè recórrer-la, quan les temperatures són
2. • A 1.115 m.
més altes, pot suposar la mort.
• A 1.020 m.
• RM. Ha assolit les temperatures més altes del
• 10 m. món i pràcticament no hi plou.
• A Villaviciosa. • La seua altitud, a 86 metres per davall del nivell
• 1.378 m. del mar, i la seua situació, encaixada entre
• Al port de Pajares. muntanyes.
• A 20 km. 2. • Temperatura: quantitat de calor que té l’aire.
• Al final, entre Cangas de Onís i la meta. • Precipitacions: quantitat d’aigua que cau
• Sí. en un lloc.
3. • Als Picos de Europa. 3. • Les temperatures més altes es donen en els
• A la serralada Cantàbrica. mesos d’estiu. I les més baixes, en els d’hivern.
• Oest-est. • La diferència que hi ha entre la temperatura més
alta i la més baixa és de 37 ºC.
Fitxa 6 • El total de les precipitacions és d’uns 165 ℓ/m2.
1. • A Huelva, a Andalusia. • No. Perquè les temperatures són molt fredes
durant gran part de l’any i les màximes no
• Les aigües tenen un color rogenc i són molt
arriben als 20 ºC.
àcides. Hi viuen tan sols microorganismes.
• RL. Poden esmentar que es deu al color de les 4. RM. El desert del Sàhara
aigües del riu. Localització:
• Per estudiar els microorganismes que viuen en • Zona càlida.
aquest riu i fer models de com podria ser la vida • Hemisferi nord.
en altres planetes. • Àfrica.
2. Al vessant atlàntic, perquè vessa les seues Característiques climàtiques:
aigües en aquest oceà.
• Temperatures: molt altes de dia. Més de 50 ºC a
3. Perquè el Miño recorre Galícia, on la pluja és més l’estiu. En canvi, durant la nit no se superen els
abundant i regular que a Huelva. 0 ºC.
4. Duero: règim irregular; vessant atlàntic; afluents: • Precipitacions: escasses, entre 10 i 100 ℓ/m2 a
Pisuerga i Tormes. l’any.
Fitxa 8 5. En les eleccions es tria qui ha de governar; en un
referèndum se sotmet a vot una llei o un acte
1. • Els alisis són uns vents que bufen de manera administratiu.
quasi constant a les illes Canàries. Tenen dues
capes, una d’inferior fresca i humida, que prové Fitxa 10
del nord i nord-est, i una de superior càlida i
seca, que bufa per sobre dels 1.500 metres. 1. • Un mite és una narració fabulosa i imaginària,
• Quan la capa d’aire humit xoca amb el vessant protagonitzada per personatges de caràcter diví
nord de les muntanyes més altes, ascendeix i es o heroic, que intenta donar una explicació
refreda. Quan puja, es troba amb la massa d’alguna realitat o d’algun esdeveniment
d’aire càlid i es forma una capa gruixuda de històric.
núvols. • Zeus era el principal déu grec, i Europa, una
• És una capa de núvols que no arriba fins al cim xica de gran bellesa.
de les muntanyes més elevades. • RM. Un dia, Zeus va descobrir Europa a la platja
• Perquè els núvols uniformes creen un efecte i se’n va enamorar. Per no espantar-la, es va
visual que recorda el mar. transformar en un bell bou blanc mans. Europa
s’hi va acostar i va muntar al seu llom. El bou,
2. • Seca. en aquell moment, va eixir corrent i es va endur
• Humida. la xica.
• Perquè els alisis a Canàries bufen des del nord • Uns comerciants de l’illa de Creta es van
i el nord-est. trobar en una platja una xica i la van raptar per
• Tenerife, perquè té més altitud. lliurar-la al seu rei.
3. • A Lanzarote i Fuerteventura. El vaixell d’aquests comerciants tenia a la proa
l’escultura d’un bou pintat de blanc.
• Són illes baixes.
• Al nord, perquè els alisis xoquen contra les 2. Europa és un continent, i la Unió Europea, una
muntanyes. organització política i econòmica que agrupa 28
països europeus.
• A Canàries, el clima subtropical humit es dóna a
les illes amb més altitud, ja que els alisis porten 3. • Es tracta d’una moneda de dos euros.
la humitat i suavitzen les temperatures. • S’hi representa l’escena del rapte d’Europa per
Zeus, convertit en bou.
Bloc 3 • Simbolitzen la idea d’unitat, solidaritat i
harmonia.
Fitxa 9 4. • A París necessitaria euros, i a Londres, lliures
esterlines.
1. • Democràcia significa ‘poder del poble’.
• No, perquè els dos països formen part de la
• La democràcia es va inventar a Atenes, fa més
Unió Europea.
de 2.000 anys.
• Sí, perquè els ciutadans espanyols tenen
• Pèricles va ser un important general i polític
ciutadania de la Unió Europea, que permet
atenés. Va participar en la guerra del
estudiar o treballar en qualsevol país de la UE.
Peloponés.
• Fídies va ser un escultor grec. 5. RL.
2. • Àgora: plaça pública de les ciutats gregues. Era Fitxa 11

el centre de la vida política, econòmica i social.
• Orador: persona que parla en públic. 1. • Institut Nacional d’Estadística.
• Odèon: edifici destinat a Grècia als espectacles • Els registres civils.
musicals. • L’Anuari d’aquell any.
• Acròpoli: part alta i fortificada de les ciutats • La informació que recull l’INE es fa servir per a
gregues, en les quals solien trobar-se els conéixer les característiques de la població actual,
temples dedicats als déus. fer prediccions sobre com serà en el futur…
3. RM. Significa que és el poble el qui vota i decideix 2. RM. Per a organitzar millor la societat, avançant-se
i el destinatari de les mesures que s’adopten, que a les necessitats dels ciutadans.
busquen beneficiar els ciutadans. 3. Els alumnes poden esmentar diferents aspectes,
4. D’esquerra a dreta: Erectèon, Partenó i odèon. com la natalitat, la mortalitat, l’envelliment,

l’esperança de vida, la població ocupada i 2. Les activitats que comprén són l’agricultura,
parada… la ramaderia, la pesca i la mineria.
4. • Significa que van deixar Espanya més persones 3. • Els cultius de secà no es reguen, les plantes
que les que hi van arribar. creixen només amb l’aigua de la pluja. Els
• Perquè hi naixen més persones que les que cultius de regadiu necessiten ser regats amb
moren. l’aigua de séquies i canals.
• Vol dir que el percentatge de persones majors • La pesca d’altura es practica lluny de la costa
de 64 anys augmenta més que el de menors i en vaixells grans. La pesca litoral es practica
de 15 anys. prop de la costa en vaixells menuts.
5. En la piràmide de 1960: 4. El sector secundari agrupa les activitats
Hi havia pocs ancians i molts xiquets. Verdader. econòmiques que es dediquen a transformar
La natalitat va ser molt baixa. Fals. matèries primeres en productes elaborats.
Els grups d’edat més nombrosos eren entre els 5. La indústria de la fotografia de l’esquerra està
50 i els 64 anys. Fals. vinculada amb la pesca, perquè la matèria
En la piràmide de 2012: primera amb què treballen les persones és peix.
Hi havia molts xiquets i molt pocs ancians. Fals. La indústria de la fotografia de la dreta està
La natalitat va ser molt baixa. Verdader. vinculada amb la ramaderia, ja que la matèria
primera és la llet, producte amb el qual s’elabora
Els grups d’edat més nombrosos eren entre els
el formatge.
30 i els 49 anys. Verdader.
6. RM. Un agricultor conrearà, per exemple, blat.
Fitxa 12 Aquest blat anirà a una indústria que el
transformarà en farina. En aquesta mateixa
1. • A la província de Sòria.
indústria o en una altra de diferent la farina es
• En 1828 tenia 137 veïns, i en 1981 només n’hi transformarà en pa, que una vegada elaborat es
quedaven 15. portarà amb diferents tipus de transport als
• Els seus habitants es van traslladar a les ciutats comerços, on es vendrà.
en cerca de treball i millors oportunitats.
• Es calcula que a Espanya hi ha més de 2.800 Fitxa 14
pobles fantasma.
1. • En l’any 2000 importava material elèctric,
2. L’èxode rural és l’emigració del camp a la ciutat. material de transport i minerals, sal…; i en l’any
3. • A La Rioja. 2012, minerals, sal… material elèctric i
• Cap. productes químics.
• Que les seues estructures i cases estan • L’any 2000 exportava material de transport i
ensorrades, no són habitables. material elèctric, i l’any 2012 el mateix.
• RL. Condicionar les cases, portar-hi la llum 2. • El comerç interior és l’intercanvi de productes
elèctrica, reparar el depòsit d’aigua... dins d’un mateix país.
• RL. Entre els avantatges es podria esmentar El comerç exterior és l’intercanvi de productes
que la vida és afable, tranquil·la i en contacte entre diferents països.
amb la naturalesa, i com a inconvenients, la • Les exportacions són productes que un país
solitud, l’absència de veïns i d’infraestructures... ven a un altre. Les importacions són els
• RL. productes que un país compra a un altre.
• El comerç detallista és el que ven directament
Fitxa 13 productes als consumidors.
1. • És el nom que reben certs productes a Espanya El comerç majorista és el que compra grans
per a reconéixer la seua alta qualitat. quantitats de productes als qui els produeixen
i els ven als comerços minoristes.
• Els reconeixem perquè van etiquetats amb un
segell que en garanteix la qualitat. 3. • Sí, significa que produeix excedents d’alguns
• Han de complir unes normes estrictes de productes.
fabricació, manipulació i envasament. • La balança comercial és la diferència entre les
• Els productes amb denominació d’origen exportacions i les importacions d’un país.
procedeixen dels sectors primari i secundari. • RL.
4. A més del comerç, formen part del sector serveis 4. Els romans van dividir Hispània en cinc
el transport, el turisme, els serveis educatius, províncies: Bètica, Lusitània, Tarraconense,
sanitaris, financers... Gallaecia i Cartaginense.
5. L’edifici A és un teatre i s’utilitzava per a
Bloc 4 representar-hi tragèdies i comèdies.
L’edifici B és un aqüeducte i servia per a
Fitxa 15 transportar aigua des d’un riu, una font… fins a
les ciutats.
1. • Estudiar les restes de la prehistòria.
• Van anar a conéixer una cova que hi havia en Fitxa 17
un tossal de Santillana del Mar.
1. • És prop de la ciutat de Còrdova, a Andalusia,
• Van descobrir-hi les pintures més espectaculars
i el seu nom significa ‘la ciutat resplendent’.
que mai havien vist.
• La va fer construir el califa Abd ar-Rahman III
• Va saber que eren molt antigues perquè els
per a la seua favorita, Azahara, de la qual
animals representats havien existit a Cantàbria
estava enamorat. Perquè li va prometre
durant la prehistòria.
construir el palau més bell que veren els seus
• Perquè gràcies a aquestes restes podem ulls.
conéixer com vivien les persones del passat.
• Fustes nobles, marbres, taulells, ivori i pedres
2. La prehistòria va començar amb l’aparició de precioses.
l’ésser humà, fa aproximadament uns cinc milions • Perquè a la primavera les seues flors blanques
d’anys. recordaren la neu de Sierra Nevada.
3. • Paleolític. 2. • Un emirat.
• Edat dels metalls. • Un califa era un cap suprem. Prenia tot tipus de
• Neolític. decisions, tant polítiques com religioses.
4. La pintura A pertany a la zona cantàbrica, ja que • Almansor.
hi apareixen representats animals amb gran • Al-Àndalus es va dividir en regnes menuts
realisme. anomenats taifes.
La pintura B correspon a la zona llevantina, ja
3. • RM. Es va usar l’arc de ferradura.
que representen una escena, amb figures
esquemàtiques i d’un sol color. • Estan decorats amb plaques de guix roges
i blanques.
5. RM. A més de les pintures es conserven gravats i
• RG. Els tipus d’arcs són el de ferradura,
monuments megalítics.
l’apuntat, el de mig punt i el lobulat.
Fitxa 16 4. RM. L’alumne pot comentar que els edificis
històrics són vestigis del passat que ens
1. • La va fundar l’emperador August l’any 25 aC. permeten comprendre millor com van ser els
• Rep el seu nom en honor de l’emperador i dels nostres avantpassats, com vivien i, a través d’ells,
legionaris emèrits. comprendre com és el món actual.
• Els legionaris eren soldats romans.
• La ciutat d’Emerita Augusta se situava a la vora Fitxa 18
del riu Guadiana. 1. • Va ser un rei de Castella i Lleó del segle xii.
• Va ser capital de la província de Lusitània i més • Els territoris que formaven la Corona de
tard de la Hispània romana. A més, va ser un Castella.
important centre de comunicacions entre el nord
• Per la seua tasca cultural, la seua protecció de
i el sud peninsular.
la cultura i el foment de l’Escola de Traductors
• S’hi va construir un teatre, un amfiteatre, un circ, de Toledo.
diversos temples…
• Va incorporar Xerés i Cadis a la Corona de
2. Abans de l’arribada dels romans a la Península Castella, va fer front a algunes revoltes internes
habitaven els celtes i els ibers. i va desenvolupar una extraordinària tasca
3. Les etapes de la conquista van ser tres: la cultural.
conquista de la costa mediterrània, la de l’interior • L’Estoria de España, sobre història; les Tablas
de la Península i la del nord. alfonsíes, de ciència; poemes com les Cantigas

de Nuestra Señora, que narren els miracles de Cuesta (Sevilla) en 1547. Principals conquistes
la Mare de Déu, i obres relacionades amb el i expedicions: en 1511 va participar en una
dret, com les Siete Partidas. expedició a Cuba; en 1518 va començar una
2. RM. Per exemple, Sanç III el Major va governar el expedició a Yucatán, que va culminar amb la
regne de Navarra des de 1004 fins a 1035, i conquista de l’imperi asteca en 1520; en 1530 va
Alfons I el Batallador va ser rei d’Aragó i de explorar la costa del Pacífic i va descobrir la
Pamplona des de 1104 fins a 1134. Baixa Califòrnia en 1536.
3. • Representa el rei, Alfons X. Perquè és el 5. Maies, inques, olmeques, tolteques…

personatge més important.
Fitxa 21
• Músics, poetes, cronistes i monjos.
• Escriure, llegir, conversar, tocar música. 1. • Corresponen al Barroc. Fonamentalment, pel
• Perquè ens aporten informació sobre un període realisme de les figures i el sentiment que
de la nostra història i sobre les formes de vida transmeten.
d’una època. • Emocionar el creient.
• Els principals escultors van ser Gregorio
Fitxa 19 Fernández, Juan Martínez Montañés, Pedro
1. • Un tipus de vaixell del segle xvi. de Mena i Alonso Cano.
• Grumets, patges, mariners, soldats, oficials i • Per donar realisme usaven cabell autèntic, ulls
passatgers. de vidre o dents d’ivori.
• El dia era atrafegat, ja que calia retirar l’aigua, 2. • Imatger: escultor de passos processionals.
fregar les cobertes, reparar les veles... Al vespre • Pas processional: figures que ixen en processó
es podia cantar, tocar algun instrument o per Setmana Santa.
escoltar històries dels mariners de més
3. • La imatge A representa els dotze apòstols, i la
experiència.
B, la traïció de Judes a Jesús amb un bes.
2. Mapes. • En la temàtica, són escultures de tipus religiós.
Astrolabi • En la tècnica, els materials i la forma de
Brúixola. representar els mateixos temes.
3. • Utilitzaven el vent. Perquè la caravel·la portava 4. RL.
diverses veles.
• Les veles eren molt importants, ja que permetien
que el vaixell es desplaçara perquè eren les que
aprofitaven la força del vent.
• El vaixell no es movia pràcticament.
4. • És un vaixell de motor, per a moure’l s’utilitza
combustible.
• Molt menys que quan es navegava amb vela.
Fitxa 20
1. • A Amèrica Central, en un territori que s’estenia
des de l’oceà Pacífic fins a l’Atlàntic.
• La seua capital era Tenochtitlan. La ciutat estava
construïda sobre un llac.
• L’emperador dels asteques.
• Perquè estaven convençuts que mai podrien
derrotar els espanyols, que veien com a éssers
sobrenaturals.
2. Per Mèxic i part de Guatemala.
3. RG. Dalt: Mèxic; baix: Guatemala.
4. RM. Hernán Cortés. Va nàixer: a Medellín
(Badajoz) en 1485. Va morir: a Castilleja de la
NOTES

NOTES

Ref y Ampl Ccss 5 SH Voramar PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ref y Ampl Ccss 5 SH Voramar PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PrimÀria

El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències Socials,

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL

Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Documentació i selecció de fotografies: Marilé Rodrigálvarez Martín.

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

FITXES DE CONTINGUTS. PLA DE MILLORA. PRO

BLOC 2: L’univers i el sistema

4 Ciències Socials 5 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 5 5

Solucionari ....................................... 103

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

• Quina és l’estrella del sistema solar? 

• Quins moviments fan els planetes? 

2 Explica la diferència entre asteroide i cometa.

10 Ciències Socials 5 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

La Terra fa dos moviments:

1 Observa el dibuix i respon.

• Quin moviment de la Terra representa?

• Quant de temps tarda a fer-lo?

• A què dóna lloc aquest moviment?

2 Respon a les preguntes.

• Quin altre moviment fa la Terra? 

• Quant tarda a fer-lo? 

• A què dóna lloc aquest moviment? 

Quan a l’hemisferi nord és hivern, a l’hemisferi sud és estiu.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 5 11

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Escriu en el dibuix el nom de les diverses capes de la Terra.

2 Indica quines afirmacions fan referència a la hidrosfera (H) o a la geosfera (G).

És el conjunt de les aigües del planeta.

Està formada per tres capes.

És la part rocosa del planeta.

Els estats de l’aigua són sòlid, líquid i gasós.

3 Escriu les capes de la geosfera en el lloc que corresponga.

12 Ciències Socials 5 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Situa aquests elements d’un volcà on corresponga.

cambra magmàtica – xemeneia – cràter – con volcànic

2 Quines diferències hi ha entre l’erosió i la sedimentació?

3 Indica com es formen les roques magmàtiques i les roques sedimentàries.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 5 13

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Observa el mapa i respon a les preguntes.

• Quin tipus d’escala figura en el mapa? 

• Quina és l’escala del mapa? Què vol dir? 

• Calcula la distància real en línia recta entre aquests llocs.

Llocs Distància en el mapa Distància en la realitat

Entre Madrid i Londres

Entre Londres i Kíev

Entre Kíev i Roma

14 Ciències Socials 5 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Localitza en el dibuix els elements següents on corresponga.

A. equador C. tròpic de Càncer

cercle polar àrtic

cercle polar antàrtic

2 Escriu les coordenades geogràfiques dels punts assenyalats en el mapa.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 5 15

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

• Quina és l’estrella del sistema solar?

• Quins moviments fan els planetes?

• Quin moviment de la Terra representa?

• Quant de temps tarda a fer-lo?

• A què dóna lloc aquest moviment?

• Quin altre moviment fa la Terra?

• Quant tarda a fer-lo?

• A què dóna lloc aquest moviment?

• Quin tipus d’escala figura en el mapa?

• Quina és l’escala del mapa? Què vol dir?

• Calcula la distància real en línia recta entre aquests llocs.

• Quins són els dos països més poblats del món?

• Quin país africà té frontera amb Espanya?

• Quin és el país més gran d’Europa?

• Muntanyes interiors de la Meseta:

• Muntanyes que envolten la Meseta:

• Muntanyes exteriors a la Meseta:

• Per quina zona s’estén cada vessant d’Espanya?

• A quin vessant pertanyen els barrancs de Canàries?

• Hi ha rius a Canàries? Explica-ho.

• Com són els rius?

• Esmenta’n tres rius:

• Quin règim tenen?

• Esmenta’n tres rius:

• Com són els rius?

• Esmenta’n tres rius:

• Han anunciat per a demà un molt plujós i fred.

• L’últim mes, el ha sigut bastant calorós per a aquesta època de l’any.

• A l’hemisferi nord, la zona temperada s’estén entre el

iel ; i a l’hemisferi sud, va des del

• Com són les temperatures?

• Quin és el clima predominant a la península Ibèrica?

• Quin clima es dóna a les illes Canàries?

• En quines zones es dóna el clima oceànic?