2ESO Solucionaripdf

2
ESO
Llengua i Literatura
BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
SOLUCIONARI
Aquest material és una obra col·lectiva concebuda,

dissenyada i creada en el departament d'Edicions de
Santillana / Voramar, dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració han participat:
TEXT
Sònia Sellés Soler
EDICIÓ EXECUTIVA
Àngels Campos González
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Immaculada Gregori Soldevila
Índex
Solucionari
Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
1 SOLUCIONS
ÚLTIMA HORA
Pàg. 7 Expressió oral

LA LLENGUA PER A COMPARTIR – Planificació. RL.
Resposta lliure (RL) i resposta oral (RO). – Parlament. RO i RL.
LA LLENGUA PER A CREAR – Correcció. RL.
• RL. Pàg. 11
• Resposta model (RM): Un porc senglar mossega una dona. COMPETÈNCIA LECTORA
• RL i RO. A debat. RO.
LA LLENGUA PER A CONTAR FETS Obtindre informació
Verbs d’acció: destinar, arrestar, esdevindre, ocupar, avançar, 1 • Devia provindre d’alguna casa particular. Va aparéixer al
preparar, construir, presenciar, detindre, reclamar. / Verbs de pati de l’institut, a la zona dels arbres.
dicció: anunciar, assegurar, avançar, reclamar. / Avançar podria
• Les primeres persones que, en teoria, l’havien vista eren
pertànyer a les dues categories.
els alumnes i les alumnes que estaven en aquell moment
Pàg. 8 a la zona d’arbres del pati.
COMUNICACIÓ: ENS COMUNIQUEM PER CONTAR • De primer es diu que fa 2 metres, després es diu que en fa
UNA NOTÍCIA 3, a l’últim, que fa 4 metres.
En la pràctica • Hi han penjat una foto que sembla la serp, però en realitat
és una corda.
RM: El Govern valencià anuncia els premiats del Jaume I.
El Govern valencià va anunciar que els premis Jaume I, que 2 – La direcció del centre recomana que ningú isca de classe,
enguany se centraran en la tasca emprenedora d’Àngela Pérez, que s’eviten els desplaçaments pel centre i que, si algú veu
tindran lloc aquest dimarts al Palau de la Generalitat alguna cosa sospitosa, que ho comunique immediatament.
a les 12 del matí. Com que es tracta d’un acte institucional, – [...] el centre recomana omplir globus d’aigua i tindre’ls
el Govern va anunciar l’assistència de persones importants preparats en cas de veure l’animal.
del món polític, científic i cultural. – [...] cal extremar les precaucions [...].
• RM. Sala de la Generalitat i hora. – Els experts recomanen que, per a espantar-la, cal anar
• RL. a peu coix i imitar el so d’un elefant.
• RL. Observacions: cal recordar que els verbs han de ser sempre – [...] que no es publique en les xarxes informació
en present. no contrastada.
• RL. – Insistim: si algú la veu, que li oferisca l’entrepà sense
Pàg. 9 posar-hi resistència.
COMUNICACIÓ ORAL: UNA NOTÍCIA 3 Direcció del centre: fa recomanacions a l’alumnat i al final
demana que aclarisquen la realitat. / Policia local: està a la
Comprensió oral
porta de l’institut. / UME: evacuarà les instal·lacions.
1
Impugnar l’examen de Matemàtiques Integrar i interpretar la informació
Què
de les PAU.
4 a. Els fets ocorren al llarg d’un matí en un institut valencià.
Qui L’alumnat de la Comunitat Valenciana. b. L’alumne anònim no ha vist la serp que ha anat reptant
On En Change.org. fins a l’interior de l’edifici.
Quan Dimecres, dos dies després de l’examen. c. L’emissora recomana als oients no publicar en xarxes
informació sobre la serp.
Perquè hi havia un problema que era molt
Per què d. La notícia és una fantasia inventada per l’alumnat que
difícil i no tenia solució.
fa la ràdio.
Gràcies a recollir firmes per a impugnar
Com 5 Significa comparar diverses fonts per a assegurar-se que la
la prova.
informació és veraç.
2 8,5: nota de tall per a accedir a qualsevol grau. / 10.000: 6 RM. Es pretenia fer entendre la importància de no creure’s
nombre d’estudiants que es van presentar a l’examen tota la informació i de comprovar la veracitat de les notícies.
de Matemàtiques de les PAU. / 13: hora de finalització de
l’examen de Matemàtiques de les PAU. / 11: hora d’inici Reflexionar i valorar
de l’examen de Matemàtiques de les PAU. 7 i 8 RL.
3 Qualificacions: notes. / Protesta: queixa. / Impugnar: anul·lar. Pàg. 12
/ Encoratjar: animar.
Comentari de text. RL.
4 • Perquè Víctor necessita traure bona nota per a optar
Lèxic
al grau que li agradaria.
• El pare té una actitud tranquil·la i un poc irònica.
1 RM: Posar en relleu: fer ressaltar. / Fer palés: evidenciar. /
Anar a peu coix: anar amb un peu en alt sense tocar terra.
4 LLENGUA I LITERATURA 2n ESO Material cortesia de . En queda prohibida la redistribució física i/o comunicació a través d’internet o de les xarxes socials.
RM: Posar en relleu: destacar. / Fer palés: constatar. / ’negació’. / Extra-: significa ’fora’. / Post-: significa ’després
Anar a peu coix: coixejar. de’. / Anti-: denota oposició. / Ex-: indica que algú ha
deixat d’ocupar un lloc determinat. / Super-: significa
2 Endèmica: autòctona. / Incògnit: anonimat. / Declarant:
’molt’.
testimoni. / Intenció: propòsit. / Extravagant: estrambòtica.
RL.
3 RM: En aquest cas, suposada significa presumpta; és a dir,
que se suposa que és una serp, però no se sap del cert. 4 Apolític. / Reajustar. / Impacient. / Predir. / Descosir. / Bifaç.
Ortografia En la pràctica
4 a. Per a delimitar la transcripció dels informatius radiofònics: • Nerea ja està a casa i, encara que el postoperatori està anant
cometes. / b. Per a indicar la intervenció d’un personatge en bé, els antibiòtics li han fet mal a l’estómac i li han provocat
un diàleg: guió. la hipertensió. El seu representant ha fet unes declaracions a
aquest mitjà i ha assegurat que la cantant reapareixerà en
5 En valencià estrany s’escriu amb essa i en castellà extraño
públic i podrà actuar al «Festival subterrani» el mes que ve.
s’escriu amb ics.
• RM: Les paraules prefixades aporten economia lingüística.
RM: Estranger – extranjero, espoliar – expoliar,
estendre – extender… Pàg. 16
Gramàtica GRAMÀTICA: ELS SINTAGMES

6 En primer lloc; en segon lloc, i en tercer lloc. Connecta amb el tema
RM: D’una banda; d’altra banda; per acabar. • RL.

• RL.
7 Aparéixer: aparegut. / Creure: cregut. / Retransmetre:
retransmés. / Ser: sigut. • Edifici i escriu.
Estira la llengua: Em sap greu Pàg. 18
RL. Activitats
1 Molt fàcilment: adverbi, sintagma adverbial. / Tots els
Pàg. 13 camins possibles: substantiu, sintagma nominal. / No
COMUNICACIÓ ESCRITA: UNA PETICIÓ EN CHANGE.ORG parles: verb, sintagma verbal. / Bastant alta: adjectiu,
sintagma adjectival. / Poc abans d’acabar: adverbi,
– Planificació. RL.
sintagma adverbial.
– Redacció. RL.
El sintagma nominal és l’únic sintagma que conté dos
– Correcció. RL.
especificadors. / No presenten cap complement el
Pàg. 14 sintagma adverbial «molt fàcilment» i el sintagma verbal.
VOCABULARI: FAMÍLIA DE PARAULES: PREFIXOS 2 b.
Connecta amb el tema 3 SN > Aquest molí vell. / SAdj > Molt obsessionat per l’esport.
• RM: Sí, m’ho fa pensar el fet que s’assemblen físicament. / SV > Almenys menja de tot. / SPrep > Quasi sense perill.
• RM: Els membres d’una mateixa família comparteixen la 4 RM: A. El xic alt. / B. Aquest gos tranquil. / C. Uns patins verds.
genètica.
SN: Det+N+Adj en els tres casos.
• RL.
5 Superherois espacials: sintagma nominal. / Tornar enrere:
Pàg. 15 sintagma verbal. / Sense eixida: sintagma preposicional.
Activitats 6 a. És poc habitual que continga complements: sintagma
1 • El tracte que rebé l’animal era inhumà. adverbial. / b. És capaç de formar una oració per si sol:
sintagma verbal. / c. Els seus constituents presenten
• No li cal passaport per ser intracomunitari.
concordança de gènere i nombre: sintagma nominal. /
• Mai no m’he depilat l’entrecella.
d. Normalment no conté cap especificador: sintagma
• Sí és una paraula monosíl·laba. preposicional.
• Cal fer la truita en una paella antiadherent.
RM: No s’hi ha esmentat el sintagma adjectival. El
2 Irregular, invencible, immillorable, il·limitada, imprevisibles. sintagma adjectival sol dur un SPrep com a complement.
Invencible, immillorable i imprevisible. 7 Sintagma nominal: Els resultats de la investigació / Uns
RM: Inviable, immòbil, imperdible. resultats esperançadors.
Sintagma adjectival: molt prometedors.
3 Descobrir, avantpassat, entresol, unifamiliar, immòbil,
extraordinari, postmodern, antiincendis, exocupant, Sintagma adverbial: ben prompte.
superconegut. Sintagma preposicional: contra aquesta malaltia.
RM: Des-: indica inversió de la paraula a la qual s’afig. / Sintagma verbal: són.
Avant-: significa ’anterior’. / Entre-: significa ’enmig’. / 8 És difícil per a l’alumne: sintagma verbal. / És: V. / difícil per
Uni-: significa ’que només en té un’. / Im-: significa a l’alumne: sintagma adjectival. / difícil: Adj. / per a
LLENGUA I LITERATURA 2n ESO Material cortesia de . En queda prohibida la redistribució física i/o comunicació a través d’internet o de les xarxes socials. 5
1 SOLUCIONS
ÚLTIMA HORA
l’alumne: sintagma preposicional. / per a: Prep./ l’alumne: Olga, finalment, va dir: «Així encara podem passar per
sintagma nominal; l’: Det / alumne: sintagma nominal. la llibreria…».
Pàg. 19 2 RM:
En la pràctica • Perquè forma part de la citació.
• Perquè cal tancar l’oració.
Proposta de treball 1
• Perquè comença una oració en forma de citació.
• Sintagma nominal.
3 RM:
• Apuntar-me al concurs de ball: sintagma verbal. / Sol·licitud de
beca: sintagma nominal. / Hora per al metge: sintagma nominal. –A quina hora ix el tren? –va preguntar la xiqueta.
/ Felicitar la tia Jana: sintagma verbal. / Abric nou: sintagma –A les set de la vesprada –va respondre la taquillera.
nominal. –Que tard! –va exclamar el pare.
• Apuntar-me al concurs de ball. / Sol·licitar la beca. / Demanar –Així encara podem passar per la llibreria… –va dir,
hora per al metge. / Felicitar la tia Jana. / Comprar un abric nou. finalment, la xiqueta.
• RL. 4 RM: L’Everest –situat al Nepal– és el pic més alt del món. /
Proposta de treball 2 La Juventus –un equip italià– vol fitxar un jugador valencià. /
L’escriptora Joanne Rowling –autora de Harry Potter– és
• RM:
anglesa. / El meu amic David –el més alt de la colla– ha
Benvolguts socis,
canviat d’institut.
Benvolgudes sòcies,
Enguany, per a la fira medieval anual, encarregarem en un 5 «Avant», el nou cant a l’alliberament del pròxim disc de Zoo
temps pròxim l’elaboració d’un cartell colorit perquè el Després de més d’un any allunyats dels escenaris, el grup
públic identifique a l’instant les diferents activitats valencià Zoo reapareix amb «Avant», el primer avançament del
programades i puga moure’s amb facilitat pel recinte. seu pròxim disc, Llepolies. El «“single”», detalla la banda, «és
Atentament, una celebració d’aquest retorn perquè, com diu la lletra, “passe
Clara Massip el que passe, les nostres sempre estaran”» […] «Teníem un
LES LLENGÜES I ELS PARLANTS compromís adquirit per a tornar el 2021 i així serà», anunciava
Toni Sánchez, «Panxo», vocalista de Zoo. En tan sols cinc anys,
M: La llista principal dels 23 idiomes parlats, escrits i traduïts a
• R
el grup de Gandia s’ha convertit en un referent de la música
Europa és: alemany, anglés, búlgar, danés, espanyol, estonià,
valenciana dins i fora de les seues pròpies fronteres.
finés, francés, grec, holandés, hongarés, irlandés, italià, letó, lituà,
maltés, polonés, portugués, romanés, eslovac, eslové, suec i En «Avant» s’usen per a indicar el nom d’una cançó; en
txec. «“single”» s’usen per a marcar que es tracta d’un
– Hi ha llengües que es parlen en diversos estats i estats on es
estrangerisme dins d’una citació i per això hi ha els dos
parlen diverses llengües.
tipus de cometes; en «és una celebració d’aquest
retorn perquè, com diu la lletra, “passe el que passe,
– La nostra llengua pertany al subgrup de llengües romàniques.
les nostres sempre estaran”» hi ha la citació entre
Les llengües d’aquest subgrup procedeixen del llatí.
cometes baixes i la citació interna de la lletra de la
– Un fill s’ha traduït com Un hijo, Un fillo, Le petit garçon qui cançó en cometes altes; en «Teníem un compromís
voulait être Mary Poppins, Un figlio. adquirit per a tornar el 2021 i així serà» s’usen perquè
Mirall trencat s’ha traduït com Espejo roto, Der Zebrochene es tracta d’una transcripció literal, i en «Panxo» s’usen
Spiegel, A broken mirror, Scupeno ogledalo, Rozbité zrkadlo, perquè és el sobrenom del vocalista del grup.
Razbito ogledalo, Lo specchio rotto, Gebroken Spiegel, Knust
Pàg. 21
speil, Espelho partido, Oglinda spartă, Krossad spegel.
SITUACIÓ D’APRENENTATGE: CAP XIQUET SENSE JOGUET
La pell freda s’ha traduït com La piel fría, Im Rausch der
(Part 1)
Stille, Cold Skin, Hladna koža, Kold hud, Mrzla
koža, La peau froide, , La pelle fredda, Aukstaˉ Investiguem les necessitats
aˉ da, Šalta oda, Nachtlicht, Den Kalde Huden, Chlodny dotyk, 1 Article 31
A pele fria, Pielea rece, , Hladna Koža,
1. Els estats membres reconeixen el dret de l’infant al
Kall hud, Studená kůže.
descans i a l’esplai, a lliurar-se al joc i a les activitats
S’assemblen més les traduccions al castellà, al gallec,
d’esbarjo adequades a la seua edat, i a participar
al portugués i a l’italià.
lliurement en la vida cultural i les arts.
Pàg. 20 2. Els estats membres han de respectar i promoure el dret
ORTOGRAFIA: SIGNES DE PUNTUACIÓ QUE INTRODUEIXEN de l’infant a participar plenament en la vida cultural i
CITACIONS artística i han d’afavorir oportunitats de participació en
activitats culturals, artístiques, recreatives i d’esplai.
1 RM:
2 RL.
Olga va preguntar: «A quina hora ix el tren?».
La taquillera va respondre: «A les set de la vesprada». Busquem les solucions
El pare va exclamar: «Que tard!». 3 i 4 RL.
Pàg. 22 11 RL.
LITERATURA: LA LITERATURA QUE MIRA AL PASSAT Pàg. 27
En la pantalla SITUACIÓ D’APRENENTATGE: EN LA MEMÒRIA (Part 1)
• La vida és bella: segle xx; Downton Abbey: segle xx; Pa negre:
Investiguem les necessitats
segle xx; Isabel: segle xv; Sufragistes: segle xx.
• Històrics: Isabel, Sufragistes. / D’ambientació històrica: La vida
1 a 3 RL.
és bella; Downton Abbey; Pa negre. Busquem les solucions
• RL. 4 En els dos casos s’ha danyat la memòria a curt termini i això
Pàg. 24 els impedeix retindre i recordar informació i no poden tindre
El clàssic nous records perquè la memòria operativa no pot processar
la informació nova. En canvi, sí que tenen records antics que
• L’obra se situa en l’edat mitjana. Ho podem saber gràcies a la ja estaven en la memòria a llarg termini.
referència temporal que es fa en el text: «Al final del segle xii».
5 RL.
RM: Es considera una obra romàntica perquè Robin Hood és
la imatge de l’heroi romàntic i les seues gestes es narren en Pàg. 29
balades, composicions similars als romanços, que eren APLIQUE ELS SABERS BÀSICS
cantades o recitades pels joglars.
1 RM: Saqueig de comestibles a l’oficina de Benestar Social
Pàg. 25 Nacionalsocialista.
Tast de textos 2 Què? Saqueig de comestibles. / Qui? La gent. / Com? Han
1 Autor: Vicent Andrés Estellés. tirat la porta avall i s’ho han emportat tot. / Quan? Hui. / On?
Any de publicació: 1996. Al magatzem de comestibles de l’oficina de Benestar Social
Veu poètica (personatge històric a qui correspon): Jaume I. Nacionalsocialista.
Època en què se situa: segle xiii. No, ja que una notícia ha de ser objectiva.
2 b. 3 Benestar, emportat.
3 Elsbeth: personatge versemblant. / Germana d’Elsbeth:
RL.
personatge versemblant. / Charles Chaplin: personatge
històric. / Adolf Hitler: personatge històric. / Rachel Lowenstein: 4 • No, no és una paraula derivada per prefixació. És una
personatge versemblant. / Anna: personatge versemblant. paraula procedent del grec, però en grec sí que és
derivada (arc-) ’que governa’.
El temps extern és 1933.
• Un àngel és un esperit celestial que pertany al tercer cor
Pertany al subgènere literari de literatura personal, ja
de la tercera jerarquia angèlica, mentre que un arcàngel és
que se’ns narra la història d’Anna, que fuig d’Alemanya
un esperit celestial que pertany al segon cor de la tercera
amb la família després que son pare reba amenaces de
jerarquia angèlica, de manera que està situat per damunt
mort per part dels nazis.
dels àngels.
Pàg. 26 • RM: Sí que és irònica, perquè com que l’infant es diu
Activitats Àngel, a la mare se l’anomena arcàngel. I, a més, té
un caràcter molt despòtic i fatalista.
4 • El temps extern de l’obra és l’època medieval.
• Devien ser joglars. 5 Més aviat > adverbi + adverbi > sintagma adverbial. /
Allunyat > adjectiu > sintagma adjectival. / En vol ras >
5 RM: Els elements que ajuden a situar l’obra en l’època
preposició + substantiu + adjectiu > sintagma preposicional.
medieval són: la referència al rei En Jaume, la referència als
/ L’oficina de Benestar Social > article + substantiu +
joglars i a les seues cançons, la referència a trobadors...
preposició + substantiu + adjectiu > sintagma nominal +
6 La mare: personatge versemblant. / El comte: personatge sintagma preposicional > sintagma nominal.
versemblant. / Rei En Jaume: personatge històric. / El Cec de
6 Els parlaments s’introdueixen amb guionet i els pensaments,
Cabrera: personatge versemblant. / Ramon Roger Trencavel:
amb cometes.
personatge històric. / Aicart: personatge històric. / Soldadera:
personatge versemblant. RL.
7 RM: «[…] i que esperava l’arribada d’un colom de sang per RL.
començar la lluita contra els partidaris del pobre rei 7 Ofensiva de Viena.
desvalgut» i «[…] que el vescomte bandoler i la seua colla es
van llançar a la teua persecució». Els jardins de Hernals i els avions russos.
8 És una obra d’ambientació històrica perquè la història no és 8 El temps extern és la Segona Guerra Mundial.
l’eix de l’obra. 9 Són tots personatges versemblants.
9 A la literatura d’aventures. 10 És una novel·la d’ambientació històrica, ja que el fet històric
10 No, ja que no es tracta d’una narració pensada per a no és el tema principal de l’obra, sinó l’escenari en què es
recitar‑se oralment. desenvolupen els fets narrats.
2 SOLUCIONS
IMATGES EN PARAULES
11 Viena, el dia que els avions russos volen per damunt dels 2 En 1902 Mary Anderson va inventar l’eixugaparabrisa
jardins de Hernals. i en 1903 el va patentar.
Pàg. 31 Integrar i interpretar la informació
LA LLENGUA PER A COMPARTIR 3 a. F: l’invent s’anomena eixugaparabrisa. / b. F: el senyor
Anderson pensa que és una bajanada i que les dones
• RL i RO.
només s’han d’encarregar de les faenes domèstiques. /
• Amb una persona cega, ja que no pot veure el producte. c. V: en va fer diversos models per a millorar l’artefacte. /
• RL. d. V: es burla d’ella fent ús d’un exemple associat
a un recipient de cuina.
LA LLENGUA PER A CREAR
4 RM: L’eixugaparabrisa neteja la finestra de costat
RL.
a costat accionat amb una palanca pel conductor
LA LLENGUA PER A DESCRIURE OBJECTES o l’acompanyant.
RL. Reflexionar i valorar
Pàg. 32 5 Decidida (vol dur endavant el seu invent i no para fins que

ho aconsegueix), puntual (no vol fer tard a la reunió) i
COMUNICACIÓ: ENS COMUNIQUEM PER DESCRIURE
observadora (s’adona de tots els perills de parar mentre
UN OBJECTE
es va conduint).
En la pràctica 6 b.: si Mary Anderson haguera fet cas del que li deien,
Proposta de treball no hauria inventat l’eixugaparabrisa.
Cal triar: B. 7 RL.
• Falta descriure les peces i les mides. Pàg. 36
• No. Comentari de text. RL.
Pàg. 33 Lèxic
COMUNICACIÓ ORAL: LA PRESENTACIÓ 1 Insuportable.
D’UN PRODUCTE
Es tracta del prefix in-. Exemples (RM): inaudit, incomodar,
Comprensió oral intractable...
1 Cal marcar: 300 grams de pes; placa base i amplària 2 Les tres paraules s’han format per composició; és a dir,
de 7 cm. a través de la unió de dues paraules.
2 Cal copiar: convulsions, immobilitat. Nord-americana.
3 L’inventor del Wuanap és un jove aficionat al surf d’estel. / Ortografia
El Wuanap disposa d’un botó manual en la part del bescoll. / 3 a. Mary va pensar: «No em desanimaré per res del món». /
La bateria de Wuanap té una duració màxima d’una b. El conductor del tramvia va decidir: «Serà millor torcar el
setmana. / El Wuanap es fabrica tant en mides infantils parabrisa». / c. El senyor Johnson es digué: «La veïna trama
com adultes. alguna cosa». / d. El funcionari es preguntava: «Què deu voler
4 Ignacio el va inventar fa un parell d’anys quan una ona patentar aquesta dona?».
li va partir la planxa de surf. 4 La norma és que davant de v s’escriu n, però el cas de
Expressió oral tramvia és una excepció. Les paraules que sí que segueixen
la norma són canvi i anvers; en canvi, no la segueixen
– Planificació. RL. circumval·lació i triumvirat.
– Parlament. RO i RL. Gramàtica
– Correcció. RL. 5 a. Sintagma nominal. / b. Sintagma adjectival. / c. Sintagma
Pàg. 35 preposicional. / d. Sintagma verbal.
COMPETÈNCIA LECTORA a. invents. / b. útil. / c. amb. / d. hauria tingut.
A debat. RO. Estira la llengua: Posar fil a l’agulla
Obtindre informació RL.
1 Mary Anderson va visitar Nova York al febrer per Pàg. 37
ser un mes tranquil. Un dia que anava a una reunió COMUNICACIÓ ESCRITA: UN ANUNCI EN MILANUNCIOS
es va posar a ploure i va agafar el tramvia per no
arribar-hi tard. El viatge va ser desagradable perquè – Planificació. RL.
el conductor havia de parar i eixir contínuament – Redacció. RL.
a netejar el parabrisa. – Correcció. RL.
Pàg. 38 Pàg. 40
VOCABULARI: FAMÍLIA DE PARAULES: SUFIXOS GRAMÀTICA: LES ORACIONS SEGONS LA MODALITAT
Connecta amb el tema Connecta amb el tema
• RL. • Sí. RM: Depén dels ritmes, dels instruments emprats i del
• Li aporten sabors i olors nous. tipus de veu. RM: Per actualitzar-la, per adaptar-la a un altre
• Sí. públic.
• Sí. / Sí. / També pot servir per a exclamar alguna cosa.
Pàg. 39
• No.
Activitats
Pàg. 42
1 Dental, dentista, dentició, dentut, dentada, dentadura.
Activitats
Els sufixos usats són -al (propi o relacionat amb), -ista
(professional de), -ció (acció o efecte de), -ut (grandària),
1 a - 2. / b. - 1. / c- 3.
-ada (acció de), -dura (acció o efecte de). 2
Signe de Modalitat
Intenció
2 Envejós = enveja + ós N > Adj. puntuació oracional
Troballa = trobar + alla V > N. comunicar una punt enunciativa
a
Llaurador = llaurar + dor V > N. informació
Abandonar = abandó + ar N > V. preguntar signe interrogativa
b
d’interrogació
Fustera = fusta + era N > N o N > Adj.
expressar una signe exclamativa
Taronger = taronja + er N > N o N > Adj. c
emoció d’exclamació
Valentia = valent + ia Adj > N.
Lletgesa = lleig + esa Adj > N. 3 a. Subjuntiu. / b. Indicatiu. / c. Imperatiu.
Estiuejar = estiu + ejar N > V. És imperativa negativa l’oració a., ja que s’hi dona una
Taxista = taxi + ista N > N. ordre introduïda per no.
Receptari = recepta + ari N > N. 4 Desitjar > optativa. / Ordenar > imperativa. / Dubtar >
Certament = cert + ment Adj > Adv. dubitativa. / Negar > enunciativa. / Prohibir > imperativa. /
Afirmar > enunciativa.
S’hi han fet canvis en tots els casos excepte en taxista i
receptari, ja que la resta de sufixos afavoreixen un canvi 5 a. Exclamativa. / b. Interrogativa. / c. Enunciativa.
de categoria gramatical. a. La pel·li aquesta és bona? / La pel·li aquesta és bona.
RM: -ós: blavós; -alla: jovenalla; -dor: soldador; -ar: b. Tens un llapis blau. / Tens un llapis blau!
jugar; -era: festera; -er: cirerer; -ia: bogeria; -esa: bellesa; c. Marta ja ha trobat la sabata que li faltava? / Marta ja ha
-ejar: camejar; -ista: maquinista; -ari: mostrari; -ment: trobat la sabata que li faltava!
realment.
6 – «Tens clar que el baló no pot caure mai cap avant?» o
3 – Aigua: aigüera, aiguada, aigual, aiguat, aigüer, aiguós. també «Parles de la teua germana?» > Total, ja que es pot
– Carn: carnera, carnada, carnal, carner, carnassa, carnós. respondre amb un «sí» o un «no».
– Forn: fornera, fornada, fornal, fornejar, forner. – «I, si passa, què s’ha de fer?» > Parcial, ja que la resposta
– Cotxe: cotxera, cotxada, cotxer. no pot ser només un «sí» o un «no».
4 El maleter ja està ple, deixa el maletí al seient. / T’has Escolta, tu! > Exclamativa. / Es fa una melé. La veritat,
comprat un cotxe impressionant, però la grandària del a mi la melé em sembla un caos. > Enunciativa. /
portaequipatges és insuficient. Quins aires de grandesa que Potser el caos és necessari perquè torne la normalitat. >
tens! Dubitativa. / Com passa en el cas de Martina! >
Exclamativa.
En la pràctica
7 RM:
Proposta de treball
• Imperativa negativa: No parles.
• Flipada, ratllada, fricada.
• Optativa: Tant de bo et recuperes prompte.
• Flipar + ada = flipada. / Ratlla + ada = ratllada. / Friqui + ada =
• Dubitativa: Potser soparem junts.
fricada.
• Enunciativa negativa: Xavi no vol pasta.
• El sufix aporta el significat de acció de (ratllada) o acció pròpia
de (flipada, fricada). • Imperativa afirmativa: Sergi vol arròs.
• RM: Pallassada, criaturada, suada, passada... • Exclamativa total: Frederic ha eixit en la tele!
• RM: Acció de: suada, passada. / Acció pròpia de: pallassada, 8 a. Dubitativa. / b. Imperativa negativa. / c. Exclamativa. /
criaturada. d. Enunciativa. / e. Optativa. / f. Interrogativa.
2 SOLUCIONS
IMATGES EN PARAULES
9 RM: 3 El traster estava ataconat de coses diverses: a les

prestatgeries, capses de totes les mides i colors, plenes
Modalitat oracional Exemple de paperassa esgrogueïda; a terra, trastos, caixes grans
Enunciativa afirmativa Mercé ha dit que vindria. i menudes, un parell de bicicletes i una post de planxar;
penjades del sostre, diverses fustes corcant-se que un dia
Enunciativa negativa Màrius no ha telefonat. havien tingut algun profit desconegut, i darrere de la porta,
una granera que amenaçava de fer fora tota aquella ferralla
Interrogativa total Jugaràs el partit de dissabte?
d’un sol colp sec.
Interrogativa parcial Què et sembla el que va dir 4 RM: En el paisatge es veuen diverses coses: a la zona més
ahir Sara? propera, una casa; un poc més lluny, un llac, i al fons,
Exclamativa total Joan és alt! muntanyes.
5 RL.
Exclamativa parcial Quin sol més bo!
Pàg. 45
Imperativa afirmativa Aparta’t.
SITUACIÓ D’APRENENTATGE: CAP XIQUET SENSE JOGUET
Imperativa negativa No toques la bossa. (Part 2)
Optativa Tant de bo pogueres vindre Tasca 1. Preparem la catalogació

a l’espectacle! 1 RL.
Dubitativa Possiblement aquesta setmana 2 RM: Peluixos, jocs de taula, ninos, joguets de construcció,
anirem al cine. jocs d’imitació, joguets de bebé.
Pàg. 43 3 Excel.
En la pràctica 4 RL.
Proposta de treball 1 Tasca 2. Preparem el trasllat dels productes
• Ordres directes: Vine!; Agafa la meua motxilla!; «Tanca la porta!. 5 i 6 RL.

/ Ordres indirectes: Em dones un got d’aigua?; Pots passar-me Pàg. 46
l’oli?.
LITERATURA: LA LITERATURA QUE MIRA AL FUTUR
• RM: Pots vindre? / Em pots agafar la motxilla? / Podries tancar
la porta? En la pantalla
• Corresponen a la modalitat enunciativa. / Realment vol que li 1 • La guerra de les galàxies > Se situa a la galàxia, en
deixe la jaqueta. / Podria haver usat la modalitat interrogativa. / un món fictici en el qual hi ha robots, naus espacials... /
RL. El conte de la criada > Planteja una societat distòpica
en la qual les dones només serveixen per a tindre fills. /
Jo, robot > És l’any 2035 i la Terra està plena de robots,
• Canvien el subjecte i l’atribut segons el titular. Corresponen amb els quals conviuen els humans. / Black Mirror > És
a la modalitat enunciativa. una sèrie distòpica que analitza les repercussions que
• RM: En un es dona més importància al fet de ser delegat té la tecnologia en les persones.
i en l’altre, a la persona que ostentarà el càrrec. • Es basen en una novel·la: El conte de la criada
• RL. i Jo, robot.
• RM: La modalitat més habitual en els titulars de les notícies Pàg. 48
és l’enunciativa, ja que la finalitat d’una notícia és comunicar
El clàssic
una informació i per a fer-ho li cal neutralitat.
• Segurament fa referència a la versió de Plató, en la qual
Les llengües i els parlants
Prometeu és castigat per furtar el foc i Zeus crea una dona
RL. a partir de fang. En el cas de Frankenstein, es busca superar
Pàg. 44 la mort i els déus amb la creació d’una vida, encara que
aquesta no tinga ànima; i això és just el que fa Frankenstein
ORTOGRAFIA: SIGNES DE PUNTUACIÓ PER A LES
amb el seu monstre.
ENUMERACIONS
• El protagonista de la novel·la és Frankenstein, el creador del
1 Cal copiar: Les pluges cauran per moltes comarques del sud: monstre.
l’Alacantí, el Comtat, el Baix Vinalopó... / El València Bàsquet
• RM: L’obra vol transmetre com és d’important el coneixement
eixirà amb aquest quintet: Van Rossom, Sastre, Kalinic,
científic per al desenvolupament, però alhora posa de manifest
Williams i Dublevic.
el perill que comporta fer-ne un mal ús. És a dir, es planteja,
2 Perquè les enumeracions no s’enuncien amb entre altres qüestions, la moralitat que ha d’haver-hi darrere
un genèric. l’avanç científic.
• RM: En 1817, Johan August Arfwedson descobreix el liti. Tasca 2. Muntem el taller
En 1820, Hans Christian Ørsted descobreix la relació entre 5 És més adequada la A, així les persones poden connectar
electricitat i magnetisme.
amb la sessió.
Pàg. 49
6 i 7 RL.
Tast de textos
Pàg. 53
1 Pertany a la línia de l’apocalipsi i conseqüències de la fi del món.
APLIQUE ELS SABERS BÀSICS
• RM: Pretén fer reflexionar sobre el consumisme,
els abusos en els preus dels béns segons la situació,
1 RM: Fet amb bava de caragol, la qual crea un teixit còmode
la dependència de l’electricitat... i resistent, i permet mantindre la mateixa temperatura
corporal sempre. A més, converteix el diòxid de carboni de
• Monstres i zombis.
la respiració en oxigen.
• Fa servir l’humor.
2 Forma, mida, parts i utilitat.
2 • Pertany a la línia de l’apocalipsi i conseqüències
RM: Els vestits espacials presenten una forma ergonòmica
de la fi del món.
que juntament amb el fet d’estar fets a mida permeten
• Els personatges són versemblants, un xiquet
un ajust quasi perfecte a l’anatomia de cada integrant
i una xiqueta.
de la missió. Consten de dues parts i són molt útils
3 a 5 RL. per a garantir una temperatura corporal constant
i la seguretat a l’espai.
Pàg. 50
3 RM: Mestre > mestrejar. / Robot > robòtica. / Terra > terrícola.
Activitats
/ Fórmula > formulació.
6 RM: El món que s’hi presenta és un món distòpic en què
4 Espacial, resistent, variacions, corporal, propietats,
tothom interactua mitjançant pantalles i no hi ha contacte
descobriments.
visual entre ells. La societat sembla molt jerarquitzada,
organitzada i dirigida per un líder. Una de les fites és RM: -al > bestial. / -ent > obedient. / -ció > revocació. /
aconseguir likes. -etat > diversitat. / -ent > pagament.
7 RM: Sí, es podria considerar ciència-ficció, ja que se’ns En totes les anteriors.
mostra una societat uniformada en la qual la tecnologia pren 5 RM: Tant de bo trobem totes les respostes.
una importància impressionant.
6 Modalitat enunciativa.
Segueix la línia argumental del ciberpunk o la distopia.
RM: Predomina aquesta modalitat oracional perquè
8 Dictadura. la finalitat del mestre és informar.
RM: Paraules com ara alinear-se, líder, organització...; 7 Els personatges del text són Alícia, Marc, Mestre i Marcians. /
fets com tindre tots el mateix tipus de robot o com repetir Els personatges del text són: dos xiquets, Marc i Alícia; tres
les paraules al mateix temps... Marcians, Marcià 1, Marcià 2 i Marcià 3, i un científic.
9 b. La influència de la tecnologia en la societat. 8 RL.
10 i 11 RL. 9 Cal triar: b.
Pàg. 51 10 Pertany a la temàtica dels invents o creacions científiques,

ja que se’ns parla de l’invent del vestit.
MICROPROJECTE. EN LA MEMÒRIA (Part 2)
Tasca 1. Preparem el grup i les activitats
1 a 4 RL.
3 SOLUCIONS
EN REGLA
Pàg. 55 2. Connecteu el cable d’Alexa i comproveu que el giny

comença a parpellejar en blau. Espereu fins que el llum
LA LLENGUA PER A COMPARTIR
siga taronja intermitent.
RL i RO. 3. Connecteu el dispositiu a la xarxa wifi de la casa.
bservacions: aprofiteu la comparativa de la primera activitat per
O Les últimes versions us guiaran en aquest procés.
fer-los notar com s’organitza i s’estructura la informació en els 4. Aneu a la pàgina alexa.amazon.com i comproveu
textos instructius. els dispositius connectats.
LA LLENGUA PER A CREAR És més impositiva la del text inicial.
• No digues blat, fins que no estiga al sac i ben lligat. / Si camines Pàg. 57
per mal lloc, ves a poc a poc. / Si vols estar ben servit, fes-te tu
COMUNICACIÓ ORAL: UNES INSTRUCCIONS PER TELÈFON
mateix el llit.
Comprensió oral
– RM: No digues blat, fins que no estiga al sac i ben lligat. > Fins
que una cosa no estiga clara, no s’ha de donar per feta. / Si 1 A, C, D, F.
camines per mal lloc, ves a poc a poc. > S’ha de ser prudent. / 2 c., a., e., d., b.
Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit. > Cal que cada
persona faça les seues coses en lloc de demanar a altres
3 Es troben en una casa que és d’Ester perquè hi celebraran
persones que els les facen. un aniversari.
– L’estructura que presenten les dues últimes frases fetes Expressió oral
és la següent: una primera oració introduïda per la conjunció – Planificació. RL.
condicional si i un verb en present d’indicatiu o de subjuntiu, – Parlament. RL i RO.
i una segona frase en què es fa ús de l’imperatiu. En canvi,
– Correcció. RL.
la primera frase feta comença per l’oració imperativa amb
un No seguit d’un subjuntiu; la segona oració és enunciativa. Pàg. 59
• RL. COMPETÈNCIA LECTORA
Versions originals: Qui peixet vol menjar, la roba s’ha de mullar. A debat. RO.
/ Si vols ben parlar, aprén a callar. / Al mal que no té remei, el
Obtindre informació
millor és posar-hi seny. / A casa de l’amic necessitat, ves-hi
sense ser cridat. 1 Marina: protagonista de l’obra. / Louisa M. Alcott: l’autora de
Donetes. / Jo: protagonista de Donetes. / Friedrich: el marit
LA LLENGUA PER A DONAR INSTRUCCIONS de Jo.

Col·loca > col·loqueu. / Segueix > seguiu. / Dis-me o digues > 2 • Corresponen a fragments de la novel·la Donetes i a les
digueu. / Sigues > sigueu. / Fes > feu. / Tin o tingues > teniu o bases del concurs del Premi Sambori.
tingueu. / Llig > llegiu. / Ves > aneu. / Porta > porteu. / Vine >
• Marina vol ser escriptora, com Jo.
veniu. / Pren > preneu. / Viu > viviu.
• Es diferencien perquè en Donetes el professor i Jo es
Pàg. 56 casen i en el final que vol escriure Marina no es casaran.
COMUNICACIÓ: ENS COMUNIQUEM PER DONAR 3 Bases.
INSTRUCCIONS
4 No sap dibuixar bé. > «Dibuixos? Impossible! Tinc manyoples
En la pràctica en comptes de mans». / No sap resumir bé. > «Tot li semblava
Proposta de treball important, no sabia per on començar a retallar, la síntesi no era
el seu fort». / No té bona lletra. > «[...] la seua lletra era
• RM: Una ordenació temporal introduïda per signes gràfics
inintel·ligible, sa mare sempre li deia que tenia lletra de metge».
(números) que serveixen per a connectar les idees.
RM: Sense rendir-se, modificant tot allò que calga del seu
• RM:
relat per a poder-lo presentar al concurs.
Com configurar Alexa?
En primer lloc, descarregueu l’aplicació des d’Apple Store Integrar i interpretar la informació
o Google Play Store. 5 No s’acceptarà el treball C, ja que du informació personal
A continuació, connecteu el cable d’Alexa i comproveu que permet identificar l’autora del text.
que el giny comença a parpellejar en blau. Espereu fins que 6 Marina interpreta que ha de ser sorprenent. El significat real
el llum siga taronja intermitent. és que han de ser una idea pròpia, ni copiat ni imitat.
Tot seguit, connecteu el dispositiu a la xarxa wifi de la casa.
Reflexionar i valorar
Les últimes versions us guiaran en aquest procés.
Per acabar, aneu a la pàgina alexa.amazon.com i comproveu 7 RL.
els dispositius connectats. 8 RM: Deu pensar que el matrimoni és un lligam innecessari
• Com configurar Alexa? que li impedeix créixer com a persona. El final romàntic li
1. Descarregueu l’aplicació des d’Apple Store o Google Play agrada, però preferiria canviar-lo i que la dona siga una
Store. heroïna independent.
Pàg. 60 Pàg. 62
Comentari de text. RL. VOCABULARI: UNS SUFIXOS ESPECIALS: ELS GENTILICIS
Lèxic Connecta amb el tema
1 Escolar, dolçor. • Fem servir valenciana en el primer cas i russa en el segon cas.
Escolar: escola + ar > substantiu - substantiu. / Dolçor: • Aquests adjectius indiquen el lloc de procedència de les
dolç + or > adjectiu - substantiu. ensalades.
2 Inapel·lable > Irrevocable. / Pseudònim > Àlies. / Inintel·ligible Pàg. 63
> Incomprensible. / Síntesi > Resum. / Cos > Grandària. Activitats
Ortografia 1 AVÍS ALS EQUIPS DEL CONCURS
3 Les bases del concurs són les següents: en primer lloc, En arribar a l’estadi alacantí, els equips finalistes
el concurs és de creació literària però pot anar acompanyat han de seguir les indicacions següents:
d’il·lustracions; en segon lloc, les obres han de ser – L’equip albaidí s’ha de situar en 1r lloc.
en valencià, originals, individuals i de tema lliure;
– L’equip vinarossenc s’ha de col·locar a la segona parcel·la.
i, en tercer lloc, l’extensió màxima ha de ser de 4 pàgines.
– L’equip almudainer es posarà el 3r.
4 Les bases del concurs van introduïdes per números
– L’equip xericà ha d’anat a la 4a zona delimitada.
i estan escrites en cursiva. Els pensaments de Marina,
en canvi, van introduïts per un guió i estan escrits en lletra – L’equip gandià / gandienc ha d’ocupar el lloc marcat
redona. amb un 5.
No oblideu els equipaments. Molta sort!
1a. El concurs és de creació literària i el treball pot anar
acompanyat d’il·lustracions, que també es valoraran. RL.
2a. Les obres han de ser en valencià, originals, individuals 2 • El meu grup de música preferit és maltés.
i de tema lliure. • M’agrada moltíssim el menjar xinés.
3a. L’extensió màxima ha de ser: 4 pàgines per a primer • Saps que Neymar és brasiler?
i segon cicle de l’ESO i FP bàsica.
3 Estatunidenc, israelià, turcs, àrabs, egipcis, costa-riquenya,
4a. Els treballs s’han de presentar amb lletra Arial en cos
marroquina, toquiotes. / Cal encerclar: turcs, àrabs, egipcis.
12 o bé manuscrits.
5a. Tots els treballs han d’anar acompanyats del full de 4 Els gentilicis del text són: húngara, neerlandesa, polonesa,
participació, que s’adjunta a aquestes bases, finlandesa, sueca, suïssa, ucraniana, inglesa.
degudament emplenat. No s’ha d’escriure el nom del Vine al Campament viatger i amera’t de diferents cultures
participant ni el del centre en el treball original. europees: hongaresa, neerlandesa, polonesa, finlandesa,
6a. La Fundació Sambori es reserva l’opció de publicar sueca, suïssa, ucraïnesa, anglesa…
els treballs premiats.
Hongaresa > Hongria. / Neerlandesa > Països Baixos. /
7a. El termini de presentació serà el 5 de febrer. Polonesa > Polònia. / Finlandesa > Finlàndia. / Sueca >
8a. Els treballs que no complisquen íntegrament aquests Suècia. / Suïssa > Suïssa. / Ucraïnesa > Ucraïna. /
requisits seran desqualificats. Anglesa > Anglaterra.
9a. La decisió del jurat serà inapel·lable. En la pràctica
Gramàtica Proposta de treball
5 Complisquen > subjuntiu. / Seran > indicatiu.
• Guacamole > Mèxic.
6 • El verb de l’oració és ser i figura en la perífrasi han de ser. Pad thai > Tailàndia.
És un verb copulatiu. La perífrasi és d’obligació. Porotos > Xile.
Erwtensoep > Països Baixos.
• Inclou un atribut. Conté els sintagmes següents: les obres
Creps > França.
(sintagma nominal); han de ser (sintagma verbal); en
Lamington > Austràlia.
valencià, originals, individuals (sintagma preposicional).
Cuscús > Marroc.
Estira la llengua: Tindre lletra de metge Tiramisú > Itàlia.
RM: tindre idees de bomber, ser un calaix de sastre... Mussaca > Grècia.
Pastís de Sacher > Àustria.
Pàg. 61 Thali > Índia.
COMUNICACIÓ ESCRITA: UNES BASES D’UN CONCURS Tourtière > Canadà.
– Planificació. RL. • Guacamole mexicà.

Pad thai tailandés.
– Redacció. RL. Porotos xilens.
– Correcció. RL. Erwtensoep neerlandesa.
3 SOLUCIONS
EN REGLA
Creps franceses. 5 Ha portat - ha sigut portat/-ada; Portarà - serà portat/-ada;

Lamington australià. Portaria: seria portat/-ada; Portara: fora portat/-ada; Porta >
Cuscús marroquí. és portat/-ada; Va portar: va ser portat/-ada.
Tiramisú italià.
Mussaca grega.
6 a. Perifràstica > El vidre va ser trencat pels xiquets./
Pastís de Sacher austríac. Pronominal > S’ha trencat el vidre.
Thali indi. b. Perifràstica > Una casa ha sigut venuda al barri pels
Tourtière canadenc. propietaris. / Pronominal > S’ha venut una casa al barri.
• Resposta gràfica (RG). c. Perifràstica > Els mamuts van ser exterminats pels antics
humans? / Pronominal > Es van exterminar els mamuts?
Pàg. 64
7 A: Passiva pronominal. / B: Veu activa. / C: Passiva perifràstica.
GRAMÀTICA: LES ORACIONS SEGONS EL PREDICAT
8 – Oració copulativa: És l’esdeveniment estrella del curs! >
Connecta amb el tema
Subjecte: elidit, el concurs de disfresses. Predicat: predicat
• Sí. nominal amb verb i atribut.
• En Han enviat un paquet el subjecte és ells, mentre que en Ha – Oració intransitiva: Participeu en el concurs. > Subjecte: elidit,
arribat un paquet el subjecte és Un paquet. vosaltres. Predicat: predicat verbal amb un verb i un CRV.
No, només té complement directe l’oració Han enviat un paquet.
• – Oració transitiva activa: Creeu la vostra disfressa. > Subjecte:
Pàg. 66 elidit, vosaltres. Predicat: predicat verbal amb un verb i un CD.
– Oració passiva: El guanyador o guanyadora serà triat pel
Activitats
professorat. > Subjecte: explícit, el guanyador o guanyadora
1 a. Verb: va creuar. Sintagma verbal: va creuar la ciutat (determinant + nom). Predicat: verb i complement agent.
ràpidament.
Pàg. 67
b. Verb: serem. Sintagma verbal: D’ací a poc serem iaios.
En la pràctica
c. Verb: sembla. Sintagma verbal: sembla més gran que
l’anterior.
d. Verb: hem llegit. Sintagma verbal: Hem llegit a classe • A. No hi ha predicat. / B. Predicat verbal, intransitiu, actiu. /
un llibre fantàstic! C. Predicat verbal, transitiu, actiu. / D. Ha caigut: predicat verbal,
intransitiu, actiu; s’ha trencat: predicat verbal, passiu pronominal.
Va creuar > verb predicatiu, predicat verbal. / Serem >
• RM: Perquè així no inclou qui ha fet l’acció.
verb copulatiu, predicat nominal. / Sembla > verb
copulatiu, predicat nominal. / Hem llegit > verb predicatiu, Proposta de treball 2
predicat verbal. • C - A - B.
2 Petra, la tortuga, està malalta (verb: està; atribut: malalta). / El – L’agent de l’acció verbal i el subjecte gramatical coincideixen
pronòstic sembla favorable (verb: sembla; atribut: favorable). en C.
/ El telèfon del veterinari és el 603852742 (verb: és; atribut: el – En A.
603852742). – En B.
malalta i favorable són sintagmes adjectivals; el 603852742 • Activa > C. / Passiva perifràstica > A. / Passiva pronominal > B.
és un sintagma nominal. • No es podria, ja que només es poden formular en passiva les
oracions predicatives transitives.
3 a. Transitiu. / b. Intransitiu. / c. Intransitiu / d. Transitiu. /
e. Intransitiu. / f. Transitiu. Les llengües i els parlants
RM: a. Joan amaga un secret. / b. Vivim en un poble als • Constitució espanyola:
afores de la ciutat. / c. Esther agrada a tot el món pel Artículo 3.
caràcter tan afable que té. / d. No digues mentides./ e. Sara 1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos
es penedeix de no haver anat al viatge. / f. Ismael mira la los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho
seua germana amb molta alegria. a usarla.
2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las
respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus
4 oració
Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de
copulativa predicativa España es un patrimonio cultural que será objeto de
especial respeto y protección.
intransitiva transitiva Estatut d’Autonomia del País Basc:

Artículo 6.
1. El euskera, lengua propia del Pueblo Vasco, tendrá, como
activa passiva el castellano, carácter de lengua oficial en Euskadi, y todos
sus habitantes tienen el derecho a conocer y usar ambas Tres. Los poderes públicos de Galicia garantizarán el uso
lenguas. normal y oficial de los dos idiomas y potenciarán la
2. Las instituciones comunes de la Comunidad Autónoma, utilización del gallego en todos los órdenes de la vida
teniendo en cuenta la diversidad sociolingüística del País pública, cultural e informativa, y, dispondrán los medios
Vasco, garantizarán el uso de ambas lenguas, regulando su necesarios para facilitar su conocimiento.
carácter oficial, y arbitrarán y regularán las medidas y Cuatro. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.
medios necesarios para asegurar su conocimiento. Estatut d’Autonomia d’Andalusia:
3. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua. Artículo 10
4. La Real Academia de la Lengua Vasca-Euskaltzaindia es 3.3. El afianzamiento de la conciencia de identidad y de la cultura
institución consultiva oficial en lo referente al euskera. andaluza a través del conocimiento, investigación y difusión
5. Por ser el euskera patrimonio de otros territorios vascos y del patrimonio histórico, antropológico y lingüístico.
comunidades, además de los vínculos y correspondencia 3.4. La defensa, promoción, estudio y prestigio de la modalidad
que mantengan las instituciones académicas y culturales, lingüística andaluza en todas sus variedades.
la Comunidad Autónoma del País Vasco podrá solicitar del
Gobierno español que celebre y presente, en su caso, a las Estatut d’Astúries:
Cortes Generales, para su autorización, los tratados o Artículo 4.
convenios que permitan el establecimiento de relaciones 1.
El bable gozará de protección. Se promoverá su uso, su
culturales con los Estados donde se integran o residan difusión en los medios de comunicación y su enseñanza,
aquellos territorios y comunidades, a fin de salvaguardar y respetando en todo caso las variantes locales y la
fomentar el euskera. voluntariedad en su aprendizaje.
2.
Una ley del Principado regulará la protección, uso y promoción
Estatut d’Autonomia de Catalunya: del bable.
Article 6.
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, Estatut de La Rioja:
el català és la llengua d’ús normal i preferent de les Artículo 8:
administracions públiques i dels mitjans de comunicació 24. Investigación científica y técnica, en coordinación con la
públics de Catalunya, i és també la llengua normalment general del Estado, prestando especial atención a la lengua
emprada com a vehicular i d’aprenentatge en castellana por ser originaria de La Rioja y constituir parte esencial
l’ensenyament. de su cultura.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el Estatut de la Comunitat Valenciana:
castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes 1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües 2.
L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, igual
oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat. Tots
de conéixer-les. Els poders públics de Catalunya han tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament
d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici del, i en, idioma valencià.
d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord 3.
La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dues
amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal
discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües. d’assegurar-ne el coneixement.
3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions 4.
Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català 5.
S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del
a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en valencià.
els organismes internacionals i en els tractats internacionals 6.
La llei establirà els criteris d’aplicació de la llengua pròpia en
de contingut cultural o lingüístic. l’Administració i l’ensenyament.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la 7.
Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l’ús
cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris d’una llengua o de l’altra, així com els que puguen ser
que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. exceptuats de l’ensenyament i de l’ús de la llengua pròpia de
A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que la Comunitat Valenciana.
corresponga, poden subscriure convenis, tractats i altres 8.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa
mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió de l’idioma valencià.
exterior del català. Estatut d’Aragó:
5. La llengua occitana, denominada aranés a l’Aran, és la Artículo 7.
llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, 1.
Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón
d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis constituyen una de las manifestaciones más destacadas del
de normalització lingüística. patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de
Estatut d’Autonomia de Galícia: respeto, convivencia y entendimiento.
Artículo 5. 2.
Una ley de las Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso
Uno. La lengua propia de Galicia es el gallego. predominante de las lenguas y modalidades propias de
Dos. Los idiomas gallego y castellano son oficiales en Galicia Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización
y todos tienen el derecho de conocerlos y usarlos. de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección,
3 SOLUCIONS
EN REGLA
recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio • − A Espanya hi ha sis llengües oficials: castellà, català/valencià,
lingüístico de Aragón, y favorecerá, en las zonas de utilización aranés, silbo gomero, gallec i èuscar.
predominante, el uso de las lenguas propias en las relaciones de − Hi trobem el bable, el càntabre, l’aragonés...
los ciudadanos con las Administraciones públicas aragonesas. − RM: El fet que no siguen oficials les deixa en desavantatge
3. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua. perquè, per exemple, no s’han d’ensenyar a l’escola. / No, no
Estatut de Canàries: té tot el món el dret d’usar-les i l’obligació d’entendre-les.
Artículo 27. • Està tancat: está cerrado (castellà), ei barrat (aranés), está
4. Los poderes públicos canarios velarán por la protección y la pechado (gallec), itxita dago (èuscar), está tancau (aragonés),
defensa de la identidad, patrimonio histórico y los valores e tá zarrau (bable). / Sembla increïble: parece increíble
intereses de Canarias, del legado etnográfico y arqueológico (castellà), sembla incresible (aranés), parece incrible (gallec),
de los aborígenes prehispánicos y de las demás culturas que harrigarria dirudi (èuscar), pareixe increyible (aragonés),
han ido poblando el Archipiélago, así como de las distintas paez increíble (bable). / Demà són les festes del poble:
modalidades lingüísticas, en particular del silbo gomero. mañana son las fiestas del pueblo (castellà), deman son es
Artículo 137. hèstes deth pòble (aranés), mañá son as festas do pobo
1. Corresponde a la Comunidad Autónoma de Canarias la (gallec), bihar erriko jaiak dira (èuscar), maitín son las fiestas
competencia exclusiva sobre el patrimonio cultural, sin d’o lugar (aragonés), mañana son les fiestes del pueblu
perjuicio del artículo 149.2 de la Constitución, que en todo (bable). / Està obert: está abierto (castellà), ei daurit (aranés),
caso incluye la regulación del régimen jurídico de los bienes, está aberto (gallec), irekita dago (èuscar), está ubierto
actividades y demás manifestaciones que lo integran por sus (aragonés), ta abiertu (bable).
valores históricos, arquitectónicos, artísticos, arqueológicos, Pàg. 68
etnográficos, paleontológicos, científicos o técnicos, así como
ORTOGRAFIA: SIGNES DE PUNTUACIÓ QUE SEPAREN
los bienes inmateriales de la cultura popular canaria y las
PARTS DE L’ORACIÓ
particularidades lingüísticas del español hablado en Canarias.
Estatut de Navarra: 1 En 1935, > Delimita una expressió temporal. / Les dents,
Artículo 9. d’uns 2,5 centímetres, > Delimiten un incís. / dels primats,
Uno. El castellano es la lengua oficial de Navarra. però eren > Separa una objecció. / dels goril·les, els primats
Dos. El vascuence tendrá también carácter de lengua oficial actuals més grans del planeta > Separa un incís. / No és
en las zonas vascoparlantes de Navarra. sorprenent, doncs, > Delimiten un connector.
Una ley foral determinará dichas zonas, regulará el uso oficial Sí, la coma que hi ha darrere de En 1935, ja que es tracta
del vascuence y, en el marco de la legislación general del Estado, d’una expressió que indica temps i, en aquest cas, la coma
ordenará la enseñanza de esta lengua. és opcional.
Estatut Castella i Lleó: 2 El jersei és de cotó; en canvi, l’abric és de llana. / Si ho
Artículo 5: aproves tot, anirem al parc aquàtic. / La roda s’ha punxat; així
1. El castellano forma parte del acervo histórico y cultural más doncs, l’hauré d’unflar. / Vosaltres dues, feu el favor de parar
valioso de la Comunidad, extendido a todo el territorio taula.
nacional y a muchos otros Estados. La Junta de Castilla y León 3 RM:
fomentará el uso correcto del castellano en los ámbitos
• El professor d’anglés, que ahir tossia, no ha vingut
educativo, administrativo y cultural.
a classe.
Así mismo, promoverá su aprendizaje en el ámbito
internacional especialmente en colaboración con las • El cotxe de la mare, que es para cada 10 metres, està
Universidades de la Comunidad, para lo cual podrá adoptar tancat al garatge.
las medidas que considere oportunas. • La pel·lícula que hem vist, que dura tres hores, és
2. El leonés será objeto de protección específica por parte de una meravella.
las instituciones por su particular valor dentro del patrimonio • Júlia, que ahir va perdre el telèfon, s’ha comprat
lingüístico de la Comunidad. Su protección, uso y promoción un mòbil nou.
serán objeto de regulación. 4 RM:
3. Gozará de respeto y protección la lengua gallega en los lugares
Qui guarda quan té, menja quan vol: estalvia.
en que habitualmente se utilice.
A l’abril, aigües mil: agafa el paraigua.
Estatut Ciutat de Melilla:
Faena feta no té destorb: acaba-ho ja.
Artículo 5
Hi falten dos punts.
2.h) La promoción y estímulo de los valores de comprensión,
respeto y aprecio de la pluralidad cultural y lingüística de la 5 RM:
población melillense. Qui guarda quan té, menja quan vol; així doncs, estalvia.
No hi ha cap referència a les llengües en els estatuts de A l’abril, aigües mil; per això, agafa el paraigua.
Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura, Comunitat de Madrid Faena feta no té destorb; per tant, acaba-ho ja.
i Ceuta. Cal usar punt i coma.
Pàg. 69 Avaluació
SITUACIÓ D’APRENENTATGE: CAP XIQUET SENSE JOGUET RL.
(Part 3) Pàg. 77
Recollim les conclusions APLIQUE ELS SABERS BÀSICS
1 a 4 RL. 1 Hauria d’escriure alguna cosa que a mi mateix m’agradara
Avaluació llegir [...] / [...] hauria de començar amb alguna cosa que
RL. cride l’atenció de la gent.
Pàg. 70 Les perífrasis d’obligació usades.
LITERATURA: LA LITERATURA ES MIRA A L’ESPILL RL.
En la pantalla 2 RM: En primer lloc, heu d’escriure alguna cosa que a

vosaltres mateixos us agrada llegir. En segon lloc, hauríeu de
• Un final made in Hollywood es pot considerar metaficcional
començar amb algun element que cride l’atenció de la gent.
perquè se’ns mostra el rodatge d’una pel·lícula. / El xou de
Truman es pot considerar metaficcional perquè es tracta d’una 3 • Origen del nom propi de Siobhan. > Irlandés.
pel·lícula dins de la pel·lícula i se’ns mostra el procés de creació. • Procedència de Mark Haddon, l’autor de la novel·la. > Anglés.
Pàg. 72 Es formen amb el sufix -és. / RM: portugués, xinés, islandés...
El clàssic 4 RM: Aquesta és una novel·la policíaca.
• RG. RM: Us mostre ara una novel·la policíaca.
• RL.
5 Hi predominen les oracions predicatives, les que no
Pàg. 73 contenen un verb copulatiu.
Tast de textos
El verb més repetit és dir. / RM: Repetir tant aquest verb fa
1 b. que el text siga més proper i semble més amé.
2 RL. 6 • Separa la condició de la conseqüència: Si l’endevinalla
3 Wonder, de R. J. Palacio, i Diari, d’Anne Frank. és bona, a vegades, pots deduir-ne la solució abans que
el llibre acabe.
4 Perquè ens parla del procés d’escriptura i se cita un fragment
• Separa la causa del resultat: Diu que és així perquè a la
d’una novel·la dins de la novel·la.
gent els importen més les persones que els animals, de
5 RL. manera que si en el llibre maten una persona, els lectors
Pàg. 74 continuaran llegint.
• Separa una objecció: Li he dit que jo volia escriure sobre
Activitats
una cosa real i que coneixia gent que havia mort per causa
6 RM: Perquè el personatge s’adreça directament al públic natural, però no coneixia ningú que haguera mort de
i, a més, li parla de l’obra que ha escrit i que hauria d’estar manera violenta.
interpretant en aquell moment.
7 També li he dit: «m’agraden els gossos perquè són lleials i
7 A. honestos, i alguns gossos són més llestos i més interessants
8 – Fitxa autor / director: G. K. Chesterton. que algunes persones.»
Obra destacada: l’aforisme «La literatura és un luxe 8 Perquè parla d’una obra dins de la trama del fragment.
per a l’ésser humà, però la ficció… és una necessitat.»
9 – Autoria: Virgina Woolf.
Altres obres: El club dels negocis estranys, El poeta
Títol: The Waves.
i els llunàtics...
Argument: La ficció no només està en la literatura. Any de publicació: 1931.
– Fitxa autor / director: David Lean. Sinopsi: només hi ha aquest fragment «Per estar marbrat de
Obra destacada: Lawrence d’Aràbia. ferro, de plata i del fang més burd. No puc concentrar-me
Altres obres: El pont del riu Kwai, Doctor Jivago... fins a formar aquest puny ferm que premen aquells que
Argument: narra la vida d’un oficial britànic que participa en una no depenen d’estímuls».
lluita per a donar suport als àrabs que lluiten contra els turcs. Observacions: Per a buscar aquesta referència, suggeriu-los
que traduïsquen la citació en anglés i la busquen en Google.
9 RL.
– Autoria: Arthur Conan Doyle.
Pàg. 75
Títol: El gos dels Baskerville.
SITUACIÓ D’APRENENTATGE: EN LA MEMÒRIA (Part 3)
Any de publicació: 1901-1902.
Recollim les conclusions
Sinopsi: Sherlock Holmes és contractat per a resoldre la mort
1 a 4 RL. de Charles Baskerville i la maledicció relacionada amb un gos.
4 SOLUCIONS
FIL PER RANDA
Pàg. 79 Obtindre informació

LA LLENGUA PER A COMPARTIR 1 • La protagonista sol visitar monuments de València cada
mes.
RL i RO.
• Després de la visita, els protagonistes van a berenar.
• Els protagonistes no entren dins de la Finca Roja perquè
• RL. no coneixen ningú que hi visca.
• RM: Es lloga un àtic al centre d’Alacant. La casa té 2 2 FITXA EDIFICI
habitacions: una amb un llit de 160 x 200 cm i l’altra, de 90 x
Nom: Finca Roja.
200 cm. L’habitatge està molt ben situat i té tots els serveis
necessaris a l’abast: supermercat a 10 metres, parades Localització: al cantó del carrer d’Albacete amb el carrer de
Maluquer.
d’autobús i metro a 50 metres, botigues de barri, centre de
salut...El preu és de 700 € al mes. Finalitat: ser habitatge social de persones sense recursos.
Estil artístic: racionalista amb influència modernista.
LA LLENGUA PER A DESCRIURE ESPAIS
Anys de construcció: dècada de 1930.
RL.
3 Xamfrà > tenen unes torres singulars. / Balcons > elements
Pàg. 80 de ceràmica de color verd. / Finestres > totes rectangulars
COMUNICACIÓ: ENS COMUNIQUEM PER DESCRIURE excepte les de dalt, que tenen forma d’arc de mig punt. / Pati
UN EDIFICI interior > jardí preciós amb una font a la part central.
En la pràctica Integrar i interpretar la informació
Proposta de treball
4 A. Motlura. / B. Xemeneia.
Cal ordenar: f, h, b, c, a, e, d, g.
5 RM: Un edifici singular.
• RM: L’edifici és un habitatge pertanyent a la burgesia del final Reflexionar i valorar

del segle xix i començament del xx que actualment és una 6 RL.
casa museu, propietat de la Fundació Mediterrani, en què 7 RM: La protagonista ha aprés que hi ha un edifici a València
s’ofereixen visites guiades. Amb un estil modernista, propi de
que es diu la Finca Roja d’estil racionalista amb influència
l’època, aquesta construcció situada al carrer Major de Novelda modernista.
consta de tres plantes que s’organitzen al voltant d’un pati
central. Les tres façanes que té estan treballades en marbre i RL.
compten amb grans finestrals i reixats de ferro que, juntament Pàg. 84
amb el pati interior, atorguen molta lluminositat a la casa. Les Comentari de text. RL.
estances, alhora, destaquen per la decoració vegetal tant als
sostres com a les parets. Lèxic
• RL. 1 València > valencià / valenciana. / Albacete > albaceteny /

albacetenya.
Pàg. 81
RM: Alcoià / alcoiana; gandià / gandiana; algareny /
COMUNICACIÓ ORAL: LA DESCRIPCIÓ D’UN EDIFICI
alguerenya; caribeny / caribenya...
Comprensió oral 2 RM: Construcció > edifici, arquitecte, estil racionalista,
1 Rellotge: la finalitat és mesurar la puntualitat dels ferrocarrils. modernista, torres, xamfrà, finestres, arc de mig punt,
/ Àguila: representa la velocitat dels ferrocarrils. / Estrelles ceràmica, mirador, altures...
roges: són el logo de la companyia de Ferrocarrils del Nord. 3 RM: Recurrent > reiterat. / Comerços > botigues. /
2 a. El neoclassicisme. / b. La plaça de bous de València. / Apassionen > interessen molt. / Pisos > habitatges.
c. Els edificis d’Otto Wagner. / d. Estació del Nord de llarga Ortografia
distància.
4 RM:
3 Mosaic de l’albufera > antiga cafeteria. / Inscripcions de «Bon – Incisos: «a excepció de les de l’última planta, que tenen
viatge» > vestíbul. / Decoració ceràmica amb taronges > façana. forma d’arc de mig punt».
Expressió oral – Ítems d’una enumeració: Diferent de qualsevol altre,
estrany, com d’un altre país, curiós.
– Planificació. RL i RG.
5
– Parlament. RO i RL.
– Correcció. RL. Present Futur
Infinitiu Gerundi Participi
(1a pers.) (1a pers.)
Pàg. 83
construir construint construït/-ïda construïsc construiré
COMPETÈNCIA LECTORA
A debat. RO. RM: Construïa, construïres...
Gramàtica contingut semàntic i constitueixen la predicació principal de
6 RM: l’oració.
– Predicat nominal: «El meu cosí major és arquitecte»; • De defecte. / RL.
«les plantes baixes estaven pensades per a comerços». • Cap dels dos usos proposats és adequat perquè les formes
– Predicat verbal: «ens posem el casc»; «No coneixem ningú verbals no són gramaticalment correctes.
que ens puga ensenyar la part de dins».
Pàg. 90
7 Hi > referent: en el carrer; funció sintàctica > CClloc. / Ens >
Activitats
referent: nosaltres; funció sintàctica > CI. / Em > referent: a
mi; funció sintàctica > CI. 1 a. Verbs intransitius. / b. Verbs impersonals. / c. Verbs
defectius. / d. Verbs transitius.
Estira la llengua: Ser un tresor
2
RM: ser un cel, ser un plom, ser un regal, ser un malson, ser una joia... Predicatius
Pàg. 85 Copulatius
Transitius Intransitius
COMUNICACIÓ ESCRITA: UN FULLET DE PROMOCIÓ D’UN
EDIFICI era em referisc
acuse
sembla parla
– Planificació. RL i RG. té
és agrada
hi ha
– Redacció. RL i RG. està s’ha de ficar
– Correcció. RL. 3 • Criticar: cal ratllar b. / • Véncer: cal ratllar a. / • Contestar:
Pàg. 86 no se’n ratlla cap, les dues són correctes.
VOCABULARI: PARAULES COMPOSTES Contestar.
Connecta amb el tema 4 Nevar. / Caldre. / Soldre/ Haver-hi.
• Unint-ne les peces. 5 A, ja que dels núvols no poden ploure lletres; i C, ja que els
• Que es va formant la imatge que toca. focus no poden llançar llamps.
• Una peça blaugrana. 6 • Verb auxiliar dels temps compostos > haver (passat).
Pàg. 87 • Verb auxiliar de la perífrasi d’obligació > hauria (d’esperar)

• Verb defectiu «haver-hi» > hi havia (res a fer).
Activitats
7 RM: Carles, m’han regalat una videoconsola! Vols vindre a
1 Compravenda, para-xocs, alçavidres, coixí de seguretat, aire
casa i juguem al Party una estona? Hi ha opció de joc per
condicionat.
a quatre persones.
Cal encerclar: tot terreny, coixí de seguretat i aire condicionat.
– videoconsola > SN. / a casa > SPrep. / al Party > SPrep. /
2 RM: Mals de cap: quan fa mal el cap. / Maldecaps: preocupacions. opció de joc > SN.
No, en el compost sintagmàtic, el plural es forma només en Pàg. 91
la paraula mal, ja que de cap és un complement; en canvi,
En la pràctica
com que la paraula composta pròpia maldecap és una única
paraula, fa el plural afegint una essa al final de la paraula. Proposta de treball 1
3 a. Capicua. / b. Enhorabona. / c. Allipebre. / d. Buscatalents. • RM: Darrere de la xiqueta hi ha una guitarra. A la dreta de la
guitarra hi ha un xiquet estudiant. A la dreta del xiquet hi ha
4 RM: Torcamans, trencanous, llevataps, rentaplats...
la cuina...
En la pràctica
Proposta de treball
• A: Verbs intransitius. / B: Verbs transitius.
• RM: Bioelectricitat, videoconferència, ecosistema, televident,
• Dimecres hi haurà sol, però a partir de migdia plourà a les
ciberespai.
comarques centrals i, a les cotes més altes, potser nevarà
• Bio-: vida. / Video-: imatge. / Eco-: medi. / Ciber-: xarxa informàtica. durant la nit.
• RL i RO. • En tercera persona del singular. / En segona persona del plural.
Pàg. 88 Les llengües i els parlants
GRAMÀTICA: ELS VERBS PREDICATIUS I ELS VERBS • Anglés, xinés, hindi, castellà i francés.
DEFECTIUS
– Són llengües oficials en diversos estats.
Connecta amb el tema • R
M: coreà, danés, alemany. / No. / Perquè la dignitat o la
• Els verbs copulatius no tenen contingut semàntic i, per tant, el importància d’una llengua no depén del nombre de parlants.
verb fa de nexe entre el subjecte i l’atribut, sobre el qual recau • RM: No és just valorar un escriptor pel nombre d’obres
la predicació. En canvi, els verbs predicatius sí que tenen venudes. / Sí, hi ha escriptors brillants que no són comercials.
4 SOLUCIONS
FIL PER RANDA
• RM: La motivació és parlar amb el seu entorn, formar part d’una ambient i per a denunciar els desastres que els humans hi
comunitat, tindre unes arrels. / També pot aprendre anglés. provoquem. Aquestes obres s’anomenen ecocrítiques.
Pàg. 92 2 RM: En El llibre de la selva es vol transmetre que viure en la
naturalesa és millor que viure en la civilització. En Un món
ORTOGRAFIA: L’ÚS DEL GUIONET
per guanyar es vol transmetre la importància de cuidar
1 Ring-ring > D. / Cloc-cloc > C. / Tam-tam > A. / el planeta a través del reciclatge.
Nyam-nyam > B.
RM: Sí. El moment en què s’escriu una obra hi influeix
2 Mestral > nord-oest. / Gregal > nord-est. / Garbí > sud-oest. / perquè la realitat des de la qual s’escriu és diferent. En
Xaloc > sud-est. El llibre de la selva no hi havia la urgència de prendre
3 • Ei, hem d’emportar-nos dinar a l’excursió? mesures per a preservar la natura. En canvi, en Un món
per guanyar ja es fan evidents els problemes derivats de
• Agafe paella sobrant d’ahir per menjar-me-la! la contaminació del planeta.
• Ves a espai de no empatxar-te! 3 Es contraposen l’aigua i el bosc.
4 RL. / RL. / Mil dos-cents trenta-huit. La personificació.
5 Valèn-cia > ben partida, ja que està partida a final de síl·laba El del bon salvatge.
i no es queda cap lletra a soles. / Mural-les > mal partida, ja
Pàg. 98
que la «ll» no es parteix. / Ende-rrocament > mal partida, ja
que calia partir el dígraf «rr». / Circu-it > mal partida, ja que ui Activitats
formen diftong. / Circumval-lació > ben partida, ja que el 4 «Terra d’asfalt».
dígraf l·l es parteix. •
En «Terra d’asfalt».
6 Vila-real. / ping-pong. / busca-raons. / pèl-blanc. / •
RM: El cim simbolitza la naturalesa més pura i la vall
no-violent. simbolitza la Terra i els homes que van de pressa i fan soroll.
Pàg. 93 5 Rima assonant en versos parells > «L’ànima vola pels cims». /
SITUACIÓ D’APRENENTATGE: ACOLLIM AMB ELS BRAÇOS Versos pentasíl·labs > «Terra d’asfalt».
OBERTS (Part 1) 6 RM:
Investiguem les necessitats • Personificació: L’ànima vola pels cims,
• Imatge: feta esplai somniador
1 i 2 RL.
3 RM i RO: Música, pel·lícules, llibres, esports, persones famoses...
7 Solitud, de Víctor Català, i Terra Baixa, d’Àngel Guimerà.
Busquem solucions
8 RL i RG.
RL.
4 RL.
Pàg. 99
Pàg. 94
SITUACIÓ D’APRENENTATGE: AMB SABOR DE LITERATURA
LITERATURA: LA LITERATURA MIRA A LA NATURALESA
(Part 1)
En la pantalla
1 A > Goril·les en la boira. / B > Baraka. / C > Tarzan. /
1 RL.
D > Una veritat incòmoda.
2 1. Fórmula de salutació. / 2. Presentació i objectiu del correu.
2 En Tarzan la naturalesa figura com a escenari. / En Goril·les
/ 3. Explicació de la campanya. / 4. Sol·licitud d’una reunió
en la boira la naturalesa figura com a tema. / En Una veritat
incòmoda figura com a tema. / En Baraka figura com a tema. per a concretar detalls. / 5. Fórmula de comiat.
Pàg. 96 Busquem solucions
El clàssic 3 RM:
– Cereals: arròs, avena, quinoa...
• – La història la conta un narrador en 3a persona. S’adreça
– Llegums: cigrons, llentilles...
al lector.
– Pasta: fideus, macarrons...
– En la selva tenen importància les marques a l’herba, els
– Conserves: tonyina en llanda, sardines...
sospirs a la nit, els udols dels mussols, els salts dels
– Condiments: espècies, sal, oli...
peixos...; en la civilització té importància la faena d’oficina.
– El tòpic del bon salvatge. 4 RM: Perquè els aliments més barats solen ser els menys
– Tarzan. saludables.
Pàg. 97 5 RL.
Tast de textos Caldria incloure-hi fruita, verdura, peix i carn.
1 La naturalesa hi està present com a tema, ja que s’intenta RM: Determinat tipus de peix es pot comprar en conserva
orientar de manera crítica per a fomentar el respecte al medi (tonyina o sardines). També es pot substituir la proteïna
provinent de la carn pel consum de fruita seca o comprar 5 b.
carn congelada, en lloc de fresca. Pel que fa a la fruita i la
Perquè és una descripció.
verdura, si s’opta per productes de temporada els preus
són més assequibles i el fet de comprar-la directament 6 RM:
sense intermediaris també en redueix el cost. • Predicatiu transitiu: Vaig obrir la funda del violí.
• Predicatiu intransitiu: pensar.
Pàg. 101
7 Espiadimonis. / Canya-xiula. / Pixaví. / Saltamartí. /
APLIQUE ELS SABERS BÀSICS Xuplallànties. / Tapa-solet. / Malva-rosa. / Capgròs. /
1 RL. Pica-soques. / Cama-roja. / Espina-xoca.
2 RG. 8 Beatus ille: [...] com un pelegrí que ha tornat a trobar el camí
quan creia que l’havia perdut.
3 Butxaca secreta. Són dues paraules que s’agrupen però que
mantenen una unitat de sentit. 9 Personificació.
4 Entrecreuaven; entrellaçats. RL.
Són paraules de composició pròpia. 10 La naturalesa hi té valor d’escenari.
5 SOLUCIONS
CLAR I RAS
Pàg. 103 Obtindre informació

LA LLENGUA PER A COMPARTIR 1 • Cap estudiant respon a la pregunta del canvi climàtic
i el professor tria una alumna a l’atzar.
• Estructures de causa i conseqüència, ús d’exemplificacions.
• Júlia veu que el professor se li acosta i intenta amagar
• És més senzill en el text de la Universitat d’Alacant.
el mòbil a la butxaca.
– RM: Perquè consta de la informació bàsica, explicada de
• El professor confisca tots els mòbils de la classe
forma clara i concisa. / RL.
i l’alumnat protesta.
LA LLENGUA PER A CREAR • Júlia sent el timbre i no s’atreveix a moure’s
• RM: La varietat diafàsica està formada per les varietats de la de la cadira.
llengua que es donen en un mateix moment històric. Depén de 2 Agreugen el canvi climàtic perquè les indústries en què
la situació comunicativa i per això parlem de registres: no és els fabriquen tenen fumerals.
el mateix parlar amb un amic que parlar davant d’un auditori.
Integrar i interpretar la informació
– RM: Hem fet que els conceptes siguen més entenedors, hem
adaptat la informació i l’hem ordenada. 3 Incòmoda: quan el professor li pregunta. / Nerviosa: després
• RM: El narrador homodiegètic intradiegètic és un personatge de rebre el missatge de Miquel. / Distreta: quan el professor
s’acostava a ella. / Avergonyida: quan el professor li pregunta
que participa en la història que narra i té la mateixa informació
què hi amaga. / Trista: al final, quan ixen tots de classe
que coneix el personatge. En canvi, el narrador homodiegètic
menys Maria i ella.
extradiegètic es diferencia del primer perquè no participa en
la història i, per tant, té menys informació que el personatge. 4 L’expressió efecte d’hivernacle prové de la similitud amb
l’augment de temperatura que ocorre a l’interior dels
LA LLENGUA PER A EXPLICAR CONCEPTES hivernacles. Així, els gasos, en contacte amb l’energia del Sol,
– Explicar l’objecte d’estudi: analitzar, comprendre, comprovar, fan que puge la temperatura de l’atmosfera.
concretar, detallar, estudiar, treballar. 5 Títol original: The Day After Tomorrow. / Any de producció:
– Establir una classificació: diferenciar, distingir, dividir-se, pertànyer. 2004. / Gènere: ciència-ficció. / Tema: els efectes de
– Concloure: concloure, valorar. l’escalfament global.
RL.
Pàg. 104
6 RM: El fet que l’alumna triada a l’atzar per a respondre a la
COMUNICACIÓ: ENS COMUNIQUEM PER EXPLICAR
pregunta siga Júlia i que li vibre el mòbil que té amagat a
UN CONCEPTE
la falda en ser preguntada, que li confiscaren el mòbil sense
En la pràctica haver pogut respondre a Miquel, que tota la classe s’enfadara
Proposta de treball amb ella perquè els havien confiscat els dispositius...
Hipèrbole, ja que l’ús de catastròfiques és redundant.
RL.
Reflexionar i valorar
• RL.
• b.
7 i 8 RL.
Pàg. 105 Pàg. 108

COMUNICACIÓ ORAL: UNA CLASSE INVERTIDA
Lèxic
Comprensió oral
1 Corpresa.
1 Sintagma nominal, oració, pronom.
RM: Calfament global.
2 a. F; b. F; c. V; d. V.
2 Malsortadament.
3 • Pregunta retòrica per a atraure l’atenció: «Què és
RM: Desgraciadament.
el complement directe?».
Ortografia
• Explicació detallada d’exemples: «I l’últim exemple:
’Encara no ho ha anunciat als amics’. Ací tenim un pronom 3 RM: Salpassar, calfacadires, salvaguardar, escurabutxaques.
feble, ho, que fa la funció de complement directe». 4 Mòbil (valencià) - móvil (castellà).
Expressió oral RM: canvi (cambio), rebentar (reventar), berruga
– Planificació. RL. (verruga)...
– Parlament. RO i RL. Gramàtica
– Correcció. RL.
5 • Ningú va alçar la mà. > Predicatiu.
Pàg. 107
• El professor se li acostava. > Predicatiu.
COMPETÈNCIA LECTORA • I llavors va sonar el timbre. > Predicatiu.
A debat. RO. • Hi va haver protestes encara més sonores. > Impersonal.
6 RM: Transitius > va projectar, sabeu. / Intransitius > insistia, Pàg. 112
agradava. GRAMÀTICA: EL SUBJECTE
Estira la llengua: Mirades com punyals Connecta amb el tema
RM: Anar-se’n com una carabassera, com una centella, com un coet... • Buscar el sintagma nominal que fa de subjecte (si n’hi ha)
i el sintagma verbal que és el predicat.
Pàg. 109 • No.
COMUNICACIÓ ESCRITA: UN ARTICLE PER A LA VIQUIPÈDIA • No.
– Planificació. RL. Pàg. 114
– Redacció. RL.
Activitats
– Correcció. RL.
1 No són oracions: Quina alegria, Ximo! i Bravo!. No ho
Pàg. 110 són perquè no contenen un sintagma verbal.
VOCABULARI: LES ABREVIACIONS 2 • Veniu, per favor. > Veniu: segona persona del plural.
Connecta amb el tema • Ja saps la notícia? > Saps: segona persona
• RM: Pq, q, tb... del singular.
• RL. • Passa’m el boli. > Passa: segona persona del singular.

• Laia ve per allà. > Ve: tercera persona del singular.
Pàg. 111
Subjecte gramatical.
Activitats
3 Ta mare i tu us dieu igual?
1 EUA > Estats Units d’Amèrica.
Jo pense com vosaltres.
MEC > Ministeri d’Educació i Ciència.
Núria i jo ens coneixem de fa temps.
UA > Universitat d’Alacant.
PAU > Proves d’accés a la universitat. Marc i Sònia s’han casat!
IES > Institut d’educació secundària. El gos del veí lladra massa.
ERO > Expedient de regulació d’ocupació. 4 Cal ratllar: b, d.

PIME > Petita i mitjana empresa. Correccions: en b. el subjecte és el formatge blau; en d.
EUA, ERO i PIME. el subjecte està omés, però és ells/elles.
MEC, IES, ERO i PIME. 5 – Els meus amics: els (Det Esp), meus (possessiu Comp),
amics (N Nc).
2 Universitat de València - Universitat Miguel Hernández >
UV - UMH. – El formatge blau: El (Det Esp), formatge (N NC), blau
( Adj Comp).
Universitat Politècnica de València- Universitat Jaume I >
UPV - UJI. – Unes quantes cadires: unes (Indet Esp), quantes (Adj
Universitat Catòlica de València - Universitat d’Alacant > Comp), cadires (N Nc).
UCV - UA. – Ells o elles (subjecte omés): Ells o elles (Pron Nc).
3 Benvolgut Sr. Ferrer, – Els nostres convidats: els (Det Esp), nostres (possessiu
Comp), convidats (N Nc).
La Dra. Font l’atendrà el pròxim dl., 3 de març, a la consulta
del nou CAP, al c. (o c/) d’Ovidi Montllor, núm. 3. Pot 6 RM:
buscar-ne la ubicació en el navegador introduint-hi el CP • Sí, nosaltres / Martí i jo ja hem ordenat l’habitació.
(02485) o pot contactar-hi a través del tel. 565424222 • Pep / Lluïsa ens ha contat una història molt divertida.
o l’a/e CAP@es.es.
• Vindreu vosaltres dos / Mercé i tu a la meua festa?
Recorde que pot modificar o anul·lar la cita en l’app de
Sanitat amb el DNI i la referència d’aquest SMS. 7 No m’agrada que crides. > Oració. / Això no està bé. > SN /
RL. A tu la coca t’ix bé? > SN. / Ella sempre fa igual. > SN. / Qui
ho sàpia que ho diga. > Oració.
4 La directora del centre d’educació infantil i primària
estarà a la vostra disposició els dimecres a les 17 h al 8 Subjecte el·líptic: Vols un gelat o un refresc? / Impersonal:
despatx 1.5, a la dreta de la biblioteca, a la 2a planta. Fa una calor horrorosa!
Porteu els documents requerits: factura de llum i RM: El subjecte el·líptic és aquell que està omés
certificat d’empadronament. en l’oració però el podem deduir a partir de les
En la pràctica desinències de persona i nombre del verb. És a dir,
està present en oracions que tenen subjecte gramatical.
Proposta de treball En canvi, les oracions impersonals no tenen subjecte
RL. gramatical.
5 SOLUCIONS
CLAR I RAS
9 La nit encara era fosca. > Verb: era. / Subjecte gramatical: Pàg. 116
tercera persona del singular. / Subjecte lèxic: La nit. / Anàlisi ORTOGRAFIA: L’ACCENTUACIÓ EN ABREVIACIONS I MOTS
del subjecte: SN, format per Det + substantiu. COMPOSTOS
Joana es va despertar en un estat d’angoixa. > Verb: va 1 Aïnenca > Aín > Du accent perquè és aguda i acaba en -in.
despertar. / Subjecte gramatical: tercera persona del singular.
Montroiana > Montroi > No du accent perquè és aguda
/ Subjecte lèxic: Joana. / Anàlisi del subjecte: SN.
acabada en diftong.
Havia plogut tota la nit al poble. Verb: Havia plogut,
Calijó > Càlig > Du accent perquè és plana acabada en g.
impersonal. / Subjecte gramatical: tercera persona del
Monovera > Monòver > Du accent perquè és plana acabada
singular.
en erra.
Les gotes de la pluja havien colpejat incessantment els vidres
Toixà > Toixa > No du accent perquè és plana acabada en
de les finestres. > Verb: havien colpejat. / Subjecte gramatical:
vocal.
tercera persona del plural. / Subjecte lèxic: Les gotes de la
pluja. / Anàlisi del subjecte: SN, format per Det + substantiu, edavinenca > Sedaví > Du accent perquè és aguda i acaba
S
i SPrep, format per preposició i nucli. en vocal.
Ara, però, hi havia un silenci absolut. > Verb: hi havia. / Salemer > Salem > No du accent perquè és aguda i acaba en
Impersonal. ema.
I feia molt de fred en aquella casa de pedra. > Verb: feia. / Rotovina > Ròtova > Du accent perquè és esdrúixola.
Impersonal. 2 – Evidencia és una forma verbal i evidència és un substantiu.
Al llit, la jove es feia preguntes sense resposta. > Verb: es Mitja fa referència a una mesura o a una calça;
–
feia. / Subjecte gramatical: tercera persona del singular. / mentre que mitjà es refereix, entre altres coses,
Subjecte lèxic: La jove. / Anàlisi del subjecte: SN, format per a una cosa que està entre dos punts, a l’element que
Det i substantiu. serveix per a aconseguir un fi o a un canal de comunicació.
Li feia por la tempesta? > Verb: feia. / Subjecte gramatical: Pràctica és el substantiu, practica és una forma
–
tercera persona del singular. / Subjecte lèxic: La tempesta. / verbal en present i practicà és una forma verbal en passat.
Anàlisi del subjecte: SN, format per Det i substantiu.
Perquè depenent de l’accent poden significar una cosa
O odiava més aquell silenci sepulcral? > Verb: odiava. / o una altra.
Subjecte gramatical: tercera persona del singular. / Subjecte
el·líptic: Ella (Joana). / Anàlisi del subjecte: pronom.
3 – Increïblement, el mag va fer desaparéixer un avió.
Ella (el·líptic) es refereix a Joana. – Jo diria que va ser fantàsticament, màgicament.
Pàg. 115
4 supersà – contrapés – massapà – ultrasò – motocròs – cuafí.
En la pràctica RM:
– Supersà > Han obert un restaurant nou al poble de menjar
Proposta de treball 1 supersà!
• Subjecte explícit > C. / Subjecte omés > A. / Impersonal > B. – Contrapés > Posa’t en aquest balancí per a fer contrapés.
• Vosaltres. – Massapà > M’encanta quan la iaia inaugura Nadal amb un:
«Agafeu un massapà!».
• No s’ha d’entrar al recinte sense calçat. / S’hi ha d’entrar amb
– Ultrasò > Encara que és impossible, Mateu diu que ha
una persona adulta.
sentit un ultrasò.
• RL.
– Motocròs > Vam anar a una carrera de motocròs.
Proposta de treball 2 – Cuafí > El meu gos és un cuafí.
• Els pobles d’interior. / La posició del subjecte és més lògica en 5 • Laia Mas, «Del rap de carrer als premis literaris», revista
b, i també és més fàcil de comprendre en b. Llavors, núm./ n. 1, pàg. 8.
• – Se senten > Subjecte: els adolescents. / Reescriptura: [...] que • Adreça: c. del Sol, àt. 6é, Picanya.
els adolescents se senten protegits. • Termòmetre digital d’exterior (24 €) Temp. mín.: -25 ºC /
– E scullen > Subjecte: els joves. / Reescriptura: [...] Màx.: 70 ºC.
que els joves escullen amics amb trets similars 6 Cal accentuar: reconéixer, ràpidament, Això, perquè, està,
als seus.
conté, segó, característiques, sensació, àpats, entrepà,
– Se senta > Subjecte: l’adolescent. / Reescriptura: veuràs, donarà.
És probable que l’adolescent se senta obligat a [...].
– Expliquen > Subjecte: els pares i les mares. / Pàg. 117
Reescriptura: És important que els pares i les mares SITUACIÓ D’APRENENTATGE: ACOLLIM AMB ELS BRAÇOS
expliquen [...]. OBERTS (Part 2)
Les llengües i els parlants Tasca 1. Dissenyem el fullet
RL. 1 i 2 RL.
3 – Díptic: full doblegat que forma dues pàgines i que conté 8 Personificació.
informació resumida d’un organisme, d’una activitat o d’un 9 RL.
programa.
Memento mori.
– Tríptic: com el díptic, però doblegat en tres parts.
10 RL.
– Full volander: paper d’11 x 16 cm que serveix per a
comunicar una ordre, un avís o una notícia. 11 El jardí de la mort, d’Hugo Simberg.
RL. Pàg. 123
Tasca 2. Dotem el fullet de contingut MICROPROJECTE. AMB SABOR DE LITERATURA (Part 2)
4 a 7 RL. Tasca 1. Busquem inspiració literària
Pàg. 118 1 Oliver Twist, Jane Eyre, Charlie Bucket.
LITERATURA: LA LITERATURA QUE MIRA MÉS ENLLÀ Fitxes:
DE LA VIDA – Nom del personatge: Oliver Twist.
En la pantalla Obra: Oliver Twist.
Autor: Charles Dickens.
• Realisme: L’habitació del fill. / Fantasia: La núvia cadàver, Citacions textuals de l’obra en què es fa referència
Casper, Coneixes Joe Blak?. a la manca de recursos: RL.
• En Coneixes Joe Black?. S’hi representa com un home (Joe – Nom del personatge: Jane Eyre.
Black). Obra: Jane Eyre.
• RL. Autor: Charlotte Brontë.
• RL. Citacions textuals de l’obra en què es fa referència
a la manca de recursos: RL.
Pàg. 120
– Nom del personatge: Charlie Bucket.
El clàssic
Obra: Charlie i la fàbrica de xocolate.
• Silenci i foscor. Autor: Roald Dahl.
• Caront. Citacions textuals de l’obra en què es fa referència
a la manca de recursos: RL.
• Infern: lloc on es pateix el castic etern després de morir.
Purgatori: estat dels morts que necessiten purificar-se més 2 L’entrepà > Fina Girbés. / Horacianes > Vicent Andrés
per a entrar al cel. Estellés. / Arròs blanc > Miquel Martí i Pol. / Les llesques
• Una circumstància que causa espant. RL. de pa presumeixen > Joana Raspall.
Pàg. 121 3 Ací no paga ni Déu, de Dario Fo.

Tast de textos Tasca 2. Posem en marxa la campanya
1 RM: En els dos casos, el traspàs d’un món a l’altre es fa amb 4 i 5 RL
una barca. Però el poema de Verdaguer dona una imatge 6 RL i RG.
alegre de la mort, enfront de la vida, que és trista; en canvi,
Dant pinta l’escenari de la mort com a roín. Pàg. 125
2 RL. APLIQUE ELS SABERS BÀSICS
3 «Si m’hagueren punxat, no m’haurien tret sang» i «Vaig fer

1 Usa la comparació i la personificació.
un crit de mort». A un xiquet del veïnat, ho diu el títol.
Humorístic. 2 RL.
4 Omnia mors aequat. 3 • Un subjecte gramatical en 2a persona del singular. > Saps.
• Un subjecte lèxic en 3a persona del singular. > La Mort.
5
• RM: El món dels morts de Dant és silenciós, misteriós,
s’hi senten sospirs, plors i gemecs. En canvi, els morts Sintagmes nominals (la Mort) i pronoms (tu).
de la pel·lícula canten, ballen, estan en un bar... 4 No té subjecte, es tracta d’un verb impersonal introduït per es.
• En el memento mori. 5 Tu > agent. / La Mort > agent.
6 Amb una capa fosca i una dalla. 6 DEP, Dra., Prof., CAFE, UV, ONG, vda., Mgfc., UMH, GVA, h, Av., n.
Pàg. 122 DEP > Descanse en pau. / Dra. > Doctora. / Prof. >
Professora. / CAFE > Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.
Activitats
/ UV > Universitat de València. / ONG > Organització no
7 A. governamental. / vda. > Viuda. / Mgfc. > Magnífic. / UMH >
La història 1 està escrita en lletra redona i la història 2 està Universitat Miguel Hernández. / GVA > Generalitat
escrita en lletra cursiva. Valenciana. / Av. > Avinguda. / n. > Número.
5 SOLUCIONS
CLAR I RAS
– Abreviatures: Dra., Prof., vda., Mgfc., Av., n. desenvolupa damunt de plantes mortes. / Necrofòbia: por
– Sigles: DEP, CAFE, UV, ONG, UMH, GVA. que es té de la mort o dels morts. / Necrolatria: adoració als
morts.
Les sigles estan escrites en majúscula. Les abreviatures duen
punt al final. 8 Perquè es vol donar importància a la figura a través d’una
personificació.
Núm.
Perquè fa referència a una unitat de temps. 9 a.
7 RM: Fàgia > Necrofàgia. / Logia: Necrologia. / Gen > 10 El va escriure en 1956, després que la seua primera filla
Necrogen. / Fòbia > Necrofòbia. / Latria > Necrolatria. morira amb 4 mesos, per això la mort hi està tan present.
Necro- significa cos mort. 11 Frida Kahlo.
Necrofàgia: alimentar-se de carronya. / Necrologia: notícia RL.
d’algú que ha mort. / Necrogen: organisme que es
6 SOLUCIONS
ACORDS I DESACORDS
Pàg. 127 també poden distraure i, en canvi, no els prohibeixen. /

Alumna de 1r > Les mesures adoptades pel Consell Escolar
LA LLENGUA PER A COMPARTIR
són exagerades.
RL i RO.
De 3r.
LA LLENGUA PER A CREAR 2 A. On es guardaran els mòbils requisats? > En la direcció
RL. d’estudis.
LA LLENGUA PER A OPINAR B. Podrem recollir-los els estudiants? > No. Hi han d’anar
els pares.
RM: Si es tracta d’una opinió negativa, no sembla tan brusca si
C. Per què no em volen tornar el mòbil fins al final de curs?
s’introdueix amb alguna de les expressions proposades.
> Perquè has sigut reincident i has usat el mòbil més
Pàg. 128 d’una vegada.
COMUNICACIÓ: ENS COMUNIQUEM PER EXPRESSAR Integrar i interpretar la informació
L’OPINIÓ
3 La de l’alumna de 3r, ja que està d’acord amb la mesura.
En la pràctica
4 Debatre, arreplegar signatures, protestar amb el so dels
Proposta de treball telèfons.
• La segona, ja que hi ha diversos tipus d’arguments; s’hi Reflexionar i valorar
exposen de forma clara i ordenada, i també hi ha adjectius
5 RM: Prestant més atenció, participant activament en la
qualificatius i verbs d’opinió.
classe...Sí, es pot prendre apunts durant l’explicació dels
• Hi afegiria el dia que hi va anar, més adjectius qualificatius, continguts o subratllar els aspectes més importants en els
verbs d’opinió i arguments més elaborats. apunts per tal de fer esquemes...
M: Ahir hi vaig anar a sopar amb els meus pares i no en vaig
R 6 RL.
quedar massa contenta. La decoració del local estava bé, però
al meu parer hi faltava una miqueta de neteja. Pel que fa al Pàg. 132
menjar, com que el personal treballava amb molta desídia, els Comentari de text. RL.
plats van eixir tard i, en alguns casos, freds. Trobe, a més, que
Lèxic
el preu va ser excessiu per al que hi vam consumir. Jo no us
recomane aquesta cafeteria. 1 Abreviatura: telèfon (tel.), directora/director (dir.).
• Es refereix a la cafeteria. S’hi usa perquè el text no siga repetitiu. Forma apocopada: fotografies (fotos), bolígraf (boli).
Pàg. 129 2 Primer > 1r. / Segon > 2n. / Tercer > 3r. / Quart > 4t. / Cinqué
> 5é.
COMUNICACIÓ ORAL: UNA ASSEMBLEA
1a, 2a, 3a, 4a, 5a.
Comprensió oral
Ortografia
1 L’associació veïnal Salvem el barri us convoca a una
assemblea el pròxim 20 d’abril a les 9 de la nit a l’auditori 3 Notícia > És una paraula esdrúixola. / Telèfons > És una
municipal. paraula plana acabada en consonant + essa. / Tímidament >
S’accentua perquè «tímida» du accent. / Només > És una
L’ordre del dia és el següent:
paraula aguda acabada en vocal + essa.
– Lectura i aprovació de l’acta de l’assemblea anterior.
4 A l’hora (té un sentit literal) - Alhora (significa: al mateix
– Proposta de solucions per a acabar amb els sorolls que
temps). / Si no (conjunció condicional) - Sinó (conjunció
fan els turistes.
adversativa). / Em (pronom feble de 1a persona que equival
2 Alfred > d. / Laura > b. / Pere > a. / Cristina > c. a a mi) - Hem (auxiliar d’un temps compost, 1a persona del
3 Manifestar-se i fer cartells amb eslògans i gràfics. plural). / A (preposició) - Ha (auxiliar d’un temps compost,
3a persona del singular).
Expressió oral
Gramàtica
– Planificació. RL.
– Parlament. RO i RL.
5 No han deixat cap espai per al debat. > Subjecte implícit. /
Hi ha alumnes que fan mal ús del mòbil. > Sense subjecte. /
– Correcció. RL.
Aquestes mesures em semblen exagerades. > Subjecte
Pàg. 131 explícit.
COMPETÈNCIA LECTORA 6 Aquestes mesures em semblen exagerades.
A debat. RO. Estira la llengua: Un xiulet eixordador
Obtindre informació RM: Alçar la mà perquè ens atenga el cambrer, agafar una amiga
1 Alumne de 4t > Per a atendre a classe, cal més motivació i del braç, saludar un veí per a iniciar una conversa... No són
menys prohibicions. / Alumna de 2n > El paper i el bolígraf adequats per a qualsevol context.
6 SOLUCIONS
ACORDS I DESACORDS
Pàg. 133 • RL.

COMUNICACIÓ ESCRITA: UNA RESSENYA EN GOOGLE • RL.
– Planificació. RL. Pàg. 136
– Redacció. RL. GRAMÀTICA: ELS MOTS INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS
– Correcció. RL.
Pàg. 134 • RL.
VOCABULARI: PARAULES TABÚ I EUFEMISMES • RL.
Connecta amb el tema • RM: En entrevistes, en exàmens...
• RL. / RL. / RM: Diuen que no s’ha de fer perquè dona mala sort. • En les totals es pregunta per tot el contingut de l’oració
• RM: Creuar-te amb un gat negre, passar per davall d’una escala... i es poden respondre amb sí o no, mentre que en les parcials
Pàg. 135 es pregunta per una part del contingut de l’oració i la resposta
no pot ser sí o no.
Activitats
Pàg. 138
1 A. Excrement. / B. Ens ha deixat. / C. Agressió sexual. /
D. Flatulències. / E. Pertorbat. Activitats
RL. 1 b i c.
2 • En públic. Interrogatives parcials.
• RL. 2 On, què, qui, quin, quants, quan.
• RL. Pronom: què, qui.
3 RM: anar al lavabo, defecar, fer aigües majors, fer caca, Determinants: quin, quants.
plantar un pi, visitar el senyor Roca... Adverbis: on, quan.
RL. 3 RM:
4 Un home major negre molt conegut al barri perquè sol – Fins a quan podem apuntar-nos al sopar?
passejar ebri pel parc central. És alt, corpulent i amb – Amb què fas les mandonguilles?
alopècia. Sempre porta un carret de la compra de color roig. – Des d’on em telefones?
El centre de salut ha advertit que té una malaltia mental – Contra qui jugues demà?
i ha de prendre la medicació. 4 RM:
Si el veieu, aviseu els serveis socials.
• Explica’m com es resol aquest exercici.
RM: Vell > persona d’edat avançada. / borratxo > persona
• Confessa’m quin secret guardes.
embriaga. / gros > gran. / boig > té un trastorn mental.
• Conta’m què va passar ahir.
RL.
• Dis-me qui t’ha dit això.
En la pràctica
5 a. Ja saps quines sabates vols que et regale?
Proposta de treball
b. Quant de temps falta perquè acabe la pel·lícula?
• RL.
c. Hem de decidir quants diners posarà cada u.
• RM: d. Quina línia de metro agafes per a anar a l’institut?
Paraules tabú Alternatives 6 • Per a contar-te una cosa. > Per a què. > RM: Per a què has
criatures o menors víctimes vingut a veure’m?
prostitució infantil
d’explotació sexual • Perquè tenia fred. > Per què. > RM: Per què et vas posar
malalties minoritàries / malalties la jaqueta?
malalties rares
poc freqüents • Ha sigut a causa de la pluja. > Per què. > RM: Per què
l’esquizofrènic / les persones amb esquizofrènia / no has vingut al dinar?
el depressiu les persones amb depressió • Per a protegir-me del sol. > Per a què. > RM: Per a què vols
els anorèctics i les ulleres?
l’anorèxia
les anorèctiques 7 –Ei, Manel, quines maquetes tan boniques que has fet!
droga (sentit genèric) dir la substància concreta Que bé que t’han eixit!
–Què dius? Aquesta encara no està acabada.
drogues de disseny drogues sintètiques / de laboratori
–Com que no? A mi em sembla perfecta.
les persones sordes / les persones
els sords –Que amable que ets!
amb sordesa
il·legals / indocumentats / migrants / persones en situació Vaig preguntar als companys i companyes què pensaven de
irregulars / sense papers irregular les noves normes del centre i no van deixar de discutir tota
la vesprada. Com parlaven! Quina barbaritat!
Pàg. 139 • RL.
En la pràctica Pàg. 144
Proposta de treball 1 El clàssic
• – On va tindre lloc l’esfondrament? • Interna protagonista.
– Què va passar? • RM: Denuncia la publicitat enganyosa que fa l’escola, ja que
– Qui hi va acudir? els seus estudiants no són els millors, són estudiants com
– Quants supervivents hi ha? altres qualssevol.
– Quan va tindre lloc l’esfondrament? També denuncia que algun ric li va robar el seu abric, perquè
– Com va passar? hi ha molts rics que roben sense necessitat econòmica.
– Quina va ser la causa de l’esfondrament? • Crític i rebel.
• RL. • RL.
Proposta de treball 2 Pàg. 145
RL. Tast de textos
Les llengües i els parlants 1 RM: Set xiquets d’un Casal ixen per primera vegada d’allí i
RL i RG. s’emocionen tant en veure el sol que aplaudeixen. La resta
de viatgers els miren malament per aquesta reacció i perquè
Pàg. 140
els xiquets són pobres.
ORTOGRAFIA: L’ACCENTUACIÓ DIACRÍTICA 2 Externa en 3a persona.
1 RL i RG. RM: Ironia.
2 A. Què? / B. Bé! / C. Sí! / D. Més! 3 RM: Els prejudicis que es tenen cap a la gent pobra.
3 • El meu amic, que és arquitecte, es casa demà. 4 A.
• Mon pare té el llibre més menut del món.
• Què vols que et diga? No m’ho crec!
5 RM: La manca d’ajuda que reben les persones migrants quan
• Ja se sap qui és el guanyador, però jo encara no ho sé. tracten de buscar una vida millor arriscant la seua en viatges
molt precaris, insegurs i perillosos en pasteres.
4 No hi ha cap paraula amb errors, ja que les paraules amb
accentuació diacrítica la mantenen en plural en aquells 6 A una de les passatgeres de la pastera.
casos en què pot haver-hi confusió amb un altre mot que 7 A un altre vaixell.
s’escriu igual. En canvi, en les paraules compostes i
8 RL.
derivades no s’aplica l’accent diacrític. Per tant, aquests
casos segueixen les regles generals d’accentuació. 9 Que mor ofegada.
5 El futur és d’un sol ús. / Fem-ho bé. / Dona’ns la mà per Pàg. 146
a fer un planeta més net. / Els residus són un obstacle Activitats
per a un futur sostenible.
10
• Vol impedir un treball sobre la desaparició dels
Pàg. 141 sindicalistes. > Alcalde.
SITUACIÓ D’APRENENTATGE: ACOLLIM AMB ELS BRAÇOS • Es mostra resignada davant la societat. > Paula.
OBERTS (Part 3)
•
Fa un treball de recerca sobre uns sindicalistes
Recollim les conclusions desapareguts. > Andrea.
1 RL i RO. RM: Andrea > lluitadora i justa. / Paula > conformista
i immobilista. / Alcalde > corrupte i interessat.
2 a 5 RL.
11 L’alcalde ofereix faena a la mare d’Andrea a canvi que deixe
Avaluació
d’investigar. RL.
RL.
12 RL.
Pàg. 142
13 RM: El poder sempre guanya.
LITERATURA: LA LITERATURA QUE ALÇA LA VEU
14 RL.
En la pantalla
Pàg. 147
1 • Moonlight > Acceptació de l’homosexualitat.
Campeones > Tractament de les persones amb discapacitat. SITUACIÓ D’APRENENTATGE. AMB SABOR DE LITERATURA
(Part 3)
Els nens salvatges > Incomprensió dels adolescents.
Mustang > Matrimoni infantil. Recollim les conclusions
• RL. 1 a 5 RL.
6 SOLUCIONS
ACORDS I DESACORDS
Avaluació Cal encerclar: és (lín. 5, 21, 23), què (lín. 30, 35), sé (lín. 21).
RL. És: tercera persona del singular del present d’indicatiu del
verb ser i es diferencia del pronom de tercera persona es.
Pàg. 149
/ Què: és un interrogatiu i es diferencia de la conjunció
APLIQUE ELS SABERS BÀSICS que. / Sé: primera persona del present d’indicatiu del verb
1 RL. saber i es diferencia del pronom de tercera persona se.
Argument de causa / efecte. Cal subratllar: si (lín. 16, 17 i 38): condicional./ sí: adverbi
afirmatiu.
2 RM:
–És que no té sentit que nosaltres ara paguem més que l’any 8 Sàtira.
passat, no entenc per què si a la resta de pobles de la 9 • Denuncia la inflació i els problemes que pateix la classe
contornada no han pujat els preus nosaltres hem de pagar treballadora. Fa referència a un context social de gent de
més. M’hi negue! classe obrera que de sobte veu com pugen els preus de
3 RM: cagat de por / merder / bogeries. tot en un país (Itàlia) immers en la crisi econòmica dels
anys 70.
Perquè sonen malament i poden molestar la resta de gent.
• Podríem dir que és un final obert, perquè és
4 RL. desesperançat. La desobediència civil és l’única solució
5 RM: qui. que tenen els personatges per a superar la situació
econòmica. S’hi observa també una catarsi dels
6 Quins bandolers! / Quin cacau! / Quines barbaritats!
personatges masculins, que de primer es mantenen ferms
7 he, ple, preus, i, no, puc, fer, res, és, qui, ha, o, vaig, ben, fet, en l’honradesa, i finalment es convencen que robar és
va, diu, ja prou, si, car, preu, que, clar, vist, blanc, neu, com, l’única eixida per a combatre la fam.
tot, fi, mort, por, no, tin, què, sé, he, ai, gra, mil.
7 SOLUCIONS
A GRANS MALS... BONS CONSELLS
Pàg. 151 • Mitjà de transport: ferri.

LA LLENGUA PER A COMPARTIR • Trajecte: Dénia - Eivissa.
• Prospecte d’una medecina, guia de viatge, manual • Duració del trajecte: dues hores.
de maquillatge i guia de vida saludable. o, només fa dos anys que viatgen en vaixell, ja que abans
N
• RL i RO. ho feien en avió.
LA LLENGUA PER A CREAR 2 C.
• RM: A. Intenta esbrinar què et preocupa i et fa estar distret. / Integrar i interpretar la informació
B. Tracta de parlar amb una persona adulta i responsable 3 a. És fals perquè van a l’inici de l’estiu per no trobar-se
perquè n’estiga al corrent. allí amb tots els turistes.
• RL. b. És fals perquè van a rebre’ls al port contentíssims.
LA LLENGUA PER A DONAR CONSELLS c. És fals perquè hi va per gaudir de les meravelles
de l’illa i per visitar uns amics de son pare.
– Expressar un consell: procurar, evitar, provar, recordar, intentar,
4 B.
suggerir.
– Mostrar escolta: comprendre, preocupar-se, entendre, fer-se Reflexionar i valorar
càrrec. 5 RM: es pot passejar per la coberta i gaudir del paisatge, es
Pàg. 152 pot transportar el vehicle propi, hi ha més temps per a
conéixer gent, llegir...
COMUNICACIÓ: ENS COMUNIQUEM PER DONAR CONSELLS
6 RM: Sí, ho és, com bé ho demostra la seua llista
En la pràctica de «persidecàs».
Proposta de treball 7 RL.
• És més impositiu el consell A, ja que s’hi usen verbs en Pàg. 156
imperatiu.
• RM: Usaria verbs en condicional i intentaria ser més empàtic.
Lèxic
Per exemple:
Si jo fora de tu, intentaria tindre més espai a l’habitació. Per què 1 RL.
no ho intentes? En primer lloc, caldria que tirares totes les 2 • Persidecàs.
coses inútils; en segon lloc, convindria que recolzares el llit en
• Per composició.
una de les parets, i, en tercer lloc, caldria ordenar dins de
caixes tot el que tens a la prestatgeria. Ortografia
• En A s’usa la numeració i en B s’usen connectors d’ordre. 3 És > verb. Es > pronom. / Són > verb. Son > possessiu.
• RL. 4 Àmfora, èmfasi, amfibi.
Pàg. 153 Gramàtica
COMUNICACIÓ ORAL: UNES RECOMANACIONS 5 • Els amfitrions tenien moltes ganes de veure els amics. >
Comprensió oral RM: Quines ganes!
• Marc ha ficat un muntó de coses en la maleta. > RM:
1 a. Protecció solar. / d. Alimentació saludable.
Quantes coses!
2 B. 6
Pronom Funció Element que substitueix
3 • Fa un mes.
• Que s’haja tocat un gra. Hi CC de lloc en la mar
• Les pipes no, però el xocolate només es pot menjar de tant
El CD Marc
en tant si és pur.
Expressió oral S’ Reflexiu a si mateix
– Planificació. RL. «Com és possible que un

– Parlament. RO i RL. Ho CD objecte tan gran puga flotar
en la mar sense afonar-se?»
– Correcció. RL.
Li CI a Marc
Pàg. 155
COMPETÈNCIA LECTORA
Estira la llengua: Trau la llengua a Eivissa
A debat. RO.
RM: Eivissa hi ha dues llengües oficials: el català i el castellà. L’ús
Obtindre informació habitual del català és només del 25-30%, però cal tindre en
1 • Mes del viatge: juny. compte les peculiaritats demogràfiques de l’illa: un gran nombre
7 SOLUCIONS
de residents ni són d’allí i, a més, és una illa turística que rep visitants En la pràctica
d’arreu del món. El poc ús de l’eivissenc es troba, sobretot, en llocs Proposta de treball
com restaurants, bars, hotels, etc. Pel que fa a la toponímia, encara
que es manté en alguns llocs com ara Sa Caleta, la intenció és RL.
canviar-los i adaptar-los a la realitat turística, de manera que llocs Pàg. 160
com ara la platja d’En Bossa passaran a tindre un nom en una altra
GRAMÀTICA: EL TEXT: LA COHESIÓ
llengua, en aquest cas seria «Denbossa Beach». / RL.
Pàg. 157
• RM: Vol dir que està unit, que hi ha una bona vinculació.
COMUNICACIÓ ESCRITA: UN FULLET DE RECOMANACIONS Cohesió vol dir que les parts d’una cosa lliguen entre si.
– Planificació. RL. • RL.
– Redacció. RL i RG. • RM: Perquè compta amb diversos elements que cal que
– Correcció. RL. estiguen ben relacionats perquè el text tinga sentit.
Pàg. 158 Pàg. 162
VOCABULARI: LOCUCIONS I FRASES FETES Activitats
Connecta amb el tema 1 A > Adequació. / B > Cohesió. / C > Coherència.
• No. 2 Els pronoms díctics estan en negreta i la resta de pronoms,

subratllats.
• Significa ’burlar-se o enganyar algú’.
Primerament, cal que els adults supervisen la nostra
Pàg. 159
activitat en internet, xarxes socials o jocs en línia. Per tant,
Activitats els hem de permetre configurar els dispositius i les
1 – «ull de poll»: capes de l’epidermis superposades entre si aplicacions per a crear les barreres digitals que ens
que envaeixen capes dèrmiques per mitjà d’una arrel, proporcionaran seguretat. En segon lloc, has de tindre en
fonamentalment als dits dels peus. compte que l’altra persona encarregada de proporcionar-la
ets tu! Per exemple, no agregues persones que no coneixes
– «em feia veure les estrelles»: feia molt de mal.
ni xateges amb elles. Tampoc has d’enviar mai informació
– «en un tres i no res»: ràpidament.
sensible com la teua adreça ni, per descomptat, fotos o
– «a remulla»: dins de l’aigua.
vídeos compromesos. Finalment, si algú t’amenaça o et fa
2 • Portar cua: tindre conseqüències. sentir incòmode o incòmoda, conta-ho immediatament als
• Donar peixet: donar avantatge al jugador contrari perquè majors: ells sabran ajudar-te. En definitiva, la seguretat digital
pense que és millor i es confie i així guanyar-lo amb més depén tant de tu com dels altres. No te la jugues!
facilitat. RM:
• Caure del burro: adonar-se que s’estava en un error. Primerament ,cal que els adults supervisen la nostra
RM: activitat en internet, xarxes socials o jocs en línia.
Per tant , els hem de permetre configurar els dispositius
• El teu comportament a classe portarà cua.
i les aplicacions per a crear les barreres digitals que ens
• Has vist la partida d’escacs de Marta i Sofia? Marta li ha proporcionaran seguretat. En segon lloc , has de tindre
donat peixet i després l’ha apallissada. en compte que l’altra persona encarregada de
• Li ho he explicat vint voltes, però continua sense caure proporcionar-la ets tu! Per exemple , no agregues
del burro. persones que no coneixes ni xateges amb elles. Tampoc
3 RG i RM: has d’enviar mai informació sensible com la teua adreça
ni, per descomptat , fotos o vídeos compromesos.
Braç: allargar més el braç que la mànega; amb els braços
Finalment , si algú t’amenaça o et fa sentir incòmode
en ansa; amb els braços oberts...
o incòmoda, conta-ho immediatament als majors: ells
Cama: amb la cama en alt; amb la cua entre les cames; sabran ajudar-te. En definitiva , la seguretat digital depén
amb una cama damunt de l’altra... tant de tu com dels altres. No te la jugues!
Esquena: doblegar l’esquena, passar la mà a algú per
3 RM: Molts adults no tenen en compte els interessos ni les
l’esquena...
preocupacions dels joves. Per això, ens cal fer sentir la veu
4 A > Estar peix. / B > Partir peres. / C > Lligar els gossos amb i comprometre’ns.
llonganisses.
4 cohesió
5 – Jo crec que tard o d’hora se n’acabarà assabentant tot el
veïnat, perquè la meua veïna de tant en tant aguaita per
la finestra i el veí a tota hora està a la porta del carrer. connexió puntuació referència
– Si ho saben ells, a hores d’ara ja ho deu saber tot el barri.

Quina por que fan! oracional textual gramatical lèxica
5 • Fem: llandes, plàstics, residus. • Caminarem pel carrer principal.
• La retirada d’aquesta espècie. 3 Cals iaios. / Cal iaio. / Ca l’Anna. / Ca la metgessa. /
• Los, ne, els. Ca les tietes. / Ca l’obrer.
• Ajuntament > administració, consistori. / Visitants > usuaris 4 – els Ports: als Ports, dels Ports, pels Ports.
i usuàries, la població que els visita. / Posidònia > planta, – l’Alguer: a l’Alguer, de l’Alguer, per l’Alguer.
espècie vegetal. – El Escorial: a El Escorial, d’El Escorial, per El Escorial.
6 Una bona puntuació i l’ús de connectors oracionals No hi ha contracció ni quan el nom està en una altra
i connectors textuals. llengua (castellà en aquest cas) ni quan el nom comença
Pàg. 163 en vocal i s’ha d’apostrofar.
En la pràctica 5 Dissabte
Proposta de treball 1 11.00 Arribada a l’hotel d’Alfafar i instal·lació a les
habitacions.
• No m’han convidat a la festa. Per tant, no aniré a la festa. En 12.00 Trasllat al Palmar i passeig en barca per l’Albufera.
realitat, no tenia ganes d’anar a la festa. Tot i així, m’hauria Dinar i passeig pel poble.
agradat que m’oferiren anar a la festa. 19.00 Tornada a l’hotel i sopar.
• RM: No m’han convidat a la festa. Per tant, no hi aniré. En
Diumenge
realitat, no tenia ganes d’anar a la celebració. Tot i així,
11.00 Visita al Museu Comarcal de l’Horta Sud de Torrent.
m’hauria agradat que m’oferiren anar-hi.
Dinar.
Proposta de treball 2 17.00 Trasllat a Xirivella per a passejar pels horts i les
• Text B. alqueries del seu terme municipal, acompanyats
• M’he girat el turmell i tinc el peu fatal, així que [connector] he de de l’alcalde.
guardar repòs; per tant [connector], no podré anar a l’institut. 19.00 Tornada al punt d’origen.
Hi [pronom] tornaré d’ací a dues setmanes, si tot va bé. Per això Pàg. 165
[connector], necessite que em passes els deures que manes.
SITUACIÓ D’APRENENTATGE: EL VALENCIÀ VEN MOLT
A més a més [connector], hauré de fer l’examen més tard.
També cal destacar el bon ús dels signes de puntuació.
• RL. 1 RL.
Les llengües i els parlants 2 RL i RG.
• Romanés, portugués, gallec. Busquem solucions

• Català, castellà, francés, occità, italià, retoromànic, sard, 3 – Estatut dels consumidors i usuaris de la CV:
dàlmata, romanés. Article 8. Drets lingüístics.
• Filium > fill. / Noctem > nit. / Tabulam > taula. / Die lunis > 1. Els consumidors tenen dret a utilitzar qualsevol
dilluns. / Fenestram > finestra. de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
• Castellà: hijo, noche, mesa, lunes, ventana. 2. La Generalitat fomentarà l’ús del valencià en les
Francés: fils, nuit, table, lundi, fenêtre. relacions d’empreses i professionals amb consumidors.
Occità: hilh, net, taula, deluns, hièstra. Amb aquesta finalitat adoptarà mesures perquè les
Italià: figlio, notte, tavolo, lunedì, finestra. condicions generals dels contractes i les ofertes
Romanés: fiu, noapte, masa, luni, fereastra. comercials es faciliten també en valencià, especialment
Portugués: filho, noite, mesa, segunda-feira, janela. les relatives a serveis bàsics.
Gallec: fillo, noite, mesa, luns, fiestra. – Estatut d’autonomia valencià:
Les llengües romàniques, per grau de semblança, es divideixen Article 6
en dos grups. D’una banda: el català, l’italià, el francés i el 1. La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el
romanés. D’altra banda: el castellà, el portugués i el gallec. valencià.
Pàg. 164 2. L’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana,
igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de
ORTOGRAFIA: LA CONTRACCIÓ
l’Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los
1 El senyor dels anells. / La quimera d’or. / La volta al món en i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià.
80 dies. / L’illa del tresor. 3. La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dues
Contenen contraccions: El senyor dels anells, La volta al món llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal
en 80 dies i L’illa del tresor. d’assegurar-ne el coneixement.
4. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua
2 • La mare de l’alumne malalt és infermera.
llengua.
• A cals veïns hi ha molt de rebombori. 5. S’atorgarà especial protecció i respecte a la
• La mesura s’aplica als entorns laborals. recuperació del valencià.
7 SOLUCIONS
– Llei d’ús i ensenyament del valencià – Maltractament social > Aïllar la víctima del grup.
Article 17 2 – Adrián Campos:
Tots els ciutadans tenen el dret a expressar-se en valencià • Perfil de la víctima: homosexual, amb obesitat, amb una
en qualsevol reunió, així com a desplegar en valencià llurs autoestima baixa.
activitats professionals, mercantils, laborals, sindicals, • Tipus d’assetjament i mitjà a través del qual es produeix:
polítiques, religioses, recreatives i artístiques.
a l’escola comença amb agressió verbal a través
RL. d’insults per trets físics i per la condició sexual, després
4 i 5 RL. continuen les agressions físiques i amenaces de mort.
A l’institut van ser agressions físiques i psicològiques.
Pàg. 166
• Desenllaç: traumes, ha escrit un llibre sobre
LITERATURA: LA LITERATURA QUE ENAMORA l’assetjament escolar.
En la pantalla – Arkano:
• A. L’amor dura per sempre. / B. L’amor ha de ser sacrifici. • Perfil de la víctima: baixa autoestima, pensava que el
• RL. que li passava era el que es mereixia.
Pàg. 168 • Tipus d’assetjament i mitjà a través del qual es produeix:
agressions físiques, agressions verbals.
El clàssic
• Desenllaç: va començar a rapejar, fins i tot es va ajuntar
• – No té cap experiència en l’amor, el que sap ho ha aprés amb els que havien sigut els seus agressors i també va
en la literatura.
agredir altra gent per a sentir-se part del grup.
– RM: Pensa que és una bajanada i que la gent que
– Laura:
l’experimenta mostra comportaments malatisos.
• Perfil de la víctima: alegre, empàtica...
• S’hi fa referència al furor amoris: irritabilitat, no es menja,
no es dorm... • Tipus d’assetjament i mitjà a través del qual es produeix:
RL. agressions verbals, físiques i psicològiques.
• Desenllaç: denúncia, canvi de centre de la víctima i canvi
• RL.
en la forma de ser de la víctima.
Pàg. 169
– Óscar Onrubia:
Tast de textos • Perfil de la persona assetjadora: peus i cames amputades
1 Intenta desmuntar el mite de la mitja taronja: «Però a mi no per una malaltia, agressiu, sense remordiments, insegur.
m’agrada pensar que tenim un destí, una mitja taronja que • Tipus d’assetjament i mitjà a través del qual es produeix:
ens espera i que lalalaaa, tot serà perfecte…», «I ara no deixa violència verbal i física.
de quedar amb tios perquè, és clar, està convençuda que
• Desenllaç: reinserció total, juga a bàsquet de forma
només és la meitat d’una fruita. I ser una meitat no mola»...
professional.
2 RM: Invitació de la veu poètica a parlar d’amor.
– Iñaki Zubizarreta
3 RM: Metàfora: «tresor de demà», «ens empresonen».
• Perfil de la víctima: diferent de la resta perquè era molt
4 «perquè ens empresonen amb lligam més fi». alt, sensible, tímid.
Captivat. / RL. • Tipus d’assetjament i mitjà a través del qual es produeix:
Pàg. 170 violència física, humiliacions.
• Desenllaç: intent de suïcidi de menut, dos dies en coma
Activitats
per una de les agressions, de major jugador de bàsquet
5 Foedus amoris, ja que parla d’un amor per sempre, fins que
professional.
siguen vells.
– Lucía:
6 Furor amoris i foedus amoris.
• Perfil de la víctima: amorosa, solidària, alegre, amb
7 a 9 RL. sobrepés.
Pàg. 171 • Tipus d’assetjament i mitjà a través del qual es produeix:
agressions verbals i físiques, en persona i per internet.
SITUACIÓ D’APRENENTATGE. SUPERPODERS LITERARIS
CONTRA L’ASSETJAMENT (Part 1) • Desenllaç: es va suïcidar.
Investiguem les necessitats – Miquel Montoro:

• Perfil de la víctima: sobrepés, alegre.
1 RM:
– Maltractament físic > Espentes, puntellons, punyades, • Tipus d’assetjament i mitjà a través del qual es produeix:
agressions amb objectes, etc. insults.
– Maltractament psicològic > Present en totes les formes • Desenllaç: ho va contar als pares i a la germana, es va
de maltractament > Insults, malnoms, etc. enfrontar als companys.
Busquem solucions RM: Caldria que em donares la mà per a anar per la riba /
Per què no em dones la mà i arreceres la galta [...]? / [...]
3 No sempre.
i convindria que no temeres ningú. / Si jo fora de tu em
4 RM: donaria la mà per a anar per la riba.
– Mètode Pikas: s’intenta, d’una manera guiada, que totes
2 L’imperatiu en totes les ordres, excepte en la negativa,
les persones, tant les directament implicades (víctima i
en la qual s’ha usat el subjuntiu.
agressor) com les espectadores, prenguen consciència
de la situació i participen en la seua solució. Doneu-me la mà que anirem per la riba / Doneu-me la mà
– Projecte Kiva: és un programa desenvolupat pel Ministeri i arrecereu la galta / [...] i no temeu ningú. / Doneu-me
la mà que anirem per la riba.
d’Educació de Finlàndia i que es basa a previndre
l’assetjament abans que ocórrega. Es tracta d’ensenyar 3 Donar-se el bec.
els alumnes a ser empàtics i respectuosos, a més 4 RM: Posar mà, tindre mà, parar la mà...
d’ensenyar-los què han de fer en cas de presenciar
5 La veu poètica transmet la imatge d’un amor mariner relaxat.
un cas d’assetjament per a parar-lo.
De fet, l’escena amorosa se situa en un ambient marítim.
RL.
A més, l’entorn harmoniós i en calma contribueix a la
5 a. Vertader. / b. Fals. / c. Vertader. / d. Vertader. sensació d’un amor tranquil. No obstant això, els tipus
de versos i la distribució poden donar sensació de desordre
6 L’AEPAE és l’Associació Espanyola per a la Prevenció de
o caos, però més aviat pretenen imitar el moviment de les
l’Assetjament Escolar, des de la qual s’ha impulsat un pla
ones del mar.
contra l’assetjament escolar amb la finalitat de millorar la
convivència entre els alumnes i de combatre’l. / RL. 6 • Descansarem a l’ombra de les palmeres.
• El poeta no es refereix al iode del mar.
Pàg. 173
• Els amants passegen pel litoral.
7 Del.
1 «Dona’m la mà que anirem per la riba» / «Dona’m la mà i
arrecera la galta»/ «[...] i no temis ningú.» / «Dona’m la mà 8 b.
que anirem per la riba.» 9 a 11 RL.
8 SOLUCIONS
ATENCIÓ
Pàg. 175 – Parlament. RO i RL.

LA LLENGUA PER A COMPARTIR – Correcció. RL.
RL i RO. Pàg. 179
LA LLENGUA PER A CREAR COMPETÈNCIA LECTORA
RL i RG. A debat. RO.
LA LLENGUA PER A INFORMAR Obtindre informació
RM: 1 • Hi ha quinze pisos i l’habiten vora 50 persones.

Aclarir > desmentiment de notícia falsa. • L’espai comú fa referència a les zones que comparteixen
Anunciar > pluges intenses. tots els pisos, que no són privatives d’un sol propietari.
Assenyalar > les virtuts d’algú. Per exemple: les escales, els replanells, l’ascensor, el portal
Comunicar > canvi d’horaris. i una xicoteta habitació que hi ha al baix.
Confirmar > una cita. • Lola és la presidenta de la comunitat de veïns i la seua
Declarar > festes. tasca és preocupar-se pel benestar dels veïns, coordinar
Destacar > una obra artística. la vida veïnal i vetlar perquè es complisquen les normes
Expressar > un sentiment. de convivència.
Informar > brot víric. 2 Recull 8 cartellets.
Lamentar > defunció.
Manifestar > manifestacions polèmiques. Les cometes.
Matisar > una opinió. Integrar i interpretar la informació
Puntualitzar > una intervenció. 3 Un veí, ja que usa el plural quan parla de la comunitat de
Transmetre > bons costums. veïns.
Pàg. 176 4 C.
COMUNICACIÓ: ENS COMUNIQUEM PER DONAR UN AVÍS 5 RM:
En la pràctica – No llanceu coses als pisos de baix.
– No pugeu a l’ascensor si feu olor de suor.
Proposta de treball – No deixeu que els vostres gossos pixen a l’escala.
• Caldria destacar més l’encapçalament. Faria servir la lletra – No espolseu les catifes per les finestres.
majúscula. – No discutiu cridant.
– No feu sorolls durant l’hora de la migdiada.
• Hi falten el lloc i la data.
– No poseu reggaeton a tota castanya.
• Caldria precisar: lloc, preu de les taxes. – No toqueu els timbres per a molestar.
Caldria afegir: termini, horari.
6 RM: Lola és tradicional perquè posa les notes en paper i no
• No, ja que la informació ha de ser clara i detallada.
vol tindre grup de WhatsApp, però és innovadora perquè els
Pàg. 177 missatges que escriu són graciosos.
COMUNICACIÓ ORAL: UN AVÍS Reflexionar i valorar
Comprensió oral 7 RM: Lola és molt original perquè usa l’humor i la ironia per a
escriure els seus missatges i captar l’atenció dels veïns i les
1 B.
veïnes, als quals els fa molta gràcia la forma d’exercir la

Observacions: La resposta s’haurà de deduir mitjançant la presidència que té Lola.
informació que es dona per megafonia sobre l’horari previst 8 i 9 RL.
inicialment per al vol i alhora la informació que aporta el
coordinador sobre el temps que tardarà a millorar la situació Pàg. 180
metreorològica. Comentari de text. RL.
2 La megafonia de l’aeroport, el parlament del coordinador Lèxic
i un reel d’Instagram. 1 RM: Hi ha uns veïns que alcen la veu quan discuteixen i uns
3 • Els estudiants no poden moure’s de l’àrea d’espera de altres veïns que armen escàndol quan posen la música
l’aeroport fins que els donen més informació. alta.
• Neus i Andreu s’asseuen a terra. 2 Ascensor, timbre, finca, pisos, espai comú, escales,
replanells, portal, habitació, comptadors de la llum, catifes,
• Andreu sap, per experiència, que passarà fam. finestra. / RM: portes, façana, parets...
4 Neus: positiva, idealista. / Andreu: sensat, responsable. Ortografia
Expressió oral 3 • Lola es preocupa pel benestar del veïnat. > Hi ha
– Planificació. RL. contracció perquè és «per» + «el».
• S’han queixat d’olors a l’ascensor i pipí a l’escala. > No hi 4 Cal copiar: cassolada, bretxa salarial, sostre de vidre, drons,
ha contracció perquè l’article s’apostrofa amb la paraula reproducció en temps real, Facebook.
que va darrere, ja que comença per vocal.
Cal encerclar: cassolada, bretxa salarial, sostre de vidre.
• La presidenta ha penjat un cartell a la porta de l’ascensor.
RL.
> No hi ha contracció perquè l’article s’apostrofa amb
la paraula que va darrere, ja que comença per vocal. En la pràctica
4 En els dos casos cal marcar que no hi ha diftong, però en veí Proposta de treball
es marca amb un accent perquè pot seguir les normes • Coronacrisi, covidivorcis, coronadó, policies de balcó, pic,
d’accentuació i veïnat du dièresi perquè no es pot accentuar aplanat la corba, grups bombolla, teleconcerts, teleclasses,
d’acord amb les regles d’accentuació. rastrejadors, viricides, confinaments, escalades, onades,
Gramàtica covidians, covidianes, nova normalitat, pandemistes.
5 a. Referència gramatical. / b. Referència lèxica. • Formals: covidivorcis, coronadó, teleconcerts, teleclasses,
viricida, covidians, covidianes, pandemista.
6 RM: No som una comunitat veïnal massa gran; de fet, a la Semàntics: policies de balcó, pic, aplanat la corba, grups bombolla,
nostra finca hi ha quinze pisos i per això devem ser al
rastrejadors, confinaments, escalades, onades, nova normalitat.
voltant de 50 persones les que hi vivim. Com que hi ha
• RL.
famílies de tot tipus, necessitem una certa organització per a
conviure i compartir l’espai comú, és a dir: les escales, els • RL.
replanells, l’ascensor, el portal i una xicoteta habitació que hi • RL.
ha al baix, on algunes persones guarden les bicicletes, però
Pàg. 184
principalment serveix per a deixar-hi els productes de neteja.
GRAMÀTICA: EL TEXT: L’ADEQUACIÓ
7 El pronom hi substitueix «a fer un grup de WhatsApp».
Estira la llengua: Benvolguts veïns... i benvolgudes veïnes
• RM: Sí, cal que ens adeqüem a la situació.
RM: Usar una paraula col·lectiva com ara veïnat...
• No. RM: Perquè la relació és diferent i la situació en què ens
Pàg. 181 relacionem també ho és.
COMUNICACIÓ ESCRITA: UN COMUNICAT Pàg. 186
– Planificació. RL. Activitats
– Redacció. RL. 1 A: paraules abreujades, exclamacions, diminutius.
– Correcció. RL. B: tractament de vós, vocabulari culte, text escrit i preparat.
Pàg. 182 A: registre informal. / B: registre formal.
VOCABULARI: ELS NEOLOGISMES 2 No és un text adequat, ja que la relació entre l’emissor

i el receptor és acadèmica i no de familiaritat; a més, la
situació comunicativa es produeix en un centre escolar
• No. i hauria de tindre un registre estàndard.
• RL. RM: Benvolgudes i benvolguts alumnes,
• RL. La festa de final de curs se celebrarà la setmana que ve.
Pàg. 183 Qui hi vulga anar, que ho faça saber al tutor o a la tutora.
Activitats Si hi voleu actuar, apunteu-vos en el full que hi ha

a la consergeria.
1 d.
Adeu.
Xopsuei > importació de paraules d’altres llengües; baguet
3 a. Vós, ja que es tracta d’una situació comunicativa formal.
> importació de paraules d’altres llengües; agroturisme >
b. Tu, ja que és un registre informal.
composició; mil·lennistes > derivació; mileuristes >
c. Vosté, ja que es parla amb una persona gran i, a més,
composició i derivació; empoderament > composició
no hi ha una relació de familiaritat.
i derivació.
RM:
2 A: caputxino. / B: wifi. / C: ciclisme de sala. / D: surf de rem. a. Senyor Tomeu.
3 RM: Twiter: piulada, repiulada, ordinadors. / YouTube: b. Ei, tia, saps què?
seguidors, youtubers. / Instagram: instagramers, c. Perdone.
influenciador o influenciadora. / Facebook: amics, xat, 4 – Text de Joanot Martorell > Tractament de vós (us,
m’agrada, etiqueta. manifesteu, sentiu, us, demaneu, vostre).
RL i RO. – Text de M. Carmen Roca > Tractament de tu (vas) i de vosté
RL. (diu).
8 SOLUCIONS
ATENCIÓ
5 Serien inacceptables en els contextos formals, ja que en Les llengües i els parlants
aquests contextos cal usar formes normatives. • – Naix entre els segles viii i x.
A. Ha d’omplir el formulari perquè li permeten l’accés – Entre 77 i 83.
al web. / B. Ai, bonica, per què penses tant les coses? – No.
Deixa’t de bestieses. – RM: No, ja que fa molts més anys que es va crear la llengua
i ningú pot saber com s’ha viscut d’una altra forma.
6 És més objectiu el text A. / El text A seria més adequat en un
context formal i el text B, en un d’informal. • Rebuig a la varietat estàndard.
• No, no ho són, ja que en els dos casos s’usen paraules no
Pàg. 187
normatives com ara «lao» (per «lado») i «u» (en lloc de «you»).
En la pràctica
• RM: Li diria que hi ha diversos registres (formal i informal),
Proposta de treball 1 i que la varietat que aprenem a l’escola és l’estàndard, que
• RM: Honorable senyor conseller de Transports, afavoreix la comunicació ja que elimina els aspectes més
col·loquials de la llengua. Aquest fenomen, a més, no només
Soc Martina Llopis i li escric perquè els trens que haurien de
passa en la nostra llengua sinó en d’altres.
passar per la meua localitat no compleixen l’horari de pas i
moltes vegades se’n suprimeixen sense avisar. Aquest fet em Pàg. 188
suposa un gran problema perquè necessite aquest mitjà de ORTOGRAFIA: GRAFIES PER A ADAPTAR NEOLOGISMES
transport per a anar a l’institut que es troba a la ciutat del
1 Bytes, lipdub, playback, off the record, copyright.
costat. Malauradament, no tinc cap altra alternativa per
a anar-hi, perquè els meus pares treballen i no m’hi poden Se sap perquè són paraules que contenen grafies que no
dur amb cotxe, i l’opció d’anar caminant durant una hora són habituals en la nostra llengua.
i creuar una carretera molt perillosa és inviable. 2 • La «s» seguida de consonant s’adapta com a «es» + consonant.
Com a conseller de Transport que és, li pregue que implante • La combinació «ou» s’adapta com a «u».
mesures que solucionen aquests fets, ja que el dret a l’educació • La combinació «ie» s’adapta com a «i».
és un dret bàsic al qual no podré accedir si no s’arreglen els
• La combinació «oo» s’adapta com a «u».
problemes dels trens que haurien de passar pel meu poble.
• La combinació «ee» s’adapta com a «i».
Espere la seua resposta.
• La combinació «ea» s’adapta com a «i».
Atentament,
Martina Llopis
3 parking > pàrquing / rugby > rugbi / flow > flou / shoot > xut
/ shampoo > xampú / scooter > escúter / kaki > caqui / stock
• RM: Ei, tia, saps que hui el tren ha tornat a no complir l’horari > estoc.
de pas pel poble? I, espera, que n’han suprimit un altre. Sort
Pàrquing: canvi de la «ki» per «qui» i accentuació segons
que aquest últim no m’afecta!
les normes.
El problema és que faré tard a l’institut i sempre estic igual. I els
Rugbi: canvi de la «y» per «i».
meus pares no poden dur-m’hi perquè estan treballant. I tampoc
Flou: canvi de «ow» per «ou».
m’abelleix jugar-me la vida caminant una hora i creuant una
Xut: canvi de «sh» per «x» i canvi de «oo» per «u».
carretera perillosíssima.
Xampú: canvi de «sh» per «x», «oo» per «u» i accentuació
• – El propòsit o la intenció del primer text és avisar dels segons les normes.
problemes de la línia i demanar que se solucionen; el del
Escúter: canvi de «sc» per «esc», canvi de «oo» per «u»
segon text és queixar-se i desfogar-se.
i accentuació segons les normes.
– Pel que fa al destinatari, en el primer cas es tracta d’una Caqui: canvi de «ka» per «ca» i de «ki» per «qui».
persona desconeguda i amb un càrrec públic; mentre que, Estoc: canvi de «st» per «est» i canvi se «ck» per «c».
en el segon cas, es tracta d’una amiga amb qui es té una
4 A. Kiwi > quiui. / B. Kebab > quebab. / C. Sushi > suxi.
relació de familiaritat.
– El canal o el mitjà en el primer text és un correu electrònic, 5 a. bíter, còctel.
l’equivalent a una carta formal en aquest cas; mentre que el b. tiquets, bàsquet.
segon text són missatges de WhatsApp, totalment informals. c. pòsters, futbol.
Proposta de treball 2 d. tàndem, aeròbic.
• Es tracta d’un missatge totalment informal, entre amics, per Bitter, cocktail, ticket, basket, poster, football, tandem,
aquesta raó hi ha incorreccions, paraules escurçades, ús aerobics. / Han canviat més còctel i futbol, ja que hi ha
d’emoticones, ús de signes d’exclamació... La finalitat del text hagut adaptacions de diverses lletres o conjunts de lletres.
és transmetre les sensacions que s’han viscut en un moment Pàg. 189
determinat.
SITUACIÓ D’APRENENTATGE: EL VALENCIÀ VEN MOLT (Part 2)
• RM: Benvolguda Mònica,
Soc Violeta, de 2n de l’ESO, i t’escric perquè hui a l’institut ha Tasca 1. Busquem fonts i les interpretem
passat un fet molt greu que m’ha deixat bocabadada. 1 • L’Optimot i el Termcat.
• En el Termcat. 5 c.
• En el Termcat.
6 Sí, es podria considerar literatura de viatges psicològica.
2 Són correctes B, C i F. Metafòric.
Perquè figura la llengua entre claudàtors i ja sabem que és 7 RL.
un estrangerisme en el Termcat. En el DNV, a més, també
figuren directament en cursiva. Pàg. 194
Tasca 2. Trobem equivalències Activitats
3 RL. 8 Autor: Jon Krakauer.

Procedència: Brooklyn (EUA).
4 • En minúscula.
Any de naixement: 1954.
• núm. (o també: n.). Professió: periodista, escriptor i muntanyenc.
• a/e. Publicacions: Cap a terres salvatges, la col·lecció Krakauer
• c. o c/; av.; pl.; h essencial...
Pàg. 190 9 Adopta una forma de viatges de literatura personal, com bé
LITERATURA: LA LITERATURA PER A VIATJAR ho mostren exemples com ara «Quan vaig planificar
l’aventura», «La meua ment», «li vaig confessar»...
En la pantalla
10 RG.
•
El viatge és una excusa 11 RL.
El viatge és el centre
per a contar altres 12 RM: «una població no massa gran, elegant i molt cuidada»,
de la trama
històries «Així doncs, vaig fer un llarg viatge», «La llum del sol
llambrejava en les ones»...
Sota el sol de la Toscana
Destinació Marràqueix Cowboys 13 RL.
Una habitació amb vistes Es tracta d’escriptors del segle xx que es van caracteritzar
per qüestionar el sentit de la vida.
• Sota el sol de la Toscana > la Toscana; Destinació Marràqueix > Pàg. 195
Marràqueix; Cowboys > Montana; Una habitació amb vistes >
Florència i Anglaterra. SITUACIÓ D’APRENENTATGE. SUPERPODERS LITERARIS
CONTRA L’ASSETJAMENT (Part 2)
• RL.
Tasca 1. Investiguem en la literatura
Pàg. 192
El clàssic
1 Motxilles; Pim! Pam! Pum!; Una cançó de molt lluny; Invisible;
La por que no s’acaba mai; El meu amic extraterrestre; Si no
• Aventures. em desperto; Orelles de papallona.
És una tercera persona que no fa reflexions ni dona opinions RM: Subnormal, Què li passa a Elna?, Wonder...
personals.
2 – Fins a 7 anys: El meu amic extraterrestre; Orelles de papallona.
• Visiten l’Índia. / RG.
• Religió: hindú. – De 7 a 9 anys: Pim Pam Pum!; Motxilles.
Tipus de temples: pagodes. – De 10 a 12 anys: Una cançó de molt lluny; Si no em desperto.
Costums: anar descalç dins dels temples, viatjar en elefant... – Més de 13 anys: La por que no s’acaba mai; Si no em desperto.
Vestits: babutxes.
– Més de 15 anys: Invisible.
Pàg. 193
3 RL.
Tast de textos
Tasca 2. Preparem les activitats
1 b. Cal saber la llengua del lloc que es visita. / d. Està bé fer-se
4 RL.
acompanyar d’un guia.
5 • Preparar una introducció de l’obra que es treballarà. >
2 •
Quadern de bitàcola.
Club de lectura.
• RM: Perquè hi ha persones, moviment, coses a observar,
• Elaborar un guió en què s’indique escenografia i diàleg
vida...
en cada cas. > Vídeo de TikTok.
3 • RL.
• Formular diverses preguntes que puguen animar el debat.
4 Destinació: Ítaca. > Cinefòrum escolar.
Situació: Troia. • Pensar eslògans i imatges impactants. > Cartells per al
Personatges literaris amb la mateixa destinació: Ulisses/ centre.
Odisseu.
6 RL.
8 SOLUCIONS
ATENCIÓ
Pàg. 197 • És un tractament de vosaltres. / RM: Els assegure que

no hi ha dignitat en el fet de seure als graons d’una casa
de te i llevar-se amb esforç unes sabates fangoses. I és
1 RM: AVÍS impossible resultar fi si un camina amb els calcetins sobre
A la clientela de la casa de te un terra polit com un espill i una jove primorosa els
Heu de llevar-vos les sabates per a accedir al local. pregunta on volen dinar. Si passen per aquesta situació,
RM: Indicatiu, tercera persona del plural. porten almenys un parell de sabatilles boniques, que
RM: AVÍS siguen de pell brodada o de seda, però no es queden
A la clientela de la casa de te com jo amb un calcetí amb un solsit al taló mentre parlen
L’empresa comunica que s’ha d’accedir al local sense amb una geisha.
sabates. • En el text es fa servir un registre estàndard, adequat per a
Impersonal. un públic molt heterogeni. Es tracta d’una varietat que es
troba entre el registre massa formal, que sol incloure
2 «Geisha», es tracta d’una paraula adoptada i per això figura
molta terminologia, i el registre informal, propi d’àmbits
en el text en cursiva.
privats, que sol contindre vulgarismes, barbarismes, lèxic
3 RM: flash, zoom, file, autochrome, autofocus, download, molt vague.
self-portrait...
RM: Ei, col·lega, ja et dic jo que et quedes xafat si t’estàs
RM: flash: flaix./ zoom: zoom. / file: arxiu. /autochrome: als escalons d’una casa de te i et lleves fent mans
autocrom. / autofocus: autofocus. / download: baixar. / i mànigues unes sabates plenes de merda.
self-portrait: autoretrat.
6 A la personal, ja que hi ha un narrador en primera persona
M: flaix: importació de paraules. / zoom: importació de
R
que ens dona la seua opinió sobre els fets que viu.
paraules. / arxiu: neologisme semàntic. / autocrom:
composició. / autofocus: composició. / baixar: neologisme RL.
semàntic. / autoretrat: composició. 7 RG.
4 Flaix: canvi de sh per ix. / zoom: paraula adoptada. 8 Nasagaski.
5 • En el primer paràgraf s’usa un temps passat. En l’últim Situació al Japó: al nord-est de l’illa de Kyushu.
paràgraf, el present. Geografia física: està en una illa.
Monuments principals: un temple.
RM: Opinions personals, visites detallades...
9 SOLUCIONS
EN MANS EXPERTES
Pàg. 199 – Parlament. RO i RL.

LA LLENGUA PER A COMPARTIR – Correcció. RL.
Pàg. 203
• RL i RO.
La situació. COMPETÈNCIA LECTORA
• RL i RO. A debat. RO.

Obtindre informació
1 a. Marta fa una conferència a la sala multiusos de l’institut
RL i RG.
sobre alimentació.
LA LLENGUA PER A FER CONFERÈNCIES b. L’alumnat aconsegueix relaxar-se i entendre la broma
RL i RO. quan Marta projecta en la pantalla una palmera de
bservacions: Feu-los notar que tot i que aquests gèneres
O xocolate.
comparteixen el fet de ser oralitzats i especialitzats, també tenen c. Marta es pregunta què han menjat els estudiants per a
diferències. Per exemple, tots els gèneres s’exposen de manera esmorzar.
individual excepte la taula redona, el debat i el taller, que estan 2 – Greixos saturats: hamburguesa.
concebuts per a fer-ho col·lectivament. A més, hi ha gèneres, – Precuinats: pizza.
com ara el pòster, en què es fa necessari un suport visual i gràfic – Dolços: dònut, palmera de xocolate.
per a dur a terme la intervenció. D’altra banda, hi ha gèneres que
3 B i C.
demanen la implicació i la participació del públic, per exemple el
taller. El C.
Pàg. 200 Integrar i interpretar la informació

4
COMUNICACIÓ: ENS COMUNIQUEM PER FER Propietats
Aliment Propietats reals
CONFERÈNCIES falses
En la pràctica Tomaca Mata les Aporta fibra, minerals

natural neurones. i vitamines.
Proposta de treball
• Què és la utopia? > Just al principi, abans de començar el text. Llentilles Debilita Aporten hidrats de
l’organisme. carboni, proteïna i
Penseu que és possible? > En acabar d’explicar el que seria
fibra, i molt poc greix.
una societat utòpica. Ho enteneu? > En acabar d’aclarir el Són riques en ferro,
concepte de distopia. zinc, fòsfor, calci,
• Utopia, neologisme, homogeneïtzada, distopia. magnesi i vitamines
del grup B.
• RM: Construccions impersonals: Es tracta d’una, es popularitza.
Fruita No aporta Són indispensables
• RL i RO. les vitamines per a la salut gràcies
Pàg. 201 necessàries a l’alt contingut en
vitamines, minerals,
COMUNICACIÓ ORAL: UNA CONFERÈNCIA fibra i antioxidants.
Comprensió oral Peix No afavoreix el El peix té un alt
1 • Títol del congrés: Primer Congrés de Salut i Benestar desenvolupament percentatge de
normal del cos proteïnes, greixos
a l’Institut.
humà. rics en àcids grassos
• Conferenciant: Dra. Betlem Sellés. insaturats (omega
• Estudis: llicenciada en Medicina per la Universitat 3), que regulen els
de València i doctora en Psicologia per la Universitat nivells de colesterol
i disminueixen el
Complutense de Madrid.
risc de malalties
2 1. Pressions estètiques en el passat i en l’antiguitat. cardiovasculars. És
una bona font de
2. Estadístiques de persones afectades.
iode, ferro, magnesi,
3. Definició i efectes dels trastorns. calci, vitamines i sals
Tractament de les persones afectades. minerals. Enforteix
els ossos i ajuda
3 – Anorèxia: pell groguenca, depressió. al creixement i
– Bulímia: gingivitis, bosses als ulls. desenvolupament.
– Vigorèxia: lesions articulars, risc d’infart.
5 Ironia.
Expressió oral La ironia consisteix a dir el contrari del que es vol dir en
– Planificació. RL. realitat.
9 SOLUCIONS
EN MANS EXPERTES
Reflexionar i valorar – Redacció. RL.

6 RL. – Correcció. RL.
Pàg. 204 Pàg. 206
Comentari de text. RL. VOCABULARI: LES PARAULES D’ALTRES LLENGÜES

Lèxic Connecta amb el tema
1 Hamburguesa > s’ha adaptat a partir de hamburger. / Pizza > • RL.
s’ha adoptat. / Dònut > s’ha adaptat amb l’accentuació. • Del Japó.
Forma apocopada: fotografies (fotos), bolígraf (boli). • RL.
2 RM: Pàg. 207
– Fruita: tomaca, oliva, poma, pinya.
Activitats
– Peix: lluç, tonyina.
– Verdura: espinacs. 1 Tasta els nostres croissants de mozzarella i el púding
amb quètxup, ideals per a un esmorzar dinar. Eixida 15
Ortografia
del bypass.
3 En hamburguesa i en dònut, ja que a la primera paraula s’ha
Mots adaptats: púding, quètxup.
afegit una terminació pròpia i a la segona s’han aplicat les
Manlleus no adaptats: croissants, mozzarella i bypass.
normes d’accentuació pròpies.
Calcs: esmorzar dinar.
4 Cursiva > en l’acotació. / Redona > en el parlament. /
2 Ei, m’acompanyes al centre comercial? He vist una
Versaleta > en el nom del personatge.
americana i uns pantalons curts que m’encanten. També
Gramàtica
voldria una gavardina i unes botes d’aigua per al viatge.
5 RM:
3 Sandwich > sandvitx / sàndwitx. / Pearcing > pírcing. / Disc
Díctics Díctics Jockey > discjòquei. / Spoiler > espòiler.
Díctics personals
espacials temporals
RL.
ací hui esteu, em, dic, m’, 4 A. Entrepà de salsitxa de Frankfurt. / B. Moc. / C. Nyoqui. /
encantaria, tractem,
D. Hàmster.
us, puga, estic, -vos,
jo, sé, vosaltres, En la pràctica
esteu. Proposta de treball
RL i RG.
6 Segueix un registre estàndard, ja que barreja un estil més
formal amb algunes intervencions més informals. Pàg. 208
«Bon dia, com esteu?»; «Vosaltres... esteu ací per obligació. GRAMÀTICA: EL TEXT: LA COHERÈNCIA
Ho sé»; «Supose que us han explicat de què va hui la cosa, Connecta amb el tema
no?»; «No, no, no em mireu així»; «O pitjor: una poma!!! O
• RM: Perquè mesclen informació, no l’organitzen bé...
pitjor: pinya tallada!!! Això és una bomba per als vostres
estómacs!!!». • RL.
Estira la llengua: Menjar en altres llengües • RL.
– Valencià: hamburguesa, pizza, dònut, tomaca, llentilles, Pàg. 210

macarrons, espinacs, lluç, formatge, pa integral, tonyina, olives, Activitats
poma, pinya, palmera de xocolate. / RG.
1 El tema i la informació.
– Castellà: hamburguesa, pizza, dónut, tomate, lentejas,
macarrones, espinacas, merluza, queso, pan integral, atún,
2 – Cada generació té uns gustos particulars pel que fa al
aceitunas, manzana, piña, palmera de chocolate. / RG. consum televisiu. En el cas dels joves i les joves, segons
un estudi publicat recentment, les sèries de misteri i terror
– Anglés: hamburger, pizza, donut, tomato, lentils, macaroni,
semblen ser els gèneres preferits actualment. > Camps
spinach, hake, cheese, wheat bread, tuna, olives, apple,
lèxics: generació-joves; consum televisiu-sèries de misteri-
pineapple, chocolate palm. / RG.
sèries de terror-gèneres. > Matèria: televisió.
– Una altra llengua: RL i RG. – L’adolescència és un període de formació del caràcter de
l’individu. Si bé la personalitat pot patir canvis, és en
Pàg. 205
aquesta etapa on comença la maduració de la persona
COMUNICACIÓ ESCRITA: UN RESUM D’UN ARTICLE i s’estableixen les bases de la seua manera de ser
CIENTÍFIC individual. > Camps lèxics: adolescència-període-etapa-
– Planificació. RL. maduració. > Matèria: psicologia.
– El compromís polític en la joventut sembla trobar-se netes. Per contra, el principal inconvenient és que necessiten
en mínims històrics. Els joves i les joves manifesten grans instal·lacions i, consegüentment, afecten el paisatge ja
preocupació per temes com el canvi climàtic o la que perjudiquen la flora i la fauna.
discriminació, però no se senten representats pels resum, les energies renovables són una aposta de futur
En
mecanismes de participació. > Camps lèxics: compromís amb la qual es vol millorar la vida en general.
polític-mecanismes de participació. > Matèria: política.
• Es tracta d’un text expositiu i argumentatiu.
3 Els gustos televisius. / La formació de la personalitat. /
Les llengües i els parlants
La participació política.
• RL.
4 en la joventut, ja que els tres textos tracten dels joves.
• RL.
5 Rellevància: no tota la informació és necessària per a
• RL.
comprendre el sentit del text.
• L’anglés, ja que només canvia la forma del subjecte.
Completesa: falten etapes del desenvolupament humà.
• RL.
Coherència interna: hi ha informació que es contradiu.
Pàg. 212
Caldria eliminar tota l’última oració a partir de «La veritat
és que hi ha persones...» perquè no té relació amb el tema ORTOGRAFIA: L’ÚS DE LA H
que s’explica i caldria afegir-hi la resta d’etapes de la vida. 1 humitat – humà – història – heroi.
6 coherència 2 a. Hivern. / b. Orfe. / c. Harmonia. / d. Coet.
3 RM: Ei, hui he vist com Josep ha jugat a futbol! No sabia que
tema informació ho feia i he pensat: oh, que bon porter! Pensava que
preferiria els escacs o anar a robòtica, amb Maria. Ah, per
camps selecció organització cert, si pots, demà passaré per ta casa un moment, que t’he
de dur unes bosses de roba.
semàntics
rellevància coherència progressió organització 4 – Aquesta nit hem tingut un èxit impressionant.
interna – El cambrer sempre em recomana el més bo.
completesa interna externa – Em sembla que hem de tornar cap a casa.
7 Hi ha un text expositiu i un text narratiu. 5 Cal encerclar: ehem!; ha, ha, ha!; hàndicap.
Text 1: L’educació física és molt més que l’esport: comprén 6 La història de l’orxata
tot allò que té relació amb l’ús del cos, com ara qualsevol La història de l’orxata es remunta bàsicament a la història de
activitat motora o la higiene postural. Per tant, és essencial la xufa, ja que l’orxata és una beguda on l’element principal
en el desenvolupament humà i constitueix un element clau és la xufa, un tubercle molt típic de l’horta valenciana, alhora
del sistema educatiu. que un menjar deliciós. La xufa va arribar a la península
> Tipus de text: exposició. Ibèrica quan hi va haver la invasió dels àrabs, i van
Text 2: Marta va detectar la pilota en la distància i va córrer transportar part dels seus cultius a l’Horta Nord de València
en aquella direcció. Malauradament, una jugadora des del Sudan, on van veure que les condicions
contrincant havia tingut la mateixa idea. La col·lisió climatològiques eren les òptimes: un clima suau, molta
semblava imminent, però Marta va traure les últimes humitat i el terreny amb una textura sorrenca ideal. Des
forces i va accelerar en el darrer segon, va agafar la pilota d’aleshores, el tubercle de la xufa ha estat molt present i ha
i s’escapà immediatament per la banda. El joc era seu! aconseguit crear unes de les millors orxates del món.
> Tipus de text: narració. Pàg. 213
Pàg. 211
SITUACIÓ D’APRENENTATGE: EL VALENCIÀ VEN MOLT
En la pràctica
Proposta de treball 1 1 a 3 RL.
• Presenta més coherència l’esquema B, ja que els avantatges
Avaluació
i els inconvenients figuren en punts separats i la informació
queda més clara. RL.
• RM: Les energies renovables són aquelles fonts d’energia que Pàg. 214
es basen en l’ús de recursos naturals, com ara el sol o el vent,
LITERATURA: LA LITERATURA HEROICA
i que es caracteritzen per no emprar combustibles fòssils.
En la pantalla
Aquest tipus d’energia presenta avantatges, per exemple
el fet d’emprar recursos naturals que es poden renovar de M:
• R
manera il·limitada i, alhora, ser més rendibles. Així mateix, – Semblances: són independents, tenen encarregada
com que no generen emissions contaminants també són més una missió, defensen la justícia i tenen ajudants.
9 SOLUCIONS
EN MANS EXPERTES
– Diferències: no són fills de déus ni de reis. cosins, decideix plantar-los cara. La conseqüència és que
l’envien a una institució per a xiquetes òrfenes, de la qual
• – Ellen Ripley
primer serà alumna i després institutriu. Uns anys després,
Pel·lícula que protagonitza: Alien.
decideix deixar la institució i la contracten en una casa
Característiques psicològiques: intel·ligent, valenta, colpista,
per a ser la institutriu de la xiqueta. Des del principi, Jane
no es deixa trepitjar...
nota que en aquella casa passen coses estranyes i se sent
Missió que assumeix: caçar un alienígena.
un riure al tercer pis. Jane i l’amo de la casa s’enamoren
– Celie Harris i el dia que van a casar-se Jane s’assabenta que el senyor
Pel·lícula que protagonitza: El color púrpura. Rochester ja està casat amb la dona boja de la tercera planta
Característiques psicològiques: forta, valenta, sofreix que riu. Jane fuig perquè no vol ser l’amant de Rochester.
humiliacions i vexacions... Un temps després, quan la dona de Rochester s’ha suïcidat
Missió que assumeix: l’alliberament de les dones negres. després de provocar un incendi a la casa i Rochester hi ha
– Erin Brockovich sobreviscut però amb seqüeles, Jane torna a buscar-lo
Pel·lícula que protagonitza: Erin Brockovich. i es casen.
Característiques psicològiques: perseverant, sacrificada, RM: Sí, perquè planta cara, té molta seguretat en
lluitadora, forta, solidària... ella mateixa i reivindica la seua importància com
Missió que assumeix: demostrar que una empresa ha a persona.
enverinat l’aigua que beu la gent d’un poble, gent que
7 RL i RG.
emmalalteix o fins i tot mor per aquesta contaminació.
Pàg. 218
Pàg. 215
Activitats
Activitats
8 És independent i té encarregada una missió.
1 RL.
En el fragment no es distingeixen característiques
Pàg. 216
fantàstiques i sobrehumanes en el personatge però,
El clàssic si analitzem l’obra, veurem que Pippi té una força
• La de ser un defensor de la justícia. sobrehumana, la capacitat de parlar amb els animals
i un enginy que no és propi de la seua edat.
• Gràcies a l’enginy. «Sabent Tirant en quin punt es trobava el seu
adversari, li donà un colp i el feu caure a terra». 9 El mico Nilsson i el cavall Lilla gubbe.
• a. > Encarregat d’una missió. 10 L’autora és Astrid Lindgren i es va publicar per primera volta
b. > Independent. / És el seu guia i conseller. en 1945, al final de la ii Guerra Mundial.
c. > Independent. 11 A Greta Thunberg.
Pàg. 217
12 RM: lliure, creativa, enginyosa, ecologista, animalista, valenta,
Tast de textos activa, servicial, positiva, optimista...
2 RM: L’heroi ha furtat les pomes del pomer que Gea havia 13 RM:
regalat a Hera quan aquesta es va casar. – Pippi Calcesllargues
3 RL. Origen: òrfena de mare i son pare és pirata, viu a soles
Hèracles, abans que Atlant puga anar-se’n i deixar-lo amb els seus animals.
amb el cel, li demana si pot aguantar un moment el cel Tipus de missió: fer que el món siga més just i millor.
i així ell prendrà una postura més còmoda. Atlant el creu Caràcter: intel·ligent, atrevida...
i ho accepta, però, quan ja té el cel damunt, Hèracles agafa Versemblança del personatge: versemblant perquè no té
les pomes i se’n va. poders ni força sobrehumana.
Ajudants: el mico i el cavall.
4 Té una força sobrehumana, una missió encarregada
Oponents: totes les persones que cometen injustícies.
i un ajudant.
– Matilda
5 Eva i la serp al jardí de l’Edén. Origen: els seus pares no li fan cas i l’obliguen a mirar
– Semblances: en els dos casos hi ha un jardí i un arbre del la tele.
qual no es pot agafar fruita; la prohibició és vulnerada. Tipus de missió: desfer-se de la senyoreta Trunchbull.
– Diferències: la serp anima Eva a agafar la fruita prohibida Caràcter: valenta, forta, decidida, intel·ligent, enginyosa...
i en el cas d’Hèracles és aquest qui convenç el tità perquè Versemblança del personatge: no és versemblant perquè
siga ell qui furte les pomes, en el d’Hèracles hi ha un drac. té poders de telecinesi.
6 Autora: Charlotte Brontë. Ajudants: senyoreta Honey.
Títol: Jane Eyre. Oponents: senyoreta Trunchbull.
Any de publicació: 1847. – Tirant lo Blanc
Argument: Jane es queda òrfena i després de sofrir durant Origen: cavaller.
anys maltractaments i humiliacions de sa tia política i els Tipus de missió: lluitar contra els turcs.
Caràcter: valent i fort al camp de batalla, però poregós 2 RM: Estrangerisme: backstage, tio. / Manlleu: còmic, bàsquet,
i insegur en l’amor. futbol.
Versemblança del personatge: versemblant perquè no té Bastidor.
poders ni força sobrehumana.
Sí, ja que prové de l’anglés basket.
Ajudants: Diafebus, Hipòlit, Plaerdemavida.
Oponents: el rei de Macedònia, el rei d’Egipte, el soldà... 3 Tema Emocions i records que
Pàg. 219 desperta l’arribada a una
nova escola.
SITUACIÓ D’APRENENTATGE. SUPERPODERS LITERARIS
Estructura interna Narració.
CONTRA L’ASSETJAMENT (Part 3)
Estructura externa Divisió en paràgrafs.
1 a 4 RL. Els camps semàntics de l’escola (vestíbul, menjador,
classe, ordinador, pati, director, pupitre...) i el camp
Avaluació
semàntic de les emocions (calfred, avorriment...).
RL. 4 RM: heroïna > heroi, heroïcitat...; història > historiador,
Pàg. 221 historiar...; Ha!...
APLIQUE ELS SABERS BÀSICS Sí, Ha!. / RM: Hàndicap, hacker...
1 RM: Diana és la deessa romana de la guerra i, per això, du 5 RM: Per la fortalesa i l’inconformisme que mostren malgrat
fletxes a les mans i està acompanyada per un cérvol. Una les adversitats que han patit al llarg de la vida.
amazona és una guerrera grega que pertany a una tribu en 6 Es tracta d’una narradora interna en primera persona que,
què no s’admeten homes. a més, és la protagonista de la història.
RL. 7 RL.
NOTES
NOTES
Direcció d’art: José Crespo González
Projecte gràfic: Estudi Pep Carrió
Cap de projecte: Rosa Marín González
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tovar
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Laura Gil de Tejada Alemany
Maquetació: Esperança Martínez Molina
Correcció: Hèctor Ibáñez del Amo i Raquel Molina Vila
© 2023, Sanoma Educación SLU / Edicions Voramar SA

Santillana és una marca registrada directament o indirectament per Grupo Santillana
Educación Global SLU, llicenciada a Sanoma Educación SLU.
C/ València, 44
46210 Picanya, València Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació
d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels seus titulars, llevat de
Printed in Spain les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO (Centro Español de
Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar
CP: 336728 algun fragment d’aquesta obra.

2ESO Solucionaripdf

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2ESO Solucionaripdf

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

2

Aquest material és una obra col·lectiva concebuda,

Pàg. 7 Expressió oral

Gramàtica GRAMÀTICA: ELS SINTAGMES

RM: D’una banda; d’altra banda; per acabar. • RL.

Estira la llengua: Em sap greu Pàg. 18

9 RM: 3 El traster estava ataconat de coses diverses: a les

Optativa Tant de bo pogueres vindre Tasca 1. Preparem la catalogació

Proposta de treball 1 Tasca 2. Preparem el trasllat dels productes

• Ordres directes: Vine!; Agafa la meua motxilla!; «Tanca la porta!. 5 i 6 RL.

Pàg. 51 10 Pertany a la temàtica dels invents o creacions científiques,

Pàg. 55 2. Connecteu el cable d’Alexa i comproveu que el giny

– Planificació. RL. • Guacamole mexicà.

Creps franceses. 5 Ha portat - ha sigut portat/-ada; Portarà - serà portat/-ada;

intransitiva transitiva Estatut d’Autonomia del País Basc:

Pàg. 70 Les perífrasis d’obligació usades.

LITERATURA: LA LITERATURA ES MIRA A L’ESPILL RL.

En la pantalla 2 RM: En primer lloc, heu d’escriure alguna cosa que a

FIL PER RANDA

Pàg. 79 Obtindre informació

En la pràctica Integrar i interpretar la informació

• RM: L’edifici és un habitatge pertanyent a la burgesia del final Reflexionar i valorar

• RL. 1 València > valencià / valenciana. / Albacete > albaceteny /

Pàg. 87 • Verb auxiliar de la perífrasi d’obligació > hauria (d’esperar)

FIL PER RANDA

Pàg. 96 Busquem solucions

Pàg. 103 Obtindre informació

Pàg. 105 Pàg. 108

Estira la llengua: Mirades com punyals Connecta amb el tema

• RL. • Passa’m el boli. > Passa: segona persona del singular.

ERO > Expedient de regulació d’ocupació. 4 Cal ratllar: b, d.

Pàg. 121 3 Ací no paga ni Déu, de Dario Fo.

2 RL. APLIQUE ELS SABERS BÀSICS

3 «Si m’hagueren punxat, no m’haurien tret sang» i «Vaig fer

Pàg. 127 també poden distraure i, en canvi, no els prohibeixen. /

Pàg. 133 • RL.

A GRANS MALS... BONS CONSELLS

Pàg. 151 • Mitjà de transport: ferri.

LA LLENGUA PER A CREAR 2 C.

– Planificació. RL. «Com és possible que un

A GRANS MALS... BONS CONSELLS

Pàg. 158 Pàg. 162

VOCABULARI: LOCUCIONS I FRASES FETES Activitats

Connecta amb el tema 1 A > Adequació. / B > Cohesió. / C > Coherència.

• No. 2 Els pronoms díctics estan en negreta i la resta de pronoms,

– Si ho saben ells, a hores d’ara ja ho deu saber tot el barri.

Les llengües i els parlants 2 RL i RG.

• Romanés, portugués, gallec. Busquem solucions

A GRANS MALS... BONS CONSELLS

Investiguem les necessitats – Miquel Montoro:

Pàg. 175 – Parlament. RO i RL.

LA LLENGUA PER A CREAR COMPETÈNCIA LECTORA

RL i RG. A debat. RO.

LA LLENGUA PER A INFORMAR Obtindre informació

RM: 1 • Hi ha quinze pisos i l’habiten vora 50 persones.

VOCABULARI: ELS NEOLOGISMES 2 No és un text adequat, ja que la relació entre l’emissor

Activitats Si hi voleu actuar, apunteu-vos en el full que hi ha

Tasca 2. Trobem equivalències Activitats

3 RL. 8 Autor: Jon Krakauer.

Pàg. 197 • És un tractament de vosaltres. / RM: Els assegure que

Pàg. 199 – Parlament. RO i RL.

• RL i RO. A debat. RO.

Pàg. 200 Integrar i interpretar la informació

RM: D’una banda; d’altra banda; per acabar. • RL.

9 RM: 3 El traster estava ataconat de coses diverses: a les

• Ordres directes: Vine!; Agafa la meua motxilla!; «Tanca la porta!. 5 i 6 RL.

Pàg. 55 2. Connecteu el cable d’Alexa i comproveu que el giny

– Planificació. RL. • Guacamole mexicà.

Pàg. 70 Les perífrasis d’obligació usades.

En la pantalla 2 RM: En primer lloc, heu d’escriure alguna cosa que a

• RM: L’edifici és un habitatge pertanyent a la burgesia del final Reflexionar i valorar

• RL. • Passa’m el boli. > Passa: segona persona del singular.

Pàg. 133 • RL.

– Planificació. RL. «Com és possible que un

• No. 2 Els pronoms díctics estan en negreta i la resta de pronoms,

– Si ho saben ells, a hores d’ara ja ho deu saber tot el barri.

• Romanés, portugués, gallec. Busquem solucions

Investiguem les necessitats – Miquel Montoro:

Pàg. 175 – Parlament. RO i RL.

RL i RG. A debat. RO.

RM: 1 • Hi ha quinze pisos i l’habiten vora 50 persones.

3 RL. 8 Autor: Jon Krakauer.

Pàg. 197 • És un tractament de vosaltres. / RM: Els assegure que

Pàg. 199 – Parlament. RO i RL.

• RL i RO. A debat. RO.

Reflexionar i valorar – Redacció. RL.

– Valencià: hamburguesa, pizza, dònut, tomaca, llentilles, Pàg. 210