Llengua I Literatura Valenciana 1r ESO - Alumno

Ets lliure de:
Compartir : copiï i redistribueixi el material en

qualsevol mitjà o format
Adapt - remescla, transforma i construeix

sobre el material
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-
sa/3.0/
1. Criteris d’avaluació de l’assignatura.
És molt important que l'alumnat i les famílies tinga molt clar aquest apartat,
fonamentalment per dues raons: primera, conéixer com i què es va avaluar; i
segon, evitar sorpreses a posteriori.
L'avaluació d'aquesta assignatura, és una avaluació continuada. L’avaluació

continuada suposa valorar el procés d’aprenentatge de l’estudiant a partir del
seguiment del treball que fa i dels aprenentatges que incorpora, de manera que
es puguin introduir immediatament les modificacions necessàries per millorar
tant el procés com els resultats. Alhora també cal insistir en la dimensió
formativa que té el procés d’avaluació si s’acompanya d’un feed-back adient,
que pot venir donat pel professorat però on també poden tenir cabuda
experiències d’autoavaluació o d’avaluació entre iguals.
En el procés d’avaluació continuada (AC) els instruments que s’empren són

l’observació sistemàtica, l’anàlisi de les produccions de l’alumnat i les proves
específiques d’aprofitament.
Cada unitat té la seva pròpia avaluació i qualificació, la nota que s’obtindrà en

cada unitat serà mitjançant la suma dels següents percentatges:
• Prova d’Avaluació Continuada: 40% (55% en el cas de unitats, que no

s’avalua llibre de lectura)
• Llibre de lectura obligatòria: 15%
• Treball diari a classe: 10%
• El ús de la llengua: 10%
• L’actitud: 10%
• Prova de síntesis o Examen de la unitat: 15% (només per la prova de
síntesis)
Prova d’Avaluació Continuada (PAC):
A l’inici de cada unitat, el docent lliurar als alumnes un dossier (PAC) que els
alumnes han de tornar en un data determinada, que serà sempre abans de la
finalització de la unitat. La PAC, es un treball que s’ha de realitzar a casa, on
l’alumne ha de resoldre una sèrie de qüestions teòriques i/o pràctiques sobre els
continguts de la unitat.
Llibre de Lectura obligatòria:
Realització d’una prova (oral o escrita) o d’un treball corresponent a la lectura

obligatòria establerta a cadascun dels trimestres. L’alumne/a, segons data
acordada, haurà de respondre oralment o per escrit a les qüestions que li
formularà el/la professor/a per tal de determinar-ne el grau de comprensió,
així com la capacitat comunicativa de l’alumne/a. En cas que l’alumne/a no superi
la prova (sempre que el/la professor/a ho consideri convenient) podrà realitzar
una recuperació, tot seguint les indicacions del professor/a.
IMPORTANT, el percentatge d’aquesta prova, es tindrà en compte en l’avaluació

de la unitat que correspongui, com no sempre, en cada unitat tindrà la prova de
llibre, el percentatge de la prova de llibre se suma a la PAC -serà del 55% en
lloc del 40%-.
Treball diari a classe:
Portar el quadern al dia, la realització de les activitats a classe són tasques

bàsiques que haurà de realitzar l’alumne/a per tal de poder aprovar la unitat.
En aquest apartat s’avaluarà les activitats de recerca de cada unitat. Els
instruments per l’avaluació de la recerca tindrà dos elements, una, l’avaluació
entre iguals, seran els alumnes els que avaluaran la presentació que farà cada
grup; i l’autoavaluació del grup. Aleshores, el percentatge d’aquest apartat serà
el següent:
• Treball diari a classe: 5%

• Recerca (5%):
o Avaluació entre iguals 2%
o Autoavaluació: 3%
El ús de la llengua:
A la classe de valencià, l'alumnat haurà de tenir una bona actitud lingüística i

fer del valencià la llengua vehicular.
L’actitud:
L’alumne/a haurà de tenir un comportament correcte a classe (no molestar,

realitzar els treballs que el/la professor/a determine, participar, etc.). Les
faltes d’assistència a classe no justificades o un comportament inadequat es
penalitzaran d’acord als fets i circumstàncies.
Ací els instruments que s’utilitzaran seran:
• Avaluació del docent: 5%

• Avaluació entre iguals: 3%
• Autoavaluació: 2%
Prova de síntesis o examen de la unitat:
Els alumnes que hagin obtingut com a mínim un 5 en tots els apartats
anteriorment mencionats, realitzaran una prova de síntesis. En canvi els alumnes
que tinguin una part o més suspeses, tindrà que fer l’examen de la unitat
obligatòriament. Important, la nota final de l’avaluació continuada, dels alumnes
que realitzen la prova de síntesis, serà la mitjà ponderada de tots els aspecte
mencionats mes la nota de la prova de síntesis. En el cas, de que l’alumne tingué
que realitzar l’examen, la nota final de l’AC de la unitat, serà l’obtinguda en
l’examen.
• La prova de síntesis: no es un examen tradicional, es a dir, en la prova

no avaluen els coneixement, ja que l’alumne/a ha demostrat durant
l’avaluació de la unitat que ha assolit els objectius mínims. Aleshores es
tracta d’una prova on els alumnes han d’explicar mitjançant preguntes
com a resol les qüestions plantejades durant la unitat, quines estratègies
han utilitza, etc..
• Examen d’unitat: és una prova composta per cinc o sis qüestions:
o 3 qüestions d’aspectes teòrics.
o 2 qüestions d’aspectes pràctics
o 1 qüestió sobre el llibre de lectura obligatòria, si en la unitat
s’avaluava el llibre de lectura.
Què nota es reflectirà en el butlletí de notes del trimestre?
Serà la mitja de les notes obtingudes en cada unitat avaluada en el trimestre

corresponent.
Quina serà la nota final de l’assignatura?
La nota final de l’assignatura serà la mitja de les notes obtingudes en cada

unitat. En el cas de que un alumne/a tingué una mitjà inferior a 5, tindrà que
presentar-se a la convocatòria extraordinària.
EXEMPLES:
Com tal vegada puga semblar una cosa enutjosa aquest sistema d'avaluació
exposarem una sèrie d'exemples perquè es puga entendre.
Exemple 1, AC d’una unitat que no s’avalua el llibre de lectura obligatòria
L’alumne/a ha obtingut les següents notes:
PAC 7,5 7,55 x 55 = 415,25

Llibre No avalua
Treball a classe 6,7 6,7 x 10 = 67
Ús de la llengua 5,5 5,5 x 10 = 55
L’actitud 9,5 9,5 x 10 = 95
Media ponderada 632,25 / 85 = 7,43
Com aquest alumne/a ha supera l’AC, farà la prova de síntesis:
PAC 7,5 7,55 x 55 = 415,25

Llibre No avalua
Treball a classe 6,7 6,7 x 10 = 67
Ús de la llengua 5,5 5,5 x 10 = 55
L’actitud 9,5 9,5 x 10 = 95
Prova de síntesis 4,5 4,5 x 15 = 67,5
A les hores, la nota final de l’AC de la unitat serà 6,99
Exemple 2, AC d’una unitat que s’avalua el llibre de lectura obligatòria
L’alumne/a ha obtingut les següents notes:
PAC 4,5 4,5 x 40 = 180

Llibre 3,5 3,5 x 15 = 52,5
Treball a classe 5 5 x 10 = 50
Ús de la llengua 3,80 3,80 x 10 = 38
L’actitud 5 5 x 10 = 50
En aquest exemple l’alumne no ha superar l’AC, aleshores no fa la prova de
síntesis, i ha de fer obligatòriament l’examen final de la unitat.
IMPORTANT:
A tots els cursos de primer cicle d’’ESO es descomptarà 0,1 per faltes
d’ortografia, fins a un màxim d’un punt.
2. Continguts.
Unitat 0. Taller d’ortografia i vocabulari.
• 0.1. Les vocals obertes i la seva pronunciació. La família.

• 0.2. Les vocals àtones i interferències del castellà. Els aliments.
• 0.3. L’accentuació: agudes, planes i esdrúixoles. Accent diacrític.
Nadal
• 0.4. Essa sonora i essa sorda. Les festes populars.
• 0.5. Grafies que representen el so de la essa sorda. La població.
• 0.6. Apostrofació i excepcions. La contracció. Les falles.
• 0.7. Les lletres B/V. El relleu.
• 0.8. Oclusives finals: P, T, C, B, D, G. Les professions.
• 0.9. L’ortografia de g, j, tg i tj. Els mitjans de transport.
Recerca: El diccionari.
Unitat 1. Comprensió lectora.
• 1.1. Lectura 01 d’un fragment i anàlisis.

Recerca: La fitxa de lectura.
Unitat 2. Comunicació.
• 2.1. Els elements de la comunicació. El codi verbal i el codi no verbal.

• 2.2. Definició i diferències entre la comunicació oral i l’escrita.
Història de l’escriptura. Alfabet.
• 2.3. Tipologies textuals. Característiques principals.
• 2.4. Els textos instructius. Característiques.
• 2.5. Modalitats oracionals. Classes d’oracions.
• 2.6. Els textos narratius. Definició i estructura. El narrador/a.
• 2.7. Els textos descriptius.
• 2.8. Textos conversacionals. Tipus i característiques.
• 2.9. Els textos expositius: estructura i característiques.
Recerca: Internet, cercadors i procediments de recerca.
Unitat 3. Llengua i societat 1.
• 3.1. La variació lingüística: definició. Variació geogràfica i històrica.

• 3.2. Variació diastràtica i la variació diafàsica.
• 3.3. El plurilingüisme.
• 3.4. Els prejudicis lingüístics.
• 3.5. Sinonímia i antonímia.
Recerca: Buscar informació a Internet.
Unitat 4. Llengua i societat 2.
• 4.1. Barbarismes i vulgarismes.

• 4.2. Frases fetes.
• 4.3. La derivació. Lexemes i morfemes.
• 4.4. La composició. Ús del guionet.
Recerca: La lectura poètica.
Unitat 5. Gramàtica 1.
• 5.1. L’alfabet. Sons i grafies. Els dígrafs.

• 5.2. La síl·laba. Diftongs, triftongs i hiats. Separació sil·làbica.
• 5.3. Classes de paraules. Paraules variables i paraules invariables.
Recerca: Els mapes conceptuals.
Unitat 6. Gramàtica 2.
• 6.1. Nom, gènere i nombre.
• 6.2. L’adjectiu. Adjectius variables i invariables.
• 6.3. Els determinants i els pronoms.
Recerca: La fotografia.
Unitat 7 Gramàtica 3.
• 7.1. Conjugacions i formes verbals.

• 7.2. Els temps verbals. Indicatiu i subjuntiu.
• 7.3. Oració: subjecte i predicat. Concordança.
Recerca: El teatre.
Unitat 8. Literatura 1.
• 8.1. Textos literaris i no literaris. Identificació d’alguns dels clàssics

valencians.
• 8.2. Literatura infantil i juvenil: orígens, funcions i característiques.
• 8.3. Gèneres literaris. Narrativa, poesia, teatre i assaig.
Recerca: El cinema.
Unitat 9. Literatura 2.
• 9.1. Poesia. Elements formals: versos, ritme i rima.

• 9.2. Poesia. Elements retòrics.
• 9.3. La narració. La novel·la i el conte.
Recerca: Els còmics.
Unitat 10 Literatura 3.
• 10.1. La narració: espai i temps. Estil directe i estil indirecte.

• 10.2. El teatre.
• 10.3. L’assaig.
Recerca: El treball de recerca.
3. Programació
Primer quadrimestre: des de setembre fins a desembre
• Unitats: 0, 1, 2, 3 i 4
• Llibre de lectura obligatòria: “El misteri de la casa Folch”
• Proves de síntesis o exàmens: unitat 0, unitat 1, unitat 2 i unitat 3
Segon quadrimestre: des de gener fins a abril
• Unitats: 5, 6, 7 i 8
• Llibre de lectura obligatòria: “Les aventures d’Alicia en el País de les
Meravelles”
• Proves de síntesis o exàmens: unitat 4, unitat 5, unitat 6 i unitat 7.
Tercer quadrimestre: des de maig fins els primers dies juliol.
• Unitats: 9 i 10
• Llibre de lectura obligatòria: “Maleïda poma”
• Proves de síntesis o exàmens: unitat 8, unitat 9 i unitat 10
• Convocatòria extraordinària.
4. Material.
• Llibre de text: qualsevol llibre de text de llengua i literatura valenciana
de 1r d’ESO pot ser vàlid, de tota manera, recomanen: ESO 1 Valencià,
llengua i literatura; de l’editorial Anaya.
• Els tres llibres de lectura obligatòria.
o Primer trimestre: El misteri de la casa Folch, Ed. Bromera. ISBN:
9788490268629
o Segon trimestre: Les aventures d'Alícia al país de les meravelles,
Ed. Bromera. ISBN: 9788490267059
o Tercer trimestre: Maleïda poma!, Ed. Bromera. SBN:
9788498246421
• Quadern tipus A4 quadriculat amb marge a l’esquerra, per els apunts de
classe i els exercicis de classe.
• “Pendrive”
• Accés a Internet.
5. Objectius d’aquest curs.
Bloc 1: Escoltar i parlar.
BL1.1. Participar activament i respectuosament en conversacions, discussions i

deliberacions, especialment per a resoldre conflictes interpersonals, seguint
instruccions, demanant el torn de paraula, disculpant-se i responent a una disculpa,
etc., utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.
BL1.2. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint

diversos rols amb eficàcia i responsabilitat; donar suport a companys i companyes
demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, així com utilitzar el diàleg
igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.
BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres

diferents, especialment conversacionals, narratius i descriptius propis dels àmbits
personal, acadèmic i social pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les
característiques formals i de contingut i els elements no verbals, utilitzant, seguint
models, les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de
l’escolta.
BL1.4. Produir de forma oral, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor, textos
breus dels àmbits personal, acadèmic i social, de temes pròxims a l’alumne,
especialment de tipologia textual narrativa i descriptiva, utilitzant les estratègies
d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a
l’objectiu proposat, aplicant les propietats textuals i el lèxic adequat al nivell, per a
practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament.
BL1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat, les produccions orals pròpies i dels
companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat, i les
normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.
BL1.6. Reconéixer els estudis i professions vinculats als coneixements del nivell
educatiu i identificar els coneixements, habilitats i competències que demanen per
a relacionar-les amb les seues fortaleses i preferències.
Bloc 2: Llegir i escriure.
BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal,

acadèmic i social, de tipologies diverses (especialment narratius i descriptius de
forma autònoma, instructius i expositius breus, relacionats amb l’activitat
acadèmica, amb l’ajuda del professorat i dels companys, i seqüències argumentatives
breus i senzilles), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis
del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al
text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i per al
gaudi personal.
BL 2.2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció

ortogràfica, gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos dels
àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment narratius i
descriptius, de forma autònoma i creativa, instructius i expositius breus relacionats
amb l’activitat acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys, i
justificacions breus i senzilles), aplicant les estratègies del procés d’escriptura i
utilitzant un llenguatge no discriminatori.
BL2.3. Avaluar, amb ajuda de guies i del professorat, individualment i en equip, els
textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els
errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu, i resolent els
dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals
i altres fonts de consulta.
BL 2.4. Resumir textos orals i escrits narratius i descriptius, seleccionant les

informacions essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text
coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, amb la
finalitat d’informar del contingut dels textos altres persones.
BL2.5. Realitzar amb creativitat tasques o projectes de treball individuals o
col·lectius, amb ajuda de guies i models i la direcció del professorat, sobre temes
motivadors per a l’alumnat, seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per
a obtindre un producte final original de caràcter narratiu o descriptiu, fent una
previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats; adaptar-lo a canvis i
imprevistos transformant les dificultats en possibilitats; avaluar amb ajuda de guies
el procés i el producte final, i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.
Bloc 3: Coneixement de la llengua.
BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un enunciat,

establint la concordança gramatical entre estes, i classificar-les i reconéixer el
paper gramatical i semàntic que exercixen en el discurs, per a utilitzar-les amb
correcció en la comprensió i creació de textos narratius i descriptius.
BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes

ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.
BL3.3. Identificar els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell
educatiu, distingint entre els morfològics i els préstecs d’altres llengües, per a
enriquir el vocabulari.
BL3.4. Explicar les relacions d’igualtat-semblança i d’oposició-contrarietat que

s’establixen entre les paraules per a captar el sentit global d’un text.
BL3.5. Identificar el subjecte, per mitjà de l’establiment de la concordança amb el

verb, i el predicat, així com els complements del verb adequats al nivell educatiu, per
a expressar-se i redactar textos narratius i descriptius amb major correcció i
propietat.
BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos narratius

i descriptius i justificar si complixen les propietats textuals, atenent principalment
la coherència, pròpies del nivell educatiu, per a, després d’un procés de reflexió,
realitzar un ús adequat de la llengua.
BL3.7. Reconéixer les diferents llengües que conformen la realitat plurilingüe

d’Espanya, explicar els seus trets característics i establir la distribució geogràfica
d’eixes llengües, per a enriquir-se i desenrotllar una actitud respectuosa cap a un
entorn plurilingüe i pluricultural.
Bloc 4: Educació literària.
BL4.1 Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades
lliurement o a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en
dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, si és el cas,
tècniques expressives i teatrals.
BL4.2 Elaborar un portfolio, amb una selecció de documents i creacions realitzats a
partir de lectures, literàries i no literàries, pròximes als interessos de l’alumnat, de
forma reflexiva i crítica.
BL4.3 Exposar, en suports diversos, orals i escrits, de forma guiada, les conclusions
crítiques i raonades, sobre les connexions entre la literatura, les arts i la ciència,
analitzant i comparant obres, personatges, temes i tòpics universals en creacions de
diferent naturalesa.
BL4.4 Analitzar, de forma guiada, un corpus de textos literaris, seleccionats entorn

d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els
trets essencials de l’època i les característiques del gènere i realitzant un comentari
de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per
mitjà de la formulació d’opinions personals.
6. Convocatòria extraordinària.
Aquells/es alumnes que no hagen assolit els continguts mínims de l’assignatura i

que, per tant, no hagen obtingut la qualificació de suficient a final del curs
(juny), podran realitzar una sèrie de proves que els permetran poder recuperar
l’assignatura. Depenent dels resultats obtinguts per lálumne/ a l’avaluació
ordinària, sáplicaran els criteris següents:
• Alumnes amb una mitjà de 4, nomes realitzaran la recuperació de les

unitats que estan suspeses.
• Alumnes amb una mitjà inferior a 4, tindran que recuperar totes les
unitats.
L’examen final estarà compost per preguntes teòriques o pràctiques o inclús

preguntes relacionades amb els llibres de lectura obligatòria. L’examen tindrà
una pregunta per unitat, a excepció de la unitat 0, per tant, l’examen final
estarà compost per nou preguntes, on s’indicarà en cada pregunta a quina unitat
fa referencia, de tal manera, que els alumnes que només tenen que recuperar
alguna unitat, sàpien quines preguntes han de respondre.
Relació de documents per als alumnes i alumnes:
• 1eso_LVL_unitat_0
• PAC_LVL-1ESO_PAC_01 (unitat 0)
En aquesta unitat aprendràs:
• vocals obertes i tancades i la seva pronunciació

• regles d’accentuació
• essa sonora i essa sorda
• apostrofació i excepcions
• la contracció
• Ortografia de les lletres:
o b / v
o oclusives finals: P, T, C, B, D, G
o g, j, tg i tj
• vocabulari de:
o família
o aliments
o nadal
o festes
o població
o falles
o relleu
o professions
o mitjans de transport
• recerca: el diccionari
UNITAT 0 Taller d’ortografia i vocabulari

Tema 0.1. Les vocals obertes i la seva pronunciació. La família.
a) Les vocals obertes i la seva pronunciació.
Pronuncia els següents mots: febra, mel, rètol, més, cor, òbila, dolç i emoció
En el teu quadern copia la següent taula, i completa amb els mots anteriors
Oberta Tancada
e
o
Respon en el teu quadern a les següents qüestions:

Ara, entra en el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=ooxI5xclsPs
escolta el vídeo. Després escriu en el teu quadern: 5 paraules amb la e oberta i 5
paraules amb la o oberta.
Punxa sobre el següent enllaç:

https://www.avl.gva.es/documents/35882/40728/Oral.pdf/97c04880-4477-
48b2-a314-00e626f43674
Una vegada llegit el document, escriu en el teu quadern les normes generals
pronuncia la e i la o obertes.
És important de tenir present que en tot cas, tant la E oberta com la O oberta es
troben exclusivament en posició tònica, mentre que la E i la O tancades poden
aparéixer indistintament tant en síl·labes tòniques com en síl·labes àtones.
Classifica les paraules segons que les vocals tòniques siguen obertes o tancades:
estora, projecte, boira, església, remor, escola, rebost, paper, comerç, fórmula,
sòlida, colza, esòfag, perpetu, ploure, encendre, premi, llaurador, experiència.
Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents i classifica’ls segons tinguen la

vocal tònica:
aquell, vel, consell, ciència, tela, sencer, paella, ceba, pèrdua, misteri, molèstia,
escletxa, accident, anhel, fel, contesta, finestra, banyera, ingenu, ullera, verd, cert,
fletxa, titella, hivern, merla, invent, correcta, mariner, museu.
Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents i classifica’ls segons siga oberta
o tancada:
senyor, bota, llençol, broma, redona, carxofa, vot, joia, ona, colla, nou, tocador, foca,
termòmetre, postres, vergonya, taronja, venedor, quiosc, genoll, poma, plora,
tampoc, mosca, groga, closca, sobre, motor, tort, costa.
b) Vocabulari: La família
Imatge extreta de la pàgina web: https://valencia-jqcv.blogspot.com/2016/02/lexic-de-la-

familia.html
Entra en la següent enllaç: https://valencia-jqcv.blogspot.com/2016/02/lexic-de-

la-familia.html
Escolta el diàleg sobre les relacions familiars i podràs descobrir diverses paraules
relacionades amb el lèxic de la família. Després realitza.
Escriu en el teu quadern 8 noms de membres de la teua família i indica el seu

parentesc.
Escriu en el quadern les següents frases i completa:
• El pare de la meua mare és el meu____________________________

• La filla dels meus pares és la meva: ___________________________
• El germà del meu pare és el meu: _____________________________
• La mare del meu pare és la meva: _____________________________
• El pare del meu iaio és el meu: _______________________________
• Els fills de la meu tia són els meus: ___________________________
• Jo soc el / la _____________ dels meus pares.
• Jo son el / la _____________ dels meus oncles.
Tema 0.2. Les vocals àtones i interferències del castellà. Els aliments.
a) Les vocals àtones i interferències del castellà.
Punxa en el següent enllaç:

https://www.llenguavalenciana.com/documents/ortografia/estandart_oral_valenci
a
1. Quantes vocals àtones presenta el sistema vocàlic valencià.

2. Indica quines paraules no es poden pronunciar en a, quan la e àtona inicial de
paraules començant per eix-, em-, en-, es-
3. Quina es la escriptura correcta independentment de la seva pronunciació:
ambaixada o ambaixada
4. Escriu 5 paraules amb e àtona i cinc amb o àtona.
Una vegada estudiat el sistema vocàlic valencià, tant les vocals àtones i com les
vocals obertes, segons tu, quina es la interferència principal del castellà. Respon a
la teua llibreta.
b) Vocabulari: Els aliments
Visualitza els següents vídeos:
• Aliments part 1 https://www.youtube.com/watch?v=ab54WoX11po

• Aliments part 2 https://www.youtube.com/watch?v=vRzjMpergQE
• Aliments part 3 https://www.youtube.com/watch?v=rYTSxNFwtUw
Després fas una classificació dels aliments de l’apartat anterior i els classificats
segons la següent taula:
Fruites Hortalisses Verdures Carn Peix
Lactis Marisc Llegums Dolços Embotits

Tema 0.3. L’accentuació: agudes, planes i esdrúixoles. Accent diacrític.
Nadal
a) L’accentuació en valencià
És un signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar que la vocal s'accentua, per a
precisar-ne el timbre o per a distingir una paraula d'una altra de significat diferent.
El valencià té accents, oberts i tancats.
Totes les paraules tenen síl·labes, una que es pronuncia amb més força, la síl·laba
tònica, i les restants que s’anomenen síl·labes àtones.
L’accent gràfic és un signe que indica en algunes paraules quina és la síl·laba tònica.
Hi ha dos tipus d’accent gràfic: ( ´ ) tancat o agut o ( ` ) obert o greu.
Punxa el següent enllaç, i has de fer els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 en el teu quadern
https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/exercicis-daccentuacio/
b) Accent diacrític
Entra en la següent pagina web: http://www.dival.es/normalitzacio/content/els-15-

accents-diacritics
Copia la següent taula en el teu quadern classe i completa amb la informació

obtinguda en la pagina web anterior.
S’accentuen No s’accentuen
Paraula Exemple Paraula Exemple
Adverbi. Joan ha Ovella. El pastor
Bé Be
fet bé els deures ha perdut el be
c) Vocabulari: Nadal
Copia en el teu quadern la següent taula, i completa segons l’exemple:
Paraula Traducció al valencià

Cabalgata de Reyes Cavalcada de Reis
Espumillón
Cotillón
Año Nuevo
Aguinaldo
Feliz Navidad
Feliz Año Nuevo
Felices Fiestas
Guirnalda
Acebo
Mazapán
Turrón
Musgo
Villancico
Barquillo
Nochevieja
Nochebuena
Cesta de Navidad
Oro, incieso y mirra
Papanoel
Pajes
Belén o pessebre
Polvorón
Ponsetia, flor de Pascua
Reyes Magos
Zambomba
Roscón de Reyes
Muérdago
Baltasar
Gaspar
Melchor

Tema 0.4. Essa sonora i essa sorda. Les festes populars.
a) Essa sonora i essa sorda.
Entra en el següent enllaç:

http://jaimesegundo.edu.gva.es/j2/documentos/departamentos/catala/GRAMATI
CA/ORTOGRAFIA/LA%20ESSA%20SORDA%20I%20LA%20ESSA%20SONORA.
pdf
Observaràs que es un document PDF, t'ho descarregues en el teu Pendrive. I Ara,

en el teu quadern de classe completa la següent taula, la informació la trobaràs en
el document que t’has descarregat.
LA ESSA SORDA
Escriurem Excepcions Exemples
“S”

“SS”

“Ç”

“C”
LA ESSA SONORA
“Z”

“S”
Classifiqueu els mots següents segons quin siga el so de la grafia que apareix
destacada mitjançant el subratllat i la negreta:
Col·loqueu la grafia corresponent a les paraules següents i digueu si correspon a /z/
o /s/:
Completeu les sèries següents:
Completeu els espais buits de les paraules següents amb les grafies corresponent:
Completeu els espais buits amb les grafies que falten:

b) Vocabulari: Les festes
Entra en els següents enllaços: en els enllaços on hi ha un document PDF, t'ho

descarregues en el teu pendrive.
• http://www.dival.es/va/normalitzacio/sites/default/files/normalitzacio/Ful
let%20Moros%20i%20cristians.pdf
• http://www.dival.es/normalitzacio/sites/default/files/normalitzacio/Cartel
l%20dels%20instruments%20populars.pdf
En el teu quadern escriu tot el vocabulari que faça referència a les Festes Populars.
Ara parla de la festa popular de la teva ciutat o poble, i completa el següent esquema:
• Nom de la festa.
• Trets característics de la festa
• Vocabulari de la festa
• Si té indumentària pròpia, escriu el vocabulari.
• Organització de la festa, es a dir, como es desenvolupa.

Tema 0.5. Grafies que representen el so de la essa sorda. La població.
a) Grafies que representen el so de la essa sorda.
La essa sorda [s] té quatre possibles grafies: /s/, /ss/, /ç/, /c/ (a més de sc:
escena).
Completa amb S/SS o C/Ç:

Uneix un element de la primera columna i un altre de la segona i forma paraules:
Escriu el femení d’aquests mots:
Completa amb S o C:
Completa amb S, SS, C o Ç:
b) Vocabulari: La població
Completa la següent taula en el teu quadern de classe:
En castellà Com es diu en valencià

Densidad de población
Emigración
Esperanza de vida
Éxodo rural
Inmigración
Índice de natalidad
Índice de mortalidad
Extrangero / a
Padrón
Piramide de población
Población activa
Población no activa
Población de derecho
Población de hecho
Población urbana
Población rural
Ciudadano / a
Residente
Fes un treball de recerca, i escriu en el teu quadern la definició de:
• Ciutat
• Poble
• Zona metropolitana
• Barri
• Pedania
• Entitat local
• Municipi
• Llogaret

Tema 0.6. Apostrofació i excepcions. La contracció. Les falles.
a) Apostrofació i excepcions.
Recorda de primària:
• El article determina masculí: el cotxe

• La article determina femení: la taronja
• Els article determina masculí plural: els cotxes
• Les article determina femení plural: les taronges
• En article personal: En Joan, N’Andreu
Treball de recerca: entra en el següent enllaç http://www.salt.gva.es/auto/ajuda-

salt/puntuacio/lapstrof.html
1. Quina és la regla general, els articles determinats el i la es redueixen a l’, i

els articles personals en, na, n'; i escriu tots els exemples que ixen.
2. Ara escriu les excepcions.
3. Què passa amb les xifres romanes i aràbigues, i escriu els exemples.
4. Ara escriu les regles comunes en l’apostrofació dels articles, i escriu els
exemples.
5. Sobre l’exercici 4, escriu les excepcions. Posar els exemples.
b) La contracció
Els articles el i els es contrauen quan van darrere de les preposicions a, de, per i per
a:
• a + el al a + els als
• de + el del de + els dels
• per + el pel per + els pels
• per a + el per al per a +els per als
Quan el mot següent comença per vocal, l’article no fa la contracció, i, per tant, cal
seguir les regles de l’apostrofació. Ex.: Vaig a l’escola, vinc de l’excursió, és per a
l’Anna.
Ara en el teu quadern, escriu cinc exemple:
• de contracció a + el
• de contracció a + els
• de contracció de + el
• de contracció de + els
• de contracció per + el
• de contracció per + els
• de contracció per a + el
• de contracció per a + els
c) Vocabulari: Les falles.
Entra en el següent enllaç, i desprès en el teu quadern de classe, escriu totes les
paraules que son pròpies del vocabulari de les Falles.
http://www.dival.es/normalitzacio/content/ja-estem-en-falles-el-nou-video-clip-
amb-vocabulari-faller
Ara entra en els següents enllaços, els PDF t'ho descarregues en el teu pendrive.
Després en el teu quadern fas dues llites, una amb el vocabulari de la indumentària
de dona i una altra de la indumentària de home en les falles.
• https://www.dival.es/normalitzacio/sites/default/files/normalitzacio/Falle
ra%20A3.pdf
• https://www.dival.es/normalitzacio/sites/default/files/normalitzacio/Falle
r%20A3.pdf
Tema 0.7. Les lletres B/V. El relleu
a) Les lletres B/V
Segons la informació que trobarà en el següent enllaç:

http://www.salt.gva.es/auto/ajuda-salt/puntuacio/les_grafies_b_i_v.html
Escriu en el teu quadern un esquema, on quede reflectit les regles de quan s’escriu
b i v, les excepcions.
Descarrega el document PDF en el teu pendrive, i has de fer tots els exercicis en el
teu quadern.
https://rebollengua.jimdofree.com/bagul-d-ortografia/7-les-lletres-b-i-v/7-1-
practiquem/
b) Vocabulari: El relleu
Utilitzant el diccionari, escriu en el teu quadern de classe, les definicions de les

següents paraules:
Afluent Al·luvió Altiplà Altitud

Aqüífer Arxipèlag Badia Barranc
Boira Serralada Cim Conca
Continent Costa Cova Cràter
Delta Depressió Desembocadura Desert
Illa Illot Llac Mar
Riu Muntanya Oceà Península
Penya-segat Pic Platja Puig
Ria Riera Torrent Serra
Sòl Sorra Terraplè Vall

Tema 0.8. Oclusives finals: P, T, C, B, D, G. Les professions
a) Oclusives finals: P, T, C, B, D, G.
Treball de recerca, entra en el següent enllaç: http://www.salt.gva.es/auto/ajuda-

salt/puntuacio/lletres.html
• Regla de quines paraules s’escriu p final, i posar cinc exemples.

• Regla de quines paraules s’escriu t final, i posar cinc exemples.
• Regla de quines paraules s’escriu c final, i posar cinc exemples.
• Regla de quines paraules s’escriu b final, i posar cinc exemples.
• Regla de quines paraules s’escriu d final, i posar cinc exemples.
• Regla de quines paraules s’escriu g final, i posar cinc exemples.
b) Vocabulari: les professions.
Entra en la següent pagina web, et descarregues el document en el teu pendrive, i

en el teu quadern escriu totes els professions que apareixen en la lamina, cal posar-
lo en masculí i femení.
https://llengua.gencat.cat/web/.content/serveis/publicacions/publicacions_en_lini
a/viure_a_catalunya_lamines/pdf/mut_oficis.pdf

Tema 0.9. L’ortografia de g, j, tg i tj. Els mitjans de transport.
a) L’ortografia de g, j, tg i tj
Les grafies simples j, g
• S’escriu j davant de les vocals a, o, u: jaqueta, passejar; bajoca, jove; dejuni,

justícia.
• S’escriu g davant de les vocals e, i: gel, mengem, veges; àgil, enginyer, girar.
Els dígrafs tj i tg només poden presentar-se en posició intervocàlica. Paral·lelament

a les corresponents grafies simples, s’escriu tj davant de les vocals a, o, u, i tg davant
de e, i.
Entra en el següent enllaç: http://www.salt.gva.es/auto/ajuda-

salt/puntuacio/les_grafies_j_g_i_tj_tg.html
I respon a les següents qüestions en el teu quadern de classe:
Escriu les excepcions, quan escriu j davant e:
Escriu els verbs que s’escriuen amb tj:
Escriu els mots que s’escriuen amb tj:
Escriu els mots acabats amb el sufix -atge
Escriu els mots acabats amb la terminació -etge
Com se escriu en valencià els següents noms castellans: feroz, juez, i reloj.
b) Vocabulari: Els Mitjans de transport.
Entra en el següent enllaç, et descarregues el document en el teu pendrive, amb el

cercador de la aplicació PDF, cerca totes les paraules que far referencia a mitjans
de transport, i completa la següent tabla en el teu quadern:
https://www.alcoi.org/export/sites/default/es/areas/gabinet/campanyes/campan
yes_anuals/1996_Vocabulari_ciutat.pdf
Transport terrestre Transport aeri Transport marítim
Recerca: El diccionari.
Un diccionari és una llista de paraules amb informació lingüística diversa sobre

aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre
d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples
d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc. El conjunt
d'informacions sobre una paraula s'anomena article, i va encapçalat per una forma
de la mateixa paraula que s'anomena lema, i que constitueix l'entrada del diccionari.
Es distingeixen fonamentalment dos tipus de diccionaris lingüístics: el monolingüe i

el plurilingüe. El primer recull informació en la mateixa llengua de la paraula de
l'entrada; el plurilingüe recull equivalents en una o més llengües.
Sovint hi ha la concepció del diccionari com a llibre en el qual les paraules estan
ordenades alfabèticament, però amb les noves tecnologies ha canviat el concepte de
diccionari, així com la manera d'accedir-hi a la informació.
Diccionaris on-line:
• http://www.avl.gva.es/lexicval/
• https://diccionarivalencia.com/
• https://dcvb.iec.cat/
Busca informació dels diferents tipus de diccionari i posa exemples.
Explica la diferencia entre un diccionari i una enciclopèdia, posa un exemple.
Utilitzant el primer enllaç i el tercer, busca la definició dels següents mots:
• Colomer
• Espardenya
• Dietètic
Ara utilitzant el segon enllaç, has de traduir les mots de l’exercici anterior al
castellà.
Important, no deixes per al final aquesta PAC, les presses juguen males
passades, recomanen: treballar cada dia.
Trets d’aquesta PAC
Unitat Unitat 0: Taller d’ortografia i vocabulari

Data de lliurament (anota la data indicada per el o la docent)
Format de lliurament En paper
Normes d’elaboració
1r, la PAC s’ha de lliurar en la data indicada per el docent, no s'admetrà cap fora de
la data indicada.
2n, les respostes s'han de fer amb bolígraf blau o negre, no s'admetrà cap que
s'haja realitzat en llapis o en un altre color.
3r, les respostes han d'estar als espais indicats, les respostes que utilitzen més va
espaiar no es tindrà en compte l'escrit fora de l'espai.
4q, en cas de correccions es poden utilitzar correctors, evitar en la mesura del

possible, ratllades.
5è important, en cas d'existisca dubte raonable de l'autoria de la PAC, el docent té

l'opció de no corregir-la i sol·licitar explicacions. En cas de que l’alumne o alumna no
siga l’autor/a, la PAC tindrà la qualificació de suspès amb 0
Criteris d’avaluació d’aquesta PAC
• les faltes d’ortografia: es descomptarà 0,1 per faltes d’ortografia, fins a un

màxim d’un punt
• la presentació (inclou bona lletra) puja nota fins a un punt
• respondre fora de l’espai indicat de forma reiterativa, descompta un punt.
• per superar la PAC:
o s’ha de respondre el 60% de les qüestions presentades.
o s’ha de tenir com a mínim el 50% de les respostes correctes.
Objectius d’aprenentatge d’aquesta PAC
• utilització correcta de les regles d’accentuació

• saber diferencia entre la essa sonora i la essa sorda
• utilització correcta de l’apostrofació i la contracció
• conèixer correctament l’ortografia de les lletres:
o b/v
o oclusives finals: P, T, C, B, D, G
o g, j, tg i tj
• domini del vocabulari de:
o família
o aliments
o nadal
o festes
o població
o falles
o relleu
o professions
o mitjans de transport
Autoria d’aquesta PAC
Nom alumne/a:
Grup: 1r ESO__
Assignatura Llengua i Literatura Valenciana
1. Completa els espais buits amb una b o una v:
Un consell de sa___is va veure de seguida que calia tro___ar una no___a estratègia.
Durant la vista, l'ad___ocat de la defensa i el jutge s'adreçaran als tre___alladors en

basc.
L'à___ia sempre es queixa___a del soroll que hi ha___ia a la ta___erna del costat de casa
se___a.
Si compro___es els resultats a___ans de lliurar l'examen, de ben segur que apro___aràs.
Quan la policia es___rini el mò___il serà més fàcil sa___er qui ho va fer.
La Joana potser és molt espa___ilada escri___int, però no sap muntar a ca___all tan bé
com tu.
Han traslladat la seu del go___ern a la ri___a dreta del riu que tra___essa la ciutat.
Al vehicle sinistrat se li va re___entar la roda, per la qual cosa va topar amb una ___iga
i va ___olcar.
Si arri___em tard al con___it no ens quedarà gens de ca___a per ___eure.
No ha___ien pogut aca___ar de gra___ar tot el judici a causa d'un pro___lema tècnic.
2. Ompliu els buits amb la grafia oclusiva que calga:
3. Ompli els buits amb les grafies corresponents:
No puc distin__ir quin és l’alia__e d’aquest metall
Po__ueren extin__ir l’incendi poc després de l’aterra__e
Un camió de __ran tona__e va derrapar en un vira__e
Un bur__és és un membre de la bur__esia
Elimineu els ad__ectius
Poseu-vos els pi__ames i __iteu-vos
Hi ha __ent que no escriu __aure sinó __eure
No trepi__eu la __espa
Fu__es perquè et trepi__a?
Assa__arem aquest passa__e
La pà__ina més lle__a és la ro__a
S’ha llevat la corre__a i les mi__es
Un home molt fero__e em va furtar el rello__e
No desi__e enu__ar aquella óssa tan lle__a mentre desde__una
He passe__at per la llo__a i he vist una poli__a fora de la si__a
El massa__ista m’ha arre__lat les na__es mentre __eia panxa avall

Avui men__em ba__oquetes amb fe__e pi__ades en raïm
4. Col·loqueu l’article davant dels mots següents:
____herba ____ena ____hulla ____hipoteca
____indústria ____hoquei ____iode ____esmòquing
____urna ____Índia ____himne ____11
____infermeria ____illa ____universitat ____única
____hipertensió ____hiena ____iogurt
____XI ____iaio ____il·lusió
5. Escriviu “el”, “la” o “l’”, segons que convinga, en els espais buits de les frases
següents:
a. Has presentat ____instància al porter?
b. Aquest estiu aniré a ____illa de Formentera.
c. Qui ha vist ____impermeable de Pere?
d. T’espere davant de ____universitat a ____una.
e. ____Immaculada i ____Isidre van a ____Índia, aquest estiu.
f. No hi ha res a dir ni de ____una ni de ____altra: totes dues compleixen.
g. ____humitat de la comarca li feia mal als ossos.
h. Quan ____infermera es va acostar amb ____injecció, el xiquet es va escapar
corrents.
i. ____Ajuntament hauria d’arreglar ____il·luminació d’aquest carrer.
j. Em volia convéncer de ____ utilitat del seu invent.
6. Completa els buits amb a, de, per i l'article que corresponga:
Anirem ____ platja diumenge vinent.
Venien _____ camí cantant i botant com a criatures.
Anava molt contenta _____ col·legi.
Quan trobes els regals _____ teus amics, compra'ls.
Anirem _____ hospital dilluns a les huit.
Les mosques volen _____ menjador.

No vol el plat ____ bollit però si el ___ amanida.
Va ____ corredor com ____ aeroport, volant!
7. Descriu a la teua família i indican quina és la professió cada membre: (utilitza

el vocabulari de la família i professions)
8. Fes una redacció sobre la darrera festa de Nadal (utilitza el vocabulari de
la nadal, aliments, i festes).
9. Fes una redacció sobre el teu darrer viatja (utilitza el vocabulari de mitjans
de transport, relleu i població).
10. Fes una redacció explicant a una persona estrangera que són les festes
populars de la Comunitat Valenciana: (has d’explicar una festa: falles, Sant
Joan, la Magdalena, Moros i Cristians, ...)
• anàlisis de diferents lectures

• recerca: la fitxa de lectura.
UNITAT 1 Comprensió Lectora

Tema 1.1. Lectura 01 d’un fragment i anàlisis.
Lectura: fragment de Minerva una vampira de veritat (Ed. Bromera)
https://bromera.com/infantil-
juvenil/tl_files/pdfs/fragments/9788490263341_FR.pdf
Descarrega el document en PDF en el teu pendrive.
Respon a les següents qüestions en el teu quadern:
1. Escriu totes les paraules que no coneguis el seu significat, cerca la definició
en el diccionari, i després escriu la seua traducció en castellà.
2. Busca i escriu deu mots amb s sonora
3. Busca 5 frases diferents que continguin apòstrofe.
4. Busca 5 frases diferents que continguin contracció.
5. Fes un resum de la lectura.
6. Quins personatges ixen al fragment.
7. En qui temps i espai transcorre la història.
8. Qual es la teva reflexió o opinió personal del fragment.

Lectura: fragment d’Els ulls al cel i l'ànima a la mar (Ed. Bromera)
1. Busca en el diccionari el significat de les següents paraules, i escriu una frase

d’exemple:
a. Bàlsam
b. Fraula
c. Llantió
d. Quinqué
2. En el poema: L’eclipsi de Lluna:
a. Busca informació sobre que és un eclipsi de lluna.
b. Escriu totes les paraules que pertanyen al vocabulari dels aliments o
de l’alimentació.
3. Sobre el poema: L’ARC DE SANT MARTÍ
a. Què és l’arc de Sant Martí.
b. Quants colors formen l’arc de Sant Martí.
c. Escriu poema sobre l’Arc de Sant Martí.

Lectura: fragment de L'illa del Tresor (Ed. Bromera)
1. Escriu totes les paraules que no coneguis el seu significat, cerca la definició
en el diccionari, i després escriu la seua traducció en castellà.
2. Busca i escriu deu mots amb s sorda
3. Busca 5 frases diferents que continguin paraules amb b o v.
4. Busca 5 frases diferents que continguin paraules amb g, j, tg i tj.
5. Fes un resum de la lectura.
6. Quins personatges ixen al fragment.
7. En qui temps i espai transcorre la història.
8. Qual es la teva reflexió o opinió personal del fragment.

Lectura: Un estudi encapçalat per l’oncòleg Joan Massagué obre una possible via
de tractament contra la metàstasi
https://www.vilaweb.cat/noticies/oncoleg-joan-massague-metastasi/
1. Quina és la idea central de l’article.

2. Qui és Joan Massagué.
3. Quin és el descobriment del Sr. Massagué.
4. Busca en el diccionari el significat de metàstasi.
5. Fes un resum de l’article.

Lectura: Proves d'accés a la universitat PAU
https://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/estudis-
grau/admissio/batxillerat/informacio-proves-1285852996917.html
1. On es realitza la matricula per l’accés a la Universitat.

2. Quants fases té la prova.
3. L’assignatura: Valencià: Llengua i Literatura, a quina fase correspon.
4. Cóm es calcula la nota d'accés a la universitat?
5. Quina diferencia hi ha entre la nota d’accés a la universitat i la nota d'accés
a les titulacions universitàries.

Lectura: Cèl·lula
https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lula
1. Qui va encunyà el terme "cèl·lula"

2. Busca en el diccionari la definició de cèl·lula. Quantes accepcions té, posa un
exemple de cadascuna.
3. Fes un resum de la Teoria Cel·lular.
4. Fes un esquema de les diferents tipus de cèl·lula.
Recerca: La fitxa de lectura.
Entra en el següent enllaç: https://agora.xtec.cat/ies-alexandre-de-

riquer/docs/fitxa-de-lectura-llengua-catalana/ Descarrega’t el document en el teu
Pendrive.
Segons el model del document descarregat, fes un document Word per a utilitzar-
la com a fitxa per als llibres de lectura obligatòria.
Unitat Unitat 1: Comprensió Lectora

la data indicada.
3r, les respostes han d'estar als espais indicats, les respostes que utilitzen més
espai, no es tindrà en compte l'escrit fora de l'espai.



màxim d’un punt
• obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la

vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre'ls
• reconèixer els gèneres de text, l'estructura i el seu format, i interpretar-
ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre'ls
• desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir
coneixement
Nom alumne/a:
Grup: 1r ESO__
1. Lectura: La casa de la fada, del llibre: El secret de la Lena, de Michael

Ende. Ed. Cruïlla.
Una mica més enllà, va descobrir un guàrdia urbà que posava una multa a un cotxe
mal aparcat.
Lena se li va acostar i li va dir:
-Perdone: sabria dir-me on puc trobar una fada?
-Una ensaïmada? -va fer el guàrdia, distret i sense parar d’escriure.
-No, una fada... de les que fan encanteris- va dir Lena.
-Ah, vaja- va fer el guàrdia-. una fada de les que fan encanteris. Un moment.
Va acabar d’escriure, va enganxar el paper de la multa amb l’eixugaparabrises, es va

traure un quadern de la butxaca i va començar a passar fulls murmurant:
-Vejam, etiquetes..., exportacions...; fàbriques...; ja ho tinc: fada! Francesca

Fetillera. Bons consells, encanteris de tota mena, malediccions i conjurs. Hores de
visita: sempre. Carrer de la Pluja, 13, golfes.
-On es troba el carrer de la Pluja? -va preguntar Lena.
-Seguix aquest mateix carrer, la segona travessia mà esquerra, has de passar el pas
subterrani, la primera a la dreta, refàs tot el camí i el repeteixes tres vegades -va
explicar-li el guàrdia amablement- Però has d’agafar un paraigua.
-Gràcies -va dir Lena i va començar a caminar.
Va seguir les indicacions del guàrdia i no va tardar a trobar el carrer que buscava,
que era molt fàcil de reconèixer perquè hi plovia sempre. Quan va arribar al número
13, Lena anava xopa com un peix perquè no duia paraigua.
Val a dir que aquella era una casa ben estranya, perquè només hi havia una escala que
s’enfilava sola fins al cinquè pis. Al capdamunt hi havia unes golfes enganxades a
l’escala, no se sabia com.
Lena va pujar i es trobar davant d’una porta amb un rètol de llautó que deia:
“Qui em buscava
ja m’ha trobat.
Passa sense tocar.
“Com sap que jo la buscava?” va pensar Lena, “Ah clar, perquè és una fada”, es va dir
de seguida.
Així., va passar sense tocar.
I de poc que no cau al llac d’aigües blaves que s’estenia als seus peus. Allà lluny es
veia una illa i a la vora del llac, prop de Lena, es gronxava una barca.
La xiqueta s’hi va enfilar i la barca es va començar a allunyar de la vora sense que

ella haguera de fer res (clar que la barca no tenia rems). La barca anava cada vegada
més de pressa i la proa tallava l’aigua com si fóra una llanxa de motor (però tampoc
tenia motor). Els cabells de Lena voleiaven al vent...
1. Busca al diccionari el significat de les següents paraules: golfes, gronxar, voleiar

i rètol.
2. Segons el fragment llegit, que és una fada.

3. Quants personatges ixen al fragment, diu els seus noms i oficis.
4. Cita els elements fantàstics que ixen.
5. Descriu com és la casa de la fada.

6. Què es un encanteri?
7. Busca informació sobre l’autor i la seva obra literària, i fes un resum:

2. Lectura d’un fragment Emès el 16 de juny de 1999 Dins el llibre Digue'm
agosarat, un dels monòlegs del programa "La cosa nostra" de TV3; posat en
escena per Andreu Buenafuente; guió d'Andreu Buenafuente, Xavier Cassadó i
Carles Torras
Voldria saludar avui els estudiants de Selectivitat que ens estan mirant, o sigui,
ningú, perquè no ens miren: estan estudiant. Seguríssim. Els estudiants dormen de
dia i estudien de nit...
En aquesta època, prolifera la figura de l'examinat, que és un personatge molt

característic: d'entrada és un tio, o tia, irascible. "Tens hora" "No, no tinc hora! Tinc
un examen!".
El cos es desajusta, les noies tenen la regla tota l'estona...L'examinat s'alimenta de

pastilles, de tabac, de cafè...A Colòmbia van de cul. "Venga, más café, que hay
exámenes en la Madre Patria", i el Juan Valdés va de bòlit, "yo no doy más
abasto!"...Han de duplicar la plantilla, "ya no quedan más burros para arrastrar!",
"pues que venga tu padre!"...Un merder! I al final què passa?
"Bueno pues nos dedicamos al narcotráfico". Clar, és que tot ve d'aquí...Ja ho deia
jo, el narcotràfic ve del problema de la selectivitat.
Si veieu un estudiant, el reconeixereu per la vermellor dels ulls, com un dràcula que
no troba colls, i també perquè al darrere porten un cartell on posa: "Aquest individu
és un medicament, llegiu les instruccions d'ús, si teniu dubtes consulteu el seu
professor."
Ara bé, quan arriba l'examen, allí sí que no són tots iguals. Hi ha el que només porta
un boli Bic a la mà. Bic Cristal, "el que escribe normal", ni bé ni malament, normal. El
tio es posa el tap a la boca, el va mastegant, els nervis i l'ansietat li fan mastegar el
tap, fins que el tap agafa les dimensions com d'un boqueró, un boqueró de plàstic,
encetat, xuplat, tot de saliva que cau...
En canvi, també hi ha el típic tio tot repel.lentet, amb el collet fins aquí a dalt, tot
tímid, "hola, bon dia", ulleretes amb esparadrap al mig, que porta una bateria d'onze
bolis diferents, se'ls posa tots ben posadets...Jo no sé per què vol tants bolígrafs.
En porta fins i tot un que escriu rosa, rosa fluixet. Diu: "És per subratllar els
conceptes". A tu et subratllaré jo! Aquest també porta goma. Que penses: per
esborrar què? La teva cara? Almenys, si és d'aquelles Staedler de nata, te la pots
menjar. Jo tenia un amic, el Gallardo, que era addicte a les Staedler.
Diu: "Què portes tu per esmorzar?", "jo un bocata de sobrassada", "jo un bocata
d'Staedler". Sí, sí. I anava esborrant totes les malalties de dins... (Quina xorrada
que acabo de dir!). I n'hi ha d'altres que porten goma per després, però aquí ja no
hi entrarem.
Això sí, hi ha un element comú a tots: ningú té ungles ni repèls. Si poguèssim examinar
amb una càmera ampliadora tots els dits dels estudiants, veuríem que no són dits:
són botifarres amb una bola de carn al damunt, i la petita resta que abans havia estat
una ungla. Perquè nyaca, nyaca...I els que ja no tenen ungles es mosseguen els repèls
i acaben convertint aquests dits!!! ...I després diu: "no lligo". "Com has de lligar, xato?
Imagina't si ets dona i t'arriba allò...! (gest d'urpes). No, que les dones també se les
mosseguen, és veritat. Les ungles. Hi ha fins i tot ansiosos que es mengen les ungles
dels companys del costat! Hi ha tio que et diu: "Per favor, que no puc aguantar..."
Però enguany hi ha una novetat important: es pot fer la Selectivitat tantes vegades
com vulguis. Hi haurà gent que no voldrà fer carrera, sinó Selectivitat sempre. "Què
vols estudiar?",
"Res. Selectivitat". I d'aquí a un temps, hi haurà tota una aula plena de gent de
vuitanta anys, que s'han passat la vida fent el mateix examen, i han agafat amistat
i carinyo, i queden amb els matrimonis, i te'ls trobes i dius: "On aneu?" I ells, tots
engrescats: "A fer l'examen de Selectivitat, a Peníscola i a un concert de Lluís
Aguilé"."
1. Una vegada llegit, quin títol posaries aquesta lectura. Raona la teva resposta.
2. Al text hi ha alguns elements que ens donen informació sobre el lloc i el temps en
què es produeix el text. Posa’n alguns exemples concrets.
3. Cita els recursos humorístics que utilitza l’autor.
4. Explica de forma breu com et prepares per un examen.
5. Busca informació sobre Andreu Buenafuente, fes un resum.

3. Lectura: 666calaixos de Jordi Folck
Mai no havia estat en un lloc com aquest: semblava una església i era alhora un castell
o, potser, una presó. El sostre era del color del fang. El terra, de grans pedres
encaixades. Era una habitació enorme amb tres columnes gruixudes en forma
d’embut. Com un palau antic.
I entre les tres columnes, un taulell llarg amb dos braços, com a les botigues velles
del barri, i al mig, una taula il·luminada per un fluorescent, amb un munt de papers
apilats, una màquina d’escriure, una planta, un calendari, un telèfon i una cadira. Un
armari de fusta de calaixets petits, com aquells que hi ha a les biblioteques amb les
fitxes dels llibres, separava la taula del fons. Hi havia també, a prop del taulell, un
rellotge de cucut i un parell de làmines emmarcades de paisatges descolorits. Al
fons, darrere de les columnes, s’hi veia una finestra petita i estreta com les dels
campanars al costat d’una arcada que no sé on donava perquè estava fosc.
1. Què es descriu? Et sembla una descripció objectiva o subjectiva? Per què?
2. Quin ordre s’ha seguit per organitzar la informació d’aquest text?
3. Creus que és una descripció detallada o que només té en compte les

característiques generals?
4. Un dels recursos lingüístics que es pot trobar en aquest text és la comparació.
Busca’n tres i subratlla-les en el text
• elements de la comunicació
• llenguatge verbal i no verbal
• comunicació escrita i oral
• historia de l’escriptura
• l’alfabet
• tipologies textuals:
o textos instructius
o textos narratius
o textos descriptius
o textos expositius
o textos conversacionals
• classes d’oracions
• recerca: Internet, cercadors i procediments de recerca.
UNITAT 2 Comunicació
Tema 2.1. Els elements de la comunicació. El codi verbal i el codi no
verbal
a) Els elements de la comunicació.
La comunicació és l'acte de transmetre i rebre qualsevol tipus d'informació . En

l'acte de comunicació hi participen els elements següents:
• El missatge, la informació que es transmet.

• L'emissor, la persona que transmet el missatge.
• El receptor, la persona que rep el missatge.
• El canal, el mitjà que permet la transmissió del missatge.
• El context, el lloc i les circumstàncies en què es produeix l'acte de
comunicació.
• El codi, el llenguatge amb què es transmet el missatge.
• La finalitat, la intenció de la comunicació.
Identifica els elements i, per tant, la interrelació entre ells en un procés de

comunicació quan intercanvies missatges amb els teus amics en un grup de
WhatsApp. Exemple:
• Lola: Pere, estàs disponible?

• Pere: Si
• Lola: Quines activitats de Llengua hem de fer per demà?
• Pere: la pagina 125 del llibre.
Estàs a punt de creuar el carrer i hi ha un semàfor vermell, per la qual cosa t’has
d’esperar. Quan canvia de color i es posa verd, creues. Hi ha comunicació? Descriu
el procés per justificar la teva resposta.
b) El codi verbal i el codi no verbal.
Les formes de comunicació humana es poden agrupar en dues grans categories: la

comunicació verbal i la comunicació no verbal. La comunicació verbal suposa entre
un 30% i un 40% del total de la nostra comunicació. La resta l’establim a través de
canals de comunicació no verbals. La comunicació verbal utilitza les paraules i pot
ser oral i escrita.
La comunicació no verbal utilitza el contacte visual, els gestos, els moviments

del cos, etc. La comunicació no verbal serveix per reforçar la comunicació verbal,
matisant-ne la intensitat. Per exemple, si una mare renya el seu fill, amb l’expressió
de la cara l’informa de la intensitat i la veracitat del seu enuig.
L’expressió facial serveix per comunicar, però depenent del context i de l’estat
emocional. Així, s’ha observat que la utilitzem per comunicar sentiments com
l’alegria, el disgust, el plaer, etc.
Identifica els següents actes de comunicació de quins tipus són:
Acte Tipus
Un article d’un diari.
Manifestar el nostre disgust per veure
algú
Mostrar-nos avorrits
Una conversació amb un amic
Un llibre
Un locutor de ràdio explicant una
notícia
En WhatsApp utilitzem icones per a expressar els nostres sentiments o estats

d’ànim. Dibuixa les emoticones per a expressar:
• Mostrar alegria
• Manifestar el nostre disgust
• Plorar
• Riure
• Estar de broma
Posa un exemple e indica els elements de comunicació de:
• Codi verbal escrit.

• Codi verbal parlat.
• Codi no verbal.
Tema 2.2. Definició i diferències entre la comunicació oral i escrita.
Historia de l’escriptura. L’Alfabet
a) Definició i diferències entre la comunicació oral i escrita.
La distinció entre comunicació oral i escrita està en la naturalesa mateixa del

llenguatge. Són dues cares de la mateixa llengua, però amb diferents codis. Aquests
codis afecten el significat dels textos per al receptor. Per això no és el mateix
escoltar alguna cosa que llegir-ho. La comunicació oral és aquella que es dóna entre
dues o més individus a través de la parla. Per tant, el to de veu i la gestualitat són
elements que afecten la comunicació oral. És presencial en el cas que tots els
individus estiguen en el mateix lloc alhora. També pot ser a distància, gràcies a les
tecnologies de la comunicació.
Imatge extreta de la pàgina web: https://www.lifeder.com/distincion-comunicacion-oral-escrita/
Per part seua, la comunicació escrita és aquella que es dóna a través del codi escrit
de l'idioma. Per tant afecten el seu significat elements com els signes de puntuació
i la cal·ligrafia. És un tipus de comunicació que generalment s'utilitza a distància.
Existeixen diferències fonamentals entre aquests tipus de comunicació. No és

possible establir si alguna és preferible, sinó que les circumstàncies específiques
són les que defineixen la seua utilitat.
Escrita Parlada
Sentit Vista Oïda
Formalitat Formal Informal
Retroalimentació No resposta immediata Resposta immediata
Planificació Planificada Espontània
Registre Duradora Efímera
Aprenentatge Artificial Natural
Escriu un exemple de:
• Comunicació escrita formal, planificada i duradora

• Comunicació oral informal, espontània i efímera.
Explica perquè la comunicació oral es natural i l’escrita artificial, raona la teu

resposta.
b) Historia de l’escriptura.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27escriptura
1. Quins són els possibles orígens.

2. Quins va ser els primers sistemes d’escriptura.
c) L’Alfabet.
L'alfabet valencià és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua

catalana. Consta de les 26 lletres de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser
modificades per diacrítics. Actualment l'alfabet es compon de vint-i-sis lletres, més
sis dígrafs (conjunts de dues lletres que representen un sol fonema).
A més a més de les lletres, hi ha tres signes diacrítics: l'accent greu (`), l'accent
agut (´) i la dièresi (¨), i alguns caràcters especials com el guionet (-) i el punt volat
(·) de la ela geminada.
1. Escriu el nom de les lletres que falten de l'alfabet:
2. Entra en el següent enllaç:

http://bibliopoemes.blogspot.com/2008/09/bbiblioteques-escolars-
abecedari-de-la.html Busca el poema Abecedari de la Biblioteca (Júlia Costa);
i escriu totes les paraules que començant per majuscal, en ordre alfabètic.
3. Escriu dues paraules de cada dígraf:
ny ll rr ss qu gu ix
Tema 2.3. Tipologies textuals. Característiques principals.
a) Tipologies textuals.
El text escrit és una unitat lingüística formada per un conjunt d’enunciats que tenen
una intenció comunicativa i tenen una estructura. Açò prudeix una sèrie de tipus
textos: narratius, expositius, descriptius, argumentatius, predictius, instructius,
conversacionals, retòrics, ...
Identifica a quin tipus de text creus que pertany.
Text A
Que de totes maneres , havia de fer veure que me l'estimava, perquè en Quimet
estaria content de mi si la seva mare em tenia apreci.
[...] Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt el cap rodonet. Lluents com
xarol. Se'ls pentinava a cop de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb l'altra
mà. Quan no tenia pinta se'ls pentinava amb els dits de les mans ben oberts, de
pressa, de pressa, com si una mà empaités l'altra. Si no se'ls pentinava, li queia un
ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix . Les celles eren espesses,
negres com els cabells, damunt d'uns ulls menuts i lluents de ratolí. Les vores dels
ulls sempre les tenia humides, com una mica untades, i li feia molt bonic. El nas no
era ni massa ample ni massa estret, ni tirant amunt, que no m'hauria agradat gens.
Les galtes eren plenes, rosades a l'estiu, vermelles a l'hivern , amb una orella a
banda i banda una mica desenganxada de la part de dalt. I els llavis els tenia
sempre encesos i eren grossets; el de baix sortit enfora. Quan parlava o reia, se
li veia la cadeneta de les dents, ben posades a cada forat de la geniva. Tenia el coll
sense nervis. I al nas, que com haviadit no era ni massa ample ni massa estret, hi
tenia, a cada forat, un enreixadet de pèls per aturar el fred i les polsegueres.
Només, darrera de les cames, més aviat primes, les venes se li inflaven com serps.
Tot el cos era llarg i rodó on calia. La post del pit alta, les anques estretes. El peu
llarg i prim amb la volta una mica aplanada i si caminava descalç picava de talons.
Era bastant ben fet [...]
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant

Text B
La llengua comuna o estàndard transmet un coneixement del món adquirit per
l'experiència, però no té un ús inequívoc.
Els llenguatges d'especialitat, en canvi, mostren tres grans tendències que els
permeten distingir-se de l'estàndard: -Tendència a la universalitat, sigui quin sigui
el marc espacial o temporal. La comunicació científicotècnica internacional és molt
activa (congressos, revistes, traduccions, mobilitat d'especialistes, etc.). En la
llengua, això es manifesta per l'abundància de manlleus (quark,cash-flow, walkman)
o internacionalismes (microscopi, microscopio, microscope). Tendència a
l'objectivitat, rebutjant la informació parcial o connotativa. Hi manquen els
recursos expressius o retòrics, l'humor i els sentits figurats, i el jo se substitueix
per formes impersonals.
-Tendència a la precisió, a la correspondència estricta entre formes i significats.
Inclouen moltes definicions de conceptes i freqüents classificacions i taxonomies
dels objectes analitzats. També poden contenitr altres codis artificials o formals,
com els símbols de la lògica i el càlcul, els llenguatges informàtics, les fórmules,
etc. així com recursos visuals: taules, il·lustracions, fotografies, etc.
Text C
Aristòtil era un meticulós organitzador que va posar en ordre els nostres
conceptes. De fet, va fundar la ciència de la Lògica. Va demostrar que hi ha unes
lleis per saber quines conclusions o proves són vàlides. Un exemple serà suficient.
Primer diré que "Tots els éssers vius són mortals" (primera premissa), i després
diré que "Hermes és un ésser viu" (segona premissa). La meva conclusió serà,
doncs, la següent: "Hermes és mortal".
L'exemple demostra que la lògica d'Aristòtil estava basada en la relació dels
termes, en aquest cas "ésser viu" i "mortal". Encara que s'ha d'admetre que la
conclusió és vàlida al cent per cent, hem d'afegir que amb prou feines ens diu res
que no sabéssim. Ja sabíem que Hermes era "mortal" (és un gos i tots els gossos
són éssers vius que, a diferència de l'Everest, són "mortals"). Això ja ho sabíem,
Sofia. Però la relació entre les classes de coses no és tan evident. De tant en tant,
pot ser útil ordenar els nostres conceptes.
Jostein Gaarner. El món de Sofia
b) Característiques principals.
Les característiques principals són:
• Adequació
• Coherència
• Cohesió
Del següent text, explica la seua adequació, coherència i cohesió. Indica a quin tipus
de text pertany:
Dels textos de l’exercici anterior, identifica quins són els elements de cohesió dels
textos.
Tema 2.4. Els textos instructius. Característiques.
a) Els textos instructius.
Els text directiu o instructiu ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie
d'accions i ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les.
Primer, acostuma a presentar la finalitat que persegueix i després, exposa un seguit
d'instruccions. Aquestes segueixen l'estructura següent: marca d'ordre -acció que
s'ha de fer- com s'ha de fer. Les marques d'ordre serveixen per indicar el pas d'una
instrucció a la següent i poden ser substituïdes per recursos tipogràfics (punt, guió
...). Algunes instruccions han de fer-se en un ordre determinat perquè siguin
efectives.
Els textos instructius acostumen a ser esquemàtics i concisos. L'esquematisme

consisteix a presentar uns continguts destacant-ne les línies principals, mitjançant
les paraules imprescindibles i la disposició gràfica dels textos. La concisió consisteix
a expressar només allò que és estrictament necessari per a la comprensió dels
continguts. Sol repercutir en l'absència de comentaris i digressions i en l'absència
de caracteritzadors.
La forma verbal bàsica per expressar les instruccions és l'imperatiu.
Per expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis i
locucions adverbials de manera, adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions
introduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat,
indiquen manera i gerundis.
Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom,
oracions introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que, per tal que, etc.), per (o
locucions finals com a fi de, per tal de, etc.) + infinitiu i verbs que, per la seva
significació, indiquen finalitat: perseguir, proposar-se, pretendre...
En el següent text, identifica els següents elements:
• Les marques d’ordre

• Línies principals.
• Els adverbis
• Els imperatius
• Fes un resum.
b) Característiques.
Presentació
externa i o Formes que
Intenció Llenguatge
Estructura adoptat
interna
Verbs en Receptes de
imperatiu. cuina.
Ordre lògic de les Perífrasis Instruccions
Incitar a la
accions: materials d'obligació (haver d'aparells. Regles
realització
o ingredients, de+ inf. caldre de jocs.
d'alguna
ordre 1,2,3,4,... +inf. deure Prospectes de
activitat. És un
amb o sense +inf.). Lèxic molt medicaments.
text objectiu
il·lustracions.... precís. Numerals Consells, ordres i
ordinals o lletres normatives. Lleis.
ordenades. Instruccions dels
Segona persona caixers
verbals (tu, automàtics,
vosaltres, vostè, receptes
vós), disposició mèdiques, textos
espacial legals, publicitat,
específica, amb prevenció de
punts o malalties i
representable accidents. Llibres
amb esquemes. d'estil.
Formularis.
1. Escriu una recepta típica de la cuina valenciana.
2. Escriu les regles per a jugar a escacs.
3. Cerca un prospecte d’un medicament a Internet, i escriu les instruccions per a

prendre-ho.
4. Escriu una sèrie de consells per orientar-se en el camp.
Tema 2.5. Modalitats oracionals. Classes d’oracions.
a) Modalitats oracionals.
Quan parlem o escrivim, no tan sols expressem idees o fets, sinó també l’actitud i la
intenció amb què ens comuniquem. Així, per exemple, una mateixa idea: “Joan –
menja”, pot ser expressada amb formes diferents:
• Afirmació: En Joan menja.

• Pregunta: Menja, En Joan?
• Ordre: Menja, Joan.
• Exclamació: En Joan menja!
La modalitat s’expressa per mitjans diversos: l’entonació (ascendent, descendent)

en la parla oral, els signes de puntuació en l’escriptura, el mode verbal (indicatiu,
subjuntiu, imperatiu), determinats mots (adverbis d’afirmació o negació, pronoms
interrogatius).
Escriu cinc oracions:
• Afirmatives.
• Interrogatives:
• Imperatives.
• Exclamatives.
b) Classes d’oracions.
Classe Característiques Exemple

• La intenció de l’emissor és
informar d’accions o estats.
• L’entonació té un final
descendent.
Declarativa o Na Maria anava a casa
• El mode verbal sol ser
enunciativa de la seva iaia
l’indicatiu.
• El subjecte acostuma a
aparèixer al principi de
l’oració.
preguntar.
• L’entonació té un final
ascendent. Maria, anava a casa de
Interrogativa
• Sol introduir-se amb mots la seva iaia?
interrogatius.
• El subjecte sovint apareix
al final de l’oració.
aconsellar, pregar, ordenar
o prohibir.
Exhortativa Maria, ves a casa de la
• L’entonació és elevada i
o imperativa iaia!
intensa.
• El mode verbal és
l’imperatiu o el subjuntiu.
• L’emissor vol expressar un
estat d’ànim.
• L’entonació és variable i
Maria, vens de casa de
Exclamativa intensa.
la iaia!
• Sol anar acompanyada
d’interjeccions i mots
intensius.
dubte.
• S’introdueix amb adverbis i Potser, que Na Maria
Dubitativa expressions que indiquen vengui de casa de la
dubte. iaia
• Sovint s’expressen amb el
verb en futur.
desig.
• És habitual introduir-la amb
expressions que indiquen Tant de bo, que Na
Desiderativa
desig. maria vagi a casa de la
o optativa
• Es pot donar l’entonació iaia.
exclamativa.
• El mode verbal és el
subjuntiu.
Transforma les següents oracions, en les diferents modalitats anteriorment

explicades:
• Vols tornar-te’n al mar per sempre?

• No isquis de casa, eh!
• Ei, mireu, en Nicolau se’n torna a l’aigua!
• En Miquel tenia una capseta de bolles de cristall verd
Tema 2.6. Els textos narratius. Definició i estructura. El narrador/a.
a) Els textos narratius.
Narrar és relatar uns fets, siguin reals, o de ficció, amb la finalitat d’entretenir. La
narració oral és la primera forma de narrar. Amb el pas a la llengua escrita s’obtenen
tipus de text narratius diversos, amb extensió diferent, i amb intenció literària o
sense.
La narració és un tipus de text que explica uns fets en un determinat ordre, que cal
que sigui coherent amb la intenció del narrador. Caben dues possibilitats d'ordre: el
mateix en què han succeït els fets i l'alteració de l'ordre en què han ocorregut (per
remarcar un fet, utilitzar el factor sorpresa, mantenir l'interès del receptor fins al
final o centrar-lo en una part de la narració).
Escriu una història de ficció on tu sigues el protagonista.
b) Definició i estructura.
La narració literària és un text en què, a part de l'autor i el lector reals, hi ha un

emissor i un receptor ficticis. Cal tenir-hi en compte aspectes externs i interns.
Entre els primers, hi ha:

• la trama (suma d'accions desenvolupades a la narració)
• el tema (assumpte de què parla la narració) i
• els personatges (éssers que intervenen en la narració)
Entre els interns, hi ha els referents a:
• el temps, que contempla les diferències entre el temps real de la història

narrada i la forma en què està expressat a la narració mitjançant tres
factors: l'ordre, la duració i la freqüència;
• la manera, que contempla la distància amb què són presentats els fets al
lector i la perspectiva amb què li són mostrats, i
• la veu, que contempla les relacions entre els fets narrats, la persona que els
narra i els personatges que hi intervenen.
Les etapes de la narració:
El text narratiu té un desenvolupament temporal i es construeix d'acord amb una

estructura d'etapes com la següent:
a. Introducció. Plantejament d'una situació estable
b. Complicació. Plantejament d'un conflicte
c. Avaluació i reacció. Avaluació del conflicte i reacció per part dels personatges
d. Resolució. Resolució del conflicte i pas a una nova situació
e. Moralitat. Conclusió que respon a la intenció del narrador
Entra en el següent enllaç: http://win.memcat.org/telemat/contes/conte12.htm
Respon a les següents qüestions:
1. Quina és la trama.
2. Quin és el tema.
3. Quins són els personatges.
4. En qui temps i/o espai transcorre la història.
5. Identifica totes les etapes de la narració.
c) El narrador/a
Quan un escriptor o una escriptora fa el projecte d’escriure una obra narrativa, ja

sigui un conte ja sigui una novel·la, una de les primeres coses que ha de decidir és qui
serà el narrador i quin serà el punt de vista.
Tipus de narrador/a segons el punt de vista:
a) Extern
• Narrador omniscient: és un narrador que té una visió panoràmica molt àmplia,
ja que es desplaça d’un personatge a un altre amb absoluta llibertat, ho veu
tot, coneix el passat, el present i el futur, té la facultat de ser sempre a tot
arreu i ho sap tot sobre els personatges: té accés als seus pensaments i als
seus sentiments.
• Narrador observador: és un narrador que es limita a descobrir el que veu
des de l’exterior, per això no pot reproduir els pensaments ni els sentiments
dels personatges si ells no ho diuen directament en presència seva; només sap
allò que observa.
b) Intern
• Narrador protagonista: és el narrador que coincideix amb el personatge

principal (protagonista dels fets), ja que es converteix en el centre de la
narració.
• Narrador testimoni: és un personatge secundari que, des del seu punt de
vista, descriu els fets que li han passat a un altre personatge protagonista.
c) Un cas especial: les obres autobiogràfiques.
• El diari personal o dietari, en què l’autor anota els fets de cada dia i els
propis pensaments.
• Les memòries, en què l’autor escriu vivències que ha tingut durant un període
més o menys llarg de la seva vida.
Identifica el tipus de narrador/a de cada fragment:
Text A
Text B
Text C
Text D
Tema 2.7. Els textos descriptius.
a) Els textos descriptius.
Descriure consisteix a explicar com són les coses i les persones, a detallar-ne les
característiques, l’aspecte o les qualitats que presenten. La descripció no només és
literària, sinó que la podem trobar en textos quotidians com per exemple: guies
turístiques, catàlegs comercials, publicitat, etc.
Una descripció consta de dues parts: tema i expansió. El tema és el motiu de la

descripció i primer se’n fa una definició. A continuació s’inicia l’expansió, que
desenvolupa el tema amb nova informació. L’expansió es pot basar en una enumeració
selectiva, és a dir, en l’enumeració dels elements que fan que l’objecte es distingeixi
d’altres de semblants, o bé en una enumeració exhaustiva, és a dir, en la citació de
tants elements com es vulgui. L’acumulació excessiva de dades pot arribar a
desdibuixar allò que es descriu.
Tipus de descripció.
a) La descripció objectiva. Presenta amb detall les característiques d’allò que es

descriu, sense matisacions ni apreciacions personals. Utilitza un llenguatge molt
tècnic.
b) La descripció subjectiva. No detalla els trets tal com es manifesten en la realitat

sinó que l’autor els presenta amb una visió personal. Utilitza un llenguatge més poètic.
c) La prosopopeia. Descripció dels trets físics d’una persona.
d) L’ etopeia. Descripció dels trets psicològics d’una persona.
e) El retrat. Combinació de prosopopeia i etopeia.

d) La caricatura. Es un tipus de retrat on es fa una exageració o una deformació
dels trets.
1. Fes una descripció d’un objecte de la vida quotidiana.
2. Fes una descripció d’un company o companya de classe.
3. Fes una descripció subjectiva.
b) Característiques.
Presentació
Estructura adoptat
interna
Adjectius i
comparacions.
Llenguatge
retòric en les
descripcions
literàries. Novel·les,
Precisió lèxica en contes, cartes,
els noms. Verbs Retrats,
en present o caricatures, etc.
Ordre espacial de imperfet. Fitxes
les expansions Connectors científiques.
qualificatives espacials ( des Classificacions i
Destacar les
sobre allò de, fins a....) taxonomies. Guies
característiques,
descrit: Adverbis de lloc turístiques,
qualitats o detalls
d'esquerra a (fora, dins, catàlegs i postals.
d'allò descrit. És
dreta, de dalt a baix...), oracions Definicions de
un text subjectiu.
baix, de dins a de predicat diccionari i
fora (i a nominal o enciclopèdia.
l'inrevés),etc.... atributives (amb Ressenyes
verbs copulatius i bibliogràfiques,
atributs). de cinema,
Oracions amb CN, teatre, TV,
oracions de etc....
relatiu. Frases
curtes amb
comes, punts,
punts i coma i
punts suspensius.
De la següent descripció, fes una anàlisi, indicant la seva característiques i indica

quin tipus de descripció és:
La Lluïsa és una noia força atractiva. De cara esblanqueïda i pigada. Té els ulls
grossos i verds com les maragdes, amb unes celles gruixudes. Els llavis molsuts i
vermells com una rosella. Duu els cabells llargs, ondulats i pèlroigs. És alegre i molt
presumida, sempre porta arracades amb penjolls. Li agraden molt els jerseis ratllats
i de coll alt.
Tema 2.8. Textos conversacionals. Tipus i característiques.
a) Textos conversacionals.
El text conversacional s'articula al voltant de l'emissor i el receptor. Hi ha textos

conversacionals orals (diàleg, entrevista, conversa telefònica, etc) i textos
conversacionals escrits (xat, carta, diàleg teatral, etc).
L'entrevista és un gènere periodístic que consta d'unes preguntes fetes per un

entrevistador (periodista) a una persona amb rellevància social (científic, esportista,
polític, artista, etc.). Les entrevistes es poden classificar en dos grans tipus:
• informatives, que donen a conèixer l'opinió sobre un tema

• psicològiques, que permeten mostrar la personalitat i la vida de la persona
entrevistada.
Text conversacional: El diàleg
És un tipus de text conversacional que ens permet reproduir de manera exacta, per
escrit, les paraules que diuen dues o més persones.
N’hi ha que:
• Recullen converses formals i serioses o informals i quotidianes.

• Uns tenen un caràcter realista o d’altres fantàstic.
Característiques formals:
• Al començament hi hem de posar un guió.

• Al final hi podem posar un punt. Si hi posem un altre guió, hi afegirem un
aclariment referent a aquell qui parla.
• Cada vegada que parla un personatge diferent, ho indiquem amb un punt i a
part.
Entra en el següent enllaç: https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-a-monica-

gimenez-marques-especialista-en-nanoparticules/ i escriu les característiques
d’aquest tipus de testos.
Entra en el següent enllaç: http://www.visat.cat/traduccions-literatura-

catalana/cat/fragments/289/177/-/0/-/rodolf-sirera.html i identifica que tipus de
test és i les seves característiques.
b) Tipus i característiques.
Presentació
Estructura adoptat
interna
Frases breus i
simples
(coordinades o
juxtaposades),
sovint
inacabades.
Diàlegs
Pronoms
quotidians,
personals, febles
converses
i interrogatius.
telefòniques,
Codis no verbals
discussions.
(entonació,
Teatre.
gesticulació,
Estructura de Entrevistes i
etc.).
pregunta- debats. Excuses,
Establir un diàleg Interjeccions i
resposta o salutacions i
entre dos onomatopeies.
comentari- comiats.
interlocutors. És Lèxic col·loquial.
resposta, amb Enquestes i
un text subjectiu Rutines i
intervenció qüestionaris.
estereotips
1,2,1,2, etc... Acudits dialogats.
lingüístics.
Diàlegs dins de
Formes de
les novel·les i
cortesia.
contes. Còmics.
Inversions,
Assemblees.
omissions,
Reunions de
repeticions.
treball
Signes de
Puntuació per
regular la intenció
dels missatges.
Adverbis
d'afirmació,
negació, dubte,
etc...
1. Inventa un diàleg utilitzant el WhatsApp

2. Inventa un diàleg que siga una conversa telefònica.
3. Inventa una entrevista que fas a un company o companya, la temàtica ha de
ser sobre la “majoria d’edat”
Tema 2.9. Els textos expositius: estructura i característiques.
a) Els textos expositius.
Els texts expositius serveixen fonamentalment per donar informació de manera

objectiva i ordenada sobre fets, idees, teories, etc., A un lector o a un oient
interessat en un tema determinat.
Les formes d'exposició són omnipresents en els àmbits de la ciència, la tècnica i

l'ensenyament.
Es poden establir sis tipus diferents de missatges expositius:
• text cientificotècnic especialitzat, propi Dels especialistes d'una matèria;

• text de semidivulgació, adreçat a un públic universitari o amb uns certs
coneixements del tema;
• text de divulgació, dirigit a un ampli sector de la societat;
• text científic pedagògic, propi de l'educació, llibres de text, etc.;
• text d'investigació, del tipus tesi doctoral o similar;
• text objectiu oficial, informes d'equips investigadors.
Encara que habitualment són textos escrits, també poden presentar la modalitat
oral.

https://www.diarilaveu.com/noticia/25532/les-
excavacions-arqueologiques-de-la-costa-blanca-faran-valer-la-importancia-de-8-
jaciment
I respon:
1. Quin tipus de test expositiu es tracta.

2. Característiques.
3. Quin es el tema principal.
4. A qui va dirigit.
b) Estructura
En la comprensió d'un text expositiu intervenen l'organització de la informació i la

forma d'exposar-la, i, lògicament, els coneixements previs sobre el tema exposat
per part del destinatari.
L'estructura habitual d'un text expositiu (explicatiu o informatiu) comprèn tres

parts: introducció, desenvolupament i conclusió.
• Presentació o introducció: es presenta el tema, la seva importància, els

objectius, fonts documentals, etc. La introducció sol constituir el primer
paràgraf del text.
• Desenvolupament: es va exposant la informació del tema de manera clara i
ordenada. És la part central del text. L'estructura ordenada i les relacions
lògiques dels continguts són fonamentals en aquests tipus d'escrits. Hi pot
haver exemples, comparacions, anècdotes...
• Conclusió: resum de les idees principals que s'han exposat o l'opinió personal.
Hi apareixen fórmules típiques de sintetització.
• Altres recursos estructurals que poden tenir els textos expositius són: el
títol (referència breu sobre el tema), citacions de fonts de documentació,
altres suports informatius (il·lustracions, esquemes, gràfics...)
Entra en el següent enllaç: https://www.enciclopedia.cat/divulcat/que-les-boires-

son-persistents-uns-llocs-i-sescampen-cada-mati-uns-altres i respon:
1. Quin tipus de test expositiu es tracta.

2. Senyala les diferents parts de l’estructura del test.
c) Característiques.
Presentació
Estructura adoptat
interna
Verbs en present Temes teòrics i
Ordre lògic i passat. Oracions treballs
d'idees o subordinades monogràfics.
Transmetre conceptes, amb o causals, finals, Tríptics
informació i sense gràfics i consecutives, etc. informatius.
coneixements de il·lustracions: Connectors Informes i
forma clara . És introducció- discursius (per conferències.
un text objectiu. desenvolupament- tant, així, però, Exàmens, apunts,
conclusió i fonts causa- llibres de text.
d'informació.... conseqüència, La tesi doctoral.
ordre etc.), Documentals i
cohesió lèxica reportatges,
mitjançant articles
sinònims, divulgatius.
repeticions, Invitacions.
camps lèxics i Regles de jocs i
famílies de mots, esports.
etc. Enunciats Ponències en
entre parèntesis simposis,
o guions, participacions en
aposicions, seminaris,
oracions de exposicions orals
relatiu a classe,
explicatives. documents
àudiovisuals
Visualitza el següent vídeo: https://youtu.be/4INFjUqpzls
1. Quina es la intenció de l’emissor:

2. Explica com es presenta l’estructura
3. Característiques del llenguatge utilitzat
4. De quin tipus test expositiu es tracta.
Recerca: Internet, cercadors i procediments de recerca.

http://weib.caib.es/formacio/distancia/material/tic/internet.pdf, descàrrega el
document en el teu pendrive. Una vegada que ho hages llegit, respon a les següents
qüestions:
1. En que consisteix la planificació.

2. Què significa la paraula clau.
3. Entra en el cercador Yahoo, has de cercar vídeos que tractin de Ausiàs March
i siguen en valencià. Escriu tots el títols que ixen.
https://support.google.com/websearch/answer/134479?hl=es
Respon:
1. Què són els operadors de recerca, posa un exemple.

2. Com se fan recerques d’imatges, posa un exemple.
3. Com es fa un recerca avançada.
Unitat Unitat 2: Comunicació

la data indicada.



màxim d’un punt
• conèixer els elements de la comunicació

• distingir entre llenguatge verbal i no verbal, i comunicació escrita i/o oral
• conèixer la historia de l’escriptura i l’alfabet
• distingir les tipologies textuals:
o textos instructius
o textos narratius
o textos descriptius
o textos expositius
o textos conversacionals
• conèixer les classes d’oracions
Nom alumne/a:
Grup: 1r ESO__
1. Dels següents tipus de comunicació s’ha:
• assenyalar tots els elements de la comunicació

• indicar si es llenguatge verbal o no, i es escrit o oral
a) Visualitza aquest vídeo: https://youtu.be/xunOVyKrhaA
b) Visualitza aquest vídeo: https://youtu.be/KsBOBGvaHfA
c) La següent imatge:
d) Una xiqueta entra en una sabateria:
Xiqueta: Bon dia!
Dependent: Bon dia!, que desitja?
Xiqueta: Voldria una sabates, com aquestes
Dependent: Quin número?
Xiqueta: depèn, o 38 o 39.
Dependent: Un moment (va cercar les sabates)... Nomes en queda del número 38
La xiqueta es prova les sabates.
Xiqueta: M'estan xicotetes
2. Dels següents fragments has d’indicar de quin tipus és, i raonar la resposta.
a)
b) "Entre una espessor d'arbres es veia una casa. Una casa fora poble, aïllada,
voltada d'una gran extensió de terreny llis com el palmell de la mà. Al davant tenia
un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny. Els arbres
eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb
flors roses i vermelles. Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del
clos del jardí, de xuclamel i de troana"
c) https://youtu.be/-HPjSruEvaI
d)
e) Els moviments sísmics són trepidacions de l’escorça terrestre. Tal com es pot
observar, la litosfera està, generalment, tranquil·la; però hi ha aparells molt
sensibles que permeten enregistrar-ne els moviments que queden fora de l’abast de
la percepció humana. Parlem de terratrèmols quan aquests moviments són
perceptibles i , a vegades, tan forts que provoquen devastacions considerables.
Segons les causes que els provoquen, es divideixen en terratrèmols tectònics,
d’ensorrament i volcànics. Els terratrèmols s’originen en un lloc situat a l’interior de
la Terra, l’hipocentre, que pot raure fins a 60 km de profunditat, el qual té el seu
punt corresponent a la superfície en l’epicentre. Des d’aquest , el moviment sísmic
es propaga en forma d’ones, amb una velocitat variable: de 300 a 2.500 m per segon
en l’escorça terrestre, mentre que en el nucli, per la seua naturalesa metàl·lica,
poden arribar als 16.000. S’anomenen directes les ones sísmiques que van de
l’hipocentre a l’epicentre, i superficials les que irradien d’aquest últim.
3. Segons l'après en aquesta unitat sobre les recerca en Internet, fes una
redacció sobre la història de l'alfabet.
• la variació lingüística del valencià

• el plurilingüisme
• els prejudicis lingüístics
• sinònims i antònims
• recerca: buscar informació a Internet
En aquesta unitat s’avaluarà el primer llibre de lectura obligatòria.
UNITAT 3 Llengua i Societat 1

Tema 3.1. La variació lingüística: definició. Variació geogràfica i
històrica
a) La variació lingüística: definició
La llengua és una i diversa. Des d'una perspectiva lingüística o gramatical,

constitueix una unitat: és un conjunt de signes i regles comuna a tots els parlants;
però si la mirem des del punt de vista dels usuaris, és diversa: raons geogràfiques,
històriques, socioculturals o motivades per la situació fan, de la mateixa llengua,
moltes diferents.
El valencià estàndard o la llengua estàndard:
Totes les llengües posseïxen un model lingüístic de referència que es considera

adequat per els usos administratius, educatius, per als mitjans de comunicació i, en
general per a tots els àmbits que requereixen un mínim de formalitat. Este model es
coneix com a llengua estàndard i afecta als usos orals com els escrits. El valencià
que aprens en aquesta assignatura, és el valencià estàndard.
La variació lingüística és el fenomen que dóna compte dels usos diversos d'una
llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup
social i situació comunicativa. És objecte d'estudi de la sociolingüística. Les
varietats lingüístiques es contraposen a l'estàndard de la llengua.
1. Sobre el que apresos sobre la variació lingüística, explica l'estat actual de la

llengua valenciana.
b) Variació geogràfica i històrica
Variació geogràfica o diatòpica.
Depèn del factor espai -o geogràfic-. Malgrat que es considerin varietats d'una
mateixa llengua, el parlar d'una zona pot presentar diferències amb el de la zona
contigua, separades sovint per accidents geogràfics (rius, mars, muntanyes...).
També se denominen dialectes.
Variació històrica o diacrònica.
Depèn del factor temps. Les varietats històriques són les diferents varietats que
una mateixa llengua ha adoptat al llarg de la seva evolució natural. Per exemple, el
català de l'època de Ausiàs March era diferent del de Joan Fuster, i aquest alhora
diferent del valencià del segle XXI. Les varietats generacionals també s'inclouen en
aquest tipus de variació.
1. Observa la següent graella:
capcinès ribagorçà
Nord-
Rossellones pallarès
septentrional de occidental
tortosí
transició
salat valencià
xipella septentrional
Varietat occidental
barceloní castellonenc
Varietat oriental
Central Valencià valencià apitxat

valencià
tarragoní
meridional
alacantí
mallorquí
Balear menorquí
eivissenc
Alguerès
a) En que estats europeus es parla las diferents varietats de la llengua catalana.
b) En que comunitats autònomes es parla las diferents varietats de la llengua

catalana.
c) En un mapa mut de la comunitat valenciana, situa les diferents varietats del

valencià. https://www.mapa.nom.es/imagenes/mapa-comunidad-valenciana-
imprimir.jpg
2. Completa la següent graella:
comarques valencianoparlants comarques castellanoparlants

Tema 3.2. Variació diastràtica i la variació diafàsica.
a) Variació diastràtica o social
Depèn de l'estrat social. Es tracta de les varietats que usen les classes socials
diferents, com si fossin dialectes parlats en una mateixa població per grups socials
diferents. Malgrat que en la societat occidental del segle XXI no hi hagi una variació
gaire marcada, podem observar aquest tipus de variació en societats en què les
classes socials formen grups tancats amb poca relació entre si, o en altres èpoques
en què la classe alta i la baixa no es mesclaven.
1. Busca en el diccionari el significat del mot “argot”, i posa un exemple relacionat

amb la variació social.
2. Visualitza el següent vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=UWefi4MFBLc i

respon: el narrador i el llaurador utilitzant el mateix varietat lingüística? Raona la
teva resposta.
b) Variació diafàsica o funcional
Depèn de la situació comunicativa. Es tracta dels diferents registres lingüístics, que

es classifiquen en formals i informals. El parlant n'escull un o l'altre en funció del
tema, la intenció, el canal (oral o escrit), els interlocutors i l'àmbit d'ús.
Identifica els següents textos a qui tipus de variació funcional pertanyent (formal
o informal; estàndard, científic, tècnic, jurídic, administratiu, periodístic,
publicitari, literari, familiar, vulgar, col·loquial, argot...
Text A http://www.dogv.gva.es/datos/2020/01/31/pdf/2020_581.pdf
Text B : “... a mi em sembla que açò no és un grip, sinó un refredat de ca l’ample.
Text C:
Cand Fèlix hac pres comiat del philosoff, ell anave
per una vall plena de arbres e de fontanes. A la exida
de la vall, ell encontrà dos hòmens qui havien grans
barbes e grans cabells, e eren pobrement vestits. Félix
saludà aquells dos hòmens, e ells saludaren Fèlix.
Ramon Llull: Llibre de les bèsties
Text D:
Ascolta’m bé: en cas de presenta’s un temps amb mal
ull i mala cara, lo primé que s’ha de fé és ancomana’s
a Déu i a tots los sants; i mentres se fa aguesta feina,
s’arroplega lo ramat, tot ataleiant lo temps, per sapigué justamén a quin indret
tire la tronada.
Joan Lluís: Records de la meva vida de pastor.
Text E: Bon dia. Es vostè el regidor del districte? Ah, sí? Doncs miri. Em dic Joana
Gironès i sóc d’aquí del barri. Venia per demanar-li que els municipals controlés el
trànsit del carrer on hi ha l’escola Bogatell a les hores d’entrada i de sortida,
perquè qualsevol dia pot haver-hi un accident.
Text F: L’abella mel·lífera és el principal insecte pol·linitzador que existeix en la
naturalesa. La seva abundància pot variar entre el 60% i el 95% de tots els
pol·linitzadors i va lligada a la cabanya apícola existent a cada zona.
Text G: Collons de nano! Ningú t’ha demanat re. Au, toca el dos! A vore si d’una
punyetera vegada fas lo que te dic. Si no ho fas, te fai una cara nova, malparit!
Mira que n’arribes a ser de toixarrut! Fuig d’ací!

Tema 3.3. El plurilingüisme.
Multilingüisme: es refereix al context social o educatiu configurat per tres o més

llengües que funcionen de manera independent.
Plurilingüisme: es refereix a la circumstància personal, social o escolar en la qual

s’adquireix i s’utilitzen tres o més llengües de manera integrada, amb interacció
entre elles.
La paraula multilingüe descriu el fet que una comunitat és multilingüe, és a dir, que
es pot expressar en diversos idiomes. La confusió entre "multilingüisme" i
"plurilingüisme" és comú: segons els conceptes desenvolupats per la Divisió de
Política Lingüística del Consell d'Europa, "Multilingüisme" es refereix a la presència,
en una zona geogràfica determinada, varietats lingüístiques; i "Plurilingüisme" es
refereix al repertori de varietats lingüístiques que poden ser utilitzades pels
parlants -inclosa la llengua materna i tots els adquirits posteriorment-, sigui com
sigui el seu estatus a l'escola i la societat ja qualsevol nivell. En particular, es parla
en particular del bilingüisme o fins i tot del trilingüisme quan es tenen en compte
dues llengües o fins i tot tres llengües. D'altra banda, la paraula monolingüisme
descriu el fet de ser monolingüe, és a dir, de parlar una sola llengua.
Segons els conceptes que has aprés en aquest tema, reflexiona sobre el següent i
arriba a una conclusió que hauràs d’escriure en el quadern. La societat valenciana es
una societat multilingüe o plurilingüe.

Tema 3.4. Els prejudicis lingüístics.
«Puc entendre que un ‘prejudici lingüístic’ és una desviació de la realitat que té la

forma de judici de valor emès bé sobre una llengua (o alguna de les seves
característiques), bé sobre els parlants d’una llengua (en tant que parlants), generat
directament, sigui per la ignorància, sigui per la malvolença, ajustat a estereotips
maniqueus i dictat pel neguit que ens produeixen les diferències» (p. 23).
Tuson, J. (1988). Mal de llengües. A l’entorn dels prejudicis lingüístics. Barcelona:

Empúries.
Prejudicis lingüístics:
1. Hi ha llengües fàcils i llengües difícils.

2. Hi ha llengües aspres i llengües suaus.
3. Hi ha llengües més importants i llengües menys importants.
4. Hi ha llengües primitives i llengües culturals.
5. Hi ha llengües pobres i llengües riques.
6. Hi ha llengües locals i llengües internacionals.
7. Hi ha llengües més útils que altres.
8. Hi ha llengües superiors i altres inferiors.
9. Hi ha variacions lingüístiques millors o pitjors en una mateixa llengua.
10. Hi ha llengües per àmbits formals i altres per àmbits informals.
Entra en el següent enllaç: http://eltempir.cat/decaleg-prejudicis/
I escriu en el teu quadern que podem fer per superar els prejudicis lingüístics,
imagina com explicaries a nouvingut les avantatges d’aprendre valencià.
Identifica a que prejudici lingüístic fa referencia els següents fragments:
Test A
«La habla catalana y mallorquina es violenta, fuerte, áspera, rasgada, y con cierta
especie de greguesco, tiene más de gutural y ciertos ímpetus duros, broncos y
violentos, no desemejantes a aquel desapacible sonido que solemos decir ‘margall’,
que les hace arrojar las voces con cierta fuerza y resabio muy perceptible, con
desagrado de quien les oye.»
Marc Antoni Orellana (1731–1813)
Test B
«Cal assenyalar que tot depèn de si es consideren parlants només els nadius o si
s’hi inclou tota la gent que té aquests idiomes com a segona llengua (sigui triada o
sigui imposada): molt sovint, els recomptadors de les llengües milionàries
funcionen com els leucòcits i fagociten estadísticament les llengües ‘petites’ tot
defensant-se ells mateixos de no se sap quin perill» (p. 55).
Tuson, J. (1988). Mal de llengües. A l’entorn dels prejudicis lingüístics.

Barcelona: Empúries.
Test C
«En una lengua con 2 vocales y 2 consonantes, si las sílabas terminadas en
consonante no son aceptables, podemos formar 120 palabras trisílabas; para llegar
a unas 5 000 palabras, la inmensa mayoría de las palabras serían de más de tres
sílabas. . . . En una lengua con 300 vocales y 600 consonantes podría haber
muchísimas palabras monosilábicas, pero se necesitaría una atención excesiva en
la pronunciación y en la recepción» (p. 124 i s.).
Moreno Cabrera, J. C. (2000). La dignidad e igualdad de las lenguas. Crítica de la

discriminación lingüística. Madrid: Alianza.

Tema 3.5. Sinonímia i antonímia.
a) Sinonímia
Dos o més mots són sinònims quan tenen el mateix significat, per exemple: parlar,
conversar, enraonar, rallar, xerrar…
Les paraules sinònimes són aquelles que, tot i tenir una forma diferent, tenen el
mateix significat o un de molt semblant. La majoria de sinònims no són totals
(exactes), perquè no es poden intercanviar en tots els contextos. Per exemple,
podríem parlar d’una ferida superficial, però no d’una ferida frívola. La major part
de sinònims, per tant, són parcials perquè només són intercanviables en determinats
contextos: bòfia i policia són sinònims parcials, perquè la primera forma és adequada
només en contextos informals mentre que l’altra és d’àmbit més general.
Els geosinònims, d’altra banda, són aquells sinònims que s’utilitzen en varietats
dialectals diferents (a zones diferents) però no coexisteixen en un mateix territori:
barret/capell, calces/mitges, arena/sorra, calcetins/mitjons, gat/moix, got/tassó,
nin/ noi / boix/ fillet/ xiquet...
Recursos d’ajuda:
• https://diccionari.llenguavalenciana.com/sinonims/
• https://diccionari.llenguavalenciana.com/bilingue/
• https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/
• https://diccionari.llenguavalenciana.com/rima/
Escriu un sinònim més col·loquial per a cada una de les paraules següents. Per
exemple: frigorífic  nevera:
anomenar-se: cambra: clausurar: parany: expirar: falsedat: obsequiar: signatura:
transpirar:
Completa les frases següents amb els sinònims parcials que tens al requadre.
(Tingues en compte que n’hauràs de repetir algun.)
El verb fer té un significat molt ampli i sovint se n’abusa. Substitueix-lo en cada cas
per un altre que tengui un significat més precís:
a) Tots els xiquets de la classe fem un equip de futbol.
b) Deu i deu fan vint.
c) Aquest home està molt gras, fa noranta quilos, com a mínim.
d) Aquest nin hi està fet, als crits
e) No em faig amb aquesta nina; és molt antipàtica.
f) Estan fent una casa de dos pisos davant el centre comercial.
g) Vaig a la caseta de Riba-roja a fer un poc llenya.
h) La nostra gata ha fet tres gatets.
Fes una frase per cada nom utilitzant un sinònim:
• Mogut:
• Gana:
• Econòmic:
• Humit:
• Llest:
• Prim:
• Ample:
• Net:
• Petit:
Retxa el mot de cada sèrie que no sigui sinònim.
a. donar, entregar, lliurar, agafar
b. tenir, tornar, posseir, disposar
c. arribar, començar, iniciar, encetar
d. guanyar, vèncer, triomfar, participar
e. tancar, cloure, separar, clausurar
f. rompre, enutjar, espenyar, destrossar
Entra en el següent enllaça de sota, i una vegada fet l’exercici en l’ordinador, copia
les solucions en el teu quadern:
http://vella.bromera.com/tl_files/activitatsdigitals/Micalet_5_PA/Micalet5_p04
7_a2/index.html
b) Antonímia
Són antònims els mots que tenen significats contraris o oposats. Exemples:
• Comprar / vendre
• Donar / rebre
• Victòria / derrota
• Dia / nit
• Abans / després
• Llenya verda / llenya seca
• Fruita verda / fruita madura
Segons el tipus de relació que hi ha entre els dos elements, podem parlar de tres
tipus d’antònims:
• Antònims complementaris: L’afirmació d’un implica la negació de l’altre. És el

cas de dia/nit o de viu/mort.
• Antònims de grau: Permeten una gradació. Per exemple: Entre gelat i bullent
podem trobar diferents graus, com fred , natural , tebi , calent…
• Antònims inversos: L’afirmació d’un dels mots implica l’afirmació de l’altre ja
que designen una mateixa realitat des de punts de vista diferents: comprar
/vendre, mare/fill, victòria/ derrota,….
Entra en el següent enllaça de sota, i una vegada fet l’exercici en l’ordinador, copia
les solucions en el teu quadern:
http://vella.bromera.com/tl_files/activitatsdigitals/Micalet_5_PA/Micalet5_p04
7_a3/index.html
Fes una frase per cada nom utilitzant un antònim:
• Mogut:
• Gana:
• Econòmic:
• Humit:
• Llest:
• Prim:
• Ample:
• Net:
• Petit:
Identifica l'antònim adequat per a cada paraula destacada. Recorda que has de tenir
en compte el context.
- N'Àlex ha estat dret (tort/assegut) tota la funció.
- La germana de na Joana té un caràcter sec (amable/humit).
- Ha pintat la casa de colors vius (morts/apagats).
- El darrer partit del Formentera va ser molt animat (avorrit/inanimat).
- Des que va acabar l'estiu, du una dieta molt sana (malalta/perjudicial).
Forma els antònims d'aquests mots a partir d'un prefix i afegeix un altre exemple
per cada cas.
capaç, afortunat, lògic, típic, conforme, nuclear, possible.
prefixos: a-, anti-, des-, dis-, il-, im-, in-
Recerca: Buscar informació a Internet
• https://youtu.be/jIZf8yuwtx8
• https://youtu.be/iKyvhVe1f3E
Una vegada vist, has de fer un treball d’exposició on has d’explicar als teus companys
de classe com s’han de fer les recerques a Internet, és important utilitzar exemples.
Aquest treball es pot fer en un grup, d’un màxim de tres components per grup.
Unitat Unitat 3: Llengua i Societat 1

la data indicada.



màxim d’un punt
• conèixer la variació lingüística del valencià

• entendre el significat el plurilingüisme
• què són els prejudicis lingüístics
• conèixer que són els sinònims i els antònims
Nom alumne/a:
Grup: 1r ESO__
1. Has de substituir les paraules subratllades del següent text per les que hi
ha a continuació, tingues en compte, que el significat ha de ser igual.
quotidiana, incorporen, reemplaçat, localitzar, tradicional, desactivat
El mòbil ha substituït el clàssic despertador en la vida diària de moltes persones,

sobretot quan estem de viatge. La majoria dels telèfons mòbils inclouen l’opció
“alarma” en els seus menús. Només cal estar despert, en alguns casos molt despert,
per poder-la trobar. El despertador funciona encara que el mòbil estiga apagat.
És possible la substitució? Per què?
2. Completa les oracions amb la paraula que hi vaja bé.
(captivar/detindre)
El van _____________ deu minuts després d’haver atracat el banc.
El tren no es va ________________quan arriba a l’estació.
(intel·ligent/llest)
És una xiqueta molt____________________ resol els problemes a la primera.

A taula que el dinar ja està ________________!
És possible utilitzar en tots els casos les dues paraules proposades? Raona la teua
resposta.
3. Substitueix les paraules subratllades de les següents oracions per l’antònim

mes adequat dels que t’oferim:
calent, assolellat, passat, boirós, confús, i espès.
• Aquest raïm esta fresc.
__________________________________________________________
• L’enunciat de la pregunta esta mol clar.
__________________________________________________________
• Aquesta planta creix molt bé en un lloc fresc.
__________________________________________________________
• El dia està bastant clar.
__________________________________________________________
• M’agrada el xocolate clar.
__________________________________________________________
• Aquest vi es serveix fresc.
__________________________________________________________
4. Llig atentament el següent text, i respon a les preguntes:

a) Quina és la definició de llengua estàndard:
b) Quan et comuniques amb el whatsapp, és correcte utilitzar un llenguatge

col·loquial, raona la teua resposta:
5. Entra en el següent enllaç, i respon a les qüestions:
https://valenciaextra.com/marza-ley-plurilinguismo/
a) Quin és el tema:
b) Quina diferencia hi ha entre multilingüisme i plurilingüisme, posa qualque exemple:
d) Segons tu la Comunitat Valenciana, és multilingüe o plurilingüe, raona la teua

resposta:
6. En el següent mapa acoloreix les zones castellanoparlants de color marró, i

de color verd les zones valencianoparlants.
7. En el següent mapa acoloreix les diferents varietats del valencià, tria un
color diferent per a cada varietat.
8. Fes una entrevista a deu persones que tinga com a llengua materna el valencià,
i que diguen perquè no l'utilitzen com a llengua vehicular. A nota les raons que
donen:
9. Segons les respostes de la pregunta anterior, com convenceries perquè
utilitzaren el valencià.
10. Posa un exemple de: variació diastràtica, variació diafàsica, variació

geogràfica i variació històrica del valencià:
• barbarismes i vulgarismes
• frases fetes
• la derivació
• lexemes i morfemes
• paraules compostes
• ús del guionet
• recerca: la lectura poètica

Tema 4.1. Barbarismes i vulgarismes.
Definició de barbarisme.
Escriu en valencià estàndard els següents mots:
• siesta
• mail
• blancura
• sprint
• té mala pota
• banquillo
• larguero
• invalidez
• menos mal
• pedaç (de ceràmica)
• jaleo
• toilette
• bombilla
• ingeniero
• bandeja
• cosir i cantar
• dribblar
• cointreau
• whisky
• escalofrio
• maillot
• lliurar (deixar lliure)
• delanter
• cabecejar
• poste
• red
• desde luego
• basura
• cercanies
• lutxar
• ganància
Definició de vulgarisme.
Corregeix els vulgarismes d'aquestes oracions.
- Qui ha guanyat el primer prèmit de narració?
- Compra una bossa de menjar pal gos.
- Vosatros teniu més edat que jo.
- Si treballes aixina, no et cansaràs mai.
- No saps admirar la bellea de les coses.
Definició de castellanisme.
Forma lèxica d’origen castellà introduïda en una altra llengua, és un cas particular de
barbarisme. En la nostra llengua, es produeix molts de castellanismes per la
influencia de la llengua castellana sobre el llengua valenciana.
Entra en el següent enllaç, descarrega el document en el teu prendrive i fes l’exercici

en el quadern.
https://docs.google.com/file/d/0B5U6Tn-MWIjFTW5QNkxWQ2tLWXc/edit
Corregeix els castellanismes i els anglicismes d'aquestes oracions.
- Els anglesos tenen el costum de cuinar amb mantequilla.
- Han canviat totes les faroles de l'avinguda.
- S'ha produït un terremoto molt fort al Japó.
- Ni siquiera em saluda quan em veu.
- Han descarregat un container de fruites tropicals.

Tema 4.2. Frases fetes.
Una frase feta és una expressió d'ús corrent, en tots els nivells socials i culturals
d'una llengua, que té un significat i una forma esteoripada, fixa i invariable, el
significat de la qual no pot ser deduït del significat dels seus components (significat
literal) sinó que té un significat propi (sentit figurat). És per aquest motiu que,
pràcticament mai, es poden traduir literalment d'una llengua a una altra.
Els refranys són oracions que es diuen sempre igual, no admeten variacions.
Acostumen a tenir un origen antic i fan referència a diversos temes: el temps, la
feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament humà, remeis de salut...
Sempre conté un ensenyament. Sol utilitzar el recurs de la rima, cosa que ens permet
memoritzar-lo millor i, de vegades, conté metàfores, és a dir, té un sentit figurat,
no literal.
Tant les frases fetes com els refranys vénen de la tradició oral i reflecteixen la
forma de fer i de ser dels pobles. Són la part del lèxic més genuïna d’una llengua i el
seu domini demostra que el parlant en té un coneixement elevat.
Per reforçar, pots visualitzar el següent vídeo: https://youtu.be/Yk0OqzGXFzE
1. Quin és el significa de les següents frases:
• A cau d’orella.
• Fer plat (d’una cosa).
• Lligar-se bé les espardenyes.
• Fer un colp de cap.
• Ficar cullerada.
• A tort i a dret.
• Bufar i fer ampolles.
• De fit a fit.
• Tindre bona barra.
• A mans besades.
• Estar fet una coca.
• Ser un neula.
2. Inventa una frase per cada expressió:
• Xano-xano
• A hores d’ara
• A la vora de
• Clar i net
• Muts i la gàbia
• En acabant
• A rossegons
• Bona cosa de
• A estall
• A totes passades
3. Escriu cinc refranys valencians i explica el seu significat.

Tema 4.3. La derivació. Lexemes i morfemes.
La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un lexema (també dit
radical o arrel), generalment afegint-hi afixos:
Marí  mar (lexema) + í (afixo)
Marejar  mar (lexema) + ejar (afixo)
Els mots formats pel mecanisme de la derivació s’anomenen derivats.
El lexema (o arrel) és l’element significatiu, comú als mots d’una mateixa família
lèxica, que resta d’una paraula quan se’n separen els afixos (prefixos i sufixos).
Exemples:
lexema Derivació
hivern- hivernacle, hivernada, hivernal, hivernant, hivernar, hivernenc
mar- marina, mariner, maresme, marítim, maregassa, maror, marejar, mareig
dorm- dormir, dormia, dormissin, adormir, adormiment, adormissar-se,
condormir-se, dormitiu, dormilega, dormitori
Classes d’afixos
Tenint en compte la posició de l’afix respecte de l’arrel, classifiquem els afixos

derivatius en tres grups:
• els prefixos, quan van davant l’arrel,

re + llogar  rellogar: Llogar una cosa que es té llogada, com ara un local o
un habitatge.
• els sufixos, quan van darrere l’arrel,
llogar + er  lloguer: Preu que s’ha de pagar al propietari d’una cosa quan es
lloga.
• els infixos, quan s’insereixen entre l’arrel i el sufix.
llogar + at + er  llogater: Persona que fa servir un pis, una casa, un cotxe,
etc. d’una altra persona pagant uns diners.
Un morfema és unitat mínima de significació del llenguatge, de caràcter gramatical,

indescomponible en l’aspecte sincrònic, que expressa els diversos accidents (gènere,
nombre, persona, temps, etc) i altres elements gramaticals de relació (article,
pronom, preposicions, conjuncions), d’inventari limitat i tancat en cada llengua, per
oposició al lexema, unitat significativa mínima, de caràcter lèxic i d’inventari
il·limitat i obert en cada llengua.
Mestr + e  mestre (morfema designa gènere masculí i singular)
Mestr + a  mestra (morfema designa gènere femení i singular)
Mestr + es  mestres (morfema designa gènere i nombre plural)
1. Feix en el teu quadern els exercicis dels següents enllaços:
• http://enxaneta.info/activitats/derivacio/57/0
2. Indica quin és el radical o lexema de cada família:
• Lacti, lactosa, làctic

• Fuster, fusteria, fusta
• Grogós, groc, groguenc
• Pedra, pedregar, pedrota
3. A partir dels substantius i adjectius següents, forma verbs amb el prefix a-:
4. Amb els prefixos sub-, vice-, semi- i inter-, escriu les paraules que utilitzaries per
anomenar:
a) Esport que consisteix a baixar al fons del mar:
b) La persona que governa per sota del president:
c) El ferrocarril que va per sota terra:
d) Un tren que travessa continents:
e) La meitat d’un cercle:
f) La persona que actua entre dues persones en una negociació:
g) Fer una ratlla sota una frase:
h) Allò que va sota del títol d’una notícia:
i) Una xarxa informàtica que serveix per comunicar-se arreu del món:
j) La persona que mana per sota del director:
k) Cada una de les parts en què el diàmetre divideix un cercle:

Tema 4.4. La composició. Ús del guionet.
a) La composició
Les paraules compostes són aquelles que s’han format a partir de la combinació de
dues o més paraules simples per donar-ne una de nova, sovint amb un nou significat.
Tipus:
Composició pròpia. Consisteix a formar una paraula a partir de dues o més paraules
que ja existeixen en la llengua valenciana. Els compostos propis poden ser noms,
adjectius, verbs i adverbis.
Exemples:
• nom + nom: filferro, ferrocarril, autopista, terratrèmol, compravenda,

ciència-ficció
• verb + nom: escuradents, caçapapallones, rentaplats, para-sol, llepafils,
caganiu, gratacel, trencaclosques
• nom + adjectiu: pit-roig, aiguamoll
Composició culta. Consisteix a formar una paraula a partir de dues unitats provinents
de les llengües clàssiques (el grec o el llatí).
Exemples:
• grec + grec: hidroteràpia, arqueologia, biografia
• grec + llatí: automòbil, canòdrom, audiometria
• llatí + grec: pluviòmetre, ludoteca
• llatí + llatí: oleoducte, avicultura, plumífer
1. Forma paraules compostes amb l’inici dels següents mots: renta, prim, obre,
grata, passa, cel, lleva, toca, escorre, escorre.
2. Classifica els següents mots, segons la composició: ratapinyada, sud-oest, a
corre-cuita, rum-rum, pèl-roig, poca-solta, tornaveu, hispanoamericà, blau
cel, agredolç, carabrut, cotó fluix, somiatruites, tastaolletes, cercabregues,
bufanúvols, escalfacadires, plumífer, arqueologia i biblioteca.
3. Redacta sis oracions on hi aparegui un mot compost.
b) Ús del guionet
S’escriuen amb guionet:
• quan la primera paraula acaba amb vocal i la segona comença amb r, s o x:

aigua-ros, aixafa-roques, ala-roig, barba-roig, barba-ros, busca-raons, cama-
roig, cara-rodó, cara-rugat, cella-ros, compta-revolucions
• quan l’element de l’esquerra duu accent gràfic: camí-raler, mà-llarg, pèl-roig,
pèl-blanc, ciència-ficció, cotó-en-pèl
• els numerals (cardinals i ordinals): vint-i-quatre, trenta-cinc, quaranta-dos,
dos-cents vint-i-u, vint-i-quatrè, trenta-cinquè, quaranta-dos, dos-cents
vint-i-un
• quan la primera paraula és un punt cardinal: nord-est, sud-oest, nord-americà,
sud-coreà
• quan té forma repetitiva: ziga-zaga, baliga-balaga, rau-rau
• altres: adeu-siau, abans-d’ahir
1. Escriu amb lletres els nombres següents: 35, 123, 278, 17, 3492.
2. Fes l’exercici en el quadern: http://enxaneta.info/activitats/guionet/60
3. Fes l’exercici en el quadern: http://enxaneta.info/activitats/guionet/60/3
4. Entra en el següent enllaç, i descarrega el document PDF al teu prendrive, i
fes els exercicis en el teu quadern.
https://rebollengua.jimdofree.com/bagul-d-ortografia/19-el-guionet/19-2-
practiquem/
Recerca: La lectura poètica.
La lectura poètica és un tipus especial de lectura que estableix una diferenciació

entre el sentiment poètic vivencial, interior i previ al poema, que és propi de tot
ésser humà i que pot avivar-se utilitzant els recursos apropiats, i la creació, el poema
expressat pel llenguatge, que precisa, en primer lloc, coneixement i experiència per
a arribar progressivament a la credibilitat (consistència de la matèria escrita i valor
estètic), la plasticitat (relleu dels sentiments, capacitat d'emoció) i la força
comunicativa (ja siga a través de la sorpresa, el suggeriment o el descobriment).
Amb la lectura poètica comencem l'experimentació gojosa de la bellesa del
llenguatge; després d'un procés espontani i raonat de degustació de la lectura en
veu alta, procurant la modulació i l'entonació correcta, sorgirà un nou sentiment
basat en la capacitat del poeta per a transmetre emoció i intensitat (Delgado
Cerrillo, 2007: 47-48).
No existeix una manera de llegir poemes, i l'hàbit i el plaer de la lectura de poemes

s'adquireixen a través de la lectura mateixa. Però sí que hi ha algunes consideracions
generals que convé tindre en compte:
• Lectura lenta i repetida: Un poema no es llig com un periòdic o una novel·la.

Requereix una lectura lenta que assumisca el ritme i que arribe a les idees a
través del sentiment, de l'emoció.
• Reduir el poema a un concepte és negar-se a sentir el poema: un poema no és
bo pel que diu, sinó pel seu art en com ho diu.
• Hem de pronunciar les paraules, els versos, encara que siga només en la nostra
ment: el fònic és essencial al poema.
• Però també hem de llegir el poema amb els ulls de la nostra ment. Amb molta
freqüència l'emoció o sentiment que comunica el poema es construeix entorn
d'una idea.
• La lectura d'un poema és una aventura personal: uns necessiten comprendre
la idea per a sentir el poema, uns altres arriben a la idea a través del
sentiment.
• https://www.youtube.com/watch?v=JV1AMzOw5F8
• https://www.youtube.com/watch?v=ynCbpiU8Kq8
En grups de dos o tres companys, has de fer una selecció de poemes en valencià. I
després fer una lectura i gravar-la en vídeo, que després es visualitzaran en classe.
Unitat Unitat 4: Llengua i Societat 2

la data indicada.



màxim d’un punt
• definir que és un barbarisme i un vulgarisme

• conèixer les frases fetes
• formar paraules per la derivació
• conèixer que són els lexemes i les morfemes
• com són les paraules compostes
• ús del guionet
Nom alumne/a:
Grup: 1r ESO__
1. Llig el text, i fixa’t perquè hi ha vulgarismes, subratlla els vulgarismes i

després reescriu el text corregint els errors:
(Inés s’assenta en una cahira molt enfadà,
i l’agüela es retira)
POLLASTRE: Com t’encontre, Ineseta?
INÉS: Sentà en una cahira.
POLLASTRE: Ja veig que no estàs dreta, però escolta, si bé es mira, quan una dona
està mala, (vorem si aixina en deixe entendre) no hi ha res millor que pendre dos
glopets de calaguala.
2. Localitza els vulgarismes d’aquestes oracions i corregix-los:
• Comprí una amoto de segona mà o ja no va.
• El professor mos ha manat deures pa demà.
• Mosatros sempre fem la paella aixina.
• Se n’ha eixit la caena de la bicicleta una atra vegà.
• Si vas pac allà arribaràs a Eixàtiva

• A l’espera anirem a per aula de la font.
• Hau deixat les claus raere de la porta?
3. Completa en les següents oracions amb les paraules que pertoquin. Fixa’t que
normalment s’hi utilitzen barbarismes:
(gemelos, clochinas, vestido, pesadilla, chiste, camarero, litera, corcho, basura,

mechero, baneja)
S’ha comprat un de cotó per a la festa d’aniversari dels

.
M’han contat un sobre un home que cau de l’ambulància en una

.
No tires els taps de al poal del

_.
Aquesta nit de tingut un horrible: m’ha esclatat un

a les mans.
El va entropessar en una cadira i li va caure a terra una

carregada de plats de .
4. Escriu una oració amb cada frase feta:
• Llançar les campanes al vol.

• Fer entrar el clau per la cabota.
• No ser ni carn ni peix.
• Fer les coses amb els peus
5. Relaciona cada frase feta amb el seu significat:
ser gat vell enganyar

estar entre l’espasa i la
saber molt
paret
donar gat per llebre tindre experiència
trobar-se en una situació
ser un zero a l’esquerra
compromesa
ser un pou de ciència no comptar per a res
6. Assenyala els sufixos d’aquestes paraules derivades i digues quin significat

hi aporten.
forner, taxista, restauradora, estudiant
7. Forma ara paraules derivades d’aquestes, tant en masculí com en femení,

utilitzant els sufixos de l’activitat anterior:
disseny, botiga, viatge, comèdia, pesca, pastís, economia, comerç, decorar, massatge,
cuina, i transport
8. Forma paraules compostes unit un element de cada columna. Després fes una
oració com a exemple:
cobre mans
trenca badat
boca llit
aigua ferro
fil closques
lleva moll
eixuga taps
9. Escriu totes les paraules compostes que sàpies a partir de les següents i
definix-les:
compta, vídeo, mal, para, passa, porta
Exemple: compta  comptaquilòmetres
10. Escriu un poema xicotet, inventat, utilitzant paraules derivades i paraules

compostes:
• l’alfabet: sons i grafies

• els dígrafs
• la síl·laba, separació de síl·labes
• diftongs, triftongs i hiats
• classes de paraules
• paraules variables i paraules invariables
• recerca: els mapes conceptuals
UNITAT 5 Gramàtica 1.
Tema 5.1. L’alfabet. Sons i grafies. Els dígrafs
a) L’alfabet
Visualitza el següent vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=DlgOWi5anEk
En valencià, l’alfabet consta de vint-i-sis lletres simples: cinc vocals i vint-i-una

consonants.
1. Escriu tres mots per cada lletra del alfabet.
b) Sons i grafies.
Els sons i la grafia de les lletres de l’alfabet són:

Dels següents mots, has d’escriure en el quadern com l’exemple:
Poma  pe-o-eme-a
Carrer – informar – menjar – substitut – desvelar - kuwaitià
d) Els dígrafs
A més de les lletres simples, hi ha una sèrie de combinacions de lletres anomenades

dígrafs o lletres compostes, segons que representen un o diversos fonemes:
1. Completa les paraules següents amb els dígrafs corresponents:
2. Marca els dígrafs de les paraules següents:
“Sens dubte, jo hauria de saber moltes coses sobre l’Albufera. Havianascut, com
aquell qui diu, a la vora del llac, i seria lògic que hi estigués una mica familiaritzat.
No és ben bé així, però. Haviatingut sempre una inclinació més aviat mediocre a
entretenir-me amb les delícies del paisatge i del pintoresc, i ni tan sols no
haviaaconseguit interessar-me massa per les excel·lències de la meua rodalia natal.
Ho confesse, d’entrada, amb una certa vergonya. De tota manera, també fóra
excessiu de fer-me passar per ignorant o per indiferent.”
JOAN FUSTER, L’albufera de València, Ed.Bromera.
3. Subratlla els dígrafs que trobes als topònims següents
Anna Betxí Novetlè Sitges
Atzeneta Brussel·les Peníscola Torís
Ada Murillo Beniatjar Logronyo
Polinyà Torrella Benidoleig Montgó
Saragossa Elx Carricola Carcaixent

Tema 5.2. La síl·laba. Diftongs, triftongs i hiats. Separació sil·làbica.
a) La síl·laba
S’anomena síl·laba el conjunt de sons produït en una sola emissió fònica. La síl·laba
es constitueix al voltant d’un nucli, que està format sempre per una vocal, de manera
que aquesta és l’element imprescindible perquè hi haja síl·laba.
Segons el nombre de síl·labes, les paraules es classifiquen en monosíl·labes, si només

tenen una síl·laba (cas, vent), i polisíl·labes, si en tenen més d’una. Al seu torn, les
paraules polisíl·labes poden ser bisíl·labes, si tenen dos síl·labes (pin-zell, ro-ba);
trisíl·labes, si en tenen tres (hos-pi-tal, lli-bre-ter), i tetrasíl·labes, si en tenen
quatre (ar-qui-tec-te, ve-lo-ci-tat).
En les paraules polisíl·labes hi ha una síl·laba que es pronuncia amb més força que les
altres, que rep el nom de tònica, mentre que les altres s’anomenen àtones. Així, en
la paraula ca-mi-sa, la síl·laba tònica és -mi-, i les àtones, ca- i -sa.
Els mots polisíl·labs, segons la posició que hi ocupa la síl·laba tònica, es classifiquen
en aguts, quan la síl·laba tònica és l’última (ar-ròs, pa-per); plans, quan la síl·laba
tònica és la penúltima (ci-re-ra, re-tau-le), i esdrúixols, quan la síl·laba tònica és
l’antepenúltima (èx-ta-si, mò-mi-a).
1. Indica si aquestes paraules són monosíl·labes o polisíl·labes:
grill – papallona – baix – arrel – pou – truita – veu – dia – captiu – gripau – quants
2. Classifica les paraules següents segons el nombre de síl·labes que tinguin
intranquil·litat – esborrany – est – quantitat – euga – peix – energia – maquillatge
b) Diftongs, triftongs i hiats.
S’anomena diftong el grup fònic que combina dins de la mateixa síl·laba una vocal
qualsevol, que funciona com a nucli sil·làbic, i una i o una u, que funcionen com a
semivocal o com a semiconsonant. La i i la u són semivocals quan es troben darrere
de la vocal nuclear: ai-re, cau-re. La u és semiconsonant quan es troba davant de la
vocal nuclear: qua-tre, llen-gua.
Segons la posició que ocupen la i i la u en relació a la vocal nuclear, els diftongs es

classifiquen en creixents i decreixents.
Són diftongs creixents els formats per una semiconsonant precedida per una g o
una q, i seguida de la vocal nuclear:
• ua guany, qua-tre üi lin-güís-tic, o-bli-qüi-tat

• üe qües-ti-ó, un-güent uo quò-rum, quo-ta
Són diftongs decreixents els formats per una vocal nuclear seguida d’una semivocal:
• ai ai-re, mai au cau-ré, pau

• ei rei-na, re-mei eu he-reu, veu-re
• ii no-vii iu es-tiu, viu-re
• oi boi-ra, he-roi ou cou-re, re-mou
• ui buit, cui-na uu duu, lluu
Les vocals i i u també poden funcionar com a semiconsonant quan es troben a

començament de mot seguides d’una vocal o bé entre dos vocals. En aquests casos
formen síl·laba amb la vocal següent: iam-be, io-gurt; hie-na, hui; bo-ia, cre-ua.
La combinació de vocals iu no forma diftong en alguns mots d’origen culte, com ara
Màrius, nònius, Pius; aquàrium, càmbium, critèrium, harmònium, ílium, ísquium,
mèdium, oídium, òmnium, pandemònium, pòdium, presídium, simpòsium, solàrium,
sudatòrium, terràrium, velàrium i vivàrium.
Els triftongs són les síl·labes constituïdes per tres vocals, i són el resultat de la
combinació dún diftong creixent (o una i o una u consonàntiques) més un de
decreixent:
• ieu: cre-ieu
Un hiat (o hiatus) són dues vocals juntes que es pronuncien en síl·labes diferents.
Exemples: te-a-tre, pèr-du-a, ra-ïm, o-ï-da, di-a-da, far-mà-ci-a.
1. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus:
diftong diftong sense

mot
creixent decreixent diftong
esquadra
pueril
roure
aneu
acció
pou
llengua
moure
actuar
neu
pua
Alcoi
suor
llibreria
tia
espai
Gandia
remei
c) Separació de síl·labes
La separació sil·làbica de les paraules, necessària a efectes prosòdics i ortogràfics,

segueix les normes següents:
• S’han de separar els dígrafs o lletres compostes següents:

rr car-rer tl vet-la
ss pas-sar tll rot-llo
sc es-ce-na tm set-manal
l·l vil-la tn cot-na
tj jut-jat tz set-ze
tg fet-ge mm im-mers
tx pit-xer nn in-nocent
• No s’han de separar mai els dígrafs o lletres compostes següents:
gu an-ti-gui-tat ny pe-nya
qu pi-quet ig ba-teig
ll pe-lle-ter
• S’han de separar els elements que integren una paraula composta:
ad-herir i no a-dherir
ben-estar i no be-nestar
des-encolar i no de-sencolar
en-aiguar i no e-naiguar
in-expert i no i-nexpert
mil-homes i no mi-lhomes
vos-altres i no vo-saltres
• No s’ha de deixar cap lletra sola a final o a començament de ratlla:
d’a-legria i no d’-alegria
l’à-nec i no l’-ànec
apren-dre i no a-prendre
histò-ria i no històri-a
1. Separeu en síl·labes les paraules següents:

progressiu, separació, accionar, llanterner, il·lusió, escena, remolatxa, panxa, massa,
mòmia, córrer, passatge, muntanya, pitxer, lleig, setciències, guitarra, aquell, motle,
excel·lent, papallona, orgue, reina, horitzó, lleó, missió, inexpert, caixa, bateig,
guineu, comptagotes, fusteria, ratolí, accionar, lingüístic, escriure, mai, caça,
pallissa, il·legal, peix, restriccions, substantiu, veïna, subhasta, coet, diccionari,
senyora, assutzena, escorpí, benaventurat, síl·laba, xarxa, retaule, veig.
Per reforçar el que has après pots visualitzar els següents vídeos:
• https://youtu.be/AZITkE-YE_w
• https://youtu.be/xc_kL-Av654
Tema 5.3. Classes de paraules. Paraules variables i paraules invariables
a) Classes de paraules.
Les paraules segons la seua funció podem ser de diferents classes: substantius,
adjectius, determinants, articles, pronoms, verbs, adverbis i conjuncions.
Substantiu: és la paraula que fa referència a essers, objectes i idees (Maria, riu,

xiqueta, Saragossa, sardina, veterinari, ...)
Adjectiu: és una paraula que expressa qualitats i propietats del substantiu que es
refereix (bonic, gran, xicotet, feliç, ...)
Determinant: concreta un substantiu (meu, meua, teu, ... )
Article: anuncia un substantiu i indica el gènere i nombre (el, la, els, les)
Pronom: substitueix el substantiu (jo, tu, ell, nosaltres, ...)
Verb: és una paraula que expressa accions (cantar, respirar, menjar, ... )
Adverbi: és una paraula que modifica el significat d’un verb (aquí, demà, molt,
lentament, ...)
Conjunció: són paraules que uneixen elements de la mateixa categoria (i, ni, però, ...)
Següent temps classifica cada mot, segon les classes explicades anteriorment:
Del Nàpols és en molts aspectes la capital de la Itàlia menys afavorida. Però aquesta
bulliciosa i caòtica ciutat, allunyada del nord més desenvolupat i enclavada entre el
Mediterrani i el Vesuvi, pot presumir de moltes altres coses, per exemple, d'un
patrimoni musical incomparable. Des de la teatralitat de la cançó napolitana
decimonònica fins a la varietat de la família de la tarantel·la, passant per la recreació
que molts músics i formacions han fet a partir dels anys seixanta dels ritmes
tradicionals de la Campània, el panorama musical de Nàpols es mostra tan exuberant
i animat com els seus carrers.
b) Paraules variables i invariables.
Les categories gramaticals són les classes de paraules que formen les oracions. Les
paraules que canvien de forma són variables i les que no canvien són invariables.
Són paraules variables: els substantius, els adjectius, els determinants, els pronoms
i els verbs.
Són paraules invariables són aquelles que no canvien de forma i per tant no tenen
gènere ni número. Pertanyen a aquest grup: els adverbis, les preposicions, les
conjuncions i les interjeccions.
De l’exercici anterior, indica quines paraules són variables quines són invariables.
Recerca: Els mapes conceptuals.
Entra en els següents enllaços, per esbrinar que són els mapes conceptuals.
• https://formadiba.diba.cat/web/sites/default/files/public_resources/wiki
_prod/manuals_basics/089MMVT/007.html
• https://sites.google.com/a/xtec.cat/eines-web-2-0/home/mapes-
conceptuals
• http://www.xtec.cat/~rherna24/act_mapes_conceptuals01.htm
Una vegada entès que són els mapes conceptuals, i com es desenvolupen, l'activitat
que has de fer és la següent: has de triar un tema dels desenvolupats fins ara de
l'assignatura de llengua valenciana, i elaborar un mapa conceptual. S'ha de fer en
format electrònic, descarregar-ho en el pendrive, per a després enviar-ho al correu
electrònic del docent.
Unitat Unitat 5: Gramàtica 1.

la data indicada.



màxim d’un punt
• diferenciar els son i les grafies de l’alfabet

• què són els dígrafs
• saber separat síl·labes
• diferenciar entre diftongs, triftongs i hiats
• conèixer les diferents classes de paraules
• què són les paraules variables i les paraules invariables
Nom alumne/a:
Grup: 1r ESO__
1. Segons l’exemple, fes lo mateix amb les següents paraules:
tarragona  te-a-erre-erre-a-ge-o-ena-a
Xina  _
Washington 
col·lectiu 
muntanya 
2. Separeu les síl·labes de les paraules següents i especifiqueu si hi trobeu

diftongs creixents (dc), diftongs decreixents (dd), triftongs (t), hiats (h).
Indiqueu, també, si hi trobeu prefixos (p).
al·legar ................................................... cinquanta..................................................
lleialtat ................................................... assaig ........................................................
vosaltres ................................................ puerperi ....................................................
iodisme .................................................. adiament ..................................................
liqüeu .................................................... subroga .....................................................
ciutadania .............................................. constrenyiment ........................................
seborrea ................................................ reivindicar .................................................
espermatozoide .................................... infraumbilical ............................................
leucòcits ................................................ petjapapers ...............................................
varicel·la ................................................ subhasta ....................................................
auxiliar ................................................... innòcua ......................................................
assetjar .................................................. postalveolar ..............................................
contraure ............................................... preueu .......................................................
qualificatiu ............................................. metgessa ...................................................
interactiu ............................................... seqüela ......................................................
dueu ...................................................... obstetrícia .................................................

guaitaríeu ............................................. duus ..........................................................
inoficiós ................................................ cèl·lula ......................................................
gaspatxo ............................................... suor ..........................................................
malentès ............................................... assegurança .............................................
aixella .................................................... subaquàtic ................................................
desmaiar .............................................. protozou(s) ................................................
desfèieu ................................................ moixament ...................................................
quotes .................................................. inintel·ligible ...............................................
mitjançant ............................................ correcció .....................................................
hiperalimentació ................................... encreuament ...............................................
exhaurir ................................................ jutge ............................................................
diluent ................................................... fal·lera .....................................................
baixador ................................................ prescripció .................................................
desengreixar ......................................... llenguatge ..................................................
3. Uneix cada grup de paraules amb la categoria gramatical a què pertanyen:
a) verbs 1) sospitós, intranquil, groc, arrelat
b) pronoms 2) per, de, sense, entre, amb, de
c) preposicions 3) corria, escric, raonaven, recordaré
d) adjectius 4) demà, sí, també, aleshores, dins
e) adverbis 5) nosaltres, jo, tu, vosté, ella.
4. Uneix cada categoria gramatical amb la seua definició.
Poden substituir paraules

que apareixen en el text o
context
a) Determinants referides a persones,
animals, objectes,
conceptes i
sentiments.
Paraules invariables que
modifiquen els verbs, els
b) Adverbis
adjectius
o altres adverbis.
Paraules invariables que
indiquen la relació entre
c) Pronoms
paraules i
oracions
Paraules variables que
tenen la funció
d) Adjectius d’acompanyar i
concretar el significat
dels substantius.
Paraules variables que
expressen les qualitats o
e) Preposicions i conjuncions
els estats
dels noms.
5. Classifica les paraules d’aquests textos en la categoria gramatical

corresponent. (Noms, Adjectius, Adverbis, Verbs, Pronoms, Determinants,
Preposicions i Conjuncions)
Despús-ahir vingueren els jugadors seleccionats per a omplir la fitxa mèdica i tots
realitzaren també unes proves preliminars.
Cristina m’ha dit que volia venir a ma casa molt prompte, però, s’ha retardat i ha
arribat després de l’hora acordada.
Ens afanyàrem a agafar l’autobús a la parada de l’institut. Ens calia fer un transbord
per a arribar prompte a l’antiga empresa de lloguer de cotxes i agafar-ne un per a
fer l’operació.
noms
adjectius
adverbis
verbs
pronoms
determinats
preposicions
conjuncions
6. Del text de l’exercici anterior, completa la següent taula:
paraules variables paraules invariables

• el nom
• formació del gènere i nombre
• el adjectiu, adjectius variables i invariables
• els determinants
• els pronoms
• recerca: la fotografia
En aquesta unitat s’avaluarà el segon llibre de lectura obligatòria.
Tema 6.1. Nom, gènere i nombre.
a) El nom
El nom (o substantiu) és la classe de paraula que designa les persones, els animals,
els objectes, els llocs, els sentiments, els conceptes o idees abstractes... Junt amb
el verb, els noms són les paraules que més utilitzem. Aquestes paraules són noms:
taula, gat, Maria, pau, pedra, Túria, personatge, àtom, enveja, biologia...
Els noms, segons el seu significat, es classifiquen en comuns o propis, concrets o

abstractes, col·lectius o individuals, comptables o incomptables.
Classificació:
a) per l’extensió: comú i propis.
• comú: fa referència a éssers animats o inanimats, o conceptes en general

(dona, lleó, tomata, pedra, valor, grandesa …)
• propis: nom amb el que se destaca la individualitat d’un ésser (Joan, Maria,
Túria, Calderona, l’Índia, Sol, Tintín…):
o Antropònims: designen una persona concreta amb nom propi (Pau,
Laia…)
o Topònims: designen un lloc concret amb nom propi (València, Aitana,
Calp, Eivissa, Itàlia, ...)
b) per el significat:
• Concret: s’aplica a elements materials (taula, aigua, gos…)

• Abstracte: anomena un concepte, qualitat, o estat que només existeix al
pensament (amor, idea…)
• Individual: designa un sol ésser o una sola cosa (orella, dit, ocell, abella…)
• Col·lectiu: designa un conjunt d’individus (exèrcit, alumnat, eixam, ramat …)
• Comptable: admet els determinants numerals cardinals (cadira, llapis …)
• Incomptable: no admet els cardinals (diners, sucre, calor, paciència…)
c) per la seva formació:
• Simple: format per un sol mot (mar, coca, ull…)

• Compost: format per més d’un mot (caçamosques, para-xocs, bocabadat…)
1. Fes una llistat amb tots el topònims de la teua comarca on vius:
2. Fes una llistat amb tots antropònims dels teus companys de classe:
3. Classifica els següents mots com a l’exemple:
camí  comú, concret, individual, comptable i simple.
taronja, feliç, gat, bandada, palmeres, fred, tristesa, Joana, taula, fava,
professorat, depressió, pissarra.
b) El gènere
Els noms que designen persones i animals solen presentar quatre formes, per mitjà
de les quals expressem el gènere i el nombre. El gènere són el masculí i el femení.
Com es forma el femení.
a) de forma general afegint una -a al masculí: xiquet-xiqueta; iaio-iaia; gat-gata...
b) canvis de consonant:
c) canvi de la vocal per -a:
d) canvis en la terminació:
f) formació del masculí partir del femení: abella – abellot
g) terminacions pròpies
h) arrels diferents
i) invariables
1. Escriu la forma femenina dels noms següents:
2. Escriu el femení dels noms següents i, en acabant, agrupa’ls segons la manera com
s’han format.
c) El nombre
Els noms podem ser singular o plurals. La formació del plural segueix les següents
regles:
• Regla general: s'afegeix s al singular: xic-xics

• Quan el singular acaba en a, aquesta es canvia per es: alumna-alumnes
• Quan el singular acaba en vocal tònica, s'afegeix ns (i perd l'accent): valencià-
valencians
• Algunes paraules no varien en plural: llapis-llapis.
• Quan el singular acaba en s, ç, ix, tx, s’afegeix os: pis-pisos, llaç-llaços, peix-
peixos, despatx-despatxos.
• Quan el singular acaba en sc, st, xt, ig es pot afegir s o os: casc-cascs o
cascos, gust-gusts o gustos, text-texts o textos, roig-roigs o rojos.
1. Escriu la forma del plural dels noms següents:
2. Escriu el plural dels noms següents i, en acabant, agrupa’ls segons la manera com
s’han format:
Tema 6.2. L’adjectiu. Adjectius variables i invariables.
a) L’adjectiu
L'adjectiu es refereix sempre a un nom; indica una qualitat, una característica del
nom: bonica, antics, rojos, esvelt, valencià, important, xicotetes, urgents, còmode...
Com que el nom i l'adjectiu estan sempre relacionats, han de tindre el mateix gènere
(masculí o femení) i nombre (singular o plural). A aquesta característica se li diu
concordança gramatical entre el nom i l'adjectiu:
La gata vella sempre està dormint
Els gats vells sempre estant dormint
1. Completa aquests noms fent servir el mateix adjectiu subratllat a la primera

columna:
2. Fes el femení singular dels adjectius següents:

3. Completa els substantius següents amb la forma adequada dels adjectius que hi
ha entre parèntesis.
b) Adjectius variables i invariables
Des del punt de vista formal, els adjectius poden ser variables quant al gènere (o
adjectius de dues terminacions), com bonic ‑ bonica, magre ‑ magra, o invariables
quant al gènere (o adjectius d’una terminació), com humil (un xiquet humil, una
xiqueta humil, i en plural uns xiquets humils i unes xiquetes humils)
Fes la flexió completa d’aquest adjectius i digues si són d’una o de dues terminacions,
per tant, indica si són variables o invariables:
Tema 6.3. Els determinants i els pronoms.
a) Els determinants
El determinant és una paraula que va davant del nom per presentar-lo (un llibre),
identificar-lo (aquesta jaqueta) o quantificar-lo (quatre ratolins)
Des d’un punt de vista sintàctic, els determinants funcionen com a especificadors
dels noms i hi concorden en gènere i nombre.
• L’article definit: és una categoria gramatical que exerceix principalment la

funció de determinar un nom ja conegut. Formalment, precedeix el nom i
concorda en gènere i en nombre amb el substantiu del qual depén.
singular plural
davant
davant vocal o h
consonant
masculí el l’ els
la (davant de i,
hi, u, hu àtones
femení la les
de paraules de
gènere femení)
• L’article indefinit: exerceixen la funció de determinar el substantiu amb el

mínim de precisió
singular plural
masculí un uns
femení una unes
• L'article personal
masculí el el Pere
l’ l’Esteve
en En Pere
n’ N’Esteve
femení la la Rosa
l’ l’Anna
• Els demostratius
El valencià disposa de dues variants formals de demostratius: les reforçades
i les reduïdes (aquest/este i aqueix /eixe). En els escrits administratius,
buscant la màxima homogeneïtat formal, s’usaran les formes reforçades:
aquest, aqueix, aquell. Per al masculí plural del demostratiu aquest s’ha
d’emprar la forma aquests.
En el valencià actual s’usa un sistema de tres graus de proximitat o llunyania
respecte als interlocutors de l’acte de parla:
1r grau; proximitat a qui parla: aquest, i flexió: aquests, aquesta i aquestes, i
açò.
2n grau; proximitat a qui escolta o llig: aqueix, i flexió: aqueixos, aqueixa i

aqueixes, i això.
3r grau; llunyania tant de qui parla com de qui escolta: aquell, i flexió: aquells,
aquella i aquelles, i allò.
De proximitat aquest, aquesta

aquests, aquestes
això
De llunyania aquell, aquella
aquells, aquelles
allò
Aquest sistema té plena vigència en la llengua parlada quan els demostratius

tenen un valor predominantment díctic, és a dir, quan fan referència a
objectes o elements concrets dins d’una situació comunicativa, de manera que
la seua referència es troba específicament determinada en l’acte
d’enunciació.
• Els possessius: Els possessius indiquen propietat o pertinença respecte de

l’element a què fa referència el nom substantiu que modifiquen implícitament
o explícitament. Aquesta propietat o pertinença s’assenyala a partir de les
persones que intervenen en la relació comunicativa establida.
el meu, la meva, els meus, les meves
Un sol posseïdor el teu, la teva, els teus, les teves
el seu, la seva, els seus, les seves
el nostre, la nostra, els nostres, les nostres
Posseïdor plural el vostre, la vostra, els vostres, les vostres
el seu, la seva, els seus, les seves
1. Entra en el següent enllaç: http://enxaneta.info/activitats/definit/19/0 i has de

fer els exercicis: 105, 106, 107, 108, 109, 110, 111, 112, 113, 114, 115, 116, 117 i 118
2. Identifica els articles personals d’aquestes oracions i, tot seguit, escriu-ne quatre
més amb el, la, l’ i en.
• La Sandra ha guanyat el primer premi de poesia.

• El germà de l’Asha parla perfectament el valencià
• Jugaré en el mateix equip de la Josefina i en Pau.
• L’Isidre Castells és l’alcalde de Manises.
• La Laia i l’Àlex estudien música des de ben petits.
• Saps que en Guillem juga a bàsquet amb el Joventut de Quart?
3. Escriu al davant d’aquests noms l’article adient.
• ....... dia anirem d’excursió fins allà dalt de ....... muntanya.

• Necessito ....... mica d’ajuda per canviar ....... taula de lloc.
• El gos de ....... veïna sempre borda quan veu ....... gat.
• Dins ....... joier de ....... mare vaig trobar-hi ....... arracades
antigues, ....... rellotge, ....... polsera i ....... collaret nou que li vaig regalar.
• El germà de ....... Rosa cuina ....... arròs amb verdures molt bo.
• ....... amiga del Xavier va viure molts anys a ....... barriada de Ciutat Vella.
4. Escriu el posseïu correcte:
5. Completeu els diàlegs següents amb els demostratius que convinguen en cada cas:
6. Ompli l’encreuat amb formes dels possessius

b) Els pronoms
Són la categoria gramatical o classe de paraules que substitueixen noms, sintagmes

nominals o oracions per evitar repeticions: Va agafar la poma i se la va menjar.
Hi ha diversos tipus de pronoms:
DETERMINANTS: tots els determinants (excepte els articles) poden funcionar com
a pronoms. A més. també són pronoms els demostratius neutres (açò, això, allò),
alguns indefinits (algú, ningú, res...) i interrogatius (qui, què, com, quan, on...). Algú
ha trencat això
RELATIUS: que, què, qui, el qual, la qual, els quals... No conec el xic que ix amb Maria
PERSONALS: fan referència a les persones gramaticals que intervenen en la

comunicació (1a, 2a i 3a). Poden ser:
Tònics o forts: JO-TU-ELL-ELLA-NOSALTRES-VOSALTRES-ELLS-ELLES-

VOSTÉ-VOSTÉS-MI
Àtons o febles: N'hi ha molts i sempre apareixen davant o darrere del verb. Són
formes com: EM, ENS, LI, T', EN, 'LS, HO...: Em diuen Joan. T'has llavat el cap?
Dóna'ls el seu joguet, per favor. No ho sé.
1. Escriu en l’espai buit el pronom tònic que correspon:

2. Canvia el pronom tònic subratllat en aquestes frases pel pronom personal de
respecte VOSTÉ/VOSTÉS. També hauràs de canviar la forma del verb:
3. Ompli els buits amb el pronom tònic corresponent:
4. Subratlla els pronoms febles del text següent:
5. Corregeix, si cal, la forma dels pronoms febles d’aquestes frases:

Recerca: La fotografia.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_fotografia
Has de fer un resum sobre l’historia de la fotografia.
Has de fer un àlbum fotogràfic, temàtica lliure.

Unitat Unitat 6: Gramàtica 2

la data indicada.



màxim d’un punt
• definició del nom, i la formació del gènere i el nombre

• definició del: adjectiu, adjectius variables i invariables
• definició dels determinants
• definició dels pronoms
Nom alumne/a:
Grup: 1r ESO__
1. Canvieu el gènere de les frases següents:
a) El llaurador es va comprar una ovella, un ase, una cabra, un porc i un cavall.
_________________________________________________________
b) La bruixa va dir a la dida que es convertiria en una perdiu.
_________________________________________________________
c) L’exdiputat ha estat rebut com un heroi.
_________________________________________________________
d) L’emperador farà d’actor perquè és tot un artista.
_________________________________________________________
e) El gendre del masover és l’oncle del pediatre.
_________________________________________________________
f) L’amo de Can puig, com que és l’hereu, ha venut totes les vaques.
______________________________________________________
g) L’abat té una cadernera femella i un rossinyol mascle.
_________________________________________________________
h)La modista de la reina tindrà d’hoste el sastre del príncep.
_________________________________________________________
2. Canvieu el nombre del substantius següents
a) cas _____________ f) fris _____________
b) arròs _____________ g) tornavís _____________
c) embaràs _____________ h) autobús _____________
d) calabós _____________ i) matís _____________
e) passadís _____________ j) accés _____________
3. Passeu al singular els sintagmes nominals següent

a) les tesis ____________ f) les crisis _____________
b) les otitis _____________ g) els tirants _____________
c) les anàlisis _____________ h) els atles _____________
d) els parèntesis _____________ i) els tobogans ____________
e) els paraigües _____________ j) els imants _____________
4. Ara, passeu al plural els mots següents:
a) sofà _____________ f) llapis _____________
b) desig _____________ g) ajust _____________
c) individu _____________ h) cactus _____________
d) globus _____________ i) test _____________
e) text _____________ j) virus _____________
5. Ompliu els buits amb els articles determinats o indeterminats necessaris:
a) Anar a dormir d’hora és ______ costum saludable.
b) Visitarem ______ afores de la ciutat.
c) No coneixia prou bé ______ senyals de circulació.
d) ______ psicoanàlisi està de moda.
e) ______ sida és ______ síndrome d’immunodeficiència adquirida.
f) Després de l’explosió, es va veure ______ gran resplendor al cel.
g) A causa de la caiguda dels pals elèctrics, han tallat ______ corrent.
h) Amb ______ dot de la núvia podran pagar ______ deutes.
i) Aquest assumpte té ______ avantatges que ens poden afavorir.
j) ______ blancor de la neu de les muntanyes i ______ verdor dels prats feien
aquell paratge encisador.
k) Es va sentir ______ remor d’admiració entre la mainada en aparèixer ______

titella.
6. Poseu els articles que falten en les frases següents :
a) Han fet ______ vall al carrer Pelai per arreglar ______ canal.
b) ______ còlera és una malaltia infecciosa.
c) ______ canal de Panamà travessa el continent americà.
d) Discutir el futur de l’empresa és ______ fi de la reunió.
e) Si apuges ______ llum ens hi veurem millor.
f) La setmana que ve farem acampada a ______ vall de Núria.
g) Al cap i a ______ fi, ______ fi no justifica els mitjans.

h) Haurem de fregar ______ terra perquè s’ha embrutat amb ______ terra dels
testos.
i) Aviat arribarà ______ fi de curs i farem vacances.
j) Anirem a comprar ______ llums per al pis nou.
k) Com que tot el dia hi entra ______ llum del sol, és un pis molt assolellat.
7. Busca tots els adjectius del text següent, després indica quins són
variables i quins no.
«La cara dels homes i de les dones que han passat dels trenta anys, quina cosa
impressionant! Quina concentració de misteris minúsculs i obscurs, a la mesura de
l'home; de tristesa verinosa i impotent, d'il·lusions cadavèriques, arrossegades anys
i anys; de cortesia momentània; de vanitat secreta; d'abatiment i de resignació
davant del Gran Animal de la naturalesa i de la vida!
Josep Pla, El quadern gris
8. Escriu l'adjectiu en femení
Un jersei ample - una bota Un tuf pestilent - una olor
Un problema difícil - una situació Un orador culte - una professora
Un nen obedient - una nena Un esforç inútil - una dedicació
Un cafè doble - una partida Un home dèbil - una dona
Un problema simple - una solució Un plat picant - unes salses
Un ofici solemne - una missa Un negoci fraudulent - una acció
Un país lliure - una societat Un home prudent - una dona
Un poble tranquil - una vila Un so tènue - una claror
Un debat tranquil - una discussió Un senyor atent - una senyora
Un guàrdia benèvol - una actitud El menjar calent - una sopa
Un heroi cèlebre - una cita Un sofà còmode - una cadira
Un esportista corpulent - una dona Un polític corrupte - una economia
Un home digne - una dona Un fil directe - una línia
Un local elegant - una model El preu exacte - la suma
Un animal ferotge - una actitud Un posat docte - una xerrada
Un gest adient - una paraula Un clima benigne - una temperatura

9. Ompli el buits amb el determinat que s’indica:
10. Ompli el buit que hi ha davant de cada nom amb una paraula o
paraules que hi vagen bé:
________ xiquet no volia menjar-se ________ poma. ________ comerciant tenia

________ fills i ________ filles. Anna era més intelligent que ________
germanes. ________ dia, ________ comerciant va perdre ________ diners. Van
dir que ________ nit plouria en ________ llocs. ______ tutora ja no està a ___
institut, fa ______ dies que ha marxat
11. Observa les oracions següents i completa les caselles amb les
paraules adequades:
12. Completa l’espai amb un determinant que hi vaja bé:
_____ mes de febrer normalment té _____ dies.
_____ estrella s’anomena Vega i es troba a _____ distància de la Terra.
_____germans bessons tenen _____ anys, la mateixa edat que
_____ germana.
_____ persona ha de ser responsable de _____ actes.
_____espècies d’animals estan en perill d’extinció.
13. Torna a escriure els pronoms febles que tens entre parèntesi
darrere del verb, en la forma adequada:
a) doneu (em):
b) porta (en):
c) comenteu (els):
d) va rentar (es):
e) canvieu (us):
f) dóna (em):
g) calma (et):
h) menja (en)
i) vas portar (en)
j) agafa (el):
k) va tornar (ens):
• verb: conjugacions
• les formes verbals
• els temps verbals
• l’infinitiu
• el subjuntiu
• oració: subjecte i predicat.
• la concordança.
• recerca: el teatre
Tema 7.1. Conjugacions i formes verbals.
a) La conjugació
El verb és una paraula que expressa una acció (Les xiquetes juguen a pilota), un estat
(L’ambient està carregat.) o un procés (El cadell ha crescut) del subjecte.
Cada verb es conjuga seguint un dels tres models que es classifiquen segons la
terminació de l’infinitiu. Els verbs poden ser de tres conjugacions.
• Primera conjugació: l’infinitiu acaba en –ar (cantar, saltar)

• Segona conjugació: l’infinitiu acaba en –re/-er (beure, témer)
• Tercera conjugació: l’infinitiu acaba en –ir (sofrir, cosir)
Segons si segueixen o no els models de conjugació, hi ha:
• Verbs regulars: segueixen els models de conjugació (cantar, saltar)

• Verbs irregulars: no segueixen els models de conjugació (tenir, fer)
En el següent text, has de subratllar els verbs que ixen, després els has de posar en
infinitiu i classificar-los per conjugacions.
Vaig desembolicar les mans i vaig llençar-les a dins de lémbut. Lálemany

méxpressava la seva temença que els ossos no li malmetessin la màquina. Però el
mecanisme rutllava amb una continuïtat meravellosa. En un extrem, damunt dún
plat de puríssim esmalt blanc, sánava apilotant la carn trinxada.
Quan no va sortir-ne més, el xarcuter parà la màquina, recollí la carn dins una
paperina de paper déstrassa i me lóferí amb una reverència.
Al carrer, poc abans dárribar a casa, vaig trobar un gos famolenc que furetejava
un munt de deixalles. El vaig cridar per fer-li lófrena de la carn trinxada. Va
empassar-se-la amb dues grans mossegades i em dirigí una mirada dágraïment
que recordaré sempre.
b) Les formes verbals
Morfològicament: el verb és una classe flexiva i té uns morfemes propis. Un verb

està format pel lexema o arrel, que no varia i expressa el significat ( jo cant-o), i la
terminació o desinència, que varia i està formada per morfemes verbals, que indiquen
la persona, el nombre, el temps, el mode i l’aspecte (jo cant- o).
Els morfemes verbals informen sobre un conjunt de característiques del verb.
Persona: indica a qui es refereix l’acció de qui estem dient alguna cosa
• primera: qui parla (jo canto, nosaltres cantem)

• segona: qui escolat (tu cantes, vosaltres canteu)
• tercera: de qui es parla (ell/ella canta; ells/elles canten)
Nombre: indica si el verb es refereix a un sol ésser o a més d’un.
• singular: un esser (jo, tu, ell o ella)

• plural: uns quants essers (nosaltres, vosaltres, ells o elles)
En el següent text, has de subratllar els verbs que ixen, després els has d’indicar la
persona i el nombre:
Mai abans s'havia fet tan evident que el món és un mocador. El gran èxit de les
xarxes socials acosta tots els habitants del planeta a través d'un aparador
universal. Esta personalització de la xarxa hauria de representar la gran festa de
la comunicació en el segle XXI, però el ser humà és contradictori i, a vegades,
perillós. Cada mocador és un món.
En estos enormes i moderns clubs d'amics es poden intercanviar comentaris, fotos

i vídeos, a més de xatejar, jugar en línia, obrir fòrums i publicar enllaços. Les
xarxes socials són el gran pati virtual i, més enllà de les finalitats per a les quals
es van crear, desemboquen en una infinitat d'usos, que van des de la intenció
honesta fins a la perniciosa. Internet ha provocat una revolució en els costums que
contrasta amb la idea de la societat fragmentada. Hui en dia molta gent és incapaç
de començar el matí sense obrir la finestra del Web 2.0 i saludar des d'alguna
xarxa social el seu grup d'amics electrònics.
Abans, tindre amics significava tocar un timbre, jugar al carrer, compartir taula
en un bar, anar al cinema, ballar de nit. Ara no hi ha res més fraternal que afegir
un amic a Tuenti, exhibir-te en YouTube, penjar una cançó en MySpace, explicar
el que fas en Twitter o publicar una foto en Facebook.
Tema 7.2. Els temps verbals. Indicatiu i subjuntiu.
a) Els temps verbals
Temps: indica el moment en què es duu a terme l’acció en relació amb el moment en
què es parla.
• present: fets que s’esdevenen (jo estudio)

• passat: fets esdevinguts (ella patia)
• futur: fets que s’esdevindran (tu vindràs)
• condicional: es pot fer o no (jo vindria)
El mode: indica l’actitud del parlant respecte l’acció del verb.
• Indicatiu: expressa un fet real (Va fer un bot).

• Subjuntiu: expressa un desig, un dubte o una possibilitat (No vol que hi
entri ningú. Tant de bo se’n recordi).
• Imperatiu: expressa una ordre (Feu un pastís).
L’aspecte: indica si l’acció verbal està acabada o no , o bé si està en procés.
• Perfectiu: l’acció ha acabat. Són perfectius els temps compostos (havia

jugat) i el passat simple (entràrem).
• Imperfectiu: l’acció encara no ha acabat, està en procés, és a dir, no
indiquen el moment en què comença ni en què acaba l’acció. Són imperfectius
els temps simples, llevat del passat simple (jugo, jugava).
En el següent text, has de subratllar els verbs que ixen, després els has d’indicar el
temps verbal, el mode, l’aspecte i si són verbs regulars o irregulars:
A partir de la segona mitat del segle XX, la humanitat va començar a prendre

consciència dels problemes ambientals, econòmics i de sostenibilitat que
provocava basar el consum energètic mundial en l'explotació de combustibles
fòssils. La realitat és que el progrés industrial i tecnològic va fomentar
l'explotació creixent d'estos combustibles, sobretot dels hidrocarburs, fet que
provoca l'esgotament prematur dels jaciments i l'increment de la contaminació
ambiental.
Actualment, s'abusa de la utilització de l'energia fòssil, no renovable, per damunt

de l'energia renovable, i això es traduïx en l'explotació irracional de recursos
esgotables com ara el petroli, el gas o el carbó mineral. A més, esta energia
provoca l'emissió de gasos contaminants i residuals i, en definitiva, influïx en el
desajust de l'ecosistema global. És per això que apareix la necessitat de buscar
energies alternatives, entre les quals hi ha l'eòlica, produïda pel moviment del vent
i captada per mitjà d'aerogeneradors; la solar, que utilitza les radiacions solars;
la mareomotriu, procedent de les marees; la que s'extrau de determinats vegetals,
els biocombustibles; la que aprofita els residus orgànics, és a dir, la biomassa; o
l'energia hidroelèctrica, procedent de salts d'aigua.
b) L’indicatiu
• Formes simples
o present
1r conjugació 2n conjugació 3r conjugació

jo canto perdo / temo dormo / serveixo
tu cantes perds / tems dorms / serveixes
ell/ella canta perd / tem dorm / serveix
nosaltres cantem perdem / temem dormim / servim
vosaltres canteu perdeu / temeu dormiu / serviu
ells/elles canten perden / temen dormen / serveixen
o imperfet

jo cantava perdia / temia dormia / servia
tu cantaves perdies / temies dormies / servies
ell/ella cantava perdia / temia dormia / servia
nosaltres cantàvem perdíem / temíem dormíem / servíem
vosaltres cantàveu perdíeu / temíeu dormíeu / servíeu
ells/elles cantaven perdien / temien dormien / servien
o passa simple

jo cantí perdí / temí dormí / serví
tu cantares perderes / temeres dormires / servires
ell/ella cantà perdé / temé dormí / serví
nosaltres cantàrem perdérem / temérem dormírem / servírem
vosaltres cantàreu perdéreu / teméreu dormíreu / servíreu
ells/elles cantaren perderen / temeren dormiren / serviren
o futur

jo cantaré perdré / temeré dormiré/ serviré
tu cantaràs perdràs / temeràs dormiràs / serviràs
ell/ella cantarà perdrà / temerà dormirà / servirà
nosaltres cantarem perdrem / temerem dormirem / servirem
vosaltres cantareu perdreu / temereu dormireu / servireu
ells/elles cantaran perdran / temeran dormiran / serviran
o condicional

jo cantaria perdria / temeria dormiria / serviria
tu cantaries perdries / temeries dormiries / serviries
ell/ella cantaria perdria / temeria dormiria / serviria
nosaltres cantaríem perdríem / temeríem dormiríem / serviríem
vosaltres cantaríeu perdríeu / temeríeu dormiríeu / serviríeu
ells/elles cantarien perdrien / temerien dormirien / servirien
• Formes compostes
o perfet

jo he cantat he perdut / temut he dormit / servit
tu has cantat has perdut / temut has dormit / servit
ell/ella ha cantat ha perdut / temut ha dormit / servit
nosaltres hem cantat hem perdut / temut hem dormit / servit
vosaltres heu cantat heu perdut / temut heu dormit / servit
ells/elles han cantat han perdut / temut han dormit / servit
o plusquamperfet

jo havia cantat havia perdut / temut havia dormit / servit
tu havies cantat havies perdut / temut havies dormit / servit
ell/ella havia cantat havia perdut / temut havia dormit / servit
nosaltres havíem cantat havíem perdut / temut havíem dormit / servit
vosaltres havíeu cantat havíeu perdut / temut havíeu dormit / servit
ells/elles havien cantat havien perdut / temut havien dormit / servit
o passat anterior

jo haguí cantat haguí perdut / temut haguí dormit / servit
tu hagueres hagueres perdut / hagueres dormit / servit
cantat temut
ell/ella hagué cantat hagué perdut / temut hagué dormit / servit
nosaltres haguérem haguérem perdut / haguérem dormit / servit
cantat temut
vosaltres haguéreu haguéreu perdut / haguéreu dormit / servit
cantat temut
ells/elles hagueren hagueren perdut / hagueren dormit / servit
cantat temut
o passat perifràstic

jo vaig cantar vaig perdre / témer vaig dormir / servir
tu vas (vares) vas (vares) perdre / vas (vares) dormir / servir
cantar témer
ell/ella va cantar va perdre / témer va dormir / servir
nosaltres vam (vàrem) vam (vàrem) perdre / vam (vàrem) dormir /
cantar témer servir
vosaltres vau (vàreu) vau (vàreu) perdre / vau (vàreu) dormir / servir
cantar témer
ells/elles van (varen) van (varen) perdre / van (varen) dormir / servir
cantar témer
o passat anterior perifràstic

jo vaig haver cantat perdut / temut dormit / servit
tu vas (vares) haver cantat perdut / temut dormit / servit
ell/ella va haver cantat perdut / temut dormit / servit
nosaltres vam (vàrem) haver cantat perdut / temut dormit / servit
vosaltres vau (vàreu) haver cantat perdut / temut dormit / servit
ells/elles van (varen) haver cantat perdut / temut dormit / servit
o futur perfet

jo hauré cantat perdut / temut dormit / servit
tu hauràs cantat perdut / temut dormit / servit
ell/ella haurà cantat perdut / temut dormit / servit
nosaltres haurem cantat perdut / temut dormit / servit
vosaltres haureu cantat perdut / temut dormit / servit
ells/elles hauran cantat perdut / temut dormit / servit
o condicional perfet

jo hauria (haguera) cantat perdut / temut dormit / servit
tu hauries cantat perdut / temut dormit / servit
(hagueres)
ell/ella hauria (haguera) cantat perdut / temut dormit / servit
nosaltres hauríem cantat perdut / temut dormit / servit
(haguérem)
vosaltres hauríeu cantat perdut / temut dormit / servit
(haguéreu)
ells/elles haurien cantat perdut / temut dormit / servit
(hagueren)
Conjuga els següents verbs en els temps i modes de l'infinitiu, segons el model de la
taula: eixir, esser, haver, menjar, coure, anar, fer, bullir, anar, conèixer, dir, nàixer,
poder i prendre.
Passat
Present imperfet futur condicional perfet plusquamperfet
simple
jo
tu
ell/ella
nosaltres
vosaltres
ells/elles
c) El subjuntiu
• Present

jo cantí perdí / temí dormí / serveixi
tu cantis perdis / temis dormis / serveixis
ell/ella cantí perdi / temi dormi / serveixi
nosaltres cantem perdem / temem dormim / servim
vosaltres canteu perdeu / temeu dormiu / serviu
ells/elles cantin perdin / temin dormin / serveixen
• Perfet

jo hagi cantat perdut / temut dormit / servit
tu hagis cantat perdut / temut dormit / servit
ell/ella hagi cantat perdut / temut dormit / servit
nosaltres hàgim cantat perdut / temut dormit / servit
vosaltres hàgiu cantat perdut / temut dormit / servit
ells/elles hagin cantat perdut / temut dormit / servit
• Imperfet

jo cantés perdés / temés dormís / servís
tu cantessis perdessis / temessis dormissis / servissis
ell/ella cantés perdés / temés dormís / servis
nosaltres cantéssim perdéssim / teméssim dormíssim / servíssim
vosaltres cantéssiu perdéssiu / teméssiu dormíssiu / servíssiu
ells/elles cantessin perdessin / temessin dormissin / servissin
• plusquamperfet

jo hagués cantat perdut / temut dormit / servit
tu haguessis cantat perdut / temut dormit / servit
ell/ella hagués cantat perdut / temut dormit / servit
nosaltres haguéssim cantat perdut / temut dormit / servit
vosaltres haguéssiu cantat perdut / temut dormit / servit
ells/elles haguessin cantat perdut / temut dormit / servit
Aquest enllaç pot ser interessant:
http://www.auladecatala.com/wp-content/uploads/2013/02/b-models-conjugacio-
verbal.pdf
http://pdf.teidedigital.com/cat/3396/04%20Taules%20de%20formes%20verbals
.pdf
http://lafotocopiadora.es/Documentos/conjugacions.pdf
Conjuga els següents verbs en els temps i modes del subjuntiu, segons el model de
la taula: eixir, esser, haver, menjar, coure, anar, fer, bullir, anar, conèixer, dir,
nàixer, poder i prendre.
Present perfet imperfet plusquamperfet

jo
tu
ell/ella
nosaltres
vosaltres
ells/elles
Tema 7.3. Oració: subjecte i predicat. Concordança.
a) L’oració simple: subjecte i predicat.
La sintaxi és la disciplina lingüística que estudia l’estructura de l’oració, tot

relacionant-ne la forma amb el significat. A partir dels components significatius de
l’oració (categories), estableix les regles de combinació que relacionen els sintagmes
i quines funcions acompleixen. També estudia les relacions entre diverses oracions.
Sovint, els termes oració i frase s’utilitzen com a sinònims, però no signifiquen
exactament el mateix:
• Oració: unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament, que

relaciona i concreta un subjecte (o sintagma nominal) amb un predicat (o
sintagma verbal). Conté un verb que en determina l’estructura i el significat,
tot i que es pot elidir. Té significat complet i és independent. Així, el sintagma
El gat no és una oració perquè no completa cap idea i depén d’algun altre
element; en canvi, El gat menja peix sí que ho és. La independència sintàctica
de l’oració també s’explica perquè els elements que la formen es relacionen
entre si i configuren una unitat; per això, el subjecte ha de concordar amb el
verb i, si escau, amb els complements: El llibre és interessant.
• Frase: construcció sintàctica integrada per més d’una part gramatical. Pot
tenir un significat mínim, però no té un verb que en regisca l’estructura:
Nyam! En general, tota oració és un conjunt de frases, però tota frase no és
necessàriament una oració.
El subjecte. Està format per un sintagma nominal (SN) el nucli del qual és
generalment un nom que pot acompanyar-se de determinants i complements del nom.
Indica qui o què duu a terme l’acció del verb.
El predicat. Està format per un sintagma verbal (SV) el nucli del qual és un verb que
pot tenir complements. Expressa l’acció que es duu a terme.
1. Separa el subjecte del predicat de les oracions destacades del text següent:
Una dama de Bàssora havia comprat un diamant meravellós. Un dia, el diamant

caigué al foc i no cremà. Era fals. La dama acudí a Txelai, visir famós per la seva
saviesa, i demanà la mort del marxant que li havia venut la gemma. Txelai ho acordà.
Condemnà el marxant a ser menjat pels lleons en una fossa. El dia del suplici, la
dama, des d’un mirador, contemplava el pobre home tremolós i envellit d’angúnia.
Però el somriure de la dama s’esqueixà en un crit d’ira. El soterrani s’havia obert
i, en lloc de lleons, n’havien sortit dos gats ridículs. Avançaven calmosament,
flairaven amb indiferència el miserable desmaiat i van acabar saltant, àgilment,
fora de la fossa. La dama anà a vomitar la seva ràbia als peus del Txelai:
—De què et queixes? –li digué el gran visir–. La llei mana exigir ull per ull,
dent per dent. El marxant t’enganyà; nosaltres l’hem enganyat a ell. El seu diamant
era fals, els nostres lleons també: estem en paus.
Màrius Torres
(fragment adaptat)
b) La concordança
L’únic element imprescindible en una oració és el verb; és a dir, hi pot haver oracions
sense subjecte. També hi pot haver subjectes i predicats que consten només del
nucli, sense cap complement.
La concordança de nombre (singular o plural) i persona (primera, segona o tercera)

estableix la relació entre el subjecte i el verb.
L’escriptora valenciana ha treballat cinc anys en la novel·la.
• L’escriptora valenciana (subjecte, tercera persona del singular -ella-)

• ha treballat (tercera persona del singular -predicat-)
1. Del text de l’exercici anterior, indica com es la concordança en cada oració.

2. De les següents oracions, identifica el subjecte del predicat, i comprova la
concordança:
1. Ahir va arribar en Joan a la ciutat.
2. Escric un carta a la meva cosina amb l’ordinador.
3. Caminava tranquil·lament amb les noves sabates.
4. Açò és bo per a nosaltres.
5. Escric pausadament a l’escriptori.
6. He anat a Mallorca amb els meus pares.
7. Què fa el teu germà?
8. Hi ha molta gent al carrer.
9. Dos i dos són quatre.
10. Una carta va ser escrita pel president del Comitè a la Comissió investigadora.
11. Em recordo de tu cada matí.
12. Ja penses en aquell problema?

13. Vaig portar el dossier al secretari.
14. Els estudiants obren la llibreta ràpidament amb l’entrada del professor.
15. El públic mira les models de la passarel·la.
16. Eren els teus cosins.
17. Té trenta anys, però no els aparenta.
18. Qui ha portat açò?
19. Aquest xicot és de Vinarós.
20. Telefonarem als nostres amics.
21. Porta els plats a l’aigüera ara mateix!
22. Enviava la correspondència dels amics a Alacant cada estiu.
23. Recorda’t de nosaltres.
24. Ara, a causa d’aquest escrit, dubteu de les nostres paraules.
25. Es fixa en els xicotets detalls.
26. Vesteix elegantment.
27. Al davant, plantarem arbres i al darrera, una jardinera.
28. Aquella senyoreta sembla la secretària de l’Institut.
Recerca: El teatre.
És el gènere al qual pertanyen totes les obres que tenen com a finalitat representar
una acció dalt d’un escenari. Per tant, el text teatral, en principi, és creat per ser
interpretat, i només de manera secundària, per ser llegit. És per això que presenta
unes característiques ben diferenciades:
• l’obra no és escrita per ser llegida, sinó per ser representada;

• el receptor no és una sola persona, sinó un grup, el públic;
• el canal no és el llibre, sinó l’espai escènic;
• sovint no compta amb la caracterització directa dels personatges, sinó que
es presenten a mesura que avança l’obra (caracterització indirecta)
• hi apareixen signes lingüístics i no lingüístics (propis del llenguatge no verbal
• les informacions que en una obra narrativa donaria el narrador, aquí queden
recollides en les anomenades acotacions (en cursiva en el text)
• no hi ha narrador; el punt de vista és mostrat pels personatges.
Visualitza el següent vídeo: TEATRE en la Biblioteca Valenciana: El Sr. Lletraferida

2.0 https://youtu.be/RKQYSfTL_V8
• Descriu con és l’estructura.
• Analitza el discurs teatral.
• Analitza com es l’espai.
• Quants personatges hi ha en l’obra, com són?
Unitat Unitat 7: Gramàtica 3

la data indicada.



màxim d’un punt
• conèixer les diferents conjugacions

• identificar les formes verbals i els temps verbals
• conèixer com és l’infinitiu
• conèixer com és el subjuntiu
• identificar el subjecte i el predicat
• que és la concordança
Nom alumne/a:
Grup: 1r ESO__
1. Encercla els verbs que trobes en el text següent, i completa la taula:
verbs de la 1r conjugació verbs de la 2n conjugació verbs de la 3r conjugació
2. Separa en els següents verbs l’arrel i la desinència, i indica a qui conjugació

pertany:
convencem _______________________ confiava _______________________
sentirà __________________________ establiran _____________________
jugar ___________________________ dirigeix _______________________
ficaria __________________________ reparteixen ____________________
verbs de la 1r conjugació verbs de la 2n conjugació verbs de la 3r conjugació

3. Ompli els buits amb la solució de la forma verbal corresponent, segons la
proposta castellana indicada entre parèntesi.
Pel juliol (se ha apreciado) _____________una important pujada de l’índex

d’inflació.
(Se ha aprendido) _______________ la lliçó de memòria.
(Se bajaron) ______________ del tren en marxa.
Si no et (conviene) ______________, és millor que (te calles) _____________.
(Se cayó) ________________ de la bicicleta a penes va començar a pedalejar.
(Se conoce) __________________ el camí com la palma de la mà.
Els cigrons (se han cocido) ______________ massa.
(Se ha dejado) _______________ les mans en este treball.
(No te hagas) _________________ el graciós, que l’assumpte té la seua

importància.
Una hora (se pasa) _____________ volant.
(Se pasa) ______________ el dia estudiant, cal que aprove les oposicions.
4. Conjuga els següents verbs en totes les formes simples de l’indicatiu:
envejar – complaure – servir – reduir

5. Conjuga els verbs anteriors en totes les formes compostes de l’indicatiu:
6. Conjuga els verbs següents present i perfet del subjuntiu:
esglaiar – anar – ser- haver – fer – canviar

7. Conjuga els verbs anteriors a l’imperfet i plusquamperfet del subjuntiu:
8. Identifica el subjecte i el predicat de les següents oracions (subratlla en
color blau el subjecte i en color negre el predicat):
L’avió marxarà cap a Paris a les dotze en punt.
Els metges de l’hospital actuen sàviament.
M’he reunit a ca la iaia amb les meues cosines.
Aquesta casa s’ha incendiat per culpa d’un curtcircuit.
Aquell jardiner s’ha tallat amb les tisores.
El meu amic Gustau és vegetarià.
El pròxim estiu farem un viatge a Galícia.
Les gatetes pareixen espantades.
Antoni treballa d’arquitecte a Londres.
L’arbre més abundant a Elx és la palmera.
L’aigua d’aquest riu sembla contaminada.
9. Comprova si la concordança és correcta, sinó copia-les bé.
El seu marit trobaran el camí tot sol.
El llum de sobretaula no funciona.
Una xiqueta molt amable ens va ajudar amb l’equipatge.
Les entrenadores de tots els centres va preparar una lligueta escolar.
10. Copia les oracions següents tot canviant-ne el nombre: si estan en singular,
passa-les a plural, i si estan en plural, passa-les a singular.
Els ciclistes pedalaran trenta-cinc quilòmetres en aquesta etapa.
La nedadora va batre el rècord olímpic.

Uns treballadors nous es van quedar a fer hores extraordinàries.
El cuiner serveix el pastís de poma amb caramel i una mica de nata

• els textos literaris i els no literaris

• els clàssics valencians en literatura -segles XIV i XV-
• la literatura infantil
• la literatura juvenil
• els generes literaris:
o narrativa
o poesia
o teatre
o assaig
• recerca: el cinema
UNITAT 8 Literatura 1.
Tema 8.1. Textos literaris i no literaris. Identificació d’alguns dels
clàssics valencians.
a) Els textos literaris i no literaris.
La literatura és l’art de la paraula, és a dir, la creació escrita o oral destinada a

proporcionar, per la seva bellesa, una emoció agradable a qui la llegeix o l’escolta.
Així doncs, la literatura comprèn tant les obres escrites com les que es transmeten
de forma oral.
Originàriament, la paraula literatura servia per designar ‘tot allò que era fet amb
lletres’; en l’actualitat, però, diferenciem els textos realitzats amb intenció artística
(textos literaris) de la resta (textos no literaris).
Dels dos següents textos, hi ha un que es literari i l’altre no, has de justificar la
pertinença de cada text -si es literari o no-.
Text A
Aragonesos, castellans, murcians
De fet, quan els valencians—els de llengua catalana—parlem del País Valencià,

solem oblidar-nos dels “altres” valencians: les nostres generalitzacions no els
tenen en compte. No hi ha en això cap menyspreu conscient. Hi ha, només, el reflec
automàtic d’una realitat social irrefutable. El fenomen es produeix a tot arreu on,
sota un sol nom, conviuen diverses comunitats nacionalment diferenciades: la que
hi és hegemònica tendeix a fer coincidir amb ella mateixa el concepte i el valor de
la “totalitat”. És una mena d’equívoc difícil d’evitar. Les comarques catalanes del
País Valencià representen als propis ulls—i també als dels forasters, sigui dit de
passada—l’autèntica identitat de la regió. Les zones “aragoneses”, “castellanes” i
“murcianes”, inscrites en la seva òrbita per la fitació medieval, són com un anex
d’escassa importància. La consciència, ni que sigui primària, d’una “personalitat”
col·lectiva, necessita recolzar en una vició clara de la pròpia unitat, i, per tant,
sent una repugnància instintica a prendre en consideració els factors heterogenis
que, per una raó o altra, hagi d’abraçar. Les divergències de matís enriqueixen la
idea de “personalitat”: les disparitats essencials la confonen o la impossibiliten.
Els valencians-catalans no troben la manera de conciliar en la llur uns elements—
aragonesos, castellans, murcians—que li són estranys. Solament la inèrcia històrica
fa suportable la conjunció de grups tan dissímils.
Text B
El poble de Benifallim és riquet, però Batiste Jeroni, el forner del poble, no és ric.
No és que a Benifallim no menjassen prou pa, però eren tan pocs els veïns, que el
negoci no donava per a més. I Batiste
tenia cinc fills, entre xics i xiques, el major de catorze anys.
Així, que treballava com un negre. Ell s’havia de fer el forn, pastar, fényer i coure;
només l’Adolfet,
l’hereu, l’ajudava. La dona prou que anava espernegada darrere els criançons.
El cas que els va esdevenir, va ser un hivern que feia molt de vent tramuntanal.
Una nit, que udolava que feia por, Batiste es va haver d’alçar a les quatre del matí
i se’n va anar a fer llenya allà amunt en
el coll de la serra del Rontonar. Buuu, buuu!, bramava el tramuntanal. I Batiste es
va posar a arrabassar
romers i argelagues que era cosa de veure. Quin home més faener!
Mitja hora bona de faena duia feta, quan va ataüllar un romer ufanós i s’hi acostà
a collir-lo. Deixà
el fes, s’agafà al romaní i pegà estirada. De seguida, heus ací la meravella: entre
la fressa del terrible
huracà, sense saber d’on venia, sentí una veu grossa i amenaçadora que feia:
―Si m’estires els cabells me n’eixiré amb ells!
Ell, sense fer-ne cas, tornà a estirar el romaní.
―Si m’estires els cabells me n’eixiré amb ells!
―Torna-li! ―rigué Batiste―. Ix si et dóna la gana!
I vinga pegar perxonades al romaní.
El romer se li va soltar de les mans, i resulta que se’n va pujar allà amunt, i davall
isqué un gegant
de quatre braces alt, que hauria fet tremolar l’home més coratjós. Batiste es féu
arrere tot esbalaït. El
Gegant del Romaní ―puix era ell en persona―, més negre que la sutja i gros com
el millor gegant,
me’l va agafar del braç i me’l va alçar de terra tot sacsejant-lo com si Batiste no
fos res més que una
simple voliana.
―A tu com et diuen? ―va bramar el gegant.
―Jo sóc Batiste el forner.
―Vaig a matar-te! ―cridà amb la seua veuassa aquell tararot.
Batiste no tocava de peus en terra.
―Perdona’m, gegant ―va dir encara.
―Per què t’haig de perdonar?
―Perquè tinc dona i cinc fills i ells no en deuen res.
―És que fas massa el tossut, Batiste… ―s’ablaní el gegant―; però quedes
perdonat. Ara: que
m’has de dur demà de matí el fill major que tingues.
―L’Adolfet? ―va esborronar-se el forner.
―L’Adolfet o com li digues, i sense falta. Si no, aniré a ta casa i te’ls mataré tots.
Dit açò, el gegant, a la vista de Batiste, va ficar els peus en el forat del romer i
va desaparéixer davall terra
b) Els textos literaris clàssics valencians.
En aquest apartat volem fer un repàs a la literatura valenciana del segle XV:
• Isabel de Villena, una escriptora excepcional: “Vita Christ”

• La poesia d’Ausiàs March
• Vicent Ferrer
• Jordi de Sant Jordi
• Curial e Güelfa
• Tirant lo Blanch, Joanot Martorell
• Jaume Roig
• La literatura de Joan Roís de Corella
Isabel de Villena
Biografia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_de_Villena
Text
Vos, senyora Anna, desijau crexer lo poble vostre; aquesta excellent Filla vostra
sera la lanterna qui portara lo lum diuinal per saluar tot lo mon generalment; e no
perira sino per sa culpa propria. Vos haueu promes de offerir al temple, a la
seruitut diuina, lo que parrieu ara: siau certa, senyora, que la vostra Filla es lo
verdader temple hon lo eternal Deu y Senyor sera vist e adorat. (...)
Ausiàs March
Biografia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ausi%C3%A0s_March
Text
La gran dolor que llengua no pot dir
del qui.s veu mort e no sap on irà
(no sab sson Déu si per a si el volrà
o si.n infern lo volrà sebollir) [...]
O cruel mal qui tols la joventut
e fas podrir les carns dins en lo vas!
l'esperit, ple de paor, volant va
a l'incert loch, tement l'eternal dan
Vicent Ferrer
Biografia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Vicent_Ferrer
Text
Així mateix, jo tinc ferma fe i
creença que hi ha un sol Déu, Pare totpoderós, creador
del cel i de la terra. Aquesta coneixença que jo tinc
d’aquest article és dita ciència. Mes quan jo, creient i
confessant, m’inflame en devoció, pensant amb sabor
d’esperit: «Oh, Senyor eternal i universal creador, beneït
sigueu vós que a servei, ús i profit meu haveu creat cel i
terra i tot el que hi ha, i a mi, inútil i miserable, haveu
format entre aquestes coses i major que aquestes coses
després dels àngels», llavors [aquesta ciència] és dita
sapiència, ço és, saborosa ciència.
Jordi de Sant Jordi
Biografia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_de_Sant_Jordi
Text
No m’asalt d’om qu’en tots afars no sia
leyals e purs com la fina romana;
ne m’asalt d’om qui sinch jorns la setmana
ment en sos dits e vol ab drutz paria;
ne m’asalt d’om que·m leu ploma ne palha
de mon vestir ne·s jacte de batalha;
ne m’assalt d’om qui no hage vergonya,
car de tot past fay gorgua com segonya.
Curial e Güelfa
Obra: https://ca.wikipedia.org/wiki/Curial_e_G%C3%BCelfa
Text
Un minyó molt pobre li aparech, e anava tot despullat sens cubertura alguna, e,
anant demanant les almoines de casa en casa, no trobava qui res li donàs ni li hagués
misericòrdia, en tant que li era vijares que perís de fam. E, com strangolís e fos
ja en punt de morir, a una porta viu una dona tan bella que Venus fora estada
contenta de tanta bellesa com aquesta havia; era aquesta dona vestida tota de
negre e en àbit de viuda. E sens que lo fadrí no li demanava almoyna ne li gosava
parlar, tanta la veya de reverència digna, ella·l cridà e li dix: -Fadrí, què cerques?-
. Lo fadrí respòs: -Senyora, muyr de fam e de fred-. E tantost la dona despullà’s
la sua roba, e vestí-la-y, e fonch-li vijares que bé li venia. E mès-se la mà al si, e,
arraconant-se lo cor, li dix: -Menja aqueix pa, e sies content, car bastant és a
toldre’t la fam-. E que lo fadrí menjava aquell cor, e fonch-li vijares que tan dolça
vianda no hagués en lo món. E axí menjant lo viu créxer e tornar molt bell home e
gran de la persona. Ladonchs la dona dix: -Menja bé e farta’t ab aquesta condició:
que si en algun temps me veyes morir de fam, hages mercès de mi-. E per lo fadría
li fonch axí promès. E fet açò, lo fadrí, qui ja ere home molt gran e bell, se n’anà,
e ell e la dona romangueren.
Tirant lo Blanch, Joanot Martorell
Obra: https://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc
Bibliografia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joanot_Martorell
Text
Avent reposat per alguns dies lo virtuós rey hermità, puix havia donada fi a la
guerra e posat tot lo regne en tranquiŀle pau e segur stament, un dia stant en la
sua cambra, deliberà manifestar-se a la comtessa, muller sua, e a totes les altres
gents perquè pus prest pogués restituhir la senyoria al primer rey e tornàs a fer
la acostumada penitència. Cridà un seu cambrer e donà-li lo mig anell que havia
partit ab la comtesa com d’ella pres comiat volent anar a la Casa Sancta de
Hierusalem, e dix-li:
–Amich, vés a la comtessa e dóna-li aqueix anell, e digues-li semblants paraules.
Lo cambrer anà prestament a la comtessa, agenollà’s davant ella e dix-li:
–Senyora, aquest anell vos tramet aquell qui de amor infinida vos ha amada he us
ama.
La comtessa pres l’anell e alterà’s tota com lo véu, e fon posada en fort pensament.
Entrà-sse’n en la sua cambra molt prestament e, ans que obrís la caxa, agenollà’s
davant un oratori que tenia en lo petit retret, hon era la mare de Déu, senyora
nostra, e féu principi a tal oració:
–¡O, humil mare de Déu senyora misericordiosa ab initio et ante secula creada in
mente divina! ¡Vós sola fos digna de portar en lo vostre verge ventre nou mesos lo
Rey de glòria! Feu-me, Senyora, complida gràcia, qui sou complida de totes les
gràcies. E per aquella consolació que la vostra sacratíssima ànima agué per la
salutació de l’àngel, me vullau aconsolar lo cors e l’ànima, e que us plàcia, Senyora
gloriosa, fer que lo vostre preciós Fill me faça gràcia que aquest anell sia del meu
virtuós marit, car yo us promet de servir-vos un any complit en la vostra devota
<casa>15 del Puig de França e donar-hi C marchs d’argent.
E levà’s de la oració e obrí una caxa hon ella tenia l’altra part de l’anell, ajustà’ls la
hu ab l’altre e véu que totes les armes se mostraven en l’anell e que tot era hu.
Conegué que era del comte son marit, e dix ab molta turbació:
–Diguau-me, gentilom, ¿hon és mon senyor lo comte de Varoych? —e lo cambrer

entés que u deÿa per son fill—. Digau-me, per vostra bondat, si és stat pres ne
cativat per los moros, ne que és stat d’ell que no·s sia trobat en les forts batalles
ab lo rey e ab los altres cavallers, car yo crech verdaderament que si ell fos stat
en libertat sua, que no y aguera fallit. ¡O, mísera de mi! E feu-me certa hon és, que
cuytadament hi vull anar.
Jaume Roig
Biografia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Roig
Text
Spill, llum e regla,
homens aregla,
dones blasona,
lo llir corona,
spines, carts crema,
ço diu lo tema:
Sicut lilium inter spinas
sic amica mea inter fillias.
Joan Roís de Corella
Biografia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Ro%C3%ADs_de_Corella
Text
Ans que dels cels girant mogues la roda
y de la mar agues fermat lo terme,
Deu infinit, en l’etern consistori
Vos elegi, per que li fosseu Mare.
Per ço us guarda, no us vengues a l’encontre
lo Sathanas, posant en vos la ’mpremta
del primer crim; puys dins la verge tanca
voli[a] entrar, per fer se novell home.
1. Fes una llistat de les principals obres dels autors mencionats en l’apartat
anterior.
2. Identifica els següents text a quin autor i/o obra pertanyen:
Text 01
Tot laurador es pagat del jornal,
lo advocat qui pert lo guanyat plet,
jo per servir amor romanch desfet
de tot quant hé que servir no m' en cal.
E fet, senyor del seny, á mon voler
vehent amor de mon seny mal servit,
raspaz l' he fet, fentne á Dèu despit,
é son setsanys que lo guardó espér.
Text 02
Bona gent: jo he pensat que en aquesta predicació
he de seguir la manera que tenen els llauradors en
sembrar els camps: primer els llauren; després,
sobre la terra llaurada, sembren i, d’aquesta manera
el llaurador espera haver bon fruit. I així ho vull fer
jo. El sant Evangeli de hui justament és dit camp,
que així com la vida corporal ix dels camps, així de
l'Evangeli de hui ix la vida espiritual. Bé que dels
horts havem alguns refrescaments, (1) i dels altres
llibres de teologia havem molts refrescaments, ço
és, bones doctrines per a la nostra vida; mes la vida
principal és en el llibre de vida, ço és, en
l'Evangeli.
Text 03
(...) E, passats los dies solemnes, la Senyora delibera tornar a casa sua; e lo Senyor,
en la partida, se absenta de sa merce per complir los misteris per lo seu diuinal
Pare ordenats. E la senyora Mare sua, en aquell cars, no hague nengun sentiment,
car la presencia de aquell tan amat Fill era aixi empremtada continuament en lo
enteniment de sa senyoria que li paria veurel continuament dauant si; e com fon sa
merce a la fi de la jornada, regoneixent se, troba menys lo thresor impreciable, lo
qual james hauia perdut de vista del dia quel pari fins aquella jornada. (...)
Text 04
Aprés d’açò se seguí que li fonch vijares que ell veés aquesta dona en estat molt
pobre, trista e molt afliccionada, ab los cabells tots descomposts e mal pentinats,
e la cara molt trista e descolorida, e, quasi morint de fam era tornada tan magra
que entre los ossos e la pell no havia carn alguna; e que demanava a menjar a aquell
qui ella havia fartat, e ell no li’n volia donar, abans li girava l’esquena e de tot en
tot l’oblidava; axí que la dona, mirant aquesta ingratitut, quasi defallia e ignorava
quin remei prengués, ne tampoch volia pendre res que els altres li donassen; de
què ella stava en punt de mori, majorment que veya que aquell mal home donava a
altra dona lo pa que ella menjar devia; e per aquesta rahó Curial lo volia matar.
Aprés d’açò viu que los cels s’obriren, e Febus, qui totes coses veu, recomtà a
Venus aquesta ingratitut; per què mantinent Venus, irada, manà a Cupido, fill seu,
que en adjutori d’aquesta dona se llevàs. Per què lo dit Cupido collà lo seu arch e
llançà dues tretes: una de plom, altra d’or; e ab la de plom ferí la dona per mig del
cor, e ab la d’or ferí l’ome ingrat, e axí fort los nafrà, que la dona s’adormí, e l’ome
bastava e passava la major pena del món, e desijava la mort mas no la podia
aconseguir.
Text 05
Un cors gentil m’a tant enamorat
lo cor e·ls ulls e mon fin pensamen,
que nit e jorn n’estan en gran debat
qui l’amara d’ells tres primeramen;
e vey tan fort a cascun d’ells ençes
que no m’i val saber a remeyar.
E vets com m’a en quin joch ella mes,
que mon las cors no u pora soportar!
Text 06
Lo comte hermità dix a son fill que se n’anàs ab lo rey e que·l servís de tot son
poder. E que si debats o qüestions venien en lo regne, en negun cas del món no
vengués contra son rey e senyor.
–Per molts mals e dans que·t fes. E dich-te verdaderament que la major infàmia
que·l cavaller pot haver en aquest món sí és com ve contra son senyor natural.
Posat cas que el rey te levàs tots los béns que tens ne pories haver, no vulles venir
contra la magestat sua, car axí com los leva, los pot tornar. Ages aquesta doctrina
de mi: per moltes injúries que·l rey te faça, axí dar-te de mà o de bastó o spasa o
qualsevulla altra cosa, que vergonya no·t pot fer: bé·t poria fer dan en ta persona,
mas no vergonya, per ço com és ton rey e senyor natural. Yo viu, stant en la cort
de l’emperador, un duch vassall e sots la senyoria de l’imperi. Un dia de Nadal,
exint l’emperador de missa ab infinida gent de duchs, comtes e marquesos e molt
nobla cavalleria, l’emperador anava un poc enujat de un bisbe qui la missa dita
havia, e dix algunes paraules d’ell. E lo duch, per quant era parent e amich del
bisbe, volgué satisfer en les paraules que l’emperador dites havia. L’emperador en
aquell cas no tingué prou paciència: alçà la mà e donà-li un gran bufet. Dix lo duch:
Senyor, açò e molt més pot fer la magestat vostra. Per ço com só vostre súbdit hi
hauré paciència. E si negun altre rey o emperador en lo menor cabell del meu cap
contra ma voluntat me tocàs, yo·l ne fera penedir. E per ço, mon fill, te prech tan
carament com puch ni sé contra ton rey no vulles venir.
E axí lo y promés lo fill, de complir tot lo que li manava. Lo comte hermità féu molt
bé abillar a son fill e a tots los qui ab ell anaven de joyes e robes e bones
cavalcadures de cavalls <e>16 aquanehes, e pres son comiat axí del pare com de la
mare, e no partí de allí fins que sabé que lo rey volia partir.
Text 07
Tres causes son que, ab fredor de marbre,
lo nostre cor fan molt pus dur que pedra:
lo primer crim de l’hom, comes en l’arbre
bell e florit, semblant a la verd hedra;
i el nostre cos, que els seus apetits cerca,
aquells tot sols que el sensual li causa;
hoc i tambe la voluntat enterca,
per fer en nos dels mals habits la pausa.
Fenoll molt dolç, esculpir vos han marbre,
on sereu tret del viu en bella pedra;
e dira el mot: «Aquest es lo bell arbr
que parla flors, en rims pus verds que l’hedra».
Text 08
Trobant me ’n aquesta vall
Callosa, per les morts fuyt,
oçios, trist, sens fer fruyt,
empres he, no sens treball,
de dones scriure llur tall
natural he voluntari,
per Una, qui te·l contrari,
descrivir pus façilment
Tema 8.2. Literatura infantil i juvenil: orígens, funcions i
característiques.
a) La literatura infantil.
La literatura infantil és aquell conjunt d'obres dirigides específicament per a

xiquets i xiquetes. S'acostuma a dividir en literatura infantil pròpiament dita i
literatura juvenil.
Són molts els models descriptius proposen por identificar la literatura infantil. Un
dels més autoritzats en l'àmbit espanyol correspon a l'escriptor Miguel Delibes , qui
li va adjudicar tres característiques: tema adequat, linealitat i brevetat.
Tot i això, l'objecció més recurrent per parlar de literatura infantil és l'absència
de trets específics recurrents, ja que la majoria de característiques que s'hi
associen poden aparèixer a diversos gèneres per a adults o tenir exemples contraris
dins la mateixa literatura infantil.
El conte és l’obra per essencial en la literatura infantil. Per a l’experta i autora del
llibre Educar i créixer amb històries (Eumo, 2018), els relats ajuden els infants a
entendre la realitat que els envolta. Chomski proposa que pares i educadors utilitzin
la narració com a forma de comunicació i educació. «El desenvolupament del
pensament narratiu dels nens i l’ús de relats per a educar ofereixen molt de joc per
a explicar conceptes abstractes, valors, conflictes i problemes», explica. Per
exemple, que un nen té dues mares es pot explicar amb contes. Per a Chomski,
l’efecte emocional que té una història en la formació dels infants i els joves és
«poderós i val la pena treure’n profit». Un conte entreté, ensenya, emociona i
«vincula el nen amb la seva realitat i amb altres realitats», explica l’experta. A més,
afegeix, és «la clau que obre les portes de la imaginació i també dels aprenentatges».
Per a Chomski, els més petits i joves poden aprendre dels clàssics i els relats
originaris de cada cultura, que defineix com a «imprescindibles, intemporals i
universals», però també és important incorporar les noves històries de la cultura
actual, perquè «són globals i responen als nous reptes i als nous paràmetres sobre la
sexualitat, la identitat personal, els conceptes d’amor, de família i de felicitat, per
exemple», explica.
Les següents qüestions tindràs que fer una recerca en Internet per respondre:
1. Indica quins autors valencians son especialistes en literatura infantil, has de citar
les seves obres principals.
2. Quin és l’origen del contes.
3. Quina funció té els contes.
b) La literatura juvenil.
La literatura juvenil comprèn els llibres adreçats a l'adolescència i, de la mateixa

manera que la literatura infantil, té problemes de definició.
Acostuma a presentar, però, una sèrie de característiques comunes:
• És una literatura experiencialista, on es busca la identificació del lector amb

els seus protagonistes (que sovint tenen edats similars a les seves), per això
predominen els temes d'autoconeixement, de descobriment del món adult i
de problemàtiques específiques de l'adolescència
• El context sol ser extrem, o bé molt realista o que permet l'evasió del món
real, per això abunden les històries de fantasia o ambientades en altres
èpoques, malgrat que els conflictes siguin actuals
• Sol haver-hi una selecció lèxica i una estructura on prima la narrativitat
• Acostuma a aparèixer en col·leccions especialitzades
Les següents qüestions tindràs que fer una recerca en Internet per respondre:
1. Cita dotze obres clàssiques considerades com a literatura juvenil.
2. Indica quins autors valencians son especialistes en literatura juvenil, has de citar
les seves obres principals.
Tema 8.3. Gèneres literaris. Narrativa, poesia, teatre i assaig.
a) Definició de gènere literari.
Les creacions literàries, en funció de les seves característiques formals i de

contingut, s’agrupen en els gèneres literaris. Un gènere literari és un concepte de
tipus categorial que permet classificar les produccions literàries tenint en compte
aspectes de forma (poesia, narració, teatre), de contingut (aventura, diari íntim),
d'estil, etc. Es poden combinar i encavalcar diversos criteris per establir les
categories secundàries. Així doncs, la llista de gèneres no està tancada.
Segons la teoria clàssica, hi ha tres grans grups: la lírica, l'èpica i el drama.
Poesia:
• Lírica
o Oda és una composició en vers de caràcter elevat, destinada a lloar un
personatge, un lloc o una idea.
o Elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua
que pot ser la mort d'algú estimat.
o Ègloga és un monòleg pastoral o més sovint un diàleg en el qual uns
pastors es conten les seves penes d'amor enmig d'un paisatge ideal
arcàdic.
o Sàtira s'exposen ximpleries, abusos o defectes humans individuals al
públic a través del ridícul, derisió, paròdia, ironia o altres mètodes
amb la intenció de produir millores.
o Cançó és una composició musical que conté, com a mínim, una part de
melodia vocal, és a dir, amb text cantat.
o Epigrama és una composició poètica breu que expressa un sol
pensament principal festiu o satíric de manera enginyosa.
o Balada és un gènere trobadoresc.
• Èpica
o L'epopeia narra les gestes dels herois amb una barreja tant
d'elements reals com fabulosos i llegendaris.
o El romanç és un tipus de composició poètica.
Narrativa:
• El conte és una narració escrita en prosa, generalment breu.

• La novel·la és un text relativament extens on s'expliquen fets de ficció.
• La faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o plantes
que parlen.
• L'epístola és un text escrit amb finalitats de comunicació, literàries o, en el
cristianisme, de predicació religiosa.
• La crítica és un judici que es fa sobre les qualitats i els defectes d'una
producció humana: literària, plàstica, musical i periodística.
• Apòleg - Narració curta, senzilla i de caràcter al·legòric - conte o faula-, de
la qual es pot extreure una ensenyança moral.
• Apologia .- Escrit de defensa i elogi d'alguna cosa o d'algú.
• Libel - Escrit difamatori.
• Pamflet .- Text en què se satiritza o es censura amb energia alguna persona,
fet, pensament, nació...
• Panegíric - Composició l'objectiu de la qual és l'elogi d'una persona, fet,
pensament, nació...
• Paròdia - Imitació satíric-burlesca d'una obra seriosa.
• Quadre de costums .- Subgènere narratiu. Narració curta, sense argument, i
protagonitzada per personatges tipus, l'objectiu del qual és fixar una
situació/escena de la vida quotidiana, amb intenció bé crítica, bé enyoradissa.
Teatre:
• La tragèdia, obra literària teatral que té un final desesperat o trist.

• La comèdia es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i
sovint per tenir elements d'humor o d'ironia.
• El drama és una obra on es representa un conflicte humà amb elements de
malalties, mort, fracàs o derrota, però amb un final favorable o feliç.
• Alguns subgèneres, a tall d'exemple:
o Acte sacramental: Obra dramàtica en un acte, de caràcter al·legòric i
de tema religiós. Va ser prohibit pels moralistes el 1765.
o Entremès: Durant l'Edat Mitjana, era una figura o grup de figures
inanimades que fixaven una escena i es mostraven en les festes
cortesanes. Després van cobrar moviment i música, i van esdevenir la
mínima acció teatral de temàtica històrica o religiosa. A la fi del segle
xvi van ser ja peces teatrals breus, de caràcter lleuger i caricaturesc,
que es representaven en els entreactes de les comèdies.
o Farsa: Obra escènica de caràcter còmic en què la realitat és
simplificada i deformada, i presentada en forma grotesca, paròdica i
ridiculitzant, gràcies a l'exageració de fets, situacions i personatges.
o Mascarada: Forma teatral dels segles XVI i XVII, en què es dóna la
màxima importància a la música, la dansa i el decorat, i que, ambientada
en el món dels somnis, posa en escena temes i personatges coneguts
del repertori teatral per idealitzar la societat en què es representa.
o Melodrama: A partir del segle XVIII, s'anomena així als drames
populars, que es caracteritzen per una acció complicada, però de final
simple, uns personatges plans i esquemàtics en les seves qualitats
morals, i el sosteniment de l'interès mitjançant cops d'efecte.
o Sainet: Peça teatral d'ambient i de personatges populars, de caràcter
còmic i caricaturesc.
o Tragicomèdia: Es desenvolupa a partir del Renaixement i, com el seu
nom indica, participa de característiques de la tragèdia i de la
comèdia, amb barreja d'elements (personatges, temes, llenguatge),
sense final tràgic. Sovint es fa servir com a sinònim de drama.
o Vodevil: És una comèdia divertida i lleugera, bastida sobre les
situacions imprevistes, els equívocs i les intrigues, generalment de
caràcter amorós.
Altres:
• L'assaig.
• El dietari.
• Les memòries.
Identifica els següents textos amb qui gènere literari pertanyen i raona la teua
resposta.
text A
text B
Però no entenia com els agradava fer la guitza als humans i per això els
companys i companyes de l'institut li deien el nom del porc: "guapeta,
boniquetota, bonassa, guapibona, guapinetiboneta…"
Encara que ella fes veure que no, sentir-se dir tants insults acaba destarotant
qualsevol. Així no hi havia manera de concentrar-se per suspendre
com cal!
–Per què soc tan diferent? –solia preguntar-se mentre mirava de reüll, però sense
enveja, les gepes, les banyes, les cicatrius i les urpes dels companys.
Decidida a parlar-ne amb el pares, va anar directament a casa. No tenia ganes de
fer l'extraescolar d'Expressió Corporal Zombi. Se sentia ridícula caminant com si
estigués marejada mentre deixava anar esgarips.
–Passa filla. T'estàvem esperant.
Què passava? En Corduli Ensurts i l'Horrorosa Folch, els pares de la
Fina, havien plegat de la feina al Ministeri del Cinema de Terror abans de
mitjanit! Què volia dir això?
–Veuràs… Tu saps que no ens importa que siguis una estudiant… amb
dificultats… –va començar l'Horrorosa.
–Encara menys que siguis… diguem-ho clar… guapa i bona… –va
continuar en Corduli, tot gratant-se els bonys del crani.
text C
Ens els mengem fent tabola
els fideus a la cassola.
Llargs o curts són divertits

i bons per llepar-s'hi els dits.
Quan el suc ens regalima

la mare, de por, s'aprima.
Però si ens els acabem

fins perdona que ens taquem.
b) Els generes: narrativa, poesia, teatre i assaig.
En aquest curs estudiarem els següents generes literaris:
Narrativa: Narració d’una història protagonitzada per uns personatges.
• Conte: Narració breu, escrita en prosa, que sol presentar una trama senzilla.
En l’àmbit de la literatura popular de transmissió oral, se solen distingir tres
subgèneres:
o la rondalla: conte destinat especialment a l’entreteniment dels
infants.
o la llegenda: conte que explica esdeveniments que solen tenir un fons
real però que han estat transformats per la tradició.
o la faula: conte protagonitzat per animals amb una finalitat educativa
o moral.
• Novel·la: Narració llarga, escrita en prosa, que presenta una trama complexa,
és a dir, la informació dels fets i les accions es transmet de manera
fragmentada o discontínua per tal de crear la intriga necessària en el lector.
Segons el contingut, les novel·les se solen classificar en subgèneres:
o la novel·la d’aventures
o la novel·la gòtica (o de terror)
o la novel·la rosa (o sentimental)
o la novel·la detectivesca o policíaca
o la novel·la negra (o de delictes)
o la novel·la de ciència-ficció
o la novel·la històrica, etc.
Poesia: Text literari escrit en vers.
• Poesia lírica: Creació literària en vers en la qual predomina l’element i el to

afectiu, sentimental i emotiu.
• Poesia èpica: Creació literària en vers que narra la història d’uns personatges
heroics.
Teatre: Text literari destinat a ser representat davant un públic per actors i
actrius.
• Tragèdia: Elements seriosos amb un desenllaç fatal.

• Drama: Elements realistes amb un desenllaç incert.
• Comèdia: Elements graciosos amb un desenllaç feliç.
Assaig: Text en prosa destinat a l’anàlisi i l’opinió.
Fes un esquema amb tots els generes literaris exposats en aquesta unitat, i posa una
obra d’exemple escrita en valencià.
Recerca: El cinema.
En aquest apartat de recerca s’han de fer un treball en format electrònic, tipus

Word en les següents apartats:
1. Origen del cinema, i una breu historia des dels inicis fins l’actualitat.
2. Com se fa una pel·lícula de cinema: actor, guionistes, realitzadors, ...
3. El cinema en Valencià
La segona activitat és gravat un vídeo de duració màxima de 5 minuts, de qualsevol

tema. Aquesta activitat s’ha de fer en grup, màxim quatre persones.
Unitat Unitat 8: Literatura 1.

la data indicada.



màxim d’un punt
• diferenciar els textos literaris i els no literaris

• conèixer els clàssics valencians en literatura -segles XIV i XV-
• diferenciar la literatura infantil i la literatura juvenil
• identificar els generes literaris: narrativa, poesia, teatre i assaig
Nom alumne/a:
Grup: 1r ESO__
1. Explica les diferencies entre un text literari i un text no literari, i posa un

exemple:
2. Fes un esquema dels principals autors i autores clàssics valencians vist a

classe, has d’indicar:
• Data i lloc de naixement

• Trets principals de la seva biografia
• Cita les seves obres
3. Explica les diferencies entre la literatura infantil i la literatura juvenil:
4. Identifica si el següent text és infantil o juvenil i raona l’elecció:
Pel dia era una xiqueta, però una nit va descobrir que canviava de forma i els seus
ulls es tornaven rojos per la ira; quan més s’apropava la mitja nit, era menys conscient
dels seus actes i espantava els xiquets i els feia passar malsons; aquests s’alçaven
plorant fins al punt que, sovint, els havien de portar al psicòleg.
Ella feia la seua vida normal però no se’n recordava del que passava per les nits. Una
de totes aquelles vegades va entrar a la ment equivocada. Allí dins estava Andreu,
però no estava tenint un malson sinó que estava somiant amb tot allò que alguna
vegada havia volgut fer, complir o ser. Laura el va seguir expectant, veient tot el que
passava al voltant d’Andreu. De sobte va veure que una ombra com ella caminava al
costat del seu amic parlant amb ell i fent-lo somriure. Ella, frustrada i confosa, se’n
va anar, però abans es va fixar en els dos i en el monstre i va pensar: “que estrany,
els meus ulls són rojos, mentre veia els seus ulls de color groc!”
La següent nit va entrar una altra vegada al mateix cap, ja que aquella figura l’havia
deixat desconcertada. Va provar a entrar dins dels seu cap i una altra vegada va
veure l’ombra que també estava allí i Laura va provar a fer alguna cosa diferent, va
seguir el monstre provant a copiar el que ell feia i, a poc a poc, veient-se totes les
nits es van fer amics.
Un dia, al dematí Laura va anar a l’escola i va veure Andreu molt enfadat; va parlar
amb ell totes les estones que podia, però ell seguia igual i la seua amiga ja no sabia
què fer amb ell. Va tornar a sa casa i es va quedar adormida sense saber-ho i aquesta
vegada va ser una mica diferent: al món on normalment estava ple de foc no hi havia
colors i tot estava en blanc i negre com les televisions antigues. L’ombra que
normalment era feliç, ara tenia els ulls com els seus, d’un color roig intens i Andreu
estava sol i apartat de tot.
Laura es va posar mot trista, aquell xicotet monstre era el que cada vegada la feia
més humana i, si ell s’enfonsava, estaria sola per afrontar-ho. I sense adonar-se, a
Laura, li van canviar els ulls.
Ara aquests eren d’un color blau intens i quan el monstre els va veure li va passar el
mateix.
Veure un amic passar-ho malament és el que ens fa humans, doncs així mostrem els
nostres sentiments i això va passar tant a Laura com al monstre en veure patir a
l’altre. El monstre va seure al sòl i va mirar Laura que va fer el mateix. Els dos es
van fer una abraçada i quan van obrir els ulls només estaven ells dos a l’habitació. El
monstre havia desaparegut, però havien deixat aquells ulls blaus a la cara d’Andreu
i de Laura per a sempre.
5. Fes un esquema dels generes literaris, indica els trets principals: narració,
teatre, poesia i assaig.
• la poesia:
o versos, ritme i rima
o elements retòrics
• la narració:
o la novel·la
o el conte
• recerca: els còmics
En aquesta unitat s’avaluarà el tercer llibre de lectura obligatòria
Tema 9.1. Poesia. Elements formals: versos, ritme i rima.
a) La poesia.
La poesia és un gènere literari que compren les obres escrites en vers. Expressa els
pensaments o els sentiments de l’autor d’una manera bella. Temes més freqüents de
les poesies són: l’amor, l’alegria, la soledat, l’emoció davant la natura...
Dues maneres de difondre la poesia són llegint-la en veu alta(recitant-la) o cantant-

la.
Del següent poema indica qui és el tema:
Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant
(Ausiàs March)
b) Els elements formals: versos, ritme i rima.
El poema està format per versos i estrofes.

a) Vers és cadascuna de les línies d’un poema.
b) Estrofa és un agrupament de versos dins d’un poema.
Un poema pot estar format per una estrofa o vàries. Cada estrofa a la vegada pot
estar formada per 2 o més versos.
La rima: La rima és un recurs que pot estar o no. La rima és la repetició de sons al
final de cada vers. Molt sovint els poetes utilitzen la repetició del final dels versos
per crear la sensació de ritme i musicalitat. La rima pot ser de dos tipus:
• Consonant: quan es repeteixen vocals i consonants a partir de la vocal de la

síl·laba tònica.
• Assonant: quan sols es repeteixen les vocals a partir de la vocal de la síl·laba

tònica.
Per a marcar la rima utilitzem lletres minúscules si el vers és d’art menor (versos de
8 síl·labes o menys) i majúscules si és d’art major (versos de 9 o més síl·labes). Si el
vers no rima s’indica amb un guionet (-).
La mètrica:
Una altra manera de crear ritme i musicalitat és repetir el nombre de síl·labes que
hi ha a cada vers.
Per comptar les síl·labes d’un vers cal tindre en compte:
• que les vocals inicials i finals de paraules diferents quan queden en contacte,
s’han d’unir en una mateixa síl·laba (sinalefa) però també podem comptar-les
en síl·labes separades.
• que en valencià només es compta fins a l’última síl·laba tònica.
• Els versos de 9 o més síl·labes s’anomenen d’art major i els de 8 síl·labes o
menys d’art menor.
Exemples:
A soles vaig per la foscor que em porta
A/so/les/vaig/per/la/fos/cor/que em/por/ta 11 síl·labes
Analitza els següents poemes, has d’indicar: nombre versos, nombre d’estrofes, si
són d’art menor o major, com es la rima i comptar les síl·labes:
a)
b)
c)
d)
Tema 9.2. Poesia. Elements retòrics.
Els elements retòrics de la poesia.
Les figures retòriques són els recursos expressius que utilitza un autor amb
l’objectiu de fer més bella o més personal la seva obra. Aquests recursos poden
afectar els sons (recursos fonètics), l’estructura i l’ordre dels elements de la frase
(recursos gramaticals) o el significat de les paraules o expressions (recursos
semàntics).
Recursos fonètics:
• Al·literació, repetició d’un mateix so al llarg d’un vers
Recursos gramaticals:
• Paral·lelisme, repetició d’una mateixa estructura sintàctica en un seguit de

versos o frases
• Hipèrbaton, canvi de l’ordre habitual de les paraules en l’oració
Recursos semàntics:
• Metàfora, substitució d’una paraula per una altra que designa una cosa
semblant
• Personificació, assignació de qualitats humanes a elements inanimats
• Antítesi, oposició de dos mots o dues expressions de sentit contrari
• Hipèrbole, deformació de la realitat per mitjà d’expressions exagerades
Identifica en els següents fragments els recursos retòrics:
Fragment Recursos
Tema 9.3. La narració. La novel·la i el conte.
a) La narració.
Les obres narratives presenten uns elements comuns:
La veu del narrador.
És la veu que ens conta la història. El narrador pot ser un dels personatges de la
història (narrador intern) o un ésser que no intervé en la història (narrador extern).
Els personatges.
Són els éssers creats per l’autor que protagonitzen els fets narrats. El personatge
principal s’anomena protagonista i, si hi ha un personatge que s’enfronta al
protagonista, aquest s’anomena antagonista.
En els gèneres populars (rondalles, llegendes, faules…) els personatges poden ser
animals o objectes personificats.
L’argument.
És el conjunt d’esdeveniments o fets que es narren (constitueix l’esquelet de la

història).
Els temes.
Són els assumptes generals que apareixen tractats en l’argument de l’obra. Són
temes freqüents de les narracions els conflictes familiars, l’amistat, l’enamorament
i l’amor, la injustícia, les desigualtats socials, la marginació, etc.
L’ambientació.
És la descripció de tot allò que ens permet situar els fets narrats en un lloc
determinat (un espai tancat, una gran ciutat, un desert, un altre planeta…) i en una
època determinada (la nostra època, l’època medieval, el futur…).
L’estructura.
És el conjunt de parts en què es pot dividir l’obra. L’estructura tradicional consta de
tres parts:
a) el plantejament (primera part de la narració en què se’ns presenta el protagonista

en un ambient determinat i amb algun problema a resoldre);
b) el nus (part central de la narració en què una sèrie d’esdeveniments compliquen

l’existència del protagonista i creen una intriga en el lector o oïdor per saber com
es resoldrà el problema)
c) el desenllaç (part final de la narració en què es dóna solució –positiva o negativa–

al problema).
La forma literària.
És la manera que tria l’autor en cada moment per transmetre la informació. N’hi ha
tres:
a) la narració o relat (explicació de les accions que protagonitzen els personatges)
b) la descripció (explicació de les característiques dels personatges, els espais, els

objectes, etc.)
c) el diàleg (reproducció de les paraules que diuen els personatges).
Explica perquè el següent fragment es pot considerar un text narratiu, identifica

totes les característiques d’aquest tipus de text.
PRIMER DIA D’INSTITUT
Hui he vist a molts dels meus amics de l’escola, però ningú em fa cas, excepte
Robert. Ell és l’únic de l’institut que em parla.
Després de les classes, Robert i jo vam quedar a fer una volta pel “Barri Xungo”.
Estàvem caminant i parlant tranquil·lament quan vam escoltar un soroll molt
estrany, encara que no ens va importar gens, pensàrem que seria un gat o alguna
cosa així. Vam tornar a escoltar el mateix soroll i jo seguia igual, però Robert que
és molt poregós, va començar a tremolar, estava tan espantat que vam haver d’anar
cap a casa. Jo m’havia quedat amb les ganes de saber què passava i vaig pensar que
tornaria a l’endemà.
SEGON DIA D’INSTITUT
Vaig arribar a l’institut i a la classe, Robert estava espantat no pel que havia passat
el dia anterior, era per l’examen sorpresa de pocions màgiques. Només acabar-lo,
Robert ja sabia que havia suspés.
Després, com el dia anterior, anàrem al “Barri Xungo”. Aquesta vegada, per si de
cas, jo estava alerta, però Robert durà poc, se’n va anar i em vaig quedar tot sol.
En eixe instant la vaig vore, amb els cabells negres i ben pentinats, dues cames
llargues, un cap rodonet amb ulls molt negres i dues orelles i una boca petites.
Veient-la de prop, em vaig adonar que tenia molta por. Se’n va anar corrents molt
ràpid però jo amb un moviment de les meues potes la vaig agafar. Mirant la seua
cara, de seguida vaig saber que no era un dels nostres. Era molt xicoteta i
s’escapava, però vaig provar de parlar-li.
– Qui eres? –vaig preguntar.
– Sóc 84, una xiqueta òrfena, no sé molt més –va respondre.
Estava intrigat i volia saber més.
– On vius?
– No ho sé, estic perduda.
Sense dubtar la vaig portar a casa. Hi havia un problema: “em deixarien els pares?
Mmmmmmmmmm, crec que no! No feia falta ni preguntar, la resposta era clara: un
rotund NO!” 84 acceptà, sense cap pregunta.
No sabia com portar-la pel carrer i, finalment, se’m va ocórrer ficar-la dins d’un
contenidor. El contenidor tenia rodes i pesava poquet i va ser fàcil d’arribar a casa.
Quan entràrem al garatge, ens trobàrem el meu pare:
– Què fas? -va dir sorprés en veure’m amb un contenidor.
– Res… estudiava el fem, demà tenim control.
Vaig pujar 84 a la meua habitació.
UNA SETMANA DESPRÉS
Ningú no sospitava, 84 no feia gaire soroll. Un dia el meu pare, sense estar jo
present i en sentir un soroll, entrà a l’habitació i va vore roba estranya. 84 s’amagà
sota el llit. Com sentia més sorolls, el pare trucà a la policia. Calia amagar-la en un
altre lloc. Vaig decidir portar-la a la caseta de les ferramentes, i deixar-la-hi tota
la nit. La meua sorpresa va estar a l’endemà, 84 ja no hi era. No la trobava en cap
lloc fins que torní a on l’havia trobada.
Què et passa? Per què plores? –li preguntí.
Ho sent molt, no volia que passara tot això –va contestar 84.
No passa res; ara cal eixir d’ací.
M’interessaven molt els seus costums i ella amablement me’ls va explicar: menjaven
amb unes coses amb el nom de coberts, també es dutxaven i, després, es vestien;
menjaven coses fetes amb farina que deien pa, uns brous fets amb herbes i unes
boletes roges que deien tomaques.
b) La novel·la.
La novel·la o romanç és un gènere literari narratiu, generalment en prosa i d'una

extensió que pot ser considerable on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns
personatges, una ambientació, un narrador i un punt de vista. Poden aparèixer
descripcions i diàlegs per a embellir, aclarir o fer més amena l'acció. El gènere en si
sorgeix a l'Edat Moderna.
Els elements de la novel·la poden variar en funció de l'època o el subgènere. Tot i

així, sempre hi ha una sèrie d'elements comuns que contenen totes elles.
• Personatges: sempre hi ha un protagonista que centra la mirada de l'autor i

un antagonista que li impedeix de realitzar les accions que té encomanades.
A més d'una sèrie de personatges secundaris amb trames paral·leles o
independents.
• Ambient: l'acció se situa en un espai i un temps determinat. Hi pot haver
alguns elements de fantasia que són descrits directament o a través de les
accions dels personatges.
• Narrador: hi ha una veu narrativa que ens acompanya en el transcurs del relat.
Aquesta pot ser descrita en primera persona (en boca del personatge
principal) o bé en tercera persona (si la veu narrativa és externa a la història).
Normalment, aquesta última pot ser objectiva o no respecte al que narra. En
narratologia s'anomena focalització.
• Temporalització: la història es pot narrar de manera lineal i cronològica o
començar in medias res (al mig de l'acció) per tornar enrere i explicar el
passat: un flaixbac de la història.
• Destinatari: la novel·la pot tenir un destinatari explícit, com passa amb les
epistolars, o dirigir-se al lector ideal, el qual pot apel·lar l'autor.
• Estructura: la novel·la se sol estructurar en diversos capítols (a vegades
agrupats en parts o llibres) i aquests es divideixen en paràgrafs o seqüències
narratives. Les més modernes, però, trenquen aquesta convenció i
s'estructuren lliurement a petició de l'autor.
Fes un esquema resum de les característiques de la novel·la.
c) El conte.
Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser
tant de caràcter fictici com real. El conte, en tant que gènere (o subgènere) literari,
té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa
breu i, a diferència de la novel·la, presenta una màxima concentració narrativa i una
major intensitat. Té una il·lustre tradició escrita de segles, a la qual caldria afegir
una important tradició oral.
Fes un esquema resum de les característiques del conte, i explica les diferencies
entre novel·la i conte.
Recerca: Els còmics.
Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i d'interpretar, però difícil de

crear.
En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els personatges que formen el seu relat a
través d'una seqüència de dibuixos, però també amb l'ajuda d'uns textos que situen
l'acció o que reprodueixen els diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a
vegades, un complement per poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per
donar informació complementària.
Per tal de construir la narració, molts autors de còmic fan servir una sèrie de
tècniques i de recursos gràfics que permeten que, sobretot a partir de la visió de
les imatges, el lector comprengui l'argument i la idea que li expliquen. Moltes vegades
aquests recursos fan la seva funció narrativa sense que ho notem.
La imatge és, doncs, l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un
CÒMIC és compon d'un seguit d'IMATGES QUE EXPLIQUEN UNA HISTÒRIA.

http://i1346.photobucket.com/albums/p697/Inma_CM/Rotulacioacuten2MANIFE
STO_zps607a2636.png
Ara havies de substituir els diàlegs, per uns altres amb una història diferent, en
valencià
Aquesta activitat és voluntària, i pot servir per pujar nota, es pot fer en grup, un
màxim de tres persones, fer un còmic sobre una anècdota que hagi passat en
l'institut.
Et pot servir aquest enllaç com a recurs:
http://jaimesegundo.edu.gva.es/j2/documentos/departamentos/catala/1r%20de%
20Batxiller/llengua%20i%20imatge/(el%20COMIC%20%202%20LLENGUATGE).p
df

la data indicada.



màxim d’un punt
• diferenciar i identificar un vers i una estrofa

• diferenciar i identificar la ritma consonant i assonant
• aprendre a contar síl·labes en un vers
• identificar si un poema és d’art menor o major
• identificar els elements retòrics dels poemes
• conèixer els elements comuns de la narració
• conèixer les característiques de la novel·la i el conte
Nom alumne/a:
Grup: 1r ESO__
1. Analitzeu els elements mètrics essencials d’aquest poema de Joan Salvat-

Papasseit (1894-1924), amb especial atenció als aspectes de rima, i valoreu
també els components retòrics més significatius:
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
-de tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.
L'espurneig que em fereix l'ull
són els seus pits quan s'inclina:
si fa un mirall de l'escull
perleja a l'arena fina.
De la meva barca estant
dono al cordill tota mida.
I l'ala clara, sestant,
del gavot que passa i crida.
Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga!
Volar d'oronella al vent!
Cabell desfet de l'amiga!
Amiga del dolç turmell.
Com una vela s'enfila

espitllera de l'ocell:
si jo llenço el braç, vacil·la.
Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l'estel dansar
moren de tant que sospiren.
Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.
Vianant, no parlis, no,
que l'oreig l'acosta, i mira
que et prendrà l'amor senyor
-que el mariner ja sospira.

2. Identifica les figures retòriques dels següents versos:
a) Diuen que volen tallar-lo, b) ai el temps, aquest corc que se’ns

que molesta, que el seu verd menja la fusta
trenca l’estètica pura Perfum d’espígol. Vicent Alonso)
dels edificis que té
voltant-lo, voltors altíssims
a punt de menjar-se el cel
(L’arbre vell. Marc Granell)
c) Veus eixa mar que abraça de pol a pol d)... i em dibuixe

la terra? amb vermell de lluna
(Jacint Verdaguer) roses de sang
als llavis
(Anna Montero)
e) (Plou)... Arruga el riu la seva pell f) Evoco rams de fosca i rams de llum.
lluenta. Amb rams de llum guarneixo solituds,
Els campanars miren el cel, plujós amb rams de fosca encenc tots els
(Pluja a Florència des d’una finestra desigs.
dels Ufizzi. Evoco cossos bells, i d’entre tots
Narcís Comadira) evoco el teu que estimo i que conec.
(Miquel Martí i Pol)
g) Vinyes verdes vora el mar, h) El meu ofici és l’alegria,
... verd suau de cap al tard siga de nit, siga de dia.
(Vinyes verdes vora el mar. Josep M. de El meu ofici és el dolor.
Sagarra) (El meu ofici. Vicent A. Estellés)
3. Llegeix aquest text narratiu. Respon les preguntes:
Això era i no era un rei que un dia es passejava. Al costat d’unes casetes troba
un vell que plorava com un nen petit.
—Germanet, ¿i què teniu, què feu aquests plors?
—¿Què he de tenir? —respon el vell— ¡Que el meu pare m’ha pegat!
—¿Què em dieu, ara? —exclama el Rei, fent-se creus— ¿Que encara es viu el
vostre pare ?
—Sí, senyor.
—¿I on és?
—S’escalfa a la vora del foc.
El rei entra cap a la cuina, i no em creureu si us dic que hi troba un altre vell,
molt més vell que l’altre, de bon tros.
—¿Com és que heu pegat al vostre fill?
—Doncs perquè ha contestat malament al meu pare —contesta el vell sense
moure’s de la llar de foc.
—¡El vostre pare! —diu el rei, amb els cabells de punta— ¿I com és això? ¿Que
encara és viu el vostre pare?
—I tant, gràcies a Déu.
—¿I on és ?
—Al llit, pobret, ja no es pot moure.
I amb això que el rei entra dins la cambra, i ¡ja ho crec que hi era dins el llit
l’altre vell! Ja no era d’aquest món.
El qui plorava a fora tenia vuitanta anys; el qui li havia pegat, en tenia cent, i el
del llit corria els cent vint. ¡Això ja es diu durar més que un mànec de cullera!
(text adaptat)
a) A quin subgènere narratiu pertany aquest text?

b) Explica les característiques d’aquest tipus de text: acció, personatges, etc.
c) Explica el punt de vista d’aquesta narració. En quina persona gramatical està

escrita?
4. Llegeix aquest text narratiu. Respon les preguntes:
Entre els vint-i-set i els vint-i-vuit anys vaig estar enamorat d’una dona. De la
primavera a la tardor, però, encara que amb molta dissimulació, l’amor ja no
mantenia tan tens el cordatge.
Entre juny i novembre, l’enamorament va anar fent-se’m borrós, igual que si
ara em tragués les ulleres. El contorn del meu amor per ella es confonia cada
vegada més amb el que sentia per algunes altres dones. Va ser en aquella
època que, durant menys d’una setmana, entre dimecres i diumenge, va resultar
que més aviat me l’estimava poc. I el divendres sis d’agost ja no l’estimava
gens. Gens? Entre les onze del matí i la una, vaig agafar-li una mania com mai
n’havia tingut a ningú. I als voltants del migdia, per uns minuts, la vaig arribar
a odiar.
Però a les dotze en punt l’amor que li havia tingut va tornar a donar senyals de
vida. Una llavor que s’esberla de sobte. En el precís instant que jo tanco d’un
cop violent la porta del taxi que s’endurà per sempre més aquella dona.
(Toni Sala, Bones notícies, Col·lecció El Balancí, Ediciones 62)
a) A quin subgènere narratiu pertany aquest text? Explica’n les característiques.

b) Pel que fa al punt de vista. Qui és el narrador?
c) Pel que fa la temps: quin és el temps històric? Quin és el temps narratiu?
d) La caracterització dels personatges és esquemàtica o complexa? Per què?
e) Explica molt breument l’argument d’aquest text. A continuació separa el text

en tres parts.
• la narració:
o l’espai i el temps
o estil directe i estil indirecte
• el teatre
• l’assaig
• recerca: el treball de recerca
Tema 10.1. La narració: espai i temps. Estil directe i estil indirecte.
a) La narració: espai i temps.
L’espai i el temps són dos components importants de la història. L’espai, relacionat

amb els altres elements emprats, ha de determinar el lloc on passen els fets i actuen
els personatges. La determinació del temps en què se situen els esdeveniments
també ajuda a entendre les actuacions dels personatges.
El període total (anys, mesos, minuts…) que duren les accions narrades en una novel·la
és el que s’anomena temps narratiu. Però, independentment del temps narratiu, cada
obra relata els esdeveniments amb una velocitat determinada: és el que s’anomena
ritme narratiu.
1. Tipus d’espais
Els espais poden ser de diverses menes: interiors o exteriors; realistes, imaginaris
o simbòlics. En una mateixa novel·la, la complexitat de l’argument pot exigir la
situació dels personatges en espais diversos.
Els espais poden ser presentats explícitament, per mitjà de la tècnica de la

descripció, o bé de manera implícita, a través dels personatges o del narrador.
2. El temps històric o extern
El temps històric o l’època és el moment cronològic en què es troba situada la

narració.
La novel·la es pot situar en un temps passat, més o menys remot (imperi egipci, edat
mitjana…); en el moment present, en què viu l’escriptor; o bé es pot imaginar l’acció
en el futur, en una societat que encara no es coneix.
En definitiva, el present, el passat i el futur són els eixos bàsics del temps històric.
3. El temps narratiu o intern

El temps narratiu és la durada que té el desenvolupament dels fets dins d’una
novel·la. Aquests esdeveniments poden ser explicats en present o passat, al marge
del temps històric on se situïn les accions que es narren, o, més rarament, en futur.
4. El ritme narratiu
El ritme narratiu depèn de la relació que hi ha entre la durada dels fets narrats i
l’extensió que ocupen aquests fets en el text. En una mateixa novel·la es poden
trobar combinats ritmes narratius diferents. Les formes verbals són les
encarregades d’accelerar o alentir l’acció; d’altra banda, els canvis d’estació o de
paisatge, i la indicació de les dates, per exemple, són elements que ajuden a
manifestar el progrés del temps en una novel·la.
– Període de temps curt narrat amb abundància de detalls: la narració tendeix a ser
lenta, el temps s’atura amb les reflexions dels personatges.
– Període de temps extens narrat de manera sintètica: la narració tendeix a ser

ràpida i els salts temporals són freqüents.
Dels següents fragments de textos narratius, havies d’analitzar: l’espai, el temps i

el ritme narratiu.
Text A
“Un mes enrere la platja d’Argelers era deserta. Ara el cinyell d’or de la platja
havia desaparegut i les gavines eren rares.
Ciutat de derrota. Haver estat vençut no era prou. No hi ha fusta. Però cal fer
quelcom contra els dies ventosos i les nits fredes. Amb quatre o cinc mantes és
possible de bastir una xabola, si els canyissars no han estat arrasats. Què hi fa
que les xaboles hagin d’ésser tan baixes de sostre que només sigui possible de
romandre-hi estès o assegut! Fa fred, fa vent. Que no plogui! Allà dins, arrupits o
arrambats els uns als altres, se senten més o menys protegits. Que no plogui! La
sorra no necessita aigua. La sorra no retorna res. La sorra no és com la terra que
es beu l’aigua lentament i, més tard, alça primaveres. Que no plogui! Els sostres de
manta deixen passar aviat l’aigua, i mentre la pluja duri hom tremolarà i petarà de
dents. El llit de cada home és l’empremta que el seu cos ajagut deixa a la sorra.
Ciutat de derrota, tancada a les hores. El temps no es mesura per bressols ni creus
de fusta. Hom riu amb les dents closes, de vegades. N’hi ha que enraonen
interminablement, s’embriaguen de paraules i de passat o es desboquen cap a un
futur quimèric; d’altres callen obstinadament i es dediquen a construir figures
d’escacs amb pasta de sabó[…]”
dins Soldevila, Llorenç. Agustí Bartra, poeta auroral. Ed. Educaula
Text B
“Caminem i callem. Sempre anem a alguna banda i sempre callem. Compto els
passos. Rares voltes parlem. Caminem molt. Les sabates m’estreyen les ungles. Ja
fa temps que em van petites. Si m’estrenyen molt, llavors tallo les puntes de les
sabates amb unes tisores. Allibero el dit gros, perquè no se m’inflamin les ungles.
Tot i això, de vegades se m’inflamen. Sempre duc sabates usades i potser és per
això. De la meva germana o d’algú altre. Totes les sabates són dolentes perquè ja
estan molt gastades. Preferiria anar descalç. Nosaltres en diem anar a peu nu.
Quan arriba la primavera camino descalç. La pell de la planta se m’endureix de
pressa. Quan arribem a Sant Pere i Sant Pol ja camino sobre els rostolls
[…]M’imagino que el pare ha mort. Això em calma. El pare últimament torna ebri a
casa. La mare només plora. Altra volta es barallen. Acluco els ulls, em giro cap a la
paret. En sento els crits. Sento els plors de la meva germana. El pare té singlot.
Les noies són unes ploramiques. Cal que estrenyi les parpelles, perquè no s’obrin.
Miro l’arrimador de la paret com al capvespre, quan es canvien o es netegen. El
llum està encès. Cal que em giri per no veure-les. Ni a la mare, ni a la meva germana.
No les miro. Només les espio de tant en tant. Esclar que la meva germana està a
l’aguait i sempre em delata. Odio barallar-m’hi. Val més que no les miri. Estrenyo
la cara contra l’arrimador. Està florit, però almenys refresca.
Noto els bonys de la paret de tova. De nit els ratolins la roseguen. Em fan por. O
més aviat fàstic. Els acostumem a esclafar amb la pala. Els mato a cops, aterrit.
Però em fa fàstic tocar-los. Els agafo per la cua i els llanço als gats. O a les gallines.
Haviaaprès a matar-los. El meu nas sempre m’indica si hi ha un ratolí a prop. Mai
no m’equivoco quan en sento l’olor.
El pare singlota, brama. Torna a estar borratxo.
“Quan sia gran el mataré”, penso per dins. “El mataré si toca la mare. O si pega a
ma germana”.
Borbély, Szilárd. Els desposseïts. Edicions del Periscopi, 2015
Text C
“Al principi, Déu creà el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres
cobrien l’oceà i l’esperit de Déu batia les ales sobre l’aigua.
Déu digué: “Que hi hagi llum”. I hi hagué llum. Déu veié que la llum era bona, i
separà la llum de les tenebres. Déu anomenà la llum dia, i les tenebres, nit. Hi
hagué un vespre i un matí i fou el primer dia.
Déu digué: “Que hi hagi un firmament entremig de les aigües, per separar unes
aigües d’unes altres”. I fou així. Déu va fer, doncs, el firmament, que separa l’aigua
de sota el firmament i la de dalt del firmament, i Déu veié que estava bé. Déu
anomenà el firmament cel. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.
Déu digué: “Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i que aparegui
el continent”. I fou així. Déu anomenà el continent terra, i les aigües reunides,
mars. I Déu veié que estava bé.
Déu digué: “Que la terra produeixi vegetació: herba que doni llavors i arbres
fruiters de tota mena, que facin fruit i llavor a la terra”. I fou així. La terra produí
vegetació: herba que dóna llavor de tota mena, i arbres de tota mena que fan fruit
i llavor. I Déu veié que estava bé. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia tercer.
Déu digué: “Que hi hagi llums al firmament del cel per a separar el dia i la nit, que
assenyalin les festivitats, els dies i els anys, i des del firmament del cel il·luminin
la terra”. I fou així. Déu va fer, doncs, els dos grans focus de llum: un de més gran,
que fos sobirà de la nit, i les estrelles. Déu els col·locà al firmament del cel perquè
il·luminessin la terra, perquè fossin sobirans del dia i de la nit, i separessin la llum
i les tenebres. I Déu veié que estava bé. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia
quart.
[…] I quedaren acabats el cel i la terra, amb tots els estols que s’hi mouen. Déu
acabà la seva obra al sisè dia i, al setè, reposà de tota l’obra que havia fet. Déu
beneí el dia setè i el santificà, perquè aquell dia reposà de tota l’obra que havia
creat i havia fet. Així van ser els orígens del cel i de la terra quan foren creats.
Fragment de la Bíblia.
b) Estil directe i estil indirecte.
L’estil directe és la reproducció exacta de les paraules o pensaments d’un

personatge que no actua com a narrador. Exemple:
En Pere li va dir: "Vindré cap a les 8".
―No!... On vas a parar! Ja hauràs fet tard, a aquesta hora! ―va fer ella,
alarmada.
Característiques:
1. Les intervencions dels interlocutors s’escriuen en línies diferents.

2. Les paraules dels personatges queden separades dels comentaris o
explicacions del narrador amb guionets; s’inclouen mitjançant verbs
introductoris: dir, contestar, replicar, negar, afirmar, exclamar…
3. S’hi empren uns signes de puntuació determinats:
a. El guió per a la introducció i el tancament dels parlaments (paraules
dels diàlegs) i dels incisos o intervencions del narrador.
b. Els dos punts: després del verb introductori i abans del parlament del
personatge.
c. Les cometes tenen una funció similar a la del guió (és adir, es poden
utilitzar en el seu lloc).
d. Signes d’interrogació i admiració per a transmetre l’actitud…
En l’estil indirecte, el narrador reprodueix amb les seves paraules allò que un
personatge diu o pensa. Exemple:
En Pere li va dir que vindria prop de les 8. I ella li va respondre que aleshores ja
seria massa tard.
Característiques:
1. No hi ha separació entre les paraules del narrador i les dels personatges. I

aquestes no s’escriuen en línies diferents.
2. S’empren també verbs introductoris, però a continuació hi apareixen mots
d’enllaç (que, si, on, per què…).
3. L’autor introdueix modificacions en la persona gramatical, els temps verbals,
alguns adverbis…
Dels següents fragments, identifica quin estil s’ha utilitzat i justifica el perquè:
Text A
Text B
Tema 10.2. El teatre.
És el gènere al qual pertanyen totes les obres l'objecte de les quals consisteix a
representar una acció sobre l'escena. Presenta unes característiques que el
distingeixen dels altres gèneres:
• l'obra no és escrita per ser llegida, sinó per ser representada;

• el receptor no és una sola persona, sinó un grup, el públic;
• el canal no és el llibre, sinó l'espai escènic;
• sovint no compta amb la caracterització directa dels personatges, sinó que
es presenten a mesura que avança l'obra (caracterització indirecta),
• hi apareixen signes lingüístics i no lingüístics (propis del llenguatge no verbal)
• no hi ha narrador; el punt de vista queda diluït en els personatges.
El text teatral:
Una obra de teatre està formada per diversos tipus de text: el text escènic, el text
acotat i el text principal.
El text escènic va adreçat al director de l'obra i consisteix a la descripció de com

cal desenvolupar l'espectacle. Inclou informació sobre el codi gestual o tonal que mai
apareix publicada en el text principal. No totes les obres disposen de text escènic.
El text acotat és aquella part del text escrit que apareix entre parèntesis o en
cursiva i que és una anotació explicativa al marge d'una obra teatral, per explicar la
disposició, els gestos i la manera d'actuar dels personatges. Hi ha diversos tipus
d'acotacions:
• les acotacions d'acció són indicacions sobre allò que fa el personatge (seure,
entrar, sortir...
• les acotacions de caracterització són indicacions sobre les característiques
d'un personatge determinat: simpàtic, cruel...
• les acotacions de to indiquen la manera com parla un personatge: cridant,
rient, amb ràbia...
El text principal és el text que forma part de la representació. És tot allò que forma
part de la parla dels actors: diàlegs, monòlegs...
Estructura de l’obra teatral.
El text teatral acostuma a organitzar-se en actes: cadascuna de les parts en què es

divideix una obra teatral, separada de les altres per un interval –marcat normalment
per la baixada del teló–. Tot i que el nombre d'actes pot variar, tradicionalment les
obres estan formades per tres actes, corresponents al plantejament, el nus i el
desenllaç.
Les escenes són les seqüències de la trama que integren un acte, estan marcades
per l'acció, pel temps, per l'entrada i sortida dels personatges. El nombre d'escenes
en cada acte és divers, però no acostumen a ser més de deu. El quadre és la subdivisió
temàtica d'un acte, assenyalada per un canvi en el decorat.
El discurs teatral.
El diàleg és la forma més estesa del discurs teatral. Quan s'analitzen els diàlegs, cal
tenir present la situació dels interlocutors (igualtat, inferioritat...), la forma
d'actuar (dialècticament, si es repliquen complementàriament, expositivament i
interrogativament), i la relació amb l'acció (si la matisa, la posa en moviment...).
En molts casos, el diàleg es trenca per la llarga intervenció d'un dels personatges;
en aquest cas podem parlar de monòleg: discurs no adreçat directament a un
interlocutor. És un diàleg interioritzat en què un mateix és alhora l'emissor i el
receptor.
També existeix el soliloqui (un personatge es parla a ell mateix i sense testimonis) i
l'apart (quan es fa participant o còmplice al públic de la història, sense que se
n'esperi resposta.
L’espai.
L'espai escènic és l'espai que percep el públic durant la representació. Varia segons
la concepció de l'obra. L'escenografia és el conjunt d'elements que s'afegeixen a
l'espai escènic per reduir un determinat ambient o clima. Inclou els elements
decoratius, el mobiliari, la il·luminació i l'atrezzo, que és el conjunt d'accessoris que
complementen la caracterització dels actors i d'objectes que es fan servir durant
la representació. L'escenari és la part del teatre on es col·loca el decorat i on es
desenvolupa majoritàriament l'acció dramàtica.
La tramoia és el conjunt de mitjans mecànics emprats per fer les transformacions

escèniques, canvis de decoració, efectes especials... En el teatre tradicional el teló,
s'apuja i s'abaixa marcant l'inici i l'acabament dels actes.
1. Definició del següents generes dramàtics, i posa una obra en valencià com a
exemple:
• Tragicomèdia
• Comèdia
• Tragèdia
• Drama
• Acte Sacramental
• Misteri
• Mim
• Òpera
• Sainet
• Entremès
2. Busca informació sobre el “Misteri d’Elx” i assenyala les característiques de
les obres teatrals.
3. Utilitzant la viquipèdia, busca informació sobre: Carles Alberola
https://bromera.com/publicacions/tl_files/pdfs/fragments/97884766055
85_FR.pdf. Descarrega el document en el teu pendrive. Identifica en el text
el següent:
• Els diferents textos.
• Actes, escenes i quadre.
• Com és el discurs?
• Com és l’espai?
Tema 10.3. L’assaig.
L'assaig és un gènere literari dins del més general de la didàctica. El nom d'aquest
gènere prové de la paraula francesa essai, traduïble aquí com "intent", "temptativa",
"aproximació" o "prova", emprada per primer cop per l'escriptor Michel de
Montaigne per a definir els seus textos. Existeix una multitud de subgèneres, segons
la temàtica abordada, i el grau de polèmica que es vulgui aconseguir.
L'assaig és un gènere relativament nou. Els seus orígens es poden rastrejar des
d'èpoques més o menys remotes. Només en l'edat contemporània ha arribat a assolir
una posició central. És força probable que en el seu desenvolupament i hegemonia,
hagin tingut una gran influència el pensament liberal i el periodisme.
L'assaig, a diferència del text informatiu, no té una estructura definida ni

sistematitzada o compartimentada en apartats o lliçons, per la qual cosa ja des del
Renaixement es va considerar un gènere més obert que el medieval tractatus o suma
i es considera distint d'ell també per la seua voluntat artística d'estil i la seua
subjectivitat, ja que no pretén informar, sinó persuadir o convéncer.
La seva estructura és:
Introducció.
Es presenta un "tema", és a dir una realitat social, empírica, que encara no té una
resposta vertadera. Això es pot fer a través d'una pregunta que té més d'una
resposta. Una hipòtesi que pot definir-se com una solució provisional (temptativa)
per a un problema donat. Per exemple: Què és la veritat?, Què és el que és bo?, etc.
És en aquesta part on es presenta, generalment (ja que pot ser exposada en la
conclussió i, menorment, en el desenvolupament), la tesi del tema. Per tesi s'entén
l'opinió de l'autor sobre un determinat tema debatible. La introducció ha de ser
redactada pensant en el lector.
Desenvolupament.
S‘analitzen els arguments a favor i en contra.
Conclusió.
Es fa un resum del que s‘ha exposat, que confirma la tesi inicial.
1. Utilitzant Internet, busca informació sobre la biografia de Joan Fuster i fes

un resum. Després, fes un treball de Joan Fuster com a assagista.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Nosaltres,_els_valencians
I fes un treball sobre l’obra de Joan Fuster “Nosaltres els valencians”
3. Entra en el següent enllaç, descarrega el document en el teu pendrive i
després de fer una lectura, indica en el teu quadern l’estructura d’aquest
assaig.
https://bromera.com/educacio/tl_files/pdfs/fragments/9788476601235_
FR.pdf
Recerca: El treball de recerca.
El treball de recerca està orientat a la investigació, al voltant de la qual

s’estructuren una sèrie d’activitats i processos orientats per professorat que
permeti a l’alumnat aprofundir sobre un tema d’interès al qual puguin accedir.
Per aquest curs, com iniciació al treball de recerca en llengua valenciana, serà més
senzill, i en els cursos posteriors, s’anirà complicant.
Primer, havies d’escollir un tema dels següents proposats:
• L’ús del valencià en els mitjans de comunicació.

• L’ús social del valencià: El valencià als immigrants.
• La societat valenciana, una societat plurilingüe.
Parts que de tenir el treball de recerca:
1. Introducció: elecció del tema i plantejament del tema.

2. Desenvolupament: del tema principal, i subtemes relacionats.
3. Valoració personal.
4. Conclusió.
L’extensió màxima serà de 5 pagines més la portada, és a dir, un màxim de 6 pagines.
El document serà en format electrònic, que serà lliura al docent mitjançant correu
electrònic en la data indicada.
A l’hora de l’avaluació es tindrà en compte:
• Ortografia.
• Coherència i estructura.
• Utilització de eines apreses en el curs: resum, esquemes, mapes conceptuals,
gramàtica, ...
• Utilització d’imatges, taules, etc...
• Bibliografia empleada.

la data indicada.



màxim d’un punt
• de la narració: identificar l’espai, el temps i l’estil (directe o indirecte)

• conèixer les característiques del teatre
• conèixer les característiques d l’assaig
Nom alumne/a:
Grup: 1r ESO__
1. Del següent text:
“Des de la falda de la muntanya, que era escarpada i rocallosa

per aquella part, va caure, rodolant entre els arbres, una pluja
de pedretes. Instintivament, vaig mirar en aquella direcció i
vaig veure una silueta que s’amagà, molt de pressa, darrere
d’un pi. No vaig poder distingir què era; només vaig veure una
cosa fosca i peluda. Però el temor que em va provocar aquella
nova aparició em deixà clavat a terra.
En això, aquella estranya figura tornà a aparèixer i vaig
veure com corria amb la intenció segurament, de tallar-me
la retirada. Jo em trobava molt cansat, però vaig comprendre
que, encara que m’haguera trobat pletòric d’energies,
m’hauria resultat impossible despistar un adversari tan veloç.
Aquella ombra volava d’arbre en arbre, tan ràpidament com
un cérvol, però amb la diferència que corria només amb les
cames, com qualsevol home, encara que aquella forma de
córrer no semblava humana. A pesar de tot, ja no ho vaig
dubtar més: era un home”.
a) Quants personatges apareixen en el text?
b) Com es trobava el protagonista?

c) El narrador forma part de la història?
d) En qui espai i temps transcorre l’acció?
2. Entra en el següent enllaç

https://bromera.com/publicacions/tl_files/pdfs/fragments/9788490260715_FR.
pdf i identifica totes les característiques d’aquest tipus text.
https://bromera.com/educacio/tl_files/pdfs/fragments/9788490269794_FR.pdf
i identifica totes les característiques d’aquest tipus de text.

Llengua I Literatura Valenciana 1r ESO - Alumno

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llengua I Literatura Valenciana 1r ESO - Alumno

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Ets lliure de:

Compartir : copiï i redistribueixi el material en

Adapt - remescla, transforma i construeix

L'avaluació d'aquesta assignatura, és una avaluació continuada. L’avaluació

En el procés d’avaluació continuada (AC) els instruments que s’empren són

Cada unitat té la seva pròpia avaluació i qualificació, la nota que s’obtindrà en

• Prova d’Avaluació Continuada: 40% (55% en el cas de unitats, que no

Prova d’Avaluació Continuada (PAC):

Llibre de Lectura obligatòria:

Realització d’una prova (oral o escrita) o d’un treball corresponent a la lectura

IMPORTANT, el percentatge d’aquesta prova, es tindrà en compte en l’avaluació

Treball diari a classe:

Portar el quadern al dia, la realització de les activitats a classe són tasques

• Treball diari a classe: 5%

A la classe de valencià, l'alumnat haurà de tenir una bona actitud lingüística i

L’alumne/a haurà de tenir un comportament correcte a classe (no molestar,

Ací els instruments que s’utilitzaran seran:

• Avaluació del docent: 5%

Prova de síntesis o examen de la unitat:

• La prova de síntesis: no es un examen tradicional, es a dir, en la prova

Què nota es reflectirà en el butlletí de notes del trimestre?

Serà la mitja de les notes obtingudes en cada unitat avaluada en el trimestre

Quina serà la nota final de l’assignatura?

La nota final de l’assignatura serà la mitja de les notes obtingudes en cada

Exemple 1, AC d’una unitat que no s’avalua el llibre de lectura obligatòria

L’alumne/a ha obtingut les següents notes:

PAC 7,5 7,55 x 55 = 415,25

Com aquest alumne/a ha supera l’AC, farà la prova de síntesis:

PAC 7,5 7,55 x 55 = 415,25

A les hores, la nota final de l’AC de la unitat serà 6,99

Exemple 2, AC d’una unitat que s’avalua el llibre de lectura obligatòria

L’alumne/a ha obtingut les següents notes:

PAC 4,5 4,5 x 40 = 180

Unitat 0. Taller d’ortografia i vocabulari.

• 0.1. Les vocals obertes i la seva pronunciació. La família.

Unitat 1. Comprensió lectora.

• 1.1. Lectura 01 d’un fragment i anàlisis.

Recerca: La fitxa de lectura.

• 2.1. Els elements de la comunicació. El codi verbal i el codi no verbal.

Recerca: Internet, cercadors i procediments de recerca.

Unitat 3. Llengua i societat 1.

• 3.1. La variació lingüística: definició. Variació geogràfica i històrica.

Recerca: Buscar informació a Internet.

Unitat 4. Llengua i societat 2.

• 4.1. Barbarismes i vulgarismes.

Recerca: La lectura poètica.

• 5.1. L’alfabet. Sons i grafies. Els dígrafs.

Recerca: Els mapes conceptuals.

• 7.1. Conjugacions i formes verbals.

• 8.1. Textos literaris i no literaris. Identificació d’alguns dels clàssics

• 9.1. Poesia. Elements formals: versos, ritme i rima.

Recerca: Els còmics.

• 10.1. La narració: espai i temps. Estil directe i estil indirecte.

Recerca: El treball de recerca.

Primer quadrimestre: des de setembre fins a desembre

Segon quadrimestre: des de gener fins a abril

Tercer quadrimestre: des de maig fins els primers dies juliol.

Bloc 1: Escoltar i parlar.

BL1.1. Participar activament i respectuosament en conversacions, discussions i

BL1.2. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint

BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres

Bloc 2: Llegir i escriure.

BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal,