"Estimulando a la juventud : La Disneysacin de la Cultura Infantil"

"Animating Youth: the Disnification of Children's Culture,"

[Socialist Review 24:3 (1995), pp. 23-55. Reprinted as "A Disneyzacao Da Cultura
Infantil," in Tomaz Tadeu Da Silva and Antonio Flavio Moreira, eds. Territorios
Contestados (Brazil: Vozes, 1995), pp. 49-81.] (in press).

Les pellcules animades de Disney provenen d'una corporaci ideolgica reaccionria

que promou un mn conservador sota la disfressa de l'entreteniment.
La construcci d'identitat de gnere per a les xiquetes i dones representa un dels temes
ms controvertits en les pellcules animades de Disney.
Tant en la Sireneta com en el Rei Lle, els personatges femenins sn
construts dins d'estretes definicions de rols de gnere.
Les pellcules animades de Disney celebren un tipus de poder mascul,
reprodueixen "un tipus de gnere estereotipat... que t un efecte advers en
contrast amb el que els pares pensen... Els pares pensen que sn
essencialment inofensives, i no ho sn." Les pellcules de Disney sn vistes
per una enorme quantitat de xiquets tant a Estats Units com a tot el mn.
Pel que fa a la qesti de gnere, la visi de l'acci i presa de poder
femenina no s noms limitada, sin que frega el carcter reaccionari.
Un altre dels temes que apareix en les pellcules animades de Disney ms
recents s el dels estereotips racials. En Aladino (1989) tots els xics dolents
tenen barbes i nassos grans i amples, ulls sinistres i fort accent, i
constantment porten espases. Aladino no t nas gran. No usa barba o
turbant. No t accent. s xocant que li han donat el carcter americ... El
racisme en les pellcules animades de Disney no solament apareix en
imatges negatives, sin tamb a travs del llenguatge i els accents. Els
dolents parlen amb accents estrangers, mentre Aladino parla l'angls
americ estndard. El llenguatge racial s tamb evident en el Rei Lle on
tots els membres de la famlia reial posseeixen accents anglesos, mentre
Shenzi i Banzai, les menyspreables hienes, tenen accents racials que prenen
sens dubte els matisos del discurs de la joventut urbana negra i llatina.
Una altra qesti comuna a totes les recents pellcules animades de Disney
s la celebraci de relacions socials profundament antidemocrtiques. La
naturalesa i el regne animal proveeixen mecanismes per a presentar i
legitimar la casta, la reialesa, i la iniquitat estructural com a part de l'ordre
natural. La presentaci aparentment benigna de drames flmics on l'home
mana, la disciplina estricta s imposada a travs de jerarquies socials, i el
lideratge s funci d'un estatus social suggereix un intent desitjat per a
retornar a una societat estratificada de manera ms rgida, segons el model
de monarquia Britnica dels segles divuit i dinou.

Els pares, els educadors i altres interessats han d'atendre els missatges
mltiples i diversos en les pellcules de Disney per tal de criticar-los quan
siga necessari.