SENDEROS DE GLORIA

FITXA TÈCNICA

Títol original: Paths of glory

Director: Stanley Kubrick
Producció: James B. Harris, per Bryna Productions / United
Artists (Estats Units, 1957)
Guió: Stanley Kubrick, Calder Willingham i Jim Thompson, a partir
de la novel·la homònima de Humphrey Cobb
Fotografia: Georg Krause
Música: Gerald Fried
Direcció artística: Ludwig Reiber
Muntatge: Eva Kroll
Repartiment: Kirk Douglas (Coronel Dax), Ralph Meeker (Caporal
Paris), Adolphe Menjou (General Broulard), George Macready
(General Mirbeau), Wayne Morris (Tinent Roget), Richard
Anderson (Comandant Saint-Auban), Joseph Turkel (Armaud)
Duració: 86 minuts.

INDICACIONS PER AL PROFESSORAT

Sinopsi

França, 1916. L'atac suïcida de l'exèrcit francès contra les posicions alemanyes
a Agnoc, un punt estratègic de vital importància per al desenvolupament de la
Primera Guerra Mundial, es converteix en un fracàs estrepitós. Per
escarmentar les tropes amb un càstig exemplar, el general Mirbeau, un dels
principals responsables de l'atac, convoca inmediatament un consell de guerra:
tres soldats elegits a l'atzar pels seus superiors són acusats de covardia davant
l'enemic i s'enfronten a la pena de mort.

Objectius pedagògics

• Conèixer i analitzar l'esclat i el desenvolupament de la Primera Guerra

Mundial a partir dels enfrontaments entre Alemanya i Gran Bretanya i del
període del conflicte conegut com a "guerra de trinxeres", moment en
què està ambientat la pel·lícula.
• Valorar els sentiments, les motivacions i els principis morals que mouen
als oficials protagonistes de la història (el coronel Dax, els generals
Broulard i Mirbeau), tenint en compte les semblances i diferències que
 es poden establir entre ells i la seva relació amb els soldats que estan a
les seves ordres.
• Relacionar el principal conflicte de la pel·lícula (la relació entre dirigents i
dirigits) amb les teories de la divisió de la societat en classes socials
superiors i poderoses i inferiors i desvalgudes.
• Entendre i valorar els recursos narratius i expressius utilitzats per la
pel·lícula per mostrar la violència i l'horror de la guerra a partir de la
brutal oposició que s'estableix entre els oficials i els soldats.
• Aproximació a la figura del director Stanley Kubrick i al cinema pacifista i
antimilitarista.

Procediments

• Valoració de la pel·lícula de Stanley Kubrick com a reflex de l'absurditat i

l'horror de la guerra i de la (i)lògica implacable de la jerarquia militar.
• Identificació i explicació dels referents històrics, polítics i geogràfics que
apareixen en el film (la Primera Guerra Mundial, la guerra de trinxeres,
l'ambició i les pressions dels oficials de l'exèrcit, els líders polítics i els
mitjans de comunicació, etc,).
• Detectar, analitzar i comentar els principals problemes i les
característiques antidemocràtiques i feixistes derivades de l'organització
de l'exèrcit, una jerarquia en la els oficials de més alt nivell tenen la
potestat de decidir sobre la vida i la mort dels soldats.
• Identificació de les irregularitats i de les actituds i idees contràries als
drets humans i als principis bàsics de llibertat i presumpció d'innocència
que guien el desenvolupament del consell de guerra de la pel·lícula.
• Anàlisi de l'estructura narrativa i temporal del film: qui i quan explica la
història?, quins són els dos escenaris principals de l'acció i quines
diferències es poden establir entre ells?, quan temps transcorre des del
principi fins al final?
• Anàlisi de la forma visual del film, especialment de tots aquells aspectes
formals utilitzats pel director Stanley Kubrick per subratllar la voluntat
crítica de la pel·lícula: il·luminació, banda sonora, ambientació,
escenografia, vestuari, recursos narratius i recursos tècnics (tipus de
plans, moviments de càmera, etc.).

Actituds

• Entendre el valor simbòlic d'alguns protagonistes del film (el Coronel Dax
com a representació de l'humanisme i l'idealisme, el General Mirbeau
com a símbol del feixisme de l'exèrcit, el General Broulard com a
visualització de la corrupció i la deshumanització dels oficials militars,
etc.)
• Desenvolupar una actitud crítica respecte l'actuació i la manera de
pensar dels oficials de l'exèrcit i sobre les inhumanes condicions de vida
dels soldats a les trinxeres.
• Valoració crítica del final del film.
 GUIA DIDÀCTICA
La guerra dels oficials

"No permitáis que la ambición se burle del esfuerzo útil de ellos / De sus
sencillas alegrías y oscuro destino; / Ni que la grandeza escuche, con
desdeñosa sonrisa / los cortos y sencillos hechos de los pobres. / El alarde de
la heráldica, la pompa del poder y todo el esplendor, toda la abundancia que
da, / espera igual que lo hace la hora inevitable. Los senderos de la gloria no
conducen sino a la tumba". Humphrey Cobb es va inspirar en aquest
contundent poema de l'escriptor Thomas Gray (1716 - 1771) per titular la seva
novel·la Paths of glory (1935), escrita a partir de les seves vivències al front
durant la Primera Guerra Mundial. L'argument i el desenvolupament de la
història estan basats en fets reals: durant el conflicte bèlic i com a
conseqüència del fracàs estrepitós d'un atac erroni i mal planejat, el general
francès Deletoile va fer afusellar a cinc homes de la 5ª Companyia del
Regiment 63 acusats de covardia com a càstig exemplar per a les seves
tropes. El director nord-americà Stanley Kubrick, que ja s'havia aproximat al
cinema bèlic en el seu debut en la direcció, Fear and desire (1953), es va
interessar de seguida per la novel·la, un dels al·legats antipacifistes més
contundents mai escrits, però la companyia United Artists, que havia perdut
prop de 150.000 dòlars amb Atraco perfecto (1956), l'anterior film del director,
es mostrava reticent a finançar el projecte. L'adaptació cinematogràfica de la
novel·la, escrita per Kubrick amb la col·laboració de Calder Willingham i de
l'escriptor especialitzat en novel·la negra Jim Thompson - guionista també
d'Atraco perfecto - va arribar a mans de l'actor Kirk Douglas, que va decidir tirar
endavant el film amb la seva pròpia productora, Bryna. L'entrada de Douglas en
el projecte explica, precisament, algunes de les diferències més importants que
s'estableixen entre el llibre i la pel·lícula, la història de la qual gira en tot
moment al voltant del personatge del coronel Dax, un personatge més aviat
secundari en la novel·la de Cobb, on la defensa dels tres soldats acusats de
covardia era en mans d'un dels personatges eliminats pel director, el capità
Etienne. Kubrick, Willingham i Thompson van incloure, a més, nombrosos
canvis en l'argument i en la estructura de la novel·la. El canvi més significatiu, i
alhora el més representatiu de les intencions del director, radica en la gran
importància que cobren en el film les intrigues dels oficials de l'exèrcit francès,
que tenen un paper més aviat irrellevant en el llibre de Cobb, així com la brutal
contraposició, no exempta d'ironia, que s'estableix entre el majestuós castell on
resideixen els màxims responsables de l'Estat Major, i les horribles trinxeres,
plenes de sang, fang i mort. Kubrick porta fins a les últimes conseqüències la
seva particular visió de l'exèrcit (i, per extensió, de la societat), dividit de
manera radical en dirigents i els dirigits. No hi ha cap personatge ni cap pla
intermig entre els oficials (els poderosos) i els soldats (els pobres i desvalguts),
dos móns separats per insuperables diferències socials i ideològiques i entre
els que no existeix cap mena de comunicació ni voluntat de diàleg. La
perspectiva que adopta el director, de fet, sembla correspondre en molts
moments a un anàlisi marxista de la realitat, substituint les lluites de classes
socials per l'enfrontament, més implícit que explícit, entre oficials i soldats; no
es tracta, però, en un sentit estricte, d'una lluita ni d'un enfrontament directe: els
soldats no tenen cap possibilitat de canviar, ni tan sols de millorar, la seva
situació ni les seves miserables condicions de vida. "Aquell maleït regiment no
és res més que una colla de canalles, covards i desgraciats" exclama el general
Mirbeau (George Macready) poc després de convocar el consell de guerra. De
la mateixa manera que tenen la potestat de decidir la vida o la mort dels seus
homes, els oficials s'emporten tota la glòria de les victòries i, amb l'excusa
d'animar les tropes, organitzen consells de guerra i judicis amb sentències
absurdes ja dictades abans de començar. Aquesta brutal oposició entre els
oficials i els soldats és subratllada per Kubrick a nivell visual, gràcies a un
elaborat treball de posada en escena que confereix al film l'estilització suficient
per universalitzar un conflicte concret i ben delimitat (1). El director nord-
americà utilitza dramàticament els moviments de càmara per definir i marcar
distàncies entre els protagonistes (les diferències que s'estableixen entre els
llargs i sinuosos travellings que acompanyen el coronel Dax i el general
Mirbeau mentre passen revista a les tropes en dos moments del film són molt
significatius en aquest sentit) i, al mateix temps, ordena i disposa la il·luminació
a partir de violents contrastos entre llums i ombres, donant un aire entre
expressionista i irreal a les escenes del consell de guerra, on l'ombra negra
dels membres del tribunal es projecta de forma amenaçadora sobre els tres
soldats acusats de covardia, el caporal Philip Paris (Ralph Meeker) i els soldats
Maurice Ferol (Timothy Carey) i Pierre Arnaud (Joe Turkel). "El fusell és el
millor amic del soldat", "La llibertat és una cosa, i la insubordinació n'és una
altra" o "Els seus homes han mort molt bé" va comentant el general Mirbeau al
llarg de la pel·lícula, autoproclamant-se poc després com l'única persona
innocent del conflicte: la seva actitud i les seves paraules es constitueixen en la
més contundent visualització de la deshumanització i de la (i)lògica implacable
de la jerarquia militar vista mai en una pantalla de cinema. Per a Mirbeau, però
també per al general Broulard (Adolphe Menjou), un personatge més discret i
intel·ligent i per això molt més poderós i inquietant - "No hi ha res més
estimulant per les tropes que veure morir un ésser humà", exclama al final del
film -, la guerra es redueix a una lluita pel poder i el prestigi dels oficials, a un
conflicte més intern que no pas extern, és el seu camí de glòria particular cap al
seu reconeixement per part dels polítics i els mitjans de comunicació. Per als
oficials, els drets humans i les vides dels seus soldats no tenen cap mena
d'importància. En aquest context, el personatge interpretat per Kirk Douglas, el
coronel Dax, radicalment oposat a la resta de responsables de l'Estat Major,
presenta totes i cada una de les característiques del típic heroi positiu del
cinema nord-americà. La seva lluita és la lluita de l'espectador per la victòria de
la justícia i la raó. Kubrick, de la mateixa manera que utilitza elements d'alguns
dels gèneres més populars de l'època per construir la història (principalment el
cinema bèlic i les pel·lícules d'intriga en les que un o diversos falsos culpables
han de demostrar la seva innocència), busca des del principi la total
identificació del públic amb la causa de Dax, una causa perduda molt abans de
començar. Dax, de fet, malgrat el caràcter honest, idealista i comprensiu, acaba
sent una víctima de la pròpia realitat a la que ha volgut enfrontar-se. No només
es veu obligat a fer xantatge al general Broulard per intentar evitar l'execució
dels tres soldats condemnats a mort, sense aconseguir-ho, sinó que al final, en
un epíleg afegit per Kubrick a la novel·la, es veu obligat a tornar al front per
dirigir els seus homes cap a una mort segura.
(1) Malgrat això, Senderos de gloria seria probidida de manera fulminant pel govern socialista
francès de l'època que, sota les pressions de les associacions d'excombatents, consideraria el
film com un atemptat contra els valors nacionals. La pel·lícula de Kubrick no s'estrenaria a
França fins el 1972. A Espanya, prohibida durant més de vint anys pel govern franquista,
s'exhibiria per primera vegada al Festival de Cinema de San Sebastià de 1980 en el marc d'una
retrospectiva-homenatge al seu director. tornar

Proposta d'activitats

• Estudiar i analitzar l'esclat i el desenvolupament de la Primera Guerra

Mundial a partir dels enfrontaments entre l'exèrcit alemany i l'exèrcit
francès, així com els tractats de pau que van posar fi al conflicte.
• Establir les diferències més importants que s'estableixen en la pel·lícula
entre els oficials de l'exèrcit, que ostenten tot el poder, i els soldats,
meres titelles a disposició dels capricis i la voluntat dels seus superiors,
relacionant els resultats obtinguts amb les teories marxistes sobre la
divisió de la societat en classes socials riques i poderoses i pobres i
desvalgudes.
• Comentar i analitzar els conceptes i valors que defensa el personatge
interpretat per Kirk Douglas (idealisme, humanisme, llibertat, defensa de
les pòpies idees i fe en la justícia) en relació als conceptes i valors que
representa l'exèrcit (jerarquia dictatorial, deshumanització, etc.)
• Buscar informació sobre pel·lícules que tractin un tema similar al de
Senderos de gloria, per exemple Rey y patria (Joseph Losey, 1964), i
determinar quina visió aporten a la situació plantejada en el film.
• Elaborar una llista amb els personatges principals de la pel·lícula en
funció de la seva actitud, les seves idees i la seva evolució al llarg de la
història, i relacionar-los amb el desenvolupament de l'acció. Valorar les
motivacions que s'amaguen darrera els seus actes i establir relacions
d'oposició entre ells.

FITXA DE TREBALL
• Senderos de gloria és la personal visió del director Stanley Kubrick sobre un
episodi real de la Primera Guerra Mundial. Què en saps d'aquest conflicte?
Estudia i comenta el paper que hi van jugar França i Alemanya a partir del
període conegut com "la guerra de trinxeres", moment en què està ambientat el
film.

• Senderos de gloria es constitueix en una crítica brutal a la lògica

implacable de la jerarquia militar i a l'horror de la guerra. Estudia i
analitza el funcionament de l'exèrcit i els valors morals i ideològics que
defensen els seus principals responsables. El consell de guerra que
decideix la vida o la mort dels tres soldats acusats de cobardia és just?
 Creus que fets similars als que relata la pel·lícula poden tenir lloc en
l'actualitat?

• El títol original de la pel·lícula de Stanley Kubrick, així com també el de la

novel·la de Humphrey Cobb en què es basa la història, prové d'un
poema de l'escriptor Thomas Gray (1716 - 1771): "No permitáis que la
ambición se burle del esfuerzo útil de ellos / De sus sencillas alegrías y
oscuro destino; / Ni que la grandeza escuche, con desdeñosa sonrisa /
los cortos y sencillos hechos de los pobres. / El alarde de la heráldica, la
pompa del poder y todo el esplendor, toda la abundancia que da, /
espera igual que lo hace hora inevitable. Los senderos de la gloria no
conducen sino a la tumba". Valora i comenta aquesta cita en relació amb
el desenvolupament de l'acció.

• L'ambició, la corrupció i la deshumanització dels oficials, que només

pensen en guanyar batalles, celebrar balls i rebre medalles, contrasta
amb les condicions de vida infrahumanes en què viuen els soldats, que
no tenen ni veu ni vot en el desenvolupament del conflicte. Enumera i
comenta les diferències més importants que s'estableixen entre els
oficials i els soldats, relacionant els resultats obtinguts amb les teories
marxistes sobre la divisió de la societat en classes socials riques i
poderoses i pobres i desvalgudes. Creus que la societat es divideix en
dirigents i dirigits? Per què?

• Poc després de l'estrena del film, el director Stanley Kubrick va afirmar:

"El soldat és un personatge interessant perquè totes les circumstàncies
que l'envolten tenen una mena de càrrega d'histeria. Malgrat tot el seu
horror, la guerra és drama pur, probablement perquè és una de les
poques situacions en les que encara queden homes que defensen allò
que consideren els seus principis". Valora aquest comentari en relació
amb l'actitud que el Coronel Dax (Kirk Douglas) manté al llarg de la
pel·lícula.

• Fent un balanç del que passa a la pel·lícula de principi a final, arribes a

alguna conclusió?, es tracta d'un final optimista o pessimista?, la lluita
del coronel Dax ha servit per alguna cosa?