LA GUERRA D’ESPANYA

(1936-39)
LA GUERRA CIVIL
PER QUÈ GUERRA D’ESPANYA?

Quan parlem de Guerra d’Espanya no s’exclou que hi hagi una Guerra Civil. És una
denominació més amplia que permet incloure els factors internacionals que tenen un paper
clau en el cop d’Estat, en el desenvolupament de la guerra i en el final de la mateixa.

Ha prevalgut el nom de Guerra Civil per justificar la política de No intervenció de les

democràcies europees i la decisió de no enderrocar Franco una vegada acabada la II Guerra
Mundial. Les elits de les democràcies europees eren primer anticomunistes i després
demòcrates. En un primer moment ( 20 de juliol) la França de Blum accepta donar suport al
govern de la República. Poc després hi ha una reunió entre Blum i el govern britànic i
decideixen no ajudar al govern republicà. Gran Bretanya amenaça a França que si ajuda a la
República i després Alemanya ataca a França, el Regne Unit es rentaria les mans.

La II Guerra Mundial comença a Espanya el 1936: la guerra és entre avions soviètics i avions
alemanys i italians, milers de soldats i armament italià i alemany lluiten en les diferents
batalles a Espanya. Hi han les brigades internacionals.

L’1 de juliol es signa un acord entre el govern italià i els monàrquics alfonsins pel
subministrament de material militar modern. El 15 de juliol, Mussolini autoritza el moviment
de 12 avions de Milà a Sardenya per estar més a prop del Marroc espanyol. El 25 de juliol,
Hitler decideix donar suport a Franco, en contra de l’opinió del seu ministre d’exteriors.
Parlem d’un cop d’Estat internacional.
 El cop d'estat fracasa

Paramilitars carlistes

El cop d'estat a barcelona fracasa

El cop d’Estat:
http://www.youtube.com/watch?v=gnhglMz-WXc&f
eature=channel
 Frases del General Queipo de Llano en Radio Sevilla: «Yo
os autorizo a matar, como a un perro, a cualquiera que se
atreva a ejercer coacción ante vosotros: Que si lo hiciereis
así, quedaréis exentos de toda responsabilidad». «Faculto
a todos los ciudadanos a que, cuando se tropiecen a uno
de esos sujetos, lo callen de un tiro. O me lo traigan a mí,
que yo se lo pegaré». «Nuestros valientes legionarios y
regulares han enseñado a los rojos lo que es ser hombre.
De paso también a las mujeres de los rojos que ahora, por
fin, han conocido hombre de verdad y no castrados
milicianos. Dar patadas y berrear no las salvará».

«A los dirigentes que huyan, no crean que se librarán con

ello; les sacaré de debajo de la tierra si hace falta, y si están
muertos, los volveré a matar». El 24 de Julio de 1936 un
bando militar del General Queipo de Llano decía: “Serán
pasado por las armas, sin formación de causa, las directivas
de las organizaciones marxistas o comunistas que en el
pueblo existan y en el caso de no darse con tales directivas,
serán ejecutados un número igual de afiliados,
arbitrariamente elegidos”.
L’ Església fou molt perseguida
durant la Guerra Civil –es calcula
que uns 6.800 eclesiàstics van ser
assassinats-, però no així durant la Bisbes fent la salutació feixista a
República, encara que sovint Santiago de Compostela (1936)
s’uneixen erròniament República i
Guerra Civil. L’anticlericalisme, el
trencament dels mecanismes
d’ordre de l’Estat a causa del cop
militar i el suport que l’Església va
donar des del primer moment als
insurrectes per tal de recuperar el
seu predomini espiritual i social sobre
la societat espanyola i els privilegis
que la República li havia retirat
n’expliquen la persecució.
Un cop iniciada la guerra, l’Església
convertí la guerra en una croada
(guerra santa) i tractà de convèncer
que la causa de Franco era la
causa de la civilització cristiana.
 “Els catalans de Burgos”
No tots els catalans donaven suport a la
República. De fet, en iniciar-se la guerra,
els sectors més conservadors van
posar-se al costat dels revoltats. En
general, la dreta catalana, vinculada a la
Lliga Catalana i profundament catòlica, va
donar suport al bàndol de Franco. Els
insurrectes també van tenir el suport de
petits nuclis monàrquics, falangistes i
tradicionalistes que hi havia a Catalunya

Manuel Carrasco i Formiguera, líder d’Unió

Democràtica de Catalunya, va fugir de la Catalunya
republicana però va ser afusellat (abril de 1938) pel
bàndol franquista a causa del seu catalanisme.
 La Guerra Civil a Catalunya
“Els catalans de Burgos”
Molts seguidors de la Lliga,
víctimes del terror anarquista,
s’hagueren d’exiliar. Una
vegada exiliats, van continuar
recolzant la causa franquista a
través de la recollida de diners
per fer front a les despeses
militars. Cambó, entre d’altres,
van formar part d’aquesta
xarxa de suport al franquisme.
D’altres es van dirigir a Burgos
on van formar el Tercio Virgen
de Montserrat, incorporat a
l’exèrcit franquista.
 Adam Hochschild. España en el corazón.
Pàgines 69-70.

20.000 portuguesos voluntaris. Port de

Lisboa, base subministraments
(sistemes de ràdio, municions, bases
pels avions

Avions alemanys transporten 15 mil soldats de Franco a la península,

significa la primera operació militar aerotransportada de la història.
Comiat de les Brigades Internacionals:
https://www.youtube.com/watch?v=xtJO_OG2MRk
&feature=related
MISSATGE DE COMIAT ALS BRIGADISTES VOLUNTARIS DE DOLÓRES IBÁRRURI, LA PASIONARIA.

“!Madres!...!Mujeres!...Cuando los años pasen y las heridas de la guerra se vayan restañando;

cuando el recuerdo de los días dolorosos y sangrientos se esfumen en un presente de libertad, de
paz y de bienestar; cuando los rencores se vayan atenuando [...], hablad a vuestros hijos;
habladles de estos hombres de las Brigadas Internacionales.
Contadles cómo, atravesando mares y montañas, salvando fronteras erizadas de bayonetas,[...]
llegaron a nuestra patria como cruzados de la libertad, a luchar y a morir por la libertad y la
independencia de España, [...]. Lo abandonaron todo: cariño, patria, hogar, fortuna, madre,
mujer, hermanos, hijos y vinieron a nosotros a decirnos: !Aquí estamos!, vuestra causa, la causa
de España, es nuestra misma causa, es la causa común de toda la humanidad avanzada y
progresiva.
!Camaradas de las Brigadas Internacionales! Razones políticas, razones de estado, la salud de
esa misma causa por la cual vosotros ofrecisteis vuestra sangre con generosidad sin límites, os
hacen volver a vuestra patria a unos, a la forzada emigración a otros. Podéis marchar orgullosos.
Sois la historia, sois la leyenda, sois el ejemplo heroico de la solidaridad y de la universalidad de
la democracia [...]
No os olvidaremos; y cuando el olivo de la paz florezca [...] !volved!. [...]
Volved a nuestro lado, que aquí encontraréis patria los que no tenéis patria, amigos los que
tenéis que vivir privados de amistad, y todos, todos, el cariño y el agradecimiento de todo el
pueblo español [...]”.
EL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ
Violència espontània:
Paul Preston. L’holocaust
espanyol: pàgines
398-400, 393-94-95.
Resposta Generalitat: 390,
405. 444. Paracuellos del
Jarama.
Adam Hochschild.
España en el corazón.
Pàgines 83-85
Govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas
La plaça Sant Jaume de Barcelona
coberta de barricades durant els fets de
maig de 1937
Andreu Nin, dirigent
del POUM, va ser
torturat i assassinat
per agents de la
policia soviètica, a
les ordres del Cònsol
General de la URSS
a Barcelona en
l'operació Nikolai.
LA ZONA INSURRECTA: LA CONSTRUCCIÓ
D’UN ESTAT TOTALITARI ÚS DEL TERROR PER ACABAR AMB
L’OPOSICIÓ I ATEMORIR LA POBLACIÓ.

Paul Preston. L’holocaust espanyol:

Pàgines 512, 534-535, 550
 Paul Preston
L’holocaust espanyol:
Pàgines 507, 757,
771-72, 811, 814-818

Republicans afusellats per ordre del

General Yagüe a Badajoz
LES OPERACIONS MILITARS

Juliol 1936
Setembre 1936
Octubre 1937
El 25 de juliol de 1938, a les 00:15 h d'una nit sense lluna, les forces republicanes van iniciar el pas
del riu entre Mequinensa i Amposta, sorprenent l'enemic. La major operació militar de la Guerra
Civil havia començat.
L'ofensiva republicana perseguia tres objectius. El primer era aturar l'avenç franquista sobre
València, el pulmó industrial i comercial del sector Centre, desviant l'atenció d'aquell front sobre el
de l'Ebre. El segon cercava revifar la moral de la rereguarda republicana i silenciar les veus que,
donant la guerra per perduda, reclamaven una pau negociada amb els rebels. El tercer era, davant
el creixent clima bèl·lic que es vivia a Europa per la política expansionista de Hitler, demostrar a les
potències democràtiques que la República encara era viva i podia ser un aliat en la guerra contra el
feixisme.
L'operació va ser un èxit en un primer moment. En el seu primer dia es van ocupar prop de 800
km2, entre Mequinensa i Benifallet, i es va aniquilar tota una divisió. Contra l'opinió d'alguns dels
seus comandaments, Franco va decidir lluitar a l'Ebre enlloc de deixar l'enemic allà atrapat, amb un
riu a l'esquena, i envoltar-lo des de Lleida. Una decisió que va convertir l'operació de l'Ebre en una
batalla de desgast, un infern per als prop de 250.000 combatents que s'hi enfrontaren.
El terreny que els republicans havien conquerit en un sol dia, va necessitar més de cent dies i set
contraofensives per ser recuperat. El 16 de novembre, cent quinze dies després d'haver creuat el
riu, les forces republicanes es retiraven a l'altre riba.
La batalla va arruïnar els pobles i camps on va tenir lloc, deixant un balanç de 120.000 baixes entre
tots dos exèrcits: 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners.
Febrer 1939
https://m.youtube.com/wat
ch?v=j0MWcUj-Btk

Els bombardejos a
Barcelona. 16, 17 i 18 de
març de 1938