LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)

0-CAUSES DE LA GUERRA

Les causes generals:l’obra del Bienni Reformista (1931-33) i/o problemes d’aquest mateix
bienni. Totes les reformes iniciades generen tensions i descontentament per part dels
sectors més conservadors i també dels sectors més radicals del obrerisme.
Als problemes ja explicats:
● Problema del camp.Reforma Agrària
● Problema obrer.Reforma laboral
● Problema militar
● Problema religiós
● Problema territorial o del nacionalismes
● Problema polític: Rebuig a la Constitució de 1931
● Intervenció en educació.
A més a més s'afegeixen altres problemes:
● El context internacional en que triomfen opcions extremes com el feixisme i el
comunisme de l’URSS.
● El molt dolent context econòmic. Crac del 29 i herència de la política de M.Primo de
Rivera.
● L’actitud irresponsable dels mitjans de comunicació que animem a l’enfrontament
● L’actitud irresponsable d’ alguns líders polítics que no faciliten el diàleg.
● L’ajustat resultat de les eleccions del febrer del 36.

Tot l’anterior més la misèria i analfabetisme generalitzat i l’actitud sense concessions de les
elits del país va provocar un clima de tensió social, violència que amb l'assassinat de José
Calvo Sotelo va provocar el cop d’estat i l’inici de la guerra.

1- DEL COP D’ESTAT A LA GUERRA CIVIL

El pronunciament que els insurrectes van anomenar “Alzamiento Nacional” es va iniciar el

dia 17 de juliol a les casernes de Melilla. El dia 18 va arribar al Marroc el general Franco
des de Canàries i va prendre el comandament de l’exèrcit d’Àfrica. El mateix dia es van
revoltar uns altres cap militars com: Mola a Pamplona, Queipo de Llano a Sevilla, Goded a
Mallorca... Als militars s’hi van afegir sectors civils de falangistes i civils.

El govern de la República va trigar a reaccionar a la insurrecció. Malgrat els advertiments,

ni el president Azaña ni el cap de govern Quiroga van prendre mesures, i es va perdre així
un temps vital per a la defensa de la República. Casares Quiroga va dimitir i Azaña va
nomenar José Giral cap de govern. La primera mesura presa el 19 de juliol va ser autoritzar
el lliurament d’armes als sindicats i als partits del Front Popular, que van ser ells,
juntament amb una part de l’exèrcit lleial a la República i la Guàrdia d’Assalt els que van
impedir l’èxit del pronunciament militar a Madrid i Barcelona. Es va dissoldre l’exèrcit.

A Catalunya. El cap militar que tenia el comandament a Barcelona, Llano de la Encomienda

era lleial a la República i no participava en el cop, tot i que alguns dels seus oficials sí que
ho van fer, però van trobar forta resistència de les forces de l’ordre lleials al govern i de les
organitzacions obreres.

Distribució dels territoris controlats per

franquistes i republicans

El pronunciament va triomfar a Castella i Lleó,

Navarra, la part occidental d’Aragó, Galícia, Balears i
Canàries, i en algunes ciutats andaluses.

Però va fracassar a Catalunya, València, Múrcia, la

franja cantàbrica (Astúries, Santander, País Basc),
Castella-La Manxa, Extremadura i gran part
d’Andalusia.

Grups socials a favor i en contra del cop d’estat

BÀNDOL FRANQUISTA BÀNDOL REPUBLICÀ

Franquistes, colpistes, sublevats, insurrectes, Republicans, lleials, governamentals,

nacionals (color blau). milicians (color vermell).

- La major part dels caps i oficials de
l’exèrcit, de la Marina i de la Guàrdia Civil
amb les tropes que tenien a les seves
ordres, l’exèrcit professional de l’Àfrica (la
legió i els regulars marroquins).
- Bisbes i arquebisbes.
- Organitzacions de dretes (carlins,
monàrquics, feixistes...).
- Patronal i sector financer.
- 9 milions d’habitants.
- Dues grans ciutats: Saragossa i Sevilla.
- Zones cerealícoles.
- Suport exterior molt sòlid: Portugal,
Alemanya i Itàlia.
- La majoria del cos diplomàtic acreditat a
Espanya.
- Estructura militar de comandament.
- Una part molt petita dels caps i oficials
militars amb poquíssims soldats; la Marina,
però sense oficials; i l’Aviació, que era fidel
però gairebé no tenia avions; voluntaris
procedents de 60 països que formaran les
Brigades Internacionals.
- Una petita part del clergat.
- Organitzacions d’esquerres (republicans,
socialistes, comunistes, anarquistes...).
- Recursos financers de l’Estat.
- 14 milions d’habitants.
- Totes les ciutats grans menys Saragossa i
Sevilla.
- Intel·lectuals i artistes.
- Zones industrials i mineres.
- Suport exterior molt feble: només la
URSS.
- Heterogeneïtat del bàndol, enorme.
Internacionalització i ajudes exteriors

A favor dels franquistes

L’ajut exterior va ser decisiu en els primers moments de la rebel·lió. Sense el “pont aeri”
formats pels avios anglesos italians i alemanys, no haurien pogut transportar tropes.
● Itàlia va aportar a Franco l’aviació legionària italiana, amb base a Mallorca, des d’on
van poder bombardejar tota la costa mediterrània. Corpo Truppe Volontaire.
● Alemanya va posar sobre el terreny des del primer moment un munt d’homes, la
majoria integrants de la Legió Còndor, que comptava amb unitats blindades,
artilleries, antitancs i antiaèria. Els alemanys també ajudaven a formar els pilots
espanyols. Carros de combat, avions, camions, munició… Espanya era un camp de
proves per a la legió Còndor.
● Portugal va permetre que el seu territori servís per al tràfic d’armes i municions.
● Irlanda i El Vaticà van ajudar a Espanya ja que s’estaven matant a una gran
quantitat de religiosos. Aquest últim considera la guerra una guerra Santa. Irlanda fa
col·lectes de diners per “ferits”, eren per a comprar armes.
● Estats Units va proveir a Espanya de productes petroliers ja que eren
indispensables per al funcionament de carros de combat, camions i avions.
TEXACO. Vehicles ford i general motors.
● Cos diplomàtic.

Veuen en la insurrecció de Franco un fre a l’expansió del comunisme.

A favor dels republicans

L’URSS va decidir ajudar la República Espanyola amb l’enviament de material de guerra

(com fusells i metralladores, avions, carros de combats...) i especialistes tècnics, molts pilots
de la República es van formar a l’URSS.
El proveïment soviètic no va ser tan constant com el que tenia Franco per varies raons, per
raons polítiques (quan el PSUC o el PCE estaven al poder, ajudaven) com pels entrebancs
posats pel Comitè de no-Intervenció i els blocatges marítims.
Les Brigades Internacionals es van organitzar amb ajut soviètic.
França va vendre avions a la República, però no pas tots els que se li havien encomanat i
pagat, com a resultat de les mesures del Comitè de no-Intervenció. Sotmesa a pressió
d’Alemanya i Gran Bretanya, que no volien que s’ajudés al comunisme.

El comité de No-intervenció

Per l’agost de 1936 es va instaurar a Londres el Comitè de No-Intervenció als afers bèl·lics
d’Espanya. Integrat per representants diplomàtics dels Estats més importants d’Europa.
Aquest comitè va decretar l’embargament d’armes a Espanya (per a tots dos bàndols) i li
pertocava de vigilar que cap potència estrangera no hi intervingués. Tot i aquesta política de
contenció, l’URSS seguia proveint als republicans i Alemanya i Itàlia als franquistes.
Les Brigades Internacionals

Les Brigades Internacionals eres unitats compostes per combatents voluntaris estrangers,
vinguts a Espanya per combatre en contra del feixisme i a favor de la República. Francesos,
anglesos, nord-americans, canadencs… Obrers, sindicalistes, intel·lectuals… Anarquistes,
comunistes o simplement antifeixistes. Van ser-hi desde Madrid fins a la Batalla de l’Ebre,
tot i que no van poder acabar pel fet que el Comitè de No-intervenció els hi va ordenar a
abandonar Espanya abans que s’acabés la guerra i per tal de quedar bé davant les
potències internacionals. Comiat 28 octubre de 1938, comiat d’agraïment a la Diagonal de
Barcelona.

Perquè es va internacionalitzar?

Des del primer moment es va veure com una confrontació entre les forces democràtiques i,
en part revolucionàries (socialistes i comunistes) i els règims feixistes en ascens (Alemanya
i Itàlia). L’opinió democràtica progressista mundial va estar a favor de la República. El
Regne Unit defensava una política de pacificació davant l’Alemanya nazi i va comunicar a
França que si intervenia ajudant a la República, la política internacional francesa no tindria
el suport britànic davant l’amenaça de Hitler.

Forma de combatre

Franquistes. Franco plantejava batalles de desgast, decidit a malbaratar sense miraments

les seves tropes de xoc amb la intenció de dessagnar les contràries. Actuava amb disciplina
i sang freda.
Republicans. Els republicans no havien tingut gaire temps per aprendre’n i havien d’usar
formes de combat molt senzilles. Els plans de l’exèrcit republicà sovint es malbarataven a
causa de les mancances de les seves tropes de les seva formació.

2- FASES DE LA GUERRA

2.1- MOVIMENTS INICIALS O “guerra de columnes” (juliol-octubre 1936)

El primer objectiu era la presa de Madrid. Després de travessar l’estret, les tropes d’Àfrica,
comandats per Yagüe, aconsegueixen l’enllaç amb la zona sublevada del nord, després
d’eliminar la resistència de Badajoz. Al setembre, Franco ocupa Toledo i posa fi al setge. A
finals d’octubre estava a les portes de Madrid. El 29 d’octubre el govern de la República
va decretar la mobilització general per salvar Madrid. Fortificar accessos i interior de la
ciutat. Neixen consignes “No passaran” “Madrid tomba del feixisme”.

Els objectius d’aquests primers moviments van ser:

● Connectar els territoris colpistes, principalment les ciutats aïllades del sud com
Sevilla i Còrdova.
● Controlar el màxim de territori possible en el mínim temps per part dels franquistes,
com el general Mola que ocupa la frontera.
 ● Des de Barcelona, els republicans intenten recuperar les illes balears.
● Hi ha columnes republicanes, sobretot a Barcelona, que se’n van cap a l’Aragó, per
intentar frenar la força dels franquistes.
● Toledo va ser ocupat per Franco, que va posar fi al setge de l’alcàsser de Toledo, on
resistien uns centenars de militars insurrectes acompanyats dels familiars.

La guerra de columnes s’exhaureix en uns mesos, les Brigades Internacionals arriben a

Espanya, en concret a Madrid. La resistència de la ciutat de Madrid va tancar la fase la
“guerra de columnes” en la qual les tropes republicanes estaven formades per columnes de
milícies integrades per voluntaris de partits i sindicats.

Els republicans des de Barcelona a Aragó, es van quedar a les portes de Saragossa.
Protagonisme dels milicians.

2.2-ELS COMBATS PER MADRID (Novembre del 1936- març de 1937)

L’atac frontal (Casa de Campo i Ciutat Universitària)

Fracassat l’intent d’entrar a la capital, els

republicans van organitzar una bona defensa i
van crear una Junta de Defensa presidida pel
general Miaja a Madrid, mentre que la capital es
va traslladar a València quedant en mans de
Vicent Rojo. La resistència va ser possible en
part per l’arribada de les Brigades
internacionals i d’una columna
anarcosindicalista de Barcelona, la Columna
Llibertat, comandada per Buenaventura Durruti.
(Fotografia: Març del 1937)

L’atac pel Sud (Vall de Jarama, febrer 1937)

Aquest va ser el segon fracàs dels franquistes. Tenien la intenció d’aïllar Madrid i tallar-ne
les comunicacions amb València. Per això van provocar la batalla del Jarama, el febrer de
1937, en la qual els insurrectes van travessar el riu, però van ser detinguts pels republicans i
no van aconseguir l’objectiu d’aïllar la ciutat.

L’atac pel Nord (Guadalajara, Març 1937)

En la batalla de Guadalajara, Franco deixa el gruix de les operacions en mans dels italians,
però les tropes van patir una derrota ja que l’Exèrcit Popular de la República havia estat
reconstruït. Aquesta va ser la primera victòria republicana de gran ressò.
2.3- LA CAMPANYA DEL NORD O “GUERRA TOTAL” (Març-Octubre del
1937)

Franco va decidir canviar l’estratègia de la guerra, va abandonar l’atac a Madrid i va

traslladar el front al nord, a la franja cantàbrica.
El mes d’abril es va produir el primer bombardeig, el
de Guernica (Biscaia), va ser realitzat per l’aviació
alemanya i italiana per ordre del quarter general de
Franco. La ciutat de Bilbao va ser ocupada gràcies a la
superioritat dels insurrectes en tropes, armament i
aviació.
La República, per tal d’alleugerir la pressió militar al
nord, va atacar Brunete (juliol), i més tard Belchite
(agost-set), però no va poder evitar que les tropes de
Franco entressin a Santander i Astúries. La República
també va intentar defensar tota la zona nord, la va
fortificar i va construir l’anomenat “Cinturó de ferro”,
amb tanques... però Franco va aconseguir els plans
d’aquesta fortificació i va poder guanyar la guerra
fàcilment. Finalment, tota la franja nord va quedar en mans dels rebels i Franco va obtenir
un important equip industrial.

2.4- LA BATALLA DEL TEROL I EL TRENCAMENT DEL FRONT D’ARAGÓ

(desembre 1937-Juny 1938)

El desembre del 1937, l’exèrcit republicà havia estat reorganitzat amb la creació de les
Brigades Mixtes dirigides per Vicente Rojo. Es pretenia dotar l’exèrcit de l’eficàcia
necessària per capgirar el curs de la guerra. L’exèrcit es va proveir de comandaments
professionals.
El nou exèrcit republicà, amb la intenció de prendre la iniciativa, va encadenar diverses
ofensives, la més exitosa va ser la de Terol. La batalla de Terol va portar a l’ocupació
republicana de la ciutat, que es va mantenir fins al mes de febrer, moment en què els
republicans van haver d’abandonar-la definitivament.
El següent pas de Franco va ser intentar dividir el territori republicà i va endagar la
campanya d’Aragó, fins arribar al Mediterrani, i així ho va fer, va arribar fins a Vinaròs al
juny del 1938. I el territori republicà va quedar dividit en dues zones, una de les quals era
Catalunya.
2.5- LA BATALLA DE L’EBRE O “GUERRA DEL DESGAST” (25 juliol
1938 a 16-18 novembre de 1938)

Objectius:
- Aturar una possible ofensiva contra València.
- Intentar connectar zona republicana (tornar a unir zona).
- Guayar temps per una hipotètica GM ll.
- Tenir posició de força per negociació.
- Guanyar prestigi davant les potències estrangeres.

La Batalla de l’Ebre va ser una de les grans batalles de la

guerra, i l’últim intent dels republicans per aturar
l’avançament dels franquistes, va aconseguir recuperar
territori i tornar a unir les dues zones republicanes.
Va començar el 25 de juliol 1938 amb l’atac republicà entre
Mequinensa i Amposta, els republicans anaven avançant i
ocupant territori. Però Franco va enviar-hi grans reforços,
incloses aviacions alemanyes i italianes, i va aconseguir
aturar l’atac.
Després va contraatacar, l’exèrcit republicà va haver de
replegar-se, mentre que l’exèrcit de Franco ocupava tot el
sud de Tarragona i travessava tot l’Ebre per la zona de la
desembocadura. El dia 16 de novembre es va considerar acabada la batalla, que deixava
els republicans enfonsats.

La van guanyar els franquistes per:

- Superioritat aèria i d’armament.
- Tancament de la frontera francesa que va fer que el material comprat per la
República no fos entregat per la pressió-amenaça diplomàtica d’Alemanya.
- Suport continu d’Alemanya i Itàlia.

2.6- LA CAMPANYA DE CATALUNYA O “GUERRA LLAMPEC”

(Desembre- febrer 1939)

Franco va decidir emprendre l’ofensiva contra Catalunya. Tarragona va ser ocupada el 15

de gener i Barcelona el 26, sense cap resistència. Va anar ocupant des del sud fins al nord
de Catalunya. La caiguda de Girona va significar la fugida cap a França de milers de
refugiats, entre els quals hi era Lluís Companys. També van exiliar-se membres de les Corts
Republicanes, el govern de la República, el seu president, Manuel Azaña i el cap de govern,
Juan Negrín. A començaments de febrer s’havia completat l’ocupació de Catalunya pels
franquistes.

Guerra ràpida, d’unitats motoritzades, de blindats… amb gran capacitat de foc i que es
deslacen molt ràpidament. La indústria de Catalunya està esgotada, molts anys de guerra,
bombardejos massius, crida massiva a files, divisions internes, l'abandonament
internacional…
2.7- EL FINAL DE LA GUERRA (CAIGUDA
MADRID 28 març, I LLEVANT
PENINSULAR)

El febrer del 1939 la República només disposava de

l’anomenada zona centre (Madrid i desde el norde
de València fins a Almeria) . Malgrat el suport del
cap de govern, Negrín, que havia tornat de França i
volia continuar la guerra, amb el suport dels
comunistes, ja no hi va haver cap batalla important.
El Regne Unit i França van reconèixer el govern de
Franco i Manuel Azaña va dimitir com a president de
la República Espanyola.

A principis de març es va donar a Madrid una

insurrecció contra el govern de la República dirigida pel coronel Casado. Creia que la
influència dels comunistes sobre la República era la causa de l’allargament de la guerra i
que seria possible acabar-la mitjançant una negociació amb Franco. Casado es va revoltar
el 5 de març i es va fer amb el control de Madrid després d’una forta lluita amb les unitats
comunistes i d’afusellaments de militars a tots dos bàndols. Juntament amb el socialista
Julián Besteiro i una part de la UGT es va crear la Junta de Defensa, amb l'objectiu de
negociar amb Franco la pau “honorable” basada en la “generositat del caudillo”. Franco no
va acceptar cap condició per a la rendició i va obligar al lliurament d’armes.

El dia 28 de març, les tropes de Franco van entrar a Madrid sense trobar-hi cap resistència.
Els dies posteriors es va completar l’ocupació de la zona Mediterrània.

L’1 d’abril, Franco va signar el darrer “parte de guerra”, amb el qual declarava la fi del
conflicte i la seva victòria.

Dimissió de M.Azaña. No obstant això encara queda territori en mans de la República i

Juan Negrín torna per continuar resistint…. No hi havien opcions...per què ho va fer?
S’esperava que esclatés la II Guerra Mundial i llavors França i Anglaterra donarien ajuda
clara als republicans, però no va poder ser. Al març una insurrecció interna (Coronel
Casado) entrega la ciutat. La guerra acaba el 1 d’abril de 1939 amb darrer comunicat de
guerra.
 3-ORGANITZACIÓ DEL BÀNDOL REPUBLICÀ

Organització política

Gran divisió, desordre i enfrontament violent entre republicans moderats, anarquistes i

comunistes. Això fa més feble a la República i afavoreix als franquistes. Quan els
republicans s’organitzen és massa tard per guanyar la guerra.

La República haurà de conviure amb els governs propis de Catalunya (durant tota la
guerra) i País Basc (fins que caigui el nord), provocant tensions que s'afegeixen a les
pròpies d’un estat en guerra.

ESPANYA CATALUNYA

I. Juliol – Agost 3 DESORDRE I. Juliol – Agost 3 DESORDRE

L’aixecament feixista va provocar una situació de També hi havia violència. Com a nou poder
crisi profunda. S’hi va desfermar una resposta revolucionari es va constituir el Comitè de
popular contra els insurrectes. Milícies Antifeixistes (1) integrat per les forces
La violència va arribar a unes proporcions oposades als insurrectes.
extremes i es van cometre molts fets delictius. El Representants:
Govern republicà va dissoldre l’exèrcit -Catalanistes (ERC, Acció Catalana
tradicional i va deixar el poder en les milícies Republicana, Unió de Rabassaires): 5.
populars i en organismes revolucionaris com - Socialistes (UGT): 5.
comitès i assemblees. Santiago Casares - Comunistes (PSUC, POUM): 2.
Quiroga dubtava en si donar armes al poble, i se’l - Anarquistes (FAI, CNT): 5.
substitueix per José Giral (cap de govern) i Azaña
(president). Es van crear batallons voluntaris, en els quals
havien d’integrar-se les milícies populars.
El poder el té el poble que ha rebut armes i
s’organitza en comitès,consells,juntes… Intenten El poder el té el poble que ha rebut armes i
salvar la guerra: preparen columnes, transports, s’organitza en comitès, consells, juntes…
provisions…
El poder legal (President Lluís Companys i
El poder legal (President,ministres ho han consellers ho han d’acceptar).
d’acceptar)
“Dualitat de poders”
“Dualitat de poders”

II. Setembre 36 – Maig 37 II. Setembre 36 – Maig 37

GOV. CONCENTRACIÓ GOV. CONCENTRACIÓ

Front Popular = republicans + Comunistes + Lluís Companys (president). Josep

Anarquistes. President M.AZAÑA. Tarradellas, cap de govern de Catalunya, va
formar un govern d’unitat, que va incorporar
Largo Caballero, cap de govern, va formar un des d’Acció Catalana Republicana fins al POUM.
govern de concentració (republicans, socialistes, Vol organitzar un exèrcit eficaç (Exèrcit Popular
anarquistes). Caballero pretenia crear una aliança
entre les forces republicanes, burgeses i obreres
per guanyar la guerra amb la reorganització de
l’Estat.
Volen organitzar un exèrcit eficaç (Exèrcit
Popular). Troba oposició dels anarquistes que
volen fer revolució. (2) Aquesta oposició esclata
en els FETS DE MAIG DEL 37
III. Maig 37 – Febrer 39
GOV. JUAN NEGRÍN
Es va constituir un nou govern presidit pel
socialista Juan Negrín, però en mans dels
comunistes del PCE ja que l’URSS de J.Stalin és
l'únic país que està ajudant decididament a la
República. Sense CNT ni FAI. (els anarquistes
han estat finalment desplaçats del poder). El
President continua sent M.Azaña.
Un govern sense anarquistes pels Fets de Maig i
només amb partits polítics. El govern de Negrín
va romandre al poder fins a la fi del conflicte amb
l’objectiu de guanyar la guerra i resistir. Control
absolut de tot el sistema productiu. Tots els
recursos a la guerra. Es demana obediència i
control de la societat. Negrín va buscar alguna
negociació amb Franco al Programa dels 13
punts i va establir un control sobre la producció
industrial i agrària.
de Catalunya)i guanyar la guerra.Troba oposició
dels anarquistes que volen fer la revolució. (2) La
situació era molt complexa i van sorgir el Fets de
Maig del 1937.
III. Maig 37 – Febrer 39
GOV. JUAN NEGRÍN
Lluís Companys (president i cap de govern).
Negrín va decidir traslladar el govern de
València a Barcelona (3) (i al novembre la fa
capital de l’estat), on també s’havia refugiat el
govern basc des de la caiguda del nord
d’Espanya. Això suposa que el poder de la
Generalitat pràcticament queda eclipsat. La
pèrdua de Catalunya i la sortida cap a l’exili dels
govern de la República, de Catalunya i del País
Basc van mostrar que la República tenia els
dies comptats.
(1)
(2) Fets del Maig del 1937

Els problemes que van afeblir el govern de Largo Caballero van esclatar a Barcelona els
primers dies de maig del 1937 (Fets de Maig).
Les forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat
l’edifici de la Telefònica, per fer-se amb el control de les comunicacions.
Va ser un enfrontament violent entre republicans, per una banda ERC, PSUC, UGT i Acció
Catalana (suport a la Generalitat) , i per altra banda, CNT, FAI i POUM.
El motiu profund d’aquest enfrontament va ser: la diferent concepció i pensament que
tenien els dos bàndols sobre la guerra i la societat.

El primer bàndol, els republicans, comunistes... acceptaven la necessitat de canvis en la

seva condició social i econòmica, però creien que era indispensable centrar-se a guanyar la
guerra, és a dir, primer volien guanyar la guerra i després actuar, fer reformes... Eren
partidaris de posar ordre a la rereguarda, controlar les experiències col·lectivitzadores,
reforçar els vincles amb les classes mitjanes i reconstruir un Estat fort concentrat en l’esforç
bèl·lic.

El segon bàndol, els anarquistes defensaven que les transformacions revolucionàries eren
el millor mitjà per aconseguir una mobilització popular contra el feixisme i guanyar la guerra,
és a dir, volien fer una revolució que a la vegada els fes guanyar la guerra. Els seus
objectius eren clars: Aprofitar el moment per imposar un nou ordre revolucionari que
proposava canviar el sistema de propietat i destruir el poder de l’Estat. Per això era
essencial fer-se amb el control de les armes, no permetre la integració de les milícies
populars en l’exèrcit regular i mantenir la iniciativa i l’autonomia al front bèl·lic.
Conseqüències d’aquest enfrontament:
● Perd la CNT, la FAI i el POUM, per tant, els anarquistes van perdre el poder polític.
● POUM va desaparèixer completament dins dels comunistes, el seu líder va ser
assassinat.
● ERC, PSUC, UGT i Acció Catalana va guanyar importància.
● Es va reforçar el govern de la República, a Madrid, i es va aconseguir una unitat.
● Es va traslladar la capital a Barcelona, amb dos objectius:
❖ Tenir un millor control i ordre.
❖ Perquè a Barcelona hi ha molta indústria i s’ha de controlar perquè produeixi
molt més.
Aquest enfrontament és molt important per entendre perquè es va perdre la guerra. Es va
perdre temps i recursos. A altre bàndol hi havia unitat i és el que es necessita per guanyar
una guerra.

(2) La República va anar canviant la capital de l’Estat. Primer va marxar a VALÈNCIA fugint
del front de guerra. Després va passar a BARCELONA (novembre del 37) com a
conseqüència dels fets de maig del 37 i per controlar la principal zona industrial (Catalunya)
que li quedava per enfrontar-se als franquistes. Quan cau Catalunya i dimiteix M.Azaña,
Juan Negrín torna a Espanya i des de VALÈNCIA com a capital continua la resistència fins
al final de guerra.
Intenta allargar la resistència fins al final perquè creu que si esclata la Segona Guerra
Mundial rebrà ajuda dels països democràtics. LA REPÚBLICA NO VA PODER RESISTIR
PROU I LA GUERRA ACABA A L’ABRIL I LA II GM COMENÇA AL SETEMBRE.

Organització econòmica

Col·lectivitzacions

Quan els treballadors o pagesos s‘apoderen del control de terres, fàbriques, empreses o
altres propietats i les exploten ells mateixos en règim d’autogestió. Es pot fer per la força o
de vegades els propietaris han fugit per por.

La col·lectivització d’una gran part de la propietat industrial i agrària va ser un dels elements
central del procés de revolució social.
A l’agost del 1936 es va crear el Consell d’Economia de Catalunya, que va dissenyar un
pla socialista de reorganització de l’economia. A l’octubre es va promulgar el decret de
col·lectivitzacions, que legalitzava el procés col·lectivista dut a terme fins aleshores.
Per tal de mantenir l’activitat productiva i atendre les necessitats de subsistència de la
població, es va fer un control de la banca, la creació d’entitats de crèdit públic, la
regulació de salaris… La república intenta regularitzar la situació per mitjà de decrets En
les zones controlades pels anarquistes es col.lectivitza tot i sense restriccions vulgui o no
vulgui el govern de la República. Pel anarquistes és la prova de que la revolució ja es pot
realitzar. Genera moltes tensions i odis entre els propietari vers la República. Serà un arma
propagandística del bàndol franquista i es posa com exemple de que la República és
comunista i va contra la propietat. Serà un dels motius pels que França i Gran Bretanya no
recolza a la República ja que es pensa que Espanya podria ser com l’URSS. No era aquest
l’esperit de la República però les circumstàncies la van abocar a que fos així.

4-ORGANITZACIÓ DEL BÀNDOL FRANQUISTA: La construcció

d'una dictadura

Característiques del feixisme + definició (La restauració ll)

A la zona dominada pels insurrectes o “zona nacional”, hi va haver des del primer moment
un ordre mantingut per la disciplina militar i la proclamació de l’Estat de guerra. Territoris
supervisats per una Junta de Defensa Nacional presidida pel general més antic Miguel
Cabanellas. Franco es veu afavorit per la mort en accident aeri del general Sanjurjo i més
tard també en accident aeri del general Emilio Mola. Altres possibles rivals s‘havien
manifestat com a molt republicans per exemple el general Queipo del Llano.
Cal destacar “el cervell polític “ que serà el que dirigirà la construcció de l’estat franquista i
l’acumulació de poder en mans de Franco. Es tracta del seu cunyat Ramon Serrano Suñer.
Franco va ser nomenat cap del alzamiento naconal el 30 de setembre del 1936. L’1
d'octubre del 1936 el nomenen generalísimo de todos los ejércitos. La Junta de Defensa
Nacional va desaparèixer i es va establir una Junta Técnica del Estado.
Lideratge polític a l’unificar, decret d’unificació i fer-se cap els únics partits que no havien
estat prohibits: Falange Española i de las JONS + Comunión Tradicionalista(carlins). Es
crea el partit únic típic dels règims feixistes. Es toleraven la CEDA i els monarquics però no
tenien activitat i que van quedar anul.lats de facto pel pes del nou partit. El primer govern
de Franco serà al gener del 1938. Acumulació de tot el poder.
Les primeres mesures implantades al territori controlat pel franquistes van en la línia
d’eliminar tota l’obra republicana.
Promulgació de la primera llei del Franquisme. Es tracta del FUERO DEL TRABAJO.Va
adreçada als obrers. Es prohibeixen les vagues i les reivindicacions laborals. Només es
permet un sindicat la Central Nacional Sindicalista (CNS). Organització dòcil i controlada
pel sistema. L’estat sera clarament confessional i l'església catòlica recolza el règim.
Recordeu la llarga història de anticlericalisme, assassinats de clergues, destrucció d’edificis
religiosos, lleis laiques…

5- LA VIDA DE LA REREGUARDA

La guerra va alterar la vida quotidiana de tota la població espanyola. Les dificultats de

supervivència, la fam i la manca de productes bàsics van esdevenir constants, i a les
ciutats encara més ja que eren més difícils de proveir. També els bombardeigs van provocar
patiments enormes. Les zones rurals tenen més accés a aliments.
La població fugia davant l’avançament de les tropes, sobretot els republicans, que van
passar a ser desplaçats o refugiats. Els refugiats es van concentrar especialment al llevant
i a Catalunya. I quan els franquistes van ocupar Catalunya, molts republicans van exiliar cap
a França.

També va haver-hi molta repressió per tots dos bàndols.

- A la zona republicana hi van tenir lloc assassinats, especialment de presos polítics
a la presó Model de Barcelona i a Paracuellos del Jarama, Madrid. També s‘aprofita
per venjances personals i pel simple robatori o saqueig de propietats. Moltes
vegades les autoritats republicanes intenten frenar-ho sense èxit. Son famoses les
“txeques” presons il.legals on, amb un simulacre de judici és tortura i executa. Son
també típics els “passejos”. Un cotxe o camió treu de les seves cases o presons als
sospitosos franquistes i els executen deixant els cadàvers a les carreteres o a les
tanques del cementiri.

- A la zona franquista es va procedir de manera sistemàtica a l’eliminació dels

enemics com una de les tasques bàsiques i pròpies de la rebel·lió, van ser molts els
polítics executats, les més importants van ser la matança de Badajoz i a Sevilla. A
part d’aquest crims “espontanis” hi ha tota una estratègia fomentada per les
autoritats per aconseguir el terror i la rendició de l'enemic. Molt típic recompensar a
les tropes (marroquines sobretot) persaquejar i abusar de la població civil
(violacions). La sola amenaça de que pugui passar això aterroritza a la població civil
republicana. També es donen “ passejos” i les execucions sense judici.

El paper i la condició de les dones també van experimentar canvis importants. A la zona
republicana, s’hi va viure un ambient de major llibertat i igualtat durant la guerra. A la zona
nacional, a causa de la mentalitat catòlica conservadora, el paper de la dona va quedar
reduït a les tasques de la llar.
El mercat negre i el racionament és normal.
Hi ha una assignació oficial de aliments i béns de primera necessitat per a cada familia.
Aquesta quantitat és molt petita ja que els principals recursos són pels soldats del front; per
tant s’han de racionar per part de l’estat. És el què es coneix com a “cartilles de
racionament”.
Moltes vegades corrupció i suborns.

6-LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA CIVIL

● La guerra va deixar un saldo de víctimes enorme, morts, ferits, mutilats,

desapareguts...
● Una gran quantitat d’exiliats, mig milió d’espanyols van entrar a França, uns altres
milers van fugir en vaixells cap al nord d’Àfrica i altres destinacions.
● La guerra va arruïnar el país: les infraestructures i les comunicacions van ser
destruïdes, habitatges afectats pels bombardeigs, l’activitat econòmica es va
paralitzar...
● La guerra va destruir la convivència i el fràgil sistema democràtic, que va ser
substituït per una dictadura militar, d’inspiració feixista, que es va prolongar durant
40 anys