LA LISTA DE SCHINDLER

FITXA TÈCNICA

TÍTOL CASTELLÀ: La lista de Schindler.

TÍTOL ORIGINAL: Schindler's list.

DIRECTOR: Steven Spielberg

ANY: 1993

MOMENT HISTÒRIC

Pertany al catastrófic moment històric de la Segona Guerra Mundial, quan els

soldats nazis van dur a terme una execució i reclutació dels jueus que vivien dins del
Gueto de Cracovia. Aquest fet va succeir el 13 de març del 1943.

DESCRIPCIÓ DE L’ESCENA

Schindler: és el principal personatge de la pel·lícula, un home alt i ben vestit. Està a

dalt d’un turó muntant a cavall amb la seva amant. Mentre du posat al seu abric un
pin del partit nazi, contempla horroritzat l’escena i es dona compte a quin tipus de
partit està ficat.

Amant d’en Schindler: una dona també ben vestida. Muntava a cavall devora en
Schindler, a ella li espanta molt el que està veient desde allà dalt i demana al seu
acompanyant de anar-se'n.

Nina de vermell: ella va caminant pel carrer, en Schindler la veu des d'on està i li
crida l'atenció, però la pot veure durant poc temps ja que ella s’amaga dins d’una
casa, on posteriorment es ficarà devall d’un llit per a que no la agafin els soldats. Sa
nina du posat un abric vermell que resalta en l’escena ja que és l'única cosa de color
que es veu. Es podria dir que la nina representa a l’escena la inocencia en un
moment tan cruel.
Comandant nazi: du posat el seu uniforme. És una persona molt agresiva i amb el
cor molt fred, està pendent de no deixar cap jueu al Gueto. Al principi de l’escena,
dóna un discurs de manera molt patriòtica, al·legant que aquell dia faran història.
Ell, personifica es mal, és un personatge al qual es pot veure reflexat les idees del
nacionalisme. Té el desig de ser un líder, però la seva falta de autocontrol no li
permet exercir el càrrec correctament.

Poldek Pfefferberg: era un home que vivía al Gueto. Es fa passar per guardià jueu
recollint maletes mentre intenta escapar dels soldats nazis.

Mila: era la dona d’en Poldek. Ella té por d’escapar amb ell per si els capturen, així
que se'n va a fer fila amb les altres dones.

Mini guardià jueu: va vestit amb el símbol del guardià jueu. Veu a una dona, mare
d’una amiga seva, i a aquesta. Intenta ajudarles i, finalment, lis diu que es posin a la
fila “bona”.

Mare (mencionada anteriorment): intenta refugiar-se a una casa amb la seva filla
per a que no la posin a la fila, però no hi ha lloc per a ella, així que deixa a la seva
filla allà i se’n va a amagar davall d’unes escales.

Filla (mencionada anteriorment): té lloc per amagar-se dins sa casa, però no es

vol separar de la seva mare així que finalment se’n va amb ella.

Jueus (col·lectiu): tots estaven molt espantats i nerviosos, feien frisa per recollir les
seves coses. A una casa, una familia agafa les seves joies y se les menja amb pa.

Soldats nazis (col·lectiu): creen el caos. Generalment tots son agressius i no

aturen de pegar crits. Van agafant als jueus casa per casa de manera violenta i tiren
els equipatges que els jueus tenien preparats per dur-se pel balcó. Molts de pics
disparaven a jueus perquè si.
MISSATGE DEL DIRECTOR

Spielberg ens mostra a aquesta escena l’horror i les barbaritats de l'exèrcit nazi.
Amb ella pretén crear una incomoditat a l'espectador mostrant com persones eren
assassinades indiscriminadament pel simplement de ser jueves.
No té cap problema en mostrar els fets sense prejudicis, diria que vol que sofriguem
veient l’escena i mostrar així la crueldad que pot arribar a existir entre els éssers
humans. Diguent-ho d’una altra manera, ens va donar un gran cop de frialdat i
crueltat en blanc i negre. Ens vol fer veure que el nazisme era una ideologia que
forçava a les persones a matar i no només un concepte criminal.

TIPUS DE FILM

La lista de Schindler és una pel·lícula de reconstrucció històrica, ja que per exemple

en aquesta escena s’intenta reconstruir la edificació del Gueto i la situació d’aquell
dia en general, degut a que quan es va fer sa pel·lícula encara hi havia testimonis
vius.

CONCLUSIÓ

He tingut l'oportunitat de veure la pel·lícula completa, i sa veritat és que m’ha

agradat molt. Trob que és una pel·lícula molt bona i que ajuda perfectament a
entendre la situació d’aquell moment.
Arriba a despertar un sentiment que t’arriba al cor de pensar el que els jueus
estaven sofrint en aquells moments, diguem que et desperta empatia.
Pel·lícules com aquesta ens fan reflexionar també sobre la influencia que pot arribar
a tenir un govern (en aquest cas una dictadura) sobre la societat.
Concretant amb l’escena, em pareix impressionant el treball que fa Spielberg per
representar de forma impecable en uns minuts una catàstrofe que va durar un dia i a
més donar aquests petits detalls com la nina de l’abric vermell que marquen una
gran diferencia a la pel·lícula.
 SALVAR AL SOLDADO RYAN

FITXA TÈCNICA

TÍTOL CASTELLÀ: Salvar al soldado Ryan.

TÍTOL ORIGINAL: Saving Private Ryan.

DIRECTOR: Steven Spielberg.

ANY: 1998

MOMENT HISTÒRIC

Sa escena es situa a la invasió de Normandia durant la Segona Guerra Mundial.

La batalla de Normandia va ser una operació militar dels aliats que pretenia alliberar
els territoris d’Europa Occidental ocupats per els nazis.

DESCRIPCIÓ DE L’ESCENA

Al començament de l’escena, es veu com els vaixells van arribant a la costa, estàn
plens de soldats aterroritzats, uns altres estan calmats y d’altres estaven resant.
Els que anaven primer, era assegurat la seva mort, i els soldats dels vaixells de
darrera s’intenten salvar com poden, però molts també moren. A principi de costa hi
ha uns pinxos on molts de soldats es refugien.
Cada dos per tres cauen bombes, les quals alguns soldats no poden evitar y per tant
o s’extingueixen o queden mutilats, a una escena podem observar com un soldat va
a recollir el seu braç de l’arena. Altres, com el capità Miller es queda sord per
l’explosió d’una d’elles.
Els aliats finalment aconsegueixen arribar al front nazi i maten als alemanys que
queden per allà.
Al final de l’escena, un soldat que és jueu troba en el cadàver d’un alemany mort un
cashrut, un ganivet propi de la tradició jueva.
MISSATGE DEL DIRECTOR

El director vol fer veure a l’espectador sa realitat que varen sofrir els soldats
estadounidents en aquella batalla. Com molts de soldats anaven a lluitar sapiguent
que anaven a morir, tot per la causa de alliberar europa del nazisme.
També ens fa sofrir a noltros al veure escenes tan concretes de les ferides dels
soldats.

TIPUS DE FILM

És una pel·lícula de ficció històrica, perquè encara que hi ha alguns fets que son
contats per testimonis reals,el director vol contar el moment històric com ell s’ho
imagina.

CONCLUSIÓ

És una pel·lícula que aconsegueix molt bé transportar-mos a aquell moment històric tan
important dins la història. També aconsegueix reflectir el patiment dels soldats a
l’espectador, personalment em va entrar malestar al veure aquesta escena, no m'imagino
estar allà en aquell moment ple de caos.
Crec que es una escena molt bona que s’hauria de posar cada any que s’expliqui aquest
tema a les aules, perquè és una representació audiovisual molt bona.
 TREBALL

FRAGMENTS

CINEMA

ANDREA NÚÑEZ CEREZO