Com triomfar a la vida.

Juli Guillamon

Lestiu de 1973 Albert Abril i Quim Monz van fer un viatge al sud-est asitic, van visitar el Vietnam del Sud, Cambodja i Tailndia i, un cop a Barcelona, van escriure un seguit de crniques per al diari Tele/eXprs. En un daquests articles, La tensa y triste paz de Vietnam, Monz reexiona sobre les obres dart, les canons, els poemes, les pellcules, els pamets i les manifestacions que shan dedicat a la guerra del Vietnam i anuncia el nal duna poca. Comenta uns versos del poema de Francesc Parcerisas Al poble del Vietnam (1965), cita una installaci de la Documenta 5 de Kassel Ambient vietnamita, de Duane Hanson, les canons de Bob Dylan i Joan Baez i la pellcula Winter Soldier, produda per un grup de veterans. Desprs dels acords de pau de Pars de gener del 1973 la guerra semblava que sacabaria de seguida (va durar ns a labril del 1975). Monz passeja pel Mercat Central de Saigon, veu la roba militar i les llaunes de menjar de lexrcit que es venen a la poblaci civil. A les edicions asitiques de Time i Newsweek hi troba Kim Phc, la nena de la fotograa que va guanyar el Pulitzer (la canalla fuig aterrida per la carretera, la nena nua crida i plora enmig dels soldats). Refeta de les ferides que li va provocar el napalm, fa anuncis dun fons dajut per als nens sud-vietnamites. En altres articles de la srie remarca que hemingways i kerouacs (aventurers i hippies) no han aparegut per Saigon i vaticina laparici dun turisme de postguerra, un tema que tornar a tractar, anys ms tard, a propsit del conicte dels Balcans o de la guerra del Golf. Aquest article s un punt de partida, i indica ns a quin punt el primer Monz ja s ben b Monz. Els temes, el mtode, els procediments narratius, sn , els mateixos que far servir el 1989 a Bucarest, quan la caiguda de o el 2001 a Nova York, desprs de latemptat contra les Torres Bessones. En primer lloc, la percepci duna realitat postutpica, davant de la qual lescriptor adopta una actitud desenganyada. Enfront de lart comproms, lartista dels anys setanta es planta davant del mn sense certeses. Monz va participar en els moviments contraculturals (va ser realitzador i guionista de pellcules underground, va collaborar en revistes experimentals, va dissenyar cartells i capaleres per a diferents publicacions i esdeveniments relacionats amb els moviments alternatius). Sempre, per, amb una actitud irnica, a distncia, des de lescepticisme militant i amb un sentiment prematur de derrota.

Com triomfar a la vida. Juli Guillamon

11

Un mateix esperit agermana les collaboracions poltiques a la revista Canig dels anys de la transici (on sanuncien moltes de les renncies de la poltica catalana: la secci de Monz es titulava, signicativament, Politicaicci) i les desencantades columnes de La Vanguardia del nal del pujolisme i dels primers anys del tripartit. El desengany prematur s el tema de la seva primera novella, Ludol del griso al caire de les clavegueres. En Lloren ha viscut el maig del 68 a Pars. LOctavi ha passat per Londres, fent de msic de rock. Viuen una situaci dimpasse (el seu amic Andreu ha triat el cam de la lluita armada: la gurdia civil lha mort quan intentava creuar la frontera. LOctavi i en Lloren es troben a Lloret per acomiadar els ideals de joventut). En els contes i novelles posteriors el desengany es tradueix en una infructuosa recerca de lordre en la creaci (Thomson, Braun, Corber, Philishave), en les relacions afectives (El nord del sud), en els usos lingstics (Literatura rural), en les relacions familiars (Vida familiar), per acabar nalment amb la idea duna felicitat induda, de la tragdia emmascarada pel llenguatge, seguint el model del Cndid de Voltaire (el consol de viure en el millor dels mons possibles), o el relat cru de la dolorosa decadncia dels pares i, per extensi, del mn que ha conegut des de petit, que s el tema principal de Mil cretins. Monz s un escriptor molt ben informat. A larticle de Tele/eXprs combina referncies a un llibre de poesia catalana, art contemporani (la Documenta 5, comissariada per Harald Szeemann, que va consagrar lart conceptual), cinema alternatiu i premsa estrangera. Quan la cultura francesa era la referncia de la majoria dels intellectuals catalans, Monz introdueix en les seves crniques molts referents del mn anglosax. Entre 1970 i 1980 fa grans viatges. Amb Albert Abril, a Belfast i a Dar es Salaam, la capital de Tanznia, on es concentren els moviments dalliberament afric (hi ha referncies a aquest viatge a Ludol del griso al caire de les clavegueres), al Brasil i a Nova York (on escriu dos contes de Self-service), o als pasos del nord dEuropa (on situa lacci dels contes La dama salm i Oldeberkoop dOlivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury). Viatja per sentit daventura, per veure mn, per contrastar la situaci de Catalunya amb la daltres pasos (el viatge al Quebec i a Nova York, de 1977, s especialment signicatiu, pel seu sentit poltic, per ladmiraci que li desperta la simplicitat

i el sentit prctic de la vida nord-americana i la possibilitat dadaptar-ne alguns ensenyaments). Est al cas descriptors, grups musicals, pellcules, especialitats gastronmiques, publicacions pornogrques, programes de televisi, i aquest domini dinformacions variades li permet avanar-se als esdeveniments que no es produiran ns molt ms endavant. En el seu llibre Mauve Gloves & Madmen, Clutter & Vine and Other Stories, Sketches and Essays (que Anagrama va publicar amb el ttol de Los aos del desmadre: Crnicas de los 70), Tom Wolfe inclou un autoretrat amb dibuixos on es presenta com un que va sempre avanat al seu temps: va ser un dels primers peluts per es vesteix com un dandi quan la indumentria i la retrica contracultural han esdevingut un fenomen massiu (i en presumeix: La moral s: no feu el que faig jo. Espereu-vos tres anys). Monz pren una actitud semblant. A El regne vegetal dOlivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, el protagonista explica les diferents etapes de la seva iniciaci, des de la revolta adolescent ns a la bohmia de Les Enfants Terribles, que acaba amb el desengany de les noves formes de contestaci (ecologistes, macrobitics i objectors: gent tova) i ladopci de costums antisocials. s lany 1980, les grans causes collectives han fet ga i lindividualisme sembla lnic cam. A larticle que dedica al bar ZigZag a El dia del senyor, explica que li agrada anar-hi a la tarda, quan el bar s buit, i que sen va tan bon punt es comena a omplir. Daquesta capacitat danticipaci en fa una bandera. El sentiment de resistncia enfront de capelletes, faccions, associacions professionals i partits poltics es troba a la base de lelecci dels models literaris: escriptors, directors de cinema, dibuixants, grups musicals, creadors singulars que fan la seva obra al marge dels corrents majoritaris. Monz hauria pogut ser un bon crtic: les referncies dels seus contes i novelles, les recomanacions dels articles, obren perspectives al lector, que sen rea. Al conte Enlall de Self-service o als articles sobre la modernitat de la postmodernitat que va escriure als Estats Units i que es van publicar a la revista El Mn a comenaments dels anys vuitanta, hi fa una proclama dels seus autors preferits. Als anys setanta els referents sn Woody Allen, Brossa, Cabrera Infante, Jean-Luc Godard, Kafka, Pasolini, Pau Riba, Raymond Queneau o Frank Zappa. Als vuitanta, Manuel Puig, The Kinks, Francesc Trabal, Debbie Harry (que fa dactriu a Union City)

Com triomfar a la vida. Juli Guillamon

13

i, irnicament, la banda del Vaquilla. Si la llista lhagussim de fer ara, el sentit no canviaria gaire, per caldria afegir-hi alguns noms: Fruttero & Lucentini, The . Sopranos, Sergio Makaroff, Ramon Enrich, Slawomir Mrozek, Csar Aira o Dario Fo. Al llarg dels anys, Monz modela una imatge pblica basada en el coneixement, el sentit com, la independncia de criteri, lesperit provocador que el du a anar sempre a travessar el lmit. Primer, amb una crosta na, contracultural. Desprs de lestada a Nova York del 1982-1983, amb una lleu capa postmoderna. Finalment, amb una pell ms gruixuda, la indumentria de lhome invisible: gavardina, ulleres fosques, cartera negra, passejant-se per la platja del Bogatell, a ple estiu, tapat ns al coll. Des de molt aviat domina lart de lentrevista i sap provocar titulars (Quim Monz i Gmez, ll duna espanyola i un catal, titula Canig la crnica del premi Bertrana de 1976 que va guanyar amb Ludol del griso al caire de les clavegueres). Els seus contes i novelles despleguen als ulls del lector un estil de vida modern que reecteix els nous costums de la classe mitjana urbana i ns, al mateix temps, la crtica. Fa servir materials autobiogrcs i observacions sobre amics i coneguts, ns al punt que els lectors arriben a identicar-lo amb els protagonistes dels contes i articles que, sobretot en els darrers anys, somplen de records personals (sovint falses identicacions i falsos records). Amb aquests elements construeix una imatge pblica com, abans que ell, ho havien fet Terenci Moix i Montserrat Roig i, entre els periodistes, Joan de Sagarra i Ramon Barnils. La fotograa i ms endavant la rdio i la televisi t un paper molt important en la creaci daquesta gura. Les fotograes de Pilar Aymerich de 1983 mostren un noi ms aviat tmid, que comparteix el taulell amb els clients dun bar de tota la vida, mira els jugadors de manilla mentre pren un gintnic i semmiralla en el vidre del milln. Des de 1992, grcies a la complicitat de Pedro Madueo, la imatge de Monz esdev un reclam potentssim: sempre disposat a actuar davant de la cmera, cada cop ms lliure i desvergonyit, ns al punt de disfressar-se de vaca boja o de transvestir-se com el protagonista del conte El senyor Beneset. Lagost del 1973 Monz es passeja per Saigon: observa, pren notes i de les notes i observacions en treu opinions ben fonamentades sobre els mecanismes que

regeixen el mn. Seguint les llions del Nou Periodisme, utilitza en els articles recursos propis de la novella: construeix escena per escena per transmetre la sensaci de realitat, ofereix un testimoni directe de la manera de viure de la gent, subratlla els signes destatus i mostra la posici que ocupen les persones en la societat, la que es pensen que ocupen, o la que volen ocupar. Per, a diferncia dels nous periodistes nord-americans, que es quedaven en un segon pla i deixaven parlar els seus personatges, Monz interv i opina. Descriu minuciosament el que veu en les seves derives per la ciutat, i es llena a un joc dassociacions vertiginoses. Aquesta actitud de lescriptor com a passavolant s el punt darrencada de contes i articles, sobretot dels primers llibres. Al conte Fum dUf, va dir ell, relata la volta que fa moltes tardes, de bar en bar, ns que a quarts de nou es deixa caure al Born a fer una caipirinha. A La noia del mehari, laventura comena en un bar de barriada i recorre la ciutat de cap a cap. A Quatre quarts, els llargs intervals despera permeten extreure conclusions sobre la guerra dels sexes. Ms endavant la deambulaci urbana sassocia a una situaci de crisi: Heribert Juli i Humbert Herrera a Benzina i Ramon-Maria a La magnitud de la tragdia recorren Nova York i Barcelona a la recerca de la creativitat perduda, duna esperana de vida, desprs dhaver cremat en un foc momentani les seves passions. Els personatges de Monz recorren el mn interrogant-se sobre el sentit de les coses, sense donar res per evident ni per sabut. Lactivitat de lescriptor sidentica amb aquesta recerca frentica, amb lobsessi manitica amb qu Heribert Juli compta el nombre de llumins duna capsa de llumins, sinterroga sobre els noms dels gots duna cocteleria o es proposa de sumar les coses que veu pel carrer, mentre espera al portal que surti la noia que li agrada. Per comptes dels grans discursos salvadors, la capacitat de veure el mn per un mateix i parlar-ne defugint les sortides previsibles. La pardia s una constant que introdueix en lobra de Monz un joc de veus pertorbador. A la secci Politicaicci de Canig, per exemple, quan escriu, a la manera del Rei en Jaume, la crnica de la blaveritzaci de Valncia, o quan relata els tripijocs del president de la Diputaci de Barcelona, Juan Antonio Samaranch, com si fos un captol de la srie de televisi Sandokan. En el gui de la pellcula dAntoni Mart

Com triomfar a la vida. Juli Guillamon

15

Hic Digitur Dei, un musical sobre la mort de Franco, pren com a referncia les imatges estereotipades de les transmissions televisives de la capella ardent i les fotograes que van aparixer al nmero de la revista Hola! dedicat a la mort del dictador. Deu anys ms tard far servir un recurs semblant en el gui de la radionovella Sang bruta, escrita a mitges amb Sergi Pmies, per relatar els embolics sentimentals i les aventures sexuals dEstefania de Mnaco amb un mosso desquadra. La pardia s la base dels comentaris televisius de Persones humanes, on Monz estraf el discurs de lespecialista que parla de tot i no sap res. s tamb el gnere de molts articles: la falsa correspondncia entre dues amigues a El dia del senyor, entre la noia que passa lestiu a Barcelona i lamiga que s a la Universitat Catalana dEstiu de Prada; el model per al subscriptor de lAvui que, indignat per un article proca, es vol donar de baixa, o la carta al president de la Generalitat Valenciana proclamant els orgens valencians. De la mateixa manera que Cabrera Infante adopta la veu duna noia que acaba darribar a lHavana i estraf lestil dels principals escriptors cubans a Tres tristes tigres, Monz imita la redacci dun nen (que explica que el pare ha mort la mare!) i parodia lestil desballestat de les columnes de Porcel. Les seves novelles recorren a la pardia per burlar-se del discurs embafador dels pintors i de les revistes dart a Benzina; de la fotonovella, del fullet sentimental i de la pornograa a La magnitud de la tragdia. La visi del mn de Monz no es presenta mai mitjanant pensaments abstractes o discursos terics: fa servir sempre exemples narratius. Per mostrar el desgavell de la postguerra vietnamita construeix un relat simblic: el mercat de Bellcaire dobjectes militars que esperen un nou s en la vida civil. El trajecte en cotxe pel carrer Balmes en direcci contrria, una bossa de plstic dEl Corte Ingls amb el fetus del ll o unes falques de porta esdevenen smbols del desconcert, de la mort de les illusions o de la crisi de la relaci de parella. Algunes histries de Monz sn mites contemporanis en el mateix sentit que ho sn els contes de Franz Kafka, Dino Buzzati o Jordi Sarsanedas. A El perqu de tot plegat i Guadalajara pren les faules tradicionals i els grans clssics de la literatura, en modica largument i en transforma el sentit. La histria del cavall de Troia esdev un smbol del desajust entre els grans projectes i la lgica de les coses que du a la

derrota sense remissi. La transformaci de Gregor Samsa descarabat a nen fati, una denncia de la insolidaritat humana. El cas del boletaire que troba un gnom al mig del bosc, una metfora de la incapacitat de triar i desitjar realment alguna cosa. La faula del prncep blau que desperta la princesa i desprs no sap qu fer-ne, un advertiment sobre les falses expectatives, la rutina i la prdua de les illusions. A El millor dels mons i Mil cretins adapta limaginari del conte popular a la realitat del nostre temps, mitjanant la histria del mort que carrega el viu o el cas del poeta escurat que simbolitza la mutilaci a la qual el temps ha sotms els antics ideals i que es pot llegir com una parbola sobre Catalunya. Aquesta imaginaci gurativa es tradueix en imatges potents. A Uf, va dir ell, les escapades cap a mons imaginaris apareixen acolorides com dibuixos daergraf o cartells pop. Hi ha una inuncia indiscutible de Seymour Chwast (fons de colors compactes, formes esquemtiques i arrodonides, noms de marques comercials integrats en el dibuix), al costat de la fascinaci pel cinema: la imatge que es degrada, com el rostre de la mare a Persona dIngmar Bergman (a Globus), o la fugida en un escenari desert que fa pensar en bout de soufe de Jean-Luc Godard (a Nines russes). A partir dOlivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, les onomatopeies, els colors, les sinestsies, deixen lloc progressivament a un dibuix de lnia clara. Dissenyador de professi, la imaginaci de Monz t sempre un component visual. Descriu objectes, persones i paisatges a partir duna sntesi delements caracterstics, com un bon dibuixant. Les referncies a objectes i obres dart no sn un simple fet retric: quan veiem lescultura de Gaston Lachaise Standing Woman, laccident dHeribert Juli a Benzina pren un nou sentit i encara fa ms riure. Quan veiem les falques de Berto Pandolfo situem millor els personatges del conte i comprenem millor el conicte de parella del conte Les cinc falques. El dibuix s auxiliar de la creaci i paratext. Monz omple llibretes i tovallons de paper amb esquemes i esborranys, dedica els seus llibres amb bafarades de cmic i ninots, dibuixa pallassos, joguines o la forma de les ungles del poeta Amargs per aclarir els dubtes dels seus traductors. La llengua literria de Monz no sassembla a cap altra. Pren com a base el catal de Barcelona que ha sentit de jove. El bar de Sants que apareix al comenament

Com triomfar a la vida. Juli Guillamon

17

de Ludol del griso al caire de les clavegueres s gaireb un mite: Jaume Vallcorba ha explicat que, quan el va conixer, anava a aquesta mena de bars de barriada i anotava formes de catal popular que desprs incorporava a contes i novelles. El Monz madur ha creat el seu propi llibre destil a partir de la necessitat de fer-se entendre. Quan va comenar a escriure guions per a la rdio va descobrir que les grans construccions retriques serveixen de ben poc si el locutor que les ha de llegir no en copsa immediatament el ritme i el sentit. El canvi destil que es produeix entre Benzina i Lilla de Maians est molt lligat a aquesta experincia radiofnica: un progressiu despullament, una llengua que sapropa al registre parlat, sense renunciar, si cal, a cap dels recursos que ofereix la llengua literria. La llengua en Monz s un tema: a Splassshf! elabora un xava barcelon creble, a Redacci juga amb la manera de parlar dun nen, a Literatura rural desplega qestions de fons sobre els models lingstics i la competncia dels lectors. La llengua, en Monz, s una qesti moral. Els seus articles sn plens dobservacions i de suggeriments desmena, de comparacions entre diverses llenges, de propostes de neologismes per enunciar noves realitats socials i de crtiques a ls cada cop ms desgavellat del catal en els mitjans de comunicaci i en la parla del carrer. Prenent com a punt de partida els articles inicials i examinant la continutat dels temes i els recursos al llarg de tota la seva obra, podrem sintetitzar en deu punts les caracterstiques del seu art: 1. El desengany i la perspectiva postutpica i la conscincia de la udesa dels fenmens culturals, els gustos i les modes. 2. La recerca dequivalents i models en lactualitat i en la histria de la cultura en els quals es reconeix i que sovint esdevenen una referncia per als seus lectors. 3. Ls dinformacions del mn del periodisme, de la poltica, de lart, de la msica, de la televisi o de la gastronomia per oferir una imatge coral del mn contemporani.

4. Lindividualisme: la necessitat danticipar-se, de defugir els discursos imposats i denunciar els comportaments gregaris. 5. Lesperit del passavolant: la creaci com a resultat dun itinerari pel mn fsic que permet integrar elements de la realitat en litinerari del discurs. Lescriptor com un observador que es mant a distncia dels fenmens que retrata. 6. La invenci dun personatge pblic que encarna el seu tarann descregut i provocador i que forma part de la prpia cci. 7. La burla dels discursos salvadors i ls de la pardia com a antdot contra les idees mastegades, els estereotips periodstics i narratius. 8. El sentit novellesc: la capacitat de crear histries que expliquen situacions humanes universals i que esdevenen mites contemporanis. En la mateixa lnia, Monz rellegeix amb un nou sentit els contes tradicionals i els grans temes de la literatura. 9. El sentit plstic: la capacitat de sintetitzar les seves observacions en sries fcilment visualitzables i crear imatges simbliques que expressen pensaments i idees abstractes. 10. El rigor i la precisi lingstica: la llengua com a mitj de creaci i comunicaci, espai de conicte on es posa en joc la ra, la intelligncia i la dignitat humana. Monz: Com triomfar a la vida no s un lbum, ni un catleg, ni un llibre illustrat: ha estat concebut com un experiment de crtica literria. Aspira a desplegar els diferents aspectes de lobra de Quim Monz des de diverses perspectives: aporta informacions biogrques i notcies sobre els anys de formaci, enumera les inuncies i les fonts, mostra alguns dels mecanismes compositius i els referents visuals, analitza la llengua i lestil i examina la possible inuncia de la sndrome de La Tourette en el procs creatiu. La

Com triomfar a la vida. Juli Guillamon

19

personalitat de Monz i la seva obra han tingut un impacte indiscutible sobre diverses generacions de lectors, escriptors i artistes. El llibre nofereix una mostra, a travs del testimoni damics i admiradors i de la interpretaci contempornia dels seus relats a crrec dillustradors i dibuixants. Dacord amb la prpia naturalesa de lobra de Monz, els diferents materials es despleguen en un repertori de gneres que inclou, a ms del retrat, llbum familiar, el llibre de viatges, la crtica dart, el gui radiofnic, el diccionari, el dietari o la fotonovella. Amb el mateix esperit, el disseny dAmerica Sanchez i Albert Planas ofereix un repertori de models grcs. Les collaboracions que sinclouen en aquestes pgines responen a un pla preconcebut. Els autors dels textos de lapartat Tretze bars han hagut datendre tres condicions: retratar Monz en un moment de la seva trajectria, relacionat amb un aspecte de la seva obra literria o periodstica, de les seves collaboracions a la rdio o a la televisi, i presentar-lo en un bar. Els illustradors han pres com a punt de partida la sinopsi dun conte, seleccionat expressament en funci del seu estil, per anitat o per contrast. El tipgraf Andreu Balius ha treballat a partir duna tria donomatopeies i frases caracterstiques del primer estil Monz. La neurloga ngels Bays i el lleg Mag Camps han desenvolupat les seves reexions a partir de sinopsis i fragments, com si fossin les preguntes dun examen. El conjunt s una invitaci a llegir Monz ms enll dels llocs comuns que sassocien amb la seva obra, a descobrir-ne la diversitat de procediments, la complexitat de sentit que samaga darrere laparena enjogassada o la crnica negra, la capacitat doferir el diagnstic duna poca i, ms enll dun territori i un temps concrets, crear ccions que retraten la condici humana com els clssics de la literatura de tots els temps.

Atles dels anys cinquanta ple danotacions per a un relat que Monz escrivia entre classe i classe.