Ací no paga ni deu

Darío Luigi Angelo Fo va ser un dramaturg i actor italià nascut a Sangiano (1926) i mort a
Milan (2016) . Una de les seues obres mestres va ser Misteri buf (1969), un conjunt de
monòlegs contra la societat i l'Església.

Va debutar amb varietats satíriques de gran impacte moral. Entre 1959 i 1967 va fer
representar en sales tradicionals les Farse, dirigides a un públic burgés.

Una altra de les seues obres més representades, Mort accidental d'un anarquista (1971),
estrenada a Milà, va representar la percepció que Fo tenia de si mateix: un joglar
decididament rebel. Les conseqüències de les seues posicions polítiques no van ser
agradables: la seua dona, Franca Rame, va ser segrestada per grups feixistes; i el Vaticà ho
va qualificar de bufó..

Es va separar del Partit Comunista a partir dels anys 80 i va estrenar Trompetes i gerds i
Escarn de la por en 1981.

Entre les seues obres més conegudes també figuren El dit en l'ull (1953), Seté, roba una
mica menys (1964), Raone i cant (1972) i Ací no paga ni deu (1974).

El llibre a través dels personatges i les seues accions ens mostren les penalitats per les
quals travessa una societat en la qual l'atur i la inflació són els detonants d'una sèrie de
mobilitzacions i enfrontaments entre la classe obrera i els empresaris, mentre la classe
política i els sindicats demanen tranquil·litat i ordre, encara que cresca le injusticies la única
alternativa que tenen és la desobediència civil i les revoltes

Els principals personatges són dos parelles: Antonia y Joan y Marga y Lluís. Antonia es una
mestressa de casa que saquea el supermercat junt a altres dones per els altissims preus
que posen al supermercat pero se l’amaga a Lluís, que es un home politicament correcte, i
prefereix acatar les lleis a revelar-se en contra de les injustícies i s'enfadaria en assabentar-
se. Antonia decideix demanar-li ajuda a Margarita, que es manipulable i sempre fa el que
diu Antonia, que sempre té idees per a mentir.

Els espais com el supermercat, les cases o el veïnat són llocs on succeeix l’obra i els seus
esdeveniments. Aquestos esdeveniments poden passar en qualsevol lloc del món, però,
depèn en que part del mon succeïsca, les conseqüències poden ser més o menys dures.

En cas de fer una representació de l’obra jo no faria molta adaptació per a que la
representació siga lo més pareguda al llibre possible, però faria adaptacions de vestuari, i
canviaria algunes expressions si són molt antigues per tal de que s’entenguen. En el cas de
la música, en pondría depenent de la situació i també afegiria efectes de so per a crear un
ambient que et fique dins de l’obra. Els personatges no els canviaria perque tots tenen
importància en la historia.

La gran majoria dels personatges utilitzen un llenguatge col·loquial perquè formen part
d’una classe social baixa, es pot notar en expressions com insults “¡Serà cabró!”i també
parlar desde la ignorancia “Embaràs histèric” etc… També és pot notar la diferencia de
classes socials perquè les classes socials més altes que apareixen al llibre utilitzen un
registre més formal al parlar.

A mi el final em va sorprendre i em va fer gràcia, es inesperat porque yo pensava que el

guardia civil s’havia mort, però al final es desperta i se'n torna un poc boig. El final possible
que jo esperava era que Joan descobrira a Antonia i tingueren una forta discussió pero es
molt millor!

L’obra m’ha entretigunt, m’ha paregut divertida i ideal per a entretindre’t. No és molt llarga i
m'agradaria veure-la representada algún dia. La seua crítica es aplicable a dia de hui, per
que actualment tenim el mateix problema, i la gent fa revoltes al igual que al llibre per coses
que els pareixen injustes. La única cosa que no m’ha agradat del tot es que de vegades és
molt poc realistes i n’hi han situacions que a la vida real serien molt improbables, però de
tota manera la meua nota es un 8 sobre 10.

Audio

Miguel Bessini Garcia4ºB