RELACIÓ ENTRE EL PESAMENT DE NIETZSCHE I PLATÓ

Començaré contrastant les diferències pel que fa a la

concepció de la realitat. Plató menysprea “aquest món”
(Món Sensible), li sembla caòtic, dominat pel canvi, la
multiplicitat, la finitud, etc. Considera que ha d'existir un
altre món (Món de les Idees). Un món etern, estàtic,
immutable. Aquest “altre món” serà el real, on resideix
l'ésser i, per tant, la veritat. Davant d'aquest, el nostre món
té realitat només en la mesura en què còpia al real. El
nostre món és només aparença. Precisament les
característiques per les quals “aquest món” és rebutjat per
Plató, són les que demostren, segons Nietzsche, la seua
realitat. El real és l'esdevindre, el canvi, la generació, la
mort... L'Ésser, tal com el conceben Parmènides i Plató. El
dualisme platònic és un afront contra el món, un menyspreu
de l'única cosa que tenim: la vida. En relació amb el
coneixement Plató, i la tradició que li segueix, considera la
raó, instrument de l'ànima, com l'única instància capaç de
guiar-nos al coneixement, a la veritat. Descartes coincideix
en aquesta apreciació. L’animà posseeix la raó, que si està
guiada per un mètode adequat, la conduirà al coneixement
de totes les veritats . També coincideixen a menysprear els
sentits, i per tant el cos que els te, en considerar-los
incapaços de portar-nos a la veritat. Plató afirma que només
ens poden aportar opinió (doxa), no veritable coneixement
(episteme). Nietzsche, realitza una defensa dels sentits.
Aquests no ens enganyen mai, mostrant-nos la multiplicitat,
el canvi, el moviment, és a dir, l'esdevindre ens ensenyen la
realitat. Qui ens enganya amb el seu prejudici és la raó.Els
conceptes canvien, i ens fan oblidar, la vida. La raó lleva la
realitat. El llenguatge és el major aliat de la raó en aquest



frau, perquè propaga incessantment els conceptes. Per a
evitar aquest engany del llenguatge proposa Nietzsche la
metàfora. La veritat absoluta en què creien Plató és
inconcebible per a Nietzsche. Tant el món, com nosaltres
que el pensem estem sotmesos al canvi, al perpetu
esdevindre. Una veritat fixa, és impossible. La realitat per a
Nietzsche no es pot etiquetar conceptualment. La veritat no
és més que un error, provocat per la forma de funcionament
de la raó, encara que puga ser útil. La concepció de l'Home
de Nietzsche és oposada a la de la filosofia tradicional. A
mé Nietzsche, valora el cos: els seus sentits i els seus
instints naturals. Els sentits ens mostraran la realitat de
l'esdevindre. Enfront de l'intel·lectualisme de Plató afirma
que els instints han de guiar els nostres actes. L'únic
comportament amb sentit és la fidelitat al cos, als instints.
La resta són coses anyadides. Nietzsche reclama un home
vital que es guia pels seus instints, que viu la vida amb els
seus plaers i sofriments. La moral de Plató és contranatural
que s'oposa als valors vitals. Els valors de la vida que són
per a Nietzsche els valors morals.