MODELS DE

PROFESSORAT
Educació Inclusiva
(Seminari II)

Nieves Tobaruela Mendoza.

Sònia Cardona Ferrer.
Marta Cabrera Vega.
22010 Educació Inclusiva.
22/11/2010.
Com ja sabem, actualment podem trobar diferents models d’escola fruit del canvi de
consciencia adoptada durant les darreres dècades entorn a la imatge d’infant, i la
consegüent evolució sorgida arran d’això. Tal i com podem observar a la fitxa dels
models de professorat entregada al seminari, existeixen dos extrems sobre la pràctica
docent. A continuació exposarem les característiques de cadascun:

En primer lloc, al model A, el professor fa una classe magistral sobre un tema concret
que ell tria, essent ell el protagonista de l’aprenentatge dels seus alumnes i posseïdor de
tot el saber. En aquest model, el procés d’ensenyament-aprenentatge és unidireccional
mentre que al model B, la docent deixa triar als alumnes el tema segons els seus
interessos i preferències, essent els nens els protagonistes del seu propi aprenentatge. En
aquest model, la mestra demana als seus alumnes les seves expectatives i opinions
envers l’assignatura, és a dir, s’interessa per saber què pensen. És per això que podem
dir que el procés d’ensenyament-aprenentatge és bidireccional o multidireccional.

Un altre aspecte que podem observar és que, al model A TOTS els alumnes llegeixen el
mateix text, utilitzant només el llibre de text com a única font de coneixement i
treballant sempre individualment, amb la qual cosa el mestre no atén a la diversitat. Però
al model B no s’utilitza aquest sistema. Ans al contrari, la professora del model B cerca
recursos diversos per apropar als nens al tema (mitjançant vídeos, sortides voluntàries al
laboratori,...). A més a més, cada nen triarà després els continguts o apartats que vol
treballar, la qual cosa podrà fer tant a nivell grupal, afavorint la col·laboració,
cooperació i ajuda entre ells, com a nivell individual de manera que la professora
respecta les característiques individuals i necessitats de cada alumne atenent a la
diversitat de l’aula.

D’una banda, al model A, al final de llegir el temari, els alumnes fan exercicis sobre
aquest, realitzant a final del tema un examen avaluador. D’aquesta manera,
l’aprenentatge que s’afavoreix és el memorístic i superficial mancat de significat i
descontextualitzat per als infants.
En canvi, al model B, la mestra els motiva i els estimula perquè siguin ells els qui es
marquin uns objectius, facin un registre dels seus progressos, una autoavaluació i
propostes de millora, etc. i al final debaten sobre les conclusions extretes de les
investigacions realitzades. D’aquesta manera, s’afavoreix un aprenentatge profund,
significatiu i es fomenta una actitud democràtica, essent un altre cop, protagonistes del
seu aprenentatge.

El currículum, el calendari i la programació és un altre aspecte que es treballa de manera

diferent als models A i B. D’una banda, al model A, aquests són tancats i rígids, amb la
qual cosa no existeix possibilitat de canvi. Mentre que, d’altra banda, al model B,
aquests són oberts i tenen possibilitat de canvi i de modificació de la pràctica educativa
segons les necessitats que cada alumne presenti en el seu procés d’aprenentatge per tal
d’adequar-s’hi i respectar els ritmes d’aprenentatges de cada infant.

A més a més, al model A si un nen no entén el tema o el text, ha de tornar a repetir el

mateix procés a casa seva (llegir-lo i fer els mateixos exercicis), mentre que al model B,
si un nen no sap o no entén algun contingut, pot demanar ajuda a la mestra o als seus
companys a l’hora de classe.

Un aspecte també important és la concepció que es té de l’errada/equivocació als

diferents models. Al model A, les errades són vistes negativament i són motiu de
penalització i sanció, mentre que al model B, les errades són viscudes com un element
positiu i una font d’aprenentatge del nen.

Per finalitzar, voldríem fer menció a la imatge que tenen els diferents models de
professorat en vers el concepte d’igualtat. D’una banda, el model A, entén la igualtat
com el fet que tots són iguals i per aquest motiu han d’estudiar el mateix, al mateix
temps i de la mateixa manera. D’altra banda, la professora del mode B entén la igualtat
com que tots han de tenir les mateixes oportunitats d’aprendre, encara que sigui amb
ritmes, recursos i continguts diferents; el punt de partida vindrà marcat pels interessos
de l’infant, els seus coneixements, les seves capacitats, etc. i el punt d’arribada serà
diferent per cadascun segons les seves possibilitats. No tothom arribarà al mateix punt
perquè tothom és diferent i la igualtat consisteix precisament en respectar el temps de
cadascun.
A mode de conclusió, podem dir que els models de professorat esbossat anteriorment
són alguns exemples del tipus de pedagogia que podem trobar als nostres centres
docents avui dia. És per això que, una vegada analitzats, volem destacar la importància
que li atorguem al fet que un professor segueixi una línia de pedagogia educativa
inclusiva, tal i com demostra la professora del model A.

Nosaltres, com a futures mestre, optem pel model de pedagogia que empra la professora
del model B, ja que aquesta té en compte les diferents necessitats educatives que
presenta cada nen. A més a més, creiem que hem de tenir molt present que TOTS i
cadascun dels nens que trobarem a la nostra aula seran diferents. És per això, que seria
adient trencar ja amb la concepció tradicional de que el nen amb necessitats especial és
aquell que té alguna deficiència o minusvalidesa. Ans al contrari, tots els nens tenen
necessitats especials ja sigui per excés o per defecte, amb la qual cosa el mestre haurà
d’adaptar-se a cadascun d’ells per tal de donar resposta als diferents ritmes
d’aprenentatge de l’aula. A més a més, també hem de prendre consciència de la
importància de l’elaboració d’un currículum flexible que pugi adaptar-se a tothom.

En definitiva, al igual que la professora de model B, creiem que la igualtat radica en

pensar que tots els nens són diferents i per això hem de brindar la possibilitat i
oportunitat de que tots puguin aprendre, ja que tots tenen el mateix dret. Per tant, la
igualtat consistirà precisament en respectar els diferents ritme d’aprenentatge.