ANÀLISI DE LES FITXES A

L’EDUCACIÓ INFANTIL

Marta Cabrera Vega.

Sònia Cardona Ferrer.
Nieves Tobaruela Mendoza.
2n GEDI (UIB Eivissa).
10/12/2010.

1
 Índex

1. Introducció:.............................................................................. Pàg. 3

2. Valoració i anàlisi de materials:............................................. Pàg. 4

3. Alternativa metodològica:....................................................... Pàg. 7

4. Autors presents al projecte:.................................................. Pàg. 23

5. Reflexió final:......................................................................... Pàg. 24

6. Bibliografia:............................................................................ Pàg. 27

2
 1. INTRODUCCIÓ

En primer lloc, cal destacar que aquest treball titulat “Anàlisi de les fitxes a educació
infantil” elaborat per a la l’assignatura de Psicologia de l’Educació, consisteix en
analitzar un material didàctic dirigit a nens del segon cicle d’Educació Infantil, que ha
estat cedit per la professora Sebastiana Vadell. Aquest material es compon de dues
fitxes que tenen com a temàtica “Els mitjans de comunicació”.

Al llarg d’aquest treball, exposarem de manera argumentada perquè creiem nosaltres

que hem de dir NO a la utilització de les fitxes com a material didàctic i pedagògic
durant el procés d’ensenyament-aprenentatge dels infants, i quina metodologia seria
l’ideal per dur a terme com a alternativa a aquesta. Avançarem dient que el treball per
projectes és l’eina per excel·lència actualment existent, ja que com veurem al llarg del
nostre treball, aquesta permet treballar amb l’infant de manera que sigui aquest el
subjecte actiu del seu propi aprenentatge, permet partir dels coneixements previs que té
l’infant així com dels seus interessos, i permet un aprenentatge més profund i
significatiu, entre d’altres.

Per tant, podem dir que aquest treball el dividirem en dos punts essencials: el primer,
consisteix en valorar i analitzar el material cedit per la professora, és a dir, les fitxes.
Aquest punt el tractarem a partir de les preguntes que a nosaltres mateixes ens ha
suscitat al veure el material; i el segon, consisteix en proposar una alternativa
metodològica per treballar el tema proposat a les fitxes, és a dir, els mitjans de
comunicació d’una manera més adient amb el tipus d’imatge que tenim de l’infant.

Finalment, cal mencionar que el nostre treball consta d’una conclusió final sorgida fruit
de la reflexió conjunta de tot el grup on explicarem més en profunditat les avantatges i
inconvenients a l’hora de treballar d’un mode o de l’altre.

3
 2. VALORACIÓ I ANÀLISI DEL MATERIAL

1. Són adequats aquests materials per fer-los servir a l’escola actual del s.XXI? I
si és així, perquè les continuem emprant?

En primer lloc, creiem que aquests materials no són adequats per fer-los servir avui
dia com a material pedagògic a les escoles, i molt menys amb nens d’infantil. Per
una banda, els dibuixos són d’èpoques anteriors ja que la ràdio, per exemple, és de
casset, la televisió és regula amb una roda etc. A més a més, creiem que a
l’actualitat, fer servir aquestes fitxes no motiven i manquen de significat als infants
de manera que pot provocar que no senti interès per l’aprenentatge. Per altra banda,
mentre que es podrien utilitzar fàcilment objectes reals, a aquestes fitxes es fan
servir dibuixos estereotipats que no corresponen amb la realitat. Posem per cas la
ràdio que és més gran que la televisió.

Nosaltres creiem que encara es continua utilitzant a les escoles aquest tipus de
material perquè és més fàcil fer servir aquest mètode que no pas deixar als infants
que manipulin, experimentin i investiguin amb materials reals, podent aplicar els
diferents sentits per tal de conèixer aquest element. És per aquest motiu, que creiem
que encara es segueix emprant aquest mètode a les escoles.

No obstant això, nosaltres tractarem d’evidenciar perquè creiem que aquesta no és la

millor manera de treballar amb els infants per tal que consoliden de manera més
profunda i significativa els conceptes tractats durant el seu procés d’ensenyament-
aprenentatge.

4
2. El material ofert conté una sèries d’activitats per treballar diversos continguts.
Per realitzar aquestes ens ofereix una sèrie de directrius. Són clares aquestes
directrius o creen confusions?

Segons la nostra opinió, les directrius que ens donen les activitats, no són gens
clares i creen confusions, ja que per exemple a l’activitat de mesurar amb les mans
la televisió i la ràdio, quan llegeixes les directrius, et sorgeixen moltes preguntes
sobre les diferents maneres en que es pot realitzar i que no deixa clar (per exemple,
pots mesurar de dalt a baix, d’esquerra a dreta, en diagonal, amb la punta dels dits,
amb la mà tota oberta o amb la mà tancada, la mà cap amunt o de costat,...).

A més a més, creiem que aquestes activitats són massa directives i que no deixen
cabuda a la pròpia producció i creativitat del nen. Per últim cal destacar que creiem
que les mesures que demanen a les activitats no són convencionals ni estàndards, ja
que com tots sabem hi ha diferents mides segons la grandària de la mà dels nens.

3. Garanteixen les activitats proposades un bon aprenentatge?

Després d’analitzar les activitats proposades en les fitxes creiem que aquestes no
garanteixen cap tipus aprenentatge significatiu, ja que per una banda les activitats,
com hem dit abans, no són clares; i per altra banda, per fer les activitats no es
requereix un gran esforç cognitiu ni la comprensió de les activitats. A més a més, cal
destacar que el material és molt escàs, ja que no permet que el nen manipuli,
experimenti, investigui, ni explori perquè no és palpable (aspecte que considerem
clau en qualsevol tipus de procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, podem dir
que les activitats són massa guiades (encara que ja hem dit que aquesta guia és
difusa i poc clara), mecàniques (no requereix pensar) i simples.

5
4. Amb aquest material, es poden assolir els objectius plantejats a les fitxes? Si no
és així, com el compliries?

Com ja hem dit anteriorment, creiem que amb aquest material no es poden complir
els objectius que es plantegen a les fitxes perquè les activitats no estan preparades
per assolir-los. Per tant, són objectius que estèticament parlant queden molt bé però
que al cap i a la fi l’infant no podrà assolir.

Un dels objectius és el desenvolupament del pensament lògic, el qual creiem que no

s’assoleix perquè és un material d’una sola dimensió i no permet la manipulació
amb ell, amb la qual cosa no es presenta cap tipus repte cognitiu per a l’infant.

Un altre objectiu és el desenvolupament de les habilitats manuals, objectiu que

tampoc s’assoleix perquè el que han de fer és punxar uns punts ja establerts amb un
punxó. Nosaltres creiem que aquesta activitat no et permet desenvolupar al màxim
les habilitats motrius fines perquè no té una durada prou llarga per potenciar
aquestes i l’activitat en sí no proporciona cap benefici. Per tant és una activitat pobre
que no garanteix l’assoliment de l’objectiu que proposa.

Iniciar en l’experiència de la mesura és un dels altres objectius que tampoc

s’assoleixen per diverses raons: per una banda, no es sap com s’ha de mesurar i, per
altra, seguint l’indicació de l’activitat, no serà una mesura estàndard ja que segons la
grandària de la ma del nen que mesuri, el dibuix pot tenir diferents mesures.

El darrer objectiu és conèixer els diferents mitjans de comunicació que tampoc

s’aconsegueix ja que només presenta tres objectes, dos dels quals estan repetits, i
que són dos televisors i una ràdio. A més a més, aquests no es corresponen
estèticament parlant amb l’època en que vivim, amb la qual cosa no s’ajusten a la
realitat.

Finalment, a continuació exposarem la nostra proposta de treball que tindrà com a

temàtica la plantejada a les fitxes “els mitjans de comunicació”. D’aquesta manera,
evidenciarem la gran quantitat d’objectius que es poden assolir i d’àmbits que es
poden treballar seguint aquesta alternativa metodològica: el treball per projectes.

6
 3. ALTERNATIVA METODOLÒGICA

Degut a tot l’exposat anteriorment, creiem que la utilització de les fitxes com a eina
pedagògica durant el procés d’ensenyament-aprenentatge del segon cicle d’educació
infantil no resulta adient per a una adquisició profunda i significativa (Ausubel) dels
coneixements, ja que el nen no pot crear cap tipus d’aprenentatge comprensiu i li mostra
una imatge distorsionada i que no s’ajusta a la realitat.

És per això, que pensem que el model més adequat en concordança amb la imatge
d’infant que tenim (autònom, capaç, creatiu, potent, curiós, actiu) consisteix en
l’estructuració dels coneixements partint dels seus interessos de manera que aquests
s’adquireixin a través de la manipulació, investigació i experimentació per part del nen,
de forma que puguin crear i desenvolupar el seu propi aprenentatge de forma activa i
cohesionada. Aquest últim aspecte és força important, ja que hem de plantejar les
activitats que integrin el nostre projecte de manera que es creen aprenentatges sòlids i
que no es quedin únicament en allò superficial.

El material didàctic a substituir planteja una sèrie d’objectius els quals es pretenen
assolir a través d’unes activitats presentades de manera aïllada i que resulten poc
significatives per als nens. A més a més, creiem que aquestes activitats són poc
motivadores i no provoquen ni susciten en el nen l’interès necessari per a realitzar-les.
Els objectius que es plantegen són els següents:

- Conèixer els diferents mitjans de comunicació.

- Desenvolupar l’habilitat manual.
- Desenvolupar el pensament lògic.
- Iniciar experiències de mesures.

A continuació presentem la nostra alternativa metodològica a les fitxes que anirà

dirigida a un grup d’infantil de 21 infants de 5 anys.

7
 PROJECTE: ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

 PRIMERA SESSIÓ

Cal destacar que, per iniciar qualsevol tipus de projecte tindrem en compte els interessos
dels infants per tal de determinar la temàtica que treballarem i les activitats que
realitzarem en aquest (Montessori, Dewey, Bruner). Per tal de triar-la, es reunirà tot el
grup-classe en l’assemblea on realitzarem un debat sobre les temàtiques que en aquell
moment els interessaria treballar o conèixer als infants. D’aquesta manera, els infants
podran argumentar, debatre, exposar les pròpies idees, conversar, dialogar, intercanviar
diferents opinions i punts de vista (Montessori). Després d’aquest moment d’intercanvi
d’idees i de reflexió grupal es realitzarà una votació democràtica en la qual la mestra
farà de mediadora. D’aquesta manera, es realitzarà el projecte sobre la temàtica
escollida per majoria. En aquest cas, suposarem que la temàtica sorgida ha estat els
mitjans de comunicació.

Una vegada elegit el tema continuarem asseguts en rotllana de forma que tots ens
puguem veure les cares per tal d’afavorir una comunicació activa i directa. D’aquesta
manera, parlarem sobre què coneixen els infants dels mitjans de comunicació per tal de
partir dels seus coneixements previs (Ausubel, Vygotski), què volen saber d’ells, quins
tipus hi ha, i totes aquelles qüestions que sorgeixen dels seus comentaris. Per tal que els
infants construeixin, modifiquin i ampliïn els propis coneixements sobre aquest terme
tan allunyat aparentment per a ells (els mitjans de comunicació), dividirem la classe en
tres grups de set infants tenint en compte que a cada grup hi hagi alguns nens que
sàpiguen llegir (Bandura, aprenentatge per observació). D’aquesta manera, proposarem
als infants que cerquin a Internet i als diferents diccionaris que els facilitarem, aquest
terme. Finalment, posarem en comú totes les definicions i tractarem de fer-ne una
construïda de manera conjunta (Piaget, Bandura)

8
Objectius que s’acompleixen durant la sessió:

- Desenvolupament de les habilitats lingüístiques.

- Desenvolupament de l’escolta activa i del respecte cap als companys.
- Aprendre a tolerar les frustracions (les propostes d’alguns nens no seguiran cap
endavant).
- Desenvolupar les capacitats d’elecció, triar i posar-se d’acord amb un tema.
- Aprendre a buscar informació de diverses fonts.
- Aprendre a treballar en grup.
- Treballar la lecto-escriptura.
- Treballar la responsabilitat (dur la nota als pares).
- Exercitació dels vincles i del companyerisme.
- Conèixer els diferents mitjans de comunicació.

 SEGONA SESSIÓ:

A la segona sessió, ens asseurem en rotllana per tal de reprendre el tema tractat al dia
anterior (Ausubel, Vygotski). D’aquesta manera, recordarem la definició que vam fer
conjuntament sobre què són els mitjans de comunicació i els nens podran parlar,
comentar, donar la seva opinió, contar experiència vivencials personals, etc. A
continuació, presentarem els materials que els infants hagin portat de casa i els
comentaríem entre tots (cal destacar que la mestra també portarà materials per
completar la recerca) (Escoles Waldorf).

Una vegada tractat això, els proposaríem fer un mural sobre la temàtica que anem a
treballar. Aquest mural, constaria d’un títol “els mitjans de comunicació” i una breu
definició que prèviament hem elaborat tots junts. A més a més, cal destacar que aquest
mural el dividiríem en dues parts. La part de l’esquerra es presentaria baix el títol d’on
partim o què sabem, on els nens farien dibuixos i retalls sobre els coneixements previs
que tenen del tema, i la part de l’esquerra es presentaria baix el títol a on volem arribar o
que hem après, on els nens farien dibuixos de tot allò que han aprés.

9
Aquesta activitat, es proposaria amb la idea de plasmar els coneixements dels que
parteixen els nens i a quins altres han arribat per tal poder comentar-lo al final del
projecte a l’assemblea.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Breu definició conjunta
QUÈ SABEM? QUÈ HEM APRÉS?

Dibuixos
dels infants

Retalls,
revistes…

Objectius que s’acompleixen durant la sessió:

- Aproximar a la lecto-escriptura.
- Desenvolupar les habilitats lingüístiques.
- Aplicar allò aprés a classe per buscar material en casa.
- Desenvolupar les habilitats motrius fines.
- Aprendre a treballar en grup.
- Reforçar vincles.
- Treballar la memòria.

10
 TERCERA SESSIÓ:

A aquesta tercera sessió, proposarem als infants fer una activitat plàstica i artística molt
divertida on podran desenvolupar les seves habilitats motrius fines. Aquesta consisteix
en fer un televisor amb materials reciclats. D’aquesta manera, els nens treballaran un
altre mitjà de comunicació molt potent avui dia com és la televisió, de manera que els
nens podran manipular i treballar manualment.

Per fer aquesta proposta utilitzarem els dibuixos realitzats a la sisena sessió que la
mestra haurà escanejat i imprès prèviament, per tal que els nens no hagin de tornar a fer-
los. Els materials necessari per fer el nostre televisor són els següents:

- Dos rotllos de cartó de cuina.

- Un caixa de cereals.
- Pegament.
- Tisores.
- Retoladors.
- zel.
- Folis.
- Taps d’ampolla
- Paper de cel·lofana.
- Paper de plata.
- Cúter (que només farà servir la mestra).

Les passes que s’han de seguir per fer el televisor són les següents: En primer lloc,
agafem la caixa de galetes retallem am el cúter una de les cares deixant de marge tres
dits pels costats, per dalt i per baix; En segon lloc, aferrem amb zel els nostres dibuixos
un seguit de l’altre segon el fil narratiu de la història; Llavors aferrem cada extrem del
foli a un tub de cartó de paper de cuina; Seguidament, s’aferraran el tubs a cada costant
per dins de la caixa de galetes; Després, s’aferrarà el paper de cel·lofana on havien
retallat al principi a mode de pantalla del televisor; Per últim, decorem el nostre
televisor amb taps d’ampolla com si fos la roda i pintant-lo al gust del creador
(Zinmerman, Bandura).

11
Un exemple visual de com quedaria aquesta activitat és la següent:

Objectius que s’acompleixen durant la sessió:

- Treballar les habilitats motrius fines.

- Treballar l’atenció.
- Treballar el pensament lògico-matemàtic.
- Conèixer diferents materials.

12
 QUARTA SESSIÓ:

En aquesta sessió acudirem a visitar les instal·lacions de diari d’Eivissa (Ausubel,

Dewey), (en el cas que els nens preferissin visitar les instal·lacions on es fan les
transmissions radiofòniques, canviaríem el nostre destí, ja que les activitats que es
realitzen al projecte estan basades en els interessos dels infants, tal i com ja hem dit
abans). Així doncs ens desplaçarem fins al diari d’Eivissa on ens explicaran que és un
diari, en que consisteix, que hi escriuen, perquè els interessa tant als grans... a més a
més ens mostraran on escriuen els periodistes, les màquines que fan els diaris... en
general, el funcionament intern d’aquest. Quan arribem a classe, per una banda, ens
asseurem tots a l’assemblea i dialogarem sobre que ens ha paregut la visita, si ens ha
agradat, que hem descobert, entre d’altes aspectes. Per altra banda, amb la finalitat de
recordar la visita que hem fet i recrear tot el que hem pogut observar i tot el que
vulguin, organitzarem a l’aula de el racó de la impremta i dels periodistes en els quals
els nens podran recrear simbòlicament la vida en el recinte del Diari d’Eivissa
(Bandura).

Objectius que s’acompleixen durant la sessió:

- Veure la fabricació d’un mitjà de comunicació

- Desenvolupar les habilitats lingüístiques
- Reforçar vincles afectius
- Desenvolupar les habilitats motrius fines i gruixudes
- Treballar la memòria i l’atenció

13
 CINQUENA SESSIÓ:

Durant aquesta quinta sessió del nostre projecte, proposarem als nens fer una obra de
teatre. D’aquesta manera treballarem una altre mitjà de comunicació que ells mateixos
podran viure en primera persona (Dewey – aprenentatge per descobriment-, Ausubel –
aprenentatge significatiu).

Per tal de realitzar aquesta proposta, dividirem al grup-classe en 4 grups (3 grups de 5

persones i 1 grup de 6 persones). D’aquesta manera, cada grup haurà d’inventar una
historieta sobre la temàtica que vulgui i amb els personatges que creguin oportuns. Cal
destacar que, per una banda, es dona per suposat que en cursos anteriors els nens han
treballat amb contes, que la mestra els ha contat històries i que saben seguir un fil
(plantejament, nus i desenllaç), i d’altra banda, que en tot moment la mestra els ajudarà i
guiarà en les seves invencions si no se’ls ocorre què poden fer.

Per tant, durant aquesta sessió en primer lloc es faran els grup, en segon lloc inventaran
una història, historieta o conte amb els seu argument i personatges, i en tercer lloc, els
nens pensaran quin personatge voldran representar cadascun i quins materials
necessitarà per realitzar la seva disfressa (preparació dels personatges). Els materials
(borses d’escombreries, cartons, teles, etc.) els portaran de casa i informarem als pares
per tal que siguin reciclats, el més econòmics possibles i respectuosos amb el medi
ambient.

Objectius que s’acompleixen durant la sessió:

- Desenvolupar les habilitats lingüístiques

- Desenvolupar el treball en grup
- Desenvolupar la creativitat i la imaginació
- Treballar l’ordre de les narracions (plantejament, nus i desenllaç).
- Desenvolupar el pensament lògic
- Desenvolupar la capacitat de recerca
- Treballar l’atenció i la memòria.
- Desenvolupar les habilitats motrius gruixudes en l’obra de teatre.

14
 SISENA I SETENA SESSIÓ:

Una vegada que els infants per grups ja han inventat les seves històries, han decidit els
personatges i la seva indumentària, es començarà l’elaboració de la vestimenta. Els nens
hauran portat de ca seva les teles, les bosses per brossa de diferents colors (verd, blau,
negre, vermell...) les capses de cartró, fulles dels arbres, llana, cartolines, les teles i
alguns objectes característics de cada personatge que ja tinguessin a ca seva i vulguin
dur com per exemple alguna corona, cabell artificial... (Escoles Waldorf)

Amb la finalitat de fer partícips als pares, convidarem que acudeixin a la sessió a alguns
pares, aproximadament dos o tres per tal que ens ajudin amb els materials més
perillosos tal i com els cuters, les grapes... Per tallar les teles per la vestimenta, els
cartons, les cartolines.... a la seva mesura hauran de mesurar-ho, així doncs ho
mesurarem amb pams i amb cintes mètriques de costura. Així doncs, cadascun tindrà la
seva indumentària feta a mesura, la qual s’hauran pres entre ells mateixos, com a
vertaders modistes, encara que també els proposarem alternatives per mesurar a les
cintes mètriques tal i com els pams, els dits, peus... i després ens tocarà sumar distintes
mesures per tallar els materials adequadament. Finalment, acabada la vestimenta, cada
grup farà el decorat de l’escenari per a la seva obra (Montessori – nen capaç, competent,
potent i autònom, Zinmerman – aprenentatge autorregulat). Aquest es realitzarà amb els
materials que han portat.

Una vegada acabat el vestuari i els decorats es realitzaran alguns assajos de les obres,
per tal que els nens perdin la vergonya i vagin adquirint més seguretat en si mateixos. A
més a més, abans de realitzar l’últim assaig de cada obra, quatre representants de la
classe visitaran les classes veïnes de tres i quatre anys d’infantil a convidar-los per
convidar-los a veure la seva obra al gimnàs. Finalment aniran al gimnàs i representaran
l’obra davant les dues classes d’infantil.

Al final d’aquesta sessió es donarà a tots els pares/ mares/tutors legals una nota
informativa i una autorització per als seus fills per anar a representar l’obra de teatre i
una invitació elaborada pels infants convidant als seus familiars que acudeixin a
veure’ls en la seva actuació.

15
Objectius que s’acompleixen durant la sessió:

- Desenvolupar les habilitats lingüístiques

- Desenvolupar les habilitats motrius fines i gruixudes
- Iniciar en la utilització de les mesures
- Desenvolupar el pensament lògico-matemàtic
- Treballar en equip
- Treballar la imaginació i la creativitat
- Afavorir l’autoestima
- Fer partícips als nens d’un esdeveniment social
- Palpar les emocions
- Ajudar a perdre la vergonya i la timidesa

 VUITENA SESSIÓ:

En aquesta sessió acudirem al centre de Can Ventosa o a l’auditori de Cas Serres a

representar les respectives obres teatrals . El recinte al qual s’acudirà a representar-ho es
determinarà segons el preu, l’horari, la disponibilitat i la proximitat en referència al
centre. A aquesta acudiran tots els pares que gràcies a la seva jornada laboral puguin
acudir i tots els familiars que vulguin.

Així doncs, acudirem a primera hora del dia i un guia ens mostrarà i ens explicarà les
diferents estances d’un teatre, la seva funció i la màgia que té anar al teatre. Després
d’aquesta petita visita ens instal·larem en els camerinos i es caracteritzarem dels
personatges que hauran de representar (Dewey – aprenentatge per descobriment). Una
vegada estiguen tots vestits passarem a decorar l’escenari per a la primera funció.

Entre funció i funció es canviaran els decorats de l’escenari amb l’ajuda de tot el grup
d’infants, ja que encara que no sigui la seva obra, s’ha de col·laborar i ajudar als
companys. De manera que entre obra i obra hi haurà un petit descans mentre preparem
l’escenari per a la següent.Com les obres es realitzaran en grups, la resta d’infants que
en aquell moment no actuen, s’asseuran a les primeres files i observaran l’actuació dels
seus companys i aplaudiran al final d’aquesta.

16
Durant la representació de la obra hi haurà dues docents, la mestre tutora estarà situada
a l’escenari, dins les cortines, de manera que els espectadors no puguin veure-la.
Mentrestant, l’altra mestra estarà asseguda amb la resta d’infants a les primeres files i
gravarà les representacions.

Finalment, cal destacar que la mestra penjarà la gravació de vídeo de les diferents
representacions teatrals al bloc de la classe per tal de documentar i que tothom pugui
veure el tipus d’activitats que fan els nostres infants. Això ens servirà per a la proposta
de la següent sessió.

Objectius que s’acompleixen durant la sessió:

- Desenvolupar les habilitats lingüístiques i la comunicació

- Desenvolupar les habilitats motrius fines i gruixudes
- Iniciar en un altre mitjà de comunicació
- Treballar en grup treballar la col·laboració
- Afavorir l’autoestima
- Reforçar l’autonomia
- Perdre la vergonya
- Iniciar en l’ús de les TIC
- Treballar la memòria
- Iniciació en el vocabulari de la temàtica.

 NOVENA SESSIÓ:

A la novena sessió, continuarem amb les nostres propostes del projecte dels mitjans de
comunicació veient a l’ordinador de classe, a través d’Internet, el vídeo de les obres de
teatre que la mestra va penjar anteriorment al bloc de la classe.

A continuació, seguirem la classe fent una assemblea amb la qual cosa ens asseurem en
forma de rotllana i parlarem sobre l’experiència de la sessió anterior en la que els nens
van representar la seva obra de teatre al l’auditori de Cas Serres/Can Ventosa. D’aquesta
manera, els nens podran verbalitzar totes les emocions i sensacions viscudes durant la
representació escènica com ara pors, angoixes, il·lusió, ganes, vergonya etc (Bowlby).

17
També els demanarem les seves impressions si els ha agradat l’experiència, si la
repetirien o no i què els pareix el teatre com a mitjà de comunicació, entre d’altres.

Finalment, proposarem als nens fer uns dibuixos sobre les seves obres de teatre, ja sigui
la pròpia o la d’un altre grup. Això ens servirà perquè llavors la mestra enquadernarà el
grapat d’històries en format de llibre o conte. D’aquesta manera, els nens hauran creat
un altre mitjà de comunicació com són els llibres a partir de les històries que ells
mateixos han inventat, tal i com van poder veure a l’excursió que van realitzar al Diari.
D’aquesta manera, relacionem totes les activitats per tal de donar-li major
significativitat (Ausubel). A més a més, cal mencionar que aquest llibre realitzat de
manera conjunta formarà part de la col·lecció de llibres presents a la nostra biblioteca de
l’aula per tal que tots els infants el puguin veure quan vulguin.

Un exemple visual de com quedaria aquest llibre seria el següent:

Objectius que s’acompleixen durant la sessió:

- Aprofundir en el coneixement i l’execució dels diferents mitjans de comunicació.

- Treballar la lecto-escriptura.
- Treballar la capacitat d’atenció i la memòria.
- Introduir les TIC.
- Desenvolupar l’aspecte emocional i afectiu, verbalitzar les emocions.
- Reflexionar sobre allò que han aprés i com s’han sentit.
- Desenvolupar les habilitats motrius fines.

18
 DESENA SESSIÓ:

A la darrera sessió, finalitzarem el mural que vam començar al principi de la nostra

proposta de projecte (Piaget –equilibri-desequilibri-equilibri, Ausubel –coneixements
previs). Per tal, els nens es disposaran a omplir la part dreta del nostre mural que apareix
baix el títol què hem après?. D’aquesta manera, els nens faran els seus dibuixos sobre
tot allò que han vist i que han après al llarg d’aquest recorregut per tal de comparar i
evidenciar els coneixements que han assolit (Vygotsky).

Per últim, ens asseurem a la rotllana per tal de posar en comú i verbalitzar entre tot els
grup-classe tots els coneixements que hem adquirit. D’aquesta manera debatrem,
parlarem, reflexionarem, dialogarem i tornarem a reprendre la definició que vam fer als
inicis sobre què són els mitjans de comunicació per veure si en modificaríem o
ampliaríem algun aspecte, així com la riquesa, la significativitat i la profunditat dels
coneixements que han assolit els infants durant el procés d’ensenyament-aprenentatge
d’aquest projecte (Ausubel). D’aquesta manera reforçarem al nens en la consolidació
d’aprenentatges més sòlids, interelacionats i significatius.

A més a més, cal destacar que a la nostra aula tindrem el que s’anomenarà una “Carpeta
Viatgera”. Aquesta és una carpeta que té la funció de transportar treballs o objectes que
fan els infants de l’aula a casa o de casa a l’aula. Per tant, en aquest cas ens servirà
perquè cada dia de la setmana un infant es dugui la carpeta viatgera a la seva casa
perquè pugui ensenya-li als seus pares per una banda, el CD de la gravació de les obres
de teatres i, d’altra banda, el llibre de les històries que han fet entre tots i que s’ha
enquadernat posteriorment. A més a més, la família que vulgui fer-se una còpia del CD
per tal de guardar el record, també tindrà l’oportunitat de fer-ho quan el seu fill dugui la
carpeta a casa.

Finalment, una aproximació de com quedaria aquest mural al final del nostre projecte
seria el següent croquis:

19
 ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Breu definició

QUÈ SABEM? QUÈ HEM APRÈS?

Dibuixos
dels nens

Retalls de
revistes…

Objectius que s’acompleixen durant la sessió:

- Treballar les habilitats motrius fines

- Treballar l’atenció i la memòria
- Reflexionar sobre allò que hem aprés
- Treballar les habilitats lingüístiques
- Treballar l’escolta activa i el respecte pel torn de paraula i les opinions dels altres
- Treballar el sentit de la responsabilitat
- Restablir conceptes ja donats
- Treballar l’afectivitat i l’aspecte emocional (llibre)
- Desenvolupar el treball en equip

A continuació, presentarem un quadre-resum amb el cronograma que seguirem per a la

realització del nostre projecte:

20
NOMBRE DE SESSIONS PROPOSTES DEL PROJECTE

Sessió 1 - Assemblea.
- Recerca d’informació.
- *Nota: els nens han de portar materials de casa.
Sessió 2 - Assemblea: comentar i manipular els materials portats de casa.
- Mural: Què sabem?
Sessió 3 - Treball manual. Proposta dels televisors de cartó.
Sessió 4 - Visita al diari o a la ràdio. (segons les possibilitats i els interessos dels
infants).
Sessió 5 - Invenció d’històries per grups.
- Pensar els materials necessaris per als personatges.
- *Nota: els nens han de portar material de casa.

Sessió 6 i 7 - Preparació de les disfresses i dels decorat.

- Assaig les obres de teatre.
- *Nota: informació als pares sobre l’obra de teatre.

Sessió 8 - Representació escènica de l’obra de teatre a l’auditori de Cas Serres/

Can Ventosa.
- Gravació en vídeo de l’obra.
- *Treball de la mestra: penjar el vídeo a Internet

Sessió 9 - Veure el vídeo en Internet.

- Assemblea. Recordatori i comentaris de les experiències viscudes.
- Dibuixos del que han fet.
- *Nota: els nens han de portar material de casa.
- *Treball de la mestra: escanejar els dibuixos i enquadernació de llibre.
Sessió 10 - Assemblea. Comentari sobre les visites i consolidació
d’aprenentatges.
- Mural. Què hem après?
- Carpeta viatgera.

21
Cal destacar que, quan sigui necessari enviarem als pares una nota informativa a través
dels seus fills explicant-los les activitats que es duran a terme al projecte i els materials
necessaris per realitzar-les. Aquesta materials, tractarem que siguin el més econòmics
possibles, respectuosos amb el medi ambient (preferiblement reciclats), multifuncionals,
provocadors i estimuladors de la creativitat. A més a més, abans d’entregar la nota als
infants, els explicarem el contingut d’aquesta de manera que tractin d’explicar-li
personalment als seus pares. D’aquesta manera, contribuirem a que el nen es senti
partícip i prengui consciència de la responsabilitat que comporta donar un encàrrec.

A més a més, hem de destacar que, segons la imgatge d’infant que tenim (ja comentada
anteriorment), creiem fermament en la singularitat dels nens que tindrem a la nostra
aula. Cadascun serà diferent, ja que no hi ha dues persones iguals, i cadascun destacarà
per unes habilitats o altres. És per això, que al nostre projecte volem donar una especial
atenció a la necessitat de respectar els diferents ritmes d’aprenentatge dels nostres
infants. Per tant, no només adaptarem la temàtica tractada als interessos i preferències
dels infants per tal de partir de la seva curiositat, sinó que a més a més, adaptaren les
diferents activitats proposades en cas de tenir algun nen amb Necessitats Educatives
Especials (NEE). D’aquesta manera, podem dir que el nostre, serà un projecte flexible i
obert al canvi per tan d’adaptar-nos als nostre infants. De manera que el nombre de
sessions es podrà acurçar o ampliar segons sigui necessari, així com el temps de durada
de cada sessió.

Finalment, volem fer una petita menció a la importància que li concedim a la relació
entre la família i l’escola. Com ja sabem, aquest són els dos agents principals de
socialització del nen a l’etapa d’Infantil. És per això, que creiem que és fonamental una
bona col·laboració i participació entre ambdós, ja que garantiran un correcte
desenvolupament de l’infant. Per tant, tractarem que les famílies siguin partícips
conjuntament amb l’escola del procés d’ensenyament-aprenentatge dels seus fills
invitant-los a les representacions teatrals d’aquest i convidant-los a col·laborar en
l’aportació dels materials necessari per a les diferents propostes. D’aquesta manera,
afavorirem i fomentarem una relació més estreta i activa, basades en la participació, la
cooperació i l’interès duta a terme per mitjà d’un contacte constant, fluid i regular entre
l’escola i les famílies.

22
 4- AUTORS PRESENTS AL PROJECTE

- Jean Piaget: esquemes de coneixement (adaptació, assimilació i acomodació –

equilibri-desequilibri-equilibri).
- Ausubel: aprenentatge significatiu. Coneixements previs.
- Vigotski: ZDP i aprenentatge social.
- Dewey: aprenentatge per descobriment, principi actiu de l’aprenentatge.
- Bruner: aprenentatge per categorització (projectes de treball/centre d’interès).
- Bolwby: vincle afectiu.
- Bandura: determinisme recíproc (aprenentatge per observació) aprenentatge social.
- Zinmerman: model de desenvolupament acadèmic autorregulat
- Montessori: distribucion de l’educació dels nens en grups de 3 anys, corresponents a
períodess sensibles de desenvolupament, els nens com a essers competents, mobles
de la grandària dels nens, motivació sense límits dels nens petits, materials didàctics
auto-correctius.
- Escoles Waldorf: importància dels materials naturals i reciclats.

23
 5- REFLEXIÓ FINAL

Aquest treball ens ha servit molt a nivell real i per reflexionar sobre quin tipus de
pràctica docent volem realitzar i en conseqüència el tipus de materials i activitats volem
que emprin i realitzin els nostres alumnes. Penso que per ser ben coherents, un altre
aspecte molt destacat, el qual hem de tenir ben clar és la imatge d’infant que tenim, el
tipus d’escola que volem fer i la manera en que volem que els nostres infants aprenguin.

Com a futures mestres estem convençudes que el tipus d’educació que els atorguem serà
decisiu en els nens potenciant així persones passives, submises o ciutadans capaços de
defensar els seus propis interessos i defensar-se de les agressions de la societat. Un
ciutadà participatiu, actiu, crític, sensible i sobretot lliure i capaç de pensar per si
mateix.

Per aquests motius, quan ens van proporcionar el material al qual havíem de trobar-li
una alternativa metodològica (dues fitxes amb tres dibuixos estereotipats i obsolets de
dos televisors i una radio) ens va sorprendre la pobresa d’aquest. Fins i tot ens costava
creure que algun docent poguera emprar-les encara a l’actualitat. Vam iniciar una
reflexió conjunta sobre com volíem ensenyar als nens aquesta temàtica i sobretot com
no volíem fer-ho, aleshores vam veure clar, l’alternativa era treballar-ho en forma de
projecte.

Després de realitzar aquest, per una banda hem pogut contrastar la pobresa de la primera
metodologia i la riquesa dels projectes. D’altra banda, ens hem adonat de l’avorriment i
de la poca significativitat que tindrà treballar amb dibuixos estereotipats sense
grandària, textures, volum.., de la disminució de motivació que això produirà, del rebuig
que a la llarga li generarà l’estudi i l’escola. A més a més, la manca d’aprenentatge per
manipulació i experimentació a aquesta edat tan primerenca li generarà llacunes, de
manera que quan sigui més gran i hagi de tractar amb elements simbòlics tal i com les
matemàtiques apareixeran mancances de comprensió en la majoria dels casos. Un altre
aspecte en el qual aquesta metodologia intervindrà negativament serà en la creativitat,
en la capacitat de pensar per si mateix entre molts altres aspectes negatius.

24
En canvi, si treballem amb els infants de forma constructivista els nens aprendran
experimentant, investigant, divertint-se, sorprenent-se, descobrint, gaudint, modificant
els seus coneixements erronis (ja que partirem dels seus coneixements previs). Cal
destacar que el seu aprenentatge serà significatiu, ja que l’infant l’anirà auto-construint
de manera vivencial i activa, s’implicarà en aquest, estarà motivat i participarà,
reforçarem la seva autoestima i farem que se n’adoni de les grans capacitats que té i del
seu gran potencial. A més a més, s’afavorirà una bona relació amb els pares, ja que a
través dels projectes també tractarem d’involucrar als pares de manera que vegin
l’escola com un lloc proper, amigable, obert i que pretén adaptar-se a les necessitats i
peculiaritats dels seus fills.

Un altres aspecte que hem pogut observar és que a més a més d’aprendre de manera
profunda i estar motivats, els nens realitzen un nombre molt majors d’aprenentatges i
assoleixen un nombre d’objectius molt majors i de forma significativa per ella ja que tal
i com podem veure, el les fitxes a través de 6 activitats aïllades i sense sentit es pretenia
que assolissin 4 objectius, mentre que gràcies al treball per projectes es treballem un
nombre molt major d’objectius, els quals pertanyen als tres tipus: actitudinals,
procedimentals i conceptuals, a més a més de la immersió en temes transversals tal i
com la cura del medi ambient a través del reciclatge i la valoració d’aquest, la igualtat
de sexes, el respecte i la no violència com a solució de conflictes, la participació en la
presa de decisions que afecten al col·lectiu de manera democràtica, entre molts altres
beneficis.

A més a més, aquesta manera de treballar pretén fomentar el treball i el consens grupal
entre els infants, el treballar junts, que cadascun aporti el millor de si mateix al grup i
que s’adonin que tots tenen qualitats en les qual destaquem i que tots poden ajudar-se
entre ells. D’aquesta forma, ens adaptem a tots els nivells maduratius, als seus ritmes
d’aprenentatge, de manera que tots es sentin capaços i reforcem la seva autoestima.

25
Per finalitzar aquesta reflexió volem destacar que el millor antídot contra la pedagogia
tradicionalista, rígida i selectiva dels docents és la conscienciació, la formació
permanent, la reflexió i l’autocrítica, ja que el major enemic de la pedagogia innovadora
és la ignorància i la “comoditat” de la rutina en la qual s’instal·len un gran nombre de
docents. Mai hem d’oblidar que tal i com la societat canvia constantment, els docents i
la nostra pràctica ha d’adaptar-se hi, per tal de donar resposta a les necessitats que els
sorgiran als futurs ciutadans en aquesta incerta societat de la informació i del canvi.

26
 6- BIBLIOGRAFIA

Part de la informació extreta per a la realització d’aquest treball, han estat les següents
pàgines web:

- http://www.youtube.com/watch?v=o6s0GU5Idt4&feature=related
- http://es.wikipedia.org/wiki/Medio_de_comunicaci%C3%B3n
- Diccionari escolar de la Real Academia Española (RAE).
- Material didàctic de l’assignatura de Psicologia de l’Educació del segon curs de
GEDI a la UIB, seu Eivissa del curs academic 2010-2011.
- http://www.eeilosgorriones.es/material/proyectos.pdf

La imatge de la portada ha estat treta de la pàgina següent:

- http://www.elpatinete.com/fichas/vocales/43.jpg

Cal destacar, que la resta d’imatges presents al treball com ara el quadern del diari i la
televisió de cartró, són propietat de les integrants del grup (Nieves Tobaruela, Sònia
Cardona i Marta Cabrera).

27