Marc Jiménez Puig

EN QUINA SOCIETAT VIVIM?

Actualment, vivim en una societat capitalista, una societat que es fonamenta en el mercat, i
que per tant, també la podem anomenar com a economia de mercat. Alguns també parlen
de la societat actual com una societat liberal o més ben dit neoliberal, on es propugna la
mínima intervenció d’organismes estatals sobre l’economia i la política. L’economia es
regeix per la llei de l’oferta i la demanda i l’objectiu principal de la mateixa, és d’allò més
simple, l’optimització màxima de beneficis a partir de la reducció de despeses i
l’incrementació dels ingressos. Aquest afany de maximitzar els beneficis de les empreses
sigui com sigui la manera en la qual obtinguis els mateixos, fa que es cometin greus
barbaritats tant a població civil, com a diferents territoris, a nivell mundial.

En definitiva però, la societat d’avui en dia, no és molt diferent a la de fa milers d’anys. Les
jerarquies continuen existint, encara que no vinguin marcades pel naixement com fa 2000
anys enrere, no deixem de formar part d’una societat piramidal, una societat de classes o
jerarquitzada on les classes socials venen determinades per la riquesa material. A dalt de
tot de la piràmide hi trobem els grans empresaris o capitalistes, on destaquen els
comerciants de primeres matèries, i la seva magnitud de poder es pot comparar
perfectament amb la d’un rei a l’edat medieval o amb la d’un emperador a la societat antiga.
El seu únic i principal objectiu com a capitalistes, es l’afany de guanyar capital(diners). Ara
bé, el com s’aconsegueixin aquests diners, no té cap mena d’importància per ells. Quan en
el text que trobem al moodle llegim que en el món antic tenir esclaus era d'allò més normal, i
de fet, l'esclavisme esdevenia un dels veritables motors econòmics d’aquella societat, ens
posem les mans el cap preguntant-nos com pot ser posible. Si vertaderament ens parem a
pensar quin és el motor històric de la societat actual, no ens allunyem pas del que passava
a la societat antiga. Un dels milions d’exemples d’explotació que podem trobar actualment,
és el cas de les mines de coltan, una preciada primera matèria que es troba en la seva
major part a la República Democràtica del Congo, on els treballadors congolesos es veuen
forçats a utilitzar tècniques que danyen la seva salut, posen en risc la seva vida i
contaminen el medi ambient, a canvi d’una miseria que no els dóna ni per alimentar un dia a
la seva família. Ara bé, a aquesta pobre gent, ja no se’ls anomena esclaus, ara són
treballadors. Treballadors que venen les seves hores de treball a un empresari que les
compra. Les compra al Congo, perquè sap que se'n pot lucrar més i en pot treure més
benefici ja que les despeses destinades als salaris dels treballadors són una autèntica
miseria. Aquest fenòmen és conegut com a deslocalització i el seu objectiu com he dit
anteriorment, és reduir costos a base d’aprofitar-se dels buits legals dels països del tercer
món, per obtenir mà d’obra barata i també sobornar o presionar els seus governs per poder
saltar-se lleis. Així, és com els més grans empresaris, controlen no només un estat com els
antics reis o emperadors, sinó controlen el món i apreten i influeixen en decisions polítiques
que afavoreixen els seus interessos. És a dir, en cert sentit, estan per sobre de la llei. Per
sort, en la societat actual, a banda d’aquests inmensos empresaris, tothom en certa manera,
és igual davant la llei, no com amb la societat feudal de fa centenars d’anys on les
diferències en riquesa, els seus drets i condicions davant la llei eren abismals.
Més avall de la piràmide ens trobem amb les classes mitjes. En aquest apartat destaquem
els petits empresaris i professionals liberals o autònoms. Aquests petits empresaris se
situen en aquesta posició de la piràmide, perquè són propietaris de mitjans de producció,
(fàbriques, màquines, energia…) i perquè també són els mateixos que compren als
treballadors les seves hores de treball. Uns treballadors o assalariats que venen les seves
hores a canvi d’un salari i que se situen a baix de tot de la columna, representan la gran
majoria de la població actual. El treballador és propietari de la seva mateixa força de treball
(habilitat, hores, experiència…).

En una societat capitalista com l’actual, es pot viure sense propietat privada? La resposta és
evident, clarament, no. Un individu té per dret la possessió exclusiva i única del dret que
adquireix, ja que a partir de capital, decideix comprar, vendre, invertir en un producte, casa,
taller, fàbrica…Per tant té llibertat d’intervenir en el mercat i disposar de qualsevol bé. La
societat actual és regeix en una constant compra i venta ja que l’economia ho permet.
D’aquesta manera es impensable que treballant per un sou a fi de mes, no tinguis dret a
disposar d’una casa per viure, un cotxe, un parking… Una societat sense propietat privada
podria dur-se a terme si canviem el model capitalista actual per un model per exemple de
caire comunista, cosa gairebé impensable actualment.

Basant-nos en la definició, quan ens preguntem perquè actualment hi ha poca feina, és tan
fàcil com dir que la oferta de treball per part dels treballadors es menor a la demanda per
part de les empreses. Però a que es deu aquesta baixa demanda per part de les empreses?
Depèn de molts factors, però aquests són alguns dels més importants: per les noves
tecnologies, per la baixa qualificació de la població, per crisis econòmiques…

Concluint aquest text, m’agradaria portar-lo, a un terreny més personal i donar la meva
opinió sobre alguns dels temes tractats. Jo i els meus pares, formem part del que seria la
classe obrera, per sobre meu trobo a petits empresaris i grans capitalistes, ara bé, sota meu
no trobo un altre col·lectiu, com anteriorment trobàvem esclaus o serfs. Això vol dir que
totes les persones que formen part de la classe obrera gaudeixen dels mateixos drets i
llibertats que jo…? Clarament no, no és així, grans empresaris del primer s’aprofiten de
països en estat de desenvolupament per explotar la seva gent i la seves terres. Tot això em
porta a una qüestió molt més important, és just el sistema actual?, funciona? El sistema
funciona és cert. Desde petit t’han dit que del no res pots crear una empresa i arribar a l'èxit,
estudiant i treballant pots arribar allà on et proposes… Però és cert? Un treballador de
Bangladesh es pot permetre deixar de treballar 16 hores diàries i deixar de donar de menjar
als seus fills durant una setmana?

Cal canviar moltes coses perquè el sistema millori, nosaltres com a privilegiats, hauriem de
ser els primers que l’implusesim. Les grans empreses tenen massa poder i la política hauria
de poder parar els peus a aquestes grans indústries, sinó com deia Marx, el capitalisme
s’acabarà, i com seguim a aquest pas, els rics seran més rics i els pobres, més pobres.