Tema 0 Alexandra Andreea Dondea

1. PRESENTACIÓ. DEFINICIÓ I COMPLEXITAT DEL CONCEPTE TREBALL

El treball és l’acció realitzada per éssers humans que suposa una determinada despesa d’energia,
encaminada cap a alguna finalitat material o immaterial, conscientment desitjada i que té el seu origen
i/o motivació en la insatisfacció, en l’existència d’una privació o d’una necessitat per part de qui ho
realitza.

El treball sorgeix per la necessitat d’aconseguir els recursos necessaris per a la supervivència humana , però
la complexitat del concepte treball pot significar coses diferents en funció del context:

- treball = activitat humana per generar riquesa, bens o serveis, per satisfer necessitats
- treball entès com ocupació (empleo) = activitat remunerada, mercaderia , sotmès a les condicions
del mercat laboral i de la legislació vigent. Recurs escàs.

CARACTERISTIQUES TREBALL

- el treball serveix per definir una persona i és un dels eixos de l’ordre social.
- mitjançant el seu treball, els individus contribueixen al bé comú.
- en la nostra societat, hereva de les transformacions que van donar lloc a una societat burgesa i
capitalista des del segle XVIII, té una valoració suprema.
treball com a

- el treball és un dret humà.

ocupació

- ens permet viure, estabilitat econòmica. Genera riquesa.

- ordena la vida i la societat.
- dona estatus, identitat.
- l’associem a valors positius i no treballar, a valors negatius.
- tanmateix, l’experiència quotidiana del treball sovint es relaciona més amb obligació penosa,
monotonia, etc.
- la pèrdua del treball no suposa només la pèrdua d’ingressos.

Aquest model no és universal. La manera com entenem el treball respon a les característiques pròpies d’un
determinat model de societat (pot canviar en diferents cultures i en diferents moments històrics) :

- a la Grècia i Roma clàssiques, el treball era un concepte oposat a ciutadania o llibertat, era treball
esclau.
- la societat liberal, en canvi, crearà la idea del treball com un dret i el sistema capitalista converteix
el treball en una mercaderia.

Sempre s’ha treballat, però la manera que cada societat té d’entendre el treball és el resultat d’una
construcció social, cultural i històrica (més enllà dels canvis materials, tecnològics i organitzatius que ha
anat experimentant el treball).

- la seva naturalesa, organització, consideració i concepció han variat substancialment durant la

història.
- la societat contemporània és la que identifica el treball amb l’ocupació.
Tema 0 Alexandra Andreea Dondea
CONFUSIONS TERMINOLÒGIQUES PRÒPIES DE LA MODERNITAT:

TREBALL I OCUPACIÓ.

- l’ocupació és una modalitat de treball: remunerat, assalariat, generalment regulat i normalment

amb caràcter productiu.
- el treball domèstic familiar i el voluntariat també són treball, encara que no siguin remunerats.
- assimilar treball a ocupació, fa que el primer concepte perdi sentit global, que el seu valor quedi
difuminat i distorsionat.

TREBALL PRODUCTIU I TREBALL REPRODUCTIU

- és tracta de dos categories socialment construïdes

- Productiu - crea bens i serveis que es poden intercanviar en un mercat. És reconegut socialment i
econòmicament com a treball. Ens dona una recompensa econòmica , drets , identitat ,
reconeixement social
- Reproductiu - es realitza en l’àmbit domèstic, a la llar. Reproducció de la força de treball. Cura de
les persones. No té valoració econòmica (no s’intercanvia en un mercat) i compta amb un escàs
reconeixement social, però és essencial per garantir la reproducció social.

El treball el relacionem amb coses positives , té una valoració positiva que conviu amb una experiència
no tan positiva.

La diferent valoració econòmica i social d’aquests dos models de treball ha tingut conseqüències de
gènere, especialment negatives per a les dones.

2. CIUTADANIA I DRETS – SOCIETAT DE MERCAT

Els estats democràtics del nostre entorn estan formats per ciutadans, individus que pertanyen a una
comunitat política que els hi reconeix drets i els hi dona obligacions.

El MÓN DEL TREBALL (entès com a ocupació), i les lluites socials i polítiques associades al treball, han estat
molt importants per obtenir aquests drets i també per participar, per ser reconeguts com a ciutadans, en les
societats contemporànies occidentals (societats de mercat). El treball ens permet obtenir recursos
econòmics, però també ens permet rebre el reconeixement dels altres i de l’estat.

El concepte de ciutadania i de ciutadà ha variat a través de la història:

- món clàssic - concepte aristocràtic de la ciutadania.

- en l’edat mitjana i l’antic règim - la ciutadania, en tant que categoria política, perd força.
Desapareix la idea de ciutadà i de ciutadania, en benefici de les relacions entre senyor i vassall.
Societat formada per súbdits i senyors.
- ressorgeix a partir de la declaració d’independència dels estats units i de la revolució francesa
(segle XVIII)- la societat està formada per ciutadans.

En el segle XVIII s’inicien les grans revolucions , que continuaran en el segle XIX, que van a donar lloc al món
tal com el coneixem en l'actualitat. És el moment en què naixeran:

- la democràcia moderna (fruit de la revolució política)

- el capitalisme (fruit de la revolució social i econòmica).

La REVOLUCIÓ POLÍTICA (declaració d’Independència dels Estats Units, la Revolució francesa, la

declaració dels drets del ciutadà i les revolucions burgeses posteriors) es convertirà en símbol d'un nou
projecte de vinculació social mitjançant el reconeixement polític del ciutadà.
Tema 0 Alexandra Andreea Dondea
- societats modernes constituïdes per l'associació de tots els ciutadans que composen la nació
(l’estat).
- tots IGUALS, LLIURES i FRATERNS.

Per una altra banda, i en el mateix temps històric, la REVOLUCIÓ SOCIAL I ECONÒMICA (la industrialització i
les relacions socials capitalistes) va donar lloc a una forma de vinculació social molt més prosaica:

- l'associació d'individus que busquen el seu propi INTERÈS, que necessiten a altres i són necessitats
per altres.
- és desenvolupa una ÈTICA DEL TREBALL en la qual el treball és la via normalitzada per participar en
aquesta societat basada en el quid pro quo.
- a través del treball ens mostrem útils als altres, conquistant així el nostre dret a rebre dels altres allò
que necessitem, però del que no podem proveir-nos per nosaltres mateixos.
- el treball ens incorpora a aquesta immensa xarxa d'intercanvis que és la societat moderna. Però no
qualsevol treball, sinó el que hem definit com ocupació.

Així, en les societats contemporànies ens trobarem que les relacions entre els individus i entre aquests i
l’estat es basen en:

- el vincle ciutadà, el vincle dels drets i les responsabilitats desenvolupat entre tots els membres d'una
comunitat política.
- el vincle de les activitats productives, marcat pel treball realitzat per al mercat.

CIUTADANIA

- condició i dret que ostenten les persones que pertanyen a una comunitat política que expressa el vincle
existent entre aquesta i els seus membres.( es realitza a partir de la revolució francesa); ens fa iguals davant
de la llei

- reconeguda per l’estat (tot i que en el nostre cas també existeix una ciutadania europea en tant
que formem part d’un estat membre de la Unió Europea)
- la qualitat de la ciutadania depèn dels drets que contingui i de la quantitat de persones que
reconegui (l’ampliació d’aquests drets ha estat una lluita bàsica en la història contemporània).
- els ciutadans són individus amb drets i deures reconeguts que formen la mateixa comunitat política
, també ens imposa una sèrie d’obligacions

La constitució ens ha donat el dret a treballar i a pagar impostos. Segons la constitució , el treball és un
dret fonamentals. Segons la bíblia , el treball és un càstig. L’Estat es qui defineix els ciutadans .

El mercat – es realitza a partir de la revolució industrial quan hi havia una desigualtat econòmica .

CIUTADÀ - persona que, com a membre d’un estat, té uns drets i uns deures civils i polítics.

El sociòleg britànic Thomas Marshall (1950) explica com s’havia construït la ciutadania a Occident des del
segle XVIII (en realitat ell pensava en Anglaterra fonamentalment). Segons el seu model, la CIUTADANIA és
un CONCEPTE HISTÒRIC, que s’ha anat construint al llarg del temps. L’extensió de la ciutadania suposa una
suma de drets socials, econòmics i polítics, fruit del procés de modernització occidental. Una marxa cap a
la igualtat social. Ho explica a partir de tres factors acumulatius de la ciutadania i els associa a tres grans
moments històrics (amb cronologies variables segons la història pròpia de cada país).

- Factor civil de la ciutadania.

- Factor polític de la ciutadania.
- Factor social de la ciutadania.
Tema 0 Alexandra Andreea Dondea
FACTOR CIVIL DE LA CIUTADANIA

- es realitza sotmetiment als tribunals de justícia independents del poder polític i econòmic
- es desenvolupa entre finals del segle XVIII i primeres dècades del XIX, quan les revolucions burgeses
superen l’Antic Règim.
- suposa el reconeixement de drets civils: llibertats individuals fonamentals referides a la vida, el
desenvolupament integral de les persones, llibertat d’expressió i de pensament, llibertat religiosa,
dret a la propietat, possibilitat de subscriure contractes, dret a la justícia, etc.
- malgrat tot, continua existint l’esclavitud.

FACTOR POLÍTIC DE LA CIUTADANIA

- es realitza al sistema parlamentari

- al llarg del segle XIX i primeres dècades del XX: extensió del liberalisme polític, dels sistemes
representatius i de drets polítics.
- conquesta de drets polítics: bàsicament associats al dret del sufragi, participació democràtica,
elecció i representació en la legitimitat de l’autoritat i del poder polític.
- aquests drets es reconeixen a ritmes diferents a les classes populars, a les dones i als estrangers.

FACTOR SOCIAL DE LA CIUTADANIA

- es desenvolupen en el estat de benestar

- es desenvolupa en el segle XX, especialment després de la II Guerra Mundial, però recull la tradició
de totes les lluites socials i sindicals del segle XIX i de la primera part del XX.
- conquesta de drets socials: desenvolupament de polítiques que garanteixen les aspiracions a una
vida digna i al benestar econòmic i social dels individus; seguretat, accés al treball remunerat i a la
previsió social; reconeixement d’uns estàndards vitals bàsics, segons cada societat, garantits per al
conjunt de la ciutadania.
- implica la intervenció de l’estat per garantir aquests drets a través de serveis socials, seguretat
social, sanitat pública i sistema educatiu públic.

Al llarg de la història, la forma d’atenuar les desigualtats de classe, de gènere o d’altre tipus, estaria
constituïda per l’evolució dels drets i per la creixent incorporació d’un nombre major de ciutadans
(treballadors, dones, estrangers, etc.)

En la mateixa època en què Marshall explica el seu concepte de ciutadania, a les Nacions Unides
s’aprova la Declaració Universal de Drets Humans (1948) - El concepte de drets es remunta a l’inici de la
història moderna, però només després de la II Guerra Mundial els drets humans s’internacionalitzen i es
converteixen en patrimoni de tota la Humanitat.

ESTRUCTURA DE LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS

- Drets de primera generació (individuals). Exigències fonamentals de la persona. Drets polítics i civils.
Llibertat com a eix. Dret a la vida, llibertat d’expressió, etc.
- Drets de segona generació (socials). Igualtat i solidaritat com a eix. Drets socials, econòmics i
culturals. Dret a l’educació, salut, a rebre informació, etc. Drets de prestació.

Indivisibilitat de la Declaració - no és possible garantir els drets de llibertat si no es garanteixen els drets
socials
Tema 0 Alexandra Andreea Dondea
Inclusió d’aquesta carta de drets en les Constitucions aprovades a llarg de la segona meitat del segle XX. El
nombre de drets humans s’ha anat ampliant amb el temps. Ara també es parla de:

- Drets de tercera generació: solidaritat, medi ambient, pau, desenvolupament dels pobles,
autodeterminació.
- Drets de quarta generació associats al desenvolupament de la genètica, de la bioètica, de la
societat de les TIC.
- fins i tot de cinquena i de sisena generació.

El plantejament d’aquest nou concepte de ciutadania en la segona meitat del segle XX (que uneix drets
civils, polítics i socials) parteix de la constatació que hi ha una contradicció de base en els Estats moderns:
CONTRADICCIÓ ENTRE IGUALTAT IDEAL I DESIGUALTAT REAL.

Segons el concepte de ciutadania nascut de la Revolució francesa, l’estat modern és funda en les idees
força d’igualtat i de llibertat.

- Principi d’igualtat dels ciutadans lliures, membres d’una comunitat política (la nació) que delimita
qui gaudeix d’aquesta condició i quins són els requisits per acollir-s’hi.
- Igualtat plantejada com a part constitutiva de la societat liberal i democràtica: un home, un vot;
homes iguals i lliures.

Però l’estat modern format per societats capitalistes de mercat, també es basa en la desigualtat
econòmica i en la dependència que resulta de la subordinació del treball

- El capitalisme suposa una societat dividida en classes irreconciliables.

- Les desigualtats es manifesten de múltiples formes (de gènere, culturals, etc.), que s’entrecreuen
entre elles

LES RELACIONS LABORALS ES MOUEN EN AQUEST CONFLICTE.

El model de Marshall suposa avançar en el concepte d’igualtat (enriquint la ciutadania amb nous drets
socials que redueixin els efectes de la desigualtat econòmica), sense que això vulgui dir qüestionar el
model capitalista ni fer plantejaments socialistes. Marshall planteja el seu model en un context històric molt
concret i marcat per:

- El record dels efectes de la crisi dels anys 30. Ampliació de la intervenció pública per evitar el
patiment de l’atur i dels que es quedaven pel camí, com havia passat després de la I Guerra
Mundial.
- Europa destrossada pels efectes de la II Guerra Mundial i derrota dels nazis.
- Idea del pacte social, i polític, per resoldre els conflictes de manera pacífica. Guerra mai més .
- Guerra freda. Pressió del model comunista
- Descolonització: calia guanyar-se als nous estats independents i oferir-los-hi un model de
desenvolupament

En aquest context, els tres àmbits de la ciutadania dels que parla Marshall tenen que veure amb la
possibilitat de fer conviure:

- Una igualtat política formal amb una desigualtat econòmica i social reals.
- No es qüestiona la desigualtat real
- La intervenció de l’Estat és compatible amb la democràcia liberal i el lliure mercat
Tema 0 Alexandra Andreea Dondea
ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

- Implica un gran pacte social, fruit del consens democràtic.

- Treballadors, empresaris i l’estat estableixen un marc de regulació del capitalisme.
- El pacte permetia conservar el lliure mercat ( qualsevol persona que vol vendre , que ho pugui fer ) i
legitimava la desigualtat.
- Però alhora garantia un ordre social estable en el qual els treballadors gaudien de drets efectius i
l’accés a béns i serveis públics a través de l’Estat del Benestar (redistribuïdor de l’excedent
econòmic) i regulador del mercat laboral.
- Concepció de la ciutadania social, on el treball és l’eix central del sistema de drets individuals i
col·lectius (molts d’ells es poden aconseguir a través del TREBALL).

COM CONVIU AQUEST MODEL AMB LA CRISI SOCIAL, POLÍTICA I ECONÒMICA QUE ES VIU EN ELS DARRERS
ANYS?

3. CANVIS EN LES CONCEPCIONS HISTÒRIQUES DEL TREBALL

El concepte de treball (la manera d’entendre’l i de valorar-lo socialment) no ha estat sempre igual, ha
anat variant amb el pas del temps. Diferents models de societat han explicat de manera diferent el treball.
Com ja hem explicat, nosaltres establim diferències entre treball i ocupació, entre treball productiu i
reproductiu i el discurs oficial associa el treball a valors eminentment positius.

Però això no ha estat sempre així. Abans tots els tipus de treball era treball. No hi havia la classificació de
productiu, reproductiu o d’ocupació .

En les SOCIETATS PRIMITIVES no existien tants matisos en el concepte de treball. Tot formava part de les
estratègies de supervivència.

En l’ANTIGUITAT CLÀSSICA, el treball manual perd consideració social, mentre que la del treball intel·lectual
és més elevada, especialment amb la generalització de l’esclavisme.

- L’esclau és propietat absoluta del seu amo, que té tots els drets sobre ell.
- Els esclaus treballen per satisfer les necessitats bàsiques del seu cos, no s’entén que puguin tenir
altres inquietuds.
- Les activitats mecàniques presentades com quelcom groller i vulgar.
- Per als grecs era essencial la qualificació i distinció entre activitats. I associaven aquesta distinció a
un component social
- S’estableix la diferència entre arts liberals (dignes de l’home lliure) i arts manuals (reservades als
esclaus).
- Treball manual associat a manca de llibertat i, per tant, serà considerada com una activitat
indigna.
- Tot i que eren activitats essencials per a la supervivència de la societat.
- Les activitats desenvolupades pels homes lliures (associades a la política, a la cultura, a la direcció
del treball dels no lliures, etc.) rebran una valoració social molt superior.
- A cadascú classe social se li assignava una activitat, el grup dominant tenia les activitats més bé
vistes . El treball dels esclaus no el faran els amos .
- El treball era bàsicament d’agricultura , font de riqueza era la terra.
- Abans la paraula oci ( una persona ociosa ) que se li assignava als amos era ser inútil
Tema 0 Alexandra Andreea Dondea
La SOCIETAT FEUDAL segueix un model de societat ESTAMENTAL ( es refereix a l’Antic Règim )

- Societat definida a partir d’un sistema de privilegis (honors) concedits pel grup que ostenta el
poder.
- Estaments: noblesa, clergat i tercer estat.
- Privilegiats (noblesa, clergat ) i no privilegiats (tercer estat).
- Els privilegiats no podrien treballar perquè treballar era cosa pròpia de gent indigna , si ho feien
perdien el seu honor.
- Aquesta ordenació social era definida per la llei i la tradició (no és una classificació de base
econòmica).
- Molt difícil mobilitat social.
- Cada grup social tenia assignades unes activitats i funcions (i vetades unes altres). Per exemple, els
no privilegiats no podien accedir a la gestió pública (al poder polític, a l’administració, etc.). I
estava mal vist que els privilegiats, normalment rics i exempts de pagar impostos, fessin treballs
manuals.
- Cada grup social estava sotmès a una llei diferent, tenia el seu propi estatut jurídic.
- Hi ha uns estaments que estan privilegiats i altres que no
- El treball no era un dret, era un càstig .
- La pobresa era una cosa normal i servia per a que les persones que eren riques demostrar la seva
bondat i ajudar als pobres.