KARL MARX

(1818-1883)
 CONCEPTES CLAUS
 Classe
 Forces i relacions de producció
 Capital
 Plusvàlua
 Alienació
 Explotació
 Consciencia de classe
 HISTORICISME MATERIALISTA
 Formació en un ambient historicista
 Influencies de “l’escola històrica del Dret”
(Savigny)
 Hegelià “d’esquerres”
 Historia humana com a totalitat + materialisme
 Desmitificació de les falses il·lusions
 Les idees i la consciencia no són autònomes,
existeixen a partir de la vida material
 HISTORICISME MATERIALISTA
 Metabolisme amb la naturalesa (relació
bàsica)
 Treball i producció material
 Home com esser essencialment tècnic i social
 No supòsits de Hobbes i Rousseau
 La seva activitat científica consistirà en 
examinar com els essers humans actuen en la
producció de la seva existència material i quins
tipus de relacions socials estableixen en
aquesta producció
 FORCES PRODUCTIVES I
DIVISIÓ DEL TREBALL
 En “Misèria de la filosofia” (1846-47):
aparent determinisme tecnològic
 (exagerat)
 “Economicista”?
 Els processos socials avancen en ultima
instancia degut al progrés tècnic
(desenvolupament de les FORCES
PRODUCTIVES)
 FORCES PRODUCTIVES I
DIVISIÓ DEL TREBALL
 FORCES PRODUCTIVES:
1) La força de treball humana (capacitats
humanes per produir)
Coneixements, habilitats, inventiva, força
física
2) Els mitjans de producció
a) Els mitjans de treball (eines, màquines,...)
b) Els materials rebuts de la naturalesa
 FORCES PRODUCTIVES I
DIVISIÓ DEL TREBALL
 Les forces productives progressen en la
mesura que creix la DIVISIÓ DEL
TREBALL (factor de progrés productiu)

 Possibles resultats ALIENANTS de la divisió

del treball
RELACIONS DE PRODUCCIÓ
 Els humans en la producció de la vida material
estableixen entre si relacions objectives,
independents de la seva voluntat.
 En la producció intervenen: recursos naturals,
els mitjans de treball prèviament fabricats i la
força de treball.
 No tots els agents econòmics tenen el mateix
accés i el mateix control (amo / esclau).
RELACIONS DE PRODUCCIÓ
 “RELACIONS DE PRODUCCIÓ”
 Concepte més ampli
 “relacions de propietat”
 Propietat: vincle jurídic.
 Les relacions de propietat són garantides,
reforçades i defensades per l’ordenament
jurídic- polític i les creences religioses
 EXEMPLE
Relacions de producció Tipologia de treballadors

Treballador FT MP utilitza Correspon

És res res ESCLAU

propietari
“ part part SERF FEUDAL

“ tot res TREBALLADOR ASSALARIAT

“ tot tot TREBALLADOR AUTONOM

 MODE DE PRODUCCIÓ
 MODE DE PRODUCCIÓ:
 Relacions de FUNCIONALITAT entre:
 Forces productives
 Relacions de producció

Unes relacions de producció persistiran

mentre siguin funcionals al nivell de
desenvolupament de les tècniques
 MODE DE PRODUCCIÓ
 “Contradicció” (llenguatge hegelià) entre
forces productives i relacions socials:

REVOLUCIÓ SOCIAL (“era de

revolució social”)
(no sentit polític)
 MODE DE PRODUCCIÓ
 RESUM:
 Marx estableix una relació de funcionalitat
entre:
 RELACIONS DE PRODUCCIÓ
 FORCES PRODUCTIVES
 Quan deixen de ser funcionals:
 “revolució social” (no en sentit polític, sinó en
termes històric socials)
 (“contradicció” en termes hegelians)
 MODES DE PRODUCCIÓ
 MODE DE PRODUCCIÓ per indicar
FORMACIÓ SOCIAL ECONÒMICA:
 Estat d’una societat caracteritzat per unes
relacions socials de producció relativament
ben ajustades amb les forces productives.
 Asiàtic
 Antic
 Feudal
 Burgèsmodern o capitalista
 (comunisme primitiu) en texts posteriors
 CLASSES SOCIALS
Sistema de categories:
Marc teòric per interpretar evolució
de les societats (historiografia)

Absència del concepte: “classe social”

Dualitat entre: ESTRUCTURA i ACCIÓ

 CLASSES SOCIALS
- Protagonistes de l’acció social: individus
humans
- Acció condicionada per els marcs socials
en que viuen i actuen
- Necessari (per estudiar l’acció):
classificar individus en
categories
- Principal agregat humà: classes socials
 CLASSES SOCIALS
 Criteri (Marx) de definició: complexa i
estructural a partir de l’esfera de la
producció.
 Adam Smith i David Ricardo estableixen
els principals factors de producció:
 Capital
 Treball
 Terra
 CLASSES SOCIALS
 Formes d'ingrés econòmic dels factors de
producció:

 Capital =====benefici===capitalistes

 Treball =====salari=====assalariats

 Terra ======renda=====terratinents
 CLASSES SOCIALS
 Malgrat la manca d’una definició precisa, es pot
inferí de la seves obres:
 La classe social a la que pertany una persona
s’estableix per la posició que ocupa en la xarxa
de relacions de producció o de propietat
 Se'n deriven: interessos, modes de vida, mentalitats i
manifestacions culturals

Definició estructural (caràcter objectiu i

fixa), al marge dels avatars de les
persones (ni opinió, ni conducta)
 CLASSES SOCIALS
 En l'anàlisi d’episodis històrics concrets:
 Classificació multidimensional
 Una altra visió de les classes socials la
de l’acció social (complementa l’anterior)
Citació de ’”El 18 brumari de Lluis
Bonaparte” (1852)
 CLASSES SOCIALS
 Des del punt de vista estructural:
 Una classe és un agregat objectiu basat en
les condicions econòmiques d'existència i en
els trets culturals associats.
 Des del punt de vista de l’acció:
 Grups humans que arriben a constituir
autèntics actors col·lectius de l’acció social.
 CLASSES SOCIALS
Amb terminologia hegeliana:

CLASSE EN SÍ: classe objectiva

CLASSE PER A SÍ: agregació conscient

dels seus interessos i destí històric.
 CLASSES SOCIALS
SÍNTESI:

CONFLICTE ESTRUCTURAL

LLUITA DE CLASSES
 PROGRÉS
 Marx creença en el progrés (“Manifest”)
 Diferent de:
 Comte---------intel·lecte (idees)
 Spencer-------evolució lineal

 MARX noció de progrés no lineal ni

evolucionista, penetrada per la convicció
de que el progrés només avança
mitjançant el conflicte
 PROGRÉS
 Marx: “ La historia avança sempre pel
costat negatiu”
 El progrés es paga amb dolor i injustícies
 Coincidència amb els crítics conservadors
(del industrialisme)
 Visió de futur:
 Sorgiment de potencial alliberador
 Admirador de la tècnica (motivació política
reduïa el temps de treball)
 PODER, DOMINACIÓ I
EXPLOTACIÓ
 Per a Durkheim i Weber  la dominació
és un fenomen inherent a tota societat.
 Per a Marx la dominació ha de ser
explicada. És una variable dependent
(com en Rousseau).
 Importància decisiva  aparició de la
propietat privada (fa possible
l’explotació)
 PODER, DOMINACIÓ I
EXPLOTACIÓ
 EXPLOTACIÓ (fenomen essencialment
econòmic) te varis supòsits:
 1. Propietat privada de la terra i altres
recursos productius que implica exclusió dels
no propietaris.
 2. Productivitat suficient perquè uns visquin
del treball dels altres (excedent).
 3. Institucions que garanteixin aquesta
desigualtat de drets i deures (...)
 PODER, DOMINACIÓ I
EXPLOTACIÓ
 Perquè les relacions de dominació siguin
estables han de ser reforçades i
garantides per:
 Institucions jurídiques i polítiques
 Dret i Estat = institucions de dominació
 Ideologia (religió)
ESQUEMA RESUM
 CAPITALISME
Estudi del capitalisme:
-Objecte principal de les seves
inquietuds intel·lectuals (origen,
naturalesa i dinàmica).

- Capitalisme o “societat burgesa”

(relacions socials de producció) vs.
Industrialisme (forces productives)
 CAPITALISME
 “El Capital” (1867):

 Punt de partida: la MERCADERIA

 Capitalisme = economia mercantil
desenvolupada vs. economia mercantil
simple o producció simple de mercaderies
(model abstracte de petits productors)
 CAPITALISME
 Economia mercantil simple (o producció simple
de mercaderies):
 Predomina el valor d’us (utilitat)
 M-D-M’
 Distint valors d’us
 Economia mercantil capitalista:
 D-M-D’ D’>D
 Autovalorització i acumulació de capital
 Valor de canvi (el seu signe: el diner)
 Es compra per vendre
 CAPITALISME
 Objectiu del cicle capitalista:
 Augmentar el valor
 Plusvalor = D’- D

 Producció capitalista = reproducció

ampliada (vs. reproducció simple)
 Creixement de l’activitat econòmica constant
 Maximització de beneficis (competència)
 CAPITALISME
 Dues conseqüències (sociològiques):
 1) PRODUCCIÓ:
 Imperatiu de creixement indefinit del valor de canvi

 2) CONSUM:
 Propensió a consumir mercaderies
 Inducció de “necessitats” (citació)
 CAPITALISME
 En l'anàlisi de “El Capital”:
 Punt de partida:
 No és una propietat psíquica (afany de lucre)
 “Llei de circulació mercantil” ( en un marc
econòmic social determinat)
 Objectiu: Captar les propietats estructurals
de la producció
 El subjecte = portador d’un rol (determinat per la
seva posició en les RR.PP)
 Interès de la conducta del capitalista com a
capitalista
 CAPITALISME
 Que és el capital?
 Def. “Capital és una suma de riquesa
(física o monetària) que, amb la finalitat de
fer-la creixa, es llança a la circulació
mercantil”
 NO mera suma de diners
 És una relació social
 La definició de capital té un context històric
precís
 CAPITALISME
 Com creix el valor?
 El treball pot produir més valor que el
necessari per substituir l’energia vital
 Distinció entre treball i força de treball
 El treballador ven (lloga) la força de treball
 L’empresari en fa ús i el resultat és de la seva
propietat.
 CAPITALISME
 EXPLOTACIÓ:
 No és només expropiació del plusvalor
 Contracte salarial = relació de poder d’una
persona sobre una altre
 Utilitzaciódel poder: llargues jornades, reducció de
salaris, fragmentant el treball, moviments simples i
repetitius, etc
 CAPITALISME
 Relació salarial = relació de poder i
subordinació per:
 Distribució prèvia desigual del poder econòmic
(legitimat)
 Derivat de dues “condicions essencials”:
 1) Acumulació de riquesa monetària en poques mans en el
marc d’una economia mercantil bastant desenvolupada
(S.XVI)
 2) Despossessió d’una massa considerable de treballadors
respecte dels mitjans de treball (“exercit industrial de
reserva”) (GB (pesta negra) S,XIV)
 CAPITALISME
 Evolució del poder patronal:
 Del domini “formal” al domini “material”
 A) Primeres fases (industrialització)
 Organització obrers en oficis
 Obrers conserven iniciativa i control
 B) Posteriorment
 Divisió del treball
 Maquinisme
 Escissió: principi actiu (organització) / principi passiu (operació
manual) = obrer alienat de la capacitat creativa
 Resultat: L’obrer perd l’ofici i l’autonomia professional
 Tècnicament la producció es socialitza (la propietat
continua essent privada)
 CAPITALISME
 Capitalisme i progrés tècnic:
 Tendència a la innovació tècnica estalviadora
de temps de treball
 Forta motivació empresarial
 Problema dels límits ecològics
 CAPITALISME
 Capitalisme i racionalitat:
 Marx accepta: capitalisme introdueix el
càlcul racional ( tornar el diner a la
circulació)
 Marx no accepta: la “racionalitat” d’una
economia centrada en el valor de canvi en
front del valor d’us.
 Tampoc en l’anarquia de la producció
(conseqüències irracionals)
 Necessitat de planificació
 IDEOLOGIA
 IDEOLOGIA:
 “Falsa consciencia”
 No simples manipulacions intencionals
 Dosis important d’autoengany
 Inconscient freudià?
 Impulsos que escapen al propi control
 IDEOLOGIA
 En front de la “imatge invertida”
(ideologia):

 El científic (activista social o polític) ha de

realitzar un esforços de desmitificació per tal
trobar les causes reals de l’acció humana
 IDEOLOGIA
 Cas paradigmàtic de construcció de falses
il·lusions i imatge invertida de la realitat:

RELIGIÓ
- Les falses il·lusions de la religió
desapareixeran quan la justícia en aquest
món les faci innecessàries
 IDEOLOGIA
 La dominació no és pot exercir només
mitjançant la força física
 Calen arrels en les ments
 Marx parla d’IDEES DOMINANTS:
 Equivalen a interessos particulars
 No hi ha interès col·lectiu que respongui a interessos
de tots els membres del grup (excepte en les societat
sense classes)
 Idees dominants = “Expressió ideal de les relacions
materials dominants” (“la força dels fets”)
 ALIENACIÓ
 “Alienació” o “estranyació” :

 Concepte utilitzat per Hegel i Feuerbach

 Marx l’utilitza amb significacions pròpies

 ALIENACIÓ
 Significacions marxianes d’alienació:

 1) Per denotar separació dels humans

entre si per obra de la mercantilització
generalitzada (atomització individualista
implícita en les relacions de mercat)
 “Elsentit del tenir” per sobre de qualsevol altre
relació (estètica, moral, amistosa, expressiva,...)
 ALIENACIÓ
 Significacions marxianes d’alienació:

 2) La despossessió de les capacitats que és

objecte l’home treballador, l’obrer convertit en
simple “objecte” del procés de treball
 Desposseït de la iniciativa (apèndix de la màquina)
 Obrer = “objecte” del procés de treball
 ALIENACIÓ
 Significacions marxianes d’alienació:

 3) El procés per el qual el resultat de l’acció

humana s’objectiva en una força aliena,
escapa al control i inclús arriba a dominar al
propi subjecte humà.
 Efectes perversos de les accions humanes
 ALIENACIÓ
 També cosificació o reificació:
 La conversió en “cosa “, entitat inerta,
deshumanitzada, de les accions humanes
 Inevitables?
 Perill perduda de la substancia humana i del
sentit humà de les coses i de les accions