‭Materialisme‬‭històric‬‭Teoria‬‭elaborada‬‭per‬‭Marx‬‭i‬‭Engels‬‭que‬‭explica‬‭que‬‭la‬‭història‬‭de‬‭la‬

‭humanitat‬‭(menys‬‭els‬‭seus‬‭estadis‬‭més‬‭primitius)‬‭ha‬‭estat‬‭una‬‭història‬‭de‬‭lluita‬‭de‬‭classes.‬
‭L’evolució de les societats està subjecte a les condicions materials de l’home.‬

‭Les‬ ‭classes‬ ‭son‬ ‭un‬ ‭producte‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭relacions‬ ‭de‬ ‭producció‬ ‭i‬ ‭intercanvi‬ ‭(la‬ ‭situació‬
‭econòmica)‬ ‭de‬ ‭l’època‬ ‭en‬ ‭la‬ ‭que‬ ‭es‬ ‭donen‬ ‭—Esclavisme,‬ ‭Feudalisme,‬ ‭Capitalisme,‬
‭Comunisme— .‬

‭L’estructura‬ ‭econòmica‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭societat‬ ‭és‬ ‭el‬ ‭fonament‬ ‭a‬ ‭partit‬ ‭del‬ ‭qual‬ ‭s’expliquen‬ ‭la‬
‭superestructura‬‭de‬‭les‬‭institucions‬‭jurídiques‬‭i‬‭polítiques‬‭i‬‭també‬‭les‬‭formes‬‭de‬‭representació‬
‭religioses, filosòfiques, etc. en cada període històric.‬

‭Nucli‬ ‭teòric‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭concepció‬‭del‬‭materialisme‬‭històric:‬‭relacions‬‭de‬‭producció,‬‭mode‬

‭de producció i superestructura‬

‭Relacions‬ ‭de‬ ‭producció‬ ‭Per‬ ‭"relacions‬ ‭de‬ ‭producció",‬ ‭Marx‬ ‭i‬ ‭Engels‬ ‭volien‬ ‭expressar‬ ‭la‬
‭suma‬ ‭total‬ ‭de‬ ‭relacions‬ ‭socials‬ ‭que‬ ‭les‬ ‭persones‬ ‭han‬ ‭d'establir‬ ‭per‬ ‭sobreviure,‬ ‭produir‬ ‭i‬
‭reproduir‬ ‭els‬ ‭seus‬ ‭mitjans‬ ‭de‬ ‭vida.‬ ‭Com‬ ‭que‬ ‭les‬ ‭persones‬ ‭han‬ ‭d'entrar‬ ‭en‬ ‭aquestes‬
‭relacions‬ ‭socials,‬ ‭és‬ ‭a‬ ‭dir,‬ ‭perquè‬ ‭la‬ ‭participació‬ ‭en‬ ‭elles‬ ‭no‬ ‭és‬ ‭voluntària,‬ ‭la‬ ‭totalitat‬
‭d'aquestes‬ ‭relacions‬ ‭constitueixen‬ ‭una‬ ‭estructura‬ ‭relativament‬ ‭estable‬ ‭i‬ ‭permanent,‬ ‭la‬
‭“estructura econòmica” o el ‬‭mode de producció‬‭.‬

‭El‬ ‭canvi‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭relacions‬ ‭de‬ ‭producció‬‭neix‬‭del‬‭conflicte‬‭de‬‭les‬‭formes‬‭de‬‭propietat,‬‭ja‬‭que‬

‭aquestes‬‭últimes‬‭son‬‭considerades‬‭un‬‭obstacle‬‭per‬‭el‬‭creixement‬‭(abolició‬‭del‬‭règim‬‭feudal,‬
‭poc‬ ‭productiu,‬ ‭el‬ ‭mode‬‭de‬‭propietat‬‭feudal‬‭era‬‭un‬‭obstacle‬‭per‬‭augmentar‬‭la‬‭producció‬‭i‬‭la‬
‭productivitat).‬

‭Centralitat‬ ‭del‬ ‭rol‬ ‭de‬ ‭classe‬‭i‬‭del‬‭mode‬‭de‬‭producció‬‭Marx‬‭teoritza‬‭la‬‭societat‬‭com‬‭una‬

‭totalitat‬‭interrelacionada‬‭estructuralment,‬‭tot‬‭i‬‭així‬‭ell‬‭identifica‬‭una‬‭variable‬‭independent:‬‭allò‬
‭que passa al mode de producció.‬

‭El‬‭mode‬‭de‬‭producció‬‭es‬‭la‬‭forma‬‭en‬‭la‬‭qual‬‭s’erigeix‬‭la‬‭societat,‬‭al‬‭llarg‬‭de‬‭la‬‭història‬‭hem‬
‭vist com hi ha hagut diverses formes de producció (capitalista, feudal, esclavista, primitiu...).‬

‭El‬ ‭mode‬ ‭de‬ ‭producció‬ ‭sorgeix‬ ‭per‬ ‭l’articulació‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭forces‬ ‭productives‬ ‭(capacitat‬ ‭de‬
‭producció‬ ‭i‬ ‭treball‬ ‭dels‬ ‭homes,‬ ‭així‬ ‭com‬ ‭els‬ ‭mitjans‬ ‭per‬ ‭a‬ ‭ella)‬ ‭amb‬ ‭les‬ ‭relacions‬ ‭de‬
‭producció, i la forma específica d’organització del treball pròpia de cada època.‬

‭Com‬‭els‬‭homes‬‭neixen‬‭en‬‭una‬‭societat‬‭on‬‭les‬‭relacions‬‭de‬‭propietat‬‭i‬‭explotació‬‭ja‬‭han‬‭estat‬
‭determinades, aquestes relacions de propietat són les que permeten parlar de classe social.‬
‭Explotació‬‭i‬‭divisió‬‭del‬‭treball:‬‭classe‬‭social‬‭Per‬‭satisfer‬‭les‬‭necessitats‬‭de‬‭les‬‭persones‬
‭es‬‭creen‬‭relacions‬‭de‬‭producció‬‭i‬‭intercanvi.‬‭La‬‭divisió‬‭del‬‭treball‬‭sorgeix‬‭com‬‭a‬‭resposta‬‭per‬
‭fer l’economia molt més eficient, però també es formen classes antagòniques.‬

‭Amb‬ ‭la‬ ‭formació‬ ‭de‬ ‭classes‬ ‭antagòniques‬ ‭(burgesia‬ ‭i‬ ‭proletariat‬ ‭al‬ ‭capitalisme)‬ ‭comença‬
‭l’acumulació de riquesa, ja que una classe explota l’altre.‬

‭La‬ ‭divisió‬ ‭del‬ ‭treball‬ ‭també‬ ‭és‬ ‭entre‬ ‭el‬ ‭treball‬ ‭manual‬ ‭i‬ ‭intel·lectual.‬ ‭Exemple‬ ‭del‬ ‭bruixot‬
‭prehistòric que per dibuixar i fer rituals vol també part de la caça.‬

‭Forces‬ ‭productives‬ ‭Les‬ ‭forces‬ ‭productives‬ ‭estan‬ ‭conformades‬ ‭pel‬ ‭conjunt‬ ‭de‬ ‭capacitats‬
‭científiques,‬‭tècniques,‬‭organitzatives,‬‭financeres‬‭i‬‭laborals‬‭que‬‭intervenen‬‭decisivament‬‭en‬
‭el‬ ‭procés‬ ‭productiu,‬ ‭és‬ ‭a‬ ‭dir,‬ ‭la‬ ‭capacitat‬ ‭real‬ ‭de‬ ‭producció‬‭dels‬‭éssers‬‭humans.‬‭Per‬‭tant,‬
‭engloba‬ ‭el‬ ‭treball‬ ‭realitzat‬ ‭pels‬ ‭individus,‬ ‭la‬ ‭ciència‬ ‭i‬ ‭la‬ ‭tècnica‬ ‭aplicada‬ ‭o‬ ‭aplicable‬ ‭a‬ ‭la‬
‭producció, i els sistemes d'organització del procés del treball.‬

‭L’ordre‬‭social‬‭està‬‭marcat‬‭per‬‭continus‬‭canvis‬‭en‬‭les‬‭forces‬‭materials‬‭de‬‭producció,‬‭(és‬‭a‬‭dir‬
‭les‬‭forces‬‭de‬‭la‬‭natura‬‭dominades‬‭per‬‭la‬‭tecnologia‬‭i‬‭l’habilitat).‬‭O‬‭sigui,‬‭les‬‭relacions‬‭socials‬
‭de‬ ‭producció‬ ‭son‬ ‭alterades,‬ ‭transformades‬ ‭amb‬ ‭el‬‭continu‬‭desenvolupament‬‭de‬‭les‬‭forces‬
‭de producció.‬

‭Infraestructura i superestructura‬

‭Superestructura‬‭La‬‭superestructura‬‭designa‬‭el‬‭conjunt‬‭d'institucions‬‭jurídiques‬‭i‬‭polítiques‬‭i‬
‭les‬ ‭formes‬ ‭de‬ ‭consciència‬ ‭(religioses,‬ ‭artístiques,‬ ‭filosòfiques)‬ ‭pròpies‬ ‭de‬ ‭cada ‬‭mode‬ ‭de‬
‭producció‬‭i que estan condicionades per aquest.‬

‭La‬ ‭tesi‬ ‭bàsica‬ ‭del materialisme‬ ‭històric és‬ ‭que‬ ‭la‬ ‭superestructura‬ ‭depèn‬‭de‬‭les‬‭condicions‬
‭econòmiques‬‭en‬‭què‬‭viu‬‭cada‬‭societat,‬‭dels‬‭mitjans‬‭i‬‭forces‬‭productives‬‭(infraestructura). La‬
‭superestructura‬ ‭no‬ ‭té‬ ‭una‬‭història‬‭pròpia,‬‭independent,‬‭sinó‬‭que‬‭es‬‭desenvolupa‬‭en‬‭funció‬
‭dels‬ ‭interessos‬ ‭de‬ ‭classe‬ ‭dels‬ ‭grups‬ ‭(classes‬ ‭dominants)‬‭que‬‭l'han‬‭creat.‬‭Els‬‭canvis‬‭en‬‭la‬
‭superestructura són conseqüència dels canvis en la infraestructura.‬

‭En‬ ‭la‬‭mesura‬‭en‬‭què‬‭la‬‭superestructura‬‭és‬‭dependent‬‭de‬‭la‬‭base‬‭econòmica‬‭real,‬‭és‬‭a‬‭dir,‬
‭de‬‭les‬‭relacions‬‭productives,‬‭la‬‭superestructura‬‭es‬‭constitueix‬‭com‬‭la ‬‭ideologia‬‭dominant,‬‭és‬
‭a dir, com la ideologia de la classe dominant en el mode de producció que l'engendra. ‬

‭Infraestructura‬ ‭La‬ ‭infraestructura,‬ ‭en‬ ‭canvi,‬ ‭és‬ ‭l'estructura‬ ‭econòmica‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭societat,‬
‭determinada‬ ‭per‬ ‭les ‭r‬ elacions‬ ‭de‬ ‭producció‬‭,‬ ‭que‬ ‭s'oposa‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭superestructura,‬‭la‬‭qual‬‭(les‬
‭institucions‬ ‭jurídic-polítiques:‬ ‭Estat,‬ ‭dret,‬ ‭religió,‬ ‭filosofia,‬ ‭ideologia,‬ ‭moralitat,‬ ‭art),‬ ‭al‬ ‭seu‬
‭torn,‬ ‭és‬ ‭reflex ‬‭dialèctic‬‭d'aquella,‬ ‭però‬ ‭no‬ ‭un‬ ‭mer‬ ‭reflex‬ ‭mecànic‬ ‭i‬ ‭d'una‬ ‭causalitat‬
‭unidireccional‬‭sinó d'una mútua relació dialèctica.‬
‭És‬ ‭el‬ ‭factor‬ ‭fonamental‬ ‭del‬ ‭procés‬ ‭històric‬ ‭i‬ ‭determina‬ ‭–en‬ ‭última‬ ‭instància–‬ ‭el‬
‭desenvolupament‬ ‭i‬ ‭canvi‬ ‭social;‬ ‭dit‬ ‭d'una‬ ‭altra‬ ‭manera,‬ ‭quan‬ ‭canvia‬ ‭la‬ ‭infraestructura,‬
‭canvia‬ ‭el‬ ‭conjunt‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭societat‬ ‭(les‬ ‭relacions‬ ‭socials,‬ ‭el‬ ‭poder,‬ ‭les‬ ‭institucions‬ ‭i‬ ‭la‬ ‭resta‬
‭d'elements‬‭de‬‭la‬‭superestructura).‬‭Per‬‭cert,‬‭això‬‭no‬‭és‬‭automàtic,‬‭ni‬‭mecànic,‬‭ni‬‭instantani,‬
‭sinó‬‭que‬‭és‬‭un‬‭factor‬‭que‬‭tendeix‬‭a‬‭establir‬‭gradualment‬‭condicions‬‭d'irreversibilitat‬‭en‬‭cada‬
‭temps històric.‬

‭La‬‭componen‬‭els‬‭mitjans‬‭de‬‭producció‬‭(recursos‬‭naturals‬‭més‬‭mitjans‬‭tècnics)‬‭i‬‭la‬‭força‬‭del‬
‭treball‬‭(els‬‭treballadors).‬‭Junts‬‭constitueixen‬‭les‬‭forces‬‭productives,‬‭que‬‭estaran‬‭controlades‬
‭i‬ ‭de‬ ‭vegades‬ ‭frenades‬‭per‬‭les‬‭relacions‬‭de‬‭producció‬‭(els‬‭vincles‬‭socials‬‭que‬‭s'estableixen‬
‭entre‬ ‭les‬ ‭persones‬ ‭a‬ ‭partir‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭manera‬ ‭en‬ ‭què‬ ‭aquestes‬ ‭es‬ ‭vinculen‬ ‭amb‬ ‭les‬ ‭forces‬
‭productives, com ara les ‭c‬ lasses socials‬‭).‬

‭Teoria‬ ‭de‬ ‭l’estratificació‬ ‭de‬‭Marx‬‭Per‬‭Marx,‬‭una‬‭classe‬‭social‬‭seria‬‭un‬‭grup‬‭de‬‭persones‬

‭que‬ ‭tenen‬ ‭una‬ ‭relació‬ ‭comú‬ ‭amb‬ ‭els‬ ‭mitjans‬ ‭de‬ ‭producció.‬ ‭Aquesta‬ ‭distinció‬ ‭però‬ ‭es‬
‭insuficient,‬‭aclareix‬‭Marx.‬‭En‬‭principi‬‭pot‬‭ser‬‭subdividida‬‭fins‬‭l’infinit,‬‭y‬‭no‬‭sembla‬‭haver‬‭una‬
‭bona‬ ‭raó‬ ‭per‬‭detindre’s‬‭simplement‬‭a‬‭la‬‭font‬‭d’ingrés,‬‭ja‬‭que‬‭fer-ho‬‭implicaria‬‭igualar‬‭petits‬
‭empresaris i grans gerents obrers.‬

‭Per‬ ‭aquest‬ ‭motiu,‬‭Marx‬‭afegeix‬‭una‬‭condició‬‭a‬‭la‬‭definició:‬‭la‬‭consciencia‬‭de‬‭classe.‬‭Per‬‭a‬

‭que‬ ‭els‬ ‭elements‬ ‭en‬ ‭comú‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭fonts‬ ‭d’ingrés‬ ‭siguin‬ ‭socialment‬ ‭rellevants‬ ‭per‬ ‭ser‬
‭anomenades‬ ‭“classe‬ ‭social”,‬ ‭s’han‬ ‭de‬ ‭poder‬ ‭aglutinar‬ ‭interessos‬ ‭comuns‬ ‭que‬ ‭superin‬ ‭les‬
‭diferencies menors entre elles mateixes.‬

‭Consciencia‬‭de‬‭classe:‬‭Consciència‬‭dels‬‭individus‬‭de‬‭pertànyer‬‭a‬‭una‬‭classe‬‭determinada,‬
‭burgesia‬‭o‬‭proletariat.‬‭D’aquesta‬‭forma‬‭les‬‭diferents‬‭classes‬‭poden‬‭actuar‬‭conforme‬‭i‬‭a‬‭favor‬
‭de la defensa dels seus interessos de classe, tals com la organització sindical.‬

‭Per‬‭a‬‭que‬‭els‬‭membres‬‭d’una‬‭classe‬‭determinada‬‭puguin‬‭representar-se‬‭políticament‬‭com‬‭a‬
‭tal‬‭(adquirint‬‭consciencia‬‭de‬‭classe),‬‭han‬‭de‬‭poder‬‭tenir‬‭al‬‭menys‬‭una‬‭mateixa‬‭font‬‭d’ingrés‬
‭d’algun‬‭tipus,‬‭de‬‭forma‬‭que‬‭disposin‬‭d’una‬‭organització‬‭comú‬‭pròpia‬‭i‬‭poder‬‭sindicalitzar-se.‬
‭En el cas contrari no hi ha prou per a que comparteixin un tipus de classe.‬

‭Llavors‬ ‭entenem‬ ‭l’estratificació‬ ‭social‬ ‭com‬ ‭la‬ ‭separació‬ ‭dels‬‭individus‬‭en‬‭classes‬‭o‬‭estrats‬

‭tenint‬‭en‬‭compte‬‭la‬‭seva‬‭relació‬‭amb‬‭els‬‭mitjans‬‭de‬‭producció.‬‭Les‬‭classes‬‭sorgeixen‬‭per‬‭les‬
‭relacions‬ ‭d’explotació‬ ‭que‬ ‭es‬ ‭donen‬ ‭en‬ ‭les‬ ‭diferents‬‭èpoques‬‭històriques‬‭i‬‭per‬‭la‬‭posterior‬
‭adquisició‬‭d’una‬‭consciencia‬‭de‬‭classe,‬‭que‬‭es‬‭veu‬‭recolzada‬‭en‬‭la‬‭cultura,‬‭les‬‭tradicions,‬‭el‬
‭sistema de valors...‬

‭Marx‬ ‭conclou‬ ‭en‬ ‭que‬ ‭la‬ ‭inclusió‬ ‭dels‬ ‭individus‬ ‭en‬ ‭estaments‬ ‭i‬ ‭classes‬ ‭només‬ ‭podrà‬
‭superar-se‬‭amb‬‭el‬‭sorgiment‬‭d’una‬‭classe‬‭com‬‭el‬‭proletariat,‬‭el‬‭seu‬‭conflicte‬‭amb‬‭la‬‭resta‬‭de‬
‭classes‬ ‭no‬ ‭prové‬ ‭d’un‬ ‭interès‬ ‭col·lectiu‬ ‭especial‬ ‭dels‬ ‭seus‬ ‭membres‬ ‭en‬ ‭la‬ ‭pròpia‬ ‭classe,‬
‭sinó d’un interès col·lectiu inespecífic de lliurar-se de la seva pròpia condició de classe.‬

‭Explotació (salari, preu, guany)‬

‭Valors‬ ‭de‬ ‭l’objecte‬ ‭Valor‬ ‭d’us:‬ ‭“L’utilitzat‬ ‭d’una‬ ‭cosa‬ ‭la‬ ‭converteix‬ ‭en‬ ‭valor‬ ‭d’us.‬ ‭Però‬
‭aquesta‬ ‭utilitat‬ ‭no‬ ‭es‬ ‭res‬ ‭que‬ ‭floti‬ ‭a‬ ‭l’aire.‬ ‭Condicionada‬ ‭per‬ ‭les‬ ‭propietats‬ ‭del‬ ‭cos‬ ‭de‬ ‭la‬
‭mercaderia,‬‭no‬‭existeix‬‭sense‬‭elles.‬‭Per‬‭tant,‬‭el‬‭cos‬‭mateix‬‭de‬‭la‬‭mercaderia‬‭com‬‭ferro,‬‭blat,‬
‭diamant, etc., es un valor d’us, un bé.”‬
‭Valor‬‭de‬‭canvi:‬‭El‬‭valor‬‭de‬‭canvi‬‭és‬‭el‬‭valor‬‭que‬‭un‬‭objecte‬‭té‬‭en‬‭el‬‭mercat,‬‭i‬‭s'expressa‬‭en‬
‭termes‬‭quantitatius,‬‭mesurats‬‭pels‬‭diners.‬‭Dos‬‭objectes‬‭amb‬‭diferent‬‭valor‬‭d'ús‬‭poden‬‭tenir‬
‭el‬ ‭mateix‬‭valor‬‭de‬‭canvi‬‭si‬‭així‬‭ho‬‭determina‬‭les‬‭lleis‬‭del‬‭mercat,‬‭per‬‭exemple‬‭un‬‭ordinador‬
‭pot costar el mateix que una moto.‬
‭Valor‬ ‭de‬ ‭treball:‬ ‭La ‭t‬ eoria‬ ‭del‬ ‭valor-treball‬‭(‬‭TVL‬‭)‬ ‭és‬ ‭una‬ ‭teoria ‭e
‬ conòmica‬‭que‬ ‭considera‬
‭que el ‬‭val‬‭or‬‭d'un bé o servei depèn de la quantitat de ‬‭treball‬‭que porta incorporat.‬
‭Plusvàlua:‬ ‭És‬ ‭la‬ ‭part‬ ‭del‬ ‭valor‬ ‭produït‬ ‭pel‬ ‭treball‬ ‭assalariat‬ ‭i‬ ‭que‬ ‭és‬ ‭apropiada‬ ‭pel‬
‭capitalista.‬‭En‬‭la‬‭mesura‬‭en‬‭què‬‭el‬‭valor‬‭és‬‭generat‬‭pel‬‭treball‬‭(és‬‭treball‬‭materialitzat),‬‭si‬‭el‬
‭treballador‬ ‭cobrés‬ ‭l'equivalent‬ ‭del‬ ‭valor‬ ‭realment‬ ‭produït,‬ ‭no‬ ‭hi‬ ‭hauria‬ ‭guany‬ ‭per‬ ‭a‬
‭l'empresari.‬
‭Fetitxisme‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭mercaderia:‬ ‭expressió‬ ‭encunyada‬ ‭per ‭K
‬ arl‬ ‭Marx‬‭amb‬ ‭la‬‭qual‬‭defineix‬‭el‬
‭fenomen‬ ‭sociopsicològic‬ ‭que‬ ‭es‬ ‭dona‬ ‭en‬ ‭una‬ ‭societat‬ ‭productora‬ ‭de‬‭mercaderies,‬‭en‬‭què‬
‭aquestes‬ ‭aparenten‬ ‭tindre‬ ‭una‬ ‭voluntat‬ ‭independent‬ ‭dels‬ ‭seus‬ ‭productors,‬ ‭és‬ ‭a‬ ‭dir,‬
‭fantasmagòrica.‬

‭En‬ ‭una‬ ‭societat‬ ‭productora‬ ‭de‬ ‭mercaderies‬ ‭i‬ ‭serveis,‬ ‭l'‬‭intercanvi‬‭d'aquestes‬ ‭és‬ ‭l'única‬
‭manera‬ ‭en‬ ‭què‬ ‭els‬ ‭diferents‬ ‭productors‬ ‭aïllats‬ ‭es‬ ‭relacionen‬ ‭entre‬ ‭si.‬ ‭D'aquesta‬ ‭manera,‬
‭el ‬‭valor‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭mercaderies‬‭és‬ ‭determinat‬ ‭de‬ ‭manera‬ ‭independent‬ ‭dels‬ ‭productors‬
‭individuals,‬‭i‬‭cada‬‭productor‬‭ha‬‭de‬‭produir‬‭la‬‭seua‬‭mercaderia‬‭en‬‭termes‬‭de‬‭la‬‭satisfacció‬‭de‬
‭necessitats‬ ‭alienes.‬ ‭D'aquest‬ ‭fet‬ ‭resulta‬ ‭que‬ ‭la‬ ‭mercaderia‬ ‭mateixa‬ ‭(o‬ ‭el ‭m
‬ ercat‬‭)‬ ‭sembla‬
‭determinar la voluntat del productor i no a l'inrevés.‬

‭D'aquesta‬ ‭manera,‬ ‭les‬ ‭relacions‬ ‭entre‬ ‭els‬ ‭homes‬ ‭es‬ ‭converteixen,‬ ‭aparentment,‬ ‭en‬
‭relacions‬‭entre‬‭coses‬‭i,‬‭en‬‭definitiva,‬‭els‬‭homes‬‭són‬‭considerats‬‭també‬‭com‬‭a‬‭coses,‬‭en‬‭ser‬
‭el‬ ‭seu‬ ‭treball‬ ‭també‬ ‭una‬ ‭mercaderia.‬ ‭El‬ ‭mecanisme‬ ‭que‬ ‭condueix‬ ‭a‬ ‭aquesta‬ ‭forma‬
‭de‬‭fetitxisme‬‭és‬‭el‬‭de‬‭la‬‭desaparició‬‭del‬‭valor‬‭creat‬‭pel‬‭treball‬‭en‬‭el‬‭mer‬‭valor‬‭de‬‭canvi‬‭de‬‭les‬
‭mercaderies.‬ ‭Tot‬ ‭el‬ ‭treball‬ ‭humà‬ ‭desapareix‬ ‭en‬ ‭la‬ ‭mercaderia,‬ ‭que‬ ‭solament‬ ‭posseeix‬
‭aquest‬ ‭caràcter‬ ‭en‬ ‭tant‬ ‭que‬ ‭simple‬ ‭objecte‬ ‭de‬ ‭canvi‬ ‭(per‬‭diners,‬‭per‬‭exemple),‬‭deixant‬‭de‬
‭costat‬ ‭el‬ ‭fet‬ ‭d'haver‬ ‭estat‬ ‭produïdes‬ ‭per‬ ‭treball‬ ‭humà.‬ ‭D'aquesta‬ ‭manera,‬ ‭aquest‬ ‭treball‬
‭s'equipara‬ ‭solament‬ ‭amb‬ ‭la‬ ‭mercaderia.‬ ‭La‬‭mateixa‬‭força‬‭de‬‭treball‬‭humana‬‭es‬‭converteix‬
‭en una mercaderia més, i el treballador apareix al seu torn com una «cosa».‬
‭És,‬ ‭doncs,‬ ‭el‬ ‭producte‬ ‭de‬ ‭la reïficació i‬ ‭forma‬ ‭d'alienació de‬ ‭valors‬ ‭concrets‬ ‭del‬ ‭treball‬ ‭en‬
‭benefici‬‭dels‬‭valors‬‭ideològics‬‭del‬‭capital.‬‭Sota‬‭el‬‭fetitxisme‬‭de‬‭les‬‭mercaderies‬‭les‬‭relacions‬
‭socials‬ ‭determinades‬ ‭entre‬ ‭els‬ ‭homes‬ ‭apareixen‬ ‭a‬ ‭aquests‬ ‭sota‬ ‭la‬ ‭forma‬ ‭fantàstica‬ ‭de‬
‭relacions entre coses.‬
‭Mercantilització/Alienació:‬‭És possible canviar qualsevol producte per qualsevol altre‬
‭Les persones es converteixen en mercaderia‬

‭Marx‬ ‭entén‬ ‭el‬ ‭model‬ ‭de‬ ‭mercaderies‬ ‭perfectes‬‭,‬ ‭tot‬‭es‬‭una‬‭mercaderia‬‭i‬‭es‬‭pot‬‭comprar‬‭i‬

‭vendre.‬
‭Existeix‬ ‭el‬ ‭valor‬ ‭de‬ ‭canvi‬ ‭i‬ ‭el‬‭valor‬‭simbòlic:‬‭Marx‬‭defensa‬‭que‬‭tendim‬‭a‬‭un‬‭món‬‭de‬‭les‬
‭mercaderies‬ ‭perfectes‬ ‭(tot‬ ‭es‬ ‭intercanviable,‬ ‭tot‬ ‭es‬ ‭pot‬ ‭comprar‬ ‭i‬ ‭vendre).‬ ‭Tot‬ ‭i‬ ‭així,‬‭hi‬‭ha‬
‭mercaderies que no tenen valor o el seu valores incalculable (do, regal).‬

‭Manuscrits d’economia i filosofia: conceptes fonamentals‬

‭Alienació‬‭Les persones son dominades per la pròpia creació.‬

‭“‬‭Hi‬‭ha‬‭una‬‭objectivació‬‭del‬‭treballador‬‭en‬‭el‬‭producte‬‭del‬‭seu‬‭treball:‬‭l'home‬‭és‬‭el‬‭que‬‭és‬‭per‬
‭mitjà‬‭del‬‭seu‬‭treball;‬‭però‬‭en‬‭aquesta‬‭objectivació‬‭es‬‭produeix‬‭una ‭a
‬ lienació‬‭:‬‭el‬‭producte‬‭del‬
‭seu‬‭treball‬‭se‬‭li‬‭fa‬‭estrany‬‭a‬‭l'home,‬‭no‬‭li‬‭pertany;‬‭per‬‭això‬‭es‬‭produeix‬‭el‬‭domini‬‭de‬‭l'objecte‬
‭sobre‬ ‭l'home:‬ ‭l'home‬ ‭es‬ ‭converteix‬ ‭en‬‭serf‬‭de‬‭l'objecte‬‭que‬‭ell‬‭mateix‬‭ha‬‭produït.‬‭El‬‭treball‬
‭alienat‬ ‭fa‬‭que‬‭tot‬‭l'home‬‭resulti‬‭alienat:‬‭la‬‭seva‬‭«vida»‬‭no‬‭és,‬‭paradoxalment,‬‭més‬‭que‬‭«un‬
‭mitjà per a viure».”‬
‭“Amb‬ ‭la‬ ‭massa‬ ‭dels‬‭objectes‬‭creix,‬‭per‬‭tant,‬‭el‬‭regne‬‭dels‬‭éssers‬‭aliens‬‭a‬‭què‬‭l’home‬‭està‬
‭sotmès,‬ ‭i‬ ‭cada‬ ‭nou‬ ‭producte‬ ‭és‬ ‭una‬ ‭nova‬ ‭potència‬‭de‬‭l’engany‬‭i‬‭de‬‭l’explotació‬‭recíprocs.‬
‭L’home‬ ‭esdevé‬ ‭més‬ ‭pobre‬ ‭com‬ ‭a‬ ‭home,‬ ‭li‬ ‭calen‬ ‭més‬ ‭diners‬ ‭per‬ ‭a‬ ‭apoderar-se‬‭de‬‭l’ésser‬
‭hostil...”‬

‭Quan‬ ‭les‬ ‭persones‬ ‭entren‬ ‭dins‬ ‭d’un‬ ‭procés‬ ‭de‬ ‭producció,‬ ‭tan‬‭l’activitat‬‭com‬‭els‬‭productes‬
‭que‬ ‭produeixen‬ ‭son‬ ‭vistos‬‭per‬‭ells‬‭mateixos‬‭com‬‭a‬‭aliens.‬‭El‬‭treball‬‭no‬‭els‬‭hi‬‭pertany,‬‭i‬‭els‬
‭productes‬ ‭que‬ ‭produeixen‬ ‭tampoc.‬ ‭El‬ ‭treball‬ ‭alienant‬ ‭subordina‬‭les‬‭persones‬‭al‬‭procés‬‭de‬
‭producció, les esgota física i mentalment.‬

‭Aquesta‬ ‭anul·lació‬ ‭de‬ ‭l’individu‬ ‭el‬ ‭porta‬‭a‬‭l’heteronímia,‬‭ja‬‭que‬‭perden‬‭el‬‭control‬‭sobre‬‭ells‬

‭mateixos‬ ‭i‬ ‭els‬ ‭seus‬ ‭actes,‬ ‭la‬ ‭condició‬ ‭pròpiament‬ ‭humana‬ ‭desapareix‬ ‭i‬ ‭l’individu‬ ‭es‬ ‭veu‬
‭sotmès‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭condició‬ ‭de‬ ‭màquina.‬ ‭La‬‭vida‬‭del‬‭treballador‬‭queda‬‭revocada,‬‭i‬‭es‬‭converteix,‬
‭paradoxalment,‬ ‭en‬ ‭un‬ ‭mitjà‬ ‭per‬ ‭poder‬ ‭seguir‬ ‭vivint.‬ ‭El‬ ‭treballador‬‭queda‬‭sotmès‬‭al‬‭sou,‬‭al‬
‭seu‬‭treball,‬‭a‬‭les‬‭coses‬‭que‬‭produeix,‬‭les‬‭fluctuacions‬‭del‬‭mercat...‬‭A‬‭les‬‭persones‬‭els‬‭hi‬‭es‬
‭sostreta la seva individualitat.‬

‭Un‬ ‭evidència‬ ‭de‬ ‭que‬ ‭el‬ ‭treball‬ ‭es‬ ‭alienant‬ ‭es‬ ‭la‬ ‭busca‬ ‭de‬ ‭l’oci‬ ‭un‬ ‭cop‬ ‭fora‬ ‭de‬ ‭la‬‭feina,‬‭el‬
‭treballador busca la llibertat en altres activitats on pugui expressar-se com a individu.‬

‭Estat‬ ‭i‬ ‭alienació‬ ‭“L’estat‬ ‭és‬‭intermediari‬‭entre‬‭l’home‬‭i‬‭la‬‭llibertat‬‭de‬‭l’home.‬‭Com‬‭Crist‬‭és‬

‭l’intermediari‬‭a‬‭qui‬‭hom‬‭li‬‭atribueix‬‭tota‬‭la‬‭seva‬‭divinitat,‬‭tota‬‭la‬‭seva‬‭espiritualitat,‬‭l’estat‬‭és‬
‭intermediari‬ ‭a‬ ‭qui‬ ‭transfereix‬ ‭tota‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭no-divinitat,‬ ‭tota‬‭la‬‭seva‬‭llibertat‬‭humana.”‬‭Marx,‬
‭«La qüestió jueva». (1943)‬

‭L’Estat‬‭és‬‭un‬‭producte‬‭social‬‭creat‬‭pels‬‭homes,‬‭nosaltres‬‭li‬‭hem‬‭donat‬‭tota‬‭la‬‭nostra‬‭llibertat‬‭i‬
‭per‬ ‭fer‬ ‭us‬ ‭d’ella‬ ‭hem‬ ‭de‬‭demanar‬‭permís.‬‭Deixem‬‭que‬‭el‬‭que‬‭ha‬‭creat‬‭l’home‬‭(l’Estat)‬‭ens‬
‭domini.‬

‭Home‬‭alienat‬‭dels‬‭objectes‬‭que‬‭produeix‬‭Els‬‭objectes‬‭produïts‬‭amb‬‭el‬‭seu‬‭treball,‬‭el‬‭seu‬
‭producte,‬ ‭queden‬ ‭oposats‬ ‭a‬ ‭ell‬ ‭com‬ ‭un‬‭producte‬‭aliè,‬‭independentment‬‭del‬‭seu‬‭productor.‬
‭Això‬‭succeeix‬‭perquè‬‭l’home‬‭no‬‭posseeix‬‭els‬‭objectes‬‭que‬‭produeix,‬‭sinó‬‭que‬‭es‬‭comprada‬
‭la seva força de treball per produir-los, com si fos una màquina.‬

‭L’única forma de la que podem tornar a apropiar-nos del nostre treball es comprant-los.‬

‭Home‬‭alienat‬‭del‬‭procés‬‭de‬‭producció‬‭La‬‭pròpia‬‭activitat‬‭experimenta‬‭com‬‭quelcom‬‭aliè,‬
‭que‬ ‭no‬ ‭li‬ ‭pertany,‬ ‭l’activitat‬ ‭com‬ ‭a‬ ‭patiment,‬ ‭la‬ ‭força‬ ‭com‬ ‭a‬ ‭debilitat,‬ ‭la‬ ‭creació‬ ‭com‬ ‭a‬
‭castració.‬ ‭L’home‬ ‭no‬ ‭es‬ ‭realitza‬ ‭en‬ ‭el‬ ‭seu‬ ‭treball,‬ ‭sinó‬ ‭que‬ ‭es‬ ‭nega.‬ ‭El‬ ‭treballa‬ ‭alienat‬
‭comporta‬‭cansament‬‭físic‬‭i‬‭mental.‬‭El‬‭treballador‬‭busca‬‭la‬‭llibertat‬‭en‬‭l’oci‬‭(prova‬‭manifesta‬
‭d’alienació).‬

‭Les‬ ‭conseqüències‬ ‭del‬ ‭treball‬ ‭son‬‭les‬‭que‬‭ens‬‭porten‬‭a‬‭l’alienació,‬‭ja‬‭que‬‭son‬‭les‬‭que‬‭ens‬

‭neguen com a individus.‬

‭L’alienació‬ ‭porta‬ ‭a‬ ‭l’heteronímia,‬ ‭perdem‬ ‭el‬ ‭control‬ ‭sobre‬ ‭nosaltres‬ ‭mateixos‬ ‭i‬ ‭els‬ ‭nostres‬
‭actes. El productor perd el control sobre el producte i sobre el seu propi cos‬

‭Home‬ ‭alienat‬ ‭d’ell‬ ‭mateix‬ ‭En‬ ‭aquest‬ ‭punt‬ ‭veiem‬ ‭com‬ ‭a‬ ‭Marx‬ ‭no‬ ‭només‬ ‭li‬ ‭preocupa‬ ‭la‬
‭igualació‬ ‭dels‬ ‭ingressos‬ ‭econòmics,‬ ‭sinó‬ ‭l’alliberament‬ ‭de‬ ‭l’home‬‭d’un‬‭tipus‬‭de‬‭treball‬‭que‬
‭destrueix‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭individualitat,‬ ‭que‬ ‭el‬ ‭transforma‬ ‭en‬ ‭cosa‬ ‭i‬ ‭el‬‭converteix‬‭en‬‭esclau‬‭de‬‭les‬
‭coses.‬

‭Home‬‭alienat‬‭de‬‭la‬‭comunitat‬‭Marx‬‭creu‬‭com‬‭tots‬‭els‬‭pensadors‬‭de‬‭la‬‭il·lustració‬‭que‬‭l’han‬
‭influït,‬‭que‬‭cada‬‭individu‬‭representa‬‭la‬‭espècie,‬‭entén‬‭la‬‭humanitat‬‭com‬‭un‬‭tot.‬‭Igual‬‭que‬‭el‬
‭treball‬ ‭alienat‬ ‭pren‬ ‭a‬‭l’home‬‭el‬‭seu‬‭objecte‬‭de‬‭producció,‬‭també‬‭li‬‭pren‬‭la‬‭seva‬‭vida‬‭com‬‭a‬
‭espècie. Es transforma en només un mitjà... per a la supervivència.‬

‭L’emancipació‬ ‭Proletariat‬ ‭industrial:‬ ‭situació‬ ‭de‬ ‭màxima‬ ‭alienació.‬ ‭Motiu‬ ‭pel‬ ‭qual‬ ‭han‬ ‭de‬
‭ser els encarregats d’emancipar-se. I en fer-ho, emanciparan la humanitat sencera.‬

‭Quan‬‭parlem‬‭de‬‭l’aplicació‬‭del‬‭concepte‬‭d’alienació‬‭a‬‭la‬‭societat‬‭de‬‭consum‬‭veiem‬‭com‬‭els‬
‭treballadors més alienats no es el proletariat industrial, sinó el treballador creatiu.‬

‭Amb‬‭la‬‭revolució‬‭socialista‬‭vindrà‬‭l’emancipació‬‭del‬‭proletariat‬‭i‬‭la‬‭sortida‬‭de‬‭l’alienació‬‭que‬
‭comporta el sistema capitalista.‬

‭Mercantilització‬ ‭“El‬ ‭treballador‬ ‭esdevé‬ ‭més‬ ‭pobre‬ ‭com‬ ‭més‬ ‭riquesa‬ ‭produeix,‬ ‭com‬ ‭més‬
‭augmenta‬‭la‬‭seva‬‭producció‬‭en‬‭potència‬‭i‬‭volum.‬‭El‬‭treballador‬‭esdevé‬‭una‬‭mercaderia‬‭més‬
‭barata‬ ‭com‬ ‭més‬ ‭mercaderies‬ ‭crea.‬ ‭La‬ ‭desvaloració‬ ‭del‬ ‭món‬ ‭dels‬ ‭homes‬ ‭augmenta‬ ‭en‬
‭proporció‬‭directa‬‭a‬‭la‬‭valorització‬‭del‬‭món‬‭de‬‭les‬‭coses.‬‭El‬‭treball‬‭es‬‭produeix‬‭a‬‭si‬‭mateix‬‭i‬‭al‬
‭treballador‬ ‭com‬ ‭a‬ ‭mercaderia,‬ ‭i‬ ‭precisament‬ ‭en‬ ‭la‬ ‭mesura‬ ‭que‬ ‭el‬ ‭treball‬ ‭produeix‬
‭mercaderies”‬

‭El‬ ‭capitalisme‬ ‭tendeix‬ ‭a‬ ‭convertir‬ ‭en‬ ‭mercaderies‬ ‭fins‬ ‭i‬ ‭tot‬ ‭el‬ ‭treball‬ ‭humà,‬ ‭el‬ ‭temps‬ ‭i‬ ‭els‬
‭recursos‬‭naturals.‬‭Els‬‭redueix‬‭a‬‭un‬‭mateix‬‭terme‬‭i‬‭els‬‭hi‬‭posa‬‭un‬‭preu‬‭per‬‭poder‬‭introduir-los‬
‭al‬‭mercat.‬‭Quan‬‭els‬‭treballadors‬‭entren‬‭dins‬‭del‬‭procés‬‭productiu‬‭i‬‭venen‬‭al‬‭mercat‬‭la‬‭seva‬
‭força‬ ‭de‬‭treball,‬‭aquests‬‭es‬‭converteixen‬‭en‬‭mercaderies‬‭que‬‭poden‬‭comprar-se‬‭i‬‭vendre,‬‭i‬
‭el seu preu està sotmès a les fluctuacions del mercat.‬

‭Dintre‬ ‭del‬ ‭sistema‬ ‭productiu‬ ‭actual,‬ ‭s’atorga‬ ‭més‬ ‭importància‬ ‭a‬ ‭les‬ ‭coses‬ ‭que‬ ‭a‬ ‭les‬
‭persones‬‭que‬‭les‬‭produeixen,‬‭les‬‭mercaderies‬‭adquireixen‬‭un‬‭caràcter‬‭místic.‬‭Aquestes‬‭son‬
‭desvinculades‬ ‭del‬ ‭procés‬ ‭productiu‬ ‭del‬ ‭qual‬ ‭venen‬ ‭i‬ ‭son‬ ‭caracteritzades‬ ‭pel‬ ‭misteri,‬ ‭les‬
‭mercaderies ja no son relacionades directament amb les persones que les fan.‬

‭La‬ ‭mercantilització‬ ‭del‬ ‭treball‬ ‭i‬ ‭dels‬‭treballadors‬‭porta‬‭a‬‭l’augment‬‭de‬‭la‬‭valorització‬‭de‬‭les‬

‭mercaderies‬ ‭i‬ ‭no‬ ‭la‬ ‭de‬ ‭les‬ ‭persones.‬ ‭Les‬ ‭persones‬ ‭queden‬ ‭sotmeses‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭condició‬ ‭de‬
‭mercaderia, son objectivitzades, desposseïdes d'humanitat.‬

‭Explotació‬‭“Per què reclama el capitalista aquesta proporció entre benefici i capital?‬

‭No‬ ‭tindria‬ ‭cap‬‭interès‬‭en‬‭donar‬‭feina‬‭als‬‭treballadors‬‭si‬‭no‬‭esperés‬‭de‬‭la‬‭venda‬‭de‬‭la‬‭seva‬

‭obra‬ ‭més‬ ‭del‬ ‭necessari‬ ‭per‬ ‭a‬ ‭reintegrar‬ ‭els‬ ‭cabals‬ ‭avançats‬ ‭com‬ ‭a‬‭salari,‬‭i‬‭no‬‭tindria‬‭cap‬
‭interès‬ ‭a‬ ‭esmerçar‬ ‭una‬ ‭suma‬ ‭més‬ ‭aviat‬ ‭grossa‬ ‭que‬ ‭petita,‬ ‭si‬ ‭el‬ ‭seu‬ ‭profit‬ ‭no‬‭estigués‬‭en‬
‭relació amb la quantitat de cabals esmerçats.‬
‭El‬ ‭capitalista‬ ‭extreu,‬ ‭doncs,‬ ‭un‬ ‭benefici‬ ‭en‬ ‭primer‬ ‭lloc‬ ‭del‬ ‭salari,‬ ‭i‬ ‭en‬ ‭segon‬ ‭lloc‬ ‭de‬ ‭les‬
‭matèries primeres avançades”‬

‭Els‬ ‭homes‬ ‭han‬ ‭de‬ ‭vendre‬ ‭la‬ ‭seva‬ ‭força‬ ‭de‬ ‭treball‬ ‭al‬ ‭capitalista‬ ‭per‬ ‭poder‬‭sobreviure,‬‭son‬
‭desposseïts‬ ‭d’individualitat‬ ‭i‬ ‭humanitat,‬ ‭esgotats‬ ‭física‬ ‭i‬ ‭mentalment.‬ ‭El‬ ‭capitalista‬ ‭dona‬
‭feina‬ ‭als‬ ‭treballadors‬ ‭per‬ ‭aconseguir‬ ‭un‬ ‭benefici,‬ ‭i‬ ‭això‬ ‭ho‬ ‭fa‬ ‭mitjançant‬ ‭l’extracció‬ ‭de‬ ‭la‬
‭plusvàlua,‬‭el‬‭sou‬‭que‬‭obté‬‭el‬‭treballador‬‭a‬‭fi‬‭de‬‭mes‬‭no‬‭es‬‭la‬‭totalitat‬‭del‬‭que‬‭ha‬‭produït.‬‭La‬
‭motivació‬‭del‬‭capitalista‬‭és‬‭aconseguir‬‭una‬‭quantitat‬‭de‬‭diners‬‭major‬‭que‬‭la‬‭que‬‭ha‬‭invertit,‬
‭per això s’ha d’apropiar de la feina dels seus subordinats.‬

‭Els‬ ‭treballadors‬ ‭han‬ ‭d’acceptar‬ ‭forçosament‬ ‭les‬ ‭condicions‬‭d’explotació,‬‭ho‬‭han‬‭de‬‭fer‬‭per‬

‭poder‬ ‭subsistir‬ ‭(viure‬ ‭per‬ ‭treballar).‬ ‭Dintre‬ ‭del‬ ‭capitalisme‬ ‭no‬ ‭existeix‬ ‭cap‬‭tipus‬‭de‬‭decisió‬
‭autònoma‬ ‭sobre‬ ‭la‬ ‭elecció‬ ‭de‬ ‭treballar‬ ‭o‬ ‭no‬ ‭treballar.‬ ‭El‬ ‭proletariat‬ ‭queda‬ ‭sotmès‬ ‭a‬
‭l’aprofitament‬ ‭del‬ ‭capitalista‬ ‭per‬ ‭poder‬ ‭viure‬ ‭en‬ ‭societat‬ ‭(comprar‬ ‭menjar,‬ ‭viure‬ ‭sota‬ ‭un‬
‭sostre, pagar-se l’oci...)‬

‭Crítica‬ ‭del‬ ‭Programa‬ ‭de‬ ‭Gotha‬ ‭La ‬‭Crítica‬ ‭al‬ ‭Programa‬ ‭de‬ ‭Gotha‬‭se‬ ‭centraba‬ ‭en‬ ‭dos‬
‭asuntos‬ ‭esenciales:‬ ‭la‬ ‭forma‬ ‭como‬ ‭se‬ ‭planteaba‬ ‭la‬ ‭distribución‬‭del producto‬‭nacional y‬‭su‬
‭concepción‬ ‭del‬ ‭Estado.‬ ‭En‬ ‭cuanto‬ ‭al‬ ‭primer‬ ‭punto,‬ ‭Marx‬ ‭rechazó‬‭la‬‭idea‬‭del‬‭programa‬‭de‬
‭que‬ ‭el‬ ‭producto‬ ‭del‬ ‭trabajo‬ ‭pertenecía‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭sociedad‬ ‭en‬ ‭su‬ ‭conjunto,‬ ‭entre‬‭otras‬‭razones,‬
‭porque‬ ‭esa‬ ‭proposición‬ ‭«había‬ ‭sido‬ ‭en‬ ‭todo‬ ‭tiempo‬‭utilizada‬‭por‬‭los‬‭defensores‬‭del‬‭orden‬
‭social‬‭existente».‬‭También‬‭se‬‭opuso‬‭a‬‭la‬‭propuesta‬‭de‬‭que‬‭en‬‭la‬‭sociedad‬‭futura‬‭cada‬‭uno‬
‭recibiría‬ ‭el‬ ‭«fruto‬ ‭íntegro‬ ‭de‬ ‭su‬ ‭trabajo»‬ ‭porque‬ ‭no‬ ‭tenía‬ ‭en‬ ‭cuenta‬ ‭el‬ ‭gasto‬ ‭para‬ ‭la‬
‭reposición‬ ‭de‬ ‭los‬ ‭medios‬ ‭de‬ ‭producción,‬ ‭de‬ ‭los‬ ‭servicios‬ ‭sociales‬ ‭o‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭atención‬ ‭a‬ ‭los‬
‭pobres.‬ ‭Además‬ ‭en‬ ‭una‬ ‭sociedad‬ ‭colectivista,‬ ‭carecía‬ ‭de‬ ‭sentido‬ ‭porque‬ ‭en‬ ‭ella‬ ‭«los‬
‭productores‬ ‭no‬ ‭intercambian‬ ‭sus‬ ‭productos»‬ ‭y‬ ‭«el‬ ‭trabajo‬ ‭invertido‬ ‭no‬ ‭se‬ ‭presenta‬ ‭aquí,‬
‭tampoco,‬ ‭como‬ ‭valor‬ ‭de‬ ‭estos‬ ‭productos,‬ ‭como‬ ‭cualidad‬ ‭material‬ ‭poseída‬ ‭por‬ ‭ellos,‬‭pues‬
‭ahora,‬ ‭en‬ ‭contraste‬ ‭con‬ ‭la‬ ‭sociedad‬ ‭capitalista,‬ ‭el‬ ‭trabajo‬ ‭individual‬ ‭no‬ ‭forma‬ ‭ya‬ ‭parte‬
‭integrante‬‭del‬‭trabajo‬‭común‬‭indirecto‬‭sino‬‭directamente».‬‭Partiendo‬‭de‬‭esta‬‭reflexión‬‭Marx‬
‭proponía‬ ‭que‬ ‭el‬ ‭principio‬ ‭«a‬‭cada‬‭cual‬‭según‬‭su‬‭aporte»‬‭sólo‬‭se‬‭aplicara‬‭en‬‭una‬‭«primera‬
‭fase»‬‭que‬‭«todavía‬‭aparece‬‭con‬‭el‬‭sello‬‭de‬‭la‬‭vieja‬‭sociedad‬‭[capitalista]‬‭de‬‭cuyas‬‭entrañas‬
‭procede».‬ ‭Así‬ ‭se‬ ‭recibiría‬ ‭la‬ ‭misma‬ ‭cuantía‬ ‭de‬ ‭trabajo‬ ‭que‬ ‭se‬ ‭hubiera‬ ‭aportado‬ ‭a‬ ‭la‬
‭sociedad,‬ ‭pero‬ ‭este‬ ‭principio‬ ‭no‬ ‭aseguraba‬ ‭la‬ ‭igualdad,‬ ‭pues‬ ‭las‬ ‭capacidades‬ ‭de‬ ‭los‬
‭hombres‬ ‭no‬ ‭eran‬ ‭las‬ ‭mismas,‬ ‭ni‬ ‭tampoco‬ ‭su‬ ‭situación‬ ‭familiar,‬ ‭por‬ ‭lo‬ ‭que‬ ‭unos‬ ‭recibirían‬
‭más‬‭que‬‭otros.‬‭Por‬‭eso‬‭Marx‬‭proponía‬‭que‬‭en‬‭la‬‭«fase‬‭superior‬‭de‬‭la‬‭sociedad‬‭comunista»‬
‭el‬ ‭principio‬ ‭que‬ ‭debía‬ ‭aplicarse‬ ‭fuera‬‭«¡De‬‭cada‬‭cual‬‭según‬‭sus‬‭capacidades,‬‭a‬‭cada‬‭cual‬
‭según sus necesidades!».‬‭7‬‭​‬
‭El‬ ‭segundo‬ ‭asunto‬ ‭esencial‬ ‭que‬ ‭criticó‬ ‭Marx‬ ‭fue‬ ‭la‬ ‭propuesta‬ ‭de‬ ‭creación‬ ‭de‬ ‭un‬‭«Estado‬
‭libre»‬ ‭porque‬ ‭éste‬ ‭no‬ ‭se‬ ‭distinguía‬ ‭de‬ ‭lo‬ ‭que‬ ‭defendían‬ ‭las‬ ‭fuerzas‬ ‭republicanas‬ ‭y‬
‭democráticas.‬ ‭Frente‬ ‭a‬ ‭él‬ ‭Marx‬ ‭propuso‬ ‭el‬‭establecimiento‬‭de‬‭la‬‭«dictadura‬‭revolucionaria‬
‭del proletariado».‬

‭Marx‬‭también‬‭criticó‬‭la‬‭propuesta‬‭de‬‭abolición‬‭del‬‭sistema‬‭de‬‭salarios‬‭y‬‭la‬‭«‬‭ley‬‭de‬‭bronce‬‭de‬
‭los salarios‬‭»‬