Professional Documents
Culture Documents
1-Marx Imprimir - Documentos de Google
1-Marx Imprimir - Documentos de Google
humanitat(menyselsseusestadismésprimitius)haestatunahistòriadelluitadeclasses.
L’evolució de les societats està subjecte a les condicions materials de l’home.
Les classes son un producte de les relacions de producció i intercanvi (la situació
econòmica) de l’època en la que es donen —Esclavisme, Feudalisme, Capitalisme,
Comunisme— .
L’estructura econòmica de la societat és el fonament a partit del qual s’expliquen la
superestructuradelesinstitucionsjurídiquesipolítiquesitambélesformesderepresentació
religioses, filosòfiques, etc. en cada període històric.
Relacions de producció Per "relacions de producció", Marx i Engels volien expressar la
suma total de relacions socials que les persones han d'establir per sobreviure, produir i
reproduir els seus mitjans de vida. Com que les persones han d'entrar en aquestes
relacions socials, és a dir, perquè la participació en elles no és voluntària, la totalitat
d'aquestes relacions constitueixen una estructura relativament estable i permanent, la
“estructura econòmica” o el mode de producció.
Elmodedeproduccióeslaformaenlaquals’erigeixlasocietat,alllargdelahistòriahem
vist com hi ha hagut diverses formes de producció (capitalista, feudal, esclavista, primitiu...).
El mode de producció sorgeix per l’articulació de les forces productives (capacitat de
producció i treball dels homes, així com els mitjans per a ella) amb les relacions de
producció, i la forma específica d’organització del treball pròpia de cada època.
Comelshomesneixenenunasocietatonlesrelacionsdepropietatiexplotaciójahanestat
determinades, aquestes relacions de propietat són les que permeten parlar de classe social.
Explotacióidivisiódeltreball:classesocialPersatisferlesnecessitatsdelespersones
escreenrelacionsdeproduccióiintercanvi.Ladivisiódeltreballsorgeixcomarespostaper
fer l’economia molt més eficient, però també es formen classes antagòniques.
Amb la formació de classes antagòniques (burgesia i proletariat al capitalisme) comença
l’acumulació de riquesa, ja que una classe explota l’altre.
La divisió del treball també és entre el treball manual i intel·lectual. Exemple del bruixot
prehistòric que per dibuixar i fer rituals vol també part de la caça.
Forces productives Les forces productives estan conformades pel conjunt de capacitats
científiques,tècniques,organitzatives,financeresilaboralsqueintervenendecisivamenten
el procés productiu, és a dir, la capacitat real de producciódelséssershumans.Pertant,
engloba el treball realitzat pels individus, la ciència i la tècnica aplicada o aplicable a la
producció, i els sistemes d'organització del procés del treball.
L’ordresocialestàmarcatpercontinuscanvisenlesforcesmaterialsdeproducció,(ésadir
lesforcesdelanaturadominadesperlatecnologiail’habilitat).Osigui,lesrelacionssocials
de producció son alterades, transformades amb elcontinudesenvolupamentdelesforces
de producció.
Infraestructura i superestructura
SuperestructuraLasuperestructuradesignaelconjuntd'institucionsjurídiquesipolítiquesi
les formes de consciència (religioses, artístiques, filosòfiques) pròpies de cada mode de
producciói que estan condicionades per aquest.
La tesi bàsica del materialisme històric és que la superestructura depèndelescondicions
econòmiquesenquèviucadasocietat,delsmitjansiforcesproductives(infraestructura). La
superestructura no té unahistòriapròpia,independent,sinóqueesdesenvolupaenfunció
dels interessos de classe dels grups (classes dominants)quel'hancreat.Elscanvisenla
superestructura són conseqüència dels canvis en la infraestructura.
En lamesuraenquèlasuperestructuraésdependentdelabaseeconòmicareal,ésadir,
delesrelacionsproductives,lasuperestructuraesconstitueixcomla ideologiadominant,és
a dir, com la ideologia de la classe dominant en el mode de producció que l'engendra.
Infraestructura La infraestructura, en canvi, és l'estructura econòmica de la societat,
determinada per les r elacions de producció, que s'oposa a la superestructura,laqual(les
institucions jurídic-polítiques: Estat, dret, religió, filosofia, ideologia, moralitat, art), al seu
torn, és reflex dialècticd'aquella, però no un mer reflex mecànic i d'una causalitat
unidireccionalsinó d'una mútua relació dialèctica.
És el factor fonamental del procés històric i determina –en última instància– el
desenvolupament i canvi social; dit d'una altra manera, quan canvia la infraestructura,
canvia el conjunt de la societat (les relacions socials, el poder, les institucions i la resta
d'elementsdelasuperestructura).Percert,aixònoésautomàtic,nimecànic,niinstantani,
sinóqueésunfactorquetendeixaestablirgradualmentcondicionsd'irreversibilitatencada
temps històric.
Lacomponenelsmitjansdeproducció(recursosnaturalsmésmitjanstècnics)ilaforçadel
treball(elstreballadors).Juntsconstitueixenlesforcesproductives,queestarancontrolades
i de vegades frenadesperlesrelacionsdeproducció(elsvinclessocialsques'estableixen
entre les persones a partir de la manera en què aquestes es vinculen amb les forces
productives, com ara les c lasses socials).
Conscienciadeclasse:Consciènciadelsindividusdepertànyeraunaclassedeterminada,
burgesiaoproletariat.D’aquestaformalesdiferentsclassespodenactuarconformeiafavor
de la defensa dels seus interessos de classe, tals com la organització sindical.
Peraqueelsmembresd’unaclassedeterminadapuguinrepresentar-sepolíticamentcoma
tal(adquirintconscienciadeclasse),handepoderteniralmenysunamateixafontd’ingrés
d’alguntipus,deformaquedisposind’unaorganitzaciócomúpròpiaipodersindicalitzar-se.
En el cas contrari no hi ha prou per a que comparteixin un tipus de classe.
Marx conclou en que la inclusió dels individus en estaments i classes només podrà
superar-seambelsorgimentd’unaclassecomelproletariat,elseuconflicteamblarestade
classes no prové d’un interès col·lectiu especial dels seus membres en la pròpia classe,
sinó d’un interès col·lectiu inespecífic de lliurar-se de la seva pròpia condició de classe.
Valors de l’objecte Valor d’us: “L’utilitzat d’una cosa la converteix en valor d’us. Però
aquesta utilitat no es res que floti a l’aire. Condicionada per les propietats del cos de la
mercaderia,noexisteixsenseelles.Pertant,elcosmateixdelamercaderiacomferro,blat,
diamant, etc., es un valor d’us, un bé.”
Valordecanvi:Elvalordecanviéselvalorqueunobjectetéenelmercat,is'expressaen
termesquantitatius,mesuratspelsdiners.Dosobjectesambdiferentvalord'úspodentenir
el mateixvalordecanvisiaixíhodeterminaleslleisdelmercat,perexempleunordinador
pot costar el mateix que una moto.
Valor de treball: La t eoria del valor-treball(TVL) és una teoria e
conòmicaque considera
que el valord'un bé o servei depèn de la quantitat de treballque porta incorporat.
Plusvàlua: És la part del valor produït pel treball assalariat i que és apropiada pel
capitalista.Enlamesuraenquèelvalorésgeneratpeltreball(éstreballmaterialitzat),siel
treballador cobrés l'equivalent del valor realment produït, no hi hauria guany per a
l'empresari.
Fetitxisme de la mercaderia: expressió encunyada per K
arl Marxamb laqualdefineixel
fenomen sociopsicològic que es dona en una societat productora demercaderies,enquè
aquestes aparenten tindre una voluntat independent dels seus productors, és a dir,
fantasmagòrica.
En una societat productora de mercaderies i serveis, l'intercanvid'aquestes és l'única
manera en què els diferents productors aïllats es relacionen entre si. D'aquesta manera,
el valor de les mercaderiesés determinat de manera independent dels productors
individuals,icadaproductorhadeproduirlaseuamercaderiaentermesdelasatisfaccióde
necessitats alienes. D'aquest fet resulta que la mercaderia mateixa (o el m
ercat) sembla
determinar la voluntat del productor i no a l'inrevés.
D'aquesta manera, les relacions entre els homes es converteixen, aparentment, en
relacionsentrecosesi,endefinitiva,elshomessónconsideratstambécomacoses,enser
el seu treball també una mercaderia. El mecanisme que condueix a aquesta forma
defetitxismeéseldeladesapariciódelvalorcreatpeltreballenelmervalordecanvideles
mercaderies. Tot el treball humà desapareix en la mercaderia, que solament posseeix
aquest caràcter en tant que simple objecte de canvi (perdiners,perexemple),deixantde
costat el fet d'haver estat produïdes per treball humà. D'aquesta manera, aquest treball
s'equipara solament amb la mercaderia. Lamateixaforçadetreballhumanaesconverteix
en una mercaderia més, i el treballador apareix al seu torn com una «cosa».
És, doncs, el producte de la reïficació i forma d'alienació de valors concrets del treball en
beneficidelsvalorsideològicsdelcapital.Sotaelfetitxismedelesmercaderieslesrelacions
socials determinades entre els homes apareixen a aquests sota la forma fantàstica de
relacions entre coses.
Mercantilització/Alienació:És possible canviar qualsevol producte per qualsevol altre
Les persones es converteixen en mercaderia
“Hihaunaobjectivaciódeltreballadorenelproductedelseutreball:l'homeéselqueésper
mitjàdelseutreball;peròenaquestaobjectivacióesprodueixuna a
lienació:elproductedel
seutreballselifaestranyal'home,nolipertany;peraixòesprodueixeldominidel'objecte
sobre l'home: l'home es converteix enserfdel'objectequeellmateixhaproduït.Eltreball
alienat faquetotl'homeresultialienat:laseva«vida»noés,paradoxalment,mésque«un
mitjà per a viure».”
“Amb la massa delsobjectescreix,pertant,elregnedelséssersaliensaquèl’homeestà
sotmès, i cada nou producte és una nova potènciadel’enganyidel’explotaciórecíprocs.
L’home esdevé més pobre com a home, li calen més diners per a apoderar-sedel’ésser
hostil...”
Quan les persones entren dins d’un procés de producció, tanl’activitatcomelsproductes
que produeixen son vistosperellsmateixoscomaaliens.Eltreballnoelshipertany,iels
productes que produeixen tampoc. El treball alienant subordinalespersonesalprocésde
producció, les esgota física i mentalment.
Un evidència de que el treball es alienant es la busca de l’oci un cop fora de lafeina,el
treballador busca la llibertat en altres activitats on pugui expressar-se com a individu.
L’Estatésunproductesocialcreatpelshomes,nosaltreslihemdonattotalanostrallibertati
per fer us d’ella hem dedemanarpermís.Deixemqueelquehacreatl’home(l’Estat)ens
domini.
HomealienatdelsobjectesqueprodueixElsobjectesproduïtsambelseutreball,elseu
producte, queden oposats a ell com unproductealiè,independentmentdelseuproductor.
Aixòsucceeixperquèl’homenoposseeixelsobjectesqueprodueix,sinóqueescomprada
la seva força de treball per produir-los, com si fos una màquina.
L’única forma de la que podem tornar a apropiar-nos del nostre treball es comprant-los.
HomealienatdelprocésdeproduccióLapròpiaactivitatexperimentacomquelcomaliè,
que no li pertany, l’activitat com a patiment, la força com a debilitat, la creació com a
castració. L’home no es realitza en el seu treball, sinó que es nega. El treballa alienat
comportacansamentfísicimental.Eltreballadorbuscalallibertatenl’oci(provamanifesta
d’alienació).
L’alienació porta a l’heteronímia, perdem el control sobre nosaltres mateixos i els nostres
actes. El productor perd el control sobre el producte i sobre el seu propi cos
Home alienat d’ell mateix En aquest punt veiem com a Marx no només li preocupa la
igualació dels ingressos econòmics, sinó l’alliberament de l’homed’untipusdetreballque
destrueix la seva individualitat, que el transforma en cosa i elconverteixenesclaudeles
coses.
HomealienatdelacomunitatMarxcreucomtotselspensadorsdelail·lustracióquel’han
influït,quecadaindividurepresentalaespècie,enténlahumanitatcomuntot.Igualqueel
treball alienat pren al’homeelseuobjectedeproducció,tambéliprenlasevavidacoma
espècie. Es transforma en només un mitjà... per a la supervivència.
L’emancipació Proletariat industrial: situació de màxima alienació. Motiu pel qual han de
ser els encarregats d’emancipar-se. I en fer-ho, emanciparan la humanitat sencera.
Quanparlemdel’aplicaciódelconcepted’alienacióalasocietatdeconsumveiemcomels
treballadors més alienats no es el proletariat industrial, sinó el treballador creatiu.
Amblarevoluciósocialistavindràl’emancipaciódelproletariatilasortidadel’alienacióque
comporta el sistema capitalista.
Mercantilització “El treballador esdevé més pobre com més riquesa produeix, com més
augmentalasevaproduccióenpotènciaivolum.Eltreballadoresdevéunamercaderiamés
barata com més mercaderies crea. La desvaloració del món dels homes augmenta en
proporciódirectaalavaloritzaciódelmóndelescoses.Eltreballesprodueixasimateixial
treballador com a mercaderia, i precisament en la mesura que el treball produeix
mercaderies”
El capitalisme tendeix a convertir en mercaderies fins i tot el treball humà, el temps i els
recursosnaturals.Elsredueixaunmateixtermeielshiposaunpreuperpoderintroduir-los
almercat.Quanelstreballadorsentrendinsdelprocésproductiuivenenalmercatlaseva
força detreball,aquestsesconverteixenenmercaderiesquepodencomprar-seivendre,i
el seu preu està sotmès a les fluctuacions del mercat.
Dintre del sistema productiu actual, s’atorga més importància a les coses que a les
personesquelesprodueixen,lesmercaderiesadquireixenuncaràctermístic.Aquestesson
desvinculades del procés productiu del qual venen i son caracteritzades pel misteri, les
mercaderies ja no son relacionades directament amb les persones que les fan.
Els homes han de vendre la seva força de treball al capitalista per podersobreviure,son
desposseïts d’individualitat i humanitat, esgotats física i mentalment. El capitalista dona
feina als treballadors per aconseguir un benefici, i això ho fa mitjançant l’extracció de la
plusvàlua,elsouqueobtéeltreballadorafidemesnoeslatotalitatdelquehaproduït.La
motivaciódelcapitalistaésaconseguirunaquantitatdedinersmajorquelaquehainvertit,
per això s’ha d’apropiar de la feina dels seus subordinats.
Crítica del Programa de Gotha La Crítica al Programa de Gothase centraba en dos
asuntos esenciales: la forma como se planteaba la distribucióndel productonacional ysu
concepción del Estado. En cuanto al primer punto, Marx rechazólaideadelprogramade
que el producto del trabajo pertenecía a la sociedad en su conjunto, entreotrasrazones,
porque esa proposición «había sido en todo tiempoutilizadaporlosdefensoresdelorden
socialexistente».Tambiénseopusoalapropuestadequeenlasociedadfuturacadauno
recibiría el «fruto íntegro de su trabajo» porque no tenía en cuenta el gasto para la
reposición de los medios de producción, de los servicios sociales o de la atención a los
pobres. Además en una sociedad colectivista, carecía de sentido porque en ella «los
productores no intercambian sus productos» y «el trabajo invertido no se presenta aquí,
tampoco, como valor de estos productos, como cualidad material poseída por ellos,pues
ahora, en contraste con la sociedad capitalista, el trabajo individual no forma ya parte
integrantedeltrabajocomúnindirectosinodirectamente».PartiendodeestareflexiónMarx
proponía que el principio «acadacualsegúnsuaporte»sóloseaplicaraenuna«primera
fase»que«todavíaaparececonelsellodelaviejasociedad[capitalista]decuyasentrañas
procede». Así se recibiría la misma cuantía de trabajo que se hubiera aportado a la
sociedad, pero este principio no aseguraba la igualdad, pues las capacidades de los
hombres no eran las mismas, ni tampoco su situación familiar, por lo que unos recibirían
másqueotros.PoresoMarxproponíaqueenla«fasesuperiordelasociedadcomunista»
el principio que debía aplicarse fuera«¡Decadacualsegúnsuscapacidades,acadacual
según sus necesidades!».7
El segundo asunto esencial que criticó Marx fue la propuesta de creación de un«Estado
libre» porque éste no se distinguía de lo que defendían las fuerzas republicanas y
democráticas. Frente a él Marx propuso elestablecimientodela«dictadurarevolucionaria
del proletariado».
Marxtambiéncriticólapropuestadeabolicióndelsistemadesalariosyla«leydebroncede
los salarios»