Carlota Osuna Martínez

Fonaments de Sociologia UAB

Paràgraf Seminari Manuscrits Filosòfics i Econòmics, Karl Marx

“Y como quiera que, según Smith, no es feliz una sociedad en donde la mayoría sufre, que
el más próspero estado de la sociedad conduce a este sufrimiento de la mayoría, y como la
Economía Política (en general la Sociedad del interés privado) conduce a este estado de
suma prosperidad, la finalidad de la Economía Política es, evidentemente, la infelicidad de
la sociedad.” (Primer Manuscrito, pág. 5)

La idea principal del text es basa en com l’Economia Política de l’època considera els
treballadors com simples éssers amb facultats per treballar, per comptes de tractar-los com
a éssers humanitzats amb ambicions i objectius de vida.
He escollit aquest paràgraf perquè crec que, tot i haver estat escrit fa més d’un segle,
reflexa apropiadament les circumstàncies amb les que viuen alguns treballadors a dia
d’avui. Aquestes circumstàncies són les que porten a gran part de la societat a viure de
forma infeliç, tal i com s’exposa al fragment escollit.
La primera cosa que ens hauríem de plantejar és, quin és l’origen d’aquest sentiment
d’infelicitat. Segons Marx, quan un país es troba en una situació econòmica declinant,
apareix una misèria progressiva que afecta principalment a la classe obrera. En reduir-se
l’activitat econòmica, els treballadors ja no només han de preocupar-se d’aconseguir
suficient capital per a la seva subsistència, sinó que a més també han de lluitar per
conservar el seu lloc de treball.
En una societat que es troba en expansió, tot i que el nombre de llocs de treball augmenti,
es genera una acumulació de capital, produint així la divisió del treball, i conseqüentment
denigrant el treballador assalariat a simple màquina; reduint així les seves condicions de
vida, excedint les hores i l’esforç de treball, i en molts casos causant la mort prematura del
subjecte.
En un cas de societat que es troba en el seu punt culminant, es genera una gran
competència entre els obrers per aconseguir llocs de treball, i els salaris no són
suficientment alts com perquè l’obrer visqui.
Per tant, en qualsevol societat, tant estigui en declini, en augment o simplement estigui en el
seu punt culminant, les condicions de vida per al treballador seran precàries i explotadores.
En paraules de Marx, la societat sempre es trobarà en “miseria progressiva”, “miseria
complicada” y “miseria estacionària”. Per aquest motiu, la classe obrera sempre que estigui
sotmesa a una Economia Política, es trobarà en un estat de severa infelicitat.

1
 Carlota Osuna Martínez
Fonaments de Sociologia UAB

Com bé he mencionat abans, aquest fenòmen no és quelcom anacrònic als nostres temps.
Avui dia, hi ha un gran nombre d’empreses que contracten mà d’obra barata per estalviar-se
costos en la producció de béns; fomentant així l’explotació dels treballadors, sovint menors
d’edat; i com a conseqüència, causant un profund sentiment de malestar entre els sectors
més desfavorits; mentre que els capitalistes fomenten l’acumulació de capital, mitjançant els
esforços i les condicions laborals precàries dels treballadors.
Crec que aquest fenomen és un important objecte d’estudi per als sociòlegs, qui s’han de
plantejar quines serien les millores que es podrien implantar per afavorir les condicions de
vida dels treballadors, i com es podria fer un repartiment més just i igualitari del capital
generat en la producció i mercat de béns.